Opinió - Ajuntament de Cornellà

opinió
medi ambient
El Gobierno de la proximidad
Tots som xarnegos
Antonio Balmón Grup Municipal del PSc
Ma. CarmeRomero Grup Municipal d’IC-Verds
U
T
no de los ejes principales de la actuación municipal es
resolver los problemas vinculados con nuestra vida cotidiana, que afectan a la gestión de servicios básicos: mantenimiento
de la ciudad, garantizar la convivencia, promover el civismo, simplificar las relaciones administrativas, etc. A este desafío cotidiano
se han de incorporar nuevas realidades, nuevas demandas y nuevas actitudes que exige profundizar en mejorar y renovar las políticas de proximidad.
La aparición de estos nuevos retos motivan que el gobierno
local, al ser la administración más cercana a la ciudadanía debe
incorporar a sus sistemas de gestión, programas que contribuyan
a perfeccionar los ámbitos relacionados con las demandas que
exigen intervenciones rápidas y eficaces, me refiero a facilitar de
forma más comprensible y directa la relación entre la administración y los ciudadanos, a establecer compromisos de calidad que
beneficien al desarrollo y contenido de los servicios y actividades
que realizamos, a atender y resolver con mayor eficacia las quejas
que piden una intervención rápida para arreglar espacios o
mobiliario urbano que se deteriora por el paso del tiempo o por
actitudes incívicas. En esa línea de transparencia y permeabilidad desde el Ayuntamiento se ha puesto en marcha un programa de atención directa de quejas y sugerencias para asegurar una respuesta eficaz.
La importancia del desarrollo de estas actuaciones deben contribuir a mejorar la convivencia de la ciudad, a promover comportamientos más cívicos, a proteger el espacio público, a democratizar y facilitar el derecho al uso social de las actuales tecnologías
de información y comunicación. El impulso de estas políticas
locales se han de integrar en un marco amplio de protección de
los derechos de los ciudadanos.
Pero en esta defensa de la proximidad como actuación a profundizar por parte de las administraciones locales, implica que para
realizarla con más recursos y con mayor garantías, demanda exigir a la administración estatal y autonómica, la cesión de nuevas
competencias con el fin de incorporar nuevos instrumentos de
gestión y planificación, al objeto de simplificar la gestión pública,
y profundizar en una política de redistribución de recursos que
permita ampliar nuestras actuaciones para impedir riesgos de
fragmentación territorial y sociocultural.
Desde el gobierno local, estamos convencidos que más allá de
nuestra capacidad para diseñar el futuro de nuestra ciudad, desde el diálogo, y el conocimiento de lo que sucede en nuestro
entorno, crearemos nuevos mecanismos y procedimientos de
actuación relacionados con la resolución de los problemas diarios, que abrirán vías de respuesta eficaces para actuar sobre
nuestra realidad y generar nuevos espacios públicos de intervención, que permitan cultivar una sociedad más abierta, más respetuosa con su entorno y que proyecte por encima de intereses
particulares, el arraigo de la defensa de intereses generales. ●
22
00 cornellà informa
ots nosaltres som fills de la immigració o del mestissatge. No es tracta d'una afirmació provocativa, menys
encara si tenim en compte que des del punt de vista d'alguns
sociòlegs un procés d'integració entre comunitats mai no es
produeix abans de 200 anys. Per tant, totes les persones que
vam venir a Catalunya en els darrers anys del franquisme, o
sigui fa uns trenta o quaranta anys, ens podem considerar
tan nouvinguts , quasi, com els estrangers que han començat
a arribar a aquest país en l'última dècada.
Només hi ha un factor que ens diferencia : la llengua. La
gent provinent de la resta de l'Estat espanyol ens podíem
entendre amb la gent d'aquí en una llengua que era comuna i coneguda per tothom perquè la seva estava represaliada ; els que ara vénen de fora d'Espanya han d'aprendre
qualsevol de les dues llengües oficials del territori d'acollida. És un factor més a tenir en compte a l'hora de demanar
la seva integració, i a més demanar aquesta integració ràpidament, en un parell d'anys.
Jo vaig emigrar amb els meus pares en els anys seixanta i
recordo perfectament les prioritats que teníem : feina i habitatge. La resta de qüestions són secundàries. El primer de
tot és sobreviure a la fam, i aixoplugar-se; després vindran
l'esbarjo i els temes culturals. De feina n' hi ha, si més no
n'hi ha de la que no volem fer la gent que fa molts anys
que vivim aquí, i l'habitatge és possible de lloguer i en condicions sanitàries adequades si no s'especulés amb la necessitat peremptòria de la gent nouvinguda.
Però és preocupant veure com a Catalunya , i a la nostra
població ( articles del mes passat dels portaveus del grup
mixt i d'ERC sobre immigració i habitatge) s'està instal·lant
un discurs populista sobre la immigració , tant per forces
d'esquerres com de dretes, demagògic i irresponsable en
vincular immigració i delinqüència o inseguretat, o responsabilitzar la immigració del baix nivell salarial. La justificació de les prevencions que poden sentir la gent que fa més
temps que és aquí, s'ha de fer des del respecte a tothom, tot
mantenint l'orgull pel que és propi, però sense menysprear
el dels altres, perquè això seria donar suport a actituds d'odi als altres: xenofòbia i racisme.
Si els partits polítics no volguessin canviar vots per drets ,
si tots nosaltres, homes i dones, reconeguéssim que som
fills de la immigració, si tots plegats defenséssim un tracte
igual per a tothom, iniciaríem el camí per ampliar l'estat del
benestar actual i treballaríem a favor de la igualtat de les
persones i en contra de la marginació i l'exclusió social.
Aquest si que és un veritable repte humanitari i de gent
d'esquerres. ●
septembre
juliol 2002
2001
El Partit Popular informa
M. Ysabel Espinosa Grup Municipal del PP
E
ste artículo de opinión será el último antes de las vacaciones de
julio - agosto. Desde aquí, les deseamos un feliz descanso y que, en
septiembre, nos reencontremos de nuevo todos con las energías renovadas. Recomendarles también mucha prudencia en los viajes, sobre todo,
aquéllos que se realicen en coche.
Desde el Partit Popular, trataremos, como siempre, de informarles al
máximo de nuestra opinión y posicionamiento en temas importantes
para todos nosotros/as, teniendo en cuenta que disponemos de muy
poco espacio en esta revista; parece ser que el Señor Alcalde considera
que la oposición cuanto menos hable mejor, ya se ocupa él de rellenar y
convertir lo que debiera ser un boletín de opinión, información y participación ciudadana en un catálogo de productos de "todo a cien".
El mes pasado el Partit Popular pidió una comisión de investigación
sobre los fondos de ocupación de parados gestionados por la empresa
municipal PRECSA. El resto de la oposición y el gobierno municipal consideraron que una comisión de investigación era excesiva; al parecer,
bastaba con una comisión informativa, en la cual pudimos comprobar
que, si bien el Señor Salabert, Teniente de Alcalde de Hacienda, admitía
un posible mal funcionamiento en la gestión de dichos fondos, no compartía, en absoluto, el criterio de la Sindicatura de Comptes en cuanto a
las anomalías reflejadas en el documento elaborado por este organismo. A este efecto, el grupo parlamentario del PP ha pedido, desde el
Parlament de Catalunya, una ampliación del mencionado documento
realizado por la Sindicatura de Comptes a fin de aclarar todas estas presuntas deficiencias o anomalías.
Cabe destacar, no obstante, que el Partit Popular comparte con el Señor
Salabert que la investigación llevada a cabo por la Sindicatura de
Comptes se ha centrado más en los municipios de la periferia que en la
fiscalización del Departament de Treball de la Generalitat. Asimismo,
hay que señalar que todas las explicaciones aportadas por el gobierno
municipal las consideramos importantes, pero insuficientes, puesto que
se necesita verificar los datos presentados a la Sindicatura de Comptes
por la empresa municipal PRECSA para poder esclarecer las citadas incidencias relativas a la gestión de dichos fondos.
Por lo tanto, aún corriendo el riesgo de que se nos acuse de oportunismo político por aquéllos que su gestión es una amalgama de reivindicaciones nacionalistas, dogmáticas, sectarias, ancladas en el
medievo y carentes de cualquier interés por el bienestar de las personas, pediremos que se nos facilite el acceso a la documentación antes
mencionada.
Por otro lado, es preciso hacer referencia también a que el PP de
Cornellà presentó un ruego en el pasado Pleno, en el que se exigía al
Ayuntamiento que asumiese los gastos de los destrozos que sufrieron
algunos comercios durante la jornada de huelga general del día 20 - J,
destrozos que se hicieron ante la presencia de regidores de nuestro
propio Ayuntamiento. Desde el Partit Popular, expresamos nuestro total
rechazo a este tipo de actos vandálicos y agresiones de que fueron
objeto tanto personas como establecimientos de nuestra ciudad por
parte de los denominados "piquetes informativos".
Por último, trasladarles que, como siempre, estamos a su disposición
para cualquier consulta en nuestra Sede Local, C/ Esplugues nº 20-22,
Planta Comercial. Tel. 93.474.16.77. ●
Fa falta un redreçament
en la forma de fer política
democràtica
Néstor Artís Grup Municipal de CiU
F
a poques setmanes que, a través d'una conferència, el president
Pujol va tenir la gosadia de sortir a defensar la política i fer-ne
elogi alhora, i ho va fer precisament en un moment que la política
necessita recuperar un crèdit que ara no té, degut a què tothom, ara
un, ara l'altre -els polítics també- hi ha anat fent el seu paper desacreditador.
Interpretem les paraules del president com un repic de campanes
tocant a sometent per donar l'alarma general a fi de què els esmentats ara l'un, ara l'altre -els polítics també- prenguin consciència que
allò que més podria beneficiar la política no és allò que s'està fent
sinó que caldria recuperar el seguiment d'un comportament exemplar, tant en l'adopció de les decisions com en les paraules dites
públicament. És a dir: parlant clar i jugant net.
El problema, en realitat, és que en l'exercici de la política es fan servir actualment unes armes que són les del joc ras i patada al nas, perquè, per exemple, la política fa de la mentida una eina que utilitza
sense manies. Tant es menteix a l'hora de valorar una vaga general i
a través d'una manipulació immoral d'alguns mitjans públics de
comunicació, com en enquestes manipulades o amb la confessió de
falses intencions explicades a tall de confidència per tal d'aconseguir-ne, així, una més ràpida i màxima divulgació.
I, sobretot, gairebé no passa dia que no puguem comprovar com les
decisions parlamentàries estan més subjectes a la confrontació de
partits que no pas a la necessitat d'arribar a una resolució justa en
allò que es decideix.
Durant els darrers dies els polítics, els de primera divisió, ens han
obsequiat amb una bona tanda d'aquestes actuacions! Per exemple:
En el vot afirmatiu del PSC a la llei de partits, violentant la valoració
que n'havia fet en Maragall i, també, la intenció del senador Soler
Tura de votar-hi en contra. El vot a la llei no tenia pas res a veure
amb la llei, sinó amb la necessitat de fer costat al PSOE en un
assumpte de disciplina interna.
O la posició adoptada pel PP pel fet que CiU es desmarqués de la
campanya en contra de la vaga general. Els populars van advertir a
CiU que es preparés a perdre votacions al Parlament de Catalunya, i
han convertit l'amenaça en una realitat immediata (sis votacions perdudes en una sessió). És una forma pública de confessar el PP que
utilitza el Parlament dels catalans com a instrument de revenja
envers CiU. Si ara el PP no vota les propostes parlamentaries que es
facin en funció de l'interès que les promou sinó per castigar una desviació de CiU, cal pensar que aquest criteri, però a la inversa, va ser
el que dictaminava els anteriors vots emesos a favor del govern de
CiU. És, certament, una indigna forma d'exercir la democràcia.
I, també, a més: perquè ERC pren part en aquest joc dels disbarats
coincidint i aplaudint el PP?
Tot plegat, obliga als ciutadans i ciutadanes a participar en una competició que es juga en un camp de joc molt enfangat i relliscós, sota control d'un conjunt d'àrbitres que -per mèrits propis- no gaudeix en
aquests moments de suficient acreditació. No seria d'estranyar que
els ciutadans i ciutadanes menys abrandats optessin per no voler
jugar en aquesta competició.
Si us plau: ara l'un, ara l'altre -els polítics també- . Reflexionem-hi! ●
cornellà informa 23
00
opinió
medi ambient
Camp de l’Espanyol, sí.
Però casa d’acollida a Can
Manso, també
Joan Tardà Grup Municipal d’ERC
E
n el darrer Plenari, el Govern de la ciutat va agrair al
Grup Municipal d'ERC el vot afirmatiu al projecte del
camp de l'Espanyol. No calia. Haguéssim agraït més que no
ens posessin la feina d'oposició tan difícil i no haver hagut
de patir, com la resta de ciutadans, el secretisme de l'alcalde i la manca de participació en la discussió de l'operació.
Amb tot, hem anat avaluant els pros i els contres i, arribats
al punt d'haver de pronunciar-nos institucionalment, ERC
ha optat pel sí en tenir present:
1. El terreny pertany al terme municipal d'El Prat, per la
qual cosa qualsevol urbanització futura sempre estaria condicionada als interessos d'aquest Ajuntament veí. L'indret,
doncs, no forma part de les dues úniques pastilles "cornellanenques" que resten verges a la zona del riu, a dreta i
esquerra de la carretera de Sant Boi, que considerem intocables.
2. Es tracta d'una zona força degradada per l'activitat
industrial a què es destinada (gravera) en una de les entrades més importants de la ciutat.
3. L'operació és avalada i promoguda pels dos
Ajuntaments afectats i, sobretot, per la Generalitat.
4. L'Ajuntament de Cornellà té la propietat (50%) dels
terrenys, conjuntament amb els industrials dels àrids.
5. Les contrapartides: ingressos econòmics producte de la
venda directa del terreny, de la participació en l'usdefruit
dels equipaments a instal.lar-s'hi sobre la base d'una millora urbanística de l'entorn (estadi de rugbi, parc de la
Ribera, etc,) i de les tributacions.
Però, a més, per a ERC existeix una darrera raó importantíssima: l'oportunitat per fer possible la Casa d'Acollida.
Cal aprofitar l'ocasió: Casa d'Acollida a can Manso
L'operació del camp de l'Espanyol obre la porta (si som
capaços de convèncer l'alcalde) a la possibilitat d'endegar
una realització reclamada des de fa més d'una dècada: la
Casa d'Acollida. Un equipament que tota ciutat important
del Primer Món ha de tenir per acollir els seus ciutadans
que necessiten assistència transitòria arran d'una situació
de marginalitat o precarietat.
Els ingressos econòmics que es derivaran del camp de
l'Espanyol i la nova urbanització dels entorns han de permetre que la masia de Can Manso, de propietat municipal,
situada a la carretera del Mig en la mateixa zona d'influència, esdevingui la Casa d'Acolida.
Treballarem per fer convergir els dos projectes. Que d'aquí
a pocs anys, l'alcalde participi en dues inauguracions
paral.leles: en la dels equipaments esportius i comercials
promoguts pel R.C.E. Espanyol, però també en la de la
Casa d'Acollida de Can Manso.
Perquè la modernitat d'una ciutat també es mesura pel
nivell dels seus equipaments de caràcter assistencial i
social. ●
24
00 cornellà informa
Otro Cornellà y otro mundo
son posibles
Ignacio Flórez Grup Municipal d’EUiA
Y
a se nota que se aproximan las elecciones municipales.
Esta revista, que nunca ha dejado de tener un carácter partidista, magnificando lo bueno y ocultando lo deficiente, ahora
está intensificando el sentido propagandístico y mostrándonos
una ciudad idílica y un futuro maravilloso, en la que no existe el
mínimo problema.
No pretendemos que se la revista tenga un sentido negativo,
pero menos queremos que se oculte la realidad, queremos que
se valoren las cosas en su justa medida. Cornellà, como cualquiera
otra ciudad, tiene problemas, gente que lo pasa mal y otros/as
que no sienten la ciudad como una comunidad que necesita la
colaboración de todos/as para hacerla mejor.
Esta es la revista municipal, no sólo del Equipo de Gobierno, por
ello reclamamos mayor participación de la oposición, porque
nuestra labor también es necesaria para la construcción de una
ciudad equilibrada y una sociedad comprometida con su presente y su futuro. Es evidente que las mayorías absolutas no son ni
justas ni suficientemente democráticas, lo vemos cada día con el
Gobierno Central, cuya prepotencia padecemos y criticamos,
también los compañeros del Gobierno Local, por ello debían
aprender y alejarse de esas prácticas.
Cornellà Informa debe ser un instrumento de educación y formación para toda la ciudadanía. En un mundo en el que los intereses
de los poderosos y las políticas de las derechas más retrógradas
mercantilizan y corrompen la vida y la cultura de la sociedad, en
el que se desarrolla una economía artificial y sin bases sólidas,
donde la corrupción, la especulación, los mercados financieros, la
evasión de capitales y de impuestos, el tráfico de armas, de drogas, la destrucción y lapidación de los recursos naturales, no sólo
sirve para enriquecer a una minoría, sino que está hundiendo en
la miseria y la ruina más absoluta a la mayoría de la población
mundial y de los países del "tercer mundo". Aún siendo conscientes de que es muy difícil contrarrestar a ese monstruo gigantesco
que todo lo impregna; las izquierdas no podemos dejarnos arrastrar por la dinámica del todo vale para obtener votos, ni podemos
abandonar la cultura de la justicia, de la igualdad y la solidaridad
verdadera, que no es la de la limosna y la compasión, sino que
hemos de ser capaces de transmitir el mensaje de la ética y de la
honestidad, hacer comprender que hay valores que no se venden; que no podemos hipotecar el futuro de nuestros descendientes a cambio de una vida suntuosa llena de vanidades.
No se trata de renunciar a las necesidades fundamentales, como
una enseñanza y una sanidad públicas al más alto nivel, una
vivienda y un trabajo digno, se trata de aplicar los métodos más
eficientes y respetuosos con nuestro planeta, del que somos parte inseparable, se trata de hacer realidad esa frase nueva, con la
que todos/as nos llenamos la boca: "Otro Mundo es Posible". Eso
sólo será posible con la aplicación de políticas de izquierdas,
conscientes de nuestra pluralidad y de nuestra capacidad para
transformar la vida. ●
juliol 2002
20-J
Alberto García Grup Mixt
E
l pasado 20 de Junio se desarrolló la ya famosa jornada de Huelga General que, si se me permite calificarla, lo haría como cívica y cuanto menos inquietante.
Una "tormenta de cifras" contradictorias se emitían por los
distintos medios de comunicación; el seguimiento se cifraba
en el 84% de los trabajadores asalariados, es decir, 12,9
millones de personas, según los sindicatos; el 17% de la
población activa, 3 millones, según el Gobierno.
La huelga fue masiva en la industria, transportes y construcción y menos seguida en servicios, administración y comercio. Del mismo modo, fue un éxito rotundo en Andalucía,
Cataluña y País Vasco y lo fue menos en Madrid y la
Comunidad Valenciana.
Pero, ¿cuál es el mejor indicador para medir la incidencia de
esta huelga después de este baile de cifras?.
Personalmente creo que el éxito no reside en discernir si la
repercusión fue de un 84%, un 60% o un 17%, reside en
comprender que una medida tan drástica como es una huelga general denota un gran descontento social.
El famoso "decretazo" no satisface a la mayoría y supone un
decrimiento de todos los logros sociales conseguidos hasta
la fecha por las asociaciones de trabajadores.
Sólo cabe esperar que el Gobierno reaccione y no deje
pasar el tren del diálogo social con los sindicatos, replanteando los términos de la reforma laboral y acercándolos a la
realidad del día a día de este país.
Y es que, aunque el Sr. Aznar se empeñe, "España no va
bien". ●
Ajuntament de Cornellà
Edicte
La Comissió de Govern, en sessió celebrada el dia 29 de maig de 2002, va aprovar, entre
altres, el següent acord:
Primer. Aprovar, inicialment el projecte d'obres anomenat "Conservació i manteniment
del C.P. Torre La Miranda", que inclou el preceptiu Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, redactat pels Serveis Tècnics Municipals, amb un pressupost de 58.414,53 Euros (cinquanta-vuit
mil quatre-cents catorze Euros amb cinquanta-tres cèntims), Impost sobre el valor afegit
inclòs.
Segon. Sotmetre l'aprovació de l'esmentat projecte a informació pública mitjançant inserció d'edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,
pel període de trenta dies, així com al Butlletí d'Informació Municipal i al Tauler d'anuncis
de la Corporació, per tal que qui es consideri interessat pugui efectuar al·legacions i reclamacions. Transcorregut l'esmentat termini sense que hagin recaigut al·legacions, reclamacions i/o suggeriments que suposin modificacions al projecte, aquest s'entendrà definitivament aprovat
Cornellà de Llobregat, 7 de juny de 2002
Ajuntament de Cornellà
Edicte
La Comissió de Govern, en sessió celebrada el dia 29 de maig de 2002, entre altres, va
aprovar el següent acord:
Primer. Aprovar, inicialment el projecte d'obres anomenat "Reforma al Centre Cïvic Sant
Ildefons", situat al carrer Gerdera s/n de Cornellà de Llobregat, redactat pels Serveis Tècnics
Municipals, amb un pressupost de 218.931,35 Euros (dos-cents divuit mil nou-cents trentaun Euros amb trenta-cinc cèntims), Impost sobre el valor afegit inclòs.
Segon. Sotmetre l'aprovació de l'esmentat projecte a informació pública mitjançant inserció d'edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,
pel període de trenta dies, així com al Butlletí d'Informació Municipal i al Tauler d'anuncis
de la Corporació, per tal que qui es consideri interessat pugui efectuar al·legacions i reclamacions. Transcorregut l'esmentat termini sense que hagin recaigut al·legacions, reclamacions i/o suggeriments que suposin modificacions al projecte, aquest s'entendrà definitivament aprovat
Cornellà de Llobregat, 7 de juny de 2002
Ajuntament de Cornellà
Edicte
La Comissió de Govern, en sessió celebrada el dia 15 de maig de 2002, entre altres, va
aprovar el següent acord:
Primer. Aprovar inicialment el projecte d'obres anomenat "Reparació dels escosells del
carrer Miranda", redactat pels Serveis Tècnics Municipals, amb un pressupost de 56.822,36
Euros (cinquanta-sis mil vuit-cents vint-i-dos Euros amb trenta-sis cèntims), Impost sobre el
valor afegit inclòs.
Segon. Sotmetre l'aprovació de l'esmentat projecte a informació pública mitjançant inserció d'edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,
pel període de trenta dies, així com al Butlletí d'Informació Municipal i al Tauler d'anuncis
de la Corporació, per tal que qui es consideri interessat pugui efectuar al·legacions i reclamacions. Transcorregut l'esmentat termini sense que hagin recaigut al·legacions, reclamacions i/o suggeriments que suposin modificacions al projecte, aquest s'entendrà definitivament aprovat
Cornellà de Llobregat, 27 de maig de 2002
Ajuntament de Cornellà
Edicte
La Comissió de Govern, en sessió celebrada el dia 15 de maig de 2002, entre altres, va
aprovar el següent acord:
Primer. Aprovar inicialment el projecte d'obres anomenat "Millores de la vialitat al
carrer Sant Jeroni en el tram comprès entre el carrer Rubió i Ors i l’Avinguda dels
Ferrocarrils Catalans", redactat pels Serveis Tècnics Municipals, amb un pressupost de
112.023,78 Euros (cent dotze mil vint-i-tres euros amb setanta-vuit cèntims), Impost sobre el
valor afegit inclòs.
Segon. Sotmetre l'aprovació de l'esmentat projecte a informació pública mitjançant inserció d'edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,
pel període de trenta dies, així com al Butlletí d'Informació Municipal i al Tauler d'anuncis
de la Corporació, per tal que qui es consideri interessat pugui efectuar al·legacions i reclamacions. Transcorregut l'esmentat termini sense que hagin recaigut al·legacions, reclamacions i/o suggeriments que suposin modificacions al projecte, aquest s'entendrà definitivament aprovat
Cornellà de Llobregat, 27 de maig de 2002
cornellà informa 25
23