Tema 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 1. L’ESCLAT DE LA GUERRA. 1.2. El fracàs de la insurrecció a Catalunya. ( llibre vell: pàg. 272/llibre nou pàg.295). A Catalunya el general Goded era l’encarregat de dirigir l’aixecament militar, però no va tenir èxit (fracàs). Per què? - Per la poca representació a Catalunya dels partits implicats en l’aixecament. La Lliga, partit català conservador tampoc hi dona suport. Per la confiança de molts militars a què el cop tindria èxit ( confiaven en l’èxit de l’aixecament perquè recordaven els fets del 34 quan els militars havien estat a favor de la repressió). El poc suport amb que comptaven els rebels i la crida que va fer la Generalitat a la mobilització al carrer dels partits sindicats d’esquerra obliga a Goded a rendir-se. La rendició de Goded va ser considerada un èxit i va servir per a donar ànims a la resta de l’estat espanyol. 1.4. Internacionalització de la guerra (ll.v.pàg 274/ll.n. pàg.296) Des del començament, la Guerra Civil espanyola va tenir una repercussió internacional. La guerra va ser vista com l’enfrontament entre les forces democràtiques i els règims feixistes. A Espanya es produïa l’enfrontament de dues ideologies que també estaven enfrontades a nivell internacional, per aquest motiu, des de l’inici, tan la república com el bàndol rebel van tenir suports exteriors. La guerra civil va agafar un caire internacional. Suport al rebels (feixistes): - Itàlia amb el Cos de Voluntaris. Alemanya: aviació: Legió Cóndor. Portugal Papat. Tots aquells voluntaris d’arreu que eren afins a la ideologia feixista. Suport a la República ( democràcia): - URSS: armament ( el compren) Brigades Internacionals: cos de voluntaris format per gent d’arreu del món, d’ideologia d’esquerres, la majoria comunistes. La República demana ajuda a França, però El Regne Unit va avisar que si ajudava a Espanya, el govern francès no rebria a ajuda britànica davant l’amenaça de Hitler. El Regne Unit defensava la pau davant el perill alemany. Es crea el Comitè de NoIntervenció. No s’ajuda a Espanya. Injustícia, aquesta serà una de les causes de la derrota republicana. 1 Tema 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 2. LA ZONA REPUBLICANA (ll. V. pàg.276)/ 3. EL BÀNDOL REPUBLICÀ (ll.n. pàg.298). Des del moment de l’esclat de la guerra, a l’estat espanyol hi haurà dos governs: el legítim de la República i el de la zona insurrecta. En aquest apartat presentarem l’evolució del govern de la zona de la República. El govern de la República passa per tres etapes: 1.- Revolució social (de juliol a setembre de 1936): les forces d’esquerres veien en la guerra la possibilitat d’acabar amb l’ordre establert, podien fer una revolució social ( semblant a la rev. Russa). Característiques de la rev. social: - - - Dissolució de l’exèrcit: formació de les milícies populars (batallons de voluntaris). Formació d’organismes revolucionaris: Comitès. A Catalunya : Comitè Central de Milícies Antifeixistes. President : Companys. Format per sindicats i partits fidels a la República. Funcions: transport i odre públic. Repressió: dura (assassinats ) contra els partidaris dels insurrectes (església, burgesia, propietaris ). A Catalunya, la Generalitat facilita la sortida de gent de dretes. Economia: col·lectivitzacions: gestió dels treballadors de terra i industries. Es dictaran decrets per a fer les col·lectivitzacions. Hi haurà un intent de controlar la banca, regular els salaris i municipalitzar el sòl. A Catalunya es crearà un organisme que s’encarregarà de les col·lectivitzacions ( Consell d’Economia de Catalunya) i es dictaran lleis. 2.- Governs d’unitat: Largo Caballero ( setembre 1936 a maig 1937). La majoria de les forces polítiques van reclamar que calia un govern fort per guanyar la guerra, controlar la milícia i acabar amb el terror revolucionari. El socialista Largo Caballero forma un govern d’unitat ( republicans, socialistes, comunistes i anarquistes) i un exèrcit Popular per tal d’unificar les milícies. A Catalunya Tarradellas fa el mateix crea un govern d’unitat (PSUC, ERC, POUM, CNT) i un exèrcit popular de Catalunya. Aviat, però es mostra la divisió: - Per una banda: republicans, socialistes i comunistes, partidaris de l’ordre amb un exèrcit organitzat i aturar les col·lectivitzacions. Un únic objectiu: la victòria. Per l’altre: els anarquistes i el POUM, partidaris de les milícies, de les col·lectivitzacions. Objectiu: guanyar , però aprofitar la guerra per a introduir transformacions (revolució social). Aquestes diferencies es van plasmar en els Fets de Maig del 37: - A Barcelona. La Generalitat desallotja els anarquistes que havien ocupat Telefònica pel control de les comunicacions. Es formen barricades per tota la ciutat, el conflicte s’allarga una setmana. El govern de Madrid intervé per posar fi a la crisi. 2 Tema 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Conseqüències dels Fets de Maig del 37: - Crisi de govern: els antifeixistes no s’entenen. Tensió entre el govern de Madrid i el de la generalitat pel control dels sectors més radical. Cau Largo Caballero 3. Govern de Negrín ( maig 1937- març1939) Característiques: - - Reforçament de l’autoritat del Govern de la República ( trasllat del govern a Barcelona) Formació d’un Exèrcit Popular de la República, ben armat i disciplinat, capaç d’enfrontar-se a l’exercit de Franco. Proposta de negociació política amb Franco (Programa dels 13 punts) i acomiadament de les Brigades Internacionals , amb l’esperança de què Franco també renunciés a l’ajuda internacional. Política de resistència a ultrança. Allargar la guerra perquè es veu inici de la Guerra Mundial. El Pacte de Munic on Regne Unit i França reconeixien l’ocupació dels Sudets per part d’Alemanya i tots els intents de inútils de negociació amb Franco, que sempre va exigir la rendició total sense condicions, van fer que la Republicà perdés tota esperança. Finalment l’ocupació de Catalunya van mostrar que la República estava a punt de perdre. 3. LA ZONA INSURRECTA ( ll.v. pàg.280)/5. LA ZONA INSURRECTA (ll.n.pàg. 304) Els insurrectes desitgen crear un estat totalitari, no tenen un projecte en comú, solament tenen clar que volen un poder militar, l’exèrcit ha de ser la columna del nou règim. L’ideòleg del nou estat és Ramon Serrano Suñer. Les idees són: - Eliminació de partits i sindicats. No constitució i llibertats polítiques: no divorci, sí pena de mort,... No estatuts autonomia. Repressió: aniquilació els vençuts ( afusellaments a Badajoz, assassinat de Garcia Lorca, enterraments en fosses comunes,...). Estat confessional. Supressió de totes les reformes de la república. La mort de Sanjurjo, en accident d’aviació, va suposar un problema de lideratge. Passarem per diverses etapes fins arribar a concentració de tots els poders en mans de Franco. Etapes: 1. A Burgos (juliol) es crea la Junta de Defensa Nacional. Formada per militars ( Franco, Mola, Queipo de Llana,...). Governen el territori ocupat. 2. 1 d’octubre del 1936: Franco e nomenat cap d’estat i generalíssim ( dels 3 exèrcits). 3. Abril 1937: Decret d’Unificació de tots el partits, es crea un partit únic: FET y de las JONS. És partit de caràcter feixista. Franco és anomenat cap del partit. 4. Gener 1938. Primer govern de Franco es anomenat Caudillo: cap de govern i cap d’estat. 3 Tema 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 4. LES OPERACIONS MILITARS (LL.V. PÀG.284) /L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL.LIC (ll-n. Pàg.308) ( per a estudiar les diferents etapes del conflicte, és molt útil fer-ho amb els mapes que surten al tema, és més fàcil i entenedor). L’objectiu d’ambdós bàndols és la capital Madrid. És el símbol de la República, per tant els insurrectes , des del primer moment, intentaran fer caure la capital i la República centrarà tots els seus esforços en defensar-la. Operacions militars: 1. Lluita per Madrid (primers mesos ): Els insurrectes passaran les tropes d’Àfrica cap a Badajoz i després cap a Toledo. Intentaran entrar a Madrid. Madrid resisteix gràcies a les Brigades Internacionals i al voluntariat catalàcf. “No pasarán”. Fracassat l’intent d’entrar a la capital, els insurrectes intentaran aïllar Madrid: batalla de Jarama i batalla de Guadalajara. Fracassen. Al sud ocupen Màlaga. Ocupen Mallorca. El republicans traslladen el govern a València. A Catalunya, els milicians marxen cap al Front d’Aragó. Acaba la fase: equilibri de forces. 2. Batalla del Nord (estiu 1937) És una franja estreta . Té recursos miners. Els insurrectes ocupen Bilbao, Santander, Astúries. Té lloc el bombardeig de Gernika ( brutalitat: primer bombardeig aeri del món damunt una població civil) Els republicans: batalles de Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa). Acaba la fase: els republicans han perdut la zona industrial 3. Ofensives de Terol i arribada a la Mediterrània (desembre 1937- abril1938 ) Es forma l’exèrcit Popular de la República (Vicente Rojo al cap, era el defensor de Madrid) pren la iniciativa, direcció a Terol: batalla de Terol. Aquesta ciutat serà ocupada pels republicans, però la van haver d’abandonar i caurà a mans dels insurrectes (exèrcit de Franco). Aleshores, l’exèrcit de Franco inicia la campanya d’Aragó ( ocupació de Lleida, Balaguer, Tremp, Gandesa fins arribar a la Mediterrània ( Vinaròs). Acaba la fase: - avançament significatiu dels insurrectes. - divisió els territori republicà (Catalunya aïllada) 4 Tema 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 4. Batalla de l’ Ebre (juliol a novembre 1938). La inicien els republicans. Tenen coma objectiu unir els territoris republicans. S’inicia com una batalla per distreure les tropes franquistes ja que aquestes volien ocupar València perquè era el port que abastia Madrid. És la darrera gran ofensiva republicana. 25/07/1938 : atac republicà cap a Gandesa. Els insurrectes ataquen amb aviació i amb el terç de Montserrat. El republicans es repleguen. Els insurrectes ocupen: Tarragona, Barcelona, Girona. Acaba la fase: - Ocupació e Catalunya: derrota republicana. - Èxode cap a França 5. Fi de de la guerra ( febrer- març 1939) A la República solament li queda Madrid. Hi restava el coronel Casado per defensar la capital, però davant la situació fa un cop d’esta contra la República amb l’objectiu de negociar una pau honorable amb Franco. Franco no negocia, les tropes franquistes entren a Madrid el 28 de març 01/04/1939 Darrer comunicat de guerra. Acaba la fase: Fi del conflicte. Victòria de Franco. 5.LA VIDA A LA RERAGUARDA (ll.v. pàg.289/ VIURE EN GUERRA (ll.n. pàg. 306) i 7.7 Les conseqüències del conflicte (ll.n. pàg.311) Fam i desproveïment (especialment en el bàndol republicà) de productes industrials. Bombardejos i destrucció. Vida en refugis soterranis. Persecució ideològica i repressió ambdós bàndols. Gran quantitat de població desplaçada: refugiats i exiliats republicans (gran part de les persones refugiades van ser recloses en camps de concentració improvisats en platges franceses). Quantitat de morts, ferits i orfes. Paper de lo dona: en la zona republicana van ocupar càrrecs polítics i van ocupar llocs de treball en fàbriques, hospitals, oficines,... A la zona insurrecta la dona queda reduïda a les tasques de la casa. Economia arruïnada. La guerra va destruir el sistema democràtic, que va ser substituït per una dictadura militar. 5 Tema 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 6
