MUSEO MUNICIPAL

Anuncio
B O L E T Í N
D E L
MUSEO
MUNICIPAL
••m
Retrat en marbre blanc representant
una dona vella, que es conserva en el
nostre Museu, procedent de nCan PeixauH, on els darrers mesos ha estat
restaurat i el seu estudi, realitzat per
don Josep Guitart, presentat a l'últim
Congrés Nacional d'Arqueologia.
Del seu estudi s'arriba a la conclusió de que aquest retrat degué ésser fet en la segona meitat del segle
I (a. d. C.) seguint un esquema d'arrel helenística, però ja molt influenciat
per el tipus de retrat romà de mitjans
del segle I (a. d. C.].
CL
Es lliga doncs aquest retrat amb una
època molt interessant de la història
de Baetulo, i la seva elevada categoria artistica en uns moments tan reculats no deixa d'ésser significativa.
M A Y O . 1971
A 0 A LO N A
PIHER^
Componentes
Electrónicos
B A D A L O N A
(O
í<
X
I
OQ ,
t¡>
•D
I
>^
'u
N." 35
Mayo
1972
ÜADAIONA
lf:l :'S(!
'R
7/,
SUMARIO
ARQUEOLOGÍA
BADALONA
3
ARQUEOLOGIA
SARDANIS-
TA
4
ALBERTO SANJULIAN .
S
Ha expuesto otra vez sus
maravillosas
obras en
nuestro Museo
Joscp Utesá i Batlle
Es reconocido en el mundo arqueológico el prestigio de nuestro Municipio y e s labor conjunta de íodos ios amigos del Museo dignificar y conservar los restos históricos que lo atestiguan para que, junto con la pujante
industria del presente, constituya nuestra ciudad un centro de interés internacional.
ESBART BADALONA
L'OPPIDUM
D'ENSERUNE.
H
Joan Abril
9
SECCIÓN FOTOGRÁFICA.
RECERET POETIC
.
.
10
DE LA BADALONA DE
ANTAÑO:
El paso de villa a ciudad
José María Cuyas Tolosa
D'HISTORIA, LLEGENDA I
TRADICIÓ BADALONINES:
«Bastoners de Canyet"
11
12
Miquel Lloonwrt
13
CINE AMATEUR
BIBLIOTECA POPULAR
SAN ANASTASIO
14-15
ACTIVIDADES DEL MUSEO
. . .
17
17
VIDA SOCIAL
PROGRAMA
DADES
1972 s e nos presenta, en su segundo semestre, como año de extraordinaria importancia para ia revalorización dei pasado histórico de Badalona.
DE ACTIVI-
Entre los actos que la arqueologia nos depara para 1972 figura en luqar
relevante el programa que el Ayuntamiento de Badaiona, a propuesta del
Alcalde, Excmo. Sr. Antoja Vigo, prepara con motivo del XXI Centenario de
la fundación de nuestra ciudad. Otro acto importante e s la anunciada visita
del I Congreso Mundial de los Amigos de los Museos, en cuya asamblea
presentara nuestra entidad una comunicación técnica sobre la experiencia
de vida museistica: asimismo s e planean estudios arqueológicos tanto en el
recinto romano de Baetulo como en el poblado ibérico del «Turó d'en Buscà..
i'^>?,. , ? . " T ^ Í ' ^ y tanteos en el emplazamiento celta de Can Mora (siglo VII a.C). Todo e s t e plan de trabajo proporcionará material de estudio de
indudable ínteres científico, preveyéndose asimismo para e s t e ario el traslado a nuestro edificio de algunos mosaicos romanos ya localizados, entre
ellos uno de fina policromía y belleza que dignificarán más nuestro Museo.
La creación de la Sección de Estudios Histórico-Arqueológícos facilita la
realización del programa previsto por el Patronato y asi gracias a e s t o s trabajos a desarrollar en fases sucesivas s e consolida la finalidad de e s t e
Museo Municipal sobre cuya base s e pueden forjar proyectos más ambicios o s para la Badalona del año 2000, como el que algún día y en años venideros puedan nuestros hijos recorrer 15.000 m2. de la ciudad romana de
Baetulo al presentar en cripta subterránea la zona que abarca desde la calle
Templo hasta la Avda. Calvo Sotelo, incluyendo el huerto de las Reverendas Franciscanas y asi poder visitar, bajo pavimento reforzado por donde
puedan circular los vehículos, dos termas romanas, las dos murallas de la
ciudad, parte de la vía augusta, casas y centros comerciales que hoy yacen
enterrados en esta zona cuyo centro lo constituye la plaza de! Obispo Irurita.
La celebración de XXi Centenario de la fundación de nuestra Ciudad
puede s e r motivo para que recordemos lo que Badalona ha dado a la historia de nuestra patria y la importancia del material celta, ibero y romano que
atesora Badalona.
LA DIRECCIÓN DEL MUSEO
'c^
Boletín AMISTAD
o
•a
Órgano Rector:
Patronato Museo Municipal
CONSEJO
DE
REDACCIÓN
Director:
JUAN MESTRES PUIG
Redactores:
JOSE U î t S A BATLLE
JOSE GUITART DURAN
LUIS BANUS VALLVERDÚ
SILVESTRE MINOVES PONS
Imprime: A. t'ASAL.S
( iimposiciOn .Mocanicu: .4RH:.
lh-\x Lfgal: B.-4!.n]6- 1968
En la Sesión de Pleno de nuestro Excmo, Ayuntamiento, celebrado el
pasado día 6 de abril, s e acordó por unanimidad, solicitar de la Dirección de Bellas Artes del Ministerio d e Educación y Ciencia, s e a
declarado Monumento Nacional Histórico-Artistico, el Monasterio de
San Jerónimo d e la Murtra, maravillosa joya gótica del siglo XV, ubicado en el término municipal de nuestra ciudad, siendo también esta
una de las aspiraciones de todos los badaloneses que queremos ser
guardadores d e todas aquellas reliquias que son historia d e nuestra
Badalona.
X
I
•a
¡S
m
mm
La
Sardana
Ha passat ja, el Dia Universal de la Sardana..
Això però, no és obstacle, perquè avui, com ahir i
com sempre, seguim pregonant als quatre vents. Sota
la magnificència de la nostra dansa. Aquesta és, precisament una de les finalitats del Dia de la Sardana.
Finalitat que nosaltres, creiem que és factible, de dur
a la pràctica sense posar-hi limits.
Com més coneguda, més estimada.
Avui, volem dur aquí, una mostra de la prosa de Santiago Russinyol. on el que fou brillant escriptor, sap fernos un elogi de ia sardana amb el seu estil tan peculiar.
De les moltes coses qtie s'han dit, que es diuen i que
es diran de ia nostra sardana, no sé si s'ha arribat a
dir que té el ritme de Catalunya.
El minuet, posem per cas, era un ball que s'havia de
cerimoniar, per no dir ballar, a Versalles. Calia ballarlo amb perruca blanca; calia fer més salutacions que
passos: tenir Gobelins per fons i portar espasa decorativa. Ei vals volia voluptuositat, arrencades de cor-
TOT
#
Els nostres arnics de la Colla «Ba(ialona», d'aquí el Museu Municipal,
estant en plena activitat. Participen en
el Concurs Provincial, "Primavera 72»,
que vo celebrant-se en el Parc de la
Ciutadeíla i que finalitza el dia 1or. de
maig a la barcelonina plaça de Catalunya.
També dies enrera, a la Festa Major
de Poble Nou de Manresa, obtingueren
el quart lloc, d'entre un total de disset Colles participants, en ol concurs
alli celebrat#
Ei dia 20 de gener és el dia de
Sant Sebastià. Com cada any, de la vila de Tossa de Mar, parli el «Pelegrí»
per complir un «Vot de Poble» fet al
sant màrtir, en passades centúries. A
través de diferents pobles de la comarca selvatana arriba fins a l'ermita
de Sant Sebastià, de la població de
Santa Coloma de Farnés, on la la seva
ufrena. Aquesta tradició antiquíssima
del «Pelegrí», a qui acompanyen molts
netí, apretados dc balladors i rodacaps i voltes de cervell.
L'americana, aquell gtonxament americà qun seinblavH
un gronxamerit d'harnaca; i els balls moderns vinquls de
Nordamèrica. han tiagiit de passar amb aquella vincladis
sa de cames i aquell avalotament tle braços que en lloc
d'un ball sembla un desfici. En lloc de tot això, la sardana é s t a m b é l'esperit de! nostre pobie. Es democrfjtica
perquè tots hi caben; és saltironera i alegre i és fins per
moments, avalotada, però numèrica. Trontollen les ca
nies, però no es perd el cap: so .salta i se saltironeja,
però es passen comptes. El sardanista pot bracsjar, saltironar, exaltar-se, però sense perdre l'enteniment. El
cor li rebot per dintre, però va comptant les batallades;
és una campana, un rellotge portat amb tenecluria.
Això fa que la nostra sardana sigui bon nostra, sigui
criada a casa. El cor balla, però el cap calcula. Això si.
Ouan un fa anys que és fura de casa, lluny de la terra,
enllà de Catalunya i la sent tocar, tainbé compta; comp
la Ics hores dc tornar-hi.
ES B O
SANTIAGO RUSSINYOL
SABER
tossencs pels vells carnins de la Selva fou glossada en una sanJana del
compositor Josep Figueres amb cl t í tol de «El Peregrí de Tossa-.
9 «El nostre ball popular, començant
per la sardana, é.s profundament cristià, per la seva moralitat, i per la seva elegància.»
Narcís Jubany, Arquebisbe dc Barcelona.
•
Anih el goig de la Pasqua do Resurrecció, ens arriba també, l'Aplec de
la Mare de Déu de l'Alegria, dc la
veïna població de Tiana. Amb el titol
de "La Verge de l'Alegria» el nostre
bon amic i compositor Salvador Siínón,
va escriure una bella sardana, que
moits anys es sol tocar en l'esmentat
Aplec. Si hi pareu esment, notareu que
els «curts» d'aquesta sardana, són la
mateixa tonada dels «Goifjs» quo es
canten a dins de la capella, poc abans
de començar les ballades a la plaça
del santuari.
#
Amadeu Vives, fou l'autor do Maruxa», una gran «sarzuela» d'ainljient
gallec. Poc ai)ans de la seva estrena,
en ler-ne Ljri repàs final li semblà pobre de música, com si hi íalícs alguna cosa... El temps, però, era molt
just,,. Vives, però, sabé sor1ir-se d'aqjell entrebanc,
Lo.s notes d'una sardana que havia
començat a escriure, cn una OÜ les
seves estades a Sant Pol do Mar, salvaren aquella situació. Retoc per aq[,ií,
retoc por allà, ía p.nríitura de la sardana quedà transforuirida en la coneguda
cançó d'«EI golondrón».
Aquella música catalana, na.scuda a
prop del blau Mediterrà, després d'at^uella metamorfosi, quedà transíormada en un cant a la verda Galícia, banyada per les aigües de l'Atlàntic.
9 El compositor Juli Carreta, digué
on certa oea.sió: «Només hi ha un instrument al món, que pugui donar un
crit de joia - o de dolor— amb veu
humana I aquest és la tenora.»
<u
<U
I
ra
ra
ca
<u
•o
ra
ALBERTO
SANJULIAN
HA EXPUESTO OTRA VEZ
SUS MARAVILLOSAS OBRAS
EN NUESTRO
MUSEO MUNICIPAL
De nuevo el artista guixolense Alberto Sanjulián ha
expuesto en el vestíbulo de nuestro IVIuseo y en el transcurso del pasado mes de abril, una variada y bellisima
nulección de sus obras taraceas realizadas en incrustación de maderas exóticas en el grueso de 5 milímetros
Hablar de este artista, ya conocido por nosotros por
su anterior exposición en nuestro Museo en el mes de
marzo del H Í I O 1972. no es descubrir a un nuevo valor
en este difícil arte que se dedica. Buena muestra no.s la
ofreció en la citada exposición y si aquélla fue mût roedora del unánime Sfirecio y admiración, esta última que
nos ha ofrecido nos ha demostrado que su gran dedicación ai difícil arte que se dedica va en aumento en sus
nbras que hemos presenciado últimamente.
Ya en nuestra edición del mes de abril del año 1970
dábamos constancia de la gran dedicación que en todas
sus realizaciones imprime Sanjulián. En aquellas fechas,
entre otros párrafos, le dedinsmos uno que no podemos
dejar desapercibido hoy en el comentario de S'.j última
exposición en nuestro Musco.
No.s complace reproducirlo por considerarlo que es
aún hoy actualidad: «Una verdadera manifestación de arte
Fue la que nos ofreció este artista de Sant Feliu de GuiKols que se llama Alberto Sanjulián y que su paso por
nuestro Museo ha dejado una huella que difícilmente podremos borrar.
Es halagador el que un artista de la cateyoria de un
artífice al difícil arte que se dedica, vuelva otra vez a
mostrarnos su.s obras en nuestra casa de cultura y esperarnos volver a admirar en otras próximas exposiciones
suyas, nuevas realizaciones de su originalidad artistica.
Amigo Sanjulián. y perdone este amigable trato, esperamos que no será esta la última vez que nos ofrezca
a nuestro deleite y admiración sus maravillosa.s obras
JOSEP UTESÀ I BATLLE
o
•a
TRAJES 1972
LISTOS PARA
MAR,
ee
o
LLEVAR
TODOS L O S ESTILOS
TODAS LAS CALIDADES
TODOS L O S PRECIOS
u
i—
<0
CQ
O
•a
¡s
I 5
EL N O S T R E E S B A R T
A LES FRANQUESES
El passat dia 9 d'abril el nostre «Esbart» actuà a la localitat vallesana de
Les Franqueses amb un festival de
dansa catalana organitzat per ía «Germandat de Sant Sebastià i Sant Antoni Abat» d'aquella població; fes!:ival
que fou patrocinat per la «Caixa d'Estalvis de Sabadell».
La sala del Centre Parroquial, lloc
on es celebrà la ballada, es vegé plena d'un públic que esperava veure als
nostres dansaires que oferiren una programació vertaderament meravelíòsa.
Les danses que composaven el programa eren les següents: 'La Bolangera», «Ball pla», de Alinyà, .Ball de
cascabells», «Ballet de munls.iya», de
Folgueroles, «La Moxisca», «Ball de la
disfressada». «Ball de Majoralea», de
Ulldemolins, «L'Espolsada», de Sant Pere dc Premià, «La Dansa de Cas elltersol», «Ball de punts», de Tiana i «Ball
de les gitanos dol Vallés», que tancava
el programa.
ser seguida per l'auditori amb llur palmeig do mans, ja que això sembla s'ha
convertit amb una tradició, també aixi
va succeir mentres els nostres dansaires evolucionaven meravellocament.
Aqueït.a actuació del nostre Esbart
deixà un bon record a Les Franqueses
essent tots els dansaires llarc;amcnt
aplaudits, aixi com laiiibé foren felicitat.s els membres de la Junta Rectora
que acompanyava als seus dansaires
i al seu mestre de dansa senyor JauCom sigui que aquest darrer ball, per
la seva varietat musical es presta a és- me Mercader.
El nostre folklore, que manté vives les tradicionals
danses de les comarques catalanes, ens mostra amb
tota la .seva esencia i el seu encís una varietat de dansa
quo reviuen velles tradicions i ancestrals costums.
El nostre Esbart, amb les seves actuacions arreu de
la nostra terra i en cl transcurs dels seus primers cinc
anys de la seva fundació, ha estat un dels més ferms
puntals que segueixen la tradició folklòrica nostrada. En
totes les contrades on ha actuat ha deixat el bon record
do que els dansaires del Museu Municipal de Badalona
segueixen amb fidelitat i amb tot el seu entusiasme Ics
ensenyances que reben del seu mestre de dansa.
Es precisament ara. en aquest mes de maig, que l'.Esbart Badalona» del Museu Municipal, celebrarà el seu Vè.
aniversari amb uns extraordinaris festivals i el millor
premi que podem donar a to[s oLs sous dansaires ós
l'asistència als mateixos.
Llur dedicació i continuïtat dintre la gran família
dansaire que formen en el nostre Museu cs prou eloqüent per a dedicar-los-hi el nostre agraïment i admiració per haver portat a terme la creació d'una secció
que al donar prestigi al Museu també és un guardó per
la nostra Badalona, per escampar arreu on actuen amb
llurs ballades els aires de la nostra cititat amb llur
jovenil alegria i dinàmica dedicació.
Joves dansaires del nostre Esbart: Anim i scyuiu avant
amb fe i perseverancia per tal de que siau sempre els
puntals més ferms de les nostres Iradicionc folklòriques.
ta
o-
<D
ME o l i n e z*
l—
I
ra
c
muebles y d e c o r a c i ó n
f a b r i c a c i ó n de c a l i d a d
Le o f r e c e el mejor
para
Avda. Alfonso XIII, 56Î
Teléfono 380 Oó 51
BADALONA
decorar
at precio
servicio
su h o g a r
más
ra
ca
<u
•o
justo.
•Q
Aniversari de L'Esbart
El nostre «ESBART BADALONA., del Museu Municipal celebrarà enguany el seu Vè. Aniver-sari amb els següents actes, en el transcurs del
mes de maig:
Dia 1: Matí a l'Església Parroc|uial de Santa Maria, patrona de Ie ciutat, missa en acció de gràcies.
Seguidament, i enfront al nostre Museu, ballada de sardanes amb la
cobla "La Principal de Colíblanch...
Dia 7: Jocs de Ciutat, que seran premiats els participants amb trofeigs
i medalles commemoratives.
Dia 14, per la tarda: Extraordinari festival en els jardins de la Torre
Arnús amb la col.laboració dels Esbarts «Sant Jordi» de l'«Orfeó Badaloní".
"Joventut Carmelitana» i «Coros y Danzas» de la Secció Femenina, conjuntament amb el nostre Esbart, que es recordaran una vegada més aquelles tradicionals danses de la nostra terra.
Cal fer esment que en aquest festival i en el transcurs de la tercera
part la «Colla Sardanista Badalona» i l'Orfeó Badaloní, conjuntament amb la
«Cobia Badalona», estrenaran una sardana dedicada a l'ESBART BADALONA,
musicada per el prestigiós mestre A. Cohi Grau, amb lletra de! nostre bon
amic Josep Utesà i Batlle.
Dia 20: Entrega dels premis a tots aquells que en els Jocs de Ciutat
celebrats el dia 7. siguin mereixedors dels mateixos.
Dia 28: Com tots els anys anteriors «Dinar de germanor» dedicat a
tots els nostres dansaires que amb llur dedicació i amor a l'Esbart en el
transcurs de totes les seves actuacions s'han fet mereixedors d'aquest
dia dedicat a tots ells.
L'Esbart del Museu és l'ESBART BADALONA i tothom, com a bons
badalonins, tenim de celebrar el seu Vè. Aniversari.
<u
T3
A N T O N IO
ra
^¿
A U T O - T A L L E R
ra
i N D t P F N D P N C I A .
40
Te
tí'
i^'ono
,380 4 0
R A D A L O N
(Carretera
c)e
A
C a n y e t j
1
Taller de reparación de automóviles
Especialidad en:
FIAT
- SEAT
•a
RENAULT
.'^
"cj
¡S
L'OPPIDUM
D'ENSÉRUNE
(FRANÇA)
II
No fü ffyiics aiivs. qui: vaij; \ : s i l n r í.1LU:s VL:g:idc!>
re
cinto excíual úc l'oppidum i cl Musen. I.es visiU's füivn
tnotiviidcs pci estudiar- la L C i à m i c a i b ò i ica i ruiiuiua.
L'L'xcav.Hció mflüílica de I•oppidum. va permetre recollir
grans quantitats de material arqueoíòg'.c intcressantíssim.
Tul aque>^L inatei iai, avui eslà e.\posal eu les sales del
Museu.
I. edifici dcl Museu s'aixeca alleius on el cim del tnro.
ün gran replà forma una plaça rodejada de pins i .\iprers,
que li donen un aspecte encisador. !.'edilici con.sta de
planta baixa, un pis i una loi're quadrada. Des de Ics
i'inestic.s d'aquest mijí'dur, hem pul admirar lot el recinte arqueològic i l'splaiar la vista davant I extensa
plana eunreada en lurma radial.
Quatre esglaons duncn accés a! pòrtic. A cada eüst;U
lli trobciti dus dóliums ibé-rics íntctíres. A] redós de les
parets del pòrtic, hi ban expusats innombrables Iraginents escultòrics, làpides i aras dc marbre. El vestibiil
es yrandií'js. En el centi-f. un dòlium ibèric, que té al voltant del coll adornaments de doble gar-landa, gravada en
torma espiral dc signilicaciéi màgica. Aquest dòlium presideix Llir cuniurU d'àmkjres de diferents models, massaliofes, italianes i gregues. Sobiesurten les àmfüres ibèriques del tipus arionienal «cTtalaries» de coll pla. En el
nostre Mtrseu s hi exhibeixen ali;uns exemplar"s. La gran
quantitat d'àmíore.s trobades, ve a demostrar els cLin\is
comercials oue realit/aven els habitants d'Ensérune arnb
els pobles de la costa mediterrimia.
Per les parets s'Iii veuen plans i fotògraf ies dc les tro
balles e l e c t u a L i e s durant les exca\acions. l.lira gran totügrafia aèria ampliada, Fa resaltar tüta l'amplittid de l'oppidum. Es ctrr-ios de veirre l'exposicií') de mules de lava i
de granit. La selecció cs poi'tada a cap dc tal manera,
qric liuni virr clarament l'exükrciú del sistema de rotació
crtilitzat a partir del segle ril.
A la sala dc ¡a planta baixa, s'hi exhibeix cl resultat
dc les excavacions realilí^ades en la Necròpolis a partir dc
1945. D'altra banda, es aqur. sens dubti: on s'iii ta constar l'aspecte cosmopolita de l'oppidrim. En electe: un
rite comi'r uneix totes les tumbes, d'ineirreracró. Otrasi
Iotes es dilerencien per la v.ariclat de ie.s ccrí^nriques
que guarden les lesles humanes. En algunes, les asscrcs
utilitzades com a iirrics cinerüirics, s(')n elegants cráteres
|)ii)vinenls de Grècia. En altres, fan servir vasos d'argila
clara decorada a l'estil o bc vasos de ceràmica grisa de
procedència céltica.
Ris arqueòlegs dcscubriren a la Keci'òpulis, ceirt trema
tombes. Enttiiu de les tirnes cineràrie.s, trobaren vaixella
domestica, iüies, espases, jugurnes, restes de menjar l'u
nerari r fragments do capes dc libacio. L'n coj) acabada
l'ulrcn:! Iruicbre, les trencaven. Això queda explicat, pel
fel d'baver-i:e trobat tants Iragments a prop de les sepuUirres. .Amb Ics fotografies obtingudes en els moments
de les troballes, va pertrrclre recoristruír fácrlmcnl tüts els
detalls d'aquest rile Itmcrari.
Vàries vitrines planes, contenen espases trobades en
Ics tuitibes, en tenen catalogades urres
Aqrrestcs espases ei-en cremades i doblejíadcs. Ho feien així com a
un bornenatge pòstum al guerrer mort cn la lluita contta
l'oiemic. Entre l'armament recremat, s'hi veuen grans
quairtrlats dc llagrrmatolis de terra cuita i de vidre. En
una petita vitrina hi ha un vas cincrari, que conté l'ossamenta rcerenrada tal com fou trubada.
8
En altres vitrines hi queden exposades gians quantitats de peces de sigillata, plats, copes, vasos adornáis dc
dibuixos en relleu i de formes al·legòriques. Hs ric remarcar el nombre d'emprem les que porten ics peces.
Apolo coronat de llaurers
(fragment d'un vas grec del segle IV)
També són d'admirar els «Irreernàriums». Formen un
conjunt qire passen d'un centenar. N'hi ha d'rbérres m o l t
remarcables. Er! els de T'rücedencia romana, s'hi vcireil
r-cpresentaües les arts la mitologia i l'artesania. Abunden les escenes gueri-eres, cïs pruhorns rllustres i les
llrriles de gladiadors. Err el nostre .Vhiseir ttimbé s'hi exhibeixen algurrs exerrrplais semblants.
Hl pis queda dhidil pei dues sales. La sala Maurct r
la sala Sigal. Aquestes dues sales sém dedicades als dns
arqueòlegs que iniciaren les primeres recerques l'any 1945.
Err la sala .Maurel, hom troba ia maraveilusa exposició
de ceràmica grega trobada a la Necròpolis i en Ics sitgcs.
fnnombrables cráteres amb dibuixos d'escenes paganes i
guerreres. Grans capes àliqucs de figures negres i r'ojes.
Perqué els visitants puguin apreciar els detalls dels dibuixos, hi cül·locaien unes lupes de gran a i i g i T i c n t . Cremaduí s de pcrfurirs de prucedéncia prinica. La peça més
valuosa tiel Museu cs ia lamosa capa cle «Procris i
Céphale».
En la sala Siga! horrr hi veu les peces més expixtaculars. Bravalcis de plata, sivelles de bronze, amulets, pin
tes i agulles d'üs per subjectar els cabells, collarets de
vidres de color, sàtirs, anells i altres joies d'or i bri
liants. No cal dir que (nthom davant d'aquesia erriluer-nadura exhibició, sobretot les dunes obren els ulls com
unes taronges.
Per totes les parets hi penjen marcs, amb tragments
d'eslucs d'estil pompeia i Iragments de paviments de
mosaic de marbre de culor. Es remarcable fl fragment
de mosaic compost pei" pl:ccs romboides de terra euila.
En el nostre Museir en tenim un d'igeial. Uns pedestals
agrian ten les lestes femenines de marbr-c. escultures gregues de bcliíssim perfil. En les altres vilrrircs, contenen
eines de fi-eball, aixades, nrartells, serres, deslr-als, Irbules
i pesos de teler de diferents tarnanys.
Les cinc centes monedes ibèriques i romanes, estan collocades d'una maner-a molt original. Ilorn pot c itablir fàcilment Ics dates dels personatges històrics.
Aquesta cs la breu desci-ipciò del conjunt dcl Museu
d'Ensérune. Com heu pagut veure, cs una meravella. Ara
bè: l.es excavacions eunlinuen. les troballes cada vegada sún mes intéressants. Üuedeii encara suterrats en
l'oppidiim molts enigmes per a descifrar.
JOAN ABRIL
'o^
<D
l—
1
ra
c
ra
OQ
<u
'u
•Q
Sección
Fotográfica
M u s »
Municipal
Badakt
II Concurso Preparatorio
de Transparencias en Color 1972
PUNTUACIÓN
CORRESPONDIENTE
Primera Categoria
Carlos Nyssen
Maria Joan Valls
Joaquin Colomé
Jaime Fornaguera
Juan Frau Oliveras
Ricardo Eyuiluz
Juan Prat
Salvador Centellas
José Cortinas
José Mach
Francisco Perea
Rogelio Mateu
Pedro Sió
puntos
20
16
14
14
9
8
7
7
- G
5
2
2
2
Segunda Categoria
Ango! Albadalejo
José Guirao
19
18
puntos
6
5
. 3
3
Antonio Gracia
Tomás Valls
Ramón Salvans
Edesio Argenté
Tercera Categoria
Francisco Niubó
Jaime Sacasas
Olimpio Fancelli
Antonio Mongay
Juan Monés
Rosa Martí
José Munné
Francisco Anguera . .
Salvador Reverter
Carlos Gimeno
Mari Carmen Treserras
Antonio Cano
Antonio García
,
18
17
15
13
13
12
12
11
10
8
8
6
5
,
A LA 1.°
ENTREGA
puntos
Dolores Simón
. .
,
5
Ramón Planas
5
Miguel Sales
,
5
Juan Ros
5
Jorge de la Puerta ,
,
5
María Teresa Ponsirenas
5
Pedro Morillo . . . .
5
Pedro Roca
5
Francisco Tobías
4
Francisco Nuet
. . .
4
José Barbeta
4
Agustín Muñoz
4
José Monés
4
Juan Labernia
3
Fernando Salvo
2
Eduardo Puig
2
Alberto Sirvent
2
Luís Menai . .
. .
. 1
Félix Grifol
1
Joaquín Padrós
.
.
1
VII Concurso Social clasíficatorio
en Ba
l nco y Negro 1972
PUNTUACIÓN CORRESPONDIENTE A LA 1.° ENTREGA
Primera Categoría
José Mach
Ángel Albadalejo
María Joan Valls
Rogelio Mateu
Jaime Fornaguera
Alfredo Bomboi
Joaquín Colomé
puntos
18
17
16
15
15
13
3
Segunda Categoria
Juan F. Oliveras
José Guirao
15
13
Olimpio Fancelli
Pedro Morillo
puntos
10
5
Tercera Categoría
Jorge de la Puerta
Miguel Sales
Alfredo Mataccota
Pedro Fornaguera
Salvador Centellas
Carmen Comulada
Esteban Barrai
Agustín Muñoz
.
. . .
IB
18
16
10
10
10
10
5
Antonio García
Fernando Salvo
. . .
Salvador Reverter
Javier Mateu
Juan Ros
Luís Menai
María Teresa Ponsirenas
Ramón Torres
.
O¬
,
puntos
5
5
3
.
3
1
1
, .
1
1
Del dia 1 al dia 11 de mayo en la
planta baja del Museo Municipal se celebrará una exposición de fotografía
artística en blanco y negro
ra
í;
ra
X
I
ra
t^
•o
o
ê
^l^eceret
Poètic
ROSES
Al bon amic Ramon Ribet
O l b u l x
d »
A ndr«u C o T T J U o
Roses, roses a desdir
ompienen la nostra fiar
que tan avui com ahir
per tothom us feu admirar.
€1 i\/]useu, vostre palau
e s [a llar d'un sol dia
que e,i l'abril s'escau
per contemplar vostra galania.
Vosaltres veniu del jardi
d'aquelis fervents badalonins
que e n s han portat fins aci
el fruit de's s e u s jardins.
Rosa bonica i flairosa
que e t fas admirar tan
ens recordes la gesta gloriosa
d'aquell Sant Jordi triomfant.
JOSEP UTESÀ I BATLLE
A RBR I C I D I
Poesia brasilenya de l'insigne poeta
N'Alvar Maia, traduïda i adaptada a la
rima catalana per En Domènec Bejíga
i Corzo
Oblido el pit que, desvariejant,
veient mort el seu infantó,
del cedre en llor. la destral vibrant,
fa fusta pel bagul del petitó...
Oblido el promès, ple de neguit,
qtie a l'arbreda, que de menut ei vegi,
busca per les núpcies, ei seu lüt,
principi i fi de l'ignot destí...
Af qui vessa la sang en la suada,
que desperta amb el sol i amb ell s'a[jaça,
que cuíl les mores amb la brancada
i talla les vigues per a fer la cí..,a...
Al constructor i també al fuster,
que fan ies barques i els mobles,
i posa la tarima al braser
per l'escalf d'humils i nobles...
10
A l'arbre en creu, que os transporta
per sobra la corrent dels rius. a trom[picons.
i fulgeix-pobre t r o ç
en
pals de
els llargs
de
fusta
morta!
les e m b a r c E C i o n s .
tu
Hi ha
d'aquells
però,
sublim en el silici
a r b r e s a m b l l u r s ferido.í
dolor
del
en neixen
desmesurat
rialles
sacrifici,
i brolcn
vides...
Més, abatre troncs eterns,
plens dc glòria i de batalles,
fer-los podrir als hiverns,
convertir-los en deixalles,
obrir clarianes cn la boscuria,
deixar els ocells sense nhiets,
tornar el calmos riu en una fúria
i en laberint els caminets.
és ésser brutal, ferotge, dement:
és destruir, en crim molt dur,
per ia inconstancia del present
tota la grandesa del futur
tu
•a
ta
X
ta
X
1
ta
ta
ca
tu
•a
DE LA BADALONA DG ANTAÑO
EL «PASO» DE VILLA A CIUDAD
El I ck' julio df 18^)7, S. M. la Rtiina María Cristina, RL^p-nlc del
Rt'ino, ( i r m ó c\ siguicnlo Real D I . ' C 1 V 1 Ü ác vital impurtaii'cja para
Baíialnnn, entoucL's villa. A.sí apareció rL-dactario cn la «Gaceta» dc
Madrid :
ïÜUL-rieiido dar una prueba dc .mi Real aprecio a la villa do Bada
lona, provincia de Baixelona. poi" el aumcnlo de su p o b l a c i ó n v progicsu
de su induitria y c o m e r L Í o :
Fn nombie dc nii .Au^mslo Hijo el Rey Don AHun^u X l l , \ conuj
Rema Regente del Reino,
\
Vengo en conceder a la expresada villa el titulo dc ciudad.
Dado en Falacifí a primero de julio de JTTÍI ocliorii-ntos nóvenla
sido.
Muriíi
Et Muu-iiro
Crisniui
de ¡a
B A N C
D E
S A B A D E L L
FUNDAT EL 1881
Al sRrveí de l'Economia de l'Area
Metropolitana ríe Barcelona
Cohcnmcnhi.
l·'cniundo Cos-Gúyón
En ol ciUido día ceso el alcakte aeeidental don R a m f i n Anial \
e n t r ó , como erecti\o, don Joaquín Palay Jauré.s, que va lo hahia sido
en 1S94. De hecho, pues, Badalona esli'ono cn la misma feelia «calegolía» y .nIeaUle. L a nuo\a ciudad contaba enlonees unos I9.0t)0 hab i l í i n k ' s . habiendo pr¿icticamente duplicado el n ú m e r o de sus nioradori^s e n la secunda niilad del pasado sit;lo.
Pero brevcnionle voy a conaigiiar el proceso gi'acias al cual Dadalona eonsi(Jui() o n pucos días tan preei.ulo g a l a r d ó n . FJ maries 25 de
JLinio del e i l a d ü ano ei mmislro tle Hacienda, don .hiaii Navanu Re
verter, aprovechando su de.splazamloiitu a la vecina capital ,se traslatió por la niaiïana a la enlunees villa. Los andenes tlt; la estación
del fcrroeairil y alrededores oslaban oeupados por mnelios Ijadaloncses que recibieron eillusiasiicaniento al ilustre visjlanle. M apearse
de! coclie-salóii se di.sparó una salva de morlerele.s v la banda del
reginiieiito de Figueras inlerpreto la Marcha Re.al. listaban presentes
el alcalde aecidonlal Sr, .^nial, el Sr. Falav en r e p r e s e n t a c i ó n de la
í n t l i i s l n a y el p á r r o c o de Sania .María, doelor Vidal, Scguidaniento
orgam/.ose la comitiva que por la plaza Roca v Pi v calles de San
.loaquin y IVlar .SL- d i r i g i ó a la Casa Consislorial. Nueslro p . i s í i n . ,je oetipaba un cuche dosouliierlo v seguían varios cun personalid.idcs. invitados y inensa. Lln giaii gtintío se agolpab.i a lo largo ilel
Iraveclo. J res artísticos arcos ¡alonaban el recorrido, uní) lovanla
clu delante la estación dedicado a la Industria; uiro al linal de la
calle del Mai alusivo a l.n .Vlaiiua y u n tercero al comierl/.ü tle li
citada calle, IrenU' n la Casa del .^vunlaniiento, con atribuios de la
Agricultura.
Llegados al edificio comunal visilaioii la exposición de industrias
organi/ada r á p i d a m e n t e , que mereció cálidos elogios del Sr. Knvarro
Reverter, siendíj qiii/.á éslc cl aclo decisivo para obtener del Mini.,tro el pieciado l í l u l o do «ciudad». Seguidamente se pronunciaron
sendos discursos onnilcciendo unos al Mml.stro v el de éste a Badalona. Poj- su inipoitaiicia e.Miaetaró algunos p á r r a l o s de su perora
cion, de indudable ínteres pnra ia pobracifjn. l í i j o : «Estarnos hartos
de tanto o í r hablar, y dc lautas palabras, cuando lo que precisa e!
país son obras. F.stamos cu sil nación dc hacernos o í r desde los altos
poderes de España. "\'o haré de embajador ¡laia hacer compi-endor
y enlerar al iVlinislerio lo tjiio ffinsidoru más iieeesariu para la pro
tecciun al Irabajo nacional, a ci.ivu liu llevaré l.n vo/. de Barlalona, que
es un prorligio de iniciativas, que al igual produce tejidos que cu!,
."inisadüs, alquitranes v jabón que productos q u í m i c o s , crislaleria o
charoles; mosaicus, cuerdas, timas, gencrus de punto v euilidtjs qinr o l i n e r í a s de a / ú c a r y petróleo o lábriea de galletas. En iin. lodo lo
que por si solo constituye la creación de un gran morcado interior
muchas dc cuyas produeciones p u d r í a n coiiipetir cun sus sim lares del
o x l r a n j e r o - » T e i r n i r i ó con esto p á l l a l o : «Riiiclo un tributo íie nfecto
y a d m i r a e i ó n a lodos los badaloneses, de los que guardare gialo e
inolvidable l'ccueido. me olrezoo en totio lo que sea más con.onionto
al fomento dc la p r c d i i c e i ó n tiaciunal», v linali/.ri eon un "|Vi\;i la
futura ciudad de Badalona!»
R e c o r r i ó más larde la labrica de géiierus de p i m í o dc dun .losé
G i r ó y la de ciislal de A. Parres v Cía, Después de uii :ilmueiv.o ser
vido en la magnifica quinla de don Jnnii Coll v Puiol salieron el y
a c o m p a ñ a n l e s en un tranvía especial para B.ircoloiia.
Ames do ceiiar osla efemi'ride consignaré tres ucuordus inunicilíales; Culuear una lápida en cl salém de actos on la que aparc/ea
el nombre do S. M. hi Reina, autora nialerial de la d i s t i n c i í i n coneetlida v otra en la t|ue aparezca ki lecha de la visita ílel m n stro
don Jinin N;n:r-ro Rc\erler a quien, además, en prueba de gralilud
se lo n o m b r ó hijo adoplivo de Badalona. Y un.T curiosa a n é c d o t a : el
pruner badalonés que nació cn la nueva ciudad se llamé) Francisco de
P G i r ó Prat
IOS!-
M. fí'V.'1,S
TÍII.(^S\
Sucursal de Badalona
General Moia, 21
Telèfons: 330 19 39 - 389 O.-i 16
389 05 08 - 339 05 12
ALTRES OFICINES
BARCELONA
CALDES DE MONTBUI
CASTELLAR DEL VALLES
CASTELLDEFELS
CENTELLES
CORNELLÀ
CORNELLÀ lAq, San Ildefonso]
GAVA
IA GARRIGA
MARTORELL
MOLINS DE REI
MOLLET DEL VALLES
MONTCADA-REIXACH
PRAT DF LLOBREGAT
RIPOLLET
RUBI
SABADELL - Ca.sa Central
SABADELL (Ag, Creu de Barbarál
SANT GOI DH LLOBREGAT
SANT CUGAT DEL VALLES
SANT FELIU DE CODINES
SANT JOAN OESPI
SANT JOAN DE VM.ASAFI
SANT VICENÇ DELS HORtS
STA. COLOMA DE GRAMANET
(Ag, Mercat del Fondo
STA PERPÈTUA DL MOGUDA
SARDANYOLA
TERRASSA
VILADECANS
Aprobar per ei Banc d Esijcnya
amb el ni'tm [1 961 ''5
t/1
cu
O
'Q
a>
i—
I
u
o
D'HISTORIA,
LLEGENDA I TRADICIÓ
BADALONINES
Bastoners de Canyet
12
Vestits de blanc, espardenya embetada,
amb barretina i dring de picarol,
enmig de bastonada i bastonada.
dansen ardits al so del flabiol
i amb gràcia varonil seguint el ritme
d'aquest ball ancestral, bonic i viu,
que en vostra joventut és com un iiimne
que de la terra s'alça amb to festiu.
Cercant amb llestesa la mà del company,
bastons en terra, bastons enlaire,
teixiu I desteixiu, destres i amb afany
vostra dansa, ofi jovent canyetaire,
que encar que procedent d'altra contrada
arrelà en vostre sòl i és arbre viu,
car la terra trobà ben abonada
i avui té Canyet tot el caliu.
Qui sap, però, si els antics, d'igual manera
dansaven plens de goig, ja en temps llunyà,
agra'int l'abundor de la cacera
als pròdigs déus. pel turó d'en Buscà
i amb branques a les mans. tots junts trenaven,
amb càntics rituals, llurs balls sagrats,
que amb rústec flabiol, interpretaven
entorn dels animals sacrificats?
Ouan us miro teixir l'airosa dansa,
em sembla de bell nou que torni a mi,
amb goig que omplena el cor i els ulls no cansa,
aquell Canyet joliu que conegui...
Aquell Canyet llunyà de ma infantesa,
que guardo a dins l'arqueta dels records
que us mostrava ufanos, arreu estesa,
l'abundor exuberant de vinyes i horts.
Es el Canyet de cases endreçades
que us dóna el Déu-vos-guard, toí just us veu,
de gent que us roba el cor i és endebades.
el fer rebuig d'un gest que no té preu.
Y us fan passar cap dins... Sobre la lleixa,
un ram de julivert. L'olla al fogó.
La mirada del gos que mai no us deixa
i esperant vostre braç, sempre el porró.
I aquell doll com el braç d'aigua que canta
I es vessa en l'ampla mar d'aquell safareig
d'on surt, regalimant, la roba blanca
enmig del més alegre xerroteig.
Concili de veines garladores
que saben el què passa, en tot moment
i en doina fan anar !es estisores
mentre la roba oneja al sol i aí vent.
Y els geranis vermells a la finestra
I el piupiueig d'ocells dins d'un canyar,
simetria de ceps, feta amb mà destra
i encarcarats casals del vel! Pomar
I ermites dalt del cim, cara el cel blau.
i un recer de verdor, per dar i per vendre
la font de lAmigó amb sa dolça pau.
Y si de l'esperit sentiu la crida
/ de l'Arbre sagrat l'ombra cerqueu,
pujeu amb cor joiós, puix us convida
anar a Montigalè sa dolça creu.
Y allí se us omple el cor i els ulls de festa;
el pr i el garrofer esguarden arreu.
El cel, els camps, la mar... Oue més hi resta,
de bell al món. com ei què contempleu...?
—Serveu sempre fidels, oh braus dansaires,
el vostre bell i ferm ball de bastons
i com d'un foc sagrat, s'alci pels aires,
ia flama resplendent dels seus tions.
De les tradicions del nostre poble.
vosaltres, oh jovent, sou guardians.
Danseu sens defallir, la dança noble,
del gest valent, ferm el bastó a les mans!
Y que l'enjogassada filigrana
del ball dei -Geperut- i "Els caçadorS"
empleni ia ciutat de joia sana,
amb l'aldarull festiu dels balladors.
IVIIQUEL LLEONART
NOTA DEL AUTOR
' La presència del Ball de Bastons, la trobem en dl
ferents llocs de la nostra terra. La colla de bastonersiS
de Canyet, fou fundada a l'any 1929, per en Pere Roig,''^
que procedia de la població de Sant Iscle de Vallalta;^
(zona del Montnegre, a la comarca del Maresme] i que>^
va afincar-se a Badalona, com a masover en l'antic mo- '
ntic mo '
nestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Enamorat d'aquest ball tradicional, va ajuntar
itar unsj^
quants joves canyetaires, ensenyant-los a ballar-k
_
•lo i for-,^
mant la Colla del Ball de Bastons de Canyet, que toís.<^
coneixem, fundant també colles de bastoners a Grano-:$
>^
llers. Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i d'altres.f
fins a un total de quinze.
Entre els diferents balls que executen, hi ha els ano-f.
menats: La "Mazurca". «El geperut-, "Els caçadors-, " 1 ^ ^
Nova-, i "Els Pilans».
1
LA.S
•
I N T E N C I O N E S
MUSfÜ
ÍTi MUMICIPAL
BADALONA
«Cuando la intención más pura
s e ve mal interpretada
y una palabra dejara
la verdad restablecida
en Ti, J e s j s , escondida
que du!ce cosa e s callar.»
Buenas son las intenciones, cuando esencialmente .son
asi, pero si se quedan sólo en eso. en intencion'.^s,
la verdad es que entonces se reducen a nada. Hay que
pasar de la intención a la acción.
¡Oué enorme cantidad de "buenas» intencionas tiene
todo cineísta! Pero qué gran cantidad también de «ilusiones- perdidas. Proyectos y más proyectos, planes, propósitos, pero luego sc van qusdando por el camino
Y no es que sea. mucfias veces por lo menos, por
falta de decisión, sino más bien por los imponderables
que va,i surgiendo. Hasta que llega el momento de
tomar una decisión con todo el esfuerzo de la voluntad.
Cuando vemos una película amateur debemos suponer, en especial quienes asisten por primera vez a esta
clase dc proyecciones, que con anleiioridad a las imágenes tle la pantalla hubo una intención que les dio
l'Ida. ÍEsa intención puede que sea la misma eue sc traduce en el film o puede que no. que "aquello- que vemos no es más que algo a lo que se I I H llegado L'n poco
Q "trancas y barrancas». Hubo empero una o unas intenciones. ¿Cuáles fueron? ¿Cuáles deben ser? Responderemos a la segunda cuestión y bien entandido que
sóio a ipodo de opinión particular e intentando decir
lo mejor.
C
O
N
C
U
R
S
O
L
O
C
A
L
D
E
En la Sala de Proyecciones nuestra Sección de Cine
Amateur pasó las películas que se inscribieron para el
I Concurso de Temas Badaloneses que por vez primera
convocaba con carácter local y el éxito fue redondo para
la entusiasta sección. Mucho público y buenas policulas,
fallo aceptable y una demostración de que nuestros
cineístas sienten inquietud por la ciudad.
Josc Casajoana con su película -Badalona a un paso
de la muerte» sc adjudicó cl primer premio que fue
aplaudido unánimemente. Es en sinlosis una advertencia
de lo que puede un día ser el despertar de nuestra
ciudad caso de no remediarse la gran cantidad de gases
y contaminación que acapara el aire de nuestras calles,
nuestra playa, nuestros pulmones. Es una película con
un gran sentido cinematográfico que encarama a su
autor entre los primeros lugares de los cineístas destacados dei Museo.
Rafael IVIarcó con "Presentimiento» fue cl autor que
se llevó el segundo premio. Film poético, nostálgico, muy
cinematográfico también con una corrección de cámara
y enfoque técnico que una vez más acreditan el talento
cineiriatográficü del profesor del I Cursillo dc Iniciación
al Cine Amateur celebrac'o en nuestro Museo.
Arnaldo Sebastián Licer y «Agua vá- iuernn tercer
premio. Película construida on ntiestras calles en un dia
cualquiera de lluvia captada con mucha intención y que
cumple sobradamente la iiUcncionalidad del autor en lo
que quería demostrar de la ciudad.
Jo'-é Parra y sn "Espacio y tiempo» sc lo concedió
una primera Mención Honorífica, no especificada en las
Bases, pero que el Jurado creyó debía hoinologarse pot
la calidad cinematográfica del film lo mismo que una
segunda para -Badalona 25 de desembre- de Juan Vidal.
Sin orden de puntuación dejaremos constancia de las
otras películas concursantes y que una con más méritos
que otras tenían toda;; la sana intención de expresar o
explicar algo de nuestra ciudad.
Ramón Ribet con su «Badalona per la liistória» nos
dejó tres pedazos do otros tres pasos para nuestra historia; el Ttiró den Busca, layer); la inauguración del campo
de Rugby (hoy) y la brema (siempre).
La intención que debe movernos el hacer una película puede ser una intención múltiple. En algunos casos
no será más que obedecer el simple deseo de captar
unas imágenes familiares. Creemos que esa es una intención buena, pero nada más. Es mticho pensarán algunos, y es cierto en parte, pero también lo es que se
queda en una "pobre» cosa buena. En otro.s ya la intención alcanza mayores vuelos. Se pretende hacer una
exposición fílmica de una idea argumentai, o un doctimental bieti elaborado, y entonces a la mayor ambición
de los resultados cabe esperar un bien escogido sistema de medios al servicio de la captación dc la imagen
y en último término a la intención primera que ha sido
como el motor o resorte que ha movido todo el proceso. Considérese, pues, cuan importante debe ser esa
intención que es la que pone en marcha todo el complejo mecanismo de la realización cinematográfica' Y
como sea que el fm no justifica los medios, por muy perfectos y variados que éstos hayan sido jamás podrán
justificar la pobreza de la intención primera y esto aun
a pesar del mejor de los resultados finales. En la conciencia de cada realizador amateur se queda la verídica
intención y ésta ha de ser muy digna y a ser posible
no empanarla luego con añadidos más o menos colorantes, más o menos picantes, más o menos disolventes.
No. no debemos hacerlo. Al contrario, a las propias inclinaciones, tendencias o tentaciones debemos oponer
nuestra firme decisión de quo toda película que hagamos de ahora en adelante nos esforzaremos en conseguirla perfecta on todos sus aspectos: técnicos, artísticos y éticos
ROVIRA-ROCA
TEMAS
B
A
^
D
i
^
L
O
N
E
S
E
S
Clemente Marca con su «Badalona- nos la mostró
bonita en sus inicios (los de la película) y «feúcha- en
su final (también de la película).
Emilio Garcia y su «Recordant a Roca y Pi» nos bio
grafio en grandes rasgos el porqué del badalonismo de
Don Vicente de Roca y Pi.
Luis Dura con su -Badalona rítmica- nos mostró varios aspectos cívicos y culturales amén de quehaceres
ciudadanos con agilidad; a ritmo.
Salvador Valls con «Visita a Badalona» nos condujo
por nuestras calles diestramente siendo su primera
película teniendo la virtud de no desentonar junto a las
demás.
Meritxell Parra nos dio una pequeña muestra de la
Procesión de Jueves Santo en su «Dijous Sant- pequeña
pero grande por la edad de la autora.
Juan Escriiiuela nos deleitó con esta estada de «Un
dia en Badalona» de su película. Autor jovencísimo con
ideas de adulto que llevó el film con mucha pericia,
cosa digna de tenerse en cuenta.
Manuel Lahoz y Juan Vilagut repitieron sus films del
cursillo de iniciación; «Rivales» el primero, mientras
Vilatjut nos tnnstraba -El tostón- dos películas de montaje con diferente concepto
Arnaldo S Licer fue el único cineísta que presento
dos películas; "Dalt la Vlla» fue su segundo título y en
el saltó también airoso.
Ginés Benitez y sti "Candilejas" dejó este buen hacer del cineísta que piensa su film llenando la sala de
ambiente musical.
Miguel Lloret puso su nota festiva con "La mar salada- film de «ciencia fricción- que nos lo hizo pasar en
grande.
Diecisiete películas que nos hablaron de Badalona,
algunas seriamente las otras con humor pero todas con
este espíritu qtie guió a nuostro.s cineistas convocar el
Concurso. Hacer salir Badalona en imágenes y contar
cosas de ellas, sin perjuicios, tal como es y en muchos
casos tal como no quisiéramos que fuese.
1/1
O)
a>
•a
i—
I
u
i—
•a
o
,^
O
BIBLIOTECA POPULAR
SAN ANASTASIO
DE LA EXCMA. DIPUTACIÓN
PROVINCIAL DE BARCELONA
INSTALADA EN
NUESTRO MUSEO
Con motiva de la festividad de San Jorge, la Biblioteca
San Anastasio, instalada en nuestro Museo Municipal
efectuó una interesante exposición de las últimas obras
que tian pasado a enriquecer los estantes de tan benemérita institución.
CIENCIAS SOCIALES
DOCUMENTACIÓN ECONÓMICA.
ELLIOTT, F.
Diccionario d e política,
GINER, S. — La societat de masses,
GUIA de apartamentos de España.
GUIA de campings de España.
KONOPKA, G. - - Trabajo social de grupo,
LEY GENERAL DE EDUCACIÓN.
MÉTODO para la enseñanza de la geografia.
PLANIFICACIÓN en los entes sociales, La.
IIÍ PLAN DE DESARROLLO.
WEIMER, H. •- Historia do la pedagoçjia
f^oy ofrecemos a nuestros lectore.s una pequeña selección de los volúmenes ofrecidos por la Excma. Oipu
tación Provincial de Barcelona y también, al propio tiem
po damos publicidad a una interesante fotografía que
nos ofrece una demostración fehaciente del interés que
nuestra Biblioteca ha despertado en el ambiente rie la
juventud badalonesa
FILOSOFIA
MATEMÁTICAS
LECLERO, J. — La jola d'envellir.
MUCCHIELLL R, — Introducción a la psicología estructural
ORIOL. A. — Conceptes 1939.
RELIGION
BIBLIA,
Antiguo Testamento.
CRISTIANOS CORRIENTES. — Textos sobre el Opus Dei,
MUR. A. — ¿Crees en la Biblia?
TORROBA, F. ^ Retablo estelar del Apó.stol
BOURSIN, J, L, - . Las estructuras del azar,
KfNDLE, J, — Teoría y problemas de geometria analitica.
LIPSCHUTZ, M. - Teoría y problemas de geometria dife
rencial.
LIPSCHUTZ, S. — Teoria y problemas de teoría y cou
juntos
SAUIV1ELLS, R. • Geometria euclidea comn teoria dei
conor^imiento.
^itemátlcas ^
SPIEGEL, M.
Manual de fórmulas y tablas mat
0)
•a
ca
FERRETERIA
HIJO
DE
LA
H E R M E N E G I L D O
X
BADALONESA
MARSAL,
S
A
ca
X
I
ca
Mar, 44 • Tsléts. 380 DO 39 - 380 04 60
Hospital. Î 0 - Î 2
Grol Primo de Rlvero, 15 • Tel. 3800517
Av P " d e U n g e I , ï 4
B A D A L O N A
B A R C E L O N A
VENTAS
14
BATERIA OE COCINA
-
Son Pnblo, 4fi
Jt°,Comercio,I3-25-Z6
MAYOR
Y
DETALL
SUMINISTROS PARA INDUSTRIA
HERRAJES PARA
OBRAS
ca
ca
a>
•a
CIENCIAS NATURALES
ABERCROMBIE. M. — Diccionarm de biología.
BEAU, G. — El cáncer.
BIMDER, E. — La genética de las poblaciones.
CANDEL, R. — Alias de msteoroiogía
CECCATTY, M. de. — La vida, de la célula a! hombre.
CLAÜSSE, R. — las nubes
GEZE, B. — La espeleología científica.
LANDMANN, M. - Antropología filosófica
MALINOWGKI, B. — Crimen y costumbre on ia sociedad
salvaje,
SIRE, M, — La vida social de los animales,
TOCOUET, R _ La vida en los planetas,
CIENCIAS APLICADAS
BROOKS, R. — Manual práctico del automovilista,
CAMPS, M. D. - Cánones de belleza.
DAVID, A. - La ciliernética y lo humano.
DELACHET, A. - La resistencia de los materiales
FRÍO, EL.
GHASIOUl-AL, M. - Le guide d'oculistique.
HALPERN, B. ^ La alergia.
KRUTOFF. L. — La eterna juventud.
LE THOMAS, P.
La metalurgia,
RAMON, F. — Idfiülogía urbanística,
TRABUCCI, R. — Cómo implantar una moderna distribución comercial.
HORST, K. A. — Caracteres y tendencias de la literatura
alemana en el siglo XX,
JOULIA. — La novela de intriga,
MAUROIS, A. — René o la vida de Chateaubriand
NERUDA, P.
Estravagario,
PEDROI.O, M. de. — Darrera versió per ara,
VERDAGUER. J. — Canigó
VINYOLI, J.
Tot és ara i res.
NOVELA
BARING, M. — Daphne Adeane.
CHRISTIE, A, — El pudding de Navidad
CHRISTIE, A.
Trayectoria de Boomerang.
DUMAS, A. — Los tros mosqueteros
GORKI, M. — Les meves universitats
GIDE, A. — Les caves del Vaticà
ISTRATI, P. — El pescador d'esponjes,
RIERA-LLORCA, V, — Amb permís de renterramorfs.
RUSIÑOL, S. — L'auca del senyor Esteve
SOLJENITSIN, A, — La casa de Matriona.
WEST, M. — El abogado del Diablo,
HISTORIA
COLLDEFORNS, F. — Historial de los Gremios de Mat de
Barcelona,
FAGG, J. - Historia general de Latinoamérica,
PADILLA, A. — Atlas de arqueologia,
GEOGRAFÍA
LENGUAJE
COÍWES, P. — Gula para la redacción y presentación de
trabajos científicos, informes técnicos y tesinas,
RANGES, A, — Diccionario ilustrado de la lengua española,
ROCA, J. — Introducció a l'estudi de la llengua catalana.
LITERATURA
BAUDELAIRE, CH. — Els paradisos artificials.
BERENGUER, A. — Literatura argentina,
CARNER, J. - Nabí,
CONDEMINAS, M. — Els exorcismes i Jacint Verdaguer,
ESPRIU, S. ~ Setmana Santa.
GJRAUDOUX, J. — Intermezzo,
GULLON, R. - Técnicas de Galdós,
CANALS, R. — En balsa por el Ebro
GARCIA GOMEZ, J. M. ~ Cádiz
MARTÍNEZ MORELLA, V.
Alicante.
MUÑOZ DE SAN PEDRO, M. - Càceres
PORTILLA. M. J. — Álava.
REALES SITIOS.
RECASENS COMES, J. M.
Tarragona,
Nuestro boletín AMISTAD agradece a la señorita Mag
da Soler, que con tanto celo regenta la Biblioteca San
Anastasio, los datos que nos ha facilitado. En nuestra
próxima edición publicaremos los títulos del resto de
los volúmenes que juntamente con los que hoy damos
a conocer acompañaron la mencionada exposición en
conmemoración de la mencionada festividad.
J. DE BELLMUNT
-
<u
•o
ca
X
ca
X
NORTHERN
I
ca
COMPAÑÍA INGLESA DE
SLeUROS 6LNERALES
ca
ca
<D
•a
Paseo
de
Gracia. 92
(Edificio "La Pedrera")
B A R C E
L O N A
JOYERÍA
Ganeral
Mola,
8
palleja
Teléfono
380 37 6 6
B A D A L O N A
Snack-Bar JOAN MARU
IS
Saluda a sus amigos, y NUEVOS CLIENTES, ofreciéndoles sus es­
pecialidades, en tapas calientes y toda clase de bocadillos. Con la
particularidad de tener a su d i s p o s i c i ó n nuestra TERRAZA de verano,
para degustar todas sus especialidades y... A precios asequibles
LEON. 55 BADALONA
(Junto Mercado Maignón)
NOTA: Para desayunos y meriendas, disponemos de Cliocolale y
Churros calientes a todas horas.
Artículos de goma en general. Calzados de gomo. Amianto, Ebonita, Plásticos, Suministros Industriales
ARTÍCULOS
DEL C A U C H O
JOAQUÍN
GARUZ
Cruz, 74
Teléfono
BADALONA
380 05 16
a
ACTIVITATS
DE BADALONA
SARDANISTA
PER EL MES DE MAIG DEL 1972
0)
T3
va
X
X
I
va
Dissabte dia 6, a les 6 de la tarda, a les Escoles Sslesíanes (Col·laborant a la Festa): Ballets i sardanes CCobla Badalona).
Dimecres dia 10, a les 9.30 del vespre, a la Rambla
16
(Paseo del Caudillo), després de la Cremada del Dimo­
ni: Sardanes (Cobla Badalona).
Diumenge dia 21, a les 12.15 del migdia, a la Rambla
OQ
[Paseo del Caudillo): Sardanes (Cobla Verneda).
a
•a
Diumenge dia 28, a les 12 del migdia, al pati rectoral „
de Santa Maria (Col·laborant a la festa): Sardanes (CoblaS
Badalona).
i:^
Per el mes de juny les audicions seran ía al vespre d e M K
dissabtes. — Primera audició: Dissabte dia 3, a les 10 d E p
vespre: Cobla Costa Daurada.
Actividades det Museo
tuación en e l filme que habían participado comn intérpretes,
tan cuando se plantean momentos difíciles,
Al finalizar Is representación fueron
requeridos los actuantes para que salieran fil escenario a recibir el aplauso
del público, ((ue se hizo asimismo extensivo al director de escena señor
Jaime Vives,
FESTIVAL EN EL MUSEO MUNICIPAL
Dfi nuevo e l día 3 de abril, la Juventud dei Museo, dinámica como siemTuvo lugar el pasado día 12 de mar
pre, organizó un l-estival Musical cu
20, ía reaparicicín del maestro Espeltia.
ya presentación corrió a cargo de la
con la presentación de vn buen reseñorita Julia Bustamante, dc Radio Micital artistico, perfecto en todos sus
A DOS QUARTS DE SET. RAPTE
ramar y del conocido cantante Roberdetalles. Fueron presentados los acto,
El día 16 de abril, tuvo lugar en el
tuantes por lo.s señores Soriano y UteAl mencionado cantante Roberto pusalón de actos del Museo Municipal, la
sá, y desarrollándose en tres partes,
dimos apreciar sus dotes polifacéticas,
puesta en escena de la farsa cómica
fn la primera vimos la actuación de
pue.s aparte de actuar como presentaen dos parles, dividida cada una en
.Juan Santos a la guitarra con bellas
dor del festival lo hizo como debutandos tiempos, «A dos quarts de set,
canciones: el pequeño cantante badate y esta vez a la guitarra acompañanrapte», original de José Escobar, bajo
lonés .lüsé Miguel, a quien auguramos
la dirección de Joaquín Grifol, por pardo a su hermana Denla, quien hizo su
un brillante porvenir non buena voz:
te del grupo escénico del «Orfeó Ba
debut primício, entonando ambos meOnim Solé, a la guitarra, con entonadüloiií».
lódicas canciones. La interpretación de
ción agradable; Montse Domíngue?,
música española corrió a cargo del joque volvió a act.'ar con el mismo enObra totalmente humorista, que hizo
ven Manuel Ramón Suárcz a la guitatusiasmo de siempre; Margarita Puerparecer una velada de humor a cuanrra,
destacando
en
la
ejectición
de
las
ta.s, con melodio-sas canciones, y José
tos asistieron a su representación, obra
piezas ()ue interpretó.
Besora, con voz potente, dos estupcn
que empezó como tina historieta do
No podía faltar en ol lestival. una no
das canciones.
gansters a la americana, con secues
ta de contraste, que lu fue la esceni
tros y .sülicitudes de rescate, inclusiEn la segunda parto, tuvo luciar la
ficación dc interferencias radiofónicas,
ve con pLslolas de plástico, Icrminan
qeniíil presentación del mejor represenque deleitó al público asistente por s u do de manera distinta como se liabia
trinte del Mimo y de la Pantomima, de
original trama,
iniciado y resultando una historieta lie.
fama intcrn.icional. Alexis, con iácil exO t r o actuante lo fue Miguel Luis To
presión de cuerpo y con expresión
tipo casamentero a la moderna,
rrents
quien
al
piano
y
a
la
guitarra
rennedida y armónica en todas sus actua
José María Balaguer tuvo una exce
citó diversas canciones, dándonos la
clones: «El baile ayer», «ti baile hoy»,
ente actuación; José María Raventós,
audición tie una primicia en estreno
«Adivina q;iion viene» y üLa espera»,
otro actor, que siempre encuentra ia
que fue muy aplaudida.
esta última con musica dol maestro
oca.sión paro destacar s su personaje:
tspcilia.
Nota de humor, lo fue el simulacro
perfecta tampíéit la fie José Duatis,
do un juicio titulado «Audiencia PúCompletaron la obra las intervenció
La [ercera porte, finalizó con la reblica» que tuvo como protagonistas al
lies de Francisca Simó; María Rosario
aparición de Mijry Merclie y sus Museñor Beltran y al señor Utesá. quien
Enrich: Jordi Seus; José Fabregat, desñeca.s, que deleitaron nl público con
salió
airosamente
de!
interrogatorio
a
tacando Margarita Alarcón y Esther Me
sus gracejos y movimienttjs «-jcompaque
fue
sometido.
Hado, No podemos omitir la interven
-sados; Francisco Pariente. Lolita BusFinalizando el festival, con la proyección genial de Miquel So'a, la de Joaquets; Franciï.sch; Miliane; David; José
quín Grifo! que supo parodi;v el papel
Montori, cada uno en su estilo, hicic- ción de diapositivas con música de fondo y voz a "Of:' de Vicente Rueda co<le Presidente de Club y la de JoaqtJÍri
ro:i una buena exiiibición do sus fa
mentando un lema de carácter ppsloMñimó muy perfecta como siempre on
cullailes artísticas con sus canciones
ril.
su dicción
y ei pequeño Pepito Algaba, verdadero
niño piodiçiio de la canción.
La represenlacidn terminó un poco
'PROHIBIT SUICIDARSE
Fueron aplaudidos todos los uctuan
más tarde de ia de costuirVoic, liieron
A
LA
PRIMAVERA»
tes lü propio que el iriaestro Espeitia.
aplaudidos todos los actuantes y sienconsiderándose una •vcla;la artística
do uno velada muy alegre
El pa.sado dia 9 de atiril tuvo lugar
muy simpática y agradable.
en el salón de actos del Mlisoo Municipal, la actuación de! cuadro escéni«CANDILEJAS» EN CINE AMATEUR
VIDA SOCIAL
co del «Esbart de Badalona», poniénEl pasado día 27 de marzo tuvo lugar
NECROLÓGICAS
dose en escena la obra original de Alo
la presentación en riguroso estreno de
andró Casona, «Prohibit suicidar-se a
A la edad de 31 años, falleció en
la pelicula "Canoilesfjs» realizada por
a primavera», en su versión catalana
Barcelona la joven dama Pepita Antoel cinea.sta local Gines Benítez, que
de Juan Serracant en tres actos.
ja Ribó, esposa de don José Clapés
tuvo como marco principal de realizaAntes de iniciarse la actuación, diriScreiUdl El óbito, ocurrido cuando la
ción nuestro Museo Municipal y su Sa- gió unas breves y alusivas palabras de
señora Antoja Ribó iba a ser madre de
la de Exposiciones. No podemos meintroducción d e la obra que se r e p r . - í su tercer hijo, causó hondo pesar, tannos do íoliclLñrle porque so nn¡a en
sontaría, el director de! cuadro escónto en nuestra ciudad donde era muy
ésta su segunda película, ánimo di; suco don .laime Vives, participando que
apreciada por aus excelentes virtudes,
peración. Contó con la colaboración de
iba a realizarse a titulo ríe ensayo y
como cn Barcelona, lugar dc su resiuna ejemplar y única dc vorí.la;!era .sen
que la actiiacinn definitiva tondria ludencia
<u
.oibilidad artística que interpreto magis
3
gar cl próximo día 1,S. todo ello con el
E.ste sentimiento so puso de mani- Tca
trsimout'í el ballet con la música de
fin de conctirrir al -V Concurso TeaX
fiesto
cn
el
acto
del
sepelio
de
los
fondo del más genial actor co:i;ico de
tral Amatetir V a l l é s - M a r e s m a A conrestos mortales do la difunta, que tuvo Xca
todo.s los tiempn.í. También colabora tinüñciún la señorita María Teresa Cruz,
lugar en la irilesía parroquial de San
I
en el film José María Balaguer, muy
recitó una poesia romance dedicado a
Vicente, dc Sarria, donde se ofició la
conocido del público badalonés. Si, la
la Infanta Isabel, que fue muy aplaudí
ra
miss de «corpore insepulto», la cual
encontramos muy perfecta on sus cletada.
fue insuficiente para contener a los
lles, lo rmi,.~o que encontramos q u e fue
De la comedia representada, h e m o s
numero.Süs amigos de la familia doca
corfa. Repetimos nuesirra felicitación al
de mencionar l-i actuación perfecta de
liente, a la que expresaron su sentidí) ca
genial autor deseándole que porae<D
Montserrat López, Joaquina Terrades,
pósame por tan irreparatile pérdida.
vorc en este rrl:e cn el (¡ue se ho irii•a
Antonio
Fuonta.s,
Jaime
Vi^/es
y
AmaDesde
estas
líneas
nos
unimos
al
i^iado deseñndole Io;T mayores éxitos,
deo Lafarga, Coialjoraron con entusiasdolor de sus ati ibulado.s esposo, paAl final do la misma o' público asistenmo Tere.su Gámez, Josefina Terricadres Juan Antoja Vigo y Juana Ribó
t,D lo premió con un cakiror;o aplauso,
bras,
José
María
Fuentes
y
J
Vilaró,
Ribó, hermanos, abuelos y a su tío
obligando a Benítez y a los interpretes
Nos refleja la obra a una juventud
Felipe Antoja Vigo, Alcalde de la ciuR e í i o r i ; a Quintana y señor Balaguer a
sin formación ni esperanza y nos h a
dad y Presidente del Patronato del Mu
dar unos detalles al púljüco de su acce ver las reacciones que se presen
seo Municipal de Badalona,
FESTIVAL ARTÍSTICO
PROGRAMA
M E S
Lunes, día 1 (Salón de Actos)
DE
D E
MAYO
Tarde, a las 6.15
ACTIVIDADES
DE 1972
Domingo, día 21 (Salón de Actos)
Lunes, día 22 (Salón de Actos)
PROGRAMA
"LOS CHORROS DEL ORO..
I
María Dolores Curel
Fernando Jódar
Juan Manuel
"SANGRE GORDA..
Mana Fe Codina
Candelita
Francisco Fabregat
Santiago
Dirección- Francisco Fabregat
Lunes, día 1
Mañana, a la 1
Audición de sardanas (frente al Museo) organizada por
el «Esbart Badalona... conmemorando su V aniversario.
Domingo, día 7 (Saión de Actos)
Tarde, a las 6.15
Comedia dramática en dos partes, la segunda en cinco
cuadros, original de Josep C Tapies y Santiago Vendrell
«ËL GRAN EGOISTA..
Reparto, por orden de aparición. — Claudi, Joaquim Grifol: Júlia, Esther Martells; Docior Farrerons, Esteve Tortajada; Irene, Mercè Amigó; Ignasi, Josep Maria Raventós; Claudina, Esther Mellado; Víctor, Jordi Seus; Isabel.
Margarida Alarcón: Enric, Josep Maria Balaguer; Anna Maria, Maria Roser Enrich; Xavier, Josep Duatis; Rosa, Encarnació Abella. — Todo ocurre en Barcelona. Época actual
Domingo, dia 28 (Salón de Actos)
Tarde, a las 6.30
Gala de clausura del ll Certamen Nacional de Cine Ama
teur Religioso y de Valores Humanos.
EXPOSICIONES
Tarde, a las 18 horas
Del 6 al 21; Exposición totográfica del renombrado a r t i S j ñ
ta don Jaime Jorba, acto presentado por la Sección Foto^
gráfica.
En la Sala de Actos, presentación dei V Concurso-Desfile
del Vestido Económico, organizado por la Sección .luventud del Museo, premios del Excmo. Ayuntamiento. Museo Municipal y Juventud del Museo. Selecto Fin de
Fiesta, con las actuaciones de Ogeid, Joaquín, Ricart y
Denia ^ Roberto. Iluminación: Art-llum.
Día 27: Inauguración de ia Expüsición de Pinturas
artista badalonesa seiíoiita Trini Llorens.
Julio, 2Î, 23, 24 y 25: ílxcursión-•;isila a Lourdes
lando el lago de Artiis i.i Lucnon .^Para esta oxcu.'
se cecisa oasaporte.
Tarde, a las 6.30
de 1 ^
^^^^
Sesión de apertura del II Certamen Nacional de Cine Amateur Religioso y de Valores Humanos, acto organizado
por la Sección de Cine Amateur.
GRUPO DE VISITAS Y EXCURSIONES
Domingo, dia 14 (Jardines de la finca Arnús) Tarde, a las 5
Mayo, día 11: Excursion matinal, con desayuno. (Próxi
mámente se anunciará la ciudad a visitar.)
Días 15 al 26 (Sala de Proyecciones)
Sesiones de Calificación de películas presentadas al
II Certamen Nacional de Cine Amateur Religioso y de
Valores Humanos
X
I
•a
Ver programa que se inserta en interiores páginas dedicadas al V Aniversario del ..Esbart Badalona...'
18
' S'Nami Bog (liturgia ortodoxa russa)
Anònim
' Dinguilindón (popular gallega)
Anònim
Jeiki, Jeiki (popular vasca)
P. Donostia
De bon mati
A Clavé
' Els Degotalls (Sardana)
R Castells
Aromes de Queralt [Sardana]
N. Pérez
' L'ESBART BADALONA
Josep Utesa i A. Cohi Grau
(Sardana dedicada a l'Esbart del M.;seu.)
Director: Josep Mana Guillén
Sots-director: Esther Martells
Auxiliars: Josefina MonolLï i Alvar Arqtier
Interesante Sesión de Transparencias en color a carga
del galardonado artista señor Jaime Jorba, acto organi
zado por la Sección Fotográfica.
Domingo, dia 14 (Salón de Actos)
El cant de la Senyera
Ll. Millet
" Ens agrada fer el rodamón
M. Corneloup
" dyiolta d e gent
1. Bachofen
* Cançó de beure
G. Bataille
* Tot baixant per ia drecera
F. Gluck
La gallineta
F. Schandelli
La nit
F. Schubert
Tourdion
J. Attaignant
Pressentiment de Primavera
F. Mendelsshon
Apa minyons fora la tenda
Popularitïado
El minyonet
Popularit7-ada
(Les dues últimes amb acompanyament de flautes)
II
" Primera audició per l'Orfeó Badaloni
Domingo, dia 7 (Sala de Proyecciones}
Domingo, día 11 (Salón de Actos]
Tarde, a las 6.15
«Concierto de Primavera., a cargo del laureado .'Orfeó
Badaloní... que este año conmemora el 50." Aniversario
de S u fundación
r ^ * ' i ! * ^ ? . „ M i g u e l Fernandez
Isabeiilla
Angeles Zaguirre
IMercedes
Tarde, a las 6.15
Presentación de transparencias en color seleccionadas por
la Sección Fotográfica.
En la Sala de Actos, el cuadro escénico de la «Juventud
deí Museo., presentará 3 entrerneses de los Hnos Alvarez Quintero.
•EL CHIQUILLO..
'
Mayo, dias 21 y 22: Excursión y visita a Puigcerdà, Lli-^
via. Mont-Louis y Font Romeu, estancia en Puigcerdà (
con^
pasaporte y también con pase colectivo, quien no te
nga^
pasaporte, suplemento do 75 pías.)
i:^
Dirección general: Museo Municipal.
Dirección técnica- Rutas Galaxia.
Autocares: Vives.
Construcciones PADROS, S. A.
Enrique Borras, 67 - Teléf, 380 38 43
B A D A L O N A
if)
Û)
D-
•a
tí
X
I
O
cn
Empresa de Aguas
del Río Besos, S. A.
(A. G. B. E. S. A.)
a
<¡>
•a
ca
X
ca
X
I
ca
Calle de la Cruz, n.° 67-69 - BADALONA
Teléfonos: 380 16 37 y 380 55 51
ca
ca
a>
•a
Descargar