DSCCV 12 (Comissió d`Agricultura, Ramaderia i Pesca)/ VII de data

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 12
DIARIO DE SESIONES
VII Legislatura
Any 2009
COMISSIÓ D’AGRICULTURA,
RAMADERIA I PESCA
realitzada el dia 15 d’octubre 2009
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Josep Maria Pañella Alcácer
SUMARI
(Comença la reunió a les 16 hores i 39 minuts)
Proposició no de llei sobre la incorporació d’un contenidor de deixalles a bord dels vaixells dedicats a la
pesca d’arrossegament, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís
(RE números 41.241, BOC número 172) .............................................................................................................
pàgina 3
Intervencions dels diputats senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i senyor Antoni Lozano i Pastor (GP Socialista) i de la diputada senyora M.ª Dolores Botella Arbona
(GP Popular).
Votació: es rebutja per 5 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre el pagament immediat de les ajudes d’indemnitzacions compensatòries de
muntanya que estan pendents de pagament, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 41.432, BOC número 172) .......................................................................
Intervencions del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i senyor Antoni Lozano i Pastor (GP Socialista) i de la diputada senyora M.ª Sagrario Sánchez Cortés
(GP Popular).
pàgina 6
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Pàgina 2
Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre l’augment d’ajudes als agricultors per l’eliminació de restes de podes agrícoles, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 42.508, BOC número 172) ...................
pàgina 9
Intervencions de la diputata senyora M.ª Vicenta Crespo Domínguez (GP Socialista) i dels diputats senyor
Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i senyor Andrés Antonio
Ballester Costa (GP Popular).
Votació: es rebutja per 5 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre la implantació d’una assegurança que pal·lie la pèrdua de renda de
l’agricultor i li garantisca una renda mínima, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 41.433, BOC número 172) ..........................................................
pàgina 13
Intervencions dels diputats senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís), senyor Antoni Lozano i Pastor (GP Socialista) i senyor Andrés Antonio Ballester Costa (GP Popular).
Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre la incorporació de fruites i verdures ecològiques als menús que s’oferixen
en els centres hospitalaris i educatius, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
41.829, BOC número 172) .................................................................................................................................
pàgina 18
Intervencions dels diputats senyor Antoni Lozano i Pastor (GP Socialista), senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i senyor Fernando M.ª Giner Giner (GP Popular).
Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra.
Informe de la presidència de la comissió sobre el compliment de la Resolució 152/VII aprovada per la
comissió el dia 12 de març de 2009 (RE número 38.800) ...............................................................................
(S’alça la reunió a les 19 hores)
pàgina 21
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca realitzada
el dia 15 d’octubre de 2009. Comença la reunió a les 16
hores i 39 minuts. Presideix el diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer. Reunió número 12.
(La intervenció del president de la comissió no ha quedat
enregistrada)
(El senyor secretari passa llista per tal de comprovar el
quòrum)
El senyor president:
Molt bé, senyories.
El primer punt és... Bé, abans de començar amb el primer punt, farem una modificació de l’ordre del dia, de manera que el punt 7 passarà al punt 4, sempre i quan no hi
haja cap problema, perquè... Aleshores, donaríem entrada a
la número 7, per si no hi haguera temps d’arribar a tractarla. No hi ha ningú en contra.
Per tant, seguim ahí amb el primer punt, que seria la
lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la reunió anterior.
L’acta la tenen tots vostés. Si algú té alguna cosa a dir...
(Pausa) La considerem aprovada per unanimitat.
Proposició no de llei sobre la incorporació
d’un contenidor de deixalles a bord dels vaixells
dedicats a la pesca d’arrossegament
Pàgina 3
que passa és que estem traent i tornant a tirar. Un altre vaixell demà o despús-demà o d’ací un mes ho tornarà a traure
i eixa botella permanentment estarà dins la mar, quan haurà
sigut treta per les xàrcies deu o dotze vegades i sempre està
a la mar.
Davant d’eixa situació, i almenys... hem consultat amb
les zones del nord, i voríem bé que portaren un contenidor
per a..., el treball és el mateix tirar-lo a l’aigua una altra vegada que tirar-lo dins del contenidor.
Clar, nosaltres el que proposem ahí és, primer, que la
conselleria dissenye –perquè, clar, tampoc és qüestió
d’obligar–, dissenye, primer, un contenidor adequat per a
anar en els embarcacions; i segona, que inicie una campanya per tal que voluntàriament –no se tracta d’obligar–,
però aquells que vullgueren participar en ella, tingueren la
possibilitat de tindre gratuïtament eixe contenidor, de manera que totes estes deixalles que ixen de la mar no tornen
una altra vegada, sinó que després puguen anar a un contenidor de reciclatge i contribuir, en una qüestió que potser
no siga massa important, però si comptem tots els vaixells i
comptem tot el que hi ha...
Ja els he dit, senyories, si vostés han estat alguna vegada, han participat en un vaixell d’arrossegament, un vaixell
del bou, voran exactament la quantitat, que al cap de l’any
són tones, de materials que s’extrauen de la mar, que han
anat a parar ahí i que podíem ajudar que no tornaren immediatament ahí.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Pañella. (Pausa)
Por el Grupo Socialista, el señor Lozano tiene la palabra.
El senyor president:
El senyor Lozano i Pastor:
I passem al punt segon, que és la presa en consideració
de la proposició no de llei sobre la incorporació d’un contenidor de deixalles a bord dels vaixells dedicats a la pesca
d’arrossegament, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís.
Amb el seu permís, abandone la presidència...
(S’interromp la gravació)
Gràcies, senyor president.
Bona vesprada a tots.
Cada dia, senyories, està més assentada la idea de qui
contamina paga. Açò va calant en l’imaginari social i la
gent ja va entenent que és necessari esta condició perquè es
puguen després arbitrar mesures. I, per tant, pareix que
hauria de ser prou obvi que si qui contamina paga, qui descontamina tinguera de cobrar o, com a mínim, ha de ser
ajudat perquè puga descontaminar.
El sector primari en general, i el de la pesca en particular, sofrix des de fa molts anys una crisi de preus que repercutix negativament, any rere any, en la renda dels pescadors, fruit del mateix desenvolupament de l’economia i,
sobretot, al meu entendre, per la falta de polítiques que hagen fet possible que els pescadors siguen més competitius
en uns mercats cada vegada més difícils.
Moltes vegades hem parlat de la necessitat d’arbitrar
mesures que pal·lien en part esta manca d’ingressos. Esta
seria una bona ocasió per a no sols dotar-los dels instruments, com són els contenidors que planteja la proposició
que presenta el senyor Pañella, sinó que caldria també –si
no ara, en el futur– s’estudiara la possibilitat de donar una
ajuda directa per tona de desperdici que els barcos dels pescadors tragueren de la mar. El Mediterrani jo crec que mos
ho agrairia, si tenim en compte que és un dels mars més
contaminats de tot el globus.
Si s’han de fer unes accions per vore com se descontamina, i si això va a costar diners per a tots, jo pense que
esta seria una bona oportunitat per al mateix temps que se
fica l’instrument, que pogueren anar dotant-los d’eixos recursos per descontaminar.
(Ocupa la presidència el vicepresident, senyor Eduardo
Ovejero Adelantado)
El senyor vicepresident:
Comenzamos en el segundo punto. Para la defensa de la
proposición no de ley, tiene la palabra el señor Pañella por
el Grupo Compromís.
El senyor Pañella Alcàcer:
Senyor president, moltes gràcies.
Esta proposta és una proposta que d’alguna manera en
el nord, en les comarques del nord, i concretament en la
ciutat de Vinaròs, s’ha realitzat.
D’alguna manera, si vostés han estat alguna vegada en un
vaixell que practique la pesca per arrossegament, voran que
en el bou, cada vegada que el bou és retirat, és alçat, és hissat, i se fa tot, ixen en ell molts objectes que són deixalles
tretes de la mar, freqüentment botelles, plàstics i... de tot.
Eixos objectes, des del vaixell, habitualment se tornen a
tirar a l’aigua, se tornen a tirar, perquè allí no hi ha lloc previst per a fer absolutament res amb ells, amb la qual cosa el
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
En eixe sentit –ho deixe damunt la taula–, haguera pogut fer una esmena addició, però considere que este seria
un primer pas important. I per açò, senyor Pañella, mosatros anem a recolzar eixa proposta, perquè mos pareix que
seria un primer escaló important per anar en eixa idea fixa
de qui contamina paga i el que descontamina a vore com li
ajuden perquè puga també sobreviure i que les seues rendes
siguen un poc superiors o majors que les que són actualment, perquè si no, van abandonat per falta d’ingressos.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señor Lozano.
Por el Grupo Popular, tiene la palabra la diputada señora Botella.
La senyora Botella Arbona:
Muchas gracias, presidente o vicepresidente.
Jo, la veritat és que en estos temes que planteja el senyor Pañella en nom del seu grup –i, bé, bona vesprada, senyories, que només he saludat jo a la mesa–... El que planteja el senyor Pañella i la resposta que ha donat el senyor
Lozano, realment estem totalment d’acord.
Però hi ha una qüestió, segons m’informen a mi des de
la conselleria, que diu... on mos han explicat quina és la
tasca que la conselleria desenvolupa en estes qüestions...
Tinc la informació que des de l’any 2007, on s’han fet diversos contactes amb els diferents sectors de pesca i dels
armadors.... Aleshores, pareix que des d’este any 2009 hi
ha una normativa on les persones que duen endavant estos
temes de vaixells poden demanar ajudes. I són ajudes que
vénen de fons europeus precisament per este tema que vostés estan dient i que jo trobe de la màxima importància,
perquè tots aquells que vivim propet de la mar i de la nostra mar, de la Mediterrània, estem absolutament per la labor
que això siga aixina.
La veritat és que el que planteja el senyor Lozano, que
és un punt més allà encara del que està plantejant el senyor
Pañella, amb tots els respectes a la seua idea, allò seria a la
millor una qüestió important, perquè qualsevol que estem a
la vora de la mar veiem que hi han residus, que la gent no
és curiosa en allò que tant estimem.
Jo, lamentablement, senyor Pañella, vosté m’ha preguntat fa un poc «què vas a fer amb la meua qüestió», no puc
dir-li que sí, perquè emocionalment estic amb vosté, però
és que estem amb vosté de totes les maneres, perquè el que
a mi m’expliquen és que això està fent-se ja.
Una altra qüestió distinta seria poder mamprendre el
camí que han apuntat d’alguna manera perquè no sols siga
arreplegar tots els detritus que es poden trobar a la mar,
sinó a més fer una prova d’incentivar que això siga una faena que es premie a aquell qui fa un poquet d’arreplegador
de residus. Però en el cas que vosté planteja, fins on jo conec, està en marxa esta qüestió, cosa que m’alegre per la
seua idea i per allò que en la praxi estiga fent-se.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora Botella.
Señor Pañella.
Pàgina 4
El senyor Pañella Alcàcer:
Bé, una vegada més, una vegada més estem d’acord,
però votem diferent. (Rient) És una cosa significativa en
esta casa.
Me cita normativa. La veritat és que no m’ha arribat, no
la sé. Vosté tampoc me l’ha citada. El que sí que sé, perquè
conec el sector, és que avui el que passa és exactament el
que li he dit. I quan ho dic és perquè conec el sector i perquè he estat diverses vegades participant –participant lògicament com a visitant, no professionalment– en les tasques
de pesca dins del que coneixem com a arrossegament.
I, exactament, ¿què està passant avui? Passa el que jo li
he relatat al principi. I en un any tindrem una botella, per
dir un any, dins la mar que serà pescada vint-i-cinc vegades
i vint-i-cinc vegades més serà tornada a tirar a la mar. Eixa
és la realitat. (Veus) Jo desconec... Bé, no era el joc de paraules... (Rient) (La senyora Botella parla sense micròfon)
Bé. El que vull dir és que el fet, (veus) un plàstic, qualsevol altra cosa, una sabata que ha caigut allí... tot això està
reiteradament eixint de la mar i tornant a caure a la mar.
Això és el que passa. Si existix normativa, no s’aplica. Si
existixen subvencions, o no arriben perquè no les coneixen
o no les demanen.... Però eixa és la realitat.
Jo sóc conscient que el que demanen no és un cost...,
però açò no és un cost gran per al mitjans que té la conselleria. Estem parlant de fer un disseny, lògicament, perquè
no es tracta de portar un contenidor allí. El vaixell té unes
característiques determinades i està en un medi determinat,
encara que ha d’estar en un lloc que ni moleste ni a més el
moviment mateix del vaixell... Per això he dit que pense
que el primer que cal és que la conselleria, que disposa del
seus tècnics, puga fer un disseny. El segon és promocionar
l’ús. No estem parlant de grans quantitats.
I, per tant, jo pensava... per això havia preguntat abans
aixina informalment, perquè pense que és, com tots vostés
han dit, és una bona mesura, que no representa una despesa
gran i sí que representa al final de l’any una important millora en el que és la neteja del medi marí. No li veig problemes. Bé, si està fent-se o no està fent-se, no és efectiu.
Jo crec que la conselleria tindria de ser valenta en este
moment i, per tant, jo els demane a vostés que ho siguen
també, de dir: «Com les mesures que hi han en este moment no són efectives, donem un pas endavant i anem a...»
I aleshores, això se pot convertir perfectament en una iniciativa que pot exportar-se fora. Perquè pel que jo tinc entés, no és un problema nostre, és un problema de tots els
vaixells, com a mínim, europeus, i ho dic això entre cometes, perquè no me conec... Igual que sí que conec el sector
ací perquè he participat i ho he vist, no conec (inintel·ligible) ... Però pel que a mi m’ha arribat, eixe problema
no l’estan solucionat.
La conselleria podria ser capdavantera en este moment
en prendre una decisió que, com he dit, no és molt costosa i
seria enormement positiva. Jo, des del grup que represente,
des d’eixa oposició minoritària que sóc, no puc fer res més
que presentar-li la proposta, que elaborar-la, que haver estat
en contacte amb el sector, que saber..., que haver parlat
abans per a saber que esta proposta no anava a ser contrària
als interessos del sector, això ja li ho puc afirmar jo, ¿eh?
Vull dir, seria ben vist, i, per tant, no trobe absolutament res
negatiu per a poder votar que no.
De totes maneres, vostés decidiran el seu vot lliurement.
Moltes gràcies.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
El senyor vicepresident:
Sí, gracias, señor Pañella.
Senyora Botella.
Pàgina 5
La senyora Botella Arbona:
És igual...
El senyor vicepresident:
La senyora Botella Arbona:
Sí, muchas gracias, presidente o vicepresidente.
Senyor Pañella, anem a vore, jo arreplegue el seu testimoni: tal i com a mi me s’ha fet arribar per part de la conselleria, me diuen: «La Conselleria d’Agricultura, Pesca i
Alimentació mitjançant l’Ordre de 26 de novembre del
2007 ha establit ja ajudes per al sector de la pesquera en el
marc del Reglament de la Comunitat Europea número
1.198/2006, de 27 de juliol del 2006, relatiu al fons europeu de la pesca. Entre les inversions (inintel·ligible) ... se
troben aquelles que servixen per millorar la higiene dins
dels vaixells, però els armadors que ho desitgen, poden
sol·licitar ajudes destinades a millorar la higiene en el barco, de tal manera que s’evite l’emissió de residus a la mar.»
Igual que és astò, pot ser això altre, però jo avance, tal
com li ho he dit fa un momentet a vosté i a la resta de companys, de diputats, que el nostre vot no pot ser donant suport a esta qüestió, perquè la conselleria entén què s’està
fent, però sí que arreplegue un compromís. El compromís
és, com que vosté..., ja ha dit el senyor Lozano, el que contamina, paga, però el que descontamina, podem ajudar-lo,
¿eh? Llavors, que siga un poquet més enllà, com estan diguent, i com no té per què ser una cosa realment que siga
molt de gran despesa, el meu compromís, de la mà de la
conselleria i de la resta de grups polítics, a vore si som capaços de fer un xicotet esforç perquè la mar estiga un poquet més fora de problemàtica i de residus.
El senyor vicepresident:
Pero, es igual...
El senyor Lozano i Pastor:
(Inoïble) ... només són els trenta segons que necessite
per a (inintel·ligible) ... , senyora Botella.
No, que me pareix molt bé la seua actitud, però, per favor, no se crega tot el que li diga la conselleria. Perquè, la
conselleria, normalment, quan ve ací...
El senyor vicepresident:
Señor Lozano...
El senyor Lozano i Pastor:
...és per a dir que tot va bé. (Veus)
Jo li agarre la paraula i, de veritat, (inoïble) ... considere
esta qüestió.
El senyor vicepresident:
Sí, señor Lozano, hemos cogido la... (inintel·ligible) ...
La senyora Botella Arbona:
Yo es que no había ni agotado el tiempo. (Veus)
No,... Vamos a ver, simplemente (veus), simplemente
por eso digo que no pasa nada, señor Lozano y señor Pañella.
Sí, ¿para qué quiere la palabra, señor Lozano?
El senyor vicepresident:
El senyor Lozano i Pastor:
Més que res, per a fer-li una anotació a la senyora Botella, ja que... (Veus)
Sí, es que, usted, es que le tiene que contestar usted al
proponente...
La senyora Botella Arbona:
El senyor vicepresident:
¡Claro!, pero, vamos a ver,...
Pero es que no... (Veus)
El senyor vicepresident:
El senyor Lozano i Pastor:
Diríjase, pues, por favor, al señor Pañella.
...és que s’ha dirigit i, total, estem (inintel·ligible) ...
El senyor Botella Arbona:
El senyor vicepresident:
(Inintel·ligible) ... apoyaba la propuesta, (inintel·ligible)
... apoyaba la propuesta... (Inintel·ligible) ... la palabra.
El senyor Lozano i Pastor:
Sí, però ella s’ha dirigit a mi, ha fet (inoïble) ...
...ha sido un poquito sui géneris.
Senyor Pañella, entenc la seua inquietud, estem en la
mateixa ona, perquè és menester que la mar estiga neta,
però com que, a més, poden sorgir altres idees que encara
milloren el projecte, jo el que he oferit de la meua part és
estar (remors) al costat d’aquells que poden fer-ho, fer-ho
de la millor manera possible. Simplement això, ¿val?
(Veus)
El senyor vicepresident:
El senyor vicepresident:
No, le miraba a usted, pero se dirigía...
Muchas gracias, señora Botella. (Veus; pausa)
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Sí, repito, por 8 votos en contra –sí, no, para que se
grabe– y 5 a favor, queda desestimada esta proposición no
de ley.
Proposició no de llei sobre el pagament immediat de les
ajudes d’indemnitzacions compensatòries de muntanya
que estan pendents de pagament
El senyor vicepresident:
Pasamos al punto número 3, que es: toma en consideración de la Proposición no de ley sobre el pago inmediato de
las ayudas de indemnizaciones compensatorias de montaña
que se encuentren pendientes de pago, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds: Compromís.
Tiene la palabra el señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Bé, la proposició diu molt clarament el que és demana,
que és instar la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació a fer el pagament immediat de les ajudes
d’indemnitzacions compensatòries de muntanya que es troben pendent de pagament.
Les indemnitzacions compensatòries de muntanya són
un instrument d’intervenció directa en zones delimitades
com d’agricultura de muntanya, (veus) amb l’objectiu de
compensar mitjançant una ajuda econòmica anual les explotacions agràries a aquestes zones degut a les seues limitacions naturals permanents, i servir també de complement de
les rendes. Això està dins d’una línia d’intervenció comunitària més ampla i constituïx una de les parts d’ella. (Veus)
L’objectiu principal són les àrees desfavorides i de
muntanya i sobretot prenent en consideració les seues especials condicions i les desigualtats estructurals i naturals de
les diferents regions. Constituïx un règim especial d’ajudes,
ajudes en les quals destaquen les que són inversions a explotacions agràries, a inversions col·lectives per a millores
diverses, i, a més, contemplen altres activitats com són turístiques i artesanals, que poden anar lligades a les explotacions agràries per a fer viable el seu desenvolupament.
Cal dir que això..., la mateixa Constitució de 1978, en
l’article 130.2 exigix a les administracions públiques atorgar un tractament especial a les zones de muntanya, i això
està derivat d’este mandat, i el procés d’homologació de la
nostra política agrària dins del que era la Comunitat Econòmica Europea, la Unió Europea avui, se va aprovar l’any
1982 la Llei 25/1982, d’agricultura de muntanya, els objectius de la qual se resumixen en l’establiment d’un règim jurídic especial per a aquestes zones i altres zones equiparables, amb la finalitat de possibilitar el desenvolupament
econòmic i la conservació del món natural.
Bé, amb eixa idea, ¿què arribem avui? Bé, doncs, que
les zones que haurien d’haver cobrat particularment, i ho
cite, les d’Utiel-Requena, que tenien en este moment, pel
tipus de cultiu, una crisi, i que, a més, si mirem avui, per
exemple, els preus del vi, que els tocarem en una altra de
les proposicions que hi han, la crisi és encara més gran, en
el moment que vaig presentar esta proposició no de llei el
49% de les ajudes d’indemnitzacions compensatòries de
muntanya encara no s’havien pagat.
Pàgina 6
N’he fet el seguiment. A partir d’aquell moment, se
n’han pagat, però les ajudes pendents de pagament avui no
estan encara per baix del 20%, i és el mes d’octubre..., per
baix del 20%, (veus) per tant, això és una forma prou habitual de retard dels pagaments des de la mateixa Conselleria
d’Agricultura. Ja ho parlarem després, no vull insistir-hi,
perquè en altres de les proposicions entraré més en el tema,
en el que són les tardances en pagament d’indemnitzacions,
de compensacions i altres.
En la situació actual d’extrema gravetat, i pense que no
sóc gens alarmista quan estic dient que l’agricultura valenciana travessa un moment d’extrema gravetat que
l’amenaça amb la desaparició, que, avui, aquelles ajudes
procedents de programes europeus, que tarden tant en arribar, de la mateixa manera que altres, però particularment
me referixc a les ajudes compensatòries de muntanya, que
és l’objecte de la proposició no de llei que hem presentat,
és agreujar molt més la situació en què està el camp valencià. És més, és una falta de respecte per als nostres agricultors en este moment, que estan patint i que, a més, aquelles
ajudes que poden donar-los més coll, que poden donar-los
aire per a seguir aguantant, no els arriben i, per tant, els estem ofegant.
Jo no puc dir res més. Si els preocupa realment la situació dels nostres agricultors, en estes i en altres ajudes, demane celeritat en el pagament. No crec que hi hagen motius
perquè, en el moment que vaig presentar, al mes de juliol,
esta proposta, pràcticament la mitat de les ajudes no hagueren arribat, i que en la data d’avui, al mes d’octubre, a dos
mesos d’acabar l’any, pràcticament, dos mesos i poc
d’acabar l’any, tinguem més d’un 20% d’ajudes per pagar.
Gràcies, senyories.
El senyor vicepresident:
Gracias, señor Pañella.
Por el Grup Socialista, tiene la palabra el señor Lozano.
El senyor Lozano i Pastor:
Gràcies, president.
Senyories.
El Grup Socialista va a donar suport a esta proposta, jo
crec que per òbvia i raonable. Senzillament, el que se deu
es té de pagar. Això tindria de ser una cosa tan senzilla i tan
òbvia que no tindríem ni de tindre de portar-ho ací. La raó
principal jo crec que s’ha argumentat ací, que no és altra
que la crisi d’ingressos que sofrixen els que viuen en el
món rural i, especialment, el sector del vi, que, a més, coincidix amb la zona d’interior amb més dificultats, si cal, que
la resta del sector.
Tant és així que els llauradors, per a poder seguir vivint
estos anys de minva d’ingressos per agricultura, han tingut
de vendre part de les seues propietats, del seu patrimoni,
per a poder assolir i acabar l’any, apareguent en la seua renda, i ací ve el problema, ingressos per activitats que no tenen res a vore amb l’agricultura. Fins ací no passaria res, a
part de constatar la greu situació d’ingressos que tenen les
persones que viuen en el camp, dic, que fins ací no passaria
res, si no fóra perquè la consideració d’agricultor a temps
principal se perd perquè no s’aplega al 51% dels ingressos
en renda per agricultura o ramaderia.
Estes condicions, senyories, són necessàries per a tindre
les ajudes d’indemnització compensatòria de muntanya.
Una vegada més, els més dèbils sofrixen el que al nostre
entendre considerem la pèssima gestió en política agrària i
rural que durant estos últims catorze anys a portat a cap el
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Partit Popular en la Comunitat Valenciana. Política autonòmica que amb les mateixes lleis nacionals i comunitàries
altres comunitats autònomes han aprofitat per a ficar el seu
món rural en una situació molt més avantatjosa en els mercats i, per descomptat, han pogut seguir tinguent unes rendes que els permeta seguir tenint el 51% de la seua renda
per agricultura.
I dic i insistixc que les mateixes lleis espanyoles i comunitàries, altres sí que ho han aprofitat, perquè no vinga
l’excusa fàcil que la culpa sempre la tenen els de fora o la
tenen les lleis comunitàries o nacionals. La realitat valenciana és que en estos últims catorze anys s’han perdut més
de huitanta nuclis rurals d’interior, i uns altres setanta-cinc
tenen menys de cinc habitants.
Eixes són les conseqüències d’haver fet polítiques que
no hagen assentat la gent a viure en els llocs on varen nàixer, i això, senyories, jo crec que la conselleria, a més que
pague, té d’actuar perquè no se despoblen més zones rurals,
perquè, al final, qui ho pagarem serem tots, no sols els que
viuen allí, sinó que la qualitat mediambiental d’estes zones
afectarà la costa i, per descomptat, els que vivim ací.
Per estes raons, senyor Pañella, anem a aprovar la seua
proposta, perquè considerem, a més d’òbvia i justa, que...,
a més, les consideracions que estem ficant damunt de la
taula, perquè, en la mida que siga possible, també se complementen amb altres polítiques que facen possible que el
món rural no se despoble més.
Gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Lozano.
Sí, por el Grupo Popular, tiene la palabra la senyora
Sánchez.
La senyora Sánchez Cortés:
Gracias, señor presidente.
Buenas tardes a todos.
Señor Pañella, en la línea de la intervención de la compañera de mi grupo que me ha precedido en el uso de la palabra, tampoco le voy a apoyar esta proposición que usted
plantea, pero, vamos no es un capricho de este grupo ni
tampoco una manía parlamentaria de oponernos a todo lo
que ustedes plantean, sino porque hay una realidad que no
coincide exactamente con lo que usted ha dicho, por lo menos en este momento y con los datos que yo tengo en mi
poder y voy a intentar trasladarle con el ánimo, pues, de
convencerle y que, si llega el momento, pues, usted retirase
esa proposición. Si no, como yo le estaba diciendo, pues,
nosotros votaríamos en contra.
Porque como principio básico, decirle que a nosotros
también nos preocupa la situación del campo y queremos,
sobre todo..., y por eso apostamos fuertemente desde la acción y los presupuestos para que estas ayudas sean una realidad. Pero, mire, simplemente, aquí, pura y llanamente,
hay una complejidad administrativa, porque en este caso
estamos gestionando dinero público, está gestionando la
Conselleria de Agricultura dinero público que, efectivamente, viene de Europa, y que otra parte la pone la conselleria y que, por lo tanto, hay un procedimiento administrativo que nadie podemos ni debemos, por supuesto, obviar,
porque incurriríamos en cuestiones de ilegalidad.
Y, por ejemplo, yo tengo aquí un dato, hay un mínimo
de veinte días para proceder a la solicitud de este tipo de
ayudas, que están recogidas, a su vez, creo que usted la ha
Pàgina 7
nombrado, en el Programa de desarrollo rural de la Comunidad Valenciana para el periodo 2007-2013, y el pago de
estas ayudas en concreto..., están recogidas en el Programa
de desarrollo rural de la Comunidad Valenciana, (veus) porque sí que nos preocupa la consolidación de los núcleos rurales a través de la actividad agrícola, de verdad, con planes y con presupuestos, y el trámite final lo realizamos a
través de la Agencia Valenciana de Fomento y Garantía
Agraria, que es la que recibe ya las propuestas de pago de
todos aquellos expedientes que están cumplimentados. Porque si van los técnicos, si comprueban y hay algún defecto
en lo que es la documentación administrativa, tienen que
dar un nuevo plazo –como yo creo que usted muy bien sabe
porque he visto que estaba leyendo la orden–, y, por lo tanto, esto cuesta un tiempo y no se soluciona, como usted
dice en su proposición, porque no tendría mucho sentido
poner más empleados –y menos en este momento– porque
eso iría en detrimento de las ayudas que repercuten directamente a quien se quiere beneficiar.
Entonces, como breve conclusión, decirle que –como
usted ha dicho– no creo, por los datos que yo tengo, ni siquiera son el 20% de los expedientes pendientes de pago en
este momento. Y le tengo que decir que en una buena parte
de las ocasiones no es porque la conselleria se haya retrasado en el pago de esos fondos, sino porque seguramente
esos expedientes no están totalmente cumplimentados por
sus interesados y algunos de ellos –como me han comentado desde las oficinas que tramitan esto– en el ínterin, en el
camino, hay algunos agricultores que, por el motivo que
sea, pero siempre personal, pues no cumplimenta el expediente o los documentos que hacen falta.
Yo tengo aquí unos datos que le voy a facilitar, como
decía antes, para su tranquilidad. A nosotros nos dejan bastante tranquilos en lo que es la gestión de estas cuestiones
que, verdaderamente –como le he dicho antes–, nos preocupan y, en concreto, en esta comarca de la que yo,
además, soy vecina, convivo y directa e indirectamente sus
problemas son los problemas también de mi zona y de mi
comarca.
Y le tengo que decir, por ejemplo –y tome nota de ello–,
que en la comarca de Requena se solicitaron 241 expedientes y, en este momento, hay 211 con pago realizado, y, simplemente, pendientes de resolución, 5 expedientes. Estos
deben ser los que le decía que están en trámites; el resto,
que puede que sean unos veinte expedientes son lo que han
decaído en el trámite, a instancias siempre de la parte solicitante. En la comarca, por ejemplo, de Requena-Utiel, se
solicitaron 508 expedientes, de los que tienen el pago realizado 469; y, de los que están trámite en este momento, 13,
simplemente.
Para hablarle de este año... Es que se los voy a enumerar porque no es algo que este grupo se quiera creer una
buena intención de la conselleria, es que hay datos con números de expediente. En abril, 91 se pagaron en Requena;
59, en Utiel. En junio, 29 en Requena; 109, en Utiel. En julio, 20 en Requena; 29 en Utiel. En septiembre, 40 en Requena; 84 en Utiel. Y, en octubre, 31 en Requena; y, 88, en
Utiel. Sume usted y le dará los resultados de los pagos de
expedientes que le he comentado al principio.
Con lo cual, apoyo y reitero lo que le he dicho al principio, señor Pañella. No es un capricho de este grupo negarnos a su proposición, sino que, verdaderamente, quiero que
usted tenga claro que a nosotros nos interesan estas ayudas,
que queremos que lleguen a su destinatario que es el agricultor y, especialmente, yo tengo mucho interés en los de
esta zona y la realidad, pues, no es tan alarmante.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Esperemos que bien pronto se puedan cumplimentar los
5, en Requena, y, los 13, en Utiel. Los cobrarán puntualmente porque el dinero estará ahí para ellos.
Muchísimas gracias.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora Sánchez.
Para réplica, tiene la palabra el señor Pañella la palabra.
El senyor Pañella Alcàcer:
Canviem la lletra, però la música és la mateixa, exactament la mateixa, punt per punt, exactament.
Mire, les seues dades el que confirmen són les meues,
perquè la meua proposta està feta el 8 de juliol. No he comptat el de juliol, sé que en agost no n’han pagat cap pel que ha
dit, però és que només en estos dos mesos porten 250 expedientes pagats, en este moment, en estos últims mesos.
O siga, a partir que s’ha presentat esta proposta, aproximadament, la meitat –que no he arribat a anotar les de juliol–, però la meitat, efectivament, dels expedients. Confirma. Jo li dic que el 49% estan pendents de pagament. Això
és el que diu la proposta.
Per tant, me confirma, me confirma que no han pagat.
No sé, vosté me dóna les xifres. Este matí, este matí he intentat comprovar les xifres, i la xifra que se m’ha donat és
que al voltant del 20% estan pendent de pagament. De moment, jo el que sí que sé és que la xifra inicial és correcta.
Home! Si m’ha dit vosté les dades! És correcta. Des que jo
ho presente fins avui han pagat, aproximadament, la meitat.
(Remors) No! Sume, sumen. Aproximadament la meitat. Si
no és la meitat, és el 47%... És el 47%. Tant se val!
Estem parlant que la qüestió és el retard en el pagament
de tota classe d’ajudes, és la medalla que porta posada i
que no hi ha forma de llevar-li a la consellera
d’Agricultura. I això és una realitat. I parlarem –com he
dit– en altres punts exactament del mateix.
Mire, la importància és enorme, que se pague en el moment. Home!, el que diga que la culpa és dels agricultors,
doncs, bé, que no saben fer les coses i que estan... El que
no ha cobrat perquè ho ha fet malament i està pendent; els
altres..., bé.
Mire, estem parlant del que és un instrument per al
manteniment de la població –ho han dit–, però també
d’altres activitats importantíssimes per a les comarques de
les poblacions de l’interior. Estem parlant de l’erosió. Estem parlant –com he dit– de la població. Estem parlant dels
incendis. El cultiu és la millor forma de previndre els incendis. Estem parlant, doncs, de la conservació de la natura. Estem parlant de mantenir uns serveis mínims en el territori. Això és una forma, però també és que estes tenen un
caràcter..., estes ajudes per definició quan se creen tenen un
caràcter assistencial. Vull dir, se considera que la muntanya
és un àrea en este moment desafavorida. No sé si pot ser
general a la nostra, que ho és, a la nostra, i que necessita
una ajuda, necessita un auxili de la comunitat, per a superar
el que és el seu dèficit productiu i el seu dèficit de rendes.
Per si soles no poden. No igualen al que és l’economia de
la Plana. Però, estos aspectes tenen uns condicionants determinats que ho impedixen. Doncs, estes ajudes van a donar una eixida a esta gent. No són ajudes, encara que siguen agrícoles, realment són ajudes per mantenir la població,
tots els pobles d’interior, amb els serveis mínims. Eixe és el
seu origen i la seua voluntat.
El retard és greu, el retard és evident. Ja dic, discutim,
perquè el Reglament de Les Corts és aixina, en el mes
Pàgina 8
d’octubre allò que està presentat en juliol. Bé. El que diu és
veritat. El que dia abans és veritat. I la font que tinc és la
mateixa que este matí he confirmat. I els números que vostés me donen, aproximadament, no vaig a fer ara..., quan
els tindrem, doncs, podrem fer-los exactes, coincidixen.
Per tant, senyoria, no ho entenc, perquè la cançó –ja he
dit– sempre és la mateixa, sempre és la mateixa: «Això, ja
ho he estem fent.» Doncs, ja m’agradaria! Si vostés ho estigueren fent i ho feren puntualment, no caldria que jo haguera presentat estes proposicions no de llei perquè a la
data hui estarien tots cobrats i no és així.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señor Pañella.
Tiene la palabra la señora Sánchez.
La senyora Sánchez Cortés:
Gracias, presidente.
Señor Pañella, intervengo para intentar aclararle unos
datos que yo pienso que no ha tomado nada bien y unas
conclusiones de los razonamientos que yo he hecho que no
son los que yo he hecho, porque yo ¡nunca! he echado la
culpa al agricultor. ¡Bastaría más! El agricultor es el beneficiario de estas ayudas, como parece que usted quiere. Y
nosotros también. Le he dicho que nosotros no solamente
tenemos intención, sino que lo acompañamos con hechos y
con presupuesto. Y esa es la realidad
Me he referido a que algunos agricultores, que son los
solicitantes de estas ayudas, en algún momento, por la cuestión que sean, no las pueden cumplimentar con algún documento que por diversas circunstancias, o no está a su disposición, o se le pasan los plazos, o cualquier cuestión de éstas,
de tipo administrativo, pura y llanamente. Con lo cual, borre
de su mente esto de que la culpa es del agricultor, que yo
nunca he pensado ni lo más mínimo en la cuestión.
Y, por otra parte, dice: «Sus datos corroboran los porcentajes que yo he dicho.» ¡Qué va! ¡Para nada! ¡Oiga!, yo soy
de letras, pero es que no me salen esos porcentajes del 49%,
ni del 20%, a partir de julio, por ningún sitio. ¡Por ninguno!
Mire, en los 211 que le he dicho que son los pagados;
241, en Requena, y, pagados, 211, hasta julio –que es el
dato que usted maneja– son 140. Saque usted que son muchos menos de la mitad. O sea, su 49% por ningún sitio.
Pero es que 40 en septiembre y, 31, en octubre, son 71, y
tampoco hacen el 20%, sino muchísimo menos, muy por
debajo del 10%. Con lo cual, la calculadora la tiene esta
tarde un poco mal. Y si nos vamos a Utiel, pues, también.
De 508 solicitantes, 469 pagados, 297 hasta julio, pues –sáquelo usted– son... un 50 no, un 60 y pico por ciento hasta
el mes de junio... Voy a grosso modo. Ya le digo, soy de letras, pero, bueno, para ir por casa estoy haciendo la cuenta
la vieja y, más o menos, me sale. (Remors)
El senyor vicepresident:
Señorías, tiene la palabra Sánchez únicamente.
La senyora Sánchez Cortés:
Es que el señor Pañella, hoy, no sé, tiene un lapsus o
quiere ocupar un tiempo, no tiene otras cosas más importantes. Yo entiendo que a la conselleria le tienen que sacar
ustedes algunas pegas porque para eso cobra, y, como no lo
tiene muy fácil, pues, aquí mete lo que sea.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Pues, bueno, aquí están los números, que nosotros somos totalmente ajenos a ellos y los números mandan.
No sé si le he convencido, señor Pañella..., (rialles)
pero, yo le quería decir una...
El senyor vicepresident:
Por favor, señorías.
Señora Sánchez, ha acabado su turno.
La senyora Sánchez Cortés:
Pero, es que le quería hacer una petición al señor Pañella, porque si de verdad le preocupan tanto las cuestiones
de los agricultores en Requena-Utiel y su situación, pues,
resulta que tienen un problema con los precios del vino,
que es una realidad. (Remors) Pues, no, no, no lo sabía.
El senyor vicepresident:
Por favor, señorías, tiene la palabra Sánchez.
La senyora Sánchez Cortés:
No lo sabía. Pero le tengo que decir que los agricultores
de esta zona están esperando la creación del observatorio
del vino allí, en Requena-Utiel, como prometió en las pasadas elecciones generales la candidata por Valencia del Partido Socialista, la señora De la Vega. Fue allí, a Requena, a
prometérselo a los agricultores y no ha llegado esa promesa, que sí que les ayudaría un poco a controlar y paliar su
situación.
Si a usted le preocupan de verdad tanto estas cuestiones, apúntela y presente una proposición en este sentido,
que nosotros, seguramente, se la apoyaremos.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora Sánchez.
Pasamos a votación esta proposición no de ley. ¿Votos a
favor? ¿Votos en contra? ¿Abstenciones? Por 6 votos a favor y 8 en contra, queda desestimada esta proposición no
de ley.
Proposició no de llei sobre l’augment d’ajudes
als agricultors per a l’eliminació de restes
de podes agrícoles
El senyor vicepresident:
Señorías, vamos a pasar, ahora, al nuevo punto número
4 del orden del día que, por unanimidad, era el 7 que figura
antes en el original del orden. Por lo tanto, voy a leerlo, es
el punto número 4 actualmente, que es: toma en consideración de la Proposición no de ley sobre el aumento de ayudas a los agricultores para eliminar los restos de poda agrícola, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista.
Y, por el Grupo Parlamentario Socialista, tiene la palabra la señora Crespo.
La senyora Crespo Domínguez:
Moltes gràcies, senyor president.
Bona vesprada, senyories.
Pàgina 9
Senyories, el Grup Parlamentari Socialista presenta esta
proposició no de llei amb la intenció que es puguen adoptar
mesures, o un pla concret d’actuacions, davant dels problemes sorgits al camp valencià després dels últims incendis
dels mesos de juliol i agost que afectaren determinades zones agrícoles, com són l’Alt Palància, la Marina Alta i la
Marina Baixa. Foren un total de 145 incendis forestals cremant més de 1.500 hectàrees de massa arbòria i forestal.
El refranyer espanyol és molt savi i quan diu que más
vale prevenir que curar. Haguera estat encertat aplicar-ho al
sector agrícola valencià, i potser també una resposta a les
necessitats del camp tradicional de l’interior on continua viu
el costum de cremar la resta de podes i neteges agrícoles.
Este consum tots sabem que comporta riscos elevats
d’incendi. I tots sabem també de la capacitat i cura que tenen els agricultors quan exercixen eixa tasca. Però en període estival s’agreuja el perill per les condicions de sequera que pateixen les terres de l’interior de secà.
Les negligències són mínimes, malgrat que inevitables.
Els passats dies 22 a 25 de juliol a la Vall de la Gallinera i a
la Vall d’Alcalà patiren un incendi que afectà gran part dels
termes municipals, on un considerable nombre de bancals
erms no pogueren fer de tallafoc i on el foc arribà a les mateixes portes de la població d’Alcalà de la Jovada.
Dic açò perquè és massa freqüent esta situació en la Comunitat Valenciana, on els agricultors de l’interior es veuen
obligats a abandonar les terres perquè no tenen garantida
una renda digna que els permeta continuar vivint i treballant en el camp. Sols cal fixar-se en els preus de l’oli o
l’ametla, dos cultius tradicionals de la zona.
Senyors diputats, mantindre viu el medi ambient i la
conservació del territori, mantindre un paisatge específic
valencià, amb plantacions de carrasques i pins autòctons,
com els que s’han cremat, és primordial en els temps que
corren de crisi per donar resposta a un sector que té necessitats econòmiques grans; que, sense l’aplicació urgent de
polítiques per part de l’administració del senyor Camps, no
vorà la llum ni a curt a ni a llarg termini.
Un sector que porta quinze anys sense que es tinguen en
compte les seues qüestions bàsiques, que no són altres que
l’elaboració de polítiques agràries creïbles i possibles, dotant-les dels diners necessaris per a fer-les realitat. Que el
Consell es preocupe o ocupe de traure de la crisi profunda
on estan sumides les zones d’interior. Eixe punt hauria
d’estar en l’ordre del dia de La Generalitat.
Mire, senyor Camps, terminis ineficaços per a
l’agricultura valenciana n’hi ha molts, perquè pareix que
cada conseller de torn ve a experimentar el seu amb les bones persones del camp. Sols ens faltava sentir que vosté
també en la seua compareixença, en el pla Confiança, vullga crear noves il·lusions, que de segur cauran en un pou
cego. Prou d’enganys!
Així que, menys plans i més disposició a col·laborar i a
ajudar el sector agrícola valencià, perquè, després de quinze anys de polítiques del Partit Popular, està demostrat que
els plans han servit de ben poc, ja que en cap moment han
cobert o resolt les necessitats reals dels agricultors valencians, i menys encara les necessitats de les zones d’interior
on els problemes per a sobreviure es multipliquen cada dia
que passa.
Mire, dins d’esta situació desfavorable, he de reconéixer que la publicació en el DOCV 6.066 de la Resolució
de 8 de juliol de 2009, per la qual es convoquen per a
l’any 2009 les ajudes finançades pel Feader, per a
l’eliminació de restes de podes agrícoles i vegetació no
desitjable sense fer ús del foc, en cultius agrícoles llenyosos, de secà, situats en una franja de 500 metres al voltant
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
de terrenys forestals inclosos en parcs naturals de la Comunitat Valenciana, és un baló d’oxigen, però, com sempre, arriba tard i és insuficient.
Per què insuficient? Perquè tots vostés saben, igual que
jo, que els termes afectats pels últims incendis estan habitats per gent que treballa i té una gran professionalitat, i el
que necessiten és ajuda econòmica per a l’adquisició de
maquinària que els permeta eliminar les restes de podes
agrícoles sense fer ús del foc. Perquè, si no és així, resulta
impossible eradicar la forma tradicional que utilitzen estes
persones. Per això demane una major aportació de La Generalitat, que en estos moments sols aporta el 0,51% del finançament d’esta ajuda, per poder permetre les inversions
que són inviables amb les condicions actuals de finançament d’adquisició de maquinària per a l’eliminació de restes de podes sense fer ús del foc.
El Feader aporta el 53% i el Ministeri de Medi Ambient
i Medi Rural i Marí el 46,49%. Aleshores jo demane a La
Generalitat un compromís amb el món rural, en virtut de
les competències que li atorga l’Estatut d’autonomia, i la
creació d’una línia d’ajudes finançades al cent per cent per
La Generalitat, que es destinaria a tots els municipis de la
Comunitat Valenciana amb vocació agrícola per a
l’adquisició dels mitjans mecanitzats necessaris per a
l’eliminació de restes de podes agrícoles, sense fer ús del
foc en zones de cultiu de secà, complementària a la que finança Europa i el Govern d’Espanya.
Els 550.000 euros de les primes previstes per al 2009,
vista la magnitud dels fets que es produïren el passat estiu
en l’Alt Palància i les marines, són insuficients. Haurien
d’haver fet reflexionar, però també reaccionar
l’administració valenciana per a crear un règim específic
d’ajudes, així com l’adopció de les mesures pal·liatives i
compensatòries dirigides concretament a pal·liar els danys
produïts.
En lloc d’això, els valencians llegírem notícies com les
que aparegueren en agost en el DOCV, sobre modificacions
pressupostàries, on s’autoritzava una transferència de crèdit
entre seccions de 20,67 milions d’euros en el pressupost de
la Conselleria d’Agricultura, per a fer front a despeses en
infraestructures de prevenció d’incendis forestals, que no
és més que el reconeixement que no es té un pressupost suficient en cas d’imprevistos.
Però el més decebedor i greu per al sector va ser vore
com eixes modificacions pressupostàries destinaven també
16,79 milions d’euros des de la Conselleria d’Agricultura a
programes socials que en cap moment dic jo que no siguen
necessaris, sobretot si són per atenció a la dependència.
Però, senyors del Partit Popular, açò és un clixé de les
polítiques que vostés practiquen amb el món rural: un despreci total.
No fou suficient que per al 2009 els pressupostos de la
Conselleria d’Agricultura minvaren els ingressos en un
0,8% sobre l’anualitat anterior, com perquè ara continuen
buidant la caixa amb quasi 17 milions d’euros amb altres
finalitats que no siga l’agricultura valenciana.
Si la conselleria no és conscient que les actuacions que
realitza no s’han de convertir en simples plantejaments polítics, perquè així perd el sentit de servei a un sector –en
este cas l’agrícola– que es troba en crisi permanent i necessita mesures concretes tots els dies de l’any, i s’oblida contínuament de les seues competències, l’agricultor es troba
abocat a deixar els bancals erms. I això convertix en bosc
un terme municipal on la majoria de bancals es troben
erms, en les zones d’interior i sobretot en autèntic polvorins (so per interferència d’un mòbil) on en estiu, degut a
les altes temperatures que patim en la Comunitat Valencia-
Pàgina 10
na, però més encara en les terres de l’interior, de secà,
doncs ha passat el que ha passat.
Miren vostés, una vegada més han perdut una ocasió
d’or de demostrar al camp valencià que estan preocupats i
treballant per ells. Perquè autoritzar una transferència des
del reduït pressupost de la Conselleria d’Agricultura de
2009 ha estat una falta de sensibilitat gran per als hòmens i
dones del camp valencià, una falta de rigor en la presa de
decisions. Perquè, tal com estava la situació, que eixos diners, ja que des d’un principi no estava previst fer una modificació de crèdit en el sentit de crear una línia d’ajuda específica per als agricultors, perquè com a mínim obtinguen
una renda que els permeta treballar i cultivar els seus bancals, perquè de segur que d’estar treballats hagueren fet de
tallafoc i frenar més d’un foc. A mi m’agradaria que (inintel·ligible) ... llegírem notícies de la Comunitat Valenciana
que feren ressò dels 145 incendis forestals amb més de
1.500 hectàrees calcinades de massa arbòria i forestal.
I m’agradaria que vostés també reflexionaren sobre la
magnitud d’eixa notícia a l’hora de decidir el seu vot, perquè, amb voluntat i gana, podríem fer que els agricultors
valencians recuperaren el paper fonamental que no fa tants
anys tenien en el manteniment de boscos i bancals, podent
actuar estos últims com autèntics tallafocs.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señora Crespo. (So d’un telèfon
mòbil)
Sí, por el Bloc i el Grupo Compromís, tiene la palabra
el señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyor president.
Bé, simplement dir que compartim totes i cadascuna de
les argumentacions que la senyora Crespo ha fet.
La poda, les restes de la poda, estan convertint-se en un
problema afegit als problemes ja habituals del cultiu. Sobretot, tots sabem avui que la forma habitual, com explicaven abans, és la crema de les restes. Eixa crema de les restes, que abans era lliure, en este moment precisa d’unes
autoritzacions de crema específiques per a cadascú que ha
d’aconseguir i que és responsabilitat de fer-ho el propietari
d’on està.
També sabem que estes autoritzacions de crema en certes èpoques de l’any no es donen, no es donen per la perillositat que significa cremar les restes en un moment
d’extremada sequera, no? Però això produïx una situació...,
quan se fan les autoritzacions de crema se fan per a evitar
perill, però, precisament, quan arriba un moment que no es
pot donar eixes autoritzacions, creen un perill suplementari,
que és l’acumulació en els marges de les finques del que
són les restes de poda. Vol dir, en el moment de més sequedat el que fem és emmagatzemar allí allò que pot ser més
perillós.
Indubtablement això passa per l’eliminació de les restes
lògicament per mitjans mecànics. Avui són possibles. En la
majoria de llocs que siga utilitzable, que tampoc és utilitzable al cent per cent dels terrenys. Però bé, això seria a determinar.
Després, això ens porta que realment hem de fer la
comparació. Això hi ha una despesa, origina una despesa.
Això el que se demana és que hi hagen unes ajudes determinades, perquè un argument suplementari que pose jo és
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
que no van a ser costoses, (so d’un telèfon mòbil) que no
van a ser en absolut costoses eixes ajudes.
I ho dic per què? Si tenim en compte allò que van a estalviar perquè va a ser un límit als incendis, possiblement al
final si, en lloc de fer un compte específic de conselleria en
conselleria, tenim el compte global, això mos pot eixir rendible.
Per tant, jo simplement aporte esta valoració econòmica, diríem, no valorada en números, però que, efectivament, si vérem tots els incendis d’este estiu el gran cost que
ha tingut, per una part en el que és l’extinció i els treballs
d’extinció, però, per l’altra, el cost suplementari que mos
porta la reforestació o el tornar a la situació original dels
camps afectats i les pèrdues econòmiques que signifiquen
conjuntament, vorem que açò, que sí que pot ser un
pal·liatiu important dels incendis, eh, pot ser inclús econòmicament –mirant simplement en nombre, en quantitats
econòmiques–, pot set més que acceptable.
Per tant, reitere el meu vot favorable a la proposició no
de llei que presenta el Grup Socialista.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Pañella.
Por el Grupo Popular, tiene la palabra el señor Ballester.
El senyor Ballester Costa:
Muchas gracias, presidente.
Señora Crespo, mire, yo no me voy a resistir, voy a leer
la propuesta de resolución de la PNL que usted presenta
hoy:
«Propuesta de resolución.
»1. Mediante la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación aumente las subvenciones que se otorgan a los
agricultores para la eliminación de los restos de las podas
agrícolas sin hacer uso del fuego.
»2. Establezca una línea de ayuda directa al agricultor
para que obtenga una renta que le permita garantizar el cultivo de sus campos y puedan, en caso de incendio, ser
auténticos cortafuegos.»
Mire, yo, cuando leo esto, lo primero que tengo que hacer es pedirle de verdad, de corazón, que retire la PNL por
vergüenza torera o por vergüenza… vamos a dejarla parlamentaria.
Mire, las líneas de subvención no son..., no tendría que
aumentarlas la Conselleria de Agricultura, las líneas de
subvención, y usted las ha mencionado en esa exposición
dramática y bonita que ha hecho, que parece más una carta
al presidente Camps, que no sé por qué no se la manda usted por escrito, son líneas de subvención de los fondos europeos que usted ha dicho perfectamente, del Ministerio
de..., bueno, que ahora yo no sé cómo se llama, (remors) el
Ministerio de Medio Rural, Marino y no sé qué más, y la
Conselleria de Medio Ambiente... ¿Sabemos de qué estamos hablando? ¿Qué aumentamos en la Conselleria de
Agricultura? ¿Más programas? ¿De esos de los que usted
dice que el señor Camps viene aquí a exponer y que no se
sabe nada de ellos? ¿Usted sabe la cantidad de programas
que tiene la Conselleria de Agricultura y que ha puesto en
marcha este gobierno y las cantidades que ha puesto en
marcha este gobierno para solucionar lo que ustedes ya en
su momento fueron incapaces de solucionar? ¿Quiere que
les recuerde cuántas hectáreas se quemaron el año 1994,
donde gobernaban ustedes? ¿Sabe cuántas hectáreas se
quemaron el año 1994, señora Crespo?, ¿o usted aún no es-
Pàgina 11
taba en esto? Pues, se las voy a recordar, 250.000 hectáreas. ¿Sabe cuántas hectáreas se han quemado ahora? 1.500.
¿Sabe las ayudas que en aquellos momentos el gobierno socialista de sus compañeros ponían para solucionar los problemas de los cortafuegos en la Comunidad Valenciana?
¡Cero pesetas! ¡Cero pesetas! ¿Sabe las que ha puesto hoy
la comunidad, el gobierno del señor Camps, ese que usted
dice de los planes y los planes? 550.000 euros.
Hay que ser más serios y tener vergüenza torera, o
vergüenza, como he dicho, parlamentaria, para venir aquí y
poner cosas.
Y el segundo punto, ¿no le parece ciencia-ficción?
¿Qué quiere usted que planten los agricultores?, ¿en dónde?, ¿con qué agua?, ¿qué tipo de cultivo? ¿Me lo quiere
usted explicar? ¿Usted sabe de verdad lo que es la agricultura? ¿Qué quiere, que pongan cítricos? ¿Con qué los regamos? (Veus) ¿Qué ponen, alcachofas? (Veus) Y eso sirve de
cortafuegos. ¿Qué quiere que pongamos? (Veus)
Oiga, usted ha hecho una exposición que yo diría que,
como poco, me parece una exposición trabajada, pero trabajada..., y la entendería mucho más en una comisión,
pues, yo qué sé, que fuéramos del parlamento esquimal,
¿no?, pero, aquí, en la Comunidad Valenciana, donde la
agricultura, esa que ustedes se ponen en la boca de forma
reiterada y que nunca apoyaron y que nunca han apoyado,
¿viene usted aquí a contarnos a los que de alguna forma hemos nacido en medio de un terruño, que hay que poner
para cortafuegos no sé qué tipo de cultivo?, ¿y que hay que
estar dando una subvención a los agricultores, porque ellos
no saben hacer otra cosita?... ¡Denle agua!, ¡denles agua!, y
agua buena y de calidad, ¡no les suban el IVA!, y sean solidarios con ellos, y soliciten a su gobierno, ese que ustedes
tanto presumen, que vengan aquí con las inversiones y no
dejen esta comunidad en diferencia con otras comunidades
que gobiernan ustedes, como es la de Andalucía, donde el
PIB no es tan importante..., la repercusión de la agricultura
no es tan importante en el PIB nacional como es la repercusión del PIB valenciano en el total del producto interior
bruto nacional.
A esos, a los que se les dan 1.881 millones de euros,
contra los 161 que se le dan a la agricultura valenciana. Déjense de cantinelas, que cuando les bajan a ustedes al..., los
sacan de la tramoya y los bajan a ustedes a la vida real,
cuando los sacan de la pasarela, de exhibirse y de las fotos
de góticas (remors), ustedes, ustedes, ¡se les ve el plumerito! (Rialles)
Muchas gracias.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Ballester.
Sí, señora Crespo, tiene la palabra. (Veus)
La senyora Crespo Domínguez:
Bé, començaré... (Veus)
El senyor vicepresident:
Sí, señora Crespo, tiene usted la palabra.
La senyora Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Començaré agraint-li al senyor Pañella el seu recolzament a esta PNL, perquè, la veritat, jo, per dignitat personal
li aconselle que no parle de vergonya, ¿eh?, això simplement li ho aconselle.
I, després, jo crec que vosté no m’ha escoltat, i no m’ha
escoltat (remors) perquè s’ha enrotllat amb el tema de
l’auia..., i jo crec que vosté viu en la mateixa comunitat que
jo, i el senyor Cotino, no fa tant, ¿eh?, el responsable ara de
Medi Ambient, va dir que ací ¡mos sobrava auia!, ¡en València! Això està en tots els mitjans de comunicació. Senyor Ballester, (remors) repasse-s’ho, ¿eh?, repasse-s’ho una
miqueta.
Bé, però jo també li he de recordar que en un estat descentralitzat com el nostre, perquè vosté només ha parlat del
Govern d’Espanya, doncs, el que és normal és assumir les
competències que cadascú té, i en este cas jo crec que la
comunitat autònoma és ama i manadora a l’hora de decidir
en matèria agrícola. I m’agradaria que, ja que tenim eixa
potestat, doncs, que ací aprovàrem lleis en les quals no
aportàrem només el 0,51% conforme resa l’ordre esta de
l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, sinó
que fórem capaços de crear, nosaltres, els valencians, una
ordre en la qual, ¿eh?, La Generalitat posara..., ¿eh?, perquè això seria la mostra que s’ocupa i es preocupa per tots
els agricultors valencians, el 100% d’una ajuda específica
per al món agrari valencià. Això és el que realment seria
una mostra de dedicació i de benevolència per a un sector
que en estos moments patix una crisi molt, molt gran. Perquè ja li assegure que polítiques en les quals es posa el
0,51%, per a mi no són ni correctes ni aconsellables, per al
sector sobretot, el sector agrícola valencià.
Ara, bé, ¿vostés consideren que eixes polítiques que per
a mi són nefastes i enganyoses per al camp valencià, no estan causant malestar i que tampoc els afecta la consciència?
Doncs, ¡vostés sabran!, però no estaria mal parar-se a reflexionar en estos moments un poquet en com exercir eixes
competències que els atorga l’Estatut d’autonomia, perquè
és notori que no entra en els plans de La Generalitat fer res
per a millorar esta crisi que estem patint, ni fer res quan hi
ha un imprevist que, per desgràcia, un incendi és un imprevist greu, que mos afecta a tots, ¿eh?, al món rural en particular, perquè som els que més propet vivim de les serres i
dels boscos, ¿eh? I eixa sensibilitat no ix reflectida en cap
convocatòria específica de La Generalitat.
Almenys, si vosté té alguna referència, faja-m’ho arribar, perquè jo, en tot el que he buscat i tot el que tinc a disposició, no he trobat ninguna ordre que fóra al cent per cent
finançada per La Generalitat i destinada als agricultors de
la Comunitat Valenciana.
Jo..., açò seria molt senzill, i és que el que vinc a demanar en la meua PNL, doncs, és que La Generalitat prioritze
en els seus pressupostos polítiques de prevenció a desenvolupar però al llarg de tot l’any i no que foren coses, doncs,
que tinga de passar una desgràcia perquè, a conseqüència
d’això, tinguen d’haure-hi unes mesures específiques per a
atendre eixe cas en concret.
I, també, una cosa que li vull assenyalar: la rivalitat entre conselleries en estos temes mos perjudica a tots, perquè
ací, com vosté ha dit, la Conselleria d’Agricultura, la Conselleria de Medi Ambient, la Conselleria de Governació...
Té tota la raó, eixa rivalitat entre les conselleries no es bo
per al camp valencià. Una cosa que diuen en el meu poble,
«al gos flac, tot són puces», i és el que està passant-li a la
Conselleria d’Agricultura, ¿eh?, que ve a ser la víctima de
tot. Li resten diners amb una modificació de crèdit, (remors) i després és la víctima d’estes rivalitats que mosatros
hem vist este estiu entre les diferents conselleries per a
Pàgina 12
atendre un tema tan greu com són els problemes dels hòmens i les dones del camp valencià.
Res més i moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora Crespo. (Veus)
Sí, señor Ballester, ¿quiere la réplica?
El senyor Ballester Costa:
Mire, como parece que el tono de mi voz, que no quiere
decir más que la sensación del cabreo que me produce
cuando leo determinadas cosas, pues, ahora se lo voy a decir a usted más despacio, porque parece ser que de toda mi
intervención solo ha entendido usted algo que le ha sonado,
que ha sido el agua. Pues, lo vuelvo a reclamar: agua de
más calidad, agua más barata y agua en más cantidad, cosa
que el plan, hasta el momento, de Zapatero no lo ha hecho.
(Veus) ¿Eh?, ¿lo tiene usted claro?
Si quiere apoyar usted a los agricultores..., esos del
campo, ese apoyo que ha terminado diciendo que queda
muy lírico y muy bonito, e incluso algo dramático con
los..., tal, mire, si quiere usted apoyar de verdad, pídale usted al señor Zapatero y al gobierno de la nación que no
suba el IVA a los agricultores, a esos que no les llegan las
rentas para mantener (inintel·ligible) ... .
Y se lo voy a decir en un tono más pausadito, si usted
quiere. Mire, además de eso, el señor Camps ha hecho por
los agricultores y por los ganaderos y por la gente del campo valenciano algo que jamás habían visto nunca, porque
los gobiernos socialistas hasta el año 1996 de esta comunidad, no hicieron nada, cero pesetas de las de antes, cero pesetas. A usted le parecen pocas el 0,54 de la aportación al
proyecto del Feder... (Veus) Mire usted, ¿sabe la diferencia
que hay entre el 0,56 y lo que pone el gobierno central?,
¿se lo explico? Se lo he dicho antes, ese dato me gustaría
que se lo metiera usted en la cabeza, porque yo creo que,
en el fondo, usted lo que quiere es defender a esa gente del
campo.
El que a los agricultores andaluces mandan 1.881 millones de pesetas de esos fondos europeos el gobierno central,
y a los agricultores... No mueva usted la cabeza, que sabe
que es verdad. Dígaselo, porque, además, le está haciendo
un favor. (Algú diu: «Va a ser que no.») Va a ser que sí.
(Veus) Va a ser que sí, si son datos suyos de los presupuestos... (Veus) ¿Eh? (Veus) No, no, yo no me encaro a usted,
yo he dicho que no mueva la cabeza, no he dicho...
El senyor vicepresident:
Por favor, señorías.
El senyor Ballester Costa:
Entonces... Pero, (remors) dígale usted, quédese con
este dato, por favor: (remors) a los valencianos, 161 millones de euros; (remors) a los andaluces, 1.881 millones de
euros. (Veus)
Yo creo que si en este tono es capaz usted de haber asimilado mucho mejor mi intervención, se dará cuenta de
que, hasta la fecha, quien ha hecho y quien está haciendo
no solo desde una conselleria, porque su PNL tiene un
error de forma, ¿eh?, se lo he leído, se la he leído, porque
en su propuesta de resolución no se puede aumentar nada
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
de lo que no existe. (Remors) Se podrá crear una línea más,
se podrá poner un plan nuevo, de esos que dice usted que el
señor Camps pone uno tras otro en marcha, pero no se puede aumentar nada de lo que no existe. Hoy no existe ningún
tipo de subvención por parte de la conselleria, esa que usted decía que le estamos cargando todas las pulgas y que,
indirectamente..., (remors) y no me lo tome, porque no creo
que haya sido ese su tono, le dice con el dicho «al perro
flaco, todo son pulgas», le ha llamado «perro flaco» a la
Conselleria de Agricultura, y a lo mejor es posible... (Veus)
Sí, sí, no, no, pero no, (veus) no, no, no, no, no, no... (Veus;
la diputada Crespo Domínguez comenta: «(Inoïble) ... la
próxima vez haré un gran esfuerzo y me expresaré en castellano, y yo creo que así evitaremos (inoïble) ... .»)
Pàgina 13
Proposició no de llei sobre la implantació d’una
assegurança que pal·lie la pèrdua de renda de l’agricultor
i li garantisca una renda mínima
El senyor vicepresident:
Vamos a pasar al actual punto número 5, tras el cambio
aceptado por unanimidad, y es la toma en consideración de
la proposición no de ley sobre la implantación de un seguro
que palie la pérdida de renta del agricultor y le garantice
una renta mínima, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida-Bloc..., Grupo Compromís.
Tiene la palabra el señor Pañella.
El senyor vicepresident:
El senyor Pañella Alcàcer:
Le hemos entendido. Si el señor..., si no... (Veus) Señora
Crespo, da por válida su explicación. (Veus)
El senyor Ballester Costa:
Yo, a mí..., el gran esfuerzo sería el expresarme yo en
valenciano, (veus) pero yo creo que usted lo tendría más
sencillo. Yo, desde luego, si fuera valenciano y tuviera que
interpelar a un parlamentario castellanoparlante de una
zona de huerta, de río y de campo como es la mía, le hablaría en castellano. De todas formas, le agradezco, porque
cada vez el conocimiento del valenciano me es más profundo, y eso bien lo sabe el señor Pañella, que consigo entenderlo a él. Entonces... (Veus i rialles)
Pero le vuelvo a insistir, mire usted, yo estoy convencido de que usted, usted personalmente, porque además creo
que usted es una persona sensata, y se lo digo sinceramente, yo creo que usted lo que va detrás es de intentar ayudar
a los agricultores y a los ganaderos valencianos, ¿verdad
que sí? (Remors) Bueno, pues, si va usted detrás de esto,
véngase conmigo, que nos vamos a ir un día a Madrid, voy
a pagar yo el viaje, nos vamos a ir a Madrid a reclamarle al
gobierno central que, por lo menos, el IVA, ¡el IVA!, que
no se lo suba a los agricultores. ¿Usted sabe el daño que
significa de forma directa ese IVA, esos dos puntos de IVA
a los agricultores?
Y vamos a ir a reclamarle otra cosita, aunque sea en botella, con gas o sin gas, pero que nos manden agua del
Ebro, porque si nos la tienen que mandar del Júcar, es bueno que nos la manden, perdón, del Tajo, y vamos a hacer
un trasvase del Júcar, también será bueno que se haga un
trasvase del Ebro, porque estoy seguro de que usted también quiere agua de más calidad, (veus) más barata y en
más cantidad para los agricultores de toda la comunidad.
¿Verdad que sí?
Pues, si está usted de acuerdo conmigo, fijamos la fecha
de viaje y vamos cuando usted quiera.
Muchas gracias. (Veus)
El senyor vicepresident:
Sí, muchas gracias, señor Ballester.
Señorías, vamos a pasar a la votación (veus) de este
punto. Por favor, señorías, ¿Votos a favor? ¿Votos en contra? Por 8 votos en contra y 5 a favor, queda desestimada
esta proposición no de ley.
Gràcies, senyor president.
Senyories, este humil diputat va a presentar-los esta
proposició no de llei, entre altres coses, perquè no té res
millor a fer ni res més important a fer que allò per al que ha
sigut elegit, que és defendre els interessos dels valencians i
les valencianes, que per això estic ací. I, efectivament, com
se m’ha dit, per a això em paguen, almenys el temps que
estiga ací.
I dit això, entrarem en el cos de la proposició no de llei,
que abans se me dia, mire el vi..., bé, doncs mirem el vi,
efectivament, mirem el vi d’Utiel i Requena, i done a entendre que tindrem el vot favorable de tots els grups, perquè m’han dit que el que havia de fer és mirar els preus del
vi. Bé, mirem els preus del vi, tant de bo, i que no me contesten amb aigua. Perquè si li posem aigua al vi no crec que
siguem capaços de vendre’l després. (Remors)
Miren, la situació global dels preus, que, al marge de...,
no només parlem del vi, la situació dels preus i dels productes del camp era buscar els darrers, no només del vi,
sinó de tots, i varia, de tots tampoc, d’alguns, però variats.
Miren, en este moment estem en un moment ja, i ha iniciat ja fa un temps o més, el que és un producte que pareix
que no té massa importància, però que per a les comarques
de l’interior sí que el té: la garrofa. Bé, 0,17 euros quilo.
Això porta que en un any..., perdó, en un any no, en uns
quants anys, des de 1999 a ací han desaparegut 24.000 hectàrees de garrofa. (Remors)
Arròs, arròs...
El senyor vicepresident:
Por favor, señorías, tiene la palabra el señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Arròs. En esta temporada se calcula que la disminució
estarà al voltant de 26 milions d’euros. Miren, el preu màxim està pagant-se a 0,27 euros quilo. L’any passat 0,48.
44% menys.
Ametla. Preus per baix des de fa quinze anys. Preus per
baix des de fa quinze anys en termes absoluts, no comparatius, no relatius, absoluts, eh?
Raïm, raïm. Raïm d’Utiel-Requena: 0,13 euros quilo en
bodega privada; 0,14 en cooperatives. El llindar de rendibilitat està calculat en 0,37. Vol dir, el cost de producció està calculat en 0,37. I entre 1,44 i 1,50 euros per hectògrad en most,
i un 86 o un 89 en vi. Preus ruïnosos per als productors.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Meló. És que ens en podem anar on vullguem. 7 cèntims, 9 cèntims, depén de les entitats. L’any passat 18 i 27
cèntims. La campanya anterior. Quan dic l’any passat em
referia a l’anterior i ja està. Però, eh?
Això era el meló d’Alger. El meló de tot l’any estem
entre 0,23 i 0,25, segons espècies. Però, total, amb un global podem calcular que al voltant del 50% també per baix
dels preus de la temporada anterior.
Els cítrics ho vorem ara, ho vorem ara. Però, per exemple, i comparem les dos darreres campanyes, perquè esta la
podem comparar. La disminució en termes absoluts va ser
al voltant del 35% de producció, 35% d’ingressos en els
llauradors.
Eixa és la situació. Jo crec que en la Comissió
d’Agricultura els temes els hem de vore tal com són. I intente aportar dades. Podia fer un discurs més
d’enfrontament polític, però no vull. Però, clarament, no
vull, eh! Sóc de lletres i sabria fer-ho, però no vull, eh? Almenys, en este moment, no. Perquè pense que la situació és
massa perillosa. Insistisc en els arguments de totes i cadascuna de les proposicions no de llei que he presentat.
Miren, què demane jo? Miren, el que les organitzacions
professionals agràries i junt, junt, eh?, amb les cooperatives
de la comarca Utiel-Requena han demanat, exactament el
mateix. Per tant, no tinc per què jo saber més que ells que
ho necessiten. I, per tant, el que estem és en la implantació
de l’assegurança de renda per tal que actue davant de qualsevol tipus d’adversitat, tant siga climatològica o de mercat, i garantisca una renda mínima per als agricultors i que
li permeta viure i reinvertir, com a mínim, com a mínim,
pagar els costos i poder tirar endavant.
Segona. La concessió de crèdits, amb interés zero, a les
cooperatives per a avançar diners als seus socis a compte
de futures liquidacions, perquè si no ens trobem que van a
passar-ho molt malament.
La moratòria de dos anys en la devolució dels préstecs
concedits en virtut de la modernització de cooperatives,
plans de millora i plans de primera instal·lació.
L’establiment d’un mode en l’impost sobre la renda de
les persones físiques, i la posada en marxa de forma immediata de la comercialitzadora i elaboradora de vi. Què és el
que demanen d’elles? No tinc més a dir. Abans se m’ha dit,
i ho recorde, que si volia preocupar-me que mirara UtielRequena i els preus del vi. Senyories, això he fet, mirar
Utiel-Requena i els preus del vi. Espere la seua complaença
a partir d’ara.
Gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Pañella.
Sí. Por el Grupo Parlamentario Socialista tiene la palabra el señor Lozano.
El senyor Lozano i Pastor:
Gràcies, senyor president.
El senyor Pañella jo crec que ha detallat perfectament
els llindars de rendibilitat de tots els productes, i jo crec
que tots comprovem dia a dia que el que estan percebent
els llauradors està molt per baix d’eixes necessitats de llindars de rendibilitat.
De tot açò, senyor Pañella, ja li anuncie que anem a votar-li que sí a la seua proposició. Perquè és veritat, senyories, que el ministeri i la conselleria han actuat des de fa
molt anys en assegurances agràries. En esta cambra són
moltes les vegades que hem parlat d’este tema.
Pàgina 14
Cal recordar, no obstant, que des de 1988, les organitzacions agràries, juntament al govern del senyor Lerma, ficaren en marxa la mútua d’assegurances i les ajudes per a pagar les primes de les assegurances, s’ha avançat molt en la
bona direcció.
Ja aleshores un dels problemes que tenien les assegurances agràries eren els preus. Aixina ho van entendre les
administracions. I des de la conselleria s’ajudà perquè pogueren pagar-ho, i després des de l’administració central se
completara, i hui se seguix fent. I, per tant, cal reconéixerho perquè crec que és bo.
Són molts recursos que les dos administracions han ficat durant estos vint anys perquè els llauradors estiguen
més segurs i més tranquils. No obstant, els pèssims preus
que estan rebent els llauradors, com molt bé ha quedat ací
ja recalcat, degut, en la meua opinió, a la seua debilitat davant de les centrals de compra, fa que tots els esforços siguen insuficients per a mantindre unes rendes dignes per
als professionals del camp valencià, que en eixa debilitat a
l’hora de contractar les grans centrals de compra fa que els
preus no siguen en este moment rendibles.
Anem a donar suport a esta resolució perquè jo crec,
creguem des del Grup Socialista, que cal pegar un pas més
endavant en la línia d’assegurar ingressos que facen possible que ni un més dels hòmens i dones hagen d’abandonar
la seua activitat.
En els últims catorze anys han desaparegut més del
60% dels 154.000 actius agraris que hi havia el 1995. Senyories, estem per baix del 2% de la població activa treballant en el camp. És un percentatge molt xicotet, tant xicotet, al meu entendre, que fica en perill el desenvolupament
seriós d’una activitat que hauria de ser estratègica per a tots
nosaltres.
I dic que hauria de ser estratègica perquè els esdeveniments passats, fa ara un any aproximadament, creats per la
crisi financera, un dels efectes va ser que el capital se va refugiar en els aliments bàsics, fent que els preus internacionals se dispararen, creant més fam en el món i més inseguretat en els governs que veien que en no tindre un sector
potent en agricultura ficava en perill la seua alimentació.
La resposta de molts d’estos governs ha sigut consolidar una agricultura i ramaderia capaç en moments de dificultat de no haver de dependre d’altres països. Perdone’m
que jo recalque el que ha passat, perquè sempre me fa
l’efecte que no acabem de tindre clar que el sector és un
sector important i que ha de ser sobretot estratègic, en
l’econòmic, en el que representa l’alimentació, en el que
representa de manteniment de la població en els llocs on
van nàixer.
Mosatros hem de creure’s que és totalment necessari
mantindre els pocs llauradors i ramaders que mos queden.
Mos ho hem de creure, senyories. Dic tot açò perquè, si
s’ho creguem, de la mateixa forma que mosatros estem ací
donant suport a una proposició que en gran part va a reclamar al govern central unes ajudes, mosatros, des de la part
de la conselleria, també hauríem d’exigir un esforç per a
vore com eixim d’eixa crisi estructural que patix el camp
valencià.
Per tot açò, és necessari que donem suport a una assegurança que pal·lie la pèrdua de renda dels nostres llauradors, conscient que s’està treballant en este camí, no està
de més que se faça un esforç per recordar-ho i accelerar-ho.
Per tant, jo crec que seria molt hipòcrita per part de tots,
en este cas mosatros i el Partit Popular, de justificar-mos
que són els nostres partits que estan governant en els diferents administracions, per a dir que ja s’està fent, com de
veritat s’està fent en el tema de les assegurances de renda
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
s’està estudiant a Madrid i s’està estudiant ací, però que no
té res a vore que ací aprovem que se mantinga la pressió
perquè això vaja avant i, sobretot, que se consolide el més
urgentment possible.
Els altres punts també els recolzem conscients que tenen un caràcter puntual per eixir de la crisi. Són punts que
en estos moments fan falta, perquè si el sector en general,
la societat en general tenim una crisi, la realitat és que el
sector agrari manté, suma l’actual crisi a la que ja tenia estructural, que ja fa molt de temps que està en perill el mateix sector.
Per tot açò, senyor Pañella, anem a donar suport a la
proposició que vosté ha fet.
Moltes gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident:
Sí, Muchas gracias, señor Lozano.
El senyor Pañella Alcàcer:
Senyor president, (inoïble) ...
El senyor vicepresident:
Sí, tiene la palabra.
El senyor Pañella Alcàcer:
Simplement, al llegir-ho, jo m’he adonat, eh?, que falta
una paraula en el punt quart, és que no tenia sentit. I quan
l’he llegit diu: «L’establiment d’un mòdul en l’impost sobre la renda de les persones físiques». És «un mòdul zero».
Ahí falta una paraula. M’he adonat ara i volia deixar-ne
constància. (Inoïble) ...
El senyor vicepresident:
Muy bien, señor Pañella, quedará recogido en el acta.
Gracias por su...
El senyor Pañella Alcàcer:
Simplement això per..., en llegir-ho ací m’he adonat que
hi ha hagut una omissió. (Inoïble) ...
El senyor vicepresident:
Gracias por su apreciación.
Por el Grupo Popular, tiene la palabra el señor Ballester.
El senyor Ballester Costa:
Muy bien. Muchas gracias, señor presidente.
Miren, me ha agradado el discurso del señor Lozano. Parece que trabajo y la prédica en estas comisiones, y la prédica en... –(veus) ya lo sé– y las diferentes intervenciones que
estamos teniendo a lo largo de esta legislatura, yo creo que
están haciendo que el señor Lozano, en este caso, que sé que
tengo que dirigirme al señor Pañella, esté en la línea.
Pero yo creo que nosotros estamos aquí no para imaginarnos una galaxia, sino en la que vivimos. Entonces, señor
Pañella, igual que se ha leído esto y ha encontrado el defecto en el punto número 4, me gustaría que le volviera a dar
otra releída a la propuesta de resolución.
Mire usted, nadie aquí en esta cámara, nadie aquí, absolutamente nadie, no creo que ningún grupo vaya a pedir
Pàgina 15
algo que pueda perjudicar a un sector que ha sufrido esa
desaceleración temporal que escuchábamos antes, ahora
crisis, y después no sabemos en qué va a terminar. Ni nadie
va a pedir en está cámara nada, nada, que pueda perjudicar
a ninguno de nuestros conciudadanos valencianos. Bien al
contrario. A mí me gustaría que los agricultores estuvieran
obteniendo unas rentas altísimas, entre otras cosas, porque
tengo muchos familiares que son agricultores.
El señor Pañella ha hecho una exposición de cuáles
eran no los umbrales de rentabilidad, que decía el señor Lozano, sino cuáles eran los precios medios de los diferentes
productos, aunque yo desconociera alguna traducción de
alguno de ellos.
Entonces, pues mire, esa es la verdad. Pero bien sabe,
bien sabe el señor Pañella que al final lo que no podemos
pretender es ni hacer una economía o una política agraria dirigida, ni vamos, desde luego, mientras que gobierne el Partido Popular, a funcionarizar a todos nuestros agricultores.
Yo, cuando leo esta propuesta, «la implantación de un
seguro que palie la pérdida de renta y que ante cualquier
tipo de adversidad que el agricultor no pueda controlar, climatológica o de mercado, garantice una renta mínima que
le permita reinvertir en su explotación», el final de la propuesta, señor Pañella, entiendo, entiendo –en este caso, no
sé si además lo pide usted solamente para el sector de la
vid, sino lo pide para el resto de los sectores que usted ha
ido leyendo los precios–, entiendo que usted quiere hacer
una especie de funcionarización, que coman todos en la
mano de papá estado o algo así parecido.
Yo creo que eso no es bueno. Yo creo que habría que ir,
desde luego, a una estructura posiblemente diferente y diferencial de los cultivos, creo que habría que ir a cómo se
está creando por parte de la conselleria, habría que ir a una
especialización cada vez mayor, etcétera, etcétera, etcétera.
Mire usted, el gobierno dentro de su política agraria tiene como principal finalidad, desde luego, el garantizar la
renta a los agricultores y ganaderos –ya lo hemos dicho
aquí muchísimas veces, muchísimas veces en esta comisión, en la Comunidad Valenciana. Y, desde luego, por lo
que apuesta, porque ese es su credo político, es por aumentar la competitividad sobre las explotaciones y mejorar la
calidad de las producciones. Creo que esa debe ser la línea
por donde el gobierno debe impartir consejos, por decirlo
de alguna forma.
Para esto, la conselleria lleva tomadas..., creo que nos
faltaría mucho tiempo de la exposición para leer todas las
medidas que ahora mismo ha puesto en marcha la conselleria. Y si no, le voy a contar el último ejemplo. El último
ejemplo es de ayer. Creo que ustedes sabrán y conocerán que
ayer se reunía Intercitrus con el presidente de esta comunidad, con el señor Camps, dándole gracias, entre otras cosas,
por las últimas medidas que ha puesto en marcha la Conselleria de Agricultora, que no han sido tanto por parte de ella,
sino directamente con el consejo de los agricultores, el famoso contrato en campo, que les adelanto, que les adelanto que
se va a hacer extensivo a otros sectores, señor Pañella.
Hablar de cuántos millones lleva en temas de adversidad la conselleria puestos en el año..., por ejemplo, en el
último año, el 2009, estaríamos hablando de una línea de
28 millones, dirigida a incentivar la suscripción de seguros
agrícolas por parte de los agricultores. Lo recordaba el
señor Lozano en su intervención, que se ha andado un camino importantísimo y que se puede seguir andando, incluso de la mano, como hemos reclamado muchas veces, del
gobierno central.
Bueno. A mí sí que me gustaría el que la disminución
progresiva que desde el gobierno se ha ido haciendo a la
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Pàgina 16
aportación fuera al contrario. ¿Qué quiere que le diga?
Como queremos todos cosas para nuestros agricultores,
pues la disminución esa presupuestaria a la hora del tema
de los seguros, en la contratación de seguros agrarios, que
viene de la mano del gobierno central, en vez de decrecer,
que lo incrementara un 10%, como ha hecho la conselleria
en el año 2009.
Hasta el momento no existe un instrumento que haga
frente a las adversidades del mercado, y eso lo saben ustedes bien. (Veus) Y eso es lo que ha demandado. Esta es la
problemática. Está realizándose un estudio, se está realizando un estudio por parte de la..., para la implantación de
ese seguro, y en otras ponencias y en otras PNL lo hemos
escuchado ya. Pero, bueno, esta es la situación que tenemos. No hay hasta el momento ninguna...
A mí sí que me gustaría que usted fijara, señor Pañella,
en esta ponencia, quizás un poco más de rigor a la hora de
la resolución final y, por supuesto, que fijara si solamente
lo pide usted para un sector tan determinado, como es el
sector de la viticultura. Me gustaría que lo aclarara. Yo creo
que ya tendremos tiempo.
Muchas gracias.
El senyor Lozano i Pastor:
El senyor vicepresident:
El senyor Lozano i Pastor:
Muchas gracias, señor Ballester.
Señor Lozano, ¿para...? ¡Ah!, por alusiones. Sabe que
luego tendrá el señor Ballester... Por favor, céntrese en lo
que se ha sentido por aludido, y el señor Ballester tendrá
luego la contestación también, tendrá su tiempo.
Cuando usted quiera.
Sí, és que estava dirigint-se a mi, i estava intentant... I
no he pogut...
El senyor vicepresident:
Vaya usted..., usted sabe que...
El senyor Lozano i Pastor:
Per tant, en el tema d’Intercitrus, que sàpia vosté que fa
molts anys que això se va demanar, fa molts anys que el
Partit Popular ha estat en contra i fa molt de temps que
també se sap que no deixa de ser una foto del senyor
Camps, que necessita en este moment fer-se moltes fotos, i
que en realitat només ha sigut una foto. Perquè això sí que
és inviable...
El senyor vicepresident:
Señor Lozano...
...si es poguera assegurar preus mínims...
El senyor vicepresident:
Señor Lozano, está usted replicando.
El senyor Lozano i Pastor:
El senyor Lozano i Pastor:
Gràcies.
Primer, és que no he escoltat si van a recolzar o no. És
que no sé realment què és el que ha estat... (Veus) Que no.
(Veus)
El senyor vicepresident:
Señor Ballester, ¿quiere usted...?
El senyor vicepresident:
El senyor Ballester Costa:
Por favor, señor Ballester...
El senyor Lozano i Pastor:
Tendrá que quedar claro si es una posición en no o en
sí, sencillamente.
Diu vosté... Perquè, senyor Ballester, jo crec que vosté
o no està ben informat o li falta alguna dada.
Mire, en el tema de les assegurances de renda, hi han ja
estudis molt avançats i, a més, practicats a Canadà i ací a
Espanya. I no es tracta de regular... No entrem una altra vegada en la dinàmica de començar a dir que el que volem és
bàsicament implantar el comunisme i planificar les produccions valencianes, perquè no és així, i vosté ho sap que no.
Però vosté, al final, per a dir que no, la veritat és que és
molt complicat, i vosté ahí s’ha armat un embolic de mil
dimonis. (Veus) Fins l’últim d’eixir l’assegurança,
l’assegurança de... L’assegurança, no. Perdó. El contracte
homologat d’Intercitrus. ¿Sap quants anys fa que se va demanar...?
El senyor vicepresident:
Señor Lozano, eso no son alusiones.
Bueno, como esto era el momento..., como parece ser
que aquí solamente lo entienden a uno cuando se carga un
poco de razones, le voy a contar a usted exactamente qué
es lo que está haciendo su gobierno.
Aparte de subirles los impuestos a los agricultores, no
darles agua... No, no. No me diga usted qué es lo que tengo que hacer. Ustedes están acostumbrados siempre a intentar dirigir. Lo de las libertades se les quedó atrás. Ustedes intentan dirigir y moderar.... por aquí no se fume, no
vaya, no entre, no salga. No me diga, por favor, qué es lo
que tengo que hacer. Voy a hacer exactamente lo que creo
que mi electorado haría si estuvieran cada uno de los
1.300.000 votantes, y no sé cuántos a lo mejor el señor Lozano le diría que tiene el Partido Popular en la Comunidad
Valenciana.
Mire usted...
El senyor vicepresident:
Señor Ballester, contéstele...
El senyor Ballester Costa:
No. no. Es que como dice que me he hecho un lío.
(Veus) Lo que quiero que se le quede claro son dos cosas.
Hasta el momento, menos apoyo que nunca por parte del
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
gobierno central, menos apoyo que nunca. Nosotros, el
10% de la conselleria se ha aumentado en ese seguro que
usted me ha reconocido antes y que yendo de la mano, vamos bien. No me venga usted con historias para no dormir,
que esto se graba. ¿Sabe usted? Esto lo graban. Y mañana
lo podremos ver y sus nietos lo verán y dirán: «El abuelito
mentía, el abuelito mentía.»
Mire usted, usted es lo que sucede. Aquí no hay otra
historia. Los señores de Intercitrus, los señores de Intercitrus ayer firmaron algo que se viene demanando, como
dice usted, pidiendo desde hace mucho tiempo, pero lo firmaron ayer. ¿Lo tiene usted claro? Ayer. ¿Sabe quién gobierna ayer, verdad, aún, gracia a Dios y gracias a todos...?
(Veus) Nosotros, sí señor.
El senyor vicepresident:
Muy bien. Muchas gracias, señor Ballester.
El senyor Ballester Costa:
Muchas gracias, señor presidente.
El senyor vicepresident:
Señor Pañella, tiene usted la palabra.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyor president.
Jo, encara que –ho he de reconéixer– participava del divertimento que teníem en este moment i me ria, per dins no
me ria gens. I l’únic que vaig a fer és lamentar que en esta
comissió hi haja un excés de teatre i una falta d’arguments.
Mire, efectivament, estic content que s’haja aplicat
avui..., s’haja signat el contracte tipus a utilitzar. Estic content, perquè a la millor algun dia vol dir que en el que estic
presentat avui passarà el mateix, perquè vostés, senyories,
en esta legislatura han votat dos vegades no al contracte tipus perquè ho he proposat jo. Dos vegades i dos vegades
vostés han votat «no». (Veus) Sí, ya lo sé que... Però jo el
que dic se comprova mitjançant les actes. Dos vegades heu
votat «no», senyories. Això vol dir que algun dia, algun dia
podran vostés mateixos votar «í a la implantació de
l’assegurança que pal·lia la pèrdua. Per tant, no estem perdent el temps, no estem perdent el temps. El coneixement
entra... –disculpe l’expressió, la retire–, s’agarra el sentit a
la millor amb el temps. I això que de vegades veiem tan negatiu, al final acabem assumint-ho tots.
Que si política agrària dirigida. Mire, queda sonor, però
teatral, teatral i avant. Funcionarització de... Només falta
que damunt als agricultors tinguem de fer-los oposicions
per a fer-los funcionaris. Fins ahí podríem arribar. Perquè
el funcionari entra a treballar per oposició. (Veus) El funcionari entra per oposició, i no són alguns. El funcionari,
per definició, tots entren per oposició. Només faltaria això,
que al pobre agricultor damunt li férem ara oposició. Oposició ¿per a què? ¿Per a perdre diners? ¿Oposició per a perdre diners? ¡Hala, anem-se’n cap a casa i que s’acabe ja
d’una vegada el més ràpid possible!
¿Política agrària dirigida? La protecció és necessària en
certs moments. Històricament, històricament, podíem parlar d’en quines èpoques la indústria i alguns sectors han necessitat de protecció. I la protecció no és roïna, la protecció
és roïna i és negatiu quan es prorroga de manera il·limitada
en el temps. De fet, la política agrària europea està protegint totes les que no tenen rendibilitat, està protegint totes
Pàgina 17
les que no tenen rendibilitat i que és necessari per a algunes
coses, moltes vegades per estratègia, per qüestions estratègiques, mantindre-les.
Mire, eixe és el meu plantejament. En este moment, tant
si ho volen vore com si no, com si li anem a donar tot
l’esplendor del món a l’exposició que tinguen, si la fem de
manera agressiva, o la fem de manera teatral o la fem d’una
manera simplement..., allò important van a ser els arguments. I els arguments és que l’agricultura en este moment
està en una situació que necessita urgentment protecció.
Quan dic l’agricultura, ací... Per molts fenòmens. Perquè,
escolte, si el problema no és de l’agricultura en si, el problema no és del productor en si, el problema és que avui,
amb la globalització, tenim una competència deslleial, i
moltes vegades promogudes des dels mateixos governs,
pels tractats internacionals, per les preferències internacionals, per les preferències de pas que tenen des de la Unió
Europea. Home!, doncs, si acceptem la política, que mos va
malament, la política que ens grava, també haurem
d’acceptar aquella política que ens beneficie.
Vosté m’ha demanat aclariment. Primer, li he dit…
Això no és un defecte, és una omissió, allò del «mòdul
zero», és la falta d’una paraula. Indubtablement, jo no me
n’havia adonat, és la falta d’una paraula, que no sé si és
de la transcripció o de la meua directament, però això és
una paraula. Això, crec que no té més importància. Però,
no té efecte.
Vosté me pregunta si se referix a tots. Esta mateixa proposta –tampoc és la primera vegada que ve ací– ve motivada exactament perquè la demanen els agricultores d’UtielRequena, però, com veu ahí, no parle del vi, no parla del vi,
estic parlant de l’agricultor valencià. (So d’un telèfon mòbil)
Per tant, en eixe primer punt és general, igual que en les
cooperatives, en el cas que els feia falta, perquè és tota
l’agricultura que tenim afectada en este moment. Si ara
vindrà la campanya citrícola i vorem el gran desastre que
s’està preparant per als agricultors valencians, on no cal
parlar, per altres circumstàncies, a la Ribera, o a les riberes,
el cultiu del caqui en el problema que està tenint en este
moment.
Mire quin dibuix! I davant d’este dibuix, diem que no
fem res, perquè al cap o a la fi... Doncs, val, no fem res. Senyors, deixem que s’enfonsen. Com a mínim, com a mínim, jo he mantingut açò, que pense que és per al que m’ha
portat la gent ací, que és presentar unes propostes i defendre-les. I, després, la consciència de cadascú serà la que li
determinarà el que ha de fer.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Pañella.
Señor Ballester, tiene usted la palabra.
El senyor Ballester Costa:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor Pañella, creo que ha dicho usted al principio de
su intervención que le daba a usted risa. Debe ser la intervención mía anterior. Por dentro, sí. Esa es la traducción
que me ha hecho mi compañera; yo es que no llego a tanto.
(Remors) Pues, si se han equivocado, como yo le voy a hacer más caso siempre a mi compañera que a usted, la creo
más a ella. Si a usted le da risa, le diré lo que decía Miguel
Hernández, un poeta que, desde luego, en nuestro pueblo se
le estima muchísimo, decía que «su risa, a mí me da liber-
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
tad». Cosa que usted, con esta proposición no de ley, quiere
llevarse por delante.
Mire usted, si no es agricultura planificada el intentar
subvencionar a todos los agricultores hasta que lleguen a una
renta mínima, yo, ahora mismo, le preguntaría: ¿qué tipo de
agricultores? ¿Qué tipo de cultivo? ¿Qué tipo de plantaciones? ¿Secanos? ¿Regadíos? Etcétera, etcétera, etcétera, etcétera… Si no es agricultora planificada la concesión de créditos con interés cero, ¿por qué solo agricultores? ¿Por qué no
también a los zapateros? ¿Por qué a la gente del sector de la
construcción, ese que ustedes han defendido tanto? ¿A los
fontaneros? ¿A los albañiles? Etcétera, etcétera.
Mire usted, si no es agricultura planificada «a la moratoria de dos años en la evolución de los préstamos concedidos en virtud de modernización de cooperativas, planes de
mejora y planes de primera (inintel·ligible) ...» Mire usted,
eso es lo más leve de lo que vemos. Pero, a continuación,
«que se establezca el módulo cero». Eso, porque nos lo ha
aclarado usted, porque yo, desde luego, lo tenía aquí subrayado porque no podía tener ningún sentido.
Y escuche usted, por favor, abra usted las entendederas:
«Puesta en marcha de forma inmediata de una comercializadora y elaborada de vino.». Pero, ¿el govern de la Generalitat valenciana tiene que poner fábricas en marcha a estas alturas? (Remors) ¿Quién las dirige? ¿Las dirige el
señor conseller de…? ¿Quién quiere usted que dirija esto?
¿El señor conseller?
Mire usted, con el mismo rigor que usted no votó hace
meses, usted no votó hace meses, señor Pañella, algo que
había solicitado la Conselleria d’Agricultura, Pesca y Alimentación de la Comunidad Valenciana, el gobierno valenciano, al señor presidente del ICO –y que tuvo oportunidad
de decirlo en la cámara–, era la moratoria de los interés de
los préstamos ICO, eso, usted, en la cámara, como esto se
graba, creo que lo votó en contra, y era una ponencia de
este partido. Y si usted no lo votó en contra, aquellos de la
esquinita que se ríen, ¡seguro! (Remors)
Vuelvo a repetirle, vuelvo a repetirle. Esto es lo que
hay. Ustedes son los que votaron en contra. Y ustedes votaron en contra el otro día, tuvieran la esto de pedir… –que
defendí yo las conclusiones de debate de la comunidad–,
no ya de quitar impuestos, nadie habló de quitar el IVA, nadie habló de que no se subiera el IVA a los agricultores,
sino que un impuesto ya quitado por este gobierno que se
vuelva a poner en marcha. ¿Sabe de lo que le digo, verdad?
¿Esa es la ayuda? ¿Ese es el papel que ustedes quieren ahora, aquí, aparentar frente a los agricultores? La defensa de
la agricultura es otra cosa, es algo mucho más serio, es algo
mucho más claro. (Remors)
¿Cómo que no hacemos res? Hemos hecho más que ha
hecho nadie en la historia democrática de esta comunidad por
los agricultores valencianos, por el pueblo valenciano. Y eso
bien lo sabe usted. Y cuando usted quiera le vuelvo a citar. Y
no me dice que le mezcle el agua con el vino, pero para tener
buenos productos, buen agua, barata y en cantidad.
Y, cuando quiera, se viene con nosotros y, en el mismo
viaje a Madrid, vamos y reclamamos lo que tengamos que
reclamar. ¡Ya está bien de poner argumentos encima la
mesa, que parecen más sacados de un principio del manual
de la política bolchevique o de un gulag! Porque esta comunidad no va a hacer un gulag nunca mientras que gobierne un partido popular. Y eso, ya sabe usted, y recuerde
la frase que le he dicho, usted que es un hombre que… Su
sonrisa, me da libertad.
Muchas gracias.
Pàgina 18
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Ballester.
Señorías, vamos a pasar a la votación de este punto.
¿Votos a favor? ¿Votos en contra? Por 8 votos en contra y 6
a favor, queda desestimada esta proposición no de ley.
Proposició no de llei sobre la incorporació de fruites i
verdures ecològiques als menús que s’oferixen
en els centres hospitalaris i educatius
El senyor vicepresident:
Señorías, pasamos al siguiente punto, que es la toma en
consideración de la Proposición no de ley sobre la incorporación de frutas y verduras ecológicas en los menús que se
ofrecen en los centros hospitalarios y educativos, presentada por el Grupo Socialista.
Tiene la palabra, el señor Lozano.
El senyor Lozano i Pastor:
Gràcies, senyor president.
Bona vesprada, de nou, a tots. A vore si aixina, amb un
to més distés, algú se va tranquil·litzant.
Senyories, com ha quedat evidenciat científicament, el
consum de fruites i verdures és la base per a una alimentació sana. Es parla molt dels beneficis de la dieta mediterrània, dieta que es basa primordialment en el conjunt
d’aquestos productes, però la realitat és que ens allunyem
cada vegada més, tant a Espanya com a la nostra comunitat, de la que històricament ha estat la nostra dieta bàsica,
copiant mals hàbits, que afecten greument la nostra infància, passant a situar-nos en el primer lloc d’una estadística
penosa, la de xiquets i xiquetes obesos i amb taxes de colesterol per damunt del que és saludable.
Canviar l’orientació que du la pràctica d’aquestos mals
hàbits, no només consistix a fer campanyes publicitàries i
deixar a mans dels pares i mares el futur de la salut dels xiquets, o en aplicar criteris mesquins en el subministrament
dels nostres hospitals.
La prevenció de la salut és prioritària i un tema que obliga La Generalitat i la resta de poders públics a intervenir
amb urgència. El consum de fruites i verdures ha
d’introduir-se obligatòriament a les escoles i hospitals per
ser sanes i reunir unes condicions no només de vitamines i
minerals, sinó amb unes característiques organolèptiques
quan estan en el seu estat òptim de maduresa, que les puguen fer apetibles per a tots.
Junt a tot açò, el conjunt d’aliments a les escoles i hospitals ha d’anar derivant a productes ecològics ja que, com
està clarament demostrat, l’ús de pesticides i productes fitotòxics en agricultura comporta el seu trasllat a la cadena
alimentària i, per tant, el consum pels ciutadans amb les
conseqüències d’acumulació en els organismes humans i
derivacions en malalties, encara que siga en dosis mínimes.
Per això, resulta incongruent que als malalts i xiquets
se’ls proporcione als centres públics aliments amb aquestes
característiques en lloc d’aliments ecològics. A més, com
s’ha demostrat en els estudis realitzats per doctors i professors d’universitats de reconegut prestigi, els aliments ecològics són més sans i saludables perquè contenen més concentració de vitamines i minerals, així com sabors més
aromàtics, enfront dels aliments cultivats químicament que
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
patixen una desnaturalització progressiva que posa en perill
la salut dels consumidors, ja que han patit una pèrdua generalitzada de vitamines i minerals i concentren majors dosis
de nitrats, més continguts en aigua i en menor matèria seca.
A més a més, hi ha importants raons que justifiquen el
recolzament per a promoure el desenvolupament de
l’agricultura ecològica. No sols l’alimentació caldria que la
potenciaren, sinó que com a conseqüència seria –per les
raons que vaig ara a dir-los– una agricultura feta en termes
ecològics més raonable.
Per raons de sostenibilitat del medi rural i de protecció
de les superfícies de cultiu i de l’entorn mediambiental,
raons de imatge, prestigi, diferenciació i defensa d’una
gamma d’aliments d’alta qualitat produïts a la Comunitat
Valenciana. De tots és conegut i tots sabem que els mercats, tal i com es desenvolupen, en termes de preus internacionals, la competència és molt dura, i una de les estratègies comercials deriva en la diferenciació i en la qualitat.
Per tant, seria un bon motiu per a produir-les de forma ecològica perquè dotarien les nostres produccions d’eixa qualitat que permetria tindre unes competències en els mercats
superiors a la resta, i no sols la de preus.
Raons de recolzament i protecció d’un sector agroalimentari que encara està en fase de despegament, i que té
una demostrada capacitat de creixement i que, possiblement, precisarà potenciar i diversificar les seues actuacions i
capacitats comercials. Perquè, senyories, un dels problemes
greus que té l’agricultura ecològica, en definitiva, és la presència regulada i regular en els mercats, en este cas, dels supermercats. Eixa necessitat de potenciar eixa forma comercial, lògicament seria més productiva si n’hi haguera una
producció que ja se consumira a hospitals i a les escoles.
En definitiva, creguem que cal recolzar la producció
ecològica perquè afavorix la sostenibilitat del medi rural i
protegix l’entorn mediambiental, respecta els ritmes de la
naturalesa en no utilitzar materials agroquímics, potencialment tòxics per a esta, afavorix la diversitat biològica en tot
el sistema agrari, augmenta l’activitat biològica del sòl i
manté la seua fertilitat a llarg termini.
Per totes estes raons, per les primeres que he parlat de
qualitat i de sanitat i, per les segones, de potenciar una agricultura que mos faria ser competitiva en termes de mercat, i
que hui ja té una acceptació i un mitjà de mercat que perfectament altres comunitats ja estan començant, com
l’andalusa, a fer-se amb eixos mercats, mosatros hauríem
de recolzar el que en la resolució diem, i és que «Les Corts
insten el Consell a incorporar, en el termini més curt possible, als menús que s’oferixen als centres hospitalaris i educatius de la nostra comunitat fruites i verdures ecològiques
certificades pel Comité d’Agricultura de la Comunitat Valenciana, així mateix aniran introduint-se paulatinament tot
tipus d’aliments eclògics.
»2. Fomentar els horts ecològics escolars com a part de
l’educació dels xiquets i xiquetes en la pràctica dels bons
hàbits alimentaris. I no sols serviran per als hàbits alimentaris sinó que també serviria per a tindre un coneixement de
la natura i un major respecte pel medi ambient.»
Per totes estes condicions, fiquem esta proposició a la
seua discussió per a vore si aconseguim que entre tots la recolzen i puguem dur-la a terme.
Moltes gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señor Lozano.
Por el Grupo Compromís-Bloc, tiene la palabra el señor
Pañella.
Pàgina 19
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyor president.
Simplement manifestar el recolzament a la proposició
presentada i, a més, també en la línia de dir, bé, ens pareix
bé. No sé si açò és dirigir l’agricultura o no, no sé si és fer
un govern bolxevic o no (algú diu: «Total.»), però incentivar uns sector agraris, sobretot que són sectors incipients
d’alguna manera, que no tenen encara una demanda moltes
vegades per desconeixement de les qualitats que altra cosa.
És interessant començar. Jo pense que inclús, també com
dia en la primera fem una proposició ben fonamentada però
que, inclús, se queda curta, perquè (inintel·ligible) ... A
més, jo..., i no ho dic per... perquè si hi ha algun defecte és
meu per no haver-ho presentat, però tampoc és la voluntat... sinó de (inintel·ligible)..., és a dir, bé, la mateixa administració podríem començar a donar exemple i que el restaurant de Les Corts també funcionara aixina, i podria ser
el primer, podria ser el primer.
I, per tant, dir que les escoles i els hospitals són els primers, però que qualsevol menjador dependent del que és
l’administració, ho fera també.
Per tant, pense que la proposta és positiva, que la proposta ajudaria tot un sector i incentivaria, incentivaria, reorientaria algunes parts de l’agricultura, augmentar el que
és l’agricultura ecològica perquè li donaríem més eixida
comercial d’aquella que té ahí.
Per tant, ja li manifeste, com he dit, el meu vot favorable.
Gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señor Pañella.
Por el Grupo Popular, tiene la palabra el señor Giner.
El senyor Giner Giner:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories, senyors diputats, en la proposta de resolució
que al final és el que s’aprova, que vostés plantegen en este
punt, jo reiteradament, després d’escoltar-lo a vosté i a
mida que anava desenrotllant els seus arguments, tornava a
llegir eixa proposta de resolució i pràcticament vostés ahí
només demanen dos coses. Una primera, que
s’introduïsquen en els centres hospitalaris i educatius fruites i verdures ecològiques, materials, en definitiva, ecològics i, una segona qüestió, que es fomenten els horts ecològics escolars. Però no res més de tot això que vosté ha
utilitzat com a arguments però que no tenen res a vore amb
el que és la proposta de resolució que planteja.
En eixe sentit li he de dir que en els menús que es servixen en els hospitals de la nostra comunitat, evidentment estan supervisats per un especialista en dietètica; per tant, es
fan els menús que cal fer i que són conformes. Contenen
tots els elements i aliments necessaris per a la correcta alimentació dels pacients. Per tant, porten carn, porten peix i,
per supost, una gran varietat de fruites i de verdures.
L’elaboració d’eixos menjars s’adapta, com no podia
ser tampoc d’altra manera, a les necessitats nutricionals i
mèdiques dels pacients ingressats en els hospitals ja que
existix una varietat de menús segons quines siguen les patologies dels malalts.
A més de la dieta basal existixen variants de menús en
dietes per a diabètics, per a hipertensos, per a celíacs, entre
altres, no?, entre altres.
Per tant, eixa preocupació de garantir un menú adequat i
conforme a les exigències, doncs, està garantida. Esta preocu-
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
pació que té per l’alimentació sana la Conselleria de Sanitat,
conjuntament compartida amb la Conselleria d’Educació, es
fa en, en..., evident també, en el programa de menjadors escolars que garantix una correcta alimentació dels escolars en la
comunitat tant des del punt de vista de la seguretat dels aliments com des del punt de vista dels nutricional.
Respecte a la incorporació en el menú de fruites i verdures ecològiques, deuen tindre en compte el debat sobre la
qualitat nutricional. I dic açò al fil de la seua intervenció.
Vosté, en la seua intervenció ha arribat a pontificar donant
per assentat, com a dogma de fe, determinades afirmacions
que en el món científic no estan clares, que inclús estan
qüestionades, alguna de les coses que vosté ha plantejat. I
com li dic, deuen tindre en compte el debat sobre la qualitat
nutricional que reporten els aliments ecològics.
Li brinde que revise vosté uns articles científics publicats en juny del 2009 i que porta a cap la prestigiosa Escola
d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, finançada pel
que és l’agència d’estàndards alimenticis del Regne Unit,
on s’ha revisat sistemàticament els articles publicats amb
anterioritat sobre esta mateixa qüestió, en 1958 i en el
2008, i de tots ells es compliren els criteris de qualitat metodològica al voltant de cinquanta-cinc assaigs de camp
tant sobre els cultius com sobre el ramat.
Els investigadors estudiaren els nivells de nitrogen, de
vitamina C, els components de fenòlics, de magnesi, el calci, el fòsfor, el potassi, el zinc, els sòlids solubles totals, el
coure, l’acidesa, una quantitat de qüestions i, amb
l’excepció del nitrogen, que va ser més alt en els productes
convencionals, el fòsfor i l’acidesa més alts en els productes ecològics, no s’observaren altres diferències significatives entre uns productes i altres.
A pesar de les diferències, l’equip de l’Escola d’Higiene i
Medicina Tropical de Londres va concloure que no existixen
diferències nutricionals entre cultius orgànics i convencionals, expressant que no n’hi ha evidència que sostinga que la
ingesta de productes ecològics incremente la ingesta de nutrients específics o de substàncies nutricionals rellevants.
I això consta en distints articles publicats al fil d’estos estudis. Mire vosté, jo no sóc especialista en açò. Vosté tampoc, vosté tampoc. (Remors) Per tant, jo li done unes dades
que vosté no pot donar, en absolut. No obstant, li seguixc diguent que afegir la necessitat d’investigar més profundament
en esta àrea requerint-se estudis d’un major rigor científic i
una major comprensió de factors per a determinar com el règim de producció afecta el contingut nutricional...
Des de febrer de 2008, la data fins a la qual consideraven
els estudis, en l’article que li he mencionat, se’n feren quinze, de nous estudis, que han sigut publicats, sent la majoria
d’una amplitud major quant a les conclusions i cenyint-se a
les mateixes conclusions, donant les mateixes conclusions.
En definitiva, estudis que patentitzen que la dieta que es
dóna en el cas nostre dels hospitals, en els col·leges, que no
necessàriament és ecològica, és una dieta que no té grans
diferències respecte a la que vosté planteja. Home!, per no
dir-li, per no fer-li referència a una altra qüestió. No podem
certament afirmar que els productes ecològics són sans i saludables i els altres no. En absolut es pot afirmar això. Però
és que, a més, la producció de productes ecològics en la comunitat, no és que no abastiria els hospitals, és que a la millor no podria abastir ni el restaurant de Les Corts, que
plantejava vosté, per ficar-li un exemple, perquè és mínima, com vostés molt bé saben, perquè és mínima. Queda
molt bé, queda molt progre, queda molt modern, però això,
els llauradors saben que té les seues dificultats i que té els
seus condicionaments que, moltes voltes, en la pràctica impossibiliten el que això siga aixina.
Pàgina 20
I, en definitiva, pel que respecta a un altre dels punts
que vostés plantejaven en la seua proposta, que fea referència als menjadors, als horts ecològics, mire vosté, molts
col·leges, en molts col·leges eixa experiència es fa. Jo ho sé
perquè en el del meu poble, per exemple, tenen un hort,
funciona com a hort ecològic quan els invitats a l’hort ho
permeten i no destrossen..., però s’intenta fer produccions
en l’hort ecològic de l’escola.
Per tant, com a experiència està en marxa, i jo vullc informar-lo que en la planificació dels centres de nova construcció i amb les obres d’adequació i ampliació dins del
programa de necessitats del centre infantil, de primària i de
secundària, es té en compte un espai destinat per als horts
d’acord amb l’Orde de 15 de maig de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s’aprovaven
els programes de necessitats per a la redacció de projectes
de construcció de centres d’Educació Infantil, Primària i
Secundària Obligatòria i Educació Secundària Completa de
titularitat de la Generalitat valenciana.
No obstant, la seua finalitat –em referixc a estos horts
ecològics–, és evidentment pedagògica, no de comercialització i, en conseqüència, depén també en gran part de
l’autonomia del mateix centre que decidix respecte a eixa
activitat que es realitze o que no es realitze.
Per últim, i acabe, senyor president, per a indicar que
des de la conselleria, quant a la de Sanitat i la d’Educació,
exactament igual, s’utilitzen els productes garantits en les
dietes estudiades i predeterminades com a més adequades i,
en definitiva, en els dos casos s’incidix en els bons hàbits
alimentaris dels xiquets en el cas de les escoles perquè ja
porten quatre anys treballant-se en un programa, per exemple, des de la Conselleria d’Agricultura, en què es repartix
fruita fresca en els col·leges de la comunitat i en tots els
menús, tant en un cas com en l’altre, s’inclou en les dietes
la fruita fresca i les verdures.
Moltíssimes gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señor Giner. (Remors)
Tiene la palabra el Grupo Socialista, el señor Lozano.
El senyor Lozano i Pastor:
Gràcies, senyor president.
Senyor Giner, senyor Giner, senyor Fernando, sense
dubte no n’hi ha més cego que el que no vol vore. I ara intentaré explicar-li per què les seues contradiccions i per què
li dic «cego».
Contradiccions perquè si no estic mal informat la Diputació de Castelló ha aprovat una resolució per la qual se potencia l’agricultura ecològica. Contradicció perquè vosté
diu que inclús en la seua escola s’estan ficant horts i
d’això. S’estan ficant horts perquè els xiquets puguen fer
pràctiques. (Remors) Contradicció, senyor Fernando...
Contradiccions perquè a vosté el traïx contínuament entre
el que li diuen que diga i el que a vosté en realitat li agradaria que fóra. Jo, mai, en la meua intervenció he ficat en
dubte, ¡mai!, i vullc que quede molta constància, la salubritat dels aliments en els hospitals i en les escoles. Però vosté
no ho ha de confondre, la salubritat, amb el que jo considere que, a més, seria una aportació de millora de la qualitat
en eixos menús que s’implantarien en els hospitals i en les
escoles. I no sols això, perquè vosté me diu que n’hi han
dos quilos d’informes en contra dels productes ecològics.
Si vol ne demanem i no cal que vaja tan llunt a demanar-los
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
15.10.2009
Pàgina 21
a Londres... La Universitat Politècnica de València, acudisca allí i li dirà dos quilos més d’estudis tècnics segons els
quals l’agricultura ecològica és millor que l’altra. Perquè, a
més, vosté ho sap, i no ens enganyem. Eren la que feen els
nostres iaios. Si no fa tants anys, si és que vosté l’ha viscut!
(Algú diu: «Sentit comú.») I ja està.
Senyor Fernando, mire, per a dir que no, vosté li ha pegat
més voltes... que jo no comprenc el que ha tingut de fer per a
poder dir al final que no. Contradir-se i, damunt, la realitat és
que vostés han malbaratat i han gastat els diners i no tenen ni
un euro per a fer front a una cosa que altres comunitats autònomes estan agarrant un mercat que podria ser nostre.
La Comunitat Autònoma d’Andalusia, el 60% –ara després si de cas li ho passe, perquè no el tinc a la mà–, el 60%
de la seua agricultura ja és ecològica, i amb eixe 60%...
¿Sap el que està aconseguit, gràcies als programes que
s’han ficat en marxa, de potenciació, primer, perquè hi haja
quantitat i puguen ser els centres abastits? Perquè vosté ara
s’excusa al revés. Com no se fa producció, no podem abastir. I, per tant, com no se pot abastir, no podem estar en
agricultura ecològica. El 60% de l’agricultura andalusa està
ja en agricultura ecològica. Mosatros en el 2,74%. Navarra,
el 2,23. Extremadura, en el 6,51. ¿Sap per què, senyor Fernando? Per una raó molt senzilla: perquè ja hi ha un consumidor en Europa que està dispost a consumir-ho i damunt a
pagar un plus per eixa qualitat que vosté està intentant negar amb estudis de les universitats de Londres.
Per tant, mosatros estem perdent una oportunitat d’or. Si
damunt tenim un problema de preus, de competitivitat de països tercers, que l’únic que tenen és agricultura i, per tant,
mai, en termes de mercat, podrem competir amb els preus internacionals, si mosatros fem una aportació de qualitat a partir de productes ecològics, és més que evident que el sector
agrari valencià tindria futur, en compte d’ara que estan tots
amb el cap acatxat perquè no saben on ficar-se, perquè veuen
que cada vegada en queden menys. I, per suposat, que ningun pare està dient-li al seu fill que es quede en l’agricultura.
Per tant, senyor Giner, lamente profundament que vostés no ho vegen, perquè, en definitiva, el que no estan reconeixent és que una possible eixida de futur de l’agricultura
valenciana, que a més seria de qualitat i de dignitat, ara resulta que vostés no ho comprenen i açò és un motiu més
per a dir que no.
Moltes gràcies.
ho he dit, i li ho he raonat, perquè vosté entenguera que de
la seua proposta de resolució, eixe segon punt es queia pel
seu pes. ¿M’entén? Però, ¿m’ho entén?
Per tant, vosté està demanant en el segon punt una cosa
improcedent, perquè està previst, des del punt de vista de la
planificació en les noves construccions que contemplen els
horts, i en la pràctica allà on els claustres de professors ho
consideren oportú, eixa activitat dels horts ecològics la porten a cap.
Per tant, em pareix improcedent que vostés incloguen en
una proposta de resolució una cosa tan òbvia com eixa, que
ja s’està fent. Això és el que jo li he vullgut dir. I d’això que
li acabe d’explicar, s’ha muntat vosté una pel·lícula...
I després, respecte al primer punt, respecte al primer
punt, jo li he donat unes dades recents d’estudis fets a Anglaterra. Pareix que, bé, segurament en la universitat d’ací, en la
Politècnica, podran fer els mateixos o distints, però que substancialment, contrastats amb la comunitat científica, la diferència, des del punt de vista nutritiu i de la qualitat alimentària entre un producte ecològic i un que no ho és, no és tan
substancial com idealment alguns volen plantejar. D’acord.
Ací hi ha l’agricultora ecològica que els mateixos agricultors volen. Hi ha qui ha fet opció per eixa agricultura.
Els que visquem en eixe món sabem quines són les dificultats de portar a cap una agricultura ecològica. Sabem també
quines són els avantatges. Els mercats valoren millor eixe
tipus de producció i paguen millor els productes.
Però això no significa que en la pràctica mosatros tinguem d’assumir, en una proposta de resolució que vostés plantegen, que s’incorporen uns menús que oferisquen, tant en centres hospitalaris com en els educatius de la nostra comunitat,
fruites i verdures ecològiques. Escolte, si inclouen fruites i
verdures no n’hi haurien prou per a incloure que totes foren
ecològiques. Però des de la seguretat i des de la garantia que
donen els tècnics en dietètica que s’ocupen d’estes qüestions,
es reunixen totes les condicions necessàries de qualitat.
I, per tant, mos pareixia, per eixos dos raons fonamentals que li acabe d’argumentar, que la seua proposta de resolució, per molt rar que li parega a vosté, no és acceptable. I per això, basant-me en estos criteris que li acabe
d’explicar, el vot del meu grup serà contrari a la proposta.
No res més i moltes gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Giner.
Señorías, vamos a pasar a la votación de este punto.
¿Votos a favor? ¿Votos en contra? Por 8 votos en contra i 6
a favor queda desestimada esta proposición.
Muchas gracias, señor Lozano.
Señor Giner, tiene la palabra.
El senyor vicepresident:
El senyor Giner Giner:
Moltes gràcies, senyor president.
Vosté ha vullgut agarrar i canviar, pegar-li la volta als
arguments. I de fet, aixina ho ha realitzat.
En la seua proposició, en la seua proposta de resolució
hi han dos punts. El segon d’ells fa referència en concret a
fomentar els horts escolars. Jo li he dit que això s’està fent,
que no... (Veus) Li ho he dit jo. Li he fet referència des de
quin any, des de quin any hi ha una ordre que fica en marxa
que es contemplen eixos horts en totes les construccions,
des de l’any 1992. I que de facto, en molts col·leges, encara
que és una qüestió pedagògica que depén en última instància de la decisió dels mateixos claustres, de facto, en molts
col·leges –no dic en tots, perquè, insistic, és una qüestió pedagògica que els competix a ells– fan eixos cultius. Això li
Informe de la presidència de la comissió
sobre el compliment de la Resolució 152/VII aprovada
per la comissió el dia 12 de març de 2009
El senyor vicepresident:
Señorías, en su carpeta disponían del informe de la comisión sobre el cumplimiento de la Resolución 152/VII.
Por lo tanto, como ustedes la tienen ahí y la habrán podido
leer, lo damos por resuelto.
Se levanta la sesión.
(S’alça la reunió a les 19 hores)