Unitat 4 i 5 llibre de text: ELS RECURSOS, L'ENERGIA I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 0. INTRODUCCIÓ A partir de la Revolució Industrial, i sobretot a partir de la IIa Guerra Mundial, les necessitats humanes s’han incrementat molt i, per tant, l’aprofitament dels recursos naturals de la Terra també ho ha fet considerablement. El caràcter limitat dels recursos naturals planteja la necessitat de produir respectant la capacitat de la Terra de generar nous recursos i sense posar en perill l’equilibri dels ecosistemes naturals, és a dir, aplicant criteris barats en el respecte per la capacitat de regeneració del medi natural. Aquests problemes han creat una consciència ecològica i una preocupació pel medi ambient sense precedents al llarg de la història. 1. EL MEDI NATURAL: UNA FONT DE RECURSOS PER A LA SOCIETAT HUMANA Si no es produeix un canvi en les tendències actuals pel que fa al desenvolupament i l’explotació del medi, el món que trobaran les generacions futures estarà més poblat, més contaminat i serà menys habitable i menys estable ecològicament que el món en el qual vivim. 1.1. EL CONCEPTE DE RECURS El concepte de “recurs natural” comprèn qualsevol matèria o energia que la humanitat pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats biològiques o satisfer les seves necessitats socials. Els recursos naturals són la base de tota activitat humana i engloben elements tan essencials i alhora tan fràgils com ara el sòl, l’aigua, els animals, els boscos o els minerals i les diverses fonts d’energia procedents de la natura, com ara el carbó, el petroli o el gas. Tots aquests recursos són limitats, és a dir, no estaran a la nostra disposició de manera infinita. La demanda, en cavi, sembla que no té límit, la qual cosa posa en perill el futur dels recursos i fins i tot la supervivència. 1.2. RECURSOS RENOVABLES I NO RENOVABLES Recursos renovables: són els que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior a aquell que són explotats per la societat. La radiació solar, el vent, l’aigua, el sol, les plantes i els animals són els principals recursos renovables al nostre abast. Recursos no renovables: són aquells que es generen a la natura d’una manera tan lenta que, per raons pràctiques, cal considerar que existeixen en quantitats finites. S’hi inclouen els combustibles fòssils, (com ara el carbó, el petroli o el gas natural) i els combustibles nuclears. 1.3. LA DISTRIBUCIÓ DE RECURSOS AL MÓN La distribució de recursos és molt desigual, ja que és el resultat d’un llarg període de processos geològics que han concentrat un cert nombre d’elements en dipòsits fàcilment explotables per l’home. Així, algunes regions disposen de molts recursos, mentre que d’altres en tenen pocs. Es podria pensar que com més gran és un país, més probabilitat té de contenir aquests dipòsits; de fet, Rússia, Canadà, EEUU i Austràlia tenen gairebé el 50% de recursos minerals del món. En canvi països enormes com Xina o Brasil no en tenen tants. Els països industrialitzats tenen l’avantatge de poder importar recursos, mentre que els subdesenvolupats no s’ho poden permetre. Per tant, el fet de tenir riqueses naturals dins d’un país ve determinat per la seva capacitat tecnològica per explotar i transformar les matèries primeres. 2. L’EXPLOTACIÓ DELS PRINCIPALS RECURSOS 2.1. L’AIGUA Podem dividir els països del món en posseïdors d’aigua, aquells que en tenen prou per a desenvolupar l’activitat agrícola, i els no posseïdors. Sota aquest criteri, la major part de països d’Àfrica i de l’Orient Mitjà, l’Oest dels EEUU i el nord-est de Mèxic i el centre d’Àsia pateixen manca d’aigua. Del total d’aigua que es consumeix arreu del món, només el 5% es destina al consum o usos domèstics. Prop del 75% és pel reg de zones agrícoles i el 20% s’empra per a la indústria. Tot i això, els usos per països és molt diferent: P. Desenvolupats P. Subdesenvolupats Ús públic 25 % 5% Indústria 65 % 5% Agricultura 10 % 90 % L’aigua és, doncs, un recurs escàs i alhora indispensable per la vida, i per això, sovint és objecte de conflictes geopolítics quan regions diferents es disputen alguns recursos hídrics. A aquesta escassetat d’aigua natural podem afegir-hi un altre problema: la contaminació de rius i llacs tant per l’activitat agrícola i ramadera com per l’activitat industrial. 2.2. EL SÒL El sòl pot semblar ser un recurs il·limitat, però en realitat es tracta d’un recurs excloent, de manera que si destinem el sòl a un ús determinat, no es podrà utilitzar per res més. A més, no totes les zones estan dotades per a la producció agrícola, de fer, tot i els avenços tècnics i científics, només el 22% del sòl de la Terra és apte per a l’agricultura moderna. La resta està coberta de gel, és massa humida o massa seca, té molta pendent o no tenen prous nutrients. Moltes zones fèrtils estan ocupades en l’actualitat per zones industrials, a prop de les ciutats, de manera que són impossibles de recuperar per a l’agricultura. Aproximadament el 83% de les zones cultivables les trobem a les regions humides de sud-Amèrica, al voltant de l’Amazones i l’Orinoco i també a l’Àfrica central. 2.3. ELS BOSCOS Un dels impactes més dramàtics dels humans sobre el medi ambient és la pèrdua o alteració de la capa forestal existent sobre el planeta. Fa segles que l’home tala boscos per instal·lar-hi nous assentaments de població, per explotar els seus recursos forestals o per convertir-los en camps de conreu o en prats ramaders. Però ha estat al llarg del segle XX quan la tala indiscriminada ha experimentat un creixement espectacular, fins el punt que en molts països s’ha reduït la seva superfície boscosa al 50% en els darrers 100 anys (millores tecnològiques, augment de la demanda de fusta o l’augment demogràfic d’algunes poblacions que obliga conrear camps). Aquesta situació comporta dos problemes greus: desertificació i desforestació dels boscos humits. Desertificació: Es produeix a les zones àrides i semi-àrides del planeta, on la tala abusiva, la sobrepastura, els incendis, la sobreexplotació agrària i la manca de mesures correctores condueix a gravíssims processos d’erosió i degradació del sòl que, juntament amb la severitat de certes zones seques, comporta una extensió progresiva de les zones desertificades. Aquesta situació afecta de manera clara a la conca mediterrània. Desforestació de boscos humits: entenem per desforestació l’acció de suprimir els boscos o les masses forestals per implantar-hi explotacions agrícoles, ramaderes, industrials, assentaments humans o comercialització de la fusta. Els boscos humits equatorials són l’ecosistema (sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que viuen i es relacionen en un espai definit) més ric de la terra. Però no tan sols els arbres formen l’ecosistema forestal, sinó que el seu voltant milers d’espècies d’animals, de plantes, de fongs, de bacteris, etc configuren el conjunt d’éssers vius més diversos del planeta. Al voltant del 50% de totes les espècies d’éssers vius viuen als boscos plujosos equatorials. Aquest ecosistema es destrueix a un ritme sense precedents, i tota la humanitat es veu afectada. Aquests boscos regulen el flux de l’aigua, regulen el clima i produeixen oxigen i proporcionen fusta. Es calcula que s’han talat entre 16 i 20 milions d’hectàrees cada any en els darrers 20 anys. Els països on la desforestació és més important són: Brasil, Birmània i l’Índia principalment, però també països com Nigèria, Libèria, Ghana i el sud-est asiàtic: Laos, Sri Lanka, Malàisia o Tailàndia. Causes de la desforestació: • Pobresa i creixement demogràfic, que fan augmentar la superfície de terres destinades als conreus. • Explotació de boscos per comercialitzar la fusta • Creació de plantacions de “monocultiu”, productes pels països rics Conseqüències: • • • Pèrdua de biodiversitat per la destrucció d’ecosistemes Desaparició de cultures indígenes Efectes negatius sobre el clima al reduir-ne l’evaporació i per tant també afecta la vegetació del planeta (augmenta la desertificació) 2.4. 2.4.1. ELS MINERALS Minerals no energètics Constitueixen un dels recursos més importants de les societats desenvolupades, tant o més important que els energètics. Això és degut al fet que poden ser processats per convertir-los en acer, alumini o altres metalls, en vidre, ciment, etc. Són matèries primeres per a la construcció d’edificis, fabricació d’eines i altres estris que utilitzem en la vida diària. Passos per a l’explotació dels recursos minerals: • Exploració: localització de dipòsits potencialment explotables • Extracció: treure els materials • Concentració: separar mineral aprofitable del que no ho és • Refinament: convertir el mineral brut en un recurs depurat: matèries primeres La major part d’aquests minerals es regeneren tan lentament que són considerats com a recursos no renovables. Un altre problema que cal afegir és l’impacte ambiental que provoquen les explotacions mineres. “Impacte ambiental”: conjunt d’alteracions del medi ambient provocades per la pràctica de determinades activitats humanes: indústria, urbanisme, mineria,... Finalment, per tal d’allargar al màxim la disponibilitat d’aquests recursos minerals, des de fa uns anys, les societats desenvolupades intenten reciclar el màxim possible aquests materials per tal d’allargar en el temps la seva disponibilitat. 2.4.2. Minerals energètics Des de 1950, el petroli, el carbó i el gas natural, anomenats “combustibles fòssils” han estat la font principal del creixement econòmic. El 88% de l’energia consumida en l’actualitat és d’aquest tipus. PETROLI: és un combustible d’origen fòssil, localitzat en uns punts molt concrets del planeta. L’Orient Mitjà, el mar del Nord, Nigèria, Gabón, Veneçuela, EUA, Rússia i el sud-est asiàtic. El petroli produeix el 40% de l’energia consumida al món. La major part dels països industrialitzats en depenen de gran manera. Del petroli, un cop extret, s’ha de refinar i d’ell s’extreu quitrà, asfalt, plàstics i diversos combustibles. La benzina és el derivat del petroli més emprat. La dependència del petroli per part dels països industrialitzats ha fet que les regions exportadores d’aquest producte hagin adquirit un poder enorme. (OPEP 1970). En l’actualitat s’ha convertit en una arma política (exemple, Iraq), per la seva escassetat, dels països industrialitzats. Un altre aspecte important del petroli és la repercussió ecològica que té: sinistres marítims, contaminació atmosfèrica (CO2 a la capa d’ozó), etc. CRISI DEL PETROLI, 1973 1 El 17 de setembre de 1973 la OPEP decideix no exportar més petroli als països que havien recolzat Israel durant la guerra del Yom Kippur (Israel versus Egipte i Siria). Això va afectar EEUU i Europa. L’encariment del petroli va provocar una reacció en cadena de crisi econòmica (atur, inflació, etc) que va durar fins els ’80. Conseqüències: • • • Millores tecnològiques a les indústries per fer vehicles més eficients energèticament Polítiques d’estalvi Suport a les fonts d’energia alternatives. CARBÓ: va ser el combustible bàsic de la Revolució Industrial tot i que va anar disminuint el seu consum en favor del petroli, va ser l’energia d’ús domèstic fins el 1950. Tot i ser no renovable, les reserves són tan grans que es creu que se’n disposarà durant segles. Els problemes ecològics, de salut i de seguretat en l’extracció d’aquest mineral, i els problemes de transport, fa que cada vegada sigui menys freqüent el seu ús. GAS NATURAL: Es considera l’energia quasi perfecta. És molt eficient i requereix un processament molt reduït i és benigna ambientalment, ja que el metà crema de manera neta. Tot i això, les grans conduccions a través de canonades suposen un gran impacte ambiental. La major part s’utilitza per escalfar llars o indústries. Es calcula que s’exhaurirà el 2045, tot i que es creu que hi pot haver nous jaciments al sud-oest asiàtic. 2.5. L’ENERGIA NUCLEAR Es pot obtenir energia nuclear de dues formes diferents, mitjançant FUSIÓ, i mitjançant FISSIÓ. La primera està en investigació, i s'obté en laboratoris, ja que s'empra més energia en l'obtenció que l'obtinguda mitjançant aquest procés, i per això, encara no és viable. La fissió és la qual s'empra actualment en les centrals nuclears. Tot va començar quan Albert Einstein va descobrir la seva famosa fórmula E=MC2, on E és l'Energia alliberada, M la diferència de massa o increment, i C és la velocitat de la llum. Aquesta equació significa que la massa es pot transformar en Energia i al revés, l'energia en massa. Segons aquesta fórmula, quan en un procés es perd massa, aquesta no desapareix sense més, es transforma en energia, segons la fórmula anterior. Per exemple, si es transforma un mil·ligram de massa en energia, tenim que l'Energia alliberada és: E = 0.000001Kg * 90.000.000.000.000.000 = 90.000.000.000 jouls = 90 giga jouls. Per a ferse una idea de l'energia despresa: podríem satisfer a 7.576 llars. La primera aplicació pràctica va ser la bomba atòmica, en la qual es va alliberar una energia de 12 kilotones (energia equivalent a 12.000 tones d'explosiu TNT), destruint una ciutat sencera. Aquesta és una forma d'alliberament d'energia de forma incontrolada. En les centrals nuclears, el procés està controlat, de manera que l'energia no sigui gegantesca, ja que destruiria el reactor, i es transformaria en una bomba atòmica. En la dècada dels 70, va haver una gran crisi energètica originada per l'escassesa del petroli. Això va promoure la construcció de les primeres centrals nuclears del món, tenint per combustible l'Urani, evitant així, haver de dependre del petroli, i dels països exportadors, atès que amb les reserves d'Urani, es pot seguir produint energia mitjançant aquest, durant centenars d'anys. Actualment, existeixen aproximadament 450 reactors nuclears en el món, que generen aproximadament el 16% del total de l'energia mundial generada. 2.5.1. Perills de l’Energia Nuclear Actualment, la indústria nuclear de fissió, presenta diversos perills, que ara com ara no tenen una ràpida solució. Aquests perills, podrien arribar a tenir una gran repercussió en el medi ambient i en els éssers vius si són alliberats a l'atmosfera, o abocaments sobre el medi ambient, arribant fins i tot a produir la mort, i condemnar a les generacions esdevenidores amb mutacions... Per això, a les centrals nuclears se'ls exigeix unes grans mesures de seguretat, que puguin evitar aquests incidents, encara que de vegades, poden arribar a ser insuficients (Chernobil), degut al fet que s'intenta estalviar diners en la construcció, i solament es posa una seguretat mínima. Els perills més importants, entre altres són: • La raciació i el constant risc d’una possible explosió nuclear, encara que aquesta última és molt improbable amb els actuals sistemes de seguretat de les centrals nuclears. • Recurs no renovable • Forta dependència tecnològica • Emmagatzematge dels residus nuclears • Curta durada de les centrals nuclears 2.5.2. Avantatges de l’energia nuclear • • • Elevat rendiment energètic: L’energia nuclear genera un terç de l’energia elèctrica que es produeix a la Unió Europea, evitant així, l’emissió de 700 milions de tones de CO2 per any a l’atmosfera. Aquesta xifra equival a que tots els cotxes que circulen per Europa, uns 200 milions, es retirin dels carrers. Es redueixen el consum de les reserves de combustibles fòssils, generant amb molt poca quantitat de combustible (Urani) moltíssima major energia, evitant així despeses en transports, residus, etc Cost de producció d’electricitat baix. 3. L’IMPACTE AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS HUMANES 3.1. EL MEDI NATURAL COM A RISC La humanitat sempre ha estat assolada pels desastres naturals. Aiguats, allaus, terratrèmols, erupcions volcàniques o tornados han produït desastres naturals de grans magnituds. Avui en dia, els coneixements dels mecanismes físics que regulen aquests fenòmens poden contribuir en gran manera a minimitzar-ne les conseqüències. Cal diferenciar entre fenòmens naturals i riscos naturals. Fenòmens naturals: són els que es donen com a conseqüència de viure en un planeta tan dinàmic com el nostre, i n’hi ha molts: xàfecs, nevades, terratrèmols...; perquè el fenomen esdevingui risc ha d’estar associat a la presència humana, és a dir, ha d’afectar les persones o els seus béns. Mentre el fenomen es manté dins d’una banda de tolerància, serà considerat fenomen; si se supera un determinat llindar, es considera risc. (Ex. Rambles). La degradació del medi ambient té un paper crític com a desencadenant d’alguns desastres: • Més desforestació, més catàstrofes naturals (aiguats) • Contaminació atmosfèrica: efecte hivernacle, canvi climàtic. Efecte hivernacle: el CO2, el metà i l’òxid nitrós són els principals gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Actuen a l’atmosfera com un vidre en un hivernacle, deixen travessar els raigs de sol però retenen la calor. Prevenció de desastres: Quan s’esdevé un desastre de gran magnitud, rep l’atenció mundial, però s’insisteix poc a evitar esdeveniments d’aquesta mena, ja que la prevenció és molt més costosa que l’assistència després del desastre. El seguiment dels fenòmens atmosfèrics mitjançant els satèl·lits, de les activitats sísmiques, la prohibició d’edificar a les lleres inundables dels rius o la construcció d’edificis resistents als terratrèmols poden estalviar moltes pèrdues humanes i materials. 3.2. LES EXPLOTACIONS AGRÍCOLES I RAMADERES En els darrers quaranta anys, les estratègies agràries s’han desenvolupat sense considerar la capacitat del medi i sense tenir en compte els criteris de sostenibilitat ambiental. En alguns països la demanda de productes agrícoles ja supera la capacitat de regeneració dels ecosistemes locals, i la desforestació, l’excés de pasturatge, la pèrdua de sòl i l’exhauriment o contaminació dels aqüífers (degut a la impermeabilització del sòl, no es regeneren els aqüífers i es salinitzen) posen en perill el futur dels recursos alimentaris. Els principal problema de l’activitat agrària el trobem en la contaminació massiva del sòl per la utilització de productes químics i l’acumulació de residus orgànics (purins). Aquesta contaminació es va produir a partir dels anys ’70 amb l’anomenada “revolució verda”. 3.3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL El procés industrial es basa fonamentalment en la transformació de matèries primeres mitjançant el consum d’energia per a la fabricació de productes. Aquest procés causa un impacte ambiental i origina residus de producció. En molts llocs, aquests residus encara s’aboquen al medi sense cap trancament i provoquen la contaminació de l’atmosfera, els rius i els llacs. Només és possible invertir aquesta tendència amb un replantejament de les estratègies de producció industrial. La legislació mediambiental s’ha començat a endurir, sobretot als països desenvolupats. En els darrers anys els empresaris han de fer front a taxes i cànons per desfer-se dels residus. També és molt important el canvi en els hàbits dels consumidors, és a dir, escollir aquells productes que s’han fabricat sense malmetre el medi ambient i amb materials fàcilment reciclables. Cap a la indústria del futur • • • • Reutilitzar i reciclar tots els productes químics i materials que es generin. Consum d’energia sense alliberament d’emissions de gasos Ús d’energies renovables Disseny de productes que no necessitin la utilització de metalls Pluja àcida: es produeix per la combustió d’hidrocarburs (petroli i carbó contenen grans quantitats de sofre) en indústries, centrals tèrmiques, mitjans de transport o calefaccions domèstiques, que alliberen quantitats importants de diòxid de sofre i òxid de nitrogen. Aquests dos compostos, transformats en àcid sulfúric o nítric per la combinació amb l’oxigen i l’aigua de l’atmosfera, cauen a la terra arrossegats per la pluja o la neu. Els països més afectat per la pluja àcida són: - Europa centre i nord (de UK a Rússia) - Àsia: Xina, Corea, Japó i la Índia - Amèrica del Nord: EEUU i Canadà - Amèrica del Sud: Colòmbia i Veneçuela 3.4. EL TURISME A mesura que creix l’activitat turística al món, augmenta el seu impacte sobre el medi. Aquest impacte no es va tenir gaire en compte durant els primers anys del desenvolupament turístic, bàsicament perquè la preocupació mediambiental era inexistent. El nucli d’aquest problema es basa en el fet que la major part dels reclams turístics es basen en l’atractiu del medi natural, paisatges, platges, condicions climàtiques etc Els ecosistemes més perjudicats són les costes, les illes verges i les muntanyes. Principals efectes negatius: - reducció de l’extensió d’ecosistemes naturals - reducció d’espècies animals i vegetals - alteració dels sòls (erosió, compactació...) - augment dels residus urbans i contaminació d’aigües - pèrdua de qualitat del paisatge Alternatives: turisme cultural turisme ecològic turisme rural Altres tipus de turisme alternatiu al de "sol i platja" 4. ALTERNATIVES I FUTUR Els problemes causats per l’ús de l’energia nuclear, el perill d’exhauriment dels combustibles fòssils i el desig de molts països de ser menys dependents dels recursos externs d’energia han incrementat d’interès pels recursos energètics renovables. El principal avantatge d’aquests recursos és la seva ubiqüitat: moltes zones de la terra gaudeixen de llum solar en abundància, un fort vent o pluges regulars. Un altre avantatge és la facilitat que comporta fer-ne ús, ja que no es requereixen tecnologies sofisticades, i això en facilita l’accés a molts països del món. Una dada: cada any a la Terra arriba l’equivalent de 60 bilions de tones de petroli en forma d’energia solar; aprofitant l’1%, el món podria consumir la mateixa energia que EEUU. 4.1. ENERGIES RENOVABLES 4.1.1. ENERGIA EÒLICA L’energia eòlica s’obtè mitjanán l’energia cinètica del vent. Aquest tipus d’energia té el seu origen en el Sol, ja que és el responsable del cicle del vent. Les centrals eòliques són aquelles que transformen l’energia cinètica del vent en energia elèctrica, mitjançant aerogeneradors d’eix vertical o aerogeneradors d’eix horitzontals (bipales, tripales o multipales). Avantatges: - és renovable - és una energia neta, que no genera residus - és molt fàcil d’obtenir - una sola persona pot controlar el parc eòlic (baix nivell tecnològic) - la matèria primera és gratuïta (aire) Inconvenients: - l’espai que requereix la seva instal·lació - la falta de continuïtat en el subministrament elèctric - no es pot aprofitar a tot arreu Futur: El seu ús va en augment, es calcula que l’any 2100 –juntament amb l’energia solar-, podria aportar més del 75% del consum energètic mundial. El creixement des del 1995 fins el 2002 va ser del 30,7%. 4.1.2. ENERGIA SOLAR La tecnologia actual permet la utilització de l’energia solar mitjançant dos procediments que són els següents: - Aprofitament tèrmic: absorció de l’energia solar i la seva transformació en calor. S’utilitzen col·lectors, un dispositiu capaç d’absorbir la radiació solar i de transmetre-la a un fluid, de manera que aquest augment sensiblement la seva temperatura. Aquest fluid sol ser aigua, i aquest sistema s’utilitza principalment per a escalfar l’aigua calenta sanitària dels edificis. - Conversió fotovoltaica: permet de transformar directament l’energia solar en energia elèctrica. Per fer aquest canvi d’energia, s’utilitzen uns dispositius anomenats cèl·lules fotovoltaiques. Avantatges: - És neta i no contaminant - La durada d’una instal·lació solar és molt llarga, tot i que no és il·limitada Inconvenients: - Aparició irregular del sol - Per a la seva captació es necessiten grans superfícies Futur: - Ara per ara requereix una inversió elevada, encara que les innovacions en aquesta àrea són constant i el seu cost disminueix pels avenços assolits - El que en principi és un inconvenient, la gran superfície requerida, s’ha de transformar en un avantatge, regulant la normativa urbanística i aplicant l’obligació de col·locació de plaques solar sobre els edificis nous, tant a nivell particular com a nivell industrial. El marc legal ha de regular aquesta energia per aprofitar al màxim l’espai edificat. 4.1.3. ENERGIA BIOMASSA La biomassa és la matèria orgànica renovable de procedència vegetal o animal. L’origen de la biomassa es troba en l’energia solar, ja que mitjançant la funció fotosintètica els vegetals prenen del terra l’aigua i sals minerals. Avantatges: - El procés d’obtenció és senzill - Escassa contaminació Inconvenients: En el cas de la biomassa natural, la demanda actual excedeix el ritme de regeneració dels boscos, i això influeix directament en l’increment de l’efecte hivernacle. Futur: en l’actualitat s’està produint un augment considerable dels cultius energètics. 4.1.4. ENERGIA HIDRÀULICA L’energia de les caigudes d’aigua és explotable per les centrals hidroelèctriques. Avantatges: - És renovable - És una energia neta que no genera cap tipus de residus Inconvenients: en el cas de les grans preses, alteren les sèquies dels rius i provoquen l’erosió dels voltants, per aquest motiu, les centrals hidroelèctriques de petita potència, inferiors als 10 MW, tenen especial importància com a fonts energètiques renovables ja que no han de disposar de grans embassaments reguladors i tenen per tant, un escàs impacte ambiental. Futur: Aquesta font genera un 23% de la producció elèctrica mundial i s’espera que es dupliqui cap a l’any 2025. En els països desenvolupats aquesta font es troba desaprofitada, ja que tan sols s’utilitza el 10% de la seva capacitat. 4.1.5. ENERGIA GEOTÈRMICA Té el seu origen en la calor interna de la Terra ja que en zones de l’escorça terrestre on existeix activitat volcànica o sísmica, es produeix un escalfament de les aigües subterrànies. Aquest tipus d’aprofitament energètic té lloc en els jaciments energètics, que es classifiquen segons si el focus de calor és de baixa o alta temperatura. Posteriorment mitjançant la tecnologia s’injecta aigua freda que es converteix en vapor sobreescalfat per efecte del focus de calor i tot seguit aquest vapor s’extreu. El vapor generat acciona el grup turbina-alternador i es genera l’energia elèctrica. Avantatges: no presenta efectes negatius sobre el medi ambient. Inconvenients: és força costós, per temes geològics i tecnològics. Futur: un 10% de la superfície terrestre conté recursos geotèrmics accessibles. 4.1.6. ENERGIA MAREMOTRIU Existeixen tres aplicacions energètiques del mar: - al pujar la marea s’embassa l’aigua en un dic, i es deixa anar quan baixa el nivell de la mar, fet que provoca el moviment d’una turbina que genera energia - instal·lació de turbines submarines que, aprofitant la força de les marees, fan girar les seves pales - es pot obtenir energia de la força de les onades amb turbines eòliques situades a la superfície Avantatges: cap de les tres aplicacions produeixen residus Inconvenients: - alt nivell d’inversions - cal una diferència mínima de 10 metres entre les marees Futur: la seva aportació a la producció energètica és pràcticament irrelevant. 4.2. LEGISLACIÓ MEDIAMBIENTAL L’impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient planteja a les administracions públiques la necessitat d’elaborar i fer complir lleis de protecció del medi. La consciència ambiental actual té l’origen als EEUU a la dècada dels anys ’60, i va desencadenar en l’aprovació, el 1970, de l’EPA (Enviromental Protection Agency), primera llei de protecció del medi i punt de referència per a la major part de les lleis que després s’han desenvolupat arreu del món. El primer intent seriós a nivell EU és del 1986, amb l’Acta Única Europea, en que es va determinar que les exigències de la protecció del medi ambient seran un component de les altres polítiques de la CEE, per tal de conservar, protegir i garantir una utilització prudent i racional dels recursos. La legislació en els països desenvolupats no es correspon de la mateixa forma en els països en vies de desenvolupament, i que moltes vegades els països desenvolupats es beneficien d’aquesta permissivitat per instal·lar-hi indústries. La normativa ambiental estableix: - tractament de residus sòlids - protecció d’aigües continentals i oceàniques - reducció de les emissions de CO2 i altres gasos a l’atmosfera - prohibició de la utilització de determinats materials - polítiques de sensibilització del medi ambient 4.3. VERS UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Desenvolupament sostenible: és aquell que satisfà les necessitats actuals sense comprometre les necessitats de generacions futures. Una activitat sostenible és aquella que podrà continuar indefinidament sense malmetre l’entorn. El camí que cal fer per viure de manera sostenible i per tenir cura de la Terra comporta, a la vegada, un canvi de valors per a la major part de les persones. Haurem d’entendre i acceptar les conseqüències de formar part d’una gran comunitat de vida i ser més conscients dels efectes de les nostres decisions sobre les altres societats, sobre les generacions futures i sobre altres espècies. La humanitat no ha de prendre de la natura més del que aquesta pot reemplaçar. El progrés cap a unes activitats més sostenibles ha d’integrar mesures legals, socials, econòmiques i tècniques amb el propòsit d’aconseguir la sostenibilitat a tots nivells, això vol dir establir alguns principis bàsics d’actuació: • • • • • • • respectar i conservar la comunitat de vida millorar la qualitat de vida dels éssers humans conservar la vitalitat i la diversitat de la Terra minimitzar l’exhauriment dels recursos no renovables no sobrepassar la capacitat de càrrega de la Terra canviar les actituds i el comportament de les persones (informació, educació...) crear una aliança global 4.4. LES CIMERES DE LA TERRA https://mansunides.org/ca/cimeres-canvi-climatic (Aquest enllaç és només pels que aneu a selectivitat de Geografia. És una mica d'ampliació...) CIMERA D’ESTOCOLM 1972 Va ser la primera ocasió on es va reconèixer internacionalment que la protecció i la millora del medi ambient exerceixen una influència sobre el desenvolupament econòmic i la prosperitat dels estats. Poc abans, l’informe del Club de Roma sobre “Els límits del creixement” feia una crida sobre l’esgotament dels recursos naturals de la Terra i els límits de la seva capacitat. És durant la dècada dles anys 80 que va prenent força la idea que el ritme d’utilització dels recursos no renovables del planeta creixia sense control. CIMERA DE RIO 1992 L’objectiu principal d’aquesta conferència va ser el d’introduir un programa extens i un pla nou per a l’acció internacional i el desenvolupament de programes en el segle XXI. La Cimera de la Terra va marcar una fita perquè va centrar l’atenció mundial en la idea que els problemes mediambientals del planeta estaven íntimament relacionats amb les condicions econòmiques i els problemes de justícia social. Va demostrar que les necessitats socials, mediambientals i econòmiques s’han d’equilibrar unes amb les altres per obtenir resultats sostenibles a llarg termini. La Conferència també va indicar que les accions o decisions locals més insignificants, bones o dolentes, tenen repercussions potencials a escala mundial. Aquesta conferència global va reunir polítics, diplomàtics, científics, periodistes i representants d’organitzacions no governamentals (ONG) de 179 països, en un esforç conjunt per conciliar l’impacte de les activitats socioeconòmiques humanes amb el medi ambient i viceversa. Aquesta cimera va representar la presa de consciència a molts nivells, de la crisi ecològica global, de les seves tendències, implicacions, i també de les causes i dels remeis que hi podrien fer front. Els acords adoptats a la Cimera de la Terra van ser els següents: • • • Agenda 21: un pla d’acció aplicable als anys 90 i fins ben entrat el segle XXI, que elabora estratègies i un programa de mesures integrades per aturar i invertir els efectes de la degradació ambiental i per promoure un desenvolupament compatible amb el medi ambient i sostenible en tots els països. La Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament: document que integra 27 principis interrelacionats entre si, en el qual s’estableixen per primera vegada les bases per arribar al desenvolupament sostenible fixant, així mateix, el marc per a tots els drets i obligacions individuals i col·lectives en el camp del medi ambient i el desenvolupament La Declaració de Principis Forestals: un conjunt de 15 principis, no vinculants, que regeixen la política nacional i internacional per a la protecció, l’administració i l’ús més sostenibles dels recursos forestals mundials. Aquests principis són importants perquè representen el primer i principal consens internacional sobre un millor ús i la conservació de tota mena de boscos. CIMERA DE KYOTO 1997 (Protocol de Kyoto) Els governs van acordar el 1997 el Protocol de Kyoto del Conveni Marc sobre Canvi Climàtic de la ONU (UNFCCC). L’acord ha entrat en vigor el passat 16 de febrer de 2005, després de que 55 nacions que sumen el 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’han ratificat. L’objectiu del Protocol de Kyoto és aconseguir reduir un 5,2% les emissions de gasos d’efecte hivernacle globlas sobre els nivells de 1990 per el període 2008-2012. Aquest és l’únic mecanisme internacional per començar a fer front al canvi climàtic i minimitzar els seus impactes. Per això contè objectius legalment obligatoris per tal que els països industrialitzats dedueixin les emissions dels 6 gasos d’efecte hivernacle d’origen humà. CIMERA DE JOHANNESBOURG 2002 En aquesta cimera, per primera vegada, hi va haver una representació empresarial, amb 120 representants de les més importants multinacionals. En general, els acords adoptats van ser menys i de menor entitat que els de 10 anys abans. Es va veure com en els darrers 10 anys havien augmentat la fam i la misèria, els genocidis, l’extermini d’espècies, la desertització, el canvi climàtic, les migracions, els refugiats, les desigualtats mundials... és a dir, la insostenibilitat. Per això les fites de la cimera es van centrar molt en aspecte de salut, seguretat i ecologia humana. Es van comprometre a impulsar accions pedr a aconseguir una reducció de la pobresa l’any 2015 del 50% entre d’altres (accés a l’aigua, mortalitat infantil...). Posicions defensades per països desenvolupats i en vies de desenvolupament La Unió Europea i el Japó s’han mostrat com els països més favorables i els més complidors dels acords proposats. Un element comú a aquests països és la dependència energètica i la força dels moviments socials i ecologistes que pressionen per assolir els acords de Kyoto. Països com els EEUU i Austràlia amb forts interessos en l’explotació del petroli i el carbó respectivament, han mostrat objeccions al compliment dels acords. Exposen l’argument que la reducció d’emissions afectaria negativament la competitivitat de les seves economies. Els països en vies de desenvolupament (G-77 més la Xina) defensen la reducció d’emissions als països desenvolupats perquè han estat els principals causants del problema però que no s’apliqui la reducció als seus països doncs això dificultaria el seu procés de desenvolupament. Els països de l’OPEP s’oposen a la reducció d’emissions als països desenvolupats perquè aquest fet podria provocar una reducció en el consum de petroli i en conseqüència efectes negatius per les seves economies basades en l’exportació d’hidrocarburs. CIMERA RIO +20 (2012) Durant l'any 2012, els líders mundials es van reunir al Brasil per tal d'aconseguir acords per a la protecció del medi ambient, però les resolucions acordades no han estat satisfactòries a mesura al gran deteriorament ambiental. Els resultats de la conferència no han estat satisfactoris per a la comunitat internacional, per una banda es culpa que els Estats Units i la Unió Europea no poden aconseguir grans compromisos per les crisis econòmiques i la recessió. A Rio +20 es va aconseguir acordar el compromís que té els països al compliment amb la eradicació de la pobresa, revalorar els drets humans i impulsar el desenvolupament sostenible enfocat a crear un món més equitatiu i inclusiu però no és suficient. Des de la primera reunió, el 1992, la industrialització de les potències econòmiques s'ha incrementat notòriament, fins i tot països del BRIC'S (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica)han tingut una major industrialització. Per fer front als canvis climàtics, el desenvolupament sostenible ha d'anar enfocat a projectes energia renovable, agricultura, planificació urbana i producció i consum. Es requereix de fons major compromís dels països, principalment d'aquells més industrialitzats, així com la creació d'una agència integrada a les Nacions Unides, que funcioni com a actor central de verificació ambiental. 2015 COP 21: Conferència de París sobre el Canvi Climàtic. Els 195 països reunits a París signen un acord vinculant en el qual es comprometen a mantenir lʼaugment de la temperatura de la Terra per davall dels dos graus. A més els països acorden fixar cada cinc anys els seus objectius nacionals sobre emissions de gasos dʼefecte hivernacle. 2019 COP 25: Conferència de Madrid sobre el Canvi Climàtic. https://www.climatica.lamarea.com/resumen-cop-25-conclusiones/ 5. PRINCIPALS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS DE CATALUNYA 5.1. ELS INCENDIS Catalunya és un territori amb un risc d’incendis força elevat. Els factors que expliquen perquè Catalunya pateix, any rere any, nombrosos incendis que contribueixen a un continu deteriorament del mediambient català, són, bàsicament de dos tipus: Factors naturals: - Clima mediterrani, amb molta calor i sequedat a l’estiu - La vegetació mediterrània, com els matolls, els pins i el sotabosc llenyós són més vulnerables als incendis Factors humans: - Accidentals: línies elèctriques, motors... - Negligències: cigarretes, cremes agrícoles i de pastures, fogates... - Intencionats: interessos urbanístics, venjances, piròmans... El 80% dels incendis són deguts a factors humans. 5.2. L’IMPACTE DELS ASSENTAMENTS HUMANS AL PAISATGE CATALÀ Paisatge: és el resultat de la interacció entre elements del medi físic i l’acció humana, i per tant, no és estàtic, sinó que es transforma a mesura que els activitats humanes evolucionen. Catalunya és un territori fortament humanitzat, i aquests assentaments humans han tingut una gran incidència sobre el paisatge. Alguns dels aspectes més importants que expliquen aquest impacte són: - densa concentració urbana, situada a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un paisatge urbanitzat i industrial impacte de la xarxa de comunicacions l’èxode rural: comporta un abandonament del bosc i també un creixement del mateix extensió de les segones residències; nou urbanisme “dispers” impacte d’activitats com el turisme, especialment el turisme de sol i platja, que ha suposat la destrucció d’espais de gran bellesa. També les infrastructures que requereix el turisme de muntanya com l’esquí, són agressives amb el paisatge La necessitat de protecció i preservació ha portat a l’aprovació del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) 5.2. PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NACIONAL (PEIN) A mesura que la capacitat de les societats humanes de transformar el medi va anar creixent i que el procés urbanitzador avançava, va anar sorgint la consciència que calia preservar algunes àrees en el seu estat natural. Així, al llarg del s.XX, molts països han creat una xarxa al seu territori d’espais naturals protegits (parcs nacionals, parcs naturals, reserves...) mitjançant les lleis que garanteixen la seva conservació. A Catalunya, la xarxa d’espais naturals està constituïda per un conjunt de més de 140 espais naturals, i que està gestionada pel PEIN. Els objectius principals del PEIN són: - protegir els espais naturals per mantenir la biodiversitat i garantir el seu llegat a generacions futures - promoció del seu coneixement a la població (funció educativa) - mantenir l’equilibri territorial, evitant la urbanització de tot el territori - espais destinats a activitats d’esbarjo de la població Aquests espais naturals, a part del seu valor intrínsec, han esdevingut un recurs d’importància econòmica notable, degut a la seva capacitat d’atracció de visitants, i que incideix en dinamitzar les activitats relacionades amb el turisme i el lleure.
