W:\diaris\pl\5a Legislatura-arxiu\PL05012T.002

Anuncio
DIARI DE SESSIONS DEL
PLE
DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
D.L.P.M. 770-1987
Fq.Con.núm.33/27
V Legislatura
Any 1999
Número 12/fascicle 2
Presidència
del Molt Honorable Sr. Maximilià Morales i Gómez.
Sessió celebrada dia 23 de novembre del 1999.
Lloc de celebració: Seu del Parlament
SUMARI
I.- PREGUNTES:
1) RGE núm. 3603/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Marí i Serra, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a
criteris per a la contractació de personal que empra l'Ibatur.
Fascicle 1
2) RGE núm. 3511/99, presentada per l'Hble. Sra. Diputada Margarita I. Cabrer i González, del Grup Parlamentari Popular,
relativa a l'opinió del conseller envers la consideració que fa la plataforma d'interins.
Fascicle 1
3) RGE núm. 2913/99, presentada per l'Hble. Sra. Diputada Maria Rosa Estaràs i Ferragut, del Grup Parlamentari Popular,
relativa a traspàs de l'Escola de vela Calanova al Consell Insular de Mallorca.
Fascicle 1
466
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
4) RGE núm. 3510/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Jaume Font i Barceló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a
nomenament dels senyors Rafael de Lacy Fortuny i Pedro Amorós Martorell a la Comissió Insular d'urbanisme de
Mallorca.
Fascicle 1
5) RGE núm. 3538/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Marí i Tur, del Grup Parlamentari Popular, relativa a dotació
del personal del Museu Puget.
Fascicle 1
6) RGE núm. 3797/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Flaquer i Riutort, del Grup Parlamentari Popular, relativa a
problemes mediambientals creats per la desestacionalització turística.
Fascicle 1
7) RGE núm. 3068/99, presentada per l'Hble. Sra. Diputada Maria Rosa Estaràs i Ferragut, del Grup Parlamentari Popular,
relativa a firma del secretari general tècnic de la Conselleria de Presidència com a secretari del Consell de Govern.Fascicle 1
8) RGE núm. 3582/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan B. Gomila i Barber, del Grup Parlamentari PSM-Entesa
Nacionalista, relativa a transferències de l'Inem.
Fascicle 1
9) RGE núm. 3781/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Miquel Ramon i Juan, del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida i
Ecologista, relativa a carretera Eivissa-Sant Antoni.
Fascicle 1
10) RGE núm. 3574/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Jaume Font i Barceló, del Grup Parlamentari Popular, relativa
a possibilitat de Proagro per a l'any 2000.
Fascicle 1
11) RGE núm. 3617/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Marí i Tur, del Grup Parlamentari Popular, relativa a places
de professorat a les escoles i instituts de les Illes Balears.
Fascicle 1
12) RGE núm. 3834/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Flaquer i Riutort, del Grup Parlamentari Popular, relativa
a solució de problemes de capacitat i seguretat de la carretera Palma-Manacor. (Ajornada)
Fascicle 1
13) RGE núm. 3618/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Jaume Font i Barceló, del Grup Parlamentari Popular, relativa
a participació econòmica del Govern balear per dotar millor el parc de bombers del Consell de Mallorca.
Fascicle 1
II.- Debat de totalitat dels Pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2000 i fixació de les
quantitats globals, amb l'esmena a la totalitat de devolució RGE núm. 3832/99, presentada pel Grup Parlamentari
Popular.
Fascicle 1
III.- Debat de l'esmena a la totalitat de devolució, RGE núm. 3833/99, presentada pel Grup Parlamentari Popular al
Projecte de llei RGE núm. 3584/99, de diverses mesures tributàries, administratives, de Funció Pública i econòmiques.
466
IV.- Declaració institucional amb motiu del Dia Internacional contra la violència cap a les dones.
III.- Debat de l'esmena a la totalitat de devolució, RGE
núm. 3833/99, presentada pel Grup Parlamentari Popular al
Projecte de llei RGE núm. 3584/99, de diverses mesures
tributàries, administratives, de Funció Pública i econòmiques.
EL SR. PRESIDENT:
Bona tarda, senyores i senyors diputats presents i senyors
membres de la Mesa, reprendrem l'ordre del dia en el seu punt
tercer, que és el debat de l'esmena a la totalitat amb devolució al
Govern, número 3833, presentada pel Grup Parlamentari Popular
al Projecte de llei 3584, de diverses mesures tributàries i
administratives, de Funció Pública i econòmica.
Per defensar l'esmena a la totalitat té la paraula la Sra. Cabrer
per quinze minuts.
477
LA SRA. CABRER I GONZÁLEZ:
Gracias, Sr. Presidente. Señoras y señores diputados,
vamos a debatir aquí la enmienda a la totalidad presentada
por el Partido Popular al Proyecto de ley de
acompañamiento a los presupuestos, el Proyecto de ley de
medidas tributarias, administrativas, de Función Pública y
económicas, el Proyecto de ley que, si se aprueba, va a subir
los impuestos de los ciudadanos de estas islas, de les Illes
Balears. Sr. Conseller, no precisamente de los turistas.
El Proyecto de ley es un proyecto que, como suele ser
típico de las leyes de acompañamiento, contiene un
conjunto de medidas de diversa índole; en concreto contiene
la subida del impuesto de transmisiones patrimoniales, la
subida de la tasa del juego y del impuesto del bingo,
deducciones autonómicas en la renta, el fondo de
rehabilitación turística i medidas en materia de educación y
de función pública. En resumen, a nuestro juicio son dos los
aspectos de importancia en este proyecto de ley.
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
El primero, sin duda porque a nuestro juicio es impresentable,
es la subida de impuestos y, sobre todo, una subida de impuestos
sobre un bien fundamental para la persona que es la vivienda, la
vivienda en la que tantos y tantos ciudadanos de a pie de estas
islas aspiran por adquirir, aspiran por tener en propiedad y
garantizar así su vejez o la herencia en sus hijos. Y el segundo
aspecto de importancia lo constituye lo que la Ley llama fondo
de rehabilitación de espacios turísticos, y es importante porque
revela algo, simplemente algo, del famoso debate sobre el
impuesto turístico, y digo que simplemente algo porque
seguimos sin saber nada de nada del impuesto turístico, pero sí
revelan que todo lo que recaude irá prácticamente a turismo y
muy poco a medio ambiente, lo dejan bien claro: el fondo es
básicamente para el turismo. Queda así zanjado el tema, por ley,
que como se sabe es difícilmente modificable, lo dejan zanjado.
Por lo tanto los Verdes, el GOB, las asociaciones agrícolas y los
sindicatos ya lo tienen claro.
Pues bien, pasemos a analizar estos dos aspectos principales
del presente proyecto de ley, y empecemos por la subida de
impuestos. La subida de impuestos supongo que no dirán que es
una transición, porque una subida de impuestos es simplemente
y llanamente una subida de impuestos. Aquí, Sr. Conseller,
parece que no ha habido los problemas de falta de tiempo, los
problemas de falta de tiempo porque sólo llevan un poco más de
100 días; han sido aquí de lo más ágiles y de lo más rápidos, todo
sea por el pacto y por el reparto de cargos.
Analicemos y concretemos la subida de impuestos: la Ley, el
Proyecto de ley, en su artículo 3, eleva el tipo impositivo de la
transmisión de vivienda, no nueva sino usada, del 6 al 7%, o sea,
se produce un incremento del 17%. Lo primero que nos debemos
plantear es qué es lo que se grava con esta subida y a quién se
perjudica. Lo que se grava está clarísimo: la vivienda, la
vivienda que le recuerdo que es un bien que la Constitución
protege y que el Partido Popular, a nivel nacional, ha protegido
al máximo, la vivienda que quien más quien menos quiere
adquirir en propiedad, se esfuerza en ahorrar para comprarla y
para tener una calidad de vida; en definitiva, da estabilidad a la
persona y a la familia. Y a quién ser perjudica con esta subida,
Sr. Conseller? Sr. Conseller, se perjudica a todos los ciudadanos
de aquí, a todos los ciudadanos de les Illes Balears, pero muy
especialmente a los jóvenes que por primera vez quieren comprar
su vivienda, a los inmigrantes que ven mejorada su calidad de
vida y a la clase media que, sobre todo en los pueblos, tiene
dificultad para acceder a esta vivienda de segunda mano. En
definitiva, Sr. Mesquida, se perjudica especialmente a la gente
normal y a los desfavorecidos, no a los ricos. Por tanto, es una
medida, como ya dijo el Sr. Matas en el debate del estado de la
Autonomía, una medida del plan de choque para el acceso a la
vivienda que anunció el Sr. Antich en su discurso de investidura.
Quiero recordarle que su partido prometía en las pasadas
elecciones autonómicas que bajaría el canon de saneamiento de
aguas; incluso en la anterior legislatura se presentaron dos
proposiciones no de ley por su partido para reducir el 50% el tipo
del canon de saneamiento; incluso el Sr. Roig, que es candidato
del PSOE a la alcaldía de Palma, propugnaba que se eliminaría
este impuesto para los ciudadanos de Palma. Me gustaría saber,
Sr. Conseller, qué ha pasado con estas promesas, dónde está la
bajada del canon de saneamiento de aguas, porque está claro que
ni bajan, ni siquiera mantienen los impuestos, sino que está
clarísimo que ustedes han subido los impuestos. Por cierto,
también me gustaría que los señores del PSM me contestaran por
qué se han olvidado que presentaron una proposición no de ley
y una enmienda a las directrices de ordenación de territorio para
rebajar este impuesto para los residentes de les Illes Balears. Me
gustaría saber cómo ahora los señores del PSM justifican, no esa
medida, sino todo lo contrario que es la subida de impuestos.
Pero a parte de que la subida del 7% en la compra de vivienda
suponga, evidentemente, pagar más impuestos, hay otros factores
467
de fondo que a nuestro juicio se van a ver perjudicados con
esta medida. En primer lugar creemos que se va a facilitar
el aumento del dinero negro; sin duda, cuanto más gravemos
la vivienda: en vez de ayudar a que el valor escriturado y el
valor real se aproximen, simplemente se alejan; se facilita,
por tanto, a la gente rica, a los alemanes que tienen esta
disponibilidad del dinero negro y, en cambio, se perjudica
al ciudadano medio de estas islas porque este va a ser el que
realmente va a pagar la subida, y yo le diré por qué va ser
éste el que la va a pagar: porque normalmente un ciudadano
medio, cuando adquiere una vivienda, suele tener
prácticamente todo ese importe recurrir a una hipoteca, y en
la medida en que recurre a una hipoteca, en que recurre a un
préstamo bancario, está obligado a escriturar toda la
cantidad por la que la va adquirir; por lo tanto, éste que no
va a poder tener dinero negro, éste es el que se va a ver
perjudicado por esta subida y el que realmente va a pagar
esta subida. Por tanto, que quede claro que el perjudicado es
el ciudadano medio y los menos favorecidos, no los ricos y,
por lo tanto, resulta sencillamente escandaloso y más
viniendo de quien viene.
Por eso, Sr. Mesquida, la Sra. Munar, presidenta del
Consell Insular de Mallorca, dejó claro en el debate del
estado de la Autonomía que no estaba de acuerdo con este
impuesto, que los ciudadanos de estas islas no tenían que
pagar más, que no se debían aumentar los impuestos y que
era, por tanto, una medida perjudicial.
Sr. Conseller, no puedo dejar de pasar esta oportunidad
para decirle que el Partido Popular de Baleares, en su
programa electoral para estas últimas elecciones, y lo podrá
usted comprobar, proponía, Sr. Mesquida, todo lo contrario.
En el programa electoral de nuestro partido se proponía,
precisamente, bajar, el tipo de gravamen del impuesto de
transmisiones patrimoniales en viviendas e inmuebles,
proponíamos bajar el impuesto, Sr. Conseller, sin que
afectara ello a la recaudación, y ello por las siguientes
razones: Como usted sabe, el impuesto de transmisiones
patrimoniales es un tributo que presenta un alto grado de
tolerancia para el contribuyente, una imperceptibilidad, y
precisamente porque es asumido por el contribuyente se
acaba integrando como un coste más vinculado al acceso del
inmueble. Precisamente por ello nosotros opinamos que este
impuesto ha de servir como un instrumento para lograr un
menor coste total en la adquisición de la vivienda por
cuanto, como es bien sabido, el sector inmobiliario presenta
un gran atractivo para el dinero negro, y si reducimos el tipo
de gravamen permitiremos aproximar el valor escriturado al
valor real, y con ello se compensaría la pérdida de
recaudación. Sí, Sr. Mesquida, el Partido Popular proponía
la bajada del impuesto de transmisiones patrimoniales.
Nosotros, por lo tanto, hubiéramos hecho todo lo
contrario, y no lo hubiéramos subido como aquí ahora se
propone que, además, se hace una subida de impuestos que
obedece a una necesidad momentánea de ingresos para
hacer los pagos del pacto, una subida que se improvisa sin
valorar la incidencia sobre los ciudadanos de estas islas.
Nosotros -repito- hubiéramos bajado el impuesto y
hubiéramos continuado así con la política nacional de
Partido Popular, con una política que, como usted sabe, ha
468
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
garantizado la protección de la vivienda, y la ha garantizado
porque el Partido Popular a nivel nacional ha adoptado las
siguientes medidas: Fiscalmente ha hecho dos cosas, ha reducido
por un lado los aranceles notariales, es decir, los gastos de
notario para la compra de la vivienda, y ha reformado el nuevo
impuesto sobre la renta no asignando a la vivienda habitual
rendimiento alguno; y la tercera medida, sin duda la de más
calado, ha sido la rebaja de los tipos de interés, rebaja que ha
supuesto pasar de intereses abusivos de la etapa de Felipe
González a intereses asequibles en la época actual,...
(Aldarull a la sala).
...rebaja de interés... Sr. Conseller, yo entiendo que le
moleste, rebaja de interés que ha permitido que muchos jóvenes
y muchas familias hayan podido, por primera vez, cambiar el
alquiler de su vivienda por la compra, en definitiva, por una
inversión que les garantice su vejez.
Creo, Sr. Mesquida, que los argumentos son suficientes como
para que usted, hoy aquí, reflexione sobre esta subida de
impuestos, reflexione sobre sus contradicciones, y reflexione,
además, para qué se va a usar el dinero: para aumentar el gasto
corriente y para disminuir la inversión.
Y lo mismo podemos decir del aumento de la presión fiscal
sobre la tasa fiscal sobre el juego y sobre el bingo. Sin duda no
afecta a un sector de los ciudadanos tan global como el impuesto
de transmisiones patrimoniales ni a un derecho tan fundamental
como la vivienda, pero afecta a un sector, y esta medida, en la
medida en que se suben los impuestos a un sector de la población
y se suben no se sabe para qué, consideramos que es una medida
injustificada.
Sr. Conseller, la Ley también se refiere a las deducciones
autonómicas sobre el impuesto sobre la renta, y estas
deducciones, a nuestro juicio, no sirven para nada. Es una
tomadura de pelo subir impuestos y luego pretender paliarla con
unas deducciones sobre la vivienda. Más vale, Sr. Conseller, que
no haga nada, que ni suba los impuestos ni cree la deducción de
la vivienda y así los ciudadanos saldrán ganando. Sr. Mesquida,
este proyecto de ley crea una deducción autonómica, la de
vivienda, suprime la de ayudas de hijos por gastos de estudios
universitarios fuera de las Islas que no compartimos, y modifica
la de gastos de custodia de hijos entre tres y seis años, pasándola
a hijos menores de tres años, dada la gratuidad de la educación
infantil.
Por tanto, realmente la novedad de esta ley es la creación de
la deducción autonómica por la adquisición de la vivienda,
deducción con la que se quiere tapar la boca a la subida de
impuestos, pero con la que no se consigue prácticamente nada,
y yo le diré por qué, Sr. Conseller: La deducción afecta a jóvenes
menores de 32 años, con base imponible de 3 millones en
declaración individual y 5 en declaración conjunta, y se podrá
deducir un 3% de las cantidades que se inviertan. Yo creo, Sr.
Mesquida, que esta medida se podría haber intentado mejorar o,
por lo menos, intentar estudiar una posibilidad de que esta
deducción afectase a todos, no sólo a jóvenes, pero limitada a la
vivienda usada, es decir, no sólo a la vivienda nueva porque tal
vez con eso se podría haber estudiado si podíamos evitar el
consumo incentivado del suelo. En cualquier caso, Sr. Conseller,
y para que quede claro, nunca la deducción permitirá paliar el
mayor coste por la subida del impuesto de transmisiones
patrimoniales.
La última cuestión de referencia importante que plantea el
Proyecto de ley de acompañamiento es la creación del famoso
fondo turístico, con un nombre y una finalidad que no
compartimos desde el Grupo Parlamentario Popular. Dejando a
parte el espectáculo público que se está dando desde el
Gobierno balear sobre el canon ecoturístico, como ahora
parece que se llama, dejando a parte la escasa información
que usted, Sr. Mesquida, reiteradamente en comisión de
Hacienda en este parlamento se ha negado a dar al Partido
Popular, lo que sí está claro es que la Ley crea el famoso
fondo sin dotación presupuestaria a la espera de ya veremos
qué.
La Ley bautiza el fondo como "fondo de rehabilitación
de espacios turísticos". El nombre es ya indicativo de la
finalidad, y la finalidad dice la ley que es remodelación y
rehabilitación de zonas turísticas y la recuperación de
recursos y espacios naturales y patrimoniales de relevancia
turística. Por tanto la finalidad, que quede claro, es más
turística que ambiental, pues todo lo que sea medio
ambiente que no tenga relevancia turística queda fuera.
Al margen de estas finalidades, el Grupo Parlamentario
Popular, en el debate del estado de la Autonomía solicitó y
manifestó que la ecotasa debería ir destinada a dos sectores:
uno, al sector agrícola, pues no cabe duda que los mejores
ecologistas, los grandes promotores de nuestro paisaje son
nuestros payeses, y eso, Sr. Mesquida, nadie lo duda, y daría
lugar a poder salvar nuestra agricultura; y el otro sector al
que opinamos que debería destinarse sería la financiación de
un plan sociosanitario ejemplar en Europa. Sr. Conseller,
esas finalidades son las que a nuestro juicio debería dar
cobertura el fondo.
No compartimos tampoco ni nos queda claro por qué
sólo los agentes representativos del sector turístico han de
participar en la gestión del fondo. Nada dice la Ley ni de las
organizaciones medioambientales, organizaciones agrícolas
y ganaderas, ni de los sindicatos, ni tampoco nos queda
claro cómo sería esa participación en la gestión: no sabemos
si se hará a través de un consorcio, a través de una empresa
pública, no sabemos de qué conseller dependerá. Sr.
Conseller, crear el fondo con rango legal cuando tal vez no
sería necesario, y dejarlo totalmente encorsetado al sector
turístico, creemos que en estos momentos es una
precipitación innecesaria, es decir, mucho debate público
quieren ustedes que haya sobre la ecotasa, pero sobre la
finalidad no quieren ninguno, lo quieren zanjar hoy aquí sin
ni siquiera saber cuándo y cómo se nutrirá este fondo.
Por último, Sr. Conseller, quiero manifestarle que
creemos que se ha desaprovechado esta ley para intentar
contemplar otras medidas que son necesarias. En efecto,
nada dice la Ley sobre la oferta de empleo público y, en este
sentido, se podría contemplar la realización del concurso
oposición para los funcionarios interinos de esta comunidad
autónoma siguiendo el modelo de otras comunidades
autónomas.
En definitiva, Sr. Mesquida, y para acabar no a esa ley,
no claro y rotundo; no a la subida de impuestos para pagar
altos cargos, y no, en definitiva, a perjudicar a los
ciudadanos de les Illes Balears. Muchas gracias.
(Aldarull a la sala).
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Cabrer, moltes gràcies. Sr. Conseller d'Hisenda,
vol obrir un torn incidental? Té la paraula.
EL SR. CONSELLER D'HISENDA, PRESSUPOSTS,
ENERGIA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (Joan Mesquida i
Ferrando):
Gràcies, Sr. President. Realment la intervenció de la Sra.
Diputada té mèrit perquè és difícil dir una quantitat tan gran de
frases demagògiques en tan poc temps. Jo he sentit moltes frases
demagògiques, però bé, anam a analitzar un poc.
(Remor de veus)
No haguéssim hagut d'augmentar el tipus impositius de
transmissions patrimonials del 6 al 7% si no ens haguéssim
trobat 5.000 milions de pessetes de desfasament en educació, per
exemple. Anem a analitzar l'impost de transmissions
patrimonials. Sra. Diputada, ha fet aquí una anàlisi de la vejez, la
herencia, fins i tot ha parlat del mercat immobiliari en els pobles,
jo no sé si el deu conèixer bé o no... No ha dit que estam aplicant
un tipus impositiu exactament igual que serà als habitatges nous.
Un habitatge nou paga un 7% d'impost de valor afegit, un
habitatge usat passarà a pagar un 7%. Diu que el seu programa
electoral contemplava una rebaixa de l'impost de transmissions
patrimonials; l'haguessin aplicat, han tengut 16 anys, i
segurament tots els que estan asseguts aquí ens haguéssim
estalviat qualque dobler; 16 anys.
Anem a veure. L'impost de transmissions patrimonials. En
relació, com deia abans, es produeixen dues mesures: l'augment
del 6 al 7% del tipus impositiu i si descomptam l'efecte de la
inflació no és un 17% sinó que és un 14%, i la disminució del 6
al 5%, perquè aquí no ho diu quan parla d'"incremento
generalizado de los impuestos en Baleares", només fa referència
a aquest, però no diu que s'abaixi del 6 al 5% el tipus aplicable
a les transmissions d'habitatge de protecció oficial quan ella fa
una defensa de la gent humil, de la gent que no té doblers,
aquesta gent que es veurà tan perjudica amb aquesta mesura,
quan hauria de saber que en el Pla estatal d'habitatge,
aproximadament s'ha incomplert un 41%, perdó, s'ha complert un
41% d'habitatges de protecció oficial, de cada 100 se n'han fet
40, perdó, de cada 100 se n'han fet 4. No és una apujada
generalitzada per a tots els ciutadans, afectarà a aquells que
adquireixin una propietat immobiliària i els equipara a allò que
el Partit Popular ha decidit que paguin qui adquireix un habitatge
nou, el 7%. Podríem plantejar, podem plantejar aquí una
proposició no de llei per demanar al Govern de l'Estat que
apliqui una rebaixa a l'IVA dels habitatges nous, la podem
plantejar.
No hi ha cap referència al tema de la deducció del 3%. Faci
números; vostè ha dit una cosa incorrecta, aquesta deducció del
3% absorbeix en molt la quantitat que pagarà d'un punt en
transmissions patrimonials, faci números. Hi ha quatre
comunitats autònomes que ja varen homologar el tipus impositiu
de transmissions patrimonials a l'IVA: Catalunya, Aragó, Galícia
i Múrcia; tres varen ser governades pel PP i li dic més, la
Comunitat Autònoma de Madrid, governada pel Partit Popular,
té a la Llei de pressuposts per a l'any 2000 la mateixa mesura,
aplicar del 6 al 7% a l'impost de transmissions patrimonials.
469
També convendria saber, quan fa aquesta demagògia que
això afectarà els ciutadans de Mallorca...; convendria saber
que el 35% del valor declarat adquirit durant l'any anterior,
ho ha estat per estrangers. Jo crec que això és molt
important. Ningú no creu, ningú no creu, i quan dic ningú
em referesc a les persones que fan feina en relació al mercat
immobiliari, que això pugui ser un factor que desequilibri el
preu dels habitatges usats. Les comunitats autònomes que
disposen del tipus homologat a l'IVA no només no han
disminuït el nombre de presentacions de liquidacions sinó
que han augmentat: Galícia va passar de 273.000
liquidacions a 286.000, un 4'76% més; Aragó un 5'44%
més; Catalunya un 5'49 i Múrcia un 8'10.
Els experts han opinat en aquesta matèria. Qui ho ha
criticat ha estat curiosament el president de l'Associació de
Promotors, diu: "Esta medida apenas nos afectará";
lògicament, promotors, habitatge nou, ja paguen el 7%. El
president de l'Associació de Constructors diu: "Serà un
ingrediente más que encarecerá el producto final pero no
quiero decir que provoque un estrangulamiento del mercado".
Sortien també declaracions de dues persones, un agent
immobiliari que deia: "No creo que nadie se eche atrás en
una transacción por el incremento de un punto; lo que sí
ocurrirá es que la negociación del precio ganará en
intensidad". Un altre, del Grup Fer, deia: "Nadie dejará de
comprar por un punto más, pero este sector está harto de
asumir costes colectivos".
Duim un increment del preu de l'habitatge interanual del
20% en els habitatges nous, i del 17% en els habitatges
usats. Siguem seriosos: algú es pensa que això pot influir en
el mercat immobiliari? En el mercat immobiliari influeixen
bàsicament dues coses: l'estabilitat en l'ocupació i
l'estabilitat o l'evolució dels tipus d'interès. M'ha cridat
l'atenció aquesta referència al fet que n'Aznar ha abaixat els
tipus d'interès; jo vaig veure en molts de moments que
n'Aznar s'apuntava a l'autoritat monetària, que és una
autoritat independent del Govern, cada vegada que es
produïa una rebaixa dels tipus d'interès: "Con nosotros, con
el Partido Popular, la gente paga menos en hipotecas". Ara no
diu res, ara que han començat a pujar ningú no treu pit, ara
ja tothom està amagat, però sí és cert que ara han remuntat
els tipus d'interès i ningú no diu que ara, gràcies al Partit
Popular, paguem més que els altres.
Ja, com a argument més rocambolesc, ja em sembla el
fet de dir que això suposarà més doblers negres. Això seria
el mateix que dir que, bé, hauríem d'eliminar l'impost de la
renda de les persones físiques perquè, clar, si hi ha imposts
i si hi ha control la gent intenta defraudar. No diguem
animalades, això no té res a veure. El que s'ha de fer és que
no hi hagi doblers negres a les transaccions immobiliàries,
el que s'ha de fer ha de ser aplicar un pla d'inspecció per tal
que gent declari el valor que toca i el valor que es produeix
la transacció immobiliària i res més. I qualque cosa deu
tenir en els augments dels preus del mercat immobiliari el
sector quan el ministre Piqué deia als empresaris: "Los
beneficios excesivos del presente pueden ser la causa de la
recesión en el futuro".
D'habitatges de transmissió oficial, n'hi ha 17.035 des de
l'any 85 a Balears. Crec que qualque efecte pot tenir en la
dinamització d'aquestes transmissions la rebaixa del 6 al
5%, i avui veia a un diari, dimarts 23 d'octubre: "Els preus
dels habitatges usats baixaran en el transcurs dels pròxims
tres anys".
470
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
Li vull fer de passada una reflexió, que s'hi haurà d'anar
acostumant: En aquest govern hi ha diferents partits. Això ha
estat fruit d'un acord de governabilitat i, això, què vol dir?, que
si el Partit Socialista de Mallorca tenia una determinada posició
en un determinat tema, això no vol dir que ara, dins l'acord de
govern, hagi de mantenir aquests postulats. Aquí estam en un
govern que ha fet un pacte públic i aquest pacte és el que s'està
aplicant.
Vegem la tributació sobre el joc. Em crida l'atenció que
també fiquin dins el sac d'aquest augment brutal als ciutadans el
tema del joc. Analitzem-ho. Màquines tipus B, cens actual
contingentat 1.700 màquines. Què vol dir contingentat? Això vol
dir que en aquests moments totes les màquines que hi ha no
poden augmentar, 1.700; hi havia una possibilitat que era
augmentar el nombre de màquines en el mercat, lògicament
haguéssim incrementat la recaptació i això es va plantejar, dins
la Conselleria, i vàrem pensar que era molt millor aplicar aquesta
pujada del 8%, 5'2 nominal, de pressió fiscal efectiva a aquestes
màquines; hem mantingut la contingentació en el sector i
incrementam amb aquest 5'2%. Vegem aquesta pujada tan brutal,
que jo estic satisfet que vostè aquí faci d'advocada del sector del
joc: el sistema anterior 487.920 pessetes per màquina; l'any 2000
pagarà 527.000 pessetes, pagaran 39.000 pessetes més a l'any per
màquina.
Comparem amb les comunitats autònomes que tenen
competència, Aragó, Castella-Lleó, Catalunya, Galícia, Múrcia,
la Rioja i València, set comunitats autònomes; agafem com a
referència els imports de l'any 99, el que pagaven l'any 99 i els
analitzarem amb els nostres, que s'aplicaran l'any 2000. Aragó
paga 19.000 pessetes més, Castella-Lleó paga 21.000 pessetes
més, Catalunya paga 30.000 pessetes més, la Rioja paga 7.000
pessetes més, Galícia 23.000 menys, Múrcia 26.000 menys,
València 36.000 menys; si no haguéssim modificat la tributació,
seríem la comunitat autònoma amb la tributació per màquina més
barata d'Espanya.
Pel que fa referència a la tributació dels bingos, tenim que la
taxa del bingo augmenta d'un 20 a un 21, és a dir, un 5% allò que
paguen els empresaris del bingo, i l'impost sobre el premis, allò
que paga la persona que rep un premi, augmenta un cent per
cent: anteriorment era del 10% i ara serà del 20. Això significa
que una persona que guanya un premi de 100.000 pessetes, la
Comunitat Autònoma li retenia 10.000 pessetes, ara li retindrà
20.000 pessetes. Hem aplicat també un increment similar als
casinos que ens permetrà recaptar aproximadament uns 90
milions de pessetes.
Miri, no vull acabar la intervenció relacionada amb el sector
del joc sense fer-li un comentari, precisament del sector. Quan
vaig arribar a la Conselleria hi va haver molta gent de fora de la
Conselleria que em deia: "Aquest sector és un sector delicat, és
un sector conflictiu", fins i tot se'm va arribar a dir que era un
sector perillós, i els he de dir que m'hi he sentit molt còmode, a
les reunions que he tengut amb ells: els vàrem plantejar
l'augment, els vàrem plantejar el manteniment de la
contingentació i ells ens varen plantejar determinats temes de
millora, i vol que li digui el que ens varen dir? "Amb l'anterior
administració se'ns ignorava", "amb l'anterior administració se'ns
menyspreava". Això són les paraules d'un sector que, ja li dic, no
he tengut cap problema en reunir-me amb ells, quan a més,
injustament, se m'ha presentat com el braç armat de la lluita
contra la ludopatia. Crec que s'ha de fer un esforç i crec que el
pressupost hauria de contemplar amb més mesura les campanyes
destinades a fer del joc un consum responsable, perquè el que sí
és cert, jo no som cap persona que lluiti contra el joc, però el que
sí és cert és que hi ha molts de drames humans darrera una taula
de joc, i els ciutadans de Balears es troben entre els que més
doblers gasten en joc, que són 29.000 pessetes per habitants,
únicament superades per Madrid i València.
Després ha parlat, Sra. Diputada, del fons i de l'ecotaxa.
Miri, de l'ecotaxa i del fons, nosaltres el que feim aquí és
adquirir un compromís. El Govern mostra la seva voluntat
per fer afluir finançament per destinar al medi ambient, no
vulgui crear contradiccions al Govern que si el medi
ambient, que si el turisme, aquí, del medi ambient en vivim
tots i del medi ambient en viu, lògicament, el turisme, i el
que farem aquí, el que volem fer aquí i el compromís que hi
ha és fer afluir fons a aquest fons mediambiental, perquè
nosaltres hi creim, en això, i nosaltres si posam en marxa el
cànon ecoturístic, aquests doblers aniran al fons i, si no,
haurem creat una expectativa que haurem de complir, no
com es feia abans, de crear una expectativa, que es gastarien
12.200 milions de pessetes en medi ambient, quan després
se'n gastaven 9.700.
Si hi ha qualcú que tengui una postura, en aquests
moments, eclèctica, en matèria de fiscalitat ecoturística és
el Partit Popular, el Partit Popular ha dit que crearia un grup
de reflexió, un grup de debat, jo em vaig trobar textos
articulats dins els calaixos de la conselleria, datats del mes
d'abril del 99, ningú no ho ha desmentit, un cert interès
devia de tenir el tema. El batle de Palma s'ha pronunciat a
favor. Fins i tot, avui, parla de la carta de la municipalitat i
d'aquest tema i ho planteja com una iniciativa semblant al
fons ecoturístic. El director general de Medi Ambient del
Ministeri de Medi Ambient també va venir a Balears i s'hi
va pronunciar a favor. Hi ha consens social en aquest tema.
Jo crec que el Partit Popular el que vol és que el Govern
s'estrelli, que el Govern faci el ridícul, ja ens ho diuen per
endavant, "vostès donen un espectacle en aquest tema", jo
crec que en lloc de sortir en defensa de la secretària d'Estat
de Turisme, haurien de sortir en defensa dels ciutadans de
Balears i no criticar de la forma com ho fan, aquest tema.
El conseller de Turisme ho ha explicat moltes vegades,
ha dit que una part del finançament d'aquest fons serà a
través del règim especial de Balears, i això em dóna peu a
analitzar un dels majors, possiblement el major desengany
polític de l'anterior govern, l'ecotaxa queda petita devora el
que va ser el règim econòmic i fiscal diferenciat; va ser una
gran operació de màrqueting polític, es va plantejar com un
règim econòmic i fiscal diferenciat, en un moment en què la
fiscalitat europea anava en sentit absolutament contrari, que
era el de no permetre més territoris fiscals diferenciats dins
l'àmbit de la Unió Europea. Així es va dir aquí, en aquest
parlament, per part de l'oposició, amb un cost polític molt
important, molt important, es va dir "mesures correctores de
la insularitat, sí, temes fiscals, no, perquè tendran
dificultats", no es va fer cas; des del Ministeri d'Economia,
de Madrid, governat pel PP, els deien "això no anirà bé",
però era un tema estratègic del Partit Popular de Balears;
possiblement el més important. I no ho dic jo, ho diu
l'informe de les comunitats autònomes, publicat l'any 1998.
"Proyecto de ley de régimen económico fiscal de Baleares.
Puede afirmarse que tanto el Gobierno balear como el Partido
Popular habían hecho de la aprobación de esta ley su
principal objetivo político para esta legislatura, el texto
originario era muy ambicioso y contenía numerosas
bonificaciones fiscales a las que el Gobierno balear debió
renunciar ante la evidencia de que serían inadmitidas por las
instancias centrales del Partido Popular. El Partido Socialista
votó finalmente a su favor, tanto en el Congreso como en el
Senado". Sembla que això no es recorda.
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
L'11 de novembre de l'any 97, a una reunió de Elecofin, els
alemanys ho varen deixar ben clar, no més règims fiscals
diferenciats, així es va fer a saber al govern, però no va servir de
res. Perillen els règims fiscals de la creació d'empreses al País
Basc i a Navarra, perilla el règim fiscal de la zona especial
canària, el secretari d'Estat de Pressuposts també ho va
manifestar així, no s'ha de trossejar el país amb règims fiscals
diferenciats.
S'ha recriminat aquests dies que el Partit Socialista votàs en
contra al Parlament, és ver, però el seu grup els va votar en
contra abans d'entrar al Congrés, ja que les esmenes presentades
pel Grup Popular al Congrés varen eliminar 71 dels 73 articles,
i varen modificar els altres 2, com a alternativa es varen proposar
29 articles nous. El 22 de maig del 1998, el Ple del Congrés, per
unanimitat, va aprovar la Llei de règim fiscal. Ara tenim un
conjunt de comissions que el que han de fer és feina per
aconseguir demostrar els desavantatges i vull també aprofitar
aquesta tribuna per, ja com hem criticat determinades postures
anteriors, sí que alabar la postura dels actuals responsables del
Partit Popular quan han acceptat participar a les comissions de
règim especial balear.
Crec que en aquests moments és convenient deixar-se ja de
polèmica política en aquest tema i crec que ens hem de posar a
fer feina si és ver que estam convençuts que servim els interessos
dels ciutadans de Balears.
I, ja per acabar, em sorprèn, Sra. Diputada, que vostè critiqui
determinades coses i després demani si són dins els pressupost,
exactament com es feia avui matí que es criticava que no hi
havia una partida per a les pensions, quan el tema de l'increment
de les pensions va ser durament criticat per part del Partit
Popular.
Moltes gràcies.
471
También me dice que le parece una tontería lo de que con
este impuesto se fomentará el dinero negro y que así habría
que suprimir el impuesto sobre la renta. Yo le digo esto del
dinero negro, Sr. Conseller, porque lo que quiero que quede
claro aquí y no haya confusión, como intento el Sr.
Presidente del Govern en el debate del estado de la
autonomía, es dejar claro que quien pagará este impuesto
son los más desfavorecidos, el ciudadano medio, que la
gente rica tiene y puede disponer de dinero negro y puede
así paliar esta subida de impuestos, en cambio la gente
media, la gente que tiene que pedir toda la hipoteca,
prácticamente, para la compra de vivienda, esta gente sí que
tiene que escriturar todo el valor de esa vivienda, y ellos van
a ser los que van a pagar esa subida, si de una vivienda
media de 10 millones de pesetas, va a suponer 100.000
pesetas más, 100.000 pesetas más para gente que se esfuerza
día a día en ahorrar, gente que se esfuerza en dar una
calidad a su familia y que 100.000 pesetas para esta gente es
mucho dinero. Esto es simplemente lo que he querido
ejemplificar con la cuestión del dinero negro.
Sr. Conseller, nos dice que nosotros podríamos haber
aplicado la bajada de impuestos, yo lo que le digo es que lo
llevamos en nuestro programa electoral y lo hubiéramos
cumplido, porque siempre hemos cumplido nuestros
programas electorales, pero lo que está claro es que no,
nunca hemos subido los impuestos, nunca hemos subido
este impuesto en los 16 años que hemos gobernado y
ustedes llevan cien días y su primera medida de transición
es subir los impuestos.
De la misma forma me dice que no he dicho nada de la
vivienda de protección oficial, Sr. Conseller, usted sabe que
la incidencia de bajar el tipo es mínima y que, precisamente,
igual que la deducción por compra de la vivienda, lo han
hecho para intentar tapar la boca sobre la subida de
impuestos.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Conseller d'Hisenda. Sra. Cabrer, vol intervenir?
Té la paraula per cinc minuts.
LA SRA. CABRER I GONZÁLEZ:
Gracias, Sr. Presidente. Señoras y señores diputados. Sr.
Conseller, yo puedo entender y entiendo que a usted no le haya
gustado subir los impuestos, yo lo entiendo porque no es
agradable, lo comprendo, pero lo que usted no ha de hacer es
intentar justificar lo injustificable. Sr. Conseller, usted me dice
que lo ha puesto Galicia o Aragón o que en el IVA la vivienda
está al 7%, a mí, particularmente, Sr. Conseller, me da
exactamente igual lo que es el IVA o lo que han subido las otras
comunidades autónomas, usted se justifica y dice "subimos el
impuesto porque lo ha subido Galicia y Aragón". Yo creo, Sr.
Conseller, que a nadie le importa si se sube en Galicia o Aragón,
yo creo que lo que sí que importa es que aquí se suben los
impuestos y, además, para pagar gasto corriente, y además usted
me habla de comunidades autónomas donde no hay los
problemas de rehabilitación, de incentivar la vivienda usada que
hay en estas islas.
También me replica que ahora no decimos nada de que
los tipos de interés están subiendo, Sr. Conseller, me parece
vergonzoso que usted, ahora, aquí, quiera hacer esta crítica
después de los tipos de interés que había en la época
socialista, donde la gente no podía comprar una vivienda y
donde por primera vez desde que empezó a aplicarse la
política económica del Partido Popular a nivel nacional,
bajaron los tipos de interés y la gente pudo cambiar el
alquiler de su vivienda por la compra, y qué me dice de que
el Sr. Aznar rebajase los aranceles notariales en la compra
de vivienda y qué me dice de que en el nuevo impuesto
sobre la renta no constituya base imponible el rendimiento
de la vivienda. A todo esto, Sr. Conseller, no me contesta y
de nuevo se intenta justificar diciendo qué hará, los tipos de
interés están subiendo y estamos calladitos.
Le digo también que, como dijo la Sra. Munar en el
debate sobre el estado de la autonomía, yo no sé si se lo
tengo que leer o no, dijo que la subida de impuestos no
estaba en el pacto y que ella estaba en desacuerdo con que
los ciudadanos de estas islas pagasen más dinero.
De la misma forma, Sr. Conseller, del tema del juego, de
nuevo, me compara con otras comunidades autónomas, yo
lo que simplemente le digo es que no afecta a un sector o a
un bien tan fundamental para la persona como es la
vivienda, que es un sector más reducido, no afecta a todos
los ciudadanos, pero desde nuestro punto de vista, donde de
nuevo me compara con otras comunidades autónomas,
estamos en desacuerdo con cualquier subida de la presión
fiscal cuando es injustificada, cuando desconocemos a qué
se va a destinar este dinero, bueno, más bien se conoce, a
gasto corriente y a disminución de la inversión.
472
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
Y lo mismo le digo respecte del fondo turístico, usted ahora
va y me dice que se dice fondo medioambiental, oiga, usted
supongo que ha hecho la ley, y la ley lo dice bien claro, fondo de
rehabilitación de espacios turísticos, no diga que se llama fondo
medioambiental, porque la ley deja claro ya a qué se va destinar,
y básicamente son espacios o zonas turísticas, por lo tanto no me
diga que el fondo es medioambiental y, además, de hecho, en el
debate del estado de la autonomía, el diputado de Los Verdes por
Ibiza mostró, si lo ha leído usted, porque creo que usted no
estaba, mostró su desacuerdo y también, no tengo tiempo de
leérselo, pero se lo leería, su desacuerdo con que el fondo lo
manejase la Conselleria de Turismo, y dijo bien claro que el
fondo debería ser exclusivamente medioambiental.
De la misma forma, usted dice, me habla del canon
ecoturístico, de que no nos hemos pronunciado, Sr. Conseller, ya
estamos cansados de decir lo mismo, me gustaría saber cómo
quiere usted que nosotros nos pronunciemos sobre algo que no
sabemos de qué trata, no sabemos cómo va a incidir en el
turismo de estas islas, no sabemos el hecho imponible, no
sabemos el tipo de gravamen, no sabemos nada de nada, y usted
ha comparecido varias veces en la Comisión de Hacienda por
iniciativa nuestra, de nuestro grupo parlamentario, y se ha
negado a contestarnos con total desprecio, por lo tanto, me
parece impresentable que usted nos diga aquí o nos hable de ese
canon ecoturístico que nosotros queremos que usted se estrelle,
nosotros lo que decimos es que no se nos ha querido escuchar, no
se nos ha querido explicar en qué consistirá ese borrador y,
además, ha tenido usted la oportunidad, en varias ocasiones, a
iniciativas de diputadas del Grupo Parlamentario Popular, de
explicarlo y usted expresamente nos decía "no quiero contestar
porque no quiero caer en vuestras redes", eso usted nos
contestaba y consta en el Diari de Sessions.
(Remor de veus)
Por lo tanto, que quede claro. Por lo tanto, Sr. Conseller,
simplemente para acabar, yo le quiero decir que lo importante de
esta ley, lo que sí es importante es que, le guste o no, ustedes han
subido los impuestos a los ciudadanos de estas islas. Y le guste
o no, subir impuestos perjudica a los ciudadanos.
Muchas gracias.
(Aplaudiments i aldarull)
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Diputada. Sr. Conseller d'Hisenda, vol
tancar el torn?
EL SR. CONSELLER D'HISENDA, PRESSUPOSTS,
ENERGIA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (Joan
Mesquida i Ferrando):
Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats. Jo
confirm una sensació que tenc d'avui matí, el Partit Popular
no s'ha estudiat els pressuposts, no se'ls ha estudiat. es
repeteix el mateix ..., si jo hagués hagut de fer una
intervenció sense mirar els pressuposts des d'aquests bancs,
hagués fet la mateixa. "Aumentan capítulo 1, aumentan gasto
corriente, ¿qué es el gasto corriente?" Vegem-ho, què és, les
auditories?, gasto corriente, la renda àgil, gasto corriente, és
improductiu el gasto corriente, el llum que es paga a les
escoles, l'electricitat, perdó, és el mateix, el combustible, és
improductiu tot això? Ja està bé, ja està bé de fer demagògia
barata, això és demagògia barata. I aquí ningú no ha pujat
el capítol 1 de personal, i els ho he demostrat avui matí, i
avui matí li he demostrat, el que passa és que per ventura
devia dormir, com el capítol 2, que vostès el posaven molt
guapo quan feien el pressupost, es disparava amb
increments del 80 i del 90% quan es liquidava el pressupost.
Ja està bé de fer demagògia barata.
Capítol 1, el pes que té el capítol 1 dins el total dels
pressuposts de la comunitat autònoma, un 36,3%, nou punts
per davall del de l'Ajuntament de Palma, un 45%. I
casualment, el pes que té el capítol 1 de l'any passat i el
d'enguany és exactament el mateix, un 36,3%.
Crear més personal. Vegem què ha passat a les empreses
públiques. 1 de gener del 1999, 1.040, 664 fixos, 376
eventuals. A 30 de juny del 1999, un mes abans o
pràcticament damunt període electoral, 70 treballadors nous.
Primer trimestre, 14 nous fixos, segon trimestre, 40
treballadors nous fixos. Són dades que no he tret, avui matí,
però arriba un moment que lògicament ja no pots més, eh?
Les inversions disminueixen, avui matí hem deixat ben
clar que les inversions no disminueixen, i podrien disminuir,
i avui matí els he donat un argument que per ventura no han
captat, que era el mateix que passa amb la renda familiar.
Quan una persona adquireix un habitatge, lògicament fa un
gran esforç, i demana una hipoteca, lògicament aquell any
fa una despesa d'inversió molt alta, és normal que es
mantengui aquesta despesa d'inversió cada any?, no, pot
disminuir. Les inversions no disminueixen, les inversions
augmenten respecte de l'any passat, i el seu pressupost de
l'any 99 era una pressupost d'època electoral, vull recordarho. Les inversions reals a Palma disminueixen, un 4%, i ja
m'explicaran com es pot fer una ciutat més segura
augmentant el pressupost de policia en un 0,55%.
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
Segurament tendrà més efecte l'increment d'impost de béns
immobles de l'Ajuntament de Palma que el que ha fet de
transmissions patrimonials aquest govern. El 2%, diu el regidor
d'Hisenda de l'ajuntament, hem augmentat el 2%, calla l'altre 2%,
el 4% augmenta els habitatges, i això sí que ho notaran els
ciutadans de Balears, i després es diu una altra cosa, després es
diu "nosaltres no hem creat imposts", i què és el cànon de
sanejament?, no és un impost?, no ho és? No han creat imposts,
i el cànon de sanejament?, i l'impost d'instal•lacions que
incideixen en el medi ambient?, què es pensen que les empreses
no ho repercutiran damunt els preus, damunt l'electricitat que
paga aquest vellet que avui ens ve a defensar aquí, aquesta mare
de família que no pot donar ..., no ho paguen això? No facem
aquest tipus de demagògia tan ..., no, no dic el qualificatiu.
Miri, què vol que li digui? Tenim 18.000 milions de pessetes
d'inversions plurianuals compromeses, si no els tenguéssim,
tendríem 18.000 milions de pessetes més, i això d'apuntar-se, jo
ja ho trob el cúmul del cinisme, que "el Sr. Aznar bajó las
hipotecas", això és un desconeixement profund de com funciona
l'autoritat monetària.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Conseller.
473
Però, de totes maneres, entenem que hi ha una sèrie de
mesures que són importants i que són beneficioses per als
ciutadans d'aquestes illes, sobretot les que fan referència a
les deduccions per a la compra del primer habitatge als
joves de menys de 32 anys, per les deduccions en despeses
de guarderia, per la baixada d'imposts a l'hora de comprar
habitatges de protecció oficial, i després, i tot i que aquí ja
s'han referit a la pujada de l'impost de transmissions,
nosaltres entenem que els imposts que graven els immobles
són els més justs, perquè qui més té, més paga. I sobre
aquest impost de transmissions, jo a la diputada del Partit
Popular li voldria fer una precisió, i és que no és cert que la
passada legislatura el PSM plantejàs la rebaixa de l'impost
de transmissions, sinó tot el contrari, plantejava pujar del
6% al 12% l'impost de transmissions, i després es feien una
sèrie d'excepcions, als residents i als pagesos, però el PSM,
en cap moment, no va plantejar la rebaixa de l'impost de
transmissions, és un aclariment que li volia fer, perquè ja ho
he sentit un parell de vegades en aquest parlament, i
entenem que no s'ajusta a la realitat de la proposta que el
PSM va fer a la passada legislatura.
Per la resta, no entraria en les altres qüestions, que el
conseller ja ha defensat perfectament, i pens que no calen
més explicacions, però entenem que almenys per aquests
dos fets, sí que hem de donar suport a la Llei
d'acompanyament dels pressuposts i evidentment rebutjar
l'esmena a la totalitat que ha presentat el Partit Popular.
(Remor de veus)
EL SR. PRESIDENT:
Acabat aquest torn incidental, els grups que vulguin
intervenir? Molt bé. Té la paraula el portaveu del Grup del PSMEntesa Nacionalista.
EL SR. GOMILA I BARBER:
Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats, molt
breument, només per fixar la posició del PSM sobre aquesta
esmena a la totalitat. En primer lloc, la veritat és que ens alegra
veure com aquest govern ha elaborat una llei d'acompanyament
del pressupost pel que realment entenem que ha de servir, i no
com es feia fins ara, que servia per modificar altres lleis, la Llei
de sòl rústic, la Llei d'espais naturals, la Llei electoral, la Llei
d'incompatibilitats dels membres del Govern, fins i tot va servir
per modificar la Llei de l'esport. I aquesta que avui debatem, ha
servir per prendre mesures, totes elles referides o que poden
afectar d'alguna manera els pressuposts generals de la comunitat
autònoma.
Nosaltres, només per aquest fet, ja li donaríem un vot de
confiança a aquesta llei i, per tant, ja no donaríem suport
l'esmena a la totalitat que ha presentat el Partit Popular.
Moltes gràcies, Sr. Diputat. Té la paraula el portaveu del
Grup Parlamentari Socialista.
EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ:
Gracias, Sr. Presidente. Señoras y señores diputados. Sr.
Conseller de Hacienda tiene usted la culpa, Sr. Conseller,
tiene usted la culpa de la intervención que ha hecho la Sra.
Cabrer, tiene usted la culpa, porque si usted no le hubiera
dado semejante varapalo al Sr. Matas, éste no habría
renunciado a venir esta tarde, haciendo improvisar la
intervención, porque sólo desde la improvisación, sólo
desde la improvisación se entiende una intervención como
la que hemos visto, así que otra vez sea más amable, que
nos tiene que durar hasta las próximas elecciones.
Esta ley, entrado en el fondo de la cuestión, esta ley
rompe con una consolidada tradición de los anteriores
gobiernos de derecha que ha sufrido este país, según la cual
se aprovechaba la ley de acompañamiento de los
presupuestos para aprobar disposiciones que debían tener
rango legal, para las cuales no se atrevían a redactar una ley
exclusiva. Y así se incluían en las leyes de acompañamiento
normas tanto para desclasificar el territorio como para
propiciar que un conseller mantuviera su sueldo anterior a
estar en política, en caso de que éste fuera superior al
público, y otros enjuagues semejantes.
Por otro lado, y también por primera vez en nuestra
historia, se implanta dentro de esta ley, en las empresas
públicas, la obligación de presentar obligatoriamente un
plan financiero que permitirá a la Dirección General del
Tesoro negociar en mejores condiciones que hasta ahora la
carga financiera que generan, y hemos visto que las cargas
financieras de esta comunidad no han estado negociadas con
mucho acierto por lo que se deduce de las intervenciones
que hemos oído esta mañana.
474
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
Una vez más, la derecha critica por el aumento de los
tributos, que no de los impuestos, porque ha estado repitiendo
tanto rato impuestos, impuestos sólo ha nombrado uno, lo del
juego es una tasa, no un impuesto, ha dicho aumento, creo que
debíamos entender aumento de los tributos, y se hace en un acto
de completa hipocresía, y es que cuando gobierna la derecha los
tributos suben, y normalmente en perjuicio de los ciudadanos con
menos medios, y el que no esté de acuerdo, con independencia
de otras cosas que se han dicho, que observe lo que sucede en el
Ayuntamiento de Palma, sitio más cercano donde gobierna la
derecha, en el que ha habido una subida del 10% en la
recaudación fiscal que para este año está prevista. La ley de
acompañamiento prevé una subida sobre el impuesto de
transmisiones, un impuesto que una familia de clase media paga
una, dos o tres veces en su vida, y no para cuestiones tan
melífluas como para la vejez o como para asegurar la herencia y
circunstancias de éstas que, desde luego se desprenden de una
filosofía especial de la vida, pero en fin, esa misma familia de
clase media, o más todavía, una de renta inferior que ni siquiera
pueda tener acceso a una vivienda propia, cada vez que abra el
grifo del agua corriente, pagará un 8% más que el año anterior en
el Ayuntamiento de Palma, un 8%, y ese grifo lo tendrá que abrir
varias veces al día. Y no me digan que se sube el agua para
remediar el exceso de consumo, porque el agua la sube Emaya,
una compañía que presume de haber ganado en el último
ejercicio 700 millones de pesetas, mientras que el 30% del agua
de Palma se pierde por fugas en una red que no repara.
Y así, del mismo modo que suben el agua, también suben el
servicio del taxi en un 9%, servicio que tendrán que utilizar todos
los ciudadanos muy a menudo, y así podríamos seguir
explicando cómo se aumentan los impuestos en muchos sitios
donde gobierna la derecha sin ningún problema.
Nos dicen que no están de acuerdo con la subida del impuesto
de transmisiones, y sin embargo por todas partes o en muchas de
las autonomías donde gobierna la derecha, se ha subido ese
impuesto de transmisiones sin ningún problema, menos mal que
no estaban de acuerdo en que subiera.
Y más gracioso todavía es que nos digan que Aznar ha bajado
el tipo de interés, eso sí que no me puedo resistir a hacer una
observación, y es que nosotros creíamos que en españa había una
ley, obligada por el Mercado Común, por la Unión Europea,
según la cual el Banco de España tenía que ser independiente del
Gobierno, que es el que sube y baja el tipo de interés. ¿Cómo ha
hecho Aznar para obligar al Banco de España, independiente del
Gobierno, a que baje el tipo de interés?, ¿cómo lo ha hecho? ¿O
es que el Gobierno aprieta de alguna otra manera, digámoslo de
una manera fina, aquellos organismos independientes del
Gobierno, aquellos poderes independientes para que hagan lo que
diga el Gobierno? Que nos lo explica, cómo Aznar ha obligado
a una institución independiente, el Banco de España, a que baje
el tipo de interés, que nos lo diga y así descubriremos cómo
puede hacer que poderes independientes, poderes independientes
respondan a los intereses del Gobierno, será muy interesante,
muy interesante.
Bien, la enmienda a la totalidad con devolución al Govern
supone que el Partido Popular no está de acuerdo con que se
bonifique a los jóvenes menores de 32 años que adquieran una
vivienda, supone que no está de acuerdo con que quienes tengan
hijos menores de 3 años deduzcan un 15% de lo que les cuesta la
guardería, supone que no están de acuerdo con que se suban los
impuestos sobre el juego, y así directamente y claramente lo han
manifestado ya por fin.
Quería llamar también la atención, señoras y señores
diputados, sobre lo dispuesto en el artículo 12 de esta ley,
por el que se introduce un nuevo artículo, el 86 bis de la Ley
de finanzas de la comunidad autónoma que permite la
generalización en el empleo del soporte electrónico en la
gestión económicofinanciera de la administración, lo cual
permitirá agilizar los procedimientos, agilizar los
intercambios de datos sustituyendo progresivamente el
papel. Y al ser de aplicación tal normativa, también a los
documentos que se emitan por la administración a petición
de este parlamento, es de suponer que se agilizará la
relación entre este órgano legislativo y el Govern. También
se beneficiarán de este sistema el Síndic de Comptes, el
Síndic de Greuges y otros órganos estatales y autonómicos.
Pero sin duda, la medida estrella de esta ley de
acompañamiento, se recoge en el artículo 16, al creación de
un fondo de rehabilitación de espacios turísticos con la
finalidad de conseguir la remodelación y rehabilitación de
zonas turísticas y la recuperación de recursos y de espacios
naturales y patrimoniales de relevancia turística. Sin duda,
a los ciudadanos de estas islas que deseamos que exista una
mayor y mejor protección del medio natural nos gustaría
que ya estuviera cerrado y determinado el origen del dinero
que debe de nutrir ese fondo. Nuestro grupo considera que
hay dos sectores que especialmente se benefician de nuestro
medio natural, sin contribuir de una forma adecuada a su
mantenimiento, y que se debe aprovechar el cauce que abre
esta ley de acompañamiento para conseguir esa
contribución. esos sectores son, por un lado el Estado, que
obtiene unos impresionantes ingresos, entre otros impuestos
a través del IVA que recauda por la explotación turística de
nuestros recursos naturales. Por otro lado los extranjeros y
los residentes de nuestra comunidad, que disfrutan de
nuestros recursos naturales, cada vez más escasos y
maltratados, sin compensar a nuestra comunidad por el
deterioro que la superpoblación, por estacional que sea,
ocasiona a nuestro medio ambiente.
La redacción de este artículo 16 es sin duda sólo un
primer paso, pero necesario para todo lo que queda todavía
por hacer. ¿Cuál es la opinión de la derecha sobre este
asunto? Nos la dicen en su enmienda a la totalidad. Alguien
dice que no se ha manifestado la derecha, en la enmienda a
la totalidad nos lo dicen. Nos dicen que ese fondo de
rehabilitación no responde a las necesidades
medioambientales de nuestras islas. ¿Y qué es lo que
responde a las necesidades medioambientales de estas islas?
¿Qué hace falta para remediar las necesidades
medioambientales de nuestras islas, si no es dinero? A las
necesidades medioambientales que no responde, y a las que
no dará solución, es a las de esa derecha que durante los
últimos 16 años no ha hecho más que consumir territorio, y
que nos ha llevado a una situación de emergencia como la
que nos encontramos; que sistemáticamente ha votado en
contra de todas cuantas propuestas han entrado en este
parlamento que hayan podido significar protección para
nuestro medio ambiente, de esa derecha que todavía no ha
entendido lo que dijeron las más de 30.000 personas que
hace poco más de un año se manifestaban en la isla de
Mallorca, las 12.000 que se manifestaban en Ibiza y otras
tantas en Menorca, para decirle al Gobierno del Partido
Popular que ya bastaba, que la defensa del medio ambiente
ha de ser prioritaria. Y ahora nos dicen que disponer de
dinero afecto a la remodelación y rehabilitación de las zonas
turísticas y a la recuperación de recursos y de espacios
naturales, no responde a las necesidades medioambientales
de estas islas.
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
Tienen que dejar de una vez ya ese discurso destructivo. Lo
que es una buena idea, que la ha tenido este gobierno, que ellos
por una circunstancia u otra no la pusieron en marcha, no la
tuvieron, no la completaron, o lo que fuera, ahora la ha tenido
este gobierno y no quieren facilitar las cosas, en un egoísmo
excesivamente sectario que sólo hace perjudicar a nuestro medio
ambiente. Tenían que dejar esa postura y dedicarse a colaborar
más en que ese fondo sea de una vez, y pronto, y cuanto antes
mejor, una realidad; que hay que aprender de la actitud que tuvo
el Partido Socialista, que cuando ustedes ese régimen especial,
fiscal que fuera en un principio, etcétera, lo despojaron de todas
aquellas cosas que eran inútiles ilegales, se votó a favor en el
Parlamento, contrariamente a lo que decía por aquí un señor hace
unos días, que el Partido Socialista no había votado a favor,
había votado a favor, en cuanto pudieron construir...
(Remor de veus)
Parece que oigo música de los Teletubbies, no sé si es que hay
una interferencia o qué, pero desde luego...
Calma, calma. Pido calma. Les ruego que se pongan en un
debate constructivo y no destructivo, y que hagan lo posible para
que esto salga cuanto antes, que es lo mejor que nos puede pasar
en estas islas. Gracias, Sr. Presidente.
475
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Portaveu. La Sra. Cabrer vol intervenir per
contradiccions? Té la paraula per cinc minuts.
LA SRA. CABRER I GONZÁLEZ:
Gracias, Sr. Presidente, señoras y señores diputados.
Para contestar a los grupos que han intervenido en contra de
la enmienda presentada por el Partido Popular, en primer
lugar al diputado del PSM quiero decirle que efectivamente
ellos proponían la subida del impuesto de transmisiones
patrimoniales para los no residentes, pero proponían la
bajada de ese impuesto para los residentes, y lo propusieron
en dos ocasiones, mediante una proposición no de ley y
mediante una enmienda a las Directrices de Ordenación del
Territorio. Ustedes ahora dicen que están de acuerdo,
porque quien más tiene más paga. Yo ya he dicho
reiteradamente que esto no va a ser, que aquí quien se va a
ver perjudicado es el ciudadano que tiene que pedir una
hipoteca, que es el ciudadano medio o más desfavorecido de
estas islas, y que éste sí, porque éste sí que va a tener que
escriturar todo el valor d la compraventa y no podrá hacer
uso de dinero negro. Y lo que digo es que esta subida de
impuestos para pagar gasto corriente. Dicen que no, que no,
que nosotros aumentábamos el gasto corriente, que lo
presupuestado no coincidía después con lo que se iba
haciendo a lo largo del ejercicio. Miren, nosotros tal vez
hacíamos modificaciones de crédito, pero en la vida se usó
dinero de inversiones a gasto corriente. Si aumentaba el
gasto corriente lo hacía a costa del propio gasto corriente,
nunca se permitía que el dinero de las inversiones, porque
no sólo es pasar dinero de capítulo 7 a capítulo 4, porque
nada prohíbe que el capítulo 7 se nutra del capítulo 6, de 7
se pase a 4, y del capítulo 4 se pase a 2 o se pase a capítulo
1. Por lo tanto, es una ilimitación total lo que pueden hacer
con el presupuesto. Y menos mal que dejamos
comprometidos 18.000 millones de inversión, porque si no,
no sabemos qué se invertiría en estas islas.
(Aldarull a la sala).
Al Sr. Diéguez quiero decirle que yo no improviso.
Normalmente, y se lo digo de corazón, nunca improviso.
Quien improvisa me parece que es usted, porque el tema de
los presupuestos realmente no es lo suyo, y se le nota
además, se le nota. Usted dice que la ley ya no contempla
medidas como antes se contemplaban. Ojalá hubieran
contemplado medidas que necesita esta ley, como es
resolver el tema de los funcionarios interinos y olvidarnos
así de la persecución ideológica. Usted dice que sólo se
aumenta un impuesto, que lo demás son tributos. Oiga, ¡por
el amor de Dios! En primer lugar, que es mentira, porque
también se aumenta el impuesto sobre el bingo, que es un
impuesto. Estúdiese un poquito. Y aparte, qué más da
impuesto o tributo, se aumenta la presión fiscal de los
ciudadanos de las Islas Baleares.
476
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
Me dice que mi teoría de la familia y de la vejez... Mire, es
así, la mayoría de ciudadanos, las familias normales quieren
adquirir una vivienda, y les da una tranquilidad, porque en un
momento de apuro, en un momento futuro pueden venderla y
pueden disponer de ese dinero, y eso es así en la mentalidad de
la mayoría de los ciudadanos de estas islas, y gracias a Dios que
tienen esta mentalidad. Me habla del agua, precisamente ustedes
me hablan del agua, cuando ustedes han prometido y prometido
lo del canon de saneamiento de aguas. Ustedes pedían
reiteradamente aquí que se bajase la tarifa de canon, el Sr. Roig,
candidato al Ayuntamiento de Palma prometió que no se pagaría.
El Sr. Antich prometió en el discurso de investidura que se
bajaría el canon de saneamiento de aguas, y aquí nada de nada,
al contrario, se sube. Por tanto, no me hable usted del canon. Y
la verdad es que yo no venía preparada para un debate sobre los
presupuestos del Ayuntamiento de Palma, Sr. Conseller, el año
que viene me estudiaré los presupuestos del Ayuntamiento de
Palma y me estudiaré los presupuestos del Ayuntamiento de
Algaida, por si acaso, me estudiaré todos los presupuestos de los
ayuntamientos, porque realmente yo creo que escudarse ahora en
el Ayuntamiento de Palma, es que precisamente tienen pocos
argumentos para rebatir ésta subida de impuestos. Y tal vez el Sr.
Diéguez sigue con el Ayuntamiento de Palma porque debe tener
un cierto trauma de haber perdido las elecciones primarias para
el Ayuntamiento de Palma.
Respecto del fondo, usted dice que en nuestra enmienda
poníamos que no responde a las necesidades medioambientales
de estas islas. Efectivamente, lo seguimos manteniendo.
Nosotros creemos que el debate sobre la finalidad del fondo va
a quedar cerrado hoy aquí, o cuando se apruebe la ley de
acompañamiento a finales del mes de diciembre. Nosotros
creemos que no responde a estas necesidades, porque quien
necesita del fondo son los agricultores. Nosotros creemos que el
medio ambiente son los agricultores, y no nos cansaremos de
repetirlo. Por lo tanto, no estamos de acuerdo con que ya se
encorsete la finalidad de este fondo, cuando ni siquiera sabemos
lo del canon si se pondrá, si no se pondrá, o cómo derivará.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Diputada. Si no hi ha més intervencions...
Cap dels grups que no han intervengut vol intervenir per
fixar posicions? No?
Doncs avisarem que hi ha votació.
Passam a votar l'esmena a la totalitat presentada pel
Grup Popular respecte de les mesures tributàries,
administratives, de funció pública i econòmiques.
Senyores i senyors diputats que votin a favor, es posin
drets, per favor. Gràcies
Senyores i senyors diputats que voten en contra, es posin
drets, per favor.
Cap abstenció?
Vots a favor, 23; vots en contra, 30. En conseqüència,
queda rebutjada aquesta esmena a la totalitat.
Passam...
Si volen, podem repetir la votació.
Senyores i senyors diputats, repetim la votació, ja que la
comptabilitat manual que duim des de la Mesa no ens
funciona.
Senyores i senyors diputats que votin a favor de
l'esmena, es posin drets, per favor. Gràcies
Senyores i senyors diputats que voten en contra, es posin
drets, per favor.
Abstencions? Cap.
Por lo tanto, simplemente, y ya para acabar, señores y señoras
diputados, yo no me pienso cansar de repetirlo: se han subido los
impuestos, y la subida de impuestos perjudica a los ciudadanos
de les Illes Balears. Muchas gracias.
(Aplaudiments)
Resultat definitiu de la votació: Vots a favor, 24; vots en
contra, 28. En conseqüència, queda rebutjada l'esmena
presentada pel Grup Popular.
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
IV.- Declaració institucional amb motiu
Internacional contra la violència cap a les dones.
del
Dia
Passam al punt darrer de l'ordre del dia, que novament és un
punt de consens entre tots els grups, la qual cosa després d'un
debat llarg i un poc renouer sobre els temes que hem tractat,
sempre dóna una certa alegria de veure que els grups polítics són
capaços de posar-se d'acord en les coses positives, i és un
declaració institucional consensuada per tots els grups
parlamentaris, amb motiu del Dia Internacional de la violència
cap a les dones. El Sr. Secretari Primer de la Mesa té la paraula
per llegir.
EL SR. SECRETARI PRIMER:
"Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional contra la
violència a les dones, el Parlament de les Illes Balears pren el
següent acord:
Declaració institucional contra la violència que sofreixen les
dones.
El Parlament de les Illes Balears, per unanimitat de tots els
grups polítics, manifesta la seva repulsa més enèrgica davant els
maltractaments que sofreixen les dones, i vol expressar la seva
solidaritat, no només amb les víctimes d'aquest tipus de
violència, sinó també amb els seus familiars.
477
- Donar suport a les iniciatives de les organitzacions de
dones i no governamentals encaminades a despertar la
consciència sobre el problema de la violència contra les
dones, per contribuir a la seva eradicació.
- Difondre la informació sobre l'assistència de què
disposen les dones i les famílies que són víctimes de la
violència.
- Reconèixer, donar suport i promoure el paper
fonamental que desenvolupen les institucions intermèdies,
com són els centres d'informació a la dona, els centres
d'atenció primària de salut, de planificació familiar, els
centres per a les famílies emigrants, i altres similars en
matèria d'informació i educació relatives als
maltractaments.
El Parlament de les Illes Balears es compromet, a més,
a impulsar totes les iniciatives que es proposin i que vagin
encaminades a prevenir i eradicar la violència, i ajudar les
víctimes de les agressions físiques i psíquiques, amb la
finalitat que en la nostra comunitat es produeixi un grau de
tolerància zero davant la violència contra les dones a nivell
individual, col•lectiu i institucional".
EL SR. PRESIDENT:
S'aprova?
El Parlament de les Illes Balears reitera el seu compromís per
eradicar la violència domèstica, en coordinació amb la resta de
les administracions públiques i les forces de seguretat de l'Estat,
i anima totes aquelles persones, especialment totes les dones, que
han estat passant situacions de violència a la seva llar, que
denunciïn aquest delicte, que atempta contra el dret fonamental
de la pròpia persona, reconeixent que la violència contra les
dones és un obstacle per aconseguir objectius d'igualtat,
desenvolupament i pau, menyscabar gaudir dels drets humans i
les llibertats fonamentals, considerant que els drets humans i les
llibertats fonamentals són patrimoni inalienable de tots els éssers
humans, i la seva promoció i protecció responsabilitat primordial
de tots els governs, conscients que en la nostra comunitat el
desenvolupament progressiu del respecte als drets humans no pot
ser compatible amb les situacions de maltractaments, violència
i agressions sexuals que sofreixen les dones, i que a més són
denunciades només una mínima de les que realment es
produeixen, reiteram el compromís de dur a terme les mesures
recollides a la plataforma d'acció de Pequín, i ens comprometem
a:
- Adoptar totes les mesures necessàries, especialment en
l'àmbit de l'ensenyança, per modificar els models de conductes
socials i culturals de les dones i homes, i eliminar els perjudicis
i pràctiques consuetudinàries i de qualsevol altre tipus basades
en la idea d'inferioritat o superioritat d'un o altre sexe, i dels
estereotips assignats a les dones i homes.
- Facilitar a les dones víctimes de la violència l'accés als
sistemes judicials, i segons el previst a les lleis; contribuir a
cercar solucions justes i eficaces per reparar els danys i
perjudicis dels quals han estat objecte, i informar-les sobre el seu
dret a obtenir una compensació mitjançant aquests mecanismes.
- Establir centres d'acollida i serveis de recolzament dotats
dels recursos necessaris per atendre els infants i dones víctimes
de la violència, i donar-les serveis mèdics, psicològics i
d'assessorament, i també assistència lletrada gratuïta o de baix
preu, quan sigui necessari, a més de l'orientació necessària per
ajudar-les a trobar mitjans de subsistència.
Idò s'entén aprovada per assentiment, i convoc els
portaveus extraordinàriament d'aquí a cinc minuts a la sala
on habitualment tenim la Junta de Portaveus, per tenir Junta
de Portaveus.
S'aixeca la sessió.
478
DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999
DIARI DE SESSIONS
DEL
PARLAMENT
DE LES
ILLES BALEARS
PREU DE LA SUBSCRIPCIÓ
Un any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.000 pessetes.
Sis mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.000 pessetes.
Tres mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 500 pessetes.
Preu de l'exemplar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 pessetes.
Redacció i Administració
PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
C/ Palau Reial, 16
PALMA DE MALLORCA
Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma
Descargar