Pronoms-Febles (1)

ELS PRONOMS FEBLES: RESUM TEÒRIC
¿Per a què serveix un pronom?
Els pronoms tenen la funció de substituir paraules, sintagmes o frases que han aparegut anteriorment al text o han d´aparéixer. Però
els pronoms també tenen la funció d´indicar el jo o emissor del text, el tu o receptor del text i la tercera persona: ell, ella, és a dir, la
persona que no és ni l´emissor ni el receptor, en altres paraules, també tenen la funció de fer referència a elements fora del text.
Així, quan fam referència a un element aparegut dins del text tenen un significat ocaional que depén del discurs (¿Vols una taronja?
No en vull (de taronja)), en aquest cas s´anomenen pronoms ANAFÒRICS. I quan fan referència a elements fóra del text
(extratextuals) també tenen un significat ocasional però en aquest cas el significat depén del context (¿Em vols? "A mi" la persona que
parla), en aquest cas s´anomenen pronoms DEÍCTICS.
¿Què és un pronom personal?
Els pronoms personals fan referència a la 1ª persona, o persona que parla; a la 2ª persona, o persona que escolta; i a la 3ª persona o
persona o cosa de les quals es parla. Poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden fer la funció de subjecte i aparéixer regits per
una preposició i són:
SINGULAR
PLURAL
1ª persona
jo, mi
nosaltres, nós
2ª persona
tu
vosaltres, vós
3ª persona
ell, ella, vosté
ells, elles, vostés
reflexiu
si, ell (mateix)
si, ells (mateixos)
Els pronoms personals febles: ¿què són?
Els pronoms personals febles, també anomenats àtons, no tenen accent gràfic ni prosòdic, es pronuncien units al verb que
acompayen com si es tractara d´una única paraula. Van situats immediatament davant o darrere del verb. Presenten diverses formes
segons la funció que realitzen i molts pronoms febles presenten variants segons la seua col.locació respecte del verb i segons que aquest
comence o acabe per vocal o consonant: (el compra, l´agafa, compra´l, vull agafar-lo).
Poden substituir un Sintagma Nominal, però també un Sintagma Preposicional, Adjectival, Adverbial o oracions subordinades
completives i de relatiu. Poden fer la funció de Complement Directe, Complement Indirecte, Atribut, Predicatiu, Complement de Règim
Verbal o Circumstancial. De vegades apareixen al costat d´alguns verbs (dits pronominals) sense substituir cap element (desmaiar-se,
anar-se´n...).
¿Quines funcions poden realitzar?
Funció d´Atribut
El complement obligatori dels verbs "ser", "estar" o "semblar" sense el qual la frase és agramatical (El professor està avorrit *El
professor està) pronominalitza HO quan l´Atribut és un Sintagma Adjectival, un Sintagma Preposicional (de+SN) o un Sintagma
Nominal (¿Pep és molt alt? Sí, ho és. ¿María és de València? Sí, ho és. ¿Felip és un escriptor? Sí, ho és).
Funció de Complement Directe
Aquest complement verbal que apareix sense preposició (només pot portar la preposició "a" davant els pronoms personals forts, per
exemple, mi, nosaltres, tothom, o quan és ambigu sense la preposició) pronominalitza EL, LA, ELS, LES si és un Sintagma Nominal
determinat o un Sintagma Nominal no quantificat, i HO si té forma de frase o de pronom fort neutre (això, allò).
Per diferenciar la utilització del pronom EN i els pronoms EL, LA, ELS, LES en funció de Complement Directe, fixa´t en els
següents exemples:
Si el determinant és
Pronominalitza
Tens
------- amics?
No EN tinc cap.
Tens
molts
No EN tinc molt.
Tens
alguns amics?
No EN tinc alguns.
Tens
uns
amics?
No EN tinc uns.
Tens
pocs
amics?
No EN tinc pocs.
Tens
cap
amic?
EN tinc tres.
tens?
EN tinc quatre.
amics?
Quants amics
Conec aquest
amic.
EL
Conec aqueixa
amiga.
LA conec.
Conec aquells
amics.
ELS conec.
conec.
Conec l´amic.
EL conec.
Coneixes el meu amic?
EL conec.
Conec les vostres amigues.
LES conec.
Funció Complement Indirecte
El complement introduït per la preposició "a" o "per a" que sol aparéixer en frases que ja tenen Complement Directe pronominalitza
LI si l´antecedent és masculí o femení singular, i ELS si és masculí o femení plural.
Funció de Complement De Règim – Suplement
El complement amb preposició àtona "a, de, en, amb" exigit pel semantisme del verb, pronominalitza EN quan la preposició és "de"
i HI quan la preposició és "a, en, amb..."
Funció de Complement Circumstancial
El Complement Circumstancial de lloc pronominalitza EN si va precedit per la preposició "de", i HI si va precedit per preposició
que no siga "de".
El Complement Circumstancial de manera pronominalitza HI.
Funció de Predicatiu
El complement que es comporta com un Atribut respecte del Subjecte o del Complement Directe, i com un Complement
Circumstancial de manera respecte del verb pronominalitza HI.
¿On col.loquem els pronoms?
1.
Els pronoms van darrere de l´imperatiu, infinitiu i gerundi.
2.
Els pronoms van darrere o davant de les perífrasis verbals.
3.
Si tenim més d´un pronom l´ordre és:
reflexiu
2ª persona
1ª persona
c. indirect
c. directe
SE
TE, US
ME, ENS
LI, ELS
EL, LA, HO
adverbial
EN
HI
Pronoms febles. Funcions.
Tret de les formes li, les, hi i ho, que són invariables, un mateix pronom pot adoptar formes distintes, segons que vaja davant o
darrere del verb i com comence o acabe aquest. Els pronoms febles, sintàcticament, poden fer les mateixes funcions d´aquells elements
que reemplacen. Generalment, funcionen com a constituents nominals (CD, CI, CC) dins del SV, és a dir, com a complements verbals.
També poden fer d´atributs del verb, complement preposicional i complement predicatiu.
Funció de Complement Directe
em
ens
et
us
Formes de el
CD
en
els
la
les
es
ho
Formes : el, els, la, les. Quan el CD és determinant per un article definit, un demostratiu, un possesiu o un nom propi. Ex:
La cosina, no la diesen entrar. Aquell cotxe va molt ràpid, no el puc seguir. Ha pintat el meu retrat i no vol mostrar-lo.
Buscava Xavier, però no el va trobar.
Formes: em, ens, et, us, es. Quan el Cd fa referència a la primera persona i a la segona amb valor reflexiu o recíproc. Ex:
Respecta a mi. Em respecta. Admire a tu. T´admire. Espera a vosaltres. Us espera. Ell s´enganya. Ens mirem.
Forma en. Quan el CD és indeterminate. Ex: ¿Compre fruita?. Compra´n. ¿Portes dues camises? Sí en porte dues.
Forma ho. Quan el CD és un pronom neutre o una oració subordinada. Ex: ¿Qui ha fet aiò? Qui ho a fet. Pensa que guanyarà el
concurs., Ho pensa.
Funció de Complement Indirecte
em
Formes de
CI
li
ens
et
us
es
els
Formes em, ens, et, us, es. Quan el CI fa referència a la primera persona i a la segona, i al reflexiu. Ex: Va copiar-te l´examen. Ens
escriviren la carta Pot posar-se el jersei. Vol comprar-me una bufanda. Us vam esperar més d´una hora.
Formes li, els. Quan el CI fa referència a la tercera persona del singular o del plural, respectivament, en masculí i en femení. Ex: Li
regale una corbata (al meu germà). Li fair el llit (a la meua germana). A les meues ties, els escriuré una postal. Als meus
amics, els portaré regals.
Funció de Complement Circumstancial
Formes de CC
en
hi
Forma en. Representa el CC de procedència o origen. Ex: ¿Quan tornareu del ball? En tornarem a les tres. ¿Vens ara d´Ibi? Sí, en
vinc ara.
Forma hi. Representa el CC de lloc, companyia, direcció, quan no van introduïts per la preposció de. Ex: Demà anirem a Xàtiva.
¿Hi vols vindre?. Hi venia sempre, amb l´amic Miquel. Anem cap a Benimantell. Pugeu, si hi voleu vindre.
També representa el CC de manera encara que vaja introduït per la preposició de. Ex: Pujaven en silenci. Hi pujaven. Estudien de
valent. Hi estudien. Anava de paquet. Hi anava. Dorm com una marmota. Hi dorm.
Funció de Complement Preposicional. Suplement.
Formes de CP
en
hi
Forma en. Representa el CP introduït per la preposició de. Ex: Demà en comprarem, de pebrassos. Parlaven de canviar el cotxe.
En parlaven.
Forma hi. Representa el CP introduït per les preposicions a o en. Ex: Puja cada matí a la muntanya. Hi puja cada matí. L´equip de
básquet hi ha guanyat (en les dues competicions).
Funció de Complement Predicatiu
Formes de CPred
hi
Representa el CPred amb verbs com tornar-se, quedar-se, trobar-se… Ex: a la tardor, les fulles s´hi troben (grogues). Per Nadal, els
avis s´hi troben (molt contents). Han quedat satisfets el convidats ? Sí, que hi han quedat.
Funció d´Atribut
el
Formes d´Atr
la
els
les
ho
Les formes el, la, els i les representen l´Atr determinat. Ex: Els jugadors són els responsables de la derrota. Els jugadors els són.
La tia de Paula sembla una actriu de pel.lícula. La tia de Paula la sembla.
La forma ho representa l´Atr indeterminat. Ex: La monitora de natació és massa exigent. La monitora de natació ho és. Els amics
de Ferran són bons esportistes. Els amics de Ferran ho són. Maria és esportista. Maria ho és. Enric és simpàtic. Enric
ho és.
¿Quines són les confusions que sovint tenim?
1.
Confusió de ELS amb LIS: el plural del pronom que fa la funció de complement indirecte és ELS, amb les formes ¨LS quan va
darrere del verb que acaba en vocal, i –LOS quan va darrere del verb que acaba en consonant.
2.
Sovint es canvia el pronom de complement indirecte LI per SE quan es combina amb el pronom de complement directe: se´l
donaré* = Li´l donaré, Se la portaré* = Li la portaré.
3.
Confusió de HO amb LO: el pronom HO funciona com a pronom neutre.
4.
En l´ús espontani els pronoms ENS, US es redueixen a "s" i així acostumem a dir: anem-s´en*, se n´anem*, ara bé, escriurem
sempre: anem-nos-en, ens n´anem.
5.
Omissió del pronom adverbial EN: ¿Vols un café? No, gràcies, ara no (en) vull.
6.
Ús pleonàstic del pronom EN quan acompanya el verb "haver-hi": No n´hi ha pa*, No hi ha pa.
7.
Pronominalització inadequada dels verbs: "callar, caure, riure (en el sentit burlar-se d´algú)": No vol callar-se*, No vol callar;
s´ha caigut*, ha caigut; es riu molt*, riu molt.
Regles sobre l´ús de les diferents formes
•
Els únics pronoms que tenen sempre la mateixa forma són ho, li, les, hi. Els altres presenten formes diferents segons la seua
posició pel que fa al verb i segons que aquest comence o acabe en vocal o en consonant. Ex: Ho vaig llegir al diari. Llúcia no
podia fer-ho. li vaig telefonar.
•
Quan el verb comença amb el so essa (s, c) poden utilitzar-se les formes plenes: me, te, se. Ex: Lluïsa i Pere se separearen el
mes passat. Demà se celebra l´aniversari de la conquesta .
•
També s´utilitzen les formes plenes davant el verb en algunes expressions en què aquestes formes pronominals han quedat
fossilitzades. Ex: Tant me fa una cosa ocm l´altra. Déu te guard.
USOS I FUNCIONS DEL PRONOM EN
1. Per a reemplaçar un substantiu indeterminat pres en sentit partitiu, és a dir, quan fa refèrencia a una part d´alguna cosa sense indicarla explícitament. Ex: ¿Tens cireres? No, no en tinc.
2. Per a representar un substantiu indeterminat introduït per un numeral, un quantitatiu, un indefinit o qualsevol locució que tinga
caràcter partitiu. Ex: ¿Quantes persones hi ha? N´hi ha trenta; ¿Vols més xampany? Gràcies, no en vull més; ¿Ha vingut algun
client? Sí, n´ha vingut un.
3. Per a reemplaçar una determinació circumstancial de lloc introduïda amb la preposició de. Ex: ¿Quan tornaràs de Berlín? En
tornaré el dia 15 de març; Obrí la nevera i en tragué dues cerveses.
4. Per a representar un complement verbal introduït per la preposició de. Ex: Recorda que hem quedat d´anar a la platja. No te
n´oblides; Potser en sap molt, de lleis, pero d´economia no en sap gens; No en digues res d´això; No et preocupes, no en diré ni
pruna.
Altres usos i funcions del pronom en:
1. Acompayant alguns verbs pronominals que tenen associada una idea de moviment. En aquest cas, la partícula en ha perdut el seu
caràcter pronominal i és un element adjunt al verb: anar-se´n, tornar-se´n, pujar-se´n, eixir-se´n, etc. Ex:
Me´n vaig, que és molt tard.
Se n´ha tornat de seguida.
No te´n puges per ací, que és molt perillós.
Se n´ha eixit tota l´aigua.
2. En algunes locucions en què la seua presència està més o menys lexicalitzada. Ex:
¡Ja n´hi ha prou, de fer-te el màrtir! En tinc prou amb la teua paraula.
3. Per remplaçar el predicat del complement dels anomenats verbs factius: anomenar-se, elegir, designar, fer-se i altres de semblants.
Ex: ¿Abans era tan gros? – No, se n´ha fet darrerament.
4. Acompanyant els verbs eixir o sortir, en l´accepció de superar algú les dificultats que se li presenten.Ex:
És una situació molt complicada, però ja me´n sortiré d´alguna manera.
5. Acompanyant el verb dir, quan aquest introdueix un matís d´inseguretat, d´ambigüitat, en el que expressa. Ex:
És allò que en diríem un bon xic.
6. Acompanyant al verb portar quan s´utilitza fent comptes, per a indicar que es reserven les desenes d´una suma o d´un producte per
a afegir-les a la suma o al producte d´ordre immediatament superior. Ex: Quinze i vint fan trenta-cinc, i en porte tres.
USOS I FUNCIONS DEL PRONOM HI
1. Acompanyant al verb haver com a impersonal. Ex: ¿Que hi ha damunt la taula? No hi ha res.; ¿Qui hi ha a casa? No hi ha ningú.
2. Per representar una determinació de lloc introduïda per una preposició que no siga de. Ex: ¿Com vau anar a Londres? Hi vam anar
amb avió.; ¿Puc parlar amb Mireia? Sí, ara s´hi posa.; ¿Encara vas a l´institut? No, ja no hi estudie.
3. Per representar un complement preposicional d´objecte introduït amb qualsevol preposició que no siga de. Ex: Estic d´acord amb tu.
Hi estic d´acord (hi = amb tu); Sempre pensa en nosaltres. Sempre hi pensa (hi = en nosaltres).
4. Acompanyant el verb veure (col.loquial: vore) i d´altres verbs de percepció (sentir-hi, filar-hi, llucar-hi, clissar-hi) quan s´utilitzen
intransitivament. Ex: No hi sent gens bé. Hauré d´anar a cal metge.; Sense ulleres no m´hi veig.
Altres usos i funcions del pronom hi:
1. El pronom hi pot representar també una circumstància de manera i instrument o de concurrència a una acció. Ex:
Ja sé que tu pots anar a molta velocitat, però jo no hi puc. (hi = a molta velocitat).
Hi ha molta gent que pot dormir amb sorolls, jo no hi puc. (hi = amb sorolls).
Sempre anava amb la teua germana, però ara ja no hi va. (hi = amb la teua germana).
2. En alguns casos, el pronom hi pot representar una circumstància de temps de l´acció expressada per verbs com arribar, partir,
tornar, venir, començar, acabar, etc. Ex: Sempre arriba abans de les nou, però avui no hi ha arrivat. (hi = abans de les nou).
3. El pronom hi també pot representar un substantiu o un adjetiu amb valor d´atribut de qualsevol verb que no siga ser, estar i semblar
(aquests verbs substitueixen l´atribut pel pronom ho). Ex: Abans no era calb. S´hi ha tornat de fa poc. (hi = calb).
4. En certes locucions, el pronom hi apareix més o menys lexicalitzat. Ex:
No s´hi val.
No hi fa res.
Ara no hi caic.
No t´hi capfiques.
No t´hi atabales.
No t´hi amoïnes, etc.
Formes que cal evitar
1.
Combinació entre els pronoms nos i vos amb el pronom en. Les combinacions correctes són ens en i us en davant de verb
començat amb consonant, i en n´ i us n´ si el verb comença amb vocal o h.
- ¿On us n´aneu de vacances?
- Ens n´anem a Mèxic.
- ¿Quan us n´aneu?
- Possiblement ens n´anirem pel setembre.
- Si aneu a arreplegar els sobres de matrícula, ¿ens en portareu dos, per favor?
- És clar que sí, us en portarem un per tu i un altre per a Ferran.
En l´ús col.loquial, però, tant nos com vos es redueixen normalment a se n´: se n´anem a setembre; ¿quan se n´ aneu?; aneuse´n ja. Aquestes formes, però, cal evitar-les tant en la llengua escrita com en la llengua oral en nivells formals. En nivells
orals poc formals, en canvi, són tolerables.
2.
Cal evitar totalment el canvi de pronom datiu li per se quan es combina amb els acusatius el, la, els i les.
* Se´l faré arribar
per
Li´l faré arribar.
* Se la portaré demà
per
Li la portaré demà.
* Se´ls deixaré a la seua habitació
per
Li´ls deixaré a la seua habitació
* Se les arreglaré en cinc minuts
per
Li les arreglaré en cinc minuts.
Només en les oracions reflexives. Se´l va posar (a si mateix).
3.
El pronom acusatiu el, combinat amb els pronoms –nos i –vos en posició enclítica (darrere del verb) manté la forma reforçada
(el) i no la plena (lo).
Ahir ens vam deixar el paraigües en la vostra casa. Quan torneu, porteu-nos-el, per favor.
Aquest tocadiscos està molt bé. No us hi penseu més i emporteu-vos-el.
4.
Cal evitar les inversions entre el pronom se i els pronoms me i te.
* Me s´ha trencat.
per
Se m´ha trencat.
* Te s´ha oblidat.
per
Se t´ha oblidat.
REGLES DE COMBINACIÓ DE DOS PRONOMS
1.
Hem de col.locar els dos pronoms junts, davant o darrere del verb, segons les normes ja vistes. Ex: Vull que me´ls
dónes. Dóna-me´ls, per favor.
2.
Si hem d´apostrofar, ho farem de manera que l´apòstrof quede tan a la dreta com es puga. Ex: Te´l portaré.
3.
No podem utilitzar guionets davant del verb, però després del verb podem utilitzar un o dos guionets, o guionets i
apòstrof. Ex: Pugueu-me-la. Porteu-me´l. Porteu-m´ho.
4.
Els pronoms em, et, es (me, te i se), quan van situats en primer lloc, mantenen generalment la forma plena. Ara bé,
quan es combinen amb els pronoms ho i hi, com que aquests pronoms són invariables, els altres adopten les formes
elidides. Ex: Me les va enviar des de França. Te´l deixaré al calaix. Se´ls va endur tots. Te la baixaré aquesta
vesprada. Ja m´ho explicaràs amb més calma. A Menorca, s´hi pot anar amb vaixell. ¡No t´hi capfiques!.No m´ho
crec.
5.
Si el primer pronom no ès cap dels tres pronoms esmentats (em, et, es) pren la mateixa forma que adaptaria si anara tot
sol amb el verb. Ex: Ens el va portar. Canvieu-vos-els. Us ho diria. Els ho vaig explicar.
6.
En posicio enclítica (darrera del verb que acaba en vocal) al unir dos pronoms la forma reduïda alguna vegada es pot
convertir en plena, però el millor és la forma reduïda. Ex: Torna´ls-la (Torna-los-la). Posa´ls-el (Posa-los-el).
Renta´ls-la (Renta-los-la). Excepte amb la unió de el + hi que serà l´apostrof a la dreta. Ex: Talla-l´hi.
7.
En posició enclítica, quan el primer pronom acaba en s el segon pronom adopta la forma reforçada (que es proclítica).
Ex:
Anem-nos-en. No vull dir-los-en res. Confie tornar a veure-us-les. Va furtar-los-els.
8.
El pronom la no s´apostrofa mai davant del pronom adverbial hi. La + hi = la hi. Ex: La hi veig.
9.
El pronom se no s´apostrofa davant de us. Ex: Se us oblida.
10.
Els pronoms de 1ª i 2ª persones del plural, quan van davant del verb, mantenen la forma reforçada, ens i us. Quan van
darrere del verb, en canvi, aquests pronoms adopten les formes ´ns i –us si el verb acaba en vocal, i –nos i –vos si
acaba en consonant o diftong acabat en u. Ex: L´ordinador, ens el vam comprar l´any passat. Ja us ho vais dir, que
per ací no arribaríem enlloc. Dóna´ns-la aviat. No volia vendre-us-la. Doneu-nos-ho ja. No volia deixar-vos-el.
11.
Els pronoms ho i hi no es combinen mai entre si, si cal, se n´elimina un. Ex: ¿Faràs això a la feina?
Sí que ho faré a la feina – Sí que hi faré això.
Si que hi ho faré.
12.
En la combinació de 3 pronoms si el segon es em, et (me, te) adopten la forma elidida davant hi o ho i la plena davant d´altres
pronoms. Ex: Se m´hi posa. Se t´ho emporta. Posar-se-m´hi. Emportar-se-t´ho. Se me´n riu. Se me n´anava. Se me´ls ende.
13.
En la combinació de 3 pronoms si el segon pronom es el o en, el s´apostrofa davant de en i el, en davant de hi. Ex: Me l´en
traien (davant de verb que comenta en vocal cap l´altra: Me´l n´apuntes). Traieu-me-l´en. Me l´hi poseu. Poseu-me-l´hi.
14.
En el tercer lloc els pronoms em, et, ens, el, els, en prenen les formes reforçades si el segon pronom acaba en consonat i les
formes reuïdes si acaba en vocal. Ex: Se te´l menja. Riere-se´ls-en. Se´ls en riuen.
Ara bé sí el grup va davant del verb i aquest comenta per vocal o h el tercer pronom pren la forma elidida. Ex: Se te l´ho
menjat.
EXERCICIS
1.
Subtitueix el sintagma en negreta per un pronom feble:
1- ¿On puc deixar aquestes camises? …………………………………………………………..………………………………..
2- Cristina llegeix el diari tots els dies. …………………………………………………………………………………………..
3- ¿Has llegit això? ………………………………………………………………………………………………………………..
4- ¿Recordes el que ha dit? ………………………………………………………………………………………………………
5- Posa els gots a l ´armari. ……………………………………………………………………………………………………….
6- ¿Has agafat la meua ploma? …………………………………………………………………………………………………..
7- Porteu tots els llibres ací. ………………………………………………………………………………………………………
8- Sempre improvisa la seua intervenció. ………………………………………………………………………………………..
9- ¿Has vist tot el programa? …………………………………………………………………………………………………….
10- ¿Utilitzes la màquina d´escriure? …………………………………………………………………………………………….
2.
Ompli els buits de les frases següents amb els pronoms de 3ª persona masculí o neutre, segons convinga. Recorda que
disposem de dos pronoms distints per representar l´acusatiu masculí o el neutre: el, en el primer cas, i ho, en el segon, mentre
que en castellà, hi ha la forma lo per a tots dos casos.
1- Aparenta ser molt jove, però no ……………… és.
2- Sembla irlandés, però no ……………. és.
3- ¿Coneixes aquell xic? – No, no …………….. conec.
4- ¿Què és això que se sent? – No …………… sé.
5- Aquest jersei no em va bé. ¿Puc canviar ………………. per un altre?
6- Bon dia ¿en que puc servir- …………….?
7- ¿Té canvi de cinc-mil ? – Deixa-……….., ………… pague jo, que tinc molt de menut.
8- ¿Està molt nerviós ? – No, no et preocupes, que no …………………. està.
3.
Ompli les frases següents amb els pronoms en o hi segons convinga :
1- Enfonsà la mà a la butxaca interior i ………………… tragué una carta.
2- Als Pirineus, ………………. vaig molt soviet.
3- ¿Per què no vas a cal metge? – Ja …………… he anat, però continue igual.
4- ¿Quan jo ………….. anava em vais encontrar la Mireia que ja …………………… tornava.
5- ¿Quan tornaràs de Brasil? - ……………………….. tornaré pel maig.
6- Obrí la bossa de mà i ………………. tragué un paquet que deixà damunt la taula del menjador, però quan ………….
tornà el paquet ja no ………….. era.