B O L E T Í N D E L MUSEO MUNICIPAL ••m Retrat en marbre blanc representant una dona vella, que es conserva en el nostre Museu, procedent de nCan PeixauH, on els darrers mesos ha estat restaurat i el seu estudi, realitzat per don Josep Guitart, presentat a l'últim Congrés Nacional d'Arqueologia. Del seu estudi s'arriba a la conclusió de que aquest retrat degué ésser fet en la segona meitat del segle I (a. d. C.) seguint un esquema d'arrel helenística, però ja molt influenciat per el tipus de retrat romà de mitjans del segle I (a. d. C.]. CL Es lliga doncs aquest retrat amb una època molt interessant de la història de Baetulo, i la seva elevada categoria artistica en uns moments tan reculats no deixa d'ésser significativa. M A Y O . 1971 A 0 A LO N A PIHER^ Componentes Electrónicos B A D A L O N A (O í< X I OQ , t¡> •D I >^ 'u N." 35 Mayo 1972 ÜADAIONA lf:l :'S(! 'R 7/, SUMARIO ARQUEOLOGÍA BADALONA 3 ARQUEOLOGIA SARDANIS- TA 4 ALBERTO SANJULIAN . S Ha expuesto otra vez sus maravillosas obras en nuestro Museo Joscp Utesá i Batlle Es reconocido en el mundo arqueológico el prestigio de nuestro Municipio y e s labor conjunta de íodos ios amigos del Museo dignificar y conservar los restos históricos que lo atestiguan para que, junto con la pujante industria del presente, constituya nuestra ciudad un centro de interés internacional. ESBART BADALONA L'OPPIDUM D'ENSERUNE. H Joan Abril 9 SECCIÓN FOTOGRÁFICA. RECERET POETIC . . 10 DE LA BADALONA DE ANTAÑO: El paso de villa a ciudad José María Cuyas Tolosa D'HISTORIA, LLEGENDA I TRADICIÓ BADALONINES: «Bastoners de Canyet" 11 12 Miquel Lloonwrt 13 CINE AMATEUR BIBLIOTECA POPULAR SAN ANASTASIO 14-15 ACTIVIDADES DEL MUSEO . . . 17 17 VIDA SOCIAL PROGRAMA DADES 1972 s e nos presenta, en su segundo semestre, como año de extraordinaria importancia para ia revalorización dei pasado histórico de Badalona. DE ACTIVI- Entre los actos que la arqueologia nos depara para 1972 figura en luqar relevante el programa que el Ayuntamiento de Badaiona, a propuesta del Alcalde, Excmo. Sr. Antoja Vigo, prepara con motivo del XXI Centenario de la fundación de nuestra ciudad. Otro acto importante e s la anunciada visita del I Congreso Mundial de los Amigos de los Museos, en cuya asamblea presentara nuestra entidad una comunicación técnica sobre la experiencia de vida museistica: asimismo s e planean estudios arqueológicos tanto en el recinto romano de Baetulo como en el poblado ibérico del «Turó d'en Buscà.. i'^>?,. , ? . " T ^ Í ' ^ y tanteos en el emplazamiento celta de Can Mora (siglo VII a.C). Todo e s t e plan de trabajo proporcionará material de estudio de indudable ínteres científico, preveyéndose asimismo para e s t e ario el traslado a nuestro edificio de algunos mosaicos romanos ya localizados, entre ellos uno de fina policromía y belleza que dignificarán más nuestro Museo. La creación de la Sección de Estudios Histórico-Arqueológícos facilita la realización del programa previsto por el Patronato y asi gracias a e s t o s trabajos a desarrollar en fases sucesivas s e consolida la finalidad de e s t e Museo Municipal sobre cuya base s e pueden forjar proyectos más ambicios o s para la Badalona del año 2000, como el que algún día y en años venideros puedan nuestros hijos recorrer 15.000 m2. de la ciudad romana de Baetulo al presentar en cripta subterránea la zona que abarca desde la calle Templo hasta la Avda. Calvo Sotelo, incluyendo el huerto de las Reverendas Franciscanas y asi poder visitar, bajo pavimento reforzado por donde puedan circular los vehículos, dos termas romanas, las dos murallas de la ciudad, parte de la vía augusta, casas y centros comerciales que hoy yacen enterrados en esta zona cuyo centro lo constituye la plaza de! Obispo Irurita. La celebración de XXi Centenario de la fundación de nuestra Ciudad puede s e r motivo para que recordemos lo que Badalona ha dado a la historia de nuestra patria y la importancia del material celta, ibero y romano que atesora Badalona. LA DIRECCIÓN DEL MUSEO 'c^ Boletín AMISTAD o •a Órgano Rector: Patronato Museo Municipal CONSEJO DE REDACCIÓN Director: JUAN MESTRES PUIG Redactores: JOSE U î t S A BATLLE JOSE GUITART DURAN LUIS BANUS VALLVERDÚ SILVESTRE MINOVES PONS Imprime: A. t'ASAL.S ( iimposiciOn .Mocanicu: .4RH:. lh-\x Lfgal: B.-4!.n]6- 1968 En la Sesión de Pleno de nuestro Excmo, Ayuntamiento, celebrado el pasado día 6 de abril, s e acordó por unanimidad, solicitar de la Dirección de Bellas Artes del Ministerio d e Educación y Ciencia, s e a declarado Monumento Nacional Histórico-Artistico, el Monasterio de San Jerónimo d e la Murtra, maravillosa joya gótica del siglo XV, ubicado en el término municipal de nuestra ciudad, siendo también esta una de las aspiraciones de todos los badaloneses que queremos ser guardadores d e todas aquellas reliquias que son historia d e nuestra Badalona. X I •a ¡S m mm La Sardana Ha passat ja, el Dia Universal de la Sardana.. Això però, no és obstacle, perquè avui, com ahir i com sempre, seguim pregonant als quatre vents. Sota la magnificència de la nostra dansa. Aquesta és, precisament una de les finalitats del Dia de la Sardana. Finalitat que nosaltres, creiem que és factible, de dur a la pràctica sense posar-hi limits. Com més coneguda, més estimada. Avui, volem dur aquí, una mostra de la prosa de Santiago Russinyol. on el que fou brillant escriptor, sap fernos un elogi de ia sardana amb el seu estil tan peculiar. De les moltes coses qtie s'han dit, que es diuen i que es diran de ia nostra sardana, no sé si s'ha arribat a dir que té el ritme de Catalunya. El minuet, posem per cas, era un ball que s'havia de cerimoniar, per no dir ballar, a Versalles. Calia ballarlo amb perruca blanca; calia fer més salutacions que passos: tenir Gobelins per fons i portar espasa decorativa. Ei vals volia voluptuositat, arrencades de cor- TOT # Els nostres arnics de la Colla «Ba(ialona», d'aquí el Museu Municipal, estant en plena activitat. Participen en el Concurs Provincial, "Primavera 72», que vo celebrant-se en el Parc de la Ciutadeíla i que finalitza el dia 1or. de maig a la barcelonina plaça de Catalunya. També dies enrera, a la Festa Major de Poble Nou de Manresa, obtingueren el quart lloc, d'entre un total de disset Colles participants, en ol concurs alli celebrat# Ei dia 20 de gener és el dia de Sant Sebastià. Com cada any, de la vila de Tossa de Mar, parli el «Pelegrí» per complir un «Vot de Poble» fet al sant màrtir, en passades centúries. A través de diferents pobles de la comarca selvatana arriba fins a l'ermita de Sant Sebastià, de la població de Santa Coloma de Farnés, on la la seva ufrena. Aquesta tradició antiquíssima del «Pelegrí», a qui acompanyen molts netí, apretados dc balladors i rodacaps i voltes de cervell. L'americana, aquell gtonxament americà qun seinblavH un gronxamerit d'harnaca; i els balls moderns vinquls de Nordamèrica. han tiagiit de passar amb aquella vincladis sa de cames i aquell avalotament tle braços que en lloc d'un ball sembla un desfici. En lloc de tot això, la sardana é s t a m b é l'esperit de! nostre pobie. Es democrfjtica perquè tots hi caben; és saltironera i alegre i és fins per moments, avalotada, però numèrica. Trontollen les ca nies, però no es perd el cap: so .salta i se saltironeja, però es passen comptes. El sardanista pot bracsjar, saltironar, exaltar-se, però sense perdre l'enteniment. El cor li rebot per dintre, però va comptant les batallades; és una campana, un rellotge portat amb tenecluria. Això fa que la nostra sardana sigui bon nostra, sigui criada a casa. El cor balla, però el cap calcula. Això si. Ouan un fa anys que és fura de casa, lluny de la terra, enllà de Catalunya i la sent tocar, tainbé compta; comp la Ics hores dc tornar-hi. ES B O SANTIAGO RUSSINYOL SABER tossencs pels vells carnins de la Selva fou glossada en una sanJana del compositor Josep Figueres amb cl t í tol de «El Peregrí de Tossa-. 9 «El nostre ball popular, començant per la sardana, é.s profundament cristià, per la seva moralitat, i per la seva elegància.» Narcís Jubany, Arquebisbe dc Barcelona. • Anih el goig de la Pasqua do Resurrecció, ens arriba també, l'Aplec de la Mare de Déu de l'Alegria, dc la veïna població de Tiana. Amb el titol de "La Verge de l'Alegria» el nostre bon amic i compositor Salvador Siínón, va escriure una bella sardana, que moits anys es sol tocar en l'esmentat Aplec. Si hi pareu esment, notareu que els «curts» d'aquesta sardana, són la mateixa tonada dels «Goifjs» quo es canten a dins de la capella, poc abans de començar les ballades a la plaça del santuari. # Amadeu Vives, fou l'autor do Maruxa», una gran «sarzuela» d'ainljient gallec. Poc ai)ans de la seva estrena, en ler-ne Ljri repàs final li semblà pobre de música, com si hi íalícs alguna cosa... El temps, però, era molt just,,. Vives, però, sabé sor1ir-se d'aqjell entrebanc, Lo.s notes d'una sardana que havia començat a escriure, cn una OÜ les seves estades a Sant Pol do Mar, salvaren aquella situació. Retoc per aq[,ií, retoc por allà, ía p.nríitura de la sardana quedà transforuirida en la coneguda cançó d'«EI golondrón». Aquella música catalana, na.scuda a prop del blau Mediterrà, després d'at^uella metamorfosi, quedà transíormada en un cant a la verda Galícia, banyada per les aigües de l'Atlàntic. 9 El compositor Juli Carreta, digué on certa oea.sió: «Només hi ha un instrument al món, que pugui donar un crit de joia - o de dolor— amb veu humana I aquest és la tenora.» <u <U I ra ra ca <u •o ra ALBERTO SANJULIAN HA EXPUESTO OTRA VEZ SUS MARAVILLOSAS OBRAS EN NUESTRO MUSEO MUNICIPAL De nuevo el artista guixolense Alberto Sanjulián ha expuesto en el vestíbulo de nuestro IVIuseo y en el transcurso del pasado mes de abril, una variada y bellisima nulección de sus obras taraceas realizadas en incrustación de maderas exóticas en el grueso de 5 milímetros Hablar de este artista, ya conocido por nosotros por su anterior exposición en nuestro Museo en el mes de marzo del H Í I O 1972. no es descubrir a un nuevo valor en este difícil arte que se dedica. Buena muestra no.s la ofreció en la citada exposición y si aquélla fue mût roedora del unánime Sfirecio y admiración, esta última que nos ha ofrecido nos ha demostrado que su gran dedicación ai difícil arte que se dedica va en aumento en sus nbras que hemos presenciado últimamente. Ya en nuestra edición del mes de abril del año 1970 dábamos constancia de la gran dedicación que en todas sus realizaciones imprime Sanjulián. En aquellas fechas, entre otros párrafos, le dedinsmos uno que no podemos dejar desapercibido hoy en el comentario de S'.j última exposición en nuestro Musco. No.s complace reproducirlo por considerarlo que es aún hoy actualidad: «Una verdadera manifestación de arte Fue la que nos ofreció este artista de Sant Feliu de GuiKols que se llama Alberto Sanjulián y que su paso por nuestro Museo ha dejado una huella que difícilmente podremos borrar. Es halagador el que un artista de la cateyoria de un artífice al difícil arte que se dedica, vuelva otra vez a mostrarnos su.s obras en nuestra casa de cultura y esperarnos volver a admirar en otras próximas exposiciones suyas, nuevas realizaciones de su originalidad artistica. Amigo Sanjulián. y perdone este amigable trato, esperamos que no será esta la última vez que nos ofrezca a nuestro deleite y admiración sus maravillosa.s obras JOSEP UTESÀ I BATLLE o •a TRAJES 1972 LISTOS PARA MAR, ee o LLEVAR TODOS L O S ESTILOS TODAS LAS CALIDADES TODOS L O S PRECIOS u i— <0 CQ O •a ¡s I 5 EL N O S T R E E S B A R T A LES FRANQUESES El passat dia 9 d'abril el nostre «Esbart» actuà a la localitat vallesana de Les Franqueses amb un festival de dansa catalana organitzat per ía «Germandat de Sant Sebastià i Sant Antoni Abat» d'aquella població; fes!:ival que fou patrocinat per la «Caixa d'Estalvis de Sabadell». La sala del Centre Parroquial, lloc on es celebrà la ballada, es vegé plena d'un públic que esperava veure als nostres dansaires que oferiren una programació vertaderament meravelíòsa. Les danses que composaven el programa eren les següents: 'La Bolangera», «Ball pla», de Alinyà, .Ball de cascabells», «Ballet de munls.iya», de Folgueroles, «La Moxisca», «Ball de la disfressada». «Ball de Majoralea», de Ulldemolins, «L'Espolsada», de Sant Pere dc Premià, «La Dansa de Cas elltersol», «Ball de punts», de Tiana i «Ball de les gitanos dol Vallés», que tancava el programa. ser seguida per l'auditori amb llur palmeig do mans, ja que això sembla s'ha convertit amb una tradició, també aixi va succeir mentres els nostres dansaires evolucionaven meravellocament. Aqueït.a actuació del nostre Esbart deixà un bon record a Les Franqueses essent tots els dansaires llarc;amcnt aplaudits, aixi com laiiibé foren felicitat.s els membres de la Junta Rectora que acompanyava als seus dansaires i al seu mestre de dansa senyor JauCom sigui que aquest darrer ball, per la seva varietat musical es presta a és- me Mercader. El nostre folklore, que manté vives les tradicionals danses de les comarques catalanes, ens mostra amb tota la .seva esencia i el seu encís una varietat de dansa quo reviuen velles tradicions i ancestrals costums. El nostre Esbart, amb les seves actuacions arreu de la nostra terra i en cl transcurs dels seus primers cinc anys de la seva fundació, ha estat un dels més ferms puntals que segueixen la tradició folklòrica nostrada. En totes les contrades on ha actuat ha deixat el bon record do que els dansaires del Museu Municipal de Badalona segueixen amb fidelitat i amb tot el seu entusiasme Ics ensenyances que reben del seu mestre de dansa. Es precisament ara. en aquest mes de maig, que l'.Esbart Badalona» del Museu Municipal, celebrarà el seu Vè. aniversari amb uns extraordinaris festivals i el millor premi que podem donar a to[s oLs sous dansaires ós l'asistència als mateixos. Llur dedicació i continuïtat dintre la gran família dansaire que formen en el nostre Museu cs prou eloqüent per a dedicar-los-hi el nostre agraïment i admiració per haver portat a terme la creació d'una secció que al donar prestigi al Museu també és un guardó per la nostra Badalona, per escampar arreu on actuen amb llurs ballades els aires de la nostra cititat amb llur jovenil alegria i dinàmica dedicació. Joves dansaires del nostre Esbart: Anim i scyuiu avant amb fe i perseverancia per tal de que siau sempre els puntals més ferms de les nostres Iradicionc folklòriques. ta o- <D ME o l i n e z* l— I ra c muebles y d e c o r a c i ó n f a b r i c a c i ó n de c a l i d a d Le o f r e c e el mejor para Avda. Alfonso XIII, 56Î Teléfono 380 Oó 51 BADALONA decorar at precio servicio su h o g a r más ra ca <u •o justo. •Q Aniversari de L'Esbart El nostre «ESBART BADALONA., del Museu Municipal celebrarà enguany el seu Vè. Aniver-sari amb els següents actes, en el transcurs del mes de maig: Dia 1: Matí a l'Església Parroc|uial de Santa Maria, patrona de Ie ciutat, missa en acció de gràcies. Seguidament, i enfront al nostre Museu, ballada de sardanes amb la cobla "La Principal de Colíblanch... Dia 7: Jocs de Ciutat, que seran premiats els participants amb trofeigs i medalles commemoratives. Dia 14, per la tarda: Extraordinari festival en els jardins de la Torre Arnús amb la col.laboració dels Esbarts «Sant Jordi» de l'«Orfeó Badaloní". "Joventut Carmelitana» i «Coros y Danzas» de la Secció Femenina, conjuntament amb el nostre Esbart, que es recordaran una vegada més aquelles tradicionals danses de la nostra terra. Cal fer esment que en aquest festival i en el transcurs de la tercera part la «Colla Sardanista Badalona» i l'Orfeó Badaloní, conjuntament amb la «Cobia Badalona», estrenaran una sardana dedicada a l'ESBART BADALONA, musicada per el prestigiós mestre A. Cohi Grau, amb lletra de! nostre bon amic Josep Utesà i Batlle. Dia 20: Entrega dels premis a tots aquells que en els Jocs de Ciutat celebrats el dia 7. siguin mereixedors dels mateixos. Dia 28: Com tots els anys anteriors «Dinar de germanor» dedicat a tots els nostres dansaires que amb llur dedicació i amor a l'Esbart en el transcurs de totes les seves actuacions s'han fet mereixedors d'aquest dia dedicat a tots ells. L'Esbart del Museu és l'ESBART BADALONA i tothom, com a bons badalonins, tenim de celebrar el seu Vè. Aniversari. <u T3 A N T O N IO ra ^¿ A U T O - T A L L E R ra i N D t P F N D P N C I A . 40 Te tí' i^'ono ,380 4 0 R A D A L O N (Carretera c)e A C a n y e t j 1 Taller de reparación de automóviles Especialidad en: FIAT - SEAT •a RENAULT .'^ "cj ¡S L'OPPIDUM D'ENSÉRUNE (FRANÇA) II No fü ffyiics aiivs. qui: vaij; \ : s i l n r í.1LU:s VL:g:idc!> re cinto excíual úc l'oppidum i cl Musen. I.es visiU's füivn tnotiviidcs pci estudiar- la L C i à m i c a i b ò i ica i ruiiuiua. L'L'xcav.Hció mflüílica de I•oppidum. va permetre recollir grans quantitats de material arqueoíòg'.c intcressantíssim. Tul aque>^L inatei iai, avui eslà e.\posal eu les sales del Museu. I. edifici dcl Museu s'aixeca alleius on el cim del tnro. ün gran replà forma una plaça rodejada de pins i .\iprers, que li donen un aspecte encisador. !.'edilici con.sta de planta baixa, un pis i una loi're quadrada. Des de Ics i'inestic.s d'aquest mijí'dur, hem pul admirar lot el recinte arqueològic i l'splaiar la vista davant I extensa plana eunreada en lurma radial. Quatre esglaons duncn accés a! pòrtic. A cada eüst;U lli trobciti dus dóliums ibé-rics íntctíres. A] redós de les parets del pòrtic, hi ban expusats innombrables Iraginents escultòrics, làpides i aras dc marbre. El vestibiil es yrandií'js. En el centi-f. un dòlium ibèric, que té al voltant del coll adornaments de doble gar-landa, gravada en torma espiral dc signilicaciéi màgica. Aquest dòlium presideix Llir cuniurU d'àmkjres de diferents models, massaliofes, italianes i gregues. Sobiesurten les àmfüres ibèriques del tipus arionienal «cTtalaries» de coll pla. En el nostre Mtrseu s hi exhibeixen ali;uns exemplar"s. La gran quantitat d'àmíore.s trobades, ve a demostrar els cLin\is comercials oue realit/aven els habitants d'Ensérune arnb els pobles de la costa mediterrimia. Per les parets s'Iii veuen plans i fotògraf ies dc les tro balles e l e c t u a L i e s durant les exca\acions. l.lira gran totügrafia aèria ampliada, Fa resaltar tüta l'amplittid de l'oppidum. Es ctrr-ios de veirre l'exposicií') de mules de lava i de granit. La selecció cs poi'tada a cap dc tal manera, qric liuni virr clarament l'exükrciú del sistema de rotació crtilitzat a partir del segle ril. A la sala dc ¡a planta baixa, s'hi exhibeix cl resultat dc les excavacions realilí^ades en la Necròpolis a partir dc 1945. D'altra banda, es aqur. sens dubti: on s'iii ta constar l'aspecte cosmopolita de l'oppidrim. En electe: un rite comi'r uneix totes les tumbes, d'ineirreracró. Otrasi Iotes es dilerencien per la v.ariclat de ie.s ccrí^nriques que guarden les lesles humanes. En algunes, les asscrcs utilitzades com a iirrics cinerüirics, s(')n elegants cráteres |)ii)vinenls de Grècia. En altres, fan servir vasos d'argila clara decorada a l'estil o bc vasos de ceràmica grisa de procedència céltica. Ris arqueòlegs dcscubriren a la Keci'òpulis, ceirt trema tombes. Enttiiu de les tirnes cineràrie.s, trobaren vaixella domestica, iüies, espases, jugurnes, restes de menjar l'u nerari r fragments do capes dc libacio. L'n coj) acabada l'ulrcn:! Iruicbre, les trencaven. Això queda explicat, pel fel d'baver-i:e trobat tants Iragments a prop de les sepuUirres. .Amb Ics fotografies obtingudes en els moments de les troballes, va pertrrclre recoristruír fácrlmcnl tüts els detalls d'aquest rile Itmcrari. Vàries vitrines planes, contenen espases trobades en Ics tuitibes, en tenen catalogades urres Aqrrestcs espases ei-en cremades i doblejíadcs. Ho feien així com a un bornenatge pòstum al guerrer mort cn la lluita contta l'oiemic. Entre l'armament recremat, s'hi veuen grans quairtrlats dc llagrrmatolis de terra cuita i de vidre. En una petita vitrina hi ha un vas cincrari, que conté l'ossamenta rcerenrada tal com fou trubada. 8 En altres vitrines hi queden exposades gians quantitats de peces de sigillata, plats, copes, vasos adornáis dc dibuixos en relleu i de formes al·legòriques. Hs ric remarcar el nombre d'emprem les que porten ics peces. Apolo coronat de llaurers (fragment d'un vas grec del segle IV) També són d'admirar els «Irreernàriums». Formen un conjunt qire passen d'un centenar. N'hi ha d'rbérres m o l t remarcables. Er! els de T'rücedencia romana, s'hi vcireil r-cpresentaües les arts la mitologia i l'artesania. Abunden les escenes gueri-eres, cïs pruhorns rllustres i les llrriles de gladiadors. Err el nostre .Vhiseir ttimbé s'hi exhibeixen algurrs exerrrplais semblants. Hl pis queda dhidil pei dues sales. La sala Maurct r la sala Sigal. Aquestes dues sales sém dedicades als dns arqueòlegs que iniciaren les primeres recerques l'any 1945. Err la sala .Maurel, hom troba ia maraveilusa exposició de ceràmica grega trobada a la Necròpolis i en Ics sitgcs. fnnombrables cráteres amb dibuixos d'escenes paganes i guerreres. Grans capes àliqucs de figures negres i r'ojes. Perqué els visitants puguin apreciar els detalls dels dibuixos, hi cül·locaien unes lupes de gran a i i g i T i c n t . Cremaduí s de pcrfurirs de prucedéncia prinica. La peça més valuosa tiel Museu cs ia lamosa capa cle «Procris i Céphale». En la sala Siga! horrr hi veu les peces més expixtaculars. Bravalcis de plata, sivelles de bronze, amulets, pin tes i agulles d'üs per subjectar els cabells, collarets de vidres de color, sàtirs, anells i altres joies d'or i bri liants. No cal dir que (nthom davant d'aquesia erriluer-nadura exhibició, sobretot les dunes obren els ulls com unes taronges. Per totes les parets hi penjen marcs, amb tragments d'eslucs d'estil pompeia i Iragments de paviments de mosaic de marbre de culor. Es remarcable fl fragment de mosaic compost pei" pl:ccs romboides de terra euila. En el nostre Museir en tenim un d'igeial. Uns pedestals agrian ten les lestes femenines de marbr-c. escultures gregues de bcliíssim perfil. En les altres vilrrircs, contenen eines de fi-eball, aixades, nrartells, serres, deslr-als, Irbules i pesos de teler de diferents tarnanys. Les cinc centes monedes ibèriques i romanes, estan collocades d'una maner-a molt original. Ilorn pot c itablir fàcilment Ics dates dels personatges històrics. Aquesta cs la breu desci-ipciò del conjunt dcl Museu d'Ensérune. Com heu pagut veure, cs una meravella. Ara bè: l.es excavacions eunlinuen. les troballes cada vegada sún mes intéressants. Üuedeii encara suterrats en l'oppidiim molts enigmes per a descifrar. JOAN ABRIL 'o^ <D l— 1 ra c ra OQ <u 'u •Q Sección Fotográfica M u s » Municipal Badakt II Concurso Preparatorio de Transparencias en Color 1972 PUNTUACIÓN CORRESPONDIENTE Primera Categoria Carlos Nyssen Maria Joan Valls Joaquin Colomé Jaime Fornaguera Juan Frau Oliveras Ricardo Eyuiluz Juan Prat Salvador Centellas José Cortinas José Mach Francisco Perea Rogelio Mateu Pedro Sió puntos 20 16 14 14 9 8 7 7 - G 5 2 2 2 Segunda Categoria Ango! Albadalejo José Guirao 19 18 puntos 6 5 . 3 3 Antonio Gracia Tomás Valls Ramón Salvans Edesio Argenté Tercera Categoria Francisco Niubó Jaime Sacasas Olimpio Fancelli Antonio Mongay Juan Monés Rosa Martí José Munné Francisco Anguera . . Salvador Reverter Carlos Gimeno Mari Carmen Treserras Antonio Cano Antonio García , 18 17 15 13 13 12 12 11 10 8 8 6 5 , A LA 1.° ENTREGA puntos Dolores Simón . . , 5 Ramón Planas 5 Miguel Sales , 5 Juan Ros 5 Jorge de la Puerta , , 5 María Teresa Ponsirenas 5 Pedro Morillo . . . . 5 Pedro Roca 5 Francisco Tobías 4 Francisco Nuet . . . 4 José Barbeta 4 Agustín Muñoz 4 José Monés 4 Juan Labernia 3 Fernando Salvo 2 Eduardo Puig 2 Alberto Sirvent 2 Luís Menai . . . . . 1 Félix Grifol 1 Joaquín Padrós . . 1 VII Concurso Social clasíficatorio en Ba l nco y Negro 1972 PUNTUACIÓN CORRESPONDIENTE A LA 1.° ENTREGA Primera Categoría José Mach Ángel Albadalejo María Joan Valls Rogelio Mateu Jaime Fornaguera Alfredo Bomboi Joaquín Colomé puntos 18 17 16 15 15 13 3 Segunda Categoria Juan F. Oliveras José Guirao 15 13 Olimpio Fancelli Pedro Morillo puntos 10 5 Tercera Categoría Jorge de la Puerta Miguel Sales Alfredo Mataccota Pedro Fornaguera Salvador Centellas Carmen Comulada Esteban Barrai Agustín Muñoz . . . . IB 18 16 10 10 10 10 5 Antonio García Fernando Salvo . . . Salvador Reverter Javier Mateu Juan Ros Luís Menai María Teresa Ponsirenas Ramón Torres . O¬ , puntos 5 5 3 . 3 1 1 , . 1 1 Del dia 1 al dia 11 de mayo en la planta baja del Museo Municipal se celebrará una exposición de fotografía artística en blanco y negro ra í; ra X I ra t^ •o o ê ^l^eceret Poètic ROSES Al bon amic Ramon Ribet O l b u l x d » A ndr«u C o T T J U o Roses, roses a desdir ompienen la nostra fiar que tan avui com ahir per tothom us feu admirar. €1 i\/]useu, vostre palau e s [a llar d'un sol dia que e,i l'abril s'escau per contemplar vostra galania. Vosaltres veniu del jardi d'aquelis fervents badalonins que e n s han portat fins aci el fruit de's s e u s jardins. Rosa bonica i flairosa que e t fas admirar tan ens recordes la gesta gloriosa d'aquell Sant Jordi triomfant. JOSEP UTESÀ I BATLLE A RBR I C I D I Poesia brasilenya de l'insigne poeta N'Alvar Maia, traduïda i adaptada a la rima catalana per En Domènec Bejíga i Corzo Oblido el pit que, desvariejant, veient mort el seu infantó, del cedre en llor. la destral vibrant, fa fusta pel bagul del petitó... Oblido el promès, ple de neguit, qtie a l'arbreda, que de menut ei vegi, busca per les núpcies, ei seu lüt, principi i fi de l'ignot destí... Af qui vessa la sang en la suada, que desperta amb el sol i amb ell s'a[jaça, que cuíl les mores amb la brancada i talla les vigues per a fer la cí..,a... Al constructor i també al fuster, que fan ies barques i els mobles, i posa la tarima al braser per l'escalf d'humils i nobles... 10 A l'arbre en creu, que os transporta per sobra la corrent dels rius. a trom[picons. i fulgeix-pobre t r o ç en pals de els llargs de fusta morta! les e m b a r c E C i o n s . tu Hi ha d'aquells però, sublim en el silici a r b r e s a m b l l u r s ferido.í dolor del en neixen desmesurat rialles sacrifici, i brolcn vides... Més, abatre troncs eterns, plens dc glòria i de batalles, fer-los podrir als hiverns, convertir-los en deixalles, obrir clarianes cn la boscuria, deixar els ocells sense nhiets, tornar el calmos riu en una fúria i en laberint els caminets. és ésser brutal, ferotge, dement: és destruir, en crim molt dur, per ia inconstancia del present tota la grandesa del futur tu •a ta X ta X 1 ta ta ca tu •a DE LA BADALONA DG ANTAÑO EL «PASO» DE VILLA A CIUDAD El I ck' julio df 18^)7, S. M. la Rtiina María Cristina, RL^p-nlc del Rt'ino, ( i r m ó c\ siguicnlo Real D I . ' C 1 V 1 Ü ác vital impurtaii'cja para Baíialnnn, entoucL's villa. A.sí apareció rL-dactario cn la «Gaceta» dc Madrid : ïÜUL-rieiido dar una prueba dc .mi Real aprecio a la villa do Bada lona, provincia de Baixelona. poi" el aumcnlo de su p o b l a c i ó n v progicsu de su induitria y c o m e r L Í o : Fn nombie dc nii .Au^mslo Hijo el Rey Don AHun^u X l l , \ conuj Rema Regente del Reino, \ Vengo en conceder a la expresada villa el titulo dc ciudad. Dado en Falacifí a primero de julio de JTTÍI ocliorii-ntos nóvenla sido. Muriíi Et Muu-iiro Crisniui de ¡a B A N C D E S A B A D E L L FUNDAT EL 1881 Al sRrveí de l'Economia de l'Area Metropolitana ríe Barcelona Cohcnmcnhi. l·'cniundo Cos-Gúyón En ol ciUido día ceso el alcakte aeeidental don R a m f i n Anial \ e n t r ó , como erecti\o, don Joaquín Palay Jauré.s, que va lo hahia sido en 1S94. De hecho, pues, Badalona esli'ono cn la misma feelia «calegolía» y .nIeaUle. L a nuo\a ciudad contaba enlonees unos I9.0t)0 hab i l í i n k ' s . habiendo pr¿icticamente duplicado el n ú m e r o de sus nioradori^s e n la secunda niilad del pasado sit;lo. Pero brevcnionle voy a conaigiiar el proceso gi'acias al cual Dadalona eonsi(Jui() o n pucos días tan preei.ulo g a l a r d ó n . FJ maries 25 de JLinio del e i l a d ü ano ei mmislro tle Hacienda, don .hiaii Navanu Re verter, aprovechando su de.splazamloiitu a la vecina capital ,se traslatió por la niaiïana a la enlunees villa. Los andenes tlt; la estación del fcrroeairil y alrededores oslaban oeupados por mnelios Ijadaloncses que recibieron eillusiasiicaniento al ilustre visjlanle. M apearse de! coclie-salóii se di.sparó una salva de morlerele.s v la banda del reginiieiito de Figueras inlerpreto la Marcha Re.al. listaban presentes el alcalde aecidonlal Sr, .^nial, el Sr. Falav en r e p r e s e n t a c i ó n de la í n t l i i s l n a y el p á r r o c o de Sania .María, doelor Vidal, Scguidaniento orgam/.ose la comitiva que por la plaza Roca v Pi v calles de San .loaquin y IVlar .SL- d i r i g i ó a la Casa Consislorial. Nueslro p . i s í i n . ,je oetipaba un cuche dosouliierlo v seguían varios cun personalid.idcs. invitados y inensa. Lln giaii gtintío se agolpab.i a lo largo ilel Iraveclo. J res artísticos arcos ¡alonaban el recorrido, uní) lovanla clu delante la estación dedicado a la Industria; uiro al linal de la calle del Mai alusivo a l.n .Vlaiiua y u n tercero al comierl/.ü tle li citada calle, IrenU' n la Casa del .^vunlaniiento, con atribuios de la Agricultura. Llegados al edificio comunal visilaioii la exposición de industrias organi/ada r á p i d a m e n t e , que mereció cálidos elogios del Sr. Knvarro Reverter, siendíj qiii/.á éslc cl aclo decisivo para obtener del Mini.,tro el pieciado l í l u l o do «ciudad». Seguidamente se pronunciaron sendos discursos onnilcciendo unos al Mml.stro v el de éste a Badalona. Poj- su inipoitaiicia e.Miaetaró algunos p á r r a l o s de su perora cion, de indudable ínteres pnra ia pobracifjn. l í i j o : «Estarnos hartos de tanto o í r hablar, y dc lautas palabras, cuando lo que precisa e! país son obras. F.stamos cu sil nación dc hacernos o í r desde los altos poderes de España. "\'o haré de embajador ¡laia hacer compi-endor y enlerar al iVlinislerio lo tjiio ffinsidoru más iieeesariu para la pro tecciun al Irabajo nacional, a ci.ivu liu llevaré l.n vo/. de Barlalona, que es un prorligio de iniciativas, que al igual produce tejidos que cu!, ."inisadüs, alquitranes v jabón que productos q u í m i c o s , crislaleria o charoles; mosaicus, cuerdas, timas, gencrus de punto v euilidtjs qinr o l i n e r í a s de a / ú c a r y petróleo o lábriea de galletas. En iin. lodo lo que por si solo constituye la creación de un gran morcado interior muchas dc cuyas produeciones p u d r í a n coiiipetir cun sus sim lares del o x l r a n j e r o - » T e i r n i r i ó con esto p á l l a l o : «Riiiclo un tributo íie nfecto y a d m i r a e i ó n a lodos los badaloneses, de los que guardare gialo e inolvidable l'ccueido. me olrezoo en totio lo que sea más con.onionto al fomento dc la p r c d i i c e i ó n tiaciunal», v linali/.ri eon un "|Vi\;i la futura ciudad de Badalona!» R e c o r r i ó más larde la labrica de géiierus de p i m í o dc dun .losé G i r ó y la de ciislal de A. Parres v Cía, Después de uii :ilmueiv.o ser vido en la magnifica quinla de don Jnnii Coll v Puiol salieron el y a c o m p a ñ a n l e s en un tranvía especial para B.ircoloiia. Ames do ceiiar osla efemi'ride consignaré tres ucuordus inunicilíales; Culuear una lápida en cl salém de actos on la que aparc/ea el nombre do S. M. hi Reina, autora nialerial de la d i s t i n c i í i n coneetlida v otra en la t|ue aparezca ki lecha de la visita ílel m n stro don Jinin N;n:r-ro Rc\erler a quien, además, en prueba de gralilud se lo n o m b r ó hijo adoplivo de Badalona. Y un.T curiosa a n é c d o t a : el pruner badalonés que nació cn la nueva ciudad se llamé) Francisco de P G i r ó Prat IOS!- M. fí'V.'1,S TÍII.(^S\ Sucursal de Badalona General Moia, 21 Telèfons: 330 19 39 - 389 O.-i 16 389 05 08 - 339 05 12 ALTRES OFICINES BARCELONA CALDES DE MONTBUI CASTELLAR DEL VALLES CASTELLDEFELS CENTELLES CORNELLÀ CORNELLÀ lAq, San Ildefonso] GAVA IA GARRIGA MARTORELL MOLINS DE REI MOLLET DEL VALLES MONTCADA-REIXACH PRAT DF LLOBREGAT RIPOLLET RUBI SABADELL - Ca.sa Central SABADELL (Ag, Creu de Barbarál SANT GOI DH LLOBREGAT SANT CUGAT DEL VALLES SANT FELIU DE CODINES SANT JOAN OESPI SANT JOAN DE VM.ASAFI SANT VICENÇ DELS HORtS STA. COLOMA DE GRAMANET (Ag, Mercat del Fondo STA PERPÈTUA DL MOGUDA SARDANYOLA TERRASSA VILADECANS Aprobar per ei Banc d Esijcnya amb el ni'tm [1 961 ''5 t/1 cu O 'Q a> i— I u o D'HISTORIA, LLEGENDA I TRADICIÓ BADALONINES Bastoners de Canyet 12 Vestits de blanc, espardenya embetada, amb barretina i dring de picarol, enmig de bastonada i bastonada. dansen ardits al so del flabiol i amb gràcia varonil seguint el ritme d'aquest ball ancestral, bonic i viu, que en vostra joventut és com un iiimne que de la terra s'alça amb to festiu. Cercant amb llestesa la mà del company, bastons en terra, bastons enlaire, teixiu I desteixiu, destres i amb afany vostra dansa, ofi jovent canyetaire, que encar que procedent d'altra contrada arrelà en vostre sòl i és arbre viu, car la terra trobà ben abonada i avui té Canyet tot el caliu. Qui sap, però, si els antics, d'igual manera dansaven plens de goig, ja en temps llunyà, agra'int l'abundor de la cacera als pròdigs déus. pel turó d'en Buscà i amb branques a les mans. tots junts trenaven, amb càntics rituals, llurs balls sagrats, que amb rústec flabiol, interpretaven entorn dels animals sacrificats? Ouan us miro teixir l'airosa dansa, em sembla de bell nou que torni a mi, amb goig que omplena el cor i els ulls no cansa, aquell Canyet joliu que conegui... Aquell Canyet llunyà de ma infantesa, que guardo a dins l'arqueta dels records que us mostrava ufanos, arreu estesa, l'abundor exuberant de vinyes i horts. Es el Canyet de cases endreçades que us dóna el Déu-vos-guard, toí just us veu, de gent que us roba el cor i és endebades. el fer rebuig d'un gest que no té preu. Y us fan passar cap dins... Sobre la lleixa, un ram de julivert. L'olla al fogó. La mirada del gos que mai no us deixa i esperant vostre braç, sempre el porró. I aquell doll com el braç d'aigua que canta I es vessa en l'ampla mar d'aquell safareig d'on surt, regalimant, la roba blanca enmig del més alegre xerroteig. Concili de veines garladores que saben el què passa, en tot moment i en doina fan anar !es estisores mentre la roba oneja al sol i aí vent. Y els geranis vermells a la finestra I el piupiueig d'ocells dins d'un canyar, simetria de ceps, feta amb mà destra i encarcarats casals del vel! Pomar I ermites dalt del cim, cara el cel blau. i un recer de verdor, per dar i per vendre la font de lAmigó amb sa dolça pau. Y si de l'esperit sentiu la crida / de l'Arbre sagrat l'ombra cerqueu, pujeu amb cor joiós, puix us convida anar a Montigalè sa dolça creu. Y allí se us omple el cor i els ulls de festa; el pr i el garrofer esguarden arreu. El cel, els camps, la mar... Oue més hi resta, de bell al món. com ei què contempleu...? —Serveu sempre fidels, oh braus dansaires, el vostre bell i ferm ball de bastons i com d'un foc sagrat, s'alci pels aires, ia flama resplendent dels seus tions. De les tradicions del nostre poble. vosaltres, oh jovent, sou guardians. Danseu sens defallir, la dança noble, del gest valent, ferm el bastó a les mans! Y que l'enjogassada filigrana del ball dei -Geperut- i "Els caçadorS" empleni ia ciutat de joia sana, amb l'aldarull festiu dels balladors. IVIIQUEL LLEONART NOTA DEL AUTOR ' La presència del Ball de Bastons, la trobem en dl ferents llocs de la nostra terra. La colla de bastonersiS de Canyet, fou fundada a l'any 1929, per en Pere Roig,''^ que procedia de la població de Sant Iscle de Vallalta;^ (zona del Montnegre, a la comarca del Maresme] i que>^ va afincar-se a Badalona, com a masover en l'antic mo- ' ntic mo ' nestir de Sant Jeroni de la Murtra. Enamorat d'aquest ball tradicional, va ajuntar itar unsj^ quants joves canyetaires, ensenyant-los a ballar-k _ •lo i for-,^ mant la Colla del Ball de Bastons de Canyet, que toís.<^ coneixem, fundant també colles de bastoners a Grano-:$ >^ llers. Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i d'altres.f fins a un total de quinze. Entre els diferents balls que executen, hi ha els ano-f. menats: La "Mazurca". «El geperut-, "Els caçadors-, " 1 ^ ^ Nova-, i "Els Pilans». 1 LA.S • I N T E N C I O N E S MUSfÜ ÍTi MUMICIPAL BADALONA «Cuando la intención más pura s e ve mal interpretada y una palabra dejara la verdad restablecida en Ti, J e s j s , escondida que du!ce cosa e s callar.» Buenas son las intenciones, cuando esencialmente .son asi, pero si se quedan sólo en eso. en intencion'.^s, la verdad es que entonces se reducen a nada. Hay que pasar de la intención a la acción. ¡Oué enorme cantidad de "buenas» intencionas tiene todo cineísta! Pero qué gran cantidad también de «ilusiones- perdidas. Proyectos y más proyectos, planes, propósitos, pero luego sc van qusdando por el camino Y no es que sea. mucfias veces por lo menos, por falta de decisión, sino más bien por los imponderables que va,i surgiendo. Hasta que llega el momento de tomar una decisión con todo el esfuerzo de la voluntad. Cuando vemos una película amateur debemos suponer, en especial quienes asisten por primera vez a esta clase dc proyecciones, que con anleiioridad a las imágenes tle la pantalla hubo una intención que les dio l'Ida. ÍEsa intención puede que sea la misma eue sc traduce en el film o puede que no. que "aquello- que vemos no es más que algo a lo que se I I H llegado L'n poco Q "trancas y barrancas». Hubo empero una o unas intenciones. ¿Cuáles fueron? ¿Cuáles deben ser? Responderemos a la segunda cuestión y bien entandido que sóio a ipodo de opinión particular e intentando decir lo mejor. C O N C U R S O L O C A L D E En la Sala de Proyecciones nuestra Sección de Cine Amateur pasó las películas que se inscribieron para el I Concurso de Temas Badaloneses que por vez primera convocaba con carácter local y el éxito fue redondo para la entusiasta sección. Mucho público y buenas policulas, fallo aceptable y una demostración de que nuestros cineístas sienten inquietud por la ciudad. Josc Casajoana con su película -Badalona a un paso de la muerte» sc adjudicó cl primer premio que fue aplaudido unánimemente. Es en sinlosis una advertencia de lo que puede un día ser el despertar de nuestra ciudad caso de no remediarse la gran cantidad de gases y contaminación que acapara el aire de nuestras calles, nuestra playa, nuestros pulmones. Es una película con un gran sentido cinematográfico que encarama a su autor entre los primeros lugares de los cineístas destacados dei Museo. Rafael IVIarcó con "Presentimiento» fue cl autor que se llevó el segundo premio. Film poético, nostálgico, muy cinematográfico también con una corrección de cámara y enfoque técnico que una vez más acreditan el talento cineiriatográficü del profesor del I Cursillo dc Iniciación al Cine Amateur celebrac'o en nuestro Museo. Arnaldo Sebastián Licer y «Agua vá- iuernn tercer premio. Película construida on ntiestras calles en un dia cualquiera de lluvia captada con mucha intención y que cumple sobradamente la iiUcncionalidad del autor en lo que quería demostrar de la ciudad. Jo'-é Parra y sn "Espacio y tiempo» sc lo concedió una primera Mención Honorífica, no especificada en las Bases, pero que el Jurado creyó debía hoinologarse pot la calidad cinematográfica del film lo mismo que una segunda para -Badalona 25 de desembre- de Juan Vidal. Sin orden de puntuación dejaremos constancia de las otras películas concursantes y que una con más méritos que otras tenían toda;; la sana intención de expresar o explicar algo de nuestra ciudad. Ramón Ribet con su «Badalona per la liistória» nos dejó tres pedazos do otros tres pasos para nuestra historia; el Ttiró den Busca, layer); la inauguración del campo de Rugby (hoy) y la brema (siempre). La intención que debe movernos el hacer una película puede ser una intención múltiple. En algunos casos no será más que obedecer el simple deseo de captar unas imágenes familiares. Creemos que esa es una intención buena, pero nada más. Es mticho pensarán algunos, y es cierto en parte, pero también lo es que se queda en una "pobre» cosa buena. En otro.s ya la intención alcanza mayores vuelos. Se pretende hacer una exposición fílmica de una idea argumentai, o un doctimental bieti elaborado, y entonces a la mayor ambición de los resultados cabe esperar un bien escogido sistema de medios al servicio de la captación dc la imagen y en último término a la intención primera que ha sido como el motor o resorte que ha movido todo el proceso. Considérese, pues, cuan importante debe ser esa intención que es la que pone en marcha todo el complejo mecanismo de la realización cinematográfica' Y como sea que el fm no justifica los medios, por muy perfectos y variados que éstos hayan sido jamás podrán justificar la pobreza de la intención primera y esto aun a pesar del mejor de los resultados finales. En la conciencia de cada realizador amateur se queda la verídica intención y ésta ha de ser muy digna y a ser posible no empanarla luego con añadidos más o menos colorantes, más o menos picantes, más o menos disolventes. No. no debemos hacerlo. Al contrario, a las propias inclinaciones, tendencias o tentaciones debemos oponer nuestra firme decisión de quo toda película que hagamos de ahora en adelante nos esforzaremos en conseguirla perfecta on todos sus aspectos: técnicos, artísticos y éticos ROVIRA-ROCA TEMAS B A ^ D i ^ L O N E S E S Clemente Marca con su «Badalona- nos la mostró bonita en sus inicios (los de la película) y «feúcha- en su final (también de la película). Emilio Garcia y su «Recordant a Roca y Pi» nos bio grafio en grandes rasgos el porqué del badalonismo de Don Vicente de Roca y Pi. Luis Dura con su -Badalona rítmica- nos mostró varios aspectos cívicos y culturales amén de quehaceres ciudadanos con agilidad; a ritmo. Salvador Valls con «Visita a Badalona» nos condujo por nuestras calles diestramente siendo su primera película teniendo la virtud de no desentonar junto a las demás. Meritxell Parra nos dio una pequeña muestra de la Procesión de Jueves Santo en su «Dijous Sant- pequeña pero grande por la edad de la autora. Juan Escriiiuela nos deleitó con esta estada de «Un dia en Badalona» de su película. Autor jovencísimo con ideas de adulto que llevó el film con mucha pericia, cosa digna de tenerse en cuenta. Manuel Lahoz y Juan Vilagut repitieron sus films del cursillo de iniciación; «Rivales» el primero, mientras Vilatjut nos tnnstraba -El tostón- dos películas de montaje con diferente concepto Arnaldo S Licer fue el único cineísta que presento dos películas; "Dalt la Vlla» fue su segundo título y en el saltó también airoso. Ginés Benitez y sti "Candilejas" dejó este buen hacer del cineísta que piensa su film llenando la sala de ambiente musical. Miguel Lloret puso su nota festiva con "La mar salada- film de «ciencia fricción- que nos lo hizo pasar en grande. Diecisiete películas que nos hablaron de Badalona, algunas seriamente las otras con humor pero todas con este espíritu qtie guió a nuostro.s cineistas convocar el Concurso. Hacer salir Badalona en imágenes y contar cosas de ellas, sin perjuicios, tal como es y en muchos casos tal como no quisiéramos que fuese. 1/1 O) a> •a i— I u i— •a o ,^ O BIBLIOTECA POPULAR SAN ANASTASIO DE LA EXCMA. DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA INSTALADA EN NUESTRO MUSEO Con motiva de la festividad de San Jorge, la Biblioteca San Anastasio, instalada en nuestro Museo Municipal efectuó una interesante exposición de las últimas obras que tian pasado a enriquecer los estantes de tan benemérita institución. CIENCIAS SOCIALES DOCUMENTACIÓN ECONÓMICA. ELLIOTT, F. Diccionario d e política, GINER, S. — La societat de masses, GUIA de apartamentos de España. GUIA de campings de España. KONOPKA, G. - - Trabajo social de grupo, LEY GENERAL DE EDUCACIÓN. MÉTODO para la enseñanza de la geografia. PLANIFICACIÓN en los entes sociales, La. IIÍ PLAN DE DESARROLLO. WEIMER, H. •- Historia do la pedagoçjia f^oy ofrecemos a nuestros lectore.s una pequeña selección de los volúmenes ofrecidos por la Excma. Oipu tación Provincial de Barcelona y también, al propio tiem po damos publicidad a una interesante fotografía que nos ofrece una demostración fehaciente del interés que nuestra Biblioteca ha despertado en el ambiente rie la juventud badalonesa FILOSOFIA MATEMÁTICAS LECLERO, J. — La jola d'envellir. MUCCHIELLL R, — Introducción a la psicología estructural ORIOL. A. — Conceptes 1939. RELIGION BIBLIA, Antiguo Testamento. CRISTIANOS CORRIENTES. — Textos sobre el Opus Dei, MUR. A. — ¿Crees en la Biblia? TORROBA, F. ^ Retablo estelar del Apó.stol BOURSIN, J, L, - . Las estructuras del azar, KfNDLE, J, — Teoría y problemas de geometria analitica. LIPSCHUTZ, M. - Teoría y problemas de geometria dife rencial. LIPSCHUTZ, S. — Teoria y problemas de teoría y cou juntos SAUIV1ELLS, R. • Geometria euclidea comn teoria dei conor^imiento. ^itemátlcas ^ SPIEGEL, M. Manual de fórmulas y tablas mat 0) •a ca FERRETERIA HIJO DE LA H E R M E N E G I L D O X BADALONESA MARSAL, S A ca X I ca Mar, 44 • Tsléts. 380 DO 39 - 380 04 60 Hospital. Î 0 - Î 2 Grol Primo de Rlvero, 15 • Tel. 3800517 Av P " d e U n g e I , ï 4 B A D A L O N A B A R C E L O N A VENTAS 14 BATERIA OE COCINA - Son Pnblo, 4fi Jt°,Comercio,I3-25-Z6 MAYOR Y DETALL SUMINISTROS PARA INDUSTRIA HERRAJES PARA OBRAS ca ca a> •a CIENCIAS NATURALES ABERCROMBIE. M. — Diccionarm de biología. BEAU, G. — El cáncer. BIMDER, E. — La genética de las poblaciones. CANDEL, R. — Alias de msteoroiogía CECCATTY, M. de. — La vida, de la célula a! hombre. CLAÜSSE, R. — las nubes GEZE, B. — La espeleología científica. LANDMANN, M. - Antropología filosófica MALINOWGKI, B. — Crimen y costumbre on ia sociedad salvaje, SIRE, M, — La vida social de los animales, TOCOUET, R _ La vida en los planetas, CIENCIAS APLICADAS BROOKS, R. — Manual práctico del automovilista, CAMPS, M. D. - Cánones de belleza. DAVID, A. - La ciliernética y lo humano. DELACHET, A. - La resistencia de los materiales FRÍO, EL. GHASIOUl-AL, M. - Le guide d'oculistique. HALPERN, B. ^ La alergia. KRUTOFF. L. — La eterna juventud. LE THOMAS, P. La metalurgia, RAMON, F. — Idfiülogía urbanística, TRABUCCI, R. — Cómo implantar una moderna distribución comercial. HORST, K. A. — Caracteres y tendencias de la literatura alemana en el siglo XX, JOULIA. — La novela de intriga, MAUROIS, A. — René o la vida de Chateaubriand NERUDA, P. Estravagario, PEDROI.O, M. de. — Darrera versió per ara, VERDAGUER. J. — Canigó VINYOLI, J. Tot és ara i res. NOVELA BARING, M. — Daphne Adeane. CHRISTIE, A, — El pudding de Navidad CHRISTIE, A. Trayectoria de Boomerang. DUMAS, A. — Los tros mosqueteros GORKI, M. — Les meves universitats GIDE, A. — Les caves del Vaticà ISTRATI, P. — El pescador d'esponjes, RIERA-LLORCA, V, — Amb permís de renterramorfs. RUSIÑOL, S. — L'auca del senyor Esteve SOLJENITSIN, A, — La casa de Matriona. WEST, M. — El abogado del Diablo, HISTORIA COLLDEFORNS, F. — Historial de los Gremios de Mat de Barcelona, FAGG, J. - Historia general de Latinoamérica, PADILLA, A. — Atlas de arqueologia, GEOGRAFÍA LENGUAJE COÍWES, P. — Gula para la redacción y presentación de trabajos científicos, informes técnicos y tesinas, RANGES, A, — Diccionario ilustrado de la lengua española, ROCA, J. — Introducció a l'estudi de la llengua catalana. LITERATURA BAUDELAIRE, CH. — Els paradisos artificials. BERENGUER, A. — Literatura argentina, CARNER, J. - Nabí, CONDEMINAS, M. — Els exorcismes i Jacint Verdaguer, ESPRIU, S. ~ Setmana Santa. GJRAUDOUX, J. — Intermezzo, GULLON, R. - Técnicas de Galdós, CANALS, R. — En balsa por el Ebro GARCIA GOMEZ, J. M. ~ Cádiz MARTÍNEZ MORELLA, V. Alicante. MUÑOZ DE SAN PEDRO, M. - Càceres PORTILLA. M. J. — Álava. REALES SITIOS. RECASENS COMES, J. M. Tarragona, Nuestro boletín AMISTAD agradece a la señorita Mag da Soler, que con tanto celo regenta la Biblioteca San Anastasio, los datos que nos ha facilitado. En nuestra próxima edición publicaremos los títulos del resto de los volúmenes que juntamente con los que hoy damos a conocer acompañaron la mencionada exposición en conmemoración de la mencionada festividad. J. DE BELLMUNT - <u •o ca X ca X NORTHERN I ca COMPAÑÍA INGLESA DE SLeUROS 6LNERALES ca ca <D •a Paseo de Gracia. 92 (Edificio "La Pedrera") B A R C E L O N A JOYERÍA Ganeral Mola, 8 palleja Teléfono 380 37 6 6 B A D A L O N A Snack-Bar JOAN MARU IS Saluda a sus amigos, y NUEVOS CLIENTES, ofreciéndoles sus es­ pecialidades, en tapas calientes y toda clase de bocadillos. Con la particularidad de tener a su d i s p o s i c i ó n nuestra TERRAZA de verano, para degustar todas sus especialidades y... A precios asequibles LEON. 55 BADALONA (Junto Mercado Maignón) NOTA: Para desayunos y meriendas, disponemos de Cliocolale y Churros calientes a todas horas. Artículos de goma en general. Calzados de gomo. Amianto, Ebonita, Plásticos, Suministros Industriales ARTÍCULOS DEL C A U C H O JOAQUÍN GARUZ Cruz, 74 Teléfono BADALONA 380 05 16 a ACTIVITATS DE BADALONA SARDANISTA PER EL MES DE MAIG DEL 1972 0) T3 va X X I va Dissabte dia 6, a les 6 de la tarda, a les Escoles Sslesíanes (Col·laborant a la Festa): Ballets i sardanes CCobla Badalona). Dimecres dia 10, a les 9.30 del vespre, a la Rambla 16 (Paseo del Caudillo), després de la Cremada del Dimo­ ni: Sardanes (Cobla Badalona). Diumenge dia 21, a les 12.15 del migdia, a la Rambla OQ [Paseo del Caudillo): Sardanes (Cobla Verneda). a •a Diumenge dia 28, a les 12 del migdia, al pati rectoral „ de Santa Maria (Col·laborant a la festa): Sardanes (CoblaS Badalona). i:^ Per el mes de juny les audicions seran ía al vespre d e M K dissabtes. — Primera audició: Dissabte dia 3, a les 10 d E p vespre: Cobla Costa Daurada. Actividades det Museo tuación en e l filme que habían participado comn intérpretes, tan cuando se plantean momentos difíciles, Al finalizar Is representación fueron requeridos los actuantes para que salieran fil escenario a recibir el aplauso del público, ((ue se hizo asimismo extensivo al director de escena señor Jaime Vives, FESTIVAL EN EL MUSEO MUNICIPAL Dfi nuevo e l día 3 de abril, la Juventud dei Museo, dinámica como siemTuvo lugar el pasado día 12 de mar pre, organizó un l-estival Musical cu 20, ía reaparicicín del maestro Espeltia. ya presentación corrió a cargo de la con la presentación de vn buen reseñorita Julia Bustamante, dc Radio Micital artistico, perfecto en todos sus A DOS QUARTS DE SET. RAPTE ramar y del conocido cantante Roberdetalles. Fueron presentados los acto, El día 16 de abril, tuvo lugar en el tuantes por lo.s señores Soriano y UteAl mencionado cantante Roberto pusalón de actos del Museo Municipal, la sá, y desarrollándose en tres partes, dimos apreciar sus dotes polifacéticas, puesta en escena de la farsa cómica fn la primera vimos la actuación de pue.s aparte de actuar como presentaen dos parles, dividida cada una en .Juan Santos a la guitarra con bellas dor del festival lo hizo como debutandos tiempos, «A dos quarts de set, canciones: el pequeño cantante badate y esta vez a la guitarra acompañanrapte», original de José Escobar, bajo lonés .lüsé Miguel, a quien auguramos la dirección de Joaquín Grifol, por pardo a su hermana Denla, quien hizo su un brillante porvenir non buena voz: te del grupo escénico del «Orfeó Ba debut primício, entonando ambos meOnim Solé, a la guitarra, con entonadüloiií». lódicas canciones. La interpretación de ción agradable; Montse Domíngue?, música española corrió a cargo del joque volvió a act.'ar con el mismo enObra totalmente humorista, que hizo ven Manuel Ramón Suárcz a la guitatusiasmo de siempre; Margarita Puerparecer una velada de humor a cuanrra, destacando en la ejectición de las ta.s, con melodio-sas canciones, y José tos asistieron a su representación, obra piezas ()ue interpretó. Besora, con voz potente, dos estupcn que empezó como tina historieta do No podía faltar en ol lestival. una no das canciones. gansters a la americana, con secues ta de contraste, que lu fue la esceni tros y .sülicitudes de rescate, inclusiEn la segunda parto, tuvo luciar la ficación dc interferencias radiofónicas, ve con pLslolas de plástico, Icrminan qeniíil presentación del mejor represenque deleitó al público asistente por s u do de manera distinta como se liabia trinte del Mimo y de la Pantomima, de original trama, iniciado y resultando una historieta lie. fama intcrn.icional. Alexis, con iácil exO t r o actuante lo fue Miguel Luis To presión de cuerpo y con expresión tipo casamentero a la moderna, rrents quien al piano y a la guitarra rennedida y armónica en todas sus actua José María Balaguer tuvo una exce citó diversas canciones, dándonos la clones: «El baile ayer», «ti baile hoy», ente actuación; José María Raventós, audición tie una primicia en estreno «Adivina q;iion viene» y üLa espera», otro actor, que siempre encuentra ia que fue muy aplaudida. esta última con musica dol maestro oca.sión paro destacar s su personaje: tspcilia. Nota de humor, lo fue el simulacro perfecta tampíéit la fie José Duatis, do un juicio titulado «Audiencia PúCompletaron la obra las intervenció La [ercera porte, finalizó con la reblica» que tuvo como protagonistas al lies de Francisca Simó; María Rosario aparición de Mijry Merclie y sus Museñor Beltran y al señor Utesá. quien Enrich: Jordi Seus; José Fabregat, desñeca.s, que deleitaron nl público con salió airosamente de! interrogatorio a tacando Margarita Alarcón y Esther Me sus gracejos y movimienttjs «-jcompaque fue sometido. Hado, No podemos omitir la interven -sados; Francisco Pariente. Lolita BusFinalizando el festival, con la proyección genial de Miquel So'a, la de Joaquets; Franciï.sch; Miliane; David; José quín Grifo! que supo parodi;v el papel Montori, cada uno en su estilo, hicic- ción de diapositivas con música de fondo y voz a "Of:' de Vicente Rueda co<le Presidente de Club y la de JoaqtJÍri ro:i una buena exiiibición do sus fa mentando un lema de carácter ppsloMñimó muy perfecta como siempre on cullailes artísticas con sus canciones ril. su dicción y ei pequeño Pepito Algaba, verdadero niño piodiçiio de la canción. La represenlacidn terminó un poco 'PROHIBIT SUICIDARSE Fueron aplaudidos todos los uctuan más tarde de ia de costuirVoic, liieron A LA PRIMAVERA» tes lü propio que el iriaestro Espeitia. aplaudidos todos los actuantes y sienconsiderándose una •vcla;la artística do uno velada muy alegre El pa.sado dia 9 de atiril tuvo lugar muy simpática y agradable. en el salón de actos del Mlisoo Municipal, la actuación de! cuadro escéni«CANDILEJAS» EN CINE AMATEUR VIDA SOCIAL co del «Esbart de Badalona», poniénEl pasado día 27 de marzo tuvo lugar NECROLÓGICAS dose en escena la obra original de Alo la presentación en riguroso estreno de andró Casona, «Prohibit suicidar-se a A la edad de 31 años, falleció en la pelicula "Canoilesfjs» realizada por a primavera», en su versión catalana Barcelona la joven dama Pepita Antoel cinea.sta local Gines Benítez, que de Juan Serracant en tres actos. ja Ribó, esposa de don José Clapés tuvo como marco principal de realizaAntes de iniciarse la actuación, diriScreiUdl El óbito, ocurrido cuando la ción nuestro Museo Municipal y su Sa- gió unas breves y alusivas palabras de señora Antoja Ribó iba a ser madre de la de Exposiciones. No podemos meintroducción d e la obra que se r e p r . - í su tercer hijo, causó hondo pesar, tannos do íoliclLñrle porque so nn¡a en sontaría, el director de! cuadro escónto en nuestra ciudad donde era muy ésta su segunda película, ánimo di; suco don .laime Vives, participando que apreciada por aus excelentes virtudes, peración. Contó con la colaboración de iba a realizarse a titulo ríe ensayo y como cn Barcelona, lugar dc su resiuna ejemplar y única dc vorí.la;!era .sen que la actiiacinn definitiva tondria ludencia <u .oibilidad artística que interpreto magis 3 gar cl próximo día 1,S. todo ello con el E.ste sentimiento so puso de mani- Tca trsimout'í el ballet con la música de fin de conctirrir al -V Concurso TeaX fiesto cn el acto del sepelio de los fondo del más genial actor co:i;ico de tral Amatetir V a l l é s - M a r e s m a A conrestos mortales do la difunta, que tuvo Xca todo.s los tiempn.í. También colabora tinüñciún la señorita María Teresa Cruz, lugar en la irilesía parroquial de San I en el film José María Balaguer, muy recitó una poesia romance dedicado a Vicente, dc Sarria, donde se ofició la conocido del público badalonés. Si, la la Infanta Isabel, que fue muy aplaudí ra miss de «corpore insepulto», la cual encontramos muy perfecta on sus cletada. fue insuficiente para contener a los lles, lo rmi,.~o que encontramos q u e fue De la comedia representada, h e m o s numero.Süs amigos de la familia doca corfa. Repetimos nuesirra felicitación al de mencionar l-i actuación perfecta de liente, a la que expresaron su sentidí) ca genial autor deseándole que porae<D Montserrat López, Joaquina Terrades, pósame por tan irreparatile pérdida. vorc en este rrl:e cn el (¡ue se ho irii•a Antonio Fuonta.s, Jaime Vi^/es y AmaDesde estas líneas nos unimos al i^iado deseñndole Io;T mayores éxitos, deo Lafarga, Coialjoraron con entusiasdolor de sus ati ibulado.s esposo, paAl final do la misma o' público asistenmo Tere.su Gámez, Josefina Terricadres Juan Antoja Vigo y Juana Ribó t,D lo premió con un cakiror;o aplauso, bras, José María Fuentes y J Vilaró, Ribó, hermanos, abuelos y a su tío obligando a Benítez y a los interpretes Nos refleja la obra a una juventud Felipe Antoja Vigo, Alcalde de la ciuR e í i o r i ; a Quintana y señor Balaguer a sin formación ni esperanza y nos h a dad y Presidente del Patronato del Mu dar unos detalles al púljüco de su acce ver las reacciones que se presen seo Municipal de Badalona, FESTIVAL ARTÍSTICO PROGRAMA M E S Lunes, día 1 (Salón de Actos) DE D E MAYO Tarde, a las 6.15 ACTIVIDADES DE 1972 Domingo, día 21 (Salón de Actos) Lunes, día 22 (Salón de Actos) PROGRAMA "LOS CHORROS DEL ORO.. I María Dolores Curel Fernando Jódar Juan Manuel "SANGRE GORDA.. Mana Fe Codina Candelita Francisco Fabregat Santiago Dirección- Francisco Fabregat Lunes, día 1 Mañana, a la 1 Audición de sardanas (frente al Museo) organizada por el «Esbart Badalona... conmemorando su V aniversario. Domingo, día 7 (Saión de Actos) Tarde, a las 6.15 Comedia dramática en dos partes, la segunda en cinco cuadros, original de Josep C Tapies y Santiago Vendrell «ËL GRAN EGOISTA.. Reparto, por orden de aparición. — Claudi, Joaquim Grifol: Júlia, Esther Martells; Docior Farrerons, Esteve Tortajada; Irene, Mercè Amigó; Ignasi, Josep Maria Raventós; Claudina, Esther Mellado; Víctor, Jordi Seus; Isabel. Margarida Alarcón: Enric, Josep Maria Balaguer; Anna Maria, Maria Roser Enrich; Xavier, Josep Duatis; Rosa, Encarnació Abella. — Todo ocurre en Barcelona. Época actual Domingo, dia 28 (Salón de Actos) Tarde, a las 6.30 Gala de clausura del ll Certamen Nacional de Cine Ama teur Religioso y de Valores Humanos. EXPOSICIONES Tarde, a las 18 horas Del 6 al 21; Exposición totográfica del renombrado a r t i S j ñ ta don Jaime Jorba, acto presentado por la Sección Foto^ gráfica. En la Sala de Actos, presentación dei V Concurso-Desfile del Vestido Económico, organizado por la Sección .luventud del Museo, premios del Excmo. Ayuntamiento. Museo Municipal y Juventud del Museo. Selecto Fin de Fiesta, con las actuaciones de Ogeid, Joaquín, Ricart y Denia ^ Roberto. Iluminación: Art-llum. Día 27: Inauguración de ia Expüsición de Pinturas artista badalonesa seiíoiita Trini Llorens. Julio, 2Î, 23, 24 y 25: ílxcursión-•;isila a Lourdes lando el lago de Artiis i.i Lucnon .^Para esta oxcu.' se cecisa oasaporte. Tarde, a las 6.30 de 1 ^ ^^^^ Sesión de apertura del II Certamen Nacional de Cine Amateur Religioso y de Valores Humanos, acto organizado por la Sección de Cine Amateur. GRUPO DE VISITAS Y EXCURSIONES Domingo, dia 14 (Jardines de la finca Arnús) Tarde, a las 5 Mayo, día 11: Excursion matinal, con desayuno. (Próxi mámente se anunciará la ciudad a visitar.) Días 15 al 26 (Sala de Proyecciones) Sesiones de Calificación de películas presentadas al II Certamen Nacional de Cine Amateur Religioso y de Valores Humanos X I •a Ver programa que se inserta en interiores páginas dedicadas al V Aniversario del ..Esbart Badalona...' 18 ' S'Nami Bog (liturgia ortodoxa russa) Anònim ' Dinguilindón (popular gallega) Anònim Jeiki, Jeiki (popular vasca) P. Donostia De bon mati A Clavé ' Els Degotalls (Sardana) R Castells Aromes de Queralt [Sardana] N. Pérez ' L'ESBART BADALONA Josep Utesa i A. Cohi Grau (Sardana dedicada a l'Esbart del M.;seu.) Director: Josep Mana Guillén Sots-director: Esther Martells Auxiliars: Josefina MonolLï i Alvar Arqtier Interesante Sesión de Transparencias en color a carga del galardonado artista señor Jaime Jorba, acto organi zado por la Sección Fotográfica. Domingo, dia 14 (Salón de Actos) El cant de la Senyera Ll. Millet " Ens agrada fer el rodamón M. Corneloup " dyiolta d e gent 1. Bachofen * Cançó de beure G. Bataille * Tot baixant per ia drecera F. Gluck La gallineta F. Schandelli La nit F. Schubert Tourdion J. Attaignant Pressentiment de Primavera F. Mendelsshon Apa minyons fora la tenda Popularitïado El minyonet Popularit7-ada (Les dues últimes amb acompanyament de flautes) II " Primera audició per l'Orfeó Badaloni Domingo, dia 7 (Sala de Proyecciones} Domingo, día 11 (Salón de Actos] Tarde, a las 6.15 «Concierto de Primavera., a cargo del laureado .'Orfeó Badaloní... que este año conmemora el 50." Aniversario de S u fundación r ^ * ' i ! * ^ ? . „ M i g u e l Fernandez Isabeiilla Angeles Zaguirre IMercedes Tarde, a las 6.15 Presentación de transparencias en color seleccionadas por la Sección Fotográfica. En la Sala de Actos, el cuadro escénico de la «Juventud deí Museo., presentará 3 entrerneses de los Hnos Alvarez Quintero. •EL CHIQUILLO.. ' Mayo, dias 21 y 22: Excursión y visita a Puigcerdà, Lli-^ via. Mont-Louis y Font Romeu, estancia en Puigcerdà ( con^ pasaporte y también con pase colectivo, quien no te nga^ pasaporte, suplemento do 75 pías.) i:^ Dirección general: Museo Municipal. Dirección técnica- Rutas Galaxia. Autocares: Vives. Construcciones PADROS, S. A. Enrique Borras, 67 - Teléf, 380 38 43 B A D A L O N A if) Û) D- •a tí X I O cn Empresa de Aguas del Río Besos, S. A. (A. G. B. E. S. A.) a <¡> •a ca X ca X I ca Calle de la Cruz, n.° 67-69 - BADALONA Teléfonos: 380 16 37 y 380 55 51 ca ca a> •a