[ pdf ] Barcelona societat nº 5 (revista completa)

revista d’ informació i estudis socials
Barcelona societat /5
1996
SUMARI
003 Presentació
Perfil Social
004 Els hàbits esportius de la població barcelonina, 1995
ANTÒNIA CANYELLAS I JOSEP ROVIRA
Dossier
022 El parc d’habitatges a Barcelona
JULI ESTEBAN I AMADOR FERRER
Radiografia
047 Poblenou: dinàmica econòmica i perspectives urbanístiques
´
FERRAN BRUNET, JOAN MIQUEL PIQUÉ I JORDI VAZQUEZ
Monografies
073 La demanda i el consum cultural dels ciutadans de Barcelona
ÀREA DE CULTURA. AJUNTAMENT DE BARCELONA
CIEU/INITS
087 El servei de voluntariat de Creu Roja
ÀREA D’ESTUDIS D’OPINIÓ. ICB
097 L’estat de salut de les dones de Barcelona: comparació entre les treballadores i les mestresses de casa
ISABELLA ROHLFS, CARME BORRELL, JOSEP DE ANDRÉS, LUCÍA ARTAZCOZ I MARIONA RIBALTA
105 El temps de la vida quotidiana de les dones de Barcelona
MARIA PRATS, M. DOLORS GARCIA RAMON I GEMMA CÀNOVES
110 La població de Barcelona, 1995
´
DEPARTAMENT D’ESTADISTICA.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
119 La destinació de l’emigració barcelonina: aproximació a una tipologia de municipis
´
DEPARTAMENT D’ESTADISTICA.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
125 L’escolarització a Barcelona: dades del curs 94/95
´
FRANCESC IÑIGUEZ
Referències
131 Un sistema d’informació per a l’Atenció Primària a la ciutat de Barcelona
´ CARME BORRELL I HELENA PAÑELLA
ISABEL PASARIN,
138 Resumen/Summary
Consell editorial
EULÀLIA VINTRO´ CASTELLS, Presidenta de la Comissió de Benestar Social i Educació
MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA, Presidenta de la Comissió d’Ocupació i Promoció Econòmica
XAVIER CASAS I MASJOAN, President d’Equilibri Territorial i Planejament Urbà
JOAQUIM DE NADAL I CAPARÀ, President de la Comissió de Presidència i Política Cultural
TERESA SANDOVAL I ROIG, Presidenta de la Comissió Ciutat Amiga i Joventut
PERE ALCOBER I SOLANAS, Regidor Ponent de Participació Cívica
ALBERT BATLLE I BASTARDAS, Regidor Ponent de Relacions Ciutadanes i Esports
IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ, Regidora Ponent de Joventut i Dona
AGUSTI´ SOLER I REGÀS, Regidor Ponent de Drets Civils
ENRIC TRUÑO´ I LAGARES, Regidor Ponent d’Educació i Turisme
Director
Txema Castiella
Cap de redacció
Isabel Sánchez
Cap d'informació
Pep Gómez
Cap de producció
Jaume Capsada
Consell de redacció
Blanca Barbero (Àrea de Cultua)
Antonia Canellas (Àrea d’Esports)
Antoni Castells i Dolors Cotrina (Gabinet Tècnic de Programació)
Anna Ferrer (Àmbit de la Via Pública)
Xavier Güell (Revista Barcelona Economia)
Francesc Iñíguez (Àrea d’Educació)
Josep M. Lahosa (Consell Tècnic de Seguretat Urbana)
Marta Martí (Àrea de Promoció Econòmica)
Emi Pallàs (Àrea d’Afers Socials)
Antoni Plasència (Àrea de Salut Pública)
Àngels Pont (Instiut Municipal d’Informàtica)
Marta Rafales (Biblioteca Municipal)
Anna Ventura i Ramon M. Canals (Departament d’Estadística)
Secretària de redacció
Montse Marco
Assessorament lingüístic
Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.
Traduccions: CODI-7
Disseny i maquetació
Estudi Propaganda
Impressió
Exp.: 9651241 - Impremta municipal.
ISNN: 1133-6315
Dipòsit legal: B. 21686-1993
Edició
Gerència del Sector de Serveis Personals
C/ Ciutat, 4 5a. planta.
08002 Barcelona.
Telèfon: 402 32 20-32 04.
Fax: 402 32 12
EMAIL: Tcastiella © mail.bcn.es
© Ajuntament de Barcelona.
“Barcelona societat” té una periodicitat semestral.
Es permet reproduir les dades i la informació provinents de fonts municipals, citant la procedència.
Els articles inclosos en aquesta publicació són responsabilitat exclusiva dels seus autors.
PRESENTACIO´
“Barcelona Societat”, com a revista
d’altres aspectes. Aquestes informacions
acció, a partir dels programes que es pre-
d’informació i estudis socials, ha apostat,
tenen una lectura directament relaciona-
veuen en el conveni signat entre la Creu
des del seu inici, per difondre aquells es-
da amb les necessitats socials i informen
Roja i l’Ajuntament de Barcelona. Es
tudis i investigacions que, en l’àmbit de
sectorialment de les desigualtats en
tracta d’un dels pocs estudis sistemàtics
Barcelona i des d’una perspectiva social
matèria d’habitatge.
sobre els dos vessants de l’acció voluntà-
oberta, són d’interès i utilitat per als res-
Les monografies apleguen, com en
ponsables tècnics i polítics, els professio-
altres números, estudis recents sobre te-
nals, les entitats socials i els experts. En
mes socials. Amb l’article La Població de
La radiografia presenta un estudi re-
conseqüència, la revista intenta acostar-
Barcelona 1995 continuem la publicació
alitzat sobre la zona del Poble Nou, que
se als principis de transparència, inter-
d’aquests informes anuals del Departa-
continua l’anàlisi del territori iniciat en el
disciplinarietat i rigor.
ria i ofereix una aproximació al nivell de
satisfacció dels serveis.
ment d’Estadística, en aquest cas com-
número anterior amb el diagnòstic de la
Creiem que aquest número respon a
plementat amb una monografia que ana-
Zona Nord de Nou Barris, amb la inten-
aquesta voluntat. Els estudis sobre els
litza amb detall els fluxos migratoris des
ció de difondre també els estudis que ens
hàbits esportius de la població i la de-
de Barcelona a les principals ciutats de la
acosten a la realitat heterogènia de la
manda i el consum cultural dels ciuta-
província.
ciutat de Barcelona.
dans, tots dos referits a Barcelona, oferei-
Dues monografies tenen relació
Finalment, volem agrair als autors i
xen un coneixement actual de dues
amb les condicions de vida de les dones.
les autores, al conjunt de dependències
dimensions importants de la qualitat de
Es tracta de l’estudi sobre el temps de la
municipals, i als departaments universi-
vida i el to vital de la ciutat, com són la
vida quotidiana de les dones de Barcelo-
taris i centres d’estudis, la seva col.labo-
cultura i l’esport.
na i d’un estudi en què es compara l’estat
ració en l’elaboració d’aquest número
de salut de les dones treballadores i de
que teniu a les mans.
El dossier està dedicat, en aquest
número, al parc d’habitatges de Barcelo-
les mestresses de casa.
na. Es tracta d’un interessant treball que
Volem destacar, també, la presenta-
ofereix una anàlisi dels habitatges de
ció d’un estudi, realitzat a finals de 1995,
Barcelona, del seu estat, superfície, ocu-
sobre el voluntariat de Creu Roja i sobre
pació, antiguitat i equipament, entre
els usuaris que es beneficien de la seva
3
PERFIL S
ELS HÀBITS ESPORTIUS DE LA POBLACIO´
BARCELONINA, 1995
RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS DE L’ENQUESTA REALITZADA
PER L’ÀREA D’ESPORTS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
ANTÒNIA CAÑELLAS I JOSEP ROVIRA. Àrea d’Esports, Ajuntament de Barcelona
Aquesta enquesta té com a antece-
paràmetres de l’enquesta del 89. Els
pràctica esportiva, encara que es faci
dent la realitzada també per l’Àrea
temes sobre els quals es pregunta en
sense regularitat, fins i tot si es fa a l’estiu
d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona,
l’enquesta són tots els relacionats amb
o durant les vacances”. Es considera sub-
l’any 1989.1 L’objectiu principal de l’estu-
l’activitat esportiva i la seva pràctica en el
jectiu perquè a l’entrevistat no se li espe-
di, igual com en l’anterior, ha estat el
temps de lleure: els índexs de pràctica
cifica quines són les activitats que es
d’obtenir la màxima informació possible
esportiva a la ciutat, les activitats practi-
consideren esport, queda a criteri seu
sobre les opinions i actituds dels barcelo-
cades, els equipaments utilitzats, les for-
decidir-ho. Les categories que s’extrauen
nins i barcelonines davant l’esport i la
mes de practicar esport; les motivacions,
d’aquest indicador són les de “practicant
seva pràctica. El fet de disposar de dades
la demanda esportiva; l’esport com a
esportiu” (tots els que responen que
anteriors permet, a més de l’estudi
espectacle i tot un recull d’opinions al
practiquen, almenys, un esport) i “no
actual, una anàlisi comparativa i evoluti-
voltant de l’esport en general.
practicant” (els que diuen que no fan cap
va de la dinàmica esportiva de la ciutat,
El treball de camp i la tabulació de
que abasta des del període preolímpic
les dades han estat realitzats per l’empre-
fins al postolímpic.
sa SOFEMASA.
hab.) i mantenint la proporcionalitat d’e-
Amb l’indicador de pràctica real
s’intenta afegir una major concreció al
Prenent com a univers la població
barcelonina de 15 a 59 anys (1.015.145
esport actualment).
concepte de practicant esportiu. Se li
L’anàlisi de la pràctica esportiva a la
ciutat de Barcelona
dats, sexe i districte municipal (segons
presenta a l’entrevistat una llista de 59
activitats fisicoesportives (taula 1) i se li
pregunta quina o quines són les que
les dades del padró 1991) s’ha definit una
Abans de presentar els resultats i
practica i amb quina freqüència realitza
mostra de 2.022 persones. Per a un nivell
per a facilitar la interpretació i valoració
cadascuna d’elles a partir de les següents
de confiança del 95%, el marge d’error
de les dades, ens sembla important pre-
opcions: “tres o més vegades a la setma-
per a les dades totals és de 2,3%. En les
cisar quins han estat els criteris seguits
na; una o dues vegades a la setmana amb
dades per districtes els marges d’error
en l’anàlisi dels índexs de pràctica espor-
menys freqüència; només durant les
augmenten considerablement. Respecte
tiva a Barcelona. S’han utilitzat tres tipus
vacances”. Dels resultats obtinguts se
dels totals, varien en funció de la pobla-
d’indicadors: l’indicador de pràctica
n’extrau les categories de:
ció de cada districte, des del 5,7% fins al
autopercebuda, l’indicador de pràctica
– practicants esportius: els que practi-
8,1%.
real i l’indicador de pràctica recent. Els
quen, almenys, una de les activitats mos-
La metodologia utilitzada ha estat
dos primers, utilitzats amb els mateixos
trades, independentment de la freqüèn-
l’entrevista personal a domicili partint de
termes, segons definició de J.Marcos a
cia,
la selecció per rutes aleatòries. El qües-
l’enquesta del 1989, i el tercer s’ha intro-
– practicants esportius regulars: practi-
tionari conté un total de 68 preguntes i
duït com a nou indicador en aquesta
quen almenys una de les activitats mos-
ha estat elaborat a partir dels mateixos
enquesta del 1995.
trades amb una freqüència mínima d’un
2
L’indicador de pràctica autoperce-
cop per setmana,
buda reflecteix la percepció que té el
– practicants esportius ocasionals: prac-
que es va realitzar l’any 1989 va ser Los hábitos deportivos de
propi ciutadà sobre si es considera prac-
tiquen almenys una de les activitats mos-
los españoles, de M. GARCIA FERRANDO (1985), que es va uti-
ticant esportiu o no. La pregunta que se li
trades amb menor freqüència o només
fa és: “Pot dir-me si practica cap esport,
durant les vacances,
més d’un, cap o si abans en practicava i
– no practicants: els que no practiquen
ara no? Ens referim a qualsevol mena de
cap activitat.
1. Al mateix temps, l’antecedent més immediat de l’enquesta
litzar com a referència a l’hora d’elaborar el qüestionari.
2. MARCOS, J.: Pràctica esportiva i actituds envers l’esport a la
ciutat de Barcelona. Àrea d’Esports, Ajuntament de Barcelona,
1989.
4
OCIAL
diferència, que ja va manifestar-se en
Taula 1
Llista de les 59 activitats fisicoesportives presentades als enquestats, 1995
Activ. subaquàtiques
Arts marcials
Atletisme
Bàdminton
Ball
Bàsquet
Beisbol/softbol
Billar
Bitlles/petanca
Boxa
Caminar/Trekking
Ciclisme/ciclotur/mount. bike/trialsin
Culturisme
Dansa
Dards
Escacs
Escalada/espeleologia
Esgrima
Esports aeris
Esports del motor
Esquaix
Esquí nàutic
Esquí/esports neu
Exercicis gimnàstics a casa
Fúting/jogging
Frontó
Futbol
Futbol americà
Futbol sala
Gimnàst. competició
(artíst/esport)
Gimnàst. manten/
aeròbic/gim. jazz
Golf
Halterofília
Handbol
Hípica/polo
Hoquei herba
Hoquei patins
Ioga
Lluita
Monopatí
Motonàutica
l’estudi del 89, ens fa suposar que hi ha
moltes persones que no es consideren
Muntanyisme/excursion/
orientació
Musculació
Natació (curses, salts, waterp.,
sincronitzada)
Natació recreativa
Passejar
Patinatge
Patins en línia
Pentatló/tetratló
Pesca/caça
“Puenting”/”Barranquisme”
Rem/piragüisme/rafting
Rugbi
Tennis
Tennis de taula
Tir amb arc
Vela
Voleibol
Windsurfing
Altres: ... (opció oberta)
practicants esportius i, en canvi, realitzen alguna activitat física, fins i tot amb
regularitat. Tanmateix, també es fa evident que el concepte d’esport més generalitzat entre la població té un significat
més restringit. Quan es pregunta sobre la
realització d’alguna pràctica esportiva no
sempre es pensa en activitats com caminar, passejar, la dansa.... que formen part
d’un concepte més ampli que agrupa tot
el que diríem “activitats fisicoesportives”
i que nosaltres tractem genèricament
com a esport.
La comparació amb les dades
corresponents a enquestes molt similars,
realitzades en els àmbits d’Espanya4 i de
De fet, en la descripció d’aquest
activitats es pregunta a l’enquestat quina
Catalunya, 5 ens permet veure que el
indicador hi trobem la definició de
o quines ha practicat i quantes vegades
nivell de pràctica esportiva a la ciutat de
“pràctica esportiva” que serveix de marc
en les dues darreres setmanes anteriors a
Barcelona és superior a les mitjanes
conceptual en aquesta recerca. Ho
l’entrevista, a més del temps (valorat en
generals del país.
remarquem perquè no hi ha una defini-
minuts) que ha destinat a cadascuna
ció estàndard de “fer esport”. Estudis
d’elles.
A Barcelona, la meitat de les persones entre 15 i 59 anys fan esport al
menys un cop per setmana
realitzats des de diferents sectors així ens
Les fonts utilitzades per a les taules i
ho confirmen: hem observat grans
gràfics són les dues enquestes de l’Àrea
diferències entre xifres sobre dades simi-
d’Esports de 1989 i 1995 (se citen com a
lars en enquestes, fins i tot realitzades
Barcelona 89 i Barcelona 95). Quan s’uti-
L’anàlisi dels índexs per les diferents
amb la mateixa població mostral. Des de
litzen altres fonts s’especifiquen en el
variables i, sobretot, la comparació amb
l’àmbit de la salut, per exemple, es valora
lloc corresponent.
les dades de l’enquesta del 89, ens mos-
com a pràctica regular la realització d’un
Observant les dades de les taules 2 i
exercici físic intens (que faci suar),
3, que recullen els índexs dels que fan
almenys, dues vegades per setmana.3
esport o no a Barcelona segons els tres
questa de Salut 1992-93, 1995.
3. Àrea de Salut Pública. Institut Municipal de la Salut: En-
El que definim com a indicador de
tipus d’indicadors, veiem com el nombre
4. Generalitat de Catalunya, Secretaria General de l’Esport:
pràctica recent ha estat introduït en
de persones que s’autoidentifiquen com
Enquesta sobre la pràctica d’activitats fisicoesportives a Cata-
l’enquesta del 1995 per reforçar les dades
a practicants esportius (46%) és molt
que ens proporciona l’indicador de pràc-
inferior al nombre dels que definim com
tica real. Sobre la mateixa llista de 59
a practicants “reals” (64%). Aquesta
5
lunya, 1995.
5. GARCIA FERRANDO, M.: Los españoles y el deporte (19801990). Un análisis sociológico. Instituto de Ciencias de la Educación Física y el Deporte, 1991.
Taula 2
Índexs de pràctica esportiva a Barcelona, 1995 / Catalunya, 1990(1) / Espanya,1990(2), segons el tipus d’indicador
(Base: total de la població)
Indicadors
Practicants esportius
No practicants esportius
Barcelona 1995
(Base: 2.022) %
Catalunya 1990
(Base: 2.500) %
Espanya 1990
(Base: 4.625) %
Barcelona 1995
(Base: 2.022) %
Catalunya 1990
(Base: 2.500) %
Espanya 1990
(Base: 4.625) %
46
35
35
54
65
65
64
51
13
64
47
17
34
20
14
36
36
66
-
-
-
53
35 (3)
-
47
-
-
Pràctica autopercebuda
Pràctica real:
total
regular
ocasional
Pràctica recent
(1) Enquesta sobre la pràctica d’activitats fisicoesportives a Catalunya, 1990. Secretaria General de l’Esport, 1995.
(2) M. GARCÍA FERRANDO. Encuesta sobre los hábitos deportivos de los españoles, 1990. Instituto de Ciencias de la Educación Física y del Deporte.
(3) Aquesta dada està extreta de l’enquesta sobre activitat física i salut, 1990 (sobre una mostra de 1.000) del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Direcció General de Salut Pública.
riors a l’entrevista, amb un percentatge
Taula 3
Índexs de pràctica esportiva a Barcelona, 1995-1989. Dades totals i per sexe
(Base: total de la població)
1989
Bases:
Pràctica regular
Pràctica ocasional
No practica cap esport (*)
Pràctica recent
Pràctica autopercebuda
global del 53%. Per altra banda, els que
fan esport de forma ocasional han disminuït significativament i, de la mateixa
1995
manera, s’ha incrementat el nombre de
Total
(3.507)
Homes
(1.719)
Dones
(1.788)
Total
(2.022)
Homes
(989)
Dones
(1.033)
persones que actualment no fan cap
%
%
%
%
%
%
un 31% que anteriorment n’havia fet
47
29
24
50
59
25
15
39
35
32
33
40
51
13
36
53
46
57
14
29
61
56
45
12
43
45
36
(*) segons l’indicador de pràctica real. Tant en les taules i gràfics, com en el text, s’utilitza freqüentment com a referència
base la subpoblació “practicants esportius” i “no practicants” . Volem aclarir que, si no s’especifica el contrari, l’indicador de
procedència és el de pràctica real.
tipus d’activitat. D’aquests darrers, hi ha
força i un 33% que no n’ha fet mai;
aquest percentatge ha tingut una important disminució respecte de 1989, que
era del 47%.
Un altre increment notable respecte
del 1989 és el que es produeix entre les
dones que fan esport regularment; percentatge que, tot i que encara és inferior
tra que la pràctica esportiva tendeix cap
1989 eren el 47 % (percentatge que en
al dels homes, ha augmentat de 10 punts.
a una evolució qualitativa. En primer
aquell moment ja es va valorar com a alt
Segons el mateix indicador, els homes
lloc, s’observa una consolidació de la
en relació als índexs d’altres ciutats euro-
mostren un petit descens (2 punts); en
pràctica esportiva, que es manifesta com
pees), s’han incrementat en 4 punts: 51%,
canvi, segons l’indicador de pràctica
un hàbit regular entre la meitat dels
al 1995. Aquest resultat es reafirma amb
recent, el percentatge és superior (61%).
adults a Barcelona. Els que fan esport,
les dades dels que han realitzat alguna
Entre categories socioeconòmiques,
almenys un cop per setmana, que l’any
activitat física les dues setmanes ante-
malgrat que es mantenen encara les
6
desigualtats, és significatiu també
Gràfic 1
Evolució dels practicants regulars (1989-1995), segons categoria socioeconòmica
(Base: total de la població)
l’increment de practicants regulars entre
les categories baixes.
Pel que fa a la les dades per distric-
% 60
60
tes (gràfic 2), hem de precisar que la uti-
58
litat de la informació que ens proporcio-
50
51
50
49
na aquesta variable està més orientada a
47
47
l’anàlisi de les tendències que al valor
40
40
dels percentatges per si mateixos. En
dispersar la mostra de ciutat en 10 sub-
30
mostres, una per cada districte, augmenten els marges d’error i les dades perden
20
fiabilitat estadística. Hem seleccionat,
en el gràfic núm. 2, les dades que mos-
10
tren l’evolució dels practicants regulars i
dels no practicants, la distribució dels
0
Altres
1989
Mitjanes
quals és més desigual l’any 1995 que el
Total Barcelona
Baixes
1989.
1995
Com a síntesi, destaquem els dos
aspectes fonamentals que caracteritzen
Gràfic 2
Índex de pràctica esportiva 1989-1995, per districtes
(Base: total de la població)
la pràctica esportiva de lleure a la ciutat
de Barcelona:
– Per una banda, es dedueix una
% 70
tipologia de pràctica esportiva molt lliga60
da a la constància. L’augment de practicants regulars i dels no practicants i la
50
disminució dels que només fan esport de
tant en tant, ens indica que en aquests
40
moments l’esport, en termes generals, ha
anat trobant el seu lloc dins la quotidia-
30
nitat dels barcelonins. Ha afermat la seva
20
posició com a hàbit del temps de lleure,
tant pel que fa a l’ampli sector de perso-
10
nes que el practiquen com per les actituds que suscita, en un sentit més quali-
Practicants
regulars 1995
No practicants
1995
Practicants
regulars 1989
Sant Martí
Sant Andreu
Nou Barris
HortaGuinardó
Gràcia
SarriàSant Gervasi
Les Corts
SantsMontjuïc
Eixample
Ciutat Vella
Total
Barcelona
0
tatiu. Es manifesta una creixent maduresa respecte al nivell d’exigència del que
significa ser practicant esportiu, relacio-
No practicants
1989
nat a una certa freqüència i a una certa
7
intensitat (sense la qual es difícil parlar
molta gent de tant en tant o només
ment masculines. Entre les dones, gaire-
de repercussions en la salut).
durant les vacances.
bé tota la pràctica esportiva es concentra
– Per altra banda, i en relació als
La gimnàstica de manteniment/
entre les quatre primeres activitats men-
desequilibris socials, també reflectits en
aeròbic/gimjazz... i el futbol són activi-
tre que entre els homes es dóna una
aquest àmbit, es fa evident una impor-
tats més relacionades amb la pràctica
major diversitat.
tant aproximació de la pràctica esportiva
regular.
En la taula 5 hem reunit diversos
cap als sectors més desfavorits. Ens refe-
En contrastar les activitats més
rànquings d’activitats més practicades
rim sobretot als augments de practicants
practicades per homes i dones veiem que
procedents de diferents estudis sobre
regulars entre les capes socials baixes i
hi ha diferències significatives. Quan a
pràctica esportiva, perquè comprovem
entre les dones.
tipus d’activitats, el futbol i el futbol sala
que, malgrat les diferències de criteris o
es mantenen com a activitats preferent-
metodologies, es manifesta una tendèn-
Caminar, nedar, fer gimnàstica de
manteniment... són les activitats
més practicades de forma regular a
Barcelona
Taula 4
Rànquings de les activitats més practicades, 1995
Les activitats més practicades pel total de la població, sense tenir en compte la freqüència (regular+ocasional), 1995
De la resposta dels entrevistats
sobre quines són les activitats que practi-
Bases
Total població
(2.022)
Homes
(989)
Dones
(1033)
1a.
2a.
3a.
4a.
5a.
Natació
Caminar/trekking
Passejar
Ciclisme
Gimnàstica mantenim.
Natació
Futbol
Ciclisme
Futbol sala
Caminar/trekking
Natació
Caminar/trekking
Passejar
Gimnàstica mantenim.
Ciclisme
quen i amb quina freqüència, hem seleccionat els rànquings corresponents a les
categories de practicants esportius, practicants regulars i practicants en les dues
setmanes anteriors a l’enquesta (taula 4).
Les 5 activitats més practicades regularment, 1995
(Base: practicants regulars)
Hem vist com la freqüència amb
què es realitzen les activitats fa variar els
percentatges de la gent que les practica.
L’ordre de preferències varia segons els
tipus d’activitat.
La natació és l’activitat més practicada pel total d’enquestats, sense tenir
en compte la freqüència. És la que més
1995
Bases
Total
(1.013)
Homes
(553)
Dones
(460)
1a.
2a.
3a.
4a.
5a.
Caminar/trekking
Passejar
Natació
Gimnàstica mantenim.
Ciclisme
Caminar/trekking
Passejar
Futbol
Futbol sala
Ciclisme
Caminar/trekking
Passejar
Gimnàstica mantenim.
Natació
Exerc. gimnàst. a casa
Les 5 activitats més practicades les dues darreres setmanes,1995
(Base: han practicat al menys 1 esport les dues darreres setmanes)
es fa “només a les vacances”.
Caminar/trekking és una activitat
molt practicada i es fa amb més regularitat que la natació. Puja la seva posició
entre les activitats més regulars.
El ciclisme, malgrat tenir una freqüència alta de pràctica regular setmanal, és una activitat practicada també per
8
1995
Base:
Total
(1.062)
Homes
(599)
Dones
(463)
1a.
2a.
3a.
4a.
5a.
Caminar/trekking
Gimnàstica mantenim.
Natació
Futbol i passejar
Ciclisme
Futbol
Futbol Sala
Caminar/trekking
Ciclisme
Natació
Gimnàstica mantenim.
Caminar/trekking
Natació
Passejar
Ciclisme
d’activitats que no es realitzen i es vol-
Taula 5
Rànquings de les activitats fisicoesportives més practicades pel total de la
població (sense tenir en compte la freqüència). Comparació entre dades de
diferents estudis
(Bases: totals població)
drien realitzar.
Barcelona 1995
(Base: 2.022)
Barcelona 1990(1)
(Base: 1.000)
Barcelona 1989(2)
(Base: 3.500)
Catalunya 1990(3)
(Base: 2.500)
Espanya 1990(4)
(Base: 4.625)
Natació
Caminar/trekking
Passejar
Ciclisme
Gimnàst. manten.
Natació
Gimnàst. manten.
Tennis
Futbol
Ciclisme
Natació
Billar
Escacs
Muntanyisme
Gimnàst. manten.
Natació
Caminar
Billar
Gimnàst manten.
Excursionisme
Natació
Futbol
Bàsquet
Tennis
Ciclisme
L’esport és una activitat que es
practica preferentment de forma
col·lectiva
Les dades totals mostren una major
tendència cap a la pràctica esportiva
compartida que cap a la individual. Malgrat haver-hi un 37% de persones que
habitualment practiquen en solitari, la
(1) Sondeig telefònic sobre els hàbits esportius dels barcelonins, 1990. Àrea d’Esports. Ajuntament
de Barcelona.
(2) Enquesta sobre els comportaments esportius de la població adulta barcelonina, 1989. Àrea
d’Esports. Ajuntament de Barcelona.
(3) Enquesta sobre la pràctica d’activitats fisicoesportives a Catalunya, 1990. Secretaria General de l’Esport
(4) Enquesta sobre Los hàbitos deportivos de los españoles, 1990. M.García Ferrando. Instituto de Ciencias de la Educación
Física y el Deporte.
preferència de fer esport amb amics i
familiars és superior. En detallar l’anàlisi
de la resta de variables veiem alguna
diferència a ressaltar: la pràctica esportiva amb amics supera la mitjana de forma
Gràfic 3
Època de l’any en què es fa més esport
(Base: practicants esportius)
significativa entre els homes i entre les
edats que van dels 15 als 24 anys. En
canvi, la pràctica amb familiars és significativament superior entre les dones i les
0
Ns/Nc
edats de 35 a 59 anys. Les dones i el grup
1
de 45 a 59 anys fan més esport en solitari
2
Més durant
el curs
que la resta.
6
La pertinenença a clubs i associacions esportives es manté estable: un
9
Més
a l’hivern
21% l’any 1995 i un 23% l’any 1989; i
8
també el nombre de persones amb
57
Més
a l’estiu
llicència federativa: 13% el 1989 i 14% el
48
1995. Entre ambdues dades no hi ha
En totes
igual
37
0
1989
diferència estadística significativa de
32
10
20
30
40
50
60
%
1989 a 1995. En canvi, sí que hi ha signifi-
6. Metodològicament, no és correcta la comparació perquè,
1995
encara que sabem que l’indicador és comú a totes les dades(=pràctica ocasional + pràctica regular), l’opció d’activitats
cia general que ens sembla coherent amb
àmbits i al llarg del temps. Aquesta pre-
el conjunt de respostes. En comparar-
ferència es confirma també en altres
dues enquestes de Barcelona (89 i 95), no es pot fer la compa-
les, veiem que la natació sobresurt pel
moments de l’estudi, com per exemple
ració ja que, el 89, les activitats no tradicionalment esportives
seu nombre de practicants, en tots els
en la demanda d’equipaments o en la
6
9
no és la mateixa en totes les enquestes. Per exemple, entre les
es van tractar separadament i en l’enquesta actual s’ha presentat un llistat únic i amb noves activitats.
cació entre els percentatges d’homes i de
Gràfic 4
Periodicitat de la pràctica esportiva
(Base: practicants esportius)
dones que pertanyen a un club o associació esportius, 25,7% i 16% respectivament. Entre els grups d’edats, els més
0
2
2
1
Ns/Nc
joves (15 a 19 anys) són els que tenen una
proporció d’associats més gran, i els més
7
11
8
9
De tant en tant
grans (45 a 59 anys), els que menys.
Caps de setmana
i vacances
14
5
12
9
Només vacances
14
13
7
10
En comparació amb les dues
enquestes de referència en els àmbits de
Catalunya (Secretaria General de
l’Esport, op.cit.) i Espanya (GARCÍA
FERRANDO M., op.cit.), el nivell d’asso-
14
10
15
12
Només caps de
setmana
ciacionisme a Barcelona (21%) se situa
prop de la mitjana de Catalunya (22%) i
17
23
17
20
Només dies
laborables
molt per damunt de la d’Espanya (12%).
Pel que fa als percentatges de persones
34
36
40
38
Laborables i caps
de setmana
0
5
Total 1989
10
Dones 1995
15
20
Homes 1995
25
30
35
40
%
que fan esport amb llicència federativa,
es dóna també superioritat numèrica a
Barcelona, que té un 13% de federats, pel
6% de l’Estat.
Total 1995
Quant a les raons per les quals la
gent s’associa es manté com a prioritària,
Gràfic 5
Com es practica esport més habitualment
(Base: practicants esportius)
tot i haver disminuït en dades percentuals, la vinculada a la regularitat de la
pràctica. Dels altres tipus de motius destaquem l’augment dels que es fan socis
1
Ns/Nc
2
d’un club per tradició familiar (han passat del 5% al 13%) i el descens dels que
10
En un centre
d’ensenyament
1
ho fan per tenir accés a bones
instal·lacions (del 13% al 3%).
17
En una associació
/ federació
3
Per altra banda, els arguments que
es donen com a prioritaris per no pertàn-
23
Amb membres de
la família
13
yer a un club o associació esportius, l’any
1995 presenten una distribució més dis-
25
Practica sol
37
persa que el 1989, quan les raons més
54
Amb amics /
companys
0
1989
fortes eren la incompatibilitat d’horaris i
44
10
20
30
40
40
60
%
les quotes cares. En l’actualitat, aquestes
dues raons han perdut pes i n’han aparegut altres de noves (gràfic 8).
1995
10
Una altra dada interessant de constatar és el nombre de persones que no
solament realitzen pràctica esportiva
Gràfic 6
Associacionisme esportiu
(Base: total població)
com a socis d’un club: un 35% dels associats segueixen les competicions esporti-
79
No pertany a un club o
associació esportiva
77
ves, un 27% fan activitats socials i un 7%
activitats directives.
21
Pertany a un club o
associació esportiva
23
%
L’interès per la pròpia activitat és el
motiu principal per fer esport
Les motivacions dels practicants
esportius no han experimentat massa
0
1989
10
20
30
40
50
60
70
80
1995
Gràfic 7
Principal motiu per associar-se a un club esportiu
(Base: socis d’un club esportiu)
canvis respecte de 1989. En general, es
manifesta un major interès per l’activitat
7
Altres
8
en si mateixa i pel seu vessant lúdic.
Aquesta tendència és més acusada entre
els homes, mentre que per a les dones
tenen molt més pes els motius relacionats amb la salut i el manteniment de la
forma física.
L’escala dels principals motius per
fer esport té també diferents valors
3
Per a veure partits de
futbol (*)
0
Em permet de tenir
accés a bones
instal·lacions
3
13
6
M’agrada
l’organització
3
8
Per poder competir
(*)
0
8
Puc trobar-hi els amics
6
segons les edats. “Fer esport per diversió” té un percentatge superior, amb significació estadística, entre els més joves
(15-19 anys) i inferior, en la situació
inversa, entre els més grans (45-59 anys).
11
11
Puc practicar esport
amb serietat
12
12
Relacions amb
persones
Els meus pares
hi pertanyen o
hi pertanyien
13
5
Per a aquests darrers, en canvi, “mantenir la salut” és més important que per a
la resta. Amb percentatges baixos, però
44 anys i “mantenir la línia” ho és entre
els 20 els 24 anys.
15
21
És la millor manera de
fer esport regularment
26
%
amb significació estadística, fer esport
per evasió és més freqüent entre els 35 i
13
T’ensenyen bé
0
1989
5
10
15
20
25
30
1985
(*) Respostes extretes del grup “altres motius” per considerar que tenen prou significació.
Per altra banda, les raons adduïdes
pels enquestats que no practiquen
i no a factors infraestructurals o d’opor-
va en l’etapa escolar, que ha deixat de ser
esport, van molt lligades a la manca de
tunitats. On sí que s’ha detectat un canvi
un argument significatiu per als no prac-
temps, al cansament o a la falta d’interès
notable és en la falta de formació esporti-
ticants. Aquesta dada reflecteix, com a
11
resultat, l’esforç de les polítiques institucionals de promoció de l’esport i l’educació física escolar en els darrers anys.
Gràfic 8
Principals motius per no estar associat
(Base: no associats a un club esportiu)
Observant els antecedents dels que
no fan esport actualment, es pot veure
Altres
també els efectes de l’evolució de la pràc-
Ns/Nc
tica esportiva des del 89 (gràfic 11). No hi
No m'ho he
plantejat (**)
Els esports que
m’agraden no s’hi
poden practicar
Són pels esportistes
professionals
ha tantes persones que mai hagin fet
esport, n’hi ha més que n’han practicat
alguna vegada, encara que hagi sigut
poc, i els que n’havien fet força anterior-
Manca de temps (**)
ment es mantenen estables. Tanmateix,
Es incòmode per les
obligacions que
comporta
es repeteixen les diferències per sexe: hi
No ho necessito (**)
els que mai n’han practicat. Per edats,
No m'agrada
sotmetre'm a les
normes del club
Els horaris no són
compatibles
aquests efectes evolutius es veuen
No practico esport (*)
reforçats en les dades: a mesura que
No conec cap associació que m’interessi
esport anteriorment i més dones entre
l’edat avança, augmenta proporcional-
2
2
0
2
1
3
0
5
3
6
7
16
11
28
12
0
13
4
14
11
16
Trobo cares les quotes
0
L’abandonament de la pràctica
esportiva es produeix d’una manera
localitza un cert creixement (4 punts) en
8
1
No m'agrada estar
associat
ment el nombre de persones que mai no
similar respecte del 1989, encara que es
1
0
ha més homes entre els que han fet força
han realitzat cap activitat esportiva.
7
3
1989
5
10
15
24
20
25
%
30
1995
(*) L’any 1989 no hi havia aquesta opció de resposta.
(**) Respostes extretes del grup “altres”, desglossades.
la franja dels 15 als 17 anys. Es manifesta
una relació lògica entre l’edat de l’enquestat i l’edat en què s’abandona l’es-
sonals (casar-se i tenir fills) i professio-
d’una activitat esportiva estan molt lli-
port: a mesura que avança l’edat és més
nals (inici de l’etapa laboral) són altres
gats als interessos més propis de cada
alt el percentatge de persones que més
factors condicionants per als qui deixen
etapa: entre els més joves (15-19 anys)
tard abandonen la pràctica esportiva.
l’esport.
predomina el fet de tenir preferència per
Les raons principals per les quals es
Per a les dones, és més alt el percen-
altre tipus d’activitats. La franja dels 20
va deixar de fer esport no han experi-
tatge d’abandonament en tenir fills i a la
als 24 anys atribueix l’abandonament,
mentat massa variacions des de 1989. La
finalització dels estudis (on la pràctica
amb major proporció que la resta, a la
manca de temps, que hem vist com
esportiva forma part de l’activitat curri-
finalització dels estudis i a l’inici de
l’argument majoritari dels que no fan
cular obligatòria); en canvi, entre els
l’etapa laboral. Tenir fills té més signifi-
esport, es confirma aquí també com a
homes, ho és més el fet de casar-se i
cació, com a raó d’abandó, entre els de
primer motiu d’abandonament de la
l’inici de l’etapa laboral. Segons l’edat,
35 a 44 anys, i casar-se en té més entre
pràctica esportiva. Els compromisos per-
els motius d’acabar amb la realització
els de 45 a 59 anys.
12
Gràfic 9
Principal motiu per fer esport
(Base: practicants esportius)
Els que fan esport utilitzen tant les
instal·lacions esportives com d’altres espais oberts
0
Ns/Nc
2
2
Altres motius
Quan hem preguntat als que fan
2
esport si el realitzen en una instal·lació
1
Mantenir la línia
esportiva, hem trobat que, mentre que hi
1
ha un 43,6% que les utilitza de manera
5
Per evasió (escapar
de l’habitual)
3
habitual i un 13,1% que ho fa ocasional6
Trobar els amics
ment, hi ha un 41,9% que no les fa servir
8
mai. Així, un important segment dels
10
Mantenir o millorar
la salut
practicants està fora dels circuits dels
10
equipaments esportius i no li calen per a
26
Per diversió /
passar l’estona
21
desenvolupar una pràctica regular.
Fer exercici o
mantenir-se en
forma
30
25
ves són majoritàriament homes, joves
19
M’agrada
28
0
5
1989
10
15
Els usuaris d’instal·lacions esporti-
20
%
30
25
entre 15 i 24 anys i les persones d’estatus social més alt. En canvi, entre els
que fan esport fora de les instal·lacions
1995
esportives, hi ha més dones, persones
Gràfic 10
Principal motiu per no fer esport
(Base: no practicants)
d’edat adulta (de 35 a 59 anys) i els
d’estatus social baix. Aquestes dades
mostren coherència amb les de les acti-
2
Ns/Nc
vitats més practicades per aquests
3
mateixos grups.
8
Altres
Entre els practicants esportius usua-
8
ris d’instal·lacions, es fa palès un equili-
10
No me’n van
ensenyar a l’escola
2
bri entre l’ús d’instal·lacions esportives
3
Per falta
d’instal·lacions
públiques (37%) i el de privades (38%).
3
Això significa un important augment de
4
Surto cansat de la
feina o edtudis
5
la utilització de les instal·lacions públi9
Per l’edat
ques des del 1989, en el qual el percen-
6
tatge era del 24%.
Per motius de
salut
9
9
Relacionant l’ús de les instal·lacions
No m’agrada fer
esport
9
amb l’oferta d’espais esportius (gràfic 15)
16
veiem com, malgrat que en termes quan46
No tinc temps
49
0
1989
5
10
15
20
25
30
35
40
45
titatius els espais esportius privats són
%
50
1995
13
molt superiors als públics, en termes d’ús
esportius del sector privat la formen els
Gràfic 11
Ha practicat esport anteriorment?
(Base: no practicants)
gimnasos petits. En aquest cas, si la unitat de mesura fos el nombre de m 2
d’espai esportiu útil, potser la diferència
0
Ns/Nc
entre oferta privada i oferta pública seria
2
menor o pràcticament inexistent.
Per altra banda, la desviació que
22
Sí, però
poc
34
Sí, bastant
s’observa cap a un major ús de les
31
instal·lacions escolars privades enfront
31
de les públiques, té una major correspondència amb les dades del cens
47
No, mai
d’espais esportius.
33
%
0
10
1989
20
30
40
50
Quan s’analitza el grau de satisfacció entre els usuaris de les instal·lacions
1995
esportives, veiem que el resultat mostra
un percentatge molt elevat: el 95% dels
Gràfic 12
Edat d’abandonament de la pràctica esportiva
(Base: no practicants esportius que havien practicat esport anteriorment)
usuaris es mostren satisfets i sols un 5%
es declara insatisfet. En aquest aspecte
no hi ha pràcticament diferències remar-
1
Ns/Nc
cables entre homes i dones. Els més joves
2
(15 19 anys) són els que mostren menys
33
Després
dels 25 anys
35
15
Entre els 22
i els 25
insatisfacció i, entre estaments socials, el
major grau d’insatisfacció el mostra la
classe mitjana.
13
La tendència de la pràctica esporti21
Entre els 18
i els 21
va al carrer (fúting, jòguing, patinatge,
18
ciclisme...) que s’observa des de fa uns
15
Entre els 15
i els 17
anys i en progressiu augment, queda cla-
19
rament reflectida en les dades d’aquesta
15
Abans dels
15 anys
0
1989
enquesta: hi ha un 42% dels practicants
13
5
10
%
15
20
25
30
35
esportius que realitzen la seva pràctica
exclusivament en algun o alguns
1995
d’aquests espais, a més dels altres practi-
els percentatges són molt iguals. Això
d’aquesta mateixa revista), la tipologia
cants usuaris d’instal·lacions que també
confirma que l’oferta d’espais, pel que fa
d’equipament esportiu públic que més
els utilitzen. Com es pot veure en el grà-
a l’ús real, és molt més equilibrada.
s’ha incrementat és la dels pavellons
fic 16, l’espai més utilitzat habitualment
Tal com s’havia comentat en un
esportius multifuncionals (amb piscina,
és el carrer (sobretot pels que no utilitzen
article sobre l’evolució de l’oferta
gimnàs...), amb una alta capacitat
mai instal·lacions esportives), seguit dels
d’espais esportius a Barcelona (núm. 4
d’usuaris. En canvi la major part d’espais
parcs. La muntanya i el mar/port són els
14
Gràfic 14
Instl·lacions esportives utilitzades, 1995
(Base: usuaris d’instal·lacions esportives)
Gràfic 13
Principal motiu de l’abandonament de la pràctica esportiva
(Base: no practicants esportius que n’han practicat anteriorment)
1
Ns/Nc
6
12
12
Altres
2
Motius econòmics
4
41
Instal·lacions
esportives
privades
41
5
M’agradaven més
altres coses
4
9
Escoles privades
6
Vaig tenir fills
5
5
Em va deixar
d’interessar
4
Escoles públiques
6
9
Vaig deixar
d’estudiar
10
13
Fora Barcelona
10
10
Em vaig casar
22
Vaig començar a
treballar
17
0
5
10
15
3
Altres instal·lacions
27
26
No tenia temps
1989
Instal·lacions
esportives
públiques
20
25
%
%
30
10
0
20
30
40
1995
Gràfic 15
Distribució de l’oferta d’espais
esportius a Barcelona, segons sectors
titulars
Gràfic 16
Altres espais utilitzats per a la pràctica esportiva, 1995
(Base: practicants esportius)
35,8
Muntanya
Escolar privat
20%
14,7
Esportiu
públic 22%
10,3
Pròpia casa
9,7
Escolar
públic
12%
35,7
Port / mar
8,9
18,1
Carrer
26,3
Esportiu privat 46%
19,4
Parc
15,7
%
0
De tant en tant
5
10
15
20
Habitualment
15
25
30
35
40
dos espais més utilitzats de tant en tant.
construir en primer lloc (es donen dues
da en segon lloc), es mantenen igualment
Els sectors que prioritzen l’ús habi-
opcions, en primer lloc i en segon lloc),
molt per sobre les piscines cobertes i els
tual del carrer en primer lloc i el dels
les piscines i els poliesportius coberts
poliesportius coberts i varia l’ordre de la
parcs en segon lloc són: les dones, el
són, amb molta diferència respecte a
resta d’instal·lacions (gràfic 17).
grup de major edat (45 a 59 anys) i les
d’altres equipaments, els més citats com
Les dones demanen més piscines
persones d’estatus social baix. En canvi,
a preferències del total de la població.
cobertes i els homes més poliesportius
l’ús habitual de la muntanya és majorita-
Aquesta dada, que es manté des de 1989,
coberts. També entre els diferents sec-
ri entre els homes, entre un segment més
coincideix també amb la demanda
tors d’edat es mostren algunes variacions
ampli d’edat (35 a 59 anys) i entre els
d’equipaments que apareix en l’enquesta
significatives: en el grup de 15 a 19 anys
d’estatus social alt.
d’esports de la Generalitat (op.cit.), tant
és més alta la demanda de pistes de ten-
S’ha preguntat també sobre la sufi-
pel que fa a les dades del total de pobla-
nis i camps de futbol; entre els de 25 a 34
ciència o no d’equipaments esportius i
ció com en les de les ciutats de més de
és superior la demanda de poliesportius
de la demanda d’instal·lacions esportives
200.000 habitants.
coberts i de pistes d’atletisme; i els de
al barri. Els resultats indiquen que hi ha
Continuant amb l’enquesta del 1995,
major edat, 45-59 anys, són els que
un 56% d’enquestats que considera que
els altres tipus d’instal·lacions que seguei-
demanen més pistes a l’aire lliure. Entre
les instal·lacions esportives al barri són
xen a les piscines i els poliesportius
estaments socioeconòmics no es veuen
insuficients, enfront d’un 30% que les
coberts com a demanda prioritària són les
diferències significatives.
considera suficients.
pistes de tennis i les sales de gimnàstica.
És interessant comprovar com en
Entre els que les consideren insufi-
Quan el rànquing d’instal·lacions més
fer la comparació de la demanda d’equi-
cients, hi ha més practicants esportius –i
sol·licitades es refereix al total de respostes
paments amb les activitats esportives
entre aquests, més practicants regulars.
(la demanda en primer lloc més la deman-
més practicades, veiem com es va confir-
Es mostra un equilibri entre homes i
dones. Els sectors més crítics són la franja d’edats entre 25 i 34 anys i les persones
procedents dels estaments socials baixos.
Gràfic 17
Demanda d’espais esportius
(Base: total població)
Entre els que consideren suficient
l’actual oferta, hi ha majoria d’homes, de
Pistes d’atletisme
joves entre 15 i 19 anys i de persones
d’estatus social alt i mitjà.
Gimnasos
Les altres enquestes consultades
destaquen nivells d’acceptació similars.
Pistes de tennis
En el conjunt de l’estat espanyol (GARCIA FERRANDO, M., op.cit.), els que conPoliesportius
coberts
sideren que les instal·lacions esportives
al barri són insuficients són el 60% i a
Catalunya (Secretaria General de
Piscines cobertes
l’Esport, op. cit.), un 50%.
%
0
A l’hora de reclamar quins són els
tipus d’instal·lacions que s’haurien de
Total demanda 89
16
10
20
Total demanda 95
30
40
1er. lloc 95
50
60
70
80
mant una mateixa tendència: allò que
tots els segments socials. El poc/gens
també elevats percentatges de no respos-
més es practica és el que més es continua
d’interès mostra un percentatge més alt
ta en aquesta pregunta.
demanant.
entre l’estatus social baix.
L’esport és un dels temes de major
interès entre els ciutadans
Comparant el rànquing entre els
Quant a l’esport com a tema de con-
diferents temes que es consideren amb
versa o d’informació en relació a d’altres
millor informació i els que motiven més
temes, les dades (gràfic 18) ens mostren
conversa, veiem com l’esport és dels
que aquest ocupa el primer lloc. Els sec-
pocs temes que es mantenen en igual
L’interès per l’esport, en un sentit
tors que motiven aquesta tendència són
posició. En el rànquing dels temes que
ampli, es manté estable respecte del
amb major proporció els homes, els joves
més es parla amb amics, destaquem com
1989, amb un mateix índex percentual de
de 15 a 24 anys i les persones d’estatus
a opció que se situa en segon lloc el
persones que tenen bastant interès per
social mitjà i baix.
Ns/Nc.
l’esport: 48%. En canvi, es mostren
El contrast amb les preferències de
En l’enquesta s’ha volgut conèixer
diferències en els extrems, hi ha un
les dones és radical, ja que passa a ser un
també com s’utilitzen els recursos per
important descens del màxim interès (8
dels temes menys freqüents en les con-
informar-se sobre els serveis esportius.
punts), que es desplaça de forma inver-
verses i del qual es consideren menys
Del total de la població, un 42% sap on
sament proporcional cap al poc/genys
informades. Aquest interès per l’esport
ha d’anar per informar-se. Les vies
d’interès (que augmenta 7 punts). Aquest
disminueix també a mesura que avança
d’informació amb més ús per part
fet mostra paral·lelisme amb la consoli-
l’edat dels enquestats. És significatiu
d’aquests ciutadans són les pròpies ins-
dació de la pràctica regular, en front del
també com aquests sectors menys inte-
tal·lacions esportives i els serveis munici-
descens dels practicants ocasionals i
ressats en l’esport (dones, edats més
pals (d’entre els quals destaca Barcelona
l’augment dels no practicants esportius.
avançades i estatus social baix) mostren
Informació, 010).
Caldria dir que l’enquesta del 1989 se
situa en el període preolímpic, on les
perspectives dels Jocs Olímpics van fer
que l’esport fos un tema d’especial trascedència entre la ciutadania, que va
demostrar un interès fora de tot dubte.
El col·lectiu dels més interessats
Gràfic 18
Interès per l’esport 1989-1995
(Base: total població)
% 60
50
(molt i bastant) en l’esport està format
per homes, joves de 15 a 19 anys, amb el
40
nivell d’interès més alt, i els de 25 a 34
anys, que són els que mantenen l’estabi-
30
litat pel força interès.
Les dones mostren força desinterès
20
per l’esport, i també el ventall d’edats
que van des dels 35 als 59 anys.
10
L’estatus social alt, mitjà i mitjà baix
es reparteix entre el molt interès, mentre
que el bastant interès és homogeni entre
0
Molt
1995 homes
Bastant
1995 dones
Poc/gens
1995 total
17
1989 total
Ns/Nc
Per una altra banda, en preguntar a
Gràfic 19
Sobre aquests temes, de quins es considera més informat
i de quins parla més amb els amics, 1995
(Base: total població)
tots els enquestats si creuen que l’Ajuntament informa suficientment sobre les
activitats i instal·lacions esportives, un 60
% 18
% considera que no informa prou.
16
Entre els que sí que saben on infor-
14
mar-se sobre serveis esportius, s’obser-
12
ven algunes diferències socials en relació
a l’ús dels recursos. Els serveis d’infor-
10
mació ciutadana són més utilitzats per
8
persones d’estatus social alt i mitjà i
6
majoritàriament adultes; mentre que els
4
d’estatus social baix i els més joves
2
s’adrecen per informar-se a les pròpies
instal·lacions esportives.
Es considera més
informat
Ns/Nc
Cap
Religiosos
Econòmics
Salut
i medicina
Laborals
i sindicals
Vida social
i successos
Educació /
ensenyamant
Temes
polítics
Culturals
Esportius
0
La meitat dels barcelonins assisteix
a espectacles esportius en viu i
tres quartes parts els segueix per
televisió
En parla més
amb els amics
Gràfic 20
Utilització dels recursos per informar-se sobre els serveis esportius, 1995
(Base: saben on informar-se)
Instal·lació
esportiva
Més enllà de ser una forma activa
d’utilització del temps de lleure, l’esport
és també per a la població de Barcelona
31
un espectacle que segueix, ja sigui direc-
Barcelona
Informació (010)
26
Ajuntament
tament o a través dels mitjans de comunicació.
19
L’assistència directa a les manifesta-
9
Districte municipal
cions esportives aplega el 50% de la
Centre cívic /
centre de joves
8
Altres serveis
públics
població, encara que amb diferents
nivells d’assiduïtat. Aquesta dada es
5
correspon amb similitud amb les
Informació de
Telefònica
2
Pàgines grogues /
propaganda
2
anteriorment, realitzades a l’Estat espan-
Associació de
veïns
2
yol (51%) i a Catalunya (52,3%). En canvi,
Altres
2
enquestes sobre hàbits esportius, citades
en comparació amb les mateixes enquestes, hi ha diferències entre els que assis-
Ns/Nc
1
0
5
10
15
20
18
25
30
%
35
teixen a espectacles esportius amb més
freqüència: a Barcelona són el 10% men-
tre que a Catalunya el 16,6% i a la totalitat de l’Estat espanyol el 8%. Aquesta
major assiduïtat a Catalunya, l’atribuïm
Gràfic 21
L’Ajuntament informa suficientment sobre:
(Base: total població)
al gran nombre de clubs esportius existents (aproximadament 10.000), la major
part dels quals promou manifestacions
14
Les instal·lacions i els
serveis esportius
62
24
esportives periòdiques i té un gran nombre de seguidors i afeccionats locals.
Aquest és un fenomen molt més arrelat a
13
Les activitats esportives
que organitza
61
26
la resta de poblacions catalanes que no
%
pas a la ciutat de Barcelona.
Quan el seguiment de l’esport-
0
Ns/Nc
10
No
20
30
40
50
60
70
Sí
espectacle, es fa mitjançant la TV, i el
nombre d’espectadors augmenta. Només
un 28% dels enquestats afirma no veure
mai programes esportius a la televisió i
un 35% considera que el temps que la TV
Gràfic 22
Assistència a manifestacions
i espectacles esportius, 1995
(Base: total població)
dedica als esports és excessiu. Entre
Gràfic 23
Acostuma a veure programes
esportius a la televisió?, 1995
(Base: total població)
Principalment futbol
i bàsquet 5%
Freqüentment 10%
aquest sector hi ha predomini de dones i
De tant en
tant 18%
de 35 anys. Els adeptes als programes
esportius per la TV, amb un important
Mai o gairebé
mai 28%
Bastants 16%
major percentatge de persones a partir
Tots o
quasi tots
els dies
8%
Mai 50%
segment de seguidors de partits de fut-
Principalment
bàsquet 3%
bol, són en major quantitat homes i els
joves de 15 a 19 anys. Aquests són també
Principalment
futbol 19%
Poques vegades
22%
els que més pensen que el temps que la
Només alguns
programes 21%
TV dedica als esports no és excessiu.
El seguiment de la premsa esportiva
no és tan majoritari com el de la TV. Un
13% n’és lector habitual i un 19% la llegeix
Gràfic 24
Temps que dedica TV a l’esport, 1995
(Base: total població)
Gràfic 25
Lectura de la premsa esportiva, 1995
(Base: total població)
de tant en tant. En aquest cas l’Enquesta
d’esports de Catalunya assenyala un 14%
Massa poc 6%
Ns/Nc 1%
Ns/Nc 3%
Sí, habitualment 13%
de lectors habituals i un 15% d’esporàdics, i l’enquesta de la Regió Metropolita-
Massa 35%
na de 1990 mostra un 18,5% de lectors,
7
Mai /
gairebé
mai 67%
sense especificar-ne la freqüència.
7. Enquesta metropolitana de Barcelona 1990: Condicions de
Suficient 56%
vida i hàbits de la població (nov. 1992).
19
A vegades
19%
Quant al paper de les dones en el
seguiment de l’esport com a espectacle,
hem vist que, en general, aquestes el
Gràfic 26
Opinions sobre els beneficis de l’esport, 1995
(Base: total població)
segueixen menys que els homes, però
Cap
amb certes diferències. L’audiència de
La competició
programes esportius per TV és la que té
Forma
d’educar-se
major nombre de dones: un 23% veu
alguns programes, un 30% els segueix
amb més assiduïtat i la resta, un 43%,
L'espectacle
que ofereix
mai o quasi mai. A l’extrem oposat hi ha
Experimentar la
natura
la lectura de la premsa esportiva, que un
Trobar-se amb
els amics
85% de dones no llegeix mai. L’assistèn-
Relaxament
cia a manifestacions esportives “en viu”
es troba en un punt intermedi: hi ha un
Diversió i
entreteniment
34% de dones que hi assisteix, però
Bona forma física
només el 6% ho fa amb freqüència.
Ns/Nc
Els homes, els joves de 15 a 19 anys i
%
0
els que practiquen esport més regularment són els que tenen els índexs més
20
1a resposta
40
60
80
100
120
Total respostes
alts en el seguiment de l’esport-espectacle, tant pel que fa a l’assistència en
directe, com a l’audiència per TV, com a
Gràfic 27
Opinions sobre el que menys agrada de l’esport, 1995
(Base: total població)
la lectura de premsa esportiva.
L'esport
professional
En relació a l’esport, en general, els
barcelonins i barcelonines opinen:
La lluita, la
competició
El culte pel
campió esportiu
• S’hauria de fomentar més l’esport
La publicitat
per a tothom, encara que el percentatge
L'estupidesa
esportiva
dels que opinen això (68%) l’any 1989 era
superior (75%).
• L’Ajuntament de Barcelona dedica
ara més recursos econòmics a l’esport
que l’any 1989. Tot i així pensen que se
La tensió que es
viu
No m'agrada res
És molt cansat
n’hi hauria de dedicar més.
Altres
• La pràctica esportiva és molt beneficiosa, tant pels seus beneficis indivi-
Ns/Nc
%
duals com pels socials. Es manifesta un
0
alt nivell de valoració de l’activitat física i
1a resposta
20
5
10
Total respostes
15
20
25
30
35
40
45
50
Gràfic 28
Per què creu que a Barcelona no es fa prou esport (principal motiu), 1989-1995
(Base: total població)
Falta d'ajuts
Problemes
desplaçament
Falta de formació
Falta
d'informació
Falta mitjans
econòmics
Perquè no
agrada
Falta
d'instal·lacions
Falta de temps
Altres
Ns/Nc
%
0
1995
10
20
30
40
50
60
70
80
90
1989
l’esport (amb percentatges al voltant del
tal·lacions (12% l’any 1995, i 28% l’any
80%).
1989).
Activitat física i promoció de la salut. Llibre Blanc (edició provisional). Departament de Sanitat i Seguretat Social. Barcelona, 1990.
• Després dels Jocs Olímpics a Bar-
• Si a Barcelona la gent no fa prou
– Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Bar-
celona ha millorat molt el nivell esportiu,
esport, és per manca de temps (el mateix
celona i Diputació de Barcelona: Informe sobre l’enquesta de
ha augmentat l’interès per l’esport i la
motiu que s’argumenta com a majoritari
pràctica esportiva és més habitual. Tres
per no fer esport un mateix).
– ARIAS, A., BORRELL, C.: Enquesta de Salut de Barcelona
1992-1993. Resultats principals. Ajuntament de Barcelona,
amb aquesta opinió.
• L’Ajuntament ha fet un important
en els darrers anys, però que a Barcelona
da i hàbits de la població. Primers resultats relatius al municipi
de Barcelona. Bellaterra, febrer 1991.
de cada quatre enquestats està d’acord
esforç en la construcció d’instal·lacions
la regió metropolitana de Barcelona, 1990. Condicions de vi-
Àrea de Salut Pública. Març 1994.
BIBLIOGRAFIA
– BORRELL, C., PASARIN, I., PLASENCIA, A.: Enquesta de Sa-
– MARCOS ALONSO, J.: Pràctica esportiva i actituds envers
Ajuntament de Barcelona, 1995.
lut de Barcelona 1992-93. Estadístiques de Salut núm. 23.
l’esport a la ciutat de Barcelona. Enquesta sobre els compor-
– GARCIA FERRANDO, M.: Los españoles y el deporte (1980-
continuen faltant instal·lacions esporti-
taments esportius de la població adulta barcelonina (15-59
1990). Un análisis sociológico. Instituto de Ciencias de la Edu-
ves. Això ho pensa més de la meitat dels
anys). Primer informe. Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Es-
cación Física y el Deporte, Ministerio de Educación y Ciencia.
ports. Juliol 1989.
Madrid,1991.
ciutadans. En canvi, és molt baix el per-
– Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Esports: Sondeigs sobre
– MÚGICA, J.A.: Enquesta sobre la pràctica d’activitats fisico-
centatge de persones que pensen que el
els hàbits esportius de la població barcelonina, maig 1990 i
esportives a Catalunya. Documents del Pla Director d’Instal·la-
juny 1991.
cions i Equipaments Esportius de Catalunya. Generalitat de
– Generalitat de Catalunya. Direcció General de Salut Pública,
Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria General
Consell Assessor sobre Activitat Física i Promoció de la Salut:
de l’Esport. Barcelona, 1995.
motiu pel qual hi ha gent a Barcelona
que no fa prou esport és la manca d’ins-
21
EL PARC D’HABITATGES A BARCELONA
DOSSIER
JULI ESTEBAN I NOGUERA I AMADOR FERRER I AIXALÀ. Gabinet d’Estudis Urbanístics
Introducció
de quin pes específic tenen les diverses
les citades limitacions, és contribuir a un
causes que fan que això succeeixi (ja es
major coneixement de la situació del
El present Dossier està dedicat a la
tracti d’habitatges en el mercat no venuts
parc d’habitatges a la ciutat de Barcelo-
situació de l’habitatge a la ciutat de Bar-
ni llogats, o bé d’habitatges buits o desti-
na, especialment en aspectes com la seva
celona. Les característiques de la publi-
nats a altres usos).
distribució espacial, el seu nivell de qua-
cació i la disponibilitat d’espai han por-
També cal tenir present l’opinió
litat i estat de conservació, i el seu grau
tat a elaborar una radiografia resumida
àmpliament compartida segons la qual
d’ocupació. Una part molt important de
de la qüestió, que destaca únicament els
les dades censals són de poca fiabilitat
les dades que s’ofereixen són poc cone-
aspectes més interessants i significatius
quan es refereixen a habitatge, ja que les
gudes o han estat, fins ara, poc divulga-
del parc que hi ha actualment a la ciutat,
respostes estan sovint falsejades respecte
des. És per això que considerem de gran
així com del seu ús.
als usos principals i secundaris d’aquests
interès oferir el present resum.
El Dossier ha estat construït a partir
i, per altra banda, el cens d’habitatges
de dos treballs realitzats pel Gabinet
buits no es realitza i no es poden conèi-
d’Estudis Urbanístics i el Departament
xer les causes d’aquesta situació.
El nombre d’habitatges
d’Estadística municipal. El primer, titulat
És important subratllar que les
A Barcelona hi ha, d’acord amb les
El parc d’habitatge a Barcelona. Aproxi-
dades corresponen a l’any 1991. No es
dades cadastrals corresponents a l’any
mació en base a dades padronals i cadas-
recullen, per tant, les actuacions d’habi-
1991, 711.440 habitatges. La distribució
trals, amb data de maig de 1994, és un
tatge portades a terme amb motiu dels
d’aquesta xifra per districtes (taula 1)
estudi elaborat a partir de les dades cen-
Jocs Olímpics o com a conseqüència
revela com la major acumulació es pro-
sals i cadastrals de 1991. La combinació
d’aquests, com tampoc, evidentment, les
dueix encara, amb diferència, a l’Eixam-
de les dues fonts d’informació permet
modificacions que hi ha hagut els darrers
ple (130.404 habitatges), seguit de Sant
analitzar aspectes com l’edat de la pobla-
tres anys en el Padró d’habitants.
Martí (88.456 habitatges) i de Sants-
L’objectiu del Dossier, tot i dins de
ció resident o l’ocupació dels habitatges.
Montjuïc (77.655 habitatges); en el
El segon, amb el títol El teixit immobiliari de Barcelona (febrer de 1995), té un
abast més ampli, ja que analitza, a més
Taula 1
Nombre i densitat d'habitatges, per districtes
del parc d’habitatges, altres temes com la
parcel·lació del sòl, les qualificacions
Total
Superfície
Superfície Densitat
del districte
Densitat
parcel·lada (Habitg/
(Ha.)
(Habitg/Ha.)
(Ha.)
Ha.parc.)
Districtes
Nombre
%
si es realitza exclusivament a partir del
Barcelona
711.440
100
9.907,4
71,8
8.011
88,8
Cadastre de 1991.
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
51.808
130.404
77.655
37.186
65.271
59.656
73.611
70.423
56.970
88.456
7,3
18,3
10,9
5,2
9,2
8,4
10,3
9,9
8,0
12,4
430,6
746,7
2.087,0
598,1
2.001,1
415,4
1.192,3
800,2
653,0
983,0
120,3
174,6
37,2
62,2
32,6
143,6
61,7
88,0
87,2
90,0
339,2
485,5
1.771,4
447,5
1.800,2
329,6
1.019,5
643,2
505,4
669,4
152,7
268,6
43,8
83,1
36,3
181,0
72,2
109,5
112,7
132,2
urbanístiques o el parc d’edificis. L’anàli-
No es tracta de presentar un compendi exhaustiu de les dades disponibles
o publicades en els citats treballs. D’altra
banda, hi ha àrees poc documentades
estadísticament. Així, per exemple, les
dades que apareixen en el Dossier no
donen resposta a la qüestió de quants
habitatges no es destinen a aquest ús, ni
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
22
darrer lloc se situa Les Corts (37.186
habitatges), com a conseqüència de la
Taula 2
Nombre i densitat d'habitatges, per zones estadístiques
gran superfície destinada a instal·lacions
Total
esportives i universitàries.
Per zones estadístiques o barris
(taula 2), les zones amb més habitatges
Districtes
Barcelona
Nombre
Superfície
Superfície Densitat
del districte
Densitat
parcel·lada (Habitg/
(Ha.)
(Habitg/Ha.)
(Ha.)
Ha.parc.)
%
711.440
100
9.907,4
71,8
8.011,0
88,8
8.210
13.208
8.823
21.567
18.789
50.556
22.848
13.903
24.308
17.706
695
10.710
4.257
8.323
35.964
31.368
5.818
48.638
14.959
1.674
45.025
14.631
31.187
29.905
12.519
28.928
1,2
1,9
1,2
3,0
2,6
7,1
3,2
2,0
3,4
2,5
0,1
1,5
0,6
1,2
5,1
4,4
0,8
6,8
2,1
0,2
6,3
2,1
4,4
4,2
1,8
4,1
127,0
112,8
81,1
109,7
81,0
255,5
212,3
93,4
104,5
73,8
507,8
1.212,9
45,0
59,1
188,5
311,9
286,2
518,3
441,1
1.041,8
204,0
211,4
208,7
404,5
579,2
193,4
64,7
117,1
108,7
196,6
231,8
197,9
107,6
148,9
232,7
240,1
1,4
8,8
94,7
140,9
190,8
100,6
20,3
93,8
33,9
1,6
220,7
69,2
149,5
73,9
21,6
149,5
100,2
87,3
64,2
87,5
48,8
171,3
135,0
61,9
68,4
51,7
459,1
1.037,9
33,8
42,5
146,4
224,4
223,2
412,1
385,8
1.002,3
150,6
179,0
155,5
330,1
534,0
142,3
81,9
151,4
137,4
246,4
384,6
295,1
169,3
224,7
355,3
342,2
1,5
10,3
125,8
196,0
245,7
139,8
26,1
118,0
38,8
1,7
299,0
81,8
200,5
90,6
23,4
203,3
36.074
5.421
5,1
0,8
298,5
308,2
120,8
17,6
219,4
281,6
164,4
19,3
21.342
6.278
21.152
4.837
3.361
4.985
22.471
10.269
27.910
22.821
3,0
0,9
3,0
0,7
0,5
0,7
3,2
1,4
3,9
3,2
144,4
40,4
177,7
208,1
82,5
43,3
503,6
105,6
143,2
187,2
147,8
155,5
119,1
23,2
40,8
115,2
44,6
97,2
194,8
121,9
100,8
27,0
132,7
173,8
71,2
26,3
371,2
62,1
94,9
114,9
211,8
232,7
159,4
27,8
47,2
189,4
60,5
165,4
294,2
198,6
són l’Esquerra de l’Eixample (50.556
habitatges), Sant Gervasi (48.638 habitatges), i Gràcia (45.025 habitatges). A continuació se situen Roquetes-Verdum
(36.074 habitatges), Sants (35.964 habitatges) i Guinardó (31.187 habitatges).
Les zones amb menor nombre d’habitatges són Montjuïc (només 695 habitatges), Vallvidrera-Les Planes (1.674
habitatges) i Trinitat Vella (3.361 habitatges).
Els mapes 1 i 2 permeten llegir globalment la distribució dels habitatges a
la ciutat. En el primer apareixen destacades les zones estadístiques amb més de
30.000 habitatges (l’Esquerra de l’Eixample, Sants, Les Corts, Sant Gervasi, Gràcia
i Roquetes-Verdum) que, conjuntament
amb les que superen els 20.000, configuren les àrees residencials més importants, que corresponen a la franja
intermèdia de la ciutat. Aquesta lectura,
amb un gra més fi, resulta també de la
distribució per zones de recerca, on es
delimiten millor les principals àrees
d’habitatge. Apareixen en aquest cas destacades les que acumulen més de 3.500
habitatges, quasi totes en la mateixa
franja intermèdia, entre l’Eixample i els
1. Barceloneta
2. Parc
3. Gòtic
4. Raval
5. Sant Antoni
6. Esquerra Eixample
7. Dreta Eixample
8. Estació Nord
9. Sagrada Família
10. Poble-sec
11. Montjuïc
12. Zona Franca-Port
13. Font de la Guatlla
14. Bordeta-Hostafrancs
15. Sants
16. Les Corts
17. Pedralbes
18. Sant Gervasi
19. Sarrià
20. Vallvidrera-Les Planes
21. Gràcia
22. Vallcarca
23. Guinardó
24. Horta
25. Vall d'Hebron
26. VilapicinaTuró de la Peira
27. Roquetes-Verdum
28. Ciutat MeridianaVallbona
29. Sagrera
30. Congrés
31. Sant Andreu
32. Bon Pastor
33. Trinitat Vella
34. Fort Pius
35. Poblenou
36. Barris Besòs
37. Clot
38. Verneda
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
barris immediats. Sectors com Sagrada
Família, Hospital de Sant Pau, Camp de
francs, etc., responen a aquest perfil. Cal
ria de la zona (algunes zones petites, com
l’Arpa, Font d’en Fargas, Paral·lel-Poble
tenir en compte que es tracta de xifres
per exemple a Ciutat Vella, apareixen
Sec, Passeig Zona Franca, Sants-Hosta-
absolutes, en les quals influeix la grandà-
amb menys de 2.000 habitatges).
23
Mapa 2
Nombre d’habitatges
Mapa 1
Nombre d’habitatges
El sostre construït
< de 5.000
< de 2.000
de 5.000 a 10.000
de 2.000 a 2.500
de 10.000 a 20.000
de 2.500 a 3.000
de 20.000 a 30.000
de 3.000 a 3.500
> de 30.000
> de 3.500
total de Barcelona destinat a aquest ús).
fessionals, o bé es destinen a altres activi-
Cal, però, assenyalar que no sempre
tats, sense comptar els que estan buits.
Les taules 3 i 4 mostren els totals de
aquest és l’ús real, ja que mols habitatges
A certa distància del districte de
superfície de sostre destinat a habitatge,
han estat transformats en despatxos pro-
l’Eixample, els districtes de Sarrià-Sant
per districtes i per zones estadístiques,
respectivament. El sostre construït total a
la ciutat, destinat a habitatge, és de
57.252.558 metres quadrats (5.725,25 ha).
Aquesta quantitat, sobre el total construït a Barcelona, de 109.872.454 metres
quadrats (10.987,24 ha), representa el
52,11%. És a dir, el sostre destinat a habitatge equival a una mica més de la meitat
del total de la ciutat.
Tal com les dades relatives al nombre d’habitatges fan preveure, l’Eixample
és el districte que concentra una major
Taula 3
Superfície de sostre destinada a habitatge, per districte
Districtes
Superfície (m2)
Barcelona
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
%
Nombre Habitatges
%
57.252.558
100
711.440
100
3.531.750
11.806.057
5.459.928
3.563.225
7.830.187
4.606.280
5.273.777
4.595.555
4.117.673
6.468.126
6,2
20,6
9,5
6,2
13,7
8,0
9,2
8,0
7,2
11,3
51.808
130.404
77.655
37.186
65.271
59.656
73.611
70.423
56.970
88.456
7,3
18,3
10,9
5,2
9,2
8,4
10,3
9,9
8,0
12,4
quantitat de sostre per a l’ús d’habitatge
(11.806.057 m 2st, és a dir, el 20,6% del
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
24
del total de la ciutat. L’Esquerra de
Taula 4
Superfície de sostre destinada a habitatge, per zones estadístiques
Zones estadístiques
Superfície (m2)
Barcelona
1. Barceloneta
2. Parc
3. Gòtic
4. Raval
5. Sant Antoni
6. Esquerra Eixample
7. Dreta Eixample
8. Estació Nord
9. Sagrada Família
10. Poble-sec
11. Montjuïc
12. Zona Franca-Port
13. Font de la Guatlla
14. Bordeta-Hostafrancs
15. Sants
16. Les Corts
17. Pedralbes
18. Sant Gervasi
19. Sarrià
20. Vallvidrera-Les Planes
21. Gràcia
22. Vallcarca
23. Guinardó
24. Horta
25. Vall d'Hebron
26. Vilapicina-Turó de la Peira
27. Roquetes-Verdum
28. Ciutat Meridiana-Vallbona
29. Sagrera
30. Congrés
31. Sant Andreu
32. Bon Pastor
33. Trinitat Vella
34. Fort Pius
35. Poblenou
36. Barris Besòs
37. Clot
38. Verneda
l’Eixample conté 4.536.123 m2st (el 7,9%
%
Nombre Habitatges
%
57.252.558
100
711.440
100
361.816
937.630
833.029
1.399.275
1.531.743
4.536.123
2.770.180
1.152.202
1.815.808
1.123.647
53.591
800.271
321.881
598.024
2.562.515
2.646.152
917.073
5.825.141
1.812.674
192.372
3.384.219
1.222.061
2.301.078
2.106.218
866.481
1.943.775
2.311.016
340.764
1.601.183
460.575
1.557.217
290.979
207.719
402.387
1.686.991
672.868
2.002.546
1.703.334
0,6
1,6
1,5
2,4
2,7
7,9
4,8
2,0
3,2
2,0
0,1
1,4
0,6
1,0
4,5
4,6
1,6
10,2
3,2
0,3
5,9
2,1
4,0
3,7
1,5
3,4
4,0
0,6
2,8
0,8
2,7
0,5
0,4
0,7
2,9
1,2
3,5
3,0
8.210
13.208
8.823
21.567
18.789
50.556
22.848
13.903
24.308
17.706
695
10.710
4.257
8.323
35.964
31.368
5.818
48.638
14.959
1.674
45.025
14.631
31.187
29.905
12.519
28.928
36.074
5.421
21.342
6.278
21.152
4.837
3.361
4.985
22.471
10.269
27.910
22.821
1,2
1,9
1,2
3,0
2,6
7,1
3,2
2,0
3,4
2,5
0,1
1,5
0,6
1,2
5,1
4,4
0,8
6,8
2,1
0,2
6,3
2,1
4,4
4,2
1,8
4,1
5,1
0,8
3,0
0,9
3,0
0,7
0,5
0,7
3,2
1,4
3,9
3,2
del total) i Gràcia, 3.384.219 m2st (5,9%).
La densitat d’habitatges
Es tracta d’un índex més representatiu que els anteriors per valorar els
nivells de concentració dels habitatges a
la ciutat. Per tal que els càlculs de densitats de població i habitatges donin xifres
representatives del caràcter dels teixits
urbans, quan es refereixin a àmbits
amplis (districtes o conjunt de la ciutat),
s’han exclòs aquelles àrees on la proporció d’habitatges és irrellevant (mapa 3).
La superfície de sòl exclosa representa
un 32% de la superfície del terme municipal, que conté només un 1% de la
població total de Barcelona.
En el mapa que expressa la distribució, per zones de recerca, de les densitats
residencials i d’habitatges (mapes 4 i 5)
s’aprecien uns buits de considerable
importància a l’Eixample central (eix del
Passeig de Gràcia) i en un continu
d’àrees que envolten el parc del Guinardó i la Font d’en Fargas, el Bon Pastor i el
Poble Nou. Els motius d’aquests relatius
“buits” residencials són diversos: despoblament per terciarització a l’Eixample
central, topografia i tipologies de baixa
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
densitat al Guinardó i Font d’en Fargas, o
alta proporció de sòls destinats a altres
Gervasi (13,7%) i de Sant Martí (11,3%)
que només contenen un 6,2% del sostre
activitats en el cas de Sant Martí i Bon
són els únics que superen el percentatge
total d’habitatges.
Pastor. Així mateix, són zones amb densi-
del 10% sobre el sostre total. La resta dels
L’anàlisi per zones estadístiques per-
tats molt baixes la majoria de les que
districtes acumulen entre un 7 i un 10%
met destacar Sant Gervasi amb 5.825.141
queden per sobre de la Ronda de Dalt i
del total, excepte Ciutat Vella i Les Corts,
m st, que per si sol representa el 10,2%
les del final de la Diagonal cap a ponent.
2
25
Notem especialment la baixa densitat del
Podem notar que no es donen
pal del to equilibrat que manté la ciutat
conjunt de sectors del Poble Nou, entre
extensions molt grans de teixit d’alta
en el seu conjunt (amb una densitat glo-
la Gran Via i el mar.
densitat.
bal, excloses les àrees d’escàs teixit resi-
Les zones de densitat alta (amb 500
Per altre costat, la densitat dels tei-
habitants per hectàrea i més de 200-240
xits residencials en nombre d’habitatges
habitatges per hectàrea) més significati-
no té cap relació amb la seva antiguitat.
ves (els valors exactes apareixen a les
En canvi, es constata que les zones més
anteriors taules 1 i 2) són:
denses corresponen invariablement a
– Poble Sec / Mercat de Sant Antoni /
teixits organitzats per illes segons alinea-
Per analitzar la superfície dels habi-
Avinguda Mistral / Riera Alta.
cions de vial (i, en major grau, en zones
tatges i la seva distribució a la ciutat,
– Sector de Sagrada Família / Hospital de
que no pertanyen a l’Eixample Cerdà).
s’han agrupat en cinc intervals les dades
Sant Pau / Camp de l’Arpa.
Els polígons dels anys seixanta i setanta
estadístiques relatives a superfície total
– Sector del Mercat de Sants / Avinguda
se situen en densitats mitjanes, entre 80 i
de sostre: resulten cinc grups d’habitat-
Madrid / Plaça del Centre.
200 habitatges/hectàrea, mentre que les
ges, corresponents als menors de 60 m2,
– El Carmel.
àrees d’edificació aïllada en parcel·la
els que se situen entre 60 i 90 m2, entre 90
– Alguns sectors al voltant de Felip II i
tenen normalment densitats inferiors.
i 125 m 2, entre 125 i 200 m 2, i els que
dencial, de 241 habitants per hectàrea i
104,5 habitatges per hectàrea).
La superfície dels habitatges
L’intercalat de zones de baixa densi-
tenen més de 200 m2. També s’analitza la
– Algun sector de la Barceloneta, Mercat
tat produeix un cert esponjament gene-
superfície mitjana dels habitatges en
de Santa Caterina i Raval.
ral, que és probablement la causa princi-
cada àmbit considerat (taules 5 i 6).
Prosperitat.
Mapa 3
Àrea de continuïtat del teixit residencial
Sup: 67,41 Km2, 68% Sup. Terme municipal.
Mapa 4
Densitat de població.
Habitants/hectàrea
de 0 a 100
de 100 a 200
de 200 a 300
de 300 a 400
de 400 a 500
de 500 a 600
> de 600
26
Taula 5
Grandària dels habitatges, per districtes
Total
<60m2
60-90
90-125
125-200
>200m2
Superf.
mitjana
(m2)
Districtes
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Total
711.440
100
198.462
27,9
336.884
47,4
114.200
16,1
49.103
6,9
12.791
1,8
80
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
51.808
130.404
77.655
37.186
65.271
59.656
73.611
70.423
56.970
88.456
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
28.053
22.659
24.880
5.742
9.554
17.357
23.487
29.347
15.232
22.151
54,1
17,4
32,0
15,4
14,6
29,1
31,9
41,7
26,7
25,0
13.305
57.070
42.332
15.491
15.933
28.802
39.940
36.207
34.240
53.564
25,7
43,8
54,5
41,7
24,4
48,3
54,3
51,4
60,1
60,6
6.256
33.699
9.131
10.321
16.173
9.632
7.746
4.363
6.445
10.434
12,1
25,8
11,8
27,8
24,8
16,1
10,5
6,2
11,3
11,8
3.457
13.913
1.190
4.528
17.307
3.204
2.005
428
897
2.174
6,7
10,7
1,5
12,2
26,5
5,4
2,7
0,6
1,6
2,5
737
3.063
122
1.104
6.304
661
433
78
156
133
1,4
2,3
0,2
3,0
9,7
1,1
0,6
0,1
0,3
0,2
68
91
70
96
120
77
72
65
72
73
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Els mapes de les mitjanes 7 i 8
dó, Sant Andreu, Sagrera, Poble Nou, Pas-
Corts o Sarrià-Sant Gervasi, on normal-
expressen clarament la segmentació
seig Zona Franca, Sants-Hostafrancs,
ment no arriben al 25% del total.
espacial de Barcelona i la formació pro-
Camp de l’Arpa-Navas i Besòs, entre altres.
Els habitatges grans, en canvi, úni-
gressiva d’un sector residencial de les
Podem, doncs, dividir nítidament
cament superen el 50% a Pedralbes, i
classes benestants segons un model de
Barcelona en dues parts: les que tenen
representen entre el 30 i el 50% només a
contigüitat articulat al llarg d’algunes
una superfície mitjana superior a 85 m2 i
les zones de la Dreta de l’Eixample, Sant
vies socialment significatives. Així doncs,
les que tenen una mitjana per sota dels
Gervasi i Sarrià. Als districtes del Nord de
podem observar com les àrees on les
85 m2. El mapa 6 expressa aquest fet amb
la ciutat se situen, per el contrari, per
superfícies mitjanes dels habitatges
molta claredat.
sota d’un escàs 5%. La divisòria és,
superen els 115 m 2 formen un continu
Considerant els habitatges petits
que arrenca de les Rambles i l’Eixample i
(menys de 60 m ) i els habitatges grans
puja pel Passeig de Gràcia i la Diagonal
(més de 125 m2), és possible obtenir unes
per arribar a Les Corts, Sarrià, Bonanova
imatges complementàries de la distribu-
i Pedralbes (Montjuïc no és, en aquest
ció a la ciutat (mapes 9, 10, 11 i 12).
doncs, nítida.
2
Els usuaris: estructura d’edats
L’estructura d’edats de la població
sentit, rellevant); les àrees amb mitjanes
Els habitatges petits abunden espe-
és una dada rellevant als efectes d’enten-
que superen els 100 m2 completen i fan
cialment a la Barceloneta, a determina-
dre moltes de les característiques dels
més regular aquest continu; i les zones
des zones dels districtes de Ciutat Vella i
habitatges i, en especial, la seva ocupació.
amb més de 85 m2 eixamplen el continu.
de Nou Barris, i al polígon del Besòs (més
La taula 7 resumeix les dades relati-
Pel que fa a les àrees amb superfície
del 50% del total). Aquest tipus d’habitat-
ves a mitjana d’edat, proporció de joves
mitjana dels habitatges inferior a 70 m2,
ge abunda també (entre el 35 i el 50%) en
(menys de 15 anys) i proporció de vells
pot observar-se com apareixen clarament
altres sectors dels districtes d’Horta-Gui-
(més de 64 anys) per districtes. La mitja-
diferenciades de les anteriors: es tracta
nardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant
na d’edat de Barcelona és de 40 anys. El
dels sectors de Nou Barris i Horta-Guinar-
Martí, però no tant a l’Eixample, Les
districte amb mitjana més baixa és Les
27
Taula 6
Grandària dels habitatges, per zones estadístiques
Total
<60m2
60-90
90-125
125-200
>200m2
Superf.
mitjana
%
(m2)
Zones estadístiques
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
Barcelona
711.440
100
198.462
27,9
336.884
47,4
114.200
16,1
49.103
6,9
12.791
1,8
80
8.210
13.208
8.823
21.567
18.789
50.556
22.848
13.903
24.308
17.706
695
10.710
4.257
8.323
35.964
31.368
5.818
48.638
14.959
1.674
45.025
14.631
31.187
29.905
12.519
28.928
36.074
5.421
21.342
6.278
21.152
4.837
3.361
4.985
22.471
10.269
27.910
22.821
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
6.591
6.548
2.586
12.328
3.643
7.940
2.690
2.379
6.007
8.372
331
1.872
1.008
2.137
11.160
5.390
352
7.140
1.971
443
13.702
3.655
8.785
10.947
3.755
10.612
15.773
2.962
3.972
1.515
5.245
2.634
1.866
656
6.364
3.457
7.774
3.900
80,3
49,6
29,3
57,2
19,4
15,7
11,8
17,1
24,7
47,3
47,6
17,5
23,7
25,7
31,0
17,2
6,1
14,7
13,2
26,5
30,4
25,0
28,2
36,6
30,0
36,7
43,7
54,6
18,6
24,1
24,8
54,5
55,5
13,2
28,3
33,7
27,9
17,1
1.393
3.546
2.495
5.871
9.264
21.693
5.722
7.041
13.350
7.858
299
7.527
2.406
4.850
19.392
14.891
600
11.453
4.104
376
21.894
6.908
16.998
15.266
7.676
16.146
17.935
2.126
14.180
3.962
12.735
2.081
1.282
3.206
11.667
6.567
16.222
15.902
17,0
26,8
28,3
27,2
49,3
42,9
25,0
50,6
54,9
44,4
43,0
70,3
56,5
58,3
53,9
47,5
10,3
23,5
27,4
22,5
48,6
47,2
54,5
51,0
61,3
55,8
49,7
39,2
66,4
63,1
60,2
43,0
38,1
64,3
51,9
63,9
58,1
69,7
182
1.863
2.010
2.201
4.790
15.149
5.693
3.694
4.373
1.317
31
1.234
690
1.232
4.627
8.749
1.572
12.294
3.517
362
6.870
2.762
4.337
2.540
869
1.937
2.215
211
2.974
715
2.474
95
187
853
3.259
224
3.466
2.632
2,2
14,1
22,8
10,2
25,5
30,0
24,9
26,6
18,0
7,4
4,5
11,5
16,2
14,8
12,9
27,9
27,0
25,3
23,5
21,6
15,3
18,9
13,9
8,5
6,9
6,7
6,1
3,9
13,9
11,4
11,7
2,0
5,6
17,1
14,5
2,2
12,4
11,5
43
1.051
1.391
972
1.043
5.090
6.503
725
552
136
25
52
145
90
742
2.103
2.425
13.202
3.798
307
2.250
954
919
912
174
199
129
100
183
73
598
20
23
251
1.122
12
409
380
0,5
8,0
15,8
4,5
5,6
10,1
28,5
5,2
2,3
0,8
3,6
0,5
3,4
1,1
2,1
6,7
41,7
27,1
25,4
18,3
5,0
6,5
2,9
3,0
1,4
0,7
0,4
1,8
0,9
1,2
2,8
0,4
0,7
5,0
5,0
0,1
1,5
1,7
1
200
341
195
49
684
2.240
64
26
23
9
25
8
14
43
235
869
4.549
1.569
186
309
352
148
240
45
34
22
22
33
13
100
7
3
19
59
9
39
7
0,0
1,5
3,9
0,9
0,3
1,4
9,8
0,5
0,1
0,1
1,3
0,2
0,2
0,2
0,1
0,7
14,9
9,4
10,5
11,1
0,7
2,4
0,5
0,8
0,4
0,1
0,1
0,4
0,2
0,2
0,5
0,1
0,1
0,4
0,3
0,1
0,1
0,0
44
71
94
65
82
90
121
83
75
63
77
75
76
72
71
84
158
120
121
115
75
84
74
70
69
67
64
63
75
73
74
60
62
81
75
66
72
75
1. Barceloneta
2. Parc
3. Gòtic
4. Raval
5. Sant Antoni
6. Esquerra Eixample
7. Dreta Eixample
8. Estació Nord
9. Sagrada Família
10. Poble-sec
11. Montjuïc
12. Zona Franca-Port
13. Font de la Guatlla
14. Bordeta-Hostafrancs
15. Sants
16. Les Corts
17. Pedralbes
18. Sant Gervasi
19. Sarrià
20. Vallvidrera-Les Planes
21. Gràcia
22. Vallcarca
23. Guinardó
24. Horta
25. Vall d'Hebron
26. Vilapicina-Turó de la Peira
27. Roquetes-Verdum
28. Ciutat Meridiana-Vallbona
29. Sagrera
30. Congrés
31. Sant Andreu
32. Bon Pastor
33. Trinitat Vella
34. Fort Pius
35. Poblenou
36. Barris Besòs
37. Clot
38. Verneda
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
28
Mapa 6
Àrees dels habitatges més grans i dels més petits
Mapa 5
Densitat habitatge. Habitatges/hectàrea
> de 100 m2
> de 85 m2
< de 70 m2
de 0 a 100
de 40 a 80
de 80 a 120
de 120 a 160
de 160 a 200
de 200 a 240
> de 240
Mapa 7
Superfície mitjana dels habitatges
Mapa 8
Superfície mitjana dels habitatges
< 55 m2
< de 65 m2
de 56 a 69 m2
de 65 a 75 m2
de 70 a 84 m2
de 75 a 85 m2
de 85 a 99 m2
de 85 a 115 m2
de 100 a 114 m2
> de 115 m2
de 115 a 129 m2
> de 130 m2
29
Mapa 9
Proporció d’habitatges petits. Menys de 60 m2.
Mapa 10
Proporció d’habitatges petits. De menys de 60 m2.
< del 15%
< del 15%
del 15 al 30%
del 15 al 25%
del 30 al 45%
del 25 al 35%
del 45 al 60%
del 35 al 50%
> del 60%
> del 50%
Mapa 12
Proporció d’habitatges grans. Més de 125 m2.
Mapa 11
Proporció d’habitatges grans. Més de 125 m2.
30
< del 5%
< del 15%
del 5 al 10%
del 15 al 30%
del 10 al 30%
del 30 al 45%
del 30 al 50%
del 45 al 60%
> del 50%
> del 60%
Corts (37 anys) i en l’altre extrem està
observar-se com la major part de les
prenem com a llindar el 15%, les zones
Ciutat Vella (45 anys).
zones amb més rejoveniment (més del
amb més rejoveniment configuren una
El mapa 13 mostra la proporció de
20%) se situen a la franja NE de la ciutat,
certa corona al voltant del continu cen-
persones amb menys de 15 anys. Pot
pròximes a Sant Adrià i el riu Besòs. Si
tral format per Ciutat Vella, Eixample,
Sants i Guinardó. Cal subratllar també el
Taula 7
Edat de la població resident
Districtes
relatiu grau de rejoveniment que s’aprecia al Passeig de la Zona Franca, Estació
Mitjana d’edat
% Més joves
de 15 anys
del Nord i Fort Pius.
% Més grans
de 15 anys
Barcelona
40
14,41
17,37
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
45
43
40
37
40
42
39
39
38
39
19,6
12,5
15,0
16,5
13,8
13,3
14,9
15,1
16,7
15,7
26,4
22,2
17,3
12,8
17,3
20,4
14,4
13,9
14,0
15,4
En tot cas, la major part de les zones
del municipi mantenen una proporció de
joves superior al 10%. Les zones amb
menys joves són, per un costat, Ciutat
Vella i l’Eixample central i, per un altre,
els polígons d’habitatges dels anys cinquanta i seixanta (Montbau, Guineueta,
Turó de la Peira, Habitatges del Congrés).
El mapa 14 és esclaridor pel que fa a
les àrees amb més gran proporció de per-
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Mapa 13
Rejoveniment de la població.
Proporció de persones menors de 15 anys.
sones amb més de 64 anys. En efecte,
Mapa 14
Envelliment de la població.
Proporció de persones més grans de 64 anys.
< de 10%
de 10 a 15%
< 10%
de 15 a 20%
de 10 a 15%
de 20 a 25%
de 15 a 25%
de 25 a 30%
> de 20%
> de 30%
31
amb més del 25% trobem tota la Barcelo-
porció de persones de més de 65 anys
habitatges ocupats (el 21,1%) ho està
na antiga: Ciutat Vella, l’Eixample cen-
(més del 20%) o de persones menors de
únicament per una sola persona (en
tral, Gràcia, així com algunes zones dis-
15 anys (més del 15%), el que configura
total, 123.948 habitatges) i el 47,6%, per 1
perses (Poble Nou, Poble Sec-Satalia,
el mapa actual d’edats de la ciutat.
o 2 persones (279.719 habitatges). El
Pedralbes, Sants-mercat, Habitatges del
Congrés). Pot observar-se com no es
mapa 16 mostra la distribució espacial
L’ocupació dels habitatges
dels habitatges unipersonals.
dóna sempre una correspondència
Les zones amb mitjana d’ocupació
inversa entre proporcions de joves i de
Un aspecte molt significatiu de la
més baixa (menys de 2,5) són quasi tota
vells. Hi ha casos típics de població
situació actual del parc d’habitatges a
Ciutat Vella i el centre de Gràcia (mapa
homogèniament envellida, com a Habi-
Barcelona ve donat pels nivells d’ocupa-
17).
tatges del Congrés, on a l’alta proporció
ció. El nivell mitjà d’ocupació a la ciutat
Les zones amb mitjana d’ocupació
de vells correspon una baixa proporció
ha sofert una continua davallada en els
més alta són especialment presents en
de joves. En altres casos, com Guineueta,
darrers anys i se situa actualment en 2,79
els dos extrems de la ciutat: a les zones
ens trobem amb una baixa proporció de
persones per habitatge ocupat. Cap dis-
situades per sobre del passeig de la Bona-
joves i de vells, que és probablement el
tricte de la ciutat, globalment considerat,
nova (amb un màxim de 3,62 a Pedral-
preludi d’un proper envelliment global.
arriba als 3 habitants per habitatge. Ciu-
bes), i a les zones de l’extrem Nord de la
tat Vella en té únicament 2,41.
ciutat (amb un màxim de 4,18 a Vallbo-
En el mapa resum (mapa 15)
s’expressen amb claredat les àrees urba-
Per altre costat és interessant com-
na). Això no obstant, en el primer cas es
nes més caracteritzades per l’alta pro-
provar que més d’una quinta part dels
tracta normalment d’habitatges grans,
mentre que en el segon són quasi sempre
de superfície reduïda; això vol dir que el
Mapa 15
Àrees amb més vells i àrees amb més joves.
nombre de metres quadrats per habitant
és també ben distint en cada cas.
> del 20% de persones més grans
de 65 anys
> del 15% de persones menors
de 15 anys
Quasi tot l’Eixample, amb extensions cap a Sants, Poble Nou, Clot i
Camp de l’Arpa, manté una mitjana de
2,50 a 2,75.
Els nivells d’ocupació alts, entre
2,75 i 3,25, corresponen a tota la corona
de teixits de formació posterior: Besòs,
Sant Martí, Sant Andreu, Sagrera, Guinardó, Nou Barris, Carmel, Tres Torres,
Penitents, Sant Gervasi, Diagonal, Les
Corts. Únicament s’exceptuen els centres
més vells d’Horta o Sarrià, o algunes
àrees homogèniament envellides, com
Trinitat Nova o Habitatges del Congrés.
S’aprecia una clara correspondència
entre l’antiguitat del teixit i el grau d’ocu-
32
Mapa 17
Mitjana d’ocupació dels habitatges.
Mapa 16
Habitatges ocupats per 1 persona.
de 0 a 2,50
< de 10%
2,51 a 2,75
10% a menys de 20%
2,76 a 3,00
20% a menys de 30%
3,01 a 3,25
30% a menys de 40%
3,26 a 3,50
40% en endavant
> 3,50
pació descendent, fins els límits que
ció amb un ritme probablement baix
jans d’ocupació, les zones amb més alt
expressarien les ocupacions més baixes
però constant.
percentatge d’habitatges ocupats per
de Ciutat Vella. S’observen zones d’ocu-
En els casos de teixits de formació
pació més alta, en relació al seu entorn,
fragmentària, és possible que aquest
on es dóna una certa renovació de l’edifi-
nivell límit sigui compatible amb una
cació: Estació del Nord i Fort Pius, Pas-
certa renovació de l’edificació a ritmes
seig de la Zona Franca.
mitjans i també constants. Aquest podria
una sola persona i les zones d’edificació
més antiga de la ciutat.
L’antiguitat i renovació del parc
També hi ha una certa correlació
ser l’estadi en què es troba tota l’àrea
Les dades relatives a antiguitat dels
entre ocupacions altes i tipologies de
central amb nivells d’ocupació situats
edificis corresponen a la informació con-
baixa densitat, presents als dos sectors
entre 2,50 i 2,75.
tinguda en el cadastre sobre la data de
urbans on s’agrupen les zones amb més
Altres factors de comportament
construcció de l’edifici (data que es dife-
social poden fer variar aquests nivells
rencia de la que fa referència a modernit-
Les xifres de Ciutat Vella, d’algunes
mitjans d’ocupació que considerem esta-
zació dels habitatges, obtinguda a partir
parts de Gràcia i de l’Eixample ens mos-
bilitzats: variacions en el nombre de
de la darrera data en què es realitzen
tren les baixes ocupacions en el llindar
famílies monoparentals, tendència de la
obres de rehabilitació o millora en un
on el procés pot arribar a estabilitzar-se.
població gran a viure en residències
habitatge concret).
Aquest moment arribaria amb la consu-
geriàtriques, etc.
nivell d’ocupació.
La periodicitat s’ha fet coincidir,
mació del cicle biològic dels primers
Hi ha una general correspondència
dins del possible, amb etapes històriques
ocupants i l’inici d’un procés de renova-
entre les zones amb baixos nivells mit-
significatives per a la ciutat. Així, s’agru-
33
pen les edificacions anteriors al present
mentre que a Nou Barris és el 1955.
niment, respectivament, del parc edificat.
segle (abans de 1901) i les correspo-
El mapa 18 mostreja la distribució
El mapa 19 mostra com l’envelli-
nents al primer terç, fins al final de la
de les edats mitjanes, per zones de recer-
ment del parc és un procés que afecta
guerra civil (1901-1939); a continuació
ca. La imatge correspon a una figura
especialment Ciutat Vella, l’Eixample
es delimita un període que inclou
concèntrica, amb les zones més velles a
central i Gràcia, on més del 60% dels edi-
l’etapa de postguerra i les dècades de
l’interior i les més noves a l’exterior.
ficis són anteriors a l’any 1940. Altres
ràpid desenvolupament urbà, fins a
Poden destacar-se els barris més nous a
àrees disperses amb la mateixa proporció
coincidir pràcticament amb la posada
l’intern dels districtes de Nou Barris i
són Poble Nou-Pere IV, Bon Pastor-
en marxa del Pla General Metropolità
Sant Martí, així com de Sarrià Sant-Ger-
Maquinista, Sant Andreu centre, com
aprovat el 1976 (període 1940-1980); i
vasi (a la Diagonal) i d’Horta-Guinardó (a
també sectors de Camp de l’Arpa, Sants i
finalment, el període actual, coincident
la Vall d’Hebron). Per altre costat, es fan
Horta. Hi ha una notable correspondèn-
amb la plena aplicació de la normativa
presents els únics barris on la mitjana
cia entre la configuració de la zona cen-
del Pla de 1976, que es fa començar el
d’edat és anterior a 1900, tots ells situats
tral amb més del 75% d’edificis anteriors
1980 (taules 8 i 9)
a Ciutat Vella: Santa Caterina, Sant Pere,
a 1940 i la del conjunt de zones amb més
Palau de la Generalitat, plaça de la Mercè
del 25% de persones grans. Aquesta
i diverses àrees del Raval.
correspondència no es dóna tan clara-
L’edat mitjana dels edificis és de 57
anys (data mitjana de construcció: 1938),
el que suposa una edat relativament jove
Una altra imatge interessant és la
ment a altres zones amb alta proporció
si la comparem amb altres ciutats euro-
que resulta de comptabilitzar el nombre
d’habitatge vell, el que fa suposar que
pees. L’edat del parc edificat no prejutja
d’edificis construïts en cada període. Si
s’ha produït en elles una renovació més
la qualitat edificatòria.
destaquem els construïts abans de 1940 i
alta dels usuaris d’habitatge, facilitada
A Ciutat Vella la data mitjana de
els construïts després de 1969 tindrem
per una menor terciarització del sostre
construcció dels edificis és l’any 1904,
una pintura de l’envelliment i del rejove-
construït.
Taula 8
Antiguitat de les edificacions, per districtes
Total
Abans 1901
Districtes
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Antiguitat
mitjana
(any)
Barcelona
80.416
100
15.661
19,5
23.387
29,1
37.356
46,5
4.012
5,0
1.938
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
6.325
9.091
8.584
3.160
9.600
7.731
11.452
8.201
8.098
8.174
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
4.318
2.644
1.834
159
916
1.782
667
184
1.534
1.623
68,3
29,1
21,4
5,0
9,5
23,1
5,8
2,2
18,9
19,9
1.450
3.298
3.184
871
2.385
2.536
2.741
1.476
2.534
2.912
22,9
36,3
37,1
27,6
24,8
32,8
23,9
18,0
31,3
35,6
498
2.722
3.065
1.785
5.700
3.020
7.496
6.162
3.694
3.214
7,9
29,9
35,7
56,5
59,4
39,1
65,5
75,1
45,6
39,3
59
427
501
345
599
393
548
379
336
425
0,9
4,7
5,8
10,9
6,2
5,1
4,8
4,6
4,1
5,2
1.904
1.927
1.935
1.951
1.946
1.933
1.949
1.955
1.937
1.934
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
34
1901-1939
1940-1979
Després 1979
Taula 9
Antiguitat de les edificacions, per zones estadístiques
Total
Zones estadístiques
Total
1. Barceloneta
2. Parc
3. Gòtic
4. Raval
5. Sant Antoni
6. Esquerra Eixample
7. Dreta Eixample
8. Estació Nord
9. Sagrada Família
10. Poble-sec
11. Montjuïc
12. Zona Franca-Port
13. Font de la Guatlla
14. Bordeta-Hostafrancs
15. Sants
16. Les Corts
17. Pedralbes
18. Sant Gervasi
19. Sarrià
20. Vallvidrera-Les Planes
21. Gràcia
22. Vallcarca
23. Guinardó
24. Horta
25. Vall d'Hebron
26. Vilapicina-Turó de la Peira
27. Roquetes-Verdum
28. Ciutat Meridiana-Vallbona
29. Sagrera
30. Congrés
31. Sant Andreu
32. Bon Pastor
33. Trinitat Vella
34. Fort Pius
35. Poblenou
36. Barris Besòs
37. Clot
38. Verneda
Abans de 1901
1901-1939
1940-1979
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Antiguitat
mitjana
(any)
80.416
100
15.661
19,5
23.387
29,1
37.356
46,5
4.012
5,0
1.938
1.012
1.698
1.379
2.236
1.147
3.111
2.381
728
1.724
1.628
414
1.158
351
770
4.263
2.272
888
5.047
3.065
1.488
5.185
2.546
3.870
6.072
1.510
3.337
3.462
1.402
1.415
822
3.460
1.648
753
257
3.767
459
2.795
896
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
448
1.202
978
1.690
426
788
1.177
123
130
415
29
7
42
244
1.097
126
33
373
491
52
1.664
118
47
569
51
157
16
11
276
6
1.228
10
14
22
813
7
766
15
44,3
70,8
70,9
75,6
37,1
25,3
49,4
16,9
7,5
25,5
7,0
0,6
12,0
31,7
25,7
5,5
3,7
7,4
16,0
3,5
32,1
4,6
1,2
9,4
3,4
4,7
0,5
0,8
19,5
0,7
35,5
0,6
1,9
8,6
21,6
1,5
27,4
1,7
369
395
305
381
359
1.116
749
236
838
779
113
204
147
238
1.703
766
105
1.322
847
216
1.773
763
1.204
1.362
175
1.190
269
17
338
164
1.021
911
100
73
1.622
130
1.041
46
36,5
23,3
22,1
17,0
31,3
35,9
31,5
32,4
48,6
47,9
27,3
17,6
41,9
30,9
39,9
33,7
11,8
26,2
27,6
14,5
34,2
30,0
31,1
22,4
11,6
35,7
7,8
1,2
23,9
20,0
29,5
55,3
13,3
28,4
43,1
28,3
37,2
5,1
176
90
88
144
321
1.040
379
313
669
388
243
784
142
247
1.261
1.157
628
3.035
1.522
1.143
1.548
1.472
2.445
3.854
1.197
1.858
3.037
1.267
720
628
1.060
675
611
129
1.154
311
855
765
17,4
5,3
6,4
6,4
28,0
33,4
15,9
43,0
38,8
23,8
58,7
67,7
40,5
32,1
29,6
50,9
70,7
60,1
49,7
76,8
29,9
57,8
63,2
63,5
79,3
55,7
87,7
90,4
50,9
76,4
30,6
41,0
81,1
50,2
30,6
67,8
30,6
85,4
19
11
8
21
41
167
76
56
87
46
29
163
20
41
202
223
122
317
205
77
200
193
174
287
87
132
140
107
81
24
151
52
28
33
178
11
133
70
1,9
0,6
0,6
0,9
3,6
5,4
3,2
7,7
5,0
2,8
7,0
14,1
5,7
5,3
4,7
9,8
13,7
6,3
6,7
5,2
3,9
7,6
4,5
4,7
5,8
4,0
4,0
7,6
5,7
2,9
4,4
3,2
3,7
12,8
4,7
2,4
4,8
7,8
1.915
1.901
1.902
1.901
1.924
1.931
1.914
1.939
1.938
1.925
1.949
1.961
1.938
1.929
1.929
1.948
1.961
1.948
1.942
1.956
1.926
1.950
1.950
1.949
1.958
1.946
1.963
1.966
1.941
1.956
1.926
1.941
1.959
1.949
1.929
1.951
1.929
1.965
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
35
Després de 1979
Mapa 18
Mitjana d’edat dels edificis.
abans de 1900
de 1900 a 1940
de 1940 a 1960
de 1960 a 1980
> de 1981
Mapa 20
Rejoveniment del parc edificat.
Edificis construïts després del 1969.
Mapa 19
Envelliment del parc edificat.
Edificis construïts abans de 1940.
> 15%
< 1%
15 a 30%
1 a 11%
30 a 45%
11 a 21%
45 a 60%
21 a 31%
60 a 75%
31 a 41%
75 a 90%
41 a 51%
> 90%
> 51%
36
Les dotacions dels habitatges
El mapa 20 permet constatar que les
és l’únic barri que no arriba als 2,5 dor-
zones amb menys rejoveniment (menys del
mitoris de mitjana. La resta de la ciutat
10% d’edificis posteriors a 1969) coincidei-
El nivell de qualitat dels habitatges
es manté en una mitjana situada a
xen també amb la Barcelona antiga (eix
es pot mesurar mitjançant la considera-
l’entorn dels 3 dormitoris per habitatge:
Rambles-Pg. de Gràcia-Gràcia) i les restants
ció de la seva superfície o de la seva anti-
un 47,4% del habitatges tenen tres dor-
zones aïllades abans esmentades, a més
guitat, però també a partir d’algunes
mitoris i el 31,3% en tenen quatre. En
dels polígons d’habitatges dels anys cin-
característiques internes i de l’existència
canvi, són escassos els habitatges amb
quanta i seixanta. En canvi, les zones amb
o no de determinades dotacions. En
un sol dormitori: només un 2,1% del
més rejoveniment denoten una certa duali-
aquest apartat considerarem únicament
total.
tat de les actuacions immobiliàries, amb
algunes de les dades més característi-
Els barris amb un més alt nombre
accent en les promocions per al segment
ques, entre les que ofereix el cadastre,
de dormitoris (quatre o més) són Pedral-
econòmic mitjà-alt, que se situarien a
relatives a aquests aspectes: el nombre
bes (un 78,70% del total), la Dreta de
ponent de l’entorn del final de la Diagonal.
de dormitoris, el nombre de banys, la
l’Eixample (65,80%), Sant Gervasi
presència d’ascensor, la calefacció i l’aire
(64,90%), Estació del Nord (60,50%) i
condicionat.
Sarrià (58,90%).
A la part Nord de la ciutat se situarien les actuacions del segment més baix,
moltes de protecció oficial, que adopta-
Així doncs, si considerem la mitjana
El nombre de banys per habitatge
ren la configuració de polígon: Canyelles,
del nombre de dormitoris per habitatge
complementa les dades anteriors i aporta
Can Ensenya, Ciutat Meridiana. Aquests
(taules 10 i 11) apareixen destacats els
un índex molt significatiu del grau
tipus d’actuacions han anat component
barris de l’Eixample, Sarrià i Sant Gerva-
d’equipament dels habitatges (taules 12 i
el teixit d’aquesta part com un conglo-
si (amb més de 3,5 dormitoris per habi-
13). La mitjana general de la ciutat és
merat de peces.
tatge). En l’altre extrem, la Barceloneta
d’un bany per habitatge (sigui aquest
Taula 10
Nombre de dormitoris en els habitatges, per districtes
Total
Cap
% Nombre
1 dormitori
Districtes
Nombre
% Nombre
Barcelona
711.440
100
8.351
1,2
14.815
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
51.808
130.404
77.655
37.186
65.271
59.656
73.611
70.423
56.970
88.456
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
1.566
1.317
696
389
1.105
867
834
404
388
785
3,0
1,0
0,9
1,0
1,7
1,5
1,1
0,6
0,7
0,9
2.715
1.947
1.611
751
2.279
2.108
1.135
722
773
774
2 dormitoris
% Nombre
3 dormitoris
4 dormitoris
5 i més
% Nombre
% Nombre
2,1
75.153 10,6 337.493
47,4 222.661
31,3
52.967
7,4
3,3
5,2
1,5
2,1
2,0
3,5
3,5
1,5
1,0
1,4
0,9
16.557
9.554
7.809
2.822
5.598
6.563
7.152
7.884
4.458
6.756
36,6
34,2
55,8
35,5
23,2
42,6
60,7
68,1
58,7
57,4
16,0
42,1
28,5
44,3
37,3
35,2
24,6
18,2
29,3
31,5
3.749
17.990
2.024
3.559
16.793
3.750
1.738
625
1.226
1.513
7,2
13,8
2,6
9,6
25,7
6,3
2,4
0,9
2,2
1,7
2,8
3,6
3,2
3,5
3,8
3,3
3,1
3,1
3,2
3,2
32,0
7,3
10,1
7,6
8,6
11,0
9,7
11,2
7,8
7,6
18.951
44.654
43.355
13.192
15.118
25.398
44.646
47.993
33.440
50.746
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
37
8.270
54.942
22.160
16.473
24.378
20.970
18.106
12.795
16.685
27.882
% Nombre
Mitjana del
nombre de
% dormitoris
Taula 11
Nombre de dormitoris en els habitatges, per zones estadístiques
Total
Cap
1 dormitori
Zones estadístiques
Nombre
Barcelona
711.440
100
8.351
1,2
14.815
2,1
8.210
13.208
8.823
21.567
18.789
50.556
22.848
13.903
24.308
17.706
695
10.710
4.257
8.323
35.964
31.368
5.818
48.638
14.959
1.674
45.025
14.631
31.187
29.905
12.519
28.928
36.074
5.421
21.342
6.278
21.152
4.837
3.361
4.985
22.471
10.269
27.910
22.821
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
133
402
456
575
156
476
441
86
158
225
8
78
31
55
299
245
144
802
222
81
599
268
315
374
145
168
211
25
119
32
185
23
29
38
160
67
433
87
1,6
3,0
5,2
2,7
0,8
0,9
1,9
0,6
0,6
1,3
1,2
0,7
0,7
0,7
0,8
0,8
2,5
1,6
1,5
4,8
1,3
1,8
1,0
1,3
1,2
0,6
0,6
0,5
0,6
0,5
0,9
0,5
0,9
0,8
0,7
0,7
1,6
0,4
366
1.055
449
845
252
887
401
112
295
425
10
355
56
196
569
695
56
1.897
287
95
1.532
576
593
428
114
281
314
127
142
51
490
28
62
43
254
22
440
15
4,5
8,0
5,1
3,9
1,3
1,8
1,8
0,8
1,2
2,4
1,4
3,3
1,3
2,4
1,6
2,2
1,0
3,9
1,9
5,7
3,4
3,9
1,9
1,4
0,9
1,0
0,9
2,3
0,7
0,8
2,3
0,6
1,8
0,9
1,1
0,2
1,6
0,1
1 Barceloneta
2 Parc
3 Gòtic
4 Raval
5 Sant Antoni
6 Esquerra Eixample
7 Dreta Eixample
8 Estació Nord
9 Sagrada Familia
10 Poble Sec
11 Montjuïc
12 Zona Franca-Port
13 Font Guatlla
14 Bordeta-Hostafrancs
15 Sants
16 Les Corts
17 Pedralbes
18 Sant Gervasi
19 Sarrià
20 Vallvidrera-Les Planes
21 Gràcia
22 Vallcarca
23 Guinardó
24 Horta
25 Vall d'Hebron
26 Vilapicina-Turó Peira
27 Roquetes -Verdum
28 C.Meridiana-Vallbona
29 La Segrera
30 Congrés
31 Sant Andreu
32 Bon Pastor
33 Trinitat Vella
34 Fort Pius
35 Poblenou
36 Barri Besòs
37 Clot
38 Verneda
% Nombre
% Nombre
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
38
2 dormitoris
% Nombre
3 dormitoris
4 dormitoris
% Nombre
% Nombre
75.153 10,6 337.493
47,4 222.661
4.707
3.984
1.783
6.083
1.070
4.469
1.668
720
1.627
2.819
221
259
313
683
3.514
2.603
219
4.115
1.190
293
5.100
1.463
3.015
3.094
1.043
1.997
5.193
694
972
428
2.115
375
568
317
2.410
880
2.337
812
57,3
30,2
20,2
28,2
5,7
8,8
7,3
5,2
6,7
15,9
31,8
2,4
7,4
8,2
9,8
8,3
3,8
8,5
8,0
17,5
11,3
10,0
9,7
10,3
8,3
6,9
14,4
12,8
4,6
6,8
10,0
7,8
16,9
6,4
10,7
8,6
8,4
3,6
2.540
4.491
2.909
9.011
6.999
16.889
5.291
4.574
10.901
9.758
405
7.224
2.211
4.445
19.312
12.371
821
10.257
4.447
414
18.646
6.752
16.011
19.288
9.347
20.381
23.466
4.146
10.916
4.108
12.184
3.983
2.249
2.097
11.707
7.748
14.016
15.178
30,9
34,0
33,0
41,8
37,3
33,4
23,2
32,9
44,8
55,1
58,3
67,5
51,9
53,4
53,7
39,4
14,1
21,1
29,7
24,7
41,4
46,1
51,3
64,5
74,7
70,5
65,0
76,5
51,1
65,4
57,6
82,3
66,9
42,1
52,1
75,5
50,2
66,5
418
2.296
2.188
3.368
8.350
20.969
7.521
7.444
10.658
4.135
34
2.689
1.487
2.795
11.020
13.597
2.876
18.250
5.651
477
16.398
4.572
10.427
5.957
1.722
5.803
6.687
305
8.801
1.478
5.605
396
405
2.363
7.385
1.543
10.064
6.527
5 i més
% Nombre
Mitjana del
nombre de
% dormitoris
##
52.967
7,4
3,3
5,1
17,4
24,8
15,6
44,4
41,5
32,9
53,5
43,8
23,4
4,9
25,1
34,9
33,6
30,6
43,3
49,4
37,5
37,8
28,5
36,4
31,2
33,4
19,9
13,8
20,1
18,5
5,6
41,2
23,5
26,5
8,2
12,0
47,4
32,9
15,0
36,1
28,6
46
980
1.038
1.685
1.962
6.866
7.526
967
669
344
17
105
159
149
1.250
1.857
1.702
13.317
3.162
314
2.750
1.000
826
764
148
298
203
124
392
181
573
32
48
127
555
9
620
202
0,6
7,4
11,8
7,8
10,4
13,6
32,9
7,0
2,8
1,9
2,4
1,0
3,7
1,8
3,5
5,9
29,3
27,4
21,1
18,8
6,1
6,8
2,6
2,6
1,2
1,0
0,6
2,3
1,8
2,9
2,7
0,7
1,4
2,5
2,5
0,1
2,2
0,9
2,4
2,8
3,1
2,9
3,6
3,6
4,0
3,6
3,4
3,0
2,7
3,2
3,3
3,2
3,2
3,4
4,0
3,8
3,7
3,4
3,3
3,3
3,2
3,1
3,0
3,1
3,0
2,9
3,4
3,2
3,2
3,0
2,9
3,4
3,2
3,0
3,2
3,3
Taula 12
Nombre de banys en els habitatges
Total
1 Auxiliar
1 Normal
1 Auxiliar
+ 1 Normal
Districtes
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Barcelona
711.440
100
241.527
33,9
264.541
37,2
142.452
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
51.808
130.404
77.655
37.186
65.271
59.656
73.611
70.423
56.970
88.456
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
35.117
28.509
30.491
4.195
5.466
20.925
28.165
34.436
19.453
34.770
67,8
21,9
39,3
11,3
8,4
35,1
38,3
48,9
34,1
39,3
7.794
49.040
31.549
11.886
16.703
21.935
32.995
29.659
27.176
35.804
15,0
37,6
40,6
32,0
25,6
36,8
44,8
42,1
47,7
40,5
2.207
41.477
13.002
13.428
21.935
12.853
9.691
5.393
8.634
13.832
2 Normals
o més
N.C.
Mitjana
del
nombre
%
banys
Nombre
%
Nombre
20,0
49.434
6,9
13.486
1,9
1,0
4,3
31,8
16,7
36,1
33,6
21,5
13,2
7,7
15,2
15,6
294
10.371
1.560
7.536
20.721
2.487
2.013
611
1.317
2.524
0,6
8,0
2,0
20,3
31,7
4,2
2,7
0,9
2,3
2,9
6.396
1.007
1.053
141
446
1.456
747
324
390
1.526
12,3
0,8
1,4
0,4
0,7
2,4
1,0
0,5
0,7
1,7
0,6
1,1
0,9
1,3
1,4
0,9
0,9
0,8
0,9
0,9
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
normal o auxiliar). Amb un bany normal
s’ha distingit entre els habitatges situats
Barcelona, potser pel seu clima rela-
hi ha el 37,2% dels habitatges; amb un
a la tercera planta de l’edifici, o més
tivament bo, és una ciutat amb pocs
bany auxiliar (o “aseo”), un 33,9%; amb
amunt, dels situats per sota. En aquests
habitatges equipats amb calefacció. Un
un bany normal i un auxiliar, un 20,0%; i
darrers, la inexistència d’ascensor és
considerable 87,8% dels habitatges no en
amb dos banys o més, únicament el
menys greu, com resulta obvi. Pel con-
disposa. Els districtes amb més alt nom-
6,9%. No hi ha dades sobre el restant
junt de la ciutat, un 59,2% dels habitatges
bre d’habitatges amb calefacció són
1,9% dels habitatges, localitzats princi-
disposa d’ascensor. Dels que no en
Sarrià-Sant Gervasi (un 39,7% del total) i
palment als barris de la Barceloneta, Parc
tenen, un 17,8% estan situats a la planta
Les Corts (32,3%). A l’Eixample, la pro-
i Raval (al districte de Ciutat Vella).
tercera o més amunt, i un 23% a la planta
porció és només del 14,2%, i a Gràcia, del
segona o per sota.
12,4%. A Ciutat Vella, la calefacció és
Si analitzem les dades per barris,
resulta que l’únic barri on més de la mei-
Podem observar a les taules annexes
tat dels habitatges (exactament un 64,9%,
com, al districte de Ciutat Vella, un 52,8%
molt per sobre de la resta) tenen dos
dels habitatges alts (planta tercera o
Finalment, resulta significativa la
banys o més, és Pedralbes. Aquest per-
superior) no disposa d’ascensor (taules
dada relativa a l’aire condicionat, un ele-
centatge també és significativament alt a
14 i 15). En el mateix cas es troben un
ment molt poc present a la ciutat, tot i
Sarrià (un 33,4%) i a Sant Gervasi (un
20,5 dels habitatges alts de Nou Barris, i
que l’increment ha estat notable en els
31,7%). En la gran majoria dels barris
un 20,3% dels de Sants-Montjuïc. El
darrers anys. Les dades cadastrals donen
està per sota del 5%. En l’altre extrem, un
mapa 21 mostra la distribució del dèficit
un total de 5.855 habitatges amb aire con-
75,3% dels habitatges de la Barceloneta, i
a la ciutat. Als districtes de Les Corts i de
dicionat (el que representa un escassís-
un 74,9% dels del Besòs, només disposa
Sarrià-Sant Gervasi, en canvi, el percen-
sim 0,8% del total), dels quals més de la
d’un bany auxiliar.
tatge d’habitatges poc servits és només
meitat es situen als districtes de Sarrià-
del 5%.
Sant Gervasi i Les Corts. Els barris de Sant
Pel que fa a la presència d’ascensor,
39
quasi inexistent: en disposa tant sols un
1,0% dels habitatges.
Taula 13
Nombre de banys en els habitatges, per zones estadístiques
Total
1 Auxiliar
1 Normal
1 Auxiliar
+ 1 Normal
2 Normals
o més
N.C.
Mitjana
del
nombre
% banys
Zones estadístiques
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
Barcelona
711.440
100
241.527
33,9
264.541
37,2
142.452
20,0
49.434
6,9
13.486
1,9
1,0
8.210
13.208
8.823
21.567
18.789
50.556
22.848
13.903
24.308
17.706
695
10.710
4.257
8.323
35.964
31.368
5.818
48.638
14.959
1.674
45.025
14.631
31.187
29.905
12.519
28.928
36.074
5.421
21.342
6.278
21.152
4.837
3.361
4.985
22.471
10.269
27.910
22.821
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
6.181
8.167
5.779
14.990
4.154
8.331
4.012
3.039
8.973
10.140
529
3.175
928
2.990
12.729
4.046
149
3.328
1.513
625
17.609
3.316
10.136
12.392
5.637
14.844
16.610
2.982
5.051
3.306
6.062
3.335
1.699
565
11.370
7.696
10.144
4.995
75,3
61,8
65,5
69,5
22,1
16,5
17,6
21,9
36,9
57,3
76,1
29,6
21,8
35,9
35,4
12,9
2,6
6,8
10,1
37,3
39,1
22,7
32,5
41,4
45,0
51,3
46,0
55,0
23,7
52,7
28,7
68,9
50,6
11,3
50,6
74,9
36,3
21,9
937
2.154
1.658
3.045
8.517
22.112
6.372
4.450
7.589
5.533
148
5.369
1.946
2.882
15.671
11.398
488
12.596
3.615
492
15.632
6.303
13.919
13.899
5.177
11.959
15.407
2.293
11.073
2.159
11.116
1.362
1.466
2.054
5.790
2.274
11.110
14.576
11,4
16,3
18,8
14,1
45,3
43,7
27,9
32,0
31,2
31,2
21,3
50,1
45,7
34,6
43,6
36,3
8,4
25,9
24,2
29,4
34,7
43,1
44,6
46,5
41,4
41,3
42,7
42,3
51,9
34,4
52,6
28,2
43,6
41,2
25,8
22,1
39,8
63,9
107
698
584
818
5.457
14.593
9.041
5.647
6.739
1.486
5
1.679
1.218
2.205
6.409
12.079
1.349
17.001
4.722
212
9.049
3.804
6.063
2.391
1.237
1.634
3.681
78
4.740
640
3.008
101
145
1.948
3.323
249
5.570
2.742
1,3
5,3
6,6
3,8
29,0
28,9
39,6
40,6
27,7
8,4
0,7
15,7
28,6
26,5
17,8
38,5
23,2
35,0
31,6
12,7
20,1
26,0
19,4
8,0
9,9
5,6
10,2
1,4
22,2
10,2
14,2
2,1
4,3
39,1
14,8
2,4
20,0
12,0
26
113
83
72
487
5.387
3.216
553
728
176
7
422
157
112
686
3.763
3.773
15.442
4.991
288
1.470
1.017
760
862
391
351
236
24
410
135
734
19
19
329
1.367
6
382
440
0,3
0,9
0,9
0,3
2,6
10,7
14,1
4,0
3,0
1,0
1,0
3,9
3,7
1,3
1,9
12,0
64,9
31,7
33,4
17,2
3,3
7,0
2,4
2,9
3,1
1,2
0,7
0,4
1,9
2,2
3,5
0,4
0,6
6,6
6,1
0,1
1,4
1,9
959
2.076
719
2.642
174
133
207
214
279
371
6
65
8
134
469
82
59
271
118
57
1.265
191
309
361
77
140
140
44
68
38
232
20
32
89
621
44
704
68
11,7
15,7
8,1
12,3
0,9
0,3
0,9
1,5
1,1
2,1
0,9
0,6
0,2
1,6
1,3
0,3
1,0
0,6
0,8
3,4
2,8
1,3
1,0
1,2
0,6
0,5
0,4
0,8
0,3
0,6
1,1
0,4
1,0
1,8
2,8
0,4
2,5
0,3
0,5
0,6
0,6
0,6
1,1
1,2
1,2
1,1
1,0
0,7
0,6
1,0
1,1
1,0
0,9
1,2
1,7
1,5
1,4
1,0
0,9
1,1
0,9
0,8
0,8
0,8
0,8
0,7
1,0
0,8
1,0
0,7
0,8
1,2
0,9
0,6
0,9
1,0
1. Barceloneta
2. Parc
3. Gòtic
4. Raval
5. Sant Antoni
6. Esquerra Eixample
7. Dreta Eixample
8. Estació Nord
9. Sagrada Família
10. Poble-sec
11. Montjuïc
12. Zona Franca-Port
13. Font de la Guatlla
14. Bordeta-Hostafrancs
15. Sants
16. Les Corts
17. Pedralbes
18. Sant Gervasi
19. Sarrià
20. Vallvidrera-Les Planes
21. Gràcia
22. Vallcarca
23. Guinardó
24. Horta
25. Vall d'Hebron
26. Vilapicina-Turó de la Peira
27. Roquetes-Verdum
28. Ciutat Meridiana-Vallbona
29. Sagrera
30. Congrés
31. Sant Andreu
32. Bon Pastor
33. Trinitat Vella
34. Fort Pius
35. Poblenou
36. Barris Besòs
37. Clot
38. Verneda
Nota: El càlcul de la mitjana del nombre de banys en els habitatges s'ha ponderat d'acord amb les variables següents:
1 bany auxiliar= 0,5; 1 bany normal= 1; 1 bany normal més 1 bany auxiliar= 1,5; més d'un de cada= 2; No Consta= s'han restat.
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
40
Gervasi (1.349 habitatges), Pedralbes (807
Taula 14
Habitatges en edificis amb ascensor, per districtes
Planta de l'edifici on es troben els habitatges, segons disposin o no d'ascensor
Total
No en tenen
habitatges) i Sarrià (718 habitatges),
superen en molt tots els altres, alguns
dels quals (Ciutat Meridiana, Trinitat
En tenen
Vella, Fort Pius, Besòs) no tenen ni un sol
Districtes
Nombre
%
Inferior a pl.3a
Nombre
%
Barcelona
711.440
100
163.691 23,0
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
51.808
130.404
77.655
37.186
65.271
59.656
73.611
70.423
56.970
88.456
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
18.584
14.077
19.187
3.405
9.010
17.099
28.793
23.115
14.114
16.307
35,9
10,8
24,7
9,2
13,8
28,7
39,1
32,8
24,8
18,4
A partir de pl. 3a
Nombre
% Nombre
126.758
17,8
420.991
59,2
27.339
21.807
15.729
1.938
3.279
11.190
14.038
14.420
6.167
10.851
52,8
16,7
20,3
5,2
5,0
18,8
19,1
20,5
10,8
12,3
5.885
94.520
42.739
31.843
52.982
31.367
30.780
32.888
36.689
61.298
11,4
72,5
55,0
85,6
81,2
52,6
41,8
46,7
64,4
69,3
%
habitatge equipat amb aire condicionat.
El règim de tinença
La informació cadastral (taules 16 i
17) sobre el règim de tinença dels habitatges només permet diferenciar entre
els situats en edificis de propietat horitzontal (amb règim de comunitat de propietaris) i els situats en edificis de propietat vertical (calaix de sastre que inclou els
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
edificis de pisos amb habitatges de lloguer, com també les cases, aïllades, entre
mitgeres o en filera, de caràcter unifamiliar, i també altres possibles formes no
Mapa 21
Percentatge d’habitatges sense ascensor situats a la 3a planta o més amunt.
assimilables a propietat horitzontal). Per
aquesta raó, la interpretació de les dades
cadastrals únicament permet conèixer
amb exactitud el nombre d’habitatges en
règim de propietat horitzontal, però no el
nombre d’habitatges en règim de lloguer.
En general, dominen els habitatges
en edificis de propietat horitzontal a les
< del 10%
zones de nova construcció i als barris
del 10 al 20%
més moderns, i són més escassos en els
del 20 al 30%
barris urbans tradicionals, així com en
del 30 al 40%
els de ciutat-jardí o en els que compten
> del 40%
amb una forta implantació de cases
habitades per una sola família.
En total, 502.078 habitatges (sobre el
total a la ciutat de 711.440), són de propietat horitzontal. És a dir, representen el
70,6% dels existents. Aquesta proporció
és encara més elevada a districtes com
41
Taula 15
Habitatges en edificis amb ascensor, per zones estadístiques
Planta de l'edifici on es troben els habitatges, segons disposin o no d'ascensor
Total
Zones estadístiques
Barcelona
1. Barceloneta
2. Parc
3. Gòtic
4. Raval
5. Sant Antoni
6. Esquerra Eixample
7. Dreta Eixample
8. Estació Nord
9. Sagrada Família
10. Poble-sec
11. Montjuïc
12. Zona Franca-Port
13. Font de la Guatlla
14. Bordeta-Hostafrancs
15. Sants
16. Les Corts
17. Pedralbes
18. Sant Gervasi
19. Sarrià
20. Vallvidrera-Les Planes
21. Gràcia
22. Vallcarca
23. Guinardó
24. Horta
25. Vall d'Hebron
26. Vilapicina-Turó de la Peira
27. Roquetes-Verdum
28. Ciutat Meridiana-Vallbona
29. Sagrera
30. Congrés
31. Sant Andreu
32. Bon Pastor
33. Trinitat Vella
34. Fort Pius
35. Poblenou
36. Barris Besòs
37. Clot
38. Verneda
Nombre
No en tenen
Inferior a pl.3a
%
Nombre
En tenen
A partir de pl. 3a
%
Nombre
%
Nombre
%
711.440
100
163.691
23,0
126.758
17,8
420.991
59,2
8.210
13.208
8.823
21.567
18.789
50.556
22.848
13.903
24.308
17.706
695
10.710
4.257
8.323
35.964
31.368
5.818
48.638
14.959
1.674
45.025
14.631
31.187
29.905
12.519
28.928
36.074
5.421
21.342
6.278
21.152
4.837
3.361
4.985
22.471
10.269
27.910
22.821
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
3.704
4.558
2.865
7.457
2.343
4.929
2.472
1.124
3.209
4.713
480
2.076
645
1.479
9.794
2.850
555
4.480
3.206
1.324
11.544
5.555
7.489
16.575
4.729
7.093
13.247
2.775
2.038
2.226
5.044
2.748
2.058
324
7.000
2.078
5.421
1.484
45,1
34,5
32,5
34,6
12,5
9,7
10,8
8,1
13,2
26,6
69,1
19,4
15,2
17,8
27,2
9,1
9,5
9,2
21,4
79,1
25,6
38,0
24,0
55,4
37,8
24,5
36,7
51,2
9,5
35,5
23,8
56,8
61,2
6,5
31,2
20,2
19,4
6,5
3.553
7.217
5.007
11.562
4.219
8.070
4.032
1.569
3.917
6.333
116
603
424
1.346
6.907
1.748
190
2.377
872
30
9.103
2.087
4.160
7.455
2.423
5.001
8.139
1.280
892
1.464
1.688
1.010
1.113
326
4.021
1.465
3.624
1.415
43,3
54,6
56,7
53,6
22,5
16,0
17,6
11,3
16,1
35,8
16,7
5,6
10,0
16,2
19,2
5,6
3,3
4,9
5,8
1,8
20,2
14,3
13,3
24,9
19,4
17,3
22,6
23,6
4,2
23,3
8,0
20,9
33,1
6,5
17,9
14,3
13,0
6,2
953
1.433
951
2.548
12.227
37.557
16.344
11.210
17.182
6.660
99
8.031
3.188
5.498
19.263
26.770
5.073
41.781
10.881
320
24.378
6.989
19.538
5.875
5.367
16.834
14.688
1.366
18.412
2.588
14.420
1.079
190
4.335
11.450
6.726
18.865
19.922
11,6
10,8
10,8
11,8
65,1
74,3
71,5
80,6
70,7
37,6
14,2
75,0
74,9
66,1
53,6
85,3
87,2
85,9
72,7
19,1
54,1
47,8
62,6
19,6
42,9
58,2
40,7
25,2
86,3
41,2
68,2
22,3
5,7
87,0
51,0
65,5
67,6
87,3
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
42
• La superfície mitjana dels habitat-
Taula 16
Habitatges segons règim de tinença de l'edifici, per districtes
Total
Horitzontal
ges permet dibuixar dues parts de la ciutat perfectament diferenciades, la de
Vertical
centre i ponent (amb habitatge gran) i la
Districtes
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
nord (amb habitatge predominantment
Barcelona
711.440
100
502.078
70,6
209.362
29,4
petit). A la resta de la ciutat es donen
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
51.808
130.404
77.655
37.186
65.271
59.656
73.611
70.423
56.970
88.456
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
20.564
84.766
54.692
30.810
44.406
37.138
54.668
60.281
43.137
71.616
39,7
65,0
70,4
82,9
68,0
62,3
74,3
85,6
75,7
81,0
31.244
45.638
22.963
6.376
20.865
22.518
18.943
10.142
13.833
16.840
60,3
35,0
29,6
17,1
32,0
37,7
25,7
14,4
24,3
19,0
zones de mitjanes baixes i intermèdies,
formant agrupacions zonals, que configuren sectors més amplis caracteritzats
per la superfície -i se suposa que per la
qualitat- de l’habitatge.
• Entre les característiques dels
usuaris, destaquem que la seva edat mitjana és de 40 anys (població resident). La
densitat de població i habitatge referida
a la superfície del terme municipal on es
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
dóna una presència de teixits residencials significants (67,41 km 2) és de 241
Nou Barris, on són el 85,6%, o Les Corts,
celona és de 711.440, amb una densitat
habitants per hectàrea i 104 habitatges
on són el 82,9% del total. Si analitzem les
global de 72 hab/ha.
per hectàrea, respectivament. Barcelona
xifres per barris, trobem percentatges
• El sostre total destinat a habitatge
està, doncs, en unes densitats força
encara més alts a determinats indrets de
és de 57.252.558 m2st, el que representa
acceptables. Les pèrdues de població, a
la ciutat: per exemple, representen el
un 52% del sostre total. Una cinquena
més del problema d’envelliment que
97,8% al Besòs, el 95,8% a la Verneda i el
part d’aquest sostre està situat al districte
comporten, poden ésser preocupants
91,3% a Roquetes-Verdum.
de l’Eixample.
quantitativament en algunes zones de la
Pel contrari, a Ciutat Vella represen-
• Pel que fa a la grandària dels habi-
ten només un 39,7%, i a barris com la
tatges, cal destacar que quasi la meitat
• Dels 711.531 habitatges, un total
Dreta de l’Eixample, Bon Pastor, o Gràcia,
d’aquests tenen entre 60 i 90 m2, i només
de 588.551 estaven ocupats i destinats a
no superen el 60%. La baixa proporció a
un 8,7% té més de 125 m 2. La mitjana
aquest ús (és a dir, hi havia algú empa-
Vallvidrera-Les Planes (23,7%) és a causa
general és de 80 m2. Malgrat la superfície
dronat). La diferència no correspon
de la prevalença de cases unifamiliars.
generalment reduïda dels habitatges, la
estrictament a habitatges buits, sinó que
gran majoria (quasi un 80% del total) té
inclou tota una sèrie de situacions diver-
entre tres i quatre dormitoris, però
ses (habitatges amb altres activitats, des-
només una cambra de bany (71% del
patxos, etc.). Segons els cens de 1991, el
Podem resumir ara, seguint el
total). És a dir, globalment, es tracta
nombre d’habitatges desocupats a Bar-
mateix ordre de l’exposició, algunes de
d’habitatges amb un programa excessiu
celona era de 70.322.
les dades principals resultants. Així
per la seva superfície (o, dit d’una altra
• És important assenyalar que el
doncs:
manera, d’habitatges molt fraccionats,
21,1% dels habitatges ocupats ho estava
amb estances normalment petites).
per una sola persona (123.948 habi-
Resum i conclusions
• El nombre total d’habitatges a Bar-
43
ciutat.
Taula 17
Habitatges segons règim de tinença de l'edifici, per zones estadístiques
Total
Horitzontal
Vertical
Zones estadístiques
Nombre
%
Nombre
%
Nombre
%
Barcelona
711.440
100
502.078
70,6
209.362
29,4
8.210
13.208
8.823
21.567
18.789
50.556
22.848
13.903
24.308
17.706
695
10.710
4.257
8.323
35.964
31.368
5.818
48.638
14.959
1.674
45.025
14.631
31.187
29.905
12.519
28.928
36.074
5.421
21.342
6.278
21.152
4.837
3.361
4.985
22.471
10.269
27.910
22.821
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
3.968
5.129
3.254
8.213
12.481
33.798
11.545
9.693
17.249
10.995
199
9.138
3.407
6.463
24.490
25.996
4.814
33.754
10.255
397
26.896
10.242
23.285
21.546
9.837
23.314
32.930
4.037
17.064
5.138
15.707
2.798
2.430
4.155
14.815
9.992
20.790
21.864
48,3
38,8
36,9
38,1
66,4
66,9
50,5
69,7
71,0
62,1
28,6
85,3
80,0
77,7
68,1
82,9
82,7
69,4
68,6
23,7
59,7
70,0
74,7
72,0
78,6
80,6
91,3
74,5
80,0
81,8
74,3
57,8
72,3
83,4
65,9
97,3
74,5
95,8
4.242
8.079
5.569
13.354
6.308
16.758
11.303
4.210
7.059
6.711
496
1.572
850
1.860
11.474
5.372
1.004
14.884
4.704
1.277
18.129
4.389
7.902
8.359
2.682
5.614
3.144
1.384
4.278
1.140
5.445
2.039
931
830
7.656
277
7.120
957
51,7
61,2
63,1
61,9
33,6
33,1
49,5
30,3
29,0
37,9
71,4
14,7
20,0
22,3
31,9
17,1
17,3
30,6
31,4
76,3
40,3
30,0
25,3
28,0
21,4
19,4
8,7
25,5
20,0
18,2
25,7
42,2
27,7
16,6
34,1
2,7
25,5
4,2
1. Barceloneta
2. Parc
3. Gòtic
4. Raval
5. Sant Antoni
6. Esquerra Eixample
7. Dreta Eixample
8. Estació Nord
9. Sagrada Família
10. Poble-sec
11. Montjuïc
12. Zona Franca-Port
13. Font de la Guatlla
14. Bordeta-Hostafrancs
15. Sants
16. Les Corts
17. Pedralbes
18. Sant Gervasi
19. Sarrià
20. Vallvidrera-Les Planes
21. Gràcia
22. Vallcarca
23. Guinardó
24. Horta
25. Vall d'Hebron
26. Vilapicina-Turó de la Peira
27. Roquetes-Verdum
28. Ciutat Meridiana-Vallbona
29. Sagrera
30. Congrés
31. Sant Andreu
32. Bon Pastor
33. Trinitat Vella
34. Fort Pius
35. Poblenou
36. Barris Besòs
37. Clot
38. Verneda
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
44
Mapa 22
Àrees de més envelliment. Teixit construït i població.
< del 11% d’edificis posteriors a 1969
> 75% d’edificis anteriors a 1940
> 25% persones més grans de 65 anys
< 10% persones menors de 15 anys
tatges), i que el 47,6% dels habitatges
ocupats ho estava per 1 o 2 persones
(279.719 habitatges). El nivell mitjà d’ocupació de la ciutat és de 2,79 habitants
per habitatge.
• S’aprecia una forta caracterització
del teixit central de la ciutat (Ciutat Vella,
Eixample central i una bona part de Gràcia) que configura un continu on es dóna
una gran coherència entre els senyals
d’envelliment de l’edificació, la població
i la baixa ocupació o el nombre d’habitatges ocupats per una sola persona. Per
tant, malgrat les seves diferències tipològiques i pertànyer a districtes molt diferents, no s’hauria de perdre de vista que
Mapa 23
Envelliment i ocupació.
tenen problemes força comuns pel que
fa a les variables esmentades.
• En relació al rejoveniment i enveÀrees amb 2 o més senyals d’envelliment (mapa
“àrees amb més envelliment”).
lliment de la població, és interessant
l’exclusió mútua de les zones amb més
vells i amb més joves, de forma que
Àrees amb > 30% d’habitatges ocupats per
una persona.
s’arriben a dibuixar dues parts de Barcelona: la dels vells (la zona central i prolongacions, amb l’afegit de les zones per
sobre del passeig de la Bonanova) i la
dels joves (que comprendria bona part
de la resta de la ciutat).
• Per altre costat, el nombre d’habitatges amb un sol dormitori és molt
petit: només un 2,1% del total, el que
contrasta amb l’elevat nombre d’habitatges ocupats per una persona sola, o per
dues persones.
• El nivell general d’equipament
dels habitatges és baix. Per exemple, hi
ha quasi un 18% dels habitatges situats
per sobre de la planta tercera, sense
ascensor. La calefacció és una instal·lació poc freqüent, inexistent en quasi el
45
– Àrees de més envelliment: teixit
Mapa 24
Habitatge gran > 85 m2 mitjana
construït i població. El mapa 22 permet
Habitatge petit < 70 m2 mitjana
superposar les zones que superen res-
> 25% de vells (més de 65 anys)
pectivament quatre valors de variables
> 30% edificis posteriors a 1970
que denoten envelliment (ja sigui del tei-
Mitjana edificatòria posterior a 1960
Ocupació > 3 habitants/habitatge
xit construït o de la població resident).
Els quatre símptomes d’envelliment considerats es donen en un àrea central de la
ciutat que comprèn Ciutat Vella, l’Eixample central i una part de Gràcia, si bé
l’escassetat de joves (menys del 10%) no
té una correspondència tan forta com les
altres tres variables. Fora d’aquesta àrea
central apareixen situacions d’envelliment més fraccionàries: Sants-Mercat i
Espanya Industrial a ponent, i Guineueta, Habitatges del Congrés i Sant AndreuMercat al nord.
– Envelliment i ocupació. En el mapa
23 podem constatar el grau de correspondència que es dóna entre les zones
envellides (es grafien les que tenen dues o
més senyals d’envelliment d’acord amb el
mapa anterior) i l’ocupació de l’habitatge
(es grafien els dos intervals més baixos
90% dels habitatges (en gran part expli-
cases unifamiliars i altres, a més dels edi-
d’ocupació, corresponents a índexs
cable per les condicions climàtiques
ficis d’habitatges en règim de lloguer).
menors de 2,5 i de 2,75).
favorables). L’aire condicionat, és encara
Com que no es disposa d’un major des-
– Un resum més global s’ofereix en
extremadament minoritari: només un
glossament de la informació, no ha estat
el mapa 24, on es recullen les zones afec-
0,8% dels habitatges en disposen.
possible constatar l’alarmant escassetat
tades per valors elevats significatius de
d’habitatges de lloguer a la ciutat.
distintes variables: la distribució de
• El règim de tinença revela el caràcter majoritari de la propietat horitzontal
• Per altre banda voldríem també
l’habitatge gran i petit, les parts més
(que afecta un 70% dels habitatges). El
destacar algunes relacions espacials sig-
envellides i les parts més renovades, i la
30% restant engloba els habitatges situats
nificatives entre variables. Són les
correspondència entre ocupació i reno-
en edificis amb un sol propietari (totes les
següents:
vació de l’edificació.
46
`
POBLENOU: DINÀMICA ECONOMICA
*
´
I PERSPECTIVES URBANISTIQUES
RADIOGRAFIA
FERRAN BRUNET, JOAN MIQUEL PIQUÉ, JORDI VÁZQUEZ. Universitat Autònoma de Barcelona.
El Poblenou és el barri de Barcelona
amb més problemes i més futur. És la
zona que ha experimentat més canvis en
els últims anys i que més en protagonit-
– Dinàmica socioeconòmica del
– Projectes urbanístics del Poble-
jar la seva expansió. La trama de l’Eixam-
ment, que és molt intensa a certs sec-
Dinàmica socioeconòmica del
Poblenou: capacitats i limitacions
tors. En general, cada cop hi ha menys
naixements i el saldo migratori és nega-
ple Cerdà no es correspon amb l’estructura urbanística tradicional del barri,
tiu en magnituds progressivament més
Població i ocupació
elevades. Les últimes dades censals
cosa que ha provocat fenòmens de
desarticulació que fan del Poblenou un
indret urbanísticament desordenat.
Copsar les disparitats que hi ha
entre zones diferents d’aquest territori
l’estructura per edats del Poblenou
mostra la clara tendència a l’envelli-
nou: situació i perspectives.
zarà en els propers.
Algunes disfuncions poden bloque-
celona i que la del districte 10 (Sant
Martí). Onze anys més tard (1986),
Poblenou: capacitats i limitacions
(1991) confirmaven la consolidació de
Tant al Poblenou com a tot Barcelo-
l’envelliment progressiu i la pèrdua de
na, la població ha tingut, en els últims
població a la ciutat de Barcelona.
anys, un comportament caracteritzat per
Aquesta tendència es manté.
dos elements principals:
A l’envelliment s’afegeix la davalla-
que anomenem Poblenou ha estat una
a) Envelliment progressiu: El
da de la natalitat. Altrament, aquesta
de les qüestions primeres. Per això,
Padró del 1975 mostra que la població
davallada en els valors del saldo vegeta-
tenint present l’heterogeneïtat urbanísti-
del Poblenou és més jove que la de Bar-
tiu, bàsicament provocada pel menor
ca i d’usos del territori que és objecte
d’anàlisi, hem reconegut en el conjunt
del Poblenou set sectors. A cadascun dels
Mapa 1. Els sectors del Poblenou
sectors, reconstruïts a partir de la Secció
Censal, els indicadors reflecteixen una
certa uniformitat econòmica i social. Els
set sectors reben els següents noms:
Meridiana, Glòries, Gran Via, Vila Olímpica, Barri Vell, Diagonal i Rambla Prim.
La nova situació del Poblenou, després de l’impuls olímpic, la considerem
sota dos vessants :
* Aquest article sintetitza diferents aspectes de l’estudi Dinàmica econòmica i posició estratègica del Poblenou, realitzat
amb la col·laboració del Districte de Sant Martí, el Gabinet
d’Estudis Urbanístics i el Departament d’Estadística de
l’Ajuntament de Barcelona.
El territori analitzat en aquest estudi correspon a tres zones
estadístiques grans: Fort Pius, Poblenou i Besòs. Aquests barris els componen 15 zones de recerca petita, de la 219 a la
233. Els autors han treballat a nivell de secció censal, des d’on
han agrupat territoris per crear 7 sectors: Meridiana, Glòries,
Gran Via, Vila Olímpica, Barri Vell, Diagonal i Rambla Prim.
Font: elaboració pròpia segons dades de l’Ajuntament de Barcelona
47
Taula 1
Evolució de la població del Poblenou, 1975-1994
Superfície
en Ha.
1975
%
1981
%
1986
%
1991
%
1994*
%
Var. %
Var. %
1975-86 1986-94
Sector Meridiana
Sector Glòries
Sector GranVia
Sector Vila Olímpica
Sector Barri Vell
Sector Rambla Prim
Sector Diagonal
25
60
108
153
135
104
120
3.677
5.472
10.910
6.079
28.622
29.489
8.292
4,0
5,9
11,8
6,6
30,9
31,9
9,0
9.414
4.059
9.876
2.800
26.872
31.186
7.404
10,3
4,4
10,8
3,1
29,3
34,0
8,1
10.407
3.225
10.515
2.501
24.864
28.533
6.832
12,0
3,7
12,1
2,9
28,6
32,8
7,9
10.677
3.062
12.531
1.807
24.429
27.241
6.081
12,4
3,6
14,6
2,1
28,5
31,7
7,1
11.165
2.097
10.023
4.122
24.510
26.703
5.959
13,2
2,5
11,9
4,9
29,0
31,6
7,0
183,0
-41,1
-3,6
-58,9
-13,1
-3,2
-17,6
7,3
-35,0
-4,7
64,8
-1,4
-6,4
-12,8
Poblenou
704
92.541
56,5
91.591
41,0
86.877
40,1
85.828
40,1
84.579
-
-6,1
-2.6
Districte 10: Sant Martí
Barcelona
CMB/EMA
Regió Metropolitana
Catalunya
983
163.895
9,4
223.184
12,5
218.810
12,7
214..252
13,0
-
-
32,3
9.780
1.751.136
100,0
1.786.186
100,0
1.701.812
100,0
1.643.542
100,0
1.630.867
100,0
-2,8
-4,2
58.540
3.008.770
100,0
3.145.013
100,0
3.083.353
100,0
3.037.763
100,0
-
-
2,5
-
323.500
4.019.713
100,0
4.238.876
100,0
4.229.527
100,0
4.264.422
100,0
-
-
5,2
-
3.189.530
5.660.362
100,0
5.956.414
100,0
5.978.638
100,0
6.059.494
100,0
6.082.030
100,0
5,6
1,7
Nota: els percentatges dels diferents sectors estan referits al total del Poblenou; els del Poblenou, al total del districte; i els del districte, al total de Barcelona
* Per al 1994, la població de Barcelona és la de l’11 de gener de 1994, i la dels diferents sectors és una estimació del Padró d’Habitants a novembre de 1994
Font: elaboració pròpia segons les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Institut d’Estadística de Catalunya
nombre de naixements, és una tendència
1986. A partir d’aquí, i en tot el període
tat de Barcelona. A aquest aspecte s’afe-
que es presenta arreu.
1986-1994, les pèrdues de població se
geixen igualment taxes d’atur més altes
b) Pèrdua de població: Durant les
suavitzen. A l’interior del Poblenou, els
(excepte en el sector Meridiana). Rambla
dues últimes dècades, la població ha dis-
dos sectors més poblats són Barri Vell i
Prim i Diagonal destaquen per ser els
minuït generalitzadament a tot el Poble-
Rambla Prim, amb molta diferència sobre
sectors amb més atur.
nou. El municipi de Barcelona i el distric-
els altres. Per contra, els sectors amb
te de Sant Martí han perdut població des
menys població són Glòries i Diagonal.
L’evolució temporal de l’atur va
canviar sobtadament de signe arran de la
de l’any 1981, a causa de saldos vegeta-
Igualment, així com en el comporta-
nominació de Barcelona com a ciutat
tius negatius i de la inversió d’un saldo
ment de la natalitat trobem la base del
organitzadora dels Jocs Olímpics de
migratori que havia estat positiu des dels
progressiu envelliment, en el saldo migra-
1992. El desembre de 1986, la desocupa-
anys 60. Tot i que el Poblenou segueix la
tori tenim el component fonamental de la
ció, fins llavors en augment, cau sostin-
mateixa tendència, cal assenyalar que
pèrdua de població. Aquesta variable pre-
gudament fins al juliol de 1992. La situa-
aquesta és encara més acusada que al
senta una forta tendència negativa, més
ció laboral de Barcelona, la de tota la
conjunt de Barcelona.1
encara que el saldo vegetatiu.
seva àrea metropolitana i la del conjunt
Al conjunt del Poblenou, la població
Pel que fa a l’ocupació, al llarg de les
disminueix sistemàticament en tot el
referències temporals avaluades el
període 1975-1994, encara que la davalla-
Poblenou es caracteritza per taxes d’acti-
1. Ajuntament de Barcelona (diversos anys): Anuari estadístic
da més gran es produeix entre 1981 i
vitat més baixes que el conjunt de la ciu-
de Barcelona. Barcelona: Departament d’Estadística.
48
de Catalunya, varen millorar extraor-
Gràfic 1
Estructura per edats de la població del Poblenou, 1975-1991
Sector Meridiana
Sector Glòries
39,4%
33,1%
40,6%
39,3%
36,4%
29,7%
25,4%
14,7%
12,4%
15-34
35-64
13,1%
65 i més
Sector Gran Via
33,5%
35,9%
11,3%
0-14
15-34
35-64
37,6%
35,3%
28,5%
65 i més
31,5%
35,4%
20,8%
19,8%
18,2%
9,3%
0-14
13,9%
Sector Vila Olímpica
28,3%
26,3%
24,0%
19,9%
17,8%
0-14
28,2%
15-34
Sector Barri Vell
35-64
40,4%
25,1%
13,1%
65 i més
14,2%
12,2%
0-14
15-34
Sector Rambla Prim
40,5%
36,5%
28,8%
28,3%
27,5%
35-64
65 i més
37,7%
31,4%
21,2%
19,8%
17,1%
14,7%
13,5%
13,8%
3,7%
0-14
15-34
35-64
65 i més
Sector Diagonal
38,3%
28,9%
24,6%
15-34
35-64
39,5%
17,8%
27,4%
23,2%
37,2%
30,6%
15,7%
16,5%
9,8%
8,2%
15-34
35-64
65 i més
Poblenou
39,0%
31,0%
12,2%
0-14
0-14
65 i més
Districte 10: Sant Martí
0-14
15-34
35-64
65 i més
Barcelona
37,9%
29,3%
38,1%
37,1%
30,9%
28,3%
38,0%
30,2%
21,4%
21,9%
15,7%
15,4%
10,8%
0-14
15-34
1975
1991
35-64
65 i més
14,4%
0-14
13,3%
15-34
Font: elaboració pròpia segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
49
35-64
17,4%
65 i més
l’estructura professional del Poblenou,
Gràfic 2
Evolució de la població del Poblenou, 1975-1994
de Sant Martí i de Barcelona, són:
Poblenou
92.541
100.000
en relació a les estructures del districte
–Els treballadors de la indústria són
84.579
91.591
86.877
el primer grup professional, bastant per
85.828
sobre de la mitjana del districte 10 i de la
S. Diagonal
ciutat de Barcelona.
75.000
–En contrast amb la tendència
S. Rambla Prim
detectada a Barcelona i a Sant Martí, el
grup dels administratius es fa progressi-
50.000
vament més rellevant, i constitueixen el
S. Barri Vell
segon en importància.
–Tot i l’augment respecte a períodes
S. Vila Olímpica
25.000
anteriors de les professions de major
S. Gran Via
qualificació, el nombre de tècnics supe-
S. Glòries
riors encara és, al Poblenou, relativament
S. Meridiana
baix en comparació amb el districte.
0
1975
1981
1986
1991
1994
Font: taula 1.
Habitatge: trets característics
Taula 2
Taxa d’atur del Poblenou, Barcelona, Catalunya i Espanya
Aturats registrats en % de la població activa
Situació el 31.XII
Al Poblenou no hi ha excessiva densitat d’habitatges a causa de la forta
presència de sòl industrial en la majoria
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
Poblenou
20,9
Barcelona
18,4
Província de Barcelona 23,7
Catalunya
21,0
Espanya
20,9
20,1
17,4
19,3
18,3
20,9
16,5
14,3
16,0
15,2
18,8
12,0
10,4
12,0
11,6
16,2
12,4
9,7
11,3
10,9
15,6
11,8
9,2
11,0
10,7
15,4
13,1
9,7
11,7
11,2
15,5
16,8
12,1
14,0
13,8
17,6
17,1
12,1
13,9
13,0
17,5
Font: elobaració pròpia en base a dades de l’Ajuntament de Barcelona i l’INEM.
de sectors. Aquesta vocació industrial del
Poblenou, i especialment d’alguns dels
seus sectors, queda reflectida en la comparació amb la totalitat del districte 10
(Sant Martí): el nombre d’habitatges del
Poblenou tan sols suposa un 42% dels del
districte. No obstant això, dos d’aquests
sectors, Barri Vell i Rambla Prim, tenen
dinàriament durant el període prepa-
confirmació que la millor situació laboral
característiques clarament residencials i
ratori de les Olimpíades.
del Poblenou es dóna els anys 1989 i
acumulen el 58% dels 37.725 habitatges
De l’evolució de l’atur se’n desprèn
1990, al bell mig de les obres olímpiques.
del Poblenou.3
que a tot Barcelona va créixer bastant el
El Poblenou, d’altra banda, es caracterit-
1993, coincidint amb la depressió econò-
za per la seva més gran sensibilitat a la
mica general en aquell any.2 De la com-
conjuntura, i per l’anticipació dels movi-
paració de la dinàmica laboral del Poble-
ments generals.
nou amb la d’altres territoris sorgeix la
Les pautes més importants de
50
2. Brunet, Ferran (1994): Economy of the 1992 Barcelona
Olympic Games, Lausanne: International Olympic Committee
3. Institut d’Estadística de Catalunya (1992): Cens d´habitatges
1991. Volum 1. Dades municipals, Barcelona: IEC..
Aspectes bàsics a l’hora de caracteritzar els habitatges són:
compresa entre 60 i 90 m2 són els més
d’habitants per habitatge és bastant uni-
habituals, encara que en alguns sectors
forme i se situa en valors propers a les
a) Superfície: el tipus d’habitatge
(Glòries, Diagonal, Rambla Prim) els
tres persones, igual que a Sant Martí i a
més corrent al Poblenou és el mateix que
habitatges més petits suposen entre un
Barcelona. Cas especial són els habitat-
a la ciutat de Barcelona o al districte de
30 i un 40% del total.
ges ocupats per una sola persona: en
Sant Martí. Els habitatges de superfície
b) Grau d’ocupació: el nombre
algun sector del Poblenou, les persones
que viuen soles gairebé superen el 10%
de la població. És el cas de Glòries (9,6%),
Gràfic 3
Taxa d'atur al Poblenou i a Barcelona, 1986-1994
seguit pel sector Barri Vell (7% de la
població). L’aspecte més rellevant és que
21,9%
la majoria de gent que viu sola en
20,1%
aquests sectors (al voltant del 60%) és
16,8%
18,4%
17,1%
gent de més de 65 anys, i això és aplicable a la resta de sectors, excepte Meridia-
16,5%
17,4%
na i Gran Via.
c) Règim de tinença: hom considera
13,1%
12,4%
14,3%
12,0%
10,4%
11,8%
de propietat vertical aquells edificis
12,1%
12,1%
registrats a nom d’una sola persona física
o jurídica. Per altra banda, es consideren
9,7%
9,2%
de propietat horitzontal aquells immo-
9,7%
bles en els quals cada habitatge està
registrat a nom d’una persona. També es
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
considera propietat horitzontal qualsevol
immoble registrat com a Comunitat de
Barcelona
Poblenou
Font: taula 2.
Taula 3
Indicadors socials
Saldo migratori (creixement)
(1975-1993)
Índex d'envelliment
Índex de sobreenvelliment
Solitud de 65 i més anys
Persones per habitatge
Índex d'immigració
% titulats superiors
Meridiana
Glòries
-8,99%
75
36%
38%
2,7%
35,2%
6,0%
-5,88%
213
43%
61%
2,5%
36,2%
2,7%
Gran Via V. Olímpica
6,30%
69
41%
45%
2,9%
31,8%
2,8%
-1,11%
170
42%
57%
2,9%
50,8%
3,7%
Barri Vell
Rbla. Prim
-2,62%
166
43%
61%
2,7%
27,0%
2,6%
-6,68%
80
31%
55%
2,9%
42,8%
1,4%
Font: Cens i Padró d’habitants, 1991
Índex d’envelliment = (pobl. 65 i més anys / pobl. 0 - 14 anys) * 100
Índex d’immigració = (persones nascudes fora de Catalunya / població total) * 100
El percentatge de titulats superiors està calculat sobre la població de 15 i més anys
51
Diagonal Total sectors St. Martí Barcelona
-8,39%
146
36%
59%
2,8%
38,6%
1,4%
-5,73%
105
38%
55%
2,8%
35,4%
2,6%
-7,08%
98
38%
62%
2,9%
36,0%
3,2%
-7,33%
121
43%
61%
2,8%
33,4%
7,4%
Taula 4
Trets dels habitatges del Poblenou, 1991
Nombre d’habitatges
Total
Menys
de 60 m2
%
de 60 m2
a 90 m2
%
de 90 m2
a 125 m2
%
de 125 m2
a 200 m2
%
Més de
200 m2
%
Superfície Hab. per
mitjana m2 habitat
Sector Meridiana
Sector Glòries
Sector Gran Via
Sector Vila Olímpica
Sector Barri Vell
Sector Rambla Prim
Sector Diagonal
4.478
1.413
5.077
2.385
11.459
10.269
2.644
644
544
630
354
4.010
3.457
838
14,4
38,5
12,4
14,8
35,0
33,7
31,7
3.025
744
3.550
519
5.380
6.567
1.655
67,6
52,7
69,9
21,8
46,9
63,9
62,6
758
85
831
737
1.587
224
114
16,9
6,0
16,4
30,9
13,8
2,2
4,3
46
35
53
756
455
12
28
1,0
2,5
1,0
31,7
4,0
0,1
0,1
5
5
13
19
27
9
9
0,1
0,4
0,3
0,8
0,2
0,1
0,3
77
68
78
97
72
66
67
2,7
2,5
2,9
2,9
2,7
2,9
2,8
Poblenou
37.725
10.477
27,8
21.440
56,8
4.336
11,5
1.385
3,7
87
0,211
73
2,8
60,6 10.434
47,4 114.200
11,8
16,1
2.174
49.103
2,5
6,9
133
12.791
0,2
1,8
73
80
2,9
2,8
Districte 10: Sant Martí
Barcelona
88.456 22.151
711.440 198.462
25,0 53.564
27,9 336.884
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
propietaris. Genèricament, s’identifica la
cadastrals, en molts casos diferents dels
del Poblenou, el valor de la construcció
propietat vertical amb habitatge de llo-
de mercat, reflecteixen la suma del valor
més els serveis supera tant la mitjana del
guer i la horitzontal amb la de propietat,
del sòl i el valor de la construcció i els
districte (20.160 ptes./m2) com la de Bar-
encara que en aquest últim hi hagi també
serveis. Segons les dades extretes del
celona (19.965 ptes./m2). Glòries i Diago-
habitatge de lloguer.
Cadastre de 1991, dos sectors del Poble-
nal són els únics sectors on no s’assoleixen els valors mitjans de la ciutat.
La propietat horitzontal és molt més
nou (Gran Via i Barri Vell) tenen valors
habitual que la vertical, tant a Barcelona
similars a la mitjana del districte 10
e) Evolució dels preus: podem dis-
(la propietat horitzontal suposa el 70,6%
(34.019 ptes./m ). El sector Meridiana
tingir, a grans trets, dos períodes en
dels habitatges) com al districte de Sant
està clarament per sobre d’aquesta mit-
aquesta evolució:
Martí (81%). Passa el mateix al Poblenou
jana (42.483 ptes./m ), i Diagonal, Ram-
(76,8% dels habitatges són de propietat
bla Prim i Glòries estan per sota.
2
2
–El primer, que va des del 1975 a
1985-86, on els preus tenen una tendèn-
horitzontal). Per sectors destaca Rambla
Aquestes desviacions respecte a la
Prim (97,3%) entre els valors més elevats,
mitjana del districte són explicables per
i Glòries entre els més baixos (54,9%).
diferències en els valors del sòl, però
–Un segon període, des de 1986, on
Així doncs, podem concloure que al
també per valors de construcció diver-
la tendència canvia de sentit i es detec-
Poblenou (igual que al districte de Sant
gents. Malgrat tot, el valor del sòl al
ten increments que culminaran els anys
Martí i a Barcelona) l’habitatge de pro-
Poblenou és, en la majoria dels casos,
1987 i 1988 amb espectaculars pujades
pietat és clarament més nombrós que
més baix que a la resta del districte i, en
(variacions interanuals màximes de gai-
l’habitatge de lloguer.
tots els casos, inferior al conjunt de Bar-
rebé el 60%). A partir d’aquí, els preus
celona.
continuen pujant, encara que de manera
d) Valor cadastral: el Cadastre recull
En canvi, en gairebé tots els sectors
la valoració dels habitatges. Els valors
52
cia descendent, amb variacions interanuals negatives de fins a un 15%.
molt menys acusada.
d’indústria manufacturera més freqüent
Gràfic 4
Valors cadastrals dels habitatges del Poblenou
Any 1991 (en PTA/m2)
és la de fabricació de productes metàl·lics i maquinària).
Per sectors, Barri Vell i Gran Via
acumulen el major nombre de llicències
22.678
d’activitat, mentre Diagonal, Meridiana i
19.965
Vila Olímpica són a l’altre extrem. Per
19.301
24.582
21.715
24.582
activitats, Glòries, Vila Olímpica i Gran
20.160
Via presenten una tendència a l’especia-
15.998
20.399
lització industrial, mentre que Rambla
14.842
Prim i, en menor mesura, Barri Vell,
21.302
19.920
14.981
10.515
10.515
Gran Via
Vila
Olímpica
8.860
10.792
Rambla
Prim
Diagonal
13.133
13.688
Poblenou
Districte
10: Sant
Martí
estan més orientats cap al comerç al
4.369
Meridiana
Glòries
Valor del sòl
detall. Per últim, al sector Meridiana preBarri Vell
Barcelona
dominen els serveis.
Per altra banda, cal fer un breu
Valor del sostre
apunt sobre el poder adquisitiu de les
Font: elaboració pròpia segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
famílies del Poblenou, amb l’ajuda de
l’Índex de Capacitat Econòmica Fami-
f) Construcció de noves edifica-
Activitat econòmica
liar. Tant el districte 10 (Sant Martí)
cions: El districte de Sant Martí té un
com cadascun dels sectors del Poble-
moderat dinamisme pel que fa a l’oferta
S’ha reconstruït la distribució de
nou (excepte Meridiana) es troben per
de nou sòl residencial en resposta a les
l’activitat econòmica al Poblenou a par-
sota de la capacitat econòmica de les
actuacions urbanístiques en curs. Aquest
tir de les dades de l’impost sobre activi-
famílies de Barcelona. En aquest con-
dinamisme es reflecteix en una activitat
tats econòmiques (IAE) corresponents a
text es poden diferenciar dos grups: un
edificadora molt superior a la mitjana de
l’any 1992. Es consideren quatre grans
primer grup, que engloba tres sectors
la ciutat. L’any 1989, l’inici de la cons-
grups: indústria i construcció, comerç al
(Barri Vell, Rambla Prim i Diagonal) que
trucció de la Vila Olímpica suposa el
detall, comerç a l’engròs i serveis, dife-
tenen valors molt per sota de Barcelona
39,4% del nou sostre residencial previst
renciant sempre dues òptiques: el nom-
i del districte (valors al voltant de 75,
al districte 10 (i un 26,4% l’any 1990).
bre de llicències i la superfície ocupada.
sempre en relació al 100 de Barcelona).
Nogensmenys, àdhuc descomptant el
Les activitats amb més pes específic
Un segon grup, format pels sectors de
sostre de la Vila Olímpica als anys 1989 i
al Poblenou són la indústria (2.008 llicèn-
Glòries i Gran Via, els valors dels quals
1990, el creixement del sostre residencial
cies) i els serveis (1.870 llicències). Com-
són similars als del total del districte de
al Districte de Sant Martí és també molt
parativament, al Poblenou la superfície
Sant Martí (86,9). Cas atípic és el del
apreciable. Després d’assolir el cim l’any
mitjana d’una indústria (397,9 m 2) és
sector Meridiana, amb un valor molt
1990, la tendència de l’oferta residencial
superior a la mitjana d’una instal·lació
superior a qualsevol altre sector (107) i
s’inverteix el 1991, i sobrevindrà una
industrial a Barcelona (317,97 m 2) o al
considerable reducció de l’activitat cons-
districte 10 (340,649 m 2). Això s’ha de
tructora de nou habitatge, tendència que
relacionar amb el tipus d’indústria loca-
no es trenca fins a l’any 1993.4
litzada al Poblenou (al Poblenou el tipus
53
4. Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Economia i Empresa (trimestral): Barcelona economia, núm. 14 al 22, Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
superior a la mitjana de poder adquisi-
diferència respecte als altres tipus
tiu del districte 10 i de la ciutat de Bar-
d’indústria.
celona.
La fabricació de productes de paper
i arts gràfiques suposa un 14,9% de la
La composició interna de la indús-
indústria del Poblenou. És la segona acti-
La composició interna dels quatre
tria manufacturera és dominada a tots
vitat industrial, sobretot als sectors Glò-
grans grups d’activitat econòmica defi-
els sectors per la fabricació de productes
ries, Vila Olímpica i Barri Vell.
nits anteriorment s’ajusta a les pautes
metàl·lics i maquinària. També és l’acti-
següents:5
vitat industrial principal a Sant Martí i a
a) Indústria i construcció: Les
Barcelona, encara que al Poblenou el seu
5. El detall dels canvis en la composició de la població activa
indústries manufactureres concentren la
domini és molt més acusat: el 33,1% de
del Poblenou des de 1986 poden veure’s a: Brunet, Ferran
major part de l’activitat industrial, el més
les activitats industrials del Poblenou
gran nombre de llicències, amb una gran
estan dedicades a aquest aspecte.
(dir.) (1986-1991), Análisi del mercat de treball de Barcelona,
1986, 1987, 1988 [i] 1989, Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Àrea de Desenvolupament Econòmic i Social.
Taula 5
Activitats econòmiques del Poblenou, 1992
Sector
Barcelona
%
Districte 10
S. Martí
%
Poblenou
%
Meridiana Glòries
24,3
39,9
-
2.008
798.961
398
31,0
47,9
-
122
29.492
242
Gran Via V. Olímp. B. Vell
R. Prim
Diagonal
411
156.796
381
359
165.198
460
283
120.626
426
514
151.941
296
159
35.922
226
160
138.986
869
Indústria
Nombre de llicències
Superfície (m2)
Superfície mitjana (m2)
15.883
5.050.302
318
Construcció
Nombre de llicències
Superfície (m2)
Superfície mitjana (m2)
5.269
-
4,7
-
268
-
2,2
-
268
-
4,1
-
15
-
20
-
57
-
13
-
87
-
45
-
31
-
Comerç al detall
Nombre de llicències
Superfície (m2)
Superfície mitjana (m2)
37.222
2.810.288
76
33,1
14,1
3.795
283.124
69
31,2
10,4
1.494
109.075
73
23,1
65
127
13.112
103
67
9.949
148
156
11.547
74
21
2.130
101
654
46.950
72
378
18.038
48
91
7.349
81
Comerç a l’engròs
Nombre de llicències
Superfície (m2)
Superfície mitjana (m2)
12.539
3.009.667
240
11,1
15,1
1.353
484.020
358
11,1
19,2
834
322.799
387
12,9
19,3
75
27.501
367
168
91.661
546
151
78.076
517
110
27.317
248
174
37.273
214
94
33.861
360
62
27.110
437
Serveis
Nombre de llicències
Superfície (m2)
Superfície mitjana (m2)
41.707
9.066.039
217
37,0
45,5
3.786
767.854
203
31,2
30,5
1870
437.390
234
28,9
26,2
197
42.476
216
223
82.854
372
285
63.573
223
100
32.997
330
614
110.261
180
290
44.096
152
161
61.133
380
100
6474
100 1.668.225
258
100
100
536
112.581
210
889
341260
384
1008
318.394
316
527
183.070
347
2043
346.425
170
966
131.917
137
505
234.578
465
Total
Nombre de llicències
112.820
19.936.296
Superfície (m2)
177
Superfície mitjana (m2)
14,1
2.948
25,3 1.004.234
341
100
12.150
100 2.519.232
207
Font: Elaboració pròpia segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
54
Gràfic 5
Distribució del nombre de llicències per sectors d’activitat, 1992
Sector Meridiana (536 llicències)
Sector Glòries (889 llicències)
Indústria
22,8%
Indústria
2,8%
Construcció
Construcció
Comerç al detall
23,7%
Comerç al detall
36,8%
Serveis
Sector Gran Via (1.008 llicències)
35,6%
Indústria
5,7%
15,5%
Comerç al detall
15,0%
Comerç a l'engròs
28,3%
Serveis
Sector Barri Vell (2.403 llicències)
2,5%
4,0%
20,9%
Serveis
19,0%
Sector Rambla Prim (956 llicències)
Indústria
Indústria
25,2%
32,0%
Comerç al detall
8,5%
4,7%
39,1%
Comerç al detall
9,7%
Comerç a l'engròs
30,1%
Serveis
Sector Diagonal (505 llicències)
30,0%
Serveis
Poblenou (6.474 llicències)
31,7%
Indústria
6,1%
Construcció
16,5%
Construcció
4,3%
Comerç a l'engròs
31,0%
Indústria
4,1%
Construcció
18,0%
Comerç al detall
13,9%
Comerç a l'engròs
31,9%
Serveis
28,9%
Serveis
Barcelona (112.620 llicències)
Districte 10: Sant Martí (12.510 llicències)
14,1%
Indústria
24,3%
Indústria
23,1%
Comerç al detall
12,3%
Comerç a l'engròs
4,7%
Construcció
2,2%
31,2%
Comerç al detall
Serveis
53,7%
Indústria
Construcció
Comerç al detall
Comerç a l'engròs
25,1%
Serveis
Comerç a l'engròs
Construcció
18,9%
Sector Vila Olímpica (527 llicències)
Construcció
Construcció
7,5%
Comerç a l'engròs
14,0%
Comerç a l'engròs
46,2%
2,2%
33,1%
Comerç al detall
11,1%
Comerç a l'engròs
11,1%
31,2%
37,0%
Serveis
Font: taula 5.
55
Per activitats, és difícil destacar
Gràfic 6
Índex de Capacitat Econòmica Familiar, 1988
algun tipus de comerç a l’engròs com a
predominant, atès que el seu pes especí107,2
Meridiana
83,2
Glòries
mentació és, com en el cas del comerç al
89,7
Gran Via
Vila Olímpica
Diagonal
Rambla Prim
detall, l’activitat més important.
86,5
Barri Vell
fic varia bastant segons els sectors. L’ali-
Una altra activitat significativa és el
77,3
comerç a l’engròs de maquinària. Aques-
74,0
ta activitat comercial és cabdal al Poble-
73,0
nou i presenta el nombre més alt de
Poblenou
81,5
llicències. A tots els sectors és una de les
86,9
Districte 10: Sant Martí
Barcelona
100,0
activitats més importants.
Per altra banda, el sector amb una
major superfície dedicada al comerç a
Font: elaboració pròpia segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
l’engròs és Glòries (91.661 m2) i el segon,
Un altre àmbit de la indústria
tant és l’alimentació, el grup amb més
Gran Via (78.076 m2). La resta de sectors és
manufacturera important al Poblenou és
llicències concedides i més superfície
troben a molta distància, amb valors que
la fabricació de productes tèxtils, cuir i
ocupada a tots els sectors del Poblenou.
es mouen entre els 27.000 i els 37.000 m2.
calçat: representa un 11,8% de l’activitat
Aquesta activitat destaca als sectors Meri-
d) Serveis: Restaurants, bars i hotels
industrial i és concentra als sectors Glò-
diana, Barri Vell i Rambla Prim, on supera
són les activitats de serveis més impor-
ries, Via Olímpica i Barri Vell. La resta
el 40% sobre el total del comerç al detall.
tants, tant en el conjunt de Barcelona
d’activitats industrials no superen, en
cap cas, el 10% sobre el total.
Per altra banda, convé considerar la
com en el districte de Sant Martí; tant en
densitat de comerç al detall, posant en
el total del Poblenou com en cadascun
Pel que fa a la superfície ocupada
relació el nombre d’habitants de cada
dels sectors per separat, excepte en els
per la indústria, el Poblenou té un pes
sector i el nombre de llicències de
sectors Gran Via i Glòries, on aquest
molt rellevant en el sòl industrial de Bar-
comerç al detall. La densitat de comerç al
apartat és superat pel grup dels trans-
celona. Les dades mostren que una cin-
detall del Poblenou, essent molt similar a
ports. A Barcelona i Sant Martí aquest
quena part del sòl industrial de la ciutat
la del districte, és apreciablement infe-
aspecte representa al voltant del 25-30%
és a Sant Martí, i sobretot al Poblenou,
rior a la de Barcelona. Per sectors, el més
sobre el total de llicències de serveis. En
que acumula un 79% del sòl industrial
dens és Barri Vell (una llicència de
el conjunt del Poblenou, els percentatges
del districte. Els sectors amb més super-
comerç al detall per cada 37 habitants).
són similars.
6
fície dedicada a la indústria són Glòries,
c) Comerç a l’engròs: En donar una
Els transports i les comunicacions
Gran Via, Barri Vell, Diagonal i Vila Olím-
ullada al nombre de llicències de comerç
són al Poblenou la segona activitat de
pica, que se situa entre els 120.000 m2 i
a l’engròs al Poblenou, és comprova que
serveis en nombre de llicències, relativa-
els 165.198 m .
hi ha tres sectors (Glòries, Gran Via i
ment més important que no pas a la ciu-
b) Comerç al detall: El comerç al
Barri Vell) per sobre de la mitjana. Dos
tat de Barcelona o al districte 10. Per sec-
detall representa el 23% de les llicències
d’aquests sectors, a més, concentren la
d’activitat econòmica del Poblenou. Dins
més important participació quant a
del comerç al detall, l’activitat més impor-
superfície ocupada.
2
56
6. Ajuntament de Barcelona (1991): El comerç no alimentari a
Barcelona, Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
tors, l’apartat més important és a Glòries,
on hi ha una forta tradició en aquest
tipus de serveis. En els altres sectors, i
Gràfic 7
Superfície ocupada per les empreses de transport al Poblenou, 1990
Superfície total dedicada al transport (en m2)
malgrat no predominar, és un apartat
67.422
important, sempre entre els tres primers.
En qualsevol cas, els apartats restaurants i bars, reparacions, i transports i
35.513
comunicacions superen àmpliament la
32.003
25.995
resta de conceptes i, en tots els sectors,
suposen proporcions sobre el total dels
serveis mai inferiors al 60% (si els agrupem tots tres). En alguns casos superen
el 70%, com en el sector Glòries.
14.803
13.937
3.695
Meridiana
Glòries
Gran Via
Vila Olímpica
Barri Vell
Diagonal
Rambla Prim
Total del Poblenou: 193.368 m2
Al Poblenou s’hi concentra bona
part de l’activitat de la ciutat quant a
Proporció de superfície dedicada al transport sobre la superfície total de cada sector
transport i distribució de mercaderies.
11,2%
Aquesta situació és el fruit de l’antiga
especialització industrial del Poblenou.
Els transports es localitzaven el més a
prop possible de les indústries, en un
procés espontani, i la zona es consolidà
com a focus principal de les activitats de
3,3%
2,7%
1,9%
1,5%
Així, les mateixes circumstàncies
Meridiana
1,4%
0,9%
transport de mercaderies per carretera.
Glòries
Gran Via
Vila Olímpica
Barri Vell
que varen afavorir aquesta localització
Poblenou: 2,7%
són les que ara fan que ja no sigui fun-
Font: elaboració pròpia segons dades de l’Ajuntament de Barcelona.
Diagonal
Rambla Prim
cional. Probablement, en les condicions
actuals, les empreses de transport no
infraestructures (edificis) de cada agèn-
Altrament, cal dir que les dades de
triarien com a emplaçament el Poble-
cia de transport, etc. A més, ateses les
superfície dels serveis de transport deri-
nou; però la inèrcia i algunes expectati-
condicions de les estacions de transport
vades de l’impost d’activitats econòmi-
ves fan que, tot i ser una situació no
de mercaderies, no hi ha cap espai dins
ques no semblen reflectir la superfície
òptima, la majoria d’empreses s’hi man-
la ciutat per encabir-les. Per tant,
real que ocupa aquesta activitat. Les
tinguin.
l’estratègia ha de centrar-se en un con-
dades de l’IAE no inclouen la superfície
Actualment hi ha una sèrie de pro-
junt de mesures mínimes i de caràcter
dedicada a magatzem (que suposa un
blemes que porten a pensar que el Poble-
transitori, que orienti a mig termini la
68,7% de la superfície total dedicada a
nou no pot ser un pol important del
radicació de les empreses i magatzems
transport). A més, l’activitat d’aquestes
transport de mercaderies: insuficiència
de transport en centres integrats de mer-
empreses es desenvolupa, en la majoria
de la infraestructura urbana de la zona,
caderies al Baix Llobregat i el Vallès
dels casos, en l’àmbit de Catalunya o
disfuncionalitat de la majoria de les
Oriental.
Espanya, i per això a vegades estan sub-
57
Mapa 2. Densitat de la circulació a Barcelona, 1990
jectes a quotes d’activitat provincials o
estatals, la qual cosa fa que la seva activitat no quedi recollida a l’impost d’activitats econòmiques de Barcelona.
Trànsit de vehicles i transport públic
Trànsit de vehicles: la circulació a
Barcelona ha experimentat grans canvis
els últims anys per la incorporació a la
trama circulatòria de noves vies, la majoria d’elles de gran magnitud. Les rondes
han permès descongestionar el trànsit a
l’interior de la ciutat, i són un clar exemple de la recuperació del centre, obrint
espais per avingudes, rambles i, en general, zones pensades per als ciutadans, eliminant les “autopistes urbanes”, que
Font: elaboració pròpia segons dades de l’Ajuntament de Barcelona
eren font d’un alt nivell de contaminació
ambiental i acústica.7
Com a una de les parts que ha gauMapa 3. Densitat de la circulació a Barcelona, 1993
dit de més transformacions dins el conjunt de la ciutat, el Poblenou també ha
rebut l’efecte dels canvis en les vies circulatòries. Això es comprova observant que
al Poblenou s’han obert moltes més vies
en comparació a la mitjana dels districtes
de Barcelona. En l’última dècada, la
trama circulatòria del Poblenou ha canviat espectacularment, i també ho ha fet
la manera com els vehicles hi circulen.8
La intensitat de la circulació de
vehicles a les vies principals del Poblenou ha disminuït des de 1992. Els carrers
7. Barcelona Holding Olímpic, S.A. (1992): La ciutat renovada,
Barcelona: HOLSA.
8. Acebillo, J. A, i Morales, A. (1988): Infraestructures i mobiliFont: elaboració pròpia segons dades de l’Ajuntament de Barcelona
tat. Els cinturons de Barcelona, Barcelona: IMPU.
58
Almogàvers i Bac de Roda en són els dos
variacions, sobretot a la baixa, en favor
exemples més significatius: ara ja no són
de les noves vies alternatives.
En observar la xarxa de transport
públic del Poblenou, ens adonem que hi
l’enllaç per accedir a d’altres zones de la
Transport públic: La fluïdesa del
ha sectors on l’abast d’aquest tipus de
ciutat, o per entrar-hi i sortir-ne, sinó
transport públic i que permeti l’accés a
transport és molt limitat. És el cas del
que compleixen una funció molt més
qualsevol indret és un element important
sector Diagonal, molt poc comunicat
relacionada amb la connectivitat interna
atès el seu caràcter col·lectiu. Permet evi-
tant per la xarxa de metro com per la
dins el Poblenou. La funció d’enllaç a la
tar l’excessiva densitat del transport pri-
d’autobusos.
qual ens referíem ha estat en gran part
vat, sobretot al Poblenou, que és encara
Els sectors més densament poblats,
assumida per la ronda Litoral. En gene-
avui una zona industrial molt densa els
com Barri Vell, disposen d’una bona
ral, els volums de trànsit a les principals
dies feiners, amb una gran quantitat de
comunicació, sobretot pel que fa als
vies de connexió interior del Poblenou
vehicles pesants, zones de càrrega i
autobusos. La línia 4 del metro segueix
(Rambla del Poblenou, Pallars, Pujades,
descàrrega i diversos condicionants que
el carrer Pujades, marcant una distància
etc.) es mantenen o tenen lleugeres
poden limitar la fluïdesa del trànsit.
considerable entre aquest mitjà de
Taula 6
Dinàmica de la intensitat del trànsit a les principals vies del Poblenou, 1980-1993
Unitat: volum total de vehicles en 24 hores, en dia feiner
Via
Tram o cruïlla (sentit cruïlla)
C/ Almogàvers
Variació (%)
1980-1990
Variació (%)
1990-1993
1980
1986
1990
1993
Lepanto/Marina
Badajoz (Llobregat)
Àvila/Pamplona
22.500
27.000
26.200
26.500
36.900
29.500
37.100
22.245
24.042
20.885
23,7
27,2
-65,9
-22,7
-77,6
C/ Bac de Roda
Pere IV/Perú
Peru/Pere IV
9.000
14.500
-
16.700
23.300
15.082
19.792
46,1
37,8
-10,7
-17,7
C/ Pere IV
Rbla. Poblenou (Llobregat)
Rbla. Poblenou (Besòs)
Josep Pla (Llobregat)
Josep Pla (Besòs)
18.500
15.000
11.000
9.500
14.800
12.300
13.500
23.500
15.600
7.500
13.600
21.452
13.138
7.509
8.594
21,3
3,8
-46,7
30,1
-9,5
-18,7
0,1
-58,2
Pg. Circumvalació
Marina (Besos)
8.500
8.900
4.500
1.134
-88,9
-296,8
C/ Pujades
Bac de Roda/Espronceda
12.000
11.500
11.300
9.859
-6,2
-14,6
C/ Pallars
Espronceda/Bac de Roda
3.000
-
4.200
1.909
28,6
-120,0
Rbla. Poblenou
Llull (mar)
Llull (muntanya)
6.500
4.000
5.500
4.300
-
5.680
4.873
-15,4*
7,5*
3,3*
13,3*
C/Llull
Espronceda/Bac de Roda
8000
7.200
11.900
8.556
32,8
-39,1
C/ Bac de Roda
Llull/Ramon Turró
Ramon Turró/Llull
5.500
7.500
3.300
6 500
3.400
5.500
11.860
10.860
-61,8
-36,4
71,3
49,4
C/ Josep Pla
Pere IV (mar)
Pere IV (muntanya)
Cristóbal de Moura (mar)
Cristóbal de M. (muntanya)
8.000
3.500
3.000
2.500
8.500
4.600
4.600
2.000
14.800
4.200
4.600
2.000
7.749
3.793
5.257
3.124
45,9
16,7
34,8
-25,0
-91,0
-10,7
12,5
36,0
* Variacions 1980-1986 i 1986-1993.
Font: elaboració pròpia segons dades de Doymo, S.A.
59
transport i el front marítim, distància
sions olímpiques11, és a dir, de les actua-
olímpiques, per exemple Tòquio en els
que entre el carrer Bac de Roda i la Ram-
cions realitzades en el període 1986-1993
Jocs del 1964.
bla Prim tampoc cobreix la xarxa d’auto-
vinculades als JJOO. El “peatge”, el cost
Per al Poblenou, la celebració dels
busos.
de les Olimpíades (les despeses menys
Jocs significa un salt qualitatiu en la
Si es fa una ullada a la xarxa de
reutilitzables) ha estat, doncs, molt baix
història urbanística, social i econòmica.
transport públic de Barcelona, es pot
en tots els aspectes. O, també, la capaci-
El conjunt de les actuacions, encetades el
comprovar que el Poblenou és una de les
tat de Barcelona per atreure inversions
1985 amb el projecte del Parc de Mar i la
zones on aquest és menys dens, tot i que
arran d’uns JJOO ha estat extraordinària,
Vila Olímpica, suposa que el 32% del
les obres olímpiques han motivat una
només superada per altres ciutats seus
total de les inversions olímpiques direc-
ampliació de la xarxa per completar la
comunicació de la zona. Així, estacions
del metro com Ciutadella-Vila Olímpica
Taula 7
Origen i aplicació dels recursos dels Jocs Olímpics de Barcelona
esdevenen importants en els últims anys.
Projectes urbanístics del Poblenou:
situació i perspectives
Les actuacions olímpiques
L’organització dels Jocs Olímpics de
Barcelona (JJOO) es concep com un pretext per tal que la ciutat realitzi una profunda transformació.9 Per això, als projectes més aviat puntuals (propis a
l’urbanisme intersticial de la transició
democràtica) s’hi sobreposen les primeres actuacions de gran abast realitzades a
la ciutat amb motiu dels Jocs.10 De fet, les
instal·lacions esportives només han
representat un 9,1% de totes les inver-
9. Maragall, Pasqual, i Guillamet, Jaume, (col.) (1991): Barcelo-
Període 1986-1992
Valors acumulats
en M Pta corrents
Distribució
en %
A. ORIGEN O FINANÇAMENT DELS RECURSOS
1. Inversionsde caràcter comercial
Inversions privades nacionals
Inversions privades estranjeres
Inversions d’empreses de l’Estat
HOLSA: ingressos propis de les empreses del grup
COOB’ 92: ingressos propis
COOB’ 92: aportacions de patrocinadors en espècie
COOB’ 92: loteries
2. Ingressos de caràcter fiscal
Inversions amb càrrec a pressupostos públics
HOLSA: crèdit (aportacions del MEH i AB)
Transferències de l’Estat al COOB’ 92
1.119.509,72
668.386,64
204.697,13
108.320,33
130.416,24
42.305,84
120.055,70
42.448,00
20.143,40
451.123,08
325.586,18
112.590,00
12.946,90
100
59,7
18,3
9,7
11,6
3,8
10,7
3,8
1,8
40,3
29,1
10,1
1,2
B. APLICACIO´ O UTILITZACIO´ DELS RECURSOS
1. Recursos aplicats a l’organització
Inversions privades nacionals
2. Recursos aplicats a obres
Inversions empreses privades
Inversions empreses de l’Estat
Inversions de l’Administració central
Inversions de l’Ajuntament de Barcelona
Inversions de HOLSA
Inversions de la Generalitat de Catalunya
Inversions del COOB’ 92
Inversions d’altres administracions públiques
1.119.509,72
162.879,72
162.879,72
956.630,09
313.017,46
130.416,24
116.123,76
22.788,58
154.895,84
142.726,00
32.714,28
43.947,84
100
14,5
14,5
85,5
28,0
11,6
10,4
2,0
13,8
12,7
2,9
3,9
`
TOTAL ACUMULAT
C. IMPACTE ECONOMIC
1. Impacte directe
Recursos aplicats a obres i organització
Consum de no residents
2. Impacte induït
3.107.787,72
1.165.599,72
1.119.509,72
46.090,00
1.942.188,00
100
37,5
36,0
1,5
62,5
na, la ciutat retrobada, Barcelona: Edicions 62.
10. Maragall, Pasqual (1986), Refent Barcelona, Barcelona:
Editorial Planeta.
11. Brunet, Ferran (1993): “Impactos económicos de los JJ.OO.
BCN’92”, ponència presentada al Simposio Impactos de los
Juegos Olímpicos. Simposio aniversario de los Juegos Olímpicos de Barcelona’92, Barcelona: CEO-Universidad Internacio-
Font: Ferran Brunet (1994): Economy of the 1992 Barcelona Olyrnpic Games, Lausanne: International Olympic Committee,
p.107 i 190.
nal Menéndez Pelayo, 14-16 de julio.
60
tes, xifrades en 956.630 milions de pessetes, s’apliquen al Poblenou.
Taula 8
Inversions dels Jocs Olimpics de Barcelona: Poblenou i altres zones
I, tant o més important, l’abast de
les operacions s’extén molt més enllà
Valors acumulats
en M Pta. corrents
Distribució
en %
Inversions d’especial significació per a la zona del Poblenou
Àrea de la Vila Olímpica del Poblenou
Àrea de Nord-Glòries
Ronda Litoral
306.579,38
212.681,96
16.395,88
77.501,54
32,0
22,2
1,7
8,1
Inversions d’especial significació per a la resta de Barcelona
Àrea de la Vall d’Hebron
Àrea de Montjuïc
Àrea de la Diagonal
Àrea de l’eix Tarragona-Numància
Port Vell (I Fase)
Connectivitats internes de Barcelona
139.527,84
29.425,74
58.138,02
30.409,89
7.979,13
6.890,00
6.685,06
14,6
3,1
6,1
3,2
0,8
0,7
0,7
510.522,87
68.839,31
103.307,50
51.791,60
27.756,25
69.164,20
53,4
7,2
10,8
5,4
2,9
7,2
189.664,01
19,8
956.630,09
100
Inversions en el període 1986-1993
dels seus límits, cosa que indica la qualitat de les actuacions realitzades. El gran
esforç inversor de tots els agents públics i
privats proporciona al Poblenou unes
infraestructures i equipaments del segle
vinent: la ronda litoral i l’ordenació de
12
la xarxa viària interna i de connexió amb
la resta de la ciutat, l’execució del Pla
Especial de Clavegueram,13 la Vila Olímpica amb 2.000 nous habitatges i un gran
centre comercial, el Port Olímpic, la urbanització de la rambla Prim, la recuperació de les platges i els nous equipaments esportius (Complex de la Mar
12. Martorell, Josep; Bohigas, Oriol; Mackay, David, i Puigdomènech, Albert (1988): Transformación de un frente marítimo. Barcelona. La Villa Olímpica, 1992. Transformation of a
sea front. The Olympic village, 1992, Barcelona: Gustavo Gili.
13. El desenvolupament del Pla Especial de Clavegueram de
Inversions d’especial significació per a l’àrea metropolitana
i la resta de Catalunya
Ronda de Dalt i nus del Llobregat
Connectivitat metropolitana
Connectivitat regional (inclou aeroport de Barcelona)
Aeroport de Barcelona
Ciutats subseu olímpica
Altres inversions no territorialitzables i/o no imputables
als anteriors conceptes
Total
Font: Ferran Brunet (1994), Economy of the 1992 Barcelona Olympic Games,
Lausanne: International Olympic Comitee, pàg.76
Barcelona comporta la remodelació global de la xarxa de clavegueram al front marítim del Poblenou. Aquestes actua-
Bella...) i d’oci, etc. Aquestes inversions
urbans. L’escala dels plans urbanístics ha
milions de pessetes, tenen com a objectiu principal acabar
suposen uns increments de superfície de
variat i s’afavoreix la especialització en
amb les inundacions, ateses les característiques topogràfiques
sistemes des del 15,1% en urbanització
l’ús del sòl.15 En el Poblenou, la modifica-
de la ciutat. Els eixos fonamentals de les obres en aquest front
de nous vials fins al 78,1%, en zones ver-
ció del Pla General Metropolità amb el
des i platges.
Pla d’Hispano-Olivetti del 1990, el Pla de
cions, finalitzades l’any 1992, i amb un pressupost de 15.841
marítim van ser: col·lectors de sortida al port, xarxa que desemboca a l’espigó de Ginebra, xarxa que desemboca al Bogatell, xarxa que desaigua a l’espigó de Bac de Roda, remodelació de la sortida dels col·lectors de Prim (Riera d’Horta) i el
col·lector interceptor de la costa.
la Paperera de 1991, el de la Pompeu
El plans urbanístics dels 80 i 90
Fabra (aprovat el 1992-desenvolupat el
1995), el Pla Especial de Reforma Interior
14. Busquets, Joan (1992): Evolución del planeamiento urbanístico de los años ochenta en Barcelona. Del Plan General Me-
L’estudi del planejament aprovat en
de Diagonal-Poblenou (1992) i el del
tropolitano a la recuperación urbana de la ciudad, a Ciudad i
el període 1982-1994 és punt de partida
Front Marítim (1993), desenvolupat pel
del reconeixement de les perspectives
Pla Parcial de Diagonal Mar (1993) i el Pla
Notas sobre el progresivo cambio de escala en las intervencio-
del Poblenou. Certament, hi ha un urba-
Especial de Reforma Interior de La Cata-
nes urbanas de Barcelona entre 1980 i 1992, a Jordi Borja (dir.)
nisme d’abans i un urbanisme de des-
lana (1994), en són la prova, tant pel seu
(1990), Barcelona i el sistema urbano. Ciudad, estrategia i te-
prés dels JJOO:14 la ciutat és diferent, però
abast territorial com pel seu impacte
també ho és l’abast dels projectes
socioeconòmic previst.
Territorio, n. 93: 31-51.
15. Acebillo, J. A. (1990): De la Plaza Trilla a la Villa Olímpica.
rritorio, Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Programa Cities-Ciudades, p. 179-199.
61
Tot seguit, es presenta un breu
els motius principals per a l’elaboració
fície distribuïda en 70.000 m2 de superfí-
detall d’aquets plans. El Pla Hispano-
del pla i la construcció del centre comer-
cie comercial, 38.000 m2 entre dos cen-
Olivetti, projecte ja finalitzat, suposa la
cial de Barcelona Glòries. Al seu torn, la
tres de negoci, 10.000 m2 de places per a
requalificació de 39.941 m de sòl indus-
resta d’actuacions al voltant de la plaça
vianants i jardins i 3.500 places d’apar-
trial a sòl d’activitat terciària general. El
de les Glòries (l’Arxiu de la Corona
cament. El centre comercial està dotat
previsible abandó parcial per part de
d’Aragó, el Teatre Nacional de Catalun-
d’un hipermercat,17 17 superfícies mitja-
l’empresa Hispano-Olivetti de moltes de
ya, l’Auditori de Música de Barcelona, el
nes i més de 200 locals comercials, amb
les seves instal·la-cions, juntament amb
Mercat del Clot i les infraestructures
una àmplia oferta de serveis.18 El conjunt
el potencial de renovació que la con-
–zones verdes i vials– adjacents) la con-
delimita així una nova àrea polivalent
fluència de vies principals de Barcelona
formen com una de les noves àrees de
dotada de tots els elements necessaris
representen per a la zona i la futura per-
centralitat de la ciutat. El centre Barce-
per al desenvolupament de l’activitat
llongació de la Diagonal cap al mar, són
lona Glòries ocupa 250.000 m2 de super-
terciària.
2
16
El Pla de Reforma Interior La PapeTaula 9
Inversions privades dels Jocs Olímpics de Barcelona: Poblenou i altres zones
En %
122. 445, 00
27.538,00
235,00
500,00
120,00
10.000,00
199,00
23.000,00
2.000,00
12.080,00
3.500,00
15.000,00
39,1
8,8
0,1
0,2
0,0
3,2
0,1
7,3
0,6
3,9
1,1
4,8
Altres zones
Companyies de serveis
Aucatsa (autopista del Garraf)
Ferrovial (autopista Terrassa-Manresa)
COISA (habitatges i vials a Vall d’Hebron)
Pueblo Esparñol, S.A.
Fundació Teatre Lliure
Promotors privats eix de ponent
Promoció privada Port Vell (I Fase)
Banesto (habitatges de Montigalà)
Barcelona Proyectos (hotel Torre Melina)
Lihsa (hotel Vall d’Hebron)
Altres hotelers privats
Altres agents inversors privats
190.562,46
8.893,41
27.000,00
19.150,00
8.862,50
2.200,00
1.000,00
7.979,13
5.200,00
13.000,00
10.000,00
1.600,00
85.085,35
28.875,07
60,9
2,8
8,6
6,1
2,8
0,7
0,3
2,5
1,7
4,2
3,2
0,5
27,2
9,2
Total
313.007,46
100
Zona del Poblenou
Nova Icària, S.A. (participació privada)
Port Olímpic, S.A. (participació privada)
Equipaments d’altres concessionaris del front marítim
Arrendataris edificis Vila Olímpica, S.A.
Mediterrànea de Promociones (Vila Parc de Mar)
The Travelstead Group (infraestructura de costes i interceptor)
Hotel de Les Arts (HOVISA)
Sirene
Olímpic Moll (habitatges, urbanització i sanejament en Vila Olím.)
Eurocity
Ivermapfre
es realitza partint d’un solar de gran
extensió, ocupat per instal·lacions obso-
Valors acumulats
en M Pta. corrents
Inversions en el període 1986-1992
rera del Poblenou, executat en un 10%,
letes des del punt de vista econòmic i
urbanístic, ubicades en una zona d’alta
connectivitat interior i centralitat relativa. Suposa la substitució de l’antiga instal·lació de tractament de paper, situada
en sòl qualificat com a residencial, en
benefici d’habitatges (272 unitats amb
32.007 m2 de sostre màxim edificable) i
locals comercials, nous equipaments i
espais complementaris.
16. Ajuntament de Barcelona. Area d’Urbanisme i Obres Públiques (1987): Àrees de nova centralitat, Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
17. El règim d’usos permesos està subjecte, atesa la població
generada al propi sector d’estudi i de les illes veïnes, a la Disposició Addicional Tercera del Pla Especial del Comerç Alimentari de Barcelona (PECAB), que estableix que un centre
comercial polivalent que formi part d’una operació integrada
de renovació urbanística tingui dintre del recinte un únic establiment de venda de productes alimentaris amb 5.000 m2 de
Font: Ferran Brunet (1994): Economy of the 1992 Barcelona Olyrnpic Games, Lausanne: International Olympic Committee, p. 95
superfície màxima de venda.
18. Ajuntament de Barcelona (1992), Àrea d’Urbanisme: Barcelona New Projects. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
62
El Pla de Reforma Interior Diago-
Mapa 4. Parc de Mar, Vila Olímpica i front marítim
nal-Poblenou, executat en un 5%, suposa
la remodelació i obertura de la Diagonal
des la plaça de les Glòries fins al mar.19 La
seva execució significarà l’estructuració,
integració i millora dels barris limítrofs,
justament allà on s’ha produït un creixement desordenat que ha portat a l’aïllament de la zona. Delimitat per dues àrees
de nova centralitat, Glòries i Diagonal
Mar, es planteja, doncs, el projecte de
més rellevància de la dècada per al
Poblenou, ateses les fortes inversions per
a la gestió del sòl, indemnitzacions, reallotjaments, serveis i infraestructures.
L’obertura d’aquest tram de la Diagonal,
des de la Plaça de les Glòries fins al carrer
Font: HOLSA
Selva de Mar, s’inclou dins d’un àmbit de
remodelació de 656.863 m2 de superfície,
Mapa 5. Àmbits territorials dels plans urbanístics del Poblenou
cosa que comporta el naixement d’un
nou barri, bàsicament residencial, amb
un 70% de la seva superfície dedicada a
usos col·lectius com ara vials, zones verdes i equipaments. El disseny formal de
la proposta de transformació de la zona
posa l’accent en la política d’habitatge
que s’ha de desenvolupar: 5.000 habitatges de nova construcció (1.000 unitats en
règim de protecció social); 700 habitatges
afectats, establint-se al propi PERI les
bases del reallotjament; i acords amb
operadors públics i privats per a la promoció d’habitatges a preus moderats.
L’increment en el sostre total edificable és la dada més rellevant, ha passat
dels 508.264 m 2 prevists al PGM fins a
819.474 m2, cosa que consolida el sector
com una de les àrees de més potencial
edificatori de Barcelona. Les inversions
Font:elaboració pròpia segons dades dels plans corresponents
63
globals d’urbanització i expropiacions
Mapa 6. Pla d’ordenació del PERI Diagonal-Poblenou
del projecte es xifren en 12.500 milions
de pessetes.
La Modificació del Pla General
Metropolità del Front Marítim, executat
en un 4%, representa la primera aproximació, des de l’aprovació del Pla General
Metropolità, a un plantejament global
del sector de la línia de costa. La modificació del PGM en el Front Marítim del
Poblenou redueix el sòl amb qualificació
industrial en 46.517 m2 i incrementa en
aproximadament 45.000 m 2 el sòl residencial. En termes d’ocupació, significa
un increment del nombre d’habitatges
edificables de 2.634 unitats respecte al
PGM i de fins a 5.218 unitats respecte a
l’existent el 1975 (1.156 habitatges).
Font: Ajuntament de Barcelona
El Pla Parcial Diagonal Mar, executat en un 2%, representa el desenvolupa-
ments culturals són, des del punt de vista
veu la construcció de 135 habitatges en
ment de la tercera àrea de centralitat
qualitatiu, una part molt important del
règim de protecció oficial, coincidents
relativa al Poblenou amb els precedents
projecte. Es preveu la creació del Centre
amb el nombre d’habitatges ocupats
citats de la Vila Olímpica i el conjunt de
del Mediterrani (30.000 m ), seu de l’Ins-
actualment. El pla d’etapes preveu la
les Glòries.
titut Català d’Estudis Mediterranis
seva execució en vuit anys.
2
Hom preveu la creació d’una àrea
(ICEM), que aculli un museu mediterra-
El Pla Especial de Reforma Interior
d’ús mixt de 341.983 m 2 amb oficines,
ni, una biblioteca i un centre d’investiga-
de La Catalana (també anomenat pla
centre comercial, habitatges, equipa-
ció.
Mar Bella o de la França Xica), executat
ments culturals i un gran parc urbà. 20
Oberta i urbanitzada la Rambla
en un 2%, és el segon pla derivat de la
Gairebé la meitat de la superfície ordena-
Prim amb motiu dels Jocs Olímpics, el
modificació del PGM en el Front Marí-
da, el 49,7% (170.000 m2), és destinada a
Pla de Rambla Prim, Marroc, Maresme i
tim, després del de Diagonal Mar. El pla
concreta la xarxa viària de connexió amb
espai verd; un 8,8%, a serveis públics
Paraguai arrodoneix les inversions realit-
(30.000 m2), i un 11,7%, a carrers (39.983
zades al sector. El pressupost del projecte
m2) que permeten una fluïda comunica-
és de 4.315 milions de pessetes, dels
ció interior entre els diversos àmbits del
quals 3.241 es destinen a la construcció
bliques (1994): Urbanisme a Barcelona. Plans cap al 92. Barce-
nou espai. El conjunt d’aquests concep-
de nou habitatge amb un total de 42.062
lona: Ajuntament de Barcelona.
tes suposa gairebé tres quartes parts del
m de sostre, repartits en 499 habitatges
20. Ajuntament de Barcelona (1994): Barcelona New Projects,
sòl del projecte (70,2%). La resta de
que permeten allotjar aproximadament
superfície és destinada a oficines i al cen-
2.988 persones. Per als ocupants legals
tre comercial (102.000 m2). Els equipa-
actuals amb dret a relocalització, es pre-
21
2
64
19. Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Urbanisme i Obres Pú-
catàleg de l’Exposició Barcelona New Projects. Saló del Tinell,
plaça del Rei, del 29-3-94 al 25-5-94.
21. La construcció d’aquest espai afecta una superfície de
130.000 m2 , semblant a la del Parc de la Ciutadella.
el lateral del cinturó, el sòl d’equipa-
d’una important ocupació ferroviària,
El Pla de La Catalana estableix els
ments, el model de zona residencial i
trencada parcialment pel Pla Comarcal
paràmetres d’ocupació en 243.600 m2 de
l’establiment de reserves de sòl per a la
de 1953 que reconeix i consolida un cen-
sostre màxim edificable, repartits entre
promoció d’habitatge de protecció públi-
tre residencial a l’entorn del casc antic
els 182.700 dedicats a habitatge i els
ca. L’àmbit del pla inclou grans peces de
del Poblenou, entre la rambla i Bac de
60.900 destinats a l’activitat. Per aquest
sòl provinents de l’aixecament de les ins-
Roda, mentre que més enllà d’aquest
motiu el projecte rep el sobrenom de
tal·lacions de la Catalana de Gas, MACO-
carrer es qualifica com a mitjana i gran
Segona Vila Olímpica, a causa de la simi-
SA i del ferrocarril, totalitzant 203.000 m2.
indústria, alhora que reconeix la implan-
litud entre ambdues actuacions: la cons-
Els antecedents de planejament a la
tació ferroviària en tota la seva amplada,
trucció de nou habitatge prevista pel pla
zona es remunten al 1855, amb el plànol
configurant una autèntica barrera entre
correspon a 2.446 noves unitats per les
topogràfic de l’entorn de Barcelona
el barri i la línia de mar. El PGM de 1976
1.802 unitats de la Vila Olímpica. Del
d’Ildefons Cerdà, en el qual apareixen les
trenca definitivament amb el planeja-
volum d’habitatge, un 15% es destinen a
primeres edificacions així com la implan-
ment orientat a la implantació industrial
reallotjar les famílies afectades per la
tació de la línia ferroviària. La tendència
generalitzada, encara que manté el ferro-
remodelació del carrer Taulat, un 45% es
bàsica ha estat la configuració d’un sec-
carril com a traçat paral·lel al Cinturó del
posa a la venda a preu taxat i la resta es
tor industrial de grans peces, al costat
Litoral.
ven a preus lliures.
Mapa 7. Projectes de la Catalana i Diagonal Mar
Av. Diagonal
Cementiri del Poblenou
carrer Bilbao
Projecte d’urbanització del
front marítim del Poblenou
carrer Taulat
Torre d’Aigües
carrer Llull
Selva de Mar
ronda Litoral
zona comercial i de negocis Kepro
Font: Avui
65
Taula 10
El planejament urbanístic al Poblenou, 1982-1994
Pla
Data d’aprovació % d’execució
definitiva
(gener 1995)
1. CATEX
Comentaris
Denominació
21/12/82
100%
-
Pla Especial de Reforma Interior
7/7/83
100%
-
Modificació del Pla General Metropolità
3. Vila Olímpica
28/7/89
100%
-
Modificació del Pla General Metropolità
4. ITEC
27/9/89
100%
-
Modificació del Pla General Metropolità
25/10/89
100%
-
Pla Especial
9/3/90
80%
7. Hispano-Olivetti
29/9/90
100%
8. La Paperera del Poblenou
13/3/91
10%
Respecte a la 1a etapa s’han realitzat les expropiacions,
enderrocs, parcs i carrers oberts (sense urbanitzar).
Adaptació de nova construcció al ritme de vendes
d’habitatge i locals realitzats
Pla Especial de Reforma Interior
9. Pompeu Fabra
17/6/92
2%
L’entrada en funcionament és prevista per a l’any 1996,
si bé les inversions es perllonguen fins l’any 2010
Pla Especial (desenvol. el 22/2/95 pel Pla
Esp. de l’Àmbit de la Ciutadella-PEAC)
12/92
5%
Tot i que les actuacions encara no han començat, el
percentatge respon a l’esforç realitzat en gestions
d’expropiacions..., molt important respecte a l’esforç
global que requereix la operació
Pla Especial de Reforma Interior
11. c/ Bolívia, c/Àvila
28/4/93
100%
12. Front Marítim del Poblenou
13/7/93
4%
S’han realitzat les tasques d’enderrocs i neteja del sòl
corresponents als àmbits de planejament derivat de
“Diagonal Mar” i “La Catalana”
Modificació del Pla General Metropolità
13. Diagonal Mar
28/7/93
2%
S’han realitzat les tasques d’enderrocs i neteja del sòl
Pla Parcial
14. Parc Marí
15/3/94
0%
Projecte paralitzat en espera de nou planejament.
Estudi de Detall
15. Prim, Marroc, Maresme, Paraguai 17/6/94
0%
16. La Catalana
2%
2. General Manso 175-183
5. 3 Mansanes
6. Equipaments costaners
10. Diagonal Poblenou
23/12/94
Font: elaboració pròpia segons dades dels plans corresponents.
66
El percentatge no té en compte els equipaments
costaners que manquen, des del c/Bac de Roda fins
a Rambla Prim (Zoo Marí...), que d’altra banda es
preveuen a la MPGM de Front Marítim
-
-
S’han realitzat les tasques d’enderrocs i neteja del sòl
Estudi de Detall
Modificació del Pla General Metropolità
Pla Especial
Modificació del Pla General Metropolità
Pla Especial de Reforma Interior
Àmbit del
pla (en m2)
Àmbit territorial del pla
Objectius del pla
Sector Càtex comprès entre c/ Lope de Vega, Pallars, Mariano
Aguiló i Camí Antic de València
Obertura del carrer de Bilbao, espais verds, dotacions comunitàries
i 123 nous habitatges
Carrer General Manso (actual Josep Pla) núm. 175 al 183, entre
la Gran Via i el carrer Perú, Pol. Llevant Sud 19
Alteració de la disposició en planta de les parcel·les extremes
Sector delimitat pel carrer de Badajoz, l’Avinguda de Bogatell,
el carrer de Ramon Turró, el passeig de Carles I (Marina) i el
front de mar
Creació de l’Àrea Residencial per a l’estatge de la família olímpica durant
els JJOO’92. Nou barri per a la ciutat
Carrer Buenaventura Muñoz, 29 i carrer Wellington, 19-21-23
Concrecció del tipus d’equipament
Tres illes compreses entre els carrers de Zamora, Llull, Àvila
i Ramon Turró
Transformació de l’àrea industrial en residencial
Façana al mar de Barcelona en el sector de Carles I - Avinguda
Icària
Equipaments esportius, espais verds i reordenació-urbanització del front
de mar al sector àmbit
Illa delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i l’Av.
Diagonal, confluència amb els carrers de Granada i Llacuna
Desenvolupament d’una nova àrea de centralitat de la ciutat
65.544
Sector delimitat pels carrers Llull, Joaquim Pujol, Lope de Vega,
Taulat, Bilbao, Degollada i Castanys
Urbanització i construcció de nou habitatge en el sòl industrial. Nous
equipaments i espais lliures de caire complementari
51.527
Sector delimitat pels carrers de Wellington, Francesc d’Aranda,
Ramon Turró i Villena
Ubicació de la Universitat Pompeu Fabra a les antigues casernes de
Jaume I i Roger de Llúria
68.816
Extens sector entorn del seguiment de l’obertura de la
Diagonal (Plaça de les Glòries-Selva de Mar)
Obertura de la Diagonal des de les Glòries fins al mar i creació d’un nou
nucli residencial basat en l’Eixample de Cerdà. Reserves d’habitatge de
protecció pública
23.407
2.432
-
1.900
35.984
-
656.863
Cantonada sud de l’encreuament dels carrers Bolívia i Àvila
Ubicació de les dependències dels Mossos d’Esquadra
Sector total desglossat en 9 àmbits
Establir les pautes d’ordenació globals del front de mar donant les
línies d’actuació per al planejament posterior especificat fins al
moment en el Pla Parcial de Diagonal Mar i el PERI de La Catalana
Sector delimitat per el carrer de Ramon Llull, prolongació del
carrer de Selva de Mar i l’Avinguda Diagonal, Rambla Prim i
Cinturó del Litoral
Desenvolupament d’una nova àrea de centralitat de la ciutat
341.983
Sector delimitat pel carrer de Selva de Mar, Ronda Litoral
i Rbla. Prim
Desenvolupament de la MPGM del Front Marítim per al qual es crea un
complex lúdic amb el Parc Marí com a enclau bàsic
102.007
Sector delimitat per la Rambla Prim i els carrers Marroc,
Maresme i Paraguai
Ordenació del sector per la construcció de nou habitatge
Sector delimitat pels carrers de Taulat, d’Espronceda, dels
Ferrers, Ramon Turró, Selva de Mar, lateral del cinturó,
Provençals, Llull i de la Jonquera
Establir l’ordenació en xarxa viària, equipaments... per tal de concretar
el model d’implantació edificatòria més adient d’ús, així com reserves
de sòl per a la promoció d’habitatge de protecció pública
67
1.827
1.104.005
35.702
203.000
El Pla Especial Pompeu Fabra, apro-
pecte al previst en el PGM, i es tradueix
que travessen la Gran Via. En aquesta
vat inicialment el 17 de juny de 1992 i
en un increment en el nombre d’habitat-
trama, l’obertura del carrer Bilbao (vegeu
desenvolupat pel Pla Especial de l’Àmbit
ge potencial del 93,7%. El sostre total
el Pla Especial de Reforma Interior de
de la Ciutadella (PEAC) del 22 de febrer
ordenat és distribueix, per altra banda,
Càtex) té una gran importància a l’hora
de 1995, suposa la ubicació de la Univer-
en un increment del 94,0% per al sostre
de descongestionar el carrer Bac de
sitat Pompeu Fabra a les antigues caser-
d’habitatges i del 9,8% per al d’activitat.
Roda. En l’esquema definitiu, els carrers
nes de Jaume I i Roger de Llúria. El pro-
Algunes consideracions sobre les
que travessen horitzontalment el Poble-
jecte inclou les obres de condicionament
principals variables urbanes a tenir en
nou (en direcció Besòs-Llobregat) passen
de la caserna de Jaume I i Roger de Llú-
compte per la seva incidència en el
a tenir un paper homogeneïtzador de la
ria, instal·lacions i soterranis, la cons-
desenvolupament futur del sector, són:
xarxa de distribució, matisant el seu
trucció de la biblioteca i annex en el
Sobre l’habitatge: El parc d’habitat-
paper d’eixos travessers previst en el
Dipòsit de les Aigües, instal·lacions i
ges del Poblenou es de 38.175 unitats, de
PGM. Aquestes vies han estat tradicio-
equipaments.
les quals 35.175 es troben ocupades (la
nalment la forma més usual de travessar
mitjana d’ocupació és de 2,77 perso-
el Poblenou en direcció a qualsevol altre
nes/habitatge). El potencial edificatori
indret de Barcelona, tot i que la creació
ha augmentat, amb el nou planejament,
de la ronda Litoral ha restat pes específic
Perspectives del Poblenou:
adequació física i renovació urbana
fins a aproximadament 21.320 habitat-
a carrers com Pujades, Pallars i Almogà-
Una primera aproximació a les
ges, dels quals s’han executat ja 6.700
vers, que s’han convertit en xarxes de
variacions globals en les qualificacions
unitats, cosa que deixa un potencial de
connexió interna. Finalment, l’ordenació
de superfície i sostre introduïdes pel nou
nova construcció de 14.600 habitatges.
del nus viari de Glòries, la urbanització
planejament, ens orienta als objectius
Aquestes dades fan del Poblenou la prin-
de la rambla Prim, la Meridiana i la ram-
fixats per al Poblenou. D’una banda, la
cipal reserva de sòl residencial de Barce-
bla del Poblenou (actuacions finalitzades
desaparició de sòl destinat a ús ferroviari,
lona.
el 1992), juntament amb la futura per-
conseqüència de les actuacions ja realit-
Sobre els sistemes (viari, verd i
llongació de la Diagonal fins al mar
zades; la reducció en un 4,5% de la
equipaments): Pel que fa al viari, amb el
(vegeu Pla Especial de Reforma Interior
superfície destinada a vials, provocada
nou planejament queden establertes les
de Diagonal-Poblenou), suposen l’ade-
per la racionalització de l’estructura vià-
categories d’accés al sector. La xarxa vià-
quació de la trama de grans avingudes
ria amb la base del model de l’Eixample; i
ria d’accés metropolità queda resolta
d’ús no específicament circulatori, sinó
l’increment del sòl qualificat com a zona
amb el nou cinturó del Litoral: en el
inserides en el teixit residencial en forma
verda en un 10,5%. L’augment més
plantejament dels cinturons de Barcelo-
de passeigs urbans.
important correspon a la superfície des-
na, el del Litoral té una vocació d’eix
Pel que fa al sòl destinat a zona
tinada a dotacions comunitàries: el sòl
interrelacionador de diferents barris, per
verda, el plantejament general és sem-
qualificat s’incrementa, respecte a l’esta-
la qual cosa s’han de multiplicar els
blant al del viari. La superfície de zona
blert al PGM, en un 39,8%. D’altra banda,
accessos i sortides a l’eix central. Aques-
verda s’incrementa, amb el nou planeja-
la superfície destinada a protecció de sis-
tes connexions es fan amb el lateral del
ment, en gairebé 8 hectàrees respecte al
temes es redueix un 80,5%. Les varia-
cinturó, cercant una situació per a
PGM. La franja costanera (amb el nou
cions introduïdes en els paràmetres
aquestes sortides que suposi una distàn-
Parc de Mar i les actuacions pendents
d’ocupació signifiquen l’increment del
cia de tres illes (superilles Cerdà), fent
sobre el Zoo Marí i Diagonal Mar), el nus
sostre total edificable en un 61,9% res-
coincidir aquests carrers amb els ponts
de les Glòries, el futur parc de la Sagrera
68
tent el 1975 en els sectors de nou plane-
Taula 11
Sintesi dels paràmetres d’ordenació dels plans urbanístics del Poblenou,
1982-1994
P.G.M.
1976
Superfície en m
2
Sistemes
Ferroviari
Xarxa viària
Zones verdes
Dotacions comunitàries
Protecció de sistemes
Total
Sostre en m2
Existent
1975
Sostre totaI
2.157.218
Nombre d’habitatges
5.730
Sostre d’habitatges
431.874
Sostre d’activitats
1.725.344
52 476
980.423
756.655
304.135
49.056
2.142.745
jament era de 1.725.344 m2. Malgrat la
petita recuperació de sostre potencial
per activitat econòmica que suposa el
Plans
1982-1994
Nou
P.G.M.
%
variació
0
936.387
835.844
425.087
9.590
2.206.908
-52.476
-44. 036
79.189
120.952
-39.466
96.163
-100
-4,5
10,5
39,8
-80,5
4,5
Nou
P.G.M.
%
variació
ciàries que incrementa el seu potencial
61 ,9
93,7
94,0
9,8
més de 130.000 m2 per a espais comer-
P.G.M.
1976
Plans
1982-1994
Nou
Ex.1975
%
variació
1.730.721
11.007
1.063.951
666.664
2.801 .241
21.320
2.063.937
731.994
644.023
15.590
1.632.063
-993.350
29,9
272,1
377,9
-57,6
1.070.520
10.313
999.986
65.330
desenvolupament efectiu del PGM,
aquesta no és ni de bon tros homogènia
per a totes les activitats, ja que es produeix una pèrdua de 424.000 de sostre
potencial industrial i un increment molt
important de sostre per a activitats terfins a més de 510.000 m2 per a oficines i
cials.
Donada l’obsolescència de les instal·lacions industrials ubicades al Poble-
P.G.M.: pla General Metropolità 1976
Nou: planejament aprovat al Poblenou en el període 1982-1994
Font: Elaboració pròpia segons dades del Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona.
nou, el PGM posà les bases per a una
important requalificació de sòl industrial
en sistemes en general. L’opció presa pel
al nord i les actuacions al marge dret del
residència d’avis de Sant Martí, el Casal
nou planejament segueix la mateixa
riu Besòs, conformen les grans àrees de
d’avis Besòs i el casal d’avis El Parc, la
línia, però suposa el guany de sòl per a
verd metropolità. D’altra banda, les
instal·lació esportiva del Maresme, la
terciari i habitatge, en comptes de siste-
actuacions de Diagonal-Poblenou i la
substitució de la piscina de Lope de Vega
mes, el que millora la rendibilitat de les
Catalana han de completar el verd inte-
a la plaça Dr.Trueta i el complex esportiu
actuacions per:
rior existent.
El Parc són altres actuacions realitzades
– ús més intensiu del factor treball al ter-
Finalment, el sòl destinat a dota-
que compensen els increments del
ciari que al sector industrial, amb un
cions comunitàries creix en un 39,8%
potencial edificatori, mentre que són les
balanç temporal positiu de creació de
(12,09 hectàrees) respecte a l’establert al
operacions de Diagonal-Poblenou, Dia-
treball,
PGM de 1976, cosa que compensa el crei-
gonal-Mar i la Paperera les principals
– substitució de la indústria de grans
xement del sostre edificatori potencial
reserves de sòl per a equipament que, en
superfícies, poc intensiva en factor tre-
amb nous espais d’equipaments públics
un futur, han de conferir a la zona un fort
ball, per indústria intensiva en capital.
metropolitans i locals. Les actuacions
actractiu residencial.
La situació és equiparable a la de la
olímpiques satisfan bàsicament les
– Sobre la indústria: el sostre previst
ciutat en el seu conjunt. El 1994, única-
necessitats de dotacions en la franja cos-
per a activitats industrials, comercials i
ment el 8% del terme municipal de Bar-
tanera (vegeu Pla Especial Equipaments
d’oficines als sectors de nou planejament
celona és qualificat com a sòl industrial.
costaners i Vila Olímpica), amb el com-
voreja els 732.000 m2, mentre que el sos-
En el període 1984-94 es varen requalifi-
plex esportiu de Mar Bella, els aparca-
tre potencial destinat pel PGM a aquestes
car 62,1 Ha. d’aquest sòl a la ciutat. El
ments annexos i el port esportiu olímpic.
activitats era de 666.664 m2. Cal tenir pre-
60% de la població activa de Barcelona
El Centre de Serveis Socials de Càtex, la
sent, però, que el sostre industrial exis-
treballa als serveis, mentre que el 30% es
69
dedica a algun tipus d’activitat industrial.
En la darrera dècada, les grans fàbriques
industrials han relocalitzat la seva activitat a altres zones de l’àrea metropolitana:
Gràfic 8
Variació, respecte al Pla General Metropolità, dels paràmetres d’ordenació
dels plans urbanístics del Poblenou aprovats en el període 1982-1994
39,8%
Superfície de sistemes
l’obtenció de plusvàlues amb la requalificació i venda dels antics terrenys ha afa-
10,5%
Ferroviari
vorit aquest procés de marxa cap a
l’extraradi, a polígons industrials amb
Protecció
de sistemes
Xarxa viària
Zona verda
-4,5%
Dotacions
comunitàries
infraestructures i serveis amb un cost
inferior i un nivell d’accessibilitat superior. El sector industrial està sotmès a un
procés continu de canvi. La producció
-100%
tèxtil i metalúrgica ha cedit, amb el
-80,5%
temps, el capdavant a altres subsectors
industrials: el químic (1.400 firmes,
33.000 treballadors i el 25% de la factura-
Potencial edificatori
93,7%
94,0%
ció), alimentari (1.450 empreses, 16.500
treballadors i el 13,8% de la facturació),
61,9%
transport (243 empreses, 36.200 treballadors i el 11,9% de la facturació) i arts gràfiques (2.300 empreses, 17.500 treballa9,8%
dors i el 8,3% de la facturació). La classificació de les activitats segons el nivell de
Sostre total
demanda que fa la Unió Europea coinci-
Nombre d'habitatges
Sostre d'habitatges
Sostre d'activitats
deix amb els subsectors a l’alça a la ciutat
Font: taula 10.
i aquells amb més decadència: alta (quí-
moure, per tant, indústria compatible
El nou planejament del Poblenou, prin-
mica, electrònica, maquinària i precisió),
amb els usos residencials, inserida en el
cipalment amb les actuacions d’Olímpic
intermèdia (alimentació, arts gràfiques i
seu entorn, per tal de configurar una veri-
Moll (dintre de l’actuació de la Vila
transport) i dèbil (tèxtil, metalúrgia, fusta
table mixtura urbana i aconseguir un
Olímpica) i els complexos Diagonal-Mar
i altres).
aprofitament urbanístic rendible per a la
i Barcelona Glòries, redueixen les xifres
ciutat.
de sòl industrial en benefici del terciari.
El Poblenou s’ha caracteritzat històricament per una forta vocació industrial.
Sobre l’activitat terciària: Els nous
Davant d’aquests fets, el petit
L’anàlisi de les dades de l’impost d’activi-
grans espais comercials promoguts a
comerç independent s’ha adaptat amb la
tats econòmiques mostra que la grandà-
Barcelona (amb els ja existents: Illa Dia-
intenció de procurar-se els avantatges
ria mitjana dels establiments d’activitat
gonal i Barcelona-Glòries) elevaran el
que les grans superfícies tenen sobre ell.
del Poblenou és superior al conjunt del
pes de les grans superfícies sobre l’oferta
Les principals formes són el comerç
districte i de Barcelona, bàsicament per la
de comerç al detall de Barcelona des del
associat i el comerç integrat. A curt i mig
presència de la indústria pesant i els
5,14 (de l’any 1992) al 12,6 per cent, un
termini, les actuacions de l’Administra-
grans magatzems de transport. Cal pro-
cop finalitzades les actuacions previstes.
ció haurien de suavitzar els costos deri-
70
vats del canvi estructural del sector.
potencial derivat del nou barri residen-
privilegi dins de Barcelona. D’altra ban-
D’altra banda, tampoc s’han d’oblidar els
cial de la Catalana i els usos definits a
da, la consolidació de les àrees de cen-
efectes positius sobre atracció de deman-
Diagonal-Poblenou. Pròxims territorial-
tralitat relativa fonamentades a la ciutat
da que les grans superfícies comercials
ment al Poblenou, el World Trade Centre
(Illa Diagonal, c/Tarragona-plaça
poden tenir.
al Moll de Barcelona (60.000 metres qua-
Espanya, Port Vell… i al mateix Poble-
Comparativament a altres ciutats
drats d’oficines i 30.000 metres quadrats
nou, la Vila Olímpica), amb un alt nivell
europees, Barcelona pateix un dèficit
a congressos i exposicions), Districte de
de concreció pel que fa als usos direc-
important d’oficines.22 Són ja realitat les
Ciutat Vella, i les oficines del Moll del
àrees de Vila Olímpica i les Glòries i res-
Rellotge.
ten pendents els futurs centres de Diago-
Centres direccionals: Les noves
nal-Mar (221.000 metres quadrats de sos-
condicions d’accessibilitat metropolita-
tre d’oficines repartits en 29 edificis) i el
na atorguen al Poblenou una situació de
22. Respecte al dèficit comparatiu d’oficines, vegeu per exemple, l’estudi socioeconòmic del Pla de Reforma Interior del
Front Marítim, Justificacions de la Proposta. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Taula 12
Població segons el lloc de naixement
Total (%)
A Barcelona
ciutat (%)
A la resta de la
província (%)
A la resta de
Catalunya (%)
A Andalusia (%)
A d’altres
indrets (%)
Any 1981
Sector Meridiana
Sector Glòries
Sector Gran Via
Sector Vila Olimpica
Sector Barri Vell
Sector Rambla Prim
Sector Diagonal
Poblenou
Districte 10: Sant Martí
Barcelona
9.414
4.059
9.876
2.800
26.872
31.166
7.404
91.591
223.184
1.786.186
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
5.158
2.190
5.653
1.238
16.653
15.037
3.824
49.753
118.60
969.13
54,8
54,0
57,2
44,2
62,0
48,2
51,6
54,3
53,1
54,3
200
157
457
69
1.040
1.017
284
3.224
17.000
166.00
2,1
3,9
4,6
2,5
3,9
3,3
3,8
3,5
7,6
9,3
521
214
409
106
1.058
606
247
3.161
602
754
5,5
5,3
4,1
3,8
3,9
1,9
3,3
3,5
0,3
0,0
759
379
875
358
2.123
5.954
973
11.421
26.801
172.229
8,1
9,3
8,9
12,8
7,9
19,1
13,1
12,5
12,0
9,6
2.776
1.119
2.482
1.029
5.998
8.552
2.076
24.032
60.179
478.072
29,5
27,6
25,1
36,8
22,3
27,4
28,0
26,2
27,0
26,8
Any 1991
Sector Meridiana
Sector Glòries
Sector Gran Via
Sector Vila Olímpica
Sector Barri Vell
Sector Rambla Prim
Sector Diagonal
Poblenou
Districte 10: Sant Martí
Barcelona
10.677
3.062
12.531
1.807
24.429
27.241
6.081
85.828
214.252
1.643.54
100
100
100
100
100
100
100
1 00
100
100
6.013
1.687
7.549
772
16.079
14.096
3.301
49.497
121.24
949.03
56,3
55,1
60,2
42,7
65,8
51,7
54,3
57,7
56,6
57,7
432
114
599
50
976
1.015
251
3.437
8.758
72.371
4,0
3,7
4,8
2,8
4,0
3,7
4,1
4,0
4,1
4,4
470
153
392
67
770
466
183
2.501
7.183
74.078
4,4
5,0
3,1
3,7
3,2
1,7
3,0
2,9
3,4
4,5
794
273
1.189
214
1.732
4.683
751
9.636
23.941
146.002
7,4
8,9
9,5
11,8
7,1
17,2
12,3
11,2
11,2
8,9
2.968
835
2.802
704
4.872
6.981
1.595
20.757
53.128
402.060
27,8
27,3
22,4
39,0
19,9
25,6
26,2
24,2
24,8
24,5
(*) Població inclosa a la nascuda a la ciutat de Barcelona.
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
71
cionals, amb grans equipaments d’esca-
els grans equipaments culturals (arxiu,
cionals, i el nou entorn residencial de la
la metropolitana (nou campus universi-
auditori i teatre) i el nou centre comer-
Catalana), que completa la línia de costa
tari de la Pompeu Fabra, Port Olímpic,
cial i d’oficines de Barcelona-Glòries.
del sector, encetada al sud per la Vila
hotel) centres comercials (Soho i Olím-
No hem d’oblidar la centralitat assolida
Olímpica; i Diagonal-Poblenou, junta-
pic Moll) i una significativa oferta d’ofi-
de forma natural pel Barri Vell (sector
ment amb les limítrofs al Poblenou, del
cines, són el referent pròxim del bon
centre del Poblenou), ple de continguts
front marítim de Sant Adrià i l’extrem
funcionament de les àrees com a motors
terciaris i urbanístics de primer ordre i
Besòs de la Gran Via; han de conferir a la
i punts d’atracció d’inversió privada
amb un cert pes en la ciutat.
zona de llevant de Barcelona els avantat-
(nacional i estrangera), dinamitzadora
La futura consolidació de dues
de l’activitat econòmica de la ciutat. Pel
noves àrees de centralitat al Poblenou (el
que fa al sector Glòries, malgrat la inde-
centre direccional Diagonal-Mar, amb
finició de l’entorn pròxim, són realitat
nous usos comercials, d’oficines i institu-
72
ges comparatius necessaris per al desenvolupament econòmic i social.
MONOGRAFIES
LA DEMANDA I EL CONSUM CULTURAL DELS
CIUTADANS DE BARCELONA
Àrea de Cultura. Ajuntament de Barcelona*. CIEU-INITS, SA.
L’objectiu principal del projecte és
una primera radiografia de les activitats
districte, s’ha de tenir present que la
conèixer la demanda cultural dels resi-
culturals que consumeixen els residents
mostra no és estadísticament significati-
dents a Barcelona ciutat, deixant de
a la ciutat de Barcelona. Aquest enfoca-
va en aquest nivell, per la qual cosa
banda el consum provinent del turisme i
ment global es tradueix en la inclusió a
l’aproximació a l’anàlisi per districtes
dels habitants d’altres municipis de
l’estudi de dades sobre els consums cul-
s’ha de fer amb prudència i tractar-la
l’àrea metropolitana de Barcelona i els
turals més especialitzats o tradicionals,
més com a indicacions de tendències o
temes relacionats amb la pràctica cultu-
com la visita als museus d’art o
magnituds que com a xifres extrapola-
ral. En aquest marc, la investigació s’ha
l’assistència a espectacles d’òpera, i
bles.
centrat en els objectius més concrets de
d’altres que pertanyen al que podríem
L’enfocament global donat a l’estu-
detecció i anàlisi dels diferents consums
anomenar cultura popular i festiva, com
di es tradueix en l’elaboració d’un qües-
culturals dels ciutadans i ciutadanes de
la participació en festes populars o
tionari que recull dades sobre els dife-
Barcelona, és a dir, el procés físic real de
majors, la visita a museus de col·lecions
rents tipus de consum cultural esmentats
disposar de béns i serveis culturals, així
vives o a monuments històrics i artístics.
abans. Aquests consums han estat classi-
com la definició i anàlisi de les expectatives de consum.
L’enfocament global no ha permès
ficats per grans sectors temàtics, dins
una aproximació detallada als diferents
dels quals distingim les diferents activi-
La demanda cultural és un concepte
consums culturals. S’ha primat la recolli-
tats culturals i, en alguns casos, el tipus o
difícil d’acotar per la pròpia complexitat
da d’informació sobre la periodicitat del
estil de l’activitat .
del sector cultural. Les característiques
consum, la seva estacionalitat, la localit-
del sector i la diversitat dels productes
zació territorial, etc., sobre la recollida de
culturals dificulten enormement l’apro-
les característiques particulars de cadas-
ximació a la demanda d’una forma sim-
cun d’aquests consums. Així, per exem-
ple i lineal. Per analitzar el mercat cultu-
ple, no es tracta d’esbrinar quin tipus de
ral hem de tenir present l’existència
pel·lícules, en quina llengua i per quina
Els ciutadans de Barcelona consu-
simultània de productes culturals, ser-
cadena de televisió les veuen els barcelo-
meixen entre 6 i 7 activitats culturals
veis culturals i altres consums mixtos. Hi
nins, sinó simplement de saber si consu-
diferents. L’amplitud del mercat cultural
ha una part del mercat que pot funcionar
meixen o no pel·lícules de televisió.
depèn clarament de factors socieconò-
com un mercat de productes i una altra
com un mercat de serveis.
El mercat cultural
El consum cutural en xifres
mics entre els quals destaquem el nivell
Metodologia
d’instrucció, l’edat, el nivell d’ingressos i
L’estudi que presentem tracta el
la situació laboral.
tema de la demanda i el consum cultural
La base metodològica per obtenir la
L’educació, la disponibilitat de
des d’una perspectiva global per obtenir
informació ha estat una enquesta directa
temps, l’edat i el nivell d’ingressos són
a la població de Barcelona més gran de
les principals línies de segmentació del
14 anys. S’ha utilitzat una mostra de 784
mercat cultural i donen lloc a una dife-
regar a l’empresa GRUP CIEU-INITS SA la realització d’aquest
individus amb quotes prèvies de sexe,
renciació important entre districtes. El
estudi, que continua l’anàlisi de la realitat cultural de la ciutat
edat i població per districte, de forma
nivell d’instrucció (a més formació més
Barcelona. El primer projecte se centrava en l’estudi del sector
proporcional a la distribució de la pobla-
consum cultural); l’edat (a menys edat
cultural des de l’òptica de la producció. Aquesta segona anàli-
ció de Barcelona, considerant un marge
més predisposició a consumir); el nivell
si es fixa fonamentalment en la demanda i el consum, darrera
d’error del 3,5% i un nivell de confiança
d’ingressos familiars (és necessari que les
del 95%. Tot i les quotes establertes per
necessitats bàsiques estiguin cobertes
(*) L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va encar-
iniciada en l’estudi Dimensió i estructura del sector cultural a
fase de la cadena productiva. L’estudi ha estat realitzat per
Mireia Belil, Carme Domínguez i Arantxa Remírez.
73
per poder incorporar la cultura com a
Taula 1
Classificació dels consums culturals
Sector temàtic
Activitat cultural
Literatura
Llegir llibres
Anar a biblioteques
Música
despesa familiar); el grau de socialització
(en la mesura en què existeixen grups de
Tipus o estil d’activitat
relació estable per raó de treball o formació, més predisposició per consumir cultura), i l’organització laboral i familiar
Escoltar música gravada
Escoltar música en viu
(concerts o espect. musicals)
clàssica
lleugera
pop/rock
jazz
òpera
sarsuela
cançó folklòrica
cançó catalana
cap estil en especial
que permeti una disponibilitat de temps
clàssica
lleugera
pop/rock
jazz
òpera
sarsuela
cançó folklòrica
cançó catalana
cap estil en especial
visió, escoltar música gravada i llegir lli-
lliure i una mínima estabilitat econòmica
són els factors que més afecten la
demanda cultural.
Quant al tipus d’activitats culturals,
cal assenyalar que només aquelles que es
donen a la llar (veure pel·lícules a la telebres) assoleixen graus de consum massiu
entre els ciutadans de Barcelona, mentre
que la demanda de productes més tradicionals es concentra en uns col·lectius
molt específics i localitzats. És a dir, el
mercat cultural domèstic està prou estès
Audiovisual
Arts escèniques
Arts plàstiques
“Festa”
Altres
Anar al cinema
Veure pel·lícules en vídeo
Veure pel·lícules/serials a la televisió
Anar al teatre
i és homogeni en tota la ciutat, mentre
que el mercat cultural fora la llar es refed’avantguarda
clàssic
revista/musicals
dansa mod. i contemp.
ballet clàssic
tot tipus
Visitar museus/exposicions
Participar en festes populars/majors
Fires (llibres, artesania, comercial)
Assistir a conferències/col·loquis
Visitar monuments històrics/artístics
Visitar museus de col·leccions vives (zoo...)
Visitar parcs i jardins (botànic...)
pintura
escultura
fotografia
disseny
artesania
instal·lacions
altres
tot tipus
reix bàsicament a un 25% de la població
adulta barcelonina. El cinema és l’únic
consum cultural extern que assoleix uns
graus de consum massiu importants.
Si ens centrem en els grans sectors
temàtics, observem que la majoria dels
barcelonins majors de 14 anys consumeixen algun producte audiovisual
(pel·lícules) i musical. Gairebé el 95% de
la població veu films a la televisió, va al
cinema i/o veu pel·lícules en vídeo, mentre que quasi un 80% escolten algun
tipus de música gravada.
El tercer gran sector d’activitat cultural dels barcelonins és el sector del llibre, que inclou la lectura de llibres i
l’assistència a biblioteques. Un 67,9%
74
Gràfic 1
El consum cultural per tipus d’activitat. Població que declara consumir les diferents
activitats culturals
Anar a espectacle de sarsuela
0,0
No fa cap activitat
0,3
Visitar altres museus / exposicions
0,4
Anar a espectacles de ballet clàssic
0,4
Anar a concerts de música folklòrica
0,5
Consumidors
segons
la mostra
(%)
Anar a espectacles de dansa
0,8
Anar a espectacles d’òpera
0,8
Visitar museus / exposicions disseny
1,0
Anar a concerts de música catalana
1,3
Visitar museus / exp. instal·lació
1,5
Anar a concerts de música lleugera
1,7
Anar a concerts de música jazz
1,9
Audiovisuals
Música gravada
Literatura
Altres sectors
Festes i fires
Arts plàstiques
Arts escèniques
Música en viu
Visitar museus / exp. artesania
2,0
Anar a concerts de música de qualsevol tipus
2,0
Escoltar música de sarsuela
2,3
Escoltar música catalana
2,4
Anar a tot tipus de teatre
2,7
Escoltar música d’òpera
3,1
Escoltar música folclòrica
3,3
Visitar museus / exp. escultura
3,6
Escoltar música jazz
3,7
Visitar museus / exp. fotografia
4,2
Visitar tot tipus de museus / exp.
4,7
Anar a revistes i musicals
tes dues activitats almenys un cop l’any.
L’anàlisi d’aquests grans sectors per
Anar a concerts de música clàssica
8,8
Anar a teatre clàssic
9,2
activitats concretes mostra que els consums que atrauen un major nombre de
ciutadans són: veure pel·lícules a la tele-
11,6
Anar a biblioteques
12,5
Assistir a conferències
visió (més del 85% dels barcelonins
15,2
Escoltar música lleugera
majors de 14 anys), llegir llibres (66,3%),
17,7
Escoltar música pop-rock
21,4
Escoltar música clàssica
21,4
Escoltar música, cap en especial
anar al cinema (51,7%) i veure pel·lícules
en vídeo (40,4%). Malgrat que global-
25,3
Visitar museus / exp. pintura
ment escoltar música gravada és una
26,0
Visitar museus, col. vives
28,7
Participar en fires
activitat realitzada per molts ciutadans,
36,1
Participar en festes
37,6
Visitar parcs i jardins
38,0
Visitar monuments
cap estil en particular supera el 25% dels
potencials consumidors.
39,8
Veure vídeo
Aquesta gran quantitat dels con-
40,4
Anar al cinema
sums culturals domèstics entre la pobla-
51,7
Llegir llibres
66,3
ció barcelonina no és aliena a la millora
Veure televisió
85,6
0
1.329.345
1.119.744
955.159
932.651
739.932
507.823
364.339
351.679
dels barcelonins realitza alguna d’aques-
7,8
anar a concerts de música pop-rock
94,5
79,6
67,9
66,3
52,6
36,1
25,9
25,0
Consumidors
en l’àmbit
de ciutat
(persones)
Nota: els consumidors en l’àmbit de ciutat estan calculats
segons les 1.406.714 persones majors de 14 anys residents a la ciutat segons el cens de 1991.
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada.
6,6
Anar a teatre d’avantguarda
Taula 2
La dimensió del mercat cultural
dels ciutadans de Barcelona per
grans sectors temàtics
20
40
60
80
tecnològica i del nivell de vida dels
100
darrers anys, que ha portat a unes possibilitats de consum de productes culturals
Nota: percentatges segons el nombre de persones que esmenta consumir cada activitat (una persona pot realitzar diverses
activitats d’un i/o més sectors).
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada.
a la llar que no existien anteriorment.
75
Aquestes activitats no són considerades,
almenys un cop l’any. La resta de museus
consumidor ocasional, encara que hi ha
per molts, com consums pròpiament
i d’exposicions són visitats per menys
alguns mercats de productes culturals
culturals, sinó com una forma d’oci o
d’un 5% de la població barcelonina.
específics amb públics molt fidels i habi-
d’ocupació del temps lliure, ja que la
majoria representen un consum passiu.
Un 25% de la població barcelonina
tuals. Els principals consums culturals
major de 14 anys declara que assisteix a
incorporats a la vida diària són la lectura
D’altra banda, els ciutadans de Bar-
algun tipus d’espectacle escènic almenys
de llibres, veure pel·lícules a la televisió, i
celona tenen una gran tendència a realit-
un cop l’any. S’observa una certa frag-
escoltar música gravada clàssica, pop-
zar activitats a l’aire lliure i de participa-
mentació d’aquest col·lectiu segons els
rock i de jazz.
ció popular. Així, veiem que la visita a
diferents tipus de teatre: destaca que cap
monuments (39,8%), la visita a parcs i
d’ells en particular atrau més d’un 10%
jardins (38,0%), la participació en festes
de la població, i són el teatre clàssic
populars (37,6%), l’assistència a fires
(9,2%), el teatre d’avantguarda (7,8%) i
(36,1%) i la visita a museus de col·lecions
els espectacles musicals i de revista
vives (28,7%) són les principals activitats
(6,6%) els que presenten una major
culturals realitzades després de les men-
demanda. La dansa i el ballet clàssic
cionades més amunt. Moltes d’aquestes
aglutinen una proporció ínfima de
activitats tampoc no són considerades
població que amb prou feines arriba a
pròpiament culturals sinó com entrete-
l’1% de la població major de 14 anys.
niment, com una manera de gaudir del
La música en viu també mostra una
temps lliure, de divertir-se a l’aire lliure o
fragmentació important, ja que cap estil
com una activitat de relació social.
musical aglutina un volum de demanda
Tots els consums lligats a sectors
pròxim al que representa tota la música
considerats tradicionalment culturals
en viu. Un 11,6% dels barcelonins van a
(arts plàstiques, arts escèniques, i música
concerts de pop-rock almenys un cop
en viu –concerts o espectacles musicals–)
l’any, demanda a la qual només s’acosta
presenten una major dispersió i assolei-
l’assistència als concerts de música clàs-
xen nivells de pràctica menors. Un 36,1%
sica (8,8%). La resta d’estils musicals
dels barcelonins va a visitar museus o
aglutinen consums inferiors al 2% de la
exposicions, quasi un 26% va a especta-
població adulta de Barcelona, i són els
cles d’arts escèniques, i un 25% assisteix
assistents a concerts de jazz els que
a concerts de música en viu almenys un
s’acosten més a aquesta xifra.
cop l’any .
No podem acabar la descripció de la
Dins d’aquests grans sectors la dis-
demanda global d’activitats culturals
persió entre activitats és molt gran. La
dels barcelonins sense mencionar l’alta
visita a museus, exposicions i col·lec-
participació en conferències (15,2%), que
cions de pintura és la pràctica més arre-
en principi podria aparèixer com una
lada entre els ciutadans de Barcelona, ja
activitat més minoritària.
que més d’una quarta part dels majors de
Des d’un altre punt de vista, el con-
14 anys diuen que fan aquesta activitat
sumidor barceloní és majoritàriament un
76
Gràfic 2
Dies a l’any en què es consumeixen
algunes activitats
Dies
1
Activitat
(*)
25
Veure pel·lícules al vídeo
100
150
Llegir llibres
Veure pel·lícules a la televisió
Escoltar música clàssica
200
Escoltar música Pop-Rock
Escoltar música de qualsevol tipus
Escoltar música jazz
250
365
(*) Participar en festes, fires / Visitar museus de col·leccions
vives
Anar a espectacles de dansa / Teatre clàssic, d’avantguarda /
Visitar monuments / Museus i exposicions, instal·lacions / Anar
a espectacles de ballet clàssic
Concerts de cançó catalana / Anar a espectacles d’òpera /
Visitar museus i exposicions de fotografia i escultura
Escoltar música folklòrica / Assistir a conferències / Concerts
de Pop-Rock / Visitar museus i exposicions de pintura
Concerts de jazz
Anar al cinema / Visitar tot tipus de museus i exposicions
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada.
Taula 3
Dimensió del consum cultural per activitat en l’àmbit de Barcelona
Consum mostra (%)
Consum ciutat
Tipus d’activitat (1)
Criteri habitual (2)
habituals
ocasionals
habituals
ocasionals
Llegir llibres
Anar a biblioteques
Setmanal
Setmanal
79,8
58,2
20,2
41,8
744.625
102.274
188.399
73.565
Escoltar música clàssica
Escoltar música lleugera
Escoltar música pop-rock
Escoltar música jazz
Escoltar música d’òpera
Escoltar música de sarsuela
Escoltar música folklòrica
Escoltar música catalana
Escoltar música de qualsevol tipus
Setmanal
Setmanal
Setmanal
Setmanal
Setmanal
Setmanal
Setmanal
Setmanal
Setmanal
95,8
97,1
98,8
100,0
87,5
88,9
96,2
100,0
98,5
4,2
2,9
1,2
0,0
12,5
11,1
3,8
0,0
1,5
288.879
242.228
297.850
52.034
37.680
28.708
44.857
34.091
349.884
12.560
7.177
3.589
0
5.383
3.589
1.794
0
5.383
Concert música clàssica
Concert música lleugera
Concert música pop-rock
Concert música jazz
Espectacles d’òpera
Concert música folklòrica
Concert música catalana
Concert música de qualsevol tipus
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
31,9
7,7
19,8
46,7
50,0
75,0
30,0
37,5
68,1
92,3
80,2
53,3
50,0
25,0
70,0
62,5
39.474
1.794
32.297
12.560
5.383
5.383
5.383
10.766
84.331
21.531
130.982
14.354
5.383
1.794
12.560
17.943
Anar al cinema
Veure pel·lícules vídeo
Veure pel·lícules televisió
Mensual
Setmanal
Setmanal
62,5
61,5
93,7
37,5
38,5
6,3
453.952
349.884
1.128.601
272.730
218.902
75.850
Anar al teatre d’avantguarda
Anar al teatre clàssic
Anar a revistes i musicals
Anar a esp. de dansa
Anar a esp. de ballet clàssic
Anar a teatre de tot tipus
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
21,3
19,4
5,8
16,7
33,3
38,1
78,7
80,6
94,2
83,3
66,7
61,9
23.326
25.120
5.383
1.794
1.794
14.354
86.125
104.068
87.920
8.971
3.589
23.326
Visitar museus/exp. pintura
Visitar museus/exp. escultura
Visitar museus/exp. fotografia
Visitar museus/exp. disseny
Visitar museus/exp. artesania
Visitar museus/exp. instal·lacions
Visitar altres museus/exp.
Visitar museus/exp. de tot tipus
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
34,8
42,9
39,4
50,0
56,3
33,3
66,7
51,4
65,2
57,1
60,6
50,0
43,8
66,7
33,3
48,6
127.394
21.531
23.326
7.177
16.149
7.177
3.589
34.091
238.639
28.708
35.886
7.177
12.560
14.354
1.794
32.297
Participar en festes
Participar en fires
Mensual
Mensual
3,1
7,4
96,9
92,6
16.149
37.680
513.164
470.101
Assistir a conferències
Visitar monuments
Visitar museus col. vives
Visitar parcs i jardins
Mensual
Mensual
Mensual
Mensual
29,4
18,3
5,8
33,9
70,6
81,7
94,2
66,1
62.800
102.274
23.326
181.222
150.719
457.541
380.387
353.473
(1) Les dades per sectors no corresponen a la suma de les diferents activitats que inclouen, ja que una persona pot realitzar diverses activitats d’un i/o més sectors.
(2) Per a les activitats setmanals, el consumidor habitual és el que gaudeix o consumeix aquests productes culturals com a mínim un cop a la setmana, i l’ocasional qui els consumeix amb una freqüència inferior a aquesta. Per a les activitats mensuals, el consumidor habitual és el que les consumeix un o dos cops com a mínim al mes, i l’ocasional, el consumidor anual (entre 1 i 11 cop
l’any.)
Nota: els consumidors en l’àmbit de ciutat estan calculats en funció de les 1.406.714 persones majors de 14 anys residents a la ciutat segons el Cens de 1991.
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada.
77
Quant a les estacions, el consum
cultural dels barcelonins es produeix
Gràfic 3
Els canvis dels hàbits culturals
bàsicament de forma dispersa en el
temps, amb certa concentració en els
canvi quantitatiu
caps de setmana.
Els entorns de consum cultural
no canvi d’hàbits
canvi quantitatiu
i qualitatiu
Els ciutadans de Barcelona tenen
uns entorns de consum cultural molt
canvi qualitatiu
estables. La família i la parella són les
companyies fonamentals per a les activitats realitzades fora de la llar.
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada..
Quant al marc infraestructural, en
els consums externs destaquen les sales
culturals i es tracta, en la majoria dels
els continguts. Globalment, les principals
especialitzades i els espais oberts, men-
casos, de canvis de caràcter qualitatiu.
causes que han comportat un augment
tre que els centres cívics, els bars i pubs, i
Per edats, són els més joves i els més
de la pràctica cultural i del tipus d’activi-
els espais alternatius tenen poc pes.
grans els grups que experimenten una
tat han estat la maduració personal, el fet
El consum cultural s’organitza terri-
major variació, els primers per augmen-
de tenir en l’actualitat més llibertat o
torialment en l’àmbit de ciutat a excep-
tar massivament el seu nivell de consum
autonomia, la jubilació, el fet de tenir
ció de les festes majors, que tenen un
cultural i els segons per disminuir-lo. En
més disponibilitat de temps, els canvis
caràcter de barri. Comença a notar-se la
ambdós casos es produeix una canvi
en l’entorn social i el casament o apare-
influència de la nova oferta de l’àrea
qualitatiu (variació del tipus d’activitat
llament. En el pol oposat, han significat
metropolitana en els desplaçaments cul-
consumides) important.
una disminució del consum i pràctica
Les causes adduïdes per variar els
cultural el fet de tenir cura d’altres perso-
L’accés a l’oferta cultural es pro-
comportaments culturals en els darrers
nes amb problemes de salut, els propis
dueix a través del mercat o de les ofer-
anys són diverses, però destaquen espe-
problemes de salut, la manca de temps,
tes-programacions públiques. La xarxa
cialment la maduració personal (trans-
fer-se gran, el naixement de fills i que-
associativa té un pes relativament petit
formació dels gustos culturals tant en
dar-se vidu o vídua.
en l’accés al consum cultural, encara
funció de l’edat com del context social),
Situacions relativament semblants,
que els centres cívics s’estructuren com
el naixement de fills, la manca de temps,
doncs, provoquen transformacions dife-
espai de consum d’exposicions i con-
els canvis en l’entorn social (entesos com
rents en el consum cultural. Per exemple,
ferències, bàsicament per a públics
a canvis en els àmbits de relació laboral,
mentre les persones que es jubilen incre-
d’edat avançada.
d’estudi, etc. de la persona) i el fet de
menten i varien el tipus d’activitat que
tenir en aquests moments més disponi-
realitzen pel fet d’acabar la seva relació
bilitat de temps.
laboral productiva, les persones no acti-
turals d’alguns col·lectius de Barcelona.
Evolució dels hàbits culturals
Aquestes causes han afectat dife-
ves, quan arriben a la tercera edat, la dis-
Els darrers anys, prop d’un 40% dels
rentment el consum, unes augmentant-
minueixen i no canvien de tipus d’activi-
barcelonins ha canviat els seus hàbits
lo, altres disminuint-lo i altres variant-ne
tat. El casament o aparellament també
78
incideix positivament, més en l’aspecte
ha, però, al voltant d’un 25% de respostes
La mitjana d’edat dels consumidors
qualitatiu que quantitatiu, mentre que el
que el qualifiquen d’escàs i un altre per-
de cultura és d’uns 45 anys, però per les
naixement de fills provoca la situació
centatge important que no sap o no vol
diferents activitats les mitjanes oscil·len
contrària, etc.
contestar la qüestió, la qual cosa podríem
entre els 24 anys dels consumidors de
considerar un indici que no fan servir
concerts de pop-rock i els més de 65 anys
aquest tipus de mitjà de transport quan
de mitjana dels oients de música de sar-
assisteixen a esdeveniments culturals.
suela. Les activitats que presenten més
L’opinió sobre l’oferta cultural consumida
L’horari de l’oferta cultural és
concentració en una franja d’edat són la
Globalment, els ciutadans de Barce-
l’aspecte respecte al qual els barcelonins
música pop-rock (concerts i gravada), la
lona consideren que l’oferta cultural a la
es mostren més satisfets, ja que gairebé
visita d’instal·lacions i el teatre d’avant-
qual accedeixen té bona qualitat, és sufi-
un 90% de les respostes assenyalen que
guarda. Totes elles són activitats consu-
cient, existeix un sistema correcte de
és l’adequat .
mides principalment per persones
transport públic per accedir-hi, es pro-
Un darrer aspecte que s’ha d’analit-
d’entre 24 i 35 anys, igual que els con-
dueix en uns horaris adequats i té un
zar és el preu de les activitats culturals.
certs de jazz, anar a biblioteques, al cine-
preu, també, adequat, tot i que aquest
En aquest cas, tot i que la majoria de la
ma i visitar museus o exposicions de
darrer aspecte presenta els nivells de
població pensa que és l’adequat (61%),
fotografia.
desacord més acusats.
s’ha de destacar que un terç dels consu-
En el pol oposat, veiem que la gent
midors opina que els preus dels actes
més gran concentra el consum d’una
culturals són inadequats .
sèrie d’activitats com són escoltar músi-
La majoria de la població considera
que la qualitat dels productes culturals
que consumeixen és bona, i arriba quasi
Els graus de satisfacció del consu-
ca gravada de sarsuela, d’òpera, folklòri-
al 90% el públic actual que opina que la
midor amb l’oferta actual varien molt en
ca i música clàssica, i visitar les exposi-
qualitat és bona i/o adequada. De fet,
funció de les diferents activitats culturals
cions i museus d’escultura i d’artesania
només un 10% dels consumidors decla-
i són les arts plàstiques i el cinema aque-
(mitjanes d’edat entre 51 i 65 anys).
ren no estar gens d’acord amb la qualitat
lles que reben una qualificació global
L’assistència a espectacles dels estils
del que consumeixen.
més positiva, mentre que els barcelonins
musicals esmentats també es concentra
La quantitat d’oferta cultural que
consideren el preu i la quantitat d’oferta
en edats avançades, encara que les mitja-
es troba a Barcelona rep una qualifica-
de música en viu i arts escèniques dos
nes es rejoveneixen una mica.
ció força positiva, encara que global-
dels principals obstacles per a l’expansió
ment inferior a la qualitat. Gairebé una
del seu consum.
per les diferents franges d’edat són les
quarta part de les respostes afirmen que
hi ha molta oferta i, prop de la meitat,
Les activitats culturals més difoses
relacionades amb la dansa, la visió de
Segmentació del mercat
pel·lícules a la televisió, la música catala-
que aquesta és suficient (un 68,1% en
na, l’assistència a conferències, la visita a
conjunt). En aquest cas, el percentatge
La segmentació del mercat de pro-
parcs i jardins i la lectura de llibres. Mal-
de respostes que quantifiquen l’oferta
ductes culturals consumits pels barcelo-
grat aquesta certa dispersió d’edats, les
d’escassa és important i s’apropa al
nins es produeix per diferents línies.
edats mitjanes de cadascuna d’aquestes
30%.
L’edat és un element clar i s’observa que
activitats varien considerablement entre
L’accessibilitat en transport públic a
hi ha alguns consums que es concentren
els 50 anys de mitjana dels assistents a
l’oferta cultural de la ciutat és valorada
en unes franges d’edat molt específi-
espectacles de ballet clàssic i els 39 dels
globalment com a suficient (un 59,1%). Hi
ques.
afeccionats a la música catalana.
79
Gràfic 4
Els mercats homogenis i heterogenis segons els perfils dels consumidors
Mercats homogenis:
Mercats intermedis:
Mercats heterogenis:
Mercats molt heterogenis:
Festa
Biblioteques
Concerts de jazz
Concerts de tot tipus
Mus./exp. de fotografia
Escoltar jazz
Conferències i col·loquis
Teatre clàssic
Fira
Cinema
Vídeo
Mus./exp. de tot tipus, d'escultura
o instal.lacions
Escoltar sarsuela, mús. folklòrica i
pop-rock
Teatre d'avanguarda o de tot tipus
Concerts de pop-rock
Llibre
Escoltar mús. lleugera, òpera, cançó
catalana...
Concerts de mús. clàssica, lleugera...
Televisió
Revistes i musicals, ballet...
Mus./exp. de pintura, dissenys...
Visitar monuments, parcs o museus de
col·lecions vives
Gràfic 5
Situació dels diferents districtes en funció de les desviacions del ventall
d’activitats diferents respecte a la mitjana de Barcelona
Per sobre de la mitjana de Barcelona
ciutat
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
L’Eixample
Les Corts
Equiparable a la mitjana de la ciutat
Sant Andreu
Ciutat Vella
Sant Martí
Per sota de la mitjana de la ciutat
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sants-Montjuïc
Nota: les dades per districte s’han d’entendre a títol d’indicacions o tendències, ja que els marges d’error oscil·len
entre el 8,5% i el 15,2%.
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada.
80
Taula 4
Perfils dels consumidors de les diverses activitats culturals
Activitat
cultural
Grau explicació del perfil
Sexe
Edat
Estudis
Festa
el 67,5 dels
consumidors
-
especialment amb
44 anys o menys
(el 63,7% *)
concentració de persones
amb estudis secundaris
o superiors (56,6%)
-
la majoria corresponen
a persones que només
treballen o estudien (61,3%)
Biblioteques
el 56,1
-
essencialment
són joves entre
15 i 29 anys (74,5%)
gran concentració de
persones amb estudis
secundaris o superiors (84,7%)
-
especialment estudiants
amb independència que
treballin o no (68,4%)
Concerts jazz
el 53,3
majoritàriament
homes (73,3%)
gairebé tot el públic
té 44 anys o menys
(93,4%)
essencialment homes
amb estudis secundaris
o superiors (87,7%)
-
bàsicament treballadors,
estudiïn o no
(73,3%)
-
Concerts tot tipus
el 50,0
majoritàriament
homes (75,0%)
la majoria té 44 anys
o menys (87,5%)
gairebé tots amb estudis
superiors o secundaris
(87,6%)
-
majoritàriament treballadors i estudiants (81,3%)
-
Exp. fotografia
el 48,5
majoriàriament
persones de 44 anys
o menys (78,8%)
força concentració de persones amb estudis secundaris i
superiors (75,7%)
-
persones que treballen
o estudien (69,7%)
-
Escoltar jazz
el 44,8
força concentració
majoritàriament homes
en el interval de 44 anys amb estudis secundaris o
o menys (82,8%)
superiors (79,3%)
-
essencialment treballadors,
estudiïn o no (72,4%)
-
Conferències
el 44,5
-
lleugera concentració
de persones amb 44
anys o menys (57,2%)
persones amb estudis
superiors o secundaris
(78,1%)
-
persones que estudien o
treballen majoritàriament
(64,7%)
-
Teatre clàssic
el 43,1
-
majoritàriament persones
amb estudis superiors o
secundaris (65,3%)
-
bàsicament persones
jubilades o treballadores
(65,2%)
-
Fira
el 41,3
-
majoritàriament
amb 44 anys o menys
(63,3%)
principalment amb estudis
secundaris o superiors
(66,8%)
-
majoritàriament persones
que treballen o estudien
(64,7%)
-
Cinema
el 40,0
-
força concentració
entre els de 44 anys
o menys (73,3%)
concentració de persones
amb estudis secundaris o
superiors (65,2%)
-
especialment persones
que estudien o treballen
(68,9%)
-
-
majoritàriament
homes (el 69,0%)
-
Ingressos
Situació
laboral
(*) Percentatges que representa la categoria o categories concretes respecte al nombre de persones que fan aquesta activitat.
Nota: el nombre de categories possibles per a cadascuna de les variables és: 2 per al sexe; 5 per a l’edat; 5 per al nivell d’estudis; 6 per als ingressos; 8 per a la situació laboral,
i 5 per a l’estat civil.
81
Estat
civil
-
persones
solteres
(76,5%)
Perfils dels consumidors de les diverses activitats culturals
Activitat
cultural
Grau explicació del perfil
Vídeo
el 36,3
Exp. tot tipus
Edat
Estudis
-
majoritàriament
persones amb 44 anys
o menys (69,4%)
persones bàsicament amb
estudis secundaris o primària
completa (71,3%)
-
majoritàriament treballen
o estudien (60,9%)
-
el 35,1
-
concentració de públic
entre els 30 i 59 anys
(67,5%)
bàsicament persones amb
estudis superiors o secundaris
(83,7%)
-
especialment persones
que treballen (59,5%)
-
Escoltar sarsuela
el 33,3
-
bàsicament persones
amb 60 anys o més
(72,2%)
gairerebé de forma exclusiva
amb primària, completa o
incompleta (88,8%)
Exp. instal.lació
el 33,3
majoritàriament
són homes (66,7%)
exclusivament persones
de 44 anys o menys
(100,0%)
amb estudis secundaris o
superiors majoritàriament
(66,6%)
Teatre
d’avantguarda
el 31,1
preferentment són
dones (60,7%)
bàsicament persones
de 44 anys o menys
(82,0%)
bàsicament amb estudis
secundaris o superiors
(78,7%)
ingressos familiars
entre 1,5 i 5 milions
bàsicament (60,7%)
Escoltar música
folklòrica
el 30,8
essencialment són
majors de 45 anys
(80,8%)
persones amb primària,
completa o incompleta
(88,4%)
majoritàriament
bàsicament persones
els d’ingressos < 1,5 que fan de mestresses de
milions (65,4%)
llar o treballen (73,1%)
Teatre tot tipus
el 28,6
especialment
homes (61,9%)
Exp. escultura
el 28,6
majoritàriament
són homes (60,7%)
especialment els
majors de 60 anys
(42,9%)
Concerts pop-rock el 26,4
especialment els
homes (58,2%)
molta concentració
de públic d’entre
15 i 29 anys (78,0%)
Escoltar pop-rock
majoritàriament
homes (60,1%)
públic molt jove,
d’entre 15 i 29 anys
(70,2%)
el 24,4
Sexe
(continuació)
-
-
gran concentració de
titulats superiors
(61,9%)
Ingressos
Situació
laboral
especialment els
d’ingressos < 1,5
milions (66,7%)
-
-
persones
casades
(61,1%)
gairebé de forma esclusiva
treballadors o estudiants
(91,7%)
-
principalment treballadores
i/o estudiantes (90,1%)
-
casats,
bàsicament
(73,1%)
-
essencialment treballadors
i jubilats (85,7%)
casats,
especialment
(66,7%)
-
majoritàriament són
jubilats o treballadors
(82,1%)
casats,
generalment
(85,7%)
bàsicament amb estudis
secundaris o superiors
(78,0%)
-
gairebé de forma exclusiva
treballen i/o estudien
(90,2%)
solters,
bàsicament
(83,5%)
concentració important
d’estudis secundaris o
primària completa (80,4%)
-
principalment treballen
i/o estudien (85,2%)
solters en la
seva majoria
(68,5%)
-
(*) Percentatges que representa la categoria o categories concretes respecte al nombre de persones que fan aquesta activitat.
Nota: el nombre de categories possibles per a cadascuna de les variables és: 2 per al sexe; 5 per a l’edat; 5 per al nivell d’estudis; 6 per als ingressos; 8 per a la situació laboral,
i 5 per a l’estat civil.
82
Estat
civil
Taula 5
Mitjanes d’activitats culturals diferents per districtes
Districte
Sarrià-Sant Gervasi
Eixample
Les Corts
Gràcia
Sant Andreu
Sant Martí
Ciutat Vella
Horta-Guinardó
Sants-Montjuïc
Nou Barris
Barcelona
Nombre
de casos
71
134
42
62
67
101
45
88
85
89
784
Mitjana
activitats
8,6
7,4
7,2
7,2
6,8
6,5
6,2
5,7
5,3
4,9
6,5
Nota: les dades per districte s’han d’entendre a títol d’indicacions o tendències, ja que el marge d’error de la mostra per districtes oscil·la entre el 8,5% i el 15,2%.
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada.
Corts. Els districtes de Sant Andreu, Ciu-
neïtat. L’activitat més desitjada és el tea-
tat Vella i Sant Martí es troben en un
tre clàssic, molt per sobre de la resta dels
nivell pròxim a la mitjana de Barcelona,
consums culturals esmentats. Entre les
mentre que els districtes d’Horta-Gui-
deu activitats més desitjades hi trobem el
nardó, Nou Barris i Sants-Montjuïc pre-
cinema, revistes i musicals, concerts en
senten una situació en el terreny del con-
viu de música clàssica, museus i exposi-
sum cultural inferior al que caldria espe-
cions de pintura, conferències, concerts
rar en relació a la seva renda i pes de
en viu de pop-rock, teatre d’avantguarda,
població.
llegir llibres i visitar monuments.
La demanda latent de productes cul-
La demanda latent. El mercat potencial
turals no es distribueix homogèniament
entre els diferents grups de població. El
sexe, l’edat, la residència, el nivell educa-
La demanda cultural no consumada
tiu... són variables que estan relacionades
amb les expectatives no cobertes.
Malgrat la poca consolidació
Globalment, es detecta que les
d’alguns dels mercats culturals a Barce-
dones expressen un desig més gran de
lona, hi ha una demanda latent potencial
diversificar el consum cultural. Les obli-
Alguns productes culturals presen-
molt important. Dues terceres parts dels
gacions domèstiques, les responsabilitats
ten perfils de consumidors molt concrets
ciutadans volen augmentar el seu con-
maternals i la soledat en edats elevades
i demostren que es tracta de mercats
sum cultural, no necessàriament incre-
expliquen aquest major nivell d’expecta-
bastant homogenis. Entre aquests tro-
mentant el consum del que ja gaudeixen
tives.
bem el sector festa, les biblioteques, els
sinó diversificant-lo cap a altres sectors.
La relació entre desig més gran de
concerts de jazz i els assistents a concerts
La majoria dels barcelonins consul-
consum cultural i nivell d’estudis és
de tot tipus. Exposicions de fotografia,
tats desitgen consumir activitats cultu-
directa: a més nivell d’educació, més
conferències, teatre clàssic, fires i cinema
rals diferents de les que realitzen actual-
voluntat de consumir cultura. Al costat
formen part d’un conjunt de mercats en
ment. Només un 12,9% de la població
d’aquest fenomen trobem la relació amb
els quals entre un 40 i 50% dels consumi-
major de 14 anys (gairebé un 20% dels
l’edat: el grup amb més voluntat d’incre-
dors responen a un únic perfil. La resta
que desitgen fer més coses) vol ampliar
mentar el seu consum cultural és el for-
de sectors presenten mercats menys
quantitativament el seu consum cultural
mat pels adults de 30 a 44 anys. Aquests
homogenis .
amb el major consum de les activitats
són els que tenen una major disponibili-
La segmentació territorial és la
que ja practica. Entre els públics fidels
tat econòmica, però es troben amb limi-
segona línia estudiada i ens demostra
insatisfets destaca especialment la lectu-
tacions per responsabilitats familiars i
que existeixen tres grups diferenciats de
ra de llibres i escoltar música gravada.
laborals. El grup dels més joves i el dels
districtes. El primer, en el qual el consum
Majoritàriament per manca de temps, la
45 a 59 anys segueixen aquest grup cen-
cultural es dóna d’una forma molt supe-
població ni llegeix ni escolta tots els lli-
tral. A partir d’aquí s’observa un clar des-
rior al que li correspondria pel pes de
bres i música que desitja.
cens de la demanda cultural potencial en
població, reuneix els districtes de Sarrià-
Quant al tipus d’activitats que es
Sant Gervasi, Gràcia, l’Eixample i Les
volen realitzar, hi ha una gran heteroge-
83
el grup de més grans de 60 anys.
De la mateixa forma, la demanda
potencial de productes culturals no es
xió en la valoració sobre l’oferta cultural
perquè resulten cars o per falta de temps.
distribueix per igual entre districtes. La
que fan els barcelonins. D’una banda,
Especialment important en aquest sector
població que resideix a Gràcia, Sarrià-
mentre els usuaris habituals consideren
és el públic potencial que voldria anar a
Sant Gervasi i l’Eixample és la que mani-
els preus dels actes culturals raonable-
espectacles de teatre clàssic (235.050 per-
festa major demanda potencial. La resta
ment adequats, hi ha un grup potencial
sones), d’avantguarda (80.742) o a revis-
de districtes estan per sota de la mitjana
de consumidors culturals que no acce-
tes i musicals (113.040), que gairebé
de Barcelona amb xifres pròximes a
deix a la cultura per raons econòmiques.
duplica l’actual.
aquesta mitjana a Sant Andreu, i nivells
D’una altra, encara que globalment el
El segon sector en importància per
menors d’interès per augmentar el con-
públic habitual o ocasional considera
la quantitat de persones que desitgen
sum cultural a Nou Barris, Sant Martí,
l’oferta com a suficient, amb un pes rela-
realitzar alguna de les activitats que
Les Corts, Ciutat Vella i, finalment,
tiu dels insatisfets, els no-consumidors
inclou, és el de la música en viu, espe-
Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc.
detecten uns nuclis de manca d’oferta
cialment clàssica i pop-rock. Cal asse-
que arriben a hipotecar el seu potencial
nyalar, a més, que el mercat potencial de
consum cultural.
les persones que volen assistir a concerts
Les causes per al no consum
La falta d’informació és el quart
d’òpera i sarsuela és més important per
La manca de temps, el preu de
motiu més esmentat per les persones
als concerts en viu que per a la música
l’oferta, la manca d’ofertes específiques i
consultades (10%). Els canals de comuni-
gravada, especialment en el primer cas,
la falta d’informació són les principals
cació existents no semblen arribar a tota
al contrari del que succeeix per a la resta
barreres per a la realització de la deman-
la demanda potencial, i es demostra la
d’estils musicals.
da cultural latent i representen global-
necessitat de millorar els canals d’infor-
Les causes per les quals les persones
ment el 80% dels motius per no realitzar
mació als ciutadans, almenys en alguns
que desitgen assistir a concerts en viu no
les expectactives de consum cultural.
aspectes.
ho fan són bàsicament la falta de temps i
Alguns d’aquests motius poden ser
pal·liats almenys parcialment des de les
el preu de l’oferta, però també hi ha per-
El consum cultural potencial
actuacions del sector públic.
centatges significatius de persones que
esmenten que no hi ha oferta d’aquest
La principal raó adduïda és la
La dimensió del mercat potencial
tipus, especialment pel que fa a la sar-
manca de temps (per gairebé 4 persones
que formen els ciutadans de Barcelona
suela, el jazz i la música folklòrica, o que
de cada 10). Aquesta causa explica la
és en alguns casos molt superior al mer-
els falta informació respecte a l’oferta
major demanda potencial de les dones i
cat actual consolidat, com és el cas del
existent, com en el cas de la sarsuela i la
del grup més actiu (entre 30 i 44 anys).
teatre clàssic o el teatre d’avantguarda.
música catalana.
La segona raó esmentada és el preu
Aquesta demanda latent es concentra
Dins del mercat de l’audiovisual,
de l’oferta, causa citada pel 20% de les
territorialment als districtes de Gràcia,
l’única activitat per a la qual hi ha una
persones, seguida de la manca d’oferta
Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample. Al costat
demanda latent és anar al cinema. En
del tipus d’activitat que potencialment es
d’aquests, els mercats culturals domès-
aquest cas, les projeccions de les dades
consumiria.
tics estan pràcticament saturats .
de l’enquesta a la ciutat assenyalen que
El preu de l’oferta i la manca
El mercat potencial més fort és el de
més de 115.000 persones voldrien gaudir
d’aquesta com a causes per a no conver-
les arts escèniques. Força gent esmenta
d’aquest tipus de consum cultural i no
tir les expectatives culturals en consums
que li agradaria assistir a algun tipus
ho fan per manca de temps o pel preu de
reals introdueix alguns elements de refle-
d’espectacle teatral, però que no ho fa
l’oferta, que és considerat massa alt.
84
En el sector de les arts plàstiques
Gràfic 6
Dimensió del consum cultural actual i potencial dels ciutadans de Barcelona
només l’assistència a exposicions de pintura és una activitat força desitjada pels
Llegir llibres
barcelonins. Al voltant de 100.000 resi-
Anar a biblioteques
dents voldrien anar-hi i no ho fan, per
Escoltar música clàssica
manca de temps o falta d’informació
Escoltar música lleugera
Escoltar música pop-rock
sobre l’oferta existent.
Escoltar música jazz
Escoltar música d’òpera
Finalment, la participació en festes i
Escoltar música de sarsuela
fires i altres tipus d’activitats culturals,
Escoltar música folklòrica
Escoltar música catalana
tot i ser desitjada per un nombre consi-
Escoltar música, cap en especial
derable de persones a la ciutat, no supo-
Anar a concerts de música clàssica
sen un augment considerable del mercat
Anar a concerts de música lleugera
Anar a concerts de música pop-rock
potencial, excepte en el cas dels
Anar a concerts de música jazz
Anar a espectacles d’òpera
col·loquis i conferències. Els motius més
Anar a espectacle de sarsuela
importants adduïts per les persones con-
Anar a concerts de música folklòrica
Anar a concerts de música catalana
Anar a concerts de música de qualsevol tipus
sultades per no realitzar aquestes altres
Anar al cinema
activitats són la manca de temps i la falta
d’informació.
Veure pel·lícules vídeo
Veure pel·lícules televisió
Anar a teatre d’avantguarda
A tall de reflexions finals
Anar a teatre clàssic
Anar a revistes i musicals
Anar a espectacles de dansa
Les informacions aconseguides en
Anar a espectacle de ballet clàssic
Anar a tot tipus de teatre
aquesta investigació ens permeten apun-
Visitar museus / exp. pintura
tar alguns elements de reflexió que no
Visitar museus / exp. escultura
per obvis deixen de ser essencials en el
Visitar museus / exp. fotografia
Visitar museus / exp. disseny
desenvolupament del sector cultural a la
Visitar museus / exp. artesania
Visitar museus / exp. instal·lació
ciutat de Barcelona.
Visitar altres museus / exposicions
Visitar tot tipus de museus / exp.
• Els processos de globalització han
Participar a festes
portat a una ampliació i diversificació
Participar a fires
dels continguts del que genèricament
s’anomena cultura i hi ha hagut un pro-
Assistir a conferències
Visitar monuments
gressiu desdibuixament dels límits entre
Visitar museus col. vives
1.250.000
1.200.000
1.150.000
1.100.000
1.050.000
950.000
1.000.000
900.000
850.000
800.000
750.000
700.000
650.000
600.000
550.000
500.000
450.000
400.000
350.000
300.000
250.000
200.000
150.000
100.000
0
Mercat actual
50.000
Visitar parcs i jardins
Mercat potencial
els diferents productes i serveis culturals.
• La llar ha esdevingut en els darrers
anys, amb la difusió dels equipaments
tecnològics i la diversificació de suports i
Les dades per sector no corresponen a la suma de les diferents activitats que inclou, ja que una persona pot realitzar diverses
activitats d’un i/o més sectors.
Els càlculs en l’àmbit de ciutat es fan en funció de la població de 15 anys o més, segons el Cens de 1991.
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada.
productes culturals, un lloc d’oci i també
de treball, funcions que s’afegeixen a les
85
tradicionals d’indret de descans, alimen-
meix és important però algunes de les
• La promoció i la consolidació de
tació, etc.
pràctiques culturals pesen més com a tals
mercats potencials és una tasca essen-
• El desig i la voluntat de consumir
que els productes que es consumeixen en
cial. Al costat dels col·lectius citats més
productes i serveis culturals i la capacitat
la seva realització. Algunes de les pràcti-
amunt trobem el mercat potencial de la
econòmica per fer-ho no són condicions
ques culturals més habituals s’han con-
gent gran. Aquest és un mercat que crei-
suficients per convertir-se en un gran
vertit en excuses per a la socialització.
xerà quantitativament pel progressiu
consumidor cultural. Anar a qualsevol
• La cultura és un factor que permet
envelliment de la població i qualitativa-
manifestació cultural requereix temps
una millora de la imatge de la ciutat, i
ment pel progressiu augment dels nivells
per realitzar o assistir a aquests actes i
augmenta la seva atractivitat, amb la
mitjans d’instrucció dels que arriben a la
per planificar-los. Aquest fet fa que la
consegüent captació d’inversions, la
tercera edat. La cultura apareix en aquest
cultura com a entreteniment entri en
millora de la qualitat de vida dels seus
camp com una via de socialització i de
competència per un temps limitat amb
habitants i la generació d’una economia
prevenció de la marginació social que
altres manifestacions i activitats de
productiva generalment de caràcter
tant afecta a les persones grans amb el
caràcter lúdic.
intensiu en mà d’obra. Algunes opera-
pas a la jubilació i el “niu buit”.
• Les principals vies de socialització
cions i actuacions importants per millo-
• Consolidar i estendre el consum
continuen sent els éssers més pròxims i
rar l’atractivitat de la ciutat globalment,
cultural i millorar la qualitat de vida dels
la inexistència d’aquests requereix fer un
no es corresponen directament amb les
ciutadans de Barcelona requereix la rea-
esforç addicional per a integrar-se cultu-
necessitats expressades per la majoria de
lització d’alguns processos essencials. El
ralment i socialment.
la població. La busca de l’equilibri entre
suport a la innovació, que inclou els dos
• El consum final de productes o
la cultura per als ciutadans i la cultura
vessants d’ampliació del concepte cultu-
serveis culturals és només una manera
per a la ciutat és un repte encara pendent
ra i de suport a la innovació conceptual i
d’accedir a la cultura. La pràctica cultural
en la majoria de les ciutats europees.
estètica; la socialització a través de la cul-
és una altra forma de consum que ha
• L’actuació pública per a la promo-
tura (gent gran, solitaris, joves margi-
augmentat considerablement en els
ció i suport del desenvolupament cultu-
nats... són col·lectius que disposen de
darrers anys, sobretot pel que fa als sec-
ral és essencial. En el terreny cultural, es
temps però els falten els mitjans, la com-
tors de la música i el cant i les arts plàsti-
produeix l’efecte Mateu, és a dir, una
panyia i els incentius per al consum cul-
ques. La pràctica cultural és una fórmula
redistribució dels recursos públics inver-
tural); l’educació a través del consum
de consum cultural actiu i de creació de
tits en cultura en favor dels grups socials
cultural i a través de la pràctica cultural
mercats.
de nivells de renda per sobre de la mitja-
(a vegades aquesta educació només con-
• El nivell educatiu marca substan-
na, que són els que concentren el con-
sisteix a fer alguns consums culturals
cialment la capacitat i la predisposició al
sum cultural i la demanda latent.
més accessibles psicològicament, a més
consum cultural de la població. L’educa-
L’esforç d’ampliació del ventall del mer-
a més d’econòmicament); l’ampliació del
ció permet apreciar, desitjar i conèixer
cat a altres grups socials no es produeix
mercat cultural amb l’objectiu de la
molts productes culturals que poden
únicament per la subvenció de les pro-
reducció de l’efecte Mateu, millor que
aparèixer com poc atractius o massa
duccions o l’ampliació de l’oferta, ja que
l’extensió del mercat ja existent, i la per-
complexos. L’educació per a la cultura
el consum està també determinat per
meabilització social de les actuacions
des de la infància és essencial per asse-
altres paràmetres socials, educatius, de
públiques que responen a l’augment de
gurar un mercat ampli en el futur.
recursos disponibles i d’actituds socials i
l’atractivitat de la ciutat són algunes de
psicològiques gens menyspreables.
les possibles línies d’actuació.
• El producte cultural que es consu-
86
EL SERVEI DE VOLUNTARIAT DE CREU ROJA
OPINIO´
DELS VOLUNTARIS I DELS USUARIS
Àrea d’Estudis i Opinió. Informació Cartogràfica de Base (ICB)
MONOGRAFIES
Aquest article resumeix dels resultats d’un recent estudi d’opinió sobre el
en activitats puntuals; el seu nombre
d’error associat és de ± 5,96%, amb un
supera les 70.000 persones.
nivell de confiança del 95% per a resul-
servei de voluntariat de Creu Roja a la
Des de 1986, l’Ajuntament de Barce-
tats globals. En els resultats de segon
ciutat de Barcelona encarregat per Ser-
lona i la Creu Roja tenen signat un con-
ordre, obtinguts per l’encreuament de
veis Personals de l’Ajuntament de Barce-
veni de col·laboració pel que fa al servei
variables, aquests marges augmenten i la
lona1. En aquest estudi es tenen en comp-
de voluntariat d’aquesta organització.
seva interpretació ha de ser més prudent.
Metodologia
405 entrevistes. Uns programes tenen
Respecte als usuaris, es van realitzar
te dos punts de vista diferents: el dels
voluntaris de Creu Roja (persones que
molts beneficiaris i d’altres menys, la
desenvolupen activitats de caràcter social
de forma altruista i lliurement) i el de les
L’estudi es va portar a terme amb
qual cosa va comportar dissenyar una
persones receptores d’aquesta prestació:
una metodologia de tipus quantitatiu. El
mostra “desproporcionada”, de forma
els usuaris dels programes que es pre-
fet que l’objecte d’anàlisi estigui format
que els col·lectius, encara que tinguessin
veuen al conveni de promoció del volun-
per dos col·lectius (els voluntaris i els
un baix nombre d’usuaris, sortissin rela-
tariat establert des de 1986 entre Creu
usuaris) va portar a confeccionar dues
tivament representats. Cal afegir que una
Roja i l’Ajuntament de Barcelona. Així
mostres i dos qüestionaris, d’unes quinze
tercera part dels qüestionaris van ser
s’aconsegueix una panoràmica àmplia.
preguntes cadascun.2
contestats per familiars o persones pròxi-
A més, s’esbossa el perfil dels que exercei-
Pel que fa als voluntaris, es van rea-
mes a l’usuari; aquest va ser el cas dels
xen de voluntaris i dels diferents grups de
litzar 250 entrevistes. La mostra és ale-
més petits, d’algunes persones discapa-
beneficiaris.
atòria i, per tant, representativa dels
citades, de la gent més gran i d’alguns
2.300 voluntaris de Creu Roja. El marge
hospitalitzats.
Creu Roja ofereix un servei de
voluntariat a diversos col·lectius de la
ciutat de Barcelona. Aquest està format
per uns 2.300 voluntaris repartits en
diversos programes. Els principals són:
Gent Gran, Suport i Atenció als Refugiats
Gràfic 1
Els voluntaris de Creu Roja per edat i sexe
% 100
58,8
i Estrangers, Suport i Atenció a Toxicòmans i Malalts de la Sida, Persones Dis-
80
capacitades, Activitats en Hospitals,
Infància i Joventut, Medi Ambient, Ser-
60
veis Preventius i Salvament a les Platges.
Els usuaris que es beneficien regularment
d’algun d’aquests programes sumen més
40
41,2
de 12.000. A més, n’hi ha que participen
20
1. La comissió de direcció i seguiment de l’estudi ha estat formada per Txema Castiella, Toni Camps i Jordi Casanovas
(Ajuntament de Barcelona), Pau Bellot i Adolf Díaz (Creu Roja) i M. Àngels Pont i Anna Parés (ICB, S.A.).
0
Total
Voluntaris
Menys de 18
anys
De 18 a 24
anys
2. El treball de camp es va realitzar la segona quinzena de novembre de 1995.
Dona n=147
Home n=103
87
De 25 a 34
anys
De 35 a 49
anys
De 50 a 64
anys
65 i més anys
Els voluntaris de Creu Roja
Gràfic 2
Nivell d’estudis de l’entrevistat
Dels voluntaris entrevistats, un 59%
són noies i un 41% nois. Per edats, el
Universitari grau
superior
grup més nombrós és el de 18 a 24 anys.
Segueixen el de 25 a 34 anys i el de menys
Universitari grau mitjà
de 18 anys. El grup menys nodrit és el
Batxillerat superior,
BUP, COU
majors de 35 anys. Actualment predominen les dones en tots els grups d’edat,
excepte en el grup de 25 a 34 anys i el de
Batxillerat elemental,
EGB, FP1
65 i més anys, on abunden més els
Primaris
homes (gràfic 1).
La major part ha nascut a Barcelona
Sap llegir / escriure
i són relativament pocs els nascuts a
altres indrets de Catalunya, comunitats
%
0
10
30
20
40
50
autònomes o països. Pel que fa a la llengua, un 49% s’expressa habitualment en
català i un 51% en castellà.
Gràfic 3
Ocupació de l’entrevistat
La majoria té un alt nivell d’estudis.
Empresari
Concretament, un 48% té BUP, COU o
Professional liberal
similar i un 15% universitaris acabats (9%
grau mig i 6% superior). Altrament, un 30%
Autònom
ha finalitzat l’EGB, FP1 o anàleg i un 6% la
Jubilat/pensionista
primària. Cal tenir present que la major
Mestressa de casa
part són estudiants, la qual cosa fa suposar
Quadre
que a mig termini el nivell dels actuals
Aturat
voluntaris serà ultrapassat (gràfic 2).
Treballador/obrer
Respecte a l’ocupació, del total de
Empleat
voluntaris, prop d’un 70% entra dins de
Estudiant
la categoria de professionalment no actiu
%
i l’altre 30% d’actiu. Entre els primers
0
10
20
30
40
50
60
destaquen els estudiants; també hi ha
voluntaris pels diferents districtes de la
ri, la proporció de voluntaris és més
aturats, mestresses de casa i jubilats.
ciutat amb la distribució del total de la
baixa. Els districtes on es dóna un major
Entre els segons sobresurten els emple-
població de Barcelona es detecta que a
equilibri són Sants-Montjuïc, Les Corts i
ats; també hi ha –tot i que en menor
Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinar-
Gràcia (gràfic 4).
nombre– quadres, autònoms, professio-
dó i l’Eixample, proporcionalment, el
Més d’un 40% porta entre dos i cinc
nals liberals i empresaris (gràfic 3).
nombre de voluntaris sobrepassa al de
anys fent de voluntari de Creu Roja i un
Pràcticament tots viuen a Barcelo-
població. En canvi, a Sarrià-Sant Gervasi,
altre 40% menys de dos anys. La resta fa
na. Si es compara la distribució dels
Ciutat Vella i Nou Barris passa el contra-
més temps. Normalment hi dediquen
88
Gràfic 4
Lloc de residència de l’entrevistat
Ciutat Vella
Fora de Barcelona 4%
Sarrià-Sant Gervasi
Les Corts
Gràcia
Nou Barris
Sants-Montjuïc
Sant Andreu
Horta-Guinardó
Barcelona 96%
Sant Martí
Eixample
Total població de la
ciutat de Barcelona
Voluntaris
%
0
2
4
6
8
12
10
14
16
18
menys de tres hores setmanals. Un 30%
impulsors i en el cas dels que porten
També en tenen un nombre important el
entre tres i cinc hores i més d’un 10%
més de dos anys l’organització és més
de Gent Gran (més del 30%) i el d’Infàn-
més de cinc hores (gràfic 5).
habitual reconèixer que va ser la televi-
cia i Joventut (més del 25%). En un segon
sió (gràfic 7)
nivell, se situen els programes de Perso-
Allò que els va empènyer a fer-se
voluntaris de Creu Roja va ser les ganes
El programa en el qual participa un
nes Discapacitades (més del 10%), de
d’ajudar, l’altruisme, la solidaritat; més
major nombre de voluntaris és el de Ser-
Medi Ambient (9%) i de Salvament a les
del 45% de les respostes va en aquest
veis Preventius de Socors (més del 35%).
Platges (7%). I, en darrer lloc, amb menys
sentit. També els van esperonar els amics
i familiars, el voler ocupar el temps, el ser
útil, el conèixer gent i la possibilitat de
Gràfic 5
Temps que fa que és voluntari de Creu Roja
fer pràctiques relacionades amb la seva
professió actual o futura. Aquí s’afegeix
Més de deu anys
la viabilitat de fer socorrisme, la prestació social i l’estar en contacte amb nens
Entre cinc i deu anys
(gràfic 6).
Els amics, familiars i coneguts són
Entre dos anys i cinc
anys
els seus principals preceptors per apuntar-se a fer de voluntaris de Creu Roja.
Entre un any i dos anys
Segueixen, a distància, la televisió i la
premsa. Els impresos, la mateixa Creu
Entre sis mesos i un
any
Roja i l’escola ho han estat menys.
Entre els més joves és més habitual que
els familiars i amics hagin estat els
Menys de sis mesos
% total
0
10
20
89
30
40
50
d’un 5% dels voluntaris cadascun, les
Gràfic 6
Motiu principal que el va portar a fer-se voluntari de Creu Roja
Activitats als Centres Hospitalaris,
l’Assistència a Refugiats i Estrangers, el
Ns/Nc
Suport a Centres de Toxicòmans i
Altres
Malalts de la Sida i altres com la Presó i la
Treballar amb nens
M'agrada, és
interessant
Prestació social,
servei militar
Campanya de Reis. Hi ha voluntaris que
Fer socorrisme
grama, concretament, un 30% participa
Fer coses útils
en dos i un 8% en tres o més (gràfic 8).
participen actualment en més d’un pro-
Qüestions
professionals
Conèixer gent, fer
amics, veure coses
Ocupar el temps
El sexe i l’edat determinen força
quina activitat desenvolupa el voluntari.
Així, entre els nois és força més habitual
Amics, familiars
Ajudar, altruisme,
solidaritat, tasca
humanitària
%
participar en serveis preventius de socors
i també en salvament a les platges. En
0
5
10
15
20
25
35
30
40
45
50
Gràfic 7
Mitjà preceptor
canvi, les noies s’apunten més a programes dedicats a col·lectius com gent gran,
infància i joventut, persones discapacitades i refugiats. Entre els voluntaris de
Ns/Nc
més de 25 anys hi ha més col·laboradors
Altres
del Programa Gent Gran que entre els
Ràdio
més joves, els quals es decanten més cap
Tríptics, impressos
els de Serveis de Socors, de la Infància,
Premsa
de Les Persones amb Discapacitats i de
Medi Ambient. Altrament, els que porten
Televisió
més de dos anys a Creu Roja s’inclinen
Familiars, amics i
coneguts
%
més pels Serveis Preventius (gràfic 9).
0
10
30
20
40
50
60
Gràfic 8
Programa o programes de Creu Roja en els quals participa
Més de dues terceres parts dels
voluntaris no tenen ganes de canviar
d’activitat. A la resta li agradaria fer-ne
Altres
una altra, sobretot una activitat relacio-
Toxicòmans, malalts
de la sida
nada amb la infància i la joventut, i
Refugiats i estrangers
també ajudar la gent gran i donar suport
Act. centres
hospitalaris
a toxicòmans i malalts de la sida. Els
Salvament platges
altres programes tenen menys aspirants.
Medi ambient
En conjunt, les noies i els més joves
Persones
discapacitades
tenen més ganes de canviar d’activitat.
Infància, joventut
Gent gran
Pràcticament la totalitat està satisfe-
Serveis preventius de
socors
ta de ser voluntari de Creu Roja (un 42%
%
0
5
10
20
15
90
25
30
35
40
molt i un 52% bastant). Només un 5%
expressa un cert descontentament. Els
relativament més insatisfets són els que
Gràfic 9
Programa o programes en els quals participa, segons sexe
porten més de dos anys en el voluntariat
de Creu Roja.
Altres
Dit de forma espontània, de l’aspec-
Toxicòmans, malalts
de la sida
te que estan més satisfets és de la relació
Refugiats i estrangers
amb la gent (22%) seguit de la tasca
Act. centres
hospitalaris
humanitària (16%). Altres aspectes dels
Salvament platges
quals estan contents són la relació amb
Medi ambient
els nens, ser útils, els programes en què
participen, l’atenció als usuaris, els coneixements adquirits i el vessant social
que comporta el servei de voluntariat.
Persones
discapacitades
Infància, joventut
Gent gran
Un 5% està satisfet de tot. Els de menys
Serveis preventius de
socors
edat estan més satisfets de la relació amb
%
la gent i els de més edat del vessant
humanitari. Altrament, més d’una quarta
Voluntària
n=147
0
10
20
30
40
50
60
Voluntari
n=103
part respon que no té cap motiu d’insatisfacció. Els que diuen algun motiu
ció, l’organització del programa, la infor-
esmenten bàsicament aspectes de tipus
mació, l’organització de les activitats i, en
organitzatiu com la formació, la informa-
darrer lloc, el temps de dedicació. Així
ció, la pèrdua de temps, els horaris, la
doncs, tant dit de forma espontània com
manca de mitjans i massa exigència. Els
suggerida, els voluntaris preguntats es
nois, els més grans i els que porten més
mostren contents de la seva labor de
de dos anys al servei de voluntariat es
voluntari i de les relacions personals que
queixen més que els altres (gràfic 10).
genera participar en el servei de volunta-
Preguntats pel grau de satisfacció en
riat de Creu Roja, però es lamenten –tot i
relació a onze aspectes suggerits del ser-
que poc– d’algunes falles de tipus orga-
vei de voluntariat de Creu Roja, la respos-
nitzatiu (gràfic 11).
Gràfic 10
Satisfacció de ser voluntari de Creu Roja
Poc/Gens 6%
Ns/Nc 0,4%
Molt 42%
Bastant 51,6%
ta dels voluntaris indica que del que
La majoria dels voluntaris entrevis-
estan més satisfets és de la relació amb
tats no coneix el conveni de col·laboració
els usuaris, seguit molt de prop pel tipus
entre Creu Roja i l’Ajuntament (60%), un
d’activitat que desenvolupen, del progra-
37% sí que el coneix i un 2% no respon.
ma o programes en què participen, de la
Entre la majoria d’aquells que el conei-
relació amb altres voluntaris i de la utili-
xen, la valoració global és positiva i des
tat de l’actuació. També estan contents,
del punt de vista social encara ho es més.
El servei de voluntariat de Creu Roja
tot i que relativament menys, de la rela-
El desconeixement del conveni és supe-
el configuren diversos programes. Cada
ció amb els responsables. Segueixen els
rior entre les noies i els que porten poc
programa té els seus propis objectius i el
aspectes més estructurals com la forma-
temps fent de voluntaris.
seu tipus de beneficiari. Aquest darrer es
91
Els usuaris dels serveis de voluntariat de Creu Roja
distingeix per tenir un perfil específic i
Gràfic 11
Aspecte del qual està més satisfet
per les seves pròpies opinions i lligams
(resposta espontània)
vers el servei. Per tant, en els següents
Ns/Nc
Tot
comentaris les persones adscrites com a
Altres
beneficiàries del servei de voluntariat de
Vessant social
Dels programes
concrets
Conèixer, formar-se
Creu Roja no són tractades com un sol
conjunt, sinó com sis col·lectius diferents
Resultats
que formen part de sis programes dife-
Organització
rents.
Companyonia
El col·lectiu del Programa de Gent
Ser útil
Relació amb els nens
Gran està format per persones de la ter-
Poder ajudar
cera edat i per una majoria de dones
Relació amb la gent
%
0
5
10
15
25
20
Gràfic 12
Total usuaris per sexe
% 100
(80%). La meitat ha nascut a Catalunya,
un 44% a altres comunitats autònomes i
un 6% a països estrangers. En general, la
63,5
seva formació és escassa i, pel que fa a la
llengua, una meitat parla en català i
80
l’altra en castellà. Moltes de les persones
60
entrevistades d’aquest programa viuen
en residències (gràfics 12 i 13).
40
El col·lectiu del Programa de
36,5
Toxicòmans i Malalts de la Sida està inte-
20
grat majoritàriament per homes i per
0
Total usuaris
Dona
Gent gran
n=163
Toxicòmans,
malalts sida
n=18
Infància,
joventut
n=95
Refugiats,
estrangers
n=8
Persones
discapacitades
n=93
Activitats
hospitals
n=28
Home
persones de 15 a 49 anys. La majoria
parla castellà i té un nivell intermedi
d’estudis. De divuit persones enquesta-
Gràfic 13
Total usuaris per edat
des, cinc viuen al carrer, tres a Ciutat
% 100
de les cinc restants no consta l’adreça.
Vella, cinc a altres districtes de la ciutat i
45,4
El col·lectiu del Programa d’Infància
80
i Joventut el formen més nois que noies.
La majoria ha nascut a la ciutat de Barce-
60
lona i s’expressa en castellà. Aquests es
7,2
9,1
40
troben en ple procés formatiu i, per tant,
6,9
7,9
20
el seu nivell d’estudis es correspon en la
23,5
majoria dels casos a la seva edat. La
major part viu a Ciutat Vella, Sant
0
Total usuaris
< 15 anys
Gent gran
n=163
De 25 a 34 anys
Toxicòmans,
malalts sida
n=18
De 50 a 64 anys
Refugiats,
Persones
Infància,
estrangers
discapacitades
joventut
n=8
n=93
n=95
De 15 a 24 anys
De 35 a 49 anys
92
Activitats
hospitals
n=28
65 anys i més
Andreu i Sant Martí.
El col·lectiu del Programa de Refu-
giats i Estrangers està integrat bàsica-
baix. La major part viu a Sant Martí, Sant
rebre atenció o fer activitats amb volun-
ment per homes de 25 a 49 anys i proce-
Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó.
taris de Creu Roja a través dels familiars,
dents de països estrangers. La meitat
Respecte al temps que fa que els
amics o coneguts, un 17% per mitjà de
parla castellà i l’altra meitat en llengües
entrevistats són usuaris del servei de
l’assistent social i un 12% per la mateixa
estrangeres. El seu nivell d’estudis és alt.
voluntariat de Creu Roja s’observa força
Creu Roja. La resta per mediació de la
Viuen a Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-
dispersió. Així, una quarta part dels
residència, de l’Ajuntament de Barcelo-
Montjuïc i Gràcia.
usuaris fa menys de sis mesos que ho és i
na, de professionals, dels mateixos
El col·lectiu del Programa de Perso-
una altra quarta part entre dos i cinc
voluntaris, d’associacions o centres, de
nes Discapacitades està format per més
anys. A més, un 13% entre sis mesos i un
l’hospital i de les ludoteques de Creu
homes que dones i de totes les edats. La
any, un 20% entre un i dos anys i un 12%
Roja als mercats municipals. No obstant,
majoria ha nascut a la ciutat de Barcelo-
més de cinc anys. La gent gran i les per-
aquesta qüestió depèn molt del tipus
na i s’expressa en castellà. Pel que fa al
sones discapacitades acostumen a ser els
d’usuari. Així, en el cas de la gent gran, la
seu nivell de formació, una tercera part
més antics i les persones hospitalitzades i
residència, l’entorn relacional i l’assis-
té estudis primaris, gairebé una cinquena
els estrangers els més recents.
tent social van ser els principals precep-
part EGB o FP1 i un 18% ha cursat educa-
La majoria rep ajut o participa en
tors. També en els nens i joves va ser per
ció especial. A més, un 15% té estudis
activitats portades per voluntaris de Creu
mitjà de la família i els amics, però en
secundaris o universitaris i un altre 15%
Roja setmanalment; la resta rep atenció
aquest cas també van ajudar les ludote-
només sap llegir i escriure. Els entrevis-
cada quinze dies, mensualment o de
ques als mercats municipals i la mateixa
tats estan repartits per tota la ciutat.
forma ocasional. Normalment l’ajut que
Creu Roja. Pel que fa a les persones dis-
El col·lectiu del Programa de Perso-
reben és inferior a les tres hores setma-
capacitades, l’assistent va ser l’element
nes Hospitalitzades està format majorità-
nals. En general, els que reben més aten-
clau, així com els familiars i amics, i
riament per dones i per més grans de 50
ció són els toxicòmans, els malalts de la
l’Ajuntament de Barcelona. Quant als
anys. Dues terceres parts parlen castellà.
sida, els estrangers i també els infants.
refugiats i estrangers, va ser la Creu Roja
La meitat té la primària acabada i una
Més d’una quarta part dels usuaris
el primer mentor i, pel que fa als malalts
tercera part un nivell de coneixements
es va assabentar de la possibilitat de
hospitalitzats, el mateix centre on estan
Taula 1
Com es va assabentar de la possibilitat de rebre l'atenció o de fer activitats amb voluntaris de Creu Roja?
Per familiars, amics o coneguts
Per l’assistent social
A través de Creu Roja
Residències
Altres professionals
A través de l’Ajuntament
Pels mateixos voluntaris
Altres centres, associacions
Per l’hospital
Al mercat
Altres
NS-NC
Total
Gent gran
Toxicòmans,
malalts sida
Infància,
joventut
Refugiats,
estrangers
Persones
discapacitades
22,5
16,8
12,3
9,1
7,4
6,2
5,2
4,7
4,0
3,2
5,4
3,2
19,0
17,8
11,0
22,7
6,7
8,6
1,8
3,7
0,6
0,0
4,9
3,1
55,6
11,1
22,2
0,0
5,6
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
5,6
0,0
35,8
8,4
12,6
0,0
12,7
0,0
4,2
3,2
1,1
13,7
7,4
1,1
25,0
0,0
75,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
15,1
31,2
10,8
0,0
6,5
11,8
1,1
10,7
0,0
0,0
6,5
6,5
93
Activitats
hospitals
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
46,4
0,0
50,0
0,0
0,0
3,6
Taula 2
Quin tipus d'ajuda rep o quines activitats fa amb voluntaris de Creu Roja?
Ajudes al desplaçament
Activitats d’esplai
Passejar, excursions
Companyia, conversa
Suport educatiu
Treballs manuals
Ajuda, suport tècnic o personal
Cuidar nens
Activitats esportives
Altres
NS-NC
Total
Gent gran
Toxicòmans,
malalts sida
Infància,
joventut
Refugiats,
estrangers
Persones
discapacitades
25,2
15,4
13,6
10,6
10,1
7,4
6,4
4,4
3,2
3,3
0,2
23,9
18,4
23,3
4,9
6,1
16,6
5,5
0,0
0,0
1,2
0,0
0,0
0,0
0,0
16,7
0,0
0,0
83,3
0,0
0,0
0,0
0,0
3,2
43,1
1,1
0,0
22,1
2,1
0,0
18,9
7,4
2,1
1,1
12,5
0,0
0,0
0,0
87,5
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
63,4
0,0
17,2
4,3
3,2
1,1
2,2
0,0
6,5
1,1
0,0
ingressats (taula 1).
Segons expressa el conjunt dels
entrevistats, del que més es beneficien
del servei de voluntariat de Creu Roja és
Activitats
hospitals
0,0
0,0
0,0
100,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
Gràfic 14
Grau de satisfacció general dels serveis de voluntaris de Creu Roja
% 100
2,7
37,3
de l’ajut en els desplaçaments. Segueixen
–en ordre descendent– les sortides i les
80
excursions, les activitats de lleure, la
companyia, la conversa, el suport anímic
60
i el suport educatiu. Menys citats són els
60
treballs manuals i l’ajuda i suport tècnic i
les activitats esportives i festives. Ara bé,
40
cada col·lectiu d’usuaris ressalta un tipus
d’ajuda o d’activitat. Així, la gent gran i
les persones discapacitades diuen bene-
20
ficiar-se sobretot de les ajudes de desplaçaments i els toxicòmans i els malalts
0
de la sida del suport tècnic i humà. Els
Total usuaris
nens i els joves fan referència a les activitats de lleure organitzades pels voluntaris
Molt satisfet
Gent gran
n=163
Toxicòmans,
malalts sida
n=18
Bastant satisfet
Refugiats,
estrangers
n=8
Infància,
joventut
n=95
Persones
discapacitades
n=93
Activitats
hospitals
n=28
Poc i gens satisfet
i al suport educatiu. Els estrangers i els
refugiats destaquen també el suport edu-
Roja. Concretament, un 60% diu que
n’estan bastant són les persones hospita-
catiu, i les persones hospitalitzades la
n’està molt i més d’un 35% bastant. Són
litzades i els toxicòmans i malalts de la
companyia (taula 2).
pocs els que n’estan descontents. Els que
sida (gràfic 14).
Globalment, els usuaris estan satis-
n’estan més contents són la gent gran i
Dit de forma espontània, de l’aspec-
fets del servei de voluntariat de Creu
les persones discapacitades i, els que
te que estan més satisfets els usuaris és
94
l’amabilitat i la simpatia dels voluntaris
sobretot, l’amabilitat i simpatia dels
Roja del que estigui insatisfet i tampoc
(22%). Altres aspectes dels quals estan
voluntaris. Els toxicòmans i els malalts
formula cap demanda. Només uns
satisfets, ordenats per ordre descendent,
de la sida, l’atenció rebuda. Els nens i els
quants es lamenten de la poca dedicació
són l’assistència rebuda, les activitats de
joves, les activitats de lleure i la ludoteca.
i de l’ajut insuficient, ja que en voldrien
lleure (jocs, treballs manuals...), la con-
Els refugiats i estrangers, el suport edu-
més (taula 4).
versa o companyia, la ludoteca, les aju-
catiu; i les persones hospitalitzades la
des als desplaçaments, les sortides i del
companyia (taula 3).
Un 13% dels usuaris entrevistats
coneix el programa de col·laboració
suport educatiu. Un 20% respon que està
Passant a l’aspecte del qual estan
satisfet de tot. Cada col·lectiu, però, res-
menys contents, la major part dels usua-
salta aspectes diferents. Així, la gent gran
ris entrevistats diu que no hi ha cap
i les persones discapacitades mencionen,
aspecte del servei de voluntariat de Creu
3. El baix nombre d’usuaris que responen aquestes qüestions
fa que les xifres s’hagin de tractar amb cautela. Per tant, el seu
valor s’ha de contemplar més des d’un punt de vista qualitatiu que no pas quantitatiu.
Taula 3
Pel que fa als serveis de voluntariat de Creu Roja, de quin aspecte està més satisfet?
Amabilitat dels voluntaris
Ajuda, atenció
Activitats d’esplai
Conversa, companyia
Cuidar nens
Ajudes als desplaçaments
Suport educatiu
Passejar, excursions, sortides
Altruïsme, ganes d’ajudar
Altres
Tot
NS-NC
Total
Gent gran
Toxicòmans,
malalts sida
Infància,
joventut
Refugiats,
estrangers
Persones
discapacitades
22,0
10,8
9,1
6,4
4,7
4,4
3,5
3,5
2,7
5,4
20,5
6,9
28,8
9,8
10,5
6,1
0,0
7,4
0,6
5,5
1,8
4,3
20,2
4,9
11,1
50,0
0,0
5,6
0,0
0,0
0,0
0,0
5,6
11,1
16,7
0,0
11,6
6,3
15,8
3,2
20,0
0,0
9,5
0,0
1,1
4,2
20,0
8,4
0,0
37,5
0,0
0,0
0,0
0,0
37,5
0,0
12,5
12,5
0,0
0,0
29,0
9,7
5,4
3,2
0,0
5,4
0,0
5,4
4,3
6,5
23,7
7,5
Activitats
hospitals
7,1
3,6
0,0
32,1
0,0
3,6
3,6
0,0
3,6
7,1
21,4
17,9
Taula 4
Què demanaria als serveis de voluntariat de Creu Roja que no rebi actualment?
Més temps
Més ajuda
Activitats concretes
Atenció a més col·lectius
Acompanyament
Més sortides, excursions
Més mitjans
Altres
Res
NS-NC
Total
Gent gran
Toxicòmans,
malalts sida
Infància,
joventut
Refugiats,
estrangers
Persones
discapacitades
7,9
6,9
4,7
3,5
2,7
2,0
1,5
9,6
43,2
18,0
6,7
8,0
6,1
2,5
4,3
2,5
0,0
3,1
49,7
15,3
11,1
11,1
0,0
11,1
0,0
0,0
22,2
22,2
16,7
0,0
8,4
2,1
7,4
1,1
0,0
3,2
2,1
5,3
47,4
23,2
37,5
25,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
12,5
12,5
12,5
8,6
3,2
2,2
4,3
3,2
1,1
0,0
16,1
36,6
20,4
95
Activitats
hospitals
0,0
21,4
0,0
10,7
3,6
0,0
0,0
0,0
39,3
21,4
entre Creu Roja i l’Ajuntament de Barce-
expressen que els agradaria canviar;
intervenir en aquest sentit. La majoria fa
lona un 86% no el coneix. Els que més en
sobretot, desitgen passar-se a infància i
més d’un any que són beneficiaris del
tenen notícia són la gent gran, els refu-
joventut.
servei de voluntariat.
giats i les persones discapacitades.
La crítica –si és que se’n pot dir així–
La satisfacció dels usuaris és gene-
D’entre els que el coneixen , un 54%
al servei de voluntariat de Creu Roja és
ral. Sobretot, esmenten l’amabilitat i la
opina que està molt bé, un 34% diu que
mínima. Se centra en les qüestions de
simpatia dels voluntaris. Com és lògic,
està bé, un 4% el considera normal i un
tipus organitzatiu i prové dels voluntaris
però, cada col·lectiu ressalta allò que el
2% malament. Quan es demana si aques-
més antics i dels nois. Només un terç
servei li proporciona. La gent gran i les
ta col·laboració ha contribuït a donar un
coneix el conveni entre Creu Roja i Ajun-
persones discapacitades fan referència a
millor servei a les persones que utilitzen
tament de Barcelona, del qual en tenen
l’ajut en els desplaçaments, els més joves
el servei de voluntariat, la majoria coinci-
bona opinió.
a les activitats de lleure, els malalts hos-
3
La majoria són noies i joves. Estan
pitalitzats a la companyia, els toxicò-
en ple procés formatiu. El seu actual
mans i els malalts de la sida a l’atenció i
nivell d’estudis és alt i és molt previsible
els estrangers al suport educatiu.
deix assenyalar que sí.
Conclusions
que sigui superat a mig termini. Els seus
La majoria no troben cap motiu de
Resumint, els voluntaris de Creu
familiars i amics els van engrescar a fer-
queixa, ni tampoc una petició a fer. Amb
Roja estan satisfets de la seva labor. El
se voluntaris de Creu Roja i, de fet,
tot i això, cal dir que es lamenten del
seu mòbil va ser bàsicament altruista i
aquesta organització els ha facilitat el
temps de dedicació i de rebre un ajut
s’han trobat en un món relacional més
que cercaven: ser útils, ser solidaris. Així
insuficient. Les persones hospitalitzades,
extens a més d’exercir una tasca huma-
ho reconeixen.
els toxicòmans i els malalts de la sida són
nitària. Una prova més del grau de satis-
Pel que fa als usuaris, els familiars i
els que es mostren relativament menys
facció dels voluntaris és que la major
amics també van ser els que van animar
contents, especialment del temps que els
part, després de dos anys de ser-ho, con-
a participar en les activitats organitzades
dediquen. Així doncs, satisfacció seria la
tinuen, tot i que en alguns casos ho facin
per Creu Roja o a rebre el seu ajut.
paraula que resumiria l’opinió dels usua-
amb una menor dedicació. La majoria se
També els professionals que atenen per-
ris dels serveis de voluntariat de Creu
sent contenta amb el programa o progra-
sones grans, persones discapacitades o
Roja.
mes en què participa, tot i que alguns
ingressats en un centre hospitalari, van
96
MONOGRAFIES
L’ESTAT DE SALUT DE LES DONES DE BARCELONA
COMPARACIO´ ENTRE LES TREBALLADORES I LES MESTRESSES
DE CASA
IZABELLA ROHLFS*, CARME BORRELL*, JOSEP DE ANDRÉS**, LUCÍA ARTAZCOZ*, MARIONA RIBALTA***
La salut ha de ser enfocada més
cament resultants dels riscos adquirits
(càrregues, recursos disponibles...) seran
enllà del diagnòstic i del tractament de
derivats de la diferència de rols i de
elements clau en el moment d’explicar
malalties. La integració dels aspectes
l’estrès relacionat amb el seu desenvolu-
les diferències en salut.8,9
sociològics, psicològics i epidemiològics
pament, dels estils de vida i de les pràcti-
al concepte de salut es fa cada dia més
ques preventives de llarga duració.
Per estudiar les desigualtats en
salut de les dones s’ha de tenir en comp-
necessària. La mateixa definició de salut
Diversos estudis indiquen una rela-
te que si bé d’una banda aquestes són
de l’OMS ens porta a fer la seva anàlisi en
ció entre la situació laboral, el tipus de
determinades per factors similars als dels
el context del món en què vivim: “Salut
treball realitzat dintre i fora de la llar i
homes, principalment relacionats per les
és un estat de complet benestar físic,
l’estat de salut de la dona. Reflecteixen
diferències entre ocupacions i educació,
mental i social i no solament l’absència
un millor estat de salut percebut i una
d’altra banda s’han de tenir en compte
de malaltia”. No es pot parlar de salut de
més gran autoestima entre aquelles que
aquells que són propis de la divisió
la dona sense considerar les seves condi-
estan treballant fora de la llar, a causa
actual de rols relacionada amb l’entorn
cions de vida, treball i educació.
principalment del contacte social i del
domèstic, l’estructura familiar 9 i els
Està descrit àmpliament que, compa-
guany econòmic que porporciona el tre-
recursos de què es disposa per afrontar
rades amb els homes, les dones tenen pit-
ball productiu, assenyalant que han
aquestes càrregues de treball.10,11
jor estat de salut i presenten una morbili-
d’analitzar-se les relacions entre l’ocupa-
Els objectius d’aquest estudi van
tat més gran i més utilització dels serveis
ció i els rols familiars. En aquesta línia
ser: descriure la salut de les dones de
sanitaris d’atenció primària. Així mateix,
Horwitz5 i Radloff6 valoren l’efecte positiu
Barcelona entre 25 i 64 anys i analitzar
s’ha de destacar que entre les dones exis-
del treball fora de la llar en la salut men-
l’estat de salut percebut segons la situa-
teixen àmplies diferències de salut condi-
tal i el relacionen amb l’increment del
ció laboral (classificada en mestressa de
cionades per diversos factors, com la
poder relatiu de la dona dintre de la
casa o treballadora), la presència de tras-
situació laboral i l’ocupació, les caracterís-
família. Altres autors apunten que aquest
torns crònics, la utilització de serveis
tiques sociodemogràfiques com l’edat,
avantatge derivat de la ubicació en
sanitaris, les càrregues familiars (presèn-
l’estat civil, les càrregues familiars (presèn-
l’àmbit del treball remunerat pot quedar
cia de menors de 12 anys o més grans de
cia de fills petits, persones grans i persones
limitat per la sobrecàrrega que pot oca-
65 anys a la llar) i altres característiques
depenents a la llar) i el nivell educatiu.
sionar la seva compatibilització amb el
sociodemogràfiques (edat, classe social i
treball domèstic quan no és compartit.
nivell d’estudis).
1
A més de tots els factors mencio-
3,4
7
nats, hi ha factors intrínsicament lligats a
En el moment d’analitzar la relació
la salut que Verbrugge (1985) agrupa en
entre treball i salut en les dones s’ha de
cinc categories:2 biològics, conductes i
partir d’un model integral que no les
riscos adquirits, aspectes psicosocials lli-
situï en categories excloents segons la
És un estudi transversal que utilitza
gats a símptomes i cures, expressió de la
seva situació laboral, ja que la majoria de
les dades procedents de l’Enquesta de
situació de salut i conducta d’autocura.
les que treballen fora de casa són també
Salut de Barcelona de 1992 (ESB92). La
Les diferències en la salut dels homes i
responsables del treball domèstic.
metodologia d’aquesta enquesta ha
dones, segons aquesta autora, són bàsi-
D’altra banda, cal entendre que les dife-
estat publicada anteriorment. 12 Aquí
rents condicions de desenvolupament
solament se’n descriuen les principals
del treball productiu (qualificació, auto-
característiques.
* Institut Municipal de la Salut
** Salut i Serveis Socials. Ajuntament de Sabadell
*** Benestar Social. Ajuntament de Barcelona
Metodologia
nomia, recompensa...) i les diferències
L’ESB92 es basa en una mostra
en la realització del treball reproductiu
estratificada representativa de la pobla-
97
ció no institucionalitzada resident a la
reprodueix les condicions bàsiques de la
serveis personals, altres tècniques –no
ciutat de Barcelona durant l’any 1992. Es
vida. Inclou, entre altres activitats, les
superiors–, artistes i deportistes) Classe
va realitzar una divisió de la ciutat en
cures proporcionades a les persones
III (quadres intermedis, administratives,
cinc estrats, tenint en compte variables
depenents (nens, discapacitats, gent
personal de serveis de protecció i segure-
sociodemogràfiques obtingudes del
gran, malalts), l’ajuda emocional, els tre-
tat) Classe IV (treballadores manuals
padró d’habitants de l’any 1986. La uni-
balls domèstics (alimentació, higiene...),
qualificades i semiqualificades de la
tat mostral va ser l’individu. La grandària
la socialització i el manteniment de la
industria, el comerç, els serveis i el sector
de la mostra va ser de 5.004 individus,
xarxa social. Es desenvolupa en diferents
primari) Classe V (treballadores no quali-
dels quals 2.200 eren dones. Per a aquest
entorns socials, fonamentalment dintre
ficades). S’ha utilitzat l’ocupació de la
estudi es van utilitzar les dades correspo-
de la família, i generalment el realitzen
dona en el cas que treballés o hagués tre-
nents a 1.194 dones entre 25 i 64 anys
les dones independentment de la seva
ballat anteriorment, si no s’ha atribuït la
que van respondre el qüestionari per
posició en el món laboral; genèricament
classe social del cap de família (persona
elles mateixes i que treballaven en la pro-
les dones que realitzen aquest treball
principal).
ducció o treballaven com a mestressa de
sense estar incorporades a la producció
En primer lloc es van descriure les
casa, cosa que corresponia a un 86,7% de
han estat anomenades mestresses de
variables relacionades amb la salut i les
les dones enquestades d’aquest grup
casa.13
sociodemogràfiques. Després es va ana-
d’edat. La fracció de mostreig global va
Per a aquest estudi van ser utilitza-
litzar l’estat de salut percebut segons la
ser d’un 0,24% amb un alfa=5% i un error
des variables de l’ESB92 que recollien
situació laboral (treballadores i mestres-
màxim global de +- 2%. Per a l’anàlisi de
informació sobre la situació laboral (tre-
ses de casa) i la resta de variables. Es van
les dades cada individu va ser ponderat
balladora i mestressa de casa), sociode-
analitzar les diferències entre les dues
amb un pes específic segons l’estrat al
mogràfica (edat, nivell d’estudis), sobre
categories de situació laboral mitjançant
qual pertanyia.
les càrregues familiars (la presència a la
el test de Khi Quadrat de comparació de
La informació es va recollir mit-
llar de nens menors de 12 anys i la
proporcions.15
jançant una entrevista personal domici-
presència a la llar de persones més grans
Per comparar l’estat de salut perce-
liària en el període comprès entre el mes
de 65 anys), sobre l’estat de salut (estat
but de les treballadores amb l’estat de
de febrer de 1992 i el mes de gener de
de salut percebut i presència i tipus de
salut de les mestresses de casa es va
1993. En l’ESB92 les no respostes van ser
trastorns crònics) i sobre la utilització de
estandarditzar l’edat mitjançant el mèto-
les persones que es van negar a respon-
serveis sanitaris (realització de visites
de directe. 16 Es va considerar com a
dre l’entrevista. En total hi va haver un
mèdiques durant les dues setmanes
població de referència tota la població de
9% de no respostes que van ser compen-
anteriors a l’entrevista).
dones entre 25 i 64 anys de l’ESB92.
Per a l’obtenció de la classe social es
sades amb noves entrevistes.
Característiques demogràfiques
Pel que fa a la terminologia utilitza-
va utilitzar l’agrupació d’ocupacions pro-
da, s’ha de destacar que el treball pro-
posada per Domingo i Marcos seguint
ductiu és tot el treball realitzat en els mit-
com a referència la Classificació Britàni-
jans de producció (remunerat), les dones
ca de la Classe Social. Les classes estaven
que realitzen aquest treball han estat
formades per: Classe I (directives, altes
Els gràfics 1, 2 i 3 presenten la des-
anomenades genèricament treballado-
funcionàries, professionals liberals, tèc-
cripció general de les característiques
res. El treball reproductiu es refereix al
niques superiors); Classe II (directives i
sociodemogràfiques de les entrevista-
treball no remunerat que crea, manté i
propietàries-gerents del comerç i dels
des.
14
98
El total de dones incloses en aquest
estudi va ser de 1.194.
Gràfic 1
Distribució segons classe social
S’ha de destacar que a mesura que augmenta l’edat augmenta la proporció de
dones en les classes socials més baixes.
Classe social II 16,9%
Gràfic 4
Distribució segons estat de salut
percebut
Molt dolent / dolent 3,1%
Un 26,4% (n=315) de les entrevistades no tenien estudis primaris complets i
Classe social III
28,1%
Classe social I
7,2%
Regular 21,6%
només un 17,1% (n=204) havia cursat
estudis universitaris (gràfic 2).
Més de la meitat (78,4%) de les dones
Classe social
V 8%
estaven casades i només un 5,2% es declaraven separades o divorciades (gràfic 3).
La majoria de les entrevistades
Molt bo / bo 75,3%
declarava ser mestressa de casa
Classe social IV 39,9%
Gràfic 2
Distribució segons nivell d’estudis
(n=681,57%) mentre que un 43% (n=513)
centatge baixava a un 59,4% en les dones
es dedicava al treball productiu.
analfabetes o sense estudis (gràfic 6).
Descripció de l’estat de salut
declarava un bo o molt bo estat de salut,
Un 68,6% de les mestresses de casa
Estudis primaris
30,7%
Analfabeta / sense
estudis 26,4%
Estudis
superiors 17,1%
Estudis
secundaris
25,8%
Gràfic 3
Distribució segons estat civil
Soltera 11,3%
Casada 78,4%
Separada /
divorciada 5,2%
Vídua 5,1%
entre les dones que treballaven en la proPer avaluar la salut la variable prin-
ducció més de set hores diàries aquest
cipal utilitzada va ser l’estat de salut per-
percentatge era de 83,6%, i entre aquelles
cebut, mesurat amb la pregunta: “En
que treballaven menys de set hores dià-
general, com diria vostè que és el seu
ries, d’un 86,1% (gràfic 7).
estat de salut?”. Un 75,3% (n=899) de les
Més d’un 50% de les dones va decla-
dones va declarar tenir bona o molt bona
rar la presència d’algun trastorn crònic
salut, mentre que un 21,6% (n=258) va
(gràfic 8). Els trastorns crònics més co-
declarar tenir una salut regular, i tot just
muns van ser: l’artrosi (29,4%), la mala
un 3,1% (n=37) va declarar que la seva
circulació (28,1), el mal d’esquena
era dolenta o molt dolenta (gràfic 4).
(25,5%), les varices a les cames, les
Els gràfics 5 i 7 fan una descripció de
l’estat de salut percebut segons algunes
migranyes i els problemes nerviosos o
depressions (taula 1).
variables sociodemogràfiques utilitzades
per l’ESB92, que permeten una visió global de l’estat de salut de les enquestades.
A mesura que augmenta l’edat és
més gran la proporció de dones que referien el seu estat de salut com a regular o
dolent (gràfic 5).
En la distribució segons classe social
Un 92,6% de les dones amb nivell
,un 47,9% de les entrevistes es va concen-
d’estudis superior referia la seva salut com
trar en les classes IV i V (n=539) (gràfic 1).
a molt bona/bona; en canvi aquest per-
99
Taula 1. Distribució segons el tipus
de trastorn crònic
Trastorns crònics
N.
%
Varices a les cames
Mala circulació
Mal d’esquena
Migranyes
Artrosi o reumatisme
Prob. nerviosos i depressió
267
335
304
222
351
193
22,4
28,1
25,5
18,6
29,4
16,2
Nota: La presència d’un trastorn no és excloent.
Gràfic 5
Estat de salut percebut segons l’edat
Gràfic 6
Estat de salut percebut segons el nivell d’estudis
%100
%100
92,6
81,9
80
82,1
77,7
80
74,4
73,6
68,3
59,4
60
60
40
40
34
27,8
23,4
22,9
19,1
20
2,7
16,6
20
15,6
6,9
3,9
3,2
2,4
6,7
1,3
0,5
0
3
0
25-34 anys
35-44 anys
Molt bo / bo
Regular
55-64 anys
45-54 anys
Molt dolent / dolent
Estudis superiors
Molt bo / bo
Gràfic 7
Estat de salut percebut segons la situació laboral i hores treballades
Estudis secundaris
Regular
Estudis primaris
Analfabeta / sense
estudis
Molt dolent / dolent
Gràfic 8
Nombre de trastorns crònics
%100
86,1
Un 21,2%
83,6
Cap 33,8%
80
68,6
60
Més d’un 45%
40
27,5
20
14,5
11,8
2,1
4
1,9
0
Treball productiu < 7 h
Molt bo / bo
Regular
Treball productiu > 7 h
Treball reproductiu
Molt dolent / dolent
100
Quant a les visites mèdiques en les
L’edat estava inversament relacio-
dues setmanes anteriors a l’entrevista,
nada amb l’estat de salut percebut, a
un 21,3% de les enquestades va declarar
mesura que augmentava l’edat dismi-
La presència de menors de 12 anys a
haver utilitzat els serveis sanitaris.
nuïa la proporció de dones que perce-
la llar no es va relacionar amb diferències
bien el seu estat de salut com a molt
en la percepció de l’estat de salut per les
bo/bo. Entre les dones de 25 a 34 anys
treballadores ni per les mestresses de
que treballaven fora de casa el 91,6%
casa. La presència de més grans de 65
declaraven que la seva salut era bona, en
anys es va relacionar amb una proporció
Estat de salut percebut segons situació laboral i variables sociodemogràfiques
casa i treballadores van ser significatives
en els tres estrats de trastorns crònics.
canvi en les mestresses de casa era un
més gran de bona salut entre les treballa-
En la taula 2 es descriu l’estat de
80,0%. Aquest percentatge era del 77,0% i
dores (93,1% per 82,8% en les que no
salut percebut segons la situació laboral i
del 58,9%, respectivament, en el grup
convivien amb aquestes).
segons les característiques demogràfi-
d’edat entre 55 i 64 anys (gràfic 9).
ques, de càrregues familiars i de trastorns crònics.
En relació a la classe social es va
La presència d’algun tipus de tras-
observar que les dones de les classes
torn crònic estava molt relacionada amb
socials més baixes (IV-V) declaraven pit-
Les treballadores declaraven tenir
l’estat de salut percebut de manera que a
jor estat de salut que les de les classes
un estat de salut més bo que les mestres-
mesura que augmentava el nombre de
altes i, a més, existia un gradient entre les
ses de casa. Un 84,2% de les treballado-
trastorns crònics també ho feia la pro-
diferents classes. Un 74,6% de les treba-
res i un 68,9% de les mestresses de casa
porció de dones que referien mal estat de
lladores i un 63,7% de les mestresses de
declaraven tenir un bon estat de salut.
salut. Les diferències entre mestresses de
casa de les classes IV i V percebien la
Gràfic 9
Estat de salut percebut com a molt bo/bo segons classe social i situació laboral
% 100
Gràfic 10
Visites mèdiques segons estat de salut
percebut i situació laboral
96,68
89,65
79,6
% 100
88,88
81,53
79,28
80
74,84
80
67,94
63,58
60
55,28
60
40
52,98
40
20
34,89
17,82
20
11,63
0
0
Classe social I
Treballadora
Classe social II
Classe social III
Classe social IV
Classe social V
Salut bona
Mestressa de casa
Treballadora
101
Salut dolenta
Mestressa de casa
Taula 2. Estat de salut percebut segons el tipus de treball i variables sociodemogràfiques i trastorns crònics.
Dones de 25-64 anys. Barcelona, 1992
Treball productiu
Molt bona/bona
Treball reproductiu
Regular/dolenta/
molt dolenta
Total
Molt bona/bona
Regular/dolenta/
molt dolenta
Total
n
%
n
%
n
%
n
%
n
%
n
%
Edat
25-34*
35-44*
45-54*
55-64*
174
134
77
47
91,6
85,9
72,6
77,0
16
22
29
14
8,4
14,1
27,4
23,0
190
156
106
51
100
100
100
100
64
121
137
145
80,0
80,1
67,2
58,9
16
30
67
101
20,0
19,9
32,8
41,1
80
151
204
246
100
100
100
100
Trast. crònics
Cap*
Un*
Més d’un*
197
107
128
94,7
91,5
68,1
11
10
60
5,3
8,5
31,9
208
117
188
100
100
100
167
122
178
90,3
80,3
51,7
18
30
166
9,7
19,7
48,3
185
152
344
100
100
100
Estat civil
Soltera*
Casada*
Altres*
112
262
58
91,1
82,4
82,9
11
56
12
8,9
17,6
17,1
123
318
70
100
100
100
11
425
31
91,7
69,0
58,5
1
191
22
8,3
31,0
41,5
12
616
53
100
100
Pres.>12a. (nens)
Si
No
123
309
86,6
83,3
19
62
13,4
16,7
142
371
100
100
132
335
78,1
65,4
37
177
21,9
34,6
169
452
100
100
Pres.>65a. (p,grans)
Sí*
No*
67
365
93,1
82,8
5
76
6,9
17,2
72
441
100
100
81
386
61,8
70,2
50
164
38,2
29,8
131
550
100
100
Classe Social
I-II*
III*
IV-V*
156
127
141
92,3
88,2
74,6
13
17
48
7,7
11,8
25,4
159
144
189
100
100
100
91
117
221
78,4
76,5
63,7
25
36
126
21,6
23,5
36,3
116
153
347
100
100
100
Nivell estudis*
Super./secund.
Primaris
Analf/sense estudis
295
89
48
89,1
81,7
65,8
36
20
25
10,9
18,3
34,2
331
106
273
100
100
100
147
181
139
81,2
70,2
57,4
34
77
103
18,8
29,8
42,6
181
258
242
100
100
100
TOTAL
432
84,2
81
15,8
513
100
467
68,9
214
31,4
681
100
n: nombre de dones
* Estadísticament significatiu en la categoria per al test de Khi quadrat (p<0,05)
seva salut com a bona, mentre que en
baixes. En comparar els percentatges de
notar una tendència en la mateixa direc-
les dones de classes altes aquests per-
dones amb estat de salut percebut com
ció de la classe social. Com més alt era el
centatges van ser de 92,3% i 78,4%, res-
molt bo/bo segons classe social, estan-
nivell d’estudis millor era l’estat de salut
pectivament. L’estat de salut de les mes-
darditzats per edat, s’observa gràfica-
percebut com molt bo/bo.
tresses de casa de classes altes era millor
ment aquesta tendència (gràfic 10).
que el de les treballadores de classes
Respecte al nivell d’estudis, es va
102
Un 11,3% de les treballadores amb
molt bo o bon estat de salut van visitar
el metge les dues setmanes anteriors a
siderar l’estudi dels factors que influeixen
rutinari que el treball productiu, a més
l’entrevista i un 17,77% de les mestres-
en la salut de la dona dins d’un marc que
de propiciar menys satisfacció, menys
ses de casa. En canvi, entre aquelles que
consideri classe social i gènere.
reconeixement i no estar remunerat, fets
percebien el seu estat de salut com
El treball té una relació directa amb
que generen un estat de salut pitjor en
dolent, el percentatge de dones que es
l’estat de salut per l’impacte físic, psíquic
aquelles dones que es declaren mestres-
van visitar va ser de 52,76% en les treba-
i social de les característiques i condi-
ses de casa exclusivament.
lladores i de 31,71% en les mestresses de
cions globals de treball i indirecta en tant
En l’ESB92, la situació laboral de
casa (gràfic11).
que element central en la distribució de
mestressa de casa estava relacionada
recursos econòmics i la posició social.
amb un estat de salut percebut pitjor i
Aquesta posició determina els valors i
amb una presència de trastorns nervio-
Discussió i conclusions
estils de vida així com l’accés i la utilitza-
sos i depressius més gran. De tota mane-
En aquest estudi s’ha posat en
ció eficient dels serveis sanitaris. Alguns
ra, aquest fet canviava segons la classe
evidència que l’estat de salut de les dones
estudis destaquen els avantatges del tre-
social de la dona. Així, per exemple, les
que treballen fora de casa és millor que el
ball productiu en assenyalar que aquest
dones de classes socials altes que són
de les mestresses de casa. La classe social
incrementa les possibilitats de la dona de
mestresses de casa declaren tenir millor
també és un important determinant de la
desenvolupar capacitats i rebre més
salut que les treballadores de les classes
salut, ja que les dones de classes baixes
reconeixement social davant “l’aïllament
socials més baixes (IV i V) que es troben
tenen una salut pitjor que les de classes
i la invisibilitat” del treball domèstic.17
en els sectors professionals amb una
altes encara que treballin fora de casa.
Ross i Bird afirmen que el treball repro-
menor qualificació professional18, amb
Tot això enfasitza la importància de con-
ductiu com a activitat primària és més
càrregues fortes de treball i compensa-
18
cions baixes.
Gràfic 11
Estat de salut percebut com a molt bo/bo segons edat i situació laboral
S’ha de destacar que la incorporació
de la dona al mercat de treball productiu
% 100
en general no disminueix la seva respon-
91,6
85,9
80
sabilitat en les activitats reproductives.
80,1
Així, ens trobem davant d’una transfor-
77
80
72,6
mació en el patró de dedicació al treball
67,2
domèstic que ara es caracteritza per la
58,9
60
dedicació al treball productiu (remunerat) a temps parcial o complet i a, més,
una doble jornada pel fet que les dones
40
continuen assumint la major part del treball reproductiu.19, 20
La presència de persones més grans
20
de 65 anys a la llar es va associar a un
millor estat de salut percebut en les
dones que treballaven en la producció.
0
25-34 anys
Treballadora
35-44 anys
45-54 anys
Una de les possibles explicacions
55-64 anys
d’aquest fet és que una dona que pot sor-
Mestressa de casa
103
tir de casa per anar a treballar, encara
els serveis sanitaris en menor proporció
pacte de la doble jornada de treball en la
que convisqui amb una persona gran,
que les que es dedicaven al treball repro-
salut de la dona, inferim que en el con-
indica que ella no es la seva principal
ductiu. En canvi, si l’estat de salut perce-
text de la nostra societat la majoria de les
cuidadora o que aquesta persona té
but era regular/dolent/molt dolent, les
dones que treballen en la producció
autonomia i en algunos casos fins i tot
mestresses de casa utilitzaven menys els
assumeixen una segona jornada repre-
podria representar una ajuda en el tre-
serveis sanitaris. Aquest patró divergent
sentada pel treball domèstic.22 Cal men-
ball reproductiu.
podria ser explicat per les pròpies carac-
cionar que durant l’any 1995 s’ha realit-
El patró d’utilització dels serveis
terístiques dels dos tipus de treball. Per
zat una enquesta a dones de 25 a 50 anys
sanitaris pot reflectir la percepció de la
una banda, les treballadores que perce-
de la ciutat de Barcelona, per tal de
salut per part de les dones. Recentment
ben el seu estat de salut com a dolent
conèixer amb detall les càrregues del tre-
s’ha publicat que hi ha una saturació en
tenen una “urgència” més gran en curar-
ball productiu i reproductiu23. En aquesta
les consultes d’atenció primària de
se per tornar a les activitats productives;
enquesta també s’ha obtingut l’estat de
dones de 35-55 anys, generalment casa-
d’altra banda, les mestresses de casa, en
salut mental; per tant, la propera anàlisi
des, mestresses de casa i amb un o més
les mateixes condicions, deixen la seva
de les dades ens permetrà avançar en la
fills. En aquest estudi es va observar que
salut a segon terme i tendeixen a cronifi-
repercussió en l’estat de salut de les
de les dones que percebien el seu estat
car més la malaltia.
dones dels diferents treballs realitzats,
21
de salut com a molt bo/bo, aquelles que
Encara que per les dades de l’ESB92
treballaven en la producció utilitzaven
no es pot analitzar separadament l’im-
BIBLIOGRAFIA
Behav. 1985;26:312-327.
men, the significance of employment. Soc Sci Med.
10 House JS, Landis KR, Uberson D. Social relationships and
1989;14A:463-471.
1.Green M. Are women lost in the Health Cities? Workshop del
health. Science. 1988;242:540.
18. Bird CE, Ross CE. Houseworkers and paid workers: quali-
simposio de la OMS: Mujer, salud y políticas urbanas. Viena.
11. Franks P, Campbell TL, Shields CG. Social relationships
ties of the work and effects on personal control. J Marriage
1991.
and health: the relative roles of family funtioning and social
and Family. 1993;55:913-925.
2. Verbrugge LM. Gender and health: an update on hypothe-
support. Soc Sci Med. 1992;34:779-788.
19. Izquierdo J, Del Rio O, Rodriguez, A. La desigualdad de las
ses and evidence. J Hlth Soc Behav 1985;26:156-182.
12 Borrell C, Arias A, Baranda L, Lozares C. Manual de l’en-
mujeres en el uso del tiempo. Instituto de la Mujer. Ministerio
3. Haavio-Manilla. E. Inequalities in health and gender. Soc
questa de salut de Barcelona 1992. Ajuntament de Barcelona,
de Asuntos Sociales. Madrid 1988.
Sci Med 1986;22:141-149.
Barcelona 1992.
20. Ramos R. Cronos dividido. Uso del tiempo y desigualdad
4. Ross C, Mirowsky J. Child care and emotional adjustment to
13 Beneria L. Reproducción, producción y división sexual del
entre mujeres y hombres en España. Instituto de la Mujer. Mi-
wives employment. J Hlth Soc Behav. 1988;29:127-138.
trabajo. Rev. Mientras Tanto. 1987;6:47-84.
nisterio de Asuntos Sociales. Madrid 1990.
5. Horwitz A. Sex rol expectations, power and psychological
14. Domingo, A; Marcos, J. Propuesta de un indicador de la
21. Reyes M, González L. Mujeres agobiadas. (Editorial). Med
distress. Sex Roles. 1982;8:607-623.
clase social basado en la ocupación. Gac Sanit. 1988;3:320-
Clin 1984;103:661-662.
6 Radloff LS. Sex differences in depression. The effects of oc-
326.
22. Ajuntament de Barcelona (1991). El temps de les dones: de
cupation and marital status. Sex Roles. 1975;1:243-265.
15. Kleibaun DG, Kupper L, Morgensten, H. Epidemiologic
la reflexió a la pràctica, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
7. Ross CE, Bird CE. Sex stratification and hlifestyle: conse-
Research. Principles and Quantitative Methods. New York;
23. Vegeu, en aquesta mateixa revista, l’article: Prats M, Gar-
quences for men’s and womens’s perceived health. J Hlth Soc
Van Nostrand Reinhold Company Inc. 1982.
cia Ramón Md, Cànoves G. El temps de la vida quotidiana de
Behavior. 1994;35:161-178.
16. Rué M, Borrell C. Los métodos de estandarización de ta-
les dones de Barcelona. Rev. Barcelona Societat. 1996
8. Balbo L. Time to care. Ed. F angeli. Milano 1987.
sas. Revisiones en Salud Pública. 1993;3:263-295.
9. Ross CE Mirowsky J. Hardship and depression. J Hlth Soc
17. Nathanson C. Social roles and health status among wo-
104
inclosa la doble jornada.
MONO
EL TEMPS DE LA VIDA QUOTIDIANA DE LES DONES
DE BARCELONA
MARIA PRATS, M. DOLORS GARCIA RAMON I GEMMA CÀNOVES. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona
l’estudi Mujer, ciudad y tiempo coti-
selecció de dones que s’havien d’entre-
amb filles o fills de diverses edats. Els seus
diano. Un enfoque cuantitativo del tiem-
vistar s’ha realitzat mitjantçant un siste-
nivells d’estudis incideixen en el seu nivell
po de las mujeres de 25 a 50 años en Bar-
ma probabilístic a partir d’un llistat del
d’activitat i ocupació, ja que les mestres-
celona ha estat realitzat per un equip
Padró d’habitants de Barcelona.
ses de casa són proporcionalment més
d’investigadors de l’Institut d’Estudis
El treball es proposava conèixer
nombroses com més baix és el nivell
Metropolitans de Barcelona, entre els
com aquestes dones distribueixen el seu
d’estudis. Una de les dades més destaca-
mesos de gener i octubre de 1995. L’estu-
temps entre les diferents activitats que
bles és l’elevada proporció de dones ocu-
di ha estat possible gràcies a una subven-
realitzen al llarg de la jornada quotidia-
pades, més del 60%, la major part de les
ció atorgada per l’Instituto de la Mujer
na, i detectar el grau de satisfacció
quals treballen a temps complet, la qual
del Ministerio de Asuntos Sociales, i ha
d’aquestes ciutadanes en relació amb
cosa ens mostra que les dones que han de
comptat amb la col·laboració de l’Àmbit
l’adequació dels horaris de comerços i
compatibilitzar temps i treballs diversos
de Benestar Social de l’Ajuntament de
serveis i dels seus propis horaris laborals
són la majoria, com a mínim en aquesta
Barcelona.
en el cas de les ocupades.
franja d’edat. Tanmateix, no podem obli-
Aquest treball té com antecedent
Després de caracteritzar la mostra,
dar que el nivell d’ocupació és més alt
directe l’estudi Les dones i l’ús del temps.
es fa referència a cada un dels àmbits
entre les que tenen més disponibilitat, és
El cas del barri de Sants1, realitzat l’any
temporals identificats: el temps de tre-
a dir, entre les solteres, les més joves i les
1993 pel mateix equip de l’Institut
ball productiu, el temps de treball repro-
que no conviuen amb fills o filles.
d’Estudis Metropolitans. En aquest pri-
ductiu, el temps de son i d’oci i els temps
mer treball l’àmbit geogràfic va quedar
de la ciutat.
La distribució dels temps de la jornada
circumscrit al barri de Sants i es va utilitzar una metodologia de tipus qualitatiu
La població entrevistada
basada en la realització d’entrevistes en
L’agregació de les mitjanes de
profunditat. L’estudi que es resumeix en
S’ha privilegiat la franja d’edat dels
temps dedicat a les diferents activitats
aquest article és la continuació lògica
25 als 50 anys perquè es tracta de les
per part de les dones entrevistades ens
d’aquesta primera aproximació, de la
dones que es troben en la fase central de
permet obtenir un panorama de l’expe-
qual pretén ser complementària utilit-
la vida, aquella època en la qual solen
riència quotidiana dels temps del con-
zant una metodologia alternativa i foca-
coincidir el desenvolupament de la carre-
junt d’aquesta població.
litzant en un col.lectiu de dones barcelo-
ra professional, la sortida de la llar dels
La distribució de la jornada labora-
nines ben precís.
pares i a voltes la maternitat. Tots aquests
ble estandaritzada (entenem per tal la
L’estudi s’ha realitzat amb una me-
canvis i la compatibilització d’aquestes
que va de dilluns a divendres) es divideix
todologia de tipus quantitatiu. S’ha fet
diferents tasques o rols fan que es tracti de
entre unes set hores diàries de son i unes
una enquesta a 788 dones de 25 a 50 anys
les dones més sobrecarregades, aquelles
disset hores de vigília repartides entre
residents a la ciutat de Barcelona. Es
per les quals el temps és més problemàtic
diferents activitats (gràfic 1). Les dues
tracta d’una mostra representativa amb
i més escàs, sobretot quan no es vol
activitats principals, és a dir aquelles a les
un marge d’error del 3,5%, amb un nivell
renunciar a desenvolupar cap de les dife-
quals es dedica més temps, són el treball
de confiança del 95,5%. El sistema de
rents esferes de la vida assenyalades.
productiu i el treball domèstic i de cura
mostreig ha estat aleatori simple i la
1. L’estudi va ser patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona i
l’Associació Salut i Família.
La major part d’aquestes dones de 25
de la família; ambdues activitats concen-
a 50 anys de Barcelona viuen en parella i
tren equilibradament poc menys de qua-
en més de la meitat d’ocasions conviuen
tre hores i mitja diàries; el temps total de
105
GRAFIES
Gràfic 1
Distribució de la jornada quotidiana
(en hores)
Temps no
assignat 5h 31'
Dormir
6h 58'
Temps lliure
2h 20'
Viatges al
treball 0h 22'
Viatges a l’escola 0h 05'
Treball
productiu
4h 19'
Treball 4h 25'
treball reproductiu augmenta, encara que
ginen els temps relatius al treball pro-
poc, fins a cinc hores i cinquanta minuts
ductiu i al reproductiu, i sumen una mit-
diaris, fent palès que el descans que és
jana de més de 10 hores de treball dià-
habitual per al treball productiu no exis-
ries; aquesta sobrecàrrega dóna lloc a
teix en el cas del treball domèstic i de cura
setmanes laborals de més de 50 hores si
de les persones. Allà on l’augment de
tenim en compte que cal afegir-hi el tre-
temps dedicat és més evident és en el cas
ball domèstic realitzat durant el cap de
del temps lliure, que passa a ser de sis
setmana. Aquestes mateixes dones són
hores i mitja diàries, unes quatre hores
també les que manifesten que disposen
més que durant la jornada laboral i que
de menys temps lliure, amb menys de
bàsicament corresponen al temps allibe-
dues hores diàries de mitjana. Com hem
rat pel treball professional.
pogut veure, es tracta de les dones més
Si ens centrem en el cas de la distri-
sobrecarregades, les que realitzen dobles
treball diari és, per tant, de nou hores. A
bució de la jornada laboral, podem
o triples jornades i les que han de fer més
aquest temps li podem afegir una mitja
observar diferències notables en compa-
equilibris per arribar a tot arreu; es tracta
hora diària de mitjana per les anades i
rar l’ús del temps d’aquestes dones
de les dones que més senten el que hem
vingudes al treball o a l’escola de fills i
segons la seva situació laboral (gràfic 2).
anomenat fam de temps per fer tot el que
filles. Finalment, unes dues hores i vint
Distingim entre treballadores, aturades,
desitjarien fer.
minuts és el temps diari identificat com a
mestresses de casa i inactives. Les dones
Les dones que es declaren mestres-
temps lliure per a l’oci i el descans.
ocupades són les que menys dormen i les
ses de casa no fan en principi treball pro-
que més temps treballen, ja que compa-
ductiu, però són les que assumeixen més
Veiem que en contrastar la suma
d’aquests temps amb les 24 hores que
componen la jornada ens resten cinc
hores i mitja, que hem identificat com a
Gràfic 2
Distribució de la jornada quotidiana segons la situació laboral
temps no assignat; correspondria al
temps dedicat a altres activitats no identificades de manera individualitzada com
Altres,
inactives
és el cas dels àpats, la higiene personal,
altres desplaçaments... com també les
Mestressa
de casa
possibles subestimacions de les activitats
comptabilitzades.
Aturada
Durant el cap de setmana (dissabtes i
diumenges), el principal canvi observat és
la disminució del temps mitjà de treball
Treballa
productiu, que queda reduït a 39 minuts
diaris, cosa que refelecteix el ca-ràcter fes-
Hores
tiu que aquests dos dies tenen per a la
0
major part de la població. En contrast
Dormir
amb aquesta reducció, el temps mitjà de
Viatges al treball
106
2
4
6
Treball productiu
Temps lliure
8
10
12
Treball domèstic
Temps no assignat
14
16
Viatges a l’escola
18
20
22
24
hores de treball reproductiu, més de set
hores. Aquestes dones també mostren
no pas de les necessitat o desitjos de la
hores diàries de mitjana; tot i així aques-
insatisfacció respecte a l’ús que fan del
pròpia treballadora. Gairebé un 40% de
ta dada les situa darrera de les dones
seu temps, però, a diferència de les ocu-
les dones ocupades entrevistades treba-
ocupades pel que fa al temps total de tre-
pades, en aquest cas el problema no és la
llen amb jornada partida (gràfic 3), mal-
ball realitzat. En el cas del seu temps lliu-
manca de temps sinó l’excés de temps
grat que aquest tipus d’horari només és
re, l’avaluen en unes dues hores i mitja
disponible generat per l’absència no
considerat adequat per un 10% d’elles
diàries, mentre que el temps de son, tot i
desitjada de treball productiu.
(gràfic 4). En realitat, tres quartes parts
ser superior al de les dones que treballen,
ho és amb molt poca diferència.
Hi ha altres variables que també ens
de les dones ocupades desitjarien treba-
proporcionen informació significativa
llar amb una jornada intensiva o conti-
En la situació oposada a les dones
sobre la diversitat de jornades viscudes
nuada, però en la pràctica aquesta possi-
ocupades trobem la de les altres actives,
per diferents tipus de dones, com ara
bilitat només està a l’abast de menys
les dones aturades, que es caracteritzen
l’edat o el tipus de llar, però que no ens
d’un 50%. Els horaris de treball atípics
per ser les que disposen de més temps.
podem entretenir a comentar en aquesta
(irregulars, flexibles o per torns) són
Tot i que dediquen més temps que les
ocasió.
encara molt minoritaris i apareixen vin-
dones treballadores al treball domèstic,
unes cinc hores diàries de mitjana, les
aturades són les que més temps dormen i
culats per diferents raons al treball autò-
Els temps laborals i els temps de la
ciutat
les que declaren disposar de més temps
nom o bé al treball precari o submergit.
La major satisfacció respecte a l’horari
realitzat es dóna entre les dones que fan
lliure, però tot i així superen a ocupades i
El temps de treball productiu de les
jornades de treball intensives o les que
mestresses de casa pel que fa al temps no
dones ocupades s’organitza segons les
treballen amb horaris flexibles, i mostren
assignat, que en aquest cas supera les set
necessitats de l’empresa o la institució i
una clara preferència per les jornades
Gràfic 3
Tipus de jornada laboral de les
ocupades
Gràfic 4
Graus d’acceptació dels diferents tipus de jornada laboral
Altres 0,6%
Irregularitat 10,9%
Horari flexible 3,3%
Fa torns 1,7%
Jornada
contínua
44,7%
Horari
flexible
Jornada
partida
Jornada partida
38,8%
Jornada
contínua
%
Sí
0
10
No
20
30
40
Ns/Nc
107
50
60
70
80
90
100
que afavoreixen l’autonomia i l’autogovern del temps, i faciliten l’accés als serveis i l’enfrontament a la rigidesa tempo-
Gràfic 5
Hores d’entrada i sortida del treball de les ocupades
45
%
ral de la ciutat.
40
Les hores d’entrada al treball són
molt homogènies i es concentren a pri-
35
mera hora del matí: a dos quarts de deu
30
un 80% de les dones ocupades ja són al
25
treball. Les hores de sortida, encara que
són menys concentrades, es distribuei-
20
xen al llarg de tota la tarda, i es posa de
15
manifest una forta incompatibilitat quan
10
les comparem amb els horaris habituals
5
d’accés a la majoria de serveis de la ciutat
(gràfic 5).
Pel que fa a la quantitat de temps
0
Hores
dedicat al treball productiu, predomina
0
2
4
Hora d’entrada
al treball
la feina a temps complet, la majoria
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
Hora de sortida
del treball
d’ocupades treballen més de 30 hores
setmanals i la meitat més de 40. És interessant assenyalar que aquesta càrrega
horària laboral és més intensa entre les
Gràfic 6
Grau d’adaptació dels horaris dels diferents serveis a les necessitats
de les entrevistades
franges d’edat més joves, que en principi
es corresponen amb les edats on la càrre-
Espectacles
ga reproductiva és també més important,
cosa que qüestiona la relació entre amb-
Serveis
culturals
dues situacions. Les diferències semblen
reflectir més aviat un efecte generacio-
Entitats
financeres
nal, una major i més plena incorporació
Oficines
serveis
públics
al mercat de treball de les dones més
joves, que cada cop abandonen menys
l’activitat laboral quan assumeixen res-
Escoles
primàries
ponsabilitats familiars o domèstiques, i
Escoles
infantils
que s’organitzen per reduir-les, compartir-les o compatibilitzar-les.
L’opinió de les dones entrevistades
Comerços
sobre els horaris dels comerços i els ser%
veis de la ciutat ha estat molt més favorable del que ens esperàvem (gràfic 6).
Sí
108
0
10
No
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Tenint en compte la càrrega de temps de
veis és menor en el cas de les dones que
repartiment del treball domèstic i tenir
treball que hem vist que suporten aques-
treballen, mentre que les mestresses de
cura de les persones entre tots els mem-
tes dones i l’extensió i la rigidesa dels
casa presenten una actitud molt més
bres de la llar i/o de la família.
seus horaris de treball, era previsible un
conformista a causa de la seva major dis-
També calen canvis en l’organitza-
grau de descontentament molt més gran.
ponibilitat i capacitat d’adaptació a
ció de la societat i concretament en
En més de la meitat dels casos i per tots
l’oferta horària de la ciutat. Aquests
l’organització dels serveis, per fer-los
els serveis seleccionats es considera que
resultats reflecteixen, a més, una falta de
efectivament accessibles al conjunt de la
els horaris habituals s’adapten bé a les
confiança i imaginació davant formes
població sense que hi hagi discrimina-
necessitats de les usuàries, encara que hi
d’organització social alternatives, més
cions vinculades a la quantitat i la flexi-
ha diferències: els horaris més adequats
justes i equilibrades en relació a la divisió
bilitat d’uns temps personals, que, en la
són els dels espectacles, mentre que els
sexual del treball i a la millora de la quali-
major part dels casos, estan condicionats
que es qualifiquen com menys adequats
tat de vida a les ciutats.
per un temps de treball no triat. Tot ple-
són els de les oficines dels serveis
públics.
Hem vist com dones en situacions
gat perquè aconseguim fer un reparti-
personals, familiars i professionals molt
ment del treball, de tota mena de treball,
La possibilitat d’introduir modifica-
diverses tenen també necessitats i priori-
més just i més satisfactori per a totes les
cions en aquests serveis és rebutjada per
tats diferents, però en tot cas sembla clar
persones, de manera que l’experiència
la meitat de les entrevistades, mentre
que es confirma la tendència a la plena
dels temps deixi de ser viscuda amb
que l’altra meitat proposaria mesures
integració de les dones en el món labo-
angoixa, tant per la seva escassetat com
que impliquessin la flexibilització, la
ral, i aquesta realitat ha d’anar acompan-
per la seva abundància, i esdevingui un
complementació i la diversificació dels
yada de transformacions en altres
exercici de llibertat i autogovern de la
horaris actuals, com per exemple l’ober-
àmbits, perquè no continuï suposant una
pròpia vida.
tura en el període de tarda, l’eliminació
sobrecàrrega per a la dona treballadora,
del tancament al migdia o l’obertura els
que incideixi negativament en el seu
dissabtes.
benestar físic i mental. Calen, en el marc
En general, s’observa que el grau de
d’un nou contracte entre gèneres, canvis
satisfacció respecte als horaris dels ser-
en l’àmbit de la llar per fer efectiu el
109
LA POBLACIO´ DE BARCELONA, 1995
Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona
En aquest article reproduïm l’informe
cions registrades en els darrers anys. Les
creixement natural de la població de Bar-
anual del Departament d’Estadística, en el
altres variables (mortalitat i immigració)
celona, el 1994, continua sent negatiu.
qual es presenten les darreres xifres i indi-
tenen un comportament més estable en el
Durant aquest any s’han produït 12.519
cadors de la població de Barcelona del
període analitzat.
naixements (taula 2), i s’ha mantingut el
ritme de baixa natalitat dels darrers anys,
1994 i de la seva evolució. Continuem així
Finalment, cal un advertiment en
la publicació d’aquests informes anuals
relació amb la naturalesa de les dades. Les
més enllà de la lleu inflexió registrada
(vegeu “Barcelona Societat” núm. 3), que
xifres del moviment natural (naixements i
l’any 1992. La taxa de natalitat d’aquest
són una eina bàsica per al coneixement de
defuncions) ofereixen un retrat fidel de la
any (7,7) és igual a la del 1991 i el 1993.
la realitat social de Barcelona, a partir de la
realitat, ja que es tracta d’un moviment de
La baixa natalitat ve explicada pel
seva evolució demogràfica. El treball
notificació obligatòria; les xifres del movi-
comportament dels següents indicadors:
s’estructura bàsicament en dues parts
ment migratori, en canvi, poden apartar-
– Baixa taxa de fecunditat (nombre
centrals, que corresponen als dos grans
se’n una mica, ja que la seva comunicació
de naixements per cada 1.000 dones en
components de l’estudi de la població: el
resta a la voluntat del que marxa o del que
edat fèrtil), que en aquest any ha estat
moviment natural (naixements i defun-
arriba. Aquest fet es pot agreujar els anys
del 31 per mil, i que contrasta amb el 67,2
cions) i el moviment mi-gratori (immi-
padronals.
per mil del 1970 (taula 4).
– També queda confirmada la
grants i emigrants). Es dóna un tracta-
Consideracions sobre el moviment
natural
ment més exhaustiu a la natalitat i a l’emigració perquè són les variables que inci-
tendència a tenir els fills en una edat més
avançada, ja que si s’observen les taxes
de fecunditat segons grups d’edat de la
deixen més en la pèrdua de població de
Com ha anat succeint des del 1985, el
Barcelona, a causa les importants varia-
mare, es veu que la més alta correspon al
grup de 30-34 anys, que progressivament
ha anat desplaçant els grups més joves a
Gràfic 1
Piràmide d’edats de Barcelona, 1991
causa de la forta davallada de les seves
respectives taxes de fecunditat. La mitja-
95 i més
Homes
na d’edat de la mare en tenir fills també
Dones
90-94
85-89
ha augmentat; ha passat dels 27,5 anys
80-84
del 1981 als 30,5 del 1994 (taula 3).
75-79
70-74
– D’altra banda, el nombre de fills per
65-69
60-64
dona (índex sintètic de fecunditat) està
55-59
estancat entorn a 1, i resta allunyat tant del
50-54
45-49
valor del 1981 (1,6) com del que es consi-
40-44
dera índex de reemplaçament (2,1).
35-39
– La comparació de la taxa de nata-
30-34
25-29
litat barcelonina amb la d’altres ciutats
20-24
europees (taula 5) mostra, en general, la
15-19
10-14
següent tipologia: les ciutats del nord
5-9
d’Europa continuen sent les que presen-
0-4
80
70
60
50
40
30
20
10
0 (Milers) 0
10
20
30
40
50
60
70
80
ten les taxes més elevades (del 12 al 15
per mil); les del centre d’Europa regis-
Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
110
MONOGRAFIES
tren taxes al voltant del 10 per mil, men-
Taula 1
Evolució de la població de la ciutat de Barcelona
Any
31/12/1960
31/12/1970
1/3/1981
1/3/1991
1/1/1992
1/1/1993
1/1/1994
1/1/1995
Cens/Padró
Cens/Padró
Cens/Padró
Cens/Padró
Rectificació Padró
Rectificació Padró
Rectificació Padró
Rectificació Padró
tre que les del sud se situen entre el 6-8
Població
Creixement
natural
Saldo
migratori
Altres
moviments
1.557.863
1.745.142
1.752.627
1.643.542
1.630.635
1.635.067
1.630.867
1.614.571
11.606
5.764
6.177
-2.901
-1.880
-2.992
-4.155
-
16.022
5.764
-7.861
-12.047
-15.599
-18.378
-20.547
-
21.911
17.170
8.406
-
per mil. Barcelona es troba en aquest
darrer grup.
Per districtes, la distribució de les
diferents taxes de natalitat del 1994 són
bastant desiguals respecte a la mitjana
del conjunt de la ciutat. En aquest sentit,
els districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Sant
Martí i Sants-Montjuïc presenten unes
Nota: els altres moviments són els que es produeixen els anys en què s’elaboren les rectificacions padronals. Els moviments
inclouen les altes per omisió i les baixes per inscripció indeguda en el Padró d’habitants.
Font: Padrons municipals d’habitants. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
taxes de natalitat lleugerament superiors
a la mitjana de la ciutat. En l’altre extrem,
els districtes de Nou Barris, Eixample i
Taula 2
Evolució del moviment natural a Barcelona, 1960-1994
Any
Naixements
Defuncions
Creixement natural
1960
1961
1962
1963
1964
1965
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
23.869
24.096
26.021
27.350
30.105
30.362
30.345
30.941
30.661
30.152
29.941
30.779
30.956
31.689
30.573
30.237
27.897
25.297
23.917
22.465
20.311
19.123
17.973
16.440
15.598
15.190
14.413
13.843
13.556
13.375
12.689
12.667
13.356
12.641
12.519
12.263
11.911
12.799
13.553
13.179
13.537
13.712
14.172
13.987
15.508
14.808
15.751
14.422
16.354
15.841
16.046
16.023
14.107
14.303
14.069
14.134
14.302
14.007
14.908
14.812
16.057
16.089
15.292
16.121
15.901
16.919
15.568
15.236
15.633
16.674
11.606
12.185
13.222
13.797
16.926
16.825
16.633
16.769
16.674
14.644
15.133
15.028
16.534
15.335
14.732
14.191
11.874
11.190
9.614
8.396
6.177
4.821
3.966
1.532
786
-867
-1.676
-1.449
-2.565
-2.526
-4.230
-2.901
-1.880
-2.992
-4.155
Ciutat Vella registren unes taxes lleugera-
Taxa de natalitat
15,4
15,3
16,2
16,7
17,9
18,5
18,2
18,0
17,6
17,1
17,3
17,6
17,5
17,7
16,9
17,0
15,6
13,9
12,6
11,8
11,1
10,9
10,2
9,3
8,8
8,6
8,5
8,1
7,9
7,8
7,5
7,7
8,2
7,7
7,7
Taxa de mortalitat
7,9
7,6
8,0
8,3
7,9
8,2
8,2
8,2
8,0
8,8
8,6
9,0
8,1
9,1
8,8
9,0
9,0
7,8
7,6
7,4
7,7
8,1
7,9
8,4
8,4
9,1
9,4
8,9
9,4
9,3
9,9
9,5
9,3
9,6
10,3
ment per sota de la mitjana de la ciutat
(gràfic 4). En comparació amb l’any passat, cal destacar l’increment de Sant
Martí i el decrement de Ciutat Vella.
Quan a les defuncions del 1994, cal
assenyalar el lleuger augment, tant en
termes absoluts com en taxa de mortalitat, respecte l’any anterior. No obstant
això, l’augment en termes absoluts no
pot ser considerat, de moment, com una
inflexió de la tendència, atès que aquesta
xifra és similar a les registrades en altres
anys. Quan a l’augment de la taxa de
mortalitat en relació amb els darrers
anys, aquesta no és atribuïble tant a
l’augment absolut com a la pèrdua de
població, la qual intervé a l’hora de confeccionar la taxa.
Com a consideració final, no cal
esperar canvis de tendència del creixement natural negatiu ni a curt ni a mitjà
termini, atès que la de la natalitat continuarà estancada o a la baixa, mentre que
la mortalitat es mantindrà estancada o
Font: Moviment natural. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
amb lleu tendència a l’alça, donat el pro-
111
gressiu envelliment de la població barce-
Gràfic 2
Evolució de les taxes de natalitat a Barcelona, 1960-1994
Taxa 0/00
lonina.
Consideracions sobre el moviment
migratori
% 20
16
El creixement migratori de la pobla12
ció pel 1994 continua sent negatiu, i
segueix les pautes marcades des del
8
1987. Durant el període 1987-1994, l’emigració ha suposat un volum de més de
4
218.000 sortides. L’any 1994 han abando-
Natalitat
1994
1992
1990
1988
1986
1984
1982
1980
1978
1976
1974
1972
1970
1968
1966
1964
1962
1960
0
nat la ciutat més de 36.000 persones
mentre que només n’hi han arribat
16.000. Això suposa un saldo migratori
Mortalitat
negatiu de 20.547, el més alt registrat fins
Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
ara, tot i que la proporció actual emigrant/immigrant (2,3 a 1) es manté estaTaula 3
Evolució de la taxa de fecunditat per edats a Barcelona, 1960-1994
Edat dones
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
bilitzada des del 1991 (taula 8).
Quan als perfils dels emigrants i els
1960
1970
1981
1986
1991
1992*
1993*
1994*
6,67
85,67
133,21
88,17
44,17
13,03
0,8
10,37
106,98
177,49
103,81
52,77
13,06
1,21
14,8
78,33
118,64
68,48
30,58
7,82
0,55
6,87
34,49
96,75
70,69
26,29
6,19
0,22
3,55
20,71
75
79,84
28,22
4,57
0,41
3,52
18,82
76,92
88,55
32,65
4,29
0,19
3,43
15,97
69,67
84,91
34,31
4,16
0,17
2,58
14,81
64,25
89,49
36,36
5,13
0,21
immigrants segons edat pel període
1987-1994, s’observa que els grups d’edat
amb més mobilitat són els compresos en
l’interval 20-34 anys, tant per uns com
pels altres. El saldo migratori negatiu
d’aquest període ha estat de gairebé
120.000 habitants, més del 40 % dels
* Estimació
Font: Moviment natural. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
quals són del grup de 20-39 anys; una
quarta part és dels grups de menys de 20
anys i de 40-64 anys; i la resta, menys
Taula 4
Altres indicadors de la natalitat, 1960-1994
Indicadors
Taxa fecunditat
Mitjana edat mare
% dones fertils
I.S.F. (1)
1960
56,3
28,8
24,1
1,9
1970
67,2
28,3
25,5
2,3
1981
48,2
27,5
23,8
1,6
d’un 10%, del grup de majors de 65 anys
(taules 9 i 10).
1986
37
28,7
24,1
1,2
1991
31
29,7
24,9
1,1
1992*
32,8
29,9
1,1
1993*
30,8
30,2
1,1
1994*
31
30,5
1,1
D’aquesta distribució es desprèn,
d’una banda, que les dues terceres parts
del saldo resultant corresponen a efectius pertanyents a grups d’edat potencialment actius des del punt de vista
* Estimació
(1) I.S.F.: Índex Sintètic de Fecunditat o nombre de fills per cada dona en edat fèrtil.
Font: Moviment natural. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
112
laboral; i d’altra, que més de la meitat del
saldo correspon a edats potencialment
fèrtils, amb repercussió en el creixement
natural de la població.
Taula 5
Evolució de la natalitat d’algunes ciutats europees
Cal tenir present el saldo del grup de
1988
1989
1990
1991
1992
1993
14,6
13,9
12,6
11,7
11,4
10,5
9,6
9,2
9,1
9,1
9,5
7,9
6,9
6,2
5,5
15,3
14,2
12,7
11,3
12,4
10,7
9,5
9,7
9,3
9,2
9,2
7,8
6,9
6,2
5,4
15,8
14,5
13,1
11,0
12,5
10,9
10,2
9,9
9,7
8,4
9,6
7,5
7,1
6,2
5,7
15,5
14,3
13,0
8,9
13,1
11,2
9,9
9,6
9,4
8,6
10,0
7,7
6,9
6,5
5,7
15,5
14,5
13,2
8,6
13,8
11,2
9,8
9,4
8,9
9,6
8,2
7,3
6,7
5,9
15,4
14,1
13,0
8,3
14,1
11,3
9,0
8,4
9,1
7,7
7,2
menys de 20 anys que abandona la ciutat
(25%), ja que contribueix a la reducció de
la base de la piràmide d’edats i, en conseqüència, a l’envelliment de la població
barcelonina.
Respecte al lloc de destinació de
l’emigració, tres quartes parts es dirigeixen a municipis de Catalunya i l’altra
quarta part a la resta d’Espanya. Cal dir
que aquesta proporció s’ha mantingut,
en línies generals, durant tot el període
1987-1994 (taula 11).
Oslo
Estocolm
Amsterdam
Berlín
Copenhague
Viena
Hamburg
Frankfurt
Múnic
Madrid
Budapest
Barcelona
Milà
Gènova
Bolonya
5,7
Font: Anuaris de les ciutats.
Pel que fa a l’emigració cap a Catalunya, el 70% s’instal·la a la Regió I (Baix
Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès
Taula 6
Naixements i taxes de natalitat per districtes, 1991-1994
Occidental i Vallès Oriental) en municiNaixements
pis situats a l’àrea metropolitana, o de la
Taxa natalitat
Districte
1991
1992
1993
1994
1991
1992
1993
1994
d’aquesta es concentra en cinc comuni-
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
621
2.076
1.392
691
1.257
962
1.378
1.397
1.176
1.717
684
2.121
1.483
758
1.380
1.020
1.497
1.377
1.226
1.810
706
2.052
1.400
715
1.289
979
1.345
1.334
1.141
1.680
657
1.953
1.462
697
1.251
1.005
1.342
1.263
1.09l
1.798
6,85
7,57
7,76
7,70
8,48
7,48
7,47
7,40
8,11
8,01
7,61
7,79
8,33
8,51
9,38
7,99
8,18
7,35
8,52
8,51
7,83
7,52
7,84
8,01
8,74
7,65
7,33
7,10
7,91
7,88
7,34
7,21
8,25
7,87
8,55
7,91
7,36
6,78
7,62
8,50
tats autònomes: Andalusia, Madrid,
Total
12.667
13.356
12.641
12.519
7,73
8,18
7,74
7,71
resta de la Regió I (taula 12). Un 11%
escull entre els altres municipis de la
província de Barcelona i la resta es dirigeix a les altres províncies catalanes.
L’emigració cap a la resta d’Espanya
(taula 13) representa una quarta part del
total. Gairebé les dues terceres parts
Comunitat Valenciana, Balears i Aragó.
Pel que fa a l’altre component del
Font: Moviment natural. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
moviment migratori, durant el període
1987-94 la immigració a Barcelona ha
mentre que l’altre 40% prové de la resta
cia segons comunitats autònomes revela
suposat un volum de 100.000 entrades,
d’Espanya i de l’estranger (taula 14).
que les que més efectius aporten són les
de les quals 16.000 s’han produït l’any
Quant als procedents de Catalunya, el
mateixes que més efectius reben de
1994, que ha estat el de major recepció
80% ve de la província de Barcelona i la
l’emigració barcelonina; és a dir: Andalu-
del període considerat.
resta de les altres províncies catalanes.
sia, Aragó, Comunitat Valenciana,
La immigració procedent de Cata-
Referent a la immigració que arriba
lunya representa gairebé el 60% del total,
de la resta d’Espanya, la seva procedèn-
113
Madrid i Balears (taula 15).
Gràfic 3
Evolució de la taxa de fecunditat per edats a Barcelona
Taula 7
Naixements per zones estadístiques, 1991-1994
Taxa 0/00
Naixements
180
Zona Estadística
1991
1992
1993
1994
130
135
102
254
232
880
312
239
413
247
15
291
70
154
615
576
115
910
322
25
683
279
556
602
220
569
131
142
101
310
275
860
339
213
434
256
10
279
97
180
661
638
120
990
351
39
721
299
596
642
259
543
121
148
115
322
279
843
288
234
408
236
15
337
78
159
575
611
104
902
353
34
693
286
543
583
219
522
101
152
109
295
249
807
296
213
388
280
20
301
80
169
612
569
128
876
337
38
725
280
558
557
227
469
700
128
698
136
685
127
662
132
444
90
462
106
74
90
412
223
566
426
428
109
484
136
69
113
452
249
572
424
435
85
426
124
71
80
417
223
501
459
391
91
417
95
97
86
483
221
536
472
12.667
13.356
12.641
12.519
160
140
120
100
80
60
40
20
1960
1970
1981
1986
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
0
1994
Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Gràfic 4
Taxa de natalitat per districtes, 1994
Taxa 0/00
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Total Taxa natalitat 1994
Sant Martí
Sant Andreu
Nou Barris
HortaGuinardó
Gràcia
SarriàSant Gervasi
Les Corts
SantsMontjuïc
Eixample
Ciutat Vella
0
1. Barceloneta
2. Parc
3. Gòtic
4. Raval
5. Sant Antoni
6. Esquerra Eixample
7. Dreta Eixample
8. Estació Nord
9. Sagrada Família
10. Poble-sec
11. Montjuïc
12. Zona Franca-Port
13. Font de la Guatlla
14. Bordeta-Hostafrancs
15. Sants
16. Les Corts
17. Pedralbes
18. Sant Gervasi
19. Sarrià
20. Vallvidrera-Les Planes
21. Gràcia
22. Vallcarca
23. Guinardó
24. Horta
25. Vall d’Hebron
26. VilapicinaTuró de la Peira
27. Roquetes-Verdum
28. Ciutat MeridianaVallbona
29. Sagrera
30. Congrés
31. Sant Andreu
32. Bon Pastor
33. Trinitat Vella
34. Fort Pius
35. Poblenou
36. Barris Besòs
37. Clot
38. Verneda
Total
Font: Moviment natural. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Font: Departament d’Estadística Ajuntament de Barcelona
114
Gràfic 5
Evolució dels immigrants i emigrants a Barcelona, 1960-1994
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
Immigrants
1994
1992
1990
1988
1986
1984
1982
1980
1978
1976
1974
1972
1970
1968
1966
1964
1962
1960
0
Emigrants
Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Font: Departament d’estadística. Ajuntament de Barcelona.
115
+ 65
60-64
55-59
50-54
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
0
10-14
0
5-9
5.000
0-4
5.000
+ 65
10.000
60-64
10.000
55-59
15.000
50-54
15.000
45-49
20.000
40-44
20.000
35-39
25.000
30-34
25.000
25-29
30.000
20-24
30.000
15-19
35.000
10-14
35.000
5-9
Gràfic 7
Perfil d’edats dels immigrants, 1987-1994
0-4
Gràfic 6
Perfil d’edats dels emigrants, 1987-1994
45-49
Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Taula 8
Evolució del moviment migratori a Barcelona, 1960-1994
Any
Immigrants
Emigrants
Saldo migratori
Emigrants/immigrants
1960
1961
1962
1963
1964
1965
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
24.738
24.608
37.312
43.455
44.296
39.364
25.861
27.484
19.695
18.541
20.982
9.848
15.591
15.994
15.285
12.586
10.386
10.621
6.961
8.850
8.919
5.218
5.598
9.269
11.198
13.214
8.932
10.365
11.310
12.900
14.962
8.746
11.466
14.178
15.865
8.716
4.157
16.524
23.651
26.426
19.680
9.256
16.782
21.874
20.652
15.218
7.041
13.054
14.123
17.292
11.567
9.640
13.840
14.773
15.769
16.780
8.790
15.236
20.134
21.103
21.824
15.919
21.374
24.593
26.813
28.936
20.793
27.065
32.556
36.412
16.022
20.451
20.788
19.804
17.870
19.684
16.605
10.702
-2.179
-2.071
5.764
2.807
2.537
1.871
-2.007
1.019
746
-3.219
-7.812
-6.919
-7.861
-3.572
-9.638
-10.865
-9.905
-8.610
-6.987
-11.009
-13.283
-13.913
-13.974
-12.047
-15.599
-18.378
-20.547
0,4
0,2
0,4
0,5
0,6
0,5
0,4
0,6
1,1
1,1
0,7
0,7
0,8
0,9
1,1
0,9
0,9
1,3
2,1
1,8
1,9
1,7
2,7
2,2
1,9
1,7
1,8
2,1
2,2
2,1
1,9
2,4
2,4
2,3
2,3
Taula 10
Perfil per grans grups d’edats dels
emigrants i immigrants, 1987-1994
Grups
d’edats
%
Emigrants
%
Immigrants
Saldo
migratori
22,8
46,7
22,0
8,5
22,8
51,3
17,9
7,9
-26.941
-50.976
-30.114
-10.719
100,0
100,0
-118.750
anys
0 a 19
20 a 39
40 a 64
65 i més
Total
Font: Moviment migratori. Departament d’Estadística.
Ajuntament de Barcelona.
Gràfic 8
Destinació dels emigrants de Barcelona,
1994
Font: Moviment migratori. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Taula 9
Perfil d’edats dels emigrants i immigrants a Barcelona, 1987-1994
Grups
d’edats
Emigrants
1987-1994
%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
+ de 65
12.666
12.243
12.132
12.699
23.991
34.389
25.777
17.993
13.288
9.866
7.978
8.314
8.564
18.642
5,8
5,6
5,6
5,8
11,0
15,7
11,8
8,2
6,1
4,5
3,7
3,8
3,9
8,5
218.542
100
Total
Immigrants
1987-1994
Estranger 2%
%
Saldo migratori
1987-1994
5.293
4.818
4.906
7.782
13.962
18.058
12.029
7.125
5.460
4.031
3.054
2.731
2.620
7.923
5,3
4,8
4,9
7,8
14,0
18,1
12,1
7,1
5,5
4,0
3,1
2,7
2,6
7,9
-7.373
-7.425
-7.226
-4.917
-10.029
-16.331
-13.748
-10.868
-7.828
-5.835
-4.924
-5.583
-5.944
-10.719
99.792
100
-118.750
Font: Moviment migratori. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
116
Resta d’Espanya
21%
Catalunya 77%
Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Taula 11
Destinació dels emigrants de Barcelona, 1987-1993
Any
Total
%
Catalunya
%
Resta d’Espanya
%
Estranger
%
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
21.374
24.593
26.813
28.936
20.793
27.065
32.556
36.412
100
100
100
100
100
100
100
100
15.471
18.017
19.385
21.301
14.800
20.226
24.921
28.173
72,4
73,3
72,3
73,6
71,2
74,7
76,5
77,4
5.493
6.152
6.983
7.179
5.529
6.261
7.048
7.545
25,7
25,0
26,0
24,8
26,6
23,1
21,6
20,7
410
424
445
456
464
578
587
694
1,9
1,7
1,7
1,6
2,2
2,1
1,8
1,9
Total
218.542
100
162.294
74,3
52.190
23,9
4058
1,9
Font: Moviment migratori. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Taula 12
Evolució de l’emigració a Catalunya, 1987-1994
Any
Total
%
Àrea Metrop.
%
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
15.471
18.017
19.385
21.301
14.800
20.226
24.921
28.173
100
100
100
100
100
100
100
100
5.289
6.356
6.850
7.166
5.077
6.554
8.006
9.219
34,2
35,3
35,3
33,6
34,3
32,4
32,1
32,7
Total
162.294
100
54.517
33,5
Resta Regió I
%
Resta Prov. BCN
%
Resta Catalunya
%
5.428
6.661
7.439
8.270
5.469
7.946
9.203
10.527
35,1
37,0
38,4
38,8
37,0
39,3
36,9
37,4
1.559
2.018
1.976
2.179
1.540
2.127
2.941
3.366
10,1
11,2
10,2
10,2
10,4
10,5
11,8
11,9
3.195
2.982
3.120
3.686
2.714
3.599
4.771
5.061
20,7
16,6
16,1
17,3
18,3
17,8
19,1
18,0
60.943
37,8
17.706
10,9
29.128
17,8
Font: Moviment migratori. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Taula 13
Evolució de l’emigració cap a la resta d’Espanya, 1987-1994.
Anys
Total
Andalusia
Madrid
Comunitat
Valenciana
Balears
Aragó
Resta de
comunitats
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
5.493
6.152
6.983
7.179
5.529
6.261
7.048
7.545
1.160
1.186
1.582
1.465
1.299
1.366
1.504
1.534
676
781
856
851
507
649
723
744
549
660
771
842
536
671
828
869
652
757
768
667
533
622
704
753
475
521
613
789
529
663
804
743
1.981
2.247
2.393
2.565
2.125
2.290
2.485
2.902
Total
52.190
11.096
5.787
5.726
5.456
5.137
18.988
Font: Moviment migratori. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
117
Taula 14
Evolució de la immigració per àmbits territorials, 1987-1994
Any
Total
Resta Prov. BCN
Resta Catalunya
Resta d’Espanya
Estranger
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
100
100
100
100
100
100
100
100
50,8
46,2
42,3
42,8
49,9
48,9
51,2
53,7
11,0
12,4
12,1
10,6
11,3
10,2
10,8
12,0
33,8
35,5
37,0
38,0
33,0
33,7
32,6
29,7
4,3
6,0
8,5
8,6
5,9
7,2
5,4
4,6
Total
100
45,1
11,5
36,3
7,1
Font: Moviment migratori. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Taula 15
Evolució dels immigrants a Barcelona, 1987-1994.
Any
Andalusia
Aragó
Comunitat Valenciana
Madrid
Castella-Lleó
Balears
Galícia
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
5,6
5,4
6,9
6,4
6,0
6,2
4,9
4,7
3,6
3,3
3,2
3,3
3,3
3,2
4,2
3,6
3,3
2,9
3,3
3,7
3,4
3,9
3,9
3,8
4,8
4,9
4,4
4,4
3,2
3,5
3,4
3,4
3,4
4,5
4,0
4,0
3,1
3,1
2,8
2,3
2,5
2,5
2,6
2,7
2,9
2,7
2,7
2,0
2,7
3,0
3,2
4,0
2,7
2,9
2,7
2,4
Font: Moviment migratori. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
118
LA DESTINACIO´ DE L’EMIGRACIO´ BARCELONINA
´ A UNA TIPOLOGIA DE MUNICIPIS
APROXIMACIO
Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona
MONOGRAFIES
En l’Informe sobre la Població de
d’aquests municipis en quatre grups que
fixat la seva residència a municipis del
Barcelona, que elabora anualment el
es poden definir per les següents caracte-
grup D, mentre que, en l’altre extrem,
Departament d’Estadística Municipal,
rístiques:
prop d’una quarta part ha anat a residir a
s’estudien els fluxos i el saldo migratori
Grup A: està format per municipis
municipis amb perfil del grup A. La resta
global de la ciutat. En aquest article
que presenten, en general, un percentat-
d’emigrants s’ha repartit, gairebé a parts
s’analitza amb més detall, pel seu interès
ge de titulats superiors per sobre de la
iguals, en municipis integrats als grups B
específic, només un dels valors que con-
mitjana de Catalunya; amb predomini
i C.
formen el saldo migratori: la població de
d’ocupats en el sector dels serveis i amb
• Comparant l’evolució d’aquesta
Barcelona que canvia de residència i, en
una renda per càpita clarament superior
emigració entre el període anterior i el
concret, els municipis de la província de
a la mitjana de Catalunya.
posterior al 1991 (any padronal) no
Barcelona receptors d’aquesta població.
Grup B: comprèn els municipis amb
s’observen, en línies generals, variacions
Durant el període 1987-1994, del
percentatges de titulats superiors, d’ocu-
en les distribucions de l’emigració rela-
total de persones que han abandonat la
pats en el sector dels serveis i de renda
cionades amb aquesta tipologia de
ciutat (218.542), prop del 60% han tingut
per càpita, lleugerament per sobre de les
municipis, tot i que a l’interior de cadas-
com a lloc de destinació la mateixa pro-
mitjanes respectives de Catalunya.
cun dels grups sí que hi ha petites
víncia de Barcelona, un 15% la resta de
Grup C: el formen municipis amb
Catalunya, un 24% la resta d’Espanya i
un percentatge de titulats superiors i de
un 2% l’estranger.
renda per càpita lleugerament inferior a
• D’acord amb aquesta tipologia,
diferències en alguns municipis que els
componen.
Per realitzar aquesta anàlisi s’han
les mitjanes respectives de Catalunya, i
sembla perfilar-se que l’emigració barce-
ordenat tots els municipis receptors de la
també amb un nombre important d’ocu-
lonina pot obeir a motivacions diferen-
província de Barcelona segons el volum
pats en el sector industrial.
ciades. D’una banda, la d’aquells resi-
de persones que hi han arribat durant
Grup D: grup de municipis amb
dents que abandonen la ciutat a la recer-
aquest període i que provenien de la ciu-
baix percentatge de titulats superiors,
ca d’una millor qualitat de vida, d’una
tat de Barcelona. Els 52 municipis selec-
amb nivell de renda per càpita clarament
millor oferta professional i, fins i tot,
cionats en aquest treball reben un 46%
inferior a la mitjana catalana i amb pre-
d’una fiscalitat més favorable als seus
del total de l’emigració barcelonina. A
domini d’ocupats en el sector de la
interessos (grups A i B). De l’altra, la
partir d’aquí s’ha realitzat una tipologia
indústria i construcció.
d’aquells que l’abandonen per raons de
d’aquests municipis tenint en compte
L’adscripció dels municipis a cada
tipus laboral i/o per problemes en
quatre variables socioeconòmiques:
grup no suposa que en totes les variables
a) nivell d’instrucció: titulats mitjans i
es donin les condicions expressades, sinó
• L’Hospitalet del Llobregat, Sant
superiors,
que a partir de la combinació de totes
Cugat del Vallès i Badalona són els prin-
b) activitat econòmica: ocupació per sec-
quatre i de forma global s’ha classificat
cipals receptors de l’emigració barceloni-
tors econòmics,
cada municipi en un dels quatre grups.
na, i configuren els vèrtexs d’un triangle
c) renda familiar disponible per càpita,
Hi ha, per tant, excepcions, com es pot
al voltant de Barcelona. En menor grau,
d) preu mitjà dels habitatges de nova
veure a les taules. D’acord amb aquesta
cal destacar Cerdanyola i Castelldefels.
construcció,
tipologia, es poden fer les següents con-
No obstant això, l’impacte que reben els
sideracions:
municipis receptors durant aquest perío-
De l’anàlisi d’aquestes variables per
l’adquisició d’un habitatge (grups C i D).
cadascun dels municipis, s’ha creat una
• Durant el període 1987-1994, prop
de no és el mateix a tot arreu; prenent
tipologia que ha suposat la integració
del 40% dels emigrants de Barcelona han
com a referència l’any 1991, l’Hospitalet
119
Nivell d’instrucció dels residents a municipis receptors d’emigrants, 1991
Municipis
de LLobregat i Badalona han rebut al voltant de 3 persones provinents de Barcelona per cada 100 residents, mentre que
Sant Cugat n’ha rebut prop de 17.
• Atenent a la distribució territorial
dels principals municipis catalans receptors d’aquesta emigració, i tal com es pot
observar a la taula de municipis, es
poden configurar set àrees d’acollida:
1) Municipis contigus a Barcelona
2) Sabadell-Terrassa
3) Mollet-Granollers
4) Alella-Mataró
5) Prat del Llobregat-Castelldefels
6) Sitges-Vilanova i la Geltrú
7) Corbera-Vallirana
A partir de l’evolució 1987-1994,
semblen dibuixar-se quatre àmbits
d’influència de diferent intensitat: dos de
tendència emergent, situats a les àrees
Prat-Castelldefels i Mollet-Granollers; i
dos de tendència a la baixa o a l’estancament que corresponen a les àrees de
Sabadell-Terrassa i Alella-Mataró.
1 Sant Cugat del Vallès
2 Cabrils
3 Sant Just Desvern
4 Alella
5 Ametlla del Vallès
6 Sant Quirze del Vallès
7 Vilassar de Mar
8 El Masnou
9 Sant Andreu de Llavaneres
10 Premià Dalt
11 Sitges
12 Corbera de Llobregat
13 Cervelló
14 Castelldefels
15 Premià de Mar
16 Arenys de Mar
17 La Garriga
18 Cerdanyola
19 Esplugues de Llobregat
20 Cardedeu
21 Granollers
22 Vallirana
23 Vilanova i la Geltrú
24 Sabadell
25 Terrassa
26 Palau de Plegamans
27 Sant Pere de Ribes
28 Cubelles
29 Sant Joan Despí
30 Gavà
31 Esparreguera
32 Mataró
33 Lliçà d’Amunt
34 Parets
35 Sant Feliu de Llobregat
36 Montcada i Reixac
37 Piera
38 Rubí
39 Cornellà
40 Mollet del Vallès
41 Hospitalet
42 Santa Perpètua de Mogoda
43 Prat del Llobregat
44 Barberà del Vallès
45 Badalona
46 Ripollet
47 Sant Boi de Llobregat
48 Sant Andreu Barca
49 Pineda Mar
50 Sant Adrià del Besòs
51 Viladecans
52 Santa Coloma Gramenet
Total Barcelona
Total província BCN
Total Catalunya
Total població (1)
34.157
2.564
11.078
6.075
2.930
7.695
10.565
16.178
3.701
5.805
11.879
4.654
4.686
28.893
20.010
9.875
8.371
49.399
42.973
8.000
45.785
5.775
41.031
169.538
140.845
6.448
11.744
2.798
22.272
31.039
11.124
89.440
4.878
9.576
32.547
23.198
5.335
43.867
76.858
35.889
248.328
14.588
56.287
27.087
139.879
23.477
68.530
12.653
14.229
30.097
42.257
119.458
1.507.504
4.186.026
5.441.582
% Tècnics mitjans
% Titulats superiors
22
23,8
21
22
21,5
18,2
20,3
20,6
17,5
18
17,6
19,9
20,2
18,5
18,6
14,1
13,4
15,9
17,4
14,1
16,8
17,7
13,1
15,5
15,1
16,6
11,1
12,5
15,7
15,6
12,9
12
15,6
14,7
15,3
14,6
13
13,6
15,7
13,5
15,7
13,6
13,8
13,3
14
13,3
14,3
12,9
9,9
12,7
13,8
12,7
21,8
17,3
16,5
17,3
16,3
14,8
13,6
11,6
9,9
9,8
9,7
9,2
8,9
8,8
8,7
8,2
8
6,4
6,4
5,9
5,9
5,6
5,4
5,2
5,2
4,9
4,8
4,7
4,6
4,4
4,1
3,9
3,6
3,5
3,3
3,3
3,2
3,2
3,2
3,1
3
2,9
2,9
2,8
2,8
2,7
2,7
2,6
2,6
2,4
2,2
2,2
2,1
2
1,8
11,4
6,8
6,4
Nota: Ordenació segons major proporció de titulats superiors.
(1) Població de dret de 10 i més anys
T.mitjans: FP, oficialia industrial, mestratge industrial, Batxillerat superior, BUP, COU i altres titulacions de grau mitjà.
T.Superiors: Arquitectura i enginy. tècniques o sup. i equivalents, diplomatures, llicenciatures, i altres estudis superiors.
Font: Cens de Població 1991. INE-IEC.
120
Municipis receptors d’emigranys segons població ocupada per sectors econòmics, 1991
Nombre
Municipis
1 Sitges
2 Sant Cugat del Vallès
3 Castelldefels
4 Cabrils
5 Alella
6 Sant Just Desvern
7 Corbera de Llobregat
8 Vilassar Mar
9 El Masnou
10 Sant Andreu de Llavaneres
11 Sant Quirze del Vallès
12 Cubelles
13 Sant Adrià del Besòs
14 Cervelló
15 Hospitalet
16 Ametlla del Vallès
17 Arenys de Mar
18 Cerdanyola
9 Vilanova i la Geltrú
20 Premia de Dalt
21 Esplugues de Llobregat
22 Prat del Llobregat
23 Badalona
24 Sant Pere Ribes
25 Pineda de Mar
26 Premià Mar
27 Santa Coloma de Gramenet
28 Cornellà
29 Sabadell
30 Gavà
31 Vallirana
32 Terrassa
33 Granollers
34 Barberà del Vallès
35 Viladecans
36 Sant Joan Despí
37 Sant Boi de Llobregat
38 Montcada i Reixac
39 Lliçà d'Amunt
40 Sant Feliu de Llobregat
41 Santa Perpètua de Mogoda
42 La Garriga
43 Palau de Plegamans
44 Mataró
45 Ripollet
46 Cardedeu
47 Esparreguera
48 Rubí
49 Piera
50 Mollet del Vallès
51 Sant Andreu de la Barca
52 Parets
Total
Total Prov. BCN
Total Catalunya
Total
Primari
Percentatge
Ind.+const.
Serveis
Primari
Ind.+const.
Serveis
4.877
15.726
12.062
1.177
2.691
4.950
2.117
4.685
7.090
1.604
3.778
1.069
11.340
2.162
100.559
1.336
4.146
20.682
15.922
2.473
18.310
22.590
73.660
4.920
5.802
5.802
46.041
30.815
68.763
12.250
2.542
54.753
20.487
11.275
17.070
9.770
26.947
9.376
2.131
13.575
6.275
3.824
3.063
37.389
9.690
3.588
4.455
19.006
2.134
15.077
5.496
4.440
78
104
101
51
81
32
24
452
150
129
28
29
100
29
349
56
361
39
596
117
53
334
420
148
238
238
134
118
217
199
13
216
221
39
310
94
324
42
69
93
65
58
65
824
31
141
45
86
120
74
39
49
1.474
5.965
4.627
417
989
2.040
893
1.583
3.004
596
1.691
459
5.126
980
47.042
574
1.604
9.830
7.050
1.087
8.890
10.972
37.316
2.382
2.769
2.769
24.250
16.238
36.284
6.310
1.350
29.403
10.928
6.102
9.274
5.392
14.833
5.248
1.154
7.756
3.656
2.229
1.767
21.748
5.823
2.068
2.723
11.834
1.233
9.491
3.516
2.869
3.325
9.657
7.334
709
1.621
2.878
1.200
2.650
3.936
879
2.059
581
6.114
1.153
53.168
706
2.181
10.813
8.276
1.269
9.367
11.284
35.924
2.390
2.795
2.795
21.657
14.459
32.262
5.741
1.179
25.134
9.338
5.134
7.486
4.284
11.790
4.086
908
5.726
2.554
1.537
1.231
14.817
3.836
1.379
1.687
7.086
781
5.512
1.941
1.522
2
1
1
4
3
1
1
10
2
8
1
3
1
1
0
4
9
0
4
5
0
1
1
3
4
4
0
0
0
2
1
0
1
0
2
1
1
0
3
1
1
2
2
2
0
4
1
0
6
0
1
1
30
38
38
35
37
41
42
34
42
37
45
43
45
45
47
43
39
48
44
44
49
49
51
48
48
48
53
53
53
52
53
54
53
54
54
55
55
56
54
57
58
58
58
58
60
58
61
62
58
63
64
65
68
61
61
60
60
58
57
57
56
55
54
54
54
53
53
53
53
52
52
51
51
50
49
49
48
48
47
47
47
47
46
46
46
46
44 .
44
44
44
43
42
41
40
40
40
40
38
38
37
37
37
35
34
791.762
1.729.314
2.255.430
8.023
22.406
82.959
405.608
792.222
1.001.828
378131
914686
1170643
1
1
4
51
46
44
48
53
52
Nota: Ordenació segons major proporció de població ocupada al sector serveis.
Font: Cens de Població 1991. INE-IEC.
121
Municipis receptors d’emigrants segons renda familiar disponible per
càpita, 1991 (RFDPC)
Municipis receptors d’emigrants segons preus de venda
dels habitatges, 1994-1995
Municipis
Municipis
RFPC 1991
1 Sant Just Desvern
2 Alella
3 Sant Cugat del Vallès
4 Premià de Dalt
5 Sitges
6 Cervelló
7 Corbera de Llobregat
8 Vilassar de Mar
9 Sant Quirze del Vallès
10 Palau de Plegamans
11 La Garriga
12 Lliçà d'Amunt
13 El Masnou
14 Castelldefels
15 Esplugues de Llobregat
16 Arenys de Mar
17 Granollers
18 Premià de Mar
19 Vallirana
20 Parets
21 Gavà
22 Cardedeu
23 Cerdanyola
24 Pineda de Mar
25 Sant Andreu de la Barca
26 Sant Pere de Ribes
27 Santa Perpètua de Mogoda
28 Sant Feliu de Llobregat
29 Mataró
30 Sant Joan Despí
31 Esparreguera
32 Terrassa
33 Piera
34 Montcada i Reixac
35 Sabadell
36 Vilanova i la Geltrú
37 Mollet del Vallès
38 Ripollet
39 Rubí
40 Viladecans
41 Barberà del Valles
42 Hospitalet
43 Prat del Llobregat
44 Sant Boi de Llobregat
45 Cornellà
46 Badalona
47 Santa Coloma de Gramanet
48 Sant Adrià de Besòs
49 Sant Andreu de Llavaneres
50 Cubelles
51 Ametlla del Vallès
52 Cabrils
1.917.509
1.903.968
1.843.418
1.623.020
1.593.479
1.576.036
1.639.413
1.535.187
1.533.520
1.512.539
1.507.373
1.504.198
1.486.714
1.475.364
1.419.547
1.413.750
1.407.057
1.378.272
1.361.067
1.337.708
1.314.8S3
1.308.826
1.304.335
1.301.643
1.294.787
1.286.539
1.259.525
1.256.661
1.255.513
1.251.627
1.247.929
1.245.669
1.225.702
1.219.194
1.207.799
1.203.016
1.192.024
1.179.589
1.176.392
1.170.760
1.168.610
1.167.523
1.164.701
1.154.142
1.145.202
1.144.236
1.088.401
1.079.890
_
_
_
_
Total
Barcelona
Catalunya
1.604.806
1.360.599
Nota: Ordenaciót segons major renda fami!iar disponible
per càpita.
Font: Martí Parellada i altres: L’Estimació de la renda familiar disponible a les comarques i municipis de Catalunya 1991. Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Finances. D.G.Programació Econòmica (ed.).
Juny 94
(milers ptes/m2)
Juny 95
(milers ptes/m2)
Increment
(95-94/94)
1 Sant Just Desvern
2 Sitges
3 Sant Cugat del Vallès
4 Esplugues de Llobregat
5 Hospitalet
6 Sant Feliu de Llobregat
7 Sant Joan Despí
8 Premià de Mar
9 El Masnou
10 Badalona
11 Cornellà
12 Prat de Llobregat
13 Granollers
14 Santa Coloma de Gramenet
15 Mataró
16 Sabadell
17 Cerdanvola
18 Castelldefels
19 Gavà
20 Terrassa
21 Barberà del Vallès
22 Vilanova i la Geltrú
23 Sant Adria del Besòs
24 Sant Boi de Llobregat
25 Ripollet
26 Mollet del Vallès
27 Montcada i Reixac
28 Corbera de Llobregat
29 Viladecans
30 Rubí
31 Sant Pere de Ribes
32 Palau de Plegamans
33 Alella
34 Premià de Dalt
35 Cervelló
36 Vilassar de Mar
37 Sant Quirze del Vallès
38 La Garriga
39 Lliçà d'Amunt
40 Arenys de Mar
41 Vallirana
42 Parets
43 Cardedeu
44 Pineda de Mar
45 Sant Andreu de la Barca
46 Santa Perpètua de Mogoda
47 Esparreguera
48 Piera
49 Sant Andreu de Llavaneres
50 Cubelles
51 Ametlla del Vallès
52 Cabrils
199,5
175,9
167,3
159,1
149,1
152,3
142
139,5
139
134,5
133,6
121,5
123,6
132,3
125,5
130
128,2
126,8
126
121,8
117,5
120,9
116,8
116,8
114
114
107
108,2
108,2
106,5
105
-
201
180,5
169,1
160,9
155,9
155
148
144,5
143
139,1
137,3
134,5
132,3
131,8
130,9
130,9
130
128,6
126
125
123
120,9
119,5
119,5
116
115,5
111
110,5
110,5
109
108,5
-
0,8
2,6
1,1
1,1
4,6
1,8
4,2
3,6
2,9
3,4
2,8
10,7
7
-0,4
4,3
0,7
1,4
1,4
0
2,6
4,7
0
2,3
2,3
1,8
1,3
3,7
2,1
2,1
2,3
3,3
-
Barcelona
Provincia BCN
Catalunya
225
158,4
142,9
235,4
164,4
147,9
4,6
3,8
3,5
Nota: Ordenació segons la mitjana del preu de venda (milers de pts/m2) dels habitatges de nova construcció, a juny 1995.
Fonts: Boletín ST Mercado Inmobiliario, núm. 9. Sociedad de Tasacion, SA.
122
Municipis de la província de Barcelona receptors d’emigrants (1987-1994) segons classificació de municipis
Municipis
%
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
Total
Grup A
1 Sant Cugat del Vallès
2 El Masnou
3 Vilassar de Mar
4 Sitges
5 Sant Quirze del Vallès
6 Corbera de Llobregat
7 Sant Just Desvem
8 Alella
9 Sant Andreu de Llavaneres
10 Cabrils
11 Premià de Dalt
12 Ametlla del Vallès
2.643
779
320
249
192
252
139
129
222
90
120
79
72
2.775
738
441
250
173
216
182
151
163
101
120
124
116
2.613
701
255
283
211
187
204
146
185
121
107
125
88
2.855
729
345
221
214
175
189
173
203
117
158
131
200
1.852
470
200
235
186
128
114
158
51
115
83
57
55
2.950
839
319
439
263
195
146
188
115
136
110
86
114
3.447
1021
371
395
412
114
208
181
144
187
121
168
125
4.010
1209
348
420
470
177
258
229
195
208
148
192
156
23.145
6.486
2.599
2.492
2.121
1.444
1.440
1.355
1.278
1.075
967
962
926
23,1
28
11,2
10,8
9,2
6,2
6,2
5,9
5,5
4,6
4,2
4,2
4
Grup B
13 Castelldefels
14 Premià de Mar
15 Esplugues de Llobregat
16 Palau de Plegamans
17 Lliça d’Amunt
18 Cervelló
19 Cardedeu
20 Cubelles
21 Arenys de Mar
22 La Garriga
1.564
368
291
287
177
79
135
32
79
70
46
2.194
521
399
440
236
126
160
124
68
74
46
2.030
524
334
378
266
129
117
116
53
66
47
2.266
482
447
367
335
135
127
113
112
106
42
1.520
281
210
246
209
149
75
125
85
73
67
2.143
447
374
250
266
179
141
156
133
140
57
2.376
631
390
261
245
180
100
146
149
169
105
2.835
853
433
322
248
190
170
142
181
142
154
16.928
4.107
2.878
2.551
1.982
1.167
1.025
954
860
840
564
16,9
24,3
17
15,1
117
6,9
6,1
5,6
5,1
5
3,3
Grup C
23 Cerdanyola
24 Sabadell
25 Terrassa
26 Sant Pere de Ribes
27 Vilanova i la Geltrú
28 Granollers
29 Sant Joan Despí
30 Gavà
31 Pineda de Mar
32 Mataró
33 Parets
34 Vallirana
35 Esparreguera
36 Piera
1.846
475
154
103
99
103
131
96
106
154
87
102
94
91
51
2.179
463
251
169
117
95
199
193
116
96
122
100
103
84
71
2.646
537
301
207
169
176
198
182
122
154
166
127
115
105
87
2.703
567
305
272
175
172
178
169
156
107
164
129
126
103
80
2.077
413
211
223
155
139
192
71
129
113
115
80
84
87
65
2.789
549
261
260
207
224
180
175
206
140
142
138
133
108
66
3.339
558
337
323
278
278
201
243
233
189
165
145
163
133
93
3.876
644
329
421
301
312
167
290
317
199
161
240
152
193
150
21.455
4.206
2.149
1.978
1.501
1.499
1.446
1.419
1.385
1.152
1.122
1.061
970
904
663
21,4
19,6
10
9,2
7
7
6,7
6,6
6,5
5,4
5,2
4,9
4,5
4,2
3,1
Grup D
3.711
37 Hospitalet
865
38 Badalona
512
39 Sta. Coloma de Gramenet
318
40 Rubí
350
41 Mollet del Vallès
118
42 Prat del Llobregat
242
43 Sant Adrià del Besòs
167
44 Barberà del Vallès
226
45 Santa Perpètua de Mogoda
253
46 Viladecans
129
47 Cornellà
127
48 Ripollet
98
49 Sant Boi de Llobregat
50
50 Montcada i Reixac
106
51 Sant Andreu de la Barca
86
52 Sant Feliu de Llobregat
64
4.595
1.039
549
498
321
412
297
243
263
193
145
141
119
75
118
114
68
4.979
1.079
654
540
387
328
285
207
211
158
210
158
187
185
217
89
84
5.133
1.235
698
428
400
304
281
258
225
197
195
208
183
126
215
87
93
3.509
773
452
342
182
185
179
167
111
147
181
154
216
193
108
69
50
4.457
1.016
611
379
274
207
231
240
166
199
269
181
201
172
110
98
103
5.692
1.381
967
478
357
306
217
238
213
210
203
253
203
235
169
135
127
6.525
1.512
1.003
495
329
590
249
271
276
299
267
248
195
275
232
150
134
38.601
8.900
5.446
3.478
2.600
2.450
1.981
1.791
1.691
1.656
1.599
1.470
1.402
1.311
1.275
828
723
38,6
23,1
14,1
9
6,7
6,3
5,1
4,6
4,4
4,3
4,1
3,8
3,6
3,4
3,3
2,1
1,9
9.764
11.743
12.268
12.957
8.958
12.339
14.854
17.246
100.129
79,5
63,1
78,1
65,2
75,4
63,3
73,6
60,8
74,1
60,5
74,2
61
73,7
59,6
74,6
61,2
75,2
61,7
Total
% sobre prov. BCN
% sobre Catalunya
Nota: Ordenació dins de cada tipologia, segons major nombre d’emigrants en el període 1987-1994.
Font: Moviments Migratoris. Departament d’Estadistica. Ajuntament de Barcelona.
123
Emigrants a municipis de la província de Barcelona, 1987-1994
Municipis
Hospitalet
Sant Gugat del Vallès
Badalona
Castelldefels
Cerdanyola
Mollet del Vallès
Sta. Coloma de Gramenet
Sitges
Premià de Mar
Terrassa
Vilassar de Mar
El Masnou
Rubí
Sabadell
Esplugues de Llobregat
Gavà
Vilanova i la Geltrú
Sant Pere de Ribes
Sta. Perpètua de Mogoda
Sant Joan Despí
Barbera del Vallés
Sant Boi de Llobregat
Sant Adrià del Besòs
Viladecans
Corbera de Llobregat
Prat del Llobregat
Cornellà
Palau de Plegamans
Parets
Montcada i Reixac
Sant Just Desvern
Sant Andreu de Llavaneres
Pineda de Mar
Ripollet
Alella
Esparreguera
Premià de Dalt
Lliça d'Amunt
Cubelles
Sant Quirze del Vallès
Cervelló
Granollers
Mataró
Ametlla del Vallés
La Garriga
Vallirana
Sant Andreu de la Barca
Piera
Cabrils
Cardedeu
Arenys de Mar
Sant Feliu de Llobregat
Total
% sobre prov. BCN
% sobre Catalunya
% sobre total emigrants
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
Total
865
779
512
368
475
118
318
192
291
103
249
320
350
154
287
106
103
99
253
96
226
50
167
129
139
242
127
177
102
106
129
90
154
98
222
91
79
79
79
252
135
131
87
72
46
94
86
51
120
32
70
64
1.039
738
549
521
463
412
498
173
399
169
250
441
321
251
440
116
95
117
193
193
263
75
243
145
182
297
141
236
100
118
151
101
96
119
163
84
124
126
68
216
160
199
122
116
46
103
114
71
120
124
74
68
1.079
701
654
524
537
328
540
211
334
207
283
255
387
301
378
122
176
169
158
182
211
185
207
210
204
285
158
266
127
217
146
121
154
187
185
105
125
129
53
187
117
198
166
88
47
115
89
87
107
116
66
84
1.235
729
698
482
567
304
428
214
447
272
221
345
400
305
367
156
172
175
197
169
225
126
258
195
189
281
208
335
129
215
173
117
107
183
203
103
131
135
112
175
127
178
164
200
42
126
87
80
158
113
106
93
773
470
452
281
413
185
342
186
210
223
235
200
182
211
246
129
139
155
147
71
111
193
167
1,81
114
179
154
209
80
108
158
115
113
216
51
87
57
149
85
128
75
192
115
55
67
84
69
65
83
125
73
50
1.016
839
611
447
549
207
379
263
374
260
439
319
274
261
250
206
224
207
19
175
166
172
240
269
146
231
181
266
138
110
188
136
140
201
115
108
86
179
133
195
141
180
142
114
57
133
98
66
110
156
140
103
1.381
101
967
631
558
306
478
412
390
323
395
371
357
337
261
233
278
278
210
243
213
235
238
203
208
217
253
245
145
169
181
187
189
203
144
133
168
180
149
114
100
201
165
125
105
163
135
93
121
146
169
127
1.512
1.209
1.003
853
644
590
495
470
433
421
420
348
329
329
322
317
312
301
299
290
276
275
271
267
258
249
248
248
240
232
229
208
199
195
195
193
192
190
181
177
170
167
161
156
154
152
150
150
148
142
142
134
8.900
6.486
5.446
4.107
4.206
2.450
3.478
2.121
2.878
1.978
2.492
2.599
2.600
2.149
2.551
1.385
1.499
1.501
1.656
1.419
1.691
1.311
1.791
1.599
1.440
1.981
1.470
1.982
1.061
1.275
1.355
1.075
1.152
1.402
1.278
904
962
1.167
860
1.444
1.025
1.446
1.122
926
564
970
828
663
967
954
840
723
9.764
79,5
63,1
45,7
11.743
78.1
65,2
47,7
12.268
75,4
63,3
45,8
12.957
73,6
60,8
44,8
8.958
74,1
60,5
43,1
12.339
74,2
61
45,6
14.854
73,7
59,6
45,6
17.246
74,6
61,2
47,4
100.129
75,2
61,7
45,8
Nota: Els municipis estan ordenats segons les dades del 1994.
Font: Moviment migratori. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
124
MONOGRAFIES
L’ESCOLARITZACIO´ A BARCELONA
DADES
DEL CURS
94/95
FRANCESC ÍÑIGUEZ I ÀVILA. Institut Municipal d’Educació de Barcelona
El maig de 1995, en el número 3
relatiu del sector públic i del sector privat
nuar la sèrie iniciada en el núm. 3. Les
d’aquesta mateixa revista (en la secció
en cada nivell educatiu, els desequilibris
taules que presentem recullen xifres
“perfil social”) va aparèixer un article que
entre l’oferta i la demanda i les diferèn-
d’escolarització a la ciutat de Barcelona
portava com a títol L’escolarització a Bar-
cies entre els districtes de la ciutat.
en els nivells de: Educació Infantil 1r
celona. Allà analitzàvem les taxes d’esco-
En aquesta ocasió exposem dades
cicle (0 a 2 anys), Educació Infantil 2n
larització de la ciutat, la presència i el pes
del curs escolar 94-95 per tal de conti-
cicle (3 a 5 anys), Educació Primària (6 a
Taula 1
Escolarització a la ciutat de Barcelona en el nivell d’Educació Infantil, 1r. Cicle. Curs 1994-95
Centres
Unitats
Alumnes
Alumn./aula
Proporció
Taxa
Escola Pública
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
5
2
9
2
1
1
8
9
3
4
44
25
8
42
11
4
3
37
46
16
21
213
283
104
479
121
45
33
401
530
202
242
2.440
(+5)
(+3)
(+8)
(-38)
(0)
(0)
(+6)
(-11)
(+2)
(-5)
(-30)
11,32
13
11,4
11
11,25
11
10,84
11,52
12,63
11,52
11,46
65%
4%
38%
16%
3%
4%
25%
47%
22%
17%
20%
14%
2%
11%
6%
1%
1%
10%
13%
6%
5%
6%
(+0,2)
(+0,0)
(+0,2)
(-1,5)
(0)
(0)
(+0,2)
(+0,3)
(+0,2)
(-0,2)
(-0,1)
Escola Privada
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
7
71
30
26
54
35
42
42
30
32
353
10
171
62
47
96
61
100
588
54
81
724
151
2301
787
629
1260
742
1182
(0)
736
1208
9.584
(0)
(+6)
(-10)
(0)
(+10)
(+18)
(0)
14
(-20)
(-17)
(-13)
15,1
13,46
12,69
13,38
13,13
12,16
11,82
53%
13,63
14,91
13,24
35%
96%
62%
84%
97%
96%
75%
15%
78%
83%
80%
7%
38%
18%
29%
32%
25%
28%
(+0,6)
21%
23%
25%
(0)
(-0,3)
(-0,2)
(+0,8)
(-0,4)
(+0,1)
(+0,1)
Total
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
12
73
39
28
55
36
50
35
33
36
397
35
179
104
58
100
64
137
88
70
102
937
(+5)
(+9)
(-2)
(-38)
(+10)
(+18)
(+6)
(-11)
(-18)
(-22)
(-43)
12,4
13,44
12,17
12,93
13,05
12,11
11,55
12,7
13,4
14,22
12,83
2047
6125
4345
2168
3919
3004
4184
3973
3458
5288
38.511
21%
39%
29%
35%
33%
26%
38%
28%
27%
27%
31%
(+0,2)
(-0,3)
(+0,0)
(-0,7)
(-0,5)
(+0,1)
(+0,2)
(+0,8)
(+0,0)
(-1,3)
(-0,2)
(1)
(1)
434
2405
1266
750
1305
775
1583
1118
938
1450
12.024
(1)
(1)
Entre parèntesis s'indica la variació respecte del curs 93/94.
Proporció: alumnes sector sobre total alumnes (en %). Taxa: alumnes sector sobre total cens (en %).
Dades municipals: Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Dades Diputació: Diputació de Barcelona. Altres: Delegació Territorial d'Ensenyament
(1) En procés d'actualització.
125
(-0,1)
(-1,1)
(-0,1)
13 anys), Educació Secundària Obligatò-
d’infants, guarderies o escoles bressol.
tori (Educació Infantil 2n cicle, Primària i
ria (12 a 15 anys), Batxillerat i COU (14 a
D’aquests 12.000 infants, només un 20%
EGB) l’escolaritat és completa des de fa
17 anys) i Formació Professional (14 a 18
té accés a un dels 44 centres públics que
temps, amb una taxa que supera el 100%.
anys).
hi ha a la ciutat. El 80% restant assisteix a
Actualment el nombre d’alumnes baixa
centres de titularitat privada.
força d’un curs a l’altre, a conseqüència
Quasi una tercera part dels nens i
nenes de 0 a 2 anys assisteix a les llars
En els nivells d’ensenyament obliga-
del descens en el nombre de naixements
Taula 2
Escolarització a la ciutat de Barcelona en el nivell d’Educació Infantil, 2n. Cicle. Curs 1994-95
Centres
Unitats
Alumnes
Alumn./aula
Proporció
Taxa
Escola Pública
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
12
8
23
6
7
13
23
16
27
158
45
39
87
28
33
47
87
63
124
646
892
945
1.836
652
778
1.059
1.781
1.337
2.628
13.762
(-11)
(+139)
(+89)
(-3)
(+82)
(+30)
(+86)
(-7)
(+47)
(+505)
19,82
24,23
21,1
23,29
23,58
22,53
19,15
21,22
21,19
21,3
55%
17%
46%
25%
12%
40%
48%
41%
52%
35%
52%
17%
42%
28%
22%
38%
45%
38%
51%
37%
(-4,0)
(+2,4)
(+1,3)
(+0,9)
(+2,4)
(-0,1)
(+2,1)
(+0,7)
(+2,2)
(+1,4)
Escola Privada
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
12
86
37
35
80
31
55
33
31
40
440
36
220
102
89
285
76
126
91
92
112
1.229
724
4.501
2.170
1.909
5.904
1.557
2.564
1.963
1.950
2.382
25.624
(-43)
(-170)
(-141)
(-373)
(+605)
(-26)
(-74)
(+108)
(-71)
(-75)
(-260)
20,11
20,46
21,27
21,45
20,72
20,49
20,35
21,57
21,2
21,27
20,85
45%
83%
54%
75%
88%
60%
58%
52%
59%
48%
65%
42%
80%
49%
83%
169%
56%
64%
49%
56%
46%
69%
(-5,3)
(-3,4)
(-4,1)
(-12,7)
(+17,8)
(-2,7)
(-1,2)
(+2,7)
(-0,7)
(-0,3)
(-0,6)
Total
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
24
94
60
41
87
44
78
56
47
67
598
81
259
189
117
318
123
213
184
155
236
1.875
1.616
5.446
4.006
2.561
6.682
2.616
4.418
3.744
3.287
5.010
39.386
(-54)
(-31)
(-52)
(-376)
(+687)
(+4)
(-21)
(+194)
(-78)
(-28)
(+245)
19,95
21,03
21,2
21,89
21,01
21,27
20,74
20,35
21,21
21,23
21,01
1.719
5.659
4.387
2.308
3.502
2.804
4.022
4.001
3.506
5.128
37.036
94%
96%
91%
111%
191%
93%
110%
94%
94%
98%
106%
(-9,3)
(-1,1)
(-2,8)
(-11,9)
(+20,3)
(-2,7)
(+0,6)
(+4,8)
(0)
(+1,9)
(+0,8)
Entre parèntesis s'indica la variació respecte del curs 93/94.
Proporció: alumnes sector sobre total alumnes (en %). Taxa: alumnes sector sobre total cens (en %).
Dades municipals: Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Dades diputació: Diputació de Barcelona. Altres: Delegació Territorial d'Ensenyament.
126
dels anys 80. Aquest descens afecta igual-
públics, en què l’efecte positiu de la
Novament es posa de manifest un
ment els centres públics i els privats i
implantació de les aules de 3 anys fa que
cert desequilibri entre les taxes d’escola-
suposa quasi 8.000 alumnes menys que
es compensi la tendència a la disminució
rització dels diferents districtes, produït
el curs anterior en el nivell de primària i
d’alumnes i fins i tot es produeix un
sobretot pels llargs desplaçaments entre
EGB. Cal remarcar que això no succeeix
increment de 505 alumnes en relació al
el domicili i l’escola i també per la distri-
en el cas del parvulari dels centres
curs 93/94.
bució irregular dels centres dins la ciutat.
Taula 3
Escolarització a la ciutat de Barcelona en el nivell de Primària i EGB. Curs 1994-95
Centres
Unitats
Alumnes
Alumn./aula
Proporció
Taxa
Escola Pública
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
12
8
24
6
8
14
24
28
16
27
167
136
112
247
78
87
136
252
285
200
359
1.892
2.650
2.880
5.232
1.989
2.064
3.212
5.530
5.478
4.364
7.749
41.148
(-284)
(+28)
(-392)
(-65)
(+4)
(-128)
(-298)
(-497)
(-345)
(-459)
(-2436)
19,49
25,71
21,18
25,5
23,72
23,62
21,94
19,22
21,82
21,58
21,75
49%
17%
51%
22%
10%
38%
38%
45%
40%
53%
33%
58%
17%
38%
27%
20%
38%
42%
40%
36%
46%
35%
(-3,2)
(+0,9)
(-0,9)
(+0,5)
(+0,7)
(+0,5)
(+0,4)
(-0,6)
(-0,6)
(-0,2)
(-0,2)
Escola Privada
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
10
38
19
14
56
15
24
21
17
22
236
116
493
180
237
757
189
329
246
222
245
3.014
2.731
13.932
4.968
6.973
19.569
5.261
9.124
6.681
6.457
6.958
82.654
(-248)
(-774)
(-367)
(-646)
(-176)
(-676)
(-530)
(-689)
(-746)
(-616)
(-5468)
23,54
28,26
27,6
29,42
25,85
27,84
27,73
27,16
29,09
28,4
27,42
51%
83%
49%
78%
90%
62%
62%
55%
60%
47%
67%
59%
82%
36%
94%
192%
62%
70%
49%
54%
42%
71%
(-2,4)
(-1,0)
(-0,8)
(-3,4)
(+4,8)
(-4,4)
(+0,4)
(-1,3)
(-2,7)
(-1,3)
(-0,8)
Total
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
22
46
43
20
64
29
48
49
33
49
403
252
605
427
315
844
325
581
531
422
604
4.906
5.381
16.812
10.200
8.962
21.633
8.473
14.654
12.159
10.821
14.707
123.802
(-532)
(-746)
(-759)
(-711)
(-172)
(-804)
(-828)
(-1186)
(-1091)
(-1075)
(-7904)
21,35
27,79
23,89
28,45
25,63
26,07
25,22
22,9
25,64
24,35
25,23
4.603
17.023
13.659
7.404
10.195
8.422
13.095
13.578
12.068
16.746
116.793
117%
99%
75%
121%
212%
101%
112%
90%
90%
88%
106%
(-5,6)
(-0,1)
(-1,7)
(-2,9)
(+5,5)
(-3,9)
(+0,8)
(-2,0)
(-3,2)
(-1,6)
(-0,9)
Entre parèntesis s'indica la variació respecte del curs 93/94
Proporció: alumnes sector sobre total alumnes (en %). Taxa: alumnes sector sobre total cens (en %)
Dades municipals: Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Dades diputació: Diputació de Barcelona. Altres: Delegació Territorial d'Ensenyament.
127
Sarrià-Sant Gervasi és el districte que rep
El curs 96/97 s’implantarà de forma
del 3r curs. Com es pot veure, el curs
més alumnes, amb una taxa d’escolarit-
generalitzada i desapareixeran els cursos
94/95 uns 4.400 alumnes cursaven ESO
zació del 212%.
7è i 8è d’EGB. Les dades que es recullen
(el 6% de la població d’aquesta edat) i es
El nivell d’Educació Secundària
corresponen als centres que han avançat
repartien a parts iguals entre els centres
Obligatòria (ESO) acull els nois i noies de
en l’aplicació de l’ESO, encara que la
públics i privats.
12 a 15 anys i és d’escolaritat obligatòria.
majoria d’ells només ho han fet a partir
El 80% dels nois i noies més grans
Taula 4
Escolarització a la ciutat de Barcelona en el nivell d’ESO. Curs 1994-95
Centres
Alumnes
Proporció
Taxa
Escola Pública
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
2
1
1
–
1
–
3
3
2
1
14
202
134
35
–
258
–
578
445
254
241
2.147
(+61)
(+2)
(+13)
(0)
(-22)
(0)
(+1)
(+87)
(+36)
(-12)
(+166)
30%
100%
4%
–
34%
–
100%
100%
38%
65%
49%
7%
1%
0%
0%
4%
0%
7%
5%
3%
2%
3%
(+2,6)
(+0,1)
(+0,2)
(0)
(-0,1)
(0)
(+0,6)
(+1,3)
(+0,7)
(+0,0)
(+0,4)
Escola Privada
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
3
–
1
–
2
–
–
–
2
1
9
480
–
753
–
501
–
–
–
409
129
2.272
(-66)
(0)
(+5)
(0)
(-317)
(0)
(0)
(0)
(+409)
(+129)
(+160)
70%
0%
96%
–
66%
–
0%
0%
62%
35%
51%
17%
0%
9%
0%
8%
0%
0%
0%
5%
1%
3%
(-0,8)
(0)
(+0,6)
(0)
(-4,6)
(0)
(0)
(0)
(+5,3)
(+1,2)
(+0,4)
Total
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
5
1
2
0
3
0
3
3
4
2
23
682
134
788
0
759
0
578
445
663
370
4.419
(-5)
(+2)
(+18)
(0)
(-339)
(0)
(+1)
(+87)
(+445)
(+117)
(+326)
2.808
10.240
8.057
4.562
6.015
5.224
8.582
9.169
7.695
10.383
72.735
24%
1%
10%
0%
13%
0%
7%
5%
9%
4%
6%
(+1,7)
(+0,1)
(+0,7)
(0)
(-4,7)
(0)
(+0,6)
(+1,3)
(+6,0)
(+1,3)
(+0,8)
Entre parèntesis s'indica la variació respecte del curs 93/94.
Taxa: alumnes sector sobre total cens (en %).
Dades municipals: Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Dades Diputació: Diputació de Barcelona. Altres: Delegació Territorial d'Ensenyament.
128
de 14 anys escullen la via del Batxillerat
que opten per alguna de les diferents
rat baixa (671 alumnes menys). Al marge
un cop acabada l’etapa d’escolaritat obli-
modalitats de Formació Professional. No
d’aquesta tendència, els centres públics
gatòria. Encara que aquesta xifra es
obstant això, la comparació amb el curs
guanyen alumnes tant a Batxillerat com a
reduiria si es descomptessin els alumnes
anterior sembla indicar que la demanda
Formació Professional (2.000 alumnes
que tenen més de 17 anys perquè han
de Formació Professional puja (726
més en total) i els centres privats en per-
repetit algun curs, és quasi el doble dels
alumnes més) mentre que la de Batxille-
den (1.945 alumnes menys).
Taula 5
Escolarització a la ciutat de Barcelona en el nivell de Batxillerat i COU. Curs 1994-95
Centres
Alumnes
Proporció
Taxa
Escola Pública
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
4
5
4
3
5
3
8
8
3
8
51
1.687
3.835
2.523
2.038
3.379
1.048
4.649
3.159
1.512
5.051
28.881
(-99)
(-276)
(-64)
(-40)
(-49)
(+16)
(+2.254)
(-379)
(+34)
(-271)
(+1.126)
46%
30%
59%
36%
24%
30%
56%
74%
38%
79%
43%
51%
33%
28%
40%
50%
18%
45%
29%
18%
43%
35%
(+0,3)
(-0,2)
(+0,8)
(+1,5)
(+3,7)
(+1,5)
(+23,8)
(-1,2)
(+1,1)
(+0,4)
(+3,5)
Escola Privada
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
10
25
6
10
45
10
12
5
9
7
139
2.007
9.022
1.750
3.607
10.481
2.460
3.626
1.114
2.456
1.306
37.829
(-338)
(-585)
(-136)
(-344)
(+308)
(-443)
(-212)
(+22)
(-44)
(-25)
(-1.797)
54%
70%
41%
64%
76%
70%
44%
26%
62%
21%
57%
61%
77%
20%
71%
156%
42%
35%
10%
29%
11%
46%
(-5,9)
(+0,2)
(-0,4)
(-2,4)
(+17,7)
(-4,1)
(+1,0)
(+0,9)
(+0,6)
(+0,5)
(+0,9)
Total
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barri
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
14
30
10
13
50
13
20
13
12
15
190
3.694
12.857
4.273
5.645
13.860
3.508
8.275
4.273
3.968
6.357
66.710
(-437)
(-861)
(-200)
(-384)
(+259)
(-427)
(+2.042)
(-357)
(-10)
(-296)
(-671)
3295
11692
8907
5098
6730
5884
10292
10835
8591
11675
82999
112%
110%
48%
111%
206%
60%
80%
39%
46%
54%
80%
(-5,7)
(+0,0)
(+0,3)
(-1,0)
(+21,4)
(-2,5)
(+24,7)
(-0,2)
(+1,7)
(+0,9)
(+4,4)
Entre parèntesis s'indica la variació respecte del curs 93/94.
Taxa: alumnes sector sobre total cens (en %).
Dades municipals: Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Dades diputació: Diputació de Barcelona. Altres: Delegació Territorial d'Ensenyament.
129
Taula 6
Escolarització a la ciutat de Barcelona en el nivell de FP, FTP i FPA. Curs 1994-95
Centres
Alumnes
Proporció
Taxa
Escola Pública
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
3
2
2
–
2
–
4
4
2
4
23
365
3.267
1.882
–
394
–
2.308
2.302
990
2.072
13.580
(+96)
(+3)
(+307)
(0)
(-7)
(0)
(-45)
(+77)
(+423)
(+20)
(+874)
8%
36%
38%
0%
9%
0%
68%
36%
21%
36%
29%
9%
22%
16%
0%
4%
0%
17%
16%
9%
14%
13%
(+2,6)
(+1,4)
(+3,2)
(0)
(+0,3)
(0)
(+0,8)
(+1,5)
(+4,1)
(+0,8)
(+1,5)
Escola Privada
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
10
33
13
7
14
4
9
10
10
9
119
4.092
5.742
3.039
1.824
4.079
1.143
1.088
4.146
3.796
3.659
32.608
(-498)
(+425)
(0)
(-101)
(+110)
(-27)
(+96)
(-165)
(+572)
(-560)
(-148)
92%
64%
62%
100%
91%
100%
32%
64%
79%
64%
71%
96%
38%
26%
27%
46%
15%
8%
29%
35%
24%
30%
(-5,0)
(+5,0)
(+1,1)
(-0,1)
(+4,9)
(+0,4)
(+1,2)
(+0,7)
(+6,3)
(-2,4)
(+1,6)
Total
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
13
35
15
7
16
4
13
14
12
13
142
4.457
9.009
4.921
1.824
4.473
1.143
3.396
6.448
4.786
5.731
46.188
(-402)
(+428)
(+307)
(-101)
(+103)
(-27)
(+51)
(-88)
(+995)
(-540)
(+726)
4.282
15.069
11.488
6.644
8.908
7.650
13.428
14.092
10.946
15.096
107.603
104%
60%
43%
27%
50%
15%
25%
46%
44%
38%
43%
(-2,3)
(+6,4)
(+4,4)
(-0,1)
(+5,2)
(+0,4)
(+2,0)
(+2,2)
(+10,4)
(-1,7)
(+3,0)
Entre parèntesis s'indica la variació respecte del curs 93/94.
Taxa: alumnes sector sobre total cens (en %).
Fonts: Dades municipals: Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Dades Diputació: Diputació de Barcelona. Altres: Delegació Territorial d'Ensenyament.
(1) A més d’aquests 23 centres d’FP, hi ha 2 escoles d’adults municipals amb ofertes de Programes de Garantia Social (MP1).
130
RADIOGRAFIA
UN SISTEMA D’INFORMACIO´ PER A L’ATENCIO´
PRIMÀRIA A LA CIUTAT DE BARCELONA
ISABEL PASARÍN RUA, CARME BORRELL I THIÓ, HELENA PAÑELLA NOGUERA (*)
Institut Municipal de la Salut. Ajuntament de Barcelona
IL’Atenció Primària de Salut (APS) ha ex-
àmbits similars, es disposa de fonts
tat d’experts que treballen en diferents
perimentat canvis importants en els da-
d’informació sobre diversos aspectes de
àrees: a) àrea assistencial: metges de
rrers anys. A la conferència de l’OMS a
la salut dels ciutadans i els seus determi-
capçalera i pediatres, b) àrea de salut
Alma-Ata l’any 1978 es va proposar un
nants, com són el padró municipal
pública: tècnics de salut del Servei Català
model nou d’APS que implicava que
d’habitants, els registres de mortalitat, de
de la Salut (SCS) i de salut pública de
aquesta estigués dirigida a la resolució de
malalties de declaració obligatòria, de
l’IMS, c) àrea de gestió: professionals del
les necessitats i problemes de salut con-
drogodependències, etc.
PAMEM (mútua de funcionaris munici-
crets i propis de cada comunitat.1
Els canvis experimentats per l’APS,
pals que gestiona serveis sanitaris) i del
En la Llei d’ordenació sanitària de
com també les demandes d’informació
SCS, i d) àrea de benestar i demografia:
Catalunya del 1990 2 es defineix l’Àrea
suscitades pels seus professionals sobre
tècnics d’aquestes dues àrees de l’Ajun-
Bàsica de Salut (ABS) com la unitat terri-
la població que atenen, van plantejar la
tament de Barcelona. Aquesta comissió
torial elemental, delimitada segons fac-
necessitat de treballar la informació
es va dividir en tres grups de treball, un
tors geogràfics, demogràfics, socials, epi-
municipal en les poblacions correspo-
per a cadascuna de les àrees d’estudi
demiològics i de comunicació homoge-
nents a les ABS amb la intenció que
mencionades anteriorment. Cada grup
nis i que compten com a mínim amb un
aquesta arribés als seus professionals.
havia de presentar una proposta d’indi-
8
centre d’atenció primària. Les ABS
L’objectiu d’aquest treball és pre-
compten amb una estructura descentra-
sentar la metodologia seguida en el pro-
litzada de direcció, gestió i participació
cés de disseny del sistema d’informació,
comunitària com són els sectors sanita-
així com les seves utilitats.
cadors de la seva àrea que era discutida i
consensuada per tota la comissió.
Les bases del sistema eren: 1) els
indicadors seleccionats havien de permetre identificar necessitats i organitzar
ris.
Per poder realitzar una atenció ade-
Subjectes i mètodes
la pràctica assistencial des de l’àmbit de
responsabilitat de l’APS, per tant havien
quada a tota la població d’una ABS és
necessari disposar d’informació que per-
Una revisió bibliogràfica va ajudar a
de referir-se a problemes de l’àmbit de
meti conèixer l’estat de salut d’aquesta,
identificar els principals vessants que es
l’APS i aquests havien de ser factibles de
per poder determinar i prioritzar poste-
consideren actualment necessaris per
prevenció i/o intervenció; i 2) els indica-
riorment quins són els problemes de
conèixer l’estat de salut i les necessitats
dors triats havien de ser suficientment
salut sobre els quals és necessari interve-
sanitàries d’una comunitat, que van que-
discriminants per utilizar-se en pobla-
nir i organitzar el treball assistencial
dar delimitades en: 1) les característiques
cions petites com són les corresponents
segons aquestes necessitats i els recursos
demogràfiques, socioeconòmiques i cul-
a les ABS.
disponibles i poder avaluar-la.3, 4, 5, 6, 7
turals de la població, 2) l’estat de salut
Tant per a la informació sobre mor-
dels seus individus i 3) els recursos dispo-
talitat com per a la de malalties de decla-
la ciudat de Barcelona així com en altres
nibles i la utilizació que en fa la població.
ració obligatòria (MDO), es va considerar
Per dissenyar el sistema d’informa-
que la informació de major utilitat per als
(*) El disseny del sistema d’informació que es presenta va ser
ció es va formar una comissió de treball
professionals de l’APS seria aquella que
realitzat pel grup de treball format per: C. Borrell, H. Pañella,
multidisciplinària, dirigida i coordinada
fes referència a les que es podrien consi-
A. Jové, C. Martín, Ll. Mateu, R. Masvidal, I. Montaner, C. Igle-
des de l’Institut Municipal de la Salut
derar malalties sentinelles de l’APS; per a
sias, C. Medina, J. Gómez, C. Pujol, I. Sánchez, A. Guarga, J. M.
(IMS) de l’Ajuntament de Barcelona,
la seva definició es va prendre com a
Picas, J. Ribera, P. Arribas y M. Tirstan.
integrada per diversos professionals rela-
base les malalties considerades evitables
cionats amb l’atenció primària en quali-
per Rutstein 9 . El disseny del sistema
Actualment, i en el nostre àmbit de
I. Pasarín, E. Avellana, J. A. de la Fuente, M. Ferran, C. Iglesias,
Va ser parcialment finançat pel Plan Nacional de Investigación Científica y Desarrollo Tecnológico (INF 92-0332).
131
d’informació, quant als indicadors que
en formarien part, va ser completat pos-
Mapa 1
Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de la ciutat de Barcelona
teriorment per la Regió Sanitària de Barcelona del SCS, com a principal usuària
del sistema, ja que es va arribar a un
acord segons el qual seria aquesta la que
el gestionaria i el faria arribar als profes5D
sionals de l’APS.
Las fonts d’informació havien de ser
7E
accessibles des de l’àmbit de població;
5E
això ha condicionat que de moment el sis-
6D
4C
tema no inclogui informació referent a
5C
4B
serveis sanitaris, atès que no és una infor-
3F 3G
mació de base de població i assequible a
3E
3D
totes les ABS, disponible des de l’IMS. A la
5B
5A
4A
2C 2E
2B 2D
2A 1E
3B
6C
6B 6A
2G
2J
2H
1D 1C 1B
taula 1 es mostren les fonts d’informació
3C
3A
8H
8G
8F
8E 8I
8C
9F
8D
7C
8A 8B
9G
7A
9D
7B 7G 9C
9E
7F
7D
9A
2K 10F
10H
2I 10E
10I
10G 10J
10C
10A
1A
10D
10B
utilitzades i la seva periodicitat.
La informació es presentaria a tres
nivells d’agregació: ABS de la ciutat de
Barcelona (n’hi ha 66) (mapa 1), sectors
sanitaris (són 10 i coincideixen amb les
El sistema aporta tres grans grups
(proporció que representa la població de
divisions administratives municipals que
d’informació: sociodemogràfica, morbi-
75 anys i més sobre els de 65 i més) es va
són els districtes) i regió sanitària de Bar-
ditat infecciosa declarada (MDO) i mor-
voler diferenciar, dintre del colectiu dels
celona (coincident amb l’àrea de la ciutat
talitat.
majors de 65 anys, aquells que són
de Barcelona).
d’edats més extremes i que presenten
Taula 1. Fonts d’informació
utilitzades pel sistema d’informació
per a l’Atenció Primària de les ABS
de Barcelona.
Font
Padró municipal d’habitants
Cens de població
Cens de vehicles
Cadastre
Registre de naixements
Registre de vacunacions
Registre de mortalitat
Registre de malalties de
declaració obligatòria
Registre de mortalitat perinatal
Periodicitat
Quinquennal
Decennal
Anual
Bi o trianual
Anual
Anual
Anual
Anual
Anual
Informació demogràfica, socioeconòmica i cultural de la població
característiques i necessitats específiques, com major proporció de dones,
major grau de soletat i de dependència
A la taula 2 es presenten els indica-
funcional i baix nivell adquisitiu10. Són un
dors que aporta el sistema referent a
grup especialment important en allò que
aquesta àrea. Es presenta informació
respecta a l’organizació i les característi-
referent a la demografia de la població,
ques de l’atenció domiciliària d’un equip
com és l’estructura de població per sexe i
d’atenció primària. Pel mateix motiu es
els grups d’edat amb diferent comporta-
va triar l’indicador referent a les llars uni-
ment i impacte a l’APS. També es presen-
personals de persones de 75 anys o més.
ten indicadors directes de necessitat
Com a indicador d’amuntegament
d’atenció, com l’índex de sobreenvelli-
es va triar la “dimensió mitjana de la
ment i les persones grans que viuen
llar”, que correspon a la mitjana de per-
soles. Amb l’índex de sobreenvelliment
sones en cada pis, factor social amb
132
de diferent origen sociocultural, per
Taula 2. Indicadors sociodemogràfics, socioeconòmics i culturals
Població per sexes:
0-3 anys
4-14 anys
15-64 anys
≥ 65 anys
Situació laboral:
Jubilats
Aturats
Mestresses de casa
Incapacitats
Index de sobreenvelliment (≥75 anys /
≥65 anys) per sexes
Dimensió dels habitatges:
< de 30 m2
30 - 50 m2
Llars unipersonals de persones de ≥ 65
anys i de ≥ 75 anys
Nascuts fora de Catalunya
Immigració estrangera:
Europa comunitària
Resta d’Europa
Amèrica central i llatina
EUA i Canadà
Països del Magrib
Resta de països d’Àfrica
Àsia
Oceania
Mitjana persones / habitatge
intentar facilitar la seva accessibilitat al
sistema sanitari.
El sistema aporta també informació
referent a la salut maternoinfantil com són
la taxa de natalitat i fecunditat i les taxes
de mortalitat perinatal. També l’indicador
de naixements en dones menors de 20
anys dóna informació indirecta de l’accessibilitat de la població, en concret de les
Nivell d’instrucció (≥ 16 anys)
Primària incompleta i analfabets
Primària completa
Estudis secundaris
Estudis mitjans i superiors
dones joves, al sistema sanitari i als serveis
de planificació familiar.
Informació relativa a l’estat de salut
Turismes + 16 cvf/1000 habitants
Turismes - 8 cvf/1000 habitants
Turismes + 11 anys/1000 habitants
Turismes - 1 any/1000 habitants
Informació sobre mortalitat
Hi ha quatre grans grups d’informa-
Naixements i taxa de natalitat
Naixements en dones ≤ 19 anys
Taxa de fecunditat
Naixements de baix pes
Mortalitat perinatal
ció. En primer lloc es presenten els indicadors referents als grans grups de mortalitat definitis a la Classificació Internacional de Malalties (CIM-9): malalties
transmissibles, tumors, malalties de
repercussions sobre la salut i altres
fins i tot tenint en compte la limitació pel
l’aparell circulatori, malalties de l’aparell
aspectes de la vida quotidiana.
fet que és un indicador decenal.
respiratori, malalties de l’aparell digestiu,
S’utilitzen, com a indicadors indi-
Es van triar els indicadors de nivell
rectes de consum i del poder adquisitiu
d’instrucció i l’índex d’immigració (res-
En segon lloc es presenten indica-
d’una població, els referits als turismes.
pecte a Catalunya) porquè són caracte-
dors de mortalitat evitable (taula 3), grup
L’indicador “dimensió d’habitatge” s’ha
rístiques importants que cal tenir pre-
de determinades causes que tenen una
utilitzat com a reflex de qualidat de vida i
sents quan un equip d’APS organitza el
prevenció, un diagnòstic i/o un tracta-
de les condicions socials.
seu treball vers la comunitat (ex.: idioma
ment d’eficàcia provada (Rutstein 1980).
causes externes i mortalitat global.
Quant a l’estructura socioeconòmi-
dels fullets educatius, etc.). També l’indi-
El tercer bloc el formen els indica-
ca es van triar els grups de jubilats, atu-
cador sobre immigració estrangera dife-
dors de mortalitat per causes sentinelles,
rats, mestresses de casa i incapacitats,
renciant els grans grups d’origen (Europa
les quals van ser triades pel grup de tre-
atès que presenten característiques espe-
comunitària, resta d’Europa, Amèrica
ball a partir de les enumerades per Ruts-
cífiques i tenen una influència pròpia en
central i llatina, EUA i Canadà, països del
tein. Dintre d’aquest grup hi ha un grup
la freqüentació i en la càrrega de treball
Magrib, resta de països d’Àfrica, Àsia i
de malalties infeccioses (tuberculosi,
dels serveis d’atenció primària. El per-
Oceania), el qual va ser triat per raó que a
diftèria, tos ferina, tètanus, poliomielitis,
centatge d’aturats es va triar per la seva
un equip d’atenció primària li és útil
xarampió, rubèola, sífilis precoç, compli-
importància en l’anàlisi socioeconòmica,
conèixer si a la població hi ha persones
cacions principals de la sífilis, infecció
133
gonocòccica, hepatitis A i hepatitis B)
que van ser triades perquè actualment
estan cobertes per programes de vacuna-
Taula 3. Indicadors de mortalitat evitable inclosos en el sistema
Causa
CIM-9
Edat
Possibilitat
intervenció *
10-18
180
180-182
201
393-398
460-519
493
540
550-553
574, 575, 575.1
401-405, 430-438
630-676
5-64
15-64
15-54
5-64
5-44
1-14
5-44
5-64
5-64
5-64
35-64
Tots
Perinatal
Diversos
5-64
0-14
0-64
1-14
1-64
5-64
15-74
Tots
P,T
T
T
T
P,T
T
T
T
T
T
T
P,T
P,T
P,T
ció sistemàtica, o bé es disposa de tractament específic que ha d’iniciar-se precoçment per controlar la cadena de
transmissió, o bé perquè són malalties
l’aparició de les quals requereix una
actuació immediata sobre altres persones. Altres malalties d’origen infecciós
(febre reumàtica aguda, infeccions respiratòries agudes, pneumònia i bronquitis
en menors de 50 anys, grip i les infeccions de la pell i teixit subcutani) es van
triar perquè són malalties que, excepte
en situacions especials, han de ser controlades en el primer nivell de l’atenció.
La SIDA es va triar per l’augment de
la seva importància en la població i perquè cada vegada més l’APS té un paper
Tuberculosi
TM coll de l’úter
TM coll i cos de l’úter
Mal. de Hodgkin
Mal. reumàtica crònica del cor
Mal. aparell respiratori
Asma
Apendicitis
Hèrnia abdominal
Colelitiasi, colecistitis
HTA i mal. cerebrovascular
Complicacions d’embaràs, part i puerperi
Certes afeccions del període perinatal
Algunes malalties infeccioses
Febre tifoidea
Tos ferina
Tètanus
Xarampió
Osteomielitis
TM tràquea, bronquis i pulmó
Cirrosi i altres mal. Cròniques fetge
Accidents vehicles motor
* T: malaltia tractable
001
033
037
055
720
162
571
E810-E825
P
P
P
P: malaltia prevenible
més important en la seva prevenció,
seguiment i control11.
Com a esdeveniments sentinelles
asma; diabetis mellitus amb cetoacidosi
Els indicadors són: esperança de vida en
també es van incloure malalties neoplà-
o coma; malaltia hipertensiva; malaltia
néixer, taxa de mortalitat global estan-
siques malignes de les següents localitza-
vascular cerebral; cardiopatia isquèmica;
darditzada per edat, raó de mortalitat
cions: llavi; superfície dorsal i ventral,
efectes indesitjables a medicaments en
comparativa, taxa d’anys potencials de
marges i punta (no base) de la llengua,
ús terapèutic; accidents infantils; cirrosi i
vida perduts, taxa estandaritzada d’anys
base de la boca o mucosa oral; laringe;
altres malalties cròniques del fetge.
potencials de vida perduts i raó d’anys
tràquea, bronquis i pulmó; bufeta urinà-
Aquest grup de malalaties va ser triat
potencials de vida perduts.
ria; cèrvix uterí; cos d’úter i mama. Les
perquè es tracta de procesos sobre els
Informació sobre MDO
primeres es van triar perquè són neoplà-
quals el nivell primari d’atenció sanitària
El sistema d’informació presenta el
sies atribuïbles al tabac; i el càncer de
té responsabilitat, bé en el seu diagnòstic
nombre de casos i la taxa d’incidència
cèrvix uterí i el de mama, perquè existei-
i tractament o bé en la seva prevenció.
anual de diftèria, poliomielitis, tètanus,
xen proves de cribratge d’eficàcia prova-
En darrer lloc, el sistema aporta
hepatitis A, hepatitis B, altres hepatitis,
da. L’APS té una funció important a exer-
indicadors globals de mortalitat, acumu-
rubèola congènita, tuberculosi i sida.
cir en aquests àmbits de la prevenció
la dades de cinc anys per tal de donar
Aquestes malalties també es van triar
(consell antitabàquic i cribratges).
més estabilitat als indicadors i poder fer
perquè l’APS té responsabilitat sobre
Altres malalties sentinelles incloses
un seguiment longitudinal en el temps i
alguna de les fases del seu procés de
van ser: malaltia crònica pulmonar;
poder comparar diferents àrees entre si.
salut-malaltia.
12, 13, 14, 15
134
La periodicitat de la informació
mortalitat prematura, i al mapa 4 es mos-
sobre mortalitat i malalties de declaració
tra la distribució segons la taxa
obligatòria serà anual.
d’incidència de SIDA en homes.
situació de salut i els factors relacionats,
Discussió
en els districtes i barris de Rotterdam, a
més de servir com a instrument d’ajuda
porció de nens ben vacunats als 3, 7, 12,
13 i 15 anys d’edat.
El sistema d’informació REBUS16, 17
va ser desenvolupat per monitorar la
Informació sobre vacunacions
El sistema aporta l’indicador de pro-
la regió sanitària “Centre” de Catalunya.
En els darrers anys hi ha hagut un
per a la gestió de la política sanitària
important desenvolupament dels siste-
local. Aquest sistema va ser creat pel Ser-
En els mapes que es presenten, i a
mes d’informació sanitaris, encara que
vei d’Epidemiologia del Servei de Salut
títol d’exemple, es mostra la diferent dis-
principalment s’han dirigit al control de
Municipal de Rotterdam. La similitud
tribució que tenen alguns indicadors dels
la gestió i dels recursos. L’objetiu del sis-
amb el creat a la ciutat de Barcelona és
que aporta el sistema en les 66 ABS de
tema que hem presentat és diferent i és
que ambdós sistemes tracten de treure el
Barcelona. Al mapa 2 es mostra la distri-
un instrument d’ajuda en la presa de
major aprofitament possible de la infor-
bució en quartils de les ABS de Barcelona
decisions del primer nivell de l’atenció
mació de què es disposa des dels nivells
segons el percentatge de persones amb
sanitària.
municipals per tal de conèixer la pobla-
estudis primaris incomplets o analfabe-
Hi ha experiències similars entre les
ció de forma diferencial en àrees geogrà-
tes, al mapa 3 es mostra la distibució
quals destaquem el sistema d’informació
fiques petites. Això és important perquè
segons la raó d’anys potencials de vida
REBUS de la ciutat de Rotterdam i el siste-
és la manera d’identificar, dintre d’una
perduts, indicador que és un reflex de la
ma d’informació per a la gestió SIG/7, de
ciutat, àrees amb problemàtica específi-
Mapa 2
Percentatge de població amb estudis primaris incomplets o
analfabets a les ABS de Barcelona. Distribució per quartils.
Barcelona 1991
Mapa 3
Raó d’Anys Potencials de Vida Perduts a les ABS de Barcelona.
Distribució per quartils. Barcelona 1989-1993
5,8 - 14,5
70,8 - 81,8
14,7 - 18,6
82,2 - 90,7
19,3 - 24,2
92,8 - 103,4
25,1 - 35,8
106,8 - 258,7
135
ca, ajudant a donar resposta a aquestes
toratge dels problemes de salut de les
Parcial ja que només recull malalties
necessitats6, de la mateixa manera que
poblacions de les ABS, pot ser també un
infeccioses quant a morbiditat, i esbiai-
permet estudiar la relació entre l’estat de
instrument d’ajuda en el seguiment i
xada perquè la salut mesurada a través
salut de la població i les característiques
avaluació dels programes de salut, així
de la mortalitat dóna una visió que, si bé
del medi on viu, i poder comparar dife-
com en el control de la qualitat de l’aten-
en les ABS més desfavorides pels seus
rents àrees de la ciutat 18.
ció primària.
determinants les causes de mortalitat, tot
Era ja conegut que a Barcelona exis-
El sistema presenta, però, una sèrie
i ser la punta de l’iceberg, poden corres-
tien realitats diferents, socials i sanità-
de limitacions. En primer lloc, quant a les
pondre bastant bé a la morbiditat, en les
ries, en l’àmbit dels distrites i dels
fonts d’informació, cal destacar que tant
ABS més afavorides la mortalitat i la mor-
barris.19, 20, 21 Per tant, és raonable pensar
el cens com el padró municipal d’habi-
biditat poden ser discordants.
que la realitat de les 66 ABS no és la
tants tenen un infraregistre de les pobla-
Una altra limitació és la manca
mateixa i el coneixement d’aquesta pot
cions marginals. És molt possible que
d’informació que aporta quant a morbi-
ajudar els professionals que treballen en
sigui el propi EAP el que tingui un millor
ditat atesa i utilització de serveis sanita-
aquest nivell a prioritzar els principals
coneixement d’aquests grups a través del
ris. En el primer cas, perquè no es recull
problemes de salut i monitorar l’estat de
seu contacte amb la comunitat.
de forma homogènia i rutinària, i en el
salut de la seva població. Considerem
Cal també destacar que les fonts
segon cas perquè no es tenia accés a la
que el sistema d’informació dissenyat a
d’informació del sistema dissenyat ofe-
informació des de l’IMS. Això significa
Barcelona, a més de ser un instrument
reixen una visió parcial i, en consequèn-
que si en algun moment millora l’accés a
d’ajuda per a l’avaluació inicial i el moni-
cia, esbiaixada de la salut d’una població.
les fonts d’informació es podran afegir
els indicadors corresponents; el sistema
Mapa 4
Taxes d’incidència de SIDA en homes en les ABS de Barcelona.
Taxes per 100.000 habitants. Distribució per quartils. Barcelona
1993
d’informació dissenyat és un sistema
obert que permetrà futures modificacions.
BIBLIOGRAFIA
0,0 - 29,8
31,4 - 50,8
51,6 - 77,6
78,2 - 307,6
136
1. OMS. Atención Primaria de Salud. Conferencia Internacional de Alma-Ata, 1978. Ginebra, 1978.
2. Comunitat Autònoma de Catalunya, Llei 15/1990, del 15 de
juliol, d’Ordenació Sanitària. BOE 197. 17 d’agost de 1990.
3. Abramson JH, Kark SL. Community Oriented Primary Care
meaning and scope. En: Survey methods in Community Medicine. Churchill Livingtone. Edinburg 1984.
4. Pañella H, Foz G, Montaner I et al. Aproximación al conocimiento de una comunidad. En: Organización del Equipo de
Atención Primaria. Madrid. INSALUD. Servicio de Documentación y Publicaciones 1990.
5. Carstairs V. Small area analysis and health service research.
Comm Medicine 1981; 3:131-139.
6. Thunhurst C. The analysis of small area statistics and planning for health. The Statistician 1985; 34:93-106.
7. Grup APOC de la Societat Catalana de Medicina Familiar i
Comunitària (SCMFiC). Aproximació al coneixement de la comunitat en atenció primària. Guia de recollida de dades per a
l’examen preliminar de la situació de salut d’una comunitat.
EDIDE (Barcelona) 1995.
8. García Ortiz L, García Gutiérrez JF, Rodríguez Sánchez E.
Necesidades de información en zonas geográficas pequeñas.
FMC-Formación Médica Continuada en Atención Primaria
1995; 2:412-417.
9. Rutstein D, Berenberg W, Chalmers T, Child Ch, Fishman A,
Perrin E. Measuring the quality of medical care (Second revision of tables, May 1980). N Engl J Med 1976; 294: 582-8.
10. Rao M. Política y programas para la vejez: nuevo siglo,
nuevas esperanzas, nuevos retos. Rev Gerontol 1993;31:3544.
11. Nebot M, SanClemente C. Iniciativas comunitarias en la
prevención de la infección por el virus de la inmunodeficiencia
humana (VIH). FMC-Formación Médica Continuada en Atención Primaria 1995; 7:406-411.
12. Mant D. Prevention. The Lancet 1994;344:1343-1346.
13. Austoker J. Cancer prevention in primary care. Current
trends and some prospects for the future-II. Br Med J
1994;309:517-520.
14. Programa de Actividades Preventivas y de Promoción de
la Salud en Atención Primaria. V Reunión anual. Barcelona.
Red de Centros de Investigación de la SEMFYC. Diciembre
1992.
15. Llibre Blanc. Bases per a la integració de la prevenció a la
pràctica assistencial. Generalitat de Catalunya. Departament
de Sanitat i Seguretat Social. Ed Doyma. 1993.
16. Garretsen H F L, Von Gilst E C H, Van Oers H A H. Collecting health information at a local level. Health Promotion International 1991; 6(2): 121-133.
17. Van Oers JAM, Reelick NF. Quantitative indicators for a
healthy city -the Rotterdam local health information system. J
137
Epidem Comm Health 1992; 46:293-296.
18. Flynn P. Health in Towns: New Public Health Strategies for
Local Authorithies. Information Needs for Healthy Cities. The
Development of Small Area Information Systems and Indicators. Liverpool City Planning Department.
19. Alonso J, Antó JM. Desigualdades de salud en Barcelona.
Gac Sanit 1988; 2:4-12.
20. Borrell C, Plasència A, Pañella H. Excés de mortalitat en
una àrea urbana cèntrica: el cas de Ciutat Vella a Barcelona.
Gac Sanit 1991; 5:243-253.
21. Borrell C, Arias A. Socioeconomic factors and mortality in
urban setting: the case of Barcelona, Spain. J Epidem Comm
Health, 1995; 49: 460-465.
RESUMEN
Perfil Social
ción , el tamaño y nivel de equipamiento en los diferentes barrios de la ciudad.
LOS
´
´ BARCELONESA ,
HABITOS
DEPORTIVOS DE LA POBLACION
1995.
Radiografía
El artículo resume los principales resultados de la encuesta realizada
por el Área de Deportes del Ayuntamiento de Barcelona (1995). Esta encues-
POBLENOU:
´
´
´
DINAMICA
ECONOMICA
Y PERSPECTIVAS URBANISTICAS
ta, la segunda que realiza el Ayuntamiento de Barcelona (la primera se llevó a
cabo en 1989), tiene como principal objetivo el estudio de los comporta-
Este artículo sintetiza diferentes aspectos del estudio Dinàmica econò-
mientos de los ciudadanos y ciudadanas ante el deporte y su práctica. Tener
mica i posició estratègica del Poblenou, realizado con la colaboración del Dis-
como referencia un estudio anterior, permite que el análisis pueda hacerse
trito de Sant Martí, el Gabinete de Estudios Urbanísticos y el Departamento
también desde una perspectiva evolutiva, en un periodo importante para
de Estadística del Ayuntamiento de Barcelona.
Poblenou es el barrio de Barcelona con más problemas y más futuro.
Barcelona: el de los Juegos Olímpicos.
Los temas sobre los cuales trata la encuesta se pueden agrupar en dos
grandes bloques. Por un lado, todo lo relacionado con la práctica del depor-
Es la zona que ha experimentado más cambios en los últimos años y la que
protagonitzará algunos más en los próximos.
te: los índices de práctica deportiva, los deportes que más se practican, las
No obstante, algunas disfunciones pueden bloquear su expansión. La
instalaciones que se utilizan, como, cuando y, con quién se lleva a cabo la ac-
trama del Eixample no se corresponde con la estructura urbanística tradicio-
tividad deportiva, las motivaciones que conducen a ella, etc. Y por otro lado,
nal del barrio, lo cual ha provocado fenómenos de desarticulación que hacen
las opiniones y actitudes ante el deporte como fenómeno social y cultural: el
del Poblenou un ámbito urbanísticamente desordenado.
Recoger las disparidades que hay entre zonas diferentes de este territo-
deporte como espectáculo, el deporte y la administración, etc.
De los resultados obtenidos, se desprende que el deporte (en un senti-
rio que llamamos Poblenou ha sido una de las cuestiones primeras. Por eso,
do amplio) se reafirma como una de las actividades de tiempo libre preferida
teniendo presente la heterogeneidad urbanística y de usos del territorio que
por la población barcelonesa. Después de la euforia de los Juegos Olímpicos
es objeto de análisis, hemos reconocido en el conjunto del Poblenou siete
el deporte ha encontrado su equilibrio dentro de la cotidianeidad de la ciu-
sectores. En cada uno de los sectores, reconstruídos a partir de la Sección
dad.
Censal, los indicadores reflejan una cierta uniformidad económica y social.
La nueva situación del Poblenou, después del impulso olímpico, la
consideramos bajo dos prismas: la dinámica socioeconómica (sus capacida-
Dossier
des y limitaciones) y los proyectos urbanísticos (su situación y perspectivas).
EL
PARQUE DE VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE
BARCELONA
Monografías
Este artículo analiza la situación de las viviendas en la ciudad de Barcelona a partir del Censo de 1991, en el que se recogian datos sobre las carac-
LA
terísticas de las viviendas, y a partir de datos de Catastro. A través de los da-
LONA .
DEMANDA Y EL CONSUMO CULTURAL DE LOS CIUDADANOS DE
BARCE-
tos del Censo de 1991 se conocen las características de la población
residente y el nivel de ocupación, mientras que la información recogida a
El estudio sobre el consumo cultural de los ciudadanos de Barcelona
través del catastro permite conocer el nivel de parcelación del suelo, el régi-
continúa la línea de anàlisis sobre la realidad cultural de la ciudad iniciada
men de propiedad y la calificación urbanística. Del anàlisis de los datos se
por el Àrea de Cultura del Ayuntamiento con un estudio anterior sobre la di-
deduce que el total de viviendas es de 711.440, con un promedio de 72 vi-
mensión y estructura del sector des de la óptica de la producción cultural. El
viendas por hectàrea. Casi la mitad de las viviendas tienen entre 60 y 90 m2,
objetivo era conocer la demanda cultural de los ciudadanos, a través de una
siendo la media general de 80m2. Destaca el hecho del total de viviendas sólo
encuesta a una muestra de población de más de 14 años residente en Barce-
588.551 estaban ocupados y destinados a este uso, de estos el 21,1% estaban
lona sobre sus actividades culturales en diferentes sectores (literatura, músi-
ocupados por 1 sola persona , siendo el nivel medio de ocupación de 2,79
ca, audiovisuales, artes escénicas, artes plásticas, actividades festivas y
habitantes por vivienda. El anàlisis territorial de la información permite ob-
otros). Del análisis se desprende que los ciudadanos de Barcelona realizan
servar diferencias en la antiguedad de las viviendas, en el grado de ocupa-
entre 6 y 7 actividades culturales diferentes, entre las que destaca el consu-
138
mo de productos audiovisuales, musicales y literatura. Se observa claramen-
(presencia de menores de 12 años o mayores de 65 años en el hogar) y otras
te que el consumo cultural depende de factores socioeconómicos entre los
características sociodemográficas (edad, clase social i nivel de estudios).
que destacan el nivel de instrucció, la edad, el nivel de ingresos y la situación
En este estudio se ha puesto de evidencia que el estado de salud de las
laboral. La educación, la disponibilidad de tiempo, la edad y el nivel de in-
mujeres que trabajan fuera del hogar es mejor que el de las amas de casa. La
gresos aparecen como las principales variables de segmentación del consu-
clase social también es un determinante importante de la salud, ya que las
mo cultural, que se evidencia en importantes diferencias en el consumo cul-
mujeres de clases bajas tienen peor salud que las de clases altas, aunque tra-
tural entre los distritos.
bajen fuera del hogar.
EL
SERVICIO DE VOLUNTARIADO DE LA
CRUZ ROJA
EL
TIEMPO COTIDIANO DE LAS MUJERES DE
BARCELONA
Este artículo nos acerca a los resultados de un estudio de opinión sobre
El estudio Mujer, ciudad y tiempo cotidiano, un enfoque cuantitativo
el servicio de voluntariado de la Cruz Roja en la ciudad de Barcelona, encar-
del tiempo de las mujeres de 25 a 50 años en Barcelona se llevó a cabo por un
gado por el Ayuntamiento de dicha ciudad. Se tienen en cuenta dos perfiles
grupo de investigadores del Instituto de Estudios Metropolitanos de Barcelo-
diferentes: el de los voluntarios y el de los receptores de la prestación (usua-
na durante 1995 y tiene como antecedente el estudio sobre Las mujeres y el
rios de programas que se contemplan en el convenio de promoción del vo-
uso del tiempo: el caso del barrio de Sants, realizado en 1993. Ambos parten
luntariado establecido desde el año 1986 entre Cruz Roja y el Ayuntamiento
de la necesidad de conocer de que manera se organiza el tiempo cotidiano
de Barcelona).
en la ciudad, que cargas de trabajo se distribuyen hombres y mujeres, que
La Cruz Roja ofrece un servicio a diversos colectivos de la ciudad, a tra-
estrategias desarrollan las mujeres para combinar el trabajo productivo y el
vés de 2.300 voluntarios repartidos en distintos programas (personas mayo-
trabajo reproductivo, y de que manera los horarios de los servicios y comer-
res, soporte y atención a refugiados y extranjeros, apoyo y atención a toxicó-
cios facilitan la organización del tiempo en la ciudad. En el estudio llevado a
manos y enfermos de sida, personas discapacitadas, infancia y juventud,
cabo en 1995 se utiliza una metodología quantitativa mediante encuesta a
actividades en hospitales, medio ambiente, servicios preventivos y salva-
una muestra representativa de mujeres entre los 25 y los 50 años residentes
miento en playas).
en la ciudad de Barcelona. Tiene por objetivo saber como distribuyen el
Los usuarios que se benefician de dichos programas suman más de
tiempo las mujeres entre las diferentes actividades y conocer el grado de sa-
12.000, y los que participan en actividades puntuales superan los 70.000. El
tisfacción de las ciudadanas respecto los horarios de los comercios y servi-
estudio informa de las características de ambos colectivos (voluntarios y
cios, y la compatibilidad de estos con las jornadas laborales de las mujeres
usuarios) así como la valoración y sugerencias que éstos manifiestan en rela-
que trabajan. De los datos se deduce que entre los 25 y los 50 años el 60% de
ción con los distintos servicios que se prestan.
las mujeres están ocupadas, la mayor parte a tiempo completo y con jornadas de trabajo rígidas. Las actividades a las que más tiempo dedican las mu-
LA
SALUD DE LAS MUJERES DE
´
BARCELONA. COMPARACION
ENTRE TRA -
jeres es al trabajo productivo y al trabajo doméstico y de cuidado de la familia.
BAJADORAS Y AMAS DE CASA
Las mujeres manifiestan un peor estado de salud y presentan más
LA
´ DE
POBLACION
BARCELONA, 1995
morbilidad y utilización de servicios sanitarios de atención primaria que los
hombres. Entre las mujeres existen diferencias de salud condicionadas por
En esta monografía se presentan las últimas cifras existentes sobre la
diversos factores, entre ellos la situación laboral i ocupación, y sus diferen-
población de Barcelona en 1994 y su evolución recogidas y analizadas por el
cias sociodemográficas. Algunos estudios indican una relación entre la si-
Departamento de Estadística Municipal. El artículo se estructura entorno a
tuación laboral, el tipo de trabajo realizado dentro y fuera del hogar y el esta-
los dos grandes componentes del estudio de la dinámica de la población: el
do de salud de la mujer.
movimiento natural y el movimiento migratorio. Los resultados muestran
El objetivo del artículo es describir la salud de las mujeres de Barcelona
que el crecimiento natural de la población continúa siendo negativo, como
entre 25 y 64 años y analizar el estado de salud percibido según la situación
ocurre desde 1985, manteniéndose el ritmo de baja natalidad de los últimos
laboral (clasificada como ama de casa o trabajadora), la presencia de trans-
años. Por lo que re refiere a las mortalidad cabe señalar un ligero aumento de
tornos crónicos, la utilización de servicios sanitarios, las cargas familiares
las defunciones en 1994 respecto los últimos años. No se esperan cambios
139
de tendencia en el crecimiento natural genativo, ni a corto ni a medio plazo,
nuar la serie iniciada en el número 3. Las tablas que se presentan recogen ci-
puesto que la natalidad continuará estancada o a la baja y la mortalidad
fras de escolarización en la ciudad de Barcelona en los niveles de Educación
igual o a la alza, dado el progresivo envejecimiento de la población barcelo-
Infantil 1r ciclo (0 a 2 años), Educación Infantil 2º ciclo (3 a 5 años), Educa-
nesa. Por otra parte, la emigración ha continuado aumentando y en saldo
ción Primaria (6 a 13 años), Educación Secundaria Obligatoria (12 a 15 años)
migratorio sigue siendo negativo. Así, durante 1994, abandonaron la ciudad
Bachillerato y COU (14 a 17 años) y Formación Profesional (14 a 18 años).
más de 36.000 personas, de las que tres cuartas partes emigraron hacia
Referencias
otros municipios de Cataluña.
EL
´ PROCEDENTE DE
DESTINO DE LA EMIGRACION
BARCELONA:
APROXI -
´ A UNA TIPOLOGIA
´ DE MUNICIPIOS
MACION
UN
´ PARA LA
SISTEMA DE INFORMACION
DAD DE
´
ATENCION
PRIMARIA DE LA CIU -
BARCELONA
El artículo presenta datos referidos a la emigración de la ciudad de Bar-
En este artículo se explica cual ha sido la metodologia seguida para el
celona. Analiza el periodo comprendido entre 1987 y 1994. A partir de una
diseño del Sistema de Información para la Atención Primaria de Salud y cua-
ordenación de los municipios receptores de población barcelonesa se hace
les son sus utilidades y aplicaciones. El objetivo era contar con uns instru-
una tipologia de los 52 municipios de la provincia de Barcelona que más po-
mento de información que ayudara a la toma de decisiones en el primer ni-
blación acogen. Para la elaboración de las cuatro categorías de municipios
vel de la atención sanitaria. Es decir, que fuera de utilidad para los
receptores se han tenido en cuenta las siguientes variables: nivel de instruc-
profesionales sanitarios de las Áreas Básicas de Salud (ABS), que son las uni-
ción (titulados medios y superiores), actividad económica (porcentage de
dades elementales del sistema sanitario, delimitadas geográficamente, y
población ocupada en el sector primario, industria y construcción y servi-
desde las que se atienden las necesidades básicas y los problemas de salud
cios), renta familiar disponible por cápita y precio medio de las viviendas de
de una comunidad concreta. Para poder realizar la atención adecuada desde
nueva construcción.
una ABS era necesario disponer de información que permita conocer el estado de salud de la población y identificar los principales problemas de salud,
LA
´ EN
ESCOLARIZACION
BARCELONA. DATOS
DEL CURSO
94/95
y que ayude a priorizar las intervenciones. El sistema de información facilita
tres tipos de información: indicadores sociodemogràficos, datos de morbili-
En el mes de mayo de 1995 y en el número 3 de esta misma revista (en
dad infecciosa declarada y de mortalidad. A través de esta herramienta de
la sección Perfil Social) apareció un artículo que llevaba cómo título La esco-
trabajo los profesionales sanitarios pueden conocer tanto la tasa de paro,
larización en Barcelona. En éste, se analizaban las tasas de escolarización de
las condiciones de la vivienda o el índice de envejecimiento de la población,
la ciudad, la presencia y el peso relativo del sector público y del sector priva-
como datos sanitarios como la mortalidad por enfermedades evitables, la ta-
do en los diferentes niveles educativos no universitarios, los desequilibrios
sa de incidencia de enfermedades como la tuberculosis, el sida y otras, o los
entre la oferta y la demanda y las diferencias entre los distritos de la ciudad.
niveles de vacunación de la población infantil. Mediante la mapificación de
Los años analizados iban desde el curso 86-97 hasta el 93-94.
los indicadores es posible comparar la información por barrios y conocer las
En esta ocasión se exponen datos del curso escolar 94-95 para conti-
diferencias territoriales en lo que se refiere a niveles de salud.
140
SUMMARY
Social profile
THE
Radiography
SPORTS HABITS OF THE PEOPLE OF
BARCELONA, 1995
POBLENOU:
This article summarises the main results of the survey carried out by
Barcelona City Council’s Sports Division in 1995.
ECONOMIC DYNAMICS AND URBAN PLANNING PERSPECTIVES
This article synthesize several aspects of the research “Dinàmica Económica i Posició Estratègica del Poblenou”carried out with the collaboration
The main objective of the survey, the second of its kind carried out by
Barcelona City Council (the first was made in 1989), is to study the behaviour
of Districte de Sant Martí, Gabinet d’Estudis Urbanístics and Departament
d’Estadística, all of the from the Barcelona City Council.
of the people of the city regarding sport and its practise. The existence of the
Poblenou is a part of Barcelona that has many problems, but it also has
earlier study allowed analysis of the evolution of attitudes over such an im-
a very good outlook for the future. The area has gone through a lot of chan-
portant period for Barcelona, that of the Olympic Games.
ges in the latest years, and it is expected to experience many more within the
The subjects covered by the survey can be classified into two broad
next ones.
groups. Firstly, everything relating to the practice of sport: indices of sporting
Nevertheless, certain problems could obstruct its expansion. The typi-
activity, the sports most practised, the facilities used, how, when and with
cal urban structure of Barcelona is not the same as the one of this area, and
whom sports activities take place, the reason behind such activity, etc. And
this has led to certain phenomenons which has made Poblenou to turn into a
secondly, opinions and attitudes towards sport as a social and cultural phe-
urban disorder.
nomenon: sport as spectacle, sports and the administration and so on.
To shape the disparities among the different littles areas of that one we
From the results obtained, it is clear that sport (in the broad sense of
name Poblenou has been one of our main purposes. That is why we have dis-
the term) is consolidated as one of the favourite leisure activities of the peo-
tinguished, inside Poblenou, seven different parts. Data about every part has
ple of Barcelona. After the euphoria of the Olympic Games, sport has found a
been taken from the smallest statistical items which Barcelona is divided in.
balanced place in the day-to-day life of the city.
This way, data shows the differences among different areas in Poblenou, as
well as the similar characteristics inside a particular area.
Dossier
The new situation of Poblenou after the Olympic Games is analyzed
from two different points of view: the socioeconomic development and its
HOUSING
IN THE CITY OF
present situation and, on the other hand, its urbanistic projects for the futu-
BARCELONA
re.
In this article, analysis is made of the housing situation in the city of
Barcelona. The study is based on the 1991 census and on information about
CULTURAL
DEMAND AND CONSUMPTION OF THE CITIZENS OF
BARCELONA
the characteristics of housing obtained from the official register of real estate. The 1991 census provides information about the characteristics of the re-
The study of the cultural consumption of the citizens of Barcelona con-
sident population and employment levels, whilst the figures gathered in the
tinues the analysis of the cultural situation of the city begun by the City
property register include the level of division of plots, type of ownership and
Council’s Culture Division with a previous study of the size and structure of
town planning status. Analysis of this data reveals that there are a total of
the sector from the point of view of cultural production. The aim was to find
711,440 dwellings in Barcelona, with an average of 72 per hectare. Almost
out the demand for culture in the city through a survey of over-14s resident
half these dwellings are between 60 and 90m2 in size, with an average of
in Barcelona regarding their cultural activities in different areas (literature,
80m2. The information revealed by the study includes the fact that, of the to-
music, audiovisual, the theatre, fine art, cultural festivities and others). The
tal dwellings, only 588,551 are occupied and used for the purpose of housing,
analysis reveals that the people of Barcelona take part in between six and se-
and that 21.1% of these are occupied by a single person, whilst the average
ven different cultural activities, outstanding among these being the con-
occupation rate is 2.79 inhabitants per dwelling. Territorial analysis of the in-
sumption of audiovisual, musical and literary products. It is clearly observed
formation allows observation of the variations in age of the dwellings, in level
that cultural consumption depends on socio-economic factors, chief
of occupation, size and standard of equipment in the different districts of the
amongst which is level of education, age, income level and work situation.
city.
Education, the availability of time, age and income are the main variables in
the segmentation of cultural consumption, made clear in the large variations
in cultural consumption among the districts.
141
THE RED CROSS
team from the Barcelona Institute of Metropolitan Studies in 1995. This fo-
VOLUNTARY SERVICE
llows up a study of Women and employment of time: the case of the district
This article analyses the results of an opinion poll about the Red Cross
of Sants in 199X. Both take as their starting-point the need to find out how
voluntary service in the city of Barcelona, commissioned by Barcelona City
daily life is organised in the city, what work loads are distributed among men
Council. Two different profiles are considered: that of volunteers and that of
and women, what strategies women develop to combine productive and re-
recipients of the service (users of programmes forming part of the agreement
productive work and to what extent the timetables of shops and services faci-
for the promotion of voluntary action which has existed between the Red
litate the organisation of time in the city. In the 1995 study, a quantitative
Cross and Barcelona City Council since 1986).
method is used through a survey of a representative group of women betwe-
The Red Cross offers services to different sectors of population in the
en the ages of 25 and 50 resident in the city of Barcelona. Its objective was to
city through the work of 2,300 volunteers who cooperate in the different pro-
find out how women divide time between different activities and to evaluate
grammes (the elderly, support and care for refugees and foreigners, support
their degree of satisfaction regarding the timetables of shops and services,
and care for drug addicts and AIDS patients, disabled people, children and
and to what extent these are compatible with the timetables of working wo-
young people, activities in hospitals, the environment, preventive services
men. The data reveals that 60% of women between the ages of 25 and 50 are
and beach lifeguard services).
employed, most of them full-time and with rigid working days. The activities
Some 12,000 people use these programmes, whilst those taking part in
occasional activities number over 70,000. The study describes the characte-
women devote most time to are productive work and housework and caring
for their families.
ristics of both groups, volunteers and users, and reports on the evaluation
and suggestions made by them about the different services provided.
THE
HEALTH OF THE WOMEN OF
BARCELONA. A
THE
BARCELONA, 1995
This monograph presents the latest figures available about the popula-
COMPARISON BETWEEN
SALARIED WORKERS AND HOUSEWIVES
POPULATION OF
tion of Barcelona in 1994 and its evolution, gathered and analysed by the
Municipal statistics department. The article is structured around the two lar-
Women manifest a worse state of health and present greater morbidity
ge components of the study of the dynamics of the population: natural mo-
and use of primary health care services than men. Differences in health exist
vement and migratory movement. The results show that natural population
between women due to various factors, including work situation and occu-
growth continues to be negative, as it has been since 1985, with the low
pation and socio-demographic differences. Some studies indicate a relation
birthrates of recent years continuing, and a slight increase in the 1994 death
between work situation, the type of work performed inside and outside the
rate compared to recent years. Natural vegetative growth rates are not expec-
home and women’s state of health.
ted to change in the short- or mid-term, as birthrates remain steady or fall
This article aims to describe the health of women of Barcelona aged
and mortality remains steady or rises due to the ageing of the population of
from 25 to 64 and to analyse their perceived state of health according to work
Barcelona. Moreover, immigration has also continued to increase and the
situation (classified as housewife or worker), the presence of chronic disor-
migratory balance continues to be negative, to the extent that over 36,000
ders, use of health services, dependants (presence in the home of children
people left the city in 1994, of whom three-quarters emigrated to other dis-
under the age of 12 or adults over the age of 65) and other socio-demograp-
tricts of Catalonia.
hic characteristics (age, social class and level of education).
The study shows that the state of health of women who work outside
the home is better than that of housewifes. Social class is also important in
THE
DESTINATION OF MIGRANTS FROM
BARCELONA:
AN APPROXIMATION
OF TYPE OF CITIES
determining health, as women from the lower classes have worse health than
those of the higher classes, even though they work outside the home.
This article presents data on emigration from the city of Barcelona over
the 1987-94 period. The constitution of a ranking of the districts receiving
THE
DAILY TIME OF THE WOMEN OF
BARCELONA
emigrants from the city forms the basis for drawing up a typology of the 52
districts in Barcelona province which receive the largest numbers of these.
The study Women, city and daily time. A quantitative examination of
The following variables were considered in order to describe the four types of
the time of women from 25 to 50 in Barcelona was carried out by a research
district receiving immigrants: level of education (school and university quali-
142
fications), economic activity (percentage of population employed in the pri-
References
mary sector, industry and construction and services), per cápita income and
average price of new housing.
AN
INFORMATION SYSTEM FOR PRIMARY HEALTH CARE IN THE CITY OF
BARCELONA
SCHOOLING
IN
BARCELONA: ACADEMIC
YEAR
94-95
This article describes the methodology followed in the design of the
In May 1995, in the social profile section of number 3 of this magazine,
Primary Health Care Information System, as well as its uses and applications.
an article entitled “Schooling in Barcelona” was published, analysing rates of
The objective of this initiative was to provide an instrument of information
schooling in the city, the presence and relative importance of the public and
which would aid decision-taking at the first level of health care, that is, which
private sectors at different levels of non-university education, imbalances
would be of use to health care workers at the so-called Basic Health Areas
between supply of the city. This analysis referred to the academic years from
(ABSs) - the elementary health care units. These are delimited geographically
86-87 to 93-94.
and attend to the basic health needs and problems of a specific community.
Now, in a continuation of the series commenced in number 3, the figu-
In order to provide adequate care from an ABS, it is necessary to have access
res for the 94-95 academic year are presented. The tables included offer figu-
to information on the state of health of the population and to identify its
res relating to schooling in the city of Barcelona at the following levels: first-
principal health problems and prioritise interventions. The information sys-
cycle infant education (0 to 2 years), second-cycle infant education (3 to 5),
tem provides three types of information: socio-demographic indicators, figu-
primary education (6 to 13), obligatory secondary education (12 to 15), Bac-
res on declared infectious morbidity and data on mortality. The system pro-
calaureate and COU (14 to 17) and vocational training (14 to 18).
vides health care workers with information about unemployment rates,
housing conditions and ageing rates, as well as health information such as
mortality due to curable illnesses, rates of incidence of such illnesses as tuberculosis, AIDS and others, or vaccination rate of the young. The presentation of indicators in map form allows this information to be compared by
district and to identify territorial differences as regards levels of health.
143