idoc.pub solucionari-economia-empresa-batx-2-mcgraw-hill-2013

S O L U C I O N A R I
ECONOMIA
DE L’EMPRESA
2
Autors
Montserrat Pina Massachs
Clara González Fernández
Josep Alfaro Giménez
Revisor tècnic
Joan Antoni Roncal Borrego
MADRID - BARCELONA - BOGOTÀ - BUENOS AIRES
CARACAS - GUATEMALA - MÈXIC - NOVA YORK
PANAMÀ - SAN JUAN - SANTIAGO - SÃO PAULO
AUCKLAND - HAMBURG - LONDRES - MILÀ - MONT-REAL
NOVA DELHI - PARÍS - SAN FRANCISCO - SYDNEY - SINGAPUR
SAINT LOUIS - TÒQUIO - TORONTO
Economia de l’empresa 2 · Batxillerat · Solucionari
No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament
electrònic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic,
mecànic, per fotocòpia, per registre o d’altres mitjans, sense el permís previ i per escrit
dels titulars del Copyright.
Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar
o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com).
Drets reservats © 2013, respecte a la segona edició en català, per:
McGraw-Hill/Interamericana de España, S.L.
Edifici Valrealty, 1a planta
Basauri, 17
28023 Aravaca (Madrid)
ISBN: 0009417303
Editors de projecte: Georgina Esperalba i Conrad Agustí
Edició: Carme Bolós
Disseny de coberta: Quin Team! i Axioma Comunicació
Disseny d’interiors: Quin Team!
Composició: Niabel Urbano i Jaume Gironès
ÍNDEX
j Unitat 1. El patrimoni
i la comptabilitat
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4
8
15
16
j Unitat 2. El cicle comptable
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
18
23
37
38
j Unitat 3. Normalització
i verificació comptable.
Legislació fiscal
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
45
49
49
j Unitat 4. Els estats financers
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
52
54
60
61
j Unitat 5. L’anàlisi dels estats
financers de l’empresa I. Anàlisi
patrimonial i anàlisi financera
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
64
66
72
73
j Unitat 6. L’anàlisi dels estats
financers de l’empresa II.
Anàlisi econòmica
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
j Unitat 8. El finançament en
l’empresa I. Les fonts de
finançament
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
95
96
98
99
j Unitat 9. El finançament en
l’empresa II. Els cicles interns
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
101
101
104
105
j Unitat 10. La direcció
estratègica de l’empresa
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
108
110
111
112
j Unitat 11. Creixement intern
i extern de l’empresa
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
114
116
118
119
j Unitat 12. La creació d’una
empresa
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
121
121
122
123
j Unitat 13. El pla d’empresa
76
78
84
84
j Unitat 7. La inversió en
l’empresa
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3
87
88
92
93
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
01
4
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 1. El patrimoni
i la comptabilitat
Activitats
1. La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements
patrimonials que té i la seva valoració (al final de l’any
2010) amb la intenció que li ordenis en béns, drets i obligacions i li calculis el patrimoni net. Té un local de lloguer
(per tant, no forma part del seu patrimoni) i amb mobiliari
divers valorat en 4 800 €, dels quals deu a l’empresa subministradora 1 800 €. Té una lletra que ha de pagar a un proveïdor per valor de 800 €. La llar d’infants del barri li deu 480 €
per material escolar que encara no li ha pagat. Al magatzem,
als prestatges i a l’aparador té material divers destinat a la
venda (llibres, llapis de colors, motxilles, etc.), tot valorat
en 6 500 €. Disposa de diners en efectiu a la caixa registradora per un total de 385 €. La caixa registradora té un valor
de 530 €. Al banc té un compte corrent amb un saldo de
5 800 €.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Béns
Patrimoni net i passiu
Béns
Patrimoni net. . . . . . 18 905 €
Mobiliari divers .
4 800 €
Existències
per a la venda .
7 200 €
Diners en efectiu
425 €
Màquina
registradora . . .
530 €
Diners
en c/c bancari .
7 800 €
Obligacions
Deu al proveïdor
de mobiliari . . . . . .
1 400 €
Diners que
deu a Hisenda . . . .
700 €
Drets
La llar d’infants
li deu . . . . . . .
250 €
TOTAL ACTIU . . . 21 005 €
TOTAL P. NET I PASSIU 21 005 €
L’empresa ha guanyat 3 010 € (18 905 – 15 895).
Patrimoni net. . . . . . 15 895 €
Mobiliari divers .
4 800 €
Obligacions
Existències
per a la venda .
6 500 €
Deu al proveïdor
de mobiliari . . . . . .
1 800 €
Diners en efectiu
385 €
Lletra per pagar . . . .
800 €
Màquina
registradora . . .
530 €
Diners
en c/c bancari .
5 800 €
3. A partir de la llista següent d’elements del patrimoni d’una
empresa, classifica’ls segons les masses patrimonials que
s’han definit en aquest apartat: diners en efectiu, mobles
diversos, factures pendents de pagament per la compra
d’existències, accions d’una empresa per tenir-les més d’un
any, un préstec a curt termini que ens ha fet una entitat
bancària.
Diners en efectiu: Disponible dins de l’actiu corrent.
Mobles diversos: Immobilitzat material dins de l’actiu no corrent.
Drets
La llar d’infants
li deu . . . . . . .
Actiu
480 €
TOTAL ACTIU . . . 18 495 €
TOTAL P. NET I PASSIU 18 495 €
Factures pendents de pagament per la compra d’existències:
Passiu corrent o exigible a curt termini.
Accions d’una empresa per tenir-les més d’un any: Inversions
financeres a llarg termini dins d’actiu no corrent.
2. La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements
patrimonials que té i la seva valoració (al final de l’any
2011) amb la intenció que li ordenis en béns, drets i obligacions, li calculis el patrimoni net i li comuniquis si en
aquest any ha guanyat o ha perdut i quant. Té mobiliari
divers valorat en 4 800 €, dels quals encara deu a l’empresa
subministradora 1 400 €. Deu a Hisenda 700 €. La llar
d’infants del barri, que habitualment compra a crèdit, li
deu 250 € per material escolar divers. Al magatzem, als
prestatges i a l’aparador té material divers destinat a la
venda (llibres, llapis de colors, motxilles, etc.), tot valorat
en 7 200 €. Disposa de diners en efectiu a la caixa registradora per un total de 425 €. La caixa registradora té un
valor de 530 €. Al banc té un compte corrent amb un saldo
de 7 800 €.
4. Una empresa té un patrimoni format per les masses patrimonials següents, valorades en euros: Immobilitzat material (200); Existències (70); Immobilitzat intangible (120);
Exigible a curt termini (75); Exigible a llarg termini (150);
Disponible (20); Realitzable (60).
a) Calcula’n el total actiu, el total passiu i el patrimoni
net.
b) Presenta el balanç de situació d’aquesta empresa.
a) Total actiu 5 200 1 70 1 120 1 20 1 60 5 470
Total passiu 5 75 1 150 5 225
Patrimoni net 5 470 2 225 5 245
01
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
b)
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent . .
320 €
Immobilitzat
intangible . . . . .
120 €
Immobilitzat
material . . . . . .
200 €
Actiu corrent . . . .
150 €
Existències . . . . .
Realitzable . . . . .
Disponible . . . . .
70 €
60 €
20 €
TOTAL ACTIU . . . .
470 €
Patrimoni net. . . .
245 €
Passiu no corrent .
150 €
Passiu corrent . . .
75 €
TOTAL P. NET I PASSIU 470 €
c) Demana un préstec al banc per 5 500 € i l’hi abonen en el
compte corrent bancari.
d) Compra software per 350 € i el paga amb un xec.
e) Compra una furgoneta per 24 050 €; en paga 1 000 € amb
un xec i per a la resta signa lletres a ll/t.
f) Compra mobles per a l’empresa per 1 500 €. en paga
500 € amb un xec i la resta la deixa a deure.
g) Els proveïdors li giren lletres per 1 000 € i les torna
acceptades.
h) Paga lletres per import de 1 000€ a través del banc.
D
Compres
de mercaderies
H
D
Proveïdors
1 200
5. En quina massa patrimonial col·locaries un local que té una
empresa i que no utilitza per a la seva producció? Sabem que
de moment el té llogat a una altra empresa i, en un futur, si
puja de valor, el vendrà.
5
D
H
1 200
Caixa
H
D
Clients
500
H
500
Forma part de l’actiu no corrent i, dins d’aquest, de les inversions immobiliàries.
6. Una empresa ha invertit 8 000 € en la compra d’Obligacions
de l’Estat. Es tracta d’una inversió a tres anys. Podries dir en
quina massa del balanç s’hauria de col·locar?
D
H
1 000
S’ha de col·locar en l’actiu no corrent, en la massa d’inversions
financeres a llarg termini.
7. De totes les activitats que fa una empresària, digues quin
tipus de fet comptable les ha motivades:
Vendes
de mercaderies
D
Bancs i institucions
de crèdit
H
5 500
a) Compra mercaderies en efectiu per 1 800 €.
b) Cobra 120 € en efectiu d’uns clients.
c) Paga en efectiu el rebut de la llum per 300 €.
d) Ven mercaderies per 420 € que li havien costat 360 €. Les
hi paguen amb un xec bancari.
D
350
1 000
500
1 000
500
1300
Deutes a c/t amb
entitats de crèdit
500
H
5 500
e) Paga en efectiu 180 € que devia a un proveïdor.
f) Ven una màquina pel mateix preu que li va costar. La
venda es fa la meitat a crèdit i la resta al comptat, amb
un xec. El preu és de 6 000 €.
D
Aplicacions
informàtiques
H
D
350
Elements
de transport
H
24 050
a) Fet comptable permutatiu.
b) Fet comptable permutatiu.
c) Fet comptable modificatiu.
d) Fet comptable mixt.
Efectes comercials
D que cal pagar a ll/t
H
D
23 050
e) Fet comptable permutatiu.
Mobiliari
H
1 500
f) Fet comptable permutatiu.
8. El compte Proveïdors té una notació de 4 000 € al deure i una
de 5 300 € a l’haver. Calcula’n el saldo i digues de quin tipus és.
D
Proveïdors
d’immobilitzat
a) Compra mercaderies per 1 200 € a crèdit.
b) Ven mercaderies per 1 000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit.
D
1 000
Té saldo creditor de 1 300 €.
9. Comptabilitza els fets comptables següents, de forma independent, amb el mètode de la partida doble:
H
Proveïdors,
efectes comercials
D
que cal pagar
1 000
1 000
Proveïdors
H
1 000
H
D
Inversions
financeres a curt
termini
1 300
H
01
6
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
10. Utilitza el mètode de la partida doble per comptabilitzar els
fets comptables següents:
a) Compra mercaderies per 2 400 € a crèdit.
b) Ven mercaderies per 4 000 € a crèdit.
c) Paga la nòmina als treballadors: 230 € amb un xec.
d) Torna 356 € d’un préstec al banc més 24€ d’interessos.
L’operació es fa a través del compte corrent.
e) Paga el rebut de l’aigua i del telèfon per 125 € mitjançant
transferència bancària.
f) Paga l’impost d’activitats econòmiques: 135 € en efectiu.
g) Cobra 335 € del lloguer d’un local propietat de l’empresa.
h) Els clients tornen mercaderies valorades en 300 €.
a)
D
Compres
de mercaderies
H
D
Proveïdors
2 400
2 400
b)
D
H
Clients
H
D
Vendes
de mercaderies
a) Troba el valor del patrimonial net d’aquesta empresa en
començar la seva activitat.
b) Obre un compte per representar els elements patrimonials inicials.
c) Anota en els diferents comptes les variacions que es van
produint com a conseqüència dels diversos fets comptables que tenen lloc, escriu una sola T per a cada compte
nou i anota-hi les variacions corresponents.
d) Troba el saldo de cada compte al final d’aquest període i
digues de quin tipus és.
H
4 000
4 000
11. L’empresa TOT TEIXIT, SA es vol dedicar a la distribució de
teles per a la confecció. Comença amb un local en propietat
valorat en 120 000 i 5 000 en un compte corrent bancari. Durant els primers dies duen a terme les operacions següents:
compra de gènere per 1 500 € pagant la meitat per transferència bancària i la resta a crèdit; compra de mobiliari
divers per 1 400 € deixant a deure 400 € i pagant la resta
amb xec; venda de teles per 800 € cobrant al comptat per
transferència bancària.
a) Patrimoni net 5 Actiu 2 Passiu = 120 000 (Construccions)
1 5 000 (Bancs i institucions de crèdit) 5 125 000 €
b) D
c)
D
Sous
i salaris
H
D
Construccions
D
120 000
Bancs i institucions
de crèdit
H
Bancs
H
5 000
D
230
230
H
Capital social
H
125 000
d)
D
Interessos
de deutes a ll/t
H
D
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
24
H
c) D
Bancs i institucions
de crèdit
H
D
380
e)
D
Subministraments
H
D
Altres tributs
Bancs i institucions
de crèdit
H
D
D
Bancs
5 000
800
Compres
de mercaderies
H
D
H
750
1 000
Proveïdors
Caixa
H
Capital social
H
D
Proveïdors
d’immobilitzat
Mobiliari
H
1 400
H
D
Vendes de
mercaderies
400
135
135
D
H
750
125 000
125
H
D
1 500
125
f) D
H
120 000
356
D
Construccions
800
d) Construccions: saldo deutor de 120 000 €.
g)
D
Caixa
H
D
Ingressos per
arrendaments
H
335
335
Bancs i institucions de crèdit: saldo deutor de 4 050 €.
Capital social: saldo creditor de 125 000 €.
Compres de mercaderies: saldo deutor de 1 500 €.
Proveïdors: saldo creditor de 750 €.
h)
D
Devolució
de vendes
300
Mobiliari: saldo deutor de 1 400 €.
H
D
Clients
H
300
Proveïdors d’immobilitzat: saldo creditor de 400 €.
Vendes de mercaderies: saldo creditor de 800 €.
H
01
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
7
El 18/10 el proveïdor de la compra del dia 05/10 li’n gira
lletres per la meitat de la factura, que resta pendent.
12. L’empresa R.F.M., el mes d’octubre, obre un nou negoci de
compravenda d’automòbils. Les operacions que fa el primer
mes són les següents:
El 02/10 forma el capital de l’empresa amb 1 800 € al banc i
6 000 € en efectiu a la caixa.
El 05/10 compra 10 automòbils per vendre que sumen un
total de 90 000 €. En principi, realitza la compra a crèdit.
El 08/10 paga despeses d’electricitat per valor de 300 €, amb
un xec bancari.
El 10/10 ven un dels automòbils per 7 000 €. Li’n paguen la
meitat en efectiu i li deixen a deure la resta.
El 15/10 paga l’arrendament del local on s’ha instal·lat, per
600 €, en efectiu.
EL 22/10 cobra en efectiu el que li devien els clients de la
venda del dia 10/10.
EL 25/10 ingressa 3 000 € al banc.
El 28/10 el banc ingressa 30 € d’interessos al seu compte
corrent.
a) Anota al llibre diari i al llibre major totes les operacions
anteriors.
b) Calcula els saldos de cada compte i digues de quin tipus
són.
a) Diari
1
1 800
6 000
2/10
Bancs i inst. de crèdit
Caixa
a
2
90 000
a
3
a
4
a
5
a
6
a
7
a
8
7 000
Caixa
600
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
45 000
Clients
3 500
Caixa
3 000
25/10
Bancs i inst. de crèdit
a
9
30
Vendes de mercaderies
22/10
Caixa
3 000
300
18/10
Proveïdors
3 500
Bancs i inst. de crèdit
15/10
Arrendaments i cànons
45 000
90 000
10/10
Caixa
Clients
600
Proveïdors
8/10
Subministraments
3 500
3 500
7 800
5/10
Compres de mercaderies
300
Capital
28/10
Bancs i inst. de crèdit
b) Major
Bancs i institucions
D
de crèdit
H
300
18 000
3 000
30
Saldo deutor
20 730
D
a
Caixa
600
6 000
3 500
3 000
3 500
Saldo deutor
9 400
H
Altres ingressos financers
D
Capital
24 000
Saldo creditor
24 000
30
H
D
Compra
de mercaderies
90 000
Saldo deutor
90 000
H
01
8
D
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Proveïdors
45 000
H
D
Subministraments
90 000
Saldo creditor
45 000
D
Clients
3 500
H
D
DISPONIBLE
Saldo deutor
300
Factures pendents
de cobrament
per vendes de
mercaderies
Clients
REALITZABLE
Diners que es deuen
a un banc per un
préstec a tornar en
6 mesos
Deutes a curt
termini amb
entitats de crèdit
PASSIU CORRENT
Ordinador de
l’empresa
Equips per
a processos
d’informació
IMMOBILITZAT
MATERIAL
Valor de les accions
pròpies de l’empresa
Capital
PATRIMONI NET
H
Saldo creditor
7 000
H
Proveïdors,
efectes comercials
D
que cal pagar
H
45 000
600
Saldo deutor
600
D
Saldo creditor
45 000
Altres ingressos
financers
Massa patrimonial
Caixa
7 000
Arrendaments
i cànons
Nom del compte
Diners en efectiu
3 500
Saldo 0
Element
300
Vendes
de mercaderies
D
H
H
30
Saldo creditor
30
3. Classifica els elements patrimonials següents segons
l’esquema de les masses patrimonials:
Elements de transport; Clients, efectes comercials per cobrar;
Proveïdors; Capital; Clients; Caixa; Hisenda Pública creditora
per conceptes fiscals; Reserves; Creditors a ll/t; Bancs i institucions de crèdit; Maquinària; Proveïdors, efectes comercials
que cal pagar; Terrenys i béns naturals; Creditors a curt termini; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit; Construccions.
Elements de transport: actiu no corrent, immobilitzat.
Activitats finals
1. A partir de la llista d’elements patrimonials següent, escriu
si representen béns, drets o obligacions per a l’empresa:
Clients, efectes comercials per cobrar; Hisenda Pública, deutora per diferents conceptes; Mobiliari; Mercaderies; Proveïdors; Equips per al processament d’informació; Creditors per
prestació de serveis; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit;
Terrenys i béns naturals, i Propietat industrial.
j Drets de cobrament: clients, efectes comercials per cobrar, i
Hisenda Pública, deutora per diferents conceptes.
j Béns: mobiliari; mercaderies; equips per a processos d’infor-
mació; terrenys i béns naturals, i propietat industrial.
j Obligacions: proveïdors; creditors per prestació de serveis, i
deutes a ll/t amb entitats de crèdit.
2. Escriu al costat de cada element del patrimoni d’una empresa
el nom del compte que el representa i la massa patrimonial
a la qual pertany:
j Diners en efectiu
j Factures pendents de cobrament per vendes de mercade-
ries
j Diners que es deuen a un banc per un préstec que cal tor-
nar en 6 mesos
j Ordinador de l’empresa
j Valor de les accions pròpies de l’empresa
Clients, efectes comercials a cobrar: actiu corrent, realitzable.
Proveïdors: passiu corrent, exigible a curt termini.
Capital: patrimoni net.
Clients: actiu corrent, realitzable.
Caixa: actiu corrent, disponible.
Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals: passiu, exigible
a curt termini.
Reserves: patrimoni net.
Creditors a ll/t: passiu corrent, exigible a llarg termini.
Bancs i institucions de crèdit: actiu corrent, disponible.
Maquinària: actiu no corrent, immobilitzat material.
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar: passiu, exigible a
curt termini.
Terrenys i béns naturals: actiu no corrent, immobilitzat material.
Creditors a curt termini: passiu corrent, exigible a curt termini.
Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: passiu, exigible
a llarg termini.
Construccions: actiu no corrent, immobilitzat material.
4. Explica aquesta afirmació: «L’import que es deu en un o
en uns quants comptes ha de ser igual al que s’abona en
un altre o altres comptes, i viceversa».
01
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
Fa referència al mètode de la partida doble i vol dir que la suma
dels imports que s’anoten al deure d’un o més comptes ha de
ser igual que la suma dels imports anotats a l’haver d’un o més
comptes.
5. Un bar presenta el 31 de desembre la situació patrimonial
següent:
j Té un local llogat per 1 800 € al mes.
j Té mobiliari divers valorat en 2 600 € i una màquina de
j
j
j
j
j
cafè valorada en 2 800 €.
Té begudes destinades a la venda per un valor total de
1 900 €.
La caixa registradora, que li va costar 300 €, conté 420 €
en efectiu.
Té dipositats al Banc de Sabadell 9 000 € en un c/c.
Un client assidu al bar li deu 42 €.
Deu 300 € al proveïdor de refrescos.
j Té accions d’una altra empresa i no té intenció de vendre-
se-les; estan valorades en 2 500 €.
A partir de la informació anterior, troba el patrimoni net i
confecciona el balanç de situació ordenat per masses patrimonials.
Balanç de situació de l’empresa Vall, SL:
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent . . 36 600 €
Patrimoni net. . . . 40 187 €
Immobilitzat
intangible . . . . . 1 300 €
Capital social . . .
40 187 €
Passiu corrent . . .
553 €
Aplic.
informàtiques . .
Proveïdors efectes
comercials per pagar
1 300 €
Immobilitzat
material . . . . . . 32 800 €
Equips per a
processos
d’informació . . .
Balanç de situació a 31 de desembre.
Inversions financeres
a ll/t. . . . . . . . . 2 500 €
Participacions
a ll/t . . . . . . . .
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent . . 5 700 €
Patrimoni net. . . . 16 762 €
Immobilitzat
material . . . . . . 5 700 €
Capital . . . . . . . .
16 762 €
Passiu corrent . . .
300 €
2 900 €
Proveïdors . . . . .
300 €
500 €
2 500 €
Actiu corrent . . . . 4 140 €
Existències. . . . . . 2 400 €
2 400 €
2 800 €
Realitzable. . . . . .
140 €
Actiu corrent . . . . 11 362 €
Cl, Efectes comerc.
que cal cobrar . .
140 €
Existències. . . . . . 1 900 €
Disponible . . . . . . 1 600 €
Maquinària . . . . .
53 €
2 100 €
Mercaderies . . . . .
Mobiliari . . . . . . .
Deutes a c/t amb
entitats de crèdit
Construccions . . . 30 700 €
A partir de la informació anterior, calcula el patrimoni net
i presenta el balanç de situació de l’empresa ordenat per
masses patrimonials.
Actiu
9
Mercaderies . . . . .
1 900 €
Bancs . . . . . . . . .
1 300 €
Realitzable. . . . . .
42 €
Caixa . . . . . . . . .
300 €
Clients . . . . . . . .
42 €
TOTAL ACTIU . . . . 40 740 €
TOTAL P.N. I PASSIU 40 740 €
Disponible . . . . . . 9 420 €
Bancs . . . . . . . . .
9 000 €
Caixa . . . . . . . . .
420 €
TOTAL ACTIU . . . . 17 062 €
7. La senyora Folch té una llibreria. Al final de l’any presenta
la informació següent:
TOTAL P.N. I PASSIU 17 062 €
j Local llogat.
j Prestatgeries per valor de 4 500 €.
6. L’empresa Vall, SL presenta la informació patrimonial
següent:
j Un mostrador valorat en 2 300 €.
j Té diners en efectiu per valor de 300 € i dipositats a La
j Un ordinador valorat en 2 800 €.
Caixa 1 300 € en un c/c.
j Deu lletres per 53 € i els seus clients li deuen lletres per
140 €.
j Té mercaderies per vendre valorades en 2 400 €.
j Té un ordinador que li va costar 2 100 € i programes infor-
màtics valorats en 1 300 €.
j Deu 500 € a La Caixa per un préstec per tornar en 6 mesos
i que va demanar per fer millores en el negoci.
j El local és de propietat i està valorat en 30 700 €.
j Una màquina fotocopiadora que va costar 7 150 €.
j Mercaderies per vendre valorades en 3 200 €.
j Factures pendents de cobrament per venda de llibres valo-
rades en 90 €.
j Deu a l’editorial Valls per compra de llibres 230 € i al Banc
de Sabadell 500 € d’un préstec a 2 anys.
j Té un compte corrent bancari de 350 € a Caixa Penedès i
diners en efectiu per valor de 230 €.
A partir d’aquesta informació, presenta el balanç de l’empresa
a 31 de desembre de 2011.
01
10
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
8. Escriu en el llibre diari i en el llibre major els assentaments
següents:
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent . . 16 750 €
Patrimoni net. . . . 19 890 €
Immobilitzat
material . . . . . . 16 750 €
Capital social . . .
19 890 €
Passiu no corrent .
500 €
Mobiliari . . . . . .
6 800 €
Maquinària
7 150 €
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
500 €
Passiu corrent . . .
230 €
2 800 €
Proveïdors . . . . . .
230 €
....
Equips per a
processos
d’informació . . .
a) Ingressa 5 000 € en el c/c bancari per començar el
negoci.
b) Compra mercaderies per 1 350 € a crèdit.
c) Compra un ordinador per 1 800 € i programes informàtics
per 300 €. En paga la meitat mitjançant un xec i la resta,
a crèdit.
d) El proveïdor li gira una lletra per 1 350 €, que torna
acceptada.
Actiu corrent . . . . 3 870 €
Existències. . . . . . 3 200 €
e) Ven mercaderies per 1 200 €. En cobra una tercera part en
efectiu, i la resta, a crèdit.
Mercaderies . . . . .
3 200 €
Realitzable. . . . . .
90 €
Clients . . . . . . . .
90 €
Disponible . . . . . .
580 €
Bancs . . . . . . . . .
350 €
g) Paga el rebut de la llum per 70 € a través del banc.
Caixa . . . . . . . . .
230 €
h) Paga la nòmina al treballador, de 1 200 €, a través del
banc. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa puja a
345 € i es pagarà la setmana que ve.
TOTAL ACTIU . . . . 20 620 €
f) Paga la lletra de 1 350 € al proveïdor mitjançant transferència bancària.
TOTAL P.N. I PASSIU 20 620 €
i) Cobra a través del banc les factures pendents dels clients.
Diari
1
5 000
a
Bancs i institucions de crèdit
2
1 350
3
4
5
6
1 350
a
Bancs i institucions de crèdit
Proveïdors d’immobilitzat
1 050
1 050
a
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
1 350
a
Vendes de mercaderies
1 200
Bancs i institucions de crèdit
1 350
Bancs i institucions de crèdit
70
f
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
7
70
Proveïdors
e
Caixa
Clients
1 350
a
d
Proveïdors
400
800
5 000
c
Equips per a processos d’informació
Aplicacions informàtiques
1 350
Capital
b
Compres de mercaderies
1 800
300
a
a
g
Subministraments
a
01
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
8
1 200
345
h
Sous i salaris
SS a càrrec de l’empresa
a
9
800
11
Bancs i institucions de crèdit
Organismes de la SS creditors
1 200
345
i
Bancs i institucions de crèdit
a
Clients
800
Major
D
Bancs i institucions
de crèdit
H
5 000
800
D
Capital
D
H
D
Compres
de mercaderies
D
H
D
1 350
Proveïdors
1 350
Equips per a processos
D
d’informació
H
1 800
D
H
1 050
D
H
D
H
800
Subministraments H
1 200
D
H
Sous
i salaris
70
H
SS a càrrec
de l’empresa
D
1 200
Proveïdors,
efectes comercials
que cal pagar
H
1 350
Clients
800
Vendes
de mercaderies
H
300
Proveïdors
d’immobilitzat
D
1 350
Aplicacions
informàtiques
D
H
400
5 000
1 050
1 350
70
1 200
Caixa
H
345
D
Organismes de
la SS creditors
H
345
1 350
j Els clients li tornen mercaderies per valor de 300 €, ja que
9. Anota en el llibre diari i en el llibre major els assentaments
següents:
j Demana un préstec al banc de 3 500 € (per tornar en
3 anys), que ingressen en el c/c bancari.
j Compra mercaderies per 1 030 € a crèdit.
j Paga 300 € de contribució del local a través del banc.
j Torna 500 € del préstec i 5 € d’interessos.
j Ven mercaderies per 2 000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit.
j
j
j
j
eren defectuoses.
Paga el rebut del telèfon per 120 € a través del banc.
Compra accions del banc BBVA per un valor total de 350 €
com a inversió temporal. La compra es fa a través del
banc.
Cobra 405 € en efectiu d’un local que té llogat.
Ven mercaderies per 500 € i cobra mitjançant una lletra.
Diari
1
3 500
Bancs i institucions de crèdit
a
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
3 500
Proveïdors
1 030
2
1 030
Compres de mercaderies
a
3
300
Altres tributs
a
Bancs i institucions de crèdit
300
01
12
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
4
500
5
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
Interessos de deutes a ll/t
a
Bancs i institucions de crèdit
505
5
1 000
1 000
Caixa
Clients
a
Vendes de mercaderies
2 000
6
300
Devolució de vendes
a
Clients
300
Bancs i institucions de crèdit
120
Bancs i institucions de crèdit
350
Ingressos per arrendaments
405
Vendes de mercaderies
500
7
120
Subministraments
a
8
350
Inversions financeres temporals en capital
a
9
405
Caixa
a
10
500
Clients, efectes comercials per cobrar
a
Major
D
Bancs i institucions
de crèdit
H
Compres
de mercaderies
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
500
300
505
120
350
3 500
D
D
D
H
D
Vendes
de mercaderies
3 500
Proveïdors
H
2 000
500
D
H
D
Devolució
de vendes
H
300
Subministraments H
120
Inversions
financeres temporals
D
en capital
H
350
1 030
1 030
D
H
Altres
tributs
H
D
300
Interessos
de deutes a ll/t
D
H
Ingressos
per arrendaments
405
H
Clients, efectes
D comercials per cobrar H
500
5
10. Anota als llibres diari i major els assentaments següents:
D
Caixa
1 000
405
H
D
Clients
1 000
H
300
a) Inicia el negoci amb 6 000 € a la caixa.
b) Obre un compte corrent bancari amb 5 600 € que tenia en
efectiu.
01
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
c) Paga el rebut de l’aigua i del telèfon per 345 € per transferència bancària.
13
f) Compra mercaderies per 12 300 € a crèdit.
g) Ven mercaderies per 23 000 € i en cobra la meitat
amb un xec i la resta a crèdit.
d) Paga a través del banc la nòmina dels treballadors: salari
brut, 3 500 €; quota de la SS de l’empresa, 1100 €; retenció per SS 5 % i per IRPF 16 %.
h) Gira una lletra a 60 dies als clients per 8 900 €. La hi tornen acceptada.
e) Paga, per transferència, el deute amb la SS i amb
Hisenda.
i) Demana un préstec al banc per 5 000 € per tornar en 8
mesos, que li ingressen en c/c bancari.
Diari
1
6 000
a
Caixa
a
2
5 600
a
3
a
4
a
6
a
7
2 765
560
1 275
Bancs i institucions de crèdit
1 835
Proveïdors
12 300
Vendes de mercaderies
23 000
g
Bancs i institucions de crèdit
Clients
a
8
h
Clients, efectes comercials per cobrar
a
9
5 000
Bancs i institucions de crèdit
HP creditora per conceptes fiscals
Organismes de la SS creditors
f
Compres de mercaderies
8 900
345
e
HP creditora per conceptes fiscals
Organismes de la SS creditors
11 500
11 500
Bancs i institucions de crèdit
a
5
12 300
5 600
d
Sous i salaris
SS a càrrec de l’empresa
560
1 275
Caixa
c
Subministraments
3 500
1 100
6 000
b
Bancs i institucions de crèdit
345
Capital
Clients
8 900
Deutes a c/t amb entitats de crèdit
5 000
i
Bancs i institucions de crèdit
a
Major
D
Bancs i institucions
de crèdit
H
5 600
11 500
5 000
345
2 765
D
Caixa
6 000
H
D
Proveïdors
5 600
D
12 300
Capital
6 000
H
H
D
Subministraments H
345
01
14
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Sous
i salaris
D
H
3 500
560
H
j Els proveïdors giren lletres pel seu deute (1 200 €) i l’em-
presa els les torna acceptades.
j Ven mercaderies per 1 050 €; en cobra la meitat en efectiu
i la resta a crèdit.
j Ingressa 525 € en el compte corrent bancari.
j Torna el préstec que tenia amb el BBVA (560€). Els diners
els treu del compte corrent bancari.
j Compra un ordinador per 280 €. En paga 80 amb un xec i
la resta la deixa a deure.
j Compra programes informàtics per 240 €, que paga amb
un xec.
j Paga lletres acceptades per import de 1 200 € mitjançant
transferència bancària.
j Paga amb un xec el deute que tenia amb el proveïdor de
l’ordinador.
j Cobra el total de les factures que tenia dels clients a través del banc.
a) Obre un compte pels elements que formen el patrimoni
inicial de l’empresària i calcula el net patrimonial o capital d’aquesta empresària individual.
b) Comptabilitza els diferents fets comptables que es produeixen, i obre un únic compte per a cada element patrimonial diferent.
c) Troba el saldo final de cada compte.
H
D
Clients
H
23 000
D
D
H
8 900
11 500
Vendes
de mercaderies
H
1 275
1 275
12 300
D
Organismes de
la SS creditors
D
560
Compra
de mercaderies
D
j Compra mercaderies per 1200 € a crèdit.
H
1 100
HP creditora per
conceptes fiscals
D
SS a càrrec
de l’empresa
D
Clients,
efectes comercials
per cobrar
H
8 900
Deutes a c/t amb
entitats de crèdit
H
5 000
11. Una empresària individual inicia el seu negoci amb 4 000 €
en un compte corrent bancari, un local valorat en 26 560 €,
i mobiliari valorat en 3 600 €. Deu al banc BBVA 560 € d’un
préstec per tornar en 6 mesos. Durant un mes fa les operacions següents:
Diari
26 560
3 600
4 000
Construccions
Mobiliari
Bancs i institucions de crèdit
a
Deutes a c/t amb entitats de crèdit
Capital
1 200
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
1 200
1 200
Proveïdors
a
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
1 200
525
525
Caixa
Clients
a
Vendes de mercaderies
1 050
525
Bancs i institucions de crèdit
a
Caixa
525
560
Deutes a c/t amb entitats de crèdit
a
Bancs i institucions de crèdit
560
280
Equips per a processos d’informació
a
Bancs i institucions de crèdit
Proveïdors d’immobilitzat
80
200
560
33 600
01
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
240
15
Aplicacions informàtiques
a
Bancs i institucions de crèdit
240
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
a
Bancs i institucions de crèdit
1 200
200
Proveïdors d’immobilitzat
a
Bancs i institucions de crèdit
200
525
Bancs i institucions de crèdit
a
Clients
525
1 200
Major
Bancs i institucions
D
de crèdit
H
4 000
525
525
D
560
80
240
1 200
200
Deutes a c/t amb
entitats de crèdit
H
Mobiliari
H
Proveïdors
d’immobilitzat
D
280
560
560
200
Saldo deutor
280
Saldo 0
D
Aplicacions
informàtiques
H
D
D
Capital
200
Construccions
H
26 560
Saldo deutor
240
H
H
Saldo 0
240
Saldo deutor
2 770
D
D
Equips
per a processos
d’informació
Saldo deutor
26 560
H
33 600
3 600
Comprova el teu nivell
Saldo deutor
3 600
Saldo creditor
33 600
1. El patrimoni empresarial el forma:
a) Els béns i drets que té una empresa.
D
Compres
de mercaderies
b) Els béns i les obligacions que té l’empresa.
H
D
1 200
D
H
c) De menys a més exigibilitat.
H
525
a) De més a menys exigibilitat.
b) De més a menys disponibilitat.
525
Saldo 0
Clients
Saldo 0
Caixa
525
1 200
525
Resposta correcta: d).
2. En el balanç de situació els elements de patrimoni net i passiu s’ordenen:
Saldo 0
D
c) Les obligacions i els drets que té l’empresa.
d) El conjunt de béns, drets i obligacions que té l’empresa.
Saldo 0
Proveïdors,
efectes comercials
que cal pagar
H
1 200
H
1 200
1 200
Saldo deutor
1 200
D
Proveïdors
D
Vendes
de mercaderies
1 050
Saldo creditor
1 050
d) De menys a més disponibilitat.
Resposta correcta: c).
H
3. Quina d’aquestes activitats no és un fet comptable?
a) Pagar la nòmina a un treballador.
b) Vendre mercaderies al comptat.
16
01
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
c) Fer una reunió entre el director i els caps de departament.
d) Representa un element de patrimoni net.
d) Comprar un ordinador i pagar amb un xec.
Resposta correcta: c).
Resposta correcta: c).
4. La venda d’una màquina per un preu inferior al seu valor
comptable és un:
a) Fet comptable permutatiu.
b) Fet comptable modificatiu.
c) Fet comptable mixt.
d) No és cap fet comptable.
Resposta correcta: c).
5. El compte Ràpels per compres:
a) És un compte de despesa perquè està relacionat amb les
compres.
b) És un compte d’actiu perquè està relacionat amb les mercaderies.
c) És un compte d’ingrés perquè representa un descompte
per volum de comandes i, per tant, una despesa menor.
c) Representa un dret.
10. Fer una compra a crèdit vol dir:
a) Pagar al comptat.
b) Pagar a través del banc.
c) No pagar mai.
d) Ajornar el pagament de la compra.
Resposta correcta: d).
Prepara les PAU
1. Respon raonadament les preguntes següents:
a) Defineix comptabilitat. (1 punt)
b) L’objectiu principal de la comptabilitat és, a més de
mostrar el resultat econòmic de l’empresa, proporcionar
informació per a la presa de decisions. Explica quines
quatre persones poden estar interessades en aquesta
informació i per quins motius. (1 punt)
a) La suma de quantitats anotades al deure d’un compte és
més gran que la suma de quantitats anotades a l’haver.
a) La comptabilitat és una ciència econòmica que estudia el
patrimoni empresarial tant de forma estàtica com dinàmica.
La forma estàtica suposa l’anàlisi del patrimoni empresarial:
conjunt de béns, drets i obligacions que té l’empresa en un
moment determinat. Mentre que la forma dinàmica implica
el recull dels diferents fets comptables que es van produint
com a conseqüència de l’activitat.
b) La suma de quantitats anotades a l’haver d’un compte és
més gran que la suma de quantitats anotades al deure.
b) Les quatre persones interessades a tenir aquest tipus d’informació són:
d) És un compte de balanç.
Resposta correcta: c).
6. Es parla de saldo creditor quan:
c) Quan únicament hi ha quantitats anotades al deure.
d) Quan les quantitats anotades al deure i a l’haver sumen
igual.
Resposta correcta: b).
7. Reserves és un element patrimonial:
a) D’exigible a llarg termini.
b) D’exigible a curt termini.
c) D’immobilitzat.
d) De no exigible o patrimonial net.
Resposta correcta: d).
8. Les aplicacions informàtiques:
— La direcció, perquè tingui prou informació per prendre
decisions i poder planificar el futur de l’empresa.
— Les persones que en són propietàries o accionistes,
perquè puguin comprovar que els seus interessos estan
ben protegits.
— Els treballadors i les treballadores, ja que la continuïtat dels seus llocs de treball dependràn dels resultats
de l’empresa.
— Els creditors de l’empresa, perquè puguin saber si
aquesta empresa presenta prou garanties per a la seguretat dels seus crèdits.
2. El senyor Joan Garcia inicia el seu negoci el gener de l’any
2010 amb 60 000 € dipositats en un c/c del Banc de Sabadell.
b) És un element d’immobilitzat intangible.
Durant el seu primer any d’activitat ha realitzat tot un seguit
d’activitats que han fet variar la seva situació patrimonial,
de manera que el 31 de desembre els elements que formen
el seu patrimoni són:
c) És un element que forma part de l’actiu no corrent.
j Diners en efectiu, 12 000 €, i dipositats en un c/c bancari,
a) Representen el valor de l’adquisició o dret d’ús de programes informàtics.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
Resposta correcta: d).
9. El compte Crèdits a llarg termini:
8 000 €.
j Deu al Banc de Sabadell 10 000 € per un préstec que cal
tornar en 3 anys; al seu proveïdor, 15 000 €; i té lletres
per pagar per un import de 2 000 €.
a) Representa un bé.
j Té lletres acceptades de clients per valor de 2 000 €.
b) Representa una obligació.
j Les mercaderies estan valorades en 2 500 €.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
j Ha comprat un local per 50 000 € dels quals encara deu
5 000 € a la constructora per tornar en 8 mesos, un ordinador per 1 200 € i programes informàtics per 380 €.
01
17
4. Escriu els fets comptables corresponents als assentaments
següents: (2 punts)
2 000
Bancs
a Capital
j Deu 430 € a Hisenda.
1 000
a) Quin és el patrimoni net amb el qual comença el negoci
el senyor Garcia? (0,5 punt)
Compres de
mercaderies
a Proveïdors
a Caixa
1 300
Clients
a Vendes de mercaderies
800
Mobiliari
a Proveïdors d’immobilitzat
800
500
Proveïdors
a Proveïdors, efectes
comercials que cal pagar
500
j Ha comprat obligacions de l’Estat per 6 000 €.
b) Escriu el balanç de situació al final del primer any d’activitat. (1 punt)
c) Calcula el benefici o pèrdua que ha tingut aquest empresari durant aquest període. (0,5 punt)
a) El patrimoni net inicial és de 60 000 €.
b)
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent . . 57 580 €
Patrimoni net. . . . 49 650 €
Immobilitzat
intangible . . . . .
Capital . . . . . . . .
380 €
Aplicacions
informàtiques . .
380 €
Immobilitzat
material . . . . . . 51 200 €
49 650 €
Passiu no corrent . 10 000 €
Deutes a ll/t
amb entitats
de crèdit . . . . . .
10 000 €
Construccions . . . 50 000 €
Passiu corrent . . . 22 430 €
Equips per a
processos
d’informació. . . .
Proveïdors . . . . . .
15 000 €
Proveïdors efectes
comercials
per pagar. . . . . .
2 000 €
Proveïdors
d’immobilitzat . .
5 000 €
HP creditora
per diferents
conceptes . . . . .
430 €
1 200 €
Inversions financeres
a ll/t. . . . . . . . . 6 000 €
Valors de renda fixa 6 000 €
Actiu corrent . . . . 24 500 €
Existències. . . . . .
2 500 €
Mercaderies . . . . .
2 500 €
Realitzable. . . . . .
2 000 €
Cl, efectes comerc.
que cal cobrar . .
2 000 €
Disponible . . . . . . 20 000 €
Bancs . . . . . . . . . 8 000 €
Caixa . . . . . . . . . 12 000 €
TOTAL ACTIU . . . . 82 080 €
TOTAL P.N. I PASSIU 82 080 €
c) Resultat 5 Patrimonial net final 2 Patrimonial net inicial
Resultat 5 49 650 2 60 000 5 2 10 350 €
Ha tingut una pèrdua de 10 350 €
3. Escriu un fet comptable en el qual el compte Caixa s’hagi
escriure a l’haver. I un fet comptable en el qual Proveïdors
s’hagi d’escriure al deure. (2 punts)
Hi ha moltes solucions possibles, per exemple:
j Paguem el rebut de la llum en efectiu.
j Paguem una factura al proveïdor mitjançant transferència
bancària.
2 000
500
500
1 300
1. Inici de l’activitat amb 2 000 euros en el compte corrent
bancari.
2. Compres de mercaderies per 1 000; paga la meitat en efectiu
i la resta es deixa a deure.
3. Ven mercaderies per 1 300 a crèdit.
4. Compra de mobles per 800 euros que deixa a deure.
5. El proveïdor ens gira una lletra de 500 euros que tornem
acceptada.
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. Segons el mètode de la partida doble:
a) Els comptes d’actiu s’anoten al deure quan augmenten.
b) Els comptes d’actiu s’anoten al deure quan disminueixen.
c) Els comptes de passiu s’anoten al deure quan augmenten.
d) Els comptes de passiu no s’anoten mai al deure.
2. En el llibre diari es registren:
a) Els acords de les reunions diàries que s’efectuen a
l’empresa.
b) Els assentaments comptables.
c) Els saldos del comptes.
d) Les despeses i els ingressos que es produeixen cada
dia a l’empresa.
3. La compra a crèdit d’un bé d’immobilitzat suposa:
a) Una anotació al deure de Bancs c/c i al mateix temps
una altra a l’haver de Proveïdors d’immobilitzat.
b) Una anotació al deure de Proveïdors d’immobilitzat i
una altra a l’haver del compte d’Immobilitzat.
c) Una anotació al deure del compte d’Immobilitzat i
una altra a l’haver del compte de Proveïdors d’immobilitzat.
d) Una anotació al deure del compte d’Immobilitzat i
una altra a l’haver de Bancs c/c.
4. Quin element no pertany a l’immobilitzat?
a) Crèdit a favor de l’empresa a llarg termini.
b) Productes del magatzem destinats a la venda.
c) Maquinària destinada a la fabricació.
d) Bons de l’Estat a 10 anys propietat de l’empresa.
1. Resposta correcta: a).
2. Resposta correcta: b).
3. Resposta correcta: c).
4. Resposta correcta: b).
02
18
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 2. El cicle comptable
Maquinària, 33 487,60 €; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit,
12 500 €; Construccions, 59 870,30 €; Mercaderies, 5 600 €;
Proveïdors, 150,70 €; Clients, 980,53 €, i Caixa, 6 400,45 €.
Activitats
a) Calcula’n el capital.
1. Una empresa comença un exercici econòmic amb la situació
patrimonial següent:
a)
b) Fes-ne l’assentament d’obertura.
Actiu
Passiu exigible
Construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
59 870,30
Deutes ll/t amb entitats de crèdit . . . . . . . . . . . . 12 500
Maquinària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
33 487,60
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
150,70
TOTAL PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12 650,70
Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5 600
Clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
980,53
Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6 400,45
TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
106 338,88
CAPITAL 5 ACTIU 2 PASSIU EXIGIBLE 5 106 338,88 2 12 650,70 5 93 688,18
El capital d’aquesta empresa és de 93 688,18 €.
b)
59 870,30
33 487,60
5 600
980,53
6 400,45
Construccions
Maquinària
Mercaderies
Clients
Caixa
a
a
a
Deutes ll/t amb entitats de crèdit
Proveïdors
Capital
12 500
150,70
93 688,18
2. La Maria Subirachs inicia un petit negoci comercial de compravenda d’estris de jardineria el dia 1 de setembre amb les
aportacions següents:
j Diners a la caixa, 900 €.
j Diners al banc, 40 000 €.
j Local de la seva propietat, 200 000 €.
Calcula’n el capital i fes-ne l’assentament d’obertura.
Actiu
Construccions . . . . . . . . . . . . . . 200 000
Bancs i institucions de crèdit. . . .
40 000
Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
900
200 000
40 000
900
Construccions
Bancs i institucions de crèdit
Caixa
a
Capital
240 900
TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . 240 900
D
Construccions
200 000
H
D
Bancs i institucions
de crèdit
H
40 000
D
Caixa
900
H
D
Capital
240 900
H
02
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
j Ven 200 unitats de mercaderies per un import de 1 400 €;
3. La Maria Subirachs realitza les operacions següents:
1 000 € els cobra en efectiu i la resta a crèdit.
j Compra mercaderies, 80 unitats a 10 €/u, que sumen un
total de 800 € al comptat i paga en efectiu.
j Paga pel banc 1 500 € del deute del proveïdor.
j Compra mercaderies, 250 unitats a 12 €/u, a crèdit.
j Compra un ordinador per 2 000 € i un programa de comp-
tabilitat per 900 €. El primer el deixa a deure a cinc mesos
i el programa el paga en efectiu.
j Compra mobiliari per a l’oficina per valor de 5 000 €; en
paga mitjançant transferència bancària 2 000 € i deixa a
deure la resta.
Comptabilitza les operacions anteriors en el llibre diari i en
el llibre major.
j Paga el rebut del telèfon amb un taló de 5000 €.
D
800
Compres de mercaderies
a
Caixa
3 000
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
3 000
5 000
Mobiliari
a
a
Bancs i institucions de crèdit
Proveïdors d’immobilitzat
2 000
3 000
5 000
Subministraments
a
Bancs i institucions de crèdit
5 000
1 000
400
Caixa
Clients
a
Vendes de mercaderies
1 400
1 500
Proveïdors
a
Bancs i institucions de crèdit
1 500
2 000
900
Equips per a processos d’informació
Aplicacions informàtiques
a
a
Proveïdors d’immobilitzat
Caixa
2 000
900
Construccions
H
D
200 000
D
Compres
de mercaderies
H
D
800
3 000
D
Subministraments
5 000
Bancs i institucions
de crèdit
H
40 000
H
D
Caixa
900
1 000
H
D
3 000
Clients
800
D
2 000
5 000
1 500
Proveïdors
1 500
19
H
Capital
Mobiliari
D
H
D
Proveïdors
d’immobilitzat
1 400
Aplicacions
informàtiques
900
H
H
3 000
2 000
Vendes
de mercaderies
400
H
240 900
5 000
H
D
D
800
900
H
D
Equips per a processos
d’informació
H
2 000
20
02
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
4. Fes el balanç de comprovació corresponent als exercicis 2 i 3.
Exercici 2:
Deure
Construccions
Bancs i institucions de crèdit
Haver
Deutor
Creditor
200 000
200 000
40 000
40 000
900
900
Caixa
240 900
240 900
Capital
TOTAL
240 900
240 900
240 900
240 900
Exercici 3:
Deure
Haver
Deutor
200 000
200 000
Construccions
40 000
Bancs i institucions de crèdit
1 900
Caixa
Creditor
8 500
31 500
1 700
200
240 900
240 900
Capital
Compres de mercaderies
3 800
Proveïdors
1 500
Mobiliari
5 000
3 800
1 500
3 000
5 000
5 000
5 000
Proveïdors d’immobilitzat
5 000
5 000
Subministraments
400
400
Clients
1 400
1 400
Vendes de mercaderies
Equips per a processos d’informació
Aplicacions informàtiques
TOTAL
2 000
2 000
900
900
260 500
260 500
248 800
248 800
5. Explica quina importància té fer el balanç de comprovació de sumes i saldos.
La importància del balanç de comprovació o balanç de sumes i saldos rau en el fet que serveix per comprovar si s’han passat bé els
comptes del diari al major.
6. Les existències inicials d’una empresa eren de 80 000 € i les finals són de 120 000 €.
a) Raona si les compres efectuades per l’empresa han estat totes consumides en l’exercici econòmic.
b) Calcula la variació d’existències i fes l’assentament corresponent per regularitzar el compte de mercaderies.
a) No han estat consumides, ja que almenys 40 000 € del total de les compres efectuades per l’empresa no s’han gastat. Si sumem
aquesta quantitat als 80 000 € que tenia en concepte d’existències inicials, obtindrem el valor de les existències finals de l’empresa:
120 000 €.
b)
80 000
120 000
Variació d’existències
a
Mercaderies
Mercaderies
a
Variació d’existències
D
Variació d’existències
80 000
La variació d’existències és de 40 000 €.
120 000
H
80 000
D
120 000
Mercaderies
80 000
120 000
80 000
són les existències inicials
H
02
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
21
7. Una empresa ha comprat una patent per 1 000 000 €. L’amortització prevista per a aquest any és del 15 %. Comptabilitza
l’assentament corresponent.
150 000
Amortització de l’immobilitzat intangible
a
Amortització acumulada de la propietat industrial
150 000
8. Fes els assentaments de final d’exercici i el balanç de comprovació final corresponents a l’exercici comptable de la Maria Subirachs, tenint en compte:
a) El valor de les mercaderies al final de l’exercici s’ha de
calcular pels dos mètodes de valoració d’existències: FIFO
i PMP.
b) L’amortització del local i del mobiliari és del 5 % i la de
l’ordinador i la del programa informàtic són del 20 %.
a) Mètode FIFO
1 560
10 650
180
D
Mercaderies
a
Variació d’existències
Amortització de l’immobilitzat material
a
Amortització acumulada de mobiliari
Amortització de l’immobilitzat intangible
a
Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques
Mercaderies
H
D
Variació d’existències
1 560
D
H
1 560
D
1 560
Amortització acumulada
de mobiliari
H
180
Amortització de
l’immobilitzat material
H
10 650
Amortització
D de l’immobilitzat intangible H
10 650
10 650
Amortització acumulada
D d’aplicacions informàtiques H
180
180
Mètode PMP
1 496,3
Mercaderies
a
Variació d’existències
1 496,3
10 650
Amortització de l’immobilitzat material
a
Amortització acumulada mobiliari
10 650
Amortització de l’immobilitzat intangible
a
Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques
180
D
Mercaderies
H
D
Variació d’existències
1 496,3
D
H
1 496,3
Amortització acumulada
de mobiliari
10 650
H
Amortització
D de l’immobilitzat intangible H
180
D
180
Amortització de
l’immobilitzat material
H
10 650
Amortització acumulada
D d’aplicacions informàtiques H
180
02
22
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
b) Mètode FIFO
Deure
Caixa
Bancs i institucions de crèdit
Construccions
Haver
1 700
200
40 000
8 500
31 500
200 000
200 000
240 900
Compres de mercaderies
3 800
Proveïdors
1 500
Mobiliari
5 000
240 900
3 800
3 000
1 500
5 000
Proveïdors d’immobilitzat
5 000
Subministraments
Clients
5 000
5 000
5 000
400
400
Vendes de mercaderies
1 400
Equips per a processos d’informació
Aplicacions informàtiques
Mercaderies
1 400
2 000
2 000
900
900
1 560
1 560
Variació d’existències
1 560
1 560
10 650
10 650
180
180
Amortització de l’immobilitzat intangible
Amortització acumulada de mobiliari
10 650
10 650
180
180
Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques
TOTAL
Creditor
1 900
Capital
Amortització de l’immobilitzat material
Deutor
272 890
272 890
261 190
261 190
Mètode PMP
Deure
Caixa
Bancs i institucions de crèdit
Construccions
Haver
1 900
1 700
40 000
8 500
200 000
Capital
3 800
Proveïdors
1 500
Mobiliari
5 000
Proveïdors d’immobilitzat
Clients
Aplicacions informàtiques
Mercaderies
Amortització de l’immobilitzat intangible
240 900
3 800
3 000
1 500
5 000
5 000
5 000
400
400
1 400
2 000
1 400
2 000
900
900
1 496,3
1 496,3
1 496,3
1 496,3
10 650
10 650
180
180
Amortització acumulada de mobiliari
Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques
TOTAL
31 500
200 000
5 000
Variació d’existències
Amortització de l’immobilitzat material
200
5 000
Vendes de mercaderies
Equips per a processos d’informació
Creditor
240 900
Compres de mercaderies
Subministraments
Deutor
272 826,3
10 650
10 650
180
180
272 826,3
261 126,3
261 126,3
02
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
23
9. Explica quan el compte de variació d’existències té saldo deutor i quan té saldo creditor.
El compte de variació d’existències té saldo deutor quan les existències inicials són superiors a les existències finals de mercaderies. Per
contra, té saldo creditor quan les inicials són menors que les finals.
10. Fes la regularització i en cas que hi hagi benefici comptabilitza l’impost sobre beneficis de l’exercici econòmic de l’empresa de
la Maria Subirachs.
A l’hora de buscar la solució aplicarem el mètode FIFO, ja que les xifres són més exactes; tot i això els alumnes poden triar el mètode
que vulguin.
19 630
Resultat de l’exercici
1 400
1 560
D
Vendes de mercaderies
Variació d’existències
Resultat de l’exercici
19 630
D
D
Compres de mercaderies
Subministraments
Amortització de l’immobilitzat material
Amortització de l’immobilitzat intangible
a
Resultat de l’exercici
Compres de mercaderies
2 960
Vendes de mercaderies
1 400
H
a
a
a
a
800
3 000
H
D
1 560
2 960
D
3 800
Variació d’existències
1 400
H
3 800
5 000
10 650
180
Subministraments
5 000
H
1 560
D
5 000
Amortització
de l’immobilitzat material
10 650
H
H
10 650
Amortització
D de l’immobilitzat intangible H
180
180
Com que hi ha pèrdues, no fem l’impost sobre beneficis.
11. Si el valor de les existències finals de l’empresa calculades
segons el criteri FIFO és de 1 200 € i segons el criteri PMP
és de 1 050 €, analitza quina serà la diferència en els resultats.
El resultat serà major si s’utilitza, en aquest cas, el criteri FIFO.
La diferència serà de 150 € i el motiu és que, atès que el valor
de les compres totals és independent del criteri de valoració
utilitzat, si les existències queden més valorades, vol dir que
les que es van vendre tenien un valor menor (cost de les vendes
més baix), cosa que implica un benefici superior.
Activitats finals
1. Un balanç de comprovació de sumes i saldos està format...
a) Únicament per comptes d’actiu.
b) Únicament per comptes d’actiu i de passiu.
c) Únicament per comptes de gestió.
d) Pot contenir comptes d’actiu, de passiu i de gestió.
Resposta correcta: d).
12. Explica per què és necessari fer correccions al final de
l’exercici.
2. Una empresària comença les seves operacions amb el patrimoni següent:
Les correccions són necessàries per igualar la situació comptable de l’empresa amb la situació real, ja que hi ha desviacions
tant pel que fa a les mercaderies com quant a l’immobilitzat.
Caixa, 2 000 €; Bancs i institucions de crèdit, 5 000 €; Mercaderies, 10 000 €; Proveïdors, 4 000 €; Clients, 3 500 €; Hisenda
Pública, creditora per conceptes fiscals, 2 000 €.
13. Raona per què l’amortització acumulada de l’immobilitzat es
posa en el balanç de situació a l’actiu, si és un compte de
passiu.
Es posa en l’actiu per minorar el valor de l’immobilitzat i tenirne el valor real.
Durant els primers dies fa les operacions següents:
j Compra mercaderies per 5000 € i les deixa a deure.
j El proveïdor anterior li gira lletres per l’import de la com-
pra.
j Paga la llum, 300 €, i el lloguer de les oficines, 1000 €, tot
a través del banc.
24
02
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Ven mercaderies per valor de 8 000 €. Li paguen 2 000 € en
j Cobra 100 € d’interessos al banc.
efectiu, 1000 a través del banc, i li accepten lletres per valor
de 3000€. La resta queda pendent.
j Paga el deute que té amb Hisenda a través del banc.
Fes el balanç de situació inicial, el llibre diari, el llibre major
i el balanç de comprovació.
j Cobra la lletra de l’operació anterior amb un xec que
ingressa al banc.
Balanç de situació inicial:
Actiu
Patrimoni net i passiu
EXISTÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 000
10 000
PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 500
14 500
REALITZABLE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 500
3 500
6 000
DISPONIBLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bancs i inst. de crèdit . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000
Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000
7 000
PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000
HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . . . . 2 000
TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20 500
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . .
20 500
Llibre de diari:
10 000
3 500
5 000
2 000
Mercaderies
Clients
Bancs i institucions de crèdit
Caixa
a
a
a
Capital
Proveïdors
HP, creditora per conceptes fiscals
14 500
4 000
2 000
5 000
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
5 000
5 000
Proveïdors
a
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
5 000
300
1 000
Subministraments
Arrendaments
a
Bancs i institucions de crèdit
1 300
2 000
1 000
3 000
2 000
Caixa
Bancs i institucions de crèdit
Clients, efectes comercials per cobrar
Clients
a
Vendes de mercaderies
8 000
3 000
Bancs i institucions de crèdit
a
Clients, efectes comercials per cobrar
3 000
100
Bancs i institucions de crèdit
a
Altres ingressos financers
HP, creditora per conceptes fiscals
a
Bancs i institucions de crèdit
2 000
100
2 000
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
02
25
Caixa
H
Major:
D
Mercaderies
H
D
Clients
Capital
H
D
Subministraments
2 000
H
D
300
D
Bancs i institucions
de crèdit
H
H
D
2 000
Arrendaments
i cànons
Compres
de mercaderies
H
D
Proveïdors,
efectes comercials
D
que cal pagar
H
5 000
Altres ingressos
financers
8 000
H
D
Proveïdors
Clients,
efectes comercials
D
per cobrar
3 000
H
4 000
5 000
5 000
1 000
Vendes
de mercaderies
2 000
2 000
5 000
H
D
1 300
2 000
5 000
1 000
3 000
100
HP, creditora per
conceptes fiscals
14 500
D
D
3 500
2 000
10 000
D
H
H
3 000
H
100
Balanç de comprovació:
Deure
Mercaderies
Haver
Deutor
10 000
10 000
Clients
5 500
5 500
Bancs i institucions de crèdit
9 100
Caixa
4 000
Capital
3 300
Creditor
5 800
4 000
14 500
14 500
Proveïdors
5 000
9 000
4 000
HP, creditora per conceptes fiscals
2 000
2 000
Compres de mercaderies
5 000
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
Subministraments
5 000
5 000
5 000
300
300
Arrendaments i cànons
1 000
1 000
Clients, efectes comercials per cobrar
3 000
Vendes de mercaderies
Altres ingressos financers
TOTAL
3. El senyor Andreu Roca comença un negoci amb les possessions següents: diners a la caixa, 13 400 €; un edifici valorat
en 80 000 €; mobiliari valorat en 6 000 €; mobiliari d’oficina,
10 000 €.
Durant el primer mes fa les operacions següents:
j Assentament d’obertura.
j Ingressa 5 000 € al banc.
44 900
3 000
8 000
8 000
100
100
44 900
31 600
31 600
j Compra mercaderies per valor de 10 000 €. En paga la mei-
tat en efectiu i la resta les queda a deure.
j Paga el lloguer del primer mes: 100 € pel banc.
j Ven mercaderies al seu primer client per 7 000 €, de les
quals paga 5 000 € amb un xec que ingressa al banc, i per
a la resta li gira lletres per pagar a 90 dies.
j El proveïdor li gira lletres pel deute, que ell accepta.
02
26
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Paga el sou a l’únic treballador que té: 1 000 € a través del
j Compra un ordinador que li costa 900 €, que queda a
banc.
deure.
Fes-ne el llibre diari, el llibre major i el balanç de comprovació de sumes i saldos.
j Demana un préstec de 60 000 € al banc per retornar en
deu anys. L’hi concedeixen i l’hi ingressen directament al
seu compte corrent.
Diari:
13 400
80 000
16 000
Caixa
Construccions
Mobiliari
a
Capital
Bancs i institucions de crèdit
a
Caixa
5 000
Compres de mercaderies
a
a
Caixa
Proveïdors
5 000
5 000
Arrendaments i cànons
a
Bancs i institucions de crèdit
5 000
2 000
Bancs i institucions de crèdit
Clients, efectes comercials per cobrar
a
Vendes de mercaderies
7 000
5 000
Proveïdors
a
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
5 000
Equips per a processos d’informació
a
Proveïdors d’immobilitzat
Bancs i institucions de crèdit
a
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
Sous i salaris
a
Bancs i institucions de crèdit
5 000
10 000
100
900
60 000
1 000
198 400
109 400
100
900
60 000
1 000
Suma total
198 400
Major:
D
Caixa
13 400
D
H
2 000
D
H
D
H
D
Mobiliari
H
D
Capital
Compres
de mercaderies
H
D
Proveïdors
5 000
Vendes
de mercaderies
7 000
H
H
109 400
16 000
10 000
100
1 000
Clients,
efectes comercials
D
per cobrar
Construccions
80 000
5 000
5 000
Bancs i institucions
de crèdit
H
5 000
5 000
60 000
D
H
D
5 000
Proveïdors,
efectes comercials
D
que cal pagar
5 000
Arrendaments
i cànons
H
100
H
D
Equips
per a processos
d’informació
900
H
02
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
D
Proveïdors
d’immobilitzat
H
D
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
900
H
D
60 000
Sous
i salaris
27
H
1 000
Balanç de comprovació:
Sumes
Saldos
Comptes
Deure
Haver
Deutor
Caixa
13 400
Construccions
80 000
80 000
Mobiliari
16 000
16 000
Capital
10 000
Creditor
3 400
109 400
Bancs i institucions de crèdit
70 000
Compres de mercaderies
10 000
Proveïdors
5 000
Arrendaments i cànons
Clients, efectes comercials per cobrar
1 100
109 400
68 900
10 000
5 000
100
100
2 000
2 000
Vendes de mercaderies
7 000
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
7 000
5 000
Equips per a processos d’informació
900
5 000
900
Proveïdors d’immobilitzat
900
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
900
60 000
Sous i salaris
1 000
TOTAL
198 400
60 000
1 000
198 400
182 300
182 300
4. La maquinària que va comprar una empresa fa tres anys va costar 20 000 €. Cada any n’amortitza el 10 %.
a) Calcula’n la dotació anual d’amortització de maquinària i fes-ne l’assentament corresponent.
b) Calcula l’import del compte Amortització acumulada de l’immobilitzat material corresponent a la maquinària després dels tres
anys.
c) Explica la informació que dóna el compte Amortització acumulada de l’immobilitzat material.
a) 10 % de 20 000 5 2 000 €
La dotació anual d’amortització de maquinària és de 2 000 €.
2 000
Amortització de l’immobilitzat material
a
Amortització acumulada de maquinària
2 000
b) El compte Amortització acumulada de maquinària tindrà un saldo de 6 000 € després d’aquests tres anys.
c) Representa la despesa acumulada que s’ha produït en l’element d’immobilitzat material, ja sigui per desgast físic o per obsolescència, des que va ser adquirit per l’empresa.
5. Els saldos dels comptes del llibre major (en €) d’una empresa en acabar l’exercici són: Maquinària, 4 000; Mercaderies, 500;
Proveïdors, 300; Clients, 400; Clients, efectes comercials per cobrar, 150; Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit, 1 000;
Tributs, 80; Sous i salaris, 1 800; Ingressos financers, 20; Inversions financeres temporals en capital, 500; Equips per a processos d’informació, 400; Aplicacions informàtiques, 100; Reserves, 800; Compres de mercaderies, 3 000; Vendes de mercaderies,
5 000; Subministraments, 200; Acompte de clients, 50; Amortització acumulada de maquinària, 400; Bancs i institucions de
crèdit, 200; Caixa, 50.
a) Fes el balanç de saldos i troba el valor del capital per diferència.
b) Aplica les correccions següents: mercaderies al final de l’exercici, 700, i amortització de la maquinària, 5%. Presenta el
balanç de saldos corregit.
c) Troba el saldo del resultat de l’exercici i presenta el balanç de situació final.
02
28
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a)
Saldos
Saldos
Comptes
Comptes
Deutor
Maquinària
Mercaderies
Proveïdors
Clients
Clients, efectes comercials per cobrar
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
Tributs
Sous i salaris
Ingressos financers
Inversions financeres temporals
en capital
Compres de mercaderies
Vendes de mercaderies
Subministraments
Acompte de clients
Amortització acumulada
de maquinària
Bancs i institucions de crèdit
Caixa
Equips per a processos d’informació
Aplicacions informàtiques
Reserves
Capital
TOTAL
Deutor
Creditor
4 000
500
Maquinària
4 000
Mercaderies
700
300
300
Proveïdors
400
150
1 000
80
1 800
Clients
400
Clients, efectes comercials per cobrar
150
1 000
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
20
Tributs
Sous i salaris
500
3 000
80
1 800
20
Ingressos financers
5 000
Inversions financeres temporals
en capital
200
50
Compres de mercaderies
400
Subministraments
3 000
5 000
200
50
Acompte de clients
Amortització acumulada
de maquinària
800
3 810
11 380
500
Vendes de mercaderies
200
50
400
100
Bancs i institucions de crèdit
11 380
Caixa
b)
500
Creditor
Variació
d’existències
a
Mercaderies
500
700
Mercaderies
a
Variació d’existències
700
200
Amortització
de
l’immobilitzat
material
a
Amortització
acumulada
de maquinària
200
600
200
50
Equips per a processos
d’informació
400
Aplicacions informàtiques
100
800
Reserves
3 810
Capital
200
Variacions d’existències
Amortització de maquinària
TOTAL
200
11 780
11 780
c)
5 280
20
5 000
200
Resultat de l’exercici
80
a
Tributs
a
Sous i salaris
1 800
a
Compres de mercaderies
3 000
a
Subministraments
200
a
Amortització de l’immobilitzat material
200
a
Resultat de l’exercici
Ingressos financers
Vendes de mercaderies
Variació d’existències
5 220
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
Actiu
02
29
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3 900
Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Aplic. informàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . .
100
100
Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Maquinària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000
Equips per a processos d’informació. . . . . . .
400
Amortització acumulada
de maquinària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . <600>
3 800
Actiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2 000
Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
700
700
Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Clients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
400
Clients, efectes comercials per cobrar . . . . .
150
Inversions financeres temporals en capital . .
500
1 050
Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . .
200
Caixa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
250
TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5 900
Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 810
Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
800
Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . . . . <60>
4 550
Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit . . . . . . 1 000
1 000
Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
300
Acompte de clients . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
350
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5 900
6. Un empresari inicia un negoci amb 40 000 € dipositats en un compte corrent bancari i un local comercial valorat en 120 000 €.
Durant un període econòmic realitza les operacions següents:
j Paga una lletra de 4 000 € mitjançant una transferència
j Compra mobiliari per 8 000 €; en paga la meitat amb un
bancària.
taló i la resta la deixa a deure.
j Paga la nòmina a un treballador per 2 000 €. La Seguretat
j Compra 400 unitats de mercaderies a 20 €/u a crèdit.
Social a càrrec de l’empresa és de 580 € i les retencions
a càrrec del treballador són, respectivament, el 5 % de SS
i el 15 % d’IRPF. Paga el sou per mitjà del banc i deixa a
deure el deute amb els organismes socials.
j Accepta una lletra de 4 000 € a un proveïdor.
j Ven 150 unitats de mercaderies per 5 000 € i cobra en
efectiu.
j Cobra 500 € d’interessos bancaris.
j Compra 200 unitats d’un producte a 22 €/u a crèdit.
j Calcula el valor de les mercaderies al final de l’exercici pel
j Paga l’electricitat i el telèfon per 600 € amb un xec.
mètode PMP.
j Aplica el 5% d’amortització al mobiliari i el 2% al local.
j Ven 250 unitats de mercaderia per 7 000 € a crèdit.
a) Fes l’assentament d’obertura i comptabilitza les operacions en el llibre diari i en el llibre major.
b) Fes el balanç de comprovació final.
c) Fes la regularització i la comptabilització de l’impost sobre beneficis de l’exercici, si escau.
d) Calcula el valor de les existències segons el criteri FIFO i digues quin seria el valor del resultat que obtindria l’empresa si hagués
utilitzat aquest criteri de valoració.
e) Fes el balanç de situació final.
a)
120 000
40 000
Construccions
Bancs i institucions de crèdit
a
Capital
160 000
02
30
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
8 000
Mobiliari
a
a
Bancs i institucions de crèdit
Proveïdors d’immobilitzat
4 000
4 000
8 000
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
8 000
4 000
Proveïdors
a
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
4 000
5 000
Caixa
a
Vendes de mercaderies
5 000
4 400
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
4 400
Subministraments
a
Bancs i institucions de crèdit
7 000
Clients
a
Vendes de mercaderies
7 000
4 000
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
a
Bancs i institucions de crèdit
4 000
2 000
580
Sous i salaris
SS a càrrec de l’empresa
a
a
a
Organismes de la SS, creditors
HP, creditora per conceptes fiscals
Bancs i institucions de crèdit
680
300
1 600
Bancs i institucions de crèdit
a
Altres ingressos financers
4 178
Mercaderies
a
Variació d’existències
4 178
2 800
Amortització d’immobilitzat material
a
a
Amortització acumulada de construccions
Amortització acumulada de mobiliari
2 400
400
600
500
600
500
Mètode PMP
Vendes
Compres
400 3 20 5 8 000
Existències
400 3 20 5 8 000
150 3 20 5 3 000
200 3 22 5 4 400
450 3 20,89 5 9 400
250 3 20,89 5 5 222,5
Llibre major:
D
Construccions
120 000
H
D
Bancs i institucions
de crèdit
H
40 000
500
120 000
30 300
D
Proveïdors
d’immobilitzat
4 000
4 000
H
D
200 3 20,89 5 4 178
12 400
Capital
160 000
4 000
600
4 000
1 600
Compres
de mercaderies
4 400
8 000
D
H
D
160 000
Proveïdors
4 000
8 400
H
4 000
8 000
D
Mobiliari
8 000
H
8 000
Proveïdors,
efectes comercials
D
que cal pagar
4 000
H
4 000
H
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
D
Caixa
5 000
D
D
2 000
5 000
7 000
SS a càrrec
de l’empresa
580
H
D
500
Amortització acumulada
D de construccions
H
2 400
Vendes
de mercaderies
H
D
Subministraments
1 200
H
Altres ingressos
financers
500
D
5 000
Sous
i salaris
2 000
D
H
D
2 400
H
Variació
d’existències
D
H
D
H
7 000
HP, creditora per
conceptes fiscals
D
H
300
H
2 800
2 800
400
400
b)
H
Amortització
de l’immobilitzat
material
H
Amortització acumulada
D
de mobiliari
H
16 678
Clients
300
4 178
4 178
31
7 000
680
680
4 178
Resultat
de l’exercici
18 380
1 702
Organismes
de la SS, creditors
580
Mercaderies
4 178
D
D
600
600
H
H
02
Sumes
Saldos
Comptes
Deure
Haver
Construccions
Bancs i institucions de crèdit
Capital
Mobiliari
Proveïdors d’immobilitzat
Compres de mercaderies
Proveïdors
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
Caixa
Vendes de mercaderies
Subministraments
Clients
Sous i salaris
SS a càrrec de l’empresa
Organismes de la SS, creditors
HP, creditora per conceptes fiscals
Altres ingressos
Mercaderies
Variació d’existències
Amortització de l’immobilitzat material
Amortització acumulada de construccions
Amortització acumulada de mobiliari
120 000
40 500
Sumes
211 058
Deutor
10 200
160 000
Creditor
120 000
30 300
160 000
8 000
8 000
4 000
4 000
12 400
4 000
4 000
5 000
12 400
12 400
4 000
—
5 000
8 400
—
12 000
12 000
600
7 000
2 000
580
600
7 000
2 000
580
680
300
500
680
300
500
4 178
4 178
4 178
4 178
2 800
2 800
2 400
2 400
400
400
211 058
192 858
192 858
c)
18 380
Resultat de l’exercici
12 000
500
4 178
Vendes de mercaderies
Altres ingressos financers
Variació d’existències
a
a
a
a
a
Compres de mercaderies
Subministraments
Sous i salaris
SS, a càrrec de l’empresa
Amortització de l’immobilitzat material
12 400
600
2 000
580
2 800
a
Resultat de l’exercici
16 678
32
02
160 000
4 000
8 400
680
300
2 400
400
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Capital
Proveïdors d’immobilitzat
Proveïdors
Organismes de la SS, creditors
HP, creditora per conceptes fiscals
Amortització acumulada de construccions
Amortització acumulada de mobiliari
d) Mètode FIFO
a
a
a
a
a
a
a
Vendes
Compres
400 3 20 5 8 000
150 3 20 5 3 000
200 3 22 5 4 400
12 000
500
4 400
Vendes de mercaderies
Altres ingressos financers
Variació d’existències
250 3 20 5 5 000
250 3 20 5 5 000
200 3 22 5 4 400
250 3 20 5 5 000
Resultat de l’exercici
120 000
30 300
8 000
4 178
7 000
5 000
1 702
Existències
400 3 20 5 8 000
18 380
Construccions
Bancs i institucions de crèdit
Mobiliari
Mercaderies
Clients
Caixa
Resultat de l’exercici
200 3 22 5 4 400
a
a
a
a
a
Compres de mercaderies
Subministraments
Sous i salaris
SS, a càrrec de l’empresa
Amort. l’immobilitzat material
12 400
600
2 000
580
2 800
a
Resultat de l’exercici
16 900
El resultat seria 16 900 2 18 380 5 21 480
Per tant, tindria una pèrdua més gran ja que amb l’altre mètode ha perdut 1 702.
e) Balanç de situació final:
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 200
Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 298
Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 000
Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . . . . <1 702>
Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 200
Construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 000
Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8 000
Amortització acumulada de construccions . <2 400>
Amortització acumulada de mobiliari. . . .
<400>
Actiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
46 478
Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4 178
4 178
Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Clients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7 000
7 000
Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . 30 300
Caixa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5 000
35 300
TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 678
Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proveïdors d’immobilitzat. . . . . . . . . . . . . . 4 000
4 000
Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 400
Organismes SS creditors . . . . . . . . . . . . . . .
680
HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . .
300
9 380
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 678
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
7. Totflor, SA és una empresa distribuïdora de plantes i altres
materials de jardineria. Comença el mes de maig amb el patrimoni següent (expressat en €): edifici valorat en 6 000 €;
plantes i altres materials destinats a la venda, 1 500 € (10
unitats a 150€/u); diners en c/c bancari, 11 800 €; diners en
efectiu, 200 €; préstec de Caixa Catalunya, 1 500 €.
Durant el mes de maig fa les operacions següents:
a) Compra a Hivernaclemar, SA plantes per un import de
1 800 € (18 unitats a 100€/u), paga 800 € al comptat
amb un taló bancari, i per a la resta signa dues lletres
per pagar en tres i sis mesos.
b) Compra terra i adob a Composit, SA per 900 € (60 unitats
a 15€/u), que deixa a deure.
c) Ven a Vegetals, SL 15 unitats de plantes per un import de
2 500 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit.
d) Paga 600 € del préstec més 24 € d’interessos a través del
banc.
e) Compra un ordinador a MIR.NET, SA per 200 €. En paga
100 € amb un xec i deixa a deure la resta.
02
33
f) Paga la nòmina dels treballadors per 180 €. Fa una retenció del 5,4 % en concepte de Seguretat Social i del 14 %
per IRPF. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa és
de 54 €. Paga els treballadors a través del banc i deixa a
deure el deute amb els organismes públics.
g) Totflor, SA paga la meitat del deute al proveïdor Hivernacle, SA per transferència bancària.
h) Paga amb un taló el deute pendent amb MIR.NET, SA.
i) Composit, SA gira lletres pel total del deute a Totflor, SA,
que les torna acceptades.
j) Calcula el valor de les existències finals pel mètode FIFO.
Fes les activitats següents:
j Assentament d’obertura
j Llibre diari i llibre major
j Balanç de comprovació
j Regularització de comptes i obtenció del resultat d’exercici
j Balanç de situació i tancament de comptes
Assentament d’obertura i llibre de diari:
a
6 000
1 500
11 800
200
Construccions
Mercaderies
Bancs i institucions de crèdit
Caixa
a
a
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
Capital social
1 500
18 000
b
1 800
Compres de mercaderies
a
a
Bancs i institucions de crèdit
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
800
1 000
c
900
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
900
d
1 250
1 250
Caixa
Clients
a
Vendes de mercaderies
2 500
e
600
24
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
Interessos de deutes
a
Bancs i institucions de crèdit
624
Proveïdors d’immobilitzat
Bancs i institucions de crèdit
100
100
Organismes de la SS, creditors
HP, creditora per retencions practicades
Bancs i institucions de crèdit
63,72
25,20
145,08
f
200
Equips per a processos d’informació
a
a
g
180
54
Sous i salaris
SS a càrrec de l’empresa
a
a
a
34
02
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
h
500
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
a
Bancs i institucions de crèdit
500
Bancs i institucions de crèdit
100
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
900
i
100
Proveïdors immobilitzat
a
j
900
Proveïdors
k
1 500
2 200
Variació d’existències
Mercaderies
a
a
1 500
2 200
Mercaderies
Variació d’existències
Balanç de comprovació:
Sumes
Saldos
Comptes
Deure
Haver
Construccions
6 000
Mercaderies
3 700
Bancs i institucions de crèdit
11 800
Caixa
600
Capital social
Compres de mercaderies
1 500
2 200
2 269,08
9 530,92
1 450
1 500
900
18 000
18 000
2 700
2 700
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
500
1 900
Proveïdors
900
900
Clients
1 250
Vendes de mercaderies
1 400
1 250
2 500
Altres despeses financeres
2 500
24
24
Equips per a processos d’informació
200
200
Proveïdors d’immobilitzat
100
Sous i salaris
180
180
54
54
SS a càrrec de l’empresa
Creditor
6 000
1 450
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
Deutor
100
Organismes de la SS, creditors
63,72
63,72
HP, creditora per retencions practicades
25,20
25,20
Variació d’existències
TOTAL
1 500
2 200
30 958
30 958
700
23 588,99
23 588,92
Obtenció del resultat de l’exercici:
2 958
Resultat de l’exercici
a
a
a
a
Compres de mercaderies
Sous i salaris
SS a càrrec de l’empresa
Interessos de deutes
2 700
180
54
24
02
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
35
Vendes de mercaderies
Variació d’existències
a
Resultats de l’exercici
72,6
Impost sobre beneficis
a
HP, creditora per conceptes fiscals
72,6
72,6
Resultats de l’exercici
a
Impost sobre beneficis
72,6
2 500
700
3 200
La suma total de les despeses ha estat de 2 958 €; la dels ingressos, de 3 200 €. Per tant, el resultat abans d’impostos és de 242 €.
Com que l’empresa ha obtingut un benefici, s’ha d’aplicar l’impost sobre beneficis:
30 % de 242 5 72,6
242 2 72,6 5 169,4
L’impost sobre beneficis és de 72,6 €; el benefici net, 169,4 €.
Major:
D
Construccions
6 000
D
D
D
D
H
D
D
H
D
H
D
D
1 250
H
D
H
25,20
72,6
D
H
500
1 400
H
D
D
180
700
D
H
24
H
54
Resultats
de l’exercici
2 958
72,6
169,4
H
1 000
900
SS a càrrec
de l‘empresa
54
H
1 450
Interessos
de deutes
24
H
Variació
d’existències
1 500
700
H
H
Proveïdors,
efectes comercials
D
que cal pagar
2 500
Sous
i salaris
Caixa
200
1 250
2 700
Vendes
de mercaderies
180
D
800
624
100
145,08
500
100
9 530,92
Compres
de mercaderies
2 500
100
HP, creditora per
conceptes fiscals
Bancs i institucions
de crèdit
H
1 800
900
H
HP, creditora
per retencions
practicades
72,6
D
18 000
Proveïdors
d’immobilitzat
25,20
D
11 800
H
Clients
100
63,72
72,6
Capital
1 250
H
1 500
2 200
18 000
200
Impost
sobre beneficis
72,6
D
900
Organismes de
la SS, creditors
63,72
D
H
Equips per a processos
d’informació
H
200
Mercaderies
1 500
2 200
1 500
Proveïdors
900
D
6 000
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
600
900
H
3 200
H
36
02
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Balanç de situació final:
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6 200
Immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 000
Equips per a processos d’informació. . 200
6 200
Actiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14 430,92
Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 200
2 200
Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Clients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 250
1 250
Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bancs i institucions de crèdit . . . . . . 9 530,92
Caixa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 450
10 980,92
TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20 630,92
Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 000
Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . 169,4
19 168,4
Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit . 900
900
Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proveïdors. Efectes comercials
que cal pagar . . . . . . . . . . . . . . . . 1 400
Organismes de la SS, creditors . . . . .
63,72
HP, creditora per retencions
practicades . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25,20
HP, creditora per conceptes
fiscals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
72,6
1 561,52
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . .
20 630,92
Assentament de tancament:
18 000
169,4
900
1 400
63,72
25,20
72,6
Capital
Resultat de l’exercici
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
Organismes de la SS creditors
HP, creditora per retencions practicades
HP, creditora per conceptes fiscals
a
a
a
a
a
a
Construccions
Equips per a processos d’informació
Mercaderies
Clients
Caixa
Bancs i institucions de crèdit
6 000
200
2 200
1 250
1 450
9 530,92
8. Una empresa, fa tres anys, va comprar una màquina per 2 450,34 €. N’amortitza el 10 % cada any. Calcula:
a) La quantitat que amortitza cada any.
b) El valor de l’amortització acumulada després dels tres anys.
c) Si el valor comptable d’un immoble és el valor de compra menys l’amortització acumulada corresponent, quin és el valor
comptable de la màquina després dels tres anys?
a) 10 % de 2 450,34 5 245,03
L’amortitzacó anual és de 245,03 €.
b) 245,03 ? 3 5 735,10
L’amortització acumulada després de tres anys és de 735,10 €.
c) 2 450,30 2 735,10 5 1 715,20
El valor comptable de la màquina després de tres anys és de 1 715,20 €.
9. Fes l’assentament corresponent a l’amortització del tercer any de la màquina de l’exercici anterior.
245,03
Amortització de l’immobilitzat material
a
Amortització acumulada de maquinària
245,03
02
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
37
10. Una empresa comença un exercici econòmic amb mercaderies de dos tipus, A i B. El valor de les mercaderies de tipus A a l’inici
és de 456,60 €, i el de les de tipus B, de 780,40 €. Al final de l’exercici s’en fa recompte i el valor de les mercaderies A és de
390,60 €, i el valor de les de tipus B, de 953,50 €.
a) Totes les compres de la mercaderia A efectuades durant l’exercici han estat consumides?
b) I les de la mercaderia B?
c) Fes els assentaments corresponents del final de l’exercici i calcula la variació d’existències d’A i de B.
d) Quin saldo té la variació d’existències d’A? Com l’interpretes?
e) Quin saldo té la variació d’existències de B? Com s’interpreta?
Existències inicials d’A: 456,60 €.
Existències finals d’A: 390,60 €.
Existències inicials de B: 780,40 €.
Existències finals de B: 953,50 €.
a) Sí, i a més s’han consumit mercaderies corresponents a les existències inicials.
b) No, s’han deixat de consumir mercaderies de les comprades per valor de 173,10 €.
c)
456,60
Variació d’existències A
a
Mercaderies A
456,60
390,60
Mercaderies A
a
Variació d’existències A
390,60
D
Variació d’existències A
456,60
D
H
Mercaderies A
456,60
390,60
390,60
H
456,60
Són les que tenia a l’inici de l’exercici econòmic
780,40
Variació d’existències B
a
Mercaderies B
780,40
953,50
Mercaderies B
a
Variació d’existències B
953,50
D
Variació d’existències B
780,40
H
953,50
D
Mercaderies B
780,40
953,50
H
780,40
Són les que tenia a l’inici de l’exercici econòmic
d) Saldo deutor: 66 €. S’han consumit totes les compres i part de les existències inicials per valor de 66 €.
e) Saldo creditor: 173,10 €. No s’han consumit totes les compres i n’han sobrat per valor de 173,10 €.
Comprova el teu nivell
1. Les anotacions que es fan periòdicament en el llibre diari
s’anomenen:
2. Tots els fets comptables s’han d’anotar d’una manera o altra:
a) Només al llibre diari.
b) Només al llibre major.
a) Comptes.
c) Al llibre diari i al llibre major.
b) Fets comptables.
d) Cap de les anteriors.
c) Assentaments.
Resposta correcta: c).
d) En el llibre diari no s’hi poden fer anotacions.
Resposta correcta: c).
38
02
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
3. En el balanç de comprovació de sumes i saldos:
9. El balanç de situació final serveix per:
a) Les sumes del deure i les de l’haver han de sumar igual.
a) Treure el resultat de l’exercici.
b) Les sumes dels saldos deutors i les dels saldos creditors
han de sumar igual.
b) Veure la situació de l’empresa al final de l’exercici.
c) Les sumes de les quatre columnes han de sumar igual.
d) Són correctes l’a i la b.
c) Tancar els comptes.
d) Cap de les anteriors.
Resposta correcta: b).
Resposta correcta: d).
10. En un balanç de situació:
4. Les correccions i els assentaments del final de l’exercici:
a) Només hi ha comptes d’actiu i de passiu.
a) Es fan perquè la situació real i la comptable coincideixin.
b) Els comptes d’actiu i els comptes de passiu han de sumar
igual.
b) Es fan perquè, si no, sempre hi hauria pèrdues.
c) Cal fer constar el resultat de l’exercici.
c) No s’han de fer obligatòriament.
d) Totes són correctes.
d) Es fan perquè quadri el balanç.
Resposta correcta: d).
Resposta correcta: a).
5. El saldo del compte de variació d’existències:
a) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són
més grans que les existències finals.
b) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són
menors que les finals.
c) Com que és un compte de resultats, sempre té saldo deutor.
d) Mai no pot tenir saldo deutor perquè és un compte d’ingressos.
Prepara les PAU
1. Una empresa comença la seva activitat el dia 1 de gener de 2012 amb un local valorat en 23 000 €, amb maquinària d’un valor de 10 000 €, mercaderies valorades
en 10 000 € (100 unitats a 10 €/u), un ordinador de
700 € i 1 700 € al banc. A més, té un programa informàtic
de comptabilitat valorat en 250 €.
Les operacions que realitza durant aquest mes són les següents:
j 2/1 Compra 70 unitats a 120 €/u a crèdit.
j 10/1 Compra mobiliari per al despatx valorat en 3 000 €,
Resposta correcta: a).
6. L’amortització acumulada de maquinària és un compte:
a) D’actiu.
c) De despeses.
b) De passiu.
d) D’ingressos.
Resposta correcta: b).
7. El compte de resultat de l’exercici té saldo creditor quan:
a) Hi ha pèrdues.
b) Hi ha guanys.
c) Mai.
d) Sempre.
Resposta correcta: b).
8. Quan es treu el resultat de l’exercici, l’impost sobre beneficis:
a) Sempre s’ha de comptabilitzar.
b) La seva comptabilització és voluntària.
dels quals paga 1 000 € al comptat amb un xec i la resta els
deixa a deure.
j 12/1 Paga la llum i el gas amb un xec, que valen 580 €.
j 15/1 Ven mercaderies, 150 unitats, per valor de 108 000 €.
La venda es realitza al comptat cobrant-la amb un taló
bancari.
j 25/1 Paga la nòmina del personal en les condicions se-
güents: sous bruts, 2 400 €; Seguretat Social de l’empresa,
300 €; Seguretat Social del treballador, 150 €, i retenció
de l’IRPF, 330 €. El pagament es fa a través del banc.
j 30/1 El proveïdor li gira lletres per valor del deute de la
compra del dia 2/1.
j 31/12 Amortitza el 18,35 % de la maquinària i el 2 % de
l’immobilitzat intangible.
j 31/12 Les existències finals de mercaderies s’han de cal-
cular pel mètode FIFO.
Es demana fer:
a) El llibre diari (assentament d’obertura) i el llibre major.
(0,5 punt)
c) Només es comptabilitza quan hi ha guanys.
b) Treure el resultat de l’exercici (si s’escau, fes la liquidació de l’impost de societats). (0,5 punt)
d) Només es comptabilitza quan hi ha pèrdues.
c) Fer el balanç final. (0,5 punt)
Resposta correcta: c).
d) Tancar l’exercici. (0,5 punt)
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
02
39
a) Llibre de diari:
1/1
23 000
Construccions
10 000
Maquinària
700
1 700
250
10 000
Equips per a processos d’informació
Bancs i institucions de crèdit
Aplicacions informàtiques
Mercaderies
a
Capital
45 650
2/1
8 400
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
8 400
a
Bancs i institucions de crèdit
1 000
a
Proveïdors d’immobilitzat
2 000
10/1
3 000
Mobiliari
12/1
580
Subministraments
a
Bancs i institucions de crèdit
580
15/1
108 000
Bancs i institucions de crèdit
a
Vendes de mercaderies
108 000
25/1
2 400
300
Sous i salaris
SS a càrrec de l’empresa
a
Organismes de la SS, creditors
a
HP, creditora per retencions practicades
a
Bancs i institucions de crèdit
1 920
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
8 400
450
330
30/1
8 400
Proveïdors
a
31/12
5
Amortització de l’immobilitzat intangible
a
Amortització acumulada d’aplicacions
informàtiques
5
31/12
1 835
Amortització de l’immobilitzat material
a
Amortització acumulada de maquinària
1 835
31/12
10 000
Variació existències
a
Mercaderies
10 000
31/12
2 400
Mercaderies
a
Variació d’existències
2 400
40
02
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Mètode FIFO
Vendes
Compres
70 3 120 5 8 400
Existències
100 3 100 5 10 000
70 3 120 5 8 400
100 3 100 5 10 000
50 3 120 5 6 000
20 3 120 5 2 400
Resultat de l’exercici:
31/12
21 120
Resultat de l’exercici
8 400
a
Compres de mercaderies
a
Subministraments
a
Sous i salaris
a
SS a càrrec de l’empresa
a
Amortització de l’immobilitzat intangible
a
Amortització de l’immobilitzat material
1 835
a
Variació d’existències
7 600
Resultat de l’exercici
108 000
580
2 400
300
5
31/12
108 000
Vendes de mercaderies
a
31/12
26 064
Impost del benefici
a
HP, creditora per conceptes fiscals
26 064
Impost del benefici
26 064
31/12
26 064
Resultat de l’exercici
a
31/12
45 650
2 000
8 400
450
26 394
5
1 835
60 816
Capital
Proveïdors d’immobilitzat
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
Organismes de la SS, creditors
HP, creditora per retencions practicades
Amortització acumulada d’aplicacions
informàtiques
Amortització acumulada de maquinària
Resultat de l’exercici
a
a
a
a
a
a
a
Construccions
Maquinària
Mobiliari
Equips per a processos d’informació
Aplicacions informàtiques
Bancs i institucions de crèdit
Mercaderies
23 000
10 000
3 000
700
250
106 200
2 400
02
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
41
Llibre major:
D
Construccions
23 000
D
D
D
300
D
D
26 064
D
H
D
H
D
5
H
D
D
H
D
H
D
26 394
H
D
5
H
2 400
7 600
D
8 400
H
2 400
H
8 400
Proveïdors,
efectes comercials
D
que cal pagar
H
8 400
Amortització acumulada
de l’immobilitzat
D
material
H
5
5
H
H
2 400
8 400
H
H
Sous
i salaris
D
H
700
Proveïdors
1 835
Mercaderies
10 000
D
330
26 064
Amortització
de maquinària
1 835
H
108 000
HP, creditora
per retencions
practicades
Equips i processos
d’informació
700
8 400
Vendes
de mercaderies
108 000
D
1 000
1 920
580
106 200
Compres
de mercaderies
8 400
450
Variació
d’existències
10 000
H
2 000
Amortització
de l’immobilitzat
intangible
Bancs i institucions
de crèdit
H
1 700
108 000
45 650
Organismes de
la SS, creditors
450
D
10 000
Proveïdors
d’immobilitzat
2 000
1 835
Impost
de beneficis
D
H
H
Capital social
45 650
580
Amortització
acumulada
de maquinària
1 835
D
300
Subministraments
580
H
3 000
SS a càrrec
de l’empresa
Maquinària
10 000
250
Mobiliari
3 000
D
23 000
Aplicacions
informàtiques
250
H
D
10 000
2 400
Resultat
de l’exercici
21 120
26 064
H
108 000
60 816
H
26 064
Balanç de situació final:
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35 110
Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
245
Aplicacions informàtiques . . . . .
250
Amortització acumulada
d’aplicacions informàtiques . . .
(5)
Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 466
Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 650
Resultat de l’exercici . . . . . . . . . 60 816
Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Construccions . . . . . . . . . . . . . . 23 000
Proveïdors d’immobilitzat. . . . . .
34 865
2 000
Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Maquinària. . . . . . . . . . . . . . . . 10 000
Proveïdors, efectes comercials
a pagar . . . . . . . . . . . . . . . . .
8 400
Equips per a processos
d’informació . . . . . . . . . . . . . .
700
Organismes de la SS
creditors . . . . . . . . . . . . . . . .
450
Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . .
3 000
Amortització acumulada
de maquinària. . . . . . . . . . . . . (1 835)
2 000
HP, creditora
per conceptes fiscals . . . . . . . . 26 394
35 244
42
02
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Actiu
Passiu
Actiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 600
Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . .
2 400
2 400
Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 200
Bancs i institucions de crèdit . . . 106 200
TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 710
2. Classifica els comptes següents assenyalant si són de balanç
(d’actiu o de patrimoni net i passiu) o bé de resultats (despeses o ingressos): (2 punts)
j Reserves
j Hisenda Pública, deutora
j Productes acabats
j Sous i salaris
j Capital social
j Aplicacions informàtiques
j Deutors
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . 143 710
b) Explica què és el balanç de comprovació de sumes i saldos. (0,5 punt)
c) Què vol dir que el compte Resultat de l’exercici tingui
saldo deutor? (0,5 punt)
d) Quan es pot dir que el compte de variació d’existències
té saldo creditor? (0,5 punt)
a) És el procés d’anotació i registre de tots els fets comptables
que se succeeixen en un exercici comptable (normalment un
any) amb l’objectiu d’obtenir el resultat de l’exercici i que es
repeteix any rere any.
j Amortitzacions de construccions
b) És un balanç que té com a finalitat comprovar que les anotacions efectuades en el llibre major a partir dels assentaments del llibre diari s’han passat correctament, i que a la
vegada ens actualitza els saldos de tots els comptes.
j Vendes de mercaderies
c) Vol dir que l’empresa ha tingut pèrdues.
j Consum d’explotació
d) Quan les existències finals són més grans que les inicials.
j Primeres matèries
j Proveïdors
j Impost de societats
Reserves: balanç, patrimoni net.
Hisenda Pública deutora: balanç, actiu.
Productes acabats: balanç, actiu.
Sous i salaris: resultats, despeses.
Capital social: balanç, patrimoni net.
Aplicacions informàtiques: balanç, actiu.
4. Una empresa presenta la informació següent sobre les seves
mercaderies; en té de tres tipus: R, S i T.
t %FMFTFYJTUÒODJFT3BMJOJDJEFMFYFSDJDJUÏVOJUBUT
valorades en 80 €; durant l’exercici en compra 50 a 100 €
i en ven 40 al preu de venda, que és de 180 €.
t %FMFTFYJTUÒODJFT4OPFOUÏFOJOJDJBSMFYFSDJDJ QFSÛ
en compra 200 a 90 € i en ven 90 a un preu de 300 €.
t %FMFTFYJTUÒODJFT5DPNFOÎBBNCVOJUBUTWBMPSBEFT
en 300 €, en compra 100 a 270 € i en ven 130 a 500 €.
Deutors: balanç, actiu.
Primeres matèries: balanç, actiu.
Amortitzacions d’immobilitzat: resultats, despeses.
Contesta les preguntes següents:
a) Totes les compres de les existències R, S i T efectuades
durant l’exercici han estat consumides? (0,5 punt)
Vendes: resultats, ingressos.
Consum d’explotació: resultats, despeses.
Proveïdors: balanç, passiu.
Impost de societats: resultats, despeses.
3. Respon raonadament les preguntes següents:
a) Què entens per cicle comptable? (0,5 punt)
b) Calcula la variació d’existències d’R, S i T pel mètode
FIFO i PMP. (0,5 punt)
c) Fes els assentaments corresponents a cada tipus d’existències del final de l’exercici i digues quina ha estat la
variació d’existències. (1 punt)
a) Les existències R i S no s’han consumit del tot, mentre que
les T sí que s’han consumit.
02
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
t .ÒUPEF'*'0
t .ÒUPEF1.1
Existències R
Existències R
Vendes/sortides
Entrades/compres
Existències
Vendes/sortides
Entrades/compres
Existències
100 3 80 5 8 000
50 3 100 5 5 000
100 3 80 5 8 000
50 3 80 5 5 000
40 3 80 5 3 200
100 3 80 5 8 000
50 3 100 5 5 000
40 3 86,67 5
5 3 466,8
110 3 86,67 5
5 9 533,7
Vendes/sortides
Existències
Existències S
Vendes/sortides
Entrades/compres
150 3 86,67 5
5 13 000,5
60 3 80 5 4 800
50 3 100 5 5 000
Existències S
200 3 90 5 18 000
90 3 90 5 8 100
Existències
Entrades/compres
200 3 90 5 18 000
200 3 90 5 18 000
200 3 90 5 18 000
110 3 90 5 9 900
Existències T
Entrades/compres
90 3 90 5 8 100
110 3 90 5 9 900
Vendes/sortides
Existències
Existències T
Vendes/sortides
Existències
Entrades/compres
50 3 300 5 15 000
100 3 270 5 27 000
50 3 300 5 15 000
100 3 270 5 27 000
50 3 300 5 15 000
80 3 270 5 21 600
50 3 300 5 15 000
100 3 270 5 27 000
150 3 280 5 42 000
130 3 280 5 36 400
20 3 280 5 5 600
20 3 270 5 5 400
b)
t '*'0
8 000
Variació d’existències
a
Mercaderies
8 000
9 800
Mercaderies d’existències
a
Variació
9 800
a
Variació
9 900
Variació d’existències
a
Mercaderies
Mercaderies d’existències
a
Variació
5 400
Variació d’existències
a
Mercaderies
8 000
Mercaderies d’existències
a
Variació
VE 5 1 800 (actuarà com un ingrés)
9 900
Mercaderies d’existències
VE 5 9 900 (actuarà com un ingrés)
15 000
5 400
15 000
VE 5 9 600 (actuarà com una despesa)
t 1.1
8 000
9 533,7
43
VE 5 1 533,7 (actuarà com un ingrés)
9 533,7
44
02
9 900
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Mercaderies d’existències
a
Variació
9 900
Variació d’existències
a
Mercaderies
Mercaderies d’existències
a
Variació
VE 5 9 900 (actuarà com un ingrés)
15 000
5 600
15 000
5 600
VE = 9 400 (actuarà com una despesa)
Quan les existències inicials són més grans que les finals, el saldo de la variació d’existències s’ha d’afegir com un cost més
de l’exercici ja que s’han consumit les compres més una part de les existències inicials. En cas contrari, com que quedarà per
consumir una part de les compres, s’ha de compensar com una entrada, un ingrés.
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. Els comptes d’actiu:
a) Sempre tenen saldo deutor.
b) Sempre tenen saldo creditor.
c) Pot ser que tinguin saldo deutor o saldo nul.
d) Sempre tenen saldo nul.
2. Els comptes de resultats:
a) Han d’anar al balanç de situació final.
b) Han d’anar al balanç de situació inicial.
c) Mai no es posen al balanç de situació.
d) Només es posen quan hi ha guanys.
3. En un balanç de situació final sempre:
a) La suma de l’actiu ha de ser igual a la suma del passiu.
b) La suma del passiu ha de ser igual a la suma del patrimoni net.
c) La suma de l’actiu ha de ser igual a la suma del patrimoni net.
d) La suma de l’actiu ha de ser igual a la suma del passiu més patrimoni net.
4. Quan es fa un assentament de regularització:
a) Les despeses s’han d’anotar al deure.
b) Les despeses s’han d’anotar a l’haver.
c) Els ingressos s’han d’anotar al l’haver.
d) Cap de les respostes és correcta.
1. Resposta correcta: c).
2. Resposta correcta: c).
3. Resposta correcta: d).
4. Resposta correcta: b).
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
j Unitat 3. Normalització
i verificació comptable.
Legislació fiscal
Activitats
1. El PGC és d’aplicació obligatòria per a:
a) Només les empreses individuals.
b) Exclusivament les societats.
c) Totes les empreses, independentment de la seva forma
jurídica.
d) Cap de les anteriors; la seva utilització és voluntària.
Resposta correcta: c).
2. Què s’entén per marc conceptual?
És el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que
inspiren tot el pla i té com a objectiu la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als usuaris de la informació financera.
3. Si es vol comprar una màquina a terminis i no se’n registra la
compra fins que està tota pagada, s’ha actuat correctament?
a) Sí, per l’aplicació del principi de la no-compensació.
b) No, perquè no s’ha aplicat correctament el principi de la
data del fet.
c) Sí, pel principi de prudència.
Resposta correcta: b).
4. Enumera les disposicions legals que, d’alguna manera, regulen la comptabilitat a l’empresa.
El Codi de comerç dedica una part a la comptabilitat: de l’article
25 al 49. A part d’aquest, però, hi ha altres disposicions legals que afecten la comptabilitat, com ara la Llei de societats
anònimes, la Llei de societats de responsabilitat limitada, el
Pla General Comptable i el Reglament del registre mercantil.
5. Digues quin d’aquests llibres no és obligatori per a les
empreses:
a) El llibre diari.
03
45
Un exemple clar és l’inventari de les mercaderies, ja que en
iniciar l’exercici en tenim una quantitat concreta i en acabarlo, com que s’han realitzat compres i vendes, normalment en
tenim una altra. Recordem que la correcció es fa amb el compte
Variació d’existències.
7. Explica la diferència que hi ha entre el subjecte passiu i el
contribuent d’un impost.
El contribuent és la persona física o jurídica sobre la qual recau
l’impost. El subjecte passiu és la persona natural o jurídica que,
segons la llei, està obligada a complir les prestacions tributàries
i les obligacions materials o formals. De vegades, el subjecte
passiu i el contribuent són la mateixa persona.
8. Digues quin és el fet imposable de l’impost de societats.
El fet imposable de l’impost de societats està determinat per
l’obtenció dels beneficis per part del subjecte passiu, és a dir,
l’empresa.
9. Explica què són els impostos especials.
Són els impostos que recauen sobre productes de consum específic i graven la fabricació, la importació i la introducció en
l’àmbit territorial intern de determinats béns, així com la matriculació de determinats vehicles.
10. Digues què és l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i quina relació té amb l’empresa o l’empresari.
L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és
un tribut de caràcter personal, progressiu i directe que grava la
renda de les persones físiques d’acord amb les seves circumstàncies personals. És a dir, té per objecte gravar la totalitat dels
rendiments dels factors de producció (treball, capital...), així
com els guanys i les pèrdues patrimonials dels contribuents.
La relació que té amb l’empresari és l’apartat que fa referència
als rendiments sobre activitats econòmiques.
11. Explica per què creus que s’han de pagar impostos.
Resposta oberta.
12. Una de les finalitats dels impostos és la redistribució de la
renda entre els ciutadans del territori espanyol. Creus que es
compleix? Pots buscar informació sobre el tema a Internet.
Resposta oberta.
b) El balanç de comprovació de sumes i saldos.
c) El llibre major.
d) Tots són obligatoris.
Resposta correcta: c).
6. Explica quina utilitat creus que pot tenir fer un inventari al
final de l’exercici. Posa’n un exemple concret.
És útil per comprovar que tot el patrimoni que es tenia a l’inici
de l’exercici econòmic és el mateix que es té en finalitzar-lo. En
cas que no sigui així, s’han de fer les correccions corresponents.
Activitats finals
1. Explica què és el Pla General de Comptabilitat i enumera’n
les parts.
El PGC es pot definir com el conjunt de regles de funcionament
de la comptabilitat que té com a finalitat homogeneïtzar la informació que es pot extreure de la mateixa comptabilitat de
manera que facilita la interpretació, l’anàlisi i la comparació
dels informes externs de les empreses a qualsevol usuari de la
comptabilitat.
46
03
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Les parts del PGC són:
1. Marc conceptual (obligatori).
2. Normes de registre i valoració per a pimes (obligatòries).
3. Comptes anuals (obligatoris).
4. Quadre de comptes (voluntaris).
8. Explica per què el compte Proveïdors d’immobilitzat a curt
termini està considerat com un compte financer.
Perquè és com si els proveïdors, pel fet de deixar-nos pagar
temps després de la compra, ens fessin un préstec. Per tant,
es considera un finançament, ja que ens deixen gaudir durant
un cert temps dels diners que hauríem d’haver pagat en fer la
compra.
5. Definicions i relacions comptables (voluntàries).
2. Quina finalitat tenen els principis comptables?
La finalitat de l’aplicació de principis comptables és permetre
que els comptes anuals expressin una imatge fidel del patrimoni,
de la situació financera i dels resultats de l’empresa.
3. Explica amb un exemple el significat del principi de la data
del fet.
En el cas de la factura d’un proveïdor, s’ha de comptabilitzar en
el moment de la compra, encara que se n’ajorni el pagament.
4. Digues per què cal representar els elements patrimonials
mitjançant comptes.
La finalitat de representar els elements patrimonials mitjançant
comptes és unificar criteris a l’hora d’agrupar conceptes.
5. Comenta en què consisteix un pla de comptes.
Un pla de comptes és una relació detallada i codificada de tots
els comptes i subcomptes que preveu emprar una empresa, segons la seva activitat i les seves característiques, i d’acord amb
el Pla General de Comptabilitat.
6. Dels grups que formen el pla de comptes, digues quins
inclouen els comptes de balanç i quins inclouen els comptes de gestió o resultats.
Els comptes de balanç estan formats pels comptes dels grups 1
a 5, i els comptes de resultats, pels dels grups 6 i 7.
7. Digues a quins grups pertanyen els comptes següents:
Caixa, Bancs i institucions de crèdit, Reserves (diners que
les empreses reinverteixen), Compres de mercaderies, Sous
i salaris, Maquinària, Proveïdors, Proveïdors d’immobilitzat
a curt termini, Clients, Vendes de mercaderies, Resultat de
l’exercici.
Caixa: 5.
Bancs i institucions de crèdit: 5.
Reserves: 1.
Compres de mercaderies: 6.
Sous i salaris: 6.
Proveïdors: 4.
Proveïdors d’immobilitzat a curt termini: 5.
Clients: 4.
Vendes de mercaderies: 7.
Resultat de l’exercici: 1.
Maquinària: 2.
9. Explica les diferències entre l’auditoria operativa i la financera.
L’auditoria operativa és la que revisa els procediments portats a terme per l’organització de l’empresa amb la finalitat
d’analitzar l’eficàcia i l’eficiència de la seva estructura global pel
que fa a objectius, planificacions, etc. L’auditoria financera,
en canvi, tracta d’examinar i verificar les dades dels comptes
anuals de l’empresa amb l’objectiu de confirmar les dades que
s’hi reflecteixen.
10. A qui creus que pot interessar un informe d’auditoria?
Als accionistes de l’empresa, als proveïdors, als treballadors, a la
Hisenda Pública i a totes les persones que tinguin relació amb
l’empresa.
11. Digues si un accionista d’una empresa que no estigui legalment obligada a auditar-se pot demanar que es dugui a
terme una auditoria.
Sí, ho pot demanar, però l’empresa només estarà obligada a
auditar-se quan els accionistes que ho sol.licitin representin,
almenys, el 5 % del capital social.
12. Digues per a què serveixen els llibres de comptabilitat i
quins són obligatoris per a l’empresari.
Serveixen bàsicament per registrar i anotar els fets comptables
que han succeït a l’empresa durant un exercici econòmic.
Els llibres obligatoris són el llibre diari, el llibre d’inventaris i
comptes anuals. En el cas de les societats mercantils, també és
obligatori el llibre d’actes.
13. Comenta la finalitat que té el llibre diari.
La finalitat del llibre diari és la de registrar i ordenar cronològicament tots els fets comptables que s’esdevenen a l’empresa i
que d’alguna manera en modifiquen el patrimoni.
14. Explica la diferència que hi ha entre un impost municipal i
un d’estatal.
Un impost municipal el recapta l’ajuntament d’una població
i un impost estatal, l’Estat, i més concretament, el Ministeri
d’Hisenda.
15. Explica quina és la finalitat del balanç de comprovació de
sumes i saldos.
La finalitat del balanç de comprovació de sumes i saldos és verificar que les anotacions fetes en el llibre major a partir dels
assentaments del llibre de diari s’hagin passat correctament.
03
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
16. Una persona guanya un concurs televisiu i decideix iniciar
la seva activitat professional com a humorista, de manera
independent. Des del punt de vista de la seva relació amb la
Hisenda Pública, s’hauria de considerar subjecte passiu de
l’impost de societats? Raona la teva resposta.
L’impost de societats grava la renda de societats i altres entitats jurídiques, no la de les persones físiques que han de tributar per IRPF. Per tant, aquesta persona, professional i independent (persona física i autònoma), no seria subjecte passiu
d’aquest impost encara que fos una societat unipersonal (SA
o SL). En aquest cas, tributaria per IRPF i no per impost de socie-
47
tats, ja que estaria sotmès a transparència fiscal i els beneficis de
la societat es considerarien rendes del soci en la seva declaració.
17. Digues els tipus de tributs que coneixes.
Els tributs es poden classificar en: taxes, contribucions especials
i impostos.
18. Explica el concepte de valor afegit.
El valor afegit dels productes és la diferència entre el valor dels
béns produïts i el cost de les matèries primeres i dels altres béns
intermedis utilitzats per produir-los.
19. Una empresa de material de construcció va comprar mercaderies per valor de 1 686 € amb l’IVA inclòs i va pagar en efectiu. El
tipus impositiu de l’IVA era del 21 %. Digues quin va ser l’import de l’impost. Comptabilitza l’operació en el llibre diari i en el
llibre major.
x 1 21% x 5 1 686
x (1 1 0,21) 5 1 686
1 686
x 5 ———— 5 1 393,39
1,21
L’impost és el 21% de 1 393,39; és a dir, 292,61 €.
1 393,39
(600) Compres de mercaderies
292,61
D
(472) HP, IVA suportat
600
H
a
D
1 393,39
(570) Caixa
472
H
1 686
D
570
292,61
H
1 686
20. Una venda de mercaderies es va facturar per un total de 1 560 €. Els productes estaven valorats en 1 500 €. Digues el tipus
impositiu de l’IVA que es va aplicar. Comptabilitza l’operació en el llibre diari i en el llibre major, tenint en compte que la
venda es paga amb un efecte comercial (una lletra de canvi).
1 500 1 y ? 1 500 5 1 560
1 560 2 1 500 5 y ? 1 500
60
y 5 ——— 5 0,04
1 500
El tipus impositiu va ser del 7 %.
1 560
(431) Clients, efectes comercials
per cobrar
a
(700) Vendes de mercaderies
1 500
(477) HP, IVA transferit
D
431
1 560
H
D
700
H
1 500
D
60
477
H
60
21. Suposant que l’operació de l’exercici 19 i la de l’exercici 20 són de la mateixa empresa, fes la liquidació de l’impost. Comptabilitza la liquidació en el llibre diari i en el llibre major.
L’IVA suportat ha estat de 292,61 € i l’IVA transferit, de 60 €. Per tant, Hisenda Pública deu a l’empresa els diners que ha pagat per
l’impost i que no es poden deduir; és a dir, 232,61 € (292,61 2 60). Hisenda, però, no tornarà els diners sinó que se’ls quedarà a compte
de futurs pagaments.
48
03
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
60
(477) HP, IVA transferit
232,61
D
(470) HP, deutora per IVA
477
60
a
D
H
472
292,61
60
(472) HP, IVA suportat
22. Explica els casos en què es pot trobar l’empresa quan hagi
de liquidar l’IVA.
L’empresa, quan ha de liquidar l’IVA, es pot trobar en dues situacions: que la liquidació li surti positiva i hagi d’ingressar els
diners a Hisenda Pública, o bé que li surti negativa i, per tant,
que sigui Hisenda qui li deu els diners. En el primer cas, haurà
de fer efectiu l’import durant el termini establert; en el segon,
els diners quedaran a compte de futurs deutes per l’IVA que
l’empresa tingui amb Hisenda.
23. Explica quina repercussió econòmica té l’IVA per a l’empresa.
Econòmicament, l’IVA no representa res per a l’empresa, ja que
aquesta només fa d’intermediària entre Hisenda i el contribuent,
que és el consumidor.
24. El compte Hisenda Pública, creditora per IVA és un compte:
a) D’actiu
b) De passiu
c) D’ingressos
H
292,61
D
470
292,61
H
232,61
Elements de transport
160
Amortització acumulada de l’immobilitzat
64
Despeses d’amortització
14
Ràpels sobre compres
10
Clients
17
Préstec a llarg termini
43
Pèrdues d’immobilitzat material
4
Hisenda Pública, creditora
15
Proveïdors
15
Sous i salaris
45
Subministraments
12
Mercaderies
32
Diners al banc
58
Aportacions dels socis
85
Reserves
15
Primes d’assegurances
12
d) De despeses
Compres de mercaderies. . . . . . . . . . . . . . .
178
Consum energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15
Despeses d’amortització . . . . . . . . . . . . . .
14
L’impost de societats és un tribut de caràcter directe i personal
que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques.
Pèrdues d’immobilitzat immaterial. . . . . . . .
4
Sous i salaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
26. Explica què és la base imposable d’un impost i digues quina
és la de l’impost de societats (IS) i la de l’impost sobre el
valor afegit (IVA).
Subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12
Primes d’assegurances . . . . . . . . . . . . . . . .
12
Total despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
280
Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . .
300
Ràpels sobre compres . . . . . . . . . . . . . . . .
10
Total ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
310
Resposta correcta: b).
25. Explica què és l’impost de societats.
La base imposable d’un impost és la quantitat sobre la qual
s’aplica el tipus impositiu; normalment, s’expressa en diners.
La base imposable de l’impost de societats és l’import de la
renda obtinguda per una societat en el període fiscal; és a dir,
el benefici.
La base imposable de l’impost sobre el valor afegit és el total de
la factura generada per una compra, una venda o un servei.
27. Treu el benefici de l’empresa comercial Suro, SA a partir de
la informació següent i aplica-hi l’impost corresponent:
Vendes de mercaderies
300
Compres de mercaderies
178
Consum d’energia
15
Benefici 5 ingressos 2 despeses
Benefici 5 310 2 280 5 30
El benefici ha estat de 30.
Impost sobre beneficis:
30 % de 30 5 9
L’impost sobre beneficis és de 9.
03
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
Comprova el teu nivell
1. «La imputació d’ingressos i despeses s’ha de fer d’acord
amb el corrent real de béns i serveis que representen, amb
independència del moment en què es cobrin o es paguin.»
Es refereix al:
a) Principi de no-compensació.
b) Principi de prudència.
7. La persona sobre la qual recau un impost s’anomena:
a) Subjecte passiu
c) Contribuent
b) Subjecte actiu
d) Auditor
Resposta correcta: c).
8. Qui ingressa trimestralment a Hisenda l’impost sobre el
valor afegit?
c) Principi de la data del fet.
a) Les empreses o els professionals que el recapten.
d) Principi d’uniformitat.
b) El contribuent que el suporta.
Resposta correcta: c).
c) No s’ha d’ingressar a Hisenda sinó als ajuntaments.
2. El compte Sous i salaris forma part dins del quadre de
comptes del grup:
a) 1
c) 4
b) 3
d) 6
49
d) S’ha d‘ingressar mensualment.
Resposta correcta: a).
9. L’impost de societats grava:
a) La renda de les persones físiques que tenen una
empresa.
Resposta correcta: d).
3. Els elements del patrimoni de l’empresa destinats a servir
de manera perdurable formen part dins del quadre de comptes del grup:
b) La renda de les empreses.
c) El valor afegit dels productes.
a) 1
c) 3
d) El patrimoni de les societats.
b) 2
d) 7
Resposta correcta: b).
Resposta correcta: b).
10. El benefici d’una societat respecte als impostos és:
4. Quan s’examinen i es verifiquen els comptes anuals de
l’empresa a fi de confirmar-ne les dades per personal independent a l’empresa, s’està parlant d’auditoria:
a) El fet imposable de l’impost de societats.
b) La base imposable de l’impost de societats.
a) Interna
c) Financera i externa
c) El tipus impositiu de l’impost de societats.
b) Operativa
d) Operativa i externa
d) Són correctes la a i la b.
Resposta correcta: c).
Resposta correcta: d).
5. El llibre diari serveix per:
a) Enregistrar cronològicament els fets comptables.
b) Enregistrar compte a compte els fets comptables.
c) Anotar diàriament totes les entrades i sortides de
diners.
d) Portar un control de les entrades i sortides del personal.
Resposta correcta: a).
6. L’IVA:
a) És un impost directe.
b) Tant es pot considerar un impost directe com un
d’indirecte.
Prepara les PAU
1. Indica els principis comptables que obliguen a:
a) Considerar ingressos per vendes del període el total de
les vendes realitzades, malgrat que encara no estiguin
cobrades. (0,5 punt)
b) Considerar la possible pèrdua futura que pot representar
el fet de tenir dificultats en el cobrament d’una venda
realitzada. (0,5 punt)
c) Distingir entre un deute contret amb un proveïdor i
la quantitat que el mateix proveïdor deu en concepte
d’unes compres realitzades. (0,5 punt)
c) És un impost indirecte.
d) Aplicar el mateix criteri de valoració d’existències
durant tot l’exercici. (0,5 punt)
d) No es pot considerar un impost.
a) Data del fet
c) No compensació
Resposta correcta: c).
b) Prudència
d) Uniformitat
50
03
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
2. Respon raonadament les preguntes següents:
Ingressos de particip. en capital
a) Explica en què consisteix l’apartat 5 del Pla General
de Comptabilitat, «Definicions i relacions comptables».
(1 punt)
10
Beneficis de la venda d’immob.
150
Variació d’existències
100
(existències finals més grans que les inicials)
b) El grup 1 del Pla General de Comptabilitat és el finançament bàsic. Explica quin tipus de comptes inclou. Posa’n
exemples. (1 punt)
a) Ordena separadament els comptes de despeses i els
d’ingressos. (0,5 punt)
a) La cinquena part del PGC es dedica a les definicions i les relacions comptables. Cadascun dels grups, subgrups i comptes
que l’integren són objecte d’una definició i de l’explicació
dels moviments de càrrec i abonament de cada un dels
comptes.
b) Treu el resultat de l’exercici. (0,5 punt)
b) El finançament bàsic comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a llarg termini, destinats a
finançar l’actiu permanent i a cobrir part de l’actiu circulant. També engloba els ingressos per distribuir en diferents
exercicis, accions pròpies i altres situacions transitòries del
finançament bàsic.
a) Despeses
c) Si s’escau, aplica l’impost de societats (el 30 %). (0,5
punt)
d) Fes la comptabilitat adient. (0,5 punt)
Arrendaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
100
Subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
Compres de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000
Exemple:
Capital social, Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini.
Sous i salaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
Devolució de vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
200
Ingressos
3. A partir de la informació següent,
Arrendaments
Ingressos de participació en capital . . . . . . . . . .
10
100
Beneficis de la venda d’immobiliaris . . . . . . . . . . .
150
50
Variació d’existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
100
100
Devolució de compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
100
Subministraments
Devolució de compres
Vendes de mercaderies
2.000
Compres de mercaderies
1.000
Sous i salaris
Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000
b) Benefici 5 ingressos 2 despeses 5 2 360 2 1 400 5 960
30 % s
c) Impost de benefici 5 ————— 5 0,30 · 960 5 288
el benefici
50
Devolució de vendes
200
d)
a
a
a
a
a
Arrendaments
Subministraments
Compres de mercaderies
Sous i salaris
Devolució de vendes
100
50
1 000
50
20
Ingressos de participació en capital
Beneficis de la venda d’immobiliaris
Variació d’existències
Devolució de compres
Vendes de mercaderies
a
Resultat de l’exercici
2 360
288
Impost sobre beneficis
a
HP, creditora per conceptes fiscals
288
288
Resultat de l’exercici
a
Impost sobre beneficis
288
1 400
Resultat de l’exercici
10
150
100
100
2 000
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
03
51
4. Comptabilitza les operacions següents:
a) Una empresa compra mercaderies pagant en efectiu per un total de factura de 115 €; a més, li carreguen el 21 % de l’IVA.
Posteriorment ven mercaderies a crèdit per valor de 2 088 € amb l’IVA inclòs. (1 punt)
b) Liquidació i pagament pel banc, si escau, de l’IVA. (1 punt)
a)
115
24,15
2 088
Compres de mercaderies
HP, IVA suportat
a
Caixa
139,15
Clients
a
Vendes de mercaderies
a
HP, IVA transferit
a
HP, IVA suportat
a
HP, creditora per IVA
338,23
a
Banc i institucions de crèdit
338,23
1 725,62
362,38
b)
362,38
338,23
HP, IVA transferit
HP, creditora per IVA
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. El compte Hisenda Pública, IVA suportat és un compte:
a) D’actiu.
b) De passiu.
c) De despeses.
d) D’ingressos.
2. Els tributs estan formats per:
b) Ha d’existir una factura que verifiqui la compra-venda.
c) L’empresa ha d’haver tingut guanys en l’últim exercici econòmic.
d) Totes les respostes són correctes.
4. El percentatge que s’aplica a la base liquidable o, si
escau, a la base imposable d’un impost, s’anomena:
a) Deute tributari.
b) Fet impositiu.
a) Les taxes.
c) Tipus impositiu.
b) Les taxes i les contribucions.
d) Contribuent.
c) Les taxes, les contribucions i els impostos.
d) Les taxes i els impostos.
3. Perquè existeixi l’obligatorietat de pagar l’impost sobre
el valor afegit (IVA):
a) Ha d’existir un rebut que verifiqui la compravenda.
24,15
1. Resposta correcta: a).
2. Resposta correcta: c).
3. Resposta correcta: b).
4. Resposta correcta: c).
52
04
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 4. Els estats financers
Activitats
1. Digues quina informació donen de manera global els comptes anuals.
Els comptes anuals ens donen informació sobre la situació economicofinancera de l’empresa; és a dir, de la situació patrimonial, financera i dels resultats de l’empresa.
2. Si ets un empresari d’una microempresa, quins documents
anuals hauràs de presentar?
Els models per a pimes del balanç, del compte de pèrdues i
guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i la memòria.
3. Què són els fons propis?
Són les aportacions dels propietaris (capital) i els beneficis
generats que no s’han distribuït.
4. Fes el balanç de situació d’una empresa que facilita, al final
de l’exercici econòmic, el balanç de comprovació següent:
Atenció: la taula ha estat corregida, ja que la del llibre de
l’alumne no és correcta; la taula correcta és la que reproduïm a
continuació
Núm.
Compte
102
216
218
Capital
Mobiliari
Elements
de transport
Am. ac. d’elements
de transport
Mercaderies
Proveïdors
Clients
HP, IVA suportat
HP, creditora per
conc. fisc.
HP, IVA
transferit
Caixa
Bancs
i institucions de
crèdit
Compres de
mercaderies
Sous i salaris
Transports
Vendes de
mercaderies
281
300
400
430
472
475
477
570
572
600
640
624
700
Saldo
deutor
Saldo
creditor
5 500
1 000
2 000
400
800
1 200
430
500
1 500
1 000
700
600
2 000
3 500
5 000
500
8 000
TOTAL
17 100
17 100
Fan saber, però, que falta fer les correccions de les existències i donen com a informació que les existències finals de
mercaderies tenen un valor de 2 000.
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2 600
II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 2 600
A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 700
I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 500
Elements de transport . . . . . 2 000
Capital social . . . . . . . . . . . . . 5 500
Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 1 000
VII. Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . .
Amortització acumulada
d’elements de transport . . (400 )
Resultat de l’exercici. . . . . . . .
200
200
C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 200
B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2 000
I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 1 500
Mercaderies . . . . . . . . . . . . 2 000
Hisenda Pública creditora . . . . 1 000
II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 700 . . . 1 700
Clients . . . . . . . . . . . . . . . 1 200
Hisenda Pública,
IVA suportat. . . . . . . . . .
IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 3 200
Hisenda Pública,
IVA transferit . . . . . . . . . . .
700
500
VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 2 600 . . . 2 600
Caixa . . . . . . . . . . . . . . . .
600
Bancs i institucions
de crèdit . . . . . . . . . . . . 2 000
TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8 900
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .
8 900
04
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
5. Fes el balanç de situació següent:
(100) Capital social
12 000
(210) Terrenys i béns naturals
4 000
(211) Construccions
10 000
(31) Primeres matèries
3 800
(35) Productes acabats
3 480
(112) Reserva legal
1 720
(113) Reserves voluntàries
4 000
(401) Proveïdors, efectes comercials
que cal pagar
2 900
(213) Maquinària
6 700
53
(2811) Amortització acumulada
de construccions
3 880
(430) Clients
5 468
(572) Bancs i institucions de crèdit
952
(170) Deutes a llarg termini amb entitats
de crèdit
4 484
(400) Proveïdors
3 816
(540) Inversions financeres temporals en capital
400
(475) Hisenda Pública, creditora per conceptes
fiscals
700
(129) Resultat de l’exercici
1 300
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 820
A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 020
II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 16 820
I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 000
Terrenys . . . . . . . . . . . . . . 4 000
Capital social . . . . . . . . . . . . 12 000
Construccions . . . . . . . . . . 10 000
III. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 720
Maquinària . . . . . . . . . . . . 6 700
Reserva legal . . . . . . . . . . . . 1 720
Amortització acumulada
de construccions . . . . . . .(3 880)
Reserves voluntàries . . . . . . . 4 000
VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . . 1 300
B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 100
I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 280
B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 484
Primeres matèries. . . . . . . . 3 800
II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 4 484
Productes acabats. . . . . . . . 3 480
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit . . . . . 4 484
II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 5 468
Clients . . . . . . . . . . . . . . . . 5 468
IV. Inversions financeres a curt termini
Inversions financeres
a curt termini . . . . . . . .
C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 416
400
IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 7 416
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 3 816
400
VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . .
Bancs i institucions
de crèdit . . . . . . . . . . . .
Resultat de l’exercici . . . . . . . 1 300
Proveïdors efectes a pagar . . . . 2 900
952
Hisenda Pública creditora . . . .
700
952
TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30 920
6. Defineix el concepte actiu no corrent.
És el conjunt d’actius que estan a l’empresa durant un període
superior al d’un exercici econòmic. Són elements que constitueixen una inversió permanent de l’empresa. Inclou l’immobilitzat
intangible, l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries
i les inversions financeres a llarg termini.
7. Digues quina és la informació que proporciona el balanç de
situació.
El balanç de situació ens mostra el patrimoni de l’empresa en
un moment determinat; és a dir, tots els béns, els drets i les
obligacions d’aquesta.
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .
30 920
8. Explica la finalitat del compte de pèrdues i guanys.
El compte de pèrdues i guanys és un compte anual que ens
proporciona informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses, i ens informa del resultat de l’empresa,
és a dir, si ha tingut beneficis o bé pèrdues.
9. Fes el compte de pèrdues i guanys amb les dades següents:
j Compres totals de mercaderies A per 3 000 € i encara deu
diners per valor de 800 €.
j Compres totals de mercaderies B per 1 800 € dels quals
deu 500 €.
54
04
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Les vendes totals de l’exercici han pujat a 8 000 €; encara
té factures pendents de cobrar per 2 000 €.
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B)
350
j Ha pagat sous per 4 000 €.
17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . .
j Va demanar un préstec al principi d’any de 1 000 € que ha
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17)
(105)
245
de tornar després de dos anys. Aquest any ha pagat 50 €
d’interessos.
j Ha pagat rebuts de l’aigua i electricitat per 150 €.
10. Explica la finalitat que té la memòria.
j Ha amortitzat el 10 % de la maquinària, que li va costar
3 000 € (aquest és el tercer any que la té i sempre ha
amortitzat el mateix).
j Va comprar mobiliari per 1 000 €, dels quals encara deu
300 €. Aquest any n’amortitzarà el 5 %.
11. Digues com es poden repartir els beneficis en una societat.
j Les existències finals de les mercaderies A són de 500 € i
les del tipus B, de 400 €. Al començament només hi havia
al magatzem mercaderies B per valor de 100 €.
j El seu capital és de 2 000 €.
j Al banc té 400 €, i en efectiu, 100 €.
j Es va vendre la maquinària a final d’any (un cop feta
l’amortització d’aquest any) per 3 000 €.
Els beneficis en una societat es poden repartir: en reserves (és
a dir, reinvertint), en dividends entre els accionistes o compensant pèrdues anteriors.
Activitats finals
1. Digues quan una empresa pot aplicar el Pla General de Comptabilitat per a pimes.
Compte de pèrdues i guanys:
(Deure) Haver
1. Import net de la xifra de negocis . . . . . . . .
Vendes de mercaderies . . . . . .
La memòria és un document de caràcter explicatiu que té com
a finalitat ampliar, completar i comentar la informació que contenen el balanç i el compte de pèrdues i guanys. Per tant, és
necessària per entendre millor l’empresa en el seu conjunt.
8 000
8 000
PGC
Actiu
Volum
de negoci
PGC pimes
PGC Microempreses
, 2 850 000 €
, 1 000 000 €
, 5 700 000 €
, 2 000 000 €
Nombre de
treballadors
,5 50
,5 10
4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (4 000)
2. Digues què posaries en el balanç de situació en l’apartat
Deutors comercials i altres comptes per cobrar.
Compres mercaderies A . . . . . (3 000)
Variació d’existències A . . . . .
500
Compres mercaderies B . . . . . (1 800)
Variació d’existències B . . . . .
300
6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . . (4 000)
3. Explica què són els resultats d’explotació d’una empresa.
Sous i salaris . . . . . . . . . . . . (4 000)
7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . .
(150)
Són els ingressos i les despeses que són producte de l’activitat
a la qual es dedica l’empresa.
(350)
4. Comenta com s’obté el resultat financer en un exercici
econòmic.
900
El resultat financer s’obté de la diferència entre els ingressos i les
despeses financeres; és a dir, entre els ingressos que ha obtingut
l’empresa en fer inversions financeres i les despeses que s’han
generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa.
Subministraments . . . . . . . . . (150)
8. Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . . .
Amortització de l’immobilitzat
material . . . . . . . . . . . . . . (350)
11. Deteriorament i resultat per alienació
de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Beneficis procedents de
l’immobilitzat material . . . .
16. Deteriorament i resultat per alienació
d’instruments financers . . . . . . . . . . . . .
Interessos de deutes . . . . . . .
5. Explica si totes les empreses tenen l’obligació de presentar
la memòria.
900
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
(1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11)
400
(50)
(50)
B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16)
Hi anotaria els crèdits amb compradors de mercaderies i altres
béns del grup d’existències i en general tots els deutors de l’empresa, a més del capital social escripturat, pendent de desemborsament, l’import del qual ha estat exigit pels accionistes o
partícips.
(50)
Igual que passa amb els altres comptes anuals, les empreses
estan obligades a presentar la memòria.
6. Digues què s’ha d’incloure en l’apartat Creditors comercials i
altres comptes que cal pagar del balanç de situació.
S’hi inclouen els crèdits que financen les empreses a curt termini, com els crèdits concedits per subministradors de mercaderies, els deutes amb Hisenda Pública, etc., i els préstecs i altres
deutes el venciment dels quals no excedeix el termini d’un any.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
7. La Bombeta és una societat anònima l’activitat principal
de la qual és la venda de bombetes halògenes. S’ha fet un
inventari general dels seus béns amb data 31 de desembre
de 2012. La descripció dels elements patrimonials i la valoració de l’empresa són les següents:
Saldos a favor de l’empresa en comptes corrents bancaris,
1 000 €
Diners a compte per part d’un client, 2 000 €
Drets de cobrament sobre compradors de mercaderies,
5 000 €
Maquinària, 710 €
Programes informàtics, 790 €
Lletres de canvi pendents de cobrament, 1 000 €
Obligacions de pagament amb proveïdors de mercaderies,
3 000 €
Bombetes destinades a la venda, 2 320 €
Mobiliari, 300 €
Efectes comercials per cobrar pendents, 400 €
Ordinadors, 300 €
Valor efectiu de les accions de l’empresa en el moment de la
constitució, 1 000 €
Inversions de caràcter permanent en accions d’altres empreses, 800 €
Beneficis no distribuïts dels últims anys, 8 140 €
Actiu
S’ha entregat a un proveïdor diners a compte d’un subministrament, 250 €
Deutes amb un banc per un préstec a sis anys, 5 000 €
Amortització acumulada de maquinària, 5 360 €
Fes-ne el balanç de situació amb data 31 de desembre de
2012.
Patrimoni net i passiu
A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
I. Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . .
8 540
790
790
Capital social . . . . . . . . . . . . . 1 000
III. Reserves. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 140
Construccions . . . . . . . . . . 11 000
Mobiliari . . . . . . . . . . . . . .
300
Equips per a processos
d’informació . . . . . . . . . .
300
Maquinària . . . . . . . . . . . .
710
Reserva legal . . . . . . . . . . . . . 8 140
B) PASSIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000
II. Deutes a llarg termini. . . . . . . . . . . . . . 5 000
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit . . . . . 5 000
Amortització acumulada
de maquinària . . . . . . . .(5 360)
V. Inversions financeres a llarg termini .
A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 140
I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000
II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 6 950
Inversions financeres
permanents . . . . . . . . . .
55
Diners a la caixa de l’empresa, 630 €
Un edifici valorat en 11 000 €
Aplicacions informàtiques . .
04
C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000
IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 5 000
800
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 3 000
800
Acompte de clients . . . . . . . . . 2 000
B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 600
I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 320
Mercaderies . . . . . . . . . . . . 2 320
II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 6 650
Clients . . . . . . . . . . . . . . . 5 000
Clients efectes
comercials a cobrar . . . . . 1 400
Acompte proveïdors . . . . . .
250
VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 1 630
Caixa . . . . . . . . . . . . . . . .
630
Bancs i institucions
de crèdit . . . . . . . . . . . . 1 000
TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19 140
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .
19 140
04
56
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
8. L’empresa R. X., SA presenta el 31 de desembre de 2013 el balanç de saldos següent. Fes-ne el compte de pèrdues i guanys i
també el balanç de situació de l’any 2013:
Núm.
Compte
100
112
213
210
Capital social
Reserva legal
Maquinària
Terrenys i béns
naturals
Amortització
acumulada de
maquinària
Mercaderies
Proveïdors, efectes
que cal pagar
Clients
Bancs i inst. de crèd.
c/c vista, euros
Compres de
mercaderies
Sous i salaris
Interessos per
descompte d’efectes
Vendes de
mercaderies
Variació d’existències
de mercaderies
Devolucions de
compres i
operacions similars
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
Amortització
de l’immobilitzat
material
2813
300
401
430
572
600
640
664
700
610
608
170
681
TOTAL
Saldo
deutor
Saldo
creditor
12 730
3 200
Compte de pèrdues i guanys:
5 600
(Deure) Haver
12 000
.......
1. Import net de la xifra de negocis
1 680
32 400
Vendes de mercaderies . . . . . . 32 400
4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (15 000)
10 000
Compres mercaderies . . . . . . (23 200)
20 400
18 400
7 200
Variació d’existències . . . . . .
3 000
Devolucions de compres . . . . .
5 200
6. Despeses de personal
. . . . . . . . . . . . . . . . (6 240)
Sous i salaris . . . . . . . . . . . . (6 240)
23 200
6 240
8. Amortització de l’immobilitzat
.........
Amortització
de l’immobilitzat material. . (560)
1 040
32 400
3 000
5 200
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1
1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11)
10 600
13. Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . (1 040)
Interessos per descompte
d’efectes. . . . . . . . . . . . . . (1 040)
B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16)
5 630
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B)
(1 040)
9 560
17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (2 868)
560
84 240
(560)
84 240
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17)
6 692
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 920
A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 622
II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 15 920
Terrenys . . . . . . . . . . . . . . 12 000
Maquinària . . . . . . . . . . . . 5 600
Amortització acumulada
de maquinària . . . . . . . .(1 680)
I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 730
Capital social . . . . . . . . . . . . . 12 730
III. Reserves. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 200
Reserva legal . . . . . . . . . . . . . 3 200
VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . . 6 692
Resultat de l’exercici. . . . . . . 6 692
B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 600
B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 630
I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 000
Mercaderies . . . . . . . . . . . . 10 000
II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 18 400
Clients . . . . . . . . . . . . . . . . 18 400
VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . . 7 200
Bancs i institucions
de crèdit. . . . . . . . . . . . . 7 200
TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 5 630
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit . . . . . 5 630
C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 268
IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 23 268
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 20 400
Hisenda Pública, creditora . . . . 2 868
51 520
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .
51 520
04
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
9. L’empresa Comercial del Suro, SA proporciona la informació
següent en euros i demana que se li faci el compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació:
Vendes de mercaderies
Compres de mercaderies
15
Elements de transport
64
Despeses d’amortització
14
Efectes per cobrar
10
.......
300
4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
(178)
300
Compres mercaderies . . . . . . (178)
160
Amortització acumulada d’elements de transport
(Deure) Haver
Vendes de mercaderies . . . . . .
178
Consum d’energia
Compte de pèrdues i guanys:
1. Import net de la xifra de negocis
300
6. Despeses de personal
................
Sous i salaris . . . . . . . . . . . .
7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . .
Clients
17
Préstec a llarg termini
43
8. Amortització de l’immobilitzat
4
Amortització d’elements
de transport . . . . . . . . . . .
.........
Proveïdors
15
Sous i salaris
45
Despeses financeres
12
Mercaderies
32
B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16)
Diners al banc
58
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B)
Aportacions dels socis
85
Reserves
15
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
(1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11)
13. Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Interessos de deutes . . . . . . .
48
(12)
(12)
(12)
36
17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (10,80)
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17)
Actiu
25,20
Patrimoni net i passiu
A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
96
II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . 96
Elements de transport . . . . .
160
Amortització acumulada
d’elements de transport . .
(64)
A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Capital social . . . . . . . . . . . . .
Reserva legal . . . . . . . . . . . . .
I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
125,20
85
85
III. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
15
15
VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . . 25,20
Resultat de l’exercici. . . . . . . 25,20
32
B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Clients efectes comercials
a cobrar . . . . . . . . . . . . .
(48)
(14)
15
Clients . . . . . . . . . . . . . . .
(15)
(15)
Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals
Mercaderies . . . . . . . . . . . .
(45)
(45)
Subministraments . . . . . . . .
Deutes que cal tornar en dos anys
57
II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . .
17
10
Préstecs a llarg termini . . . . . .
43
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit . . . . .
4
47
47
VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . . . 58
Bancs i institucions
de crèdit . . . . . . . . . . . .
C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
58
40,80
IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 40,80
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . .
15
Hisenda Pública, creditora . . . . 25,80
TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
213
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .
213
58
04
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
10. De la comptabilitat del primer any d’una empresa es
dedueixen els pagaments següents, efectuats en el decurs
d’aquest primer any:
Comissions a venedors
Compra d’accions d’una cooperativa
de consum
139 200
Compte de pèrdues i guanys:
(Deure) Haver
1. Import net de la xifra de negocis . . . . . . . 1 050 000
Vendes de mercaderies . . . . . .
40 000
1 050 000
4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . (340 500)
Compra de maquinària
325 000
Compres mercaderies . . . . . . .
(295 000)
Compra de matèries primeres
235 000
Variació d’existències. . . . . . .
29 500
Compra de mobiliari
112 000
Compres d’altres
aprovisionaments . . . . . . .
(75 000)
Impostos
28 000
Lloguers
137 500
Material d’oficina
75 000
Personal
185 500
Telèfon
57 500
També se sap que ha quedat a deure les quantitats següents
pels mateixos conceptes esmentats abans, concretament:
Comissions a venedors
65 000
Compra de maquinària
175 000
6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . (190 000)
Sous i salaris . . . . . . . . . . . .
(190 000)
7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . (439 700)
Subministraments . . . . . . . . .
(57 500)
Arrendaments . . . . . . . . . . . .
(150 000)
Serveis de professionals
independents . . . . . . . . . .
(204 200)
Altres tributs . . . . . . . . . . . .
(28 000)
Compra de matèries primeres
60 000
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1
1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11)
79 800
Compra de mobiliari
25 000
12. Ingressos financers . . . . . . . . . . . . . . . . .
75 000
Lloguers
12 500
Personal
4 500
Altres ingressos financers . . .
75 000
B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16)
75 000
De la mateixa manera, se sap que ha registrat els cobraments
següents:
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B)
Aportació al capital social
17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . (46 440)
Interessos bancaris
350 000
75 000
Crèdit a tres anys
120 000
Vendes
900 000
També se sap que ha deixat de cobrar l’import següent pel
concepte de:
Vendes
150 000
Per tant, al final de l’any té un saldo als bancs de 110 300 €.
El valor de les existències de què disposa l’empresa al final
de l’exercici és d’un total de 29 500 €.
Fes-ne el compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació.
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17)
154 800
108 360
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
04
59
Balanç de situació:
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 677 000
A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 458 360
II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . 630 700
Mobiliari . . . . . . . . . . . . 500 000
Maquinària . . . . . . . . . . 137 000
V. Inversions financeres
a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . . 40 000
Valors de renda fixa . . . . 40 000
I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 350 000
Capital social . . . . . . . . . . . . 350 000
VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . 108 360
Resultat de l’exercici. . . . . . 108 360
B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320 000
II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . 320 000
Proveïdors de l’immobilitzat
a llarg termini . . . . . . . . . 200 000
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit . . . . 120 000
B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289 800
I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 500
Matèries primeres . . . . . . 29 500
II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . 150 000
Clients . . . . . . . . . . . . . 150 000
VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 110 300
Bancs i institucions
de crèdit . . . . . . . . . . 110 300
TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 440
IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . 188 440
Creditors per prestacions
de serveis. . . . . . . . . . . . . 77 500
Remuneracions pendents
de pagament . . . . . . . . . . 4 500
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . 60 000
Hisenda Pública, creditora
per conceptes fiscals . . . . . 46 440
966 800
11. L’empresa Z, SA presenta la informació següent de la seva
comptabilitat, en euros:
Mobiliari
Proveïdors
Elements de transport
Proveïdors, efectes per pagar
Construccions
Hisenda Pública, creditora per conceptes
fiscals
1 800
500
2 000
800
8 000
300
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .
Mercaderies
Amortització acum. de construccions
Clients, efectes per cobrar
Clients
Maquinària
Banc
Capital
966 800
9 000
1 500
500
800
15 000
1 000
?
Fes-ne el balanç de situació.
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 300
A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 000
II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 25 300
Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 1 800
Elements de transport . . . . . 2 000
Construccions . . . . . . . . . . 8 000
Amortització acumulada
de construccions . . . . . . .(1 500)
Maquinària . . . . . . . . . . . . 15 000
I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 000
Capital social . . . . . . . . . . . . . 35 000
C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 600
B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 300
I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 000
Mercaderies . . . . . . . . . . . . 9 000
II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 300
Clients . . . . . . . . . . . . . . . 800
Clients, efectes c/cobrar . . . 500
VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 1 000
Bancs i institucions
de crèdit . . . . . . . . . . . . 1 000
TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
36 600
IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 1 600
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 500
Proveïdors efectes
comercials per pagar . . . . . . 800
Hisenda Pública, creditora
per conceptes fiscals . . . . . . 300
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .
36 600
60
04
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
12. Ordena el balanç de situació de la informació següent:
(430) Clients
1 000
1 500
(570) Caixa
1 000
(102) Capital
(572) Bancs i institucions de crèdit
2 500
(170) Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
(300) Mercaderies
4 000
(401) Proveïdors
300
(216) Mobiliari
8 000
(476) Organismes de la Seguretat Social,
creditors
700
(475) Hisenda Pública, creditora
per conceptes fiscals
500
(281) Amortització acumulada
de mobiliari
(2816) Aplicacions informàtiques
(2806) Amortització acumulada
d’aplicacions informàtiques
480
1 200
200
Actiu
(129) Resultat de l’exercici
12 000
2 020
Patrimoni net i passiu
A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8 520
I. Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . 1 000
I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 500
Aplicacions informàtiques . . 1 200
Capital social . . . . . . . . . . . . . 1 500
Amortització acumulada d’aplicacions
informàtiques. . . . . . . . . (200)
IV. Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . 2 020
Resultat de l’exercici. . . . . . . . 2 020
II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 7 520
B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 000
Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 8 000
II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 12 000
Amortització acumulada
de mobiliari . . . . . . . . . . (480)
B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 520
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit . . . . . 12 000
8 500
I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000
C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 500
IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 1 500
Mercaderies . . . . . . . . . . . . 4 000
II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 000
Clients . . . . . . . . . . . . . . . 1 000
VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 3 500
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . .
300
Hisenda Pública, creditora
per conceptes fiscals . . . . . .
500
Organismes SS creditora . . . . .
700
Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000
Bancs i institucions
de crèdit . . . . . . . . . . . . 2 500
TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comprova el teu nivell
1. Les existències formen part de:
a) Del passiu no corrent
c) De l’actiu corrent
b) De l’actiu no corrent
d) Del passiu corrent
Resposta correcta: c).
2. Quin d’aquests comptes forma part de l’actiu corrent?
a) Elements de transport
17 020
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .
3. El compte Crèdit a curt termini amb empreses del grup és
un compte:
a)
b)
c)
d)
D’actiu
De passiu
Tant pot ser un compte d’actiu com de passiu
No existeix
Resposta correcta: a).
4. En el compte de pèrdues i guanys hi anotem:
d) Resultat de l’exercici
a)
b)
c)
d)
Resposta correcta: b).
Resposta correcta: c).
b) Clients
c) Proveïdors
17 020
Només comptes de despeses.
Només comptes d’ingressos.
Comptes de despeses i comptes d’ingressos.
Comptes de despeses i comptes d’ingressos i el capital.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
5. El resultat d’abans d’impostos:
a) És el mateix que el resultat d’explotació.
b) És la suma del resultat financer i del d’explotació.
c) És el resultat de l’exercici.
d) Cap resposta no és correcta.
Resposta correcta: b).
6. En el compte de pèrdues i guanys, els comptes s’agrupen:
a) Segons la naturalesa que representen.
b) De més gran a més petit segons la codificació que tenen.
c) De més a menys liquiditat.
d) Cap resposta no és correcta.
Resposta correcta: a).
7. El compte de pèrdues i guanys ens mostra la informació
següent: resultat d’explotació 7 000 €, resultat financer
250 €. Quin és el resultat abans d’impostos?
a) 7 250 €
c) 725 €
b) 6 750 €
d) 8 020 €
Resposta correcta: a).
8. Amb les dades de l’exercici anterior, quin seria l’import de
l’impost sobre el benefici si considerem un tipus impositiu
del 30 %?
a) 2 175 €
c) 1 417,50 €
b) 2 025 €
d) 1 560 €
Resposta correcta: a).
04
9. Una empresa mostra els saldos comptables següents dels
elements patrimonials (en euros): maquinària 5 000, proveïdors 2 100, capital social 7 000, bancs 1 900, clients
2 500, equips informàtics 1 400, préstec a llarg termini
1 700. Assenyala’n la resposta correcta:
a) El net patrimonial és de 7 000 € i el passiu corrent és de
1 700 €.
b) L’actiu no corrent és de 5 000 € i el passiu corrent és de
2 100 €.
c) L’actiu corrent és de 4 400 € i el net patrimonial és de
7 000 €.
d) L’actiu no corrent és de 6 400 € i el passiu no corrent de
8 700 €.
Resposta correcta: c).
10. Els elements d’ingressos i despeses d’una empresa mostren els saldos comptables següents (en euros): compres de
mercaderies 7 000, despeses de personal 1 500, ingressos
per interessos d’un compte bancari 350, amortització de
l’immobilitzat material 250, vendes de mercaderies 14 000,
interessos de deutes 150, consum d’aigua i electricitat 160.
Si considerem un tipus impositiu del 30 % de l’impost de
beneficis, assenyala’n la resposta correcta:
a) El resultat d’explotació és 14 000 € i el resultat de l’exercici és 3 700 €.
b) El resultat d’explotació és 5 090 € i el resultat de l’exercici és 3 703 €.
c) El resultat d’explotació és 5 090 € i el resultat financer
és 350 €.
d) El resultat d’explotació és 8 910 € i el resultat financer
és 200 €.
Resposta correcta: b).
Prepara les PAU
1. Una empresa presenta els saldos següents en els seus comptes valorats en euros:
Mercaderies, 9 000
Creditors per prestacions de serveis, 1 000
Caixa, 2 500
Bancs c/c, 8 500
Mobiliari, 5 400
Proveïdors, 5 000
Reserves legals, 20 000
Clients, 6 000
Elements de transport, 33 000
Deutors, 5 000
Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini, 7 000
Deutes amb entitats de crèdit a curt termini, 4 000
Construccions, 54 000
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar, 3 400
Propietat industrial, 25 000
Deutes a llarg termini, 8 000
Es demana:
a) Determina el net patrimonial de l’empresa. (0,5 punt)
a) El net patrimonial és 120 000 €
b) Indica quin és el valor de l’actiu no corrent, l’actiu
corrent i el passiu corrent. (0,5 punt)
b) L’actiu no corrent és 117 400 €
c) Presenta el model abreujat del balanç de situació per a
pimes. (1 punt)
61
L’actiu corrent és 31 000 €
El passiu corrent és 13 400 €
04
62
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
c)
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 400
A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 000
I. Immobilitzat intangible. . . . . . . . . . . 25 000
I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 000
Propietat industrial . . . . . . 25 000
Capital social . . . . . . . . . . . . . 100 000
II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 92 400
III. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 000
Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 5 400
Reserves legals . . . . . . . . . . . . 20 000
Elements de transport . . . . . 33 000
B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Construccions . . . . . . . . . . 54 000
B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15 000
II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 15 000
31 000
I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 000
Proveïdors d’immobilitzat
a llarg termini . . . . . . . . . . 7 000
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit . . . . 8 000
Mercaderies . . . . . . . . . . . . 9 000
II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 11 000
C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Clients . . . . . . . . . . . . . . . 6 000
13 400
IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 13 400
Deutors . . . . . . . . . . . . . . . 5 000
Creditors per prestacions
de serveis. . . . . . . . . . . . . . 1 000
VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 11 000
Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 2 500
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 5 000
Bancs i institucions
de crèdit . . . . . . . . . . . . 8 500
Deutes amb entitats de
crèdit a curt termini . . . . . . 4 000
Proveïdors efectes
comercials per pagar . . . . . . 3 400
TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
148 400
2. Amb la informació següent:
Vendes, 300; Compres, 178; Subministraments, 15; Elements de transport, 160; Amortització acumulada de
l’immobilitzat material, 64; Despeses d’amortització, 14;
Efectes per cobrar, 10; Clients, 17; Préstecs a llarg termini,
43; Deutes que cal tornar en dos anys, 4; Hisenda Pública,
creditora per conceptes fiscals, 15; Proveïdors, 15; Sous i
salaris, 45; Despeses financeres, 12; Mercaderies, 32; Diners
al banc, 58; Aportacions dels socis, 30; Reserves, 15; Benefici per la venda d’un terreny, 25; Variació d’existències
(existències finals més grans que les inicials), 30.
a) Fes el compte de pèrdues i guanys. (1 punt)
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .
148 400
a)
(Deure) Haver
1. Import net de la xifra de negocis . . . . . . . .
Vendes de mercaderies . . . . . .
300
2. Variació d’existències de productes acabats
i en curs de fabricació . . . . . . . . . . . . . .
Variació d’existències. . . . . . .
300
30
30
4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
(178)
Compres mercaderies . . . . . . . (178)
b) Digues quin és el resultat d’explotació d’aquesta
empresa. (0,5 punt)
6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . .
c) Digues quins són els resultats financers, com també el
resultat abans d’impostos de l’exercici. (0,5 punt)
7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . .
Sous i salaris . . . . . . . . . . . .
Subministraments . . . . . . . . .
(45)
(14)
(14)
11. Deteriorament i resultat per alienació
de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Beneficis procedents de
l’immobilitzat material . . . .
(15)
(15)
8. Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . . .
Amortització de
l’immobilitzat material . . . .
(45)
25
25
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
(1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11)
13. Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Despeses financeres. . . . . . . .
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B)
103
(12)
c) El resultat financer és més petit que el resultat d’explotació.
d) No s’ha de pagar l’impost de societats.
(12)
91
17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (27,30)
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17)
63
b) El resultat financer és negatiu.
(12)
B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16)
04
63,70
b) El resultat d’explotació és 103.
2. En un balanç de situació:
a) L’actiu menys el passiu corrent és igual al passiu no
corrent.
b) El passiu no corrent forma part del patrimoni net.
c) L’actiu sempre ha de ser igual al passiu més el patrimoni net.
c) El resultat financer són pèrdues de 12 i el resultat abans
d’impostos 91.
d) L’actiu corrent menys el passiu corrent és igual a
l’actiu no corrent.
3. Explica què s’anota en un balanç de situació i en el compte
de pèrdues i guanys. (1 punt)
3. Una empresa ven i els clients li fan una devolució de les
vendes; en el compte de pèrdues i guanys, on anotaries
aquest compte?
El balanç de situació és un estat comptable on s’anota de forma
ordenada la situació patrimonial de l’empresa en un moment
determinat.
El compte de pèrdues i guanys és un estat comptable que proporciona una important informació sobre l’origen de les despeses
i els ingressos de les empreses; a més, determina els diferents
resultats comptables, sobretot ens informa del resultat final de
l’exercici.
4. Explica què són:
a) Els resultats financers. (1 punt)
b) El resultat d’explotació. (1 punt)
a) Són els que obtenim per la diferència entre els ingressos i
les despeses financeres; és a dir, els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i les despeses
que s’han generat a causa del finançament aliè per part de
l’empresa.
b) S’obté amb la diferència dels ingressos i les despeses que són
producte de l’activitat a la qual es dedica l’empresa, així com
els resultats de l’alienació dels immobilitzats.
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. Quan una empresa té pèrdues:
a) Les despeses d’explotació són més grans que els ingressos d’explotació.
a) Com que per a mi és una despesa, el compte l’afegiria
amb els aprovisionaments.
b) El posaria a Altres despeses d’explotació.
c) El posaria a l’import net de la xifra de negoci restant-lo.
d) No el posaria, és a dir, restaria la quantitat directament de les vendes.
4. Una empresa té un balanç de situació amb les dades
següents: actiu no corrent 10 000 €, actiu corrent 7 000 €,
passiu no corrent 6 500 €, passiu corrent 4 000 € i capital
3 500 €. Quin serà el seu patrimoni net?
a) 3 000 €
b) 6 000 €
c) 3 500 €
d) 6 500 €
1. Resposta correcta: d).
2. Resposta correcta: c).
3. Resposta correcta: c).
4. Resposta correcta: d).
64
05
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 5. L’anàlisi dels estats
financers de l’empresa I.
Anàlisi patrimonial
i anàlisi financera
2. Posa exemples d’elements de l’estructura econòmica i de
l’estructura financera del balanç.
Alguns exemples d’elements de l’estructura financera del balanç
són:
j Capital social.
j Deutes amb proveïdors.
Activitats
j Reserves.
1. Comenta la situació d’una empresa en la qual no hi hagi
equilibri financer.
Una situació d’absència d’equilibri financer podria ser aquella en
què una empresa mostra un excessiu finançament aliè, de manera que genera un endeutament molt elevat que fa difícil tornar
els préstecs i els crèdits en els terminis i les condicions acordades amb els creditors (bancs, proveïdors, organismes públics,
etc.). Aquesta situació pot provocar la suspensió de pagaments
i, fins i tot, la fallida de l’empresa.
j Préstecs bancaris.
I alguns exemples d’elements de l’estructura econòmica del balanç són:
j Deutes dels clients.
j Existències de mercaderies.
j Saldos dels comptes bancaris.
j Maquinària.
3. Aplica les tècniques d’anàlisi de balanços (percentatges, variacions i representació gràfica) que coneguis per al balanç següent
per dos anys consecutius:
2011
Immobilitzat
Existències
Realitzable
Disponible
Recursos propis
Passiu no corrent
Passiu corrent
3 600
2 000
1 500
1 000
3 900
1 500
2 700
2012
3 900
1 700
2 600
1 200
4 300
2 000
3 100
Actiu
2011
%
2012
%
var. €
var. %
Immobilitzat
Existències
Realitzable
Disponible
3 600
2 000
1 500
1 000
8 100
44
25
19
12
100
3 900
1 700
2 600
1 200
9 400
41
18
28
13
100
300
2300
1 100
200
8
215
73
20
Patrimoni net i passiu
2011
%
2012
%
var. €
var. %
Recursos propis
Passiu no corrent
Passiu corrent
3 900
1 500
2 700
8 100
48
19
33
100
4 300
2 000
3 100
9 400
46
21
33
100
2011
400
500
400
10
33
15
2012
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu
Patrimoni net i passiu
Immobilitzat 44 %
Recursos propis 48 %
Immobilitzat 41 %
Recursos propis 46 %
Existències 25 %
Passiu no corrent 19 %
Realitzable 19 %
Disponible 12 %
Existències 18 %
Passiu no corrent 21 %
Realitzable 28 %
Passiu corrent 33 %
Passiu corrent 33 %
Disponible 13 %
05
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
4. Explica el significat econòmic d’un fons de maniobra negatiu.
Un fons de maniobra negatiu implica que l’actiu corrent és inferior al passiu corrent; és a dir, que una part del passiu corrent
(obligacions de pagament a curt termini) està finançant l’actiu
fix (inversions a llarg termini). També es pot observar d’una
altra manera: el patrimoni net i el passiu són insuficients per
65
finançar l’actiu no corrent. Sense altres informacions, això pot
ser negatiu per a l’empresa, ja que pot significar l’aparició de
risc de suspensió de pagaments. Hi ha empreses, però, que tot i
tenir un fons de maniobra negatiu tenen una situació financera
normal i equilibrada. Tot això, per tant, depèn del tipus d’activitat econòmica.
5. Classifica de manera funcional els comptes següents, que pertanyen al balanç d’una empresa, i calcula el fons de maniobra.
Comenta’n els resultats:
Actiu
Patrimoni net i passiu
Mobiliari
Maquinària
Edificis
AA Maquinària
AA Mobiliari
Primeres matèries
Producte acabat
Envasos
Accions de cotització oficial
Deteriorament per depreciació d’existències
Clients
Deutors
Bancs
Caixa
4 500
7 500
700
1 800
900
2 000
1 500
720
890
(750)
2 700
800
700
1 000
Capital social
Reserves legals
Reserves voluntàries
Obligacions
Resultat de l’exercici
Proveïdors
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar
Creditors per prestació de serveis
Préstecs a ll/t
7 000
2 000
1 800
1 000
1 460
1 400
1 700
700
2 500
19 560
€
%
10 000
3 470
4 390
1 700
19 560
51,12
21,57
18,61
8,69
100
Actiu
Immobilitzat
Existències
Realitzable
Disponible
19 560
Patrimoni net i passiu
Recursos propis
Passiu no corrent
Passiu corrent
€
12 260
3 500
3 800
19 560
%
62,68
17,89
19,43
100
FM 5 AC 2 PC 5 (3 470 1 4 390 1 1 700) 2 (3 800) 5 5 760 €
Aquesta empresa presenta un fons de maniobra aparentment gran; per tant, la seva situació patrimonial és equilibrada.
6. Fes una anàlisi patrimonial i financera de l’evolució d’una empresa d’acord amb el seu balanç:
Actiu
2011
2012
Patrimoni net i passiu
2011
2012
Edificis
Maquinària
Mobiliari
AA Maquinària
AA Mobiliari
Mercaderies
Envasos
Productes acabats
Primeres matèries
Clients
Provisió insolvències tràfic
Bancs
Caixa
7 500
2 500
1 000
1 500
500
750
4 200
1 350
8 000
(800)
700
1 000
18 000
7 000
1 200
2 200
600
600
2 000
1 700
600
--200
100
Capital social
Reserves legals
Resultat de l’exercici
Préstecs a ll/t
Proveïdors
Efectes comercials que cal pagar
Creditors per prestació de serveis
Hisenda Pública, creditora
17 000
1 200
200
800
2 000
5 000
2 000
1 000
14 000
1 400
1 500
6 400
5 250
7 000
800
250
29 200
36 600
29 200
36 600
05
66
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Actiu
var. €
var. %
14 400
1 000
26 600
21 400
7 400
160
8,85
291,67
282,3
%
var. €
var. %
46,17
17,49
36,34
100
21 500
5 600
3 300
7 400
2011
%
2012
%
9 000
11 300
7 200
1 700
29 200
30,82
38,70
24,66
5,82
100
23 400
12 300
600
300
36 600
63,93
33,61
1,64
0,82
100
2011
%
2012
Recursos propis
Passiu no corrent
Passiu corrent
18 400
800
10 000
29 200
63,01
2,74
34,25
100
16 900
6 400
13 300
36 600
FM
10 200
Immobilitzat
Existències
Realitzable
Disponible
Patrimoni net i passiu
2100
Ràtios
2011
2012
Tresoreria
0,89
0,068
Liquiditat
2,02
0,99
Garantia
2,70
1,86
Disponibilitat
0,17
0,02
Autonomia
1,70
0,86
Qualitat deute
0,93
0,68
Activitats finals
1. Explica les diferències entre els diferents tipus d’anàlisis
d’estats comptables.
La principal diferència és l’objecte de l’anàlisi. L’anàlisi patrimonial estudia les relacions entre les masses patrimonials del
balanç; l’anàlisi financera estudia la solvència i la liquiditat de
l’empresa, i l’anàlisi econòmica estudia els resultats econòmics
de l’empresa i la seva rendibilitat.
2. Posa un exemple d’una empresa que presenti un balanç amb
risc manifest de fallida.
Actiu
Immobilitzat
Existències
Realitzable
Disponible
Patrimoni net
i passiu
5 000
2 000
3 000
1 500
11 500
Recursos propis
Passiu no corrent
Passiu corrent
28,2
75,68
33
100
100
11 300
L’evolució de la situació patrimonial i financera és molt negativa, ja que es passa a un fons de maniobra negatiu i el valor
d’algunes ràtios significatives no és bo: els valors de les ràtios de
tresoreria i de liquiditat són justos, quan el 2011 les ràtios presentaven dades molt positives.
Tresoreria
0,39
Liquiditat
0,57
Garantia
1,01
Disponibilitat
0,14
Autonomia
0,009
Qualitat deute
0,99
El fons de maniobra dóna negatiu i les ràtios més significatives
donen resultats molt dolents (tresoreria, liquiditat i garantia),
per la qual cosa la situació patrimonial i financera de l’empresa
és molt dolenta, amb uns recursos propis molt petits, potser
fruit de la compensació de pèrdues acumulades.
3. Quines mesures proposaries per lluitar contra una situació de
suspensió de pagaments d’una empresa?
Les mesures possibles per sortir d’una suspensió de pagaments
són:
j Renegociar el deute amb els creditors, ampliar el termini de
11 500
FM 5 AC 2 PC 5 (2 000 1 3 000 1 1 500) 2 11 300 5 24 800
pagament, i a més, relacionar-ho amb la política de liquiditat
de l’empresa, respecte als terminis de cobrament dels clients
i a la utilització de fonts alternatives de finançament aliè
més flexibles (descompte comercial), per aconseguir globalment més liquiditat de l’actiu corrent.
05
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
j Augmentar el finançament propi mitjançant una ampliació de
capital i, així, compensar els deutes que no es poden pagar.
4. Comenta per quina raó es defineix el fons de maniobra com
el capital circulant, és a dir, com la part permanent de l’actiu
corrent.
El fons de maniobra s’anomena també capital circulant, ja que
tot i ser una part de l’actiu corrent, es pot dir que és no corrent,
o sigui, de l’estructura fixa de l’empresa, perquè es tracta de saldos que són permanents a l’empresa: estoc mínim d’existències,
saldo mitjà de clients o saldo mitjà de comptes de tresoreria,
que es manté per a desemborsaments imprevistos.
67
Balanç empresa 2
Actiu
P.N. i passiu
39 000 Recursos propis
20 000 Exigible a ll/t
11 000 Exigible a c/t
5 000
75 000
Immobilitzat
Existències
Realitzable
Disponible
25 000
2 000
48 000
75 000
A partir d’aquesta informació, fes un estudi patrimonial de
les dues empreses i, per mitjà de l’estudi del fons de maniobra, determina quin balanç correspon a cada una.
5. Fixa’t en els balanços de dues empreses diferents: una
empresa industrial fabricant de maquinària metal·lúrgica i
una cadena de supermercats.
Empresa 1
Empresa 2
10 000
212 000
FM
Balanç empresa 1
Actiu
Immobilitzat
75 000
P.N. i passiu
Recursos propis
Existències
37 000
12 000
Passiu no corrent
48 000
Realitzable
9 000
Disponible
5 000
101 000
Passiu corrent
16 000
101 000
Si s’observen i s’avaluen els resultats, es pot afirmar que l’empresa industrial és la 1, ja que presenta un fons de maniobra
positiu (10 000 €), i de considerable importància respecte del
patrimoni net i el passiu no corrent (12 %). A més, l’actiu no
corrent és molt important (74 %), ja que necessita moltes inversions permanents per a la seva activitat.
De la mateixa manera, la xarxa de supermercats és l’empresa 2,
ja que té un fons de maniobra negatiu (212 000 €) i una estructura patrimonial que ho permet: el finançament amb els proveïdors és molt important, les inversions permanents no són
tan quantioses i la importància de les existències sobre l’actiu
és més rellevant.
6. Una empresa presenta un balanç amb la situació següent:
Actiu
2010
Immobilitzat
Existències
Realitzable
Disponible
Patrimoni net i passiu
2011
4 000
750
1 900
1 500
6 250
1 125
875
1 250
8 150
9 500
2010
Recursos propis
Passiu no corrent
2011
4 100
3 000
1 050
8 150
Passiu corrent
a) Calcula el fons de maniobra.
b) Tot seguit, comenta la situació patrimonial.
c) Quins problemes presenta aquesta empresa?
d) Com els resoldries?
Actiu
2010
%
2011
%
Immobilitzat
4 000
49,08
6 250
65,79
var. €
var. %
2 250
56,25
Existències
750
9,20
1 125
11,84
375
50,00
Realitzable
1 900
23,31
875
9,21
21025
253,95
13,16
2250
216,67
Disponible
1 500
18,40
1 250
8 150
100
9 500
100
1350
Patrimoni net i passiu
2010
%
2011
%
var. €
var. %
Recursos propis
4 100
50,31
4 375
46,05
275
6,71
Passiu no corrent
3 000
36,81
1 375
14,47
21 625
254,17
Passiu corrent
1 050
12,88
3 750
39,47
2 700
357,14
8 150
100
9 500
100
1350
4 375
1 375
3 750
9 500
68
05
FM
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
2010
2011
3 100
2500
Encara que no ho demana l’activitat, si calculem l’evolució de
les principals ràtios financeres es confirma la informació anterior, ja que l’evolució és molt negativa el 2011.
Aquesta empresa ha evolucionat negativament a nivell patrimonial, ja que el fons de maniobra ha passat de ser positiu a
negatiu, amb una reducció del 116 %. Això pot ser una mostra
de l’empitjorament de la solvència de l’empresa, ja que està amb
un risc manifest de suspensió de pagaments.
2010
2011
Tresoreria
3,23
0,56
Liquiditat
3,95
0,87
Garantia
2,01
1,85
7. Determina quin efecte tindria cada una de les operacions empresarials següents sobre el fons de maniobra. Comenta i justifica
les teves respostes.
j Liquidar totalment un deute amb un proveïdor
j Fer una ampliació de capital per ampliar instal·lacions
j Comprar mercaderies a crèdit
j Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t
j Dotar l’amortització acumulada de l’immobilitzat
j Fer una venda (a preu de cost)
j Augmentar les existències amb crèdits a c/t
j Vendre un edifici de l’empresa
j Descomptar una lletra de canvi en un banc
j Fer una venda (amb benefici)
Cal analitzar cada operació amb els comptes afectats i determinar com afecta els grups patrimonials amb els quals es calcula el fons de
maniobra (actiu fix, actiu circulant, passiu fix i passiu circulant). Per exemple:
j Si es liquida totalment un deute amb un proveïdor, disminueix el passiu circulant (proveïdors) i disminueix l’actiu circulant (bancs
o caixa) en el mateix import; per tant, el fons de maniobra es manté.
j Quan es fa una venda amb benefici, augmenta l’actiu circulant (clients o caixa i bancs, segons si la venda es fa a crèdit o al comptat)
i augmenta el passiu fix (pèrdues i guanys) en l’import del benefici de la venda. Aquest és l’augment del fons de maniobra.
Disminueix
Es manté
Liquidar totalment un deute amb un proveïdor
Comprar mercaderies a crèdit
Dotar l’amortització acumulada de l’immobilitzat
Augmentar les existències amb crèdits a c/t
Descomptar una lletra de canvi en un banc
Augmenta
Fer una ampliació de capital
Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t
Fer una venda (al preu de cost)
Vendre un edifici de l’empresa
Fer una venda (amb benefici)
8. Una empresa presenta la informació següent:
Actiu
Immobilitzat
Existències
2009
2010
2011
P.N. i passiu
2010
2011
3 500
3 600
3 700
100
2 500
630
650
700
Passiu no corrent
2 840
950
1 700
Passiu corrent
2 380
2 100
1 600
5 320
5 550
5 800
Realitzable
490
450
500
Disponible
700
5 320
850
5 550
900
5 800
Recursos propis
2009
2 500
05
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
69
Comenta com ha evolucionat la situació patrimonial d’aquesta empresa, calculant el fons de maniobra per a cada any.
Actiu
2009
%
2010
%
Immobilitzat
3 500
65,79
3 600
64,86
3 700
63,79
Existències
630
11,84
650
11,71
700
12,07
Realitzable
490
9,21
450
8,11
500
8,62
Disponible
700
13,16
850
15,32
900
15,52
Patrimoni net i passiu
Recursos propis
2011
%
5 320
100
5 550
100
5 800
100
2009
%
2010
%
2011
%
2 500
45,05
2 500
43,10
100
1,88
Passiu no corrent
2 840
53,38
950
17,12
1 700
29,31
Passiu corrent
2 380
44,74
2 100
37,84
1 600
27,59
5 320
FM
100
5 550
100
2009
2010
2011
2560
2150
500
5 800
100
Aquesta empresa presenta una evolució molt positiva, ja que ha passat de tenir un fons de maniobra negatiu i de gran quantitat a tenir-lo positiu amb una situació patrimonial equilibrada, fruit d’un procés de millora caracteritzat per l’increment del finançament propi,
reduint considerablement l’endeutament.
9. Observa el balanç d’una empresa per a dos anys consecutius i analitza’n la situació patrimonial i financera calculant el fons de
maniobra i les ràtios estudiades en aquesta unitat.
2010
2011
Recursos propis
900
910
Existències
295
275
Disponible
220
150
40
390
Immobilitzat
750
800
Realitzable
175
350
Passiu corrent
500
275
Passiu no corrent
Actiu
2010
%
2011
%
var. €
var. %
Immobilitzat
750
52,08
800
50,79
50
6,67
Existències
295
20,49
275
17,46
220
26,78
Realitzable
175
12,15
350
22,22
175
9,52
270
Disponible
Patrimoni net i passiu
Recursos propis
Passiu no corrent
Passiu corrent
220
150
100
1 575
100
2010
%
2011
%
231,82
135
var. €
var. %
900
62,50
910
57,78
10
40
2,78
390
24,76
350
875
500
34,72
275
17,46
2225
245
1 440
FM
15,28
1 440
100
190
100
1 575
500
100
135
1,11
05
70
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
2010
2011
190
500
Fons maniobra
ràtios
Tresoreria
0,79
1,818
Liquiditat
1,38
2,818
Garantia
2,67
2,368
Disponibilitat
0,44
0,545
Autonomia
1,67
1,368
Qualitat deute
0,93
0,414
En estudiar el balanç, s’observa que globalment hi ha hagut una evolució positiva. El fons de maniobra per als dos anys és correcte i
ha millorat molt (increment del 163 %). Pel que fa a l’estructura econòmica, es poden remarcar dos fets: primer, la lleugera disminució
de les existències, que pot ser fruit d’una política de reducció d’estocs; i segon, el gran increment del realitzable, possiblement a conseqüència d’un increment de les vendes o d’una política d’ampliació del crèdit als clients.
En l’estructura financera no s’han registrat canvis significatius, llevat del creixement de la importància del finançament aliè.
10. Analitza l’evolució de la situació patrimonial i financera de l’empresa següent:
Actiu
2010
2011
Patrimoni net i passiu
Caixa
135
200
Proveïdors
Bancs
500
700
Préstecs a c/t
2 300
500
Efectes comercials que cal pagar
Mercaderies
2010
2011
2 970
7 000
200
800
2 265
3 000
Envasos
400
700
Hisenda Pública, creditora
120
200
Provisió per depreciació d’existències
(50)
(150)
Creditors per prestació de serveis
280
300
Clients
1 230
5 000
Obligacions
Efectes comercials per cobrar
4 320
3 600
210
250
Préstecs a ll/t
3 500
4 000
Capital social
10 000
14 000
400
700
Deutors
800
400
Mobiliari
900
1 000
Terrenys
2 500
4 000
Edificis
10 000
20 000
Reserves voluntàries
90
200
850
2 000
Resultat de l’exercici
1 500
3 500
21 535
33 950
Elements de transport
AA Mobiliari
AA Edificis
AA Elements de transport
Actiu
150
250
2 000
3 400
200
350
21 535
33 950
2010
%
Reserves legals
2011
%
var. €
var. %
67,75
11 100
93,28
11 900
55,26
23 000
Existències
2 650
12,31
1 050
3,09
21 600
260,38
Realitzable
6 350
29,49
9 000
26,51
2 650
41,73
265
41,73
Immobilitzat
Disponible
Patrimoni net i passiu
Recursos propis
Passiu no corrent
Passiu corrent
635
2,95
900
2,65
21 535
100
33 950
100
12 415
2010
%
2011
%
var. €
var. %
11 990
55,68
18 400
54,20
6 410
53,46
3 710
17,23
4 250
12,52
540
14,56
27,10
11 300
5 465
93,66
5 835
21 535
100
33 950
33,28
100
12 415
05
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
Fons maniobra
Any n
Any n 1 1
2010
2011
Ràtios
3 800
2350
Tresoreria
1,07
1,5
Liquiditat
1,61
1,82
ràtios
Tresoreria
1,20
0,876
Garantia
2,33
2,4
Liquiditat
1,65
0,969
Disponibilitat
0,89
1,27
Garantia
2,26
2,183
Autonomia
1,33
1,4
Disponibilitat
0,11
0,080
Qualitat deute
0,53
0,4
Autonomia
1,26
1,183
Qualitat deute
0,61
0,727
11. Comenta la situació financera de l’empresa de l’exercici anterior i proposa canvis per millorar-ne la situació a curt termini.
La situació ha empitjorat en general, començant pel fons de maniobra, que ha passat d’un valor correcte a un valor negatiu. La
resta d’indicadors financers també mostra l’empitjorament de la
situació financera de l’empresa, ja que el valor de les principals
ràtios comença a estar a la zona crítica, especialment el valor de
les ràtios de tresoreria i liquiditat.
L’empresa hauria de reduir la importància del seu exigible a curt
termini, ja que no en té assegurat el pagament, amb la qual cosa
s’hauria de replantejar la política creditícia a curt termini, renegociant les condicions de finançament amb proveïdors i deutors.
12. Quins canvis proposaries a una empresa per millorar la seva
ràtio de liquiditat?
Per millorar la ràtio de liquiditat (L 5 AC / PC) d’una empresa
caldria incidir sobre l’estructura del finançament a curt termini,
reclassificar els deutes a curt termini; és a dir, reclassificar-los
passant-ne una part a llarg termini, i reduir el termini de cobrament als clients.
13. Explica per què és necessària una bona planificació de la tresoreria de l’empresa.
La planificació de la tresoreria consisteix a fer plans i previsions
de manera adequada i eficaç sobre els pagaments i els cobraments que l’empresa haurà de fer durant un període determinat.
És necessaria per tenir una estimació aproximada dels fons de
tresoreria que s’han de mantenir durant tot el període i així
reaccionar ràpidament davant els imprevistos.
14. Aplica totes les tècniques de l’anàlisi financera estudiades
en aquesta unitat al balanç següent:
Actiu
Any n
9 390
1 800
600
2 980
14 770
Immobilitzat
Existències
Realitzable
Disponible
P.N. i passiu
Recursos propis
Passiu no corrent
Passiu corrent
Any n+1
Any n
11 800
925
675
3 700
17 100
Any n+1
8 437
3 000
3 333
14 770
10 000
4 200
2 900
17 100
71
15. Comenta la relació que hi ha entre planificar la tresoreria
de l’empresa i els valors òptims de les ràtios de liquiditat, de
tresoreria i de solvència.
Observant les ràtios de tresoreria i liquiditat, es pot comprovar
si la planificació de la tresoreria de l’empresa ha assolit els seus
objectius de liquiditat i de solvència a curt termini.
La ràtio de garantia també pot ser una mostra de l’aplicació
correcta d’aquest política; no obstant això, té més en compte
l’objectiu de solvència de l’empresa a llarg termini.
16. Explica per què la definició del flux de caixa econòmic (beneficis més amortitzacions) té relació amb
l’autofinançament de l’empresa.
El flux de caixa econòmic permet avaluar la capacitat d’autofinançament de l’empresa, ja que aquest és el finançament que
pot obtenir l’empresa reinvertint l’excedent de l’activitat en
la pròpia activitat, i aquest excedent de recursos generats per
l’empresa és precisament el flux de caixa econòmic.
17. Quines són les ràtios que mesuren la possibilitat de suspensió de pagaments o de fallida en l’empresa?
Fonamentalment són les ràtios financeres bàsiques: tresoreria,
liquiditat i garantia.
18. Quines millores proposaries en la situació financera d’una
empresa que presenta el balanç següent?
Actiu
Immobilitzat
P.N. i passiu
80 000 Capital
60 000
Existències
33 000 Reserves
27 000
Clients
26 000 Préstecs a ll/t
24 000
Bancs
Caixa
8 000 Proveïdors
7 000 Creditors
154 000
33 000
10 000
154 000
La situació global d’aquesta empresa és bona, encara que es
podrien millorar alguns aspectes que no són molt significatius:
primer, es podria millorar la qualitat del deute, ampliant el termini de pagament; i segon, l’autonomia financera, que és excessiva, utilitzant més les possibilitats dinamitzadores que aporta
l’endeutament amb finançament aliè.
05
72
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Ràtios
Tresoreria
0,95
Liquiditat
1,72
Garantia
2,30
Disponibilitat
0,35
Autonomia
1,30
Qualitat del deute
0,64
19. Calcula les ràtios financeres del balanç de l’empresa següent
per a quatre anys i comenta’n l’evolució:
2008
700
500
625
225
500
1 100
450
Immobilitzat
Existències
Realitzable
Disponible
Passiu no corrent
Recursos propis
Passiu corrent
Tresoreria
Liquiditat
Garantia
Disponibilitat
Autonomia
Qualitat del deute
2009
2010
900
625
1 000
400
780
345
1 800
750
450
800
300
575
1 125
600
2011
1 100
85
1 700
200
925
225
1 935
2008
2009
2010
2011
1,89
3
2,16
0,5
1,16
0,47
1,83
2,58
1,96
0,5
0,96
0,51
0,77
1,13
1,13
0,22
0,13
0,70
0,98
1,03
1,08
0,10
0,08
0,68
20. Observa el balanç següent d’una empresa i emplena els
imports que són buits, però considerant dues situacions: primera, que el fons de maniobra sigui 7 000 €, i segona, que
la ràtio de liquiditat sigui 1,25. Comenta els resultats obtinguts.
Actiu
Actiu no corrent
Actiu corrent
El patrimoni net es pot determinar deduint que l’actiu total és
105 500 (70 500 + 35 000) i per diferència el patrimoni net
és 36 000 (105 500 – 41 500 – 28 000). Així doncs, es calcula
de la manera següent:
Actiu 5 AnC + AC
105 500 5 70 500 1 35 000
Passiu 5 PN 1 PnC + PC
105 500 5 PN 1 41 500 1 28 000
PN 5 105 500 2 41 500 2 28 000 5 36 000
Això ens mostra que el fons de maniobra i la ràtio de liquiditat
són dos indicadors que mesuren el mateix però amb diferent
forma de càlcul. Per aquesta raó, a la ràtio de liquiditat a vegades també se la coneix com a ràtio de fons de maniobra.
Comprova el teu nivell
1. El fons de maniobra es calcula com la diferència entre:
a) Actiu corrent i passiu no corrent.
b) Passiu no corrent i actiu no corrent.
c) Actiu corrent i passiu corrent.
d) Actiu no corrent i actiu corrent.
Resposta correcta: a).
2. El fons de maniobra també es calcula fent:
a) Patrimoni net menys actiu no corrent.
b) Patrimoni net més passiu no corrent menys actiu corrent.
c) Patrimoni net més passiu no corrent menys actiu no corrent.
d) Patrimoni net menys actiu corrent.
Resposta correcta: c).
3. Si una empresa té un actiu corrent de 50 000 €, un patrimoni net de 35 000 € i un passiu corrent de 43 000 €, quin és
l’import del fons de maniobra?
a) 15 000 €
c) No es pot calcular
b) 7 000 €
d) 12 000 €
Resposta correcta: b).
Patrimoni net i passiu
70 000 Patrimoni net
35 000 Passiu no corrent
Passiu corrent
36 000
41 500
28 000
En la primera situació cal que el passiu corrent sigui 28 000 € i el
patrimoni net sigui 36 000 €.
FM 5 AC 2 PC
7 000 5 35 000 2 PC
PC 5 35 000 2 7 000 5 28 000
FM 5 PN + PnC 2 AnC
7 000 5 PN + 41 500 2 70 500
PN 5 7 000 + 70 500 2 41 500 5 36 000
En la segona situació també ens dóna el mateix resultat.
L 5 AC / PC
1,25 5 35 000 / PC
PC 5 35 000 / 1,25 5 28 000
4. Si una empresa es troba en risc de suspensió de pagaments,
quines mesures proposaries?
a) Renegociar el deute amb els creditors i analitzar les causes d’aquesta situació.
b) Ampliar el capital.
c) Declarar-se en fallida i tancar l’empresa.
d) Reduir el capital.
Resposta correcta: a).
5. Una empresa presenta un fons de maniobra de 25 000 €, el
seu patrimoni net és de 10 000 €, el passiu corrent és de
15 000 € i l’actiu és de 75 000 €. Quina resposta és correcta?
a) El passiu no corrent és 40 000 €.
b) L’actiu no corrent és 25 000 €.
c) L’actiu corrent és 40 000 €.
d) L’actiu corrent és 25 000 €.
Resposta correcta: c).
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
8. La ràtio de garantia estudia:
a) La solvència a curt termini.
b) L’autonomia financera.
73
c) La solvència a llarg termini.
d) La liquiditat a curt termini.
Resposta correcta: c).
6. En el cas d’una empresa que estigui en una situació patrimonial d’estabilitat financera normal, quina de les afirmacions
següents és correcta?
a) El fons de maniobra és positiu.
b) El passiu no corrent és excessiu.
c) El fons de maniobra és negatiu.
d) El passiu corrent és insuficient.
Resposta correcta: a).
7. La ràtio que estudia la solvència immediata de l’empresa és
la de:
a) Tresoreria.
c) Disponibilitat.
b) Liquiditat.
d) Qualitat del deute.
Resposta correcta: a).
05
9. Si volem estudiar el grau de dependència financera respecte
del finançament extern, ho farem amb la ràtio de:
a) Autonomia financera.
c) Qualitat del deute.
b) Solvència a llarg termini.
d) Liquiditat.
Resposta correcta: a).
10. Si la ràtio de liquiditat de dues empreses, A i B, és d’1,17 i
0,35, respectivament, quina de les dues empreses corre més
risc de suspensió de pagaments?
a) L’empresa A.
b) L’empresa B.
c) No es pot mesurar amb aquesta ràtio.
d) Cap de les dues empreses.
Resposta correcta: b).
Prepara les PAU
1. Una empresa dedicada a la distribució de components per a la indústria tèxtil disposa al final de l’exercici econòmic del següent
patrimoni valorat en euros:
j Una furgoneta per a transport: 20 000
j Deutes per compres de materials: 12 000
j Un ordinador valorat en 1 500
j Les aportacions dels socis: 30 000
j Un préstec amb el banc a tornar en tres anys: 43 500
j Drets de cobrament per la venda de materials: 7 500
j Un saldo en un compte corrent: 12 500
j Deute amb la Seguretat Social: 7 000
j Un local en què realitza la seva activitat: 120 000
j Diners en efectiu: 2 500
j Un deute amb proveïdors d’immobilitzat a retornar en
j Deute amb el banc per retornar en 10 mesos: 10 000
5 anys: 30000
j Reserves: 5 000
j Lletres acceptades per clients: 3 000
j L’immobilitzat material té un fons amortitzat de 32 500
j Lletres acceptades als proveïdors a pagar en 6 mesos:
j Al magatzem hi ha materials per valor de 18 000
15 000
Amb aquestes dades es demana:
a) Confeccionar el balanç de l’empresa classificat per masses patrimonials. (1 punt)
Actiu
Patrimoni net i passiu
109 000
Immobilitzat
Construccions
Equips informàtics
Elements de transport
Amortització acumulada de l’immobilitzat
Reserves
1 500
20 000
18 000
18 000
5 000
73 500
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
43 500
Proveïdors d’immobilitzat a ll/t
30 000
44 000
Exigible a curt termini
10 500
Realitzable
30 000
Exigible a llarg termini
(32 500)
Existències
Mercaderies
Capital social
120 000
35 000
Recursos propis
Proveïdors
12 000
Clients
7 500
Proveïdors, efectes comercial que cal pagar
15 000
Clients, efectes comercials per cobrar
3 000
Deutes a c/t amb entitats de crèdit
10000
15 000
Disponible
Bancs i institucions de crèdit
Caixa
TOTAL ACTIU
Organismes Seguretat Social, creditors
7 000
12 500
2 500
152 500
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU
152 500
05
74
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
b) Calcular el fons de maniobra. (0,5 punt)
Fons de maniobra 5 Actiu corrent 2 Passiu corrent
FM 5 43 500 2 44 000 5 2500
c) Interpretar el resultat i proposar millores, si cal. (0,5
punt)
El fons de maniobra és negatiu perquè l’actiu corrent és inferior al passiu corrent. Això vol dir que l’empresa pot tenir
problemes financers a curt termini, ja que no té capacitat per
pagar aquests deutes. Si aquesta diferència no és molt gran,
l’empresa podria renegociar els seus deutes amb proveïdors i
creditors per ampliar els terminis de pagament a curt termini.
nials: actiu no corrent, actiu corrent, patrimoni net, passiu
no corrent i passiu corrent. A la taula del peu es mostren els
increments i els decrements que suposa cada opció.
2)
– pèrdues de 28 a la b pel recàrrec financer que s’ha de
pagar per ajornar el deute amb Hisenda.
– guanys de 300 a la c per la plusvàlua generada per vendre
per 1700 un immoble valorat en 1400.
3)
2. Estudiem el cas d’una empresa que es troba en una situació
financera incorrecta, ja que té un fons de maniobra negatiu
de 990 €. El director financer estudia les següents alternatives de què disposa per millorar la seva situació:
a) Utilitzar un préstec a pagar en cinc anys de 1600 € bonificat sense interessos a pagar, que prové d’un programa
oficial d’ajudes a les empreses amb dificultats. L’import
d’aquest finançament el destinaria a liquidar deutes ja
vençuts amb proveïdors per valor de 725 €, i la part restant s’utilitzarà per millorar la disponibilitat ingressantho en un compte corrent.
b) Obtenir un avançament de 18 mesos del pagament de
deutes amb Hisenda per impostos pendents per valor
de 400 €. El cost d’aquesta operació és del 7% del deute.
a) Obtenir 1700 € de la venda d’unes instal·lacions industrials que no intervenen significativament en l’activitat
de l’empresa. L’immobilitzat estava comptabilitzat per
1400 €. Els ingressos de la venda es distribuiran amb
un cobrament en efectiu del 40%, un cobrament a nou
mesos del 30% i la resta es cobraria als 18 mesos.
Es demana:
1) Analitzar com es modifica el balanç de l’empresa en
cadascuna de les tres opcions anteriors. (0,75 punts)
2) Alguna de les opcions implica canvis en el compte de
resultats? Si és així, quantificar l’import. (0,5 punt)
3) Estudiar com cadascuna de les opcions contribueix a
millorar la situació financera de l’empresa. Determina
quina és la millor opció raonant-ho convenientment.
(0,75 punts)
Actiu no corrent
Actiu corrent
Per determinar quina opció contribueix a millorar la situació financera de l’empresa es pot estudiar quin efecte
tenen sobre el fons de maniobra.
Com que la situació inicial és d’un fons de maniobra negatiu, seguidament es mostrarà com cada opció el modifica.
Utilitzarem ambdues formes de calcular el fons de maniobra per comprovar que el resultat és el mateix.
FM 5 Actiu corrent 2 Passiu corrent
FM 5 (Patrimoni net 1 Passiu no corrent) 2 Actiu no corrent
FM 5 2 990
Opció
Actiu corrent
Passiu corrent
Resultat FM
a
1 875
2 725
610
b
2 28
2 400
2 618
c
1 1 190
0
200
Opció
Patrimoni net
Passiu
no corrent
Actiu
no corrent
Resultat
FM
a
0
11 600
0
610
b
2 28
2 400
0
2 618
c
1 300
2 1 400
200
1 500
El resultat del fons de maniobra en cada cas s’obté afegint
l’efecte sobre les masses patrimonials que componen el seu
càlcul. Observem per exemple com evoluciona amb l’opció a:
FM’a 5 2 990 1 875 2 ( 2725 ) 5 610
1) Per veure com canvia el balanç de l’empresa en cadascuna de
les opcions, s’ha d’observar com varien les masses patrimoOpció
Com ja s’ha comentat anteriorment, les opcions b i c impliquen canvis en el resultat de l’empresa, però de diferent
signe:
FM’a 5 2 990 1 1600 2 0 5 610
Patrimoni net
Passiu no corrent
Passiu corrent
a
0
1 875 (Bancs)
0
1 1600 (Préstecs a ll/t)
2 725 (Proveïdors)
b
0
2 28 (Pagament
recàrrec financer)
2 28 (Pèrdues)
1 400 (Deutes a ll/t)
2 400 (Hisenda Pública
creditora)
c
2 1 400 (Immobilitzat
material)
1 510 (Deutors)
1 300 (Guanys)
0
0
1 510 (Deutors a ll/t)
1 680 (Bancs)
Aclariments sobre els càlculs:
i) l’opció b implica un recàrrec financer (7% · 400 = 28) que se suposa que es
paga immediatament i que té un efecte negatiu sobre el resultat de l’exercici
(pèrdues de 28).
ii) l’opció c implica l’alienació d’un element d’immobilitzat a un preu superior
al valor comptable; això suposa un efecte positiu sobre el resultat de l’exercici
(guanys de 300).
iii) a l’opció c també cal indicar la forma de cobrament de la venda d’aquest
immoble: cobrament en efectiu (40% · 1700 = 680), deutes a cobrar a c/t
(30% · 1700 = 510) i deutes a cobrar a ll/t (30% · 1700 = 510).
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
D’aquesta forma es comprova que la millor opció és la a,
ja que permet passar a una situació de fons de maniobra
positiu ( FM=610), millor que l’opció c, que també permet
assolir una situació financera òptima (FM= 200). L’opció b
és la pitjor de forma comparativa, ja que encara que permet reduir aproximadament un 50% el fons de maniobra
negatiu, el situa en el pitjor lloc (FM= - 618).
3. Amb la informació següent:
Una empresa presenta un balanç format per un actiu corrent
de 20 000 €, un actiu no corrent de 50 000 €, un passiu
corrent de 17 000 € i un passiu no corrent de 18 000 €. Calcula totes les ràtios que puguis amb la informació disponible i comenta els resultats. (2 punts)
Liquiditat
1,11
Garantia
2
Endeutament
0,5
Estructura del deute
0,48
05
que poden funcionar perfectament amb un fons de maniobra
negatiu ja que el seu cicle d’explotació els ho permet. Ja
sabem que cada empresa o sector econòmic presenta particularitats característiques que fan que el valor òptim d’aquest
indicador o d’altres de caràcter financer sigui molt variable.
c) FM 5 AC 2 PC 5 (4 500 1 7 000 1 2 500 1 500) 2 (3 500
1 2 000) 5 14 500 2 5 500 5 9 000 €
En aquest cas es pot suposar que l’empresa presenta una
situació d’equilibri patrimonial, ja que el fons de maniobra
és positiu i força elevat. Caldria tenir més informació sobre
el sector econòmic i l’activitat de l’empresa per ajustar més el
comentari.
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. La ràtio que relaciona l’actiu total i el passiu total és la
de:
a) Liquiditat.
El resultat de l’anàlisi amb les ràtios és força satisfactori, ja que
totes les ràtios estan dins dels resultats que orientativament es
consideren com a correctes.
4. Contesta les qüestions següents relacionades amb l’anàlisi
patrimonial i financera d’una empresa:
b) Garantia.
c) Estructura del deute.
d) Tresoreria.
2. Un valor de 2,7 de la ràtio de garantia (o solvència) mostra una situació de:
a) Explica el significat del fons de maniobra i com es calcula. (0,5 punt)
a) Molta solvència a llarg termini.
b) Què és millor per a l’empresa: fons de maniobra positiu
o negatiu? Raona la resposta. (0,5 punt)
c) Dependència del finançament extern.
Maquinària
Elements de
transport
Mercaderies
Clients
Bancs
Caixa
b) Molta solvència immediata.
d) Un fons de maniobra molt petit.
c) Observa les dades de l’empresa següent:
Actiu
75
3. Si el fons de maniobra d’una empresa és negatiu, això
implica que:
Patrimoni net i passiu
24 000 Capital social
Reserves
14 000 Préstec a ll/t
4 500 Proveïdors
7 000 Deutes a c/t
2 500
500
35 000
a) El passiu corrent és més petit que l’actiu corrent.
2 500
b) El passiu corrent és més gran que l’actiu corrent.
2 000
d) El passiu no corrent és més petit que l’actiu corrent.
52 500
52 500
4. Una empresa té un passiu corrent de 16 000 €, un actiu
corrent de 36 000 € i un patrimoni net de 70 000 €. Quin
és el valor de la ràtio de liquiditat?
9 500
3 500
Calcula el fons de maniobra i fes una valoració. (1 punt)
a) El fons de maniobra mostra els fons de l’actiu corrent que
estan finançats amb recursos permanents del patrimoni net i
del passiu no corrent. Són els recursos permanents que permeten que funcioni el cicle d’explotació de l’empresa.
Es calcula de dues formes equivalents:
FM 5 AC 2 PC o FM 5 PN 1 PnC 2 AC
b) De forma general un fons de maniobra positiu ens mostra
una situació d’equilibri financer, encara que hi ha empreses
c) El patrimoni net és insuficient.
a) 0,44
b) 4,38
c) 1,25
d) 2,25
1. Resposta correcta: b).
2. Resposta correcta: a).
3. Resposta correcta: b).
4. Resposta correcta: d).
06
76
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 6. L’anàlisi dels estats
financers de l’empresa II.
Anàlisi econòmica
Activitats
Compres de mercaderies
Vendes
Lloguers
Amortitzacions
Sous i salaris
Interessos de deutes
Impost sobre el benefici
Serveis de professionals
Seguretat Social a càrrec de l’empresa
Transports
1. Amb la informació que es proporciona tot seguit sobre l’activitat d’una empresa:
a) Confecciona l’esquema de treball del compte de resultats
de l’empresa.
b) Calcula’n els percentatges i les variacions observades.
c) Representa’n gràficament els resultats d’una manera comparativa.
d) Comenta’n els resultats.
2010
2011
25 100
87 500
3 050
1 170
28 700
1 225
7 239
655
670
2 800
27 000
99 000
3 200
1 400
35 000
1 900
7 732,5
725
1 100
2 900
a) i b)
2010
Ingressos d’explotació
87 500
Vendes
%
2011
%
100
99 000
100
87 500
2 Despeses d’explotació
262 145
Compres de mercaderies
71,02
271 325
27 000
Lloguers
3 050
3 200
Amortitzacions
1 170
1 400
28 700
35 000
Serveis de professionals
655
725
Seguretat Social a càrrec de l’empresa
670
1 100
2 800
2 900
Transports
13,14
99 000
25 100
Sous i salaris
var. %
72,05
14,77
5 Beneficis abans interessos i impostos (BAII)
25 355
28,98
27 675
27,95
9,15
2 Despeses financeres
21 225
1,40
21 900
1,92
55,10
Interessos de deutes
1 225
1 900
5 Beneficis abans impostos (BAI)
24 130
27,58
25 775
26,04
6,82
2 Impost sobre beneficis
27 239
8,27
27 732,5
7,81
6,82
5 Benefici net (BN)
16 891
19,30
18,22
6,82
c)
2010
2011
Despeses
d’explotació
71,02 %
Despeses
d’explotació
72,05 %
Vendes
100 %
Benefici net
19,30 %
Despeses financeres
1,40 % 1,92 %
Impost beneficis
8,27 % 7,81 %
Benefici net
18,22 %
18 042,50
d) En primer lloc s’observa que el benefici de l’empresa ha millorat en un 6,82 %. Caldria conèixer l’evolució de l’empresa
en els darrers anys i les dades de les empreses del sector per
poder-ne fer comparacions més acurades. També s’observa
que el resultat d’explotació ha augmentat un 9,55 %, considerant aquest fet com la principal aportació a la millora
general dels beneficis de l’empresa. Ha estat notable la pujada de les despeses financeres (55,10 %), la qual cosa no
ha tingut una gran repercussió ja que la importància relativa
de les despeses financeres sobre el total no és molt important (1,40 % al 2010 i 1,92 % al 2011). També s’observa que
l’estructura dels elements del resultat no ha variat gaire, ja
que els percentatges d’importància relativa no han canviat
la seva importància de forma rellevant.
06
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
77
2. Calcula les rendibilitats de l’exemple següent, comenta’n la solució i explica què proposes per millorar-les.
2010
Compres de mercaderies
Vendes
Lloguers
Amortitzacions
Sous i salaris
Interessos de deutes
Subministraments
Ràpels sobre vendes
Transports
Actiu
Recursos propis
2011
2 750
10 500
350
700
1 400
280
280
1 100
340
21 200
14 200
3 250
13 250
450
860
1 600
350
280
1 700
430
31 200
15 100
Se suposa un tipus impositiu de l’impost de societats del 30 %.
2010
Ingressos d’explotació
9 400
Vendes
2 Ràpels sobre vendes
2 Despeses d’explotació
%
2011
%
100
11 550
100
10 500
13 250
21 100
21 700
25 820
26 870
59,48
2 750
3 250
28,14
Lloguers
350
450
3,90
Amortitzacions
700
860
7,45
1 400
1 600
13,85
Subministraments
280
280
2,42
Transports
340
430
3,72
Compres de mercaderies
Sous i salaris
5 Beneficis (BAII)
64,44
variació
var. %
2 150
22,87
1 050
18,04
3 580
38,09
4 680
40,52
1 100
30,73
2 Despeses financeres
280
2,98
2350
3,03
70
25,00
Interessos de deutes
280
5 Beneficis abans impostos (BAI)
3 300
35,11
4 330
37,49
1 030
31,21
990
10,53
21 299
11,25
309
31,21
2 310
24,57
3 031
26,24
721
31,21
2 Impost sobre beneficis
5 Benefici net (BN)
350
2010
2011
Actiu
21 200
31 200
Recursos propis
14 200
15 100
Rendibilitat econòmica
16,89 %
15,00 %
Rendibilitat financera
16,27 %
20,07 %
S’observa que la rendibilitat econòmica ha disminuït en 1,89 punts, però, en canvi, la rendibilitat financera ha millorat en més de
3 punts. Això s’explica pel fet que, encara que els beneficis abans d’interessos i impostos (BAII) han millorat en un 30,73 %, l’actiu ha
crescut en un 47 %, o sigui, ha estat molt superior i ha absorbit la millora dels beneficis. En canvi, com que el creixement dels recursos
propis ha estat del 6,34 %, molt per sota del creixement del benefici net (31,21 %), la rendibilitat financera ha millorat notablement.
En general l’empresa hauria de millorar l’eficiència productiva de les seves inversions, ja que amb un actiu bastant més gran l’empresa
ha empitjorat la seva rendibilitat econòmica.
06
78
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Activitats finals
1. Fixa’t en les dades següents. Tenint en compte que
l’impost sobre el benefici és del 30 %, completa el
compte de resultats d’aquesta empresa i analitza’n
l’estructura i la composició.
2010
2011
Ingressos d’explotació
57 000
87 000
2 Despeses d’explotació
29 780
49 200
2 700
5 100
5 Benefici abans d’interessos i impostos (BAII)
2 Despeses financeres
5 Benefici abans d’impostos (BAI)
2 Impost sobre el benefici
5 Benefici net (BN)
Actiu
165 000
190 000
72 000
100 000
Recursos propis
2010
Ingressos d’explotació
2 Despeses d’explotació
57 500
%
2011
%
var. %
100
87 000
100
52,63
229 780
52,25
249 200
56,55
65,21
5 Beneficis abans interessos i impostos (BAII)
27 220
47,75
37 800
43,45
38,87
2 Despeses financeres
22 700
4,74
25 100
5,86
88,89
5 Beneficis abans impostos (BAI)
24 520
43,02
32 700
37,59
33,36
2 Impost sobre beneficis
27 356
12,91
29 810
11,28
33,36
5 Benefici net (BN)
17 164
30,11
22 890
26,31
33,36
2. La rendibilitat econòmica d’una empresa és del 12,5 %. Si
les vendes han estat de 165 000 € i l’actiu de l’empresa és de
275 000 €, calcula’n els beneficis (BAII), el marge i la rotació.
BAII 5 RE ? Actiu 5 0,125 ? 275 000 5 34 375
BAII
34 375
Marge 5 ——— 5 ———— 5 0,208
Vendes
165 000
Vendes
165 000
Rotació 5 ———— 5 ———— 5 0,6
Actiu
275 000
3. Com canviaria la resposta anterior si les vendes fossin de
235 000 € i la rotació de 0,4?
Vendes
235 000
Actiu 5 ————— 5 ————— 5 587 500
Rotació
0,4
BAII 5 Actiu ? RE 5 587 500 ? 0,125 5 73 437,5
4. Una empresa ha tingut uns beneficis abans d’interessos i
impostos (BAII) de 35 000 € en un exercici econòmic. Sabent
que la rotació de l’actiu ha estat de 0,5 i que les vendes han
estat de 250 000 €, calcula el marge, l’actiu i la rendibilitat
econòmica.
BAII
35 000
Marge 5 ———— 5 ———— 5 0,14
Vendes
250 000
Vendes
Rotació 5 ———— @
Actiu
Vendes
250 000
@ Actiu 5 ———— 5 ———— 5 500 000 €
Rotació
0,5
BAII
35 000
RE 5 ———— 5 ———— 5 0,07 (7 %)
Actiu
500 000
06
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
5. Fixa’t en la informació següent d’una empresa pel que fa
als seus resultats per a dos exercicis consecutius:
Compres de matèries primeres
Vendes
Lloguers
Amortitzacions
Sous i salaris
Seguretat Social a càrrec de l'empresa
Interessos de deutes
Impost sobre el benefici
Subministraments
Serveis de professionals independents
Transports
Actiu
Recursos propis
a) Fes l’esquema de treball del compte de resultats.
b) Aplica-hi les tècniques treballades en la unitat (percentatges, variacions i representació gràfica) per comparar-ne i analitzar-ne els resultats i l’evolució.
c) Analitza les rendibilitats i els seus components desagregats.
d) Què proposes per millorar les rendibilitats?
2009
Ingressos d’explotació
Vendes
2 Despeses d’explotació
Compres de mercaderies
Lloguers
Amortitzacions
67 5000
165 000
675 000
36 000
28 000
100 000
28 000
22 000
65 400
32 000
27 000
19 000
990 000
375 000
178 000
765 000
38 000
35 000
120 000
35 000
19 000
75 900
29 000
37 000
21 000
1 020 000
425 000
%
var. %
100
765 000
100
13,33
765 000
64,44
2493 000
165 000
178000
36 000
38 000
28 000
35 000
120 000
Seguretat Social empresa
28 000
35 000
Subministraments
32 000
29 000
Serveis de professionals independents
27 000
37 000
Transports
19 000
21 000
5 Benefici abans interessos i impostos (BAII)
2010
2010
100 000
Sous i salaris
2009
%
67 5000
2435 000
79
64,44
13,33
240 000
35,56
272 000
35,55
13,33
2 Despeses financeres
222 000
3,26
219 000
2,48
213,64
Interessos de deutes
22 000
Ingressos financers
19 000
5 Beneficis abans impostos (BAI)
218 000
32,30
253 000
33,07
16,06
2 Impost sobre beneficis
276 000
11,26
288 000
11,50
15,79
5 Benefici net (BN)
142 000
21,04
165 000
21,57
16,20
Rendibilitat econòmica
24,24 %
26,66 %
Marge
0,35
0,35
Rotació
0,68
0,75
37,87 %
38,82 %
Palanquejament
2,64
2,4
Marge
0,21
0,22
Rotació
0,68
0,68
Rendibilitat financera
Observant les dades es pot afirmar que l’empresa presenta unes rendibilitats econòmiques i financeres bones, ja que els percentatges són
bastant alts, encara que aquesta afirmació s’hauria d’acompanyar d’una comparació amb les dades mitjanes de les empreses del sector,
per fer una anàlisi més acurada de les dades.
80
06
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
6. Una empresa presenta la informació següent, en euros, respecte a
dos exercicis consecutius:
a) Fes l’esquema de treball del compte de resultats suposant que
el tipus impositiu de l’impost sobre el benefici és del 30 %.
b) Comenta l’evolució dels resultats de l’empresa utilitzant les
tècniques treballades en la unitat (percentatges, variacions i
representació gràfica).
c) Analitza la rendibilitat de l’empresa, els components i l’evolució.
a)
2010
Ingressos d’explotació
Vendes
2Descompte sobre vendes
2 Despeses d’explotació
Compres de mercaderies
269 800
2010
Compres de mercaderies
Variació d'existències
(EF . EI)
Subministraments
Interessos de deutes
Sous i salaris
Seguretat Social a càrrec
de l'empresa
Amortitzacions
Transports
Descomptes sobre vendes
Lloguers d'instal·lacions
Vendes de mercaderies
Actiu
Recursos propis
94 000
3 100
2 900
3 800
18 000
9 600
2 500
5 200
25 000
9 000
6 800
7 500
5 200
9 900
275 000
825 000
350 000
7 500
8 700
6 200
12 000
345 000
995 000
425 000
2011
%
var. %
100
338 800
100
25,57
345 000
52,78
26 200
2161 800
47,76
13,62
94 000
85 000
Variació d’existències
2 700
3 100
Lloguers
9 900
12 000
Amortitzacions
6 800
7 500
18 000
25 000
Seguretat Social empresa
9 600
9 000
Subministraments
2 900
2 500
Sous i salaris
85 000
2 700
%
275 000
25 200
2142 400
2011
7 500
127 400
47,22
8 700
177 000
52,24
38,93
2 Despeses financeres
23 800
1,41
25 200
1,53
36,84
Interessos de deutes
3 800
Transports
5 Benefici abans interessos i impostos (BAII)
Ingressos financers
5 200
5 Beneficis abans impostos (BAI)
123 600
45,81
171 800
50,71
39,00
2 Impost sobre beneficis
237 080
13,74
251 540
15,21
39,00
86 520
32,07
120 260
35,50
39,00
5 Benefici net (BN)
Rendibilitat econòmica
Marge
Rotació
Rendibilitat financera
Palanquejament
Marge
Rotació
15,44 %
0,47
0,33
17,79 %
0,52
0,34
24,72 %
2,35
0,32
0,33
28,30 %
2,34
0,35
0,34
L’evolució més notable ha estat l’increment de la rendibilitat econòmica causada fonamentalment pel fort creixement dels beneficis
abans d’impostos i interessos (BAII). Això mateix també ha provocat una millora en la rendibilitat financera, que en els dos exercicis
és molt més alta que la rendibilitat econòmica, ja que s’experimenta l’efecte positiu de l’endeutament de l’empresa (efecte palanquejament), que ha comportat que els socis aprofitessin una bona rendibilitat econòmica per obtenir més beneficis nets.
06
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
7. Explica per què es calcula la rendibilitat econòmica i la
financera de manera diferenciada. Quan interessa estudiar
un tipus de rendibilitat més que no pas l’altre?
Interessa més estudiar la rendibilitat econòmica quan es vol tenir
una estimació del rendiment de les inversions de l’empresa; en
canvi, la rendibilitat financera s’utilitza sovint per saber la rendibilitat obtinguda pels socis d’una empresa en relació amb el seu
capital aportat.
8. Fes un esquema amb totes les estratègies que cal seguir per
millorar la rendibilitat econòmica d’una empresa. Posa’n
exemples il·lustratius.
Resposta oberta.
9. Fes el mateix que en l’exercici anterior però per a la rendibilitat financera.
Resposta oberta.
10. Si el palanquejament d’una empresa és d’1,87, els recursos
propis són de 57 000 €, les vendes han estat de 27 000 €
i el marge del 22 %, quina en serà la rendibilitat financera? Disgrega’n tots els components, tenint en compte que
l’impost sobre el benefici és del 30 %.
Actiu 5 Palanquejament ? Recursos propis 5
5 1,87 ? 57 000 5 106 590
Vendes
27 000
Rotació 5 ———— 5 ———— 5 0,253
Actiu
106 590
BN 5 Marge ? Vendes 5 0,22 ? 27 000 5 5 940
BN
5 940
RF 5 ——————— 5 ———— 5 10,42 %
Recursos propis
57 000
11. Si haguessis de comprar accions d’una empresa, en quin
tipus de rendibilitat et fixaries més? Raona la teva resposta.
Com a inversor/ra que vol maximitzar els seus rendiments, observaria la rendibilitat financera.
12. Una empresa té com a únic element del patrimoni net i
passiu 750 000 € de capital. Té previst obtenir un benefici
abans d’interessos i d’impostos de 150 000 €, però per aconseguir-ho ha de fer una inversió que li permeti tenir el doble
de patrimoni net i passiu. Per finançar l’operació se li presenten tres alternatives:
a) Ampliar el capital.
b) Obtenir un préstec bancari al 8 %.
c) Aconseguir-ne la meitat amb una ampliació de capital i la
resta amb una emissió d’obligacions amb un interès del 9%.
Determina quina serà la millor alternativa de finançament i
comenta la teva resposta relacionant ambdós tipus de rendibilitats. L’impost sobre el benefici és del 30 %.
(150 000 2 750 000 ? 0,08) ? (1 2 0,30)
b) RF 5 ——————————————————— 5 0,084
750 000
(150 000 2 375 000 ? 0,09) ? (1 2 0,30)
c) RF 5 ———————————————————— 5 0,0723
(750 000 1 375 000)
13. Si una empresa té una rendibilitat financera del 9,75 % i
una rendibilitat econòmica del 7 %, com l’afectarà el fet
d’incrementar el seu endeutament amb un préstec bancari
81
a llarg termini que té un interès del 8,25 %? I si fos del
6,25 %?
En el primer cas, l’efecte palanquejament serà negatiu (RE , CFA).
En el segon, positiu (RE . CFA).
14. Una empresa presenta una rendibilitat econòmica del 12,75%.
A més a més, en coneixem altres dades: actiu, 15 000€; recursos propis, 6 000 €, i vendes, 1 800 €. Se sap que el cost del
finançament aliè ha estat del 10 %, suposant que el tipus
impositiu de l’impost sobre el benefici és del 30%.
a) Calcula quina n’ha estat la rendibilitat financera, explicant totes les operacions realitzades.
b) Calcula i explica tots els components de la rendibilitat
financera.
Exigible 5 Actiu 2 Recursos propis 5
5 15 000 2 6 000 5 9 000
Interessos 5 Exigible? CFA 5 9 000 ? 0,1 5 900
BAII 5 Actiu? RE 5 15 000 ? 0,1275 5 1 912,5
BAI 5 BAII 2 Interessos 5 1 912,5 2 900 5 1 012,5
IS 5 BAI ? 0,30 5 1 012,5 ? 0,30 5 303,75
BN 5 BAI 2 IS 5 1 012,5 2 303,75 5 708,75
Marge
0,39
Rotació
0,12
Palanquejament
2,5
Rendibilitat financera
11,81 %
15. Amb la mateixa informació de l’exercici anterior, calcula’n la
rendibilitat financera si se suposa que el cost del finançament
aliè ha estat del 14 %, i analitza’n també els components.
Marge
0,25
Rotació
0,12
Palanquejament
2,5
Rendibilitat financera
7,61%
16. Explica què és l’efecte palanquejament. Després, observant
les dades dels exercicis 14 i 15, determina quin ha estat
l’efecte palanquejament per a cada una de les situacions.
L’efecte palanquejament té lloc quan un augment de l’endeutament de l’empresa permet un increment de la rendibilitat
financera. Es diu que és positiu si la rendibilitat econòmica
és superior al cost mitjà del finançament aliè; en cas contrari,
l’efecte palanquejament és negatiu.
Exercici
RE
CFA
Efecte
palanquejament
14
12,75 %
10 %
positiu
15
12,75 %
14 %
negatiu
17. Una empresa ha tingut un resultat d’explotació de 25 400 €,
unes vendes de 298 000 € i un BAI de 15 200 €. Si l’actiu
de l’empresa és de 340 000 € i els recursos propis són
190 000 €:
82
06
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a) Calcula’n la rendibilitat econòmica i financera, i comenta
el resultat.
b) Calcula el cost del finançament aliè.
c) Creus que a l’empresa l’interessa endeutar-se per millorar
la rendibilitat financera? Comenta-ho.
a) S’ha aplicat un tipus impositiu del 30 %.
2010
298 000
Ingressos d’explotació
2 Despeses d’explotació
2272 600
5 Beneficis abans interessos
i impostos (BAII)
25 400
2 Despeses financeres
210 200
5 Beneficis abans impostos (BAI)
15 200
2 Impost sobre beneficis
24 560
5 Benefici net (BN)
10 640
Actiu
Recursos propis
2011
Ingressos d’explotació
Vendes
2 Despeses d’explotació
Consums d’explotació
Despeses de personal
7,47 %
0,085
0,876
Rendibilitat financera
Palanquejament
Marge
Rotació
5,6 %
1,789
0,036
0,876
Despeses financeres
10 200
b) CFA 5 —————————— 5 ————— = 0,068 (6,8%)
Passiu
150 000
c) Sabem que l’endeutament permet millorar la rendibilitat financera de l’empresa sempre que l’efecte palanquejament sigui positiu, és a dir, si la rendibilitat econòmica és superior
al cost mitjà del finançament aliè.
Tenint en compte que la rendibilitat econòmica és 7,47% i
que el cost mitjà del finançament és 6,8%, a l’empresa l’interessarà endeutar-se, ja que per cada 100 euros que s’inverteixin finançats amb endeutament, l’actiu proporcionarà 7,47
euros, dels quals 6,8 es dedicaran a remunerar el cost del
finançament. La diferència pot semblar que no sigui gaire,
però en sectors amb marges de benefici molt reduïts, pot ser
rellevant.
CFA = 0,068 < rF = 0,0747 efecte palanquejament positiu
18. Una empresa presenta la informació comptable següent:
Despeses de personal, 140 000; import net de la xifra de
negocis, 350 000; consums d’explotació, 190 000; despeses
financeres, 4 500; actiu no corrent, 75 000; actiu corrent,
30 000, i passiu, 60 000.
Calcula’n la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera.
Interpreta també el resultat del palanquejament i explica la
seva relació amb l’efecte palanquejament. Considerem que
l’impost sobre el benefici és del 30 %.
2330 000
190 000
140 000
5 Beneficis abans interessos
i impostos (BAII)
20 000
2 Despeses financeres
Interessos de deutes
24 500
4 500
5 Beneficis abans impostos (BAI)
15 500
2 Impost sobre beneficis
24 650
5 Benefici net (BN)
10 850
340 000
190 000
Rendibilitat econòmica
Marge
Rotació
350 000
350 000
Actiu
Recursos propis
105 000
45 000
Rendibilitat econòmica
Marge
Rotació
19,05 %
0,057
3,33
Rendibilitat financera
Palanquejament
Marge
Rotació
24,11 %
2,33
0,031
3,33
Si calculem el cost mitjà del finançament aliè:
4 500
CFA 5 ———— ? 100 5 7,5 %
60 000
Es pot comprovar que és inferior a la rendibilitat econòmica
(19,05 %), és a dir, un increment de l’endeutament pot tenir un
efecte positiu sobre la rendibilitat financera.
2010
2011
4 750
6 950
Ingressos financers
150
175
Lloguer d'edificis
425
510
Impostos diversos
195
210
Despeses extraordinàries
165
25
Transports
200
245
Interessos de deutes
220
150
Amortitzacions
300
310
Sous i salaris
725
840
Ràpels sobre vendes
475
50
Seguretat Social a càrrec de l'empresa
280
295
Ingressos extraordinaris
140
150
Actiu
95 000
120 000
Recursos propis
40 000
60 000
Vendes
06
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
83
19. Amb les dades de dos exercicis econòmics d’una empresa, fes un estudi dels resultats i de les rendibilitats, incloenthi un comentari dels resultats i de la seva evolució.
2010
Ingressos d’explotació
2011
2010
2011
2,24%
3,85%
4 415
7 050
Rendibilitat econòmica
4 750
6 950
Marge
0,48
0,65
140
150
Rotació
2Ràpels sobre vendes
2475
250
0,04
0,059
2 Despeses d’explotació
22 290
22435
3,60%
5,41%
Sous i salaris
725
840
0,33
0,46
Seguretat Social empresa
280
295
Rotació
0,046
0,059
Amortitzacions
300
310
Palanquejament
2,375
2
Transports
200
245
Lloguers
425
510
Impostos diversos
195
210
Despeses extraordinàries
165
25
5 Benefici abans interessos i impostos (BAII)
2 125
4 615
Ingressos financers
2150
175
2 Despeses financeres
2220
2150
Interessos de deutes
220
150
2 055
4 640
2 Impost sobre beneficis
2616,50
21 392
5 Benefici net (BN)
1 438,50
3 248
Vendes
Ingressos extraordinaris
5 Beneficis abans impostos (BAI)
Rendibilitat financera
Marge
Hi hagut una millora dels resultats, amb un fort increment del benefici, fruit, fonamentalment, de l’increment de les vendes. Això ha
permès incrementar l’excedent empresarial i s’ha reflectit en una millor rendibilitat econòmica (per la millora del marge sobre vendes i
de la rotació) i una millor rendibilitat financera (per la mateixa raó, malgrat l’empitjorament relatiu del palanquejament).
20. Una empresa té una rendibilitat econòmica del 17 %, una
rendibilitat financera del 14 %, un passiu de 280 000 € i
unes despeses financeres de 14 000 €. Què podries dir sobre
l’efecte palanquejament?
Si calculem el cost mitjà del finançament aliè:
14 000
CFA 5 ———— ? 100 5 5 %
280 000
Es pot comprovar que és inferior a la rendibilitat econòmica
(17 %), és a dir, un increment de l’endeutament pot tenir un
efecte positiu sobre la rendibilitat financera.
21. La societat La Guilla, SA es dedica a la fabricació de joguines
de fusta i de l’exercici econòmic que ara ha tancat s’extreu
la següent informació: la xifra de vendes és de 70 000 € i
l’actiu ha estat de 350 000 €. Si el palanquejament ha sigut
1,75 i el benefici net de 28 000 €, es demana: (a) recursos
propis; (b) rotació; (c) marge; (d ) rendibilitat financera;
(e) si amb el mateix nivell de marge i de rotació, el palanquejament ha estat de 2,5, quin efecte ha tingut sobre la
rendibilitat financera?
Actiu
a) Palanquejament 5 ——————— @
Recursos propis
350 000
@ Recursos propis 5 ———— 5 200 000 €
1,75
Vendes
70 000
b) Rotació 5 ———— 5 ———— 5 0,2
Actiu
350 000
BN
28 000
c) Marge 5 ———— 5 ———— 5 0,4
Vendes
70 000
BN
28 000
d) RF 5 ——————— 5 ———— 5 0,14 (14 %)
Recursos propis
200 000
e) RF 5 Marge ? Rotació ? Palanquejament 5
5 0,4 ? 0,2 ? 2,5 5 0,2 (20 %)
La millora del palanquejament implica que l’empresa ha pogut
realitzar més inversions amb el mateix nivell de recursos propis;
és a dir, amb un increment de l’endeutament s’ha pogut millorar
la rendibilitat financera, que passa del 14 % al 20 %.
84
06
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Comprova el teu nivell
1. Què és la rendibilitat?
a) És el nivell de beneficis que pot aconseguir l’empresa.
b) És la mesura relativa dels beneficis de l’empresa.
c) És la relació entre els beneficis de l’empresa i el grau
d’endeutament.
d) És la mesura absoluta dels beneficis de l’empresa.
Resposta correcta: b).
2. La rendibilitat financera és:
7. La rotació es defineix com:
a) El benefici net amb relació a les vendes.
b) L’actiu amb relació als recursos propis.
c) Les vendes amb relació a l’actiu.
d) El benefici net amb relació a l’actiu.
Resposta correcta: c).
8. Un increment de la rotació provoca una millora de la rendibilitat financera:
a) No, provoca una baixada de la rendibilitat econòmica.
a) El quocient entre el benefici net i les inversions.
b) Sí, sempre que no en baixin ni el marge ni el palanquejament.
b) La relació entre el benefici net i els recursos propis.
c) No, provoca una baixada de la rendibilitat financera.
c) La relació entre el BAII i el valor total de l’actiu de l’empresa.
d) Sí, només en el cas que el palanquejament no canviï.
d) El quocient entre el BAII i els recursos propis.
Resposta correcta: b).
3. La rendibilitat econòmica estudia:
Resposta correcta: b).
9. L’efecte palanquejament permet incrementar la rendibilitat
financera si:
a) La rendibilitat econòmica és superior a la rotació.
a) El rendiment de les aportacions dels socis.
b) La rendibilitat econòmica és inferior al marge.
b) La capacitat de generar recursos propis.
c) La rendibilitat econòmica és superior al cost del finançament aliè.
c) El rendiment de l’actiu de l’empresa.
d) La capacitat d’invertir de l’empresa.
Resposta correcta: c).
4. El palanquejament és:
a) El quocient entre l’actiu i els recursos propis.
b) La relació entre els recursos propis i l’endeutament.
c) El quocient entre el benefici net i les vendes.
d) La relació entre les vendes i l’actiu.
Resposta correcta: a).
5. El marge es calcula com el quocient entre el benefici net i
les vendes:
d) La rendibilitat econòmica és inferior al cost del finançament aliè.
Resposta correcta: c).
10. Si l’efecte palanquejament és negatiu, això significa que un
increment de l’endeutament:
a) Empitjora la rendibilitat financera.
b) Empitjora la rendibilitat econòmica.
c) Millora la rendibilitat financera.
d) Millora la rendibilitat econòmica.
Resposta correcta: a).
a) És cert en el cas de l’estudi de la rendibilitat financera.
b) Fals.
Prepara les PAU
c) També s’observa en l’estudi de la rendibilitat econòmica.
d) La a) i la c) són correctes.
1. Coneixem les dades econòmiques següents d’una empresa
(en euros):
Resposta correcta: a).
6. L’efecte palanquejament es defineix com:
a) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en incrementar els recursos propis.
b) L’efecte que té l’endeutament sobre el benefici net de
l’empresa.
c) L’efecte que tenen les vendes sobre la rendibilitat financera.
d) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en reduir els recursos propis.
Resposta correcta: b).
Actiu no corrent
80 000
Actiu corrent
15 000
Passiu no corrent
12 000
Passiu corrent
Ingressos per vendes
Despeses de l’explotació
8 000
100 000
65 000
Despeses financeres
3 000
Impost de societats
10 000
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
Amb aquesta informació es demana:
a) Calcular la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera de l’empresa. (1 punt)
b) Comentar el significat i la diferència entre els dos indicadors. (1 punt)
a) En primer lloc cal processar les dades de l’exercici i formular
de manera abreujada el balanç de situació i el compte de
pèrdues i guanys:
Balanç de situació
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent. . 80 000
Recursos propis . . 75 000
Actiu corrent . . . 15 000
Passiu no corrent 12 000
Passiu corrent. . . 8 000
Total. . . . . . . . . . 95 000
Total. . . . . . . . . . 95 000
Hem deduït el total de l’actiu sumant l’actiu no corrent i
l’actiu corrent. També hem calculat l’import dels recursos
propis com la diferència entre el patrimoni net i passiu i
l’exigible:
Actiu 5 80 000 1 15 000 5 95 000
Recursos propis 5 95 000 2 (12 000 1 8 000) 5 75 000
Compte de pèrdues i guanys
Ingressos d’explotació. . . . . . . . . . . . . . . . .
100 000
2 Despeses d’explotació . . . . . . . . . . . . . . . 265 000
5 Beneficis abans interessos
i impostos (BAII) . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35 000
2 Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . .
23 000
5 Beneficis abans impostos (BAI). . . . . . . .
32 000
2 Impost sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . 210 000
5 Benefici net (BN) . . . . . . . . . . . . . . . . . .
06
85
2. El resultat de l’explotació d’una empresa va ser de 25 400 €.
Les vendes durant el mateix període van ser de 298 000 € i el
seu actiu era de 340 000 €. Si sabem que els recursos propis
eren de 190 000 € i el benefici net de 15 200 €.
a) Quina és la rendibilitat econòmica? (1 punt)
b) Quina és la rendibilitat financera? (1 punt)
BAII
25 400
a) Rendibilitat econòmica 5 ——— 5 ———— 5 0,075 (7,5%)
Actiu
340 000
BN
15 200
b) Rendibilitat financera 5 —— 5 ————— 5 0,08 (8 %)
RP
190 000
3. Considerem el cas d’una empresa que presenta una rendibilitat econòmica del 7 %.
a) Explica què és el palanquejament. (1 punt)
b) En aquestes condicions, quan l’efecte palanquejament
serà positiu? (1 punt)
a) El palanquejament és el nivell d’inversions que l’empresa
ha pogut assolir en relació amb els recursos propis. D’una
altra manera implica el potencial que té l’endeutament de
l’empresa per generar inversions.
b) L’efecte palanquejament serà positiu sempre que la rendibilitat econòmica sigui superior al cost del finançament aliè;
és a dir, si a partir d’aquest moment l’empresa vol invertir
en l’actiu (ampliant per exemple la capacitat productiva)
i ho finança amb un préstec bancari al 5 %, la rendibilitat
financera de l’empresa creixerà, sempre que es mantingui la
mateixa rendibilitat econòmica.
4. Considerem ara el cas d’una empresa que presenta una rendibilitat financera del 17 %.
a) Quin va ser el benefici net obtingut si els recursos propis
són de 35 000 €? (1 punt)
b) Quina va ser la rendibilitat de les vendes o marge si les
vendes han estat de 70 000 €? (1 punt)
22 000
a)
BAII
35000
Rendibilitat econòmica 5 ——— 5 ——— 5 0,37 (37 %)
Actiu
95 000
Benefici net
Rendibilitat financera 5 ————————
Recursos propis
Rendibilitat financera 5
BN
0,17 5 ————
35 000
BN
22 000
5 ———————— 5 ———— 5 0,29 (29 %)
Recursos propis
75 000
b) La rendibilitat econòmica determina el rendiment dels actius
de l’empresa sense tenir en compte com es finança l’empresa
ni l’impost de societats.
En canvi la rendibilitat financera determina el rendiment
que obtenen els socis de l’empresa (propietaris), ja que només té en compte el resultat de l’exercici o benefici net.
Cada indicador serveix per estudiar un aspecte diferent dels
resultats de l’empresa: mentre la rendibilitat econòmica és
una mesura de l’eficiència econòmica de l’empresa, la rendibilitat financera és l’indicador que més interessa als socis,
preocupats pel rendiment de les seves inversions.
BN 5 0,17 ? 35 000 5 5 950 euros
b) Com que el marge és m = BN/V
5 950
m 5 ———— 5 0,085 (8,5 %)
70 000
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. Si la rotació de l’actiu s’incrementa, què passa amb la
rendibilitat econòmica?
a) Augmentarà sempre que el marge es mantingui.
86
06
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
b) No té efectes sobre la rendibilitat econòmica.
b) La rotació és 0,25.
c) Disminuirà sempre que el marge es mantingui.
c) El benefici net són 10 875 €.
d) Augmentarà sempre que el marge disminueixi.
d) La rendibilitat de les vendes és 4 075 €.
2. Si la rendibilitat econòmica és inferior al cost del
finançament aliè, com serà l’efecte palanquejament?
4. Suposa que el tipus impositiu de l’impost de societats
passa del 30 % al 25 %. Té efecte sobre la rendibilitat?
a) Positiu.
a) Sí, pujarà la rendibilitat econòmica.
b) Negatiu.
b) Sí, pujarà la rendibilitat financera.
c) No té efecte.
c) No, la fiscalitat és neutra respecte a la rendibilitat.
d) Negatiu si el finançament és a llarg termini.
d) No, ja que la rendibilitat de les vendes no canvia.
3. Si una empresa té una rendibilitat financera del 7,25 %,
els recursos propis són de 150 000 €, les vendes han estat
de 70 000 € i l’actiu és de 350 000 €, quina de les respostes següents és correcta?
a) El palanquejament és 2,5.
1. Resposta correcta: a).
2. Resposta correcta: b).
3. Resposta correcta: c).
4. Resposta correcta: b).
07
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
j Unitat 7. La inversió en l’empresa
87
8. Si una empresa compra el 15 % de les accions d’una societat
anònima, quin tipus d’inversió està fent?
Una inversió financera.
Activitats
1. Podries explicar la importància de l’estalvi per a la inversió?
9. Tenint en compte les inversions següents:
Inversió
L’estalvi de les famílies proporciona recursos financers, que altres agents econòmics utilitzen per fer les inversions.
A
B
C
2. Escriu dos exemples d’inversió en actiu no corrent i dos d’inversions en actiu corrent.
Actiu no corrent: maquinària, elements de transport.
Actiu corrent: mercaderies, crèdits concedits a clients.
3. Enumera els principals elements que defineixen una inversió.
Són quatre:
j Desemborsament inicial
j Fluxos nets de caixa
j Durada temporal
j Valor residual
F1
200
300
400
F2
50
40
200
100
80
600
F3
200
140
a) Selecciona la millor inversió segons el flux de caixa total,
el flux mitjà de caixa per unitat invertida i el pay-back.
b) Selecciona la millor inversió segons el VAN i la TIR. Considera un cost del capital del 5 %.
c) Argumenta si els criteris estàtics i els dinàmics coincideixen sempre en la tria de la millor inversió.
a) Flux total de caixa:
50 1 100 1 200
Inversió A 5 ————————— 5 1,75
200
4. Explica què s’entén per valor residual.
40 1 80 1 140
Inversió B 5 ————————— 5 0,8666
300
És el valor que té l’actiu al final de la vida de la inversió.
5. Fes la representació gràfica del projecte d’inversió següent:
200 1 600
Inversió C 5 —————— 5 2
400
j Adquisició d’una nau industrial per 1 000 € que durarà
quatre anys.
D0
Ordre de selecció: C, A. La B no es faria.
j El desemborsament inicial és de 400 €.
j Els fluxos de caixa que s’esperen són de 200, 300, 400 i
Flux mitjà de caixa:
500 €, respectivament, cada un dels quatre anys.
2400
200
300
400
500
0
1
2
3
4
50 1 100 1 200
—————————
3
Inversió A 5 —————————— 5 0,5833
200
40 1 80 1 140
—————————
3
Inversió B 5 —————————— 5 0,2888
300
6. Classifica les inversions següents:
a) La compra d’una furgoneta, ja que l’altra que tenia l’empresa és vella i no funciona.
200 1 600
———————
2
Inversió C 5 ———————— 5 1
400
b) L’adquisició d’una màquina que permeti incrementar les
vendes de l’empresa.
c) La inversió en la modernització de les instal·lacions d’una
empresa.
Ordre de selecció: C, A. La B no es faria.
d) L’adquisició de fusta per a una empresa que es dedica a la
fabricació de mobiliari d’oficina.
Pay-back:
a) Inversió física de reposició o renovació i a llarg termini.
Inversió A: 2 anys i 3 mesos.
b) Inversió física, expansiva i a llarg termini.
Inversió B: No es recupera la inversió.
c) Inversió física, estratègica i a llarg termini.
Inversió C: 1 any i 4 mesos.
d) Inversió física en matèria primera a curt termini.
Ordre de selecció: C, A. La B no es faria.
7. Explica en què consisteix una inversió immaterial.
És aquella en què l’actiu de la inversió és immaterial. Per exemple: una patent, una marca, un programa informàtic, etc.
b) VAN:
50
100
200
VAN (A) 5 2200 1 ——— 1 ———
1 ———
5 111,08
2
1,053
1,05
1,05
88
07
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
40
80
140
VAN (B) 5 2300 1 ——— 1 ———
1 ———
5 268,4
2
1,053
1,05
1,05
200
600
VAN (C) 5 2400 1 ——— 1 ———
5 334,6
1,05
1,052
3. Explica les diferències fonamentals entre els mètodes estàtics i els mètodes dinàmics per seleccionar una inversió.
Ordre de selecció: C, A. La B no es faria.
TIR:
Es tracta d’una inversió física, a curt termini, de reposició o
renovació de les existències del magatzem i que és independent
respecte d’altres inversions que pugui fer l’empresa.
50
100
200
0 5 2200 1 ——— 1 ———2 1 ———3
(1 + r) (1 + r)
(1 + r)
TIR (A) 5 26 %
200
600
0 5 2400 1 ——— 1 ———2
(1 + r) (1 + r)
Els mètodes dinàmics tenen en compte el valor diferent dels
diners en el temps; els estàtics, no.
4. Una empresa petroquímica està valorant la possibilitat d’ampliar el mòdul de tractament de teles asfàltiques. El desemborsament inicial per a aquesta inversió, que durarà quatre
anys, és de 250 000 euros; s’estima que els cobraments i
pagaments derivats del projecte seran els següents:
TIR (C) 5 50 %
Any 1
Ordre de selecció: C, A.
Termini de recuperació amb descompte:
Any 2
Any 3
Any 4
Cobraments
200 000
230 000
190 000
270 000
Pagaments
120 000
130 000
200 000
150 000
Inversió A: 2 anys, 4 mesos i 9 dies.
Inversió B: no es recupera la inversió.
a) Calcula els fluxos nets de caixa associats a aquesta inversió.
Inversió C: 1 any, 4 mesos i 19 dies.
b) Com interpretes un flux de caixa negatiu?
Ordre de selecció: C, A. La B no es faria.
c) Calcula el pay-back associat a aquesta inversió.
c) Els mètodes estàtics no tenen en compte la diferència de
valor dels diners en el temps i, per tant, poden no coincidir
amb els mètodes dinàmics pel que fa a la millor inversió. En
alguns casos, una inversió pot resultar no aconsellable segons els criteris dinàmics i aconsellable segons els estàtics.
10. Posa quatre exemples d’inversió: dos que siguin sense risc i
uns altres dos que siguin d’inversió amb risc.
Sense risc: compra d’obligacions de l’Estat, estalvi a termini a
un cert tipus d’interès.
Amb risc: compra d’accions en borsa, ampliació de les installacions productives.
11. Si l’interès nominal de mercat és del 3% i la prima de risc
per a una determinada inversió és del 6%, quina rendibilitat
mínima hauria de donar la inversió perquè fos seleccionada?
a) F1 5 80 000 €; F2 5 100 000 €; F3 5 210 000 €;
F4 5 120 000 €.
b) Un flux de caixa s’obté restant els pagaments dels cobraments associats a la inversió. Si el flux és negatiu, vol dir
que en aquell període els pagaments han estat superiors als
cobraments.
c) Aquesta inversió es recupera entre l’any 3 i l’any 4. Fins al final de l’any 3 s’han recuperat 170 000 €. Falten per recuperar
80 000 €. Com que en l’últim període es recuperen 120 000 €,
ha de transcórrer: 80 000/120 000 5 2/3 d’any, és a dir,
8 mesos. El pay-back serà, per tant, de 3 anys i 8 mesos.
5. Una inversió que suposa un desemborsament inicial de 5 000
euros i que preveu una durada de tres anys presenta els
cobraments i pagaments següents:
Any 1
Una rendibilitat mínima del 9 %.
Cobraments
Pagaments
Activitats finals
1. Una empresa estalvia 50 000 € al 4 % d’interès nominal
durant quatre anys. Representa gràficament aquesta inversió tenint en compte que cobra els interessos anualment.
250 000
2 000
2 000
2 000
52 000
0
1
2
3
4
2. Una empresa dedicada a la confecció de roba esportiva compra teixits diversos, fils i cremalleres. Classifica aquesta
inversió segons els diferents criteris estudiats en el tema.
2 000
800
Any 2
Any 3
3 000
4 000
—
1 200
a) Calcula els fluxos de caixa de l’any 1 i de l’any 3.
b) Quin seria el màxim flux de caixa que es podria produir
l’any 2?
c) Calcula el valor que ha de tenir el pagament de l’any 2
perquè el pay-back d’aquesta inversió sigui exactament
de dos anys i mig.
a) Flux de caixa de l’any 1 5 1 200 € i flux de caixa de l’any 3
5 2 800 €.
b) El màxim flux de caixa possible per a l’any 2 seria de 3 000 €,
que es produiria en el cas que el pagament de l’any 2 fos 0.
07
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
c) Perquè el pay-back sigui exactament de dos anys i mig, cal
que durant el tercer període es recuperi exactament la meitat del flux total de l’any, en aquest cas, 1 400 €. Com que
en l’any 1 es recuperen 1 200 € i el desemborsament inicial
és de 5 000 €, falten per recuperar 5 000 2 (1 400 1 1 200)
5 2 400 €. Si el flux del segon any ha de ser de 2 400 €, el
pagament ha de ser de 600 €.
6. Una empresa vol adquirir un equip productiu del qual té la
informació següent:
89
d) Pel que fa a l’elecció de la millor inversió, coincideixen, en aquest cas, els dos mètodes de selecció d’inversió
(pay-back i VAN)? Quina és la inversió seleccionada en
cada cas?
a) El projecte A té una durada de 4 anys i el projecte B de 6
anys.
b) El projecte A recupera la inversió en 2 anys i 6 mesos, i el
projecte B en 4 anys. Per tant, la inversió es recupera abans
en el projecte A.
Cost d’adquisició ..............
300 000 €
c) VAN (projecte A) 5 1 930,21 €
Cobraments anuals ...........
400 000 €
VAN (projecte B) 5 7 834,02 €
Pagaments anuals .............
250 000 €
Vida útil ..........................
3 anys
El projecte que suposa una major recuperació de diners és el
projecte B.
Aplica els diferents mètodes estàtics que coneixes i raona si
convé fer la inversió o no.
2300 000
150 000
150 000
150 000
0
1
2
3
d) En aquest cas, segons el pay-back, el projecte A seria el millor ja que la inversió inicial es recupera abans, però, segons
el VAN, el millor és el projecte B ja que permet obtenir més
quantitat de diners.
9. Una empresa estudia un projecte d’inversió que presenta les
característiques següents:
300 000
T 5 ————— 5 2
150 000
Desemborsament inicial ............. 80 000 €
Flux de caixa del primer any........ 30 000 €
150 000 1 150 000 1 150 000
r 5 —————————————— 5 1,5
300 000
Per a la resta d’anys s’espera que el flux de caixa sigui el
10 % superior al de l’any anterior.
Durada temporal .........................5 anys
150 000 1 150 000 1 150 000
———————————————
3
r9 5 ———————————————— 5 0,5
300 000
Valor residual .............................20 000 €
Cost mitjà del capital .................6 %
a) Segons el criteri del VAN, es pot dur a terme aquesta
inversió?
Sí, convé fer la inversió.
7. Aplica els criteris dinàmics de selecció d’inversions a l’exercici anterior i comenta si la inversió és efectuable o no.
Considera un cost del capital del 5 %.
150 000
150 000
150 000
VAN 5 2300 000 1 ————— 1 ————— 1 —————
2
1,05
1,05
1,053
VAN 5 108 487 €
b) Si l’empresa només accepta aquells projectes que representen una rendibilitat del 5 % superior al cost del capital, creus que farà aquesta inversió?
c) Calcula el desemborsament inicial que hauria de fer perquè la rendibilitat fos del 50 %.
280 000
30 000
33 000
36 300
39 930
63 923
0
1
2
3
4
5
TIR 5 23,3 %
La inversió serà rendible i, per tant, es podrà efectuar.
8. S’analitzen dos projectes que suposen una mateixa inversió
inicial de 5 000 euros. Els fluxos finals que presenta cada
projecte es mostren a la taula següent:
1
2
3
4
Projecte A
2 000
2 000
2 000
2 000
La inversió és efectuable, ja que el valor del VAN és positiu.
2 000
b) Trobarem el valor del VAN per a una taxa d’actualització de
l’11 % (6 % 1 5 %).
500
1 000
1 500
4 000
6
39 930
63 923
1 ———
1 ———
4
1,065
1,06
Període
Projecte B
5
30 000
33 000
36 300
a) VAN 5 280 000 1 ——— 1 ———
1 ———
1
2
1,063
1,06
1,06
8 000
a) Compara la durada dels dos projectes d’inversió.
b) Quin dels dos recupera abans la inversió inicial (desemborsament inicial)?
c) Calcula el VAN de cada projecte per a una taxa d’actualització del 6 % i analitza quin dels dos suposa una recuperació de diners més gran.
VAN 5 87 545,23 €
30 000
33 000
36 300
VAN 5 280 000 1 ——— 1 ———
1 ———
1
2
1,113
1,11
1,11
39 930
63 923
1 ———
1 ———
1,114
1,115
VAN 5 64 591,13 €
90
07
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Com que el resultat és positiu, la rendibilitat de la inversió
és superior a l’11 % i, per tant, és convenient fer la inversió.
30 000
33 000
36 300
1 ———
1
c) 0 5 2D0 1 ——— 1 ———
2
1,53
1,5
1,5
39 930
63 923
1 ———
1 ———
4
1,5
1,55
El desemborsament inicial que s’hauria d’efectuar perquè la
rendibilitat fos del 50 % és de 61 727,47 €.
10. La senyora Ferrer vol començar un negoci de confecció de
roba esportiva. Per fer-ho necessita comprar diverses màquines, que representaran un import de 15 000 €. També necessitarà comprar un edifici valorat en 20 000 € i una furgoneta
que li costarà 4 000 €. A més a més, haurà d’adquirir matèries primeres com ara fil, roba, botons, etc., per un total de
2 000 €, i l’utillatge necessari (tisores, agulles, etc.) per un
import de 2 000 €. Per finançar aquesta inversió disposa de
23 000 €; per a la resta ha de demanar un préstec a una entitat financera. L’entitat financera només li donarà el préstec
si el projecte demostra ser rendible econòmicament. Se’n
coneixen les dades següents:
Els ingressos previstos de les vendes del primer any són de
170 000 € i augmenten el 25 % acumulativament els anys
següents. Les despeses totals representen el 80 % de les
vendes. En finalitzar el tercer any, l’empresa obté 300 000 €
per la venda dels actius. Sabem que el cost mitjà del capital
és el 8 %. Calcula, mitjançant el criteri VAN, la viabilitat del
projecte d’inversió i raona’n la resposta.
34 000
42 500
353 125
VAN 5 2200 000 1 ———— 1 ———— 1 ————
1,08
1,082
1,083
VAN 5 148 240,39 €
El projecte és viable ja que el VAN dóna un valor positiu de
148 240,39 €. Això vol dir que la inversió genera uns fluxos
actualitzats positius que superen en aquest valor el desemborsament inicial.
13. Estem en disposició d’executar un dels tres possibles projectes: A, B i C. El projecte A atorga una TIR del 9 %, el projecte
B una TIR del 4 % i el projecte C una TIR del 7 %. Si la taxa
de cost del capital que s’ha d’utilitzar per finançar la inversió
és del 5 %, respon les qüestions següents:
Cost mitjà del capital................... 5 %
a) Quin és el millor projecte segons la TIR?
Fluxos nets de caixa anuals .......... 10 000 €
b) Quin o quins projectes donarien pèrdues a l’empresa?
Durada temporal ......................... 4 anys
c) Quins projectes donarien un valor de VAN positiu i quin
negatiu?
L’empresa es liquidarà al final del quart any, amb el valor
dels actius en aquest moment de 22 000 €.
Aplicant el criteri del VAN, raona si la senyora Ferrer aconseguirà el finançament que necessita; és a dir, si el seu projecte serà rendible econòmicament.
243 000
10 000
0
1
10 000
2
10 000
3
32 000
4
10 000
10 000
10 000
32 000
VAN 5 243 000 1 ———— 1 ———— 1 ———— 1 ————
2
3
1,05
1,05
1,05
1,054
VAN 5 10 558,95 €
Hem calculat la viabilitat del projecte i hem vist que genera riquesa. D’uns actius que estan valorats en 43.000 € aconseguim
un valor actual net positiu. Quan la senyora Ferrer presenti el
seu pla aconseguirà el finançament que necessita.
11. Quin hauria de ser el desemborsament inicial d’una inversió,
que ha de durar tres anys, si els fluxos de caixa que s’esperen
per a cada any són 300, 350 i 420 milers d’euros, respectivament, i se n’obté un valor actual net de 350 milers d’euros,
amb un cost del capital del 7 %?
300 000
350 000
420 000
350 000 5 2D0 1 ———— 1 ———— 1 ————
2
1,07
1,07
1,073
D0 5 578 922,49 €
12. Una empresa es planteja un projecte d’inversió per als propers tres anys. El valor de la inversió inicial és de 200 000 €.
d) Amb les dades que tenim, podem saber quin projecte
donarà un valor superior del VAN o només podem saber
el signe del VAN? Raona la resposta.
a) El millor projecte és el que suposa una rendibilitat més alta,
en aquest cas el projecte A.
b) El projecte B suposa una rendibilitat inferior al cost del
capital; per tant, seria un projecte que donaria pèrdues a
l’empresa.
c) Els projectes A i C, com que tenen una TIR superior al cost
del capital, donarien un valor del VAN positiu, mentre que el
projecte C donaria un VAN negatiu.
d) Entre les dades de què disposem no hi ha els fluxos de caixa,
per la qual cosa no podem saber quin donaria un valor més
elevat del VAN, només podem saber si donarà positiu o negatiu. Per a un mateix valor de la TIR podem tenir valors
molt diferents per al VAN ja que la TIR és un valor relatiu
(una taxa), mentre que el VAN és un valor absolut, és una
quantitat de diners i depèn dels fluxos.
14. Un projecte d’inversió proporciona un VAN de 250 000 euros
per a una taxa de cost del capital d’un 8 %.
a) Recomanaries fer aquesta inversió? Per què?
b) Quin valor tindrà la TIR en comparació amb el 8 %, serà
major o menor? Per què?
a) No es recomana fer la inversió ja que els fluxos actualitzats
que genera la inversió al 8 % no compensen el desemborsament inicial, es perden 50 000 €.
07
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
b) Com que el VAN presenta un resultat negatiu per a una taxa
del 8 %, vol dir que la TIR serà inferior al 8 %. Aquesta inversió té una rendibilitat inferior al cost del capital.
15. Si la TIR d’un projecte d’inversió és més elevada que la taxa
del cost del capital utilitzat en el finançament del projecte,
com serà el VAN d’aquest projecte? Per què?
Quan la TIR supera el cost del finançament, el VAN és positiu
i això vol dir que la inversió dóna beneficis. La funció del VAN
respecte del tipus d’interès és decreixent, i la TIR és la taxa que
iguala el VAN a 0; per tant, per a taxes menors que la TIR, el VAN
és positiu, i per a taxes superiors, el VAN és negatiu.
16. Una empresa ha de decidir entre adquirir una màquina amb
un cost d’adquisició de 400 €, uns cobraments nets de 200 €
durant tres anys o dipositar els 400 € en un banc al 5 % d’interès anual durant els tres anys. Calcula la rendibilitat que
representa la compra de la màquina per a l’empresa i raona
quina de les dues alternatives és millor.
2400
200
0
200
1
2
91
1 000
11 000
0 5 29 500 1 ———— 1 ————
(1 1 r)
(1 1 r)2
r 5 13 %
La rendibilitat interna d’aquesta inversió serà del 13 %.
19. Tenint en compte les dues alternatives d’inversió A i B que
estan representades en la gràfica següent, raona, sense fer
cap càlcul, quina de les dues inversions implica una rendibilitat superior:
Inversió A:
2500
100
150
200
250
0
1
2
3
4
2300
100
150
200
250
0
1
2
3
4
Inversió B:
200
3
200
200
200
1 ————
0 5 2400 1 ———— 1 ————
(1 1 r)
(1 1 r)2
(1 1 r)3
Aplicant el procediment de prova–error, s’arriba a un valor de r;
la TIR és del 23 %.
En conclusió, és millor fer la inversió ja que dóna una rendibilitat del 23 %, que és molt superior al 5 % que ens proporcionaria
dipositar els diners en el banc.
17. Tenint en compte el criteri de la TIR de selecció d’inversions,
raona per què les inversions augmenten quan el tipus d’interès de mercat baixa.
Perquè per seleccionar una inversió es compara la rendibilitat
interna (TIR) que ofereix amb el tipus d’interès de mercat, que
és un indicatiu del cost dels recursos financers de l’empresa.
Si la TIR és superior al tipus d’interès de mercat, la inversió
serà rendible. Per això, quan els tipus d’interès baixen es poden
efectuar més quantitat d’inversions.
La segona, ja que aconsegueix els mateixos fluxos de caixa amb
un desemborsament inicial inferior.
20. L’empresa ANTIGUITATS, SL es dedica a la restauració de
mobles antics. En aquest moment ha de decidir entre produir
escriptoris rústics de faig o bé còmodes de roure. L’empresa
ha fet un estudi dels fluxos de caixa per als dos projectes i
obté els resultats següents:
Projecte
Do
F1
F2
F3
F4
F5
Escriptoris
15 000
—
9 000
—
10 000
—
Còmodes
22 000
12 000
7 000
3 000
2 000
1 000
Amb aquestes dades calcula:
a) Quina alternativa aconselles a l’empresa si utilitzes el
criteri VAN i la taxa del cost del capital és del 4 %?
18. Una empresa compra una obligació de l’Estat a dos anys al
10 % d’interès nominal i paga en la subhasta un preu del
95 %, és a dir, 9 500 €. Si l’obligació es manté en cartera fins
al venciment:
b) Quin hauria de ser el desemborsament inicial de l’alternativa «Escriptoris» si la rendibilitat hagués de ser d’un
30 %?
a) Identifica’n el desemborsament inicial, la durada temporal i els fluxos de caixa de cada any.
9 000
10 000
———2 1 —
——— 5 1 869,05 €
a) VAN (Escriptoris) 5 215 000 1 —
(1,04) (1,04)4
b) Representa gràficament aquesta inversió.
c) Busca la rendibilitat interna d’aquesta inversió.
D0 5 9 500 €
29 500
0
1 000
1
11 000
2
12 000
7 000
3 000
———— 1 —
———2 1 —
———3 1
VAN (Còmodes) 5 222 000 1 —
(1,04)
(1,04) (1,04)
2 000
1 000
——— 1 —
——— 5 1 208,88 €
1—
(1,04)5
(1,04)4
9 000
10 000
———
————
b) Do 5 —
1—
5 8 826,72 €
2
(1,3)4
(1,3)
07
92
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
21. En grups de dos o tres alumnes, treballeu a l’aula d’informàtica
l’obtenció de la TIR dels projectes d’inversió següents: (Podeu
seguir els passos que s’indiquen a l’apartat 7.6 de la unitat)
Do
F1
F2
F3
5 000
1 800
2 500
3 000
3 300
Projecte B
27 000
6 000
10 000
14 000
18 000
Projecte C
3 000
1 000
1 000
1 000
1 000
En els gràfics següents s’ha representat el VAN en funció de t,
és a dir (11i); per tant, per trobar la taxa de rendibilitat caldrà
restar 1.
a) Projecte A: Calculant directament amb la funció TIR del full
de càlcul s’obté un valor de 34 %. Si es fa la representació
gràfica s’observa que la TIR es troba entre el 34 % i el 35 %.
Obtenció de la TIR a partir de la funció
VAN(i) del projecte A
b) Pel desemborsament inicial, la durada i els fluxos nets
de caixa.
c) Per la rendibilitat que genera.
d) Per la taxa d’actualització dels fluxos de caixa.
Resposta correcta: b).
2. Els fluxos nets de caixa són:
a) Els cobraments que té l’empresa com a conseqüència de
la inversió.
b) Els ingressos menys les despeses que té l’empresa mentre dura la inversió.
c) Els cobraments menys els pagaments a conseqüència de
la inversió.
d) Els pagaments que s’han de fer associats a la inversió.
Resposta correcta: c).
1,3
1,32
1,34
1,36
1,38
1,4
3. La compra d’un programa informàtic:
a) És una inversió física.
b) És una inversió immaterial.
b) Projecte B: Calculant directament amb la funció TIR del full
de càlcul s’obté un valor de 23 %. Si es fa la representació
gràfica s’observa que la TIR es troba entre el 22 % i el 24 %.
Obtenció de la TIR a partir de la funció
VAN(i) del projecte B
6000
5000
4000
3000
2000
1000
0
1,1
-1000
-2000
-3000
-4000
-5000
c) És una inversió financera.
d) No és cap inversió.
Resposta correcta: b).
4. Els mètodes estàtics de selecció d’inversió:
a) Són el VAN i la TIR.
b) Utilitzen la taxa d’actualització.
c) Consideren constant el valor del diner en el temps.
1,15
1,2
1,25
1,3
1,35
d) Són el VAN i el pay-back.
Resposta correcta: c).
c) Projecte C: Calculant directament amb la funció TIR del full
de càlcul s’obté un valor de 13 %. Si es fa la representació
gràfica s’observa que la TIR es troba entre el 12 % i el 14 %.
Obtenció de la TIR a partir de la funció
VAN(i) del projecte C
300
5. El criteri del flux total de caixa per unitat monetària invertida:
a) És un mètode dinàmic de selecció d’inversions.
b) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més
petit.
c) Ha de tenir un valor menor que 1.
200
d) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més gran,
entre les que tenen un valor superior a 1.
100
0
-100
1. Una inversió es caracteritza:
a) Pel desemborsament inicial i la durada.
F4
Projecte A
500
400
300
200
100
0
1,28
-100
-200
-300
-400
Comprova el teu nivell
0,08
1,1
1,12
1,14
1,16
1,18
1,2
1,22
1,24
Resposta correcta: d).
-200
-300
-400
-500
-600
6. El pay-back d’una inversió:
a) És millor com més gran sigui.
b) Ha de superar la durada de la inversió.
07
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
c) És millor com més petit sigui i ha de ser inferior a la
durada de la inversió.
d) No té cap relació amb la durada de la inversió.
Resposta correcta: c).
7. Si el VAN per a una inversió és positiu vol dir:
a) Que la inversió dóna pèrdues.
b) Que si baixen els tipus d’interès la inversió pot no ser
rendible.
c) Que la TIR és igual a la taxa d’actualització.
d) Que la inversió dóna beneficis.
Resposta correcta: d).
8. Si la TIR d’una inversió dóna 7 % vol dir:
a) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8 % donarà
positiu.
1 000 € i 2 500 €, respectivament. El segon projecte implica
un desemborsament inicial de 8 000 € i proporciona uns
cobraments de 9 000 € el primer any i de 7 000 € el segon
any, i els pagaments corresponents a aquests anys serien de
2 000 € i 4 000 €, respectivament.
Es demana:
a) Quin dels dos projectes aconsellaries a l’empresa si utilitzem el criteri del VAN i la taxa de cost del capital és el
8 %? (0,5 punt)
b) Calcula quin hauria de ser el valor de desemborsament
inicial de la primera inversió si el VAN tingués un valor
de 2 000 €. (0,5 punt)
c) Quina alternativa escollirà l’empresa si utilitza el payback com a criteri de selecció. (0,5 punt)
d) Si anomenem r al valor de la TIR, escriu l’expressió que
hauríem de resoldre per trobar la TIR. (0,5 punt)
a)
b) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8 % donarà
negatiu.
7 000
3 000
5
VAN (Projecte 2) 5 28 000 1 ——— 1 ———
1,08
1,082
d) Són correctes les respostes b i c.
5 1 053,50 €
Resposta correcta: d).
Li aconsellaria el primer projecte perquè dóna un valor més
gran del VAN.
9. Per a una determinada inversió:
b)
b) El valor del VAN disminueix quan augmenta la taxa d’actualizació.
c) El valor el VAN és independent de la taxa d’actualització.
d) Si la taxa d’actualització és 0, el VAN és igual a la TIR.
c)
c) S’utilitza un procediment de prova-error quan el nombre
de fluxos de caixa és superior a 2.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
Resposta correcta: d).
Prepara les PAU
1. Una empresa està analitzant dos projectes d’inversió, dels
quals té la informació següent: el primer dels projectes comporta un desemborsament inicial de 4 000 € i li proporcionarà uns cobraments de 5 000 € el primer any i de 6 000 € el
segon any. Els pagaments corresponents a cada any serien de
Pay-back (Projecte 1) 5 1 any
Pay-back (Projecte 2) 5 1 any i 4 mesos
El millor projecte, segons el pay-back, és el projecte 1 ja que
recupera abans la inversió.
10. Per calcular la TIR:
b) Es troba la taxa d’actualització que iguala el VAN a 0.
4 000
3 500
2 000 5 2D0 1 ———— 1 ————
1,08
1,082
4 000
3 500
D0 5 ———— 1 ————
2 2 000 5 4 704,39 €
1,08
1,082
El desemborsament inicial hauria de ser de 4 704,39 €.
Resposta correcta: b).
a) Es troba el valor de la taxa d’actualització que iguala el
desemborsament inicial amb la suma dels valors actualitzats dels fluxos de caixa.
4 000
3 500
5
VAN (Projecte 1) 5 24 000 1 ——— 1 ———
1,08
1,082
5 2 704,39 €
c) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 7 % donarà
0.
a) El valor del VAN augmenta amb la taxa d’actualització.
93
d)
4 000
3500
0 5 24 000 1 ———— 1 ————
(1 1 r)
(1 1 r)2
El valor de r 5 TIR. És a dir, r 5 56,066 %
2. Calcula la TIR d’una inversió que implica avui un desemborsament únic de 15 000 € i un cobrament de 20 533,50 €
d’aquí a dos anys. (2 punts)
20 533,50
0 5 215 000 1 —————
(1 1 r)2
r5
Îããã
20 533,50
————— 2 1
15 000
r 5 0,17
La TIR d’aquesta inversió és del 17 %.
3. Un projecte d’inversió proporciona un VAN 5 30 000 per a
una taxa del cost del capital de 9 % i el valor de la TIR és de
94
07
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
l’11,4 %. Interpreta’n els dos resultats i justifica la decisió
que caldria prendre sobre aquest projecte. (2 punts)
El VAN és el valor actual net de la inversió, és a dir, que la
diferència entre la suma dels fluxos de caixa actualitzats i el
desemborsament inicial de la inversió és de 30 000 €. Per tant,
l’empresa recupera la inversió inicial i obté beneficis.
Com que el VAN és positiu per a una taxa de cost del capital del
9 %, la rendibilitat interna de la inversió (TIR) és més gran, en
aquest cas d’un 11,4 %.
En conclusió, es pot dir que aquesta inversió és efectuable, que
la rendibilitat és d’un 11,4 % i, per tant, supera en 2,4 punts la
taxa del cost del capital.
4. La taxa de rendibilitat (TIR) d’un projecte d’inversió X és
d’un 11 % i la TIR d’un altre projecte Y és d’un 8,5 %; si la
taxa de cost del capital és un 9%:
a) Com serà el resultat del VAN dels projectes X i Y, positiu
o negatiu? Per què? (1 punt)
b) Quin projecte seleccionaríem? Per què? (1 punt)
a) El VAN del projecte X serà positiu perquè la TIR supera el
cost del finançament i el VAN del projecte Y serà negatiu
perquè la TIR és menor que el cost del finançament aliè.
b) Seleccionaríem el projecte X ja que dóna beneficis i el projecte Y no recuperaria el desemborsament inicial.
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. Si el VAN d’una inversió és negatiu per a una taxa de cost
del capital del 7 %:
c) La TIR d’aquesta inversió és inferior al 7 %.
d) És impossible que el VAN d’una inversió surti negatiu.
2. Indica quins dels parells següents de conceptes es consideren mètodes dinàmics de selecció d’inversions:
a) El pay-back i el VAN.
b) El flux total de caixa per unitat monetària invertida
i la TIR.
c) El pay-back i la TIR.
d) El VAN i la TIR.
3. El pay-back d’una inversió de 6 500 € és dos anys i tres
mesos. Quin és el flux del tercer any si els fluxos dels dos
primers anys són respectivament 2 000 € i 3 000 €.
a) 4 000 €.
b) 5 000 €.
c) 6 000 €.
d) 7 000 €.
4. El VAN d’un projecte d’inversió és 4 300 € per a una taxa
del 5 %. És cert que:
a) La TIR és menor que el 5 %.
b) El VAN per a una taxa del 6 % serà superior a 4 300 €.
c) El VAN per a una taxa del 6 % serà inferior a 4 300 €.
d) La TIR és igual al 5 %.
1. Resposta correcta: c).
2. Resposta correcta: d).
a) La inversió és aconsellable.
3. Resposta correcta: c).
b) La TIR d’aquesta inversió és superior al 7 %.
4. Resposta correcta: c).
08
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
j Unitat 8. El finançament
en l’empresa I.
Les fonts de finançament
95
j Notorietat de la companyia
j Disponibilitat d’una valoració permanent de la societat
j Disciplina en la gestió
j Independència i autonomia financera
j Disminució del perfil de risc
Activitats
j Liquiditat de les accions
1. Classifica aquestes fonts de finançament segons els diferents
criteris:
a) Reserva legal
b) Amortitzacions
c) Capital social
d) Emprèstit
a) Llarg termini, interna, pròpia.
b) Llarg termini, interna, pròpia.
c) Llarg termini, externa, pròpia.
d) Llarg termini, externa, aliena.
2. Posa tres exemples de béns que es puguin adquirir amb lísing
i explica quines són les opcions que té l’empresa quan finalitza el contracte de lísing.
Exemples: una màquina, un ordinador, una furgoneta.
L’empresa té diferents opcions quan finalitza el contracte:
j Executar l’opció de compra.
j Tornar l’equip a l’empresa de lísing.
j Continuar pagant quotes d’arrendament molt més reduïdes.
5. Quina font de finançament i de quin tipus ha d’utilitzar una
empresa que vol finançar l’adquisició d’una empresa més
petita com a estratègia de creixement?
L’adquisició d’una empresa és una inversió a llarg termini, per la
qual cosa els recursos financers han de ser també a llarg termini. La inversió suposa un desemborsament important, per això
es recomana un increment de capital si s’opta pel finançament
propi, una emissió d’obligacions o un préstec a llarg termini si
no té problemes d’endeutament. En la decisió final cal tenir en
compte el cost que suposa cada font de finançament.
6. Una empresa necessita incorporar un nou element de transport per al repartiment dels seus productes; ha refusat
utilitzar recursos propis però té dificultat per accedir al
finançament bancari. Quina possibilitat de finançament li
recomanaries?
Es tracta de finançar un element d’immobilitzat material, per
tant, ha de finançar-lo amb una font a llarg termini. Si té problemes per demanar préstecs, el més aconsellable és incorporar
l’element de transport amb la modalitat de lísing o de renting.
Haurà de triar aquella que li suposi un menor cost global.
7. Una empresa demana un préstec a una entitat financera amb
les condicions següents:
j Import: 1 000 €
3. Explica la diferència entre primer mercat i segon mercat a
partir de la notícia següent:
Fersa comença a cotitzar en el primer mercat
de la Borsa de Barcelona
El Economista.es | - 20/04/2007
Fersa comença avui la seva singladura pel primer mercat de la
Borsa de Barcelona, segons ha comunicat la companyia a la CNMV.
Concretament, comencen a cotitzar 37 755 975 accions d’1 € de
valor nominal, i a la vegada queden excloses del segon mercat
per a pimes.
Les accions de Fersa cotitzaven abans en el segon mercat, és
a dir, en el mercat per a pimes. Ara començarà a cotitzar en el
primer mercat, per tant, vol dir que compleix els mínims legals
exigits per cotitzar-hi: és a dir, que la mida i els resultats de
l’empresa han augmentat.
j Durada temporal: dos anys
j Taxa d’interès: 8 % anual
j Comissió inicial: 1 % sobre la quantitat prestada
j Amortització del préstec: al final del segon any
a) Calcula quant rep realment l’empresa.
b) Calcula la quantitat que ha de pagar anualment l’empresa
en concepte d’interès.
c) Representa’n gràficament la situació financera.
d) Calcula el cost efectiu que representa per a l’empresa.
a) La quantitat que realment rep l’empresa és de 990 €, ja que
hi ha una comissió de l’1 %, i l’1 % de 1 000 són 10 €.
b) 1 000 ? 0,08 5 80
L’empresa ha de pagar 80 € cada any.
c)
4. Argumenta per què moltes grans empreses negocien els seus
valors en els mercats borsaris.
Els mercats borsaris permeten accedir a quantitats elevades
de finançament i en unes condicions més econòmiques. A més de
les millores financeres, les empreses n‘obtenen altres avantatges
com:
990
280
21 080
0
1
2
80
1 080
d) 0 5 990 2 ———— 2 ————
(1 1 r)
(1 1 r)2
r 5 cost 5 8,57 %
96
08
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
8. Una empresa vol descomptar una lletra de 400 € que té en
cartera cinquanta dies abans del seu venciment. El banc li
cobra el 10,95% d’interès anual i una comissió del 0,5%
sobre el nominal de la lletra. Calcula el que cobrarà l’empresa si descompta la lletra, i troba el cost que implica
aquesta operació per a l’empresa.
2400
392
provisions). L’avantatge principal de l’autofinançament és que
no presenta exigibilitat perquè es tracta de recursos propis de
l’empresa. De cara als accionistes, però, l’inconvenient és que
mostra una percepció menor de dividends.
2. Escriu la diferència entre autofinançament d’enriquiment i
autofinançament de manteniment.
L’autofinançament d’enriquiment són les reserves que serveixen a l’empresa per fer noves inversions.
0
50
El valor de 392 surt de fer:
Interès diari 5 0,0003
j Interessos 5 50 dies 3 0.0003 3 400 5 6
j Comissions 5 0,005 3 400
52
j Total despeses i comissions
58
Efectiu que rebem de l’entitat 400 2 8 5 392
392 5 400 (1 1 I365)250
(1 1 I365) 5
I365 5 0,040397 %
Îãã
50
400
———
392
I1 5 15,884 %
9. Una empresa ha de decidir entre pagar al comptat els proveïdors amb un descompte del 3% sobre l’import de les factures
o pagar als trenta dies la totalitat del seu import. Si la mitjana de l’import de les factures dels proveïdors és de 400 €
i el cost efectiu per demanar un crèdit al banc és del 10%,
quina opció aconsellaries a l’empresa?
2400
398
L’autofinançament de manteniment són les amortitzacions
que serveixen per renovar l’immobilitzat que no té valor i, per
tant, per mantenir el nivell de producció dins de l’empresa.
3. Què és un emprèstit? En què es diferencia d’una emissió
d’accions?
Un emprèstit és una emissió de títols (obligacions) per part
d’una empresa, que són adquirits per altres empreses o particulars a canvi d’un interès. Per a l’empresa suposa una font de recursos, com l’emissió d’accions quan es produeix una ampliació
de capital. Es diferencia d’una emissió d’accions en el fet que
les accions són recursos propis per a l’empresa que no s’han de
tornar, mentre que les obligacions sí.
4. La senyora Batlló té una petita empresa familiar; a causa
dels mals resultats obtinguts la temporada passada es planteja demanar finançament a curt termini. Ella sap que si les
vendes van mitjanament bé no necessitarà disposar de tot el
finançament, només li’n caldrà una part, però no pot assegurar si les vendes li aniran bé a la temporada d’estiu. Davant
d’aquesta situació, quina de les dues opcions següents aconsellaries a la senyora Batlló? Raona la teva resposta.
a) Demanar un préstec a curt termini.
b) Demanar una línia de crèdit.
30
Demanar una línia de crèdit, ja que si no necessita la totalitat
de mitjans financers només pagarà interessos per la quantitat
disposada.
I1 5 44,85 %
5. Explica què representen les amortitzacions en el balanç de
situació d’una empresa.
0
400
388 5 ——————
(1 1 I365)30
I365 5 0,1015823 %
El fet de no pagar al comptat suposa per a l’empresa un cost del
44,85 %. Per tant, serà molt millor demanar al banc un préstec
al 10 % i pagar els proveïdors amb el descompte del 3 %.
10. Raona per què quan pugen els interessos baixen les inversions que fan les empreses.
Perquè quan pugen els interessos, el cost mitjà dels recursos
financers que utilitza l’empresa també puja i, per tant, la quantitat d’inversions que resulten rendibles en aquestes condicions
és menor.
Activitats finals
1. Què és l’autofinançament? Escriu-ne avantatges i inconvenients com a mitjà de finançament.
L’autofinançament és el conjunt de recursos que genera l’empresa
amb la seva activitat (beneficis no distribuïts, amortitzacions,
Representen el valor acumulat de la depreciació de l’immobilitzat
de l’empresa. És una font de recursos que li permetrà renovar
l’immobilitzat i mantenir la seva capacitat productiva.
6. Explica què representa la dotació d’amortització que apareix
en el compte de pèrdues i guanys.
La dotació d’amortització es la comptabilització de la depreciació de l’immobilitzat, és a dir, la pèrdua de valor; això implica
una despesa. Ara bé, és una despesa que no implica una sortida
de diners de l’empresa.
7. Explica en què consisteix el facturatge i raona per què es
tracta d’una font de finançament per a l’empresa.
El facturatge consisteix en la venda de tots els drets de crèdit
sobre clients a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l’empresa una liquidesa immediata.
08
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
8. Una empresa amb una ràtio de solvència de 3,5 vol fer una
inversió que consisteix en la compra d’un magatzem. Argumenta quines fonts de finançament serien més adequades.
6 000
23 600
23 600
0
1
2
97
Aquesta inversió és una inversió física a llarg termini; per tant,
la font adequada de finançament també ha de ser a llarg termini. Es tracta d’una empresa poc endeutada ja que té una ràtio
de solvència força elevada. Se li podria recomanar una font de
finançament aliè a llarg termini: un préstec bancari o un emprèstit. En el cas que l’empresa vulgui mantenir la política
de poc endeutament, pot utilitzar les reserves que té per fer
l’adquisició o demanar un préstec d’una part de l’import i utilitzar recursos propis per a la resta. La decisió final dependrà del
cost que li suposa cada alternativa.
12. El cost mitjà dels recursos financers que té una empresa és
de l’11,5 %. Aconsellaries a l’empresa de fer una inversió
que li proporcionés el 10 % de rendibilitat? Raona’n la resposta.
9. Una empresa fa una emissió de 5 000 obligacions de 100 €
cada una. Les despeses de l’emissió pugen a 5 000 €. Les
condicions de l’emprèstit són:
No, ja que l’empresa no aconsegueix beneficis amb aquesta inversió, perquè la rendibilitat que genera no és suficient per compensar els costos del finançament.
j Interès nominal del 4 %, que es paga anualment durant
quatre anys.
j Amortització de totes les obligacions al final del quart
any.
Troba el cost que representa aquesta font de finançament per
a l’empresa.
495 000
220 000
220 000
220 000
2520 000
0
1
2
3
4
20 000
20 000
20 000
520 000
0 5 495 000 2 ——— 2 ———2 2 ———3 2 ————4
(1 1 r)
(1 1 r)
(1 1 r)
(1 1 r)
3 600
3 600
0 5 6 000 2 ——— 2 ————
(1 1 r)
(1 1 r)2
r 5 cost 5 13,066 %
13. Un proveïdor ofereix a l’empresa dues alternatives de pagament:
a) Pagar el nominal de la factura als noranta dies de la seva
recepció.
b) Un descompte per pagament immeditat del 5 %.
Argumenta quina alternativa és la més convenient per a
l’empresa. Per fer els càlculs pots considerar un volum qualsevol de compres, per exemple, 100 €.
95
2100
0
90 dies
95 5 100 (1 1 I365)290
r 5 cost 5 4,27 %
10. Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa el descompte d’una lletra de 15 000 € que té en cartera a 60 dies al
7 % d’interès i una comissió del 0,5 %.
El valor de 14 752,40 surt de fer els següents càlculs:
Interès diari 5 0,00019178
j Interessos 5 60 dies 3 0,00019178 3 15 000 5 172,60
j Comissions 5 0,005 3 15 000
5 75
j Total despeses i comissions
5 247,60
j Efectiu que rebem de l’entitat 15 000 2 247,60 5 14 752,40
14 752,40
215 000
0
1
I1 5 23,12 %
I365 5 0,0570 %
A l’empresa li convé més pagar les factures al comptat amb un
5 % de descompte ja que pagar a 90 dies té un cost del 23,12 %,
molt per sobre de les condicions dels préstecs de mercat. En el
cas de no disposar dels diners, pot demanar un préstec al banc
a 90 dies.
14. Una empresa demana a un banc un préstec de 2 000 € per
cobrir una necessitat transitòria de tresoreria durant tres
mesos. La institució financera li planteja les condicions
següents:
j Comissió inicial: 0,5%
j Despeses d’estudi: 0,4%
j Interès nominal del 12%, que es paga mensualment
j Durada temporal: tres mesos
14 752,40 5 15 000 (1 1 I365)260
j L’amortització del préstec es farà al final del tercer mes
I365 5 0,02774 %
Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa aquesta
operació financera.
I1 5 10,653%
11. Un préstec de 6 000 € s’ha de tornar en dos anys. En concepte
de devolució del préstec i interessos ha de pagar 3 600 €
d’aquí a un any i 3 600 € d’aquí a dos anys. Calcula el cost
anual d’aquest préstec per a l’empresa.
1 992
220
220
22 020
0
1
2
3
98
08
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
20
20
2 020
0 5 1 982 2 ———— 2 ————
2 ————
2
(1 1 I12)
(1 1 I12)
(1 1 I12)3
I1 5 16,874 %
4. Les reserves:
a) Provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa.
b) Són autofinançament intern.
I12 5 1,307 %
c) També s’anomenen autofinançament d’enriquiment.
15. Una empresa té les partides següents de passiu:
Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Préstecs a c/t. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10 000
5 000
3 000
4 000
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
Resposta correcta: d).
5. El lísing:
a) És un tipus d’arrendament financer.
b) Es pot aplicar sobre béns mobles i immobles.
El cost anual de cada partida de passiu és:
Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Préstecs a c/t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
c) En el lísing, es pot exercir l’opció de compra quan finalitza el contracte.
15 %
15 %
12 %
17 %
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
Resposta correcta: d).
6. El crèdit comercial:
Calcula el cost mitjà del recursos financers d’aquesta empresa.
Cost mitjà 5
a) És el finançament que atorguen els proveïdors.
5 (45,45 ? 0,15) 1 (22,73 ? 0,15) 1 (13,64 ? 0,12) 1 (18,18 ? 0,17)
c) Acostuma a tenir cost zero.
Cost mitjà 5 14,95 %
b) És el finançament que procedeix d’una entitat financera.
d) Les respostes a i c són correctes.
Resposta correcta: d).
Comprova el teu nivell
1. Les fonts de finançament de l’empresa es corresponen amb:
a) Els elements d’actiu.
b) Els elements de gestió de despesa.
c) Els elements de patrimoni net i passiu.
d) Els elements de gestió d’ingrés.
Resposta correcta: c).
2. El capital és una font de finançament:
a) Pròpia i interna.
b) Pròpia i externa.
c) Aliena i interna.
7. Les obligacions són:
a) Una font de finançament espontània.
b) Una font de finançament a curt termini.
c) Una font de finançament intern.
d) Una font de finançament extern a llarg termini.
Resposta correcta: d).
8. La compra de 200 accions d’Endesa en borsa per una família
és:
a) Un exemple d’operació de mercat primari.
b) Una operació de segon mercat.
d) Aliena i externa.
c) Una operació de mercat secundari amb valors del primer
mercat.
Resposta correcta: b).
d) Una operació poc habitual a la borsa.
3. L’autofinançament de manteniment està format per:
a) Les reserves i les amortitzacions.
b) Els préstecs a curt termini.
c) Les amortitzacions i les provisions.
d) Les provisions i les reserves.
Resposta correcta: c).
Resposta correcta: c).
9. El cost d’una font de finançament és:
a) La taxa d’interès que iguala la quantitat que es rep inicialment amb les amortitzacions actualitzades segons
aquesta taxa.
b) La relació entre la quantitat que es rep inicialment i el
primer retorn.
08
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
c) Més elevat com més quantitat es demana.
B:
42 000
24 300
247 300
0
1
2
99
d) Més baix com més quantitat es demana.
Resposta correcta: a).
10. La diferència principal entre un crèdit i un préstec és que:
a) El crèdit és a curt termini i el préstec sempre és a llarg
termini.
b) El crèdit és una font de finançament propi i el préstec és
una font aliena.
c) El crèdit és una quantitat de diners que l’empresa té a la
seva disposició i pot utilitzar o no, mentre que el préstec són diners que rep l’empresa.
d) El préstec té un cost però el crèdit no.
b) Alternativa A:
24 000
28 000
42 000 5 ———— 1 ————
(1 1 c1)
(1 1 c2)2
Alternativa B:
4 300
47 300
42 000 5 ———— 1 ————
(1 1 c1)
(1 1 c2)2
Fent el canvi de variable (1 1 c) 5 t, s’han de resoldre dues
equacions de segon grau:
c) Alternativa A:
Resposta correcta: c).
42 000 t2 2 24 000 t 2 28 000 5 0
t 5 1,1507
Prepara les PAU
c1 5 15,076 %
Alternativa B:
1. L’empresa ENVASPALS, SA es dedica a l’elaboració d’envasos
de plàstic per vendre a altres empreses. Es planteja la compra d’una màquina nova que li permetrà incrementar la producció en el 20 %. El cost d’aquesta màquina és de 42 000 €.
L’empresa estudia diferents possibilitats de finançar aquesta
adquisició:
A) Demanar un préstec a una entitat bancària de 42 300 €
amb les condicions següents: 300 € de despeses d’estudi i
comissions; dos pagaments, un de 24 000 € al final del primer any i un altre de 28 000 € al final del segon any.
B) Emetre 430 obligacions de 100 € cada una, amb les condicions següents: despeses de l’emissió, 1 000 €; pagament del
10 % d’interès al final del primer any, i amortització de totes
les obligacions al final del segon any, més el 10 % d’interès.
a) Calcula la quantitat que realment rep l’empresa en cada
alternativa i representa en un diagrama temporal el que
ha de tornar en cada moment. (0,5 punt)
b) Escriu l’expressió matemàtica que permet calcular el cost
de cada alternativa, anomenant c1 el cost de l’alternativa
A i c2 el cost de l’alternativa B. (0,5 punt)
c) Calcula el cost de cada alternativa de finançament
(Recorda que pots fer el canvi de variable (1 1 c) 5 t).
(0,5 punt)
d) Aconsella a l’empresa quina alternativa serà la millor
d’acord amb el resultat obtingut en l’apartat anterior. (0,5
punt)
a) En tots dos casos l’empresa rep 42 000 €, ja que les dues
operacions tenen despeses: 300 € en el primer cas i 1 000 €
en el segon. El diagrama temporal de cada modalitat de finançament és el següent:
A:
42 000
223 000
228 000
0
1
2
42 000 t2 1 4 300 t 2 47 300 5 0
t 5 1,1136
c2 5 11,365 %
d) La millor alternativa és la de l’emprèstit d’obligacions, ja
que presenta un cost inferior: l’11,36 % davant del 15,07 %
del préstec.
2. Raona les qüestions següents:
a) Per què el cost de la font de finançament és una variable
important a l’hora de fer l’elecció? (0,5 punt)
b) Existeixen fonts de finançament que tinguin cost zero?
Explica totes les que coneguis. (0,5 punt)
c) Si l’objectiu d’una empresa és incrementar la rendibilitat
financera, quines fonts de finançament són més aconsellables? (0,5 punt)
d) Si l’objectiu és millorar la solvència de l’empresa, quines
fonts de finançament són més adequades? (0,5 punt)
a) Qualsevol cost afecta el marge de benefici empresarial en fer
que aquest sigui menor. En un mercat de força competència
entre les empreses una reducció dels costos ajuda a la millora de la competitivitat de l’empresa i a l’inrevés.
b) Sí, alguns exemples de fonts de finançament de cost zero són
els diners que l’empresa deu a les administracions públiques
(Hisenda, Seguretat Social), o també el crèdit comercial en
el cas que els proveïdors no concedeixin un descompte per
pagar al comptat.
c) Per augmentar la rendibilitat financera, a l’empresa li convé
estar força endeutada. Possibles fonts de finançament a utilitzar són préstecs a curt o llarg termini, emprèstits, crèdit
comercial...
d) Per millorar-ne la solvència, l’empresa ha d’utilitzar fonts de
finançament propi com ara increments de capital, reserves,
fonts d’amortització...
100
08
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
3. Omple la taula següent, que permet classificar diverses fonts de finançament sota diferents criteris (posa una creu en cada
columna): (2 punts)
Segons termini de devolució
Segons procedència
Segons propietat
Curt termini
Llarg termini
Externa
Propis
Capital
Amortitzacions
Préstec a 3 anys
Crèdit comercial
Lísing
4. L’empresa PINTOBE, SA es dedica a l’exposició i venda d’obres
pictòriques. De l’anàlisi financera de l’últim exercici s’obté
que presenta una ràtio d’endeutament de 0,9. L’empresa
necessita un nou local per fer més exposicions.
Interna
Aliens
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. Les fonts espontànies de finançament són:
a) Quina informació subministra la ràtio d’endeutament
sobre l’estructura financera d’aquesta empresa? (0,5
punt)
a) Fonts que tenen un cost elevat per a l’empresa.
b) Argumenta avantatges i inconvenients de finançar l’adquisició del local amb un préstec a llarg termini. (0,5
punt)
c) Les que no requereixen una negociació prèvia.
c) Argumenta avantatges i inconvenients d’incorporar el local
utilitzant el lísing. (0,5 punt)
d) Argumenta avantatges i inconvenients de finançar la compra del local amb un increment de capital. (0,5 punt)
a) La ràtio d’endeutament representa la proporció de recursos aliens sobre el total de recursos financers que utilitza
l’empresa. En aquest cas sabem que l’empresa té un 90 % de
recursos aliens i un 10 % de recursos propis o patrimoni net.
Es tracta d’una empresa molt endeutada.
b) La inversió que vol efectuar l’empresa és a llarg termini;
per tant, és convenient utilitzar una font de finançament
a tornar a llarg termini. El problema del préstec és que es
tracta d’un finançament aliè i aquesta empresa ja està força
endeutada, per la qual cosa possiblement no trobarà cap entitat financera que li faci el préstec.
c) El principal avantatge del lísing per a aquesta empresa és
que, en tractar-se d’un arrendament financer, no implica un
endeutament extra i resulta més fàcil d’aconseguir que el
préstec i al final es pot exercir l’opció de compra. Com a
inconvenient hi ha l’elevat cost que suposen les quotes de
lísing.
d) L’increment de capital suposa l’entrada de recursos propis per
a l’empresa que en milloraran la solvència. L’inconvenient
és que, depenent de la situació econòmica que presenti
l’empresa, li pot resultar difícil trobar nous socis que vulguin
aportar capital.
b) Fonts de finançament a llarg termini.
d) Fonts de finançament intern.
2. El descompte d’efectes és:
a) La cancel·lació d’un deute amb el banc.
b) L’operació per la qual un banc anticipa el pagament
al tenidor d’una lletra.
c) Un pagament diferit.
d) Cap de les anteriors.
3. Els recursos propis...
a) Reben també el nom d’autofinançament o finançament intern.
b) Suposen un cost zero per a l’empresa.
c) Poden ser de procedència interna o externa.
d) Són correctes les respostes a i b.
4. El descompte d’efectes és una font de finançament:
a) Pròpia ja que les lletres són propietat de l’empresa.
b) Externa ja que els recursos no provenen de l’activitat
de l’empresa.
c) Aliena i habitualment a llarg termini.
d) Semblant al rènting.
1. Resposta correcta: c).
2. Resposta correcta: b).
3. Resposta correcta: c).
4. Resposta correcta: b).
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
j Unitat 9. El finançament
en l’empresa II.
Els cicles interns
Activitats
1. Calcula el capital mínim o fons de maniobra necessari d’una
empresa comercial que pretén vendre les existències en
30 dies de mitjana i que vol mantenir un període mitjà de
cobrament de 25 dies i un període mitjà de pagament de 45
dies. El volum de compres anuals és de 150 000 € i el marge
de benefici amb el qual treballa és un 40 %, i, a més, vol
mantenir un 10 % de l’import que deu als proveïdors en efectiu.
El fons de maniobra mínim estarà format per: FM 5 AC 2 PC:
AC 5 saldo mitjà d’existències 1 saldo mitjà de clients 1 saldo
mitjà de tresoreria
PC 5 saldo mitjà de proveïdors
150 000
Saldo mitjà d’existències 5 ———— 3 30 5 12 328,76 €
365
150 000 3 1,4
Saldo mitjà de clients 5 —————— 3 25 5 14 383,56 €
365
150 000
Saldo mitjà de proveïdors 5 ———— 3 45 5 18 493,15 €
365
09
b) Si les condicions del crèdit que ofereix als clients canvien
i cobra a 30 dies, quina variació es produirà en el fons de
maniobra d’aquesta empresa? Raona’n la resposta.
a) PME 5 35 1 15 1 40 1 60 5 150 dies
PM 5 35 1 15 1 40 1 60 2 20 5 130 dies
b) PME 5 120 dies
PM 5 100 dies
El període mitjà de maduració disminuirà 30 dies, ja que els
diners es recuperen 30 dies abans.
3. Pensa en el cicle d’explotació d’una pastisseria. Si paga totes
les compres de matèries primeres al comptat i ven al comptat,
quant creus que dura, aproximadament, el seu cicle curt?
Si cobra i paga al comptat, el període mitjà de maduració estarà
format per la suma dels dies que la pastisseria triga a consumir
els materials per elaborar els pastissos, més el temps que dedica
a fer-los i el temps que s’està per vendre’ls. Si no considerem
que els pastissos es poden congelar, el període mitjà de maduració durarà dos o tres dies aproximadament.
4. Els clients de les companyies d’assegurances han d’estar al
dia en el pagament de les seves quotes si volen cobrar la
indemnització en cas d’accident.
a) Com serà el període mitjà de maduració d’una companyia
d’assegurances?
b) Quin signe pot tenir el fons de maniobra?
Saldo de tresoreria 5 10 % de 18 493,15 5 1 849,31 €
a) Serà negatiu.
FM 5 12 328,76 1 14 383,56 1 1 849,31 1 18 493,15 5
10 068,48 €
b) El fons de maniobra podria tenir signe negatiu.
Activitats finals
1. Pensa en un forn de pa i una fàbrica d’automòbils. Basantte en la definició del període mitjà de maduració, quina de
les dues empreses tindrà un període mitjà de maduració més
llarg? Per què?
La fàbrica d’automòbils tindrà el període mitjà de maduració
més llarg perquè el temps que dura el procés de fabricació d’un
automòbil és molt més gran que el de producció del pa.
2. Una empresa facilita la informació següent:
Nombre de dies que les matèries primeres romanen al
magatzem: 35 dies
Nombre de dies que dura la producció: 15 dies
Nombre de dies que els productes acabats romanen al magatzem: 40 dies
Termini de pagament als proveïdors: 20 dies
Termini de cobrament als clients: 60 dies
a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer.
101
5. Posa exemples d’empreses que financin part de l’actiu no
corrent amb passiu corrent sense que això comporti problemes de liquiditat.
Són empreses que presenten un fons de maniobra negatiu.
Aquest podria ser el cas de moltes empreses comercials, com per
exemple un supermercat.
6. Raona l’afirmació següent: «El fons de maniobra ideal
varia d’una empresa a l’altra i, fins i tot, dins de la mateixa
empresa es modifica al llarg del temps», aplicada al cas
d’una empresa que presenti una forta estacionalitat (increment important de les vendes en determinats moments de
l’any).
Una empresa que presenta una forta estacionalitat haurà
d’acumular materials per fabricar i productes acabats en el moment de l’any en què les vendes són baixes. Per tant, el fons
de maniobra serà elevat. Quan les vendes augmentin, el nivell
d’existències que mantindrà baixarà i, per tant, també ho farà
el fons de maniobra.
7. Tenint en compte la informació següent:
Compres de mercaderies: 3 000 €
Existències inicials de mercaderies: 400 €
Existències finals de mercaderies: 800 €
Vendes totals: 5 200 €
102
09
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Mitjana del saldo de clients: 2 000 €
Mitjana del saldo de proveïdors: 1 500 €
Troba el següent:
a) La mitjana del saldo de les existències i el consum de
mercaderies.
b) El període mitjà de maduració.
800 1 400
a) Saldo mitjà d’existències 5 —————— 5 600 €
2
L’empresa triga 334,2 dies a efectuar el seu cicle d’explotació;
d’aquests n’hi ha 36,5 que financen els proveïdors, per tant
l’empresa ha de finançar el seu cicle d’explotació durant
297,7 dies.
b) El període mitjà de cobrament de l’empresa que hem calculat
és pràcticament de 60 dies, per tant l’empresa ha mantingut
la política de cobrament als seus clients.
9. L’empresa MANIX, SA presenta el balanç de situació i el
compte de pèrdues i guanys següents:
Consums 5 3 000 1 400 2 800 5 2 600 €
2 600
b) na 5 ———— 5 4,33
600
365
PMa 5 ——— 5 84,23 dies
4,33
5 200
nc 5 ———— 5 2,6
2 000
365
PMc 5 ——— 5 140,38 dies
2,6
3 000
np 5 ———— 5 2
1 500
365
PMp 5 ——— 5 182,5 dies
2
BALANÇ
ACTIU
Immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6 500
Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
600
Matèries primeres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
PMM 5 84,23 1 140,38 2 182,5
Productes semiacabats . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
PMM 5 42,11
Productes acabats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300
8. En el seu primer any de funcionament, una empresa va comprar i consumir matèries primeres per valor de 10 000 €, i
va generar un nivell mitjà d’existències d’aquestes matèries
de 2 000 €. La mitjana d’existències de productes en curs de
fabricació va ser de 3 000 €, i la mitjana de productes acabats, de 6 000 €. Les despeses directes de fabricació van ser
de 5 000 €, i l’amortització, de 1 000 €. Les despeses generals van pujar a 600 €.
Al llarg de l’any l’empresa va vendre per valor de 24 000 €.
La mitjana dels drets de cobrament de l’empresa va ser de
4 000 €, mentre que la mitjana del saldo amb proveïdors va
ser de 1 000 €.
Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Ef. comercials per cobrar . . . . . . . . . . . . . . . .
75
Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bancs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
PASSIU
Recursos propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4 000
a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer
i explica’n el significat.
Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1 000
Pèrdues i guanys . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
345
b) Si la política de l’empresa era concedir als seus clients
un termini mitjà de pagament de 60 dies, explica si l’ha
mantingut.
Exigible a ll/t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
a) PMME 5 PMa 1 PMf 1 PMv 1 PMc
Exigible a c/t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
365
PMv 5 ———— 5 131,93 dies
16 600
————
6 000
365
PMf 5 ———— 5 68,44 dies
16 000
————
3 000
365
PMc5 ———— 5 60,83 dies
24 000
————
4 000
70
TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 345
A partir de les dades anteriors, es demana:
365
PMa 5 ———— 5 73 dies
10 000
————
2 000
175
Proveïdors d’imm.. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5 345
1 800
1 800
200
200
TOTAL PASSIU. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7 345
PÈRDUES I GUANYS
Vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1 700
Compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
800
Despeses directes de fabricació. . . . . . . . . . . . . . . .
300
PMME 5 73 1 68,44 1 131,93 1 60,83 5 334,2 dies
Amortitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
100
365
PMp 5 ———— 5 36,5 dies
10 000
————
1 000
Despeses generals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
155
Resultat d’explotació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
345
PMMF 5 PMME 2 PMp 5 334,2 2 36,5 5 297,7 dies
Es considera que el valor de les existències no augmenta ni
disminueix al llarg de l’exercici econòmic.
09
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
a) Troba el període mitjà de maduració econòmic i financer.
b) Se sap que una altra empresa del sector presenta un
període mitjà de maduració financer de 200 dies. Quins
comentaris pots fer respecte de la rendibilitat de les
dues empreses? Raona’n la resposta.
800
a) na 5 ——— 5 4
200
365
PMa 5 ——— 5 91,25 dies
4
800 1 300 1 100
nf 5 ————————— 5 12
100
365
PMf 5 ——— 5 30,4 dies
12
103
i finals. Després calcula el saldo mitjà de proveïdors i el
subperíode mitjà de pagament.
f) Amb els resultats dels apartats anteriors calcula el PMME
i el PMMF.
3 000 1 2 500
a) Saldo mitjà de matèries primeres 5 ——————— 5 2 750 €
2
42 000
365
na 5 ———— 5 15,27 ; PMa 5 ——— 5 23,9 dies
2 750
na
800 1 300 1 100 1 155
nv 5 ————————————— 5 4,52
300
365
PMv 5 ——— 5 80,8 dies
4,52
55 000
365
b) nf 5 ———— 5 22 ; PMf 5 ——— 5 16,59 dies
2 500
nf
10 000 1 12 000
c) Saldo mitjà de productes acabats 5 ———————— 5 11 000 €
2
66 000
365
nv 5 ———— 5 6 ; PMv 5 ——— 5 60,83 dies
11 000
nv
1 700
nc 5 ——— 5 9,71
175
d) Saldo final de clients 5 saldo inicial de clients 1 vendes 2
cobraments realitzats 5 2 000 1 84 000 2 75 000 = 11 000 €
800
np 5 ——— 5 4
200
365
PMc 5 ——— 5 37,59 dies
9,71
365
PMp 5 ——— 5 91,25 dies
4
PME 5 91,25 1 30,4 1 80,8 1 37,59 5 240,15 dies
PM 5 240,15 2 91,25 5 148,9 dies
b) Aquesta empresa presenta un període mitjà de maduració
de 148,9 dies. Comparant-lo amb el d’una altra empresa del
sector que el tingui de 200 dies, podem afirmar que la primera recupera els recursos invertits en actiu circulant més
ràpidament que la segona; per tant, és més rendible.
10. La comptabilitat de l’empresa Ernest Puig i fills, SL presenta
les dades següents:
t .BUÒSJFTQSJNFSFTFYJTUÒODJBJOJDJBM èFYJTUÒOcia final, 2 500 €.
t %BEFT EF GBCSJDBDJØ DPOTVN EF NBUÒSJFT QSJNFSFT 42 000 €; altres despeses de fabricació, 13 000 €;
estocs mitjans de productes en curs, 2 500 €.
t 1SPEVDUFTBDBCBUTFYJTUÒODJBJOJDJBM èQSPEVDtes venuts a preu de cost, 66 000 €; existència final de
productes acabats, 12 000 €.
t $PNQUFT BNC DMJFOUT JOJDJBM è WFOEFT 84 000 €; cobraments realitzats, 75 000 €.
t $PNQUFTBNCQSPWFÕEPSTTBMEPJOJDJBM èTBMEP
final, 5 500 €.
Es demana:
a) Calcula el saldo mitjà de matèries primeres i el subperíode d’aprovisionament.
b) Calcula el subperíode de fabricació.
c) Calcula el saldo mitjà de productes acabats i el subperíode de venda.
d) Calcula el saldo final del compte de clients, el saldo mitjà
de l’exercici i el subperíode de cobrament.
e) Calcula el valor de les compres de matèries primeres
tenint en compte els consums i les existències inicials
2 000 1 11 000
Saldo mitjà de clients 5 ————————— 5 6 500 €
2
84 000
365
nc 5 ———— 5 12,92 ; PMc 5 ——— 5 28,25 dies
6 500
nc
e) Compres 5 consums 1 variació d’existències 5 42 000 1
1 (2 500 2 3 000) 5 41 500 €.
3 000 1 5 500
Saldo mitjà de proveïdors 5 ———————— 5 4 250 €
2
41 500
365
np 5 ———— 5 9,76 ; PMp 5 ——— 5 37,39 dies
4 250
np
f) PMME 5 23,9 1 16,59 1 60,83 1 28,25 5 101,32 dies
PMMF 5 101,32 2 37,39 5 63,93 dies
11. Una empresa que es dedica a la comercialització d’un producte facilita la informació següent, que representa la mitjana dels saldos d’algunes masses patrimonials que ha mantingut durant un període:
Clients: 20 000 €
Compres de productes: 120 000 €
Existències: 20 000 €
Proveïdors: 40 000 €
Vendes: 200 000 €
a) A partir de les dades de què disposes, defineix i calcula
els diversos subperíodes que formen el període mitjà de
maduració.
b) Calcula el període mitjà de maduració d’aquest període.
c) Si l’any anterior el període mitjà de cobrament va ser vint
dies inferior, quina repercussió tindrà aquesta variació en
el fons de maniobra de l’empresa?
120 000
a) na 5 ————— 5 6
20 000
200 000
nc 5 ————— 5 10
20 000
365
PMa 5 ——— 5 60,8 dies
6
365
PMc 5 ——— 5 36,5 dies
10
104
09
120 000
np 5 ————— 5 3
40 000
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
365
PMp 5 ——— 5 121,6 dies
3
b) PM 5 60,8 1 36,5 2 121,6 5 224,3 dies
c) El fons també haurà augmentat respecte al de l’any anterior.
12. Una empresa comercial que es dedica a la compra i venda de
taules de menjador ha comprat taules durant l’exercici per un
import de 120 000 € i ha mantingut un saldo mitjà de taules,
durant l’any, per valor d’11 000 €. Ha venut, per un import de
185 000 €, el 90 % de les taules adquirides. El saldo mitjà
de clients ha estat un 15 % de les vendes i el de proveïdors
un 20 % de l’import de les compres.
Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer
d’aquesta empresa.
Consums de mercaderies
108 000
na 5 —————————————— 5 ———— 5 9,81 ;
Saldo mitjà d’existències
11 000
365
PMa 5 ——— 5 37,20 dies
na
Vendes anuals
185 000
nc 5 ————————————— 5 ———— 5 6,66 ;
Saldo mitjà de clients
27 750
365
PMc 5 ——— 5 54,75 dies
nc
Compres anuals
120 000
np 5 —————————————— 5 ———— 5 5 ;
Saldo mitjà de proveïdors
24 500
365
PMp 5 ——— 5 73 dies
np
PMME 5 37,20 1 54,75 5 91,95 dies
PMMF 5 PMME 2 PMp 5 91,95 2 73 5 18,95 dies
13. Si el període mitjà de pagament d’una empresa comercial
és de 80 dies i el volum anual de compres puja a 350 450 €,
calcula el saldo mitjà del deute amb els proveïdors.
365
np 5 ———
PMp
Compres
Proveïdors 5 —————
np
Saldo mitjà de proveïdors 5 76 810,96 €
14. Sabem que el període mitjà de cobrament d’una empresa
comercial és de 40 dies. Si el volum mitjà de les vendes
anuals és de 650 600 €, calcula el saldo mitjà de clients que
manté aquesta empresa.
365
nc 5 ———
PMc
Vendes
Clients 5 —————
nc
Saldo mitjà de clients 5 71 298,63 €
15. Dos amics volen dedicar-se a la compravenda de samarretes.
Calcula el capital mínim que necessiten si després de fer-ne
un estudi de mercat han decidit el següent:
Es trigarà una mitjana de vint dies a vendre les samarretes.
Es cobrarà a 30 dies d’haver fet la venda.
Es pagarà a 40 dies d’haver fet la compra.
365
na 5 —— 5 18,25
20
10 000
Saldo mitjà d’existències 5 ———— 5 548 €
18,25
365
nc 5 —— 5 12,16
30
25 000
Saldo mitjà clients 5 ———— 5 2 055,92 €
12,16
365
np 5 —— 5 9,125
40
10 000
Saldo mitjà proveïdors 5 ———— 5 1 095,89 €
9,125
Capital mínim 5 548 1 2 055,92 2 1 095,89 5 1 508,03 €
16. La durada del cicle d’explotació d’una empresa comercial és
de 80 dies. El cost diari del cicle és de 500 €; si la mitjana
del termini de pagament que li concedeixen els diversos creditors és de vint dies, troba el capital mínim que necessita
aquesta empresa per finançar-ne el cicle comercial.
FM 5 500 ? (80 2 20) 5 30 000 €
Comprova el teu nivell
1. El cicle llarg està associat amb:
a) La inversió en elements d’actiu circulant.
b) La inversió en elements d’actiu immobilitzat.
c) Les amortitzacions, que permeten recuperar cada any
part de la inversió feta.
d) Les respostes b) i c) són correctes.
Resposta correcta: d).
2. La durada del cicle curt de l’empresa s’anomena:
a) Període mitjà d’aprovisionament.
b) Període mitjà d’explotació.
c) Període mitjà de maduració.
d) Període mitjà de pagament.
Resposta correcta: c).
3. Si el període mitjà de cobrament d’una empresa és 0, vol
dir:
a) Que l’empresa no ven res.
b) Que totes les vendes les cobra al comptat.
c) Que totes les compres les paga al comptat.
Compres anuals de samarretes: 10 000 €
d) Que és una empresa industrial.
Vendes anuals: 25 000 €
Resposta correcta: b).
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
4. Donat un consum anual de matèries primeres, com més gran
sigui el valor de la mitjana d’existències que es mantenen en
el magatzem:
a) Més gran serà el període mitjà de pagament.
b) Més petit serà el període mitjà de pagament.
c) Més gran serà el període mitjà d’aprovisionament.
d) Més petit serà el període mitjà d’aprovisionament.
Resposta correcta: c).
09
105
9. El període mitjà de maduració financer:
a) És sempre més gran que el període mitjà de maduració
econòmic.
b) És sempre més petit o igual que el període mitjà de
maduració econòmic.
c) Coincideix amb el període mitjà de maduració econòmic
si el període mitjà de pagament és igual a 0.
d) Les respostes b i c són correctes.
Resposta correcta: d).
5. El consum anual de matèries primeres:
a) És igual a les compres de l’exercici menys la variació
d’existències.
10. El capital mínim o fons de maniobra mínim que necessita
una empresa:
b) És igual a les compres de l’exercici més la variació
d’existències.
a) Augmenta en augmentar el període mitjà de maduració
financer.
c) Coincideix amb les compres quan la variació d’existències
és igual a 0.
b) Disminueix en augmentar el període mitjà de maduració
financer.
d) Les respostes a i c són correctes.
c) Únicament es relaciona amb el període mitjà de pagament.
Resposta correcta: d).
6. El període mitjà de cobrament relaciona:
a) El volum de compres totals de l’exercici amb el saldo
mitjà de proveïdors.
b) El volum total de compres de l’exercici amb el saldo de
clients i altres crèdits comercials.
c) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà
de proveïdors.
d) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà
de clients i altres crèdits comercials.
Resposta correcta: d).
7. El període mitjà de maduració d’una empresa comercial:
a) És, normalment, més curt que el d’una empresa industrial.
b) És, normalment, més llarg que el d’una empresa industrial.
c) Està format per més subperíodes que el d’una empresa
industrial.
d) Està format pels mateixos subperíodes que el d’una
empresa industrial.
Resposta correcta: a).
8. Una empresa té un període mitjà de maduració econòmic de
50 dies i el període mitjà de pagament és de vint dies:
d) No té cap relació amb el període mitjà de maduració.
Resposta correcta: a).
Prepara les PAU
1. Una empresa que comercialitza llaunes de tomàquet, que
obre els 365 dies de l’any, va ingressar l’any 2011 un total
de 2 800 000 €, després d’haver venut el total de llaunes que
va comprar als seus proveïdors aquell any i per les quals va
pagar 1 700 000 €.
Va mantenir unes existències mitjanes de 60 000 € durant
l’any i un saldo mitjà de clients de 170 000 €
a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic
d’aquesta empresa. (0,5 punt)
b) Calcula el període mitjà de maduració financer si el saldo
mitjà que va mantenir amb els seus proveïdors va ser de
140 000 €. (0,5 punt)
c) Explica què passarà amb el PMM financer, i calcula’n el
seu valor, si el proveïdor exigeix pagar al comptat totes
les compres (el saldo mitjà de proveïdors serà 0 €). (0,5
punt)
d) Calcula el saldo mitjà d’existències que mantindria
aquesta empresa si el període mitjà d’aprovisionament
fos de 20 dies. (0,5 punt)
a) El PMME està format pels subperíodes d’aprovisionament (o
venda per a una empresa comercial) i de cobrament:
a) El període mitjà de maduració financer és de 70 dies.
PMME 5 PMa 1 PMc
b) El període mitjà de maduració financer és de 30 dies.
Consums anuals
1 700 000
Da 5 ————————————— 5 —————— 5 28,333
Saldo mitjà d’existències
60 000
c) El període mitjà de maduració financer és de 60 dies.
d) Cap de les respostes anteriors no és correcta.
Resposta correcta: b).
365
PMa 5 ———— 5 12,88 dies
28,333
106
09
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Vendes anuals
2 800 000
Dc 5 ———————————— 5 —————— 5 16,47 dies
Saldo mitjà de clients
170 000
365
PMc 5 ———— 5 22,16 dies
16,47
PMME 5 12,88 1 22,16 5 35,04 dies
b) El PMMF 5 PMME 2 PMp
clients, mentre que el de pagament és el nombre de dies que
l’empresa triga de mitjana a pagar les factures dels proveïdors.
3. Respon raonadament les preguntes següents:
a) Explica la relació que hi ha entre el període mitjà de
maduració i el fons de maniobra mínim necessari.
(1 punt)
Consums anuals
1 700 000
Dp 5 ———————————— 5 —————— 5 12,14
Saldo mitjà de proveïdors
140 000
b) Explica la relació entre l’amortització i el cicle llarg de
l’empresa. (1 punt)
365
PMp 5 ———— 5 30,06 dies
12,14
a) El fons de maniobra mínim que necessita una empresa és
la quantitat de recursos que es requereixen per finançar el
cicle d’explotació. Quan més petit sigui el període mitjà de
maduració, menors seran els saldos mitjans d’existències,
client, etc., i, per tant, menor serà el fons de maniobra necessari.
PMMF 5 35,04 2 30,06 5 4,98 dies
c) Si el saldo mitjà de proveïdors és 0, el PMp també ho serà i,
per tant, el PMMF coincidirà amb el PMME. En conseqüència, l’empresa haurà de finançar totalment el seu cicle d’explotació o cicle curt ja que no compta amb el finançament
dels proveïdors.
El PMMF 5 PMME 5 35,04 dies
Consums totals
d) Saldo mitjà d’existències 5 ——————— ? PMa 5
365
1 700 000
5 ————— ? 20 5 93 150,68 euros
365
2. Respon raonadament les preguntes següents:
a) Enumera els subperíodes que formen el període mitjà de
maduració econòmic d’una empresa industrial. (0,5 punt)
b) Explica la diferència entre el subperíode mitjà d’aprovisionament i el subperíode mitjà de venda. (0,5 punt)
b) El cicle llarg de l’empresa comença amb la captació de recursos dineraris i la seva immobilització en béns d’actiu fix.
A mesura que passa el temps, tots aquests béns es van desgastant per l’ús o per l’obsolescència. L’amortització anual
s’incorpora al cost del producte i permet recuperar cada any
una part de la inversió feta. Quan el bé està totalment amortitzat, el fons d’amortització s’utilitza per renovar-lo; això
donarà lloc a un altre cicle.
4. Una empresa ha comprat l’any anterior matèries primeres per
a la producció per valor de 98000€. A l’inici de l’exercici tenia
al seu magatzem matèries primeres valorades en 55 000 € i al
final li queden matèries primeres valorades en 75 000 €.
a) Calcula el saldo mitjà d’existències. (0,5 punt)
b) Calcula el període mitjà d’aprovisionament. (0,5 punt)
c) Explica què representa el valor obtingut. (0,5 punt)
c) Com s’obté el període mitjà de maduració financer a
partir del període mitjà de maduració econòmic? (0,25
punts). Què representa el període mitjà de maduració
financer? (0,25 punts)
d) Si la mitjana d’empreses del sector treballa amb un
període mitjà d’aprovisionament de 15 dies, quines recomanacions li faries a l’empresa? (0,5 punt)
d) Explica la diferència entre el subperíode mitjà de cobrament i el subperíode mitjà de pagament. (0,5 punt)
55 000 1 75 000
a) Saldo mitjà d’existències 5 ———————— 5 65 000 €
2
a) El període mitjà de maduració està format pels subperíodes
d’aprovisionament, de fabricació, de venda i de cobrament.
Consums anuals
960 000
b) Da 5 ———————————— 5 ————— 5 14,76
Saldo mitjà de proveïdors
65 000
b) Els dos subperíodes fan referència al temps que les existències es troben al magatzem. En el cas del subperíode
d’aprovisionament, es tracta de les matèries primeres abans
d’utilitzar-les en el procés de producció. En el cas del subperíode de venda, són els productes acabats abans de vendre’ls.
c) Per obtenir el període mitjà de maduració financer a partir
del període mitjà de maduració econòmic, cal restar-li al
primer el subperíode de pagament. El període mitjà de maduració financer representa el temps que l’empresa ha de finançar el seu cicle curt, és a dir, des que paga la compra de
matèries primeres fins que recupera els diners pel cobrament
de la venda de productes acabats.
d) El subperíode mitjà de cobrament és el nombre de dies
que l’empresa triga de mitjana a cobrar les factures dels
365
PMa 5 ———— 5 24,71 dies
14,76
Trobem el valor dels consums anuals fent la següent operació: Compres 1 Existències inicials 2 Existències finals
c) El PMa és de 24,71 dies. Això vol dir que les primeres matèries romanen al magatzem una mitjana de 24,71 dies des
que es compren fins que entren en la cadena de producció.
d) El subperíode d’aprovisionament de l’empresa és superior al
de la mitjana del sector; per tant, la nostra empresa presenta un desavantatge comparatiu amb la competència. Se li
hauria de recomanar que disminuís aquest temps intentant
adaptar les comandes a proveïdors a les necessitats de producció.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
09
107
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
3. El període mitjà de maduració financer d’un empresa
comercial:
1. Una disminució del període mitjà de maduració financer:
a) Només es pot produir si l’empresa és comercial.
b) Serà sempre més llarg que el període mitjà de maduració econòmic.
b) Es pot haver produït per una disminució del subperíode de cobrament.
c) Coincideix sempre amb el període de maduració
econòmic.
c) Es pot haver produït per un augment del subperíode
de pagament.
d) Les respostes b i c són correctes.
2. Una disminució dels saldos mitjans d’existències i de
drets de cobrament sobre clients:
a) Provoca un augment del període mitjà de maduració
econòmic.
b) Provoca un augment del subperíode de pagament.
c) Provoca una disminució del subperíode de pagament.
d) Provoca una disminució del període mitjà de maduració econòmic.
a) Pot tenir un valor negatiu.
d) Coincideix amb el període de pagament de salaris.
4. Quan el consum d’existències és superior a les compres:
a) Es produeix un increment en les existències finals.
b) El període mitjà d’aprovisionament supera els 30
dies.
c) Es produeix una disminució de les existències finals.
d) El saldo mitjà d’existències no varia.
1. Resposta correcta: d).
2. Resposta correcta: d).
3. Resposta correcta: a).
4. Resposta correcta: c).
108
10
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 10. La direcció estratègica
de l’empresa
Activitats
1. Si hem considerat que el model de Porter de les cinc forces
competitives defineix entre una d’aquestes forces el poder
negociador dels proveïdors, explica de forma àmplia quina
influència té sobre la situació competitiva de l’empresa. Pots
ampliar la informació fent una recerca per Internet.
Com més alta sigui la capacitat de negociació dels proveïdors,
més alta serà la seva influència sobre les decisions estratègiques
de l’empresa i, d’aquesta forma, limitaran la seva situació competitiva ja que l’empresa haurà de destinar recursos i temps a
aquesta negociació i disposarà de menys marge de maniobra per
prendre decisions estratègiques.
2. Llegeix el text següent i comenta si el que diu és veritable o
fals:
«Una de les principals barreres d’entrada a un mercat és una
elevada inversió inicial. Què vol dir això? Doncs que com més
gran hagi de ser la inversió mínima necessària per iniciar un
negoci, més fàcil serà que entrin nous competidors.»
procés estratègic amb els diferents apartats que defineixen
aquest procés de direcció estratègica. Es demana que plantegis una de les etapes d’aquest procés: l’avaluació de les
alternatives estratègiques.
L’avaluació d’estratègies alternatives implica definir altres estratègies que complementin o substitueixin l’estratègia principal,
amb la intenció de donar resposta a qualsevol canvi en l’entorn
que pugui alterar la planificació inicial. Parlant de forma colloquial, seria com tenir un «pla B».
En el cas de la nova línia de negoci de banyadors no esportius
amb dissenys extremats i materials exclusius com a fet diferencial, poden existir diverses línies o estils estètics per triar.
Encara que l’empresa hagi realitzat el seu estudi de mercat per
investigar quins estils tindran millor acceptació, fins que no
arribi el moment d’avaluar el nivell de vendes de la nova gamma
de productes, no se’n podrà conèixer l’èxit. Si es proposen estils
alternatius a la línia seleccionada, en el cas que aquesta a la
pràctica no tingui molt èxit, l’empresa els podrà oferir per mirar
de millorar els resultats.
5. Llegeix el cas següent, referent a l’estratègia de l’empresa
Camper, i contesta les preguntes que se’t plantegen al final.
Camper: el disseny que trepitja fort. Un interessant cas
d’estudi que il·lustra que Camper és molt més que sabates
Aquesta afirmació és falsa a la part final, ja que com més elevada
sigui la inversió inicial necessària per començar un negoci, més
difícil serà l’entrada de nous competidors, ja que això és una barrera d’entrada per a aquests nous competidors.
Camper és una empresa de fabricació de calçat de Mallorca amb
una dilatada història al darrere, fruit dels seus orígens en el
negoci familiar de sabates de vestir de qualitat, sota la marca
Lotusse.
Per exemple, una de les raons per la qual la companyia ferroviària
estatal Renfe no té gairebé competència és que els competidors
tenen una barrera d’entrada molt gran, que és l’elevadíssima inversió inicial en xarxes ferroviàries. Aquesta és la característica
comuna a la gran majoria de monopolis.
El primer model que van fabricar va ser batejat Camaleón i
estava totalment elaborat amb materials reciclats, com tires
soltes de cuir i lona i neumàtics usats. S’inspirava en l’antic
costum dels pagesos mallorquins de fabricar-se ells mateixos
les sabates amb retalls. L’empresa es va anomenar Camper,
‘pagès’ en mallorquí, fent honor a aquestes arrels rurals.
3. Quina diferència hi ha entre l’anàlisi estratègica i la implantació estratègica? Posa’n un exemple on es vegi la diferència.
L’anàlisi estratègica és la base per iniciar una estratègia, ja que
estudia els elements que envolten l’empresa i els recursos de
què disposa. En canvi, la implantació estratègica suposa l’aplicació a la pràctica de l’estratègia seleccionada. És a dir, la diferència
és que la primera és l’estudi previ i la segona és l’aplicació.
Per exemple, suposem que una empresa que fabrica productes
lactis (llet, formatges i iogurts) es planteja la possibilitat d’obrir
una nova idea de negoci, un línia de productes lactis per a nadons
de zero a tres anys. La fase inicial d’anàlisi estratègica suposarà
la recollida d’informació sobre l’entorn i l’estudi dels recursos dels
quals disposa l’empresa per poder dur a terme el projecte. La fase
final d’implantació estratègica implica l’aplicació de l’estratègia
a la pràctica, planificant el conjunt d’accions que l’empresa ha
de realitzar per posar en el mercat la nova gamma de productes.
4. Una empresa que es dedica a la fabricació de banyadors
esportius per a home i dona decideix, atesa la gran competència que hi ha en el sector, fer un canvi important en la
seva estratègia: obrir una nova línia de negoci especialitzada en banyadors per a ús no esportiu amb dissenys molt
extremats i materials molt tècnics. L’empresa formula el seu
Camper va trencar amb la tradició al decidir que fossin tallers
externs els que fabriquessin el producte en comptes de la
factoria familiar, Lotusse. Alguns membres de la família van
mostrar la seva preocupació pel control de qualitat, però la
decisió va permetre a l’empresa centrar-se en el disseny i el
màrqueting.
El 1981, Camper va obrir la seva primera botiga a Barcelona, el
concepte de la qual va idear juntament amb Vinçon, un prestigiós comerç de la ciutat. La idea era permetre que els consumidors poguessin tocar les sabates. En aquella època, en la
majoria de sabateries el comprador havia de triar un model de
sabata de l’aparador i el dependent s’encarregava de mirar si
hi havia el seu número. A mesura que l’empresa va anar obrint
més botigues, cadascuna va adquirir un caràcter propi, tot i
que totes transmetien la imatge de Camper de desimboltura,
de creativitat i d’homenatge a les seves arrels mediterrànies.
No va ser fins a finals dels anys 80 quan Camper va començar
a tenir competència directa en el mercat espanyol. El primer
dels competidors estrangers va ser Panama Jack. Camper va
respondre al desafiament produint nous dissenys, entre ells
el dels famosos Twins. Aquest model es basa en un concepte
molt senzill: cadascuna de les sabates del parell, tot i que són
complementàries entre elles, té la seva pròpia personalitat.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
Després l’empresa va mirar cap a l’exterior. El seu primer intent
d’internacionalitzar-se fou el 1987, quan va assistir a una fira
a Alemanya. La marca i els seus dissenys van cridar l’atenció,
però no es va concretar cap venda, atès que les marques espanyoles eren molt poc conegudes en aquella època. Així ho
recorda el fundador de Camper: «Ningú havia vist mai abans
una marca espanyola. Espanya produïa moltíssim calçat, però
era sempre per a altres marques. El 1987, Espanya tenia molt
mala imatge i era difícil exportar a altres països europeus. [La
presentació de la marca a Alemanya] va ser una de les pitjors
experiències. Per això, ens vam proposar millorar la imatge
d’Espanya a l’estranger».
Cap al 1992, aquesta imatge havia donat un gir de 180
graus gràcies als Jocs Olímpics de Barcelona i a l’Exposició
Universal de Sevilla. L’equip de Camper va veure que era el
moment perfecte per tornar a intentar expandir-se internacionalment. Va obrir quatre botigues a Londres, París, Milà
i Colònia, però la gent encara preguntava què era Camper.
L’empresa es va adonar aleshores que havia d’expressar el
seu esperit amb paraules. Durant les reunions internes que
es van celebrar amb aquest objectiu van sorgir paraules com
tradició, història, Mediterrani, pagès, comoditat, gent, ecològic i imaginació. Per sobre de tot, Camper va rebutjar la
idea de ser una marca de moda i va optar per ser coneguda
com un dissenyador de sabates industrial.
El procés d’internacionalització va rebre un gran impuls el
1996. Empreses japoneses van trucar a Camper interessant-se
per la línia Brothers, que havien vist a França i al Regne Unit.
Les primeres remeses es van vendre bé al Japó, fins al punt que
van seguir arribant comandes i es van assolir les 100 000 unitats el primer any. L’èxit de Camper al Japó va pujar la moral de
l’empresa i li va proporcionar majors recursos financers.
El següent triomf va ser Pelotas, un model inspirat en les velles
sabates de boxa i bitlles, però amb un toc modern. La sabata es
va popularitzar a tot Europa i va triplicar la mida de l’empresa
en quatre anys. La facturació va passar de 43 milions d’euros el
1997 a 151 milions el 2001. El model Pelotas va atènyer el seu
punt àlgid el 2001 i després va començar a decaure.
Una sèrie de contratemps, com la sortida d’un acord de distribució als Estats Units, va afectar els ingressos de Camper el
2002 i el 2003. Camper va aprofitar per reforçar la seva eficàcia operativa i va seguir llançant nous productes. Fruit de tot
això va néixer Wabi, una línia de calçat completament reciclable. Mentre la majoria de sabates comptaven fins amb seixanta
components, els Wabi estaven fets només amb sis.
L’any 2000 l’empresa es va diversificar amb dos negocis a
Barcelona: l’hotel CasaCamper i el restaurant FoodBall, una
alternativa ecològica i sana als establiments de menjar ràpid.
Aquest canvi es basava en la voluntat de reforçar la marca i
potenciar el producte sota la idea de «sostre, roba i menjar».
IESE Insight, 2007 (adaptació)
a) Creus que Camper va fer una formulació clara de la seva
estratègia competitiva? Quina ha estat?
b) Quina va ser la seva avaluació dels recursos interns de la
seva estratègia corporativa?
a) La primera mostra de la seva estratègia competitiva va ser
la decisió de fabricar els seus productes en tallers externs,
10
109
de forma que els esforços de l’empresa se centressin en el
disseny i en el màrqueting, tot i desenvolupar un sistema de
control de qualitat que evitava perdre el control operatiu
de la producció.
b) L’empresa disposava d’un gran coneixement del negoci del
calçat perquè es tractava d’un negoci amb arrels familiars.
Aquest era un dels punts forts del negoci, que es va acompanyar de dissenys molt originals i l’aposta per un màrqueting
molt innovador.
6. Una empresa industrial fabrica vehicles de diferents tipus:
turismes, camions i motocicletes. La direcció de l’empresa
ha decidit engegar un pla per renovar l’oferta de turismes,
ja que ha notat que els últims tres anys les vendes han crescut molt poc, malgrat que en general el sector està passant
un bon moment i els models dels competidors directes han
experimentat increments notables de les seves vendes. Quin
tipus d’estratègia creus que és la que es vol posar en marxa?
Raona’n la resposta.
Es tracta d’una estratègia de negoci, ja que se centra en uns dels
elements de la família de negocis que té l’empresa.
7. Fes una activitat de recerca i posa exemples d’empreses reals
que tinguin diferents unitats de negoci.
Existeixen nombrosos exemples de grans empreses que dintre
d’un mateix conglomerat industrial desenvolupen diferents unitats de negoci. Una d’elles és l’empresa japonesa Honda, que té
una gran varietat de negocis: automòbils, motocicletes, maquinària per a jardineria i agricultura, motors nàutics i embarcacions, maquinària industrial diversa, etc.
Un altre exemple significatiu podria ser Nestlé (http://www.
nestle.es), que disposa de diferents línies de productes: dietètics, menjar en llauna, aliments infantils, gelats, aliments per a
mascotes, cafè… (Aquarel, Litoral, Solís, Nescafé… són exemples de les seves marques comercials).
8. Explica per quina raó una estratègia de preus baixos no ha de
ser necessàriament igual que una de costos baixos. Posa’n un
exemple il·lustratiu.
No són el mateix, encara que es podrien combinar utilitzant una
estratègia híbrida. Una estratègia de preus reduïts pot tenir com
a objectiu intentar ampliar quota de mercat o expulsar-ne algun
competidor amb una competència de preus. En canvi, una estratègia de costos baixos pot tenir la mateixa finalitat que l’anterior, però cal que l’empresa implementi una solució tecnològica
o operativa que li permeti incrementar els marges de benefici,
en els casos que no vulgui iniciar una guerra de preus amb els
competidors o que no vulgui alterar el preu del producte.
Per exemple, una empresa que està explotant una concessió
administrativa i que vol incrementar els seus beneficis, com
per exemple els peatges d’una autopista, i suposant que els
preus estan fixats de forma oficial, haurà d’aplicar una estratègia de costos baixos. Si pel contrari una empresa es troba en
un entorn summament competitiu, com la distribució de begudes a bars i restaurants, però creu que té suficient capacitat
financera, pot implementar una estratègia de preus reduïts per
millorar la seva posició en el mercat i augmentar la seva quota
de mercat.
110
10
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
9. Sempre es pot aplicar una estratègia de diferenciació?
Creus que hi ha situacions en les quals no es pot? Posa’n un
exemple.
El límit d’una estratègia de diferenciació està en la capacitat
de segmentar un producte concret; és a dir, si un producte és
difícilment segmentable, com pot ser la venda de benzina, l’estratègia competitiva no es desenvoluparà en la diferenciació,
sinó potser en una estratègia de preus baixos o en el fet d’oferir
un valor afegit, com les botigues de conveniència.
j Capacitat estratègica: els recursos de què disposa l’empresa
per iniciar una estratègia.
4. Quines condicions s’han de donar per poder aplicar amb èxit
una estratègia de baixos costos de producció?
La principal condició és l’existència d’un avantatge competitiu
a nivell tecnològic o operatiu que permeti realment a l’empresa produir amb uns costos significativament inferiors als de la
competència.
10. Identifica les característiques essencials de l’estratègia
d’IKEA i classifica-les en funció del tipus d’estratègia.
5. Què és la creació de valor? Sempre és la base d’una estratègia competitiva?
La principal característica de l’estratègia d’IKEA és el desenvolupament d’un avantatge competitiu en la forma de vendre
els productes molt nova (ven els productes en grans superfícies
en què s’ofereix una gamma molt àmplia) i en la relació del
producte amb l’usuari, ja que és ell qui els ha de muntar. A
partir d’aquest avantatge competitiu, IKEA ha pogut desenvolupar estratègies de negoci més específiques com ara estratègies
híbrides de preus baixos, que li permeten oferir productes d’alta
qualitat a preus competitius, la combinació d’aquests dos valors
és el que els diferencia de la resta de competidors.
La creació de valor és una estratègia en la qual s’adopta o
s’afegeix una característica novedosa o un factor innovador que
permet que el producte tingui més éxit comercial. Es tracta fonamentalment d’una estratègia competitiva ja que és en l’entorn competitiu on el factor diferenciador que suposa aquesta
creació de valor pot ser un element important.
Activitats finals
1. Explica què caracteritza una estratègia operativa. En podries
posar un exemple?
Una estratègia operativa és aquella estratègia que centra els
seus objectius en aspectes específics d’un departament de l’empresa o en aspectes que afecten de forma concreta el funcionament diari de l’empresa.
L’estratègia operativa d’una empresa que fabrica vehicles industrials (carretilles elevadores o grues autoportants) seria, per
exemple, aquella que decidís revisar el sistema de control de
qualitat per incidir de forma més intensa en les incidències per
manca de qualitat que últimament estan provocant més problemes dels habituals.
2. Com és l’estratègia competitiva de preus baixos? Explica
quan creus que s’ha d’aplicar.
L’estratègia competitiva de preus baixos o preus reduïts consisteix a fixar uns preus que estiguin per sota dels de la competència; d’aquesta manera l’empresa pot prendre clients als seus
competidors. Aquesta estratègia s’aplica en sectors on hi ha competència i encara és possible reduir els marges de benefici. També
és habitual aplicar-la en mercats on hi ha poca diferenciació entre
els productes i la competència es fonamenta en el preu d’aquests.
3. Què és l’anàlisi estratègica? De què es compon?
L’anàlisi estratègica és aquella que estudia els factors que fonamenten una estratègia empresarial i que s’han de tenir en
compte per definir-la. Poden ser:
j Entorn econòmic i social: característiques dels factors que
envolten l’empresa i que defineixen l’entorn socioeconòmic.
j Expectatives dels socis de l’empresa: què és el que volen i
quines són les seves inquietuds respecte a l’empresa.
6. Comenta la veracitat de l’afirmació següent:
«La direcció estratègica de l’empresa ha de prendre una decisió important si vol desenvolupar l’empresa: triar un dels
tres nivells d’estratègia empresarial: la corporativa, la de
negoci i l’operativa.»
Aquesta afirmació és certa, ja que quan es crea una empresa o
aquesta vol donar una important empenta a la seva activitat, ha
de decidir en quin àmbit de l’estratègia vol centrar les millores,
és a dir, en quins àmbits té possibilitats reals d’èxit. Cal recordar
que també hi pot haver estratègies que combinin factors dels
tres àmbits.
7. Creus que hi ha alguna diferència entre l’aplicació d’una
estratègia corporativa o d’una estratègia de negoci en una
gran empresa? I si considerem el cas d’una pime?
En el cas de les grans empreses, caracteritzades per tenir diferents
línies de negoci, i en alguns casos poc relacionades, la diferència
entre una estratègia corporativa que afecta tota l’empresa i una
estratègia de negoci és fonamental. En canvi, en el cas de les
pimes la diferència és molt menor, ja que, per la dimensió reduïda
de l’abast de les seves activitats, és habitual que disposin d’una
única línia de negoci, amb la qual cosa, la distinció d’ambdues
estratègies no té gaire sentit.
8. Penses que la finalitat de totes les estratègies és la millora
de la situació competitiva de l’empresa?
Sempre que una empresa operi en un mercat competitiu, la
gran majoria de les estratègies tindran com a objectiu directe i primordial millorar la seva posició competitiva. Però això
no es dóna de forma exclusiva, ja que a vegades una empresa
vol influir sobre detalls que no impliquen una millora a nivell
competitiu, per exemple si actua en règim de monopoli o de
competència monopolista.
9. Què és una estratègia híbrida? Explica com s’ha de desenvolupar.
Una estratègia híbrida és aquella que aplica una combinació de
diferents elements estratègics, com per exemple una estratègia
de preus reduïts i a més amb una diferenciació respecte als pro-
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
ductes de la competència, amb l’oferta d’una característica que
incrementa el seu valor.
10. Quina condició s’ha de donar per a l’aplicació d’una estratègia de diferenciació segmentada? Explica la relació que hi ha
amb la segmentació.
La principal condició és que realment hi hagi la possibilitat comercial d’explotar una línia de segmentació que aporti elements
competitius a l’empresa, és a dir, que existeixi la possibilitat
que l’empresa pugui diferenciar-se dels competidors mitjançant
l’explotació d’una estratègia de segmentació del producte.
11. Quins factors creus que s’han de donar per tal que una estratègia fonamentada en la diferenciació segmentada tingui èxit?
Bàsicament, l’existència d’una segmentació òptima del producte, que permeti identificar en quins segments l’empresa té possibilitats de millorar la seva posició competitiva dins del mercat.
12. Suposem la situació d’un mercat molt competitiu on hi ha
moltes empreses de dimensions i capacitats productives
similars, que elaboren el mateix producte amb un grau molt
alt d’homogeneïtat i on cap no té una posició privilegiada.
Creus que una empresa pot triar una estratègia competitiva
basada en els preus baixos?
Una estratègia de preus baixos només tindrà èxit si una de les
empreses té una capacitat financera superior que li permet suportar millor o té un avantatge productiu a nivell tecnològic. En
el cas contrari, a causa de l’homogeneïtat del mercat, no serà
factible desenvolupar amb èxit aquest tipus d’estratègies.
13. Una empresa que té com a activitat única la confecció de
camises clàssiques per a home es planteja la possibilitat
d’oferir un nou producte, la gamma de samarretes per al
públic més jove. De quin tipus d’estratègia estem parlant?
Raona’n la resposta.
Es tracta d’una estratègia de negoci, ja que vol iniciar una nova
línia d’explotació amb una nova gamma de producte.
14. Considera el cas d’una empresa que té com a activitat fonamental la producció i la distribució de calçat professional per
a usos industrials i especialitzats. Es troba amb la circumstància que està experimentant una baixada de les vendes com
a conseqüència de l’entrada de competidors estrangers que
ofereixen productes de qualitat molt semblant però a preus
inferiors. Com a reacció a aquesta situació adversa, la direcció
de l’empresa s’està plantejant diferents estratègies:
a) Instal·lar maquinària més moderna que permeti a l’empresa produir amb qualitats més altes que els competidors, però amb un increment dels costos de producció del
15 %.
b) Implantar una campanya agressiva de promoció amb
molta publicitat que reafirmi la imatge de marca i permeti fidelitzar els clients.
c) Reconsiderar l’activitat de l’empresa, i dins del sector del
calçat, especialitzar-se en altres productes, com ara el
calçat esportiu.
Explica quin tipus d’estratègia implica cada alternativa i comenta quins factors s’han de donar per tal que tinguin èxit,
si creus que en poden tenir.
10
111
L’estratègia a) és una estratègia operativa ja que implica un
canvi en l’estructura productiva de l’empresa amb una millora tecnològica. Però també té un caràcter d’estratègia a llarg
termini perquè aquest canvi potser no es pot realitzar en un
període curt de temps.
L’estratègia b) té els elements d’una estratègia de negoci, ja
que se centra en la potenciació d’una línia de negoci, que és la
gamma de productes que ofereix l’empresa. Es proposa millorar
certs aspectes molt específics de la seva acció comercial.
L’estratègia c) també es podria considerar una estratègia de negoci, ja que es basa a obrir i explotar noves línies de negoci, oferint
una nova gamma de productes, sempre que a nivell operatiu l’empresa disposi dels mitjans materials i humans per fer-ho.
L’èxit de cada estratègia dependrà dels aspectes (de millora o
de reactivació de l’empresa) que responguin millor als canvis en
la demanda o que responguin a les característiques intrínseques
del mercat. Per avaluar-ne amb fiabilitat les possibilitats d’èxit,
caldrà realitzar un estudi de mercat i un estudi economicofinancer que analitzin les possibilitats reals de cadascuna de les
estratègies.
15. Considerem el cas d’una empresa que opera en un mercat en
situació de monopoli. Quina de les cinc forces competitives
fa referència a aquesta situació? Implica una bona situació
de l’empresa? I si opera en un mercat en situació de competència perfecta? Raona la resposta.
La força competitiva que hi fa referència és el grau de rivalitat
dels competidors. En el cas que hi hagi un monopoli, la posició
competitiva de l’empresa en qüestió és bona, ja que no té l’amenaça dels competidors i pot explotar amb més llibertat i marge
de maniobra les possibilitats del mercat.
Si, en canvi, el mercat en què opera l’empresa és de competència perfecta, és a dir, de molts competidors de dimensió prou
petita per no tenir capacitat d’influir sobre el mercat de forma individual, la situació competitiva és diferent. Tindrà més
limitacions i sempre haurà de tenir en compte que qualsevol
estratègia pot tenir una resposta per part de les empreses de
la competència. En aquest cas, les estratègies que pot posar en
pràctica seran diferents que en la situació de monopoli.
16. Suposem el cas d’una empresa que elabora productes làctics que ha desenvolupat una unitat de negoci amb la producció d’un tipus de llet d’alta qualitat per als consumidors
d’ingressos alts que estan disposats a pagar més. Quin és el
tipus d’estratègia competitiva?
En aquest cas podem suposar que l’empresa està aplicant una
estratègia competitiva de diferenciació, ja que ha decidit centrar-se en la producció de llet per als consumidors que estan
disposats a pagar més per una llet que sigui de més qualitat.
Això és un exemple d’estratègia que es pot resumir amb el lema
«La qualitat té un preu».
Comprova el teu nivell
1. Una estratègia que es fonamenta en la potenciació de l’activitat global de l’empresa és una estratègia:
a) Operativa
b) Corporativa
112
10
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
c) De negoci
a) Sí, sempre
d) Financera
b) No, mai
Resposta correcta: b).
c) Sí, només en el cas d’empreses grans
d) Sí, en algunes circumstàncies concretes
2. L’estratègia que combina l’aplicació d’un preu reduït i la
diferenciació és una estratègia:
a) De diferenciació
b) Corporativa
Resposta correcta: b).
8. Una estratègia que es fonamenta a oferir un producte substancialment diferent de la competència és una estratègia:
c) Híbrida
a) Operativa
d) De costos de producció baixos
b) Corporativa
Resposta correcta: c).
c) De diferenciació
d) De costos baixos
3. Una estratègia operativa és aquella que té com a objectiu la
utilització eficient dels recursos de l’empresa. És veritable o
falsa aquesta afirmació?
a) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia corporativa
Resposta correcta: c).
9. Una estratègia corporativa té una dimensió temporal:
a) A llarg termini
b) Veritable
b) A mitjà termini
c) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia de negoci
c) No té dimensió temporal remarcable
d) Falsa, perquè es tracta d’una estratègia operativa
d) A curt termini
Resposta correcta: b).
Resposta correcta: a).
4. Una estratègia corporativa és d’un abast més ampli que una
estratègia de negoci.
10. Una estratègia operativa s’aplica en l’esfera més general de
l’estratègia empresarial:
a) Veritable
a) Fals, ja que està en el terme mitjà
b) Fals; és d’abast inferior
b) Veritable
c) Fals; no hi ha diferència
c) Fals, ja que està en el terme inferior
d) És indiferent
d) Veritable, però només en el cas d’una estratègia corporativa
Resposta correcta: a).
Resposta correcta: c).
5. La dimensió temporal d’una estratègia operativa normalment
és:
Prepara les PAU
a) A curt termini
b) A mitjà termini
c) A mitjà i llarg termini
d) A llarg termini
Resposta correcta: a).
6. L’estudi de la capacitat estratègica és un element:
a) De la implementació de l’estratègia
b) De l’elecció estratègica
c) D’una estratègia operativa
d) De l’anàlisi estratègica
Resposta correcta: d).
7. Una estratègia de preus baixos i una estratègia de baixos
costos són el mateix?
1. Respon raonadament les qüestions següents:
a) Explica la diferència entre una estratègia corporativa i
una estratègia operativa. (1 punt)
b) Posa’n un exemple. (1 punt)
a) Les diferències fonamentals d’aquestes estratègies són l’abast
i l’horitzó temporal de la seva implementació. Una estratègia corporativa té un efecte global sobre tota l’empresa i és
a llarg termini, mentre una estratègia operativa té un efecte
molt més limitat sobre l’empresa, ja que afecta un departament o una secció, i s’aplica a curt termini.
b) Quan una empresa que fabrica material esportiu vol refer la
imatge de marca i enfoca tota l’empresa a l’exaltació dels
elements positius i humans de l’esport, com a imatge de
marca, haurà d’aplicar una estratègia corporativa. Si en canvi aquesta mateixa empresa vol renovar el seu sistema de
fabricació de calçat per tal de millorar la qualitat i els costos
de fabricació, haurà d’aplicar una estratègia operativa.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
2. Una empresa que produeix i comercialitza diferents productes lactis vol fer un canvi d’estratègia que li permeti millorar
els seus resultats econòmics. Al mercat on actua hi ha força
competència. Té dues alternatives:
t Especialitzar-se en la producció de productes lactis ecològics.
t Aplicar millores tecnològiques que li permetin reduir els
costos de producció.
a) Quina creus que serà la millor opció? (1 punt)
b) Analitza tots dos casos i valora els punts a favor i en contra a escala estratègica. (1 punt)
10
113
a) En aquest cas no es podran aplicar estratègies basades
en preus reduïts o en la diferenciació, perquè no hi ha
marge operatiu per aplicar-les. Si les empreses són molt
semblants en capacitat i dimensió operativa, tampoc serà
factible aplicar una estratègia de costos baixos de producció.
b) Només tindran èxit aquelles estratègies que impliquin una
relaxació d’aquestes característiques de competència perfecta, com per exemple que una de les empreses del sector
pugui implementar una innovació tecnològica que permeti
aplicar estratègies basades en preus reduïts o de costos baixos, que permeti millorar els resultats econòmics.
a) Únicament es podrà saber quina és la millor opció després
d’haver realitzat un estudi de mercat que permeti avaluar els
factors a favor i els factors en contra de cadascuna.
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
b) La primera estratègia, centrada en l’especialització en una
línia de negoci de productes lactis ecològics, es valora de
forma positiva perquè vol aprofitar un valor en alça en el
consum de productes d’alimentació: la producció ecològica,
lliure d’additius alimentaris i amb un major valor nutritiu.
En contra, pot suposar el risc de qualsevol activitat d’especialització: ser més vulnerable als riscos que suposa el mercat, com la variabilitat dels gustos i la creixent competència
en aquest sector.
1. Una empresa ha decidit incorporar el respecte al medi
ambient i la utilització en tots els seus àmbits d’un sistema productiu respectuós amb l’entorn; de quin tipus
d’estratègia genèrica estem parlant?
La segona estratègia, de millora tecnològica, té a favor que
pot permetre el creixement dels marges de beneficis, fruit
de la reducció dels costos de producció o la resta de costos
operatius (transport, distribució, etc.). En contra, que cal
una gran inversió en la implementació de noves tecnologies
que permetin aquesta reducció de costos.
3. Respon raonadament les preguntes següents:
a) Què és la creació de valor? (1 punt)
b) És la base de qualsevol estratègia competitiva? Raona la
resposta. (1 punt)
a) La creació de valor és l’increment del valor del producte
ofertat per l’empresa mitjançant la implementació de millores que li permetin obtenir un producte amb més prestacions, i, per tant, més beneficis, fruit de més ingressos per
vendes o per una millora dels marges de benefici.
b) Però una estratègia de creació de valor no sempre és l’única
estratègia competitiva, ja que en molts casos pot haver-n’hi
d’altres, com la diferenciació, que no impliquin una creació
de valor, tot i que les principals estratègies competitives
són d’una forma o d’una altra un procés de millora del valor
del producte de l’empresa.
4. Una empresa opera en un mercat molt competitiu en què els
marges comercials són molt reduïts i en què el producte és
molt homogeni i amb poques possibilitats de diferenciació.
a) Quines són les estratègies competitives que no serà convenient aplicar? (1 punt)
b) Si n’hi ha alguna que es pot aplicar, cal pressuposar
alguna altra condició? (1 punt)
a) Estratègia operativa.
b) Estratègia corporativa.
c) Estratègia de negoci.
d) Estratègia de diferenciació.
2. A quina de les cinc forces de Porter pertanyen les barreres de sortida?
a) Poder de negociació dels clients.
b) Poder de negociació dels proveïdors
c) Amenaça de productes substitutius.
d) Amenaces de nous competidors.
3. A quina etapa del procés de la direcció estratègica pertany l’avaluació de les alternatives estratègiques?
a) Elecció estratègica.
b) Implantació de l’estratègia.
c) Anàlisi estratègica.
d) No forma part de cap etapa.
4. Quin nom rep l’estratègia competitiva que combina la
diferenciació i els preus reduïts?
a) Híbrida.
b) Corporativa.
c) Líder en costos.
d) Enfocament.
1. Resposta correcta: b).
2. Resposta correcta: d).
3. Resposta correcta: a).
4. Resposta correcta: a).
114
11
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 11. Creixement intern i extern
de l’empresa
Activitats
1. Explica què són les economies d’aglomeració i posa’n exemples.
Són concentracions d’empreses de serveis i industrials en espais
amb serveis comuns i, per tant, menys costos.
2. Explica el significat de dimensió d’empresa.
La dimensió de l’empresa és la capacitat productiva que té
aquesta empresa.
3. Busca informació de clústers que hi hagi a Catalunya.
Resposta oberta.
Es pot buscar informació al lloc web: http://www.acc10.cat/
ACC1O/cat/estrategia-empresarial/clusters/
4. Sabent en què consisteix el concepte de creixement intern
i de creixement extern de l’empresa, quin creus que li interessa més?
En principi, el creixement extern és més interessant que l’intern,
ja que s’obren més mercats. No obstant això, per abastar nous
mercats, abans s’ha d’intentar créixer de forma interna incrementant la dimensió de l’empresa, és a dir, la seva producció.
5. Explica el concepte de fusió pura i posa’n exemples.
La fusió pura és la unió entre diverses societats per crear-ne
una de nova, amb la finalitat d’atendre amb més eficàcia uns
mercats que han esdevingut més amplis.
Aquest fenomen implica també la reestructuració de la nova
companyia ja que a la nova societat hi haurà departaments que
es duplicaran, com ara recursos humans, comptabilitat, comercials. La nova direcció haurà d’analitzar i prendre decisions sobre aquestes àrees.
6. Explica quina relació tenen els conceptes següents: internacionalització, multinacional, deslocalització.
Les multinacionals són empreses que tenen recursos per obrirse camí fora del país d’origen, és a dir, s’internacionalitzen. La
deslocalització també és una manera d’internacionalitzar-se,
però amb finalitats diferents; en aquest cas, l’objectiu és reduir
costos.
7. Una pime pot ser una multinacional?
És difícil que una pime per si sola sigui una multinacional, ja que
per expandir-se cap a l’exterior necessita capital i recursos que
moltes vegades les pimes no tenen. Una de les opcions que tenen les pimes per internacionalitzar-se és la fusió amb altres
empreses.
8. Posa exemples d’empreses de la teva població o comarca que
siguin multinacionals i d’altres pimes. Pots buscar-ho a Internet.
Resposta oberta.
9. Explica quines noves oportunitats de negoci es poden presentar a les empreses en l’entorn de la influència de les
noves tecnologies de la informació i la comunicació. Creus
que també poden aparèixer noves amenaces? Raona’n la
resposta.
Fonamentalment, les noves oportunitats de negoci provenen de
totes aquelles possibilitats que impliquen les tecnologies
de la informació i de la comunicació per als negocis que es
poden considerar «tradicionals». Un exemple senzill: la venda
d’entrades per a espectacles teatrals i musicals ha canviat radicalment en els darrers temps des que es poden adquirir a través
d’Internet, amb la qual cosa s’ha facilitat el procés i possiblement s’ha augmentat la demanda d’aquests esdeveniments.
Un altre exemple semblant seria la manera com ha canviat el
sector del transport aeri amb l’aparició de les companyies de
baix cost, que basen una part important del seu negoci en la
venda de bitllets a través d’Internet.
Les amenaces poden aparèixer pel desenvolupament de la competència a negocis que potser no han introduït de manera prou
intensa les tecnologies de la informació i de la comunicació.
També poden venir per una dependència excessiva de plataformes tecnològiques que comporten una inversió important i que
poden quedar desfasades en un ambient d’innovació tecnològica
contínua.
10. Identifica quins béns o serveis que consumeixes o utilitzes
habitualment provenen de la relació entre l’empresa i les
tecnologies de la informació i la comunicació.
Actualment, els exemples més corrents són els relacionats amb
la banca electrònica i el comerç electrònic en totes les seves
facetes. Cada vegada és més habitual que els usuaris de banca
operin i consultin els seus comptes bancaris a través d’Internet.
De la mateixa manera, l’adquisició de béns i serveis a través
d’Internet és molt habitual: bitllets d’avió, reserves hoteleres,
entrades de cinema, música, llibres i, fins i tot, compres del
supermercat.
11. Llegeix el text següent i respon a les preguntes:
a) Per què els clients d’un banc utilitzen Internet per fer les
seves gestions? Creus que és un mitjà segur?
b) És rendible per al banc?
BBVA preveu captar clients amb un nou model
de banca en línia amb assessor personal
BBVA ha llançat un nou model de banca en línia que inclou
un assessor personal.
Amb aquesta iniciativa, el banc pensa omplir «un buit de
servei integrant dos mons fins ara estancs, el físic (a les
sucursals) i el virtual (de banca telefònica i per Internet)»,
ha explicat el director de Desenvolupament de Negocis de
BBVA Espanya i Portugal, Jaime Sáenz de Tejada.
L’entitat, que ha dut a terme una prova pilot el 2010, ja disposa de 180 000 clients de «BBVA Contigo» als quals atenen
250 assessors seleccionats entre el personal de les més de
3 000 oficines del banc a Espanya. Sáenz de Tejada ha assenyalat que el nou producte s’adreça a tots els clients particulars «que no poden o no volen anar a l’oficina, però que
tampoc volen perdre el tracte personal».
11
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
Els usuaris de «BBVA Contigo» —el nombre potencial dels
quals el situa el banc en un milió de persones a Espanya—
tenen un assessor assignat que els atén per telèfon o Internet de 9 a 19 hores de dilluns a divendres, i un equip de
suport per respondre les seves consultes la resta del temps.
Captar nous clients
BBVA també vol captar nous clients a través d’aquest servei
pioner, especialment a territoris en què disposa d’una menor
capil·laritat de la xarxa d’oficines, contribuint així a aconseguir l’objectiu d’assolir una quota de mercat del 15 % a
Espanya, davant la d’entre el 10 % i el 12 % actual segons el
segment de client.
«BBVA contigo» es va començar a sondejar fa un any i mig
a Catalunya, on actualment té 22.000 usuaris que suposen
el 30% del volum de negoci del total d’Espanya en aquest
servei i que estan creixent «de manera exponencial», ha
exposat el director territorial de BBVA Catalunya, Xavier Queralt. No obstant això, ha puntualitzat que «no es tracta de
tenir molta gent, sinó a qui li generi valor» aquesta opció
de banca a distància però amb assessor personal.
Aquests assessors treballen des de les set direccions territorials de BBVA a Espanya i també a Portugal, on el banc
ha inclòs al voltant de 25.000 clients a «BBVA Contigo» i
preveu aprofitar aquest servei per créixer tot i comptar amb
menys proporció de sucursals que a Espanya.
E. P. Expansión (Barcelona, 23 de novembre de 2011)
a) Resposta oberta, però podria anar encaminada en aquest
sentit: comoditat, seguretat, rapidesa en la gestió, més barat, etc. Se suposa que actualment és un mitjà segur; entre
altres coses perquè després de fer una gestió la pàgina del
banc té un temps limitat i, per tant, difícilment una altra
persona pot accedir al compte del client.
b) Sí; entre altres coses, s’estalvien personal.
12. Llegeix el text següent i respon a les preguntes:
en fase de constitució i que es preveu que sigui operativa
durant aquest any.
La segona línia de negoci és la venda i la distribució de
materials de la construcció i l’explotació de pedreres, que
integren les companyies Blánquez Garasa, SL i Gama, SL.
En tercer lloc, el hòlding empresarial pretén posicionar-se
en l’àrea de serveis i concessions, on ja hi ha Añil, Aguas y
Servicios, SA; així mateix, pretén explotar una quarta línia,
la immobiliària, amb diverses empreses participades.
Garasa Holding Empresarial disposa també d’una participació
a Líder XXV-Indeneva, que engloba diverses empreses granadines.
El president de la nova societat, Simón Torres, ha dit que la
creació d’aquest grup empresarial, que neix amb «vocació de
creixement», comporta «una aposta important per la diversificació», i n’ha posat com a exemple el fet que la inversió
prevista a mitjà termini és d’entre 100 i 120 milions d’euros
durant els propers dos anys. EFECOM
13/06/2007 Economista.es
a) Empreses que constitueixen el hòlding:
– Garasa Esñeco, SA
– Andaluza de Edificación, SA
– Hivegara, SL
– Blánquez Garasa, SL
– GAMA, SL
– Añil, Aguas y Servicios, SA
– Alcón Residencias, SL
– Garasa Inmobiliaria
– Líder XXV - Indeneva, SL
– CPS (Consorcio Promotor del Sur), SL
a) Busca informació de les empreses que formen el hòlding.
– Ingenio San Isidro, SL
b) Quins avantatges creus que pot tenir aquest hòlding al
mercat?
– El Cañaveral, SL
Neix Garasa Holding, un grup empresarial
de capital totalment andalús
Granada, 13 de juny (EFECOM). El nou grup Garasa Holding
Empresarial, de capital totalment andalús i presentat avui a
Granada, neix amb una previsió de fons propis de 30 milions
d’euros, la qual cosa el situa com el més potent de la província granadina i un dels més importants del sector constructor
a Andalusia.
115
– Fuente de la Bermeja, SA
– PC Online, SL
b) Amb aquesta constitució el hòlding domina el mercat de la
construcció però te empreses a altres sectors.
13. Llegeix el text següent i respon a les preguntes:
a) Fes un resum de l’article. Buscar informació de què és
Renta 4.
Aquesta nova societat, constituïda per Togarat i Frai Capital, engloba un grup d’empreses que s’articulen al voltant de
quatre línies principals de negoci, la primera de les quals és
la construcció, en què s’integra Garasa Esñeco, SA, segons ha
informat avui el grup empresarial.
b) Per què creus que s’uneixen aquestes companyies?
En aquest grup, també hi figuren dues empreses constructores més, Andaluza de Edificación i Hivegara, SL, especialitzades en obra menor i reformes.
El vertiginós increment del preu del petroli, la baixada del
consum, el delicat estat de salut de les principals economies
internacionals i la competència cada vegada més gran han
obligat les companyies aèries a plantejar-se un futur que
passa per les concentracions empresarials.
El grup també projecta una divisió internacional per operar
a països del mercat comú i del nord del Marroc, que està
c) Com han afectat la societat les empreses low cost?
Les companyies aèries es plantegen la seva
supervivència a partir de concentracions i fusions
116
11
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Les companyies aèries han trobat en les fusions i les aliances la millor manera per sobreviure als alts preus dels combustibles, que arriben a representar fins al 40 % del total del
cost de l’operació. I és del tot comprensible que estudiïn una
nova manera per continuar presents en aquest sector, ja que
l’any 2000 el barril de cru es pagava a 25 dòlars i en tan sols
vuit anys el seu preu s’ha incrementat el 460 %.
Segons l’Associació Internacional de Trànsit Aeri (IATA, sigla
en anglès), cada dòlar que puja el preu del petroli costa a la
indústria 1 600 milions de dòlars. Una xifra gens negligible,
tenint en compte, a més a més, que alguns analistes preveuen que l’«or negre» s’arribarà a pagar a uns 150 dòlars.
Per mitigar els efectes negatius de l’escalada del preu del
petroli, la indústria aèria ha començat a orientar-se cap a la
constitució de grups més grans que permetin tenir més competència, un fet que segons els analistes de Renta 4 «és una
bona idea, però cal ser cautelosos».
Després de les grans aliances comercials arriben les fusions.
«Els grups cada vegada seran més globals», asseguren des de
Renta 4, on no es descarta que sigui possible «passar de les
fusions a les adquisicions».
Amb aquestes unions sorgeixen companyies més fortes, amb
un nombre més gran d’avions en la seva flota, més rutes cap
a diferents llocs i, de moment, sense gaires problemes amb
la competència, ja que la competència només revisa l’excés o
no de presència en les rutes.
Dos anys de concentracions
Des del 2006, el mercat ha viscut cinc operacions de fusió
entre companyies aèries.
Entre el 2004 i el 2006 es va concretar la unió entre Air
France i KLM i, d’aquesta manera, es va crear el líder europeu
en aviació. L’Estat francès tenia el 54,4 % de la companyia
aèria francesa, i l’Estat holandès, el 14 % de KLM. Després
de la fusió, els inversors privats posseeixen el 81,4 % de la
companyia, mentre que el Govern francès en té el 18,6 %
restant. La nova empresa disposa d’una flota de 500 avions i
una xarxa que enllaça Europa amb la resta del món.
L’abril d’aquest any, Delta i Northwest van unir les seves
operacions i marques. Les companyies esperen que aquesta
fusió els reporti 1 000 milions de dòlars d’ingressos extra. La
nova companyia opera a 67 països amb una flota de gairebé
800 avions. Tanmateix, en el segon trimestre d’aquest any la
companyia es va veure obligada a admetre pèrdues per 1 000
milions de dòlars per l’alça del combustible, la qual cosa la
va portar, també, a reduir el 14 % de la seva capacitat de vol.
Continental Airlines va signar el juny passat un acord amb
United Airlines per compartir xarxes i serveis.
La fusió més recent és la que té com a protagonistes Iberia i
British Airways. Es tracta d’una relació que va començar ja fa
onze anys i que aquest agost es va formalitzar amb una aliança
que crearà la tercera companyia aèria més gran del món, amb
una capitalització conjunta de 8000 milions de dòlars.
Les companyies de baix cost
Al contrari del que alguns poden arribar a pensar, les companyies de baix cost no desapareixeran, ja que «tenen una
veta de negoci important». El que sí que és cert és que, tal
com assenyalen els analistes consultats per Expansion.com,
«hi ha massa companyies d’aquestes» i «hi ha d’haver una
selecció».
A aquest tipus de companyies també hi ha arribat la moda de
les fusions. Encara que en el cas de Gol-Varig no es pot parlar de concentració, sinó d’adquisició. La companyia aèria de
baix cost va adquirir les operacions internacionals de Varig,
que un dia va arribar a ser la companyia aèria més important
d’Amèrica del Sud. Amb un cost de 275 milions de dòlars, Gol
va aprofitar la fallida de Varig.
Publicat el 02/09/2008, per A.B.M. Expansión.com
a) Resposta oberta. Renta 4 és una de les gestores independents més actives del mercat de la inversió col·lectiva independent que permet a petits inversors aprofitar oportunitats per operar en mercats nacionals, internacionals, de
derivats… de forma ràpida, eficaç i amb un alt nivell d’assessorament.
b) Segons l’article, s’uneixen sobretot per reduir costos ja que
el petroli està pujant de preu i així poden afrontar millor la
competència.
c) Les empreses de baix cost, com les aèries, han fet que les
persones puguin viatjar més sovint a llocs que abans estaven destinats a persones amb recursos elevats.
Activitats finals
1. Quins serien els criteris de localització que s’haurien de
tenir en compte per seleccionar el lloc on es podria edificar
una residència universitària? Indica’n com a mínim tres.
j Caldria tenir en compte la demanda del mercat; és a dir,
s’hauria de seleccionar un lloc amb presència d’estudiants
universitaris (un campus o una zona universitària).
j En cas que no es pogués instal·lar en el mateix campus, in-
teressaria que les comunicacions amb la zona universitària
fossin les òptimes.
j Des del punt de vista d’empresa, s’haurien de tenir en compte
totes les variables externes i adequar-se a les que interessin més, intentant sempre minimitzar costos, adaptant-se a
l’entorn.
2. Per classificar les empreses segons la dimensió, quins criteris seguiries? Posa’n exemples.
Es poden seguir els criteris següents:
j Criteri econòmic: volum de facturació.
j Criteri tècnic: nivell tecnològic.
j Criteri patrimonial: patrimoni de l’empresa.
j Criteri organitzatiu: nombre de treballadors i estructura orga-
nitzativa.
3. Explica en quin aspecte pot afectar la legislació a l’hora
d’ubicar una empresa.
Habitualment les empreses tenen en compte aspectes de tipus
fiscal i laboral. Últimament també es té molt en compte la legislació mediambiental.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
4. Per què creus que actualment les empreses se situen en
zones industrials? Explica què són els parcs tecnològics.
Perquè les zones industrials proporcionen fàcil accés pel que
fa als transports i a les comunicacions, tant amb empreses de
la mateixa zona com amb d’altres de fora. Normalment, estan
situades als afores de les ciutats, cosa que facilita els accessos
i les relacions.
Els parcs tecnològics són zones industrials, amb la diferència
que les empreses que s’hi ubiquen es dediquen a l’alta tecnologia.
5. Normalment, quin tipus d’estructura jurídica creus que adopten les pimes?
Poden optar tant per l’estructura d’empresa individual com per
la d’empresa societària.
6. Imagina que vols obrir una discoteca amb dos socis més. On
la ubicaries: en una zona típica de discoteques o bars, on ja
n’hi ha moltes, o en una altra en què no n’hi ha cap, però on
la gent que hi viu és jove i es preveu com a futura clientela?
Comenta els avantatges i els desavantatges de totes dues
opcions.
Resposta oberta.
7. Com creus que es podrien millorar els punts dèbils o les
característiques negatives de les pimes?
Les característiques negatives tenen difícil solució. Malgrat tot,
a causa del pes específic que tenen les pimes a la societat espanyola, últimament reben subvencions de la Unió Europea, i això
pot ajudar-les, per exemple, a invertir en tecnologia.
8. Per què creus que les multinacionals volen instal·lar-se en
diferents països?
El que volen és ampliar el seu mercat, per això busquen mercats
amb mancances, però sense oblidar els seus propis beneficis,
posant en marxa activitats que han realitzat amb èxit a altres
països i coneixen molt bé. L’aparició de la multinacional al país
d’arribada millora les expectatives dels consumidors ja que ofereix productes que fins aleshores no existien.
9. Explica per què creus que es creen els hòldings.
Hi pot haver diversos motius: abraçar més mercat i de diferents
sectors, reduir càrregues fiscals, intentar rendibilitzar capitals, etc.
11
117
haurà d’analitzar altres factors, com les infraestructures, la legislació, l’estabilitat política, el possible creixement del país,
etc.
12. Busca informació d’empreses que s’hagin fusionat els últims
anys.
Resposta oberta. Es pot buscar a Internet en diaris digitals.
13. Zara és una de les empreses del grup Inditex. Actualment és
present en més de quaranta països. L’activitat internacional
tant de Zara com de les altres empreses del grup es planifica i gestiona des d’A Coruña. El disseny dels productes està
estandarditzat i centralitzat i els preus es fixen per a tots els
països des de la seu central.
A partir d’aquesta informació, quina estratègia d’internacionalització creus que utilitza Zara?
L’estratègia que utilitza Zara és la mateixa a tots els països en
què s’instal·la i es planifica des de la seu central; per tant, utilitza una estratègia d’internacionalització global.
14. El Walt Disney Parks and Resorts és la divisió de l’empresa
Walt Disney Company que va construir, dirigeix i coordina tots els parcs temàtics. Té parcs a diversos països,
però a cada país les atraccions són diferents i cada parc
atén els costums locals i es decora amb llocs d’interès que
puguin agradar al públic a què s’adreça. A fi de tenir èxit,
l’organització investiga primerament quines són les preferències dels consumidors locals per tal d’adaptar-s’hi.
Busca informació sobre els diferents parcs temàtics d’aquesta
companyia i digues quina estratègia d’internacionalització fan
servir.
Parcs temàtics de la Walt Disney Company:
t8BMU%JTOFZ8PSME3FTPSUB'MPSJEB
t5PLZP%JTOFZ3FTPSUB5ÛRVJP
t%JTOFZ$SVJTF-JOF
t%JTOFZMBOE1BSJT
t)POH,POH%JTOFZMBOE
t4IBOHIBJ%JTOFZMBOE3FTPSU
t.ÏYJDP.VOEP%JTOFZ
L’estratègia que utilitza la companyia és multidomèstica.
10. Explica la diferència entre càrtel i trust.
Un trust és un conjunt d’empreses que formen part de diferents
fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat.
Un càrtel és un grup d’empreses del mateix procés productiu que
dominen pràcticament el mercat i es posen d’acord en els preus i
en les estratègies de venda i/o en zones geogràfiques.
11. Explica quins poden ser els motius que impulsin les empreses a deslocalitzar-se.
En deslocalitzar-se, el que busca l’empresa és reduir costos i
aprofitar els avantatges competitius. A l’hora de triar el destí
15. Creus que empreses o sectors econòmics que actualment
estan del tot influenciats per les tecnologies de la informació i la comunicació han experimentat grans canvis pel que
fa a les seves característiques?
Depèn del tipus d’empresa, però podem trobar exemples de sectors econòmics en què les empreses han experimentat canvis
importants i intensos per la introducció de les tecnologies de
la informació i de la comunicació. Tal com ja hem comentat
abans, el sector aeri és un dels que ha experimentat més canvis,
bàsicament pel fet que Internet ha comportat un canvi radical
en la forma de vendre bitllets i les companyies han hagut de fer
modificacions importants en la seva operativa.
118
11
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
16. Prenent com a exemple la banca electrònica, fes una recerca
de treball en grup sobre la manera com l’operativa bancària
ha canviat amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació. En particular, podeu fer una llista de les
noves entitats bancàries que han aparegut.
La recerca tindria dues parts: la primera seria identificar quins
serveis poden utilitzar els usuaris de la banca a través d’Internet
i, la segona, identificar aquestes noves entitats bancàries, però
diferenciant aquelles entitats que depenen d’un grup bancari
(per exemple, uno-e, que és del grup BBVA) i aquelles entitats
que no tenen al darrere un grup que empari la seva operativa
(per exemple, Ing Direct, que, tot i que pertany a un grup financer multinacional molt important d’origen holandès, no té a
Espanya cap banc tradicional).
17. Llegeix el text i contesta les preguntes següents:
a) Quin és l’objectiu que aconsegueixen les empreses amb la
deslocalització?
La resposta a aquest fenomen passa per incrementar els
plans de formació i reconversió, i els de foment tant de l’R+D
com d’un entramat empresarial de qualitat.
José María Lastres, Negocios
a) L’objectiu és bàsicament reduir costos, tot i que de vegades,
n’hi hagi d’altres com la legislació, l’estabilitat política, etc.
b) Els destins solen ser països que estan en procés de desenvolupament i de ressorgiment i, per tant, les condicions
sempre seran més favorables.
c) Les conseqüències acostumen a ser la reducció dels llocs
de treball i, per tant, l’increment de l’atur i el ressentiment
general de l’economia, ja que la producció del país és menor.
d) Intentar millorar les condicions laborals i fomentar plans de
formació i reconversió, així com incentivar d’alguna manera
les empreses perquè no marxin.
Comprova el teu nivell
b) Quin és el destí de les empreses que se’n van i per què?
1. La localització empresarial no depèn:
c) Quines conseqüències té la deslocalització per al país de
procedència?
d) Quins tipus de mesures es poden prendre per reduir la
deslocalització?
La deslocalització és filla de la globalització. Significa bàsicament traslladar la totalitat de la producció d’una empresa o
de part d’aquesta empresa a un altre país. La finalitat és
evident: reducció de costos i augment de la rendibilitat.
En una societat on les distàncies i les comunicacions s’han
reduït fins a extrems insospitats i on la liberalització de mercaderies i capitals és cada cop més una realitat, les fronteres
desapareixen i les empreses (especialment les multinacionals) no entenen de nacionalitats. Si poden produir més barat en una altra banda, se n’aniran.
La seva destinació solen ser les economies emergents. Les
empreses es mouran cercant costos laborals moderats, condicions de treball més flexibles (menys exigències de seguretat, jornada laboral més llarga), legislacions menys rigoroses
amb el medi ambient i una certa estabilitat política amb
institucions que aportin confiança, un mínim nivell a les infraestructures i una certa qualificació professional. Molts
països de l’Europa de l’Est, Amèrica Llatina i Àsia compleixen
aquestes condicions.
A Espanya ja hem assistit al tancament de nombroses empreses. Parlant des del punt de vista laboral, la deslocalització
es tradueix en el tancament del centre i en l’extinció dels
contractes. […] Les mesures solen consistir o bé en la reducció dels salaris o bé en l’extensió de la jornada, mantenint
els mateixos sous.
En els supòsits en què la voluntat de l’empresa es manifesti
com a inamovible es produirà el seu tancament, instrumentalitzat normalment per mitjà d’un expedient de regulació dels
llocs de treball, amb la inclusió de mesures com ara plans de
prejubilació, indemnitzacions i propostes de recol·locació.
a) De la forma jurídica de l’empresa
b) Del cost del sòl
c) Del tipus d’activitat
d) De la demanda prevista
Resposta correcta: a).
2. La dimensió d’una empresa fa referència a:
a) La mida de la seva plantilla
b) La grandària de proveïdors que té
c) La xifra de vendes
d) La capacitat de producció
Resposta correcta: d).
3. Quan dues empreses s’uneixen i perden les seves personalitats jurídiques perquè n’apareix una de nova diem que s’ha
produït:
a) Una fusió
b) Una absorció
c) Una participació majoritària en el capital
d) Cap de les anteriors
Resposta correcta: a).
4. Quan una empresa vol ampliar mercats es diu que:
a) Creix internament
b) Creix cap a l’exterior
c) Pot fusionar-se amb altres empreses
d) Totes són correctes
Resposta correcta: d).
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
5. Un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases
del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat s’anomena:
a) Càrtel
b) Hòlding
c) Trust
d) Monopoli
Resposta correcta: c).
6. L’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem de crear una economia mundial, es defineix com:
a) Deslocalització
b) Internacionalització
c) Globalització
d) Dimensió
Resposta correcta: c).
7. No és característica de les pimes:
a) Poca capacitat financera
b) Depenen d’una empresa matriu
c) Creadores de feina
d) Organització flexible
Resposta correcta: b).
8. Quin d’aquests motius creus que és més important per a les
empreses quan volen a deslocalitzar-se?
a) Minimitzar costos
b) Cercar un clima adequat
c) Buscar estabilitat política
d) Totes són correctes
Resposta correcta: a).
9. Una empresa quan descentralitza l’organització a cada país
en què opera, és a dir, quan l’empresa dóna una resposta
diferenciada a cada filial segons les necessitats locals, utilitza:
11
119
b) És certa, ja que sempre les empreses tenen aquests resultats positius.
c) És certa, però sempre que aquesta aplicació permeti a
l’empresa obrir nous mercats, accedir a més usuaris o
oferir béns i serveis competitius, i tot això impliqui la
millora de la seva capacitat econòmica i financera.
d) És falsa, ja que els beneficis no tenen cap relació amb el
nivell de negocis.
Resposta correcta: c).
Prepara les PAU
1. El procés de globalització que afecta actualment les empreses contribueix a la seva internacionalització.
a) Què són les multinacionals i quin efecte hi té la globalització? (1 punt)
b) Què són les pimes i quin efecte hi té la globalització? (1
punt)
a) Una empresa multinacional és una companyia formada
per una empresa matriu que té diverses filials que operen
en diversos països i que comparteixen els mateixos objectius. La matriu és l’empresa originària de l’estat on s’inicia
l’activitat i on radica la gestió de la companyia; les filials es
creen per operar en altres estats. Per tant, les empreses multinacionals són les que s’han pogut aprofitar més del procés
de globalització.
b) Les pimes són les empreses petites i mitjanes; per classificar-les es té en compte sobretot el nombre de treballadors i
el volum de facturació. És a dir, amb menys de 50 treballadors i amb un volum de vendes igual o inferior als 10 milions
d’euros l’any es considera petita; les mitjanes tenen entre 50
i 250 treballadors i un volum de vendes igual o inferior als
50 milions d’euros l’any.
Aquestes empreses d’alguna manera han quedat al marge
d’aquesta internacionalització, ja que la seva capacitat exportadora no ha estat suficient. A més, en general s’han fet
visibles els aspectes negatius de les pimes, com ara la poca
capacitat financera, l’obsolescència tecnològica i la poca activitat innovadora, així com el fet de no poder aprofitar-se
de les economies d’escala, a les quals, en canvi, les multinacionals sí que hi tenen accés.
a) Una estratègia global
b) Una estratègia transnacional
c) Una estratègia multidomèstica
d) Cap resposta és correcta
Resposta correcta: c).
2. Indica les alternatives que té una empresa multinacional per
expandir-se. (2 punts)
L’expansió empresarial consisteix a incrementar l’activitat de
l’empresa en la mateixa línia.
10. L’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’empresa a través d’Internet ha fet que s’incrementi
el seu nivell de negocis i, per tant, els seus beneficis de
manera generalitzada. Digues si aquesta afirmació és certa o
falsa.
Les alternatives que té una multinacional per expandir-se poden
ser, d’una banda, utilitzar estratègies competitives (lideratge
en costos, diferenciació del producte i segmentació de mercats),
cosa que es denomina creixement intern, i, de l’altra, adoptar
una política d’aliances amb altres grups del sector, tant nacionals como estrangers, és a dir, utilitzant un tipus de creixement
extern.
a) És falsa, ja que només suposa un increment de despeses
sense que les seves vendes augmentin en cap cas.
Si l’empresa multinacional decideix expandir-se utilitzant el
creixement extern, pot optar per diferents vies:
120
11
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j L’absorció total o parcial d’una altra empresa dedicada a la
mateixa activitat.
j La fusió pura amb una altra empresa que tingui el mateix
objectiu; això suposaria que han de posar en comú el seu
patrimoni i crear una sola empresa.
j Cooperació d’empreses: són relacions especials entre empre-
ses independents que mitjançant acords col·laboren per compartir recursos i informacions per assolir objectius comuns
minimitzant costos i riscos.
j Clúster: és la concentració geogràfica d’empreses, institu-
cions i universitats que comparteixen interès per un sector
econòmic concret. És un grup d’empreses del mateix negoci
que tenen reptes estratègics similars. Michael Porter defineix
els clústers com a concentracions d’empreses i institucions
interconnectades en un camp particular per la competència.
j Trust o concentració vertical: és un conjunt d’empreses
que formen part de diferents fases del procés de producció i que
intenten reduir costos i dominar el mercat. Un exemple real
pot ser Repsol, que controla totes les fases (exploració,
extracció, refinació i venda de productes petrolífers), o qualsevol grup d’empreses com les que produeixen fusta, mobles,
teles per entapissar, etc.
j Hòldings: és una forma d’organització d’empreses segons la
qual una companyia matriu es fa amb les accions i participacions d’altres empreses que controla.
3. Respon raonadament les preguntes següents:
a) Explica quina relació hi ha entre la globalització i les tecnologies de la informació i la comunicació. (1 punt)
b) Explica alguna millora que hagi suposat Internet per a les
empreses. (1 punt)
a) La globalització econòmica genera una situació mundial en
què les activitats econòmiques fonamentals funcionen conjuntament gràcies a uns mercats financers interconnectats i
a la integració de la producció a escala internacional. Això
ha fet que cada vegada existeixin mercats més grans i que
les empreses s’hagin d’adaptar a negocis a escala mundial.
En aquest sentit, Internet facilita les activitats de l’empresa, ja que fa possible l’eliminació de factors que fins ara
frenaven la comunicació i en facilita d’altres (més temps,
millor comunicació, etc.).
b) Amb Internet la relació client-proveïdor s’intensifica perquè facilita la comunicació i es fa més senzill el procés de la
compra (com ara la comanda al proveïdor, la consulta dels
preus o les tarifes dels serveis), l’enviament de la factura i
el control del procés de pagament. Pel que fa a la relació de
l’empresa amb els seus clients, permet una millora en l’eficiència de la logística de l’empresa que s’adapta més bé a les
necessitats dels clients en qüestió.
4. Respon raonadament les preguntes següents:
a) En què consisteix el creixement intern d’una empresa?
(1 punt)
b) Explica tres factors que siguin determinants per localitzar
una empresa. (1 punt)
a) Es refereix a l’increment de la capacitat productiva o bé a
l’augment de la varietat dels seus productes i serveis; és
a dir, a la diversificació de la producció per assolir nous
mercats.
b) Tres factors determinants per a la localització d’una empresa
són:
t La demanda del mercat. S’ha d’analitzar si a la població
o bé a la zona on es vol instal·lar l’empresa hi haurà
interès cap al producte que es vol oferir (futurs consumidors) i, a més, en quina situació es troba la competència. Cal fer, doncs, una anàlisi de mercat completa.
t El mercat de treball. Fa referència als possibles treballadors, als seus coneixements tècnics, al cost laboral, a
la situació social i legal, etc.
t La legislació. S’ha de tenir molt clara la normativa legal, tant la fiscal (avantatges, impostos, etc.) i la mercantil (relativa a la creació d’empreses, la normativa del
sector, etc.) com la social (mediambiental, etc.).
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. El concepte de globalització fa referència a:
a) Totes les empreses d’un país.
b) Les polítiques econòmiques d’un país.
c) L’extensió de mercats a escala mundial.
d) Acords econòmics entre països.
2. El trasllat de les activitats productives d’una empresa
d’un país industrialitzat a un altre en vies de desenvolupament fa referència al concepte de:
a) Internacionalització.
b) Deslocalització.
c) Dimensió.
d) Globalització.
3. Quan les empreses s’internacionalitzen i, com a conseqüència, les filials tenen poca independència i capacitat
per proposar estratègies o nous productes, es diu que
l’empresa ha utilitzat una estratègia:
a) Multidomèstica.
b) Internacional.
c) Global.
d) Transnacional.
4. L’afirmació següent: «Una característica de les pimes és
la capacitat que tenen de crear feina»:
a) És falsa.
b) És certa.
c) És una característica que es considera negativa.
d) Són correctes les opcions b i la c.
1. Resposta correcta: c).
2. Resposta correcta: b).
3. Resposta correcta: c).
4. Resposta correcta: b).
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
j Unitat 12. La creació d’una empresa
Activitats
1. La situació de crisi econòmica actual pot afavorir la iniciativa emprenedora? Quines variables creus que poden afectar
més la decisió?
Sí que s’afavoreix la iniciativa emprenedora. Als períodes de crisi
econòmica l’atur augmenta i cal buscar alternatives; en aquest
cas les variables poden ser: cercar un projecte d’autoocupació,
posar en pràctica coneixements tècnics i professionals que s’han
adquirit treballant per compte d’altri, invertir el capital obtingut d’una indemnització com a conseqüència de l’acomiadament,
etc.
2. Comenta quina relació hi ha entre la creació d’una empresa i
la capacitat per afrontar riscos.
La capacitat per afrontar riscos és un dels aspectes definitoris de l’activitat empresarial, ja que l’empresari normalment no
pot controlar del tot les variables de les quals depèn l’èxit d’un
projecte d’iniciativa empresarial o el nivell de beneficis que
s’obtindran. Per aquesta raó, l’empresari ha d’acostumar-se a
actuar i operar en un entorn incert.
12
121
Activitats finals
1. Comenta la raó per la qual la capacitat per afrontar riscos ha d’anar acompanyada d’una actitud responsable de
l’empresari.
La capacitat per afrontar riscos té relació amb el fet que
l’empresari ha d’acostumar-se a operar i a prendre decisions en
un ambient d’incertesa i de manca d’informació. Això, però, no
vol dir que l’actitud de l’empresari sigui la de cercar les situacions de màxim risc empresarial, sinó que ha de ser prou responsable per valorar els riscos de les seves decisions.
2. Posa tres exemples d’iniciatives empresarials que es podrien
crear amb relació a activitats d’oci i cultura.
Per exemple, la creació d’un servei de cura dels fills mentre els
pares van al cinema o al teatre.
3. Comenta quina opció és millor: comprar un local o llogar-lo.
La decisió depèn del capital inicial disponible, perquè si és alt
permetrà comprar-lo. Si hi ha prou oferta de locals de lloguer
a preus baixos, no caldrà invertir tants diners per adquirir-lo.
4. Comenta exemples en què la propietat d’un factor de producció pugui estimular un projecte d’iniciativa empresarial.
3. Posa exemples en els quals la localització del negoci esdevingui una variable fonamental.
Si es disposa d’un local situat en un lloc cèntric i amb possibilitats comercials, es pot estudiar quin és el tipus de negoci adient
per explotar aquest fet inicial.
Un exemple podria ser un quiosc de diaris i revistes, ja que s’ha
de situar en un lloc per on passi molta gent per així tenir prou
demanda.
Si tenim una casa gran en un poble amb animals, la podríem
transformar en una casa rural o bé en una casa de colònies.
4. Investiga a Internet pàgines web o portals temàtics que
fomentin o assessorin la creació d’empreses.
Resposta oberta.
5. Comenta com es pot plantejar l’estudi de viabilitat comercial
en l’exemple del projecte empresarial de la Marta i en Joan.
El plantejament hauria de ser el següent: fer un estudi de mercat on es concreti el producte a oferir, els clients potencials als
quals s’adrecen i les tècniques i els procediments més adequats
per dur a terme la seva activitat.
6. Posa tres exemples de possibles negocis que podries iniciar
a la ciutat o al poble on vius i fes-ne l’anàlisi DAFO.
Resposta oberta.
En definitiva s’hauria de parlar d’aquests quatre elements:
Debilitats: aspectes del projecte empresarial en què la competència esdevé superior.
Fortaleses: aspectes del projecte empresarial en què se supera
la competència.
Amenaces: impediments i dificultats de l’entorn.
Oportunitats: possibilitat d’explotar un valor afegit o un avantatge comparatiu.
5. Recorda el cas tractat en aquesta unitat com a exemple de
projecte d’iniciativa empresarial del Joan i la Marta. A partir
de la informació sobre el negoci, les característiques i del
que disposen, estudia quina seria la forma jurídica més adequada per a l’empresa.
La forma jurídica més adequada seria la societat de responsabilitat limitada, perquè la inversió inicial no és gaire elevada.
D’aquesta manera s’elimina el risc sobre patrimoni personal dels
socis en el cas que el negoci fracasi.
Per la mateixa raó, també es podria seleccionar una forma jurídica amb responsabilitat il·limitada, com la societat civil privada,
atès que no s’ha de realitzar una gran inversió per iniciar el
negoci.
6. Proposa quins poden ser exemples de variables de la iniciativa empresarial per a la creació d’un restaurant.
Per exemple, la localització en un lloc proper a una nova zona
on s’ha instal·lat un complex de cinemes multisales i de locals
d’oci. O la proximitat a un polígon industrial on no hi ha restaurants.
7. Si la localització del negoci comporta moltes vegades allunyar-nos de la competència, explica per què moltes vegades
hi ha zones on es concentren grups de negocis o de comerços
que fan la mateixa activitat en competència entre ells. Posa
exemples d’aquests casos.
122
12
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Aquest cas el podem trobar en determinades ciutats, per
l’estructura de la demanda i d’altres factors de l’entorn. Els concessionaris dedicats a la venda d’automòbils nous, per exemple,
acostumen a estar localitzats en una zona, per facilitar el procés
de decisió al consumidor que es planteja la possibilitat de comprar
un automòbil i vol comparar entre les diferents marques. De vegades passa el mateix amb les zones d’oci, on un conjunt de bars,
restaurants i discoteques es concentren en una zona determinada
per atreure els clients.
8. Quins aspectes concrets de l’estudi de mercat es voldran
conèixer per a un projecte de creació d’uns cinemes multisales?
Un aspecte important serà l’estudi de la demanda potencial,
que serà fonamental a l’hora de decidir i d’iniciar un projecte que
necessita gran inversions.
9. Posa exemples de possibles projectes d’iniciativa empresarial en els quals la variable fonamental sigui un projecte
d’autoocupació.
Un exemple seria el cas d’un estudiant que, un cop finalitzats
els seus estudis de dret, vol exercir lliurement la seva professió i
obre un despatx d’assessorament laboral i mercantil.
Un treballador per compte d’altri que coneix el seu sector i adquireix els béns d’equip que li permeten realitzar l’activitat per
compte propi.
10. Explica què és el know-how i posa exemples en els quals
esdevingui una variable important per a la creació d’una
empresa.
El coneixement dels aspectes fonamentals d’un producte a través de l’experiència prèvia pot ser la variable que marqui la
diferència entre l’èxit i el fracàs d’una iniciativa empresarial, ja
que aquest know-how adquirit permet ampliar satisfactòriament
la seguretat i les possibilitats del negoci.
11. Fes una anàlisi DAFO dels projectes indicats a l’exercici
número 16 si estiguessin al barri, el poble o la ciutat on
vius.
Resposta oberta.
12. Determina quin és el llindar de rendibilitat per a una
empresa que presenta uns costos fixos de 27 000 €, un cost
variable unitari de 5 700 € i un preu de venda de 7 500 €.
Comenta’n el resultat.
l’exigible i, per tant, no cal preocupar-se per tornar-lo, que és
el principal inconvenient del finançament aliè (sense comptar el
cost que suposa pagar els interessos de l’endeutament). Sovint,
però, els socis no disposen de prou capital propi per iniciar el
negoci.
14. Comenta en quines situacions es podrà seleccionar una
forma jurídica d’empresa amb responsabilitat il·limitada.
Sempre és convenient limitar la responsabilitat davant la incertesa empresarial. Podem trobar situacions en què cal adoptar una situació de responsabilitat il·limitada; per exemple, si
l’activitat que pensem desenvolupar no comporta una inversió
important i/o per realitzar-la no hem sol·licitat finançament
aliè. També si el nostre patrimoni personal és nul.
15. S’ha comentat en aquesta unitat que la localització física del
projecte empresarial pot ser una variable important. Posa
exemples de negocis en els quals no sigui important.
Un exemple seria el d’un servei de reparació d’ordinadors a domicili. Un altre, un servei de revelat fotogràfic per Internet.
16. Explica quin pot ser l’impacte mediambiental dels projectes
empresarials següents i, tot seguit, indica les mesures que
cal tenir en compte per evitar aquest impacte no desitjat.
a) La instal·lació d’una discoteca al teu barri.
b) Una bugaderia industrial.
c) Una indústria de reciclatge i de recuperació de piles i de
bateries.
d) Una indústria de tractament de purins.
e) Una acadèmia d’anglès.
Resposta oberta.
17. Un factor necessari que influeix en la viabilitat global del
projecte d’iniciativa empresarial és la viabilitat mediambiental. Comenta’n la importància.
La viabilitat mediambiental és fonamental per a la societat i per
a la conservació del planeta, ja que cada vegada més l’home i
les seves activitats tenen una influència nociva sobre el medi
natural. Aquesta és una raó que influeix a llarg termini. A curt
termini, en canvi, la viabilitat mediambiental és necessària per
superar i complir les normatives que imposen les autoritats per
garantir la protecció del medi ambient.
27 000
Q* 5 ———————— 5 15 unitats
(7 500 2 5 700)
El llindar de rendibilitat se situa en 15 unitats.
13. El finançament de la inversió inicial per al projecte
d’iniciativa empresarial és, en la major part dels casos, un
dels problemes fonamentals amb què s’enfronta el futur
empresari. Se sap que hi ha dues opcions de finançament: el
finançament propi i el finançament aliè. Comenta quins són
els avantatges i els inconvenients de totes dues alternatives.
El finançament propi, amb aportació de capital per part dels
socis, presenta un avantatge fonamental: no forma part de
Comprova el teu nivell
1. Quins són els anomenats factors interns dins l’anàlisi DAFO?
a) Debilitats i amenaces
b) Debilitats i fortaleses
c) Amenaces i oportunitats
d) Amenaces i fortaleses
Resposta correcta: b).
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
2. Quina de les formes jurídiques següents no és de responsabilitat limitada?
a) Societat limitada
b) Societat anònima
12
123
b) Capacitat emprenedora
c) Idea de negoci
d) Totes les anteriors
Resposta correcta: d).
c) Societat cooperativa
d) Societat civil
Resposta correcta: d).
3. Quins són els anomenats factors externs dins l’anàlisi DAFO?
8. El valor actual net i la taxa interna de rendibilitat són indicadors de:
a) Viabilitat financera
b) Viabilitat juridicolegal
a) Debilitats i amenaces
c) Viabilitat econòmica
b) Debilitats i fortaleses
d) Viabilitat tècnica
c) Amenaces i oportunitats
Resposta correcta: a).
d) Amenaces i fortaleses
Resposta correcta: c).
9. El tràmit de creació que consisteix a sol·licitar el número
d’identificació fiscal s’ha de fer davant:
a) La Seguretat Social
4. Quin és el capital mínim que s’ha d’aportar en una societat
limitada?
b) La Hisenda Pública
a) No hi ha mínim
c) L’Ajuntament
b) 3 005,06 €
d) El notari
c) 60 101,21 €
Resposta correcta: b).
d) 30 050,60 €
Resposta correcta: b).
10. Quina de les eines següents pertanyen a la viabilitat comercial?
a) L’estudi de mercat
5. Quina és la característica principal de les societats laborals?
a) Que són de responsabilitat il·limitada.
b) Que s’ha d’aportar un capital mínim de 3 005,60 €.
c) Que una majoria de socis han de ser treballadors de
l’empresa.
b) La taxa interna de rendibilitat
c) El pla de màrqueting
d) La a) i la c) són correctes
Resposta correcta: d).
d) Que s’ha d’aportar un capital mínim de 60 101,21 €.
Resposta correcta: c).
6. Aquell indicador de viabilitat que ens permet conèixer la
quantitat mínima produïda o venuda que ens permet no tenir
pèrdues és:
a) El valor actual net
b) El pla de màrqueting
Prepara les PAU
1. Tres socis estan planejant la creació d’una empresa industrial dedicada a la fabricació de components per a la indústria
naval. Inicialment començaran elaborant només un producte,
per posteriorment ampliar la gamma de productes. Segons les
seves previsions de vendes, poden arribar a les 18 000 unitats
anuals. El preu de venda del producte serà de 75 €/unitat.
c) El llindar de producció
Els costos de l’empresa són els següents:
d) El llindar de rendibilitat
j Lloguer local i instal·lacions: 15 000 €/any.
Resposta correcta: d).
j Costos administratius fixos: 12 000 €/any.
7. Quines de les següents és una variable de la iniciativa
empresarial?
a) La localització
j Costos de fabricació fixos: 14 000 €/any.
j Mà d’obra variable: 3,3 €/unitat produïda.
j Primeres matèries: 1,4 €/unitat produïda.
124
12
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Consums d’energia i altres subministraments: 0,75 €/uni-
tat produïda.
a) Digues quins són els costos variables. (0,5 punt)
Similituds
Diferències
t /PNCSFEFTPDJTPNÏT
E
t $BQJUBM è 4" t $BQJUBM è 43-
t 3FTQPOTBCJMJUBUMJNJUBEBBM
DBQJUBMBQPSUBU
t $BQJUBMEJWJEJUFOBDDJPOT
4" t $BQJUBMEJWJEJUFO
QBSUJDJQBDJPOT 43- t 5SJCVUFOQFSM*4
t $BQJUBMUPUBMNFOUTVCTDSJUJ
EFTFNCPSTBUFOFMNPNFOU
EFMBDPOTUJUVDJØ 43- t $BQJUBMUPUBMNFOU
TVCTDSJUJNÓOJNEFM
EFTFNCPSTBU 4" b) Digues quins són els costos fixos. (0,5 punt)
c) Digues, amb la seva estructura de costos, a partir de quina quantitat de vendes començaran a tenir beneficis. (0,5
punt)
d) Comenta el resultat. (0,5 punt)
a) Costos variables:
t -BNËEPCSBWBSJBCMF èVOJUBUQSPEVÕEB
t 1SJNFSFTNBUÒSJFT èVOJUBUQSPEVÕEB
t $POTVNTEFOFSHJBJBMUSFTTVCNJOJTUSBNFOUT èVOJtat produïda.
b) Costos fixos:
t -MPHVFSMPDBMJJOTUBMrMBDJPOT èBOZ
t $PTUPTBENJOJTUSBUJVTmYPT èBOZ
t $PTUPTEFGBCSJDBDJØmYPT èBOZ
t 4IBOEJOTDSJVSFBM
3FHJTUSF.FSDBOUJM
t ¾SHBOTEFHFTUJØ+VOUB
(FOFSBMJBENJOJTUSBEPST
c) Costos fixos 5 15 000 1 12 000 1 14 000 5èBOZ
Costos variables 5 3,3 1 1,4 1 0,75 5 èVOJUBUQSPduïda
CF
41000
Punt mort Q* 5 ———— 5 —————— 5 2 0000 unitats
(p 2 CV) (7,5 2 5,45)
d) A partir de les 20 000 unitats l’any l’empresa començarà a
obtenir beneficis. Però hi ha un problema per a aquesta empresa, ja que la previsió de vendes per al primer any és de
18 000 unitats, una quantitat inferior al punt mort o llindar
de rendibilitat. Això implica que durant el primer any no
obtindrà beneficis, cosa força habitual durant els primers períodes d’activitat d’una empresa. El que cal saber és durant
quant temps els socis podran suportar no tenir beneficis.
4. Confecciona una anàlisi DAFO d’un hipotètic projecte empresarial que consisteix en l’explotació d’una casa rural situada
a la comarca de l’Alt Urgell. Els promotors del projecte són
la Joana i en Miquel, dos germans que han heretat una casa.
Han de fer reformes per adequar-la a l’activitat. El Miquel
és dissenyador d’interiors i la Joana ha fet un cicle formatiu
d’administració i finances. Tots dos germans estan a l’atur i
s’han gastat tots els estalvis.
S’han adonat que per la zona hi ha moltes cases rurals que
tenen força demanda gràcies a la bona comunicació per
carretera, la proximitat a Andorra i les possibilitats de practicar esport o fer visites culturals de la zona. (2 punts)
Debilitats
Amenaces
1. Aconseguir la certificació negativa de la denominació de
l’empresa.
t &TDBTTBQPTTJCJMJUBUEF
mOBOÎBNFOUQFSGFSMFT
SFGPSNFT
t &MTQSPNPUPSTOPUFOFO
FYQFSJÒODJBEJSFDUBFO
BRVFTUTFDUPS
t -JODSFNFOUEFDBTFTSVSBMT
BMB[POBRVFMJGBSBO
DPNQFUÒODJB
t 4JUVBDJØEFDSJTJFDPOÛNJDB
RVFDPNQPSUBRVFMFT
GBNÓMJFTTVSUJONFOZT
2. Seleccionar la forma jurídica que tindrà l’empresa.
Fortaleses
Oportunitats
3. Realitzar davant notari l’escriptura pública de creació de
l’empresa i dels seus estatuts.
t $POFJYFNFOUEFMB
HBTUSPOPNJBJEFMFOUPSO
KBRVFMBDBTBFSBEFMTBWJT
EFMTEPTQSPNPUPST
t 6OEFMTQSPNPUPSTFT
EFEJDBBMBEFDPSBDJØ
EIBCJUBUHFT
t -BMUSFUÏDPOFJYFNFOUEF
HFTUJØFNQSFTBSJBM
t #FODPNVOJDBUQFS
DBSSFUFSBJQSÛYJNB
"OEPSSB
t "QSPmUBNFOUEFMQBUSJNPOJ
DVMUVSBMEFMSPNËOJDEFMB
[POB
t 1PTTJCJMJUBUTEFQSBDUJDBS
FTQPSUTFTRVÓBMIJWFSO
JBQSPmUBNFOUEFM1BSD
0MÓNQJDEFM4FHSF
t "VHNFOUEFMBQSFGFSÒODJB
QFMUVSJTNFSVSBMEFNPMUFT
GBNÓMJFT
2. Quins són els tràmits oficials que s’han de fer per a la constitució d’una empresa? (2 punts)
Els tràmits oficials per constituir una societat són:
4. Sol·licitar a Hisenda el número d’identificació fiscal.
5. Inscriure la societat al Registre Mercantil.
6. Sol·licitar a l’Ajuntament el permís d’obertura del negoci i el
permís d’obres (si s’han de fer) i la resta de permisos municipals.
3. Els promotors d’una empresa dubten entre constituir una
societat limitada o una d’anònima. Explica quines són les
similituds i les diferències entre aquests dos tipus de societat. (2 punts)
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. Una societat limitada es caracteritza pel següent:
12
125
b) Recollir dades sobre possibles socis del negoci.
c) Proporcionar informació sobre el mercat i l’entorn.
d) Aconseguir finançament per al projecte empresarial.
a) Els socis tenen responsabilitat il·limitada dels deutes de l’empresa.
4. Si el llindar de rendibilitat o punt mort d’un projecte
empresarial és de 2 000 unitats:
b) Els socis tenen responsabilitat limitada dels deutes
de l’empresa.
a) L’empresa ha de fabricar 2 000 unitats per començar
a obtenir beneficis, encara que no les vengui totes.
c) El capital mínim és de 30 050,60 €.
d) Les respostes b) i c) són correctes.
2. Indica quins dels indicadors següents són de la viabilitat
financera:
a) El valor actual net.
b) La taxa interna de rendibilitat.
c) L’estudi de mercat.
d) El pla de màrqueting.
3. L’estudi de mercat té com a finalitat:
a) Informar els futurs consumidors sobre les característiques del producte.
b) Si l’empresa fabrica i ven 1 500 unitats tindrà pèrdues.
c) Si l’empresa fabrica i ven 2 200 unitats tindrà pèrdues.
d) Si l’empresa fabrica i ven 2 000 unitats de producte,
només compensarà els costos variables.
1. Resposta correcta: b).
2. Resposta correcta: a) o b).
3. Resposta correcta: c).
4. Resposta correcta: b).
126
13
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 13. El pla d’empresa
tècnica o amb l’adquisició d’abonaments de reparació per un
nombre concret d’hores.
j Botiga d’informàtica especialitzada en jocs d’ordinador
Activitats finals
1. Considerant el negoci informàtic que hem analitzat com a
exemple en aquesta unitat, i tenint en compte la resta de
característiques dels promotors i de la localització, proposa
una sèrie de negocis alternatius (tres). Defineix el factor
diferenciador o el valor afegit que caracteritza cadascuna de
les propostes.
La resposta per part de l’alumne és oberta. Com a exemple es
proposen idees de negoci alternatives, però relacionades amb la
idea original:
j Reparació ràpida i a domicili d’ordinadors i altres elements
informàtics: el factor diferenciador és la rapidesa amb què
s’atendrà la demanda de reparació del client i la possibilitat
de fer l’assistència a domicili, tant a nivell de maquinari com
de programari. Es pot valorar la possibilitat d’establir lligams
estables amb els clients en forma de contractes d’assistència
i d’Internet: en aquest cas el factor diferenciador està en
l’especialització en el sector de jocs per ordinador, en xarxa i per Internet, oferint els jocs, l’equipament especilitzat
(teclats, joy-stick, etc.) i seminaris o xerrades sobre jocs en
xarxa i d’Internet. Es pot valorar la possibilitat de tenir un
espai a la botiga amb ordinadors a disposició dels clients per
provar els jocs.
j Botiga d’informàtica especialitzada en ordinadors por-
tàtils i el seu equipament: també en aquest cas es tria
l’especialització, en una gamma de productes com són els
ordinadors portàtils, que és un sector molt dinàmic, on s’ha
registrat darrerament el creixement de vendes més important.
A part d’oferir una àmplia gamma de portàtils adaptats a totes les dimensions i possibilitats, també s’hauria d’oferir tot
un conjunt d’elements complementaris de material informàtic
especialment adaptat a aquests ordinadors, com teclats i ratolins, bosses per al transport, discs durs externs, etc.
2. Confecciona l’anàlisi DAFO corresponent a les idees de negoci alternatives analitzades a l’activitat anterior.
REPARACIÓ RÀPIDA I A DOMICILI D’ORDINADORS
Factors interns
Debilitats
Factors externs
Fortaleses
&MTDPOFJYFNFOUTUÒDOJDTJ
MFYQFSJÒODJBEFMTQSPNPUPST
QFSNFUFOSFBMJU[BSBRVFTUFT
SFQBSBDJPOTSËQJEFT
&MGFUEFOPEJTQPTBSEF
QSPVSFDVSTPTQFSEPOBS
VOBSFTQPTUBSËQJEB P
EJTQPTBSEFRVJQBNFOUT
JQFDFTQFSGFSMB
SFQBSBDJØ
Amenaces
Oportunitats
&MNBUFJYTFSWFJFMQPUEPOBSMB
DPNQFUÒODJB BNCFYQFSJÒODJB
FOMBSFQBSBDJØ
/PFYJTUFJYFOFYQFSJÒODJFTEF
DPNQFUJEPSTEJSFDUFT
BOTIGA D’INFORMÀTICA ESPECIALITZADA EN JOCS D’ORDINADOR I D’INTERNET
Factors interns
Debilitats
Factors externs
Fortaleses
²TOFDFTTËSJBVOBBDUVBMJU[BDJØ
DPOUÓOVBFOMFTWFSTJPOTEFMT
KPDTJFOMFTOPWFUBUT BCBOEB
EFMBJOWFSTJØFOFMTPSEJOBEPST
EFMBTBMBEFKPDT
&MTDPOFJYFNFOUTUÒDOJDTJ
MFYQFSJÒODJBEFMTQSPNPUPST
QFSNFUFOPGFSJSBRVFTUB
FTQFDJBMJU[BDJØ
Amenaces
Oportunitats
+BFYJTUFJYVOBDPNQFUÒODJB
JOEJSFDUBQFSQBSUEFMT
DJCFSDBGÒTQFMRVFGBBMËSFB
EFKPDT
&YJTUFJYQPDBDPNQFUÒODJB
JOEJSFDUBFOCPUJHVFTBMUBNFOU
FTQFDJBMJU[BEFTFOBRVFTU
ËNCJU
BOTIGA D’INFORMÀTICA ESPECIALITZADA EN ORDINADORS PORTÀTILS
Factors interns
Debilitats
$BMEJTQPTBSEFNPMUBWBSJFUBU
EFNPEFMTJEFDPNQMFNFOUT
QFSGFSRVFMBCPUJHBTJHVJQSPV
BUSBDUJWBJJOUFSFTTBOUQFSBMT
DMJFOUTQPUFODJBMT
Factors externs
Fortaleses
&MTDPOFJYFNFOUTUÒDOJDTJ
MFYQFSJÒODJBEFMTQSPNPUPST
QFSNFUFOPGFSJSBRVFTUB
FTQFDJBMJU[BDJØ
Amenaces
Oportunitats
-BDPNQFUÒODJBEJSFDUBEFMFT
CPUJHVFTJOGPSNËUJRVFTEF
HSBOTEJNFOTJPOTPEFMTHSBOT
NBHBU[FNTRVFQPEFOPGFSJSFM
NBUFJY
/PFYJTUFJYDPNQFUÒODJB
EJSFDUBBMUBNFOUFTQFDJBMJU[BEB
FOTPMVDJPOTNPMUFTQFDÓmRVFT
QFSBQPSUËUJMT
5BNCÏTBQSPmUBFMGFURVF
BDUVBMNFOUFMTFDUPSEFMT
PSEJOBEPSTQPSUËUJMTFTUËFO
FYQBOTJØ
13
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
127
3. La Marta i en Joan han decidit, en comptes de crear l’empresa sota la forma jurídica de societat limitada nova empresa (SLNE),
considerar una altra forma jurídica, la societat civil privada (SCP). Explica els trets característics d’aquesta forma jurídica i quins
són ara els tràmits i els passos que s’han de fer per crear l’empresa. Confecciona un quadre comparatiu on es recullin les semblances i les diferències entre ambdues formes jurídiques.
La societat civil privada (SCP) és una forma jurídica que es caracteritza fonamentalment per ser un contracte pel qual dues o més
persones posen en comú capital, amb el propòsit de repartir-se després els guanys. Les principals característiques són:
j Pot tenir o no personalitat jurídica pròpia en funció de si els
j Pot haver-hi dos tipus de socis: socis i socis industrials.
seus pactes són públics o secrets.
j El capital està format per les aportacions dels socis, tant en
diners com en béns o indústria.
j Quan els pactes són secrets, s’han de regir per les disposi-
cions relatives a la comunitat de béns.
j No hi ha un capital mínim legal per a la seva constitució.
j Poden revestir totes les formes reconegudes pel Codi de Co-
j El nombre mínim de socis és de dos.
merç, segons l’objecte a què es destinin.
j La responsabilitat dels socis és il·limitada.
En comparació amb la societat limitada nova empresa, el següent quadre resumeix les característiques comparades:
Forma
Nombre de socis
Capital
Responsabilitat
Fiscalitat
Societat limitada nova
empresa
.ËYJNDJOD
.ÓOJN è
-JNJUBEBEFDBQJUBM
BQPSUBU
*NQPTUTPCSFTPDJFUBUT
Societat civil
.ÓOJNEPT
*MrMJNJUBEB
*31' SFOEJNFOUTQFS
BDUJWJUBUTFDPOÛNJRVFT
.ËYJN è
/PIJIBDBQNÓOJN
MFHBM
Per a més informació, es pot consultar el lloc web de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç):
http://www.ipyme.org/IPYME/ca-ES. També es pot consultar el lloc web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, on la
iniciativa INICIA assessora sobre la creació d’empreses: http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/index.html.
4. La idea de negoci és un aspecte molt important per a la creació d’una empresa. Però en un món on sembla que tot està
inventat i on hi ha molta competència, aparentment és difícil trobar idees originals i factibles. Un criteri per triar una
idea de negoci és reflexionar sobre activitats innovadores
o que donen resposta a noves necessitats que la societat
demana. Fes les activitats següents:
a) Pensa en tres idees de negoci que donin resposta a noves
necessitats socials.
b) Fes un quadre comparatiu amb els punts a favor i punts
en contra de cada idea.
c) Selecciona aquella idea de negoci que consideris més
adient, justificant-ne i raonant-ne l’elecció.
d) Confecciona l’estudi de mercat corresponent a aquesta
idea de negoci.
Per treballar aquesta activitat pot ser de molta utilitat consultar el portal Educaweb.com, on es pot trobar informació sobre
els nous jaciments d’ocupació a la Unió Europea: http://www.
educaweb.com/contenidos/nuevas-profesiones/los-nuevosyacimientos-empleo-s1804-n1485.html.
Es considera que els nous jaciments d’ocupació són un conjunt
d’activitats laborals que satisfan noves necessitats socials, que
tenen unes característiques comunes:
j Cobreixen necessitats socials insatisfetes.
j Identifiquen mercats incomplets.
j Tenen un àmbit local.
j Tenen un alt potencial de creació de llocs de treball.
A més, això implica noves oportunitats de creació d’empreses
lligades a la prestació d’una gran majoria de noves necessitats
socials. Aquestes oportunitats es poden classificar en quatre
grans grups:
1. Serveis de la vida quotidiana.
2. Serveis de millora de la qualitat de vida.
3. Serveis de lleure.
4. Serveis mediambientals.
A partir de la consulta d’aquesta informació, l’alumne pot treballar de forma lliure (preferentment en grup) quines empreses es poden crear com a resposta a aquestes noves necessitats
socials.
5. Una de les principals amenaces que tenen els negocis de nova
creació és la manca de finançament. Per aquesta raó les institucions públiques, amb l’ànim de fomentar la creació d’empreses,
ofereixen subvencions i línies de finançament preferencials per
a emprenedors. Fes una recerca sobre les principals institucions promotores i sobre la tipologia i les característiques de
les subvencions i dels ajuts que ofereix.
El foment de la creació d’empreses és una iniciativa de nombroses entitats públiques (ajuntaments, comunitats autònomes,
cambres oficials, etc.). A part d’aconsellar una consulta als serveis de promoció econòmica del municipi on resideixi l’alumne,
també es proposa la consulta de tres portals públics:
j Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya:
http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/servei_
emprenedors/subvencionsifinancament/index.html
13
128
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria,
personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu, sense
estar subjectes a un contracte de treball i encara que recorrin
al servei remunerat d’altres persones, tant si és titular d’una
empresa individual o familiar com si no.
Turisme i Comerç): http://www.ipyme.org/IPYME/ca-ES/Empren
dedoresCreacionEmpresas/Financiacion/
j Institut de Crèdit Oficial: http://www.ico.es/web/contenidos/
272/index.html/
Pot ser de molta utilitat la consulta del portal de la Seguretat
Social (www.seg-social.es); en particular, la secció on es desenvolupa el règim especial de treballadors autònoms:
6. Amb relació als socis o propietaris d’una empresa que treballen
en el negoci propi, sempre s’han de donar d’alta al règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social? Explica
breument quines particularitats presenta aquest règim.
http://www.seg-social.es/Internet_2/Trabajadores/Afiliacion/
RegimenesQuieneslos10548/RegimenEspecialdeTr32825/index.
htm
El règim especial de treballadors autònoms o per compte propi
s’aplica a aquelles persones que realitzen de manera habitual,
7. Tenint en compte la previsió de tresoreria de l’exemple treballat en aquesta unitat, modifica-la considerant que des del principi
la previsió de vendes és la de l’escenari optimista.
Concepte
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Set.
Oct.
Nov.
Des.
Total 2009
$POTVNT
EJWFSTPT
1VCMJDJUBU
150
150
150
150
150
150
150
150
150
150
150
150
1 800
61
31 746
61
31 746
61
31 746
61
31 746
61
31 746
61
31 746
61
31 546
61
31 546
61
31 546
61
31 546
61
31 546
61
31 546
732
379 752
(1)–(2) Saldo
període
7 629
7 629
7 629
7 629
7 629
7 629
7 829
7 829
7 829
7 829
7 829
7 829
92 748
Excés/
Dèficit caixa
7 629
15 258
22 887
30 516
38 145
45 774
53 603
61 432
69 261
77 090
84 919
92 748
92 748
4BMEPJOJDJBM
7FOEFT
5PUBM
DPCSBNFOUT
%FTQFTFT
QFSTPOBMT
-MPHVFS
"QSPWJTJPOBNFOUT
Despeses
generals
Préstec
(2) Total
pagaments
8. Confecciona l’estudi econòmic del projecte empresarial proposat a l’activitat 4.
Resposta oberta.
9. Imaginem que volem desenvolupar una idea de negoci: una
agència de viatges especialitzada en viatges per a famílies
amb nens. Confecciona’n el pla de màrqueting corresponent.
Resposta oberta.
10. Un altre dels serveis que presten els organismes públics
per fomentar la creació d’empreses és l’anomenat viver
d’empreses. Fes una recerca sobre el tema i confecciona un
informe sobre els vivers d’empreses que hi ha a la zona on vius
on s’expliquin les característiques del servei que ofereixen.
Els vivers d’empreses són iniciatives públiques, normalment
dels ajuntaments, per fomentar la creació d’empreses, mitjançant
l’oferta inicial d’un espai on centralitzen els principals serveis
que necessita una empresa a nivell d’oficina, recepció, sala de
reunions, etc., a més dels serveis d’assessorament especialitzat.
Tot això a preus reduïts i durant un temps aproximat de dos o
tres anys per tal que el negoci vagi agafant solidesa.
Per saber-ne més i per localitzar la xarxa de vivers d’empresa
existents es pot consultar el lloc web del Departament de Treball
de la Generalitat de Catalunya:
http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/servei_
emprenedors/vivers_dempresa/index.html
11. Confecciona el pla d’empresa d’una de les idees de negoci
següents: jardineria d’àtics, residència de gossos i animals
de companyia, serveis de manteniment de la llar, o algun
altre que se t’acudeixi. Recorda que en primer lloc hauries
de decidir el tipus de negoci, pensar en les seves característiques bàsiques i posteriorment començar a formular el pla
d’empresa.
Una vegada formulat el pla d’empresa, hauries d’exposar-lo
oralment. Per fer-ho, podries utilitzar un programa de pre-
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
sentacions (com ara l’Impress del paquet integrat Open
Office, el Keynote d’iWork o el Powerpoint de MSOffice). El
funcionament d’aquests programes et permet planificar una
presentació de diapositives mitjançant l’ordinador o un projector de vídeo. A cada diapositiva cal que presentis els diferents apartats del teu pla d’empresa, amb explicacions breus,
taules o gràfics.
Per a més informació sobre aquests tipus de programes, pots
consultar http://es.openoffice.org/ o http://ca.openoffice.
org/.
Resposta oberta. Per exemple, una pàgina interessant que fins
i tot disposa d’una aplicació per fer el pla d’empresa és Barcelona Activa: http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/
que-es-barcelona-activa/els-programes/18821/programa18821.jsp.
12. En el cas que el VAN d’un projecte empresarial doni negatiu,
què es pot fer per millorar la viabilitat financera, és a dir,
per tal que sigui positiu?
Si el VAN d’un projecte d’iniciativa empresarial és negatiu, llavors no té viabilitat econòmica. Si volem que doni un resultat
positiu, s’hauran de fer els canvis següents:
j Reduir l’import del desemborsament inicial, que sol ser el de
les inversions inicials necessàries per començar el negoci.
j Replantejar la quantia i/o la distribució dels fluxos de caixa
per tal que siguin més grans i de més durada.
13
129
a) No passa res, és un indicador sense importància.
b) Atesa la no-viabilitat del projecte, haurem de replantejar-lo acuradament per evitar aquest resultat.
c) Res, ja que és una bona viabilitat.
d) Té fàcil solució, només cal que els socis hi posin més
capital.
Resposta correcta: b).
4. Una de les característiques fonamentals de la forma jurídica
societat anònima és:
a) La responsabilitat limitada dels socis.
b) La responsabilitat il·limidada dels socis.
c) La responsabilitat limitada dels socis a 30 000,05 €.
d) La responsabilitat limitada dels socis a 3 000,05 €.
Resposta correcta: a).
5. Quan plantegem l’estudi de mercat, hem de concretar quins
són els clients potencials del nostre negoci. Quins són?
a) Aquells que tenen prou poder adquisitiu per adquirir el
nostre producte.
b) Tota la població de la zona.
c) Aquells que tenen com a necessitat el consum del nostre
producte.
Comprova el teu nivell
1. Dins del pla de màrqueting, sempre és necessari utilitzar la
publicitat com a instrument de promoció?
a) Sí, sempre. És indispensable.
b) No, encara que gairebé sempre és una de les eines emprades.
c) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de producte.
d) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de distribució.
Resposta correcta: b).
2. El fet que una empresa tingui pèrdues en el primer exercici
de vida és una mostra que el negoci no és gens viable?
a) Sí, sempre.
b) No, mai.
c) No sempre, ja que sovint, l’empresa, en els primers períodes, encara no ha pogut desenvolupar la seva capacitat i
satisfer suficients clients potencials.
d) No, no té res a veure amb l’èxit i la supervivència de
l’empresa.
Resposta correcta: c).
3. Si en estudiar la viabilitat financera, el VAN dóna un resultat
negatiu, què hem de fer?
d) Aquells a qui els agrada el nostre producte.
Resposta correcta: c).
6. Per quina raó és important fer un estudi de la competència?
a) Per copiar tot el que fan.
b) Per no fer res del que fan.
c) Per obtenir informació sobre les característiques de les
empreses competidores que siguin d’utilitat per definir
la nostra estratègia competitiva.
d) Per copiar la campanya publicitària.
Resposta correcta: c).
7. Estem realitzant l’anàlisi DAFO del nostre projecte empresarial i observem que tenim molta competència en el nostre
negoci. Això què significa?
a) Dins dels factors externs és una amenaça.
b) Dins dels factors interns és una amenaça.
c) Dins dels factors externs és una debilitat.
d) Dins dels factors externs és una oportunitat.
Resposta correcta: a).
8. Si calculant la TIR del nostre projecte empresarial ens dóna
2,35 %, què implica pel que fa a la viabilitat financera? Considerem que el tipus d’interès de mercat en aquest moment
és del 7 %.
130
13
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a) Manca de viabilitat.
b) Molt bona viabilitat.
c) No influeix en la viabilitat.
d) És indiferent, això no és una dada negativa del nostre
projecte, l’únic que hem de fer és confeccionar un bon
pla de màrqueting.
Resposta correcta: a).
9. I si, per al cas anterior, la TIR donés un resultat de 35 %, què
significa?
a) Manca de viabilitat.
b) Que l’empresa tindrà pocs problemes de finançament.
c) Molt bona viabilitat.
d) És indiferent, això no és una dada negativa del nostre
projecte; l’únic que hem de fer és confeccionar un bon
pla de màrqueting.
Resposta correcta: c).
10. Si en calcular el llindar de rendibilitat (punt mort o punt
d’equilibri) ens adonem que dóna un resultat que és inviable
atesa la capacitat productiva, què podem fer per reduir-lo
fins a nivells factibles?
a) Reduir el preu de venda del producte.
b) Reduir els costos fixos.
c) Augmentar els costos fixos.
d) No s’hi pot fer res.
Resposta correcta: b).
Prepara les PAU
1. Creus que la localització d’un negoci és sempre una dada
important per a un projecte d’iniciativa empresarial? Raona
la resposta. (2 punts)
La localització del negoci és en la majoria dels casos un aspecte
molt rellevant per assolir l’èxit del projecte d’iniciativa empresarial, per raons diverses: per proximitat als compradors, per
proximitat a les fonts de subministraments o per proximitat a les
xarxes logístiques que permeten la distribució del producte.
En canvi existeixen empreses per a les quals la localització del
negoci no és gens rellevant. Pot ser el cas d’aquelles empreses que
donen serveis de forma virtual a través d’Internet, empreses de
pintors, empreses de rehabilitacions de façanes…
2. Per quina raó creus que el total del pla d’inversions ha de
coincidir amb el total del pla de finançament? Podria ser que
fossin diferents? (2 punts)
Per definició, sempre el total del pla d’inversions ha de ser igual
al total del pla de finançament, ja que, d’una banda, s’està
avaluant el valor total de les inversions que ha de realitzar
l’empresa, i de l’altra, s’estan estudiant les fonts de finançament
a l’abast per poder realitzar aquestes inversions.
Si el pla de finançament no cobreix les previsions d’inversions i no
tenim accés a més fonts de finançament, el projecte no es podrà
realitzar o caldrà fer els canvis necessaris per adaptar el negoci
i les inversions necessàries al nivell de finançament disponible.
3. Considera el barri o la ciutat on vius i pensa quins tipus de
negocis seria factible obrir. Podries començar amb una pluja
d’idees i després seleccionar aquelles cinc idees que creus
que poden ser més interessants. Per finalitzar, confecciona
un quadre resum amb els factors a favor i en contra de les
cinc idees candidates. (2 punts)
Resposta oberta.
4. La forma jurídica societat limitada nova empresa (SLNE)
aporta una sèrie d’avantatges. Fes un resum de quines són.
A continuació investiga quines són les característiques de la
forma jurídica societat civil privada (SCP), compara-la amb
l’anterior i determina en quins casos l’una és més indicada
que l’altra. (2 punts)
La societat limitada nova empresa (SLNE) és un cas particular
d’una societat limitada que fonamentalment té com a finalitat
afavorir la creació d’empreses mitjançant una simplificació dels
tràmits de constitució. Les principals característiques són:
j És una especialitat de la societat de responsabilitat limitada
(SRL).
j El seu capital social està dividit en participacions socials i
la responsabilitat davant de tercers està limitada al capital
aportat.
j El nombre màxim de socis en el moment de la constitució es
limita a cinc, els quals han de ser persones físiques. La societat limitada de nova empresa unipersonal està permesa.
j El nombre de socis es pot incrementar amb la transmissió de
participacions socials. Si com a conseqüència de la transmissió són persones jurídiques les que adquireixen les participacions socials, aquestes han de ser alienades a favor de persones físiques en un termini màxim de tres mesos.
j El capital social mínim, que s’ha de desemborsar íntegrament
mitjançant aportacions dineràries en el moment de constituir
MBTPDJFUBU ÏTEFè JFMNËYJNEFè
j L’objecte social és genèric, per permetre més flexibilitat en el
desenvolupament de les activitats empresarials sense necessitat de modificar els estatuts de la societat.
j La denominació social està composta pels cognoms i el nom
d’un dels socis més un codi alfanumèric únic (ID-CIRCE).
j Es poden utilitzar uns estatuts socials orientatius que reduei-
xen els temps de notaris i registradors a un màxim de 24
hores cada un.
j Dues formes de constitució: telemàtica i presencial.
j Els òrgans socials són una junta general de socis i un òrgan
d’administració unipersonal o pluripersonal.
j Poden continuar les seves operacions en forma d’SRL amb
l’acord de la junta general i l’adaptació dels estatuts.
j Pot disposar d’un model comptable adaptat a la realitat de
les microempreses que compleix les obligacions d’informació
comptable i fiscal i que serveix com a eina de gestió.
13
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
131
En comparació amb la societat limitada nova empresa, el següent quadre resumeix les característiques comparades:
Forma
Nombre de socis
Capital
Responsabilitat
Fiscalitat
Societat limitada nova
empresa
.ËYJNDJOD
.ÓOJN è
-JNJUBEBEFDBQJUBM
BQPSUBU
*NQPTUTPCSFTPDJFUBUT
Societat civil
.ÓOJNEPT
*MrMJNJUBEB
*31' SFOEJNFOUTQFS
BDUJWJUBUTFDPOÛNJRVFT
.ËYJN è
/PIJIBDBQNÓOJN
MFHBM
Per a més informació, es pot consultar el lloc web de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç):
http://www.ipyme.org/IPYME/ca-ES. També es pot consultar el lloc web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, on la
iniciativa INICIA assessora sobre la creació d’empreses: http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/index.html.
5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les
incorrectes resten (0,25 punts).
1. Si un negoci adopta la forma jurídica de societat
anònima, quin tipus de responsabilitat tenen els socis?
a) Il·limitada.
b) Limitada a un capital màxim de 60 000 euros.
3. Si estudiant la viabilitat financera del projecte calculem
el VAN i resulta un valor positiu, què vol dir?
a) Que el projecte empresarial és viable.
b) Que el projecte empresarial és inviable.
c) S’hauria de conèixer també la TIR.
d) S’hauria de conèixer també el llindar de rendibilitat.
4. Quin tipus de viabilitat determina l’anàlisi DAFO?
c) Limitada al capital aportat.
a) Viabilitat financera.
d) Limitada a un capital màxim de 3 000 euros.
b) Viabilitat econòmica.
2. Quina de les variables següents no pertany a l’estratègia
de màrqueting?
c) Viabilitat legal.
d) Viabilitat comercial.
a) Preu.
1. Resposta correcta: c).
b) Fonts de finançament.
2. Resposta correcta: b).
c) Producte.
3. Resposta correcta: a).
d) Promoció.
4. Resposta correcta: d).