11/6/07 11:53 REFORÇ I AMPLIACIÓ 832613 _ 0239-0342.qxd Página 239 Tots sabem per experiència que els alumnes són molt diversos, tant pel que fa al nivell acadèmic com als interessos i al grau de motivació que posseeixen. Les fitxes d’aquesta secció tenen l’objectiu de proporcionar recursos per a atendre la diversitat de l’alumnat. Les fitxes de reforç van dirigides als alumnes amb dificultats. Per aquest motiu, tornen a treballar, d’una manera més senzilla i pautada, els aspectes fonamentals de la unitat. Aquestes fitxes de reforç consideren diferents tipus de dificultats, que entrebanquen l’aprenentatge dels alumnes: • Dificultats conceptuals de la matèria. Moltes vegades, cal reprendre alguns continguts bàsics dels temes. Recollim una sèrie de fitxes de treball que parteixen del plantejament segons el qual és més fàcil aprendre una cosa en la pràctica que si ens limitem una vegada i una altra a repetir continguts exclusivament. Així, doncs, aquestes fitxes de reforç permeten enfortir els coneixements mitjançant l’acció: el comentari de textos i la interpretació de documents gràfics són les formes més comunes d’aconseguir-ho en la nostra àrea. • Dificultats dels procediments propis de l’àrea. L’àrea de Geografia i Història té una càrrega procedimental important. Procediments com la lectura de textos, la interpretació i la construcció de mapes i gràfics, la lectura d’imatges… són una part substancial i fonamental de la matèria. Per això moltes fitxes reforcen l’aprenentatge d’aquests procediments. • Dificultats lingüístiques. El codi lingüístic és el principal en la transmissió de la Geografia i la Història, i gran part de la matèria consisteix en l’aprenentatge de conceptes nous. Una dificultat afegida és que molts conceptes del llenguatge corrent adquireixen un altre significat propi i específic en el context de la Geografia i la Història. En resum, l’àrea té una forta dependència del nivell lingüístic dels alumnes i, a vegades, els estudiants tenen dificultats d’aprenentatge a causa de la incomprensió del discurs. Per aquest motiu, algunes fitxes de reforç insisteixen en l’aprenentatge de conceptes i en l’esmena d’algunes dificultats lingüístiques que poden plantejar-s’hi. • Dificultats matemàtiques. La utilització de les operacions aritmètiques bàsiques, la mesura i les seues unitats, i el treball amb índexs, taxes, percentatges i proporcions és fonamental en Geografia. Per això, algunes fitxes de reforç insisteixen en aquest tipus de continguts. Les fitxes d’ampliació van dirigides als alumnes més avançats, que poden arribar més enllà del nivell mitjà de l’aula, o bé a aquells alumnes que tenen un interés especial per determinats aspectes. Presenten una metodologia indagatòria i plantegen breus investigacions relacionades amb: • Estudi de casos concrets. • Investigació en Internet. • La literatura i altres manifestacions artístiques com a font. • El cine com a font. 239 832613 _ 0239-0342.qxd 1 11/6/07 11:53 Página 240 FITXA 1 REFORÇ ITINERARI AERI I ESCALES NOM: CURS: DATA: Aquest exercici proposa realitzar un itinerari aeri per Europa amb l’objectiu de treballar les escales d’un mapa. El seu maneig és fonamental per a poder llegir i interpretar els mapes. RESOL 1 Imagina un viatge amb avió de Madrid a Roma amb les característiques següents: ITINERARI: Madrid-París-Roma HORA D’EIXIDA DE MADRID: 8:00 h VELOCITAT MITJANA DE L’AVIÓ: 700 km/h ESCALA A PARÍS: 1 hora Esbrina’n aquests aspectes (per a fer-ho necessites un mapa d’Europa que tinga escala i un regle): • • • • • • • Quilòmetres totals que recorre l’avió. Hora d’arribada a París. Hora d’envol de París. Hora d’arribada a Roma. Temps total del vol. Rius i sistemes muntanyosos que sobrevolarà l’avió. Estats que travessarà. Passos que has de seguir: 1. Has de mesurar amb el regle la distància que hi ha entre Madrid i París, i entre París i Roma. 2. Fixa’t en l’escala del mapa i converteix els centímetres mesurats en quilòmetres. 3. Suma ambdues distàncies, Madrid-París i París-Roma, per a obtindre el total de quilòmetres recorreguts. 4. Per a calcular el temps de vol pots fer una regla de tres: En 60 minuts En X minuts 700 km Distància Madrid-París 5. El resultat (minuts) el transformes en hores, i així tindràs el temps que l’avió tarda a realitzar el vol. Si el sumes a l’hora d’eixida, obtindràs l’hora d’arribada a París. Si sumes a aquesta l’hora d’escala, sabràs l’hora d’eixida de París. 6. Aplica la regla de tres a la distància París-Roma per a obtindre el temps de vol entre ambdues ciutats. Si el sumes a l’hora d’eixida de París, sabràs l’hora d’arribada a Roma. 7. La suma dels temps parcials més l’hora d’escala et donarà el temps total del vol. 8. Per a conéixer els rius, sistemes muntanyosos i països que travessaràs, tan sols has d’observar un mapa. Una vegada acabat aquest aquest exercici, es poden calcular altres recorreguts a partir de la localitat on vius o d’altres continents. 240 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 1 11/6/07 11:53 Página 241 FITXA 2 REFORÇ RIUS I LLACS DEL MÓN NOM: CURS: DATA: REFORÇ I AMPLIACIÓ Les aigües interiors dels continents són una font de riquesa indispensable per al desenvolupament de la vida humana. Per aquest motiu, la localització i la caracterització dels rius i llacs més importants del món constitueixen un exercici bàsic per a conéixer els continents des del punt de vista físic. RESOL 1 Busca en la sopa de lletres el nom de 16 rius i llacs del món. A V I A N G T S E P B D H T Y M V F N T J A T J E E O Y O O I R X X T K L H V R O L A L G O G I I I D I D E H N A E C N N N T N I G E R T O M G T A J O C O O C R B H M K O V D R O I A X Q F H T O I H N I L O B I S L A D I K M D I O N F J F F A B E T A Z P E I P L M R X G N V T N 2 Completa la taula. Escriu el nom dels rius i llacs que has trobat en la sopa de lletres i el continent on es localitzen. RIUS I LLACS CONTINENT RIUS I LLACS 1 9 2 10 3 11 4 12 5 13 6 14 7 15 8 16 CONTINENT 3 Completa la taula amb els noms dels rius europeus que corresponguen en cada cas i subratlla el riu més llarg de cada vessant. RIUS EUROPEUS PRINCIPALS Desembocadura a l’oceà Atlàntic Desembocadura al mar Mediterrani Desembocadura al mar Caspi Desembocadura al mar Negre Desembocadura a l’oceà Glacial Àrtic 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 241 832613 _ 0239-0342.qxd 1 11/6/07 11:53 Página 242 FITXA 3 REFORÇ ELS CLIMES I ELS PAISATGES DEL MÓN NOM: CURS: DATA: Viatjar és una manera excel·lent de conéixer els continents, però no l’única. Amb les activitats següents i un poc d’imaginació es pot aprendre molt sobre la diversitat de climes i paisatges de la Terra. RESOL 1 Completa la taula. Escriu les característiques principals dels climes i paisatges del nostre planeta. CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Freds Càlids Temperats Clima fred polar Clima Clima • Característiques: • Característiques: • Característiques: Paisatge fred polar Paisatge Paisatge • Característiques: • Característiques: • Característiques: Clima Clima Clima • Característiques: • Característiques: • Característiques: Paisatge Paisatge Paisatge • Característiques: • Característiques: • Característiques: Clima Clima • Característiques: • Característiques: Paisatge Paisatge • Característiques: • Característiques: 2 Imagina que ets un periodista i has de fer un viatge intercontinental amb un vehicle tot terreny. La ruta travessa territoris molt diferents. • Tria’n la ruta i descriu-ne l’itinerari. Redacta un informe en què esmentes els països pels quals travesses, les ciutats principals, els accidents del relleu que veus i els climes i paisatges. 242 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 1 11/6/07 11:53 Página 243 FITXA 4 REFORÇ EL CLIMOGRAMA NOM: CURS: DATA: EL CLIMOGRAMA Un climograma és la representació gràfica de les dades de temperatures i precipitacions d’un lloc determinat al llarg d’un any. Les dades reflecteixen la mitjana mensual de temperatures (en graus centígrads) i el total de precipitacions mensuals (en mil·límetres). Elaborar i comentar un climograma ens ajuda a conéixer les característiques que tenen els climes. REFORÇ I AMPLIACIÓ La realització i la interpretació d’un climograma ens ajuda a reconéixer si un clima és càlid, temperat o fred. A més a més, és important saber representar gràficament les temperatures i les precipitacions d’un lloc determinat. EXEMPLE RESOLT Ara elaborarem i interpretarem el climograma que correspon a les dades següents. Gener Febrer Març P mm T ºC Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. 81 69 71 48 28 18 0,5 1 46 81 84 91 10,5 11 12,5 14,5 17,5 21,5 24,5 25 22,5 19,5 15 11,5 Les dades de temperatures i precipitacions figuren en el gràfic següent. 618,5 Total 17,1 Mitjana Podem analitzar els aspectes següents d’aquest clima: Hemisferi: Aquest lloc es troba a l’hemisferi nord. S’aprecia en la corba de temperatures: aquestes són elevades entre el juny i el setembre i molt baixes entre el desembre i el febrer. 100 80 Zona: Es troba a la zona temperada del planeta, entre 30º i 60º de latitud nord, perquè s’hi diferencien estacions. 30 60 20 40 10 20 Precipitacions: És un clima sec, ja que té poc més de 600 mm de pluja anual. Hi ha una immensa sequera estival. 0 0 Temperatures: Presenta poca oscil·lació tèrmica. Els hiverns són suaus i els estius càlids. G F M A M J J A S O N Temperatura en ºC D Tipus de clima: Dins els tres climes temperats, és un clima mediterrani. Precipitacions en mm RESOL 1 A partir de la taula de dades següent, elabora el climograma corresponent i analitza a quin tipus de clima pertany aquest lloc. Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. P mm 84 75 57 54 49 51 53 54 78 91 96 82 824 Total T ºC 6,7 7,2 8,3 10,9 13,3 16,2 17,9 18,1 16,3 12,8 9,3 7,2 12 Mitjana 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 243 832613 _ 0239-0342.qxd 1 11/6/07 11:53 Página 244 FITXA 5 AMPLIACIÓ LA RELACIÓ ÉSSER HUMÀ-MEDI EN EL CINE NOM: CURS: DATA: El cine ha mostrat nombroses vegades la diversitat de relacions que pot haver-hi entre els éssers humans i el medi natural. L’ÉSSER HUMÀ I EL MEDI EN EL CINE • Dersu Uzala, el caçador, dirigida per Akira Kurosawa (1975) Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera, narra una de les expedicions que va fer al començament del segle XX el científic i explorador rus Vladimir Arseniev per la taigà siberiana. Hi va trobar un caçador natiu que es deia Dersu Uzala, que el va meravellar pel seu amor a la natura. • Les dents del diable, dirigida per Nicholas Ray (1960) La pel·lícula mostra la forma de vida tradicional dels esquimals, en què el medi és un obstacle al qual cal intentar adaptar-se i, alhora, un recurs que s’ha de saber explotar. L’arribada de població occidental i la seua cultura modifiquen dràsticament els costums dels esquimals i la relació que mantenen amb el medi. • Riu Salvatge, dirigida per Elia Kazan (1960) Aquesta pel·lícula, ambientada en els anys trenta del segle XX, relata els conflictes sorgits entre alguns dels habitants de Tennessee (Estats Units), que es resisteixen a veure transformat el seu medi per a crear una presa. • Goril·les en la boira, dirigida per Michael Apted (1988) Aquesta pel·lícula, rodada a Àfrica, conta la història real d’una antropòloga nord-americana, Dian Fossey, que es va dedicar a investigar durant anys la vida d’un grup de goril·les de muntanya en el seu propi medi, i va arribar a conéixer el seu comportament millor que ningú fins aleshores. Va lluitar, a més, contra les autoritats i els caçadors furtius per intentar conservar l’espècie i evitar-ne la desaparició. • Erin Brockovich, dirigida per Steven Soderbergh (2000) En 1993, una dona sense estudis universitaris fou notícia per aconseguir la major indemnització mai no pagada als Estats Units. Va lluitar en els tribunals contra la companyia Pacific Gas & Electric, responsable d’haver contaminat amb crom hexavalent les aigües de tot un poble, fet que va provocar malalties gairebé a tots els habitants. RESOL 1 Tracta de veure alguna de les pel·lícules proposades i escriu un text en què analitzes les diferents relacions que s’estableixen entre els éssers humans i el medi, i els conflictes sorgits. 244 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 11:53 Página 245 FITXA 6 AMPLIACIÓ NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETY NOM: CURS: DATA: La National Geographic Society és l’organització científica i educativa sense finalitat de lucre més gran del món. Va ser creada als Estats Units en l’any 1888. La pàgina en espanyol (http://www.esmas.com/nationalgeographic/ ) presenta un resum dels continguts que cada mes es publiquen en la versió espanyola de la revista estendard. Tanmateix, el web anglés (http://www.nationalgeographic.com/ ) ofereix moltíssimes més possibilitats. Entre altres, a més d’una espectacular sèrie fotogràfica, hi podem trobar un repertori cartogràfic complet que val la pena conéixer. REFORÇ I AMPLIACIÓ 1 11/6/07 PROCEDIMENT COM TREBALLAR AMB LA PÀGINA DE NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETY Entra en MapMachine (http://plasma.nationalgeographic.com/mapmachine/ ): 1. A la part central, que és la de més volum, sempre apareix el mapa, el plànol o la imatge de satèl·lit. Ens podem desplaçar en qualsevol direcció N, S, E i O clicant sobre les fletxes de color blanc situades als extrems, i en direcció NE, NO, SE i SO clicant sobre les grises. Al costat superior esquerre, s’indica l’escala gràfica, en milles i quilòmetres. Al costat esquerre, una barra vertical graduada permet acostar o allunyar de forma gradual el nostre objecte d’observació. També es pot veure amb més detall una zona si la seleccionem amb el ratolí de l’ordinador, per a la qual cosa només cal prémer el botó. En aquesta pantalla central també apareix, si marquem l’opció «overviewmap», un mapamundi en què es localitza, amb un requadre de color roig, el territori representat. A la part superior hi ha un cercador de llocs (Find a Place), que s’han d’escriure amb la seua grafia en anglés. 2. En la columna esquerra de la pàgina hi ha un espai comercial i publicitari que ens porta a altres productes relacionats amb National Geographic. 3. A la part inferior hi ha diferents enllaços relacionats amb cartografia, viatges, músiques del món… RESOL 1 Fes les activitats amb l’ajuda d’un diccionari d’anglés. • Mou-te per la pàgina web de la National Geographic Society i explora les enormes possibilitats que ofereix, i prova de veure el món a diferents escales mitjançant mapes i imatges de satèl·lit. • De tots els elements del medi natural que has estudiat en aquesta unitat, selecciona aquells que més t’hagen cridat l’atenció en cada continent i intenta localitzar-los. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 245 832613 _ 0239-0342.qxd 1 11/6/07 11:53 Página 246 FITXA 7 AMPLIACIÓ EL MÓN A TRAVÉS DE LES AVENTURES DE TINTÍN NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa t’invitem a descobrir les particularitats d’alguns llocs del món en diversos moments del segle XX a través de Les aventures de Tintín, que van complir el seu 75é aniversari en 2004, data en què havien sigut traduïdes a 60 idiomes i se n’havien venut més de 200 milions d’exemplars. LES AVENTURES DE TINTÍN La creació de Tintín es deu al dibuixant belga Georges Rémi (1907-1983), més conegut com Hergé, pseudònim resultant de la pronunciació en francés de les inicials del seu nom invertides (R. G.). Tintín és un periodista, valent i bondadós, que recorre el món vivint intrèpides aventures en companyia del seu gos Milú i de personatges com el capità Haddock, el professor Tornassol, els detectius Dupond i Dupont, etc. Al llarg dels 23 libres publicats, Tintín viatja per tots els continents, llevat d’Oceania i l’Antàrtida, i visita més de 20 països (5 dels quals ficticis). A través de les seues pàgines, primerament en blanc i negre, després en color, Hergé fa al·lusió a alguns dels principals esdeveniments internacionals ocorreguts durant mig segle i retrata amb bastant fidelitat com era el món i les transformacions que experimenta en aquella època. Hergé, sempre obsessionat amb la reproducció de la realitat, es va basar en objectes, persones i fets existents per a realitzar tots els seus dibuixos, i es va documentar sobre els llocs a què fa viatjar Tintín, cuidant minuciosament cada detall. Per aquest motiu, tot i que les aventures de Tintín són còmics, i molts dels seus continguts són inventats o inexactes, la seua lectura constitueix una excel·lent lliçó de Geografia, que fa palesa l’amplitud i la diversitat del planeta. Destaquem sobre els distints continents: • Àfrica: Tintín al Congo, El cranc de les pinces d’or i Stoc de coc. • Amèrica: Tintín a Amèrica, L’orella escapçada, El temple del sol i Tintín i els «Pícaros». • Àsia: Tintín al país dels sòviets, Tintín al país de l’or negre, Tintín al Tibet i Vol 714 a Sydney. • Europa: L’illa negra, El ceptre d’Ottokar, L’estel misteriós, El secret de l’Unicorn, El tresor de Rackham el Roig, Les 7 boles de cristall, Objectiu: la Lluna, L’afer Tornassol i Les joies de la Castafiore. RESOL 1 Tria almenys una de les aventures de Tintín, llig-la amb atenció tenint en compte la data en què va ser escrita i contesta les qüestions següents. • A quins llocs es desenvolupa l’acció narrada? Són reals o imaginaris? • Com són aquests llocs? Hi predomina més el món urbà, rural o natural? Com són les ciutats, el camp i la natura? Estan molt, bastant o poc poblats? Com són els seus habitants? • Quines activitats econòmiques i quins mitjans de transport pots identificar-hi? 246 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 2 11/6/07 11:53 Página 247 FITXA 8 REFORÇ LOCALITZAR TOPÒNIMS A EUROPA NOM: CURS: DATA: REFORÇ I AMPLIACIÓ Al continent europeu hi ha una sèrie d’accidents del relleu que és important conéixer i localitzar en el mapa. En aquesta fitxa repassaràs els més importants. ALTIMETRIA 1.000 metres 500 metres Depressió 0 metres MAR RESOL 1 Localitza els topònims següents en el mapa. • • • • • Serralada dels Urals. Pirineus. Balcans. Península Itàlica. Còrsega. • • • • • Plana Atlàntica. Alps. Caucas. Sicília. Creta. • • • • • Mar Bàltic. Riu Rin. Riu Danubi. Mar Negre. Riu Volga. 2 Assenyala la resposta correcta. • El riu europeu més llarg és: Danubi Rin Volga • El relleu europeu està format sobretot per: Muntanyes antigues Planes Muntanyes joves 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 247 832613 _ 0239-0342.qxd 2 11/6/07 11:53 Página 248 FITXA 9 REFORÇ LOCALITZAR TOPÒNIMS A ESPANYA NOM: CURS: DATA: Espanya pertany al continent europeu i és un dels països més grans. Al contrari que Europa, amb un relleu fonamentalment pla, Espanya compta amb un relleu molt elevat, amb una altitud mitjana per damunt dels 660 m. Ara recordarem algun dels accidents de relleu més importants d’Espanya. ALTIMETRIA 1.000 metres 500 metres 0 metres RESOL 1 Localitza els topònims següents en el mapa. • • • • • • 248 Illes Canàries. Pirineus. Muntanyes de Toledo. Serralada Ibèrica. Riu Guadalquivir. Riu Nerbion. • • • • • • Oceà Atlàntic. Meseta Central. Massís Galaic. Mar Cantàbric. Riu Tajo. Mulhacén. • • • • • • Serralades Bètiques. Illes Balears. Sistema Central. Mar Mediterrani. Depressió de l’Ebre. Riu Ebre. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 2 11/6/07 11:53 Página 249 FITXA 10 REFORÇ LA DIVERSITAT NATURAL D’ESPANYA NOM: CURS: DATA: REFORÇ I AMPLIACIÓ Per mitjà de les següents activitats de localització i descripció es pot conéixer millor el medi físic que ens envolta. L’heterogeneïtat climàtica i paisatgística d’Espanya i el seu ric patrimoni ecològic la converteixen en un exemple de diversitat natural. RESOL 1 Completa la taula. Escriu-hi els noms i les característiques dels rius espanyols. PRINCIPALS RIUS ESPANYOLS Desemboquen a l’oceà Atlàntic Desemboquen al mar Mediterrani Desemboquen al mar Cantàbric Canàries Balears Rius: Rius: Rius: Cursos d’aigua: Cursos d’aigua: Característiques: Característiques: Característiques: Característiques: Característiques: 2 Copia un mapa mut de la península Ibèrica i fes aquestes activitats. • Localitza, pinta i escriu en el mapa els noms dels rius de l’activitat anterior. • Distingeix amb tres colors diferents la superfície dels tres vessants hidrogràfics espanyols. • Destaca la serralada en què naix cada un d’aquests rius amb diversos triangles de color marró i escriu-ne el nom. 3 Observa els gràfics i respon. Pirineus Solell Obac 3.500 Faig 3.000 Alzina 2.000 1.500 Altitud (en metres) Altitud (en metres) Roure petit Solell 3.500 Laurisilva 2.500 2.000 1.500 Matoll d’alta muntanya Pi Castanyer Savina Pi Roure 2.500 Obac Pi canari Avet 3.000 Solell Matoll (ginesta) 3.000 Tabaiba i cardó Roure reboll Surera Altitud (en metres) Obac 3.500 Sierra Nevada Teide Prats 2.500 2.000 Pi blanc Alzina Matoll mediterrani 1.500 1.000 1.000 1.000 500 500 500 0 0 0 • Com es representa la vegetació a les muntanyes? • Quins factors influeixen en la vegetació, a més de l’altitud? • La vegetació que es fa a la cara nord i a la cara sud d’una muntanya és la mateixa? Raona la resposta. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 249 832613 _ 0239-0342.qxd 2 11/6/07 11:53 Página 250 FITXA 11 AMPLIACIÓ DOCUMENTALS SOBRE ELS PAISATGES ESPANYOLS NOM: CURS: DATA: Els documentals són un recurs educatiu de gran interés en Geografia. Algunes empreses i institucions produeixen i/o distribueixen programes documentals, educatius, divulgatius i d’investigació, en format vídeo i/o DVD. DOCUMENTALS ESPANYOLS Podem destacar quatre sèries documentals que tenen un valor extraordinari per a conéixer els aspectes més rellevants del nostre país en tots els àmbits: paisatges, costums, rutes turístiques, artesania, història… Totes les sèries han sigut realitzades per Televisió Espanyola, les dues primeres fa ja alguns anys, i es poden aconseguir en format vídeo en biblioteques i hemeroteques. A vista de pájaro. Un recorregut des de l’aire per totes les províncies espanyoles. Un país en la mochila. José Antonio Labordeta, entre descripcions i anècdotes, ens mostra la geografia espanyola. Ciudades para el siglo XXI. Retrata la història i l’actualitat de les ciutats espanyoles. Cuadernos de paso. Descriu els paisatges, la història i els costums espanyols des de la visió d’un viatger solitari. RESOL Prova de veure algun vídeo de les sèries que t’hem proposat i respon. 1 Per què has triat aquest vídeo en particular? 2 Què en penses? 3 Explica quins aspectes del vídeo t’han cridat més l’atenció. 250 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 3 11/6/07 11:53 Página 251 FITXA 12 REFORÇ CONCEPTES POLÍTICS NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Completa els buits amb la paraula correcta. constitució - dictadura - monarquies - sufragi universal - laics confessionals - divisió de poders - executiu - judicial - legislatiu - federal • El govern té el poder . • Els estats en què el cap de l’estat és un rei són • En una democràcia es dóna la • Una . . es presenta quan el poder resideix en grups minoritaris. • El Parlament té el poder • L’estat . és el que està constituït per diversos estats sota una mateixa constitució. • Els estats • REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa et proposem treballar amb alguns dels conceptes polítics que més s’utilitzen en la vida diària, com ara sufragi, constitució, monarquia, dictadura, etc. També hi aprofundim en l’anàlisi de la Unió Europea, que és l’única organització internacional que té per objectiu aconseguir la unió política dels països membres. són aquells en què hi ha la separació entre l’església i l’estat. vol dir que tots els ciutadans majors d’edat poden votar per elegir els seus representants. • Els estats en què hi ha una religió oficial s’anomenen • La . és la llei suprema de compliment obligat per a tots els ciutadans. • Els jutges formen el poder . 2 Tria la definició d’estat que consideres correcta. Unitat política i administrativa superior que regeix un territori. Conjunt de persones amb una mateixa llengua, cultura i història. Territori no sobirà. 3 Enumera tres característiques que consideres que defineixen un estat. 1. 2. 3. 4 Respon. • Quines funcions acompleix un estat? • Tots els estats exerceixen les mateixes funcions? 5 Completa amb el terme adequat. centralitzat – descentralitzat L’estat és aquell amb una organització administrativa única. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 251 832613 _ 0239-0342.qxd 3 11/6/07 11:53 Página 252 FITXA 13 REFORÇ CONÉIXER ELS ESTATS DEL MÓN NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Situa en el mapa els països següents. Escriu-hi el nombre corresponent. 1. Egipte. 4. Índia. 7. Aràbia Saudita. 10. Iraq. 2. Mèxic. 5. Xina. 8. Estats Units. 11. Ucraïna. 3. Espanya. 6. Alemanya. 9. Kenya. 12. Argentina. OCEÀ OCEÀ OCEÀ PACÍFIC ATLÀNTIC PACÍFIC OCEÀ ÍNDIC 2 Amb l’ajuda del llibre de text o d’un atles, completa la taula. Països Capital Països limítrofs 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 252 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 3 11/6/07 11:53 Página 253 FITXA 14 REFORÇ FRONTERES MARÍTIMES NOM: CURS: DATA: El procés de delimitació de les fronteres marítimes és recent i està ple de conflictes, ja que no existeix un dret internacional ratificat per tots els estats. Convé, doncs, conéixer les principals qüestions que deriven del seu traçat. A partir dels anys cinquanta del segle passat, alguns estats van començar a prendre consciència del caràcter limitat dels recursos marítims (pesca, petroli o minerals) i de la necessitat de garantir-ne el control. Això va suposar el començament de l’apropiació progressiva de l’espai marítim per part dels estats riberencs dels diferents mars. Diverses conferències internacionals han intentat posar-hi ordre, davant les reivindicacions dels estats massa ambiciosos. REFORÇ I AMPLIACIÓ LA COMPLEXA QÜESTIÓ DE LES FRONTERES MARÍTIMES Diferenciació d’espais marítims MAR ZONA TERRITORIAL CONTIGUA ZONA ECONÒMICA EXCLUSIVA ALTA MAR 12 milles 24 milles 200 milles Línia de costa MAR TERRITORIAL: Plena sobirania sobre aigües, llit, subsòl i aire. ZONA CONTIGUA: Dret de vigilància fiscal, duanera, sanitària, etc. ZEE: Drets d’un estat per a l’explotació de recursos. Llibertat de navegació. ALTA MAR: Zona internacional de fons marins. Patrimoni comú de la humanitat. Font: Y. LACOSTE (dir.): Dictionnaire de Geopolitique, 1995 RESOL A partir de la informació de la pàgina de l’ONU dedicada al dret internacional marítim (http://www.un.org/french/law/los/convention_accords_y_relatifs/convention_informations_generales.htm ), que inclou la normativa també en espanyol, fes les activitats. 1 Enumera els beneficis de les fronteres marítimes per als països riberencs. 2 Mira un mapa on es veja bé l’estret de Gibraltar i respon. • Què passaria si Espanya i el Marroc ratificaren les fronteres marítimes respectives? • Creus que països com els Estats Units, Rússia o el Regne Unit ho permetrien? 3 La frontera marítima es traça des de la línia de costa. Molts estats tenen illots menuts que els permeten ampliar la base per a traçar les seues fronteres. Mira un mapa del món: on creus que hi haurà més problemes? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 253 832613 _ 0239-0342.qxd 3 11/6/07 11:53 Página 254 FITXA 15 REFORÇ LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS NOM: CURS: DATA: DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS (5 primers articles) «L’Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú pel qual s’han d’esforçar tots els pobles i nacions, a fi que tant els individus com les institucions, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguen, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats, i asseguren, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels estats membres com entre els dels territoris sota la seua jurisdicció. de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. Article 1. Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets. Són dotats Article 5. Ningú no serà sotmés a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.» Article 2. Tothom té els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o altra condició. Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seua seguretat. Article 4. Ningú no serà sotmés a esclavitud o servitud: l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes les seues formes. DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L’INFANT (5 primers principis) «Principi 1. L’infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants sense cap excepció ni distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o d’altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o altra condició, tant si és del mateix infant com de la seua família. Principi 2. L’infant gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis, dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, perquè puga tindre un desenvolupament físic, mental, moral, espiritual i social saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. A l’hora de promulgar lleis amb aquest fi, la consideració fonamental serà atendre l’interés superior de l’infant. Principi 3. L’infant té dret des del seu naixement a un nom i a una nacionalitat. Principi 4. L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Té dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut. Principi 5. L’infant físicament o mentalment impedit o que patisca algun impediment social ha de rebre el tractament, l’educació i l’atenció especials que requereix el seu cas particular.» * Els textos complets es troben en la pàgina oficial de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU (http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm). RESOL 1 Després d’un debat a classe sobre els continguts d’ambdues declaracions, respon. • Quina és la finalitat de la Declaració Universal dels Drets Humans? • La Declaració Universal dels Drets Humans es va aprovar en 1948. Saps què havia passat al món aleshores? • Creus que tots els països del món respecten en l’actualitat la Declaració Universal dels Drets Humans? Digues un país que sí que la respecta i un altre que no i raona la resposta. • Quines activitats se t’acuden per a col·laborar en el compliment d’aquests drets humans? • Per què creus que s’ha elaborat una declaració especial per al cas dels infants? 254 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 11:53 Página 255 FITXA 16 AMPLIACIÓ ELS SÍMBOLS DE L’ESTAT. LA BANDERA NOM: CURS: LA BANDERA L’origen de les banderes és molt antic: han estat usades des de fa més de 4.000 anys, com mostren les troballes a l’Iran, Grècia i Egipte. L’antecedent de la bandera actual és l’anomenat vexillum (paraula llatina que significa ‘guia’), que podia ser de fusta o metall. Fa uns 2.000 anys van començar a afegir-se a aquest pal trossos de tela com a decoració. En l’edat mitjana apareix el gonfanó, fixat a l’extrem d’una asta, que portaven els magistrats de les ciutats italianes i els cavallers dels ordes militars. Una altra forma antiga és el penó, que podia tindre un motiu decoratiu o simbòlic (l’escut familiar, per exemple), i l’estendard, reservat per a nobles i reis, on es mostrava l’escut d’armes del propietari. En les batalles servien per a identificar els soldats d’un mateix bàndol i per a emetre missatges sobre l’enemic. En l’actualitat, cada estat té una bandera, que pot canviar segons el govern. Dins d’un estat pot haver-hi diverses banderes, segons com estiga organitzat. Per exemple, a Espanya cada comunitat autònoma té una bandera pròpia. Així mateix, organitzacions (Unió Europea, Nacions Unides, Jocs Olímpics…), grups (Boy Scouts, Creu Roja, Greenpeace, partits polítics, sindicats…) i reis tenen DATA: les seues banderes, que els distingeixen. Moltes vegades, atenent els elements d’una bandera podem esbrinar alguna cosa referent a allò que representa. Per exemple, en la bandera de l’ONU hi ha una branca d’olivera com a símbol de pau, perquè és una organització que va sorgir a la fi de la II Guerra Mundial amb la intenció d’evitar més confrontacions. Les banderes solen cobrir els fèretres dels soldats morts en una acció patriòtica, i ondegen a mitja asta a les seus dels governs quan ha tingut lloc alguna desgràcia, com a símbol de dol nacional. També s’hissen els dies de festa nacional, es pengen dels balcons durant les celebracions, les porten en les manifestacions, són un símbol del país en què poden reconéixer-se els ciutadans i serveixen perquè altres països el reconeguen. REFORÇ I AMPLIACIÓ 3 11/6/07 Les banderes expressen els senyals d’identitat de l’organisme que representen per mitjà de colors o símbols: el roig sol indicar perill, valor, poder, revolució; el blanc, pau, rendició; el taronja, sacrifici; el verd, seguretat, joventut, esperança, natura; el groc, precaució o riquesa; el negre, mort o dol. Per estudiar les banderes, va nàixer la ciència de la vexil·lologia fa uns 40 anys. RESOL 1 Entra en la pàgina web http://www.sitographics.com/enciclog/banderas/entrada.html i fes les activitats següents. • Observa les banderes dels països del món, que apareixen ordenades per continents, i llig-ne la descripció i la història (a més de la bandera, pots veure altres dades de cada país: extensió, coordenades, capital, idioma, etc.). • Confecciona’n una llista (no cal que siga exhaustiva) per agrupar-les segons que tinguen: franges verticals o franges horitzontals; un cercle al centre; una o diverses estreles; una mitja lluna i una estrela; un sol; ocells; animals fantàstics; edificis, monuments o elements arquitectònics; triangles; creus; corones i escuts; lletres; la bandera d’un altre país inclosa al seu interior; etc. • Forma grups amb les banderes que trobes semblants. 2 Una vegada que t’hages familiaritzat amb les banderes del món, repassa el que has aprés en aquesta altra pàgina web: http://www.elosiodelosantos.com/banderas.html, on trobaràs un joc divertit que posarà a prova els teus coneixements. 3 Per a saber més sobre l’actual bandera de l’estat espanyol, entra en la pàgina: http://www.la-moncloa.es/España/ElEstado/Simbolos/default.htm 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 255 832613 _ 0239-0342.qxd 3 11/6/07 11:53 Página 256 FITXA 17 AMPLIACIÓ L’ESTAT EN «LA GRAN PANTALLA» NOM: CURS: DATA: Aquest tema no ha estat tractat sovint en «la gran pantalla», però curiosament hi ha dues pel·lícules dirigides per la mateixa persona que inviten a reflexionar sobre algunes qüestions de molt d’interés en l’actualitat: Èxode i Tempesta sobre Washington, del cineasta d’origen austríac Otto Preminger (1905-1986), que va passar la major part de la seua vida als Estats Units. Èxode, dirigida per Otto Preminger (1960) Basada en la novel·la de Leon Uris, aquesta pel·lícula conta un episodi real: la creació de l’estat d’Israel després de la II Guerra Mundial. Èxode és el nom d’un vaixell de càrrega en què viatja un nombrós grup de refugiats jueus amb destinació a Palestina, la seua «terra promesa», amb la finalitat d’establir-s’hi de forma definitiva després d’haver sobreviscut a l’Holocaust i haver estat dispersos. Akiva, líder fanàtic, considera que el terrorisme és l’única via per a poder realitzar el seu somni; en canvi, el seu germà Barek i el seu nebot Ari Ben Canaan no són de la mateixa opinió. Tempesta sobre Washington, dirigida per Otto Preminger (1962) La pel·lícula mostra el funcionament de la divisió de poders i del control del govern a través del Parlament en un sistema bipartidista. Washington desperta commoguda pels titulars de la premsa: el president anuncia que designarà com a secretari d’Estat un professor universitari partidari de l’entesa pacífica i no bèl·lica entre les nacions, cosa que desagrada per complet a altres polítics que estan a favor d’una política d’enfrontament i tracten per tots els mitjans d’impedir aquest nomenament. RESOL 1 Procura veure almenys una de les pel·lícules proposades. Desenvolupa les qüestions següents. • Èxode a) Busca què significa «Holocaust» (pots consultar sobre aquest tema el web: http://members.aol.com/wetriumph/ ) i quan es creà l’estat d’Israel. b) En la pel·lícula es plantegen diferents posicions quant a l’ús de la violència per a aconseguir un objectiu determinat. Què opines de cada una? c) Creus que la decisió adoptada per l’Organització de les Nacions Unides ha resolt la situació conflictiva que s’hi planteja? • Tempesta sobre Washington a) Coneixes el significat d’aquestes paraules: democràcia, Parlament, Senat, Congrés, poder legislatiu i poder executiu? Si no, consulta-les en una enciclopèdia. b) De quines maneres poden relacionar-se els estats? c) Què diferencia Washington d’altres ciutats importants dels Estats Units? 256 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 11:53 Página 257 FITXA 18 AMPLIACIÓ ELS ESTATS TOTALITARIS EN DUES NOVEL·LES DE GEORGE ORWELL NOM: CURS: DATA: Els estats es poden classificar de diverses maneres. Una forma és d’acord amb qui exerceix el poder polític. Amb aquest criteri, la diferenciació bàsica s’estableix entre aquells estats en els quals hi ha una divisió de poders i els ciutadans intervenen en la vida pública elegint, mitjançant eleccions, els seus representants, anomenats estats democràtics, i aquells altres en què el poder es troba concentrat en mans d’un grup molt reduït de persones, raó per la qual reben el nom d’estats totalitaris. En aquesta fitxa et proposem una reflexió sobre aquests últims estats a través de dues novel·les de l’escriptor britànic d’origen indi, el nom vertader del qual era Eric Arthur Blair (1903-1950), més conegut com George Orwell: La rebel·lió dels animals i 1984. REFORÇ I AMPLIACIÓ 3 11/6/07 La rebel·lió dels animals, de George Orwell En aquesta faula de caràcter al·legòric, publicada en 1945, els animals d’una granja es rebel·len contra el propietari i decideixen instaurar-hi un govern propi. Una nit, quan el granger Jones se n’ha anat a dormir, tots els animals de la granja Manor es reuneixen i, encapçalats per un porc savi, decideixen lluitar contra l’home que els cria per sacrificar-los. Els animals es rebel·len, aconsegueixen el control de la granja i hi instauren les seues lleis i normes. 1984, de George Orwell L’acció d’aquesta novel·la de ciència-ficció, publicada en 1949, transcorre en un suposat Londres de 1984. El Gran Germà ho domina tot, ho veu tot, ho escolta tot i ho disposa tot. Els éssers humans estan constantment controlats i han de canviar d’opinió i de creences quan ho estima oportú el totpoderós Gran Germà. Winston Smith, un empleat governamental, i Julia tractaran de lluitar contra el sistema imperant. RESOL 1 Llig una de les dues novel·les proposades i contesta les preguntes següents. • En quina època va ser escrita la novel·la i per què creus que aquesta dada és important? Documenta’t sobre els esdeveniments històrics més importants d’aquell moment i sobre com van influir en la vida de l’escriptor. • Com qualificaries el règim polític imperant en la novel·la que has llegit: monarquia, democràcia, dictadura, etc.? T’agradaria viure en un sistema així? Si no t’agradara, com intentaries canviar-lo? • Trobes semblances entre alguna de les situacions que es donen en les novel·les i les del teu entorn? • Creus que Orwell va ser massa pessimista en la seua visió de la realitat? O tenia motius per a imaginar una cosa així? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 257 832613 _ 0239-0342.qxd 3 11/6/07 11:53 Página 258 FITXA 19 AMPLIACIÓ ELS ESTATS DEL MÓN EN INTERNET NOM: CURS: DATA: En l’actualitat, Internet constitueix una font d’informació interessant. En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’adreces que et poden resultar útils per a estudiar els estats del món. INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE ELS ESTATS • Banc Mundial: http://worldbank.org/data Informació estadística molt completa sobre els estats. Documents i informes de suport. • Fons Monetari Internacional: http://www.imf.org Informes i base de dades sobre països del món. • Centre d’Estudis Prospectius i d’Informació Internacional: http://www.plan.gouv.fr/organismes/cepii Informes i base de dades sobre països del món. L’AVANÇ DE LA DEMOCRÀCIA AL MÓN • Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets de l’Home: http://www.unhchr.ch/spanish/hchr_un_sp.htm Incorpora la normativa internacional sobre aquesta matèria i presenta informes sobre la situació dels drets humans. CONFLICTES AL MÓN • Centre de documentació i investigació sobre la pau i els conflictes: http://www.obsarm.org Documentació i informes sobre conflictes internacionals. • Observatori de crisis: http://observatorio.barcelona2004.org/observatorio/home_c.htm Pàgina molt completa d’informació i anàlisi dels punts calents de conflictivitat al món. Elaborat per la Fundació Cidob per al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004. Publicat exclusivament en Internet. • Le Monde Diplomatique. Edició espanyola: http://www.monde-diplomatique.es Articles i mapes excel·lents sobre els conflictes més actuals. ONG I COOPERACIÓ INTERNACIONAL • Guia de les ONG: http://guiaong.cjb.net Guia de recursos d’ONG. Enllaços amb els webs oficials de les principals ONG del món. ORGANITZACIONS SUPRAESTATALS MÉS RELLEVANTS • • • • 258 Organització de les Nacions Unides: http://www.un.org Unió Europea: http://europa.eu.int/ Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord: http://www.nato.int Organització Mundial del Comerç: http://www.wto.org 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 11:53 Página 259 FITXA 20 REFORÇ CONSTRUIR EL MAPA DE LA UNIÓ EUROPEA NOM: CURS: DATA: En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar el tractat de Roma, en vigor des de l’any següent, pels quals es va constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que en 1992, pel tractat de Maastricht, va passar a anomenar-se Unió Europea (UE). Aquesta organització ha tingut successives ampliacions: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit s’hi van integrar en 1973; Grècia, en 1981; Espanya i Portugal, en 1986; Finlàndia, Suècia i Àustria, en 1995; Estònia, Letònia, Lituània, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre, en 2004; i Romania i Bulgària en 2007. RESOL REFORÇ I AMPLIACIÓ 4 11/6/07 1 Amb l’ajuda del text, completa el mapa següent de la UE. • Escriu el nom dels països que integren la UE. Utilitza bolígraf negre i lletres majúscules. • Escriu el nom de les capitals respectives. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules. • Pinta el mapa segons la llegenda. ETAPES D’INCORPORACIÓ A LA UE Groc Europa dels Sis (1958) Taronja Europa dels Nou (1973) Roig Europa dels Deu (1981) Ocre Verd Europa dels Dotze (1986) Incorporació de la República Democràtica Alemanya (1990) Europa dels Quinze (1995) Violeta Europa dels Vint-i-cinc (2004) Rosa Europa dels Vint-i-set (2007) Blau 2 Respon. • Quins països van fundar la Unió Europea? En quina data s’hi va incorporar Espanya? • Quins dotze nous països s’han adherit recentment a la UE? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 259 832613 _ 0239-0342.qxd 4 11/6/07 11:53 Página 260 FITXA 21 REFORÇ LA UNIÓ EUROPEA NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa et proposem aprofundir en l’anàlisi de la Unió Europea, una organització l’objectiu de la qual és aconseguir la unió política, econòmica i social dels països membres. RESOL 1 Completa els buits amb la paraula o les paraules correctes. Parlament – tractat de Maastricht – Comissió – eurodiputats – Comunitat Econòmica Europea – Consell de la UE – Tribunal de Comptes • En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar el tractat de Roma, pel qual es va constituir la . • La és l’òrgan de govern de la UE. • En 1992, pel • El , la Comunitat Europea va passar a anomenar-se Unió Europea. és la principal instància decisòria. • Dins la UE, l’organisme que controla les despeses és el • El anomenats . controla la Comissió i el Consell. Està compost per 784 membres, , elegits pels ciutadans de la UE. 2 Tria la resposta correcta. • La Comunitat Econòmica Europea (CEE) es va constituir en l’any: 1957. 1992. 2004. • Un d’aquests països no va signar el tractat de Roma, pel qual es va constituir la CEE: França. Itàlia. Espanya. • En l’any 1992, la Comunitat Europea es va convertir en la Unió Europea pel tractat de: París. Maastricht. L’Haia. • Espanya va ingressar en la UE l’any: 1957. 1986. 2004. No té cap himne. «La Marsellesa». • L’himne oficial de la UE és: L’«Oda a l’alegria». • La capital política de la UE es troba a: París. Luxemburg. Brussel·les. • La major ampliació de la UE, que va afectar deu països, va tindre lloc en l’any: 1986. 1995. 2004. • Actualment, la UE està formada per: 15 països. 22 països. 27 països. • Un d’aquests països ha ingressat en la UE en 2007: Grècia. 260 Bulgària. Espanya. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 4 11/6/07 11:53 Página 261 FITXA 22 REFORÇ L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Completa el mapa polític d’Espanya. • Escriu-hi el nom de les comunitats i ciutats autònomes amb bolígraf negre i majúscules. REFORÇ I AMPLIACIÓ Segons l’article 137 de la Constitució de 1978, «l’Estat espanyol s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constituïsquen. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius». Actualment, l’Estat espanyol s’organitza en un total de dèsset comunitats autònomes, dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla), cinquanta províncies i més de huit mil municipis. • Escriu-hi el nom de les capitals autonòmiques amb bolígraf negre i minúscules. • Respon. – A què creus que són degudes les diferències de superfície que hi ha entre unes comunitats i altres? – Quina és la comunitat més extensa? Quina comunitat està formada per més províncies? Coincideixen? – Quina creus que és la comunitat menys extensa? 2 Classifica les comunitats autònomes segons el quadre següent. Comunitats autònomes pluriprovincials Comunitats autònomes uniprovincials 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 261 832613 _ 0239-0342.qxd 4 11/6/07 11:53 Página 262 FITXA 23 REFORÇ TAULA COMPARATIVA DE COMUNITATS AUTÒNOMES NOM: CURS: DATA: L’existència de fortes desigualtats (superficials, demogràfiques, econòmiques i socials) entre les diferents regions espanyoles és un fet que s’ha mantingut constant des del final del segle XIX i després del procés d’industrialització. Aquestes desigualtats es van accentuar i es van consolidar a partir de 1950, i encara continuen existint en l’Espanya de les autonomies. RESOL 1 Analitza les dades que proporciona la taula. Població (hab. 2003) PIB per habitant (en euros) Metges per 100.000 hab. Andalusia 87.579 7.606.848 11.332,55 397,08 Aragó 47.699 1.230.090 16.286,00 575,55 P. d’Astúries 10.604 1.075.381 13.131,63 508,50 Illes Balears 4.992 947.361 18.215,43 425,64 Canàries 7.447 1.894.868 14.366,35 374,78 Cantàbria 5.252 549.690 14.872,99 474,24 Castella i Lleó 93.898 2.487.646 14.063,09 478,69 Castella-la Manxa 79.408 1.815.781 12.368,17 349,46 Catalunya 32.140 6.704.146 18.434,34 462,63 C. Valenciana 23.253 4.470.885 14.678,14 422,02 Extremadura 41.635 1.073.904 9.820,24 365,51 Galícia 29.560 2.751.094 11.988,59 388,64 C. de Madrid 8.022 5.718.942 20.374,28 557,48 R. de Múrcia 11.313 1.269.230 12.726,35 382,51 C. F. de Navarra 9.799 578.210 19.510,08 537,24 País Basc 7.085 2.112.204 18.801,53 473,74 La Rioja 5.027 287.390 16.898,45 435,43 Ceuta 20 74.931 Melilla 13 68.463 123 Superfície (en km2) 12.626,97 326,73 324,69 • Respon. – De les dades exposades, en quins aspectes són visibles les diferències entre les comunitats espanyoles? Enumera’ls. – Quines són les comunitats autònomes més extenses? I les comunitats menys extenses? – Quines comunitats tenen major nombre d’habitants? Quines són les menys poblades? – Quines comunitats són més riques? Quines tenen el PIB per habitant més baix? – Creus que, en general, es pot diferenciar entre les comunitats del litoral i les de l’interior? – Quines són les principals causes d’aquestes diferències de volum de població, riquesa i desenvolupament entre unes comunitats i altres? – Quines conseqüències més importants es deriven d’aquests desequilibris interterritorials? 262 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 4 11/6/07 11:53 Página 263 FITXA 24 AMPLIACIÓ COLÒNIES I DEPENDÈNCIES EUROPEES AL MÓN NOM: CURS: DATA: DEPENDÈNCIES EUROPEES França Polinèsia francesa, Wallis i Futuna, Nova Caledònia, Tromelin i Clipperton, terres antàrtiques i Mayotte. Regne Unit Bermudes, Anguilla, Montserrat, Caiman, Turks i Caicos, Illes Verges, Pitcairn, Saint Helena, Falkland (illes Malvines), terres antàrtiques, zones de sobirania britànica a Xipre i Gibraltar. Països Baixos Aruba i Curaçao, Antilles Neerlandeses. Dinamarca Grenlàndia. REFORÇ I AMPLIACIÓ No tots els territoris d’un estat en formen part de manera idèntica. A Europa, alguns estats mantenen les anomenades actualment «dependències», abans colònies, que hi estan unides en règim de domini. En general, hi exerceix el poder un governador nomenat per l’estat i no elegit democràticament pels habitants. RESOL 1 Situa en el mapa les dependències utilitzant un color diferent per a les de cada país. Fes-ho amb l’ajuda d’un atles. O C E À G LA C IA L ÀR T I C OCEÀ OCEÀ ATL ÀN TIC P AC ÍF IC OC EÀ OCEÀ PAC ÍF IC ÍN D IC O CE À G LA C IAL A NT À RT I C 2 Amb l’ajuda d’una enciclopèdia, respon a les qüestions. • A quines zones del món estan concentrades les dependències? De quina dimensió són? • Estan habitades? La població indígena és de la mateixa ètnia i religió que la metròpoli? • Quin interés poden tindre les dependències per als estats posseïdors? 3 Fixa’t en les dependències de França i del Regne Unit, i contesta amb un breu comentari aquestes preguntes. • Quin país té més dependències? Per què? • A quina zona tenen ambdós països un sector com a dependència? • Creus que es poden habitar? Per a què deuen utilitzar aquests territoris? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 263 832613 _ 0239-0342.qxd 4 11/6/07 11:53 Página 264 FITXA 25 AMPLIACIÓ CONTINENTS, REGIONS I PAÏSOS EN INTERNET NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa figuren diverses adreces de les principals organitzacions que pots consultar en Internet per a obtindre informació veraç sobre la UE i Espanya. UNIÓ EUROPEA • Eurostat. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://europa.eu.int/comm/eurostat/ ADRECES NACIONALS • Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es • Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC): http://www.csic.es • Ministeri d’Administracions Públiques: http://www.map.es • Ministeri d’Economia: http://www2.mineco.es/mineco/ • Institut d’Estudis Turístics: http://www.iet.tourspain.es/ • Ministeri d’Hisenda: http://portal.minhac.es/Minhac/Home.htm • Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació: http://www.mapya.es • Ministeri d’Educació, Cultura i Esport: http://www.mec.es • Ministeri de Foment: http://www.mfom.es/ • Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: http://www.mityc.es • Ministeri de Sanitat i Consum: http://www.msc.es • Ministeri de Treball i Afers Socials: http://www.mtas.es/ • Institut de la Dona: http://www.mtas.es/mujer/mcifras/principa.htm/ • Institut de la Joventut: http://www.mtas.es/injuve/index.htm/ • Direcció General d’Ordenació de les Migracions: http://www.mtas.es/migraciones/default.htm • Ministeri de Medi Ambient: http://www.mma.es/ • Ministeri de l’Habitatge: http://www.mviv.es AJUNTAMENTS ESPANYOLS • Directori dels ajuntaments d’Espanya: http://www.ayuntamientos.net Recopilació no oficial dels web oficials dels ajuntaments. Hi són els que correponen a les principals ciutats, tot i que hi pot haver absències no justificades. • Anuari Econòmic d’Espanya (la Caixa): http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com Permet accedir a informació detallada dels municipis urbans espanyols amb més de 20.000 habitants. • Barcelona: http://www.bcn.es • Bilbao: http://www.bilbao.net • Madrid: http://www.munimadrid.es • Sevilla: http://www.ayunt-sevilla.es • València: http://www.ayto-valencia.es 264 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 265 FITXA 26 REFORÇ LLEGIR UN TEXT SOBRE QÜESTIONS DEMOGRÀFIQUES NOM: CURS: DATA: A partir de l’anàlisi del text següent, pots estudiar que els països subdesenvolupats es troben hui a mitjan camí de la «transició demogràfica», aproximadament on es trobaven els països desenvolupats fa mig segle. 1 Llig el text i explica el significat de les paraules que hi ha subratllades. LA POBLACIÓ CONTINUA CREIXENT Al començament del segle XX, la població mundial era d’uns 1.500 milions de persones; cap a 1960 s’havia duplicat; i en 1999 s’havia quadruplicat, fins a arribar a 6.000 milions. Les quantitats agregades cada any a la població mundial van augmentar des de 47 milions de persones en 1950-1955 fins a un màxim de 86 milions en 1985-1990. Aquest creixement sense precedents va ser resultat net de declinacions en les taxes de mortalitat més ràpides que les declinacions en les taxes de fecunditat, que en ambdós casos van partir de nivells alts. Així, a partir de 1950 s’ha reduït a la meitat la mortalitat, des d’unes 20 defuncions fins a menys de 10 anuals per cada 1.000 persones; al mateix temps, la mitjana mundial de l’esperança de vida en nàixer ha augmentat des de 46 fins a 66 anys. Aquesta disminució de les taxes de mortalitat ha tingut lloc, sobretot, a les regions menys desenvolupades; a les regions desenvolupades s’han mantingut, a grans trets, constants, ja que en aquestes últimes hi ha una major proporció de persones ancianes. REFORÇ I AMPLIACIÓ RESOL D’altra banda, a les regions menys desenvolupades la taxa de fecunditat ha passat de quasi 6,2 fills en 1950 a una mica menys de 3. La disminució de la fecunditat ha sigut més ràpida a l’Amèrica Llatina i Àsia, i més lenta a Àfrica, al sud del Sàhara. A les regions més desenvolupades s’ha passat de 2,8 fills per dona en 1950 a 1,6; hi ha, fins i tot, 61 països, particularment a Europa, que tenen taxes de fecunditat inferiors al nivell de reemplaçament (2,1 fills per dona). L’estat de la població mundial 1999. Fons de Població de les Nacions Unides. Adaptat 2 Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i converteix les falses en vertaderes. V F La població mundial es va triplicar durant el segle XX. El màxim creixement demogràfic va tindre lloc a partir de 1950. La causa d’aquest augment va ser la reducció de la mortalitat, més ràpida que la que va experimentar la fecunditat. La disminució de les taxes de mortalitat ha sigut superior als països desenvolupats. Als països subdesenvolupats, les taxes de mortalitat s’han mantingut constants a causa de l’augment de l’esperança de vida. 3 Contesta breument aquestes preguntes en el quadern. • Com va evolucionar la població mundial al llarg del segle XX? • Com han evolucionat les taxes de mortalitat a partir de 1950? I la fecunditat? Han augmentat o han disminuït? Ho han fet de manera uniforme o desigual? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 265 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 266 FITXA 27 REFORÇ CONSTRUIR UN GRÀFIC LINEAL SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ NOM: 266 CURS: DATA: RESOL Anys Població mundial 1950 2.555.360.972 1955 2.779.929.940 1960 3.039.585.530 1965 3.346.002.675 a) Dibuixa els eixos de coordenades. 1970 3.707.475.887 1975 4.086.150.193 b) En l’eix d’abscisses, també anomenat eix X o horitzontal, situa la variable temporal (en aquest cas, els anys per als quals disposem de dades) a intervals iguals. 1980 4.452.584.592 1985 4.851.592.622 1990 5.281.653.820 1995 5.691.759.210 2000 6.079.603.571 2005 6.446.131.400 2010 6.815.892.190 2015 7.187.084.263 2020 7.541.773.753 2025 7.871.143.446 2030 8.175.143.482 2035 8.458.343.864 2040 8.722.646.253 2045 8.967.336.291 2050 9.190.252.532 1 Elabora un gràfic de línies sobre l’evolució de la població mundial amb la informació de la taula. Segueix aquestes instruccions per a construir el gràfic. c) En l’eix d’ordenades (eix Y o vertical) es representa la variable geogràfica, en aquest cas el nombre d’habitants. Estableix i escriu –a intervals iguals– una sèrie de valors i indica a la part superior de l’eix el valor màxim a què arriba la variable representada. d) Tria l’any 1950 i marca un punt a l’altura corresponent de l’eix vertical. Fes el mateix amb cada any. e) Uneix els punts fins a formar una línia, a fi de visualitzar més bé l’evolució de la població. f) Seria aconsellable que a partir de l’any 2005 canviares de color de llapis i hi inclogueres una llegenda per indicar que aquestes dades són previsions. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 267 FITXA 28 REFORÇ ELS PERCENTATGES I LES TAXES NOM: CURS: DATA: És difícil comprendre els problemes lligats amb la població si no es coneixen bé les nocions matemàtiques relacionades amb les proporcions. Aquesta fitxa té com a objectiu reforçar dues nocions matemàtiques fonamentals en l’àrea de Geografia: els percentatges i les taxes. Moltes vegades rebem informació en percentatges, com per exemple: «el 30 % de la població mundial té menys de 15 anys» o «el 47 % de la població mundial és urbana»; i informació amb taxes, com per exemple, «la taxa de natalitat del Sudan superà el 36 ‰ en l’any 2002». Els tants per cent expressen la quantitat d’una magnitud corresponent a 100 unitats de l’altra. S’expressa amb el signe %. Quan diem que el 79 % de la població espanyola viu a les ciutats, significa que, de cada 100 espanyols, n’habiten 79 a les ciutats. Els punts per mil indiquen la quantitat d’una magnitud que correspon a 1.000 unitats de l’altra. S’expressa amb el signe ‰. Quan diem que el 80 ‰ de les ocupacions espanyoles corresponen al sector primari, vol dir que, de cada 1.000 ocupats, treballen 80 en aquest sector. RECORDA Calcular el tant per cent d’una quantitat amb la calculadora és senzill. Així, per a trobar el 20 % de 250 tecleja: REFORÇ I AMPLIACIÓ PERCENTATGES I TAXES 20 ⴛ 250 % El resultat és 50. EXEMPLE RESOLT Calcularem les taxes de natalitat i mortalitat dels països desenvolupats amb les dades de la taula. • En primer lloc, repassem les fórmules de les taxes de natalitat i mortalitat: nascuts en un any Països desenvolupats Població total 1.197.329.000 Nascuts en un any 13.280.363 Morts en un any 12.168.652 Taxa de natalitat ⫽ ᎏᎏᎏ ⫻ 1.000 població total morts en un any Taxa de mortalitat ⫽ ᎏᎏ ⫻ 1.000 població total 13.280.363 ⫻ 1.000 • La taxa de natalitat seria: ᎏᎏᎏ ⫽ 11,09 ‰. 1.197.329.000 12.168.652 ⫻ 1.000 • La taxa de mortalitat seria: ᎏᎏᎏ ⫽ 10,16 ‰. 1.197.329.000 RESOL 1 Amb les dades següents, calcula les taxes de natalitat i mortalitat dels països subdesenvolupats. Països subdesenvolupats Població total Nascuts en un any Morts en un any 5.017.562.000 119.864.094 41.761.888 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 267 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 268 FITXA 29 REFORÇ LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL NOM: CURS: DATA: La taxa de mortalitat infantil és un indicador molt útil de la condició de la salut, no solament dels infants, sinó de tota la població, i de les condicions socioeconòmiques en què viuen. En aquesta fitxa repassarem aquest concepte per mitjà d’un text. LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL La taxa de mortalitat infantil és el nombre de defuncions d’infants menors d’un any per cada 1.000 nascuts vius en un determinat any. Als països menys desenvolupats, la taxa ha sigut estimada fins al 200 ‰, mentre que als països industrialitzats està per davall del 10 ‰. La taxa de mortalitat infantil és un indicador d’utilització i efectivitat de l’atenció a la salut, particularment l’atenció perinatal. Encara que la taxa de mortalitat infantil ha sigut reconeguda durant molt de temps com un dels indicadors de salut més importants, hi ha problemes per a l’obtenció de la informació requerida per a calcular-la a molts dels països menys desenvolupats. Les dades normalment no hi poden ser recollides per mitjà dels sistemes d’informació dels serveis de salut. El registre civil de les defuncions sovint és incomplet o inexistent, particularment a les àrees rurals, on molts infants que moren durant la primera setmana de vida ni tan sols es registren com a nascuts. Per aquest motiu, les taxes usades en alguns països estan esbiaixades en favor de la població més privilegiada. La taxa de mortalitat infantil sovint és estimada o presa d’enquestes de població. Aquesta taxa de mortalitat infantil no solament reflecteix la magnitud dels problemes de salut directament responsables de la mort dels infants, com diarrea, infeccions respiratòries i malnutrició, juntament amb altres malalties infeccioses i condicions perinatals, sinó que també reflecteix el nivell de salut de les mares, la política de planificació familiar, les condicions de salut ambiental i, en general, el desenvolupament socioeconòmic d’una societat. També s’ha detectat que la taxa de mortalitat infantil és un bon indicador dels canvis de les condicions de salut d’un país a través del temps. Als països on les dades sobre la taxa de mortalitat infantil han sigut calculades per llargs períodes, s’hi han notat reduccions constants en aquesta taxa, millores paral·leles en els nivells de vida i en les condicions sanitàries, així com un augment de la disponibilitat i accessibilitat dels serveis de salut per a la població. EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL EN ALGUNS PAÏSOS Any Angola Noruega Guatemala Sierra Leone 1970 180 ‰ 13 ‰ 115 ‰ 206 ‰ 59 ‰ 150 ‰ 2001 154 ‰ 4‰ 43 ‰ 182 ‰ 16 ‰ 36 ‰ Argentina Turquia França Suècia Xina 18 ‰ 11 ‰ 85 ‰ 4‰ 3‰ 31 ‰ Font: IDH 2003 RESOL 1 Llig amb deteniment el text i comenta per escrit les diferències que observes tant en el temps com entre els diferents països seleccionats en la taula. • On hi ha hagut canvis més significatius entre la situació de 1970 i la de 2001? • Amb el pas del temps, han disminuït o augmentat les taxes de mortalitat infantil de tots els països que figuren en la taula? • Quins països creus que són més o menys desenvolupats segons la taxa de mortalitat infantil? • A quins llocs hi ha encara una mortalitat infantil elevada? 268 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 269 FITXA 30 REFORÇ COM PODEM OBTINDRE LA TAXA DE CREIXEMENT VEGETATIU NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’activitats que t’ajudaran a repassar els conceptes de taxa de natalitat i taxa de mortalitat, i a calcular, a partir d’aquestes, el creixement vegetatiu de la població. El creixement vegetatiu de la població oscil·la d’acord amb una sèrie de factors. Aquests factors són dos fonamentalment: la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat. Repassa en el llibre de text les fórmules que corresponen a aquestes taxes. La diferència entre les taxes anuals de natalitat i de mortalitat és el creixement vegetatiu de la població. La taxa de creixement vegetatiu es pot expressar indistintament en tants per cent (%) o en tants per mil (‰). Si la taxa de natalitat és més gran que la taxa de mortalitat, la taxa serà positiva, però si és al contrari, aleshores obtindrem una taxa de creixement vegetatiu negativa, la qual cosa significa que la població no sols no creix, sinó que decreix. REFORÇ I AMPLIACIÓ EL CREIXEMENT VEGETATIU EXEMPLE RESOLT Calcularem el creixement vegetatiu de la població mundial a partir de les taxes de natalitat i mortalitat En l’any 2002, les taxes mitjanes mundials de natalitat i de mortalitat van ser del 21 ‰ i 9 ‰, respectivament. Això vol dir que per cada 1.000 habitants van nàixer 21 persones i en van morir 9. Amb aquestes dues dades, podem trobar la taxa de creixement natural mundial: Taxa de creixement vegetatiu ⫽ Taxa de natalitat ⫺ Taxa de mortalitat Taxa de creixement vegetatiu ⫽ 21 ⫺ 9 ⫽ 12 ‰, o el que és el mateix, 1,2 % Aquest càlcul significa que el creixement de la població mundial en l’any 2002 va ser de l’1,2 % sobre la població total. RESOL 1 Amb les dades següents, troba les taxes de natalitat i mortalitat i el creixement vegetatiu que té cada regió. Una vegada obtingudes les dades, pots fer una anàlisi comparativa del creixement que hi ha al món per grans regions. REGIÓ Àfrica Població total en milions Nombre de nascuts Nombre de morts 840 31.920.000 11.760.000 3.766 75.320.000 26.362.000 Amèrica del Nord 319 4.461.538 2.868.132 Iberoamèrica Àsia 531 12.213.000 3.186.000 Oceania 32 576.000 224.000 Europa 728 8.008.000 7.280.000 Taxa de natalitat Taxa de mortalitat Creixement vegetatiu 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 269 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 270 FITXA 31 REFORÇ COMPARAR L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ PER EDATS NOM: CURS: DATA: RESOL 1 A partir de les dades següents i amb l’ajuda de l’exemple, completa la taula. ITÀLIA LIBÈRIA Total 57.998.353 3.317.176 0-4 2.679.027 605.392 5-9 2.663.238 469.891 10-14 2.798.826 366.508 15-19 2.833.223 352.933 20-24 3.235.007 299.785 25-29 4.210.347 248.547 30-34 4.791.546 194.367 35-39 4.928.337 159.454 40-44 4.405.888 137.046 45-49 3.910.515 118.422 50-54 3.748.487 100.383 55-59 3.538.444 82.778 60-64 3.361.495 63.327 65-69 3.088.598 45.891 70-74 2.791.359 30.857 75-79 2.303.485 20.079 80+ 2.710.531 21.516 EXEMPLE RESOLT Per conéixer la població d’Itàlia de 0 a 14 anys d’edat, tant en termes absoluts com en percentatge sobre la població total (termes relatius). 1. Se suma la població de 0 a 14 anys per obtindre la població total de joves a Itàlia. 2.679.027 ⫹ 2.663.238 ⫹ 2.798.826 ⫽ 8.141.091 2. Per a obtindre el percentatge, necessitem la població total d’Itàlia i després fem la següent regla de tres: 57.998.353 ⎯⎯⎯→ 100 % 8.141.091 ⎯⎯⎯→ x % 8.141.091 ⫻ 100 x ⫽ ᎏᎏᎏ ⫽ 14 % 57.998.353 I així obtenim el percentatge de població de 0 a 14 anys d’Itàlia. GRUPS D’EDAT 0-14 anys Itàlia 15-64 anys Població % sobre el total 8.141.091 14 Població % sobre el total 65 i més anys Població % sobre el total Libèria 2 Observa la taula i respon en el quadern. • Quines diferències hi ha entre Itàlia i Libèria quant a l’estructura de la població per edats? Quin grup d’edat –jove, adult, vell– és el més nombrós en cada cas? Quin és el país jove? I el país vell? • Quins problemes han d’afrontar els països joves? I els països vells? • Quin tipus de política demogràfica creus que posaran en pràctica els governs? Per què? • Com creus que són les taxes de fecunditat a Itàlia? I a Libèria? • La taxa de mortalitat d’Itàlia és del 10 ‰ i la de Libèria del 18 ‰. Què creus que passarà en el futur en aquests dos països? Raona la resposta. • Creus que el nivell de desenvolupament influeix en l’estructura per edat d’aquests països? Explica per què. 270 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 271 FITXA 32 REFORÇ CONSTRUIR UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Construeix la piràmide de població del Japó corresponent a l’any 2005. • Obtín les dades. El nombre de persones per grups i edats que hi havia al Japó en 2005 el pots obtindre en la pàgina www.census.gov/cgi-bin/ipc/idbsum?cty=JA. REFORÇ I AMPLIACIÓ La piràmide de població és un gràfic que representa l’estructura de la població per edats i sexes. En aquesta fitxa construirem la piràmide del Japó corresponent a l’any 2005. • Elabora una taula de dades. a) Distribueix els habitants per sexes i per grups d’edat en trams de 5 anys. b) Calcula el percentatge (%) de població per edats i per sexe: multiplica el valor de cada grup d’edat i sexe per 100 i divideix-lo entre la població total. Anota aquestes dades en la taula. DONES HOMES GRUPS D’EDAT 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 > 75 TOTAL Població (en milers) Població (en %) Població (en milers) Població (en %) • Construeix la piràmide. a) Agafa un paper quadriculat i dibuixa-hi dues línies horitzontals separades un centímetre. Traça-hi també dues línies perpendiculars a les anteriors. b) L’espai que hi ha a l’esquerra es reserva per representar les dades dels homes; l’espai de la dreta, per a les dades de les dones. c) En els eixos horitzontals, escriu els efectius de població en percentatges (%) que has calculat, i en els eixos verticals, els grups d’edat. d) Trasllada les dades percentuals de la taula al gràfic i dibuixa una barra en cada grup d’edat i per a cada un dels sexes. Homes Dones EDAT 75 i més 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 10 8 6 4 2 0 en % 0 2 4 6 8 10 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 271 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 272 FITXA 33 REFORÇ INTERPRETAR UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ NOM: CURS: DATA: Aquesta fitxa et proposa una sèrie de passos que has de seguir a l’hora d’interpretar una piràmide de població. CONSELLS PER A INTERPRETAR UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ Per a interpretar una piràmide convé recordar abans dos aspectes: • Es considera població jove els grups compresos entre 0-14 anys; població adulta, els grups compresos entre 15-64 anys; i població vella, els grups de 65 i més anys. • Es considera que un país és jove quan hi ha tres persones que no arriben als 20 anys per cada dues que sobrepassen els 60 anys. • En canvi, es considera que un país és vell quan hi ha tres persones majors de 60 anys per cada dues que no arriben als 20 anys. RESOL 1 Interpreta la piràmide de població del Japó corresponent a l’any 2005 que has dibuixat en la fitxa anterior. • La forma de la piràmide. a) Quina forma té la piràmide que has dibuixat: de pagoda o de tonell? b) Com té la base: més ampla o més estreta que el centre? Quina relació té aquest aspecte amb la fecunditat? • Els grups d’edat i sexe. a) Com són els grups de població vella, nombrosos o reduïts? b) Hi ha un nombre de persones aproximadament igual en els grups d’edats joves i adults? c) Creus que la població del Japó és jove? Per què? d) Quin és més gran, el nombre d’homes vells o el de dones velles? e) Hi ha cap diferència entre la població del sexe masculí i la del femení? • Aspectes del passat. a) Les persones que van viure la Segona Guerra Mundial (1939-1945) són en l’actualitat població vella. Es percep en la piràmide la pèrdua d’homes que va suposar aquesta guerra? b) Creus que entre els anys 1947 i 1949 hi hagué una explosió demogràfica o baby boom al Japó? Per què? 272 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 273 FITXA 34 REFORÇ CONSTRUIR I COMPARAR PIRÀMIDES DE POBLACIÓ NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Construeix en el quadern les següents piràmides de població i compara-les. Descriu si corresponen a un país jove o a un d’envellit, i explica com s’hi distribueix la població per edats i sexes. GRUPS D’EDAT HOMES Població (en milers) Població (en %) DONES Població (en milers) Població (en %) 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 ⴙ80 0-4 5-9 1.944 1.856 1.924 1.954 2.009 1.980 2.234 2.154 2.119 2.071 2.088 1.745 1.262 1.208 1.100 848 6,6 6,3 6,6 6,7 6,8 6,7 7,6 7,3 7,2 7,1 7,1 5,9 4,3 4,1 3,7 2.9 2,9 2.127 1.776 1.333 1.388 1.406 1.254 1.745 6,9 5,8 4,3 4,5 4,6 4,1 5,7 1.848 1.767 1.834 1.869 1.924 1.906 2.181 2.166 2.165 2.131 6,0 5,7 6,0 6,1 6,2 6,2 7,1 7,0 7,0 6,9 849 REFORÇ I AMPLIACIÓ PIRÀMIDE DE FRANÇA PIRÀMIDE DE SIERRA LEONE 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 ⴙ80 5-9 413 349 284 234 203 177 145 100 82 75 63 53 39 26 15 8 Població (en %) 17,9 14,9 12,6 10,3 8,5 7,3 6,4 5,3 3,6 3,0 2,7 2,3 1,9 1,4 0,9 0,5 0,3 HOMES 0-4 496 DONES GRUPS D’EDAT Població (en milers) Població (en milers) 507 433 369 302 250 218 191 158 104 92 95 80 62 44 26 15 8 Població (en %) 17,1 14,6 12,5 10,2 8,5 7,4 6,5 5,3 3,5 3,1 3,2 2,7 2,1 1,5 0,9 0,5 0,3 SIERRA LEONE Freetown París FRANÇA França Homes Dones Sierra Leone Homes EDAT EDAT 75 i més 75 i més 70-74 70-74 65-69 65-69 60-64 60-64 55-59 55-59 50-54 50-54 45-49 45-49 40-44 40-44 35-39 35-39 30-34 30-34 25-29 25-29 20-24 20-24 15-19 15-19 10-14 10-14 5-9 5-9 0-4 7 6 5 4 3 2 1 0 en % Dones 0-4 0 1 2 3 4 5 6 7 18 15 12 9 6 3 0 en % 0 3 6 9 12 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 15 18 273 832613 _ 0239-0342.qxd 5 11/6/07 11:53 Página 274 FITXA 35 AMPLIACIÓ UTILITZAR L’INTERNATIONAL DATA BASE (IDB) NOM: CURS: DATA: U.S. Census Bureau és l’oficina censal dels Estats Units. Un dels seus departaments és l’International Data Base (IDB), que publica, periòdicament i de forma gratuïta, dades estadístiques sobre la població dels països del món. El seu web està reconegut mundialment com a líder de subministrament d’informació objectiva i veraç sobre la població i les seues tendències. PROCEDIMENT Entra en: http://www.census.gov/ipc/www/idbnew.html 1) International Data Base (IDB) Observem en la pàgina seleccionada l’última data en què s’han actualitzat les dades que consultarem. En aquesta captura, el 17 de juliol de l’any 2003. Tot seguit es faciliten nombrosos enllaços, però ens centrarem en tres d’aquests. 2) Selecciona: Summary Demographic Data Ofereix informació sobre dades demogràfiques de tots els països del món. Per exemple, si volem conéixer dades sobre la població a Alemanya: • Busquem en la llista de països Germany i enviem la consulta. • En pocs segons, apareixen les dades demogràfiques d’Alemanya: taxes de natalitat, mortalitat, creixement vegetatiu, mortalitat infantil, esperança de vida i fecunditat. Després, ens mostra una evolució de la població total d’Alemanya des de 1950 fins al dia de l’actualització. En molts casos, l’IDB fa valoracions sobre el futur de la població del país sol·licitat. • Finalment, apareixen les dades per sexe i edat de l’any de l’últim cens i es mostra una piràmide de població amb aquestes dades, així com una piràmide amb la població avaluada en 2050. 3) Selecciona: Countries Ranked by Total Population Permet conéixer de manera ordenada, i des de l’any 1950, el rànquing dels països més poblats de la Terra. Per exemple, si volem conéixer el rànquing mundial dels 10 països més poblats del món l’any 2003: • En el primer quadre, escrivim la data, en aquest cas 2003. • Després fem clic en: top 10 countries perquè només volem saber els 10 primers països (si volem conéixer els 50 més poblats haurem de clicar sobre top 50 ); i si volem ordenar tots els països del món en aquest any, premem All. • Enviem la consulta i, en pocs segons, apareix el llistat. 4) Selecciona: World Population Information Mostra les dades demogràfiques del món des de 1950: evolució, taxes, esdeveniments anuals, estimacions, etc. Podem conéixer l’evolució de la població mundial des de 1950 fins a l’any 2050 en World Population: 1950 to 2050 i l’evolució de les taxes de creixement mundial en World Population Growth Rates: 1950 to 2050. 274 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 6 13/6/07 16:06 Página 275 FITXA 36 REFORÇ ELABORAR UN MAPA DE POBLACIÓ DEL MÓN NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Amb l’ajuda del llibre de text completa el següent mapa de la distribució de la població al món. • Escriu-hi el nom de les grans concentracions de població del món. Utilitza bolígraf negre i lletres majúscules. • Escriu-hi el nom dels principals deserts, selves, serralades i rius. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules. • Retola-hi els oceans. Utilitza bolígraf blau. ALTIMETRIA REFORÇ I AMPLIACIÓ • Pinta el mapa segons la llegenda. metres 4.000 2.000 1.000 500 200 0 Groc Regions deshabitades o molt poc poblades Roig Regions més habitades Taronja Resta de regions 2 Observa el mapa que has elaborat i fes una síntesi de les àrees més poblades per continents. • A Àfrica: La població s’hi distribueix de manera molt desigual. Les zones més poblades es troben prop de la costa i al voltant de les grans conques fluvials. Per contra, les zones menys poblades són les selves de l’interior i els deserts. • A Àsia: • A Amèrica: • A Europa: • A Oceania: 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 275 832613 _ 0239-0342.qxd 6 11/6/07 11:53 Página 276 FITXA 37 REFORÇ ELABORAR EL MAPA DELS MOVIMENTS MIGRATORIS NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Amb l’ajuda del llibre de text, completa el següent mapa dels grans moviments migratoris actuals. • Escriu-hi el nom dels principals països i regions d’eixida de població. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules. • Escriu-hi el nom dels principals països i regions que reben immigrants. Utilitza bolígraf blau i lletres minúscules. • Traça-hi fletxes que indiquen el sentit dels fluxos migratoris més importants. • Pinta el mapa segons la llegenda. OCEÀ GLACIAL ÀRTIC OCE À PACÍFIC OCEÀ PACÍFIC OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ ÍNDIC GLACIAL OC Roig Països i regions d’eixida de població EÀ Verd ANTÀ RTI C Països i regions que reben immigrants Verd Fluxos migratoris més importants 2 Observa el mapa que has elaborat i respon. • Quins són hui dia els països d’origen de la majoria dels immigrants? Cap on es dirigeixen? • Quina creus que és la principal causa dels grans moviments migratoris actuals? Per què? • Quins altres factors provoquen desplaçaments massius de població? Justifica la resposta a partir del mapa. 3 Imagina que ets un immigrant que acaba d’arribar a Espanya. Explica els problemes que has d’afrontar. 276 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 6 11/6/07 11:53 Página 277 FITXA 38 REFORÇ ELS REFUGIATS NOM: CURS: DATA: Taula 1. POBLACIONS MÉS GRANS DE REFUGIATS* (2002) País d’origen País d’asil Refugiats Afganistan Pakistan / Iran 2.481.000 Burundi Tanzània / R. D. del Congo 574.000 Sudan Uganda / Etiòpia / R. D. del Congo / Kenya / Rep. Centreafricana 505.200 Angola Zàmbia / R. D. del Congo / Namíbia / Congo 433.000 Somàlia Kenya / Iemen / Etiòpia / Regne Unit / EUA / Djibouti 429.000 R. D. del Congo Tanzània / Congo / Zàmbia / Burundi / Rwanda 415.000 Iraq Iran / Alemanya / Països Baixos / Suècia 401.000 Bòsnia i Hercegovina Sèrbia / Montenegro / EUA / Suècia / Dinamarca / Països Baixos 372.000 Xina / EUA Vietnam REFORÇ I AMPLIACIÓ Una de les catàstrofes humanes que provoquen les guerres són els refugiats. De la seua atenció es fa càrrec l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). 348.000 * En aquesta llista només es consideren els refugiats que han eixit d’algun estat, no aquells que pertanyen a pobles sense estat. És el cas dels palestins, que sumen més de 4 milions de refugiats, dels quals es fa càrrec la UNRWA. Taula 2. VALORACIÓ DEL NOMBRE DE REFUGIATS SOTA EL MANDAT DE LES NACIONS UNIDES (ACNUR) A 1 DE GENER DE 2003 Regió Taula 3. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE REFUGIATS SOTA EL MANDAT DE LES NACIONS UNIDES (ACNUR) ENTRE 1980-2002 Refugiats Any Refugiats Àsia 9.378.917 1980 08.439.000 Europa 4.403.921 1985 11.844.000 Àfrica 4.593.199 1990 17.370.000 Amèrica del Nord 1.061.199 1995 14.860.600 Amèrica del Sud i Central 1.050.288 2000 21.800.300 69.206 2001 19.761.000 20.556.781 2002 20.556.700 Oceania Total Font: http://www.unhcr.org Font: http://www.unhcr.org RESOL 1 Observa la taula 1. Elabora un mapa de l’origen i de la distribució dels refugiats al món. • Pinta els països d’origen dels refugiats en verd i els d’asil en roig. • Dibuixa una fletxa que unisca cada país d’eixida amb la destinació de la població refugiada. 2 Observa les taules i respon. • Com ha evolucionat el nombre de refugiats en els darrers 25 anys? A quines regions n’hi ha més? • Per què els palestins no s’han inclòs en la taula 1? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 277 832613 _ 0239-0342.qxd 6 11/6/07 11:53 Página 278 FITXA 39 AMPLIACIÓ ELS MOVIMENTS MIGRATORIS EN EL CINE NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa et proposem que reflexiones sobre les causes i les conseqüències de l’emigració de persones sense mitjans des de països en via de desenvolupament fins a països desenvolupats a través de diverses pel·lícules. Lamerica, dirigida per Gianni Amelio (1994) En un to quasi documental, la pel·lícula mostra la desesperació dels albanesos, població empobrida, que després de la caiguda del comunisme en 1991 emigren a la Itàlia veïna, on esperen trobar el paradís del capitalisme i la modernitat que la televisió els ha mostrat. Però allà són víctimes dels abusos d’empresaris desaprensius. «Lamerica» és l’expressió utilitzada pels emigrants italians que a la primeria del segle passat intentaven eixir de la pobresa emigrant al Nou Món (els Estats Units d’Amèrica). «Lamerica» de hui és Itàlia per als albanesos, però també Alemanya per als turcs, Espanya per als marroquins, etc., un lloc idealitzat on arriben persones desesperades que busquen una vida millor i on no troben sinó dificultats i penalitats. In this world, dirigida per Michael Winterbottom (2002) Aquesta pel·lícula és un llarg i dur viatge des d’un dels camps de refugiats afganesos existents al Pakistan fins a Londres. Dos joves decideixen embarcar-se en una aventura que s’inicia amb esperança, però es troben amb un recorregut ple d’obstacles tant geogràfics com humans: passen hores amagats entre la mercaderia d’un camió, davall del qual viatgen, aguanten tempestats, creuen una muntanya nevada en plena nit, s’enfronten amb traficants, persones sense escrúpols, estafadors i l’aprensió dels departaments d’immigració. Tot per arribar al món de les oportunitats i trobar una realitat que, malgrat les seues dificultats, és millor que la que vivien als seus llocs d’origen, però molt difícil de mantindre quan cada minut tenen darrere seu el perill de l’expulsió. Lluny, dirigida per André Techiné (2001) Lluny ens mostra la possibilitat de convivència en tolerància de diverses nacionalitats i races, i ens fa veure que les diferències de costums o religió no han d’implicar necessàriament l’odi entre les persones, a més d’ensenyar-nos com pot ser la vida d’una persona que creua o intenta creuar les fronteres europees. Said, el protagonista, és un xic que, per a poder sobreviure a Tànger, ha hagut d’emprar tot el seu enginy i les seues habilitats, i fins i tot arriba a relacionar-se amb el tràfic de drogues i d’immigrants. Un dia es decideix a creuar il·legalment la frontera d’Espanya amb l’ajuda d’un amic francés. Said és, doncs, un més dels qui proven l’aventura, fatal a vegades, d’arribar a Europa de manera il·legal. RESOL 1 Intenta veure alguna de les pel·lícules proposades. Reflexiona sobre el tema i contesta les qüestions següents. • Què en penses, de la immigració? Quines experiències t’han portat a aquesta opinió? Has conegut algun immigrant o ets un immigrant? • Per què creus que cada vegada més immigrants il·legals vénen al nostre país, tot i saber que és molt probable que els expulsen? Què penses que guanyen i perden quan emigren? • Imagina per un moment que hagueres d’emigrar. Com et sentiries? Seria fàcil? Què faries per integrar-te i aconseguir amics i quina trobes que seria la resposta que rebries? 278 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 6 11/6/07 11:53 Página 279 FITXA 40 AMPLIACIÓ LA MULTICULTURALITAT EN EL CINE I LA LITERATURA NOM: CURS: DATA: LA MULTICULTURALITAT EN EL CINE I LA LITERATURA • Ramón J. Sender, La tesis de Nancy (1968) • Orient és Orient, de Damien O’Donnell (1999) La novel·la relata, a través de les cartes que escriu la protagonista, l’experiència d’una jove nord-americana que arriba a Sevilla per ampliar els seus estudis i realitzar una tesi doctoral. Ambientada en els anys setanta, narra els problemes d’una família pakistanesa instal·lada a Anglaterra; entre el pare, conservador de les tradicions del seu país d’origen, i els seus set fills, que prefereixen la modernitat occidental. • La meua família, dirigida • La boda del monsó, per Gregory Nava (1995) Conta la història de tres generacions d’una família d’immigrants mexicans instal·lats a Los Angeles que tracten d’integrar-se en la societat nord-americana. • Vull ser com Beckham, dirigida per Gurinder Chadha (2002) Planteja els problemes que sorgeixen en una família índia instal·lada a Londres, que s’entossudeix a educar la filla de forma tradicional. REFORÇ I AMPLIACIÓ La literatura i el cine han contribuït de manera important a reflectir les relacions entre majories i minories culturals. En aquesta fitxa es recomanen algunes obres en què, des de diferents punts de vista, s’analitza el tema de la multiculturalitat. de Mira Nair (2001) La pel·lícula, centrada en l’organització d’una boda a Delhi, mostra l’enfrontament en la societat índia entre els defensors de les tradicions i els partidaris de la modernitat. • Saïd, dirigida per Llorenç Soler (1998) Basada en la novel·la de Josep Loman, reflecteix les dures condicions de vida d’un jove marroquí que arriba a Barcelona. RESOL 1 Llig el llibre que et recomanem o veges alguna de les pel·lícules proposades i fes les activitats. • Resumeix l’argument. • Quines cultures hi conviuen? Quines característiques coneixes de cada una a través del llibre o la pel·lícula? • Com és la convivència entre les distintes cultures que hi ixen? • Si hagueres d’escriure un llibre o realitzar una pel·lícula sobre la multiculturalitat, quin en seria l’argument i on s’ambientaria la història? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 279 832613 _ 0239-0342.qxd 7 11/6/07 11:53 Página 280 FITXA 41 REFORÇ UN TEXT SOBRE PROBLEMES DEMOGRÀFICS ESPANYOLS NOM: CURS: DATA: A partir de l’anàlisi de la notícia següent, pots estudiar la caiguda de la natalitat, el descens poblacional, el problema de l’envelliment i l’augment de la immigració que experimenten hui dia els països desenvolupats, en aquest cas Espanya. DAVANT LA FALTA DE NAIXEMENTS, L’AUGMENT DE LA POBLACIÓ VINDRÀ DE LA IMMIGRACIÓ Malgrat que en 2001 es va constatar un increment en el nombre de naixements, també va haver-hi un envelliment de la població. «La Comunitat Autònoma Basca encara és “lluny” del creixement vegetatiu de signe positiu, per tant l’augment poblacional tindrà lloc per la immigració, segons que va afirmar ahir a Bilbao el viceconseller d’Economia, Pressupostos i Control Econòmic, Manu Urquijo. Urquijo va assenyalar que, “a pesar que l’última dada disponible, referida a 2001, indica un increment en el nombre de naixements, es dóna, alhora, un progressiu envelliment de la població i ens trobem encara lluny de poder parlar d’un creixement vegetatiu positiu, per la qual cosa en un futur pròxim l’increment poblacional es produirà a causa dels moviments migratoris”. En aquesta mateixa línia, el director general de l’EUSTAT, Josu Iradi, va dir que, tot i les taxes de natalitat “es recuperen” amb petits creixements en el nombre de naixements, les taxes de mortalitat també van incrementant-se, per l’efecte del mateix envelliment de la població, per això el creixement vegetatiu [...] “no serà positiu en alguns anys i el creixement de la població es generarà per la immigració”. Iradi va afegir que, en 2000, aquest saldo migratori va ser positiu per primera vegada des de fa 25 anys i que les majors taxes d’estrangers corresponen en aquest moment a ciutadans sud-americans, procedents de països com l’Equador, el Perú o Colòmbia.» Deia, 14 de març de 2003 RESOL Llig atentament la notícia i fes les activitats. 1 Explica el significat dels conceptes que hi ha subratllats en el text. 2 Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i converteix les afirmacions falses en vertaderes. V La població basca creix. Han augmentat els naixements, però també mor més gent. Hi ha hagut més emigració que immigració. El nombre més elevat d’immigrants són iberoamericans. 3 Imagina que has d’explicar la notícia a un company. Escriu-la amb paraules teues perquè siga més fàcil de comprendre. 4 Respon breument en el quadern a aquestes preguntes. • Quines són les principals idees que recull el text? • Pots relacionar aquestes idees amb algun corrent demogràfic actual? Amb quin? 280 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 F 832613 _ 0239-0342.qxd 7 11/6/07 11:53 Página 281 FITXA 42 REFORÇ FONTS DEMOGRÀFIQUES: L’ESTUDI DE LA FAMÍLIA NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Completa cada quadre amb la informació corresponent. Avi patern Avi matern Àvia paterna Àvia materna Lloc de naixement: Lloc de naixement: Lloc de naixement: Lloc de naixement: Data de naixement: Data de naixement: Data de naixement: Data de naixement: Nre. de germans: Nre. de germans: Nre. de germans: Nre. de germans: Estudis: Estudis: Estudis: Estudis: Professió: Professió: Professió: Professió: REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa et proposem que faces una breu reconstrucció de les teues arrels genealògiques aturant-te en alguns trets dels teus antecessors, de manera que pugues establir determinades conclusions sobre l’evolució experimentada per la teua família en les últimes generacions. Mare Pare Lloc de naixement: Lloc de naixement: Data de naixement: Data de naixement: Nre. de germans: Nre. de germans: Estudis: Estudis: Professió: Professió: Jo Lloc de naixement: Data de naixement: Nre. de germans: Estudis: 2 Observa amb cura el resultat i elabora un informe sobre la teua família, tenint en compte els diferents aspectes que has estudiat en aquest tema. Pots ampliar-lo fins als teus besavis. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 281 832613 _ 0239-0342.qxd 7 11/6/07 11:53 Página 282 FITXA 43 REFORÇ LA TAXA DE FECUNDITAT A ESPANYA NOM: CURS: DATA: Aquesta fitxa té per objectiu treballar amb la taxa de fecunditat general a les diferents comunitats autònomes espanyoles. TAXA DE FECUNDITAT GENERAL (TFG) El concepte de fecunditat posa en relació el nombre de nascuts amb la possibilitat concreta de procreació. Per a mesurar aquest concepte hi ha diverses taxes, entre les quals hi ha la taxa de fecunditat general (TFG). La taxa de fecunditat general expressa la relació de nascuts per cada 1.000 dones en edat de procrear (aquesta edat està establida entre els 15 i els 49 anys). La fórmula és la que segueix: Nombre de nascuts TFG ⫽ ᎏᎏᎏᎏᎏ ⫻ 1.000 Nombre de dones entre 15 i 49 anys RESOL 1 A partir de les dades següents, calcula la TFG per comunitats i ciutats autònomes a Espanya en l’any 1999. Nre. de nascuts Andalusia 78.768 1.901.307 Aragó 9.568 281.739 P. d’Astúries 6.547 269.170 Illes Balears 8.848 189.896 Canàries 18.790 442.068 Cantàbria 4.021 137.013 Castella i Lleó 17.328 601.675 Castella-la Manxa 16.756 414.030 Catalunya 59.616 1.544.589 C. Valenciana 38.764 1.030.649 Extremadura 10.070 264.177 Galícia 18.784 681.785 C. de Madrid 51.981 1.343.046 R. de Múrcia 13.099 290.170 5.122 135.098 16.791 539.714 La Rioja 2.275 64.350 Ceuta 1.020 17.120 Melilla 1.036 17.641 C. F. de Navarra País Basc 282 Nre. de dones entre 15 i 49 anys TFG 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 7 11/6/07 11:53 Página 283 FITXA 44 AMPLIACIÓ LA POBLACIÓ A ALEMANYA NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa et proposem aprendre a utilitzar informació demogràfica per a analitzar les principals dades de població d’un cas específic, el d’Alemanya en concret. Situació (en habitants per km2) Situada a l’Europa central, limita: al N, amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l’E, amb Polònia, la República Txeca i Àustria; al S, amb Àustria i Suïssa; i a l’O, amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Població total 82.100.000 hab. Superfície 350.261 km2 PIB per habitant 26.600 dòlars REFORÇ I AMPLIACIÓ DENSITAT DE POBLACIÓ DADES SOBRE ALEMANYA Menys de 25 Hamburg De 25 a 100 Bremen De 100 a 200 De 200 a 500 Berlín Hannover Més de 500 Bielefeld Bochum Dortmund Essen Düsseldorf Wuppertal Duisburg Halle Leipzig Dresden Colònia Frankfurt Mannheim Nuremberg Stuttgart Població activa per sectors Agricultura, 2,8 %; indústria, 33,4 %; serveis, 63,8 % Població rural/urbana 86 % urbana i 14 % rural Munic RESOL 1 Amb les dades d’aquesta fitxa i les que trobes en http://www.census.gov/ipc/www/idbsum.html, completa la fitxa següent sobre la població d’Alemanya. Població total: Creixement vegetatiu: Densitat: Mortalitat infantil: Taxa de natalitat: Esperança de vida: Taxa de mortalitat: Fecunditat: 2 Anota en el quadern. • Com és l’estructura de la població per sectors de l’activitat econòmica. • Com és l’estructura de la població per sexe i edat. Pots consultar www.census.gov/cgi-bin/ipc/idbsum?cty=GM 3 Fes les activitats. • Indica quin percentatge de la població és rural i quin és urbà. • Observa el mapa i assenyala-hi quines són les zones més poblades. • Enumera les ciutats principals. 4 Consulta www.census.gov/cgi-bin/ipc/idbsum?cty=GM i fes les activitats. • Analitza com ha canviat la població alemanya des de 1950. • Valora com evolucionarà en el futur. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 283 832613 _ 0239-0342.qxd 7 11/6/07 11:53 Página 284 FITXA 45 AMPLIACIÓ LA IMMIGRACIÓ EN EL CINE ESPANYOL NOM: CURS: DATA: Des de l’entrada en la Unió Europea en l’any 1986, Espanya s’ha convertit en un país receptor d’immigrants, procedents sobretot de països subdesenvolupats. Actualment, molts d’aquests immigrants es troben en una situació il·legal i s’han convertit en allò que anomenem «sense papers». LA IMMIGRACIÓ EN EL CINE ESPANYOL La immigració és un tema que no s’ha dut al cine espanyol fins ben entrats els anys huitanta del segle passat, quan Espanya va començar a convertir-se en un país d’immigrants. Abans, moltes pel·lícules tractaven sobre el tema de l’emigració i l’exili, que és el que vivia la societat espanyola aleshores. • Las cartas de Alou, dirigida per Montxo Armendáriz (1990) El protagonista és un jove senegalés de raça negra que arriba a Espanya de forma il·legal per buscar-hi faena. Alou escriu cartes a la seua família en què conta les seues incidències: li furten les pertinences, treballa com a venedor ambulant, s’enamora d’una dona espanyola tot i els problemes racials que mostra el pare d’ella, etc. Mentre legalitza la situació, la policia l’expulsa i reinicia el camí de tornada. • Flores de otro mundo, dirigida per Icíar Bollaín (1999) Patricia, dominicana, busca una llar i una seguretat econòmica que la seua situació il·legal a Madrid no li permeten aconseguir. Milady, nascuda a l’Havana, té 20 anys i el món per recórrer. Marirrosi, de Bilbao, té faena, casa i la soledat més absoluta. Com la soledat que comparteixen Alfonso, Damián i Carmelo, homes de Santa Eulalia, un poble sense dones casadores ni futur. Una festa de solters permet la trobada de les unes amb els altres i el començament d’aquesta història agredolça de convivències a vegades impossibles. • Cosas que dejé en La Habana, dirigida per Manuel Gutiérrez Aragón (1997) La pel·lícula narra la vida de tres germanes cubanes que arriben a Madrid on busquen un futur millor. La seua tia, que viu a Espanya, les guia en la nova vida social que se’ls obri al davant. RESOL 1 Intenta veure alguna de les pel·lícules que t’hem proposat i fes les activitats. • Resumeix la història. Explica quins aspectes de la pel·lícula i de la forma en què està contada t’han cridat més l’atenció. • Per què creus que últimament a Espanya es fan pel·lícules amb aquesta temàtica? • Si hagueres de fer una pel·lícula sobre la immigració, quin argument triaries? Per què? 284 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 7 11/6/07 11:53 Página 285 FITXA 46 AMPLIACIÓ LA POBLACIÓ EN INTERNET NOM: CURS: DATA: ADRECES INTERNACIONALS • • • • • • • • • • • • Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): http://ww.acnur.org Banc Mundial: http://www.bancomundial.org Fons de Població de les Nacions Unides (FNUAP): http://www.unfpa.org Institut National d’Études Demographiques (INED): http://www.ined.fr ORC Macro El Programa d’Enquestes de Demografia i Salut (DHS): http://www.measuredhs.com Organització Internacional per a les Migracions (OIM): http://www.iom.int Population Council: http://www.popcouncil.org i http://www.popcouncil.org/espanol/espanol.html Population Information Program (PIP): http://www.jhuccp.org/popline/ Statistics Canada: http://www.statcan.ca United Nations Population Division: http://www.un.org/popin/ United Nations Statistics Division: http://www.un.org/Depts/unsd/statdiv.htm U.S. Census Bureau: http://www.census.gov/ipc/www/ REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa es mostren diverses adreces que corresponen a les principals organitzacions que pots consultar en Internet per a obtindre informació demogràfica veraç, tant de caràcter estadístic com d’anàlisi sobre la població mundial, per regions i països. ADRECES NACIONALS • Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es • Institut Nacional d’Estadística (INE). Cens d’Espanya de l’any 2001: http://www.ine.es/censo2001/pobcen01 menu.htm • Institut d’Estadística d’Andalusia (IEA): http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica • Institut Aragonés d’Estadística: http://www.portal.aragob.es/ • Institut Balear d’Estadística (IBAE): http://www.caib.es/ibae/ibae.htm • Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (SADEI): http://www.sadei.es/ • Institut Canari d’Estadística (ISTAC): http://www.gobiernodecanarias.org/istac/ • Junta de Castella i Lleó. Conselleria d’Hisenda: http://www.jcyl.es/jcyl-client/jcyl/ch/dge/temas/inicio • Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): http://www.idescat.es/ • Institut d’Estadística de la Comunitat de Madrid: http://www.madrid.org/iestadis/ • Junta d’Extremadura. Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç: http://www.juntaex.es/consejerias/eic/home.html • Institut Gallec d’Estadística (IGE): http://www.ige.xunta.es/ • Centre Regional d’Estadística de Múrcia: http://www.carm.es/econet/ • Institut d’Estadística de Navarra: http://www.cfnavarra.es/estadistica/ • Institut Valencià d’Estadística (IVE): http://www.ive.es/ • Institut Basc d’Estadística (EUSTAT): http://www.eustat.es/ • Govern de La Rioja. Conselleria d’Hisenda i Economia: http://www.larioja.org/web/centrales/economia/estadisticas.htm 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 285 832613 _ 0239-0342.qxd 8 11/6/07 11:53 Página 286 FITXA 47 REFORÇ CONCEPTES ECONÒMICS NOM: CURS: DATA: Las activitats proposades en aquesta fitxa tenen com a finalitat reforçar alguns dels conceptes econòmics d’ús més freqüent. RESOL 1 Assenyala amb una X la resposta correcta. • Si sumem el total del valor de la producció econòmica d’un país i el dividim entre els habitants d’aquest país, el resultat que obtenim és: Producte interior brut. Deute extern. Renda per càpita. Despeses socials. • Si sumem el total del valor de la producció econòmica d’un país, el resultat que obtenim és: Producte interior brut. Deute extern. Renda per càpita. Despeses socials. • Si sumem el total dels diners que un país deu a les organitzacions internacionals que li han prestat diners, el resultat que obtenim és: Producte interior brut. Deute extern. Renda per càpita. Despeses socials. • Si sumem el total dels diners que un país destina, entre altres coses, a educació, sanitat i atenció a la tercera edat, el resultat és: Producte interior brut. Deute extern. Renda per càpita. Despeses socials. 2 Completa el text amb els conceptes de l’activitat anterior. Si la d’un país supera els 10.000 € anuals, podem dir que es tracta d’un país desenvolupat, ja que té un elevat. D’aquesta manera pot destinar a part del seu pressupost i augmentar així el nivell de vida dels ciutadans, ja que no ha de destinar part d’aquests ingressos a pagar el . 3 Uneix cada concepte amb la definició corresponent. a) Tot allò que un país compra fora de les seues fronteres. 1) Aranzel. b) Impost que han de pagar els productes que arriben d’un país estranger. 2) Subsidi. c) Tot allò que un país ven a l’exterior. 3) Importació. d) Bosses de pobresa i malnutrició als països rics. e) Consum excessiu i indiscriminat. f) Ajuda econòmica que un país atorga als seus productes perquè mantinguen un preu competitiu davant els productes exteriors. 286 4) Exportació. 5) Consumisme. 6) Quart Món. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 8 11/6/07 11:53 Página 287 FITXA 48 REFORÇ INDICADORS DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA NOM: CURS: DATA: EL PRODUCTE INTERIOR BRUT I EL PRODUCTE NACIONAL BRUT Hi ha grans diferències entre uns països i altres respecte a la seua capacitat de creixement econòmic, és a dir, de produir béns –aliments, manufactures o habitatges, per exemple– i serveis, com ara educació, oci o assistència sanitària. Hi ha nombrosos indicadors per a mesurar el potencial productiu d’un país. Entre els més utilitzats es troben el producte interior brut (PIB) i el producte nacional brut (PNB). • El producte interior brut és el valor total dels béns i serveis produïts dins les fronteres d’un país durant un període de temps determinat, generalment un any. • El producte nacional brut és el valor de la producció de les empreses d’un país, al seu territori i també fora d’aquest, durant un període de temps específic, normalment un any. Aquestes dues mesures (el PIB i el PNB) són les més importants de l’activitat econòmica d’un país. Però cal aclarir alguns aspectes. A tots els països, alguns dels factors de producció són propietat d’estrangers; per tant, part dels ingressos que s’hi generen els pertanyen. • El PIB mesura l’ingrés dels factors de producció dins les fronteres d’un estat, sense importar qui percep l’ingrés. • El PNB, per contra, mesura l’ingrés que perceben els residents nacionals, sense importar si l’ingrés prové de la producció interna o de la producció exterior. Així, per exemple, el PNB d’Espanya seria igual al PIB d’Espanya, més els ingressos dels espanyols a l’exterior, menys els ingressos dels estrangers dins Espanya. Si els valors absoluts del PNB i del PIB es divideixen entre la població que viu en aquest país, s’obtenen el PNB per habitant i el PIB per habitant, que són una primera aproximació al nivell de vida que posseeixen els ciutadans. En termes convencionals, i amb la idea d’establir el grau de cohesió entre distints territoris o estats, s’ha començat a utilitzar el producte interior brut per habitant en termes d’unitat de poder adquisitiu (UPA), com a indicador clau per a avaluar el nivell de desenvolupament econòmic. Aquest indicador s’utilitza concretament en l’àmbit comunitari, ja que ens permet avaluar amb molta rapidesa les disparitats regionals o estatals existents a la Unió Europea. REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa et proposem repassar les dues mesures més importants de l’activitat econòmica d’un territori: el producte interior brut (PIB) i el producte nacional brut (PNB). RESOL 1 Assenyala les afirmacions que siguen falses i després revisa-les perquè siguen vertaderes. El PIB i el PNB mesuren la riquesa generada en un país durant un període de temps específic, normalment un any, però no mesuren la riquesa total d’aquest país (els recursos naturals, les indústries, les universitats, etc.). En el PIB del nostre país s’inclou la producció que obté una empresa espanyola al Regne Unit. En el PNB del nostre país s’inclou la producció que obté una empresa anglesa a Espanya. El PIB i el PNB s’usen per a comparar el nivell de benestar de diferents països. Així, en principi, el país amb un PIB o PNB més alt és el que té major benestar. Tanmateix, per a mesurar amb més precisió el benestar que hi ha en un país, cal relacionar el PIB o el PNB amb la seua població. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 287 832613 _ 0239-0342.qxd 8 11/6/07 11:53 Página 288 FITXA 49 AMPLIACIÓ UTILITZAR L’INEbase NOM: CURS: DATA: L’Institut Nacional d’Estadística (INE) és l’organisme encarregat de l’activitat estadística pública a Espanya. L’INEbase és el sistema que utilitza l’INE per a emmagatzemar i organitzar la informació estadística en Internet, informació que està sempre actualitzada. PROCEDIMENT Entra en: http://www.ine.es 1) Selecciona: INEbase En la pàgina seleccionada observem tota la informació estadística agrupada per grans temes: entorn físic, medi físic, demografia i població, societat, economia, ciència i tecnologia, agricultura, indústria, serveis, etc. 2) Busca la informació concreta que desitges en l’ampli menú que es desplega en la pàgina. Per exemple, si vols conéixer dades sobre la població, busca en aquesta relació de grans temes i selecciona Demografia i Població. En aquest apartat s’ofereixen una sèrie d’enllaços sobre qüestions demogràfiques. Clica, per exemple, en Censos de Població i Habitatges 2001, per a conéixer la població que resideix hui dia a Espanya, qualsevol que siga l’escala que t’interesse: estatal, autonòmica, provincial i/o municipal. En canvi, si selecciones l’apartat Societat, apareixen una sèrie d’enllaços. Clica, per exemple, en Mercat laboral, i aleshores podràs conéixer, entre altres qüestions, les dades de l’última Enquesta sobre població activa (EPA), no sols en l’àmbit estatal, sinó també detallats en l’autonòmic i provincial. RESOL 1 Busca en INEbase totes les dades que pugues recollir sobre la Comunitat Valenciana (població, economia, trets socials i culturals…) i fes-hi una fitxa. 288 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 11:53 Página 289 FITXA 50 AMPLIACIÓ ANALITZAR EL PES DEL TELETREBALL A LA UE A TRAVÉS D’INTERNET NOM: CURS: DATA: En l’època de la revolució industrial, la població es concentrava al voltant de les fàbriques. En canvi, en l’actual era de la informació, el treball comença a seguir les persones. Els avanços en les tecnologies de la informació i la comunicació fan que hui dia siga possible el teletreball, és a dir, l’execució de determinades activitats professionals sense la presència física del treballador a l’empresa. El projecte EcaTT s’encarrega del seguiment del teletreball en 10 dels estats membres de la Unió Europea: Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Espanya, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, els Països Baixos i Irlanda. PROCEDIMENT REFORÇ I AMPLIACIÓ 8 11/6/07 Entra en: http://www.ecatt.com . 1) Selecciona: Statistics. Apareix un esquema a la part superior, que indica els tres apartats en què es divideix aquesta secció; un és Telework (teletreball). 2) Prem: General population survey, en l’apartat Telework de l’esquema. S’hi ofereix un informe complet sobre els teletreballadors que hi ha en aquests 10 països de la UE. També s’hi destaquen, subratllats, una sèrie d’aspectes concrets sobre aquest tema. RESOL Consulta les dades i fes les activitats. 1 Contesta les qüestions següents. • Quants teletreballadors hi ha actualment en aquests països? Quants es calcula que n’hi ha a tota la Unió Europea? A quins països hi ha més teletreballadors? Quants n’hi ha a Espanya? • Quantes persones teletreballen de forma regular? Quantes ho fan de forma ocasional? • Quin percentatge representen els teletreballadors respecte a la població activa total? Com ha evolucionat aquest percentatge en els últims anys? • Quina és la forma de teletreball dominant en l’actualitat? Quines altres modalitats n’hi ha? Quina et sembla més atractiva? Assenyala quins són, segons el teu parer, els avantatges i els inconvenients de la modalitat que has triat. • La majoria dels teletreballadors, són homes o dones? Quines edats solen tindre? A què creus que és degut? • Entre els teletreballadors, predominen els professionals qualificats o, per contra, abunden les persones amb un nivell d’estudis baix? • Quin tipus de professionals practiquen el teletreball? Enumera algunes professions que, a parer teu, pot exercir un teletreballador. 2 Elabora un informe breu sobre l’evolució i la situació del teletreball a Espanya a partir de les consultes anteriors. Per a completar-lo pots tornar a la pàgina inicial, clicar sobre Case Studies i seleccionar Spain en la columna New Ways of Work. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 289 832613 _ 0239-0342.qxd 9 11/6/07 11:53 Página 290 FITXA 51 REFORÇ LA GLOBALITZACIÓ NOM: CURS: DATA: Et presentem una sèrie d’activitats perquè repasses el concepte de globalització i sigues conscient dels efectes que té, tant positius com negatius, en la teua vida diària. RESOL 1 Enumera les característiques de la globalització. 1. 2. 3. 4. 2 Què són les multinacionals? 3 Per què es diu que les multinacionals estenen la globalització? 4 Assenyala amb una X els elements que, tot i formar part de la nostra cultura, provenen dels Estats Units. La pizza. Les tapes. Els hot-dogs. Les grans companyies cinematogràfiques. El bàsquet. Els restaurants de menjar ràpid. Les processons de Setmana Santa. Les roses de dacsa. La música rap. El flamenc. Els gratacels. Els pantalons vaquers. 5 Analitza els efectes que té la globalització en la teua vida personal. • Respon al qüestionari. a) Quin tipus de música escoltes? b) Quines marques de roba compres habitualment? I de sabatilles esportives? c) Quin tipus de pel·lícules sols veure al cine? d) Sols anar als restaurants de menjar ràpid? e) Quins esports practiques? f) Quin tipus de refrescos consumeixes? g) Quins cantants i actors admires? • Compara les teues respostes amb les dels altres companys i companyes. 290 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 9 11/6/07 11:53 Página 291 FITXA 52 REFORÇ EL SISTEMA ECONÒMIC MUNDIAL NOM: CURS: DATA: REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa et proposem que repasses com és l’organització actual del sistema econòmic mundial. RESOL 1 Pinta els països del món segons que formen part de regions centrals (grans centres econòmics), semiperifèriques (que experimenten un alt creixement econòmic) o perifèriques. OCEÀ OCEÀ OCEÀ PACÍFIC ATLÀNTIC PACÍFIC OCEÀ Roig Regions centrals Verd Regions semiperifèriques Groc Regions perifèriques ÍNDIC 2 Uneix amb fletxes les característiques i els processos amb els tipus de regions que els exemplifiquen. Característiques regionals Mercats amb poder adquisitiu elevat Tipus de regions R+D Regions centrals Mà d’obra barata Escassa legislació laboral i mediambiental Mà d’obra qualificada Ràpid creixement industrial Processos de producció Regions semiperifèriques Regions perifèriques Instal·lació de processos productius contaminants Creixement dels departaments de màrqueting Control financer i comercial 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 291 832613 _ 0239-0342.qxd 9 11/6/07 11:53 Página 292 FITXA 53 REFORÇ COMPARAR LA PARTICIPACIÓ DELS CONTINENTS EN L’ECONOMIA NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Construeix un gràfic sectorial sobre la distribució de la producció mundial per continents. Distribució de la producció mundial (en %) Producció (percentatge respecte al total mundial) Àfrica 01,8 Amèrica 40,6 Àsia 26,6 Europa 29,6 Oceania 01,4 Àfrica 1,8 % Roig Àfrica Verd Amèrica Europa Negre Oceania Groc Àsia • Respon. – Quin continent genera quasi la meitat de la producció mundial? Saps quin país aporta el 80 % de la riquesa d’aquest continent i, per tant, gairebé un terç de la total? Si es així, digues quin és. – Quina és la contribució d’Europa a la producció mundial? – Quins són els continents que menys importància tenen en l’economia internacional? 2 Identifica de quin continent es tracta en cada cas. Àfrica – Amèrica – Àsia – Europa – Oceania • PISTA 1: A pesar que s’hi troben dos dels països més desenvolupats. el seu pes en l’economia mundial és pràcticament insignificant. . • PISTA 2: Té una economia molt desenvolupada, que es basa en la indústria i, sobretot, en els serveis. La seua producció representa quasi el 30 % del total mundial. . • PISTA 3: Les activitats econòmiques principals són l’agricultura i, en segon lloc, la mineria. La seua participació en l’economia mundial és escassa i continua disminuint. . • PISTA 4: S’hi localitza la principal potència econòmica del món, però la majoria dels països estan poc desenvolupats. És el continent que més riquesa genera. . • PISTA 5: La seua economia es basa en l’agricultura i la mineria, llevat d’alguns països on s’ha desenvolupat amb força la indústria. Aporta poc més d’una quarta part de la producció mundial. 292 . 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 9 11/6/07 11:53 Página 293 FITXA 54 AMPLIACIÓ ELS «DRACS» ASIÀTICS: SINGAPUR NOM: CURS: DATA: Singapur és un dels anomenats «dracs» asiàtics. L’estudi d’aquest cas a fons t’ajudarà a comprendre com és un d’aquests països. Singapur és un arxipèlag situat al sud de la península de Malacca, al sud-est asiàtic. Agrupa al voltant de 50 illots i illes; la principal és Singapur, que dóna nom a aquest microestat, un dels més menuts del món: ocupa quasi 620 km2. REFORÇ I AMPLIACIÓ SINGAPUR MALÀISIA ho e t d e Jo Woodlands Es tr Amb més de 6.000 hab./km2, és un dels estats asiàtics més densament poblats. A la capital, Singapur, es concentren més de 3,5 milions de persones, el 85 % de la població total. re Seletar I. Ubian Changi SINGAPUR Bedok Jurong L’arxipèlag no disposa de recursos naturals i ha orientat l’economia cap a la redistribució i el comerç. Pel seu litoral discorren nombroses rutes marítimes i el seu port és el més important del sud-est asiàtic i un dels principals del món. Les finances i el turisme són altres dos subsectors molt dinàmics. I. Tekong Besar Singapur Es tre t Sin de ga pur INDONÈSIA Singapur és hui un dels centres comercials i financers més grans del món. D’aquesta manera, s’ha convertit en un dels «dracs» asiàtics. En els últims anys, Singapur intenta convertir-se també en el principal centre de creació, recepció i difusió de tecnologies i coneixement (know-how) del sud-est asiàtic. El govern de Singapur insisteix en l’existència d’un «depòsit de cervells» (brain tank) i basa la seua política en una combinació de liberalisme i de centralisme. RESOL Investiga l’estructura econòmica de Singapur en http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/index.html. 1 Selecciona Singapore, observa les dades i completa la fitxa següent. Conjuntura econòmica actual (Economy overview) Renda per càpita Composició de la producció per sectors: • Agricultura • Indústria • Serveis 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 293 832613 _ 0239-0342.qxd 9 11/6/07 11:53 Página 294 FITXA 55 AMPLIACIÓ L’ECONOMIA EN INTERNET NOM: CURS: DATA: En Internet podem trobar moltes pàgines amb informació sobre temes econòmics. Tanmateix, a vegades, la informació econòmica que es publica en la xarxa no està sotmesa a cap tipus de control de qualitat i podem trobar-hi molts errors. En aquesta fitxa es mostren les adreces de les principals organitzacions que pots consultar en Internet per a obtindre informació veraç, tant estadística com d’anàlisi, sobre l’economia mundial, per regions i països. ADRECES INTERNACIONALS Infonation: http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/infonation/info.asp Banc Mundial: http://www.bancomundial.org Fons Monetari Internacional: http://dsbb.imf.org/Applications/web/dsbbhome/ U.S. Census Bureau: http://www.census.gov/ Organització Internacional del Treball (OIT): http://www.oit.org/ Organització Mundial del Comerç (OMC): http://www.wto.org/spanish/res_s/statis_s.htm Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Europeu (OCDE): http://www.oecd.org/home/ Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (UNECE): http://www.unece.org/ Eurostat. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://europa.eu.int/comm/eurostat/ Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib de les Nacions Unides (CEPAL): http://www.eclac.cl/estadisticas/ • Banc per al Desenvolupament d’Àsia: http://www.adb.org/Economics/default.asp • • • • • • • • • • ADRECES NACIONALS • Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es • Institut d’Estadística d’Andalusia (IEA): http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/ • Institut Aragonés d’Estadística: http://portal.aragob.es/servlet/page?_pageid=2885,591&_dad=portal30& schema=PORTAL30&cuerpo.est=ITPG_EHE_IAEST/ • Institut Balear d’Estadística: http://ibae.caib.es • Institut Canari d’Estadística (ISTAC): http://www.gobiernodecanarias.org/istac/estadisticas/areas.html • Institut d’Estadística de Castella-la Manxa (IES): http://www.ies.jccm.es/top.htm • Conselleria d’Hisenda de Castella i Lleó: http://www.jcyl.es/jcyl-client/jcyl/ch/dge/temas/inicio • Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): http://www.idescat.es/idescat/pag1cat.htm • Institut d’Estadística de la Comunitat de Madrid: http://www.madrid.org/iestadis/ • Institut Valencià d’Estadística (IVE): http://www.ive.es/pegv/ • Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana: http://www.gva.es/c_economia • Institut Gallec d’Estadística: http://www.ige.xunta.es/ • Centre Regional d’Estadística de Múrcia: http://www.carm.es/econet/ • Institut d’Estadística de Navarra: http://www.cfnavarra.es/estadistica/portada.asp • Institut Basc d’Estadística (EUSTAT): http://www.eustat.es/ • Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (SADEI): http://www.sadei.es/menu1.htm • Direcció General d’Economia i Pressupostos de la Conselleria d’Hisenda i Economia de La Rioja: http://www.larioja.org/web/centrales/economia/economia.htm 294 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 10 11/6/07 11:53 Página 295 FITXA 56 REFORÇ EL CONCEPTE DE SUPERFÍCIE AGRÀRIA NOM: CURS: DATA: RESOL Superfície agrària Superfície total Població Xina 5.552.760 9.598.050 1.292.382.000 Austràlia 4.555.000 7.741.220 19.338.000 Estats Units 4.112.590 9.629.090 285.926.000 Brasil 2.634.650 8.547.400 172.559.000 Federació de Rússia 2.168.610 17.075.400 144.664.000 Índia 1.808.100 3.287.260 1.025.096.000 Argentina 1.770.000 2.780.400 37.488.000 Sudan 1.338.330 2.505.810 31.809.000 REFORÇ I AMPLIACIÓ País Font: FAOSTAT, 2001 (http://www.fao.org) 1 Investiga en un atles el medi físic de cada un dels països de la taula. Explica si en aquests hi ha limitacions per a l’agricultura a causa de factors físics (clima, relleu, sòls). 2 Assenyala si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions. Després, amplia-les. Els països més grans són els que tenen major superfície agrària. El país més poblat és el que més superfície agrària té; el segon més poblat, la segona més alta; i així consecutivament. 3 Calcula la relació entre la superfície agrària i la superfície total dels països. Per a calcular el percentatge de superfície del país que es troba conreat segueix l’exemple: Xina Superfície agrària 5.552.760 Superfície total 9.598.050 Superfície agrària Superfície total ⫽ % superfície conreada Els conreus ocupen el 57,9 % de la superfície total de la Xina. Fes el mateix exercici per als altres països. País Xina % superfície conreada 57,9 Austràlia Estats Units Brasil Federació de Rússia Índia Argentina Sudan 4 Analitza els resultats de la taula. • Quins són els països més intensament aprofitats per a l’agricultura? I els que hon són menys? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 295 832613 _ 0239-0342.qxd 10 11/6/07 11:53 Página 296 FITXA 57 REFORÇ LIMITACIONS DE L’AGRICULTURA NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Observa les fotografies i identifica quin factor físic condiciona l’agricultura en cada un d’aquests llocs. Explica per què i com s’ha resolt en cada cas. 2 Llig el text següent. EL MODEL ISRAELIÀ Acre Mar Mediterrani Netanya CISJORDÀNIA ÈG UE B Ramla Jericó Rehovot Jerusalem Mar Mort ET -N CANA L YARKO N -NÈ GU EB Tel-Aviv Ri u Jo rd à L. Kinneret (Tiberíades) Tiberíades Haifa NA L KI NN ER GAZA (PALESTINA) CA Israel és un país situat al Mediterrani oriental, a la vora del cinturó desèrtic del tròpic de Càncer. En general, les precipitacions hi són escasses, inferiors a 50 mm anuals al sud del país, i els rius solen ser de tipus torrencial (uadis). Els rius Jordà i Yarqon i el llac Kinneret o Tiberíades, alimentat pel Jordà, constitueixen les reserves d’aigua potable més grans. El desert del Nègueb, al sud, ocupa el 60 % de la superfície total. Israel ha potenciat l’agricultura utilitzant al màxim tots els recursos hidràulics (superficials i subterranis) i duent a terme experiències capdavanteres. Una xarxa integrada de llargs canals, túnels, canonades, preses i estacions de bombament, l’artèria principal de la qual és l’Aqüeducte Nacional, porta l’aigua des del llac Kinneret cap al desert del Nègueb i permet el conreu de milers d’hectàrees. Actualment, a més a més, s’experimenta amb la dessalinització de l’aigua de mar, la sembra de núvols artificials i el reciclatge d’aigües residuals. El resultat és una agricultura moderna, intensiva, mecanitzada i de rendiment elevat, que exporta part de la producció, sobretot de cítrics. Beer Sheva Sedom Qeziot EGIPTE Canal Mispe Ramon Beer Menuha Xarxes de provisió Bombes d’aigua Conreus irrigats • Respon. – Com són les precipitacions a Israel? Per què? – Quins són els principals recursos hídrics més importants d’Israel? – En què ha consistit la política hidràulica israeliana? Quin resultat ha tingut? 296 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 10 11/6/07 11:53 Página 297 FITXA 58 REFORÇ ELS TIPUS D’AGRICULTURA NOM: CURS: DATA: Les activitats proposades en aquesta fitxa tenen com a finalitat revisar els continguts relacionats amb els principals tipus d’agricultura. REFORÇ I AMPLIACIÓ RESOL 1 T’ocupes de l’explotació d’una finca de 100 hectàrees amb les característiques següents: • 35 ha són de terra de regadiu i 30 ha són de terra de secà. • 22 ha són de terra pobra que no suporta una collita tots els anys. • 13 ha són de pastures. • Es troba en una zona de clima mediterrani suau. Elabora un pla d’explotació per a aquesta finca en què consideres: a) Productes que sembraries en cada zona. b) Treballs que duries a terme en cada zona. c) Eines que necessitaries per a mantindre l’explotació. d) Personal necessari. 2 En el quadre següent, marca amb una creu les caselles que corresponen a cada conreu. Gira-sol Blat Café Dacsa Creïlla Pimentó Vinya Poma Nyam Secà Regadiu Monocultura Policultura Agricultura intensiva Agricultura extensiva Tècnica antiga Tècnica moderna Agricultura de subsistència Agricultura de mercat 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 297 832613 _ 0239-0342.qxd 10 11/6/07 11:53 Página 298 FITXA 59 REFORÇ LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA: PLANTACIONS DE BANANER NOM: CURS: DATA: Et proposem que analitzes l’agricultura de plantació mitjançant una notícia de premsa sobre la producció agrícola hondurenya. LES PLANTACIONS DE BANANER DE LA TELA «La vall de Sula, al nord d’Hondures, era un oceà verd. Les plantacions de bananer de la Tela Railroad Company, subsidiària de la Chiquita Brands, la companyia que presideix Carl Linder i que anteriorment va ser United Fruit, encatifaven 7.000 hectàrees. L’huracà Mitch ha convertit aquest verger en una vall de fang. La totpoderosa transnacional, que ha lliurat triomfals batalles contra governs i sindicats, ha sucumbit a les forces de la natura. Enguany volia col·locar en el mercat internacional 18 milions de plàtans hondurenys de la millor qualitat. Ara només en queden pèrdues calculades en uns 14.000 milions de pessetes. Amb els peus al fang, amerat per la pluja, Pedro recorre les fileres de plataners a la recerca d’algunes fruites encara aprofitables. Aquesta serà la collita de l’any. La companyia ha donat permís als seus 7.300 treballadors perquè recuperen tot el que puguen i ho venguen en el mercat local. Els treballadors de la Tela han sigut tradicionalment l’aristocràcia entre els camperols de la vall de Sula. És clar que per a tindre unes condicions dignes van haver de passar anys de suor i mort. «Mon pare treballava de 14 a 16 hores diàries per salaris de misèria, no teníem casa, ni assistència mèdica. La gent es moria de paludisme», recorda José María Martínez. Tot va canviar a partir de 1954. Els treballadors de la Tela van crear un sindicat, el Sitraterco. I va arribar la jornada de huit hores i el descans dominical. I van arribar els habitatges, unes cases de fusta blava, grogues i verdes, elevades sobre pilars de ciment, com totes les cases de la regió. Va arribar també la llum elèctrica i l’aigua corrent, i les escoles amb mestres pagats per la companyia, i l’atenció mèdica gratuïta. «On l’empresa sempre ha sigut dura és en els salaris», adverteix el secretari general de Sitraterco, Juan Ramón González. Amb el sou de 1.500 lempires mensuals passen estretors. «Aquest és el cavall de batalla de tots els anys. Bé, ho era». Juan Ramón accentua el to de l’última paraula. Els mobles desgavellats i el fang que inunda la seu sindical el fan tornar a la realitat. Després de l’huracà, la Tela ha sol·licitat la suspensió de faena per deu setmanes, mentre avalua la situació. Però els temps han canviat i la companyia mostra una mica de sensibilitat. «Ens donaran una indemnització i crèdits sense interessos. Ens mantenen les cases i les prestacions. Es comuniquen constantment amb nosaltres.» I després... La proposta de la Tela és encoratjadora. En unes quantes setmanes, quan el fangar desapareixerà, arrancaran totes les plantacions i desbrossaran la terra, i sembraran dacsa, fesols i melca, perquè absorbisquen la humitat. Després tornarà el plàtan, i en un any tota la vall tornarà a ser un oceà d’or verd. D’això n’han parlat amb l’empresa, i a aquest somni s’aferren.» M. RICO, en El País, 16 de novembre de 1998 RESOL 1 Debat amb els companys i el professor, i després escriu les conclusions que en tragues en el quadern. • En aquesta plantació de 7.000 hectàrees hi ha 7.300 treballadors. Són molts? Per tant, és el bananer un conreu intensiu o extensiu? • Perquè la producció siga barata, la companyia paga molt o poc al treballador d’Hondures? • Els plàtans produïts a la plantació són per al consum local o per a l’exportació? • Hi ha en el text alguna referència a conreus diferents del plàtan? Quins? Estan destinats al consum local? • Quins efectes va provocar l’huracà Mitch sobre la producció de plàtans? 298 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 10 11/6/07 11:53 Página 299 FITXA 60 AMPLIACIÓ L’AGRICULTURA A L’ÍNDIA NOM: CURS: DATA: REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa t’oferim una sèrie de dades que t’ajudaran a estudiar un cas concret: conéixer i analitzar la situació de l’agricultura a l’Índia. RESOL SUPERFÍCIE CONREADA A L’ÍNDIA (en ha) Conreus 1990 1994 1998 2002 Cotó 7.439.600 7.871.000 9.342.400 7.400.000 Arròs 42.686.608 42.814.000 44.802.300 40.000.000 Coco 1.475.000 1.713.800 1.754.500 1.850.000 Cigró 6.470.500 6.358.900 7.563.000 6.100.000 Dacsa 5.904.300 6.135.800 6.203.700 6.200.000 Cacauet 8.309.000 7.849.000 7.396.000 6.800.000 Mill 15.095.100 13.779.000 12.550.000 9.000.000 Blat 23.501.904 25.147.300 26.696.100 25.922.500 Font: FAOSTAT (www.fao.org ) AFGANISTAN XINA POBLACIÓ RURAL A L’ÍNDIA Població PAKISTAN NEPAL BHUTAN % Rural 739.399.000 72,13 Urbana 285.688.000 27,87 1.025.096.000 100 Total ÍNDIA Any 2001 (estimacions) BANGLA DESH Font: FAOSTAT (www.fao.org ) 1 Raona les respostes en el quadern. • Quin és el conreu més estés a l’Índia? Golf de Bengala Mar d’Aràbia • A quina zona de l’Índia es localitzen els conreus d’arròs? Per què? • Com és la població rural índia: nombrosa o escassa? L’AGRICULTURA A L’ÍNDIA SRI LANKA OCEÀ ÍNDIC Cotó Dacsa Arròs Mill Cacauet Blat Coco Altres Cigró 2 Busca informació en una enciclopèdia o en Internet i respon. • Quin tipus de productes són el mill, l’arròs, la dacsa i el blat? • En què s’assemblen? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 299 832613 _ 0239-0342.qxd 10 11/6/07 11:53 Página 300 FITXA 61 AMPLIACIÓ RISCOS AMBIENTALS DE L’AGRICULTURA NOM: CURS: DATA: La salinització, l’erosió i la desertització, la contaminació, i fins i tot la desaparició dels sòls, són conseqüència en alguns casos de males pràctiques agrícoles. PROBLEMES AMBIENTALS DE L’ALTERACIÓ DEL SÒL Salinització Algunes formes de reg poden causar un descens o desplaçament lateral de sals. Quan es rega intensament en solcs, sobretot en dies de molta calor, té lloc una evaporació de l’aigua que ocasiona una concentració de les sals a les parts altes dels cavallons del terreny, just on es troben les arrels dels conreus. Moltes vegades és la composició salina de la mateixa aigua de reg la que desencadena o incrementa aquest efecte, sobretot quan l’aigua utilitzada procedeix de sondejos profunds. Els excessos de reg creen també altres problemes a les terres conreades, especialment en terrenys amb dificultat per a eliminar l’excés d’aigua. En aquests casos, el sòl es nega i perd aireig, fet que dificulta la vida dels organismes del sòl, tan necessària per a la nutrició dels vegetals. Erosió i desertització De forma natural, el sòl pot estar cobert per la vegetació, que el preserva de la força de la pluja i de l’acció dessecadora del sol i del vent. L’erosió edafològica és la pèrdua de materials de la part superficial del sòl. […] Els factors que afavoreixen l’erosió i la desertització dels sòls són: – L’abandó de les terres de conreu a les zones rurals per l’emigració o per la baixa productivitat en llocs de gran inclinació. – L’eliminació de tanques arbòries o arbustives per a la millora de parcel·les de conreu i el sobrepasturatge ramader d’alguns sectors. – Els incendis forestals, que impliquen una pèrdua de vegetació. Contaminació El depòsit sobre els sòls de residus i productes de diversa naturalesa pot provocar-ne la contaminació i fins i tot la destrucció. […] L’agricultura utilitza per a millorar la producció adobs minerals, pesticides i fungicides, que contaminen els sòls si són utilitzats de manera abusiva i sense control. […] La utilització de residus ramaders sobre les terres de forma continuada com a adob provoca contaminació, sobretot per nitrats. La desaparició d’aquesta vegetació i la modificació consegüent del sòl en provoca la degradació i que puga arribar fins i tot a desaparéixer. El suelo en Castilla y León. Cuadernos de Medio Ambiente. Junta de Castella i Lleó. Adaptat RESOL 1 Llig el text i busca en un diccionari el significat dels termes que no conegues. 2 Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). Converteix les afirmacions falses en vertaderes. V L’ús inapropiat d’aigües de reg pot provocar la salinització del sòl. L’excés de reg és beneficiós. L’abandó de terres de conreu contribueix a l’erosió. El mal ús i abús dels adobs i pesticides contamina el sòl. 300 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 F 832613 _ 0239-0342.qxd 10 11/6/07 11:53 Página 301 FITXA 62 AMPLIACIÓ UN CAS D’EXPLOTACIÓ EXCESSIVA: EL MAR D’ARAL NOM: CURS: DATA: A vegades, l’agricultura comporta certs riscos, com és ara el deteriorament del medi ambient, de l’economia i de la salut. Et proposem que analitzes el cas de la conca del mar d’Aral, a l’Àsia central. KAZAKHSTAN Riu Syrdarja Dades de la conca del mar d’Aral Terres salinitzades a l’Uzbekistan Mar Riba original Riba en 1989 1982 12.000 km2 36 % 1985 2 43 % 16.430 km REFORÇ I AMPLIACIÓ LA CONCA DEL MAR D’ARAL Retrocés del mar d’Aral d’Aral UZBEKISTAN Riu Amu darj a 1966-1970 47 km3 1981-1985 2 km3 Els mètodes agrícoles intensius i poc respectuosos amb els recursos naturals han afectat de forma molt negativa l’economia, la salut i el medi ambient a la conca del mar d’Aral, a l’Àsia central. Tot va començar a anar malament quan es va decidir intensificar la producció de cotó durant el decenni de 1950. Cap a 1978 s’havia creat ja una vasta xarxa de canals de reg a les zones desèrtiques pròximes al mar d’Aral, que ocupaven una àrea de 7,6 milions d’hectàrees a les repúbliques de l’Uzbekistan i el Turkmenistan. L’aigua es desviava dels rius Amudarja i Syrdarja. Aquest era el quart llac més gran del món, però va començar a perdre superfície ràpidament, deixant les embarcacions pesqueres i els habitants de les antigues riberes lluny de l’aigua, a vegades a desenes de quilòmetres. L’activitat pesquera hi va decaure al començament de 1980 i moltes d’aquestes comunitats presenten hui unes condicions de salut bastant penoses. Al Karakalpakstan, una república semiindependent de l’Uzbekistan, les dones pateixen alts índexs d’anèmia, que s’han disparat en el darrer decenni. Els metges locals afirmen que és deguda a la contaminació de l’aigua. La que consumeixen la majoria de les persones és aigua de drenatge contaminada, saturada de substàncies químiques concentrades procedents dels camps de conreu de cotó i de sals. Errors agrícoles més greus • Utilització de canals de reg sense recobriment, fet que provoca grans pèrdues d’aigua i propicia la filtració de sals en l’aigua subterrània. • Falta de sistemes de drenatge per a eliminar l’aigua residual i les substàncies químiques dels camps. • Salinització de les aigües subterrànies per negament dels camps regats. • Descàrrega de corrents saturats de minerals i plaguicides als rius principals. Font: http://www.fao.org/NOTICIAS/1997/970104-s.htm. Adaptat RESOL 1 Explica on es troba el mar d’Aral i quins són els països de la seua ribera. 2 Llig el text i assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). Els conreus de cotó es van realitzar als marges dels rius afluents de l’Aral. La pèrdua de superfície del llac no és deguda als regs. Els casos d’anèmia (malaltia de la sang) són causats pel vent fred de l’estepa. Quan es van fer les obres de regadiu no se’n van considerar les conseqüències. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 301 832613 _ 0239-0342.qxd 10 11/6/07 11:53 Página 302 FITXA 63 AMPLIACIÓ CONREUS DE PEL·LÍCULA NOM: CURS: DATA: Per mitjà de les tres pel·lícules que et proposem podràs conéixer les particularitats de tres classes de conreus molt diferents entre si: l’arrossar, la vinya i les plantacions de tabac. Així mateix, podràs veure quina classe de propietats predominen en aquests conreus, com es recol·lecta cada espècie, quins treballadors se solen dedicar a la recol·lecció, i la facilitat amb què sorgeixen activitats il·legals que perjudiquen els treballadors. També podràs conéixer el llarg procés pel qual passa una planta, des de la sembra o plantació, passant per la recol·lecció, fins a la seua transformació. • Arròs amarg, dirigida per Giusseppe De Santis (1949) Aquesta pel·lícula ens mostra la zona de conreus d’arròs a la vall del Po, a Itàlia, un lloc on les dones de la ciutat van a treballar cada any, moltes com a «clandestines», sense contracte de treball, cobrant molt menys que les «legals». Hi veiem les difícils condicions de vida de les recol·lectores, la duresa del treball als arrossars, la falta d’escrúpols dels capatassos i com resulta de fàcil per als lladres quedar-se els conreus. A l’últim, la misèria porta les treballadores a revoltar-se i demanar al patró que contracte a totes igualment, sense abusar i explotar les que encara no han aconseguit un contracte. • Aquesta terra és meua, dirigida per Henry King (1959) Elizabeth Rambeau arriba a Califòrnia des d’Anglaterra per conéixer el seu avi, un ric i poderós viticultor, i la resta de la família. L’avi desitja casar-la amb un viticultor veí per quedar-se’n les terres i superar la crisi econòmica en què es troba. Mentrestant, John, el cosí d’Elizabeth, que no té molts escrúpols, tracta de convéncer tots els agricultors de la vall perquè venguen el raïm als gàngsters que elaboren vi clandestinament burlant la llei seca. Així veiem la riquesa de les vinyes californianes, controlades per uns pocs propietaris, i les grans pèrdues que els comporta la prohibició de beure alcohol, circumstància que facilita l’aparició d’un tràfic il·legal. • Parrish, Delmer Daves (1961) El jove Parrish McLane, després de treballar una temporada com a mariner, es col·loca com a bracer en una plantació de tabac de la vall de Connecticut gràcies al fet que la mare és la senyora de companyia de la filla del propietari. Allà coneix la rivalitat entre els productors de tabac i la duresa d’una faena que aporta enormes beneficis als propietaris de les plantacions i uns sous miserables als qui hi treballen. RESOL 1 Tracta de veure alguna de les pel·lícules proposades i contesta les preguntes següents. • Saps si el tipus de conreu que mostra la pel·lícula abunda a Espanya? • A quins continents i regions del món són importants aquests conreus? • Com creus que és la faena dels protagonistes de la pel·lícula? • L’acció de la pel·lícula té lloc fa mig segle aproximadament. Com creus que ha evolucionat la situació des d’aleshores? 302 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 11 11/6/07 11:53 Página 303 FITXA 64 REFORÇ ELABORAR UN GRÀFIC SECTORIAL SOBRE L’AQÜICULTURA A ESPANYA NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Elabora un gràfic sectorial sobre la producció de l’aqüicultura a Espanya amb la informació de la taula. a) Dibuixa un cercle en la quadrícula amb un compàs. b) Calcula els percentatges que suposen tant la producció aqüícola marina com la producció aqüícola continental respecte a la producció total. Després, esbrina els percentatges que representa cada espècie dins la producció aqüícola marina, d’una banda, i dins la producció aqüícola continental, de l’altra. PRODUCCIÓ DE L’AQÜICULTURA A ESPANYA Aqüicultura marina (en tones) Total 293.832,70 Mol·luscos 268.986,75 Crustacis Peixos En % 126,50 24.719,45 Aqüicultura continental (en tones) Total REFORÇ I AMPLIACIÓ Els gràfics sectorials representen, mitjançant sectors, la distribució d’un fenomen. Cada sector és proporcional al valor que representa. En % 34.630,6 c) Tenint en compte que un cercle té 360°, Crustacis 0,8 que equivalen al 100 % de la suma de Peixos 34.629,8 tots els valors que es representen, calcula l’angle de cada sector, mitjançant una simple Producció total: 328.463,3 tones regla de tres. És a dir, si al 100 % li corresponen 360°, a un percentatge determinat li correspondrà un angle de X graus. d) A continuació, amb l’ajuda d’un transportador d’angles, dibuixa els sectors en què es divideix el cercle. e) Destaca els sectors que ocupa la producció aqüícola marina amb diferents valors d’un color, i els sectors de la producció aqüícola continental amb diferents valors d’un altre color, a fi de facilitar la lectura del gràfic. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 303 832613 _ 0239-0342.qxd 11 11/6/07 11:53 Página 304 FITXA 65 AMPLIACIÓ EL MAR I LA PESCA EN LA LITERATURA NOM: CURS: DATA: La pesca és una activitat que acompanya el desenvolupament de la civilització des dels orígens. La captura dels recursos pesquers ha sigut fonamental per a garantir l’alimentació dels humans. Però també impacta de forma severa sobre el medi ambient del planeta. Per això ara es promou la pesca sostenible, la recerca d’un equilibri entre la població de les espècies aquàtiques i la demanda dels consumidors humans. Les captures excessives han sigut una font constant de desequilibris. En l’actualitat, es pesquen uns 120 milions de tones anuals, mentre que en 1950 el volum mundial de pesca era de 18 milions de tones. El principal país pesquer del món és la Xina; seguida del Perú, els Estats Units, Indonèsia, el Japó, etc. • Gran Sol, d’Ignacio Aldecoa Gran Sol narra la intensa experiència de la pesca d’altura dels mariners del Cantàbric, el sacrifici que fan i la pobresa en què viuen. Hi veiem la lluita dels homes contra la natura, la dependència d’aquesta, la soledat d’alta mar, la unió que sorgeix entre els homes quan estan junts en un medi hostil, i com aquest medi els fa canviar. • Moby Dick, de Herman Melville En aquesta novel·la veiem com era d’important la caça de balenes en el segle XIX, quan molts homes abandonaven les famílies i s’embarcaven en travessies que podien durar anys, arriscant la vida en enfrontar-se amb l’animal més gran del món. La Balena Blanca, Moby Dick, és l’obsessió del capità Ahab, que es vol venjar de la cama que li va arrancar i matar-la. Amb aquest únic objectiu, parteix amb el vaixell Pequod sense importar-li els perills que haurà d’afrontar la resta de la tripulació pel seu repte personal. Des de Nova Anglaterra fins als Mars del Sud, els mariners van caçant balenes, tallant-les, traient-ne l’esperma, fins que a la fi troben la feroç Moby Dick. Aquesta novel·la amaga, en realitat, una reflexió sobre la vida i la mort, la por i la pèrdua, la recerca i la trobada. RESOL 1 Llig una de les dues novel·les i contesta les preguntes que pugues. • Hi ha paraules tècniques, pròpies dels mariners o de la pesca, que hages trobat en el llibre i que desconegues? Elabora una llista amb el vocabulari que no comprengues i intenta deduir-ne el significat pel context. Si no dóna resultat, utilitza un diccionari. • Com creus que és la vida dels pescadors? Consideres aquest ofici perillós? Per què creus que es dediquen a aquesta activitat: per tradició, pel desig d’aventures, per necessitat? • Creus que la pesca és una activitat econòmica important a Espanya? On pesquen els espanyols? • Es pesca igual ara que en l’època de la novel·la? Per què han canviat les tècniques? • A quins països se segueix practicant la caça de la balena? Creus que a Espanya ha sigut important alguna vegada? 304 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 11 11/6/07 11:53 Página 305 FITXA 66 AMPLIACIÓ CONSULTA DE DADES ESTADÍSTIQUES EN EL WEB DE LA FAO NOM: CURS: DATA: QUÈ ÉS LA FAO (FOOD AND AGRICULTURAL ORGANIZATION )? L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) es va fundar per elevar els nivells de nutrició i de vida, incrementar la productivitat del sector primari i millorar les condicions de la població rural del món. Des del començament, les seues activitats s’han orientat a mitigar la pobresa i reduir la fam, promovent el desenvolupament agrícola, una millor nutrició i la recerca de la seguretat alimentària, definida com l’accés de tota la població, a cada moment, als aliments necessaris per a portar una vida activa i saludable. REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa et proposem que analitzes la producció de carn i productes aqüícoles i forestals a certes zones del món a través de la pàgina web de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). Per mitjà del seu web es pot accedir als projectes que té en marxa la FAO i a les notícies de diferents problemàtiques agràries i alimentàries del món. És també una bona eina per a aconseguir dades sobre l’estat del sector primari arreu del món. RESOL 1 Consulta les estadístiques de la FAO i fes les activitats. • Accedeix a la pàgina de la FAO (www.fao.org) i tria, dalt a l’esquerra, l’idioma en què la vols consultar. A continuació, clica sobre Bases de dades estadístiques (en el menú de l’esquerra). • Entra en FAOSTAT i clica sobre l’opció PRODUCCIÓ. • Busca la secció TAULES INDICADORES. • Clica sobre Producció de carn i la seua proporció en la producció mundial. Anota els 10 països amb major producció. • Clica sobre Producció d’alguns productes pesquers i aqüícoles. a) Busca en un diccionari el significat de les paraules que indiquen les diferents produccions. b) Analitza la composició de la producció pesquera espanyola. • Clica sobre Producció d’alguns productes forestals. a) Busca les paraules que no conegues en un diccionari. b) Compara la producció forestal del Canadà, el Brasil i Espanya. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 305 832613 _ 0239-0342.qxd 12 11/6/07 11:53 Página 306 FITXA 67 REFORÇ SUPERFÍCIES CONREADES A ESPANYA NOM: CURS: DATA: DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE CONREADA A ESPANYA Un 37 % de la superfície d’Espanya es troba conreada. Tanmateix, aquesta superfície varia molt segons les regions. En la taula següent es mostra la distribució dels conreus per comunitats autònomes, diferenciant entre conreus herbacis, llenyosos i guaret. Comunitats autònomes Sup. total Sup. conreada % Herbacis Andalusia 8.735.919 3.928.108 45 1.789.805 1.784.520 353.783 Aragó 4.767.852 1.818.608 38 1.119.009 224.185 475.414 Canàries 748.023 49.468 7 18.443 24.699 6.326 Cantàbria 532.134 13.688 3 13.184 332 172 Castella i Lleó 9.401.032 3.734.577 40 2.876.860 86.252 771.465 Castella-la Manxa 7.922.531 4.083.657 52 2.122.399 Catalunya 3.194.728 918.212 29 515.170 363.448 39.594 802.792 235.553 29 112.305 41.915 81.333 C. F. de Navarra 1.039.135 353.990 34 271.894 30.829 51.267 C. Valenciana 2.325.912 757.955 33 119.654 579.677 58.624 Extremadura 4.160.166 1.341.955 32 610.744 335.986 395.225 Galícia 2.947.667 393.599 13 338.783 31.333 23.483 Illes Balears 494.202 179.263 36 60.019 104.550 14.694 La Rioja 503.388 156.146 31 81.166 56.341 18.639 País Basc 725.072 93.833 13 74.521 13.247 6.065 1.056.428 30.319 3 29.730 589 1.131.738 425.586 38 116.742 207.932 C. de Madrid P. d’Astúries Regió de Múrcia TOTAL 50.488.719 18.514.517 37 Llenyosos Guaret 945.874 1.015.384 — 100.912 10.270.428 4.831.709 3.412.380 Font: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Anuari Estadístic d’Espanya. INE (http://www.ine.es) RESOL 1 Respon a les qüestions següents. • Quins conreus es consideren herbacis i quins llenyosos? • Consulta els percentatges de terra conreada. Et sorprenen les dades de Galícia (13 %), Astúries (3 %), Cantàbria (3 %) i el País Basc (13 %)? Com els expliques? Tingues en compte que en aquesta taula no figura la superfície forestal, de prats o de pastures. 2 Completa les taules, calculant també els percentatges dels conreus herbacis i llenyosos sobre la superfície conreada a la comunitat autònoma corresponent. Sup. conreada Herbacis 1 2.876.860 4.083.657 2 3 306 % Comun. autòn. Andalusia Sup. conreada Herbacis 1 3.928.108 2 579.677 3 % Comun. autòn. Castella-la Manxa 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 12 11/6/07 11:53 Página 307 FITXA 68 REFORÇ ELS CADASTRES DE SÒL RÚSTIC NOM: CURS: DATA: EL CADASTRE DE SÒL RÚSTIC El cadastre de sòl rústic és un document que elabora el Ministeri d’Hisenda per conéixer, poble per poble, les parcel·les (o finques), l’extensió que tenen, el tipus de conreu i el nom del propietari. Aquesta informació es plasma tant en mapes on es delimiten les parcel·les i se n’indiquen els conreus, com en llistes dels propietaris amb el nombre de finques que posseeixen, l’extensió de cada una, etc. La finalitat d’aquesta documentació és conéixer el patrimoni de cada propietari perquè pague impostos d’acord amb la quantitat de finques que té. Antigament, els cadastres eren força costosos d’elaborar, perquè s’havia d’anar poble per poble acumulant informació i comprovant les finques una per una, amb l’ajuda d’informadors de cada municipi. Ara, a més de continuar visitant els pobles per conéixer els conreus, s’usen altres tècniques per a demanar informació. La fotografia aèria és la més utilitzada, perquè, a partir d’una anàlisi detallada, es poden identificar les parcel·les i després anar al camp a comprovar tot el que s’hi ha vist. A més de la forma i la localització de les finques, és possible identificar fins i tot el conreu amb què estan sembrades, gràcies a complicades tècniques per a tractar aquestes fotografies. 1 2 3 4 REFORÇ I AMPLIACIÓ Les fotografies aèries i els cadastres de sòl rústic ajuden a conéixer els usos del sòl, com es pot comprovar en les activitats d’aquesta fitxa. RESOL 1 Llig el text, observa les fotografies aèries i fes les activitats. • Quina forma tenen les parcel·les de les fotos 1 i 3? • Què és la línia que travessa diagonalment la foto 1? I els cercles de la imatge? • Les formes allargades de la foto 4, a què corresponen? • Tracta d’identificar en les fotografies altres elements del paisatge agrari (arbres, tanques, camins i carreteres, edificacions, embassaments…). 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 307 832613 _ 0239-0342.qxd 12 11/6/07 11:53 Página 308 FITXA 69 AMPLIACIÓ CRONOLOGIA D’UN CONREU NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa es proposa acostar als alumnes el món rural per mitjà de l’anàlisi del conreu d’arròs a Espanya. EL CONREU DE L’ARRÒS L’arròs és un cereal que va arribar a Espanya per mitjà dels àrabs. Es conrea a Sevilla, Badajoz, València, Castelló, Tarragona, Múrcia, Cadis i en algunes comarques de Catalunya, Aragó i Navarra. A Àsia es concentra el 90 % de la producció mundial (134,6 milions de ha). A Espanya es conrea en unes 113.000 ha. El conreu està totalment mecanitzat. Època Del març a l’abril Activitat • Passada de conreador. • Passada de rascle. • Anivellació. • Adobament. Finalitat • La terra ha de ser rota perquè quede solta i afavorisca l’arrelament de la planta. • Les parcel·les s’anivellen perquè l’aigua inunde d’igual manera totes les parcel·les. • L’adob aporta els nutrients necessaris. Abril • Inundació de les parcel·les. • Un sistema de canals de reg porta l’aigua a les parcel·les. • Passada de rascle. • Sembra directa. Maig • Vigilància de reg. • Tractaments. • Replantació o restoble. • Una vegada inundades, se sembra la llavor directament per mitjà d’avió o de tractor. • Els nivells d’aigua de les parcel·les s’apugen o s’abaixen segons el creixement de la planta. • Es replanta o es torna a sembrar als llocs en què no ha crescut l’arròs. • Es realitzen els tractaments per a combatre les diverses plagues que afecten la planta en aquesta fase. Del juny al juliol • Reg. • Adobament. • Birbada (eliminació) de plantes que creixen al costat de l’arròs i n’impedeixen el creixement i el desenvolupament. • Recol·lecció. • La recol·lecció es fa mitjançant màquines recol·lectores. • Assecament. • El gra és traslladat a assecadors mecànics o a assecadors de sol perquè perda la humitat de la pellofa. • Birbada (escarda). Del setembre a l’octubre • Emmagatzemament. • Crema de pastures. • Fangada de parcel·les. • L’agricultor ven aquest «arròs amb pellofa» a l’industrial, que serà l’encarregat d’eliminar aquest embolcall, envasar-lo i vendre’l al consumidor. RESOL 1 Amb la informació facilitada, contesta les qüestions. • Per a què es llaura la terra? Com s’aporten nutrients a la terra? • En què consisteix la birbada o escarda? • Consumim a casa el mateix arròs que es recol·lecta? • A quines zones d’Espanya es conrea arròs? 308 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 12 11/6/07 11:53 Página 309 FITXA 70 AMPLIACIÓ TROBAR DADES D’AGRICULTURA EN INTERNET NOM: CURS: DATA: ADRECES INTERNACIONALS • FAO. Estadístiques mundials d’agricultura: http://apps.fao.org/default.htm REFORÇ I AMPLIACIÓ En Internet hi ha documentació abundant sobre el món rural. Buscar aquesta informació requereix estar atents, perquè, igual que hi ha dades de gran valor, és possible trobar també informació errònia i interpretacions parcials. En la següent recopilació d’adreces hi ha pàgines d’interés per a la consulta de dades estadístiques i altres qüestions relatives a l’agricultura. ADRECES EUROPEES • Unió Europea-Comissariat d’Agricultura (estadístiques i bases de dades): http://europa.eu.int/comm/agriculture/index_es.htm • OECD. Estadístiques i bases de dades: http://www.oecd.org/department/ ADRECES NACIONALS • Institut Nacional d’Estadística (estadístiques agràries): http://www.ine.es/inebase/menu4.htm#19 • Ministeri d’Agricultura d’Espanya: http://www.mapa.es/estadistica/infoestad.html ADRECES AUTONÒMIQUES NACIONALS • Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (SADEI): http://www.sadei.es/ • Institut Canari d’Estadística: http://www.gobiernodecanarias.org/istac/ • Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca: http://www.gencat.net/darp/index.htm • Castella-la Manxa, Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient: http://www.jccm.es/agricul/cifras/index.htm • Extremadura, Direcció General de Política Agrària Comunitària (dades estadístiques): http://www.bme.es/agricul/index.html • Galícia en Dades (estadístiques): http://www.xunta.es/xeral/cifras/index.htm • Conselleria de Política Agroalimentària i Desenvolupament Rural: http://www.xunta.es/conselle/ag/index.htm • Comunitat de Madrid, Institut d’Estadística: http://www.madrid.org/iestadis/sectorag03.htm • Comunitat Foral de Navarra, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació: http://www.navarra.es/nr/navarra/asp/redirect.asp?sUrl=http%3A%2F%2Fwww%2Ecfnavarra%2Ees%2F agricultura%2F&f=True • Regió de Múrcia, Conselleria d’Agricultura, Aigua i Medi Ambient: http://www.carm.es/cagr/cida/indexsiam.html • Institut Basc d’Estadística (EUSTAT): http://www.eustat.es/estad/temalista.asp?tema=51&idioma=c&opt=0 • La Rioja, Conselleria d’Agricultura i Desenvolupament Econòmic: http://www.larioja.org/agricultura • Generalitat Valenciana, Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació: http://www.agricultura.gva.es 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 309 832613 _ 0239-0342.qxd 13 11/6/07 11:53 Página 310 FITXA 71 REFORÇ FONTS D’ENERGIA NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Marca l’afirmació que siga falsa i converteix-la en vertadera. Fins que l’ésser humà va aprendre a domesticar els animals, l’única font d’energia de què disposava era la seua força muscular. La humanitat consumeix actualment molta menys energia que fa un segle. L’energia és necessària per a transformar les matèries primeres en productes manufacturats. 2 Classifica les diferents fonts d’energia en la taula. a) Hidràulica. f) Carbó. b) Nuclear. g) Petroli. c) Solar. h) Gas natural. d) Eòlica. i) Mareomotriu. e) Geotèrmica. j) Biomassa. FONTS D’ENERGIA RENOVABLES FONTS D’ENERGIA NO RENOVABLES • Explica les diferències més importants entre les fonts d’energia renovables i les fonts d’energia no renovables. Indica els avantatges i els inconvenients de les unes i de les altres. 3 Relaciona els tipus de centrals elèctriques amb la font d’energia corresponent. a) Central hidroelèctrica. 1. Carbó, fuel, gas. b) Central tèrmica. 2. Sol. c) Central nuclear. 3. Aigua. d) Central solar. 4. Vent. e) Central eòlica. 5. Urani. 4 Identifica quina central elèctrica ix en cada imatge. 310 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 13 11/6/07 11:53 Página 311 FITXA 72 REFORÇ RECURSOS I RESERVES NOM: CURS: DATA: RECURSOS I RESERVES Recurs és qualsevol element que l’ésser humà pot utilitzar per a satisfer una necessitat. Els recursos naturals són de dues classes: matèries primeres i recursos energètics. Segons la seua durabilitat, que depén de la velocitat amb què es consumeixen, de la velocitat amb què es regeneren i de la quantitat disponible en la Terra, cal distingir els dos tipus següents de recursos: • Recursos no renovables: aquells la velocitat de consum dels quals és molt més gran que la de formació. • Recursos renovables: aquells la velocitat de consum i de formació dels quals poden ser semblants. A vegades, un recurs no es consumeix totalment amb l’ús i pot tornar a ser utilitzat en el cicle productiu (reciclatge); per tant, la velocitat de consum queda disminuïda. Les reserves d’un determinat recurs són el volum de matèria que, conegut i valorat, és explotable en l’actualitat amb la tecnologia i els costos d’explotació actuals. Pot passar que les existències d’un jaciment siguen ben conegudes, però que la seua explotació no siga econòmicament rendible. En aquest cas constitueix un recurs, però no una reserva. REFORÇ I AMPLIACIÓ Els temes relacionats amb les matèries primeres i les fonts d’energia tenen un vocabulari molt específic i complex. A aquesta dificultat s’afig el fet que en el llenguatge corrent i en els mitjans de comunicació s’utilitzen a vegades de forma errònia. RESOL 1 Observa la taula i respon. CARBÓ. RESERVES 2003 (en milions de tones) ÀREES TOTAL EN % Estats Units 249.994 25,4 Total Amèrica del Nord 257.783 26,2 Total Amèrica Central 21.752 2,2 Alemanya 66.000 6,7 Rússia 157.010 15,9 Total Europa i Euràsia 355.370 36,1 Rep. de Sud-àfrica 49.520 5,0 Àfrica i Orient Mitjà 57.077 5,8 Austràlia 82.090 8,3 Xina 114.500 11,6 Índia 84.396 8,6 Total Àsia del Pacífic 292.471 29,7 TOTAL MÓN 984.453 100,0 • En quantes tones s’estimen els recursos mundials de carbó? • Quins tres països en tenen més reserves? • Quin és el volum i la distribució geogràfica de les reserves mundials de carbó? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 311 832613 _ 0239-0342.qxd 13 11/6/07 11:53 Página 312 FITXA 73 AMPLIACIÓ LES FONTS D’ENERGIA EN EL CINE NOM: CURS: DATA: En l’actualitat, el petroli i l’energia nuclear són dues de les principals fonts d’energia de què disposa l’ésser humà. En aquesta fitxa t’animem a saber-ne un poc més a través d’una pel·lícula. L’ENERGIA EN EL CINE Actualment, la nostra economia i la nostra forma de vida han arribat a dependre fins a tal punt del petroli que aquest pot ser el desencadenant de guerres, invasions, conflictes entre països veïns, danys al medi ambient, etc. D’altra banda, l’energia nuclear ofereix nombrosos avantatges en comparació del petroli; tanmateix, té molta pitjor fama a causa dels residus que genera i d’algunes catàstrofes que han aconseguit gran notorietat. Gegant, dirigida per George Stevens (1956) Aquesta pel·lícula mostra l’estat de Texas (Estats Units) a la primeria del segle XX, quan gran part del seu territori es dedicava a la ramaderia. No obstant això, quan es descobreix petroli al subsòl s’aprecia com es va transformant l’economia d’aquest estat. De sobte, un peó que treballa en un ranxo veu com li canvia la vida quan troba petroli a la petita parcel·la de terra que li va deixar en herència la propietària, pensant que no tenia gens de valor. Gràcies a aquesta troballa, passa de ser pobre a multimilionari. Així, una persona que no tenia riquesa ni poder perquè no posseïa grans extensions de terra es torna molt més important que el ranxer amb qui abans rivalitzava. A pesar de no ser ric de naixença, aconsegueix trobar un mitjà per a fer fortuna. La síndrome de la Xina, dirigida per James Bridges (1979) Kimberly Wells, una ambiciosa periodista televisiva que realitza un reportatge sobre fonts d’energia, es troba en una central nuclear quan hi té lloc un accident que, aparentment, no té conseqüències greus. El càmera del seu equip capta l’incident en una cinta, però el canal de televisió no està disposat a emetre les seqüències filmades. Tot i que els alts executius de la central nuclear neguen qualsevol possibilitat de perill, Jack Godell, l’enginyer més veterà, descobreix greus irregularitats en les soldadures d’un dels reactors i lluita perquè l’opinió pública conega la veritat. RESOL 1 Tria una de les pel·lícules proposades i contesta les qüestions següents. • Quins avantatges i inconvenients té la font d’energia que hi ix? • Creus que aquesta font d’energia és renovable o no renovable? • És neta o contaminant? • És barata o cara? • En quina mesura penses que pot danyar la vegetació, els animals i l’ésser humà? • Creus que està molt estés l’ús d’aquesta font d’energia al món? I a Espanya? • Quan es va descobrir i va començar a ser explotada? Per què? 312 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 14 11/6/07 11:53 Página 313 FITXA 74 REFORÇ EQUIVALÈNCIES D’ENERGIA. EL CAS ESPANYOL NOM: CURS: DATA: EQUIVALÈNCIES D’ENERGIA Les fonts d’energia posseeixen potencials energètics molt diferents. L’energia continguda en una tona d’antracita, el carbó amb més poder energètic, és de 8.139 kWh. Una tona de petroli de bona qualitat conté una energia d’11.984 kWh. Però el carbó, igual que el petroli, ofereix una gran varietat de qualitats. Per això, per a poder valorar i comparar la importància de cada una de les fonts d’energia es recorre a unitats bàsiques com la TEC (tona equivalent de carbó) o la TEP (tona equivalent de petroli). REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa aprendràs a mesurar fonts d’energia. La taula de conversió següent parteix de la base que un gram de carbó proporciona 7.000 calories. Producte (1 t) TEC TEP Antracita 1,0 0,687 Lignit 0,385 0,264 Turba 0,325 0,223 Petroli brut 1,454 1,0 Gas natural liquat 1,542 1,06 Gasolina 1,5 1,031 Gasoli 1,45 0,99 Fusta 0,333 0,229 Electricitat (1.000 kWh) 0,123 0,08 RESOL 1 Utilitza la taula de conversió en TEC/TEP i ordena’ls de major a menor en funció de la quantitat d’energia mesurada en TEP que s’obtindria en aprofitar-se el 100 % de la producció. CONVERSIÓ DE LA PRODUCCIÓ INTERIOR D’ENERGIA EN TEC/TEP PRODUCCIÓ D’ESPANYA Producte Antracita i hulla En t 9.386.000 Producte (1 t) Antracita i hulla Lignit 11.162.000 Lignit Petroli 321.000 Petroli Electricitat (GWh) 165.263 Electricitat TEC TEP 2 Observa les dades següents i descriu quin tipus de transport utilitzaries per a estalviar energia. MITJÀ DE TRANSPORT CONSUM D’ENERGIA (en TEP/persona en cada 100 km) Cotxe utilitari en ciutat (només el conductor) Autobús urbà (ple de passatgers) 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 313 832613 _ 0239-0342.qxd 14 11/6/07 11:53 Página 314 FITXA 75 REFORÇ AQÜÍFERS AMB PROBLEMES DE SOBREEXPLOTACIÓ A ESPANYA NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa repassaràs alguns continguts relacionats amb els aqüífers, un tema que té una rellevància especial al nostre país. ELS AQÜÍFERS Els aqüífers són bosses d’aigua subterrània que es formen quan les aigües de pluja o d’escolament superficial s’infiltren en terrenys porosos, troben un estrat impermeable i s’hi acumulen. Hui dia n’hi ha més de 400 a tota la península Ibèrica i constitueixen quasi l’única font de proveïment per a un terç de la població. El gran volum d’aigües subterrànies emmagatzemat, a més de la seua qualitat, propicia que durant els cicles secs es mobilitzen importants quantitats d’aquestes reserves, que permeten cobrir la demanda en situacions que, altrament, serien deficitàries. Durant els períodes humits i normals, els nivells dels aqüífers es recuperen. Les aigües subterrànies s’utilitzen al nostre país d’una forma relativament intensa, sobretot a partir dels anys cinquanta del segle XX, quan es van introduir noves tècniques de perforació i es va generalitzar l’ús de bombes submergibles. Mar Cantàbric Mar Mediterrani OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ ATLÀNTIC ILLES CANÀRIES Zones amb sobreexplotació d’aigües subterrànies Es diu que els recursos hídrics d’una zona es troben sobreexplotats o en risc d’estar-ho quan l’extracció d’aigua del subsòl es du a terme a un ritme més gran que el d’infiltració o recàrrega natural. Les conseqüències de la sobreexplotació són de diversa índole, tant econòmiques (amb l’increment dels costos per bombament), com ambientals (efectes sobre els ecosistemes associats a les descàrregues naturals de l’aqüífer). Cal no oblidar tampoc altres problemes derivats de la sobreexplotació, com els fenòmens de subsidència i enfonsament de terrenys. L’alteració artificial del funcionament d’un aqüífer pot tindre també conseqüències d’intrusió salina a les zones pròximes a la costa, per la modificació del flux natural que pot provocar el bombament excessiu d’aquestes aigües. RESOL 1 Llig el text, observa el mapa i fes les activitats. • Explica què són els aqüífers. • Quina importància tenen els aqüífers a la península Ibèrica? • Quan hi ha sobreexplotació? Quins problemes genera aquesta? • A quines zones d’Espanya es localitzen els aqüífers sobreexplotats? Sabries dir per què? • Explica el significat que tenen aquests conceptes en el text. a) Escolament. b) Aigües subterrànies. 314 c) Recursos hídrics. d) Intrusió salina. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 14 11/6/07 11:53 Página 315 FITXA 76 AMPLIACIÓ EL PLA ENERGÈTIC NACIONAL (PEN) NOM: CURS: DATA: EL PLA ENERGÈTIC NACIONAL (PEN) «El Consell de Ministres ha aprovat hui el nou Pla energètic 2002-2011, l’objectiu del qual és assegurar la cobertura total de la demanda elèctrica durant els pròxims deu anys, i que inclou una inversió total de 26.455 milions d’euros en generació, transport i energies renovables. Aquest document té en compte que el consum d’energia final creixerà un 3,5 % de mitjana anual en aquest període, percentatge que se situa 2,4 punts per damunt de la mitjana prevista a la Unió Europea. d’energia primària/PIB) creixerà un 0,1% de mitjana anual, mentre que en el conjunt de la UE baixarà un 1,7 % de mitjana anual. El document de planificació estima que la demanda elèctrica creixerà un 3,7 % de mitjana anual a Espanya, dos punts per damunt del conjunt de la UE, mentre que el consum elèctric final per habitant creix un 41,4% durant tot el període, i assolirà en 2010 el valor de 6.646 kWh/hab. A la Unió Europea, s’espera que el consum creixerà un 13,8 % i arribarà als 7.698 kWh/hab. Doble d’inversions en renovables Importància del gas En energies renovables, les inversions previstes en matèria de generació pugen a 12.000 milions d’euros per a comptar amb una potència instal·lada addicional de 14.000 MW. El gas natural serà la font d’energia que creixerà més durant la pròxima dècada, fins a aconseguir un pes superior al 22 % del total l’any 2010, enfront del 12,8% actual, sobretot per la seua utilització en la producció d’electricitat. El titular d’Economia assegurà que aquesta xifra duplica la prevista per als cicles combinats, a pesar de representar una potència semblant, fet que reflecteix “uns incentius molt considerables”. Respecte a l’evolució energètica, el document estima un creixement del consum d’energia primària mitjà anual del 3,1% a Espanya en els pròxims deu anys: més de dos punts per damunt de la mitjana de la Unió Europea. Aquest mateix diferencial es manté en el consum d’energia final, que creixerà un 3,5 % de mitjana anual. La intensitat energètica primària (consum REFORÇ I AMPLIACIÓ La importància que té l’energia en l’activitat econòmica fa que els governs es preocupen per desenvolupar una adequada política energètica. Al nostre país, aquesta política es concreta en l’anomenat Pla energètic nacional (PEN). L’últim PEN aprovat és el de 2002-2011. El consum del petroli mantindrà un pes pròxim al 50 % i el carbó continuarà la tendència a la baixa, fins a situar-se en el 8,2 % del total del consum. Les energies renovables augmenten el seu pes de forma important, i passen del 5,6 % actual al 12 % al final del període. D’altra banda, l’energia nuclear mantindrà una aportació semblant a l’actual, per tant el pes que tindrà en l’estructura de subministrament baixarà del 13 % actual al 9,5 % en 2011.» Europa Press, 13 de setembre de 2002 RESOL 1 Llig el text anterior i busca en un diccionari o enciclopèdia els termes que no conegues. 2 Respon. • Quines inversions hi ha previstes en el PEN per als pròxims anys? • Quina font d’energia creixerà més? Per quina raó? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 315 832613 _ 0239-0342.qxd 15 11/6/07 11:53 Página 316 FITXA 77 REFORÇ LA TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL NOM: CURS: DATA: A hores d’ara ens trobem immersos en una nova fase de canvi econòmic: la tercera revolució industrial. Per això, convé que tingues clar aquest procés, perquè entengues més bé el món en què vivim. Microsoft ha crescut un vint-i-cinc per cent en contractació amb l’adquisició de Navision, cosa que en termes nets representa un deu per cent en aquest exercici, que es tancarà al juliol. Hewlett Packard ha incorporat 218 persones en 2003 –sense comptar-hi les de Compaq–, xifra que representa un creixement net d’un huit per cent: “Aquest augment en la plantilla s’ha donat a la fàbrica de Barcelona, que treballa amb centres europeus”, assenyala Luis Carlos Collazos, director de recursos humans de HP. Toshiba, que va incrementar la plantilla en un deu per cent en 2001 per a la seua divisió de productes audiovisuals, s’ha mantingut estable durant aquests anys i no preveu canvis, però sí la reorganització d’algunes línies.» L’OCUPACIÓ EN EL SECTOR INFORMÀTIC CREIX LENTAMENT Microsoft, Dell i HP pensen incrementar la seua plantilla en 2004 en almenys un cinc, un quinze i un tres per cent, respectivament. Toshiba mantindrà a Espanya i Portugal l’estructura de plantilla que té des de 2002, un total de 70 treballadors. «Des de l’any 2001, Dell ha sigut l’empresa que percentualment ha crescut més en termes de contractació, si bé no és l’empresa que més persones ha incorporat. “El creixement de 2003 ha sigut d’un quaranta per cent, any en què s’han contractat cinquanta persones, catorze de les quals transferides de Montpeller”, indica Beatriz Martín, directora de recursos humans de la companyia per a Espanya i Portugal. www.expansionyempleo.com, 22 de novembre de 2003 RESOL 1 Anota en el quadern les característiques de la tercera revolució industrial. 2 Fes les activitats. • Resumeix l’article anterior i assenyala amb quina característica de les que has assenyalat en l’exercici 1 es correspon. • Observa els gràfics i respon a les qüestions. Distribució de l’ocupació per sectors d’activitat als països desenvolupats (en %) 3,0 4,0 1998-2000 7,0 9,0 58,0 52,0 1980-82 1998-2000 15,0 21,0 39,0 38,0 a) Quin sector econòmic predomina en cada cas? 1980-82 b) Quin sector econòmic ha augmentat de percentatge en els darrers anys? 72,0 82,0 Homes Dones Sector primari 316 Sector secundari Sector terciari c) A quina característica fan referència els gràfics anteriors? d) Quines diferències observes entre homes i dones? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 15 11/6/07 11:53 Página 317 FITXA 78 REFORÇ FACTORS DE LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL NOM: CURS: DATA: REFORÇ I AMPLIACIÓ Quan una empresa decideix la millor localització per a les seues fàbriques, valora una sèrie de factors per buscar sempre l’obtenció del màxim benefici. Actualment, és freqüent que les grans multinacionals duguen a terme una part del procés productiu, que no necessita treballadors qualificats, en fàbriques al Tercer Món, on es beneficien d’uns salaris més baixos. RESOL 1 Observa el mapa. Països Baixos Bélgica Suïssa Estats Units NOMBRE DE MULTINACIONALS Alemanya França 40 Regne Unit 35 Itàlia Japó 30 Espanya 25 20 Corea del Sud Xina 15 10 Mèxic Veneçuela 5 0 • Assenyala a quines regions i països es concentren les 100 primeres filials de les principals empreses multinacionals. 2 Llig el següent text i respon. «Quan un estatunidenc compra un automòbil Pontiac Le Mans, de General Motors, pren part, sense saber-ho ni voler-ho, en una transacció internacional. Dels 20.000 dòlars pagats a General Motors, uns 6.000 van a Corea del Sud per a retribuir el treball corrent i les operacions de muntatge del vehicle; 3.500 al Japó pels components avançats (motors, eixos de transmissió i equipament electrònic); 1.500 a Alemanya per la investigació i el disseny de la carrosseria; 800 dòlars a Taiwan, Singapur i, de nou, el Japó per les petites peces i components mecànics; 500 al Regne Unit pel màrqueting i la publicitat, i al voltant de 100 dòlars a Irlanda i les illes Barbados pel tractament informàtic de les dades. La resta va als estrategs de Detroit, a alguns banquers novaiorquesos i als accionistes de General Motors.» R. REICH, The work of nations, 1991 • Quants països es veuen implicats en la fabricació d’un Pontiac Le Mans? • Quina proporció del preu total es queda als Estats Units i quina se’n va a Àsia i Europa? • On es localitzen les activitats més complexes i de més valor? I les tasques més simples? Per què trobes que és així? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 317 832613 _ 0239-0342.qxd 15 11/6/07 11:53 Página 318 FITXA 79 REFORÇ LA INDÚSTRIA NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Classifica aquestes activitats industrials segons els tipus d’indústries. a) b) c) d) e) Fabricació de locomotores. Refinació de petroli. Producció d’alumini. Fabricació de rellotges. Fabricació de farines. f) g) h) i) j) Producció d’acer. Fabricació de joguets. Fabricació d’adobs minerals. Elaboració de conserves de peix. Fabricació de ciment. TIPUS D’INDÚSTRIA Indústria pesant Indústria bàsica Indústria de béns d’equipament Indústria lleugera 2 Assenyala, de les activitats industrials següents, quin és el factor o factors principals que en condicionen la localització. Econòmics Tecnològics Humans Polítics Fàbrica de sabates Indústria d’elaboració del ferro Fàbrica d’automòbils Indústria agroalimentària 3 Imagina que has de decidir on localitzar una indústria dedicada a la fabricació de paper. • Analitza els impactes que pot generar la instal·lació d’aquesta indústria sobre el medi ambient i sobre l’economia del municipi triat. • Tingues en compte els diferents interessos implicats: l’empresa, els organismes públics, els veïns del municipi afectat i els grups ecologistes. Assenyala què interessa a cada un i, per tant, quin tipus de factors condicionen la instal·lació d’aquesta fàbrica. Beneficis i inconvenients que, a parer seu, aportarà la instal·lació de la fàbrica Factors de localització industrial que es valoren L’empresa Els organismes públics Els veïns Els grups ecologistes 318 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 15 11/6/07 11:53 Página 319 FITXA 80 REFORÇ ELABORAR EL MAPA DE LES REGIONS INDUSTRIALS NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Amb l’ajuda del llibre de text, completa aquest mapa de les regions industrials més importants REFORÇ I AMPLIACIÓ del món i pinta’l segons la llegenda. OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ PACÍFIC OCEÀ PACÍFIC OCEÀ ÍNDIC Àrees industrials més importants Morat 2 Amb l’ajuda del mapa que has elaborat i del llibre de text, completa el text següent. La distribució de la indústria arreu del món presenta grans contrastos entre els països desenvolupats i els països subdesenvolupats. La indústria està molt concentrada en grans regions: els Estats Units, el Japó, la Unió Europea i el sud-est asiàtic. • són la primera potència industrial. Hi conflueixen diverses causes combinades: tenen abundants , són el centre de les finances mundials i tenen un alt nivell tecnològic. Dins el seu territori, les àrees més industrialitzades són: el i , els , . • El Japó és el segon país més industrialitzat del món, a pesar de no tindre i . Per això, el seu poder industrial es basa en una mà d’obra abundant i qualificada, un alt nivell tecnològic i una política comercial agressiva. A l’illa de Honshu hi ha una de les concentracions industrials més grans del món. • La producció industrial de la àrees industrials són el el nord d’ • El , en conjunt, supera la del Japó. Les principals del Regne Unit, el nord-oest i sud-est de , Alemanya, Bèlgica, , Polònia, la ocupa un lloc destacat en la producció mundial. A (la Xina), i , i Eslovàquia. , s’han instal·lat nombroses indústries gràcies a una mà d’obra abundant i barata i als avantatges fiscals i financers. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 319 832613 _ 0239-0342.qxd 15 11/6/07 11:53 Página 320 FITXA 81 AMPLIACIÓ EL PROCÉS DE RECONVERSIÓ INDUSTRIAL A TRAVÉS DEL CINE NOM: CURS: DATA: En les darreres dues dècades ha tingut lloc un procés de reconversió industrial o reestructuració del sistema industrial als països desenvolupats. D’ençà d’aleshores, hi ha hagut un retrocés significatiu de les indústries bàsiques (siderúrgia, acers, construcció naval…) i d’algunes manufactureres tradicionals, com la indústria tèxtil, mentre que d’altres han experimentat un fort desenvolupament, en particular, les indústries d’alta tecnologia. LA RECONVERSIÓ INDUSTRIAL EN EL CINE Els espais industrials especialitzats en activitats tradicionals hui en decadència han hagut d’afrontar una crisi a vegades intensa, que ha sigut origen de greus problemes econòmics i socials. El cine contemporani ha incorporat aquesta realitat en les seues històries. És, doncs, un bon recurs per a analitzar i entendre el procés de reconversió industrial, especialment les seues conseqüències. • Full Monty, dirigida per Peter Cataneo (1997) La crisi dels noranta arriba a Sheffield, una localitat anglesa amb una economia que es basa gairebé exclusivament en la indústria de l’acer. El tancament de la fàbrica deixa sense faena quasi tots els homes de la ciutat. Un d’ells, Gaz, perdrà el dret de veure el fill si no aconsegueix diners per a pagar la pensió a la dona. Com que a algunes dones els sembla molt atractiu, se li acut formar un espectacle de striptease amb altres amics seus, tots ells també aturats. El cas és que són més aviat lletjos, però saben que amb això guanyaran més que cobrant l’atur durant molts mesos. • Los lunes al sol, dirigida per Fernando León de Aranoa (2002) La història transcorre a Vigo, una ciutat que va créixer enormement en les últimes dècades gràcies a l’arribada de molts homes i dones que van abandonar el camp o el mar per anar a treballar a les fàbriques, a les refineries i a les drassanes. Però ha arribat la reconversió industrial i el fantasma del tancament de les drassanes plana sobre ells. Al bar de Rico es reuneixen Santa i altres amics, conversen en les hores mortes, es juguen les esperances en la màquina i, en definitiva, comparteixen les frustracions i les esperances. La pel·lícula explica, doncs, la història dels qui viuen la vida en diumenge, dels qui passen els dilluns al sol perquè no tenen faena. RESOL Tracta de veure alguna de les pel·lícules que t’hem suggerit i fes les activitats. 1 Què en penses? 2 Resumeix la història. 3 Explica quins aspectes de la història i de la forma en què està contada t’han cridat més l’atenció. 320 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 16 11/6/07 11:53 Página 321 FITXA 82 REFORÇ LA INDÚSTRIA DE L’AUTOMÒBIL, UNA INDÚSTRIA FONAMENTAL A ESPANYA NOM: CURS: DATA: Les activitats econòmiques són tan variades i complexes que els estudiosos estableixen classificacions per facilitar-ne l’estudi i l’anàlisi. Repassarem les més importants. REFORÇ I AMPLIACIÓ RESOL 1 Observa el procés de fabricació i distribució d’un automòbil i completa les fitxes. Sector: Sector: Activitat: Activitat: Descriu l’activitat: Descriu l’activitat: Sector: Sector: Sector: Sector: Activitat: Activitat: Activitat: Activitat: Des del punt de vista tecnològic es tracta d’una indústria Des del punt de vista tecnològic es tracta d’una indústria Des del punt de vista tecnològic es tracta d’una indústria Descriu l’activitat: Sector: Sector: Activitat: Activitat: Des del punt de vista tecnològic es tracta d’una indústria Des del punt de vista tecnològic es tracta d’una indústria 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 321 832613 _ 0239-0342.qxd 16 11/6/07 11:53 Página 322 FITXA 83 REFORÇ EL PROCÉS INDUSTRIAL D’OBJECTES QUOTIDIANS NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa et proposem partir d’un exemple pròxim per analitzar el procés de producció industrial i la globalització econòmica en què ens trobem. RESOL 1 Completa aquest quadre sobre les teues sabatilles d’esport. 1) De quina marca són? 2) De quin país procedeix la marca? 3) On n’has vist la publicitat? 4) Per què les vas comprar? 5) On han sigut dissenyades? 6) On han sigut fabricades? 7) De quin material estan fetes? 8) On les has comprades? 9) Quin preu final tenen? Dissenyador 10) Quin percentatge del preu final correspon a cada persona que ha participat en el procés? Transportistes Publicista Fabricant Proveïdors Venedors 11) Quin és el més important en tot el procés? 12) Per què es dissenyen en un país i es fabriquen en un altre? 13) A què dediquen més diners les marques: a la qualitat o a la publicitat? 14) Quant de temps es manté un mateix model de sabatilla en el mercat? 15) Per què canvien tan sovint els models? 16) Quins mitjans s’utilitzen per a convéncer els consumidors? 2 Intenta representar els percentatges del preu final de la sabatilla d’esport en un gràfic de quadrats o en un de circular. (Cada quadrat: 10 %) 322 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 16 11/6/07 11:53 Página 323 FITXA 84 AMPLIACIÓ ELS PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS ESPANYOLS NOM: CURS: DATA: WEBS DE PARCS TECNOLÒGICS ESPANYOLS Segons l’Associació de Parcs Tecnològics d’Espanya (www.apte.org), aquest tipus de parcs, generalment associats a un espai físic, mantenen relacions formals i operatives amb universitats, ajuntaments, centres d’investigació i altres institucions d’educació superior. REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa, et proposem una visita virtual per alguns dels parcs científics i tecnològics que hi ha a Espanya, que aspiren a convertir-se en els nostres «Silicon Valleys». En general, són dissenyats per impulsar la formació i el creixement d’empreses pertanyents al sector terciari, normalment residents al mateix parc, i posseeixen un organisme estable de gestió que impulsa la tecnologia i fomenta la innovació entre les empreses i organitzacions usuàries del parc. Darrerament, s’han estés per gran part del territori estatal. Entre altres destaquen aquests: • Parc Científic de Barcelona: http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/es/p1.asp • Parc Balear d’Innovació Tecnològica: http://www.parcbit.es/ • Parc Científic de Madrid: http://www.pcm.uam.es/ • Parc Tecnològic d’Àlaba: http://www.pt-alava.es/ • Pac Tecnològic d’Astúries: http://www.idepa.es/ifr/parque.eps • Pac Tecnològic de Galícia: http://www.ptg.es • Parc Científic i Tecnològic de Sevilla: http://www.cartuja93.es/index.jsp • Parc Científic d’Alacant: http://www.uaparc.org • Parc Industrial Avançat de Castella-la Manxa: http://www.piacm.com/spain/home.htm • Parc Metropolità, Industrial i Tecnològic de Granada: http://www.parquemetropolitano.com/ • Parc Tecnològic de Biscaia: http://www.parque-tecnologico.net/castellano/animacion.htm Si desitges conéixer-ne algun d’estranger, busca en l’apartat de «links» (o enllaços) de la pàgina web de l’Associació Internacional de Parcs Tecnològics i Científics (IASP), http://www.iaspworld.org/. RESOL 1 Tria el parc tecnològic que més t’agrade i respon a les preguntes següents. • En quina data es va inaugurar i qui va ser el responsable de la seua creació? • On es troba situat? A quina comunitat autònoma? A quina ciutat o prop de quina ciutat? Com és la seua localització respecte a les infraestructures de transports, les universitats i altres institucions dedicades a la investigació? • Quin tipus d’empreses s’hi estableixen? A quins sectors pertanyen? Hi ha relacions o vincles entre les diferents empreses establides? Quins serveis i infraestructures ofereix a les empreses que s’hi vulguen instal·lar? • Quin tipus de formació i qualificació especials tenen les persones que hi treballen? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 323 832613 _ 0239-0342.qxd 17 11/6/07 11:53 Página 324 FITXA 85 REFORÇ ELABORAR EL MAPA DELS PORTS I AEROPORTS MÉS IMPORTANTS NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Amb l’ajuda del llibre de text, completa el següent mapa del tràfic aeri i dels ports més importants. • Escriu-hi el nom dels principals nodes de comunicació aèria mundial. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules. • Dibuixa-hi les fletxes que indiquen el sentit dels fluxos aeris principals. • Escriu-hi el nom dels ports més importants. Utilitza bolígraf blau i lletres minúscules. OCEÀ PACÍFIC OCEÀ ATLÀNTIC O CE À P ACÍFIC AEROPORTS Fluxos aeris principals OCEÀ ÍNDIC Node mundial Node principal Node secundari PORTS Ports del món més importants 2 Observa el mapa que has elaborat i respon. • On es troben els principals ports i aeroports del món? • Com són les xarxes de transport aeri i portuari a Àfrica i Àsia? • Creus que hi ha alguna relació entre la densitat de les xarxes d’aquest tipus de transport i el grau de desenvolupament? Justifica la resposta a partir del mapa. • Quines ciutats posseeixen els aeroports amb més trànsit de passatgers? 3 Observa el gràfic del transport de mercaderies segons velocitat, pes i valor i completa el quadre. Formes de transport segons la velocitat, el pes i el valor de la mercaderia PES Més de 1.000 t Marítim irregular Augment de la velocitat de transport Marítim regular Menys de 20 t Característiques de la mercaderia Transport marítim irregular Transport marítim regular Aeri Més de 100 kg Baix Mitjà Alt VALOR Pes de la mercaderia 324 Transport aeri Valor de la mercaderia 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 17 11/6/07 11:53 Página 325 FITXA 86 REFORÇ EL TURISME NOM: CURS: DATA: «El turisme, que en geografia es va considerar durant molt de temps com una activitat que calia tindre en compte, ha adquirit una amplitud tan gran que sovint supera les rendes de les més importants branques tradicionals de l’economia. Així, el turisme va transformar els Alps més que no ho va fer la indústria. I què en podem dir, de les regions que el turisme ha creat literalment, com la Costa Blava. D’una banda, desplaça multituds a la recerca de diversió en el temps lliure; d’altra banda, crea llocs de treball i equipaments, i transforma, bé espontàniament, bé per decisió dels poders públics, la geografia de moltes regions.» M. DERRUAU, Geografia humana. Adaptat REFORÇ I AMPLIACIÓ EL TURISME RESOL 1 Completa els buits amb els termes adequats. turisme – excursió – turisme de masses – agències – operadors turístics El és qualsevol tipus de desplaçament per plaer a un lloc per un període de temps de 24 hores almenys. Si l’eixida dura menys d’un dia s’anomena . Encara que des de fa segles es pot parlar de l’existència de turistes, va ser a partir dels anys cinquanta del segle passat que als països desenvolupats hi ha hagut un autèntic boom associat amb el . A vegades, els turistes s’organitzen lliurement el viatge. Tanmateix, moltes persones, sobretot si es desplacen a altres països, s’organitzen el viatge a través d’ el que els proporcionen els grans majoristes o . Aquestes ofereixen , i s’encarreguen de dur a terme totes les activitats necessàries per al viatge: reserves d’avions o trens, reserves d’hotel, organització de visites, etc. Algunes vegades, aquests grans grups actuen simplement com a intermediaris entre el turista i els hotelers i companyies de transport; altres vegades, un mateix grup econòmic té línies aèries i hotels de la seua propietat. 2 Identifica el tipus de turisme que mostra cada imatge. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 325 832613 _ 0239-0342.qxd 17 11/6/07 11:53 Página 326 FITXA 87 REFORÇ L’ACCÉS A LES TELECOMUNICACIONS I EL DESENVOLUPAMENT NOM: CURS: DATA: El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) reconeix que «la difusió d’Internet i la venda de telèfons obri oportunitats innovadores sense precedents per al progrés. No obstant això, encara no s’aprofita plenament el potencial de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) per al desenvolupament». NOMBRE D’«INTERNAUTES» (SET. DE 2002) Regions (països) Àfrica Total Percentatge de la població 6.310.000 R. Sud-àfrica Àsia/Pacífic 3.068.000 CREIXEMENT DEL NOMBRE D’«INTERNAUTES» Internautes a tot el món (en milions) 605,6 600 7,8 187.240.000 550 Japó 56.000.000 44,1 Xina 50.150.000 03,6 Austràlia 10.630.000 54,4 Corea del Sud 25.600.000 53,8 500 450 Europa 190.910.000 400 Regne Unit 34.300.000 57,2 Alemanya 32.100.000 38,9 Itàlia 19.250.000 33,4 Rússia 18.000.000 12,4 França 16.970.000 28,4 Espanya 7.890.000 19,7 Orient Mitjà Amèrica Nord EUA Canadà Amèrica Llatina Argentina Brasil Total mundial 5.120.000 350 300 250 200 182.670.000 165.750.000 59,1 16.840.000 52,8 150 100 33.350.000 3.880.000 10,4 13.980.000 07,8 605.600.000 Font: http://www.nua.ie/surveys/how_many_online/ 50 0 Gener 1996 Gener 1997 Gener 1998 Gener 1999 Gener 2000 Gener 2001 Font: Atles Le Monde Diplomatique. RESOL 1 Observa la taula i fes les activitats. • Ordena les regions del planeta (en negreta) d’acord amb l’accés a Internet. • Quins països tenen el percentatge més alt d’«internautes»? Com ha evolucionat en els últims anys? 2 Pensa en les qüestions següents, discuteix-les a classe i recopila-les en el quadern. • Quines creus que són les necessitats bàsiques que s’han de cobrir al Tercer Món? Hi ha entre aquestes l’accés a Internet, la telefonia mòbil o la televisió? • Com i per què pot ajudar Internet al desenvolupament dels països del Tercer Món? 326 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 Setembre 2002 832613 _ 0239-0342.qxd 17 11/6/07 11:53 Página 327 FITXA 88 AMPLIACIÓ COMERÇ MUNDIAL D’ARMES I DESPESES MILITARS NOM: CURS: DATA: Cada dia centenars d’éssers humans viuen i moren per culpa de la violència de les armes. Les exportacions d’armes són molt rendibles per a les grans empreses productores d’armament militar. REFORÇ I AMPLIACIÓ ARMES I DESPESES MILITARS Actualment, un de cada tres països del món inverteix més recursos en les forces armades que en els serveis de salut. El 42 % dels països que més gasten en armament figuren en els últims llocs de les llistes de desenvolupament humà. Enfront d’aquests, cinc dels països més poderosos del món (els Estats Units, el Regne Unit, Rússia, la Xina i França) exporten el 88 % de les armes amb què es violen diàriament els drets humans. Més del 50 % del pressupost per a recerca i desenvolupament (R+D) estatunidenc és militar. Dades del comerç d’armes (font: www.a-i.org): • Les exportacions autoritzades d’armes suposen 21.000 milions de dòlars l’any. • Hi ha una arma per cada 10 persones. • Més de 1.000 empreses a 98 països del món comercien amb armes. • Cada any es produeixen 8 milions més d’armes. • Cada any es fabriquen 16.000 milions de municions. • El 60 % de les armes xicotetes està en mans de civils (no militars). • Més del 80 % de les armes il·legals en origen van ser legalment comercialitzades. • Actualment hi ha 300.000 infants soldats participant en conflictes armats. Canadà Suècia Irlanda Noruega Regne Unit Països Baixos Finlàndia Dinamarca Estats Units Bèlgica Alemanya Suïssa Àustria França Països bàltics Polònia Romania Ucraïna Caucas Itàlia Grècia Mèxic Colòmbia Cuba Veneçuela Perú Portugal Algèria Líbia Xile Argentina Corea del Nord Àsia Central Japó Xina Turquia Corea Iran del Sud Síria Iraq Jordània Pakistan Tailàndia Kuwait Birmània Israel Taiwan Aràbia Índia Saudita Qatar Líban Espanya Brasil Uruguai Rússia Marroc Egipte Nigèria Bahrain Unió dels Emirats Àrabs Iemen Oman Singapur Sri Filipines Lanka Malàisia Indonèsia Angola Rep. de Sud-àfrica DESPESES MILITARS Austràlia (en milions de dòlars) 250 1.000 4.000 Nova Zelanda RESOL 1 Observa el cartograma i digues quins són els països amb més despeses militars. Analitza la situació per continents i elabora una llista de major a menor volum de despesa militar. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 327 832613 _ 0239-0342.qxd 17 11/6/07 11:53 Página 328 FITXA 89 AMPLIACIÓ ELS CANALS, DRECERES EN LES RUTES MARÍTIMES NOM: CURS: DRECERES EN LES RUTES MARÍTIMES • Què és un canal? És un llit d’aigua artificial construït per raons de reg, drenatge, per convertir una via en navegable o com a part d’una presa hidroelèctrica. Les vies navegables són de dos tipus: canals per a vaixells, prou profunds perquè hi circulen vaixells transoceànics; i canals poc profunds, utilitzats sobretot per barcasses. Són molt importants perquè acurten increïblement les travessies marítimes, suposen un estalvi de temps i combustible i faciliten la comunicació de persones i mercaderies. • Com es construeix? La construcció d’un canal consisteix a excavar un tall obert amb les potents màquines que s’usen en la construcció. Les parets del solc es recobreixen amb ciment per evitar l’erosió que produiria a les vores el moviment de l’aigua pel pas dels vaixells i que cegaria el canal. Els canals no poden salvar pendents, com les carreteres i les vies del tren, però es poden fer en diversos trams escalonats. On hi ha trams a diferents nivells, els vaixells es transfereixen de l’un a l’altre mitjançant rescloses. • Què és una resclosa? Una resclosa és una secció del canal tancada per comportes als dos extrems, on el nivell de l’aigua augmenta o disminueix a voluntat mitjançant vàlvules, fins a aconseguir el nivell de la part més alta o el de la part més baixa. Quan el nivell de la resclosa s’ha igualat amb el nivell del tram DATA: del canal, la comporta corresponent s’obri i el vaixell entra o ix de la resclosa per travessar zones muntanyoses, o s’utilitzen rampes i elevadors per a pujar i baixar vaixells petits. • Quina és la història dels canals? Els assiris, egipcis, hindús i xinesos els feien servir com a vies de transport i comunicació. Hi ha restes d’un canal prop de Mandali, a l’Iraq, que daten de l’any 4000 aC; el Gran Canal de la Xina es va començar a construir en el segle VI aC i encara s’utilitza hui dia. Les rescloses es van inventar al final del segle XV a Europa. En el segle XVII, es van construir canals importants a França, i a Rússia es va construir un extens sistema de canals en el segle XVIII. Entre d’altres, destaquen: el canal Göta, que comunica Estocolm i Göteborg; el canal Ludwig, que uneix el Danubi amb el Rin i el Main, i permet la circulació fluvial des del mar del Nord fins al mar Negre; i el canal Erie, que va facilitar la colonització del Mitjà Oest nord-americà. Però, sens dubte, els dos canals més importants de la història han sigut el canal de Suez, inaugurat en 1869, que comunica el Mediterrani amb el mar Roig i facilita la travessia entre Europa i Àsia; i el canal de Panamà, inaugurat en 1914, que comunica els oceans Atlàntic i Pacífic i acurta enormement la travessia entre les costes oriental i occidental d’Amèrica i entre bona part del continent americà i l’asiàtic i australià. RESOL 1 Elabora un dossier sobre el canal de Panamà. Tracta de respondre a les preguntes següents. • Quan es va inaugurar? Quant van durar les obres? De qui va ser la iniciativa de construir-lo? Qui va aportar els diners necessaris? Quines dificultats va haver-hi? A qui va pertànyer i pertany actualment? • Quina longitud i quina amplària té? Què uneix? Quant dura la travessia? Quant de temps estalvia respecte a la travessia anterior? Què ha suposat per a les persones? • Està obert als vaixells de tots els països? Què s’hi transporta sobretot, persones o mercaderies? Quants vaixells hi passen cada any? Quines són les taxes per a travessar-lo? Per a recopilar la informació, et seran molt útils aquestes adreces d’Internet: • http://www.pancanal.com/ • http://www.ipat.gob.pa/canal.html • http://www.nautigalia.com/panamacanal/index.htm 328 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 18 11/6/07 11:53 Página 329 FITXA 90 REFORÇ INTERPRETAR GRÀFICS SOBRE EL TURISME A ESPANYA NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Observa els gràfics següents sobre el turisme. Nombre de turistes al món des de 1980 Arribades de turistes per regions (en %) (en milions) REFORÇ I AMPLIACIÓ Orient Mitjà 3,9 1.200 Àfrica 4,1 1.000 800 Amèrica 16,3 600 Europa 56,9 400 Àsia i el Pacífic 18,7 200 0 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 Entrada de turistes a Espanya segons el tipus de transport (en %) 1996 1998 2000 2002 Participació del turisme en el PIB espanyol (en %) 14 12 Ferrocarril 0,5 Port 3,7 10 8 6 Carretera 48,7 Aeroport 47,2 4 2 0 1980 1982 1984 1986 Entrada de turistes a Espanya per país de residència (en milions) 16 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 Principals comunitats autònomes triades com a destinació turística (en milions) 14 Catalunya 12 1978 1990 2003 10 Canàries 8 I. Balears 6 Andalusia 4 C. Valenciana 2 C. de Madrid 0 Alemanya França Itàlia Països Baixos Regne Unit 0 2 4 6 8 10 12 2 Respon. • Quin fenomen mostra el primer gràfic? A què és degut el boom turístic de les últimes dècades? • Quines regions s’han convertit en les principals destinacions turístiques del món? • Com ha evolucionat la participació del turisme en el PIB espanyol durant les últimes dècades? • De quins països procedeixen la major part dels turistes estrangers que arriben al nostre país? Observes alguns canvis en el període 1980-2003? • Quina via d’accés utilitzen la majoria dels turistes per a entrar a Espanya? • A quines comunitats autònomes es dirigeixen fonamentalment els turistes? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 329 832613 _ 0239-0342.qxd 18 11/6/07 11:53 Página 330 FITXA 91 AMPLIACIÓ EL TURISME I LES AGÈNCIES DE VIATGES NOM: CURS: DATA: A partir de la segona meitat del segle XX, el turisme ha experimentat un creixement espectacular que ha originat que, a hores d’ara, siga una de les activitats econòmiques més importants a escala mundial. Hi han contribuït de forma notable les agències de viatges: intermediàries entre els qui demanen un servei determinat o producte turístic i els qui ofereixen i fan possible aquesta demanda. Per això, en aquesta fitxa et proposem que conegues un poc més el funcionament i els serveis que ofereixen les agències de viatges. LES AGÈNCIES DE VIATGES I LES SEUES FUNCIONS Una agència de viatges és una societat mercantil que es dedica de manera habitual i professional a assessorar i/o vendre i/o organitzar viatges o altres serveis turístics. És a dir, les tres funcions bàsiques que poden dur a terme les agències de viatges són les que segueixen: 1r Assessorar. Mitjançant l’assessorament, que normalment és gratuït, s’informa el client de tota l’oferta de què disposa l’agència de viatges. 2n Mitjançar. L’agència de viatges funciona com a intermediària quan organitza o gestiona un servei turístic en nom d’una tercera persona. Entre els serveis que realitza destaquen: reservar bitllets; reservar habitacions d’hotels i altres allotjaments; reservar entrades per a espectacles; lloguer de cotxes; contractar serveis de guies; etc. 3r Organitzar. Les agències de viatges sovint ofereixen programes turístics en què organitzen al detall un viatge, establint quins llocs es visiten, durant quant de temps, on es menja i pernocta, quines activitats es fan, etc., i posant un preu a tot el conjunt. Generalment, es distingeixen tres grups o tipus d’agències de viatges: • Majoristes: són aquelles que elaboren i organitzen qualsevol classe de serveis i viatges amb venda exclusiva a altres agències de viatges. • Detallistes: són aquelles que o bé comercialitzen el producte de les agències majoristes venent-lo directament a l’usuari turístic, o bé ofereixen els seus serveis i productes per mitjà d’altres agències. • Majoristes-detallistes: són aquelles que poden simultaniejar les activitats dels dos grups anteriors. RESOL 1 Si és possible, visita personalment una o diverses agències de viatges (pots veure si n’hi ha alguna prop d’on vius, per exemple, en http://www.agencias-de-viajes.com) i fes les activitats següents. • Determina de quin tipus d’agència es tracta. • Fixa’t en els serveis turístics que té d’oferta, segons l’època de l’any de què es tracte. • Sol·licita informació sobre la destinació turística que més t’atraga. Pensa en quina època viatjaries i quina seria la duració del viatge. Pregunta quin tipus de turisme es fa allà i tracta d’esbrinar amb quins mitjans de transport pots viatjar i el tipus d’allotjament on dormir, tenint en compte les diferències de preus. Si el viatge és a l’estranger, informa’t d’alguns aspectes que et poden ser útils, com ara el tipus de moneda utilitzat, l’idioma dominant, si necessites vacunar-te, quin tipus de roba cal que portes segons les condicions meteorològiques, etc. 330 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 19 11/6/07 11:53 Página 331 FITXA 92 REFORÇ EL MAPA CONCEPTUAL DEL SUBDESENVOLUPAMENT NOM: CURS: DATA: 1 Completa amb els termes següents el mapa conceptual sobre el subdesenvolupament. llegat colonial – desfasament tecnològic – natalitat elevada – deute extern – desigual comerç mundial escassa salut – baixa educació – conflictes armats – descens del valor dels productes SUBDESENVOLUPAMENT REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa et proposem treballar amb els diferents factors que provoquen les situacions de subdesenvolupament al món. Està definit per factors Econòmics Condicionats per un Socials No poden competir pel Els seus productes estan mal valorats Angoixats pel El comerç mundial no l’afavoreix Creixement poblacional degut a La població té Amb el llast d’una Amenaçats per 2 Una vegada completat el mapa conceptual, respon. • Quin factor és més important? Com han d’actuar els països desenvolupats davant el subdesenvolupament? • Què haurien de fer els països subdesenvolupats per a eixir d’aquesta situació? Poden eixir-ne tots sols? 3 En el subdesenvolupament intervenen diversos factors que impedeixen que els països n’isquen fàcilment. Completa amb aquests termes un mapa conceptual que reflectisca aquesta situació. conflictes armats – població – educació – tecnologia – tindre més valor antics països colonitzadors – deute extern – rebre ajudes – sanitat SUBDESENVOLUPAMENT Per eixir-ne cal canviar els factors Econòmics Han de ser ajudats per Han de modernitzar la seua Els seus productes han de Socials Se’ls ha de perdonar el En el comerç internacional han de Han de controlar la seua Han d’elevar la Han d’augmentar la Han de posar fi als 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 331 832613 _ 0239-0342.qxd 19 11/6/07 11:53 Página 332 FITXA 93 REFORÇ EL DEUTE EXTERN NOM: CURS: DATA: EXPOSICIÓ DE GUAICAIPURO CUATEMOC els europeus, com Caín, maten i neguen la sang del seu germà! Genocidi? Això seria donar crèdit als calumniadors. […] Aquests 185.000 quilos d’or i 16 milions de quilos de plata han de ser considerats com el primer de molts altres préstecs amigables d’Amèrica. El contrari seria presumir l’existència de crims de guerra, la qual cosa donaria dret no sols a exigir la devolució, sinó la indemnització per danys i perjudicis. I els europeus ho van dilapidar en les batalles […], en armades invencibles, en tercers reichs i altres formes d’extermini mutu. Ens obliga a reclamar-los, pel seu propi bé, el pagament del capital i els interessos que tan generosament hem demorat tots aquests segles a cobrar. En dir això, aclarim que no ens rebaixarem a cobrar als nostres germans europeus les vils i sanguinàries taxes del 20 i fins al 30 per cent d’interés, que els germans europeus cobren als pobles del Tercer Món. Ens limitarem a exigir la devolució dels metalls preciosos avançats, més el mòdic interés fix del 10 per cent, acumulat només durant els últims 300 anys, amb 200 anys de gràcia.» Exposició sobre la responsabilitat del deute extern que va fer el cacic mexicà Guaicaipuro Cuatemoc davant la reunió de caps d’estat de la Comunitat Europea, el 8 de febrer de l’any 2002. «Jo, Guaicaipuro Cuatemoc, he vingut ací a trobar els qui celebren la trobada. Ací doncs jo, descendent dels qui van poblar Amèrica fa quaranta mil anys, he vingut a trobar els qui la van trobar fa només cinc-cents anys. Ací doncs, ens trobem tots. […] El germà usurer europeu em demana el pagament d’un deute contret per Judes, a qui mai vaig autoritzar a vendre’m. El germà picaplets europeu m’explica que tot deute es paga amb interessos, encara que siga venent éssers humans i països sencers sense demanar-los consentiment. Jo els vaig descobrint. També jo puc reclamar pagaments i també puc reclamar interessos. Consta en l’Arxiu d’Índies […] que només entre l’any 1503 i 1660 van arribar a Sanlúcar de Barrameda (Cadis) 185.000 quilos d’or i 16 milions de quilos de plata provinents d’Amèrica. Saqueig? No ho creuria mai jo, això! Perquè seria pensar que els germans cristians van faltar al seté manament. Espoliació? Que Tanatzin me’n guard, d’afigurar-me que EVOLUCIÓ DEL DEUTE EXTERN Evolució del volum i del pagament del deute dels països en via de desenvolupament (en milers de milions de dòlars) 900 800 Volum del deute 700 Pagament efectuat del deute 600 Àsia de l’est i Pacífic Europa oriental i Àsia central 500 400 Sud d’Àsia Nord d’Àfrica i països del Golf 300 Iberoamèrica Àfrica subsahariana 200 100 0 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 RESOL 1 Comenta amb els companys i respon en el quadern. • Creus que té raó, el cabdill llatinoamericà? 2 Observa el gràfic i respon. • Les diferències d’evolució del deute extern per cada regió del món. • La diferència que hi ha entre el que s’ha pagat i el que encara cal pagar en cada cas. 332 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 1990 2000 832613 _ 0239-0342.qxd 19 11/6/07 11:53 Página 333 FITXA 94 AMPLIACIÓ ELS ORÍGENS DE LA POBRESA: L’ESCLAVITUD NOM: CURS: DATA: L’ESCLAVITUD TRÀFIC D’ESCLAUS (1526-1810) Destinació Esclaus Percentatge Amèrica del Nord 427.000 4,5 % Mèxic i Amèrica Central 224.000 2,3 % Carib 4.040.000 42,2 % Amèrica del Sud (Brasil no) 1.053.000 11,1 % Brasil 3.647.000 38,1 % Europa Total 175.000 1,8 % 9.566.000 100 % Les dades d’aquesta taula han de ser matisades, perquè el comerç esclavista era molt més cruel encara del que aquestes xifres reflecteixen. REFORÇ I AMPLIACIÓ El comerç d’esclaus va ser un fenomen generalitzat fins al segle XIX i comú fins a la primeria del segle XX. Actualment, per desgràcia, encara es comercia amb éssers humans en alguns països. L’esclavitud és una de les humiliacions i vergonyes més grans de la humanitat i ha sigut, sens dubte, una de les causes del subdesenvolupament que pateixen els pobles del continent africà. La taula fa referència als esclaus africans que desembarcaven al continent americà, si bé durant la travessia des d’Àfrica solien morir si més no un 20 % dels esclaus. A més a més, en la captura s’ha calculat que en morien quasi un 50 %. Segons aquestes estimacions, la suma dels éssers humans esclavitzats i dels morts va superar els 20 milions de persones. Font: P. D. CURTIN, The atlantic slave trade. A census, 1969 RESOL 1 Dibuixa un mapa de fluxos a partir de les dades de la taula i fes les activitats. • Dibuixa un mapa de l’Atlàntic en què es vegen Amèrica i Àfrica. • Uneix tots dos continents mitjançant fletxes que expressen el moviment dels esclaus d’uns llocs als altres. El sentit de la fletxa indicarà la direcció del flux i el seu gruix serà proporcional al nombre d’esclaus desplaçats. • A quines zones del continent americà van arribar més esclaus africans? • En aquells moments, de quins estats europeus depenien els territoris americans? • Quina influència creus que ha pogut tindre l’esclavitud en el subdesenvolupament d’Àfrica? 2 Comenta a classe l’argument del documental que et proposem a continuació. La lengua en que uno llora, dirigit per Álvaro Toepke i Ángel Serrano (1998) Aquest documental narra una bella història que mostra com una dona negra dels Estats Units coneix les seues arrels africanes a través d’una cançó transmesa pels seus avantpassats esclaus. 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 333 832613 _ 0239-0342.qxd 19 11/6/07 11:53 Página 334 FITXA 95 AMPLIACIÓ LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT I LES ONG EN INTERNET NOM: CURS: DATA: La bretxa entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats ha anat augmentant en els darrers anys. Nombrosos organismes oficials treballen per buscar solucions a les desigualtats mundials, però en l’actualitat han adquirit un protagonisme creixent les anomenades organitzacions no governamentals (ONG). ORGANISMES OFICIALS INTERNACIONALS DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT Nacions Unides: http://www.un.org Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament: http://www.undp.org Organització de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): http://www.acnur.org Organització de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF): http://www.unicef.org. Té comités per països, a Espanya: http://www.unicef.es/home.asp • Fons Monetari Internacional: http://www.imf.org/ • Banc Mundial: http://www.worldbank.org • Organisation for Economic Co-operation and Development: http://www.ocde.org. A Espanya: Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI): http://www.aeci.es • • • • ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG) • Consell Europeu. Amb informació de les ONG a Europa: http://www.coe.int • Creu Roja Internacional: http://www.creuroja.org • Amnistia Internacional: http://www.a-i.es • Metges Sense Fronteres: http://www.msf.es • Human Rights Watch: http://www.hrw.org/spanish • Care Internacional: http://www.care.org • ATTAC (associació a favor de la imposició de gravamen a les transaccions financeres per a l’ajuda als ciutadans): http://www.attac.org • Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament a Espanya: http://www.congde.org • Ajuda en Acció: http://www.ayudaenaccion.org • Cáritas Espanyola: http://www.caritas.es • Arquitectes Sense Fronteres Espanya: http://www.asfes.org • Federació d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament: http://www.setem.org • Enginyeries Sense Fronteres: http://www.ingenieriasinfronteras.org • Intermón Oxfam: http://www.intermonoxfam.org • Metges del Món: http://www.medicosdelmundo.org • Medicus Mundi: http://www.medicusmundi.es • Solidaritat Internacional: http://www.solidaridad.org ORGANITZACIONS INTERNACIONALS DE COMERÇ JUST • Observatori de comerç just: http://www.eurosur.org/EFTA/2000/comercio.html • Fair Trade Labelling Organizations (organització internacional responsable de la definició i de la certificació dels estàndards del comerç just): http://www.fairtrade.net/ • European Fair Trade Association: http://www.eftafairtrade.org/ • International Fair Trade Association: http://www.ifat.org/ 334 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 19 11/6/07 11:53 Página 335 FITXA 96 AMPLIACIÓ ELS DRETS HUMANS NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’activitats perquè aprofundisques en la Declaració Universal dels Drets Humans. El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Després d’aquest acte històric, l’Assemblea va demanar a tots els països membres que publicaren el text de la Declaració i disposaren que fóra distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense cap distinció fonamentada en la condició política dels països o dels territoris. La Declaració Universal dels Drets Humans comença amb les paraules següents: REFORÇ I AMPLIACIÓ DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS «Preàmbul Considerant que la llibertat, la justícia i la pau al món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana; considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie ultratjants per a la consciència de la humanitat, i que s’ha proclamat, com l’aspiració més elevada de l’home…» ELS DRETS HUMANS EN EL CINE Són moltes les persones que ens han recordat l’incompliment de la Declaració Universal dels Drets Humans. Ací tens dos exemples de pel·lícules que s’han ocupat del tema. • La espalda del mundo, dirigida per Javier Corcuera (2000) Conta tres històries: la d’un xiquet peruà que treballa en una mina; la d’una dona kurda el marit de la qual va ser empresonat i exiliat per motius polítics; i la d’un pres nord-americà al corredor de la mort. • Las fosses del silenci, dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis (2003) En la Guerra Civil espanyola i en la dictadura, el règim franquista va justificar la repressió com una resposta als abusos que havien comés «els rojos». RESOL 1 Consulta la versió completa de la Declaració Universal dels Drets Humans en: http://www.un.org/spanish/aboutun/hrights.htm. • Selecciona dos articles de la Declaració, llig-los atentament fins que els entengues i exposa’ls als companys perquè ells en comprenguen el significat. • Busca exemples de com s’han de complir els articles que has estudiat. • A partir del que has estudiat en aquesta unitat, a quines zones del món creus que no es respecten els articles que has triat? Debateu-ho a classe. 2 Has vist alguna pel·lícula en què s’exposen casos de vulneració dels drets humans? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 335 832613 _ 0239-0342.qxd 20 11/6/07 11:53 Página 336 FITXA 97 REFORÇ EL FEM, UN PROBLEMA AMB QUÈ NO VOL EMBRUTAR-SE NINGÚ NOM: CURS: DATA: Hui dia generem diàriament enormes quantitats de fem que tenen un fort impacte sobre el medi. En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’activitats perquè analitzes i reflexiones sobre aquest problema. «Els residus, més comunament anomenats fem, són tots aquells materials provinents de l’activitat humana i que l’ésser humà rebutja diàriament. Aquests residus s’originen a les cases, als àmbits laborals, restaurants, edificis administratius, hotels, indústries... Són restes de paper i cartó, botelles, embalatges de diversos tipus, etc. Els canvis de moda, impulsats per la publicitat i la societat de consum, originen que les persones descarten gran quantitat d’objectes en bon estat per reemplaçar-los per uns altres de nous. Als principis dels temps, el fem no existia. La vida transcorria segons les lleis de la natura. Els seus cicles no es veien obligats a modificar-se. En crear el fem, l’ésser humà va ser el primer animal a transgredir les lleis naturals. Però, si al començament les deixalles eren insignificants, els problemes van sorgir amb la revolució industrial: la gent comença a produir fem a un ritme més gran del que necessita per a descompondre’s. Això es deu a la sobrevaloració que les persones donem als productes, ja que no parem de produir fem per ignorància, pels mals hàbits i la irresponsabilitat, i així generem un camp del qual ningú vol fer-se responsable pel que produeix ni pel que compra. Com una bola de neu que augmenta de volum fins que es forma una allau, les deixalles es reprodueixen infinitament a tots els racons del planeta, davant la mirada indiferent de la població i de les autoritats. A les ciutats, el fem constitueix un problema gairebé des de l’origen d’aquestes, a causa de la densitat de població i del fet de llançar-lo als carrers. Això va originar la proliferació d’insectes, rosegadores i microorganismes patògens, i va portar com a conseqüència malalties per a l’ésser humà. El problema sobre què fer amb el fem és seriós i difícil de resoldre. Els qui se n’ocupen aposten pel reciclatge. Reciclar consisteix a usar la matèria primera dels productes per a elaborar-ne uns altres de nous; d’aquesta manera, molts elements que conté el fem que diàriament traiem al carrer es poden tornar a utilitzar en forma d’ampolles de vidre, paper, planxes d’alumini, aliment per a animals o fertilitzant de baix cost. Si es recupera el 60 % dels residus reutilitzables, en un any s’estalviaria l’equivalent energètic a 350 milions de barrils de petroli. Així mateix, seleccionar i reciclar un milió de tones de residus crearia 1.600 llocs de treball, mentre que per a arreplegar-los i abocar-los només en caldrien 600 i per a incinerar-los, 80.» C. FRERS, Waste magazine (http://waste.ideal.es/basura2.htm). Adaptat RESOL Llig el text, redacta un breu escrit on exposes la teua opinió sobre aquest problema i respon a les qüestions. 1 Què és el fem? On i per què s’origina? 2 Què és una «societat de consum»? 3 Quan van començar a sorgir els problemes amb el fem? Per què? 4 On se’n genera més, de fem, i on és més problemàtic, al camp o a les ciutats? 5 Quina solució es proposa per a resoldre el problema de l’acumulació de fem? 336 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 20 11/6/07 11:53 Página 337 FITXA 98 REFORÇ LES MAREES NEGRES NOM: CURS: DATA: «Segons un informe que acaba de presentar Oceana*, el tràfic marítim en aigües de la Unió Europea genera cada any més de 20 milions de metres cúbics de residus de petroli i altres hidrocarburs. Són el resultat del trànsit de milers de vaixells, entre els quals el Geroi Sevastopolya, i del transport de més de 500 milions de tones de cru i altres 300 milions de productes refinats, com fuel, gasoil, gasolina, benzé, etc. Un petrolier que transporte unes 150.000 tones de cru pesant pot generar unes 800 tones de residus procedents dels fangs que queden als seus cellers. D’altra banda, si utilitza aigua per a rentar els tancs, s’originen 6.000 metres cúbics més d’aigües contaminades. A aquestes cal afegir-hi els residus resultants de l’ús d’olis en els motors o del consum de combustible. Així, doncs, la suma total pot ser de més de 10.000 metres cúbics de residus d’hidrocarburs per petrolier/any. Els països del sud d’Europa són els que disposen de menys mitjans per a lluitar contra la contaminació i per a vigilar els vaixells que naveguen per les seues aigües. La “claveguera” que troben els petroliers per a descarregar il·legalment els residus abans d’arribar a la zona de càrrega és el mar Mediterrani. Cada any es detecten uns 3.000 abocaments il·legals de petroli als mars d’Europa, dels quals quasi el 50 % tenen lloc al Mediterrani. La falta de vigilància, la relaxació dels països costaners i el fet que no siguen perseguits els infractors fan que aquest mar siga un abocador “perfecte”. i marees negres. I que els ciutadans arriben a acostumar-se a tindre els peus negres d’asfalt. O a veure’s reflectida la cara a la superfície del mar perquè la pel·lícula d’hidrocarburs que la cobreix no permet que la mirada penetre en les profunditats del mar. REFORÇ I AMPLIACIÓ Una de les catàstrofes mediambientals més repetides i d’efectes més negatius són les marees negres. En aquesta fitxa et proposem que amplies els coneixements que tens sobre aquestes. La solució a aquests problemes no és difícil ni quimèrica. Només cal voluntat política que permeta: aprovar la directiva sobre sancions a infractors; complir la directiva que incentiva el depòsit dels residus als ports, i que només han traslladat dos dels 15 països membres (Alemanya i Grècia); portar inspectors a bord dels petroliers que naveguen per aigües de la UE per conéixer el volum real de residus generats i assegurar que la deposició i el tractament és l’adequat; generar una llista negra, no sols de vaixells, sinó d’empreses que violen els convenis internacionals, per impedir-los que actuen a Europa i que reben subvencions de la UE; crear sistemes de vigilància i detecció d’abocaments il·legals amb les tècniques més avançades; actualitzar els llistats d’instal·lacions per a la recepció de residus MARPOL i obligar tots els països a complir les seues directrius.» X. PASTOR (vicepresident d’Oceana a Europa, amb base a Madrid), Ideal Digital, 18 de desembre de 2003 * Organització internacional sense finalitat de lucre dedicada a la protecció i recuperació dels oceans del món. És totalment inacceptable que els mars de la UE es convertisquen en una mescla d’olis, residus de petroli RESOL 1 Llig atentament el text de Xavier Pastor i contesta les preguntes següents. • Saps què és una marea negra? D’on prové aquest nom? En coneixes cap? • Per què creus que hi ha tants accidents de petroliers a les aigües de la Unió Europea? Quin percentatge del petroli que s’aboca al mar no procedeix de cap accident? Et sorprén? 2 Completa la informació visitant la pàgina web d’Oceana (http://www.europe.oceana.org) i la de Natura educativa (http://www.natureduca.com). 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 337 832613 _ 0239-0342.qxd 20 11/6/07 11:53 Página 338 FITXA 99 REFORÇ PÈRDUA DE SÒL I DESERTITZACIÓ EN L’ESPANYA PENINSULAR NOM: CURS: DATA: Et proposem en aquesta fitxa que repasses el concepte de desertització, fent un èmfasi especial en el cas de la península Ibèrica. Espanya gasta cada any 300 milions d’euros en accions contra el procés de desertització, fonamentalment en la prevenció d’incendis forestals i la restauració i protecció forestal. Algunes activitats que duen a terme les persones, com la tala excessiva d’arbres, el sobrepasturatge, les pràctiques agrícoles inadequades i la construcció descuidada de pistes, carreteres i altres obres públiques, augmenten la facilitat d’erosió del sòl i, doncs, acceleren el procés de desertització. Tot això ha portat que, en l’actualitat, un 18 % del territori espanyol estiga afectat greument per la desertització. No obstant això, les polítiques agrària i d’infraestructures del govern sembla que no tenen en compte aquestes dades. Noves carreteres travessen el territori sense deixar espais lliures i es promouen pràctiques agrícoles insostenibles en compte d’apostar per mètodes d’agricultura ecològica. PÈRDUA TOTAL I MITJANA DE SÒL PER CONQUES HIDROGRÀFIQUES Conca hidrogràfica Superfície (ha) Pèrdua total (t/any) Pèrdua mitjana (t/ha/any) Duero 7.841.535 083.174.163 Ebre 8.483.800 238.971.189 Guadalquivir 5.726.130 255.565.751 Guadiana 6.012.382 113.978.484 Nord 5.356.268 025.914.355 Pirineu oriental 1.627.668 038.147.043 Segura 1.873.607 045.949.438 Tajo 5.576.895 117.717.304 Xúquer 4.233.788 121.940.794 Font: MOPTMA Mar Cantàbric RESOL RI 1 Llig el text i explica quines són les causes U RI principals de la desertització a Espanya i quines mesures es podrien adoptar per a lluitar-hi en contra. RIU RIU U A DIANA G la pèrdua mitjana de sòl que correspon a cada conca hidrogràfica. Ordena els resultats segons 4 intervals (0-15, 15-30, 30-45 i > 45 t/ha/any) i pinta el mapa amb una trama diferent per a cada un. EB RE TAJ O RIU 2 Amb les dades de la taula, troba quina és U DUERO ALQUIVI R AD GU RI U X ÚQUER S RIU EGU RA Mar Mediterrani OCEÀ ATLÀNTIC O C EÀ AT LÀN T IC ILLES CANÀRIES Límit de conca 338 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 20 11/6/07 11:53 Página 339 FITXA 100 REFORÇ ELS IMPACTES AMBIENTALS GENERATS PER L’ÉSSER HUMÀ NOM: CURS: DATA: AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL Una avaluació d’impacte ambiental és un conjunt d’estudis, informes tècnics i consultes que permeten estimar les conseqüències que una determinada activitat (existent o projectada) causa sobre el medi ambient i la salut humana. REFORÇ I AMPLIACIÓ Un impacte ambiental és l’empremta, senyal o alteració que deixa en el medi (aquàtic, terrestre o atmosfèric) quasi tota activitat humana. Hi ha vegades en què és molt evident: per exemple, quan es duen a terme obres públiques, com la construcció d’una carretera, un embassament o un port esportiu, o l’edificació d’una ciutat. Però l’alteració provocada per l’ésser humà no sempre és negativa: pot ser favorable per al medi, encara que això passa molt poques vegades. En aquesta fitxa repassarem el concepte d’avaluació d’impacte ambiental. En aquests estudis convé tindre en compte aspectes com el signe de l’impacte (si és positiu i serveix per a millorar el medi ambient, o si és negatiu i degrada la zona); la intensitat (segons que la destrucció de l’ambient siga total, alta, mitjana o baixa); l’extensió (segons que afecte un lloc molt concret –puntual–, una zona una mica més gran –parcial–, gran part del medi –impacte extrem– o tot –total–); la ubicació (un impacte pot ser puntual, però trobar-se en un lloc crític); el moment en què es manifesta (al cap d’un quant temps, a curt termini o immediat); la persistència (fugaç, temporal o pertinaç); el grau de recuperació del medi (recuperable o irrecuperable); la suma dels efectes (a vegades l’alteració final causada per un conjunt d’impactes és més gran que la suma dels impactes individuals); i la periodicitat (continu, discontinu, periòdic o irregular). RESOL Observa les fotografies i fes les activitats. 1 Analitza quines repercussions tindrà cada impacte sobre els elements del medi natural i també, de forma directa o indirecta, sobre els éssers humans. 2 Has vist alguna vegada en la realitat imatges com aquestes? 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 339 832613 _ 0239-0342.qxd 20 11/6/07 11:53 Página 340 FITXA 101 AMPLIACIÓ ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYA NOM: CURS: DATA: Yellowstone, el primer parc nacional del món, es va crear als Estats Units en 1872. A Espanya van arribar els corrents conservacionistes un poc més tard: el primer parc nacional (Picos de Europa) es va declarar en 1916. Des d’aleshores, els espais naturals protegits han anat proliferant al nostre país fins a arribar quasi als 650 en l’any 2000. Hui dia conviuen a Espanya moltes figures de protecció per part de l’estat, de les comunitats autònomes, d’Europa i de la UNESCO. RESOL 1 Amb les dades que figuren en la taula, calcula el tant per cent de superfície protegida de cada comunitat autònoma respecte al total de la superfície. SUPERFÍCIE PROTEGIDA A ESPANYA PER COMUNITATS AUTÒNOMES (2000) Comunitats autònomes Sup. total Sup. total protegida (ha) com. aut. (ha) 1.481.907 8.726.800 Aragó 102.489 4.765.000 Canàries 314.234 724.200 Cantàbria 46.359 528.900 406.149 9.419.300 Andalusia Castella i Lleó Castella-la Manxa 76.491 7.923.000 Catalunya 131.664 3.193.000 C. de Madrid 109.316 799.500 C. Foral de Navarra 36.025 1.042.100 C. Valenciana 32.640 2.330.500 Extremadura 35.573 4.160.200 Galícia 54.988 2.943.400 Illes Balears 206.215 501.400 La Rioja 23.640 503.400 País Basc 68.133 726.100 P. d’Astúries 324.764 1.056.500 R. de Múrcia 47.849 1.131.700 % sup. protegida respecte al total Font: Ministeri de Medi Ambient i comunitats autònomes 2 Elabora un mapa d’Espanya que mostre el percentatge de superfície protegida per comunitats autònomes segons els intervals 0-5, 5-15, 15-30 i 30-45 %, utilitzant colors diferents per a cada un. 3 Analitza la taula i el mapa. • Redacta un text en què expliques les diferències entre comunitats autònomes. • Quines causes creus que expliquen les diferències? 340 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 832613 _ 0239-0342.qxd 20 11/6/07 11:53 Página 341 FITXA 102 AMPLIACIÓ DETERIORAMENT I CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT EN INTERNET NOM: CURS: DATA: ADRECES INTERNACIONALS • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Agència Europea de Medi Ambient: http://www.eea.eu.int/ Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació: http://www.unccd.int/main.php Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC): http://unfccc.int/ Convenció Relativa a les Zones Humides d’Importància Internacional (RAMSAR): http://www.ramsar.org/ Conveni sobre la Diversitat Biològica (CBD): http://www.biodiv.org/default.aspx?lg=1 Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea: http://www.europa.eu.int/comm/environment/index_es.htm Encyclopedia of the Atmospheric Environment: http://www.doc.mmu.ac.uk/aric/eae/index.html Fons Mundial per a la Natura (WWF): http://www.panda.org/ Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (UNFF): http://www.un.org/esa/forests/spanish.html Friends of the Earth International: http://www.foei.org/ Greenpeace International: http://www.greenpeace.org/ International Institute for Sustainable Development: http://www.iisd.org/ Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP): http://www.unep.org/ Programa Home i Biosfera (MAB): http://www.unesco.org/mab/spanishpage.htm Programa Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics (WWAP): http://www.unesco.org/water/wwap/index_es.shtml Secretaria de l’Ozó (UNEP): http://www.unep.ch/ozone/index.shtml UNESCO Natural Sciences: http://www.unesco.org/science/index.shtml Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN): http://www.iucn.org/ Institut de Recursos Mundials (WRI): http://www.wri.org/wri/biodiv/bri-span.html REFORÇ I AMPLIACIÓ Hui dia, Internet constitueix una eina fonamental per a l’estudi, la investigació i la difusió de nombrosos assumptes relacionats amb el deteriorament i la preservació del medi ambient. Ací es presenten tan sols unes quantes pàgines seleccionades, tant internacionals com espanyoles, que aglutinen institucions oficials, organitzacions ecologistes, revistes, etc. ADRECES NACIONALS • • • • • • • • • • • • • • Amics de la Terra: http://www.tierra.org/ Ciutats per a un futur més sostenible: http://habitat.aq.upm.es/ Conselleries de Medi Ambient de les comun. autòn.: http://www.mma.es/ayudas/enlaces/enl_auton.htm Ecologistes en Acció: http://www.ecologistasenaccion.org/ Greenpeace Espanya: http://www.greenpeace.org/espana_es/ Fundació Ecologia i Desenvolupament: http://www.ecodes.org/ Hispagua. Sistema espanyol d’informació sobre l’aigua: http://hispagua.cedex.es/ Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE): http://www.idae.es/ Ministeri de Medi Ambient: http://www.mma.es/ Xarxa de Parcs Nacionals: http://www.mma.es/parques/lared/index.htm Revista Quercus: http://www.natuweb.com/paginasasp/revistaNum.asp?revista=Quercus Revista World Watch: http://www.nodo50.org/worldwatch/ SEO/BirdLife: http://www.seo.org/ WWF/ADENA: http://www.wwf.es/home.php 쮿 GEOGRAFIA 3r ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 341 832613 _ 0239-0342.qxd 11/6/07 11:53 Página 342
