LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 1. DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL Els insurrectes contra la República preveuen un pronunciament militar, per apoderar-se dels òrgans de govern, decretar l’Estat de guerra i sufocar qualsevol signe d’oposició. 1.1 L’aixecament militar El pronunciament, anomenat “ Alzamiento nacional”, es va iniciar el 17 de juliol a les casernes de Melilla. El 18 va arribar al Marroc el general Franco i va prendre el comandament de l’exèrcit d’Àfrica, el més ben armat de la República. El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció. Ni Azaña, ni el cap de govern Caseres Quiroga van prendre mesures el dia 17 i 18 de juliol. La primera mesura que va ser presa el 19 de juliol va consistir a autoritzar el lliurement d’armes als sindicats (anarquistes, republicans, socialistes..). Van ser ells, els qui van plantar cara a Madrid i Barcelona, i van impedir l’èxit del pronunciament militar. El pronunciament triomfa: Castella i Lleó, Navarra, part occidental d’Aragó, Galícia, Balears…. 1.2 La insurrecció a Catalunya L’encarregat de dirigir la insurrecció va ser el general GODED. El 18 de juliol Goded dirigeix el pronunciament a Mallorca i Eivissa i el 19 es desplaça a Barcelona. El cap militar de Barcelona no participava en el cop ja que era lleial a la República, tot i que alguns dels seus oficials sí que ho van fer. Tot el dia 18 les organitzacions d’esquerra demanen armes i els militants de la CNT i la UGT assaltan armeries. Goded detén a Llanos i en arribar a Barcelona reorganitza a les tropes. Al vespre va ser assaltada la capitania general i Goded va ser detingut. La victòria es va celebrar com a gran triomf popular, ja que el paper de les organitzacions d’esquerra havia estat decisiu. 1.3 La consolidació dels bàndols INSURRECTES: militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics i tots aquells que s’havien oposat a les reformes de la República. Tenien com a suport el feixisme i es definien com a ‘’nacionals’’ i catòlics. La seva intenció era ‘’ restablir l’ordre’’ per mitjà d’una dictadura militar i la recomposició d’un poder civil en forma de monarquia o república. Falangistes volien imposar règim feixista a la italiana. LLEIALS A LA REPÚBLICA: les classes populars: obrers, empleats, petita burgesia i pagesos sense terres. La majoria estaven afiliats per les organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. Hi havia classes mitjanes republicanes i un grup abundant d’intel·lectuals i artistes. Tots defensaven la legitimitat republicana i van fer costat al Front Popular. 2. PER QUÈ LA GUERRA CIVIL VA ASSOLIR UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL? La Guerra Civil Espanyola, té una gran repercussió internacional. Es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques( socialistes i comunistes) i els règims feixistes en ascens. L’opinió democràtica progressista mundial està a favor de la República. En canvi, les forces conservadores de les democràcies i els governs feixistes veien en la insurrecció de Franco un fre a l’expansió del comunisme. Els insurrectes i el govern legítim de la República van recórrer a l’exterior per trobar suports. Els insurrectes envien agents als països feixistes per obtenir ajuda militar, mentre que el govern República demana col·laboració militar i política a França, però els governants de les democràcies van ser prou prudents per por que el conflicte s’escampi. Regne Unit defensava una política de pacificació davant l’Alemanya nazi i li diu a França que si intervenia a Espanya ajudant a la República, la política internacional francesa no tindria el suport britànic davant l’amenaça de Hitler. A França hi ha la creació d’un Comitè de No-intervenció i s’hi van adherir 27 països. 3. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ 3.1 Un clima de revolució social L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi a la societat catalana. L’Església, la burgesia, els propietaris, les classes benestants...van ser objecte de persecució durant les primeres setmanes: assassinats, saqueigs, crema d’esglésies… La violència arriba a unes proporcions extremes , es van cometre molts fets delictius. La conformació d’un poder popular A finals de juliol de 1936, en l’àmbit municipal molts pobles i ciutats comitès locals, van substituir els ajuntaments. Com a nou poder revolucionari, es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes format per les forces oposades als insurrectes. A la resta del territori republicà, el govern República va decretar la dissolució de l’exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris, ens les quals s’havien d’integrar las milícies populars. La situació s’agreuja de de l’agost, ja que les tropes feixistes va posar en qüestió la dissolució de l’exèrcit republicà. Col·lectivitzacions i economia de guerra Els comitès dels treballadors, es posen davant de les empreses o bé perquè s’apoderen del control i de la direcció de les empreses. L’11 d’agost de 1936 es crea el Consell d’Economia de Catalunya i a l’octubre es va promulgar el decret de col·lectivitzacions, que legalitzava el procés col·lectivista dut a terme fins aleshores. Per mantenir l’activitat productiva, es decreten una sèrie de mesures en les quals destaquen: el control de la banca, la creació d’entitats de crèdit públic, la regulació dels salaris i la municipalització del sòl urbà. 3.2 El govern de Largo Caballero (1936-1937) A Madrid, el 5 de setembre, el socialista Largo Caballero forma un govern amb republicans i socialistes, i més tard s’incorporen 4 ministres anarquistes. Preten crear una aliança entre les forçes republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra amb la reorganitazió de l’Estat, la militarització de les milícies i la formació de l’Exèrcit Popular. Els anarcosindicalistes, malgrat que participaven en un govern d’unitat, no renunciaven a practicar la seva pròpia política, insistien en col·lectivitzacions i es resisteixen a integrar les seves milícies en l’exèrcit. A Catalunya, continua Companys com a president de la Generalitat i el 26 de setembre es forma un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas que incorpora des de Acció Catalana Republicana fins al POUM. Els fets de Maig de 1937 Els problemes que van afeblir el govern de Largo Caballero i obren una etapa de govern, comencen a BCN a primers de maig. El 3 de maig les tensions esclaten quan les forces de la Generalitat desallotgen els anarquistes que ocupen l’edifici de Telefònica. Això comporta l’enfrontament d’alguns milicians de la CNT i de tot el POUM, que van donar suport a la Generalitat. La lluita s’escampa per tota la ciutat i es fan barricades que durant gairebé una setmana ( més de 200 mort, derrota anarquistes més radicals..) El conflicte va servir com a pretext al govern república per intervenir a Catalunya amb 5.000 guàrdies per posar fi a la crisi. 3.3 El govern Negrín. La resistència a ultrança Els fets de Maig van enfortir les posicions comunistes sobretot per l’ajuda que la Unió Soviètica prestava a la República. Es va formar un nou govern presidit pel socialista Juan Negrín. El govern deixa d’incloure els sindicats, CNT i UGT, i es va constituir només amb partits polítics.El govern de Negrín estan al poder fins al final del conflicte per intentar guanyar la guerra. A Catalunya es forma un nou govern presidit per Companys i amb l’aliança entre ERC i PSUC, sense la CNT. Al novembre de 1937, Negrín decideix traslladar el govern de València a Barcelona, per tal de controlar els recursos econòmics i militars d’unes zones més riques que quedaven sota el govern republicà. El govern de Negrín proposa una política de resistència de la República. El seu programa dels Tretze Punts preveia la permanència de la República. Març del 1938, al territori republicà hi mancaven aliments i productes bàsics, els daltabaixos militars eren continus i la població estava cansada de la guerra. Negrín insistia amb la necessitat de resistir. La pèrdua de Catalunya entre gener i febrer de 1939 i la sortida dels governs de la República, Catalunya i País Basc mostren que la República tenia els dies comptats. 4. QUINES DUES OPCIONS ES VAN ENFRONTAR AL BÀNDOL REPUBLICÀ? La primavera del 1936 no hi havia cap revolució en marxa. Va ser la insurrecció militar que va provocar que al territori fidel a la República s’hi estengués una revolució social. Un sector dels fidels a la República, compost pels anarquistes, els comunistes del POUM i part de la UGT, defensava les transformacions revolucionàries eren el millor per aconseguir una veritable mobilització popular contra el feixisme i per guanyar la guerra. PROPÒSITS: aprofitar el moment per imposar un nou ordre revolucionari que proposava canviar el sistema de propietat i destruir el poder de l’Estat. Un altre sector extens, format per gran part dels republicans, els comunistes i els socialistes, tenia una altre posició. Creien que era indispensable centrar-se a guanyar la guerra, eren partidaris de posar ordre a la rereguarda, controlar les experiències col·lectivitzadores i reconstruir un Estat fort concentrat amb l’esforç bèl·lic. El seu enfrontament va ser un dels processos més dolorosos viscuts al territori republicà. 5.LA ZONA INSURRECTA: LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT TOTALITARI 5.1 Militarització i comandament únic Zona dominada pells insurrectes, anomenada “ zona nacional”, hi van organitzar una Junta de Defensa Nacional i els generals insurrectes actuen com a petits virreis al territori respectiu. Mort accidental del general Sanjurjo el 20 de juliol del 1936. 24 de juliol es crea a Burgos la Junta de Defensa Nacional, format per militars i el general Miguel Cabanellas.La seva missió és governar el territori ocupat. Per a la direcció de la guerra va anar guanyant partidaris el general Franco. Finalment el dia 30 de setembre, els militars el van elegir cap de l’Alzamiento.La Junta de Defensa Nacional desaparèixer i es va establir una Junta Tècnica del Estado. El quarter general del generalísmo es trasllada a Salamanca. 5.2 La creació del partit únic A partir d’octubre del 1936, existia un comandament únic i incontestat. Els insurrectes prohibeixen tots els partits polítics que formave part del Front Popular. Només eren legals Falange Española y de las JONS i la Comunión Tradicionalista. Es toleraven la CEDA i els grups monàrquics. Franco s’imposa a les diferents forces que feien costat a la insurrecció. L’abril del 1937 Franco va fer conèixer el decret d’unificació que establia la creació d’un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, comportava la unificació de falangistes i carlins. Franco era el cap nacional d’aquest partit únic. Uniforme: camisa blava falangista i la boina vermella dels carlins i la salutació feixista amb el braç enlaire. 5.3 El govern de Burgos Procés d’institucionalització del nou Estat franquista hi ha la formació del primer govern de Franco, que concentrava en la seva persona la funció del cap d’Estat i la presidència del govern. Es van suprimir les llibertats religiosa, política i sindical, i es va imposar la censura en la premsa i mitjans de comunicació. Es suprimeixen els estatus d’autonomia i la construcció de l’Estat franquista va comportar l’aniquil·lació dels vençuts als territoris que ocupava. Març del 1938, s’aprova la primera de les lleis fonamentals , el Fuero del Trabajo, inspirada en el feixisme italià. Es respectava la influència de l’Església catòlica, juliol de 1937 publica una pastoral col·lectiva dels bisbes a favor dels insurrectes. Zona nacional esdevè un Estat totalitari. 6.VIURE EN GUERRA La guerra altera la vida quotidiana de la població espanyola. La supervivència,la fam i la manca de productes bàsics. També els bombardeigs,l’ocupació de pobles i ciutats per l’exèrcit . La població de vegades fugia davant l’avançament de les tropes, sobretot zones republicanes, i passaven a ser desplaçats o refugiats, amb condicions de misèria i d’inseguretat que això comportava. La persecució que van haver de patir moltes persones a causa de les seves idees polítiques. A la zona republicana la repressió no vas ser un fet tan institucional com obrera de grups autònoms i incontrolats, mentre que la zona rebel la repressió i el terror formaven part de la política institucional del nou règim totalitari. El paper de les dones també experimenta canvis. Zona republicana s’hi viu amb una major llibertat i igualitat. Moltes dones es van allistar com a milicianes i substitueixen els homes a les fàbriques, els hospitals, oficines...A la “zona nacional”, el paper de la dona, va quedar novament reduït a les tasques de la llar,o d’assistència social i es van eliminar moltes de les conquestes del període republicà. 7. L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC 7.1 La batalla de Madrid Primer objectiu dels insurrectes era la presa de Madrid. Van aconseguir després de travessar l’estret , va aconseguir l’enllaç amb la zona sublevada del nord , després d’eliminar la resistència de Badajoz. Franco va ocupar Toledo hi ha la darreria d’octubre era ja a les portes de Madrid. La conquesta de la capital potser imminent, el 29 d’octubre el govern de la República decreta la mobilització general per salvar Madrid. 6 de novembre el govern republicà es trasllada a València i deixa Madrid en mans de la junta presidida per Miaja, mentre que la defensa estava en mans del comandant Rojo. Madrid va resisitir a l’ofensiva de l’exèrcit,que és possible gràcies a l’arribada de les primeres Brigades Internacionals i d’una columna anarcosindicalista , la Columna de la Llibertat, comandada pel líder sindicalista Buenaventura Durruti. 7.2 Les batalles del Jarama i Guadalajara Els insurrectes van iniciar dues maniobres envoltants per aïllar Madrid i tallar-ne les comunicacions amb València.La primeramaiobra provoca la batalla del Jarama, febrer 1937, insurrectes travessen riu però són detinguts pels republicans. En la batalla de Guadalajara, març de 1937, tropes feixistes italianes aliades de Franco tenen una derrota davant l’Exèrcit Popular de la República, qu havia estat reconstruït. 7.3 La batalla del nord Franco decideix canviar l’estratègia de la guerra, abandona Madrid i es trasllada la lluita al nord. Els combats principals es produeixen entre l’abril del 1937 i octubre. El mes d’abril es produeix el primer bombardeig aeri del món, el de Guernica, realitzat per l’aviació alemanya i italiana per l’ordre de Franco. Bilbao va ser ocupada el juny de 1937.La Repúbica va atacar Brunete, i més tard Belchite, al costat de Saragossa,però no va evitar que les tropes entressin primer a Santander i desprès a Astúries. Tot el nord estava en mans dels rebels. 7.4 La fractura del territori republicà Desembre 1937, exèrcit republicà és reorganitzat amb la creació de les Brigades Mixtes i el seu general era Vicente Rojo, defensor de Madrid. Es pretenia consolidar: l’organització castrense i dotar l’exèrcit de l’eficàcia necessària per capgirar el desenvolupament de la guerra. Nou exèrcit republicà, va encadenar varies ofensives, la més exitosa va tenir lloc a Terol, on es va lliura una gran batalla l’hivern de 1937-1938. Aquesta batalla porta a l’ocupació republicana de la ciutat fins al febrer. Exèrcit de Franco endega la campanya d’Aragó i va arribar fins al Mediterrani. Territori republicà queda dividit en dos zones, una d’elles Catalunya. Franco va preferir continuar l’atac cap al sud i fer forts combats per Castelló i València. 7.5 La batalla de l’Ebre. L’ocupació de Catalunya La batalla de l’Ebre va ser una de les grans batalles de la guerra. Comença el dia 25 de juliol amb l’atac republicà entre Mequinensa i Amposta. Franco hi va enviar grans reforços i va aconseguir aturar l’atac. Després va contraatacar i ha principis de novembre, l’exèrcit republicà va haver de replegar-se a l’altre costat del riu, mentre Franco avançava cap al sud de Tarragona i travessava l’Ebre. Franco decideix endegar l’ofensiva contra Catalunya i la caiguda de Girona va significar la fugida cap a França de milers de refugiats (membres del parlament català, Lluís Companys, membres de les Corts republicanes, Manuel Azaña… 7.6 La fi de la guerra Febrer de 1939, la República només disposa de l’anomenada zona centre. El mateix any, el Regne Unit i França van reconèixer el govern de Franco, i a l’inici del mes de març, Manuel Azaña va dimitir com a president de la República espanyola. A principis de març, es va produir a Madrid una insurrecció contra el govern de la República dirigida pel coronel Casado. Casado es va revoltar el 5 de març i es va fer control de Madrid, es va crear una Junta de Defensa amb l’objectiu de negociar amb Franco una pau “honorable” basada en la “generositat del caudillo”. 7.7 Les conseqüències del conflicte La guerra va deixar un saldo de víctimes enorme. A Catalunya es van concretar amb la intenció de passar la frontera francesa,població de tota Espanya i milers de soldats en retirada. La guerra va arruinar el país: infraestructures i comunicacions destruïdes, habitatges afectats… Per últim, va destruïr la convivència i el fràgil sistema democràtic.
