Dossier de música 2n d'ESO

Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Dossier d’activitats
Música
1
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Índex
Activitat Inicial
……………………………………………….pàg. 3
UNITAT 1
1.1. Què és el ritme?.............................................................pàg. 4
1.2. Què és la pulsació?........................................................pàg. 9
1.3. Escriure i interpretar ritmes…………………………...pàg. 14
UNITAT 2
2.1. La presentació de les notes…………………………..pàg. 19
2.2. Les escales…………………………………………….pàg. 23
UNITAT 3
3.1. Els acords……………………………………………...pàg. 32
3.2. Graus tonals i graus modals………………………….pàg. 42
UNITAT 4
4.1. Què és la textura musical……………………………..pàg. 49
4.2. Tipus de textures musicals…………………………....pàg. 52
4.3. La textura arreu del món…………………….………...pàg. 56
UNITAT 5
5.1. Què és l’estructura musical?.........................................pàg. 60
5.2. Tipus d’estructures musicals………………………….pàg. 65
UNITAT 6
6.1. Què és un instrument musical?......................................pàg. 70
6.2. Elements d’un instrument musical…………………….pàg. 73
6.3. Classificació dels instruments……………………...…pàg. 76
2
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat inicial
Fem percussió corporal (1h.)
1. Ritme de Rock bàsic. Segueix les instruccions a classe per aconseguir, mitjançant la
percussió corporal, un ritme de rock bàsic.
2. Ho has aconseguit? Segur que sí. Ara intenta definir i explicar què és la percussió
corporal.
3. Escriu 5 instruments de percussió que coneguis.
4. A la primera pregunta apareix un pentagrama que comença amb la indicació 2/4. Sabries
dir què significa?
3
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Unitat 1: El Ritme (14h.)
En aquesta unitat aprendràs a:
●
●
●
Definir el ritme. I distingir-lo de la pulsació.
Utilitzar els elements bàsics per escriure ritmes.
Reconèixer i situar diferents estils rítmics característics de diversos estils i èpoques
de la història de la música.
1.1. Què és el ritme? (4h)
Activitat 1 (1h)
Escolta atentament el fragment de percussió que es passarà a l’aula (títol: ride). Ara intenta
escriure aquest ritme utilitzant el símbol ➞ pels sons llargs i el símbol ￬ pels sons curts.
Com pots comprovar el fragment està format per sons llargs i sons curts. A aquesta
combinació l’anomenem ritme. Així doncs, ​el ritme és la combinació de sons i silencis de
diverses durades al llarg d’una peça musical. ​No oblidis que, juntament amb la melodia i
l’harmonia, el ritme és un dels elements principals de la música.
El ritme s’expressa utilitzant les ​figures i ​els seus corresponents ​silencis​. Cada figura (i
cada silenci) tenen una durada determinada. Combinant les diferents figures (i silencis) es
creen els ritmes. Aquí tens un esquema que has de conèixer i aprendre:
Aquí pots veure com s’escriuria la peça de l’inici de l’activitat:
4
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (1h)
Observa atentament el següent ritme:
Quantes negres hi veus? ……….. I quantes corxeres? …………. Com s’anomena l’última
figura que hi apareix? ………………
Ara picarem un ritme amb les mans un parell de vegades. A continuació escriu per ordre de
durada (de més llarga a més curta) el nom de les figures musicals que hi surten.
+llarga ………………………………………………………………………………….. + curta
Pots tenir en compte els següents esquemes:
Rodona
Blanca
Negra
1. Una blanca a quantes corxeres equival? …………….
2. I una negra? ………..
3. 8 semicorxeres equivalen a …….. negres.
4. La nota de major durada és la ……………..
5. 16 semicorxeres equivalen a …………… corxeres.
5
Corxera
Semicorxera
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 3 (1h)
Comencem a treballar amb la flauta. Fixa’t bé en el següent esquema:
És el diagrama de les posicions de les notes Sol, La i Si a la flauta dolça. En el pentagrama
es representen de la següent manera:
Ara tocarem el següent exercici:
Segueix les indicacions del professor i mira de respectar la durada de les notes. Recorda
que la blanca dura 2 temps i la rodona 4 temps.
Ho compliquem una miqueta més? Recorda que les negres valen 1 temps i que la pausa de
negra indica que has de mantenir silenci al llarg d’un temps.
6
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 4 (1h)
Mentre escoltes la cançó intenta seguir la partitura:
7
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Es tracta d’un fragment d’una cançó molt coneguda de Gòspel. A continuació treballaràs en
petit grup (3 persones). Heu de buscar informació sobre el gènere del Gòspel i respondre a
les següents preguntes:
●
Què és el Gòspel?
●
A la base del Gòspel hi ha els Espirituals, podries escriure què són?
●
En quina època va nèixer el Gòspel?
●
Escriu els tipus de Gòspel amb una petita descripció de cada tipus.
●
Observa bé el següent patró
com es
rítmic:
diuen les línies corves que uneixen les corxeres amb les blanques? I, quina és la
seva funció?
●
Quan el professor ho indiqui intentareu tocar (tot el grup) el següent fragment de la
cançó “Oh happy day” amb la flauta.
8
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
1.2. Què és la Pulsació? (6h)
El nom de pulsació suggereix la idea de batec regular. ​És la unitat de temps segons la
qual s’estructura el discurs musical.
Activitat 1 (1h)
Escolta la següent melodia. Les línies que hi ha sota les notes indiquen la pulsació.
Ara es tracta d’escoltar els diferents elements per separat:
●
●
●
●
La pulsació.
El ritme.
Les notes sense ritme (amb negres).
La melodia (les notes + el ritme).
Escolta les següents melodies i col·loca una línia sota les notes en les que creus que cau la
pulsació com has vist a l’exemple anterior.
1.
2.
3.
9
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (1h)
Per tal d’ordenar el temps en música tenim el costum d’agrupar les pulsacions i així facilitar
l’escriptura (i la lectura) i la interpretació de les melodies. A aquesta agrupació de les
pulsacions les anomenem ​compàs​.
Podem definir el compàs com la manera de dividir i subdividir el temps.
Així podem agrupar les pulsacions de dos en dos, de tres en tres o de quatre en quatre. Si
l’agrupació és de dos en dos l’anomenem compàs ​binari​, si ho fem de tres en tres rep el
nom de compàs ​ternari​i si ho fem de quatre en quatre ​quaternari​.
Observa aquests exemples dels tres tipus de copàs i intenta marcar amb una línia on cauen
les pulsacions com vas fer a l’activitat 1:
10
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 3 (1,30h)
Continuem amb el treball de flauta:
Les notes Fa, Mi, Re i Do es representen en el pentagrama de la següent manera:
Practicarem les notes que ja sabem tocant la següent cançó. Primer treballarem el ritme
picant amb les mans, després les notes dient-les en veu alta i finalment la melodia
(notes+ritme) amb la flauta.
11
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 4 (1,30h)
A l’activitat 2 ja vas veure que ​el compàs serveix per ordenar el temps​. Recorda que hi ha
diversos tipus de compàs segons si l’accent es situa cada dos, tres o quatre pulsacions. Els
compassos s’expressen amb ​dues xifres en forma de quebrat​que indica el valor
fraccionari de la rodona que entra a cada compàs. ​El numerador indica la quantitat i el
denominador de què (1=rodona, 2=blanca, 4=negra, 8=corxera, 16=semicorxera).
La manera de presentar-ho és:
el numerador indica que el compàs té dos temps i el denominador que a
cada temps entra una negra o l’equivalent a una negra.
el numerador indica que e compàs té tres temps i el denominador que a
cada temps entra una negra o l’equivalent a una negra.
el numerador indica que el compàs té quatre
temps i el denominador que a cada temps
entra una negra o l’equivalent a una negra.
el numerador indica que el compàs té dos temps i
el denominador que a cada temps entra una
blanca o l’equivalent a una blanca.
Observa el següent exercici i segueix les indicacions:
12
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
1. Què significa la indicació 4/4?
2. Marca amb línies sota el pentagrama (com hem fet anteriorment) on cauen les
pulsacions.
3. El professor tocarà el fragment. Notes si alguna pulsació és més forta que les altres?
Màrca-les amb un cercle.
4. Ara jugarem al bingo rítmic. Segueix les indicacions.
Activitat 5 (1h)
Les ​“Work songs” ​o cançons de treball eren cançons rítmiques cantades a capella pels
esclaus negres d’Amèrica en el s.XVIII i inicis del XIX. Es diu que ​el work song és el
precursor del Blues​.
Consisteix en que un grup de treballadors (o esclaus) cantaven durant el treball per
distreure’s i perquè el ritme podia ajudar a coordinar el seu treball. La majoria de vegades
agafaven una estructura de crida-resposta. Les seves melodies estaven basades en l’escala
pentatònica (ho explicarem més endavant) i tenien molt de sentiment.
A Espanya són conegudes la manchegas, “las canciones de arado” de Castilla, los cantos
de siega, las mineras, los Cantes de fragua…
Ara escoltarem una cançó de treball, intenta respondre a les següents preguntes:
●
●
Creus que la cançó té un compàs binari o ternari?
Quan el professor t’ho demani intenta tocar el següent ritme:
●
Marca en el pentagrama anterior les pulsacions amb línies verticals sota el
pentagrama.
Quin tipus de compàs és el 2/4 i què significa?
●
13
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
●
Escriu un ritme utilitzant negres i corxeres en el següent pentagrama: Has d’alternar
notes, és a dir, no poden ser tot negres o tot corxeres. Has d’escriure dos
compassos.
●
Sabries explicar què és un Blues?
1.3. Escriure i interpretar ritmes. (4h)
Activitat 1(1h)
Fins ara has vist que el valor de les notes eren 1 per la rodona, 2 per la blanca, 4 per la
negra, 8 per la corxera i 16 per la semicorxera. Què passa, però, si volem representar una
nota que valgui 3 temps. Doncs que no tenim cap figura musical que ho faci.
Per solucionar aquest problema tenim dos recursos: ​el puntet i la lligadura.
El puntet ​es posa al costat de la nota i indica que aquesta s’allarga la meitat del seu valor.
Si tenim una ♩ i li posem un puntet ( ♩. ) seria igual que 𝅘𝅥+𝅘𝅥𝅮.
La lligadura ​és una petita línia corva que uneix dues notes de la mateixa alçada. Afegeix a
la primera nota el valor de la segona, és a dir, es toquen les dos notes com si fossin una de
sola.
Ara practiquem el que has après:
14
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Escriu un ritme utilitzant puntet i lligadura. Mínim 6 compassos:
Activitat 2 (1h)
En música els silencis són tan importants com els sons. Recorda que a cada figura musical
li correspon un silenci. Mira el quadre següent:
Quan s’interpreta música s’ha de marcar bé els silencis. Practica:
Estudia bé el següent exercici:
15
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Marca la pulsació amb una línia com has fet sempre. Escriu a sobre de les pauses un N si
és pausa de negra o una C si és una pausa de corxera. A continuació l’hauràs d’interpretar
quan el professor t’ho demani.
Fes el mateix amb el segënt exercici:
Activitat 3 (2h)
Continuem amb l’aprenentatge de les notes a la flauta:
En el pentagrama seria:
16
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Ara tocarem les notes que ja coneixem:
Practica amb aquests exercicis:
Comencem a preparar una cançó en la que pots veure tot el que hem treballat fins ara.
Primer l’analitzarem a l’aula (pulsació, ritme, compàs, notes…) i després l’aprendrem. Pots
veure que és per a dos flautes.
17
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
18
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Preparant l’examen
1. Relaciona els elements de les dos columnes:
Val 4 temps
𝅘𝅥.
Dos corxeres valen una
𝅗𝅥
Entren 16 en una rodona
𝅝
Suma un temps i mig
𝅘𝅥
Equival a 2 negres
𝅘𝅥𝅯
2. Escriu en el segon pentagrama els silencis que corresponen a les notes del primer
pentagrama:
3. Fixa’t bé en el compàs següent fragment musical. Encercla les notes de cada
compàs que no siguin correctes (si n’hi ha):
4. Dictat rítmic. El professor tocarà un ritme de 5 compassos escriu-lo al pentagrama.
5. Què és el Gospel? Explica també els tipus de Gòspel amb una petita explicació de
cada tipus.
Recorda que també farem un examen pràctic de flauta.
19
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Unitat 2: La Melodia. (8h)
En aquesta unitat aprendràs:
● La representació de les notes.
● Què és la melodia,
● Les escales musicals.
● La importància del Blues.
2.1. La presentació de les notes. (3h)
Activitat 1 (1h)
Ja saps que les notes s’escriuen en el ​pentagrama​(penta=5, grama=lletra).
Sobre el pentagrama s’escriu la ​clau​que ​determina la nota que correspon a cada línia i
a cada espai.​A continuació tens la ​clau de sol​que indica que les notes escrites a la
segona línia són un Sol:
Escriu en els pentagrames Claus de Sol seguint les indicacions del professor:
20
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Partint de la nota Sol i seguint l’ordre (do, re, mi, fa, ​sol​, la, si) podem situar la resta de
notes en sentit ascendent i descendent alternant les línies i els espais:
Utilitzant ​línies addicionals​podem afegir notes més agudes que el sol i més greus que el re:
Si escrivim l’escala de do (ja explicarem més endavant què és una escala) el resultat seria:
Lectura de notes. Estudia bé el següent pentagrama ja que el professor et demanarà que
diguis les notes en veu alta:
Utilitzant la rodona escriu les notes següents en el pentagrama (el professor t’explicarà què
signifiquen els apòstrofs al costat de les notes: Sol, Mi, Re’, Si, Fa, Do’, La, Do, Sol’, Mi’,
Do’’, Fa’, Sol, Re, Re’, Do, Si, Re’, Fa, ‘Si. (Calcula 10 notes per pentagrama).
21
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (1h)
Practica la nota La aguda a la flauta. Tenint en compte el que has après sobre
la melodia tocarem la següent cançó:
Frère Jacques
Abans de començar a tocar analitzarem el ritme i la melodia de la cançó.
Picarem el ritme amb les mans i després llegirem les notes pronunciant-les en
veu alta. Localitza la nota la aguda, que acabem d’aprendre a la flauta, a la
partitura.
Ara faràs el mateix amb la següent cançó titulada La Matinada de Bizet:
Ara busca la informació que se’t demana a continuació:
1. Qui va ser Bizet? Quan va néixer? A quin país?
2. Sabries dir quina és la seva obra més coneguda?
22
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 3 (1h)
El Blues (cançó trista) va néixer a partir dels espirituals i els work songs. És originari de les
comunitats afroamericanes dels Estats Units d’inicis del s.XX. Ha tingut molta influència en
la música popular dels Estats Units formant part de géneres com el ragtime, jazz, bluegrass,
rhythm and blues, heavy metal, hip hop, country, pop…
Les seves característiques són:
●
●
●
●
Utilització de notes de blues (blue notes).
Patró repetitiu de 12 compassos amb els acord I, IV i V (s’explicarà amb més detall
quan es treballin els acords).
Ús de patrons de crida i resposta.
Ús expressiu de les tècniques de guitarra: bend, vibrato, slide…
Toquem un Blues?
Recorda que primer analitzarem el ritme, la melodia, el nom de les notes…
23
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
2.2. Les Escales.(5h)
Activitat 1 (1h)
Totes les notes que hem vist fins ara corresponen a les tecles blanques del piano:
Com es poden representar les tecles negres? Doncs utilitzant els símbols de sostingut o
diesi: ​♯​i el símbol de bemoll: ​♭​. El ​♯ i​ndica que pugem la nota un semitó i el ​♭​
que la
baixem un semitó. Imagina que vols indicar que es toqui la tecla negra que hi ha entre el do
i el re en el piano.
Es pot fer de dos formes diferents. Si partim del Do el que
fem és pujar així que escriurem la nota do seguida d’un ♯.
Però si partim de la nota re el que fem és baixar i, per tant,
escriurem la nota re seguida d’un ♭. Es llegeixen do
sostingut i re bemoll respectivament.
24
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
●
Relaciona les notes amb les tecles del piano:
●
Escriu a continuació el nom de les notes que surten a l’exercici anterior, utilitza totes
les paraules.
●
Escriu en el pentagrama les següents notes: la bemoll, do sostingut, fa diesi, si
bemoll, sol sostingut, sol bemoll, re diesi, la sostingut, mi bemoll, fa sostingut.
25
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (1h)
26
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 3 (2h)
Quan en música es parla d’​escala​es fa referència a la ​successió correlativa de notes ja
sigui en ordre ascendent o descendent.​En base a com es col·loquin els tons i semitons
obtenint diversos tipus d’escala.
Cada nota de l’escala ocupa un grau jeràrquic que s’anomena grau i es representen per
nombres romans:
L’Escala Major
Per estudiar l’escala major es pren com a model l’escala de do major. Fonamentalment es
construeix tocant les tecles blanques del piano partint de la nota do.
Pots veure, en el teclat, que entre el Mi i el FA, el Si i el Do no hi ha cap tecla negra. Això
significa que entre aquestes notes només hi ha un semitó mentre que a la resta (entre les
que sí hi ha tecla negra) hi una distància d’un to. Això representat a l’escala quedaria de la
següent forma:
27
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
D’aquesta manera si es comença l’escala per qualsevol altra nota però es respecta la
distribució de tons i semitons obtindrem sempre la sonoritat d’una escala major. Fem la
prova començant l’escala per la nota re:
Aquesta s’anomena de re perquè comença en re i major la distribució de tons i semitons.
Pensa una mica. Què ha calgut fer per aconseguir el mateix esquema de tons i semitons de
l’escala de do major?
L’escala que tens a continuació és l’escala de sol major. Escriu en el pentagrama el # a la
nota o notes que cal alterar per aconseguir la sonoritat d’una escala major:
L’Escala Menor
Es poden obtenir altres tipus d’escales diferents de l’escala major tot canviant la distribució
de tons i semitons. Una d’aquestes escales és l’Escala Menor. En el piano es pot obtenir si
toquem les notes blanques partint de la nota la.
28
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
La distribució de tons i semitons varia respecte l’escala major. A l’Escala menor quedaria de
la següent forma:
Si es parteix de la nota re i es vol construir una escala menor caldria alterar les notes per
aconseguir-ho:
Aquí tens un fragment d’una cançó molt coneguda de Bach,
sabries dir què significa el b que hi ha al començament del pentagrama?
……………………………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………………..
La cançó està escrita utilitzant una escala de Fa Major. Escriu a continuació aquesta escala:
29
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 4 (1h)
Un interval és la distància entre dos sons.​Si tenim dues notes, per ex. do i fa, per saber
quin és l’interval entre les dues hem de contar els graus entre la primera i la segona tenint
en compte que les hem d’incloure a totes dues. Així entre do i fa tenim: do=1, re=2, mi=3,
fa=4 per tant és un interval de quarta.
Quin interval tens a continuació?
Tipus d’intervals:
●
Ascendent o descendent: Ascendent si el segon son és més agut que el primer,
descendent i el segon so és més greu que el primer.
●
Melòdic o harmònic: melòdic quan els sons sonen successivament. Harmònic quan
els sols sonen simultàniament.
●
Segons el nombre de tons i semitons que els componen els intervals poden ser:
○ Segona Major (1 to). Segona menor (1 semitò).
○
Tercera Menor (2 tons). Tercera Menor (1 to i un semitò).
30
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
○
Quarta Justa (2 tons i un semitó).
○
Quinta Justa (3 tons i un semitó).
○
Sexta Major (4 tons i un semitó). Sexta menor (4 tons).
○
Setena Major (5 tons i un semitó). Setena Menor (5 tons).
○
Octava Justa (6 tons).
Ara assenyala quins tipus d’intervals tens a continuació.
Exemple:
31
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Preparant l’examen
1. Quin tipus d’escala és, major o menor? Explica per què?
2. Per a què serveixen el # i el ​b​?
3. Dibuixa la clau de sol. Què indica en el pentagrama?
4. Quines són les característiques dels Blues?
5. Aquí tens una peça en l’escala de Do Major. Escriu a sota de cada nota el grau de cada
nota dins de l’escala.
Recorda que també farem un examen pràctic de flauta. Hauràs de tocar alguna de es peces
que hem treballat al llarg de la unitat.
32
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Unitat 3. L’harmonia (12h)
3.1. Els acords. (6h)
En aquesta unitat aprendràs:
● Què són els acords.
● En què consisteix la tonalitat.
● Els graus tonals i modals d’una escala.
● La riquesa del Jazz.
Activitat 1 (2h)
Els acords són dos o més notes que sonen simultàniament.​Els acords més utilitzats,
anomenats acords tríades, estan formats per 2 terceres superposades:
Els acords es construeixen a partir de les notes d’una escala. Els acords de l’escala de do
major es formarien superposant terceres a cada nota de l’escala:
Has de tenir en compte que no sempre trobaràs els acords distribuïts en un sol pentagrama
com en el cas anterior. També poden estar construïts en diversos pentagrames agrupats
(anomenats sistemes). Per exemple:
33
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Seguint l’exemple anterior pots veure que podem fer dos lectures diferents de la mateixa
cançó. La primera lectura seria ​la melodia​de cada pentagrama ​(lectura horitzontal).​La
segona lectura correspondria a ​l’harmonia​(acords) que es forma quan es llegeix el
pentagrama ​vertical​ment.
Tipus d’acords tríades​. Es poden distingir tres tipus d’acords tríades tenint en compte els
intervals que els formen: Majors, menors i disminuïts. Per entendre-ho et resultarà útil
recuperar els coneixements sobre els intervals que ja has treballat.
●
Un ​
acord és major​quan està format per una 3ª major i una 5ª justa contant sempre a
partir de la primera nota que s’anomena fonamental i que dóna nom a l’acord:
●
Un ​
acord és menor ​quan està format per una 3ª menor i una 5ª justa:
●
Un ​
acord és disminuït ​quan està format per una 3ª menor i una 5ª disminuïda:
A classe només treballaràs amb els acords majors i menors. Els quals es diferencien
perquè els primers tenen una 3ª major i els segons una 3ªmenor ja que la 5º sempre
és justa.
34
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Escriu a sota de cada acord si és un acord major (M) o menor (m):
Veuràs que sovint ​es representen els acords per símbols​per simplificar les partitures.
Depèn de l’idioma es poden veure partitures en que utilitzen ​notació llatina​en la que els
acords es designen per la nota fonamental (Do, Re, Mi, Fa…) seguida de “M” si és major o
“m” si és menor (si només s’escriu el nom de l’acord significa que és major):
Si la ​notació​és ​anglesa​el nom dels acords és diferent ja utilitzen les lletres de l’abecedari
de la següent manera:
A= La
E= Mi
B= SI
F= Fa
C= Do
G= Sol
D= Re
Si és un acord major es posa la M o es deixa la lletra sola, si és menor es posa posa m
minúscula. A continuació la mateixa cançó en notació anglesa:
35
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Posa el nom dels acords següents en notació anglesa. Recorda que la nota fonamental
dona nom a l’acord i que és menor o major en base a si l’interval de 3ª és major o menor.
Ara fes el mateix però en notació llatina:
36
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (1h)
Assaja les notes que has après fins ara a la flauta:
A partir del segon pentagrama pots veure que són les escales de Re major, Mi Major, F
Major, Sol Major i La Major. Per què les nomenem així? Per què són escales majors i no
escales menors?
37
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 3 (2h)
Com has vist a l’activitat anterior quan s’utilitza una ​escala diferent de Do major o La
menor es fa necessari utilitzar bemolls i sostinguts​en algunes notes. Una obra escrita
en Re major ha de tenir totes les notes fa i do sostingudes (fa# i do#). Per facilitar la lectura i
l’escriptura de la obra en comptes de posar a cada nota fa i a cada nota do el signe de
sostingut el que es fa es posar al començament de la partitura el signe a les línies o espais
que corresponen al fa i al do (que es diu ​armadura​). Qui ha d’interpretar la cançó quan ho
veu sap que totes les notes fa i do de la cançó han de ser sostingudes:
L’armadura del segon pentagrama té els # a la línia de la nota fa i al espai de la nota do
indicant que totes les notes fas i dos de la partitura són sostingudes (a no ser que es digui el
contrari). En canvi al primer pentagrama no hi armadura i hem hagut de posar el signe de #
a les notes corresponents.
Per assenyalar que una nota s’ha de tocar a la seva altura natural encara que l’armadura
indiqui que és sostingut o bemoll s’utilitza el signe de ​becaire: ​♮.​
En aquest exemple la primera nota fa és sostinguda
perquè ho indica l’armadura. Però la segona nota té el
signe de becaire que indica que s’ha de tocar un fa
natural.
Interpreta amb la flauta la següent peça:
Fixa’t que al 3r compàs la nota si té els signe de becaire i, per tant, s’ha de tocar natural. El
següent si també es toca natural perquè l’efecte del becaire s’estén a totes les notes del
compàs, a partir del compàs següent es tornarien a tocar les notes “s”i amb bemoll com
indica l’armadura.
38
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Practica el que has après amb aquesta cançó:
Sabries dir com es titula i qui va composar aquesta cançó?
A la pàgina següent tens els primer moviment de la Primavera de l’obre Les quatre
estacions d’Antoni Vivaldi.
●
Què indica l’armadura?
●
En quina escala està escrita?
●
Escriu a continuació l’escala (recorda posar sostinguts o bemolls allà on calgui).
●
A quina època va viure Antoni Vivaldi?
●
Escriu cinc obres composades per ell.
●
A la partitura surt el següent acord. Qui acord és? És major o menor?
39
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
40
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 4 (1h)
El Jazz​ve néixer a Nova Orleans al començament de segle XX en barrejar-se els ritmes
sincopats del Ragtime amb l’estructura, les notes i els sentiments del Blues.
Característiques del Jazz:
●
Instruments:​Les bandes de jazz estan formades per una secció
rítmica-harmònica i una secció melòdica.
○ Rítmica-Harmònica: Piano, contrabaix, bateria.
○
●
●
●
Melòdica: Trompeta, saxofó, clarinet…
Melodia​: ús d’escales pentatòniques (de 5 notes). S’improvitza sovint.
Ritme​: variat i sincopat.
Estructura​: part estàndard (toquen tots els instruments) i solos (un dels
instruments improvitza).
41
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Estils de jazz:
Nom
Any
Instruments
Característiques
Nova
Orleans
década
de 1900
Bateria, contrabaix
o tuba, piano,
banjo, clarinet,
trompeta i trombó.
Primer estil de jazz. No
s’improvitza. La música
és molt similars a les
marxes de cercaviles.
Buddy Bolden
Dixieland
década
de 1910
Bateria, contrabaix
o tuba, piano,
banjo, clarinet,
tromperta i trombó.
Bandes de blanc que
imiten a les de negres
de Nova Orleans.
Apareixen les primeres
improvitzacions.
Original Dixieland
Band
Chicago
década
de 1920
Bateria, contrabaix,
piano, guitarra,
clarinet, trompeta i
trombó.
S’estableix l’estructura
del jazz com avui la
coneixem. Estàndard i
solos.
Louis Armstrong
Swing
década
de 1930
Bateria,
contrabaixos,
saxofons,
trompetes i
trombons.
Bandes de 10 a 20
músics. Els solos tenen
molta importància.
S’utilitzen frases curtes
i repetides (riff).
Glenn Miller
Bebop
década
de 1940
Bateria, contrabaix,
piano, saxofó i
trompeta.
Es caracteritza pels
solos ràpids i
improvitzats.
Charlie Parker
“The Bird”
Cool Jazz
década
de 1950
Bateria, baix, piano,
saxofó i/o trompeta.
Estil calmat i íntim que
s’acosta a la música
clásica.
Miles Davis
Free Jazz
década
de 1960
Bateria, baix, piano,
saxofó i/o trompeta.
S’allibera de les
normes harmòniques.
Tot val en aquest estil
de jazz, s’arriba a
fregar el soroll.
John Coltrane
Jazz Fusió
década
de 1970
Sense especificar.
Fusionar el jazz amb
altres estils com el
rock, flamenco, música
llatina...
Chic Corea,
Chucho Valdés
42
Músics
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
3.2. Graus tonals i graus modals. (6h)
Aprofundeix una mica més en el coneixement de les escales.
Activitat 1 (2h)
A la unitat 2 vas veure en què consistien les escales i com a cada nota d’una escala se
l’adjudicava un número romà per nombrar els graus:
Dins d’una escala es distingeixen entre grau tonal i grau modal.
El grau tonal​s’anomena així perquè determinen la tonalitat de l’escala i corresponen al I, IV
i V grau tant en el mode major com en el menor:
El I rep el nom de tònica, el IV subdominat i el V dominant.
El grau modal ​s’anomena així perquè determinen el mode, és a dir si és una escala major o
menor. Corresponen als graus III, VI i VII.
El III rep el nom de mediant, el VI de superdominant i el VII de sensible.
Els acords més importants d’una escala es construeixen justament sobre aquests sis graus
que has vist.
Amb aquests acords es poden acompanyar la majoria de cançons.
43
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
A continuació tens una escala de Fa major:
1. Quina nota és la dominant?
2. Quina nota és la mediant?
3. Quina nota és la superdominant?
4. Quina nota és la sensible?
5. Escriu les notes de l’acord sobre les notes de les preguntes 1, 2, 3 i 4.
6. Quin nom tenen els acords de les preguntes 1, 2 i 3? Escriu-los a sobre de les
notes corresponents en el pentagrama.
Posa a prova tot el que has après composant una cançó:
● La cançó ha de tenir 8 compassos de 4/4.
● Pots utilitzar l’escala de DoM/lam, FaM/rem o SolM/solm.
● Ha de començar i acabar amb la nota tònica de l’escala (I grau de la tonalitat).
● Utilitza més les notes consecutives que els salts.
● Utilitza més la dominat i la subdominat que la resta de graus de l’escala.
● Utilitza també els graus modals no tant com els anterior però més que la resta.
● Recorda posar un títol a la teva composició.
44
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (2h)
Pompa i circumstància
Edwar Elgar
●
●
●
En quina tonalitat està escrita?
En quina nota comença i acaba, i quin grau ocupa la nota en l’escala?
Quina és la nota dominant de l’escala?
45
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 3 (2h)
Estil
Origen
Característiques
Autors
Rock&roll
EEUU.
Es una música muy rítmica, con fuerza y creada para
bailar. La formación es guitarra eléctrica, bajo
eléctrico, batería y voz.
Elvis Presley
Pop
Regne Unit
Las líneas vocales son más melódicas y pegadizas
La sonoridad es más suave que la del rock and roll.
The Beatles
Rock
Regne Unit
Tiene la sonoridad del rock and rol, pero ya no sirve
para bailar. La música es más rítmica y fuerte que el
pop.
Rolling
Stones
Surf
EEUU (Califòrnia)
La estructura es la del rock and roll pero la sonoridad
se acerca más la pop. Uso de armonías vocales
Las letras hablan de la playa, del surf de los coches
trucados...
Beach Boys
Soul
EEUU
El ritmo es muy marcado. La voz es muy expresiva
Usa instrummentos de viento (trompeta, trombón,
saxofón...).
Aretha
Franklin
Folk
EEUU
Usa pocos instrumentos y sin distorsión para que
destaque la voz. El mensaje es crítico con la
sociedad, defendiendo los ideales de paz y amor
(Vietnam, racismos). Sus melodías provienen del
folclore estadounidense (country, blues, danzas
europeas...).
Bob Dylan
Psicodelia
EEUU
Estaba asociado al movimiento hippie y a las drogas
Su sonoridad es "pegajosa" y con ritmo poco
marcado y largos solo improvisados. Sus letras son
profundas y filosóficas.
The Doors
Hard Rock
Regne Unit
Su sonoridad es muy fuerte con guitarras
distorsionadas, batería potente, voz rasgada
AC/DC
46
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
mezclada con gritos. También componen baladas
muy sentimentales.
Punk
Regne Unit
La música es simple y de ritmo acelerado.Las letras
son muy críticas con sociedad, intentando ofender lo
más posible (musical y estéticamente).
Ramones
Reggae
Jamaica, Regne
Unit
El ritmo es lento y acentúa el segundo y el cuarto
pulso del compás (de 4/4). El bajo hace complejas
líneas melódicas.
Bob Marley
Funk
EEUU
Es excesivamente rítmico usando síncopas y
contratiempos. El bajo está muy presente con líneas
melódicas. La sección de viento está muy presente
(trompeta, saxo y trombón).
James
Brown
Rap
EEUU
Es una recitación rítmica de rimas y juegos de
palabras. Se canta sobre una base musical rítmica.
Sus letras son críticas con las injusticias sociales.
Sugar Hills
Tecno-pop
EEUU
Se usan los sintetizadores (órganos eléctricos,
ordenadores). Dan casi más importancia a la imagen
que a la música. Se promocionan a través de vídeo
clips.
Michael
Jackson
La movida
Madrid
Es un movimiento cultural que se expresa libremente
tras la represión franquista. Su música es variada:
Punk, Tecno-pop, Rock, Pop...
Alaska
Radio Futura
Mecano
Nacha Pop
Grounge
EEUU
Es una mezcla de Punk y Rock. Tiene un sonido
potente en el que destacan las guitarras rítmicas.
Nirvana
Rock
alternatiu
Regne Unit
EEUU
Suena diferente al rock clásico de los 60 y posee
elementos de todos los estilos. Tiene un toque
personal y distintivo fuera de lo que podemos llamar
rock comercial, lo que hace que esté destinado a un
público no muy numeroso.
REM
Oasis
Música
comercial
Global
Es música pop con influencias muy variadas: música
electrónica, jazz, celta, clásica, latina, flamenco
Antepone el interés comercial frente a la creatividad.
Las productoras pagan para que sus canciones sean
emitidas en las principales emisoras de radio. Es un
negocio.
Música
Indie
Regne Unit
EEUU
La música es suave y melancólica con guitarras
pococ potentes y simples. Sus letras son íntimas y
personales. Publican sus canciones a través de
Internet o de sellos discográficos independientes de
bajo presupuesto. En ocasiones está influenciado
por la música electrónica (hecha por ordenador).
Izal
Música
Dance
Europa
Es música creada a través de ordenadores y de
sintetizadores. Agrupa una serie de estilos de
música electrónica concebidos para ser bailados,
como el House, Techno, Trance o Eurodance.
Hardwell
47
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
●
Fes una taula agrupant els estils segons el país d’origen:
●
Escriu una llista amb els estils que ja coneixies. Afegeix algun grup que no surti a la
taula anterior de cada estil de la llista.
48
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Preparant l’examen
1. Què són els acords?
2. Com es construeixen els acords?
3. Escriu a sota de cada acord si és Major (M) o menor (m).
4. Què indica la següent armadura?
5. Quins són els estils del jazz? Fes una descripció de cada estil situant-los en el temps.
49
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Unitat 4. La textura musical (12h)
En aquesta unitat aprendràs:
● Què és la textura musical.
● Els tipus de textura musical.
● Aplicar el que has après sobre el ritme, la melodia i l’harmonia en relació a la textura
musical.
4.1. Què és la textura musical? (4h)
Activitat 1 (2h)
La textura musical és la forma s’organitzen i entrellacen les melodies, veus o
instruments en una obra musical.
Observa la següent partitura:
Si compares unes veus amb les altres podries dir què tenen de particular? Quina és la
característica principal d’aquesta obra? Exacte, tenen el mateix ritme (mateixes figures
musicals) però les diferent veus fan sonar notes diferents (diferents alçades dels sons).
En canvi a d’altres peces podriem veure que la relació entre les diferents melodies és
diferent. A la imatge del costat cada veu
imita a l’anterior.
Quan parlem de textura ens referim a la
manera que tenen les veus de
relacionar-se entre sí en la utilització del
ritme, la melodia i l’harmonia.
50
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Ara tocarem la mateixa obra adaptada per a dos flautes.
51
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (2h)
Fins ara has estat treballant els estils de la música més actual. El blues, el jazz, el rock i
tants d’altres. Mira ara la següent línia de temps:
La història de la música és un continuu de riquesa artística i creativa ​que ha
acompanyat sempre la humanitat. Cada època no només és un descobriment de recursos
musicals, també és una expressió de les inquietuds i un reflex del pensament i de les
emocions de cada època.
Posa música a la teva pròpia història. Pensa en algun moment important per a tu i escriu
una cançó per a flauta utilitzant tot el que has après que intenti expressar aquest moment
que vas viure. La cançó ha de tenir com a mínim 16 compassos i pots utilitzar l’escala i el
compàs que més et convingui (​hauràs de tocar la cançó i els companys diran quina emoció
transmet​):
52
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
4.2. Tipus de textures musicals. (5h)
Activitat 1 (3h)
Observa el següent esquema:
El professor farà una explicació a l’aula de cada una de les textures. Hauràs de prendre
apunts del més important i presentar un resum escrit. Pots buscar la informació que
necessitis.
Un cop fet fareu grups de 3 alumnes i preparar una exposició amb diapositives que hauràs
de fer a classe. La nota de l’activitat serà la mitja dels apunts que has pres, més el treball de
grup, més l’exposició a l’aula.
Cada grup tindrà un responsable i full de seguiment en el que anotareu el treball que fa
cada membre del grup i la nota d’autoavaluació.
53
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (1h)
●
Quina és la textura del següent fragment? Raona la teva resposta.
●
Quina és la textura del següent fragment? Raona la teva resposta.
●
Quina és la textura del següent fragment? Raona la teva resposta.
54
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 3 (1h)
L’Edat Mitjana comença amb la caiguda del Imperi Romà d’Occident, fins al segle XV amb
el descobriment d’Amèrica. L’Edat MItjana es situa entre la magnífica Antiguitat Clàssica i el
Renaixement.
LA MÚSICA RELIGIOSA.
L’Església té una gran pes, la vida cultural es concentra en els monestirs. D’aquí que els
grans avenços musicals es donessin en el camp de la música religiosa. A l’Alta edat mitjana
neix ​El Gregorià​(anomenat així pel Papa Gregori I) és un cant monòdic sense
acompanyament d’instruments i en llengua llatina.
Més endavant es troba una polifonia primitiva que afegia una segona veu a la ja existent i
que evoluciona cap a l’Ars Antiqua amb peces a 3 i 4 veus i l’Ars Nova en la que trobem
recursos com el canon.
55
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Alguns autors d’aquest períodes són Perotin, Philippe de Vitry, Guilaume de Machaut. I com
obres a destacar: les Cantigues de Santa Maria, El LLibre Vermell de Montserrat, la Missa
de Notre Dame…
LA MÚSICA PROFANA
A més de la música religiosa en sorgeix un altre tipus que feia servir el poble per celebrar,
ballar… Els trobadors composaven cançons sobre l’ideal cavalleresc, l’amor… i provenien
de la noblesa. Els joglars eren músics ambulants que copiaven les cançons dels trobadors i
que cantaven per a divertir el poble, provenien de la classe baixa.
ELS INSTRUMENTS
56
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
4.3. La textura arreu del món. (3h)
Activitat 1 (1h)
Fins ara s’ha fet referència a les textures més habituals: monofònica, polifònica i
homofònica, situant-les en el context de la música occidental. En realitat el món és molt més
ample i ​existeix una gran riquesa de tradicions culturals i, per tant, musicals​. Tenint en
compte això es podria afegir ​altres tipus de textures​com ​la textura bifònica, la textura
heterofònica...
Un exemple de textura monònica en altres cultures seria el Piri de Corea. Escoltarem una
mostra a classe.
La textura bifònica​és una de les primeres formes d’acompanyament que consisteix en dos
veus en la que la més baixa manté una nota mentre l’altra fa la melodia. Un exemple és la
música de gaita escocesa, però és comuna a moltes cultures.
La textura heterofònica​es caracteritza per la variació d’una mateixa melodia utilitzant
diversos instruments que van introduïnt les variacions. És típic de l’Orient Mitjà.
57
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (1h)
Instruments Antics
● Quina classificació faries d’aquests instruments? Fes un quadre per
classificar-los.
● Has de buscar una imatge de cada instrument i entregar un treball amb les
imatges i una explicació de cada un d’ells.
58
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 3 (1h)
Aquí tens una peça molt coneguda de Carl Orff. Primer la tocarem amb la flauta. Després
hauràs de composar un percussió per acompanyar-la,
Composa aquí el teu ritme de percussió:
59
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Preparant l’examen
1. Defineix la textura musical.
2. Fes un esquema amb els tipus de textures musicals.
4. Quin tipus de textura té la següent peça? Raona la resposta:
60
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Unitat 5. L’estructura de la música.(9h)
5.1. Què és l’estructura musical?(5h)
Activitat 1 (2h)
La música és un llenguatge i per tant serveix per comunicar. Igual que a qualsevol llengua la
música utilitza frases per expressar idees. ​Es podria definir la Frase musical com
l’expressió completa d’una idea musical.
Toquem una peça ben coneguda:
Quines frases diries que hi ha en aquesta peça? Marca les frases a la partitura.
Fins ara hem estat treballant una introducció a la gramàtica de la música: figures,
compassos, silencis, claus… Ara estem parlant de la sintaxi de la música i dels elements
d’aquesta sintaxi.
L’element més bàsic és ​el motiu, també anomenat incís, que consisteix en un peu
rítmic bàsic​. Acostuma a ocupar un parell de compassos.
La unió de dos o tres motius dóna lloc a la semifrase. ​Habitualment a la primera se
l’anomena antecedent i a la segona conseqüent, és una mena de crida i resposta.
La unió de dos semifrases dóna lloc a la frase. ​Les frases s’acostumen a classificar
segons el tipus d’inici i de final però això és quelcom que no tractarem aquí. El que ens
interessa sobretot és que et quedis amb la idea del què és una frase musical.
61
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Ara analitzarem a classe la cançó de “La Cucaracha” tenint en compte el que hem explicat:
Pren apunts utilitzant la partitura que tens a continuació:
62
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (2h)
El Renaixement​es situa entre l’Època medieval i el Barroc. És un període curt però ​molt
important a nivell artístic​. El poder es troba en mans de monarquies absolutes. Aquestes
monarquies i la noblesa fan de mecenes dels artistes que treballen per a ells a canvi dun
sou. A nivell religiós la Reforma de Luter i la Contrarreforma catòlica seran importants
perquè marcaran l’avolució de la música.
LA MÚSICA RELIGIOSA
La música religiosa es veurà afectada pel trencament de la unitat e la religió cristiana entre
reformistes (Luter) i catòlics. Els reformistes utilitzen l’alemany a les seves composicions
mentre que l’Església Catòlica continuarà usant el llatí. D’altra banda la forma principal a les
peces musicals de la reforma serà el Coral, una composició homofònica a 4 veus. Mentre
que el catolicisme utilitzarà el motet i la missa.
LA MÚSICA PROFANA
En aquest apartat cal distingir entre la música vocal i la dansa.
A la música vocal destaca el madrigal una composició escrita en italià, que, de vegades,
s’acompanyava amb instruments i que tenia un caràcter descriptiu. Acostumava a tenir 5
frases entre les que s’intercalava un ritornello (tornada). També cal mencionar la chanson
francesa que també tenia un caràcter descriptiu.
A Espanya destaca el villancico, que en els seus inicis no tenia res a veure amb el nadal.
Era una composició homofònica a 4 veus.
63
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Com autors cal destacar a Orlando Di Lasso, Claudio Monteverdi, Clement Janequin, Juan
Del Encina, Palestrina, Tomás Luis de Victoria...
La Dansa adquireix una gran importància durant aquest període i marcarà l’evolució de la
música instrumental posterior. Les principals danses eren:
●
●
●
●
La gallarda: de compàs ternari i alegre que es ballava amb pas saltat.
La pavana, la més important de l’època, pausada i refinada.
El branle que es ballava en cercle.
Altres danses eren la tarantela, la zarabanda, el courante....
64
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 3 (1h)
●
Amb les paraules de la sopa de lletres fes una llista amb les que pertanyen al tema
de l’estructura i les que pertanyen al renaixement.
●
Amb les que pertanyen al renaixement distingeix entre les que pertanyen a la música
religiosa i les que pertanyen a la música profana.
65
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
5.2. Tipus d’estructures musicals.(3h)
Activitat 1 (2h)
Recorda que quan parlem d’estructura ens referim a la manera com s’organitza una peça
musical per mostrar les idees que hom vol expressar. Recorda, també, que la frase és la
base de l’estructura.
Per designar les frases utilitzem lletres majúscules. Imagina una conversa entre dos
persones:
1. Una persona diu alguna cosa (ho podem anomenar A).
2. Ho torna a repetir (per tant A)
3. Ho torna a repetir però fa una variació (A’).
4. Diu una cosa totalment diferent (B).
5. Torna a repetir la variació (A’)
6. I acaba amb quelcom diferent de tot el que ha dit fins ara (C).
L’esquema de la conversa seria:
Podem fer exactament el mateix amb una peça musical. Recordes la cançó “La cucaracha”
que hem vista abans? La seva forma és A B, sabries dir per què?
Les estructures bàsiques que podem trobar són
●
●
●
●
Forma Primària​: una frase que es va repetint. A A A... No confondre amb A A’ A’’ a
això se li diu ​tema amb variacions.
Forma Binària​: té dos seccions: A B. Recorda que sempre pot haver alguna
variació, A A’.
Forma ternària:​tres seccions: A B C, A B A, A B A, A B B...
Forma rondó:​A B A C, A B A B…
No oblidis que aquestes formes són bàsiques i que pots trobar variacions. L’important és
que sàpigues distingir-les i elaborar l’esquema estructural d’una cançó.
A la pàgina següent tens un Romance, sabries dir quina estructura té i de quin tipus és?
Després escoltarem algunes peces i entre tots farem l’anàlisi a la pissarra.
66
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
67
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (2h)
En aquesta època domina el panorama polític europeu les monarquies absolutes sumides
en contínues disputes i guerres. El poder continua en mans de la monarquia i de l’Església
que fan de mecenes dels grans artistes de l’època.
A nivell musical destaca la creació de l’Òpera amb la primera obra d’aquestes
característiques “Orfeo” de Claudio Monteverdi. És una època de gran fecunditat en les arts
i les ciències. En el món de la literatura hi ha grans autors com Lope de Vega, Calderon de
la Barca, Molière… A nivell científic Galileo Galilei, Newton, Torricelli…
MÚSICA RELIGIOSA
L’Església protestant continua mantenint el coral i l’Església catòlica el motet i la missa.
Sobre aquestes sorgeixen noves formes:
●
●
●
L’ORATORI: és una mena d’òpera religiosa amb carecterístiques pròpies. Els textos
són bíblics, hi ha un narrador, no s’escenifica, s’interpreta a les esglésies.
LA CANTATA: significa música per a cantar en oposició a la SONATA (música per a
tocar). Sorgeix a la música profana però ben aviat els músics protestants la van
convertir en música religiosa posant textos bíblics. Destaca J.S. Bach.
LA PASSIÓ: és un ortori que tracta exclusivament de la passió i mort de Jesucrist.
En aquest gènere també va destacar J.S. Bach.
MÚSICA PROFANA
Destaca, sobretot, el neixement de l’ÒPERA. És un gènere que intenta abarcar totes les arts
possibles: música, teatre, poesia, dansa… Tindrà molt de protagonisme a les èpoques
posteriors. Les parts d’una òpera són:
68
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
●
●
OBERTURA: És instrumental i serveix com inici i introducció.
RECITATIUS: Parts cantades pels solistes. Expressen l’acció i són
quasi declamades.
● ÀRIES: Són les parts més vistoses en les que el/la protagonista
expressen els seus sentiments lluïnt la seva veu.
● CORS: fragments en els que canten un gran nombre de persones.
● INTERLUDIS: Parts instrumentals que s’intercal·len entre les parts
anteriors.
Pots imaginar que en una òpera hi participa molta gent. Tot un espectacle.
La música instrumental es desenvolupa moltíssim durant el barroc amb l’evolució tècnica
dels intruments i el naixement de les orquestres. Podem trobar música per a solistes,
música de cambra i música per orquestres. Les formes més habituals que es poden trobar
són:
● LA SUITE: Forma complexa composada per la successió de danses.
● LA SONATA: Que es desenvolupa en 4 moviments.
● EL CONCERT: Que es desenvolupa en 3 moviments.
A nivell de dansa es continuen ballen les danses de l’època anterior, però s’afegeix un nou
tipus el Minué que és un dansa tranquila escrita en temps ternari.
69
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Preparant l’examen
1. Completa l’esquema:
2. Enumera els tipus d’estructures musicals i explica cada una d’elles.
3. Fes un esquema del renaixement.
4. Descriu la música profana del renaixement i les formes musicals que hi formaven part.
70
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Unitat 6. Els instruments.(13h)
En aquesta unitat aprendràs:
● Què és un instrument musical.
● Elements dels instruments musicals.
● Classificació dels instruments.
6.1. Què és un instrument musical.(8h)
Activitat 1 (2h)
Un instrument musical és un aparell que es fa servir per produir sons.
●
Busca a casa un objecte que, sense que estigui pensat per fer música, es pugui
utilitzar com instrument musical. Pensa la forma o formes com es pot aconseguir
diferents sons per fer música. Hauràs de presentar-lo a la resta de la classe.
●
Construeix el teu propi djembé. El djembé és uns instrument de percussió propi
d’Àfrica.
○ Materials:
■ 1 test de plàstic d’uns 30cm de diàmetre a la part superior.
■ 1 llauna gran de conserves que coincideixi en diàmetre amb el test.
També pot servir un tros de tub, cartró… l’important és que encaixi
amb el test.
■ 1 rotllo de cinta adhesiva transparent de banda ampla. Uns 5cm
d’amplada.
■ Tisores, cuter, obrellaunes (si és necessari).
○ Procès:
■ Neteja bé el test i deixa’l assecar perquè la cinta hi enganxi bé.
■ Amplia el forat de la base amb paciència. No cal ampliar-lo gaire però
sí el suficient perquè soni millor.
■ Talla tires de cinta adhesiva i entre dos persones enganxeu-los a la
part superior del test ben tibants. Primer fent una creu i després
alternant cintes verticals i horitzontals fins cobrir-ho tot.
■
■
Reforça la pell amb unes quantes voltes de cinta per l’exterior.
Obre la llauna o el que utilitzis de base del djembé per les dues
bandes. Uneix-la al djembé amb cinta.
71
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (2h)
El Classicisme és una època de grans canvis. Augmenta la importància política i econòmica
de la burgesia. Esclaten grans reformes com la Revolució Francesa que trencarà amb les
monarquies absolutes. A nivell cultural és l’època de la Il·lustració. Els artistes trobaran un
nou públic en la burgesia disposada a pagar per apreciar les seves obres.
MÚSICA RELIGIOSA
Decau la música religiosa en detriment de l’òpera o les obres instrumentals molt més
sol·licitades. Es continuaran creant els mateixos tipus de música que s’havien fet fins ara
amb l’excepció del RÈQUIEM que és la música composada per la missa de difunts on
destacarà el Rèquiem de Mozart.
MÚSICA PROFANA
L’òpera agafa molta força en aquest període. Augmenta el nombre de teatres i de públic. Va
ser tal la importància que es van crear moviments operístics enfrontats.
La música instrumental va girar al voltant de tres tipus d’agrupacions: La música de cambra
amb un reduït nombre d’instruments. La música d’orquestra, aquestes agrupacions
evolucionen fins ser pràcticament com les d’avui (secció de corda, de vent, percussió….).
Les tres formes musicals de l’època van ser la sonata composada per teclat i, de vegades,
algun altre instrument (4 moviments), la simfonia que és com una sonata complexa per
orquestra i que en un primer moment tenia 3 moviments i que es va ampliar a 4.
72
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Són molts els compositors que es podrien mencionar potser destacar Ludwig van
BEETHOVEN, Luigi BOCCHERINI, Franz Joseph HAYDN, Wolfgang Amadeus MOZART.
Quartet de Corda en DoM “Emperador”
Dona Nobis Pacem (canon)
Mozart
Activitat 3 (4h)
Per posar en pràctica tot el que has après fins ara en aquesta activitat aprendràs a tocar
l’Ave Verum de Mozart. Una partitura adaptada a tres flautes i d’una certa extensió en
comparació amb les que has tocat fins ara.
El professor et facilitarà la partitura.
73
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
6.2. Elements d’un instrument musical.(3h)
Activitat 1 (1h)
Els elements que fan sonar un instrument musical són fonamentalment tres:
Material que vibra
És la part de l’instrument fet d’algun material elàstic que
vibra.
Mecanisme que fa vibrar
És l’element que provoca la vibració
Ressonador
És l’element que amplifica el so. Hi ha instruments que no
en tenen perquè el material elàstic té prou força perquè el
so se senti amb claredat.
Cada instrument té les seves
particularitats mecàniques i sonores
però aquests tres elements són
necessaris per a produir el so.
A continuació tens una mostra
d’instruments musicals on creus que hi
són el material que vibra, el material
que el fa vibrar i el ressonador de cada
instrument?
Compte! Els instruments elèctrics
també necessiten aquests elements, la
diferència és que poden ser
mecanismes elèctrics. Una guitarra
elèctrica necessita les pastilles i l’amplificador com a ressonador per poder escoltar-se.
Escull 3 instruments dels anterior. Dibuixa’ls i assenyala les parts fonamentals.
74
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Activitat 2 (2h)
Durant aquest període la burgesia té l’hegemonia. Imperen els ideals de la revolució
francesa que prima la llibertat de l’individu. Esclata la Revolució Industrial i al final del
període esclata amb força el nacionalisme.
Els artistes romàntics busquen noves formes d’expressió ​cansats de la prerfecció
formal del classicisme. Els artistes s’independitzen dels mecenes i cerquen l’exaltació de les
passions i l’emocionalitat en les seves obres.
L’òpera​arriba al seu cim i es converteix en l’espectacle preferit de la burgesia. Hi haurà
molts autors i gèneres operístics però, sobretot, destacarà Richard Wagner que influirà
moltíssim el gènere i el marcarà per sempre.
A nivell instrumental ​es multipliquen el nombre d’orquestres i d’obres per aquestes. Es
desenvolupa la música programàtica que té la seva expressió en els poemes simfònics i en
les simfonies programàtiques més lliures que les d’altre èpoques i que pretenen descriure
una història literària utilitzant la música. Neix el Lied (cançó) escrit per veu i piano. A més, el
piano esdevé l’instrument romàntic per excel·lènia.
Durant el romanticisme també arriba al seu ple desenvolupament l’orquestra de cambra
amb un gran nombre d’obres composades per a duos, quartest, quintets…
El nacionalisme marcarà profundament la música. Molta gent identificarà els seus anhels
nacionals amb una música determinada i pròpia que expressa els seus propis sentiments. I
que provocarà que molts músics busquin inspiració en les fonts folclòriques i tradicionals
dels seus països.
Com autors podríem destacar: Berlioz, Brahms, Chopin, Wagner, Shubbert, Verdi, Bartok,
Dvorak, Granados, Tchaikovsky…
75
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Simfonia del nou món
●
Fes un esquema amb l’estructura d’aquesta cançó.
76
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
6.3. Classificació dels instruments.(2h)
Activitat 1 (1h)
Els instruments es classifiquen seguint aquesta taula que tens a continuació:
Nom comú
Nom tècnic
Material que hi vibra
Instruments de
percussió
Idiòfons
Cos de l’instrument.
Membranòfons
Membrana.
Instruments de corda
Cordòfons
Corda
Instruments de vent
Aeròfons
Aire
Instruments elèctrics i
electrònics
Electròfons
Corrent elèctric
●
Idiòfons: El material que vibra és el mateix cos de l’instrument. Per tant el ressonador
és el cos de l’instrument i es fa vibrar percudint, puntejant o fregant l’instrument.
●
Membranòfons: El material que vibra és una membrana tensa. El ressonador és el
cos de l’instrument i es fa vibrar percudint, puntejant o fregant.
●
Cordòfons: El que vibra és una corda tensa. El ressonador és la caixa de
ressonància i es toquen fregant, percudint o pinçant i puntejant les cordes.
●
Aeròfons: El material que vibra és l’aire i es toquen bufant mentre que el ressonador
és el tub de l’instrument.
●
Electrófons: El material que vibra és el corrent elèctric. Es fa vibrar ja sigui captant
un element mecànic o generant impulsos elèctrics. El ressonador és un amplificador
o un altaveu.
Busca imatges de cada tipus d’instrument i fes un quadre on enganxar les imatges i
ordenar-les segons la classificació que tens aquí.
77
Institut de la Romànica
Dep. de Música 2016-2017
Preparant l’examen.
1. Fes un quadre amb la classificació dels instruments i posa exemples de cada categoria.
2. Què és la música programàtica?
3. Situa aquests autors a les èpoques que els hi correspon: Mozart, Wagner, Beethoven,
Haydn, Chopin.
Classicisme
Romanticisme
4. Quins són els elements que fan sonar un instrument musical? Explica’ls
78