n.° 2 0 6 - noviembre

H K V I S T A
AÑO
X V I I
M K N S U A L
-
N.° 2 0 6
-
S U P L E M E N T O
N O V I E M B R E
D B
D 10 1 9 6 5
H O J A
D I O C E S A N A
Depósito legal - B. 5.416 1959
Viajes ALEMH^Y
L e s o f r e c e su P R O G R A M A D E
VIAJES:
L u r d e s , Valle de Aran (salidas periódicas). — M a l l o r c a (salidas diarias).
M a d r i d , V a l l e d e l o s C a í d o s , Él E s c o r i a l ( s a l i d a s p e r i ó d i c a s ) .
París, Roma, Venecia, Fátima.
R e s e r v a s de H o t e l e s — P a s a j e s avión y marítimos, y...
S U VIAJE DE N O V I O S A D O N D E U S T E D
C o n s u l t e p r e c i o s ai r e p r e s e n t a n t e : J U A N R O M A R í B A -
QUIERA
Quintana, 1 - I aradell
Sumario
«El P a p a a n t e las N a c i o n e s U n i d a s » .
« L l i ? o n s a 1'aire — C o n t r a l u x ú r i a , c a s t e d a t » ,
per Mossén Eugeni.
«El n o s t r e c u i t e a D é i — C o n c i l i V a t i c á II: C o n s t i t u c i ó s o b r e la S a g r a d a L i t u r g i a » ,
p e r J o s e p Baucells, prev.
« A y u n t a m i e n t o — R e n o v a c i ó n del C a r n e t d e I d e n t i d a d »
«La vila d e T a r a d e l l al t r a n s c u r s d e i s s e g l e s » , p e r M i l . J o s e p B a u c e l l s , p r e v .
i M n . A n t o n i Pladevall, prev.
«Sección Deportiva», por Repórter.
« I n f o r m a c i ó n local del Servicio M e t e o r o l ó g i c o N a c i o n a l » , por C o n r a d o Vilarrubia.
«Noticiari».
F o t o g r a f í a d e les c o b e r t e s — E s t a m p e s d e T a r a d e l l :
4 9 — V i s t a p a r c i a l del p o b l é d e s d e la c a r r e t e r a d e la f á b r i c a « S e r r a i B a l e t »
t o c a n t a la d e V i l a d r a u . ( F o t o V i l a c í s )
MOLÍ DE PINSOS I CEREALS
BARREJADORA AUTOMATICA
JOSEP
Teléfon 88
RIBA
TARADELL
REVISTA MENSUAL
- SUPLEMENTO
A Ñ O X V I I - N. 2 0 6 - N O V I E M B R E D E
1
DE
1 9 6 5
HOJA
DIOCESANA
- B. 5.416 -1959
Depósito legal
El Papo ante las Naciones Unidas
Han pasado ya bastantes días desde que el Papa Paulo VI pronunciara sus palabras
ante el silencio y el respeto casi tangibles de la Asamblea de las Naciones Unidas, pero
conservan intactas su resonancia y continúan plenas de actualidad. Séanos, pues, lícito
tejer esta breve glosa.
El Papa transmitió, sobre todas las cosas, el más apasionante mensaje de amor
nunca oído en el enorme abanico de la Sala de Cristal de la ONU. Su breve discurso fue
una clara expresión de amor ecuménico y de preocupación por el destino de una Humanidad que no puede seguir viviendo en el filo de la navaja o en el volcán de las explosiones nucleares.
Al hablar asi en el seno de aquella moderna torre de Babel, Paulo VI se mostró como el Vicario y Representante de Cristo, «Príncipe de la paz>; como el legitimo heredero
de la milenaria obsesión pacificadora de Roma; como el gran continuador de la obra por
la paz iniciada en el reinado de sus inmediatos antecesores, los Pontífices Pío y Juan; y,
en fin, como Padre y Prupulsor del Concilio y su más auténtico representante, pues articuló su mensaje sobre el esquema XIII, ya aprobado por los Padres conciliares.
En su magnífica lección moral dió a los representantes de las 117 Naciones Unidas
—demasiadas veces ¡ay! desunidas— la exacta pauta de toda una programación para la
paz y cuál sea el camino más recto y práctico para llegar a una perdurable convivencia
universal.
Nuestro mundo enfermo de pavores habrá de cobijarse, si no quiere perecer en el
edificio que sustentan las columnas esenciales del trascendental discurso: LIBERTAD,
¡US TI CIA, CARIDAD.
Compartimos desde nuestro humilde lugar esta alegría de esperanza, nos acercamos a la sombra de los pájaros de luz de la palabra del Papa y sentimos en lo más hondo
de nuestro corazón la sencillez y la transida grandeza de estas tres palabras tan auténticamente cristianas: iPAZ A TODOS».
LLIÇONS
À
L'AIRE
vu - Contra luxuria, casîedai
—
2
-
Es ben cert i ben s a p i g u t q u e la luxúria
p r é s no es q u e d a v a
p a s e n r e r a . Hi t r o b a v a
és u n a d e s t r o c a d o r a de v i d e s . A m b les se-
gust ¡pobreta! N o en deia p a s ni p a r a u l a a
v e s i n s t i g a c i o n s p e r v e r s e s i a m b els seus
casa s e v a i prou m i r a v a que no en sabes-
a f a l a c s , a r r o s s e g a a l'abís de la
sin res.
degradado
i del p e c a t , a m o l t e s a n i m e s incautes que
es Heneen ais seus braepos en recerca
del
P a s s a r e n u n s pocs a n y s , i un dia rep u n a
carta d ' u n s p a r e n t s l l u n y a n s q u e vivien al
p l a e r i de la felicitat; i d e s g r a c i a t aquell que
p o b l é on elIs h a v i e n e s t â t aquells dos a n y s ,
no s a p f r e n a r a t e m p s
invitant-la a una g r a n festa que s'hi
i a m b tota
valentia
estava
o r g a n i t z a n t . Va acceptar tot seguit la invi-
les s e v e s p r i m e r e s e n v e s t i d e s .
D o s a n y s feia tan s o l a m e n t que
aquella
t a d o , i va p e n s a r : • ¡Ara és l ' h o r a ! » . «Et fa-
f a m i l i a v i v i a en a q u e l l a p o b l a d o i ja se'n
ràs un vestit «ben a la m o d a » i s e r á s l'ad-
d e s p e d í per a no t o r n a r a viure-hi m é s .
m i r a c i ó de tot el p o b l é . Q u e en q u e d a r a n de
No
és p a s que no s'hi g u a n y é s la vida ni tam-
parades
p o c q u e a l g ú n d e i s q u e la c o m p o n i e n
hi v a r e n q u e d a r !
gués comès cap disbarat. Era una
e x e m p l a r a carta c a b a l i e s t i m a d a
hom qui l ' h a v i a
tractada.
ha-
aquelles
<gata m a u l e s ! » .
I tant si
familia
P o c d e s p t é s de la s e v a a r r i b a d a al p o b l é
per tot-
v i s i t a a totes les q u e h a v i e n e s t â t les s e v e s
El cas és q u e es
a m i g u e s , p o r t a n t un vestit e l e g a n t i decent,
morí l ' e s p ò s d ' u n a p r ó x i m a p a r e n t a i aques-
p e r o la tarda del dia de la f e s t a , va
ta els s u p l i c a q u e s'hi t r a s l l a d e s s i n
per a
de la casa deis seus p a r e n t s , a m b un vestit
cuidarse
masia
que no a r r i b a v a
de la
seva llar.
Era u n a
sortir
a vestit. E n c a r a n o
havia
niolt ben s i t u a d a i n o molt lluny d ' u n a im-
d o n a t vint p a s s o s que es i r o b a a m b la que
p o r t a n t ciutat.
h a v i a e s t â t la s e v a millor a m i g a .
L a N u r i , q u e ja tenia ben c o m p l e r t s
els
q u i n z e anys, v o l g u é a p r e n d r e de m o d i s t a , i
cornengà els seus p r i m e r s treballs en un taller o a c a d è m i a que li h a v i a a c o n s e l l a t
una
quasi d e s c o n e g u d a s e n y o r a d ' u n a casa ve'ín a . Els seus p a r e s no s'hi o p o s a r e n
ja tenim a l a
Nuri
pas, i
c a p a q u e l l taller de mo-
d i s t a . M a r x a v a de bon matí, i com q u e h a v i a
de caminar més d'una hora, no tornava
a la
s e v a l l a r fins al v e s p r e .
Es
veritat
que
la
mira
i li diu, m é s q u e
Aquesta
estranyada,
esparverada:
— O n v a s a m b a q u e s t vestit? A i x ô és indecent, escándalos!
— N o t ' a g r a d a ? M ' h a dirigit u n a de les
m i l l o r s m o d i s t e s de ciutat, p e r o jo
mateixa
me l'he fet.
— Ves, v e s , i p o s a ' t el q u e p o r t a v e s ahir.
A m b aquell si q u e f a s g o i g d e d e b o .
Amb
a q u e s t s e r á s l ' e s c à n d o l del p o b l é .
modista
aquell t a l l e r , era u n a b o n a
se la
dirigía
— O l ' a d m i r a c i ó . V e i g q u e esteu m o l t en-
modista, però,
que
d a r r e r i d e s en a q ü e s t e s coses. N o s a p s tu el
tal v e g a d a , un x i q u e t m a s s a a l e g r e i g e n s
gust que s'hi t r o b a ! A r a c a p al bail de tar-
escrupulosa
Allá
d a , i a la nit t a m b é a n i r é al b a i l d e «con-
en s e g o n s q u i n e s coses.
es p a r l a v a de tot; la qiiestió era fer g r e s c a .
fetti». Estic s e g u r a q u e d i s f r u t a r é de v a l e n t .
A la N u r i , de m o m e n t , no li p l a v i a p a s tot
A d é u , a d é u , i n o v u l g u i s preocupar-te
a l l ò ; eren m a s s a a t r e v i d e s i m a s s a
de mi !
escan-
d a l o s e s a q u e l l e s c o n v e r s e s . S ' h i deien co-
Aquesta
escena
va
ésser
tant
presenciada
ses que fins feien p u j a r els colors a la cara
p e r un s e n y o r i un j o v e , i un c o p ja
a les m a t e i x e s que les e x p l i c a v e n . P e r ò , d e
dides les d u e s noies, el s e n y o r , rnig rient,
mica en mica, s'hi a n a a c o s t u m a n t , i des-
diu al j o v e :
despe-
E L " N O S T R E
C U L T E
A
— Vili
D È H
Condii Vaticà II: Constìtució sobre la Sagrada Liturgia
El primer document aprovat per l'assemblea dels bisbes catòlics reunits al Vaticà i proclamat pel papa Pau VI, és la
constìtució sobre la Sagrada Liturgia. Es,
per tant, el résultat primicier de la crida
feta per Joan X X I I I a fi de posar al dia
(digué: agiornamento ) l'Església. Ella que
té el deure de continuar l'obra santificadora de Jesucrist, s'havia donat compte dels
beneficis del concili tridenti, però també
comprenia que el temps, la cultura i maneres de sentir actuals són altres. Les veus
de què parlàvem en l'apartat anterior es
fan més nombroses i ressonen en les intervenions dels prélats. En el document en
qiiestiô les reformes estipulades i que aniran succeint-se, porten una raó fonamental: la d'ajudar-nos a retre millor el nostre culte a Déu. Per això, abans de parlar
dels canvis, ens cal recollir els principis en
què es funda la nostra liturgia.
*
Jesucrist
és a f f i o r a el s u n i m e
sacerdoci
i el g r a n s a c e r d o t ,
@ De la vida que reféu no la té en exclusiva, sino que l'expandi arreu «enviant
els apòstols, no solament a predicar l'Evangeli a tota criatura, sino també a realitzar l'obra de salvació que anunciaven pel
Sacrifici i els Sagraments, entorn dels
quals gira tota la vida litùrgica. Aixl els
homes som empeltats en el misteri pasqual
del Crist pel baptisme; rebem l'esperit de
fills adoptius pel qual clamem: Abbà, Pare!, i, d'aquesta manera, esdevenim els véritables adoradors volguts pel Pare».
Pel
*
*
sobretot amb el misteri pasqual de la seva
benaurada passio, resurrecció de la mort i
ascensió gloriosa. Per aquest misteri, morint destrui la nostra mort, i ressucitant
reféu la vida».
baptisme
participeni
del
sacerdoci
de Crist.
® Per medi d'aquesta retem la deguda
adoració a Déu i procurem la nostra salvaciò. Ara bé, sols en Crist «es realitzà la
satisfaccio perfecta de la nostra reconciilació, i se'ns dona la plenitud del eulte divi». La seva doble condicio d'home i Déu, li
permeté presentar-se davant del Pare en
nom de tots nosaltres i oferir-li el present
i la victima millor: eli mateix. «Aquesta
obra de la redempció humana i de la glorificació perfecta de Déu, iniciada en el paradis, Eli l'acompli amb la seva vida, però
— S i tu n ' h a g u e s s i s d e triar una d ' a q u e s -
9 Per a conseguir-ho, Jesucrist és sempre present en la seva Església, sobretot
en les accions liturgiques: és present en el
sacrifici de la missa, tant en el ministre
com en les espècies eucaristiques; en els
sagraments, als quals dona potència; en el
seu missatge, perpetuat en la Sagrada Escriptura, i, per ultim, en les reunions de
pregarla i cants de salms.
Aquests són els elements del sacerdoci
CTistìrà
JOSEF BAUCELLS, prev.
e l s qui en v a r e n
p r o t e s t a r , i f i n s i t o t una
t e s d u e s p e r e s p o s a , s u p o s o que d e u r i e s es-
g r a n p a r t de la j o v e n a l l a , s ' o f e n g u é d ' a q u e l l
c o l l i r la del v e s t i t de ¡ ' « a d m i r a d o » i del ball
d e s v e r g o n y i m e n t . A m b tota c e r t e s a no h e m
de « c o n f e t t i » , ¿veritat?
pogut saber res més d é l a
Nuri.
Algú
ens
digué que í'havia
ben b é p e í
mal
— Q u e e s creu que he p e r d u t el s e n y ?
— Dones
molts
anys.
Acabem
que
Déu
te'i
conservi
i
per
escandaloses converses
taller i aquelles
*
*
*
d i e n t q u é no v a
«misteris»
pás
tant com e s p e n s a v a , la N u r i . C o m
disfrutar
que
en
a q u e l l p o b l é e n c a r a hi h a v i a , g r a d e s a D é u ,
una g r a n
cap. Aquelles
dosi d e s e n y , m o l t s v a r e n
èsser
donada
aspres
explicacions
de la v i d a , li v a r e n g u a n y a r
s e u c o r j o v e n g á i la v a r e n f e r una
ciada
del
dels
el
desgra-
¿ C a l que us d i g u e m , p a r e s , q u e v i g i -
l e u molt en a q u e s t punt?
MOSSEN
EUQENI
(Ayuntamiento
'Renovación
del
Carnet
de
Üdeniidad
El l i m o Sr. (efe S u p e r i o r de Policía de Barcelona, c o m u n i c a a e s t e A y u n t a m i e n t o
q u e d u r a n t e los días 22 y 23 de d i c i e m b r e p r ó x i m o , se d e s p l a z a r á a esta villa un E q u i p o
p a r a e f e c t u a r la r e n o v a c i ó n de los D o c u m e n t o s de I d e n t i d a d q u e c a d u c a n a finales del
actual año.
Al o b j e t o de t e n e r la d o c u m e n t a c i ó n p r e p a r a d a , los f o t o g r a f o s Síes R o q u e C a b r e r a ,
de Vich y Sr. A u t o n e l l , de é s t a , d u r a n t e los días q u e se i n d i c a i á n a c o n t i n u a c i ó n y en la
casa del Sr A u t o n e l l , sita en la plaza de Gili n ú m . 5, se d e s p a c h a r á n las f o t o g r a f í a s e s p e ciales para la r e n o v a c i ó n del D o c u m e n t o y se r e l l e n a r á n asimismo, las c o r r e s p o n d i e n t e s
s o l i c i t u d e s , d e b i e n d o p r e s e n t a r en d i c h o a c t o el D o c u m e n t o o C a r n e t actual p a i a la t o m a
de los d a t o s n e c e s a r i o s .
L o s días p a r a h a c e r las f o t o g r a f í a s serán:
S á b a d o , día 20 de n o v i e m b r e , d e s d e las 3.30 d e la t a r d e h a s t a las 8.
D o m i n g o , día 21 de n o v i e m b r e , d e s d e las 9 30 d e la m a ñ a n a h a s t a la 1 del m e d i o d í a .
S á b a d o , día 27 de n o v i e m b r e , d e s d e las 3.30, h a s t a las 8 d e la t a r d e .
D o m i n g o , día 28 d e n o v i e m b r e , d e s d e las 9 30 de la m a ñ a n a hasta la 1 del m e d i o d í a .
Se r e c u e r d a q u e es o b l i g a t o r i o p o s e e r el D o c u m e n t o N a c i o n a l d e I d e n t i d a d , a t o d o s
• los m a y o r e s de 16 a ñ o s de e d a d .
M A R Í A PUJOL i B0IX
Vidua d'Antoni Casanovas
m o r í a B a r c e l o n a el dia 19 del p r o p p a s s a t o c t u b r e , ais 86 a n y s d ' e d a t
i d e s p r é s d e r e b u t s eis S a n t s S a g r a m e n t s i la B e n e d i c c i ó A p o s t ò l i c a
A.
C.
S.
Eis seus a p e n a t s f a m i l i a r s en r e c o r d a r ais seus a m i c s i c o n e g u t s t a n sensible
p è r d u a , eis p r e g u e n vulguin e n c o m a n a r a D é u Tàninia de la d i f u n t a i eis agraeixen la seva assistència a l ' a c t e de l ' e n t e r r a m e n t i O f i c i e x e q u i a l .
T a r a d e l l , n o v e m b r e del 1965
L ' E x c m . i R v d m . S r . A r c l u e b i s b e de B a r c e l o n a i S r . Biabe de Vich, s ' b a n d i g n a t c o n c e d i r les i n d u l gencies a c o s t u m a d e s .
La vila de Tararteli al transcurs dels segles
A s p e c t e boíl de l ' i n t e r i o r
del c e m e n t i r i - j a r d í , creu
m o n u m e n t a l i capella —
poc d e s p r é s del seu agen*
ç a m e n t . (Fot. J. Vilacis).
dels xiprers s ' h a n tornat familiars ais vilatans e n la vista p o n e n t i n a . Per n o r e u n i r
c o n r l i c i o n s i, tal v e g a d a , p e r la seva u b i c a c i ó
tan vistosa, pel n o v e m b r e d e l 1939 a l g u n s
v e i n s d e m a n e n el s e u trasllat. Però les coses c o n t i n ú e n igual fins el 1950; a l e s h o r e s ,
o b l i d a n t - s e del c a n v i , la C o r p o r a c i ó d e c i d e i x la millora, c o m e n ç a n t p e r la r e s t a u r a ció d e la c a p e l l a . U n s v i n t - i - q u a t r e m e s o s
m é s tard s ' a c a b a la r e n o v a c i ó , q u e s'ha estés ais c a m i n s i jardins interiors (la revista
r e s u m e i x : fa goig!). A la tardor s e g ü e n t es
b e n e e i x el r e s t a u r a i t e m p l e , p r é s e n t a n t tot
el clos l'atractiu d e l ' e m b l a n q u i n a t i el v e r d
del jardí b e n c u i d a t ; i n c l ú s les p l a n t e s vor e g e n l'últim tram del c a m í q u e hi m e n a i
la p l a c e t a d ' a r r i b a d a . (No d e i x a d ' é s s e r u n a
p a r a d o x a i estimili d ' i n i c i a r - s e l ' e m b e l l i m e n t d e la vila p e r Testada c o m u n a i d a r rera d e tots). En la t a r d o r d e 1964 s'inicià
l ' e n l l o s a m e n t deis c a m i n s interiors.
S o b r e tot a partir d e la Festa M a j o r d e
dit a n y , u n a sèrie d e ròtuls d e s e n y a l s d e
tràflc g o v e r n e n la c i r c u l a d o interior d e v e hicles, i n c l o e n t tots els i n d r e t s del e a s e
u r b à . Al s e u a s p e c t e p r à c t i c s ' u n e i x el sig-
nificat m o d e m En a q u e s t sentit i p e r a c a bar l'apartat, és fácil r e t r e u r e u n a a n é c d o t a ,
útil e n el seu t e m p s i q u e avui e n s m o u a
u n s o m r i u r e u n a mica ironie: els regidors
d e la vila, e n sessió d e 5 d'agost del 1922,
(per tant, e n c a r a n o estava o b e r t el passeig
D. Sert,) a la vista deis c o t x e s q u e p a s s e n
peí c a r r e r d e Seva (entre les d u e s places)
d e t e r m i n e n : m u l t a r els d ' e x c e s s i v a velocitat
i els q u e d e nit n o portin llum. i posar a les
e n t r a d e s d e dit carrer el s e g ü e n t iletreret:
«automobiles, m o d e r a r la m a r c h a » .
F i n a l m e n t , cal d e s t a c a r u n a r e c e n t ord e n a n ç a m u n i c i p a l q u e farà r e n o v a r bellam e n t el c a i r e e x t e r i o r deis edificis d e la
vila. La sessió m u n i c i p a l e x t r a o r d i n a r i a d e
19 d'agost del 1964, c o n s i d é r a n t Testât lam e n t a b l e d e m o i t e s f a ç a n e s - les q u a i s
d e s m e r e i x e n la v à l u a d e la vila, m a j o r m e n t
p e r al t u r i s m e , a f e g e i x e n els regidors - a fi
d ' a f a v o r i r i forçar, si cal, llur a g e n ç a m e n t ,
d e t e r m i n a q u e por cada metro cuadrado de
fachada en mal estado de conservación se cobrará 5 pesetas. Tal d i c t a m e n f o u a p r o v a t
u n s m e s o s d e s p r é s pel g o v e r n civil i, el 28
d e g e n e r del 1965, p e r h i s e n d a p r o v i n c i a l s .
Per tant, els seus e f e c t e s vigeixen des d e
Ara bé, de quin plànol i quines
obres
principis d ' e n g u a n y . T a n m a t e i x i per dit
es tracta? Sembla sobrera la resposta, puix
motiu
n o pot èsser més clar el motiu q u e les em-
algunes faganes
han
estat o
són
arranjades. E1 to artistic del poble sera un
peny. Però més endavant el Conni
altre, recalcant més el seu tipisme.
del plànol d'un edifici d e très cossos i de
dues escales als costats,
0
Edifìcis municipals.-1/estudi d'aquest
epigraf deixa un regust d'agre-dolg i palesa
la desproporció entre els volers
municipals
i els mitjans de què disposaven. O, potser
seria millor dir que, a la vista d'uns migrats
ingressos, desitjaven o somniaven empreses
massa enlairades. A i x ò si, h o feien
sos per les necessitats
empe-
de dites obres
o
edifìcis. Les principals són tres: la casa comunal, l'escorxador i les escoles nacionals.
Incloses en les dues ultimes hi ha els edifìcis del c o n j u n t de la Font Gran.
Casa de la Vila.
D'un cert temps l'ad-
c a n t o n e r del carrer de Seva, avui
i que
de treballs molt
costosos, de moment només fer les parets
i el sostre, de la compra de 2 3 0 sacs de
c a l ç i d'un vagò de ciment, d'una
regular
c o m a n d a de pedra artifìcial (a Pere Artés,
de Vich), de factures i més factures - gairebé quinzenals -
fins a les darreries
de
Testili del 1906, pels jornals i materials de
valor entre 3 0 0 i 4 0 0 pessetes, assenyalant
sempre que es tracta d'una «reparació paretai» del veli Ajuntament.
Podria afegir-s'hi el permis obtingut del
vei per a obrir fìnestres a la banda de lle-
ministració municipal es trobava en l'edifìci
per A j u n t a m e n t veli
parla:
conegut
abans
vant. C a p de les esmentades c o n d i c i o n s es
d o n e n en el veli edifìci i si en el nou.
sulta ara inabordable descubrir
Re-
les raons
servi
d'hospital. Però si el temps i la deixadesa,
unida a la misèria de la centùria,
havien
desfìgurat bastant la n o b l e i austera bellesa
del casal del
segle divuitè, més
encara
n'era perjudicada la seva solidesa general.
A més de les d e p e n d è n c i e s comunals, establertes en el pis, una part de l'inferior e n cabia l'escola dels nens.
Per tal
motiu,
l'alcalde
Jaume
Reig,
aprofita l'avinentesa de l'estada accidental
del mestre d'obres de Sant Julia de Vilatorta, Joan Riera, per a q u e judiqui
de dit edifìci. A i x i ho c o m u n i c a
l'estat
a la Cor-
poració reunida el 2 8 de gener del 1906.
A tots sembla bé, puix si necessiten un locai per a magatzem (seria la resta del baix)
e n t e n e n constituir un perill massa gros una
paret a m b senyals d'enrunament i el trespol q u e amenaga caure en un cas de molta
gent. A mig mar^ l'alcalde manifesta q u e
dit contractista li ha entregat el plano de las
obras
que
deben
Consistoriales.
verificarse
en estas
Casas
V i s t a de la n o v a C a s a de la Vila c o n s t r u i d a en 1916.
Ara es r e f o r m a en el s e u i n t e r i o r per a c o n t i n u a r
a m b l ' a c a b a m e n t de la f a ^ a n a . (Fot. J . V i l a c í s ) .
legals q u e mogueren la Corporació a ca-
menys de paraula, de part de l'autoritat su-
muflar la nova construcció sota la capa
perior, car aquesta a la vista de les obres
de
simple reparació. A m b tot, resta inacabat,
efectuades autoritza el seu
com encara ho mostra la façana. Segura-
durant la tardor del mateix a n y (a. m., IV,
ment a semblança de la recent restaurada
1.a, 36v-37, 69).
façana de l'església hi volien posar dos escuts; tanmateix només hi col'Iocaren el de
la creu, deixant buit el Hoc corresponent a
l'altre (a. m., IV, 3.a, 3-4, 12v, 14v-15v, 17v,
18, 19, 20, etc.)
funcionament,
Passa u n a colla d'anys sense q u e es
trobi cap referència
remarcable,
comptes de petites reparacions.
també
l'entesa del lloguer i
excepte
S'arregla
l'escorxador
continua en el mateix lloc. D e totes mane-
D ' e n ç à , per més q u e en totes les propostes de millora sempre hi entri el veil
res n o deuria
mostrar u n
aspecte
massa
conforme q u a n a finals del 1921 sorti una
edifìci, sols ha rebut alguna paletada
bona
Ilei general sobre escorxadors. La Corpora-
i bastants cops de desfiguració
l'estil
ció
de
reconeix
no
reunir el m u n i c i p a l
les
arquitectònic en unes desgaciades adapta-
condicions minimes establertes. Sense es-
cions de l'any 1930. (Cal esperar q u e
pecificar més, determinen
un
trobar u n a so-
dia sigili restaurat degudament i llueixi la
lucíó. Aqüestes conveniències
bellesa de gran casai). —El nou, per la seva
troben u n ressô adéquat en Ies q u e experi-
banda, ha rebut la construcció de l'escala
mentava en aquell moment en D . Sert. N o
tapada des del 1941, i la reforma
moderna
dels dos pisos superiors, en 1965.
municipals
és estrany, dones, que en fer-se càrrec dit
senyor de les despeses de la segona b o m b a
i demés obres de la Font Gran a la tardor
Les centuries anteriors llegaren a la present la situació de Yescorxador
i del safareig
del 1923, el m u n i c i p i correspongui a m b la
cessió gratuita
de c i n c plumes
d'aigua
i
public, a banda i banda de la Font Gran;
l'enrunament del Tint de Dalt, escorxador i
aquest a l'aire lliure i aqueli dins el veil
safareigs. També l'autoritzen a fer les obres
edifìci del Tint de Dalt. Veil, diem, en el
q u e cregui convenients per a millorar be-
doble sentit del mot: antic i runós. S'hi ad-
llament el lloc (com hem vist més amunt).
junta, agreujant el problema, la
Tanmateix, tal determini obliga a cercar un
condicio
de propietat per la qual el seu a m o en re-
n o u local per ais esmentats serveis. Des del
clama I'us. Tal c u m u l de difìcultats impedia
primer m o m e n t es pensa en I'indret cone-
la marxa convenient d ' u n servei tan neces-
gut per Prat Gran (a l'esquerra i principi
sari i el forçava a moure's en u n ambient
del carni del Pujoló). La suggerència madu-
gens higiènic. Per ço i davant una comuni-
ra bastant de pressa, car pel febrer del 1926
cacio apremiant dels doctors Josep Mascaró
en faume
i Lluis Comenge, a primers de març
terrenys q u e l'afecten
del
Reig presenta
l'oferiment
deis
en l'esmentat lloc
1903 el Cornu acorda fer urgentment les
(1.515 m 2 ), mentre li permetin aprofitar les
reparacions
aigiies residuals. Sota la fòrmula jurídica de
adequades
i cercar u n
nou
local. El primer aspecte, segons el regidor
«compra-venda»
d'obres publiques, es resol tot seguit i lliu-
d'abril. Per tant, essent ja m u n i c i p a l la ma-
rarà les obres acabades en el termini
d ' u n mes. Inclus s'atén
bomba
i la canyeria
la petició
corresponent.
s'efectua la cessió a 21
fixât
jor part del terreny necessari, passen l'avis
d'una
a en Sert, qui havia promès també fer-se
L'es-
càrrec de Ies despeses d'enginyer i de les
mentat avis dels doctors en realitat era u n a
obres. La resposta no és fa esperar; a finals
denuncia
d ' a n y presenta al C o m ú els plànols
i una
ordre de tancament, al-
dels
n o u s locáis d e l ' e s c o r x a d o r i del safareig
A l h o r a l ' A j u n t a m e n t p e n s a en trobar aigua
a b u n d a n t a nivell superior, a fi d e q u e hi
a n é s s e n s e m o t o r (a. m., XI, 6. a , 4 v , 51v-52,
7 7 - 7 8 v , 80, 82 v).
S e m b l a v a q u e les c o s e s m a r x a v e n bé;
à d h u c s ' h a v i e n construit els n o u s edificis.
P e r ò calia p o r t a r a ternie l ' e s m e n t a d a i prèvia p e r m u t a d e locáis i, p e r tant, l ' a g e n ç a m e n t del Hoc d ' e s b a r g i m e n t p u b l i c (la Font
Gran). En v o l e r fer el canvi, l ' A j u n t a m e n t
t e n i a d e c o m p r a r p r i m e r el Tint d e Dalt.
I és aci on c o m e n c e n els t r e n c a c o l l s Es el
1929. N o t r o b a n t -se b e n registrada la p r o pietat, la c o m p r a resta a j o r n a d a . M e n t r e es
f a n les o p o r t u n e s gestions, u n s i altres proc u r e n millorar les r e s p e c t i v e s c o n d i c i o n s ,
d e tal m a n e r a , q u e si p e r part d e la C o r p o r a c i ó p r e s s i o n e n el possible p e r a p o d e r
i n a u g u r a r e s c o r x a d o r i safareigs, en Sert
a s s o l e i x el traspàs, a f a v o r d e la Societat
A n ò n i m a , d e c i n c p l u m e s m é s d ' a i g u a i la
p r o h i b i d o e n t r e tant dels vells safareigs.
A a q u e s t a cessió m u n i c i p a l del 1930, d o s
a n y s d e s p r é s c o r r e s p o n l ' o b t e n c i ó del permis d e p o d e r utilitzar a p r e c a r i el n o u esc o r x a d o r , car l'antic p r e s e n t a s e n y a l s d ' e n r u n a m e n t total. Situació p r o v i s i o n a l q u e
mai n o es d e u r i a modificar, p r e s c i n d i n t del
q u e passaria e n les altres c o s e s e n joc.
D ' a c i q u e l ' e s c o r x a d o r m u n i c i p a l fa els
s e u s serveis en el Iloc e s m e n t a t , c o n s t a n t
d ' u n cos principal, d e p e n d è n c i e s a n e x e s ,
u n espaiós pati d ' e n t r a d a i u n pis p e r a viv e n d a . E n c a r a q u e n o p r e s e n t i u n interés
e s p e c i a l la seva e s t r u c t u r a , m a n i f e s t a u n
b o n c o n j u n t d e p e d r a (a. m., XI, 6. a , 98; XII,
3. a , 22-26 ; 4. a , 36-38; 5. a , 18, 21, 2 7 v . - En
la c i t a d a llibreta 4. a i en les ultimes c o b e r tes s'hi g u a r d a u n a d e s c r i p c i ó i i n v e n t a r i
d e l ' a n t i c escorxador), Per la primera disp o s i c i ó m u n i c i p a l posterior es p r o h i b e i x
m a t a r p o r c e n les cases particulars, e x c e p t e
les d e pagés.
S o l u c i o n a t u n a s p e c t e del p r o b l e m a , resta e n c a r a d o n a r n e ais safareigs
Es p e n s a
en t e r r e n y s d ' e n Reig, d e la v í d u a Baucells
o d ' e n Lapeira,- és a dir, a c o n t i n u a d o del
n o u e s c o r x a d o r , p e r ò res es pot fer ni tamp o c a c a b a r el local c o n s t r u i t p e r en Sert,
p u i x n o d i s p o s e n d e cabals. S o l u c i ó q u e
n o sois és a p r o b a d a , s i n o t a m b é a b a n d o n a d a . A l e s h o r e s , t r e n c a n t d e fet el p a c t e
a m b Sert, es b u s c a u n lloc en el m a t e i x
c o n j u n t d e la Font G r a n . Així el q u a r t p u n t
del pia d ' o b r e s d ' o c t u b r e del 1935 p r o p o s a
c o n s t r u i r u n a terrassa s o b r e la p l a n t a b a i x a
d e l'antic e s c o r x a d o r ( e n d e r r o c a n t a b a n s el
pis superior) i posar-hi a dititre els safareigs.
A m b el trasbals bèi lie posterior s ' o b l i d a .
C a l d r à q u e , c o m transcriu l'acta d e 4 d e
g e n e r del 1942, visto el dictamen del Sr. Médico... y el informe de la Junta local... proponiendo la necesidad y urgencia de proceder al
derribo de los lavaderos públicos por su estado
de insabibles y estar mal situados en un lugar
de expansión y concurrido, seguido de la construcción de otros,., en u n Hoc a d é q u a t , seg o n s p r o j e c t e anterior. Tot seguit s ' e m p r e n e n les o b r e s a b a s e d ' u n plànol fet pel
regidor d ' o b r e s p ú b l i q u e s i m e s t r e d ' o b r e s
J o s e p Serra. En la p r i m e r a e t a p a - d e m a r ç
a s e t e m b r e del 1943 - i p e r valor d e 25.266
pessetes - a m b u n crédit d e 16.000 p t e s . es c o n s t r u e i x e n els n o u s safareigs d i n s del
veli edifici, r é n o v â t t o t a l m e n t . Ultra el g r a n
r e c e p t a c l e c e n t r a l hi ha l'esclaridor i u n
r e d u c t e petit p e r r e n t a r llana, i a fora u n s
safareigs petits. U n t e m p s d e s p r é s es fa la
terrassa s u p e r i o r , restant u n beli i a c o l l i d o r
lloc d e r e p ò s i e s b a r g i m e n t .
L ' e x e m p l e més tipie d e l ' e s m e n t a d a desp r o p o r c i ô e n t r e necessitai, p r o j e c t e i solució e n s l ' o f e r e i x el local d e Y escola. (Seguint
la linea p r o p o s a d a , l'estudi n o m é s tracta
d e l'edifici, n o deis estimuls i i n t e r é s m u n i cipals e n v e r s l ' e n s e n y a m e n t d e la m a i n a d a
i la cultura).
SECCION
DEPORTIVA
P r i m e r a A s a m b l e a G e n e r a l de Socios
d e la U. D . T a r a d e l l
En la Primera A s a m b l e a G e n e r a l de Socios celebrada por la m a ñ a n a del día 12 del
p a s a d o mes en el local del C i n e C e n t r o , el
Sr. C a s a s s a s , Presidente de la U. D . TAR A D E L L , d e s p u é s de recordar a todos los
asistentes los motivos que les i m p u l s a r o n a
una rápida reorganización de la U n i ó n Deportiva, de pedir disculpa por si algunos
o l v i d o s o defectos han podido observar en
la r e o r g a n i z a c i ó n , y de indicar que aproxim a d a m e n t e cada tres meses se celebrará
A s a m b l e a o r d i n a r i a , — y extraordinaria siempre que sea necesario,— en las que la J u n t a
dará cuenta de la marcha deportiva y económica del C l u b y en las que los socios
podrán exponer las sugerencias que consideren m á s convenientes para el perfeccionamiento de nuestra U n i ó n D e p o r t i v a , manifestó que se e s t a b a n e l a b o r a n d o ya los
Estatutos por los que se ha de regir el C l u b ,
los que serán presentados para su aprobación en la próxima A s a m b l e a y que una vez
a p r o b a d o s será librado un e j e m p l a r de los
mismos a cada socio.
Felicitó a todos los j u g a d o r e s por su
desinterés, buen c o m p o r t a m i e n t o y éxitos
obtenidos hasta la hora presente, exhortándoles a que continúen atendiendo escrupulosamente todas las orientaciones que se
les dan y les serán d a d a s para su comportamiento dentro del terreno de j u e g o : entrenos y posición táctica; a c a t a m i e n t o a las
disposiciones del arbitro, tratar caballerosamente al contrario y hacer caso omiso de
lo que el público de molesto pueda decir; a
los socios les exhortó a que no cejen ni un
m o m e n t o de alentar a nuestros j u g a d o r e s
con todo el e n t u s i a s m o posible, pero siempre dentro los límites de la m á s completa deportlvidad; y a u n o s y otros que no
se dejen desalentar por una derrota sufrida o por un posible bache en nuestra
U n i ó n ; es entonces c u a n d o m á s y más se
necesita del entusiasmo y decidida cooperación de todos.
Acto seguido se dio a conocer la actual
plantilla de j u g a d o r e s y los proyectos a realizar: vestuarios ya en construcción; local
social del C l u b y valla para el terreno de
juego. O t r o s importantes detalles, como subvenciones que se puedan obtener y obsequio
que se piensa ofrecer a los j u g a d o r e s al final de t e m p o r a d a , se darán a conocer cuando se puedan presentar con d i á f a n a claridad.
A m á s de la plantilla de j u g a d o r e s ya
anunciada, definitivamente forman parte del
equipo F e r n a n d o Vilaró, Luis Gurri, J o r g e
Recoder y O l e g a r i o A l o n s o , pero nuestro
excelente g u a r d a m e t a J e s ú s S o l á ha sido
baja por haberse t r a s l a d a d o a F r a n c i a .
»2- El n ú m e r o del sorteo de N a v i d a d de
la Lotería N a c i o n a l que ha adquirido nuestra U n i ó n D e p o r t i v a , es el 23.189. B o n i t o
n ú m e r o si saca el «gordo» o algún «gordito». M u y bien nos vendría una buena cosecha de pesetitas.
-2- Los vestuarios de la U. D . Taradell
así como su Local S o c i a l , situado en los
bajos de la antigua C a s a de la Villa, fueron
bendecidos- por la m a ñ a n a del p a s a d o domingo, día 14, por el S r . Vicario R d o . Casanovas.
C a m p e o n a t o C o m a r c a l O. A. R.
Prejuveniles: Taradell 4 - A u s a 2
Taradell 8-Estudiantes Vich 2
Taradell 5 - L a S a I l e M a n l l e u 3
Infantiles:
Taradell 2 - Ausa 1
Taradell 1 - L a S a l l e M a n l l e u 1
C a m p e o n a t o de C a t a l u ñ a de A f i c i o n a d o s
Final de la primera v u e l t a .
R e s u l t a d o s de nuestra U n i ó n :
Pradenc 2 - T a r a d e l l 2
Taradell 4 - S a n t a E u g e n i a 1
Vich 2 - Taradell 3
Taradell 5 - San Quirico 1
I N F O R M A C I O N
Comentario
Al finalizar la primera vuelta del Camp e o n a t o d e s e á b a m o s dar a conocer la clasificación general, pero esto no nos es posible
p o r q u é , según se nos ha dicho, faltan para
resolver algunos encuentros principalmente
referentes al T o r e l l ó , el «gallito» de la competición; pero si que p o d e m o s decir que ha
sido t e r m i n a d a por la U . D . T a r a d e l l con
15 puntos.
Si bien la clasificación del Taradell se
nos presenta h a l a g ü e ñ a , ¿puede estar plen a m e n t e satisfecha de su actuación la afición taradellense? N o nos atrevemos afirm a r l o p o r q u é al lado de aceptables partidos
con r á f a g a s de j u e g o incisivo y tremend a m e n t e efectivo, nos ha ofrecido a l g u n a
actuación f r a n c a m e n t e d e s l a v a z a d a . Entusiasmo, espíritu de lucha si, siempre, pero
también siempre orden y concierto; rapidez,
serenidad y confianza en el c o m p a ñ e r o .
Tal vez el partido mejor j u g a d o f u e el
que se d i s p u t ó al Vich en su c a m p o ; y sobre
este encuentro d i r e m o s que el cronista vicense dijo en « A u s o n a » que el arbitro estuvo bien. Nosotros también decimos que estuvo bien, muy bien, magníficamente bien a
f a v o r del Vich, pero a pesar de arbitrar con
tanta «imparcialidad» no pudo ofrecer ni un
solo punto al Vich. S e le a g u ó la «fiesta» en
el ú l t i m o m i n u t o con un e s p l é n d i d o gol de
Vila, y los dos puntos se los adjudicó, m á s
que merecidamente, e! T a r a d e l l .
S e g u n d a vuelta - Primer resultado:
Partido j u g a d o con gran e n t u s i a s m o y
b a s t a n t e duro por a m b a s partes. El árbitro
d e m a s i a d o indulgente perjudicando al Taradell. Los defensas poco compenetrados con
el portero, y un nuevo delantero que con un
poco más de rapidez en sus j u g a d a s puede
ser un buen elemento. El gol de Pía de pri-
Por CONRADO
VILAKUUBIA
GAREI
(Jefe de O b s e r v a t o r i o )
DC TUBRE
Dia
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
19 6 5
Temp
Temp.
máxima
m i n i ni a
¿1*2
21 '8
22 0
240
21 2
21 8
'8 2
23 0
20 0
17'8
Temp.
14 2
4 0
4'8
6'0
8 8
14'8
1 3'2
1 3'0
1 3'2
1 3'2
12 9
13 4
9 82
11
12
20'0
22 0
7'0
6'2
13
14
15
16
17
21
15 0
í 50
18 3
15 7
1 8'0
16'6
15'5
40'2
15 46
72'5
"2
7'2
8'8
10 0
1 1 8
1 1'2
1 2'0
12'5
1 3'3
14'6
14 6
180
21 '0
12'0
10'2
1 5'0
15 6
18'90
9'64
14'27
19 8
1 8'2
16 0
17 8
iO'O
9 8
10'2
6'0
14 9
25
26
27
15'2
20'8
68
10 0
7'2
ll'O
1 5'4
28
29
21 '0
16'2
tro
14' 1
146
13 6
30
16'0
11'8
1 3'9
31
17'8
8'2
1 3'0
I8'16
9'02
1 3'59
"
9'49
14 '44
20
21
22
23
Promedio
mensual
210
8'2
4' 1
6'9
21 '3
1 3'5
14'1
14'2
14'3
19'8
15 0
14'8
20 0
17 2
18
19
Lluvia
inedia
7'2
21 ' 10
mera categoría. El T o r e l l ó difícil de vencer.
R e s u l t a d o justo.
REPÓRTER
DEL
Servicio Meteorológico Nacional
24
Taradell 1 - T o r e l l ó 1
L O C A L
14'0
8'3
74'1
5'2
10'6
98'2
8'6
6'3
1 3'1
11'9
1 '3
47'6
9 3
2'4
0'3
75'8
246'5crm
L a t a r d a del d í a 23 del p a s s a t m e s es
t r a s l l a d a r e n al n o s t r e p o b l é p e r a c a m p a r al
C a m p R o c a g u i n a r d a deis nostres escoltes,
els c o m p o n e n t s de l ' A g r u p a i n e n l E s c o l t a
D r . R o b e r t , de B a r c e l o n a , i de la U n i ó Exc u r s i o n i s t a de C a t a l u n y a . E l s g r a n s passaren la nit e n t e n d e s i e l s j o v e n e t s a L a
C o d i n a . El d i u m e n g e i a m b el c a m p b e n
a g e n ç a t hi d i g u é M i s s a el S r . V i c a r i , M n .
C a s a n o v a s . L a t a r d a d i f e r e n t s j o c s i repart i m e n t d e p r e m i s d e s p e d i n t se a m b el « C a n i
d e i s a d é u s » e n t o n a t en r o t l l a n a d e g e r m a n o r » . V i n g u e r e n en d o s a u t o c a r s i u n a trent e n a d e c o t x e s , i j u n t a m e n t a m b e l s taradel l e n c s q u e s'hi p e r s o n a r e n , p o d e m dir q u e
p a s s a r e n la t a r d a del d i u m e n g e en a q u e l l
l l o c u n e s tres c e n í e s p e r s o n e s .
— E l d i u m e n g e , dia 24 del p r o p p a s s a t oct u b r e , e s d o n à s e p u l t u r a e c l e s i á s t i c a a la
nena de deu dies d'edat, M . a Teresa Serra i
S a l e s , de la p o b l a d o . H a v i a n a s c u t a V i c h
1 b a t e j a d a a la n o s t r a p a r r o q u i a l . A i s s e u s
p a r e s , S r . J o a n S e r r a , a l c a l d e de la Vila, i
S r a M . a C a r m e Sales, i ais altres familiars,
la n o s t r a c o n d o l e n ç a .
— La festa de S a n t Antoni M 8 C l a r e t fou
c e l e b r a d a el d i u m e n g e , d i a 24 del p a s s a t
m e s , p e r l'art textil d e la V i l a , a m b u n O f i c i
cantat per l'orquestra G e n i s e n c a i s e r m ó
pel R e v . P . F r a n c e s e M . a S a r d a , C . AL F .
T o t s e g u i t d e s p r é s d e l ' O f i c i , l a m a t e i x a orq u e s t r a - c o b l a t o c à s a r d a n e s a la p l a ç a del
ció d ' esculíures, dedicada a K e n n e d y , a
I' ' A t e n e o B a r c e l o n é s » , el n o s t r e b o n a m i e
J o s e p R i c a r t i M a y m i r . A q u e s t a s e v a cinq u e n a i m o l t i n t e r e s s a n t e x p o s i c i ó , la q u e
va essent m o l í visitada i e l o g i a d a , e s í a r á
o b e r l a f i n s el dia 26.
— E s í r o b a j a a la s e v a l l a r n o í a b l e m e n í
m i l l o r a l , el n e n J o s e p S a ñ é i C o l i . E n s aleg r e m de la m i l l o r a i d e s i t g e m q u e b e n a v i a t
p u g u i í r e s c a r cora els a l t r e s i n f a n t s .
— H a e s í a í a l e g r a d a a m b el n a i x e m e n f
d ' u n n e n la l l a r d e i s e s p o s o s J o s e p C o d i n a
i Godayol - Carme Bigas i Moleí, i Ramon
Bosch i Boixader - Pilar Marcet i Montolà,
i a m b el d ' u n a n e n a la d e i s e s p o s o s E s t e v e
S a l a i B o u - A l b e r t a S e l l e s i S e r r a . E l s hi h a n
e s t a l i m p o s a t s , r e s p e c l i v a m e n f , els n o m s d e
J o s e p , R a m o n M . a i A l b e r t a . E l s e g o n nascut i b a t e j a l a Vich. L ' e n h o r a b o n a .
— R e b u í s e l s A u x i l i s E s p i r i í u a l s h a n pass a i a m i l l o r v i d a , el d i a 18 del p a s s a i nies i
a l s 41 a n y s d ' e d a í , J o s e p a B o s c h i C a s a s s a s , i el d i a 21, als 71 a n y s , M a r i a C a s a s s a s
i M a y m i r , a m b d u e s d e la p o b l a c i ó . ( A . C . S )
A l s s e u s f a m i l i a r s la n o s í r a c o n d o l e n c a .
— A l a n o s i r a p a r r o q u i a l hi h a n c o n t r e t
m a l r i m o n i , J o s e p S o s p e d r a i P r a í a m b Dolors M a d r i g u e r a i E s p e l t , a m d ó s de Taradell, i a La C o r u n y a , C l a u d i P r a í i Barfull,
d e T a r a d e l l , a m b M . a Francesca Ares i Sanmarlín, d ' A r a n g a (Compostela)' Felicitats.
2 de Febrer.
— E l t o t a l d e r e c a p t a t pel D O M U N D h a
p u j a t e n g u a n y a la r e s p e c t a b l e q u a n t i t a t de
16.076 p e s s e t e s ; 6 600 m é s q u e l ' a n y p a s s a t .
N o m a n c a la p o s t u l a c i ó d e la b a n d e r e t a ver i f i c a d a p e r s e n y o r e t e s d e la p o b l a c i ó .
— F o u m o l t v i s i t â t ei c e m e n t i r i , p r i n c i p a l m e n t el m a t í i t a r d a del d i a d e T o t s S a n t s ,
el q u e vàrern v e u r e m o l t b e n a g e n ç a t i enl l o s a t s els p a s s o s d e l s e u v o l t a n t .
— H e m t i n g u t n o t i c i a q u e el d i a 19 del
p a s s a t m e s , m o r í a B a r c e l o n a , a l s 86 a n y s
d'edat, M a r i a Pujol i Boix. (A. C . S.) Als
seus f a m i l i a r s la n o s i r a c o n d o l e n ç a .
— E l d i a 13 d e l
¿Le gustaría hablar FRANCÉS o INGLÉS?
Lo tiene al alcance de la mano
No importa su edad con los nuevos sistemas
AUDIOVISUALES
Con 15 minutos diarios entenderá y
hablord en ó meses francés o inglés
Solicite información gratuita y sin compromiso del método V I S U A L P H O N E a:
A F H A - Aportado de Correos FD 65 - BARCELONA
p r e s e n í o b r í u n a exposiTipografia Balmesiana - Riera, 5 - Teléfono 289 16 41 - Vich
C q ñ ^ i n CE f t ß m ö ä f i i ^ 5 T H J 5
Automóviles y accesorios - Bicicletas y recambios
Caza - Pesca - Deportes
RAMBLA DEL CARMEN,
17 - 21
c j a a
—
Teléfono 289 17 24
—
R E G A L S PER N A D A L
VICH
I REIS
JOIES I RELLOTGES
Facilitats de pagament
D ' J H B S
Rambla del Carmen, 12
-
VICH
J O R D I
R E C O D E R
•B
Sí,
m
OBJETOS
REGALO
LISTAS
BODA
Vilanova, 12 -
TARADELL
vea la televisión
cómodamente y sin peligro
a través de un
UNICO
CON PANTALLA
OPTICA
I N T E R
INTERCAMBIABLE
R E P R E S E N T A N T E :
Salvador Molet
Calvo Sotelo, 7
Prisma - V i c h
-
TARADELL
MOLI DE PINSOS I CEREALS
I TRANSPORTS
Barfuli
DISTRIBUIDOR DE PINSOS
« D I A N A »
Fäbricjues a Parets del Valles i Valladolid
Carrer de la Font, n.° 2 - Telefon 37
TARADELL