Economia y Legislacion. 1ro Ingenieria Civil UPC

ECONOMIA I LEGISLACIÓ SOBRE INFRAESTRUCTURES
Definicions prèvies:
• Una infraestructura es aquella realització que serveix de suport per el desenvolupament d’altres
activitats i el seu funcionament, necessària en la organització estructural de la societat.
◦ TRANSPORT→ carreteres, autopistes, ponts, ferrocarrils, ports i canals, aeroports
◦ AIGUA I RESIDUS→ presses, dipòsits, tractament, potabilitzadores, xarxa de distribució,
clavegueram, recollida de residus, abocadors, incineradores...
◦ ENERGIA→ electricitat (transformació distribució enllumenat public), combustibles (oleoductes,
concentradores, petroquímiques distribució)
◦ EQUIPAMENT SOCIAL→ Hospitals, ambulatoris, presons, comisaries, escoles, universitats etc
◦ TELECOS→ tot.
Finançament d’una infraestructura: Es responsabilitat de la gestió publica decidir on i com es fa cada
infraestructura, i només ella es capaç d’adjudicar projectes. Aquesta gestió pública delega la seva construcció
a empreses privades. El finançament pot provenir de diferents fonts, pot ser privat, public o una versió hibrida
d’ambdues modalitats de finançament. En base el model de finançament que s’adjudica varien la seva gestió i
pagament. Resumint, el sector public s’encarrega de:
Crear els plans de desenvolupament d'infraestructures
Establir els criteris del servei, el model de pagament i els requisits mediambientals i socials
Supervisar la contractació i desenvolupament del projecte.
(exemple: Plan de Infraestructuras del Transporte y Vivienda 2012-2024 del Gobierno de España)
MECANISMES DE FINANÇAMENT:
Finançament Public (sale mal AVE)→ L’administració paga durant la construcció, cada cop que es certifica
una part de l’obra es realitzen pagaments periòdics en funció de la feina feta.
• Mètode alemany: Pagament al final de la construcció o en varis anys posteriors. Línea 9: Costos
financers poden condicionar el projecte.
• Societats públiques: Empreses públics que fan la inversió (Adif, Renfe, Aena...)
• Cessió de drets: Construcció privada finançada per cessió de drets futurs (no és típic a Espanya:
Impostos, taxes.. INDEMNITZACIÓ CASTOR)
Procès de Licitació
Licitació: encàrrec de l’administració publica es demana transparència garantisme ja que son recursos
públics. S’han de Licitar totes les fases, Projecte, Obra, Direcció d’obra. Procés: Plec de condicions:
Plantejament obra, Condicions, Pressupost inicial Presentació de propostes/ofertes. Elecció de la millor
proposta: Concurs/Subhasta/procés negociat (s’utilitza un sistema de punts) Adjudicació→Control de l’obra
Rectificats, modificats (es paguen a part). L’oferta econòmica al projecte base es puntuarà d’acord amb la
regressió lineal que avaluara les ofertes en funció dels pressupostos presentats pels diferents
candidats.
D’on surten els recursos del sector public per a infraestructures?
Impostos específics (gasolina→ petroquímica (aquí no)), Impostos Generals (IVA, IRPF), Benefici de la gestió
d’infraestructures (AENA el Prat), Ajuts Europeus, Endeutaments, Dèficit public, I altres operacions com la
gestió immobiliàries (Sagrera)
Finançament privat, gestió privada, pagament públic, concessió . Peatge a l’ombra. Pagament públic en
funció del nombre d’usuaris . Pagament per disponibilitat (vinculat a qualitat i manteniment, autopistes,
hospitals CC.AA.Madrid o València) . Dret superfície (ús i superfície, arrendament operatiu) Una variant de
l’anterior quan intervé ús del sòl, en temes de: Oficines públiques, escoles, presons.
R-3, R-5 (Madrid), L9 Barcelona, La Sagrera etc.
Finançament privat. Pagament privat. Concessió.
Peatge directe a l’usuari que passa per allà. A-P7. Túnels de Vallvidrera.
Preus (Aigua en el cas ATLL)
EXEMPLES:
AVE→ MADRID VALLADOLID NO ES RENTABLE
ENLLAÇ A-2 AP-7 ALTURA DE CASTELLBISBAL (850 metres d’enllaç planificats i aturats com a
conseqüència de la crisi econòmica que han suposant un sobre cost, atès que l’aturada d’una obra
suposa un cost d’oportunitat, econòmic i a nivell d’usuari)
Project finance→ Gestió d’un cap d’obra.
Concessions: Contracte Administració-Privat. Dret d’explotació.
La iniciativa privada construeix i conserva l’obra publica, a canvi del dret a explotar-la al seu risc i ventura
durant un període de temps. Depenent del acord al que s’arriba previ estudi del projecte es pot aplicar un
peatge ordinari o un peatge ombra (l’administració paga amb diners públics per cada usuari de la
infraestructura). La titularitat es sempre de l’Administració però no es dins al moment de la reversió del
contracte quan els drets d’explotació tornen al Govern.
Fases d’una concessió:
1.Prèvia (2 mesos)→ Es realitza el Pla de viabilitat. Es una fase critica perquè en molt poc temps i
amb informació reduïda s’han de determinar els riscos, els preus, preestructurar el finançament i
formar un consorci (grup inversor) solvent.
2.Inicial (6 mesos)→ Adjudicació, Concurs, etc.
3.Construcció (2 anys)
4.Explotació (25-30 anys)
Aspectes d’una concessió:
Exclusivitat, normalment una concessió es un monopoli. Propietat dels actius: les concessions son de
titularitat pública. Preus→ Es pacten els preus i la seva revisió. La durada del contracte. Procedència de les
inversions. Control i sancions en cas de no complir els compromisos del contracte concessional (per ambdues
bandes.) Condicions de Renegociació.
RADIALS DE MADRID → PLA DE VIABILITAT IGNORAT O MAL FET. ACS/SACYR BANKIA ABERTIS.
Pla de viabilitat:
Anàlisi cost-benefici→ Un dels aspectes a controlar a l’hora de fer un pla de viabilitat es l’aspecte financer al
ser el més variant més imprevisible i més difícil de gestionar. Tenim diferents criteris que ens ajuden a estudiar
la viabilitat econòmica d’una concessió.
→ S’estudia la corba de demanda per obtenir l’elasticitat del preu (Variació percentual de demanda/
variació percentual del preu)
Criteris estàtics: Trobem el flux acumulat (SUPERIOR A 0 INVERSIÓ POSITIVA)
El període de recuperació (NOMBRE X D’ANYS DE RETORN D’INVERSIÓ)
Tassa de rendibilitat sobre la inversió total.
b=beneficis a= inversió
Criteris dinàmics: VAN o valor actual net → actualització del flux de beneficis/costos
TIR o taxa interna de rendibilitat→ fa que el VAN Sigui 0.
Payback → Temps que els beneficis acumulats recuperen l’inversió.
Calcul del VAN i del TIR amb calculadora
VAN
Paso 1:
Pulsar [mode] , luego [7] «TABLE», saldrá una opción para insertar una función “f(x)=”
Paso 2:
La función a digitar es la siguiente (la “X” se logra con la tecla [alpha]) numerador= flujo de caja año:
Luego presionar igual [=]
Paso 3: Calculando el VAN
Fijamos los valores de iteración de la función para calcular el VAN (0’15 es la tasa de descuento):
Start? : 0.15 [=]
End? : 0.15 [=]
Step? : 1 [=]
Como respuesta verán una pequeña tabla, el VAN viene a ser el resultado de la columna “f(x)”
Observación: La función explicada fácilmente pudo ser resuelta en el modo normal de la calculadora, pero
como también hallaremos TIR, es necesario realizar estos tres pasos
Para retornar a la función sin borrarla pulsan [AC] y presionar [=]
TIR
Paso 4: Calculando el TIR
Para calcular la TIR se debe tener en cuenta que “el valor de la TIR hace que el VAN sea cero”, afirmación de
la cual deriva el truco.
Fijamos los valores de iteración de la función para calcular el VAN (con objetivo de hallar TIR):
Start? : 0 [=] *valor inicial de X = 0
End? : 0.5 [=] *valor final de X = 0.5
Step? : 0.025 [=] * para dar el valor a X de 0.025 en 0.025
Como respuesta obtendrán una tabla de 20 filas de datos.
Paso 5:
Buscar en la columna “f(x)”, los dos valores más cercanos a cero ya sean positivos o negativos y anotar sus
valores correspondientes que aparecen en la columna “x”.
Paso 6:
Presionar [AC] e [=] para volver a la función y modificar los valores de iteración de la siguiente manera:
Start? : valor menor cercano a cero (podría ser negativo) [=] (*posiblemente con dos decimales)
End? : valor mayor cercano a cero [=] (*posiblemente con dos decimales)
Step? : 0.0025 [=] (*como es mayor la aproximación el Step se divide entre 10)
Repetir el paso 5 y 6 según la exactitud de datos que requieran.
Al final tendrán que elegir un solo número que más se acerque a cero en la columna «f(x)» y anotar la TIR que
aparecerá en la misma fila y a la izquierda en la columna “x”
Externalitats
Quan en una activitat econòmica s'assoleix el model de competència perfecta amb un equilibri eficient
s’obtenen els màxims guanys possibles. Això fa que millori el benestar d’un determinat grup d’agents
però alhora es impossible no empitjorar el benestar d’uns altres. Això condueix a les fallades de mercat
(n’hi ha de diferents tipus: mercats de competencia imperfecta, problemes d’informació asimetrica, diferents
valoracions de les tases de descompte però ens centrarem en les externalitats.)
Models de bens
-Bens Privats: Exclusió de persones i Rivalitat
-Bens de Club: Exclusió de persones sense rivalitat
-Bens d’ús comú: No exclusió de persones i però si tenen rivalitat.
-Bens públics: Aire pur, capa d'ozó
Recursos comuns:
Al ser competitius en el mercat i estar a l’abast de tothom els individus tendeixen a sobreexplotar aquests
béns i obtenim que l’Administració ha d’intervenir. Llei pesquera. (Poble que abusa de la producció tèxtil).
-Carreteres → Si no estan congestionades i son gratuïtes son un be public, però l'ús abusiu i la congestió
d’aquestes provoca una regulació de preus o una restricció d'accessos.
Ex:
-Elefant (Marfil es molt car, hi ha pocs amenaça amb l’extinció de l’especie.)
-Vaca (Mercat saturant de vaques, no valen res no amenaça amb l‘extinció de l’especie)
Es molt important que en aquest tipus de recursos els drets de propietat son fonamentals, acompanyats de
estabilitat política i institucional.
Una Externalitat es una acció perpetuada per un agent econòmic que te impacte directe sobre el benestar de
altres persones o processos productius d’altres empreses. Hi ha externalitats positives i negatives. Si es
produeixen externalitats, de qualsevol tipus es un indicador de que el mercat no porta una assignació òptima
de recursos.
Aquesta es la producció d’un producte x on produir 5 unitats d’aquest
producte te un cost per a la empresa d’unes 20 unitats monetàries i
juntament amb la demanda, trobem que en aquest model la solució de
mercat es eficient.
En aquest mateix cas afegim que per cada unitat produïda es genera
una contaminació de 20 unitats monetàries. Aquest fet fa desplaçar la
corba de costos on la producció d’una sola unitat passa de valer 5 a
valer 25. Així dons aquest model no està treballant d’una forma eficient
respecte la seva demanda actual amb el seu preu actual, i haurà de
produir 3 unitats del producte x al mateix preu que abans en feia 5.
Sobreproduir pot generar un pèrdua d'eficiència i de benestar
irrecuperable.
En aquest cas aquesta planta química produeix 4000 tones de
químic amb un cost que no te en compte les externalitats causades
per la contaminació de la producció.
Valoració de danys
Per donar un import en termes monetaris als danys que poden
causar la contaminació per generació elèctrica, per exemple, hem
d’entendre el valor social que te aquest dany. Aquest valor social ha
de tenir en compte els danys presents tan com el dany que pot
repercutir a generacions futures. Aquest fet es molt difícil de
calcular en termes de compensació de danys. Tot i així tenim
representat el valor econòmic dels bens ambientals segons tres
valors:
• Valors d’us actual → Valor que els usuaris relacionen amb
l’ús d’aquest be.
• Valor d’opció→ Valor per aquells que en tot i no tenir un benefici directe estan disposats a pagar per
tenir la possibilitat d’utilitzar aquest be.
• Valor d'existència→ Valor que s'associa a un be ambiental. Es un valor altruista.
Mètodes de valoració econòmica d’externalitats
 Costos induïts→ S’estableix una correlació entre l’externalitat i l’impacte que crea. La valoració
econòmica només contempla els costos de mercat (dièsel contaminant→costos hospitalaris
perduda de capacitat laboral) $$$
 Costos de protecció, prevenció i control→
 Costos de les mesures correctores→ No arreglen el problema però calculen els costos de les
mesures de reducció de l’impacte de l’externalitat. (paperera fa paper→ aigua al riu bruta→
Depuradora)
 Preferències revelades→ Devaluar el preu d’un habitatge com a conseqüència de estar exposat a
contaminació atmosfèrica o acústica.
 Preferències declarades→ Valoració contingent: S’enquesta a l’individuu amb dues intencions
 Willingness-to-pay→ Quant estàs disposat a pagar per eliminar la externalitat
 Willingness-to-accept→ Quant estàs disposat a acceptar per que et doni igual.
 Compensacions legals dictades per: sentencies judicials, tasses etc
Actuacions en material ambiental
Actuació via preus. Impostos i subsidis.
• Externalitat negativa→ S’aplica un cànon a la industria contaminant que indirectament acaba pagant el
consumidor. Tot i així, gran part d’aquest impost l’ha de pagar l’entitat contaminadora per no trencar el
model financer que manté l’equilibri optim de mercat. (cànon de l’aigua a una industria contaminant
que utilitza aigua)(tabac)
• Externalitat positiva→ Per incentivar la compra de productes que produeixen una externalitat positiva
com ara les plaques solars s’implementa un subsidi. Aquest subsidi facilitara la sortida de aquest
producte augmentant-ne la demanda i abaixant moderadament el preu.(formació de treballadors en
una empresa (sempre i quan no marxin) es un exemple de externalitat postiva)
Solucions privades a les externalitats
• Segons Coase inclús tenint en compte les externalitats les empreses poden arribar a un model
d'assignació eficient (sempre que existeixin drets de propietats)
• Així mateix també afirmava que ambdues parts implicades en l’externalitat, han de negociar per a
arribar acords que beneficien a ambdues parts
• Quan les empreses actuen tenint en compte les seves externalitats es diu que les internalitzen
l’externalitat
• També afirmava que havia casos en els que no sempre es podia arribar a un acord. (industria
paperera riu i hotel amb platja)