LES CATEGORIES GRAMATICALS DEL SINTAGMA NOMINAL Unitat 2 Índex unitat 2 • categories grammaticals • categories, sintagmes i funcions • sintagma nominal • el “lo” del castellà • EXERCICIS • el substantiu (gènere i nombre) • EXERCICIS • l’adjectiu • EXERCICIS • el complement del nom • exercicis categories gramaticals 1. Els articles i adjectius determinatius: Els determinants són els especificadors del substantiu, nucli del sintagma nominal. La majoria són variables quant a gènere i nombre (concorden amb el nucli), i fan la funció de modificar el conjunt del grup nominal (el nom més els seus complements). Són els articles, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits i alguns interrogatius (quin/quina..., quant/quanta...) 2. Els substantius: Es refereixen a persones, animals o coses concretes o abstractes. 3. Els adjectius: Expressen característiques molt diverses: qualitats físiques, morals, estats, procedència, etc. 4. Els verbs: Expressen accions (ballar), estats (ser) o processos (esdevenir). 5. Les preposicions: Mot invariable que relaciona un element sintactic amb el seu complement. 6. Els adverbis i les locucions adverbials: Complementen un verb, un adjectiu, un altre adverbi, o tota una oració. Expressen nocions de manera, de quantitat, de lloc, de temps, afirmació, de dubte, de negació. N'hi ha que tenen una pròpia arrel lèxica (aquí) i n'hi ha de formats amb un adjectiu i el sufix -ment (càlidament). 7. Les conjuncions: mot o locució invariables que relaciona dos mots o grup de mots d’idèntica funció en una oració o bé dues oracions coordinades o subordinades. Categories gramaticals, sintagmes i funcions Les categories gramaticals són les diverses classes de mots d'una llengua: nom (N), determinant (Det), adjectiu (Adj), pronom (Pron), verb (V), adverbi (Adv), preposició (prep), conjunció (conj). Els sintagmes són unitats sintàctiques estructurades al voltant d'un nucli, que pot ser un nom o un pronom, un verb, un adjectiu o un adverbi. Així doncs, els sintagmes són: sintagma nominal (SN), sintagma verbal (SV), sintagma adjectival (SAdj) i sintagma adverbial (SAdv). A més a més, hi ha el sintagma preposicional (SPrep), que es caracteritza perquè està introduït per una preposició. Les funcions sintàctiques són els lligams que s'estableixen entre els sintagmes en una oració: subjecte (Subj), predicat (Pred), complement directe (CD), complement indirecte (CI), Atribut (Atr), complement de règim verbal (CRV), complement predicatiu (CPred), complement del nom (CN), complement agent (CAg), complement circumstancial (CC), complement adjectiu (Adj). sintagma nominal El sintagma nominal està format pel nucli, que pot anar acompanyat per determinants i per complements del nom. ▪ ▪ Els determinants (Det) i els complements del nom (CN) complementen el nucli del SN. El nucli pot ser un nom (N) o un pronom personal fort (Pron). El lo castellà En català no existeix l'article neutre lo del castellà, el qual no es pot traduir sempre per el, sinó que s'ha de fer amb estructures diferents segons el valor que tingui. Valor abstracte En aquest cas, la construcció en català es fa amb el, la, allò, això, el que, la cosa que, convertint l'adjectiu en substantiu o recorrent a altres construccions (la construcció article + adjectiu no és gaire genuïna). El que no m'ha dit és [i no pas Lo que]... Ara ve la bona [i no pas lo bo]. El que té d'interessant el cas [i no pas Lo que]... La difícil senzillesa del que és variat i decoratiu [i no pas del variat]. És més interessant que no em pensava [i no pas de lo que]. Sempre està amb la mateixa (cosa) / igual [i no pas amb lo mateix]. Això que dibuixa [i no pas Lo que dibuixa]. Allò que deien [i no pas Lo que deien]. Valor intensiu Amb valor intensiu, la construcció correcta en català és amb com més, tan com, com [...] de, tan que, tant que, tant com, que. Heu de tenir aquests mòduls tan aviat com pugueu / com més aviat millor [i no pas lo més aviat possible]. I tan intel·ligent que era [i no pas lo intel·ligent que]. Us contestarà tan aviat com podrà [i no pas lo més aviat que]. Estudia tant com puguis [i no pas tot lo que]. I que n'és, de pesat! [i no pas lo pesat que és]. No saps com era d'innocent [i no pas lo innocent que era]. Que bonic que és! [i no pas Lo bonic que]. I tant que corria [i no pas Amb lo que]. EXERCICIS 1. Indica quins són els determinants d'aquests sintagmes nominals: • • • • • • Un botí de dos milions de dòlars. Una bona col·lecció de segells. Tres amics molt amics. Tots els animals del zoo. Aquella amistat tan entranyable que ens uneix. Un àtom d’urani. 2. Identifica els determinants, els noms i els CN dels sintagmes nominals subratllats: La jove princesa Bolkonskaia s'havia portat la feina en un saquet de vellut brodat d'or. El seu llavi superior, molt bonic, amb un lleuger borrissol amb prou feines bru, era curt en comparació de les dents, però s'obria d'una manera encisadora i encara era més encisador quan s'allargava damunt del llavi inferior. Com succeeix sempre en les dones totalment atractives, el seu efecte –el llavi massa curt i la boca mig oberta– semblava ésser la seva bellesa particular especial d’ella. Lev Tolstoi: Guerra i pau (adaptació). Barcelona, Edicions 62, 2003. EL SUBSTANTIU El substantiu es pot classificar en: • Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomàquet, pedra, valor, grandesa ...) • Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d'un ésser ( Joan, Maria, Ebre, Benidorm, l’Índia...) • • Concret: s'aplica a elements materials ( taula, aigua, gos...) Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament ( amor, idea…) • • Individual: Col·lectiu: designa un conjunt d'individus (exèrcit, alumnat …) el gènere És totalment arbitrari quan designa coses i idees abstractes. Quan designa persones i animals que tenen dos gèneres, el femení es forma de diverses maneres: a) Generalment s’afegeix una –a al masculí: MASCULÍ + –a Nét> néta Fillol> fillola Idoni> idònia De vegades, el fet d’afegir una –a comporta que l’última consonant es modifiqui: -p > -ba llop > lloba -s > -ssa gos > gossa -t > -da nebot > neboda -u > -va jueu > jueva -c > -ga amic > amiga -l > -l·la Marcel > Marcel·la -f> -va serf > serva b) Els substantius acabats en –e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una –a: -e pediatre, alumne / -a -o monjo, verro / -a monja, verra -u Andreu, reu / Andrea, rea -a pediatra, alumna c) En alguns casos es pot formar el femení afegint al masculí les terminacions –na, -ina, -essa. -na: orfe > òrfena, cosí > cosina -ina: heroi > heroïna, Àngel > Angelina -essa: tigre > tigressa, abat > abadessa d) En alguns tenen terminaciones pròpies: -or/-riu: actor/-actriu, emperador emperadriu -òleg/-òloga: sociòleg/-sociòloga, filòleg/-filòloga e) En un nombre molt reduït de casos és el masculí el que es forma a partir del femení afentin-hi –ot: bruixa/ bruixot, dida/didot f) Hi ha masculins i femenins que es corresponen, però que tenen una arrel diferent: amo/ mestressa, marrà/ovella, ase/somera boc/cabra, gendre/nora o jove, cavall/euga o egua g) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres. És el cas dels substantius i adjectius acabats en: -aire > el/la cantaire -cida > el/la parricida -ista > el/la modista -ta > el/la gimnasta Hi ha molts d’altres substantius d’una sola terminació, molts dels quals provenen d’adjectius: noble, jove, salvatge, màrtir, conserge... h) Finalment, hi ha noms d’animals que són invariables. En aquest cas la indicació del gènere es fa amb l’afegitó mascle o femella: el rossinyol mascle / el rossinyol femella, la sargantana mascle / la sargantana femella CASOS ESPECIALS: Cal parar atenció en els següents substantius perquè en canvia el significat segons el gènere: m/f canal (via d’aigua/canonada), fi (la finalitat/el final), llum (aparell/claror), ordre (contrari de desordre, religiós/manament), planeta (astre/destí), pudor (modèstia/ ferum), son (dormida/ganes de dormir), terra (sòl, paviment/planeta, sorra), vall (fossat/depressió entre muntanyes). Són masculins: afores, avantatge, bacteri, batent, compte, corrent, desavantatge, deute, dot, dubte, edelweiss, escafandre, espinac, estratagema, front, full, interviu, llegum, lleixiu, narius, ordre (religiós), orgue, pebre, pendent, senyal, radiocasset, tèrmit, titella. Són femenins: àgape, allau, amargor, anàlisi, àncora, aroma, au, cercavila, calor, claror, crep, dent, dracma, escalopa, esplendor, frescor, gènesi, magneto, maire, marató, nespra, olor, postres, psicoanàlisi, remor, resplendor, resta, sida, síncope, síndorme, suor, verdor. el nombre a) La majoria dels substantius formen el plural afegint una –s al singular: SINGULAR + -s home>homes, pal>pals, tesi>tesis, senglar>senglars, cru>crus b) Els substantius no aguts acabats en –a canvien aquesta –a en –es: c>qu / roca>roques ç>c / raça>races j>g / pluja>pluges gu>gü / aigua>aigües g>gu / piga>pigues qu>qü / pasqua>pasqües c) La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen –ns: mà>mans, pi>pins, veí>veïns, bacallà>bacallans, carbó>carbons, bé>béns En canvi, n’hi ha que afegeixen una –s al singular: - Els noms de lletes: les as - Els noms de les notes muscials: els dos - Les partícules gramaticas usades com a substantius: els perquès - Uns quants noms: sofàs, cafès, bebès, calés, bisturís, quinqués, clixés, consomés... d) Els substantius masculins aguts acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint –os: -s > gas/gasos -ç > lluç/lluços -x > sufix/sufixos -ix > boix/boixos -tx > esquitx/esquitxos Cal tenir en compte que un nombre considerable de substantius que acaben en –s la dupliquen: nas/nassos, arròs/arrossos, tros/trossos, accés/accessos e) Els substantius acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural: -sc > casc/cascs o cascos -st > gests/gests o gestos -xt > text/texts o textos -ig > assaig/assaigs o assajos desig/desigs o desitjos Hi ha mots que són invariables com: Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, llapis, porus, temps, fetus, lapsus, càries, virus, globus, plus, atles, bis, tipus, cactus, bíceps, focus, pols, urbs. EXERCICIS 1. Classifica els substantius del fragment següent segons si són masculí singular, femení singular, masculí plural o femení plural: Una vegada una granota, cansada de cantar en el safareig de l’hort, se’n va anar a fer la sesta sota el teulat de la sínia. Va restar-hi meravellada de veure coses que no havia vist mai. Perquè, si bé l’aigua rajava abundosa al safareig, no havia caigut mai a esbrinar d’on venia. S’hi trobava tan bé flotant en l’aigua mansa damunt d’una canya o entaforada en el tou de la molsa verda de la paret, que creia que sols això era tot el que tanca la vida. —Mireu si el món és divertit! —es deia la granota, en veure els catúfols—. És cosa singular i curiosa... Lola Anglada, Contes meravellosos. Editorial Proa, Columna. 2. Subratlla tots els substantius d’aquest text: L’alimentació de les balenes consisteix bàsicament en crustacis eufausiacis (krill). Quan neden tenen la boca oberta, i quan la tanquen expulsen l’aigua amb l’ajuda de la llengua i l’aliment queda retingut a les barbes. L’aliment així acumulat té l’aspecte d’una pasta que després és digerida. Periòdicament, la balena neteja i reordena les barbes tot obrint i tancant amb molta força la boca. Viuen en bandades, i efectuen generalment grans migracions; durant l’estiu viuen a les mars fredes, polars o subpolars, i durant l’hivern, a les temperades, on neixen els balenons, els quals, com que no tenen una capa adiposa tan desenvolupada com els adults (fins a 50 centímetres de gruix en alguns casos), no suportarien les baixes temperatures de les aigües polars. Els adults, mentre habiten a les mars càlides, no s’alimenten, ja que en aquestes mars no hi ha l’abundor de plàncton que troben a les polars. www.xtec.net/~egarci20/m2/index.htm#descripcio 3. Canvia de nombre els substantius escrivint-los al costat. Fixa’t bé en les terminacions i en els canvis que experimenten: alimentació, balenes, crustacis, boca, aigua, ajuda, llengua, aliment, barbes, aspecte, pasta, força, bandades, migracions, estiu, mars, hivern, temperades 4. Escriu una oració amb cada una de les formes (masculina i femenina) dels noms següents: -fi -llum -salut -terra -pols 5. Els substantius següents tenen com a femení un altre mot amb lexema diferent. Escriu-los: amo: _________ marit: __________ gendre: ___________ boc: __________ toro: ___________ oncle: ____________ cavall: _________ ase: ____________ porc: ____________ home:__________ 6. Canvia el nombre del substantius següents: a) cas _____________ f) tros _____________ b) arròs _____________ g) avís _____________ c) embaràs _____________ h) autobús _____________ d) calabós _____________ i) matís _____________ e) passadís _____________ j) accés _____________ 7. Passa al singular els sintagmes nominals següents: a ) les tesis ____________ f) les crisis _____________ b) les otitis _____________ g) els tirants _____________ c) les anàlisis h) els atles _____________ _____________ d) els parèntesis _____________ i) els tobogans ____________ e) els paraigües _____________ j) els imants _____________ 8. Ara, passa al plural els mots següents : a) sofà _____________ f) llapis _____________ b) desig _____________ g) ajust _____________ c) individu _____________ h) cactus _____________ d) globus _____________ i) test _____________ e) text _____________ j) virus ____________ L’ADJECTIU L’adjectiu qualificatiu és una paraula variable (amb gènere i nombre) que modifica el nom tot indicant-ne qualitats. 1.La majoria d’adjectius tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. Són els adjectius de dues terminacions. Per formar les formes femenines corresponents, se segueixen bàsicament els mateixos criteris que per a la formació dels femenins en els substantius. En el plural també tenen formes diferents per a cada gènere. 2.Hi ha adjectius, en canvi, que tenen una sola terminació (la mateixa forma per al masculí i per al femení). La majoria es poden identificar per la seva terminació: -a: entusiasta, belga, indígena… -e: alegre, cèlebre, solemne, lliure, jove… -ble: amable, feble, possible, noble… -al, -el, -il: igual, fàcil, útil… Excepcions: mal-mala, paral.lel-paral.lela, tranquil-tranquil.la…) -ar, -erior: superior, regular -ant, -ent: abundant, ignorant, amargant Excepcions: sant, atent, calent, dolent, violent…) -aire, -ista: xerraire, idealista… -alguns adjectius: rude, gran, breu, major, àrab, miop, sublim, màrtir, hindú… 3. Els adjectius acabats en –aç, -iç, oç tenen la particularitat que són d’una sola terminació en el singular i de dues en el plural: capaç – capaç – capaços – capaces feliç – feliç – feliços – felices veloç – veloç – veloços – veloces 4. Són casos a destacar que solen crear problemes per la interferència de la llengua castellana, l’adjectiu pobre / pobra (que en català té dues terminacions) i rude / rude (que, en canvi, en català és invariable). Per a la formació dels plurals també cal fer servir els mateixos criteris que a la formació dels plurals en els noms. EXERCICIS 1. Forma el plural (o el singular, segons el cas) dels sintagmes següents: un bisturí genuí: __________________ un magribí boig: ________________ un llapis feixuc: ___________________ un bacallà islandès: ______________ una psicòloga alegre: ________________ uns tipus directes: _______________ un tornavís rus: ____________________ un robí roig: ____________________ una puça microscòpica: _______________ un vidu belga: __________________ un assaig dur: ______________________ un cas homòleg: ________________ un pastís cru: ______________________ un accés europeu: _______________ un índex complex: ___________________ un sufix eficaç: __________________ 2. Completa les expressions següents amb les formes adequades dels adjectius que hi ha entre parèntesis: a) Sempre duia unes arracades _____________ (lluent). b) Aquesta falda et va molt ______________ (ample). c) Al capdavall del carrer, hi ha dues cases noves de característiques ______________ (anàleg). d) Aquesta llet s’ha tornat ________________(agre). e) Aquestes noies són ben _______________ (igual). f) És una resposta _____________ (comú). g) És una solució _____________ (decent) per a tots. h) Aquesta sopa és ____________ (exquisit); me’n menjaré un altre plat. i) Quan la vaig visitar estava ______________ (somnolent) perquè s’acabava d’aixecar. j) Malgrat que la nit era molt ____________ (negre), de la plaça vaig veure una ____________ (ample) columna de fum. 3. Completa les frases que tens a continuació amb la forma més adequada de les dues que hi ha entre parèntesis: a) D’ençà que vivim _________________ (als afores / a les afores) d’aquesta població, ens quedam sense _____________ (corrent elèctric / corrent elèctrica) tot sovint; per això hem comprat el grup electrogen. b) Els resultats de l’______________ (anàlisi sanguini / anàlisi sanguínia) m’han animat. c) Vaig anar a la vall de Núria amb __________________ (el cremallera / la cremallera). d) En el diari d’avui hi ha ________________ (un editorial / una editorial) molt interessant. e) Avui tastareu _________________ (uns postres / unes postres) diferents. f) ___________________ (Aquests espinacs / Aquestes espinaques) no han quedat prou bé. g) Quan et faci _________________ (el senyal / la senyal), ha de parlar ________________ (aquest titella / aquesta titella). 4. Corregeix, si cal, els errors de les frases següents: · El seu pare té la costum de tocar dues vegades el timbre. · S’ha descobert un medicament per al tractament del sida. · La corrent del riu va arrossegar el mocador. · Va redolar per la pendent. · Aquest matí m’han de fer un anàlisi de sang. · Era una pobre dona, na Joana. · Quina conducta més digne i noble, la seva! · N’Aina va sempre molt elegant. · Varen collir una flor silvestra realment singular. 5. Canvia el gènere de les frases següents: a) El pagès es va comprar una ovella, un ase, una cabra, un porc i un cavall. b) L’exdiputat ha estat rebut com un heroi. c) L’emperador farà d’actor perquè és tot un artista. d) El gendre del psiquiatre és l’oncle del pediatre. e) L’amo de Can puig, com que és l’hereu, ha venut totes les vaques. g) L’abat té una cadernera femella i un rossinyol mascle. h) La modista de la reina tindrà d’hoste el sastre del príncep. 6. Canvia el gènere dels sintagmes següents: psicòleg, nul, bruixot, comú, pediatre, alegre, orfe, tranquil, abat, prudent, heroi, boig, emperador, culte, ase, jove, gendre, cortès, actor, trist. 7. Torna a escriure les frases canviant el gènere de les paraules en negreta: · El marquès suís va anar de viatge amb un arqueòleg nadiu. · L’oncle amable va dur el cavall malaltís a la fira. · El batle pèl-roig és propietari d’una granja de porcs domèstics. · L’ase negre era d’un baró cortès. · El llop ha atacat una ovella i una cabra. EL COMPLEMENT DEL NOM El complement del nom s’anomena així perquè complementa el nom adjudicant-li una qualitat. Fan la funció de complement del nom els adjectius i els sintagmes preposicionals, i també altres estructures, com les frases de gerundi i de participi, les oracions de relatiu i noms o sintagmes nominals en aposició: L'ordre dels constituents en el sintagma nominal: L'ordre dels constituents del sintagma nominal té unes regles més estrictes que l'ordre dels elements de l'oració. Quan en un sintagma nominal coincideixen tots els elements possibles és més complicat decidir en quin ordre hi han d’anar. • • Els determinants solen anar davant el nom: El meu cotxe nou; Cent anys. Els complements del nom solen anar darrere el nom: Necròpolis ibèrica; Ous de guatlla; Pisos que cauen. • Quan el sintagma nominal duu alhora determinants i complements del nom, l'ordre no és sempre el mateix: Una classe de llengua interessant. / Una classe interessant de llengua. En aquest cas la tendència dels parlants és utilitzar la primera opció. • El complement del nom més llarg se sol col·locar darrere de tot: Un regal especial de la meva mare és clarament preferible a Un regal de la meva mare especial. EXERCICIS Indica de quin tipus són els complements del nom subratllats: Com un sac ple de pedres i de pluja camine, vaig i vinc, i mai no torne: em perd enlloc i després no m'hi trobe per la ciutat que no conec, funesta. Com un sac ple de pedres i de pluja, d'interrogants que ningú no em contesta, vaig pels carrers, vaig trucant a les portes, que se'm desfan, corcades, a les mans, i veig buidor i veig sols estupor. Vicent Andrés Estellés Indica en cada cas de quin tipus és el complement del nom subratllat: el gos negre→ el tiet de Girona→ el nen adormit a la sorra→ la bufanda que duies ahir→ Londres, capital d'Anglaterra→
