SUM_224:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd

CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ
OFICIAL
Número 224
BOLETÍN
VIII Legislatura
SUMARI
OFICIAL
València, 5 de març de 2014
SUMARIO
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
– Proposició de llei de creació de l’impost sobre les grans
superfícies comercials per dotar el fons valencià per a la
innovació i sostenibilitat del comerç, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 67.373). No presa
en consideració ................................................................. 45.082
– Proposición de ley de creación del impuesto sobre las grandes superficies comerciales para dotar el Fondo Valenciano
para la Innovación y la Sostenibilidad del Comercio, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número
67.373). No tomada en consideración .................................... 45.082
C. ALTRES PROJECTES DE NORMES
C. OTROS PROYECTOS DE NORMAS
– Proposta de reforma del títol VIII del Reglament de les
Corts, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 72.370). No presa en consideració ............... 45.082
– Propuesta de reforma del título VIII del Reglamento de Les
Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 72.370). No tomada en consideración ................ 45.082
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
– Proposició no de llei sobre l’increment dels mitjans
humans de l’administració tributària econòmica, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.239) .......... 45.087
– Proposición no de ley sobre el incremento de los medios
humanos de la administración tributaria económica, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE núme- 45.087
ro 74.239) .........................................................................
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un informe
trimestral de seguiment dels fons de caixa fixa de totes les
conselleries, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 75.326) ......................................................... 45.087
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un informe trimestral de seguimiento de los fondos de caja fija de
todas las conselleries, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 75.326) ................. 45.087
– Proposició no de llei sobre la integració pel Consell del
Pla de acció territorial contra los paradisos fiscals, el frau
i l’evasió fiscal aprovat per la Comissió Europea, presen-
– Proposición no de ley sobre la integración por el
Consell del Plan de acción territorial contra los paraísos
fiscales, el fraude y la evasión fiscal aprobado por la
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.077
tada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
75.328) ............................................................................. 45.088
Comisión Europea, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 75.328) .................. 45.088
– Proposició no de llei sobre el manteniment per al curs
2014-2015 de la unitat d’infantil assignada durant el curs
2013-2014 al Consell Escolar Municipal, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.015) .. 45.090
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento para el
curso 2014-2015 de la unidad de infantil asignada durante el curso 2013-2014 al Consejo Escolar Municipal, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 74.015) ................................................................. 45.090
– Proposició no de llei sobre l’impartiment de l’assignatura anomenada cultura popular valenciana o la matèria
que es dissenyarà en idioma valencià, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.248) ................... 45.092
– Proposición no de ley sobre la impartición de la asignatura llamada cultura popular valenciana o la materia que
se diseñará en idioma valenciano, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 74.248) .................. 45.092
– Proposició no de llei sobre la reobertura i la continuïtat
del col·legi major de La Coma, presentada pels grups parlamentaris Socialista, Compromís i Esquerra Unida (RE
número 74.434) ................................................................. 45.092
– Proposición no de ley sobre la reapertura y la continuidad del colegio mayor de La Coma, presentada por los
grupos parlamentarios Socialista, Compromís y Esquerra
Unida (RE número 74.434) .............................................. 45.092
– Proposició no de llei sobre la realització de les gestions
amb la propietat del Monestir de la Trinitat amb la finalitat de poder destinar-lo a usos cívics i culturals, articulat
amb els espais del Museu Sant Pius V, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.661) .......... 45.093
– Proposición no de ley sobre la realización de las gestiones
con la propiedad del Monasterio de la Trinidad con la finalidad de poder destinarlo a usos cívicos y culturales, articulado con los espacios del Museo San Pío V, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.661) ...... 45.093
– Proposició no de llei sobre el finançament del transport
per al CEE Torre-Pinos de Torrent, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.873) .......... 45.094
– Proposición no de ley sobre la financiación del transporte para el CEE Torre-Pinos, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.873) ......... 45.094
– Proposició no de llei sobre la paralització de la implantació de la Universitat Catòlica d’Alacant a Sant Joan i de
la Mare Nostrum University al Campello, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 75.781) ....... 45.095
– Proposición no de ley sobre la paralización de la
implantación de la Universidad Católica de Alicante en
Sant Joan y de la Mare Nostrum University en El
Campello, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 75.781) ..................................... 45.095
– Proposició no de llei sobre les actuacions de la
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a protegir i
impulsar els processos d’acreditació de competències professionals, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 75.801) ................................................................. 45.096
– Proposición no de ley sobre las actuaciones de la
Conselleria de Educación, Cultura y Deporte para respaldar e impulsar los procesos de acreditación de competencias profesionales, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 75.801) ............................................ 45.096
– Proposició no de llei sobre el treball que realitzen la
Generalitat i els ajuntaments de la Comunitat per a protegir l’art rupestre, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 75.803) ............................................ 45.097
– Proposición no de ley sobre el trabajo que realizan la
Generalitat y los ayuntamientos de la Comunitat para proteger el arte rupestre, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 75.803) ..................... 45.097
– Proposició no de llei sobre l’aplicació del Programa de
prevenció del càncer colorectal en tots els departaments
de salut de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.247) .................... 45.098
– Proposición no de ley sobre la aplicación del Programa de
prevención del cáncer colorectal en todos los departamentos
de salud de la Comunitat Valenciana, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.247) .......... 45.098
– Proposició no de llei sobre la redacció d’un projecte
d’hospital auxiliar per a Benissa, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 74.310) ................. 45.099
– Proposición no de ley sobre la redacción de un proyecto de hospital auxiliar para Benissa, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 74.310) .... 45.099
– Proposició no de llei sobre la paralització del procés de
privatització dels serveis de radiodiagnòstic i medicina
nuclear de l’Hospital Provincial de Castelló, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
74.390) ............................................................................. 45.101
– Proposición no de ley sobre la paralización del proceso
de privatización de los servicios de radiodiagnóstico y
medicina nuclear del Hospital Provincial de Castellón,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 74.390) ......................................................... 45.101
– Proposició no de llei sobre els beneficis de l’atenció
integrada dels malalts crònics complexos i de la incorporació de les infermeres gestores de casos, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 75.790) ............. 45.102
– Proposición no de ley sobre los beneficios de la atención integrada de los enfermos crónicos complejos y de
la incorporación de las enfermeras gestoras de casos,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE
número 75.790) ............................................................. 45.102
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.078
– Proposició no de llei sobre la certificació de la qualitat
de centres i serveis sanitaris, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 75.791) ....................... 45.103
– Proposición no de ley sobre la certificación de la calidad de centros y servicios sanitarios, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.791) ......... 45.103
– Proposició no de llei sobre l’increment de manera
urgent de la plantilla del Registre Civil de Castelló de la
Plana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 74.151) ................................................................. 45.105
– Proposición no de ley sobre el incremento de manera
urgente de la plantilla del Registro Civil de Castellón de
la Plana, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 74.151) ...................................... 45.105
– Proposició no de llei sobre la idoneïtat de la taxa a les
transaccions financeres com a mitjà per a recaptar fons
per a combatre la pobresa i la desigualtat a Europa, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
74.240) ............................................................................. 45.105
– Proposición no de ley sobre la idoneidad de la tasa a las
transacciones financieras como medio para recabar fondos para combatir la pobreza y la desigualdad en Europa,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 74.240) ................................................................ 45.105
– Proposició no de llei sobre l’adopció de les accions
necessàries per tal que el Fogasa puga resoldre els expedients pendents de tramitació, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.340) .................... 45.106
– Proposición no de ley sobre la adopción de las acciones
necesarias para que el Fogasa pueda resolver los expedientes pendientes de tramitación, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.340) ....... 45.106
– Proposició no de llei sobre la promoció de l’autoocupació i l’empreniment femení, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 75.798) ....................... 45.107
– Proposición no de ley sobre la promoción del autoempleo y emprendimiento femenino, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.798) ........... 45.107
– Proposició no de llei sobre la detecció i la prevenció de
les situacions de desprotecció infantil, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 75.800) .............. 45.108
– Proposición no de ley sobre la detección y prevención
de las situaciones de desprotección infantil, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.800) 45.108
– Proposició no de llei sobre l’actualització de la normativa actual en matèria de seguretat de vianants en els passos a nivell amb metro i tramvia, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 75.795) ...................... 45.110
– Proposición no de ley sobre la actualización de la normativa actual en materia de seguridad peatonal en los
pasos a nivel en metro y tranvía, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 75.795) .................... 45.110
– Proposició no de llei sobre la rehabilitació dels immobles que siguen de titularitat pública i es troben a la ciutat
de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 74.237) ......................................................... 45.111
– Proposición no de ley sobre la rehabilitación de los
inmuebles que sean de titularidad pública y se encuentren
en la ciudad de Castellón, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 74.237) ..................
– Proposició no de llei sobre la revisió d’ofici de les resolucions denegatòries atenent el criteri del Ministeri
d’Habitatge per tal de garantir els drets de la ciutadania,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 74.431) ......................................................................... 45.112
– Proposición no de ley sobre la revisión de oficio de las
resoluciones denegatorias atendiendo al criterio del
Ministerio de Vivienda para garantizar los derechos de la
ciudadanía, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 74.431) ...................................... 45.112
– Proposició no de llei sobre el rebuig al contingut de
l’actual esborrany de Pla hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 74.639) ................. 45.113
– Proposición no de ley sobre el rechazo al contenido del
actual borrador de Plan hidrológico de cuenca de la
demarcación hidrográfica del Júcar, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 74.639) .... 45.113
– Proposició no de llei sobre el rebuig al contingut de
l’actual esborrany de Pla hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.640) ........... 45.122
– Proposición no de ley sobre el rechazo al contenido del
actual borrador de Plan hidrológico de cuenca de la
demarcación hidrográfica del Júcar, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 45.122
74.640) .............................................................................
– Proposició no de llei sobre el rebuig al contingut de
l’actual esborrany de Pla Hidrològic de conca de la
demarcació hidrogràfica del Xúquer, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.641) .................... 45.130
– Proposición no de ley sobre el rechazo al contenido del
actual borrador de Plan hidrológico de cuenca de la
demarcación hidrográfica del Júcar, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.641) ...... 45.130
– Proposició no de llei sobre el problema d’abocament
descontrolat al mar de les aigües residuals del càmping
Los Naranjos i de la urbanització situada a la partida de la
Torre de Moncofa, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 74.680) ............................... 45.139
– Proposición no de ley sobre el problema de vertido descontrolado al mar de las aguas residuales del cámping Los
Naranjos y de la urbanización situada en la partida de La
Torre de Moncofa, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 74.680) ............................... 45.139
45.111
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.079
– Proposició no de llei sobre l’augment pels municipis de
les taxes sobre els habitatges buits, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.876) ........... 45.140
– Proposición no de ley sobre el aumento por los municipios
de las tasas sobre las viviendas vacías, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.876) 45.140
– Proposició no de llei sobre l’impuls de mesures de control d’activitats per a assegurar un alt nivell de protecció
del medi ambient i de la salut de les persones, presentada
pel Grup Parlamentari Popular (RE número 75.794) ........ 45.142
– Proposición no de ley sobre el impulso de medidas de control de actividades para asegurar un alto nivel de protección
del medio ambiente y de la salud de las personas, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.794) .... 45.142
– Proposició no de llei sobre la iniciativa + Qualitat al teu
Habitatge, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 75.796) ................................................................ 45.143
– Proposición no de ley sobre la iniciativa + Calidad en tu
Vivienda, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 75.796) ......................................................... 45.143
– Proposició no de llei sobre l’impuls de les autoritzacions de permisos de residència a inversors estrangers no
comunitaris en el marc de les accions per a fomentar l’adquisició d’habitatges per a estrangers a la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 75.797) ......................................................... 45.145
– Proposición no de ley sobre el impulso de las autorizaciones de permisos de residencia a inversores extranjeros
no comunitarios en el marco de las acciones para fomentar la adquisición de viviendas para extranjeros en la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 75.797) .................... 45.145
– Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de
l’actuació territorial estratègica (ATE) promoguda per la
mercantil Alicante Avanza, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.888) ........... 45.146
– Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de
la actuación territorial estratégica (ATE) promovida por la
mercantil Alicante Avanza, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.888) ......... 45.146
– Proposició no de llei sobre el Pla d’estalvi i eficiència
energètica dels edificis públics de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 75.783) 45.147
– Proposición no de ley sobre el Plan de ahorro y eficiencia
energética de los edificios públicos de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.783) 45.147
– Proposició no de llei sobre la dotació a l’IVIA d’una
partida econòmica per a investigar tractaments curatius
del bacteri Erwinia amylovora, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.238) .................... 45.148
– Proposición no de ley sobre la dotación al IVIA de una
partida económica para investigar tratamientos curativos
de la bacteria Erwinia amylovora, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.238) ....... 45.148
– Proposició no de llei sobre el pagament de les ajudes de
l’any 2012 i tot 2013 als llauradors i ramaders valencians,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 74.875) ................................................................ 45.149
– Proposición no de ley sobre el pago de las ayudas del
año 2012 y todo 2013 a los agricultores y ganaderos
valencianos, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 74.875) ................................ 45.149
– Proposició no de llei sobre la defensa per part del
govern de l’Estat dels interessos dels llauradors valencians, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 75.271) ................................................................. 45.150
– Proposición no de ley sobre la defensa por el gobierno
del Estado de los intereses de los agricultores valencianos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 75.271) ......................................................... 45.150
– Proposició no de llei sobre el finançament adequat del
Sistema d’Assegurances Agràries d’acord amb la importància del sector agrícola i ramader valencià, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 75.329) ..... 45.151
– Proposición no de ley sobre la financiación adecuada del
Sistema de Seguros Agrarios de acuerdo a la importancia del
sector agrícola y ganadero valenciano, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 75.329)
45.151
– Proposició no de llei sobre la cadena humana que s’ha
organitzat per la celebració de la Diada a Catalunya, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
75.787) ............................................................................. 45.152
– Proposición no de ley sobre la cadena humana que se ha
organizado por la celebración de la Diada en Cataluña,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE
número 75.787) ................................................................. 45.152
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’elaboració d’un informe sobre la legalitat de percebre el complement d’exclusivitat per part dels diputats,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 78.911) ......................................................................... 45.154
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la elaboración de un informe sobre la legalidad
de percibir el complemento de exclusividad por parte de
los diputados, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 78.911) ...................................... 45.154
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’emissió d’una declaració d’impacte ambiental
negativa del projecte denominat Campanya d’adquisició
sísmica 3D en els permisos B, G, AM-1 i AM-2, en el golf
de València, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 79.388) ...................................... 45.155
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la emisión de una declaración de impacto
ambiental negativa del proyecto denominado Campaña de
adquisición sísmica 3D en los permisos B, G, AM-1 y
AM-2, en el golfo de Valencia, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 79.388) .............. 45.155
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.080
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la regulació d’una treva hivernal de protecció a les
persones en situació de vulnerabilitat econòmica respecte
al subministrament energètic, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 79.533) ................. 45.157
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la regulación de una tregua invernal de protección a
las personas en situación de vulnerabilidad económica con
respecto al suministro energético, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 79.533) .................. 45.157
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’emissió de la declaració d’impacte ambiental
negativa per al projecte Campanya d’adquisició sísmica
en 3D en els permisos B, G, AM-1 i AM-2 al golf de
València, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 79.822) ......................................................... 45.158
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la emisión de la declaración de impacto ambiental negativa para el proyecto Campaña de adquisición sísmica en 3D en los permisos B, G, AM-1 y AM-2 en el
golfo de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 79.822) ......................................... 45.158
– Proposició no de llei sobre la suspensió de l’aplicació de
la Resolució de 10 de setembre de 2013, de la Direcció
General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema
Nacional de Salut i Farmàcia mitjançant el qual s’introdueix el copagament als fàrmacs que subministren als
hospitals, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 73.396). Retirada ............................... 45.160
– Proposición no de ley sobre la suspensión de la aplicación de la Resolución de 10 de septiembre de 2013, de la
Dirección General de Cartera Básica de Servicios del
Sistema Nacional de Salud y Farmacia mediante el cual se
introduce el copago en los fármacos que suministran los
hospitales, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 73.396). Retirada ................ 45.160
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
1. Interpel·lacions
1. Interpelaciones
a) Interpel·lacions que s’anuncien
a) Interpelaciones que se anuncian
– Interpel·lació a la consellera d’Educació, Cultura i
Esport sobre la política general de la conselleria al voltant
de la implantació d’universitats privades al territori valencià, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del
Grup Parlamentari Compromís (RE número 79.531) ........ 45.162
– Interpelación a la consellera de Educación, Cultura y
Deporte sobre la política general de la conselleria sobre la
implantación de universidades privadas en el territorio
valenciano, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera,
del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 79.531) 45.162
– Interpel·lació al conseller de Hisenda i Administració
Pública sobre la política general que manté la conselleria
amb el ministeri amb referència al canvi de finançament,
que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup
Parlamentari Compromís (RE número 79.532) ................. 45.162
– Interpelación al conseller de Hacienda y Administración
Pública sobre la política general que mantiene la conselleria con el ministerio en referencia al cambio de financiación, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 79.532) .... 45.162
– Interpel·lació a la consellera de Benestar Social sobre la
política general de la conselleria en matèria d’accions
desenvolupades per l’IVAJ per tal de facilitar la incorporació dels joves al mercat laboral, que formula el diputat
Jordi Serra Ferrer, del Grup Parlamentari Socialista (RE
número 80.115) ................................................................. 45.162
– Interpelación a la consellera de Bienestar Social sobre
la política general de la conselleria en materia de acciones
desarrolladas por el IVAJ para facilitar la incorporación
de los jóvenes al mercado laboral, que formula el diputado Jordi Serra Ferrer, del Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 80.115) ......................................................... 45.162
– Interpel·lació a la consellera d’Educació, Cultura i
Esport sobre la política general de la conselleria per a dur
a terme l’arranjament escolar per a cada curs, que formula la diputada Pilar Sarrió Ponce, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 80.116) ......................................... 45.163
– Interpelación a la consellera de Educación, Cultura y
Deporte sobre la política general de la conselleria para llevar a cabo el arreglo escolar para cada curso, que formula la diputada Pilar Sarrión Ponce, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 80.116) ................. 45.163
H. PREGUNTES TRAMITADES
PER LA MESA DE LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS
POR LA MESA DE LES CORTS
1. Preguntes a respondre oralment en el ple
1. Preguntas a responder oralmente en el pleno
d) Retirada de preguntes
d) Retirada de preguntas
– Pregunta número 1.619 amb sol·licitud de resposta oral
en ple formulada per la diputada Esther López Barceló.
Retirada ............................................................................ 45.163
– Pregunta número 1.619 con solicitud de respuesta oral
en pleno formulada por la diputada Esther López Barceló.
Retirada ............................................................................ 45.163
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.081
2. Preguntes a respondre oralment
en la comissió corresponent
2. Preguntas a responder oralmente
en la comisión correspondiente
a) Preguntes que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
– Preguntes números 1.168 a 1.179 .................................. 45.164
– Preguntas números 1.168 a 1.179 .................................. 45.164
– Preguntes números 1.199 a 1.202 .................................. 45.168
– Preguntas números 1.199 a 1.202 .................................. 45.168
– Canvi de comissió de la pregunta número 1.146 amb
sol·licitud de resposta oral en comissió formulada per la
diputada Marina Albiol Guzmán ....................................... 45.170
– Cambio de comisión de la pregunta número 1.146 con
solicitud de respuesta oral en comisión formulada por la
diputada Marina Albiol Guzmán ....................................... 45.170
3. Preguntes a respondre per escrit
3. Preguntas a responder por escrito
e) Sol·licitud de pròrroga de respostes
e) Solicitud de prórroga de respuestas
– Sol·licitud de pròrroga del termini de resposta a les preguntes números 31.387, 31.418 a 31.424, 31.521, 31.522,
31.980, 31.984 i 32.001 .................................................... 45.171
– Solicitud de prórroga del plazo de respuesta a las preguntas números 31.387, 31.418 a 31.424, 31.521, 31.522,
31.980, 31.984 y 32.001 .................................................... 45.171
IV. SINDICATURA DE COMPTES
IV. SINDICATURA DE COMPTES
– Acord de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat
Valenciana de 13 de febrer de 2014, per mitjà del qual s’aprova una modificació de crèdit en el pressupost de despeses de 2014 d’aquesta institució .................................... 45.172
– Acuerdo de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat
Valenciana de 13 de febrero de 2014, por el que se aprueba una modificación de crédito en el presupuesto de gastos de 2014 de esta institución .......................................... 45.172
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.082
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
Proposició de llei de creació de l’impost sobre les grans
superfícies comercials per dotar el fons valencià per a la
innovació i sostenibilitat del comerç, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 67.373).
No presa en consideració
Proposición de ley de creación del impuesto sobre las
grandes superficies comerciales para dotar el Fondo Valenciano para la Innovación y la Sostenibilidad del Comercio, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 67.373). No tomada en consideración
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
El Ple de les Corts, en la sessió del dia 19 de febrer de
2014, no ha pres en consideració la Proposició de llei de
creació de l’impost sobre les grans superfícies comercials
per dotar el fons valencià per a la innovació i sostenibilitat
del comerç, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 67.373).
D’acord amb el que disposa l’article 95.1 del RC,
s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts.
El Pleno de Les Corts, en la sesión del día 19 de febrero
de 2014, no ha tomado en consideración la Proposición de
ley de creación del impuesto sobre las grandes superficies comerciales para dotar el Fondo Valenciano para la Innovación
y la Sostenibilidad del Comercio, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 67.373).
De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC,
se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València, 19 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 19 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
C. ALTRES PROJECTES DE NORMES
C. OTROS PROYECTOS DE NORMAS
Proposta de reforma del títol VIII del Reglament de les
Corts, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 72.370). No presa en consideració
Propuesta de reforma del título VIII del Reglamento de
Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 72.370). No tomada en consideración
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
El Ple de Les Corts, en la sessió del dia 19 de febrer de
2014, no ha pres en consideració la Proposta de reforma del
títol VIII del Reglament de les Corts, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 72.370).
D’acord amb el que disposa l’article 95.1 del RC,
s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts.
El Pleno de Les Corts, en la sesión del día 19 de febrero de
2014, no ha tomado en consideración la Propuesta de reforma
del título VIII del Reglamento de Les Corts, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 72.370).
De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC,
se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València, 19 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 19 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.083
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 11 de febrer de
2014, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les
proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les
comissions següents:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 11 de febrero
de 2014, oida la Junta de Síndics, y de conformidad con los
artículos 160 y 161 puntos 1 y 3 del RC, ha acordado enviar las proposiciones no de ley que que a continuación se
especifican a las siguientes comisiones:
A la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda:
A la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda:
– Proposició no de llei sobre l’increment dels mitjans
humans de l’administració tributària econòmica, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.239).
– Proposición no de ley sobre el incremento de los medios humanos de la administración tributaria económica,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.239).
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un informe
trimestral de seguiment dels fons de caixa fixa de totes les
conselleries, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 75.326).
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un informe trimestral de seguimiento de los fondos de caja fija
de todas las conselleries, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 75.326).
– Proposició no de llei sobre la integració pel Consell
del Pla de acció territorial contra los paradisos fiscals, el
frau i l’evasió fiscal aprovat per la Comissió Europea, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
75.328).
– Proposición no de ley sobre la integración por el Consell del Plan de acción territorial contra los paraísos fiscales, el fraude y la evasión fiscal aprobado por la Comisión
Europea, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 75.328).
A la Comissió d’Educació i Cultura:
A la Comisión de Educación y Cultura:
– Proposició no de llei sobre el manteniment per al curs
2014-2015 de la unitat d’infantil assignada durant el curs
2013-2014 al Consell Escolar Municipal, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.015).
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento para el
curso 2014-2015 de la unidad de infantil asignada durante
el curso 2013-2014 al Consejo Escolar Municipal, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.015).
– Proposició no de llei sobre l’impartiment de
l’assignatura anomenada cultura popular valenciana o la
matèria que es dissenyarà en idioma valencià, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.248).
– Proposición no de ley sobre la impartición de la asignatura llamada cultura popular valenciana o la materia que
se diseñará en idioma valenciano, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 74.248).
– Proposició no de llei sobre la reobertura i la continuïtat del col·legi major de La Coma, presentada pels grups
parlamentaris Socialista, Compromís i Esquerra Unida (RE
número 74.434).
– Proposición no de ley sobre la reapertura y la continuidad del colegio mayor de La Coma, presentada por los
grupos parlamentarios Socialista, Compromís y Esquerra
Unida (RE número 74.434).
– Proposició no de llei sobre la realització de les gestions amb la propietat del Monestir de la Trinitat amb la finalitat de poder destinar-lo a usos cívics i culturals, articulat amb els espais del Museu Sant Pius V, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.661).
– Proposición no de ley sobre la realización de las gestiones con la propiedad del Monasterio de la Trinidad con
la finalidad de poder destinarlo a usos cívicos y culturales,
articulado con los espacios del Museo San Pío V, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número
74.661).
– Proposició no de llei sobre el finançament del transport per al CEE Torre-Pinos de Torrent, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.873).
– Proposición no de ley sobre la financiación del transporte para el CEE Torre-Pinos, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.873).
– Proposició no de llei sobre la paralització de la implantació de la Universitat Catòlica d’Alacant a Sant Joan i
– Proposición no de ley sobre la paralización de la implantación de la Universidad Católica de Alicante en Sant
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.084
de la Mare Nostrum University al Campello, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 75.781).
Joan y de la Mare Nostrum University en El Campello, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 75.781).
– Proposició no de llei sobre les actuacions de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a protegir i impulsar
els processos d’acreditació de competències professionals,
presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
75.801).
– Proposición no de ley sobre las actuaciones de la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte para respaldar e
impulsar los procesos de acreditación de competencias profesionales, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 75.801).
– Proposició no de llei sobre el treball que realitzen la
Generalitat i els ajuntaments de la Comunitat per a protegir
l’art rupestre, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 75.803).
– Proposición no de ley sobre el trabajo que realizan la
Generalitat y los ayuntamientos de la Comunitat para proteger el arte rupestre, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 75.803).
A la Comissió de Sanitat i Consum:
A la Comisión de Sanidad y Consumo:
– Proposició no de llei sobre l’aplicació del Programa
de prevenció del càncer colorectal en tots els departaments
de salut de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.247).
– Proposición no de ley sobre la aplicación del Programa de prevención del cáncer colorectal en todos los departamentos de salud de la Comunitat Valenciana, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.247).
– Proposició no de llei sobre la redacció d’un projecte
d’hospital auxiliar per a Benissa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 74.310).
– Proposición no de ley sobre la redacción de un proyecto de hospital auxiliar para Benissa, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 74.310).
– Proposició no de llei sobre la paralització del procés
de privatització dels serveis de radiodiagnòstic i medicina
nuclear de l’Hospital Provincial de Castelló, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.390).
– Proposición no de ley sobre la paralización del proceso de privatización de los servicios de radiodiagnóstico y
medicina nuclear del Hospital Provincial de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 74.390).
– Proposició no de llei sobre els beneficis de l’atenció
integrada dels malalts crònics complexos i de la incorporació de les infermeres gestores de casos, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 75.790).
– Proposición no de ley sobre los beneficios de la atención integrada de los enfermos crónicos complejos y de la
incorporación de las enfermeras gestoras de casos, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número
75.790).
– Proposició no de llei sobre la certificació de la qualitat
de centres i serveis sanitaris, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 75.791).
– Proposición no de ley sobre la certificación de la calidad de centros y servicios sanitarios, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.791).
A la Comissió de Governació i Administració Local:
– Proposició no de llei sobre l’increment de manera urgent de la plantilla del Registre Civil de Castelló de la Plana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 74.151).
A la Comissió de Política Social, Ocupació
i Polítiques d’Igualtat:
A la Comisión de Gobernación y Administración Local:
– Proposición no de ley sobre el incremento de manera
urgente de la plantilla del Registro Civil de Castellón de la
Plana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 74.151).
A la Comisión de Política Social, Empleo
y Políticas de Igualdad:
– Proposició no de llei sobre la idoneïtat de la taxa a les
transaccions financeres com a mitjà per a recaptar fons per
a combatre la pobresa i la desigualtat a Europa, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.240).
– Proposición no de ley sobre la idoneidad de la tasa a
las transacciones financieras como medio para recabar fondos para combatir la pobreza y la desigualdad en Europa,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.240).
– Proposició no de llei sobre l’adopció de les accions
necessàries per tal que el Fogasa puga resoldre els expedients pendents de tramitació, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.340).
– Proposición no de ley sobre la adopción de las acciones necesarias para que el Fogasa pueda resolver los expedientes pendientes de tramitación, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 74.340).
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.085
– Proposició no de llei sobre la promoció de
l’autoocupació i l’empreniment femení, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 75.798).
– Proposición no de ley sobre la promoción del autoempleo y emprendimiento femenino, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 75.798).
– Proposició no de llei sobre la detecció i la prevenció
de les situacions de desprotecció infantil, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 75.800).
– Proposición no de ley sobre la detección y prevención
de las situaciones de desprotección infantil, presentada por
el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.800).
A la Comissió d’Obres Púbiques, Infraestructures
i Transports:
– Proposició no de llei sobre l’actualització de la normativa actual en matèria de seguretat de vianants en els passos
a nivell amb metro i tramvia, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 75.795).
A la Comissió de Medi Ambient, Aigua
i Ordenació del Territori:
A la Comisión de Obras Públicas, Infraestructuras
y Transportes:
– Proposición no de ley sobre la actualización de la normativa actual en materia de seguridad peatonal en los pasos
a nivel en metro y tranvía, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.795).
A la Comisión de Medio Ambiente, Agua
y Ordenación del Territorio:
– Proposició no de llei sobre la rehabilitació dels immobles que siguen de titularitat pública i es troben a la ciutat
de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 74.237).
– Proposición no de ley sobre la rehabilitación de los inmuebles que sean de titularidad pública y se encuentren en
la ciudad de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.237).
– Proposició no de llei sobre la revisió d’ofici de les resolucions denegatòries atenent el criteri del Ministeri
d’Habitatge per tal de garantir els drets de la ciutadania,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
74.431).
– Proposición no de ley sobre la revisión de oficio de las
resoluciones denegatorias atendiendo al criterio del Ministerio de Vivienda para garantizar los derechos de la ciudadanía, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 74.431).
– Proposició no de llei sobre el rebuig al contingut de
l’actual esborrany de Pla hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 74.639).
– Proposición no de ley sobre el rechazo al contenido
del actual borrador de Plan hidrológico de cuenca de la demarcación hidrográfica del Júcar, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 74.639).
– Proposició no de llei sobre el rebuig al contingut de
l’actual esborrany de Pla hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.640).
– Proposición no de ley sobre el rechazo al contenido
del actual borrador de Plan hidrológico de cuenca de la demarcación hidrográfica del Júcar, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.640).
– Proposició no de llei sobre el rebuig al contingut de
l’actual esborrany de Pla Hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.641).
– Proposición no de ley sobre el rechazo al contenido
del actual borrador de Plan hidrológico de cuenca de la demarcación hidrográfica del Júcar, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 74.641).
– Proposició no de llei sobre el problema d’abocament
descontrolat al mar de les aigües residuals del càmping Los
Naranjos i de la urbanització situada a la partida de la Torre
de Moncofa, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 74.680).
– Proposición no de ley sobre el problema de vertido
descontrolado al mar de las aguas residuales del cámping
Los Naranjos y de la urbanización situada en la partida de
La Torre de Moncofa, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.680).
– Proposició no de llei sobre l’augment pels municipis
de les taxes sobre els habitatges buits, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.876).
– Proposición no de ley sobre el aumento por los municipios de las tasas sobre las viviendas vacías, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.876).
– Proposició no de llei sobre l’impuls de mesures de
control d’activitats per a assegurar un alt nivell de protecció del medi ambient i de la salut de les persones, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 75.794).
– Proposición no de ley sobre el impulso de medidas de
control de actividades para asegurar un alto nivel de protección del medio ambiente y de la salud de las personas, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.794).
– Proposició no de llei sobre la iniciativa + Qualitat al
teu Habitatge, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 75.796).
– Proposición no de ley sobre la iniciativa + Calidad en
tu Vivienda, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.796).
BOC número 224
05.03.2014
– Proposició no de llei sobre l’impuls de les autoritzacions de permisos de residència a inversors estrangers no
comunitaris en el marc de les accions per a fomentar
l’adquisició d’habitatges per a estrangers a la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 75.797).
A la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme:
Pàg. 45.086
– Proposición no de ley sobre el impulso de las autorizaciones de permisos de residencia a inversores extranjeros
no comunitarios en el marco de las acciones para fomentar
la adquisición de viviendas para extranjeros en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.797).
A la Comisión de Industria, Comercio y Turismo:
– Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de
l’actuació territorial estratègica (ATE) promoguda per la
mercantil Alicante Avanza, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.888).
– Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata
de la actuación territorial estratégica (ATE) promovida por
la mercantil Alicante Avanza, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.888).
– Proposició no de llei sobre el Pla d’estalvi i eficiència
energètica dels edificis públics de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 75.783).
– Proposición no de ley sobre el Plan de ahorro y eficiencia energética de los edificios públicos de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.783).
A la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca:
A la Comisión de Agricultura, Ganadería y Pesca:
– Proposició no de llei sobre la dotació a l’IVIA d’una
partida econòmica per a investigar tractaments curatius del
bacteri Erwinia amylovora, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.238).
– Proposición no de ley sobre la dotación al IVIA de
una partida económica para investigar tratamientos curativos de la bacteria Erwinia amylovora, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.238).
– Proposició no de llei sobre el pagament de les ajudes
de l’any 2012 i tot 2013 als llauradors i ramaders valencians, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 74.875).
– Proposición no de ley sobre el pago de las ayudas del
año 2012 y todo 2013 a los agricultores y ganaderos valencianos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 74.875).
– Proposició no de llei sobre la defensa per part del govern de l’Estat dels interessos dels llauradors valencians,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
75.271).
– Proposición no de ley sobre la defensa por el gobierno
del Estado de los intereses de los agricultores valencianos,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 75.271).
– Proposició no de llei sobre el finançament adequat del
Sistema d’Assegurances Agràries d’acord amb la importància del sector agrícola i ramader valencià, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 75.329).
– Proposición no de ley sobre la financiación adecuada
del Sistema de Seguros Agrarios de acuerdo a la importancia del sector agrícola y ganadero valenciano, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 75.329).
A la Comissió de Coordinació, Organització
i Règim de les Institucions de la Generalitat:
A la Comisión de Coordinación, Organización
y Régimen de las Instituciones de la Generalitat:
– Proposició no de llei sobre la cadena humana que s’ha
organitzat per la celebració de la Diada a Catalunya, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
75.787).
– Proposición no de ley sobre la cadena humana que se
ha organizado por la celebración de la Diada en Cataluña,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.787).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les
Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda
als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins
sis hores abans del començament de la reunió de la comissió
en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà
oportunament.
Para dar cumplirmiento a lo dispuesto en el artículo 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de
les Corts y al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta una
hora antes del comienzo de la reunión del Pleno en que
deba debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 11 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 11 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.087
Proposició no de llei sobre l’increment dels mitjans humans de l’administració tributària econòmica, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
74.239)
Proposición no de ley sobre el incremento de los medios
humanos de la administración tributaria económica,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 74.239)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Julián López Milla i Francisco Toledo Lobo, diputat i
portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, d’acord
amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de
llei següent:
Julián López Milla y Francisco Toledo Lobo, diputado y
portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La disponibilitat de suficients mitjans humans i materials en l’administració tributària resulta necessària per a
assegurar el compliment de les obligacions fiscals per part
dels contribuents i garantir que l’administració és capaç de
gestionar eficaçment les seues competències en matèria fiscal.
La falta de mitjans no ha de ser un obstacle per a establir normes tributàries que exigesquen una contribució més
equitativa a les arques públiques autonòmiques, ni ha de
donar lloc a una aplicació més flexible d’aquestes, que es
traduesca en una minva dels ingressos públics. La gestió
dels tributs ha de realitzar-se amb celeritat, eficiència i
eficàcia, a fi de maximitzar la recaptació derivada de les
normes establertes, impedir el frau, dificultar l’evasió i
l’elusió fiscal i afavorir una relació més còmoda entre
l’administració i els contribuents; més encara, en un període en què s’estan exigint sacrificis a tota la societat i
s’aproven els mal anomenats programes de «regularització
tributària» que encobreixen una amnistia fiscal que afavoreix els incomplidors.
Per tot això el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
La disponibilidad de suficientes medios humanos y materiales en la administración tributaria resulta necesaria
para asegurar el cumplimiento de las obligaciones fiscales
por parte de los contribuyentes y garantizar que la administración es capaz de gestionar eficazmente sus competencias
en materia fiscal.
La falta de medios no debe ser un obstáculo para establecer normas tributarias que exijan una contribución más
equitativa a las arcas públicas autonómicas, ni ha de dar lugar a una aplicación más flexible de las mismas, que se traduzca en una merma de los ingresos públicos. La gestión
de los tributos ha de realizarse con celeridad, eficiencia y
eficacia, a fin de maximizar la recaudación derivada de las
normas establecidas, impedir el fraude, dificultar la evasión
y la elusión fiscal y favorecer una relación más cómoda entre la administración y los contribuyentes; más aún, en un
período en que se están exigiendo sacrificios a toda la sociedad y se aprueban los mal llamados programas de «regularización tributaria» que encubren una amnistía fiscal que
favorece a los incumplidores.
Por todo ello el Grupo Parlamentario Socialista presenta
la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a incrementar els mitjans
humans de l’administració tributària autonòmica fins a
aconseguir una ràtio per habitant que se situe, almenys, en
la mitjana del conjunt de comunitats i, alhora, augmente els
mitjans materials amb què compta perquè la plantilla puga
realitzar les tasques de forma adequada.
2. Així mateix, les Corts insten el Consell a elaborar i
trametre a la Comissió d’Economia, Pressuposts i Hisenda
de les Corts un informe anual en què s’oferesca un balanç
detallat de les tasques realitzades per l’administració tributària autonòmica, de les seues actuacions en la lluita contra el frau, l’elusió i l’evasió fiscal i de les iniciatives realitzades per a millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència.
1. Les Corts instan al Consell a incrementar los medios
humanos de la administración tributaria autonómica hasta
alcanzar una ratio por habitante que se sitúe, al menos, en
la media del conjunto de comunidades, aumentando, al
mismo tiempo, los medios materiales con que cuenta para
que la plantilla pueda desarrollar sus tareas de forma adecuada.
2. Asimismo, Les Corts instan al Consell a elaborar y
remitir a la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda de Les Corts un informe anual en el que se ofrezca un
balance detallado de las tareas realizadas por la administración tributaria autonómica, de sus actuaciones en la lucha
contra el fraude, la elusión y la evasión fiscal y de las iniciativas desarrolladas para mejorar su eficacia y eficiencia.
Corts Valencianes, 8 de gener de 2014
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Corts Valencianes, 8 de enero de 2014
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un informe
trimestral de seguiment dels fons de caixa fixa de totes
les conselleries, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 75.326)
Proposición no de ley sobre la elaboración de un informe trimestral de seguimiento de los fondos de caja fija
de todas las conselleries, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 75.326)
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.088
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Julián López Milla i Rafael Rubio Martínez, diputat i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RCV,
presenten la proposició no de llei següent:
Julián López Milla y Rafael Rubio Martínez, diputado y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes
del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
a elaborar un informe trimestral de seguiment dels fons de
caixa fixa de totes les conselleries, que contindrà, com a
mínim, dades suficients sobre la composició de cada un
d’ells per fins i centres de despesa i despeses efectuades
aqueix trimestre, amb indicació del concepte, la quantia i el
perceptor.
L’informe es trametrà a la Comissió d’Economia, Pressuposts i Hisenda d’aquesta cambra.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a elaborar un informe trimestral de seguimiento de los fondos de caja fija de todas las conselleries, que contendrá,
como mínimo, datos suficientes sobre la composición de
cada uno de ellos por fines y centros de gasto, así como los
gastos efectuados ese trimestre, señalándose el concepto, la
cuantía y el perceptor.
El informe se remitirá a la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda de esta cámara.
Corts Valencianes, 23 de gener de 2014
Julián López Milla
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 23 de enero de 2014
Julián López Milla
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la integració pel Consell del
Pla de acció territorial contra los paradisos fiscals, el
frau i l’evasió fiscal aprovat per la Comissió Europea,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 75.328)
Proposición no de ley sobre la integración por el Consell
del Plan de acción territorial contra los paraísos fiscales, el fraude y la evasión fiscal aprobado por la Comisión Europea, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 75.328)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Julián López Milla i Francisco Toledo Lobo, diputat i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RC,
presenten la proposició no de llei següent, pel procediment
especial d’urgència:
Julián López Milla y Francisco Toledo Lobo, diputado y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes
del RC, presentan la siguiente proposición no de ley por el
procedimiento especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La lluita contra el frau fiscal, el gran frau internacional i
els paradisos fiscals ha de ser un tema crucial el segle XXI,
tant per raons ètiques com per raons socials i d’equitat.
La lucha contra el fraude fiscal, el gran fraude internacional y los paraísos fiscales debe ser un tema crucial en el
siglo XXI, tanto por razones éticas como por razones sociales y de equidad.
Entre los efectos negativos del fraude fiscal, además de
los relacionados con la financiación del estado del bienestar,
también se deberían incluir los relativos a la competitividad
de la economía, pues las empresas que no declaran sus beneficios apenas los destinan a inversiones de futuro y, por consiguiente, no se logra sentar las bases de un crecimiento
económico sano y duradero. Así mismo, en presencia de
fraude fiscal las empresas más productivas, que son las cumplidoras con la tributación, tienen que pagar más impuestos,
lo que menoscaba la competitividad de las mismas.
Las causas del fraude, la evasión y la elusión fiscal, han
sido analizadas ampliamente y han ocupado a las autoridades, bien es verdad que a unas más que a otras; pero en los
últimos años han aparecido elementos cualitativos nuevos
en el fenómeno del fraude que requieren instrumentos nuevos y una mayor atención, dedicación y ambición por parte
de las autoridades.
La competencia fiscal no es la única consecuencia provocada por los incentivos inducidos por las jurisdicciones offshore. Además, muchas grandes empresas o particulares obtienen beneficios en territorios que ni han pisado, ni en los
Entre els efectes negatius del frau fiscal, a més dels relacionats amb el finançament de l’estat del benestar, també
s’haurien d’incloure els relatius a la competitivitat de
l’economia, ja que les empreses que no declaren els seus
beneficis a penes els destinen a inversions de futur i, per
consegüent, no s’aconsegueix establir les bases d’un creixement econòmic sa i durador. Així mateix, en presència de
frau fiscal les empreses més productives, que són les complidores amb la tributació, han de pagar més imposts, la
qual cosa en menyscaba la competitivitat.
Les causes del frau, l’evasió i l’elusió fiscal, han estat
analitzades àmpliament i han ocupat les autoritats, la veritat és que unes més que altres; però els darrers anys han
aparegut elements qualitatius nous en el fenomen del frau
que requereixen instruments nous i una major atenció, dedicació i ambició per part de les autoritats.
La competència fiscal no és l’única conseqüència provocada pels incentius induïts per les jurisdiccions deslocalitzades. A més, moltes grans empreses o particulars obtenen
beneficis en territoris que ni han trepitjat, ni als quals han
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.089
produït res, a través d’instruments financers com ara els
preus de transferència dins d’una mateixa societat, o l’ús de
societats patrimonials pantalla que cerquen ocultar la vertadera identitat dels seus propietaris.
En conseqüència, és necessari dotar-nos de mecanismes
i d’accions nacionals, però també de coordinació europea i
internacional, perquè com més ens hi posem d’acord, més
capacitat de lluitar contra aquest flagell tindrem.
Per aquestes raons, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
que han producido nada, a través de instrumentos financieros
como los precios de transferencia dentro de una misma sociedad, o el uso de sociedades patrimoniales pantalla que
buscan ocultar la verdadera identidad de sus propietarios.
En consecuencia, es preciso dotarnos de mecanismos y de
acciones nacionales, pero también de coordinación europea e
internacional, porque cuanto más nos pongamos de acuerdo,
más capacidad de luchar contra esta lacra tendremos.
Por estas razones, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
perquè es dirigesca al Govern d’Espanya i l’inste a:
1. Integrar en la seua política impositiva el Pla d’acció
de la lluita contra els paradisos fiscals, el frau i l’evasió fiscal aprovat recentment tant per la Comissió Europa com
per la Comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris del
Parlament Europeu a l’abril de 2013.
2. Posar en marxa una estratègia, amb els mitjans i els
recursos humans necessaris, per reduir la bretxa tributària
(els recursos que deixa d’ingressar Hisenda per frau) almenys fins a la meitat abans de 2020.
3. Liderar al si de la Unió Europea, en el G-20 i en
l’OCDE, una estratègia per a l’harmonització fiscal internacional, i particularment europea, incloent-hi figures com
ara l’impost de transaccions internacionals, fiscalitat verda,
etc.
4. Adoptar al si de la Unió Europea una definició clara i
criteris comuns per a identificar els paradisos fiscals, com
també mesures comunes i aplicables als territoris identificats com a tals.
5. Impulsar la definició de paradís fiscal com un territori
que no ha aplicat de manera efectiva les normes internacionals de transparència i intercanvi d’informació, d’acord
amb els criteris del Fòrum Global sobre Transparència Fiscal i Intercanvi d’Informació, que depèn de l’OCDE, i el
Codi de conducta de la Unió Europea de 2007 sobre fiscalitat de les empreses.
6. Promoure que la Comissió Europea elabore una llista
negra de les jurisdiccions que són paradisos fiscals per a la
Unió Europea abans del 31 de desembre de 2014.
7. Revisar, a partir de l’elaboració d’aquesta llista negra,
i de manera immediata, la llista dels paradisos fiscals qualificats com a tals per la legislació espanyola.
8. Demanar, davant les institucions europees, que els estats membres eliminen de la legislació nacional tots els
obstacles que dificulten la cooperació i els intercanvis
d’informació fiscal automàtica amb les institucions de la
Unió Europea.
9. Impulsar al si de la Unió Europea que les jurisdiccions que apareguen en la llista negra de paradisos fiscals
hagen d’estar subjectes a una llista consensuada de sancions, entre les quals s’inclouran la suspensió dels vigents
convenis de doble imposició o la limitació a l’accés a les
ajudes i els contractes públics.
10. Impedir que els bancs espanyols posseesquen filials
o sucursals en paradisos fiscals.
11. Adoptar les mesures necessàries perquè l’Agència
Estatal d’Administració Tributària examine els espanyols
que canvien la residència a un paradís fiscal, a l’efecte de
comprovar-ne la residència habitual.
12. Promoure al si del Fòrum Global sobre Transparència Fiscal i Intercanvi d’Informació, que depèn de l’OCDE,
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
para que se dirija al Gobierno de España, instándole a:
1. Integrar en su política impositiva el Plan de acción de
la lucha contra los paraísos fiscales, el fraude y la evasión
fiscal aprobado recientemente tanto por la Comisión Europa como por la Comisión de Asuntos Económicos y Monetarios del Parlamento Europeo en abril de 2013.
2. Poner en marcha una estrategia, con los medios y recursos humanos necesarios, para reducir la brecha tributaria (los recursos que deja de ingresar Hacienda por fraude)
al menos hasta la mitad antes de 2020.
3. Liderar en el seno de la Unión Europea, en el G-20 y
en la OCDE, una estrategia para la armonización fiscal internacional, y particularmente europea, incluyendo figuras
como el impuesto de transacciones internacionales, fiscalidad verde, etc.
4. Adoptar en el seno de la Unión Europea una definición clara y criterios comunes para identificar los paraísos
fiscales, así como medidas comunes y aplicables a los territorios identificados como tales.
5. Impulsar la definición de paraíso fiscal como un territorio que no ha aplicado de manera efectiva las normas internacionales de transparencia e intercambio de información, de acuerdo con los criterios del Foro Global sobre
Transparencia Fiscal e Intercambio de Información,
dependiente de la OCDE, y el Código de conducta de la
Unión Europea de 2007 sobre fiscalidad de las empresas.
6. Promover que la Comisión Europea elabore una lista
negra de las jurisdicciones que son paraísos fiscales para la
Unión Europea antes del 31 de diciembre de 2014.
7. Revisar, a partir de la elaboración de dicha lista negra, y de manera inmediata, la lista de los paraísos fiscales
calificados como tales por la legislación española.
8. Demandar, ante las instituciones europeas, que los estados miembros eliminen de su legislación nacional todos
los obstáculos que dificultan la cooperación y los intercambios de información fiscal automática con las instituciones
de la Unión Europea.
9. Impulsar en el seno de la Unión Europea que las jurisdicciones que aparezcan en la lista negra de paraísos fiscales deban estar sujetas a una lista consensuada de sanciones, entre las que se incluirán la suspensión de los vigentes
convenios de doble imposición o la limitación al acceso a
las ayudas y contratos públicos.
10. Impedir que los bancos españoles posean filiales o
sucursales en paraísos fiscales.
11. Adoptar las medidas necesarias para que la Agencia
Estatal de Administración Tributaria examine a los españoles que cambien su residencia a un paraíso fiscal, a efectos
de comprobar su residencia habitual.
12. Promover en el seno del Foro Global sobre Transparencia Fiscal e Intercambio de Información, dependiente de
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.090
totes les accions que siguen necessàries per a controlar i
denunciar els països que no fan efectiu l’intercanvi
d’informació.
13. Emprendre acords bilaterals o multilaterals per evitar que, a canvi d’algun tipus de contraprestació, es garantesca l’opacitat i la protecció dels grans patrimonis situats
en jurisdiccions no cooperatives o paradisos fiscals, com
succeeix amb els acords tipus Rubick que el govern suís
està propiciant.
14. Establir un registre europeu de fideïcomisos on es
declaren els beneficiaris titulars i els reals d’aquests, perquè puga ser consultada per qualsevol autoritat fiscal a Europa.
15. Instar la Comissió Europea perquè presente propostes per abordar el frau fiscal de forma harmonitzada en el
marc del dret penal, i perquè incloga un esment explícit
dels delictes fiscals com a delicte principal amb relació al
blanqueig de capitals, que hauria d’incloure’s en la revisió
de la tercera Directiva contra el blanqueig de capitals.
Aquesta directiva s’hauria de tramitar de manera urgent.
16. Revocar les llicències bancàries de les institucions
financeres, i dels assessors fiscals i financers, si aquests
ajuden a cometre frau fiscal.
17. Prestar, en col·laboració amb la Unió Europea, especial atenció al frau i l’evasió quant a l’IVA, utilitzant les eines més eficaces per a lluitar contra el frau intracomunitari
de l’IVA anomenat carrusel.
18. Reorientar i impulsar l’Oficina Europea Antifrau
(OLAF) per perseguir el frau fiscal i els paradisos fiscals.
19. Impulsar en el marc de la Unió Europea i amb
l’objectiu d’estimular l’harmonització fiscal en la Unió Europea i lluitar contra l’elusió fiscal de les empreses multinacionals, el projecte de directiva per a l’harmonització de
la base imposable de l’impost de societats.
20. Promoure i recolzar a les iniciatives i les actuacions
que siguen necessàries perquè en el marc de la Directiva de
l’estalvi de la Unió Europea: es pose fi al secret bancari,
s’amplien els productes de l’estalvi subjectes a transmissió
d’informació de forma automàtica i se suprimesca el període transitori, sense termini concret, pel qual alguns països
no estan obligats a subministrar la corresponent informació.
21. Instar la Comissió Europea a exigir la publicació
d’informació comptable desglossada per països per a les
empreses multinacionals, amb l’objectiu de comprovar que
compleixen les normatives en matèria de preus de transferència.
22. Impulsar un codi de conducta per a auditors i assessors en la Unió Europea, i aprovar-lo a Espanya.
la OCDE, cuantas acciones sean necesarias para controlar y
denunciar a los países que no hacen efectivo el intercambio
de información.
13. Emprender acuerdos bilaterales o multilaterales para
evitar que, a cambio de algún tipo de contraprestación, se
garantice la opacidad y protección de los grandes patrimonios situados en jurisdicciones no cooperativas o paraísos
fiscales, como sucede con los acuerdos tipo Rubick que el
gobierno suizo está propiciando.
14. Establecer un registro europeo de fideicomisos donde se declaren los beneficiarios titulares y reales de los
mismos, para que pueda ser consultada por cualquier autoridad fiscal en Europa.
15. Instar a la Comisión Europea para que presente propuestas para abordar el fraude fiscal de forma armonizada en
el marco del derecho penal, así como para que incluya una
mención explícita de los delitos fiscales como delito principal
en relación con el blanqueo de capitales, que debería incluirse
en la revisión de la tercera Directiva contra el blanqueo de capitales. Dicha directiva se debería tramitar de manera urgente.
16. Revocar las licencias bancarias de las instituciones
financieras, y de los asesores fiscales y financieros, si estos
ayudan a cometer fraude fiscal.
17. Prestar, en colaboración con la Unión Europea, especial atención al fraude y la evasión en lo relativo al IVA,
utilizando las herramientas más eficaces para luchar contra
el fraude intracomunitario del IVA llamado carrusel.
18. Reorientar e impulsar la Oficina Europea Antifraude
(OLAF) para perseguir el fraude fiscal y los paraísos fiscales.
19. Impulsar en el marco de la Unión Europea y con el
objetivo de estimular la armonización fiscal en la Unión
Europea y luchar contra la elusión fiscal de las empresas
multinacionales, el proyecto de directiva para la armonización de la base imponible del impuesto de sociedades.
20. Promover y apoyar cuantas iniciativas y actuaciones
sean necesarias para que en el marco de la Directiva del
ahorro de la Unión Europea: se ponga fin al secreto bancario, se amplíen los productos del ahorro sujetos a transmisión de información de forma automática, suprimiendo el
periodo transitorio, sin plazo concreto, por el que algunos
países no están obligados a suministrar la correspondiente
información.
21. Instar a la Comisión Europea a exigir la publicación
de información contable desglosada por países para las empresas multinacionales, con el objetivo de comprobar que
cumplen con las normativas en materia de precios de transferencia.
22. Impulsar un código de conducta para auditores y
asesores en la Unión Europea, y aprobarlo en España.
Corts Valencianes, 23 de gener de 2014
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Corts Valencianes, 23 de enero de 2014
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Proposició no de llei sobre el manteniment per al curs
2014-2015 de la unitat d’infantil assignada durant el
curs 2013-2014 al Consell Escolar Municipal, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
74.015)
Proposición no de ley sobre el mantenimiento para el
curso 2014-2015 de la unidad de infantil asignada durante el curso 2013-2014 al Consejo Escolar Municipal,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.015)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Marga Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i següents del
RCV, presenta la proposició no de llei següent:
Marga Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del RCV, presenta la siguiente proposición no de ley:
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.091
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La reordenació del mapa escolar proposat per la Conselleria d’Educació per al proper curs planteja la supressió
d’unitats docents en onze col·legis públics de la Costera i la
Canal de Navarrés.
Entre els centres afectats es troba el CEIP Attilio Bruschetti, a Xàtiva, on la Generalitat ha decidit suprimir una
unitat d’infantil.
El Consell justifica la retallada en les «dificultats per a
formar grups, atès l’augment del nombre de vacants i el
descens de l’alumnat». Tanmateix la realitat certa és que,
en un centre incomplet amb línia única, com ara l’Attilio
Bruschetti, la supressió d’una aula suposa una condemna
més radical a curt termini: la desaparició de l’escola en
pocs anys.
Aquesta desaparició seria poc menys que la crònica
d’una mort anunciada. Malgrat ser el centre en actiu més
antic de la ciutat (enguany compleix vuitanta anys), el
CEIP Attilio Bruschetti no ha estat objecte de cap reforma
o remodelació com les que sí que s’han produït en altres
centres, situació que ha repercutit negativament en
l’elecció dels pares en un context de districte escolar únic,
com el que s’aplica a Xàtiva.
D’altra banda, la decisió de suprimir la unitat està fonamentada en la falta d’alumnat de tres anys en l’actualitat a
nivell local. Una solució radical i del tot innecessària si
l’Ajuntament de Xàtiva intervinguera en el procés. Caldria,
tan sols, que s’aplicara una reorganització de la matrícula
en la localitat seguint les al·legacions que fa el professorat
del CEIP i que ha elevat al Consell Escolar Municipal.
Existeixen precedents d’intervenció similar en altres centres educatius. Al CEIP Jacinto Castanyeda, per exemple, se li
va cedir alumnat adscrit al Martínez Bellver, a més de subvencionar-se el transport des de Novetlè i el de les pedanies, per
incrementar-ne la matrícula. La realitat subjacent, per tant, és
que hi ha suficient alumnat perquè totes les escoles públiques
puguen continuar la tasca educativa.
La desaparició de la unitat d’infantil plantejada afectaria
la configuració educativa de Xàtiva, i és del tot gratuïta en
la mesura que la Conselleria, tot i estar obligada a prioritzar el sistema públic, continua mantenint concerts educatius en la ciutat. Només té sentit la concertació quan no es
tenen mitjans públics suficients per escolaritzar la població.
Per tot plegat, hi ha alternativa a la retallada d’oferta escolar
d’un centre molt implicat en la vida associativa del barri a
través de les activitats extraescolars i la col·laboració amb les
institucions, en particular l’Ajuntament de Xàtiva.
Per la qual cosa presente la següent
La reordenación del mapa escolar propuesto por la Conselleria de Educación para el próximo curso plantea la supresión de unidades docentes en once colegios públicos de
la Costera y la Canal de Navarrés.
Entre los centros afectados se encuentra el CEIP Attilio
Bruschetti, en Xàtiva, donde la Generalitat ha decidido suprimir una unidad de infantil.
El Consell justifica el recorte en las «dificultades para
formar grupos, dado el aumento del número de vacantes y
el descenso del alumnado». Aun así la realidad cierta es
que, en un centro incompleto con línea única, como por
ejemplo el Attilio Bruschetti, la supresión de un aula supone una condena más radical a corto plazo: la desaparición
de la escuela en pocos años.
Esta desaparición sería poco menos que la crónica de
una muerte anunciada. A pesar de ser el centro en activo
más antiguo de la ciudad (este año cumple ochenta años),
el CEIP Attilio Bruschetti no ha sido objeto de ninguna reforma o remodelación como las que sí que se han producido en otros centros, situación que ha repercutido negativamente en la elección de los padres en un contexto de
distrito escolar único, como el que se aplica en Xàtiva.
Por otra parte, la decisión de suprimir la unidad está fundamentada en la falta de alumnado de tres años en la actualidad a
nivel local. Una solución radical y del todo innecesaria si el
Ayuntamiento de Xàtiva interviniera en el proceso. Haría falta,
tan sólo, que se aplicara una reorganización de la matrícula en
la localidad siguiendo las alegaciones que hace el profesorado
del CEIP y que ha elevado al Consejo Escolar Municipal.
Existen precedentes de intervención similar en otros centros educativos. Al CEIP Jacinto Castanyeda, por ejemplo, se
le cedió alumnado adscrito al Martínez Bellver, además de
subvencionarse el transporte desde Novelé y el de las pedanías, para incrementar su matrícula. La realidad subyacente,
por lo tanto, es que hay suficiente alumnado para que todas las
escuelas públicas puedan continuar la tarea educativa.
La desaparición de la unidad de infantil planteada afectaría a la configuración educativa de Xàtiva, y es del todo
gratuita en la medida que la Conselleria, a pesar de estar
obligada a priorizar el sistema público, continúa manteniendo conciertos educativos en la ciudad. Sólo tiene sentido la concertación cuando no se tienen medios públicos suficientes para escolarizar la población.
Por todo ello, hay alternativa al recorte de oferta escolar de
un centro muy implicado en la vida asociativa del barrio a
través de sus actividades extraescolares y la colaboración con
las instituciones, en particular el Ayuntamiento de Xàtiva.
Por lo que presento la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Mantenir per al curs 2014-2015 la unitat d’infantil assignada durant el curs 2013-2014 al Consell Escolar Municipal.
2. Impulsar, juntament amb el Consell Escolar Municipal de Xàtiva i la col·laboració indispensable de
l’ajuntament de la ciutat, la reordenació del mapa escolar
de la localitat (competència municipal), per tal de garantir
la viabilitat a llarg termini del CEIP Attilio Bruschetti.
Les Corts instan al Consell a:
1. Mantener para el curso 2014-2015 la unidad de infantil asignada durante el curso 2013-2014 al Consejo Escolar
Municipal.
2. Impulsar, junto con el Consejo Escolar Municipal de
Xàtiva y la colaboración indispensable del ayuntamiento de
la ciudad, la reordenación del mapa escolar de la localidad
(competencia municipal), para garantizar la viabilidad a
largo plazo del CEIP Attilio Bruschetti.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Marga Sanz
Les Corts, 2 de enero de 2014
Marga Sanz
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.092
Proposició no de llei sobre l’impartiment de l’assignatura
anomenada cultura popular valenciana o la matèria que
es dissenyarà en idioma valencià, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.248)
Proposición no de ley sobre la impartición de la asignatura llamada cultura popular valenciana o la materia
que se diseñará en idioma valenciano, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.248)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
M.ª Vicenta Crespo Domínguez i Carmen Ninet Peña,
diputada i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent:
M.ª Vicenta Crespo Domínguez y Carmen Ninet Peña,
diputada y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El passat mes de desembre ens vam assabentar que la
consellera pensava introduir una nova assignatura anomenada cultura popular valenciana.
En cas de contemplar-se en el currículum escolar, hauria
de vehicular-se al valencià, llengua pròpia de la Comunitat,
ja que fer-ho en una altra llengua no tindria sentit.
Per això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent
El pasado mes de diciembre nos enteramos que la consellera pensaba introducir una nueva asignatura llamada
cultura popular valenciana.
En caso de contemplarse en el currículo escolar, debería
vehicularse al valenciano, lengua propia de la Comunitat,
ya que hacerlo en otra lengua no tendría sentido.
Por ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la
siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell que:
1. Els continguts de l’assignatura anomenada cultura popular valenciana, o en tot cas la matèria que es dissenyarà,
d’obligat compliment, hauria de ser en idioma valencià.
2. Del compliment d’aquesta resolució s’informe a les
Corts en un termini màxim de tres mesos.
Las Corts Valencianes instan al Consell a que:
1. Los contenidos de la asignatura llamada cultura popular valenciana, o en todo caso la materia que se diseñará, de
obligado cumplimiento, debería ser en idioma valenciano.
2. Del cumplimiento de esta resolución se informe a Les
Corts en un plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 8 de gener de 2014
M.ª Vicenta Crespo Domínguez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 8 de enero de 2014
M.ª Vicenta Crespo Domínguez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la reobertura i la continuïtat
del col·legi major de La Coma, presentada pels grups
parlamentaris Socialista, Compromís i Esquerra Unida
(RE número 74.434)
Proposición no de ley sobre la reapertura y la continuidad del colegio mayor de La Coma, presentada por los
grupos parlamentarios Socialista, Compromís y
Esquerra Unida (RE número 74.434)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan Soto Ramírez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista; Mònica Oltra
i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís i Esther López Barceló i Rosario Margarita Sanz
Alonso, diputada i sindica del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei següent:
Juan Soto Ramírez y Carmen Ninet Peña, diputado y
portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista; Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís y Esther López Barceló y Rosario Margarita Sanz Alonso, diputada y sindica del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con el artículo
161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria
d’Educació, Formació i Ocupació, va decidir no renovar el
contracte de funcionament i manteniment del col·legi major
de La Coma, tallant, per tant, l’oxigen d’un projecte vital.
La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de
Educación, Formación y Empleo, decidió no renovar el
contrato de funcionamiento y mantenimiento del colegio
mayor de La Coma, cortando, por tanto, el oxígeno de un
proyecto vital.
Este proyecto pionero, con cerca de 20 años de recorrido, ejemplo de excelencia, cooperación y solidaridad, ha
dejado una huella imborrable en La Coma, desde donde sus
alumnos tuvieron siempre una implicación, ayudando con
su conocimiento a mejorar el barrio, luchar contra el absentismo escolar y la exclusión.
Aquest projecte pioner, amb prop de 20 anys de recorregut, exemple d’excel·lència, cooperació i solidaritat, ha deixat una empremta inesborrable a La Coma, des d’on els
seus alumnes van tenir sempre una implicació, ajudant amb
el seu coneixement a millorar el barri, lluitar contra
l’absentisme escolar i l’exclusió.
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.093
A més, la seua tasca no s’ha limitat únicament al barri.
En molts municipis i regions d’Àfrica i d’Amèrica Central
com el Txad, Camerun, el Salvador, Nicaragua o Guatemala, entre d’altres, ha format més de 1.000 líders socials eixits dels moviments socials i universitaris propis i que tornen a treballar en el terreny, desenvolupant projectes
acadèmics i de desenvolupament als seus països.
La crisi no pot esdevenir una coartada que utilitze el govern valencià per tal de laminar els millors projectes i els
millors valors.
Atès l’exposat, presentem la següent:
Además, su tarea no se ha limitado únicamente al barrio.
En muchos municipios y regiones de África y de América
Central como el Chad, Camerún, El Salvador, Nicaragua o
Guatemala, entre otros, ha formado más de 1.000 líderes sociales salidos de los movimientos sociales y universitarios
propios y que vuelven a trabajar en el terreno, desarrollando
proyectos académicos y de desarrollo en sus países.
La crisis no puede pasar a ser una coartada que utilice el
gobierno valenciano para laminar los mejores proyectos y
los mejores valores.
Teniendo en cuento lo expuesto, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a reconsiderar la
seua decisió, reobrir el col·legi major de La Coma i garantir
la continuïtat d’aquest, d’acord amb la filosofia que ha inspirat el desenvolupament del projecte fins al seu tancament,
aportant els recursos necessaris que facen viable el seu funcionament.
Las Corts Valencianes instan al Consell a reconsiderar
su decisión, reabrir el colegio mayor de La Coma y garantizar la continuidad de este, de acuerdo con la filosofía que
ha inspirado el desarrollo del proyecto hasta su cierre,
aportando los recursos necesarios que hagan viable su
funcionamiento.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Mònica Oltra i Jarque
Esther López Barceló
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Mònica Oltra i Jarque
Esther López Barceló
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització de les gestions
amb la propietat del Monestir de la Trinitat amb la finalitat de poder destinar-lo a usos cívics i culturals, articulat amb els espais del Museu Sant Pius V, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
74.661)
Proposición no de ley sobre la realización de las gestiones con la propiedad del Monasterio de la Trinidad con
la finalidad de poder destinarlo a usos cívicos y culturales, articulado con los espacios del Museo San Pío V,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 74.661)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Juan Soto Ramírez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei
següent:
Juan Soto Ramírez y Carmen Ninet Peña, diputado y
portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Després de la situació creada amb l’eixida de les darreres religioses del Monestir de la Trinitat de València, i en
coherència amb la proposta de «desamortització cívica»
presentada per aquest grup parlamentari, considerem pertinent que, des del Consell, s’impulsen les gestions necessàries per a recuperar aquest important espai arquitectònic del
segle xv, declarat bé d’interès cultural, per a usos cívics i
culturals de tota la ciutadania valenciana.
Después de la situación creada con la salida de las últimas religiosas del Monasterio de la Trinidad de Valencia, y
en coherencia con la propuesta de «desamortización cívica» presentada por este grupo parlamentario, consideramos
pertinente que, desde el Consell, se impulsen las gestiones
necesarias para recuperar este importante espacio arquitectónico del siglo xv, declarado bien de interés cultural,
para usos cívicos y culturales de toda la ciudadanía valenciana.
En los últimos diez años, más de cincuenta bienes inmuebles y 2.800 bienes muebles han sido rehabilitados con
el dinero de todos los valencianos a través de subvenciones
públicas de la Generalitat Valenciana, que ha aportado más
de cien millones de euros a estas finalidades patrimoniales
de los bienes de la Iglesia católica, sin contraprestaciones
equilibradas para la ciudadanía y en claro detrimento del
patrimonio civil.
Por eso consideramos que, en justa compensación, debería impulsarse un convenio en virtud del cual la Iglesia
católica compensara a la ciudadanía por las generosísimas
En els últims deu anys, més de cinquanta béns immobles i 2.800 béns mobles han estat rehabilitats amb els diners de tots els valencians a través de subvencions públiques de la Generalitat Valenciana, que ha aportat més de
cent milions d’euros a aquestes finalitats patrimonials dels
béns de l’Església catòlica, sense contraprestacions equilibrades per a la ciutadania i en clar detriment del patrimoni
civil.
Per això considerem que, en justa compensació, hauria
d’impulsar-se un conveni en virtut del qual l’Església catòlica compensara a la ciutadania per les generosíssimes
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.094
aportacions públiques rebudes cedint a la Generalitat Valenciana, a través de donacions, béns que han quedat buits,
sense ús ni funció religiosa, per a poder destinar-los a usos
i serveis públics ciutadans.
A més, la proximitat del Monestir de la Trinitat al Museu Sant Pius V permetria articular espais complementaris
culturals per a les necessitats del museu, en sintonia amb la
proposta del Consell Valencià de Cultura, i evitar usos impropis actuals que ocupen una part del monestir, precisament en el lloc que ocupava la Sala Parpalló abans de traslladar-se al MUVIM.
Atès tot l’anterior, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
aportaciones públicas acogidas cediendo a la Generalitat
Valenciana, a través de donaciones, bienes que han quedado vacíos, sin uso ni función religiosa, para poder destinarlos a usos y servicios públicos ciudadanos.
Además, la proximidad del Monasterio de la Trinidad al
Museo San Pío V permitiría articular espacios complementarios culturales para las necesidades del propio museo, en
sintonía con la propuesta del Consell Valencià de Cultura,
evitando usos impropios actuales que ocupan una parte del
monasterio, precisamente en el lugar que ocupaba la Sala
Parpalló antes de su traslado al MUVIM.
Considerando todo lo anterior, el Grupo Parlamentario
Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
que, per part de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, es realitzen les gestions necessàries amb la propietat
del Monestir de la Trinitat per tal de poder disposar-ne,
mitjançant donació del bé immoble esmentat, en virtut
d’elementals criteris de reciprocitat per les aportacions públiques rebudes per a la rehabilitació dels béns de
l’Església catòlica, amb la finalitat de poder destinar-lo a
usos cívics i culturals, articulat amb els espais del Museu
Sant Pius V. A canvi, la Generalitat Valenciana es compromet a mantenir-lo en perfecte estat de conservació i a facilitar-ne el coneixement i les visites per part de la ciutadania, d’acord amb les obligacions que imposa la normativa
als BIC.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a que, por parte de la Conselleria de Educación, Cultura y
Deporte, se realicen las gestiones necesarias con la propiedad del Monasterio de la Trinidad para poder disponer de
él, mediante donación del citado bien inmueble, en virtud
de elementales criterios de reciprocidad por las aportaciones públicas acogidas para la rehabilitación de los bienes
de la Iglesia católica, con la finalidad de poder destinarlo a
usos cívicos y culturales, articulado con los espacios del
Museo San Pío V. A cambio, la Generalitat Valenciana se
compromete a mantenerlo en perfecto estado de conservación y a facilitar su conocimiento y visitas por parte de la
ciudadanía, de acuerdo con las obligaciones que impone la
normativa a los BIC.
Corts Valencianes, 17 de gener de 2014
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 17 de enero de 2014
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre el finançament del transport
per al CEE Torre-Pinos de Torrent, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.873)
Proposición no de ley sobre la financiación del transporte para el CEE Torre-Pinos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.873)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
respectivament, a l’empara de l’article 160 i següents del
RCV, i amb el coneixement previ del grup, presenten la
proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
síndica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo 160 y siguientes del RCV, y previo conocimiento del grupo, presentan la
siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El col·legi Torre-Pinos de Torrent, malgrat ser un centre
de educació especial (CEE) al qual assisteixen alumnes
amb diversos tipus de discapacitat, no compta amb un servei de transport escolar adaptat als alumnes amb problemes
de mobilitat.
Per aquesta raó, els xiquets que empren cadira de rodes
han hagut de fer ús de l’autobús convencional els darrers
anys, pujant-hi amb l’únic ajut dels seus pares. Tanmateix,
aquests alumnes han complit ja els 11 anys -i en algun cas,
els 13- i aquest sistema de transport ha esdevingut no
només obsolet, sinó un autèntic perill.
El CEE Torre-Pinos rep una subvenció pública per al
transport escolar convencional però es tracta d’una quantia
del tot insuficient per a adaptar els vehicles a les necessitats
dels alumnes discapacitats.
El colegio Torre-Pinos, a pesar de ser un centro de educación especial (CEE) al que asisten alumnos con varios tipos de discapacidad, no cuenta con un servicio de transporte escolar adaptado a los alumnos con problemas de
movilidad.
Por esta razón, los niños que emplean silla de ruedas
han debido hacer uso del autobús convencional los últimos
años, subiendo con la único ayuda de sus padres. Sin embargo, estos alumnos han cumplido ya los 11 años -y en
algún caso, los 13- y este sistema de transporte ha pasado a
ser no solo obsoleto, sino un auténtico peligro.
El CEE Torre-Pinos recibe una subvención pública para
el transporte escolar convencional pero se trata de una
cuantía del todo insuficiente para adaptar los vehículos a
las necesidades de los alumnos discapacitados.
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.095
Desatenent l’imperatiu de millorar els autobusos de les
dues línies que fan la ruta al col·legi, per tal de no discriminar ni segregar els xiquets discapacitats, l’única resposta
que la conselleria ha donat als pares ha estat, però, que ingressen els seus fills en altres col·legis.
Per tot això, presentem la següent:
Desatendiendo el imperativo de mejorar los autobuses
de las dos líneas que hacen la ruta al colegio, para no discriminar ni segregar a los niños discapacitados, la única
respuesta que la conselleria ha dado a los padres ha sido,
sin embargo, que ingresen a sus hijos en otros colegios.
Por todo ello, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a augmentar el finançament del transport per al CEE Torre-Pinos de Torrent
per a aconseguir cobrir la necessitat de comptar-hi amb dos
autobusos adaptats als alumnes amb discapacitats i problemes de mobilitat.
El Consell retrà compte del compliment d’aquesta resolució en un termini màxim de tres mesos des de la seua
aprovació.
Las Corts Valencianes instan al Consell a aumentar la financiación del transporte para el CEE Torre-Pinos para
conseguir cubrir la necesidad de contar con dos autobuses
adaptados a los alumnos con discapacidades y problemas
de movilidad.
El Consell dará cuenta del cumplimiento de esta resolución en un plazo máximo de tres meses desde su aprobación.
Les Corts, 21 de gener de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 21 de enero de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Proposició no de llei sobre la paralització de la implantació de la Universitat Catòlica d’Alacant a Sant Joan i
de la Mare Nostrum University al Campello, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 75.781)
Proposición no de ley sobre la paralización de la implantación de la Universidad Católica de Alicante en
Sant Joan y de la Mare Nostrum University en El Campello, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 75.781)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, diputada
i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari
Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de
llei següent.
Mireia Mollà i Herrera y Mònica Oltra i Jarque,
diputada y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 15 de novembre de 2013 el ple del Consell aprovava
l’Avantprojecte de llei de reconeixement de la universitat
privada Mare Nostrum University, que establirà la seu al
Campello. El centre educatiu té prevista la implantació dels
graus d’infermeria, odontologia, fisioteràpia, medicina, arts
escèniques, educació infantil, educació primària i arqueologia.
Alhora, al desembre de 2013, la Conselleria d’Educació
presentà davant el Consell Interuniversitari de la Comunitat
Valenciana la proposta de reconeixement per a la Universitat Catòlica d’Alacant, amb seu a Sant Joan. Aquest centre
ja ha explicat la voluntat d’oferir al campus de Sant Joan
les titulacions d’infermeria, fisioteràpia, educació primària,
medicina, psicologia, turisme, dret, ciències de l’activitat
física, odontologia i direcció d’empreses i màrqueting.
El 15 de noviembre de 2013 el pleno del Consell aprobaba el Anteproyecto de ley de reconocimiento de la universidad privada Mare Nostrum University, que establecerá
su sede en El Campello. El centro educativo tiene prevista
la implantación de los grados de enfermería, odontología,
fisioterapia, medicina, artes escénicas, educación infantil,
educación primaria y arqueología.
Al mismo tiempo, en diciembre de 2013, la Conselleria
de Educación presentó ante el Consejo Interuniversitario de
la Comunitat Valenciana la propuesta de reconocimiento
para la Universidad Católica de Alicante, con sede en Sant
Joan. Este centro ya ha explicado su voluntad de ofertar en
el campus de Sant Joan las titulaciones de enfermería, fisioterapia, educación primaria, medicina, psicología, turismo, derecho, ciencias de la actividad física, odontología y
dirección de empresas y marketing.
La implantación de estas instituciones universitarias supondría que las comarcas de Alicante pasarían a contar con
cinco universidades: la Universidad de Alicante, la Universidad Miguel Hernández de Elche, el CEU Cardenal Herrera de Elche, más los dos centros señalados. Esta situación
contrasta con la necesidad de racionalizar el mapa de titulaciones universitarias en el territorio valenciano y adecuarlo
al mercado laboral que se propugnaba desde la Conselleria
de Educación y el mismo presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, solo hace unos meses.
La implantació d’aquestes institucions universitàries suposaria que les comarques d’Alacant passarien a comptar
amb cinc universitats: la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández d’Elx, el CEU Cardenal Herrera
d’Elx, més els dos centres assenyalats. Aquesta situació
contrasta amb la necessitat de racionalitzar el mapa de titulacions universitàries al territori valencià i adequar-lo al
mercat laboral que es propugnaven la Conselleria
d’Educació i el mateix president de la Generalitat, Alberto
Fabra, només fa uns mesos.
BOC número 224
05.03.2014
Els rectors de les universitats públiques valencianes
també han alertat d’aquest fet i han assenyalat que l’oferta
d’aquestes dues universitats privades a l’Alacantí comportaria impartir tres graus que en l’actualitat ja estan sobrerepresentats en el sistema públic valencià. De fet, segons els
criteris demogràfics establerts per l’Organització Mundial
de la Salut (OMS) s’aconsella una proporció entre 0,5 i 0,6
facultats per milió d’habitants, de manera que en aquests
moments hi ha entre 13 i 17 facultats de medicina més de
les recomanades a Espanya i, per tant, no s’entén la necessitat que l’UCA i la Mare Nostrum University impartesquen també aquest graus.
En aquest sentit, el Fòrum de la Professió Mèdica ha
exigit recentment la paralització del desenvolupament de
les facultats de medicina als nous campus privats de Sant
Joan d’Alacant, ja que consideren necessari una planificació coherent que adeque la xifra d’alumnes a les necessitats
reals de places MIR als hospitals acreditats.
I és per això que presentem la següent:
Pàg. 45.096
Los rectores de las universidades públicas valencianas
también han alertado de este hecho y han señalado que la
oferta de estas dos universidades privadas en l’Alacantí
conllevaría impartir tres grados que en la actualidad ya
están sobrerrepresentados en el sistema público valenciano.
De hecho, según los criterios demográficos establecidos
por la Organización Mundial de la Salud (OMS) se aconseja una proporción entre 0,5 y 0,6 facultades por millón de
habitantes, de manera que en estos momentos existen entre
13 y 17 facultades de medicina más de las recomendadas
en España y, por tanto, no se entiende la necesidad de que
el UCA y la Mare Nostrum University impartan también
estos grados.
En este sentido, el Foro de la Profesión Médica ha exigido recientemente la paralización del desarrollo de las facultades de medicina en los nuevos campus privados de
Sant Joan d’Alacant, ya que consideran necesario una planificación coherente que adecue la cifra de alumnos a las
necesidades reales de plazas MIR en los hospitales acreditados.
Y es por eso que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a paralitzar la implantació de
la Universitat Catòlica d’Alacant a Sant Joan i de la Mare
Nostrum University al Campello per tal de garantir un
mapa racional de institucions universitàries i títols acadèmics a les comarques d’Alacant i a la resta del territori valencià.
Les Corts instan al Consell a paralizar la implantación
de la Universidad Católica de Alicante en Sant Joan y de la
Mare Nostrum University en El Campello para garantizar
un mapa racional de instituciones universitarias y títulos
académicos en las comarcas de Alicante y en el resto del
territorio valenciano.
Les Corts, 23 de gener de 2014
Mireia Mollà i Herrera
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 23 de enero de 2014
Mireia Mollà i Herrera
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre les actuacions de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a protegir i impulsar els processos d’acreditació de competències professionals, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 75.801)
Proposición no de ley sobre las actuaciones de la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte para respaldar e
impulsar los procesos de acreditación de competencias
profesionales, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 75.801)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària,
sobre el suport de Les Corts a les actuacions de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a protegir i impulsar
els processos d’acreditació de competències professionals.
Jorge Bellver Casaña, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de
presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación
ordinaria sobre el apoyo de Les Corts a las actuaciones de
la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte para respaldar e impulsar los procesos de acreditación de competencias profesionales.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En la situació econòmica en què es troba Espanya, la
formació i capacitació dels professionals és una ferramenta
imprescindible perquè les nostres empreses continuen prosperant. En diversos sectors es dóna la circumstància que les
persones que treballen en alguns sectors no tenen un títol
de competència professional ja que s’han format per vies
no reglades o a través de l’experiència professional.
En la situación económica en la que se encuentra España, la formación y capacitación de los profesionales es
una herramienta imprescindible para que nuestras empresas
sigan prosperando. En diversos sectores se da la circunstancia de que las personas que trabajan en algunos sectores no
tienen un título de competencia profesional ya que se han
formado por vías no regladas o a través de la experiencia
profesional.
Por este motivo, La Generalitat lleva varios años facilitando la obtención de un título a los ciudadanos que no han
Per aquest motiu, La Generalitat fa diversos anys que
facilita l’obtenció d’un títol als ciutadans que no han cursat
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.097
estudis oficials però que per un altre costat sí que han adquirit destreses al llarg de la seua vida professional i compleixen diversos requisits.
Per a això es realitzen convocatòries extraordinàries de
reconeixement professional per a facilitar a tots els valencians la possibilitat d’obtenir un títol oficial.
Per tot el que s’ha dit anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:
cursado estudios oficiales pero que por otro lado sí que han
adquirido destrezas a lo largo de su vida profesional y cumplen diversos requisitos.
Para ello se realizan convocatorias extraordinarias de reconocimiento profesional para facilitar a todos los valencianos la posibilidad de obtener un título oficial.
Por todo cuanto antecede, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts manifesten el suport al Consell de La Generalitat i insten a realitzar convocatòries extraordinàries
d’obtenció de títols de competència professional en els sectors que els sol·liciten per a acreditar l’experiència professional i que compleixen els requisits necessaris per a obtenir els dits títols.
Les Corts manifiestan su apoyo al Consell de La Generalitat e instan a realizar convocatorias extraordinarias de
obtención de títulos de competencia profesional en los sectores que los soliciten para acreditar la experiencia profesional y que cumplen los requisitos necesarios para obtener
dichos títulos.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre el treball que realitzen la Generalitat i els ajuntaments de la Comunitat per a protegir l’art rupestre, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 75.803)
Proposición no de ley sobre el trabajo que realizan la
Generalitat y los ayuntamientos de la Comunitat para
proteger el arte rupestre, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.803)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària,
sobre el suport de les Corts al treball que realitzen la Generalitat i els ajuntaments de la Comunitat per a protegir l’art
rupestre.
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de
presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación
ordinaria sobre el apoyo de Les Corts al trabajo que realizan La Generalitat y los ayuntamientos de la Comunitat
para proteger el arte rupestre.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, declarat patrimoni mundial per la UNESCO l’any 1998,
comprèn abrics amb art rupestre ubicats a la Comunitat Valenciana, Aragó, Catalunya, Castella-la Manxa, Regió de
Múrcia i Andalusia.
La Comunitat Valenciana va tenir un paper important en
aquesta declaració, ja que el 1994 la Generalitat va fer la
primera petició al Ministeri de Cultura per a la declaració
del conjunt d’art llevantí del barranc de la Valltorta com a
patrimoni mundial.
Posteriorment es va convertir en la impulsora i el motor
de la candidatura que es va iniciar centrada en l’art llevantí
i va acabar comprenent tots els estils d’art rupestre que
comparteixen les cavitats i el territori, és a dir, art paleolític, esquemàtic i macroesquemàtic.
A la Comunitat Valenciana i especialment a la zona de
la Valltorta-Gasulla és on es dóna la major concentració
d’abrics d’art rupestre inclosos en aquesta declaració. Cal
destacar que la Comunitat Valenciana alberga quasi el 50 %
del total d’aquestes manifestacions artístiques.
Aquestes pintures constitueixen un exemple únic en el
món de l’art rupestre per la seua qualitat excepcional, per
aportar al coneixement mundial una valuosa informació sobre la transició de les societats productores i recol·lectores
a les agrícoles ramaderes.
El arte rupestre del arco mediterráneo de la Península
Ibérica, declarado patrimonio mundial por la UNESCO en
el año 1998, abarca abrigos con arte rupestre ubicados en la
Comunitat Valenciana, Aragón, Cataluña, Castilla-La Mancha, Región de Murcia y Andalucía.
La Comunitat Valenciana tuvo un papel importante en
esta declaración, ya que en 1994 se realizó desde La Generalitat la primera petición al Ministerio de Cultura para la
declaración del conjunto de arte levantino del Barranc de la
Valltorta como patrimonio mundial.
Posteriormente se convirtió en la impulsora y el motor
de la candidatura que se inició centrada en el arte levantino
y finalizó abarcando todos los estilos de arte rupestre que
comparten las cavidades y el territorio, es decir, arte paleolítico, esquemático y macroesquemático.
En la Comunitat Valenciana y especialmente en la zona
de la Valltorta-Gasulla es donde se da la mayor concentración de abrigos de arte rupestre incluidos en esta declaración. Hay que destacar que la Comunitat Valenciana alberga casi el 50 % del total de estas manifestaciones artísticas.
Estas pinturas constituyen un ejemplo único en el mundo del arte rupestre por su calidad excepcional, por aportar
al conocimiento mundial una valiosa información sobre la
transición de las sociedades productoras y recolectoras a
las agrícolas ganaderas.
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.098
Durant l’any 2013 s’ha commemorat i celebrat amb diverses activitats el XV aniversari de la declaració de l’art
rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica com a
patrimoni mundial
Per tot el que s’ha dit anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:
Durante el año 2013 se ha conmemorado y celebrado
con diversas actividades el XV aniversario de la declaración del arte rupestre del arco mediterráneo de la Península
Ibérica como patrimonio mundial
Por todo cuanto antecede, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a continuar amb la protecció,
la conservació, la posada en valor i també la difusió de la
importància de l’art rupestre de la Comunitat Valenciana,
no sols entre els ciutadans de la Comunitat sinó també amb
projecció a l’exterior.
Les Corts instan al Consell a continuar con la protección, conservación, puesta en valor, así como la difusión de
la importancia del arte rupestre de la Comunitat Valenciana, no sólo entre los ciudadanos de la Comunitat sino también con proyección al exterior.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre l’aplicació del Programa de
prevenció del càncer colorectal en tots els departaments
de salut de la Comunitat Valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.247)
Proposición no de ley sobre la aplicación del Programa
de prevención del cáncer colorectal en todos los departamentos de salud de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número
74.247)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Ignacio Subías Ruiz de Villa i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del
RCV, presenten la proposició no de llei següent.
Ignacio Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes
del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’any 2005, la Conselleria de Sanitat va posar en marxa
en tres departaments de salut un programa de prevenció del
càncer colorectal, dirigit a homes i dones de 50 a 69 anys,
amb el compromís de la seua ampliació progressiva. Actualment, nou anys després, el programa encara no s’ha implantat en altres deu departaments, entre ells, el corresponent a l’Hospital General Universitari de València, a què
corresponen, entre altres, els municipis d’Alaquàs, Paiporta, Picanya, Picassent i Torrent.
Aquesta situació és discriminatòria amb relació al dret
de la ciutadania als serveis sanitaris, molt importants en la
prevenció d’un càncer tan freqüent com el referit.
El año 2005, la Conselleria de Sanidad puso en marcha
en tres departamentos de salud un programa de prevención
del cáncer colorectal, dirigido a hombres y mujeres de 50 a
69 años, con el compromiso de su ampliación progresiva.
Actualmente, nueve años después, el programa todavía no
se ha implantado en otros diez departamentos, entre ellos,
el correspondiente al Hospital General Universitario de Valencia, al que corresponden, entre otros, los municipios de
Alaquàs, Paiporta, Picanya, Picassent i Torrent.
Esta situación es discriminatoria en relación con el derecho de la ciudadanía a los servicios sanitarios, muy importantes en la prevención de un cáncer tan frecuente como el
referido.
El cáncer colorectal, según datos de la Conselleria de
Sanidad (Sistema de información oncológico. Datos provisionales 2009-2010), es en nuestra Comunitat, es sobre el
número total de tumores, el segundo por orden de frecuencia, tanto en hombres (13,6 %) como en mujeres (13,3 %),
por detrás del cáncer de próstata en hombres y de mama en
mujeres.
Durante el período 2009-2010, en la Comunitat Valenciana se diagnosticaron 6.458 casos de cáncer colorectal,
concretamente, 3.823 en hombres y 2.635 en mujeres, con
unas tasas brutas de incidencia respectivas del 75,2 y 51,4
por 100.000 habitantes.
La importancia del cáncer colorectal no sólo se debe a
su frecuencia sino también a sus posibilidades de curación
según su grado de afectación. Así, las posibilidades de curación con un diagnóstico precoz está entre el 80 y 90 %,
muy superior a la que tiene cuando se diagnostica en estadios más avanzados.
El càncer colorectal, segons dades de la Conselleria de
Sanitat (Sistema d’informació oncològic. Dades provisionals 2009-2010), és a la nostra Comunitat, és sobre el nombre total de tumors, el segon per ordre de freqüència, tant
en homes (13,6 %) com en dones (13,3 %), per darrere del
càncer de pròstata en homes i de mama en dones.
Durant el període 2009-2010, a la Comunitat Valenciana
es van diagnosticar 6.458 casos de càncer colorectal, concretament, 3.823 en homes i 2.635 en dones, amb unes taxes brutes d’incidència respectives del 75,2 i 51,4 per
100.000 habitants.
La importància del càncer colorectal no sols és a causa
de la seua freqüència sinó també a les seues possibilitats de
curació segons el seu grau d’afectació. Així, les possibilitats de curació amb un diagnòstic precoç està entre el 80 i
90 %, molt superior a la que té quan es diagnostica en estadis més avançats.
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.099
Per aquestes raons i creient imprescindible que
l’aplicació del programa de prevenció arribe a tota la població, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent
Por estas razones y creyendo imprescindible que la aplicación del programa de prevención llegue a toda la población, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
que la Conselleria de Sanitat:
1. Aplique de forma immediata el Programa de prevenció del càncer colorectal en tots els departaments de salut
de la Comunitat Valenciana, a fi que arribe a tota la població i acabar amb l’actual discriminació de la ciutadania dels
departaments sanitaris on no s’ha implantat.
2. Implante un mecanisme de diagnòstic exprés de manera que, des que es tinga la presumpció de diagnòstic de
càncer de còlon, realitzar les proves necessàries per a la
seua confirmació (colonoscopia) en un temps màxim d’un
mes, com també les seues exploracions complementàries,
base i d’extensió.
3. Implantar, així mateix, els mecanismes per a posar en
marxa les mesures terapèutiques pertinents en un temps inferior als quinze dies des del moment de la confirmació
diagnòstica.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a que la Conselleria de Sanidad:
1. Aplique de forma inmediata el Programa de prevención del cáncer colorectal en todos los departamentos de
salud de la Comunitat Valenciana, con el fin de que llegue
a toda la población y de acabar con la actual discriminación
de la ciudadanía de los departamentos sanitarios donde no
se ha implantado.
2. Implante un mecanismo de diagnóstico exprés de forma que, desde que se tenga la presunción de diagnóstico de
cáncer de colon, realizar las pruebas necesarias para su
confirmación (colonoscopia) en un tiempo máximo de un
mes, así como sus exploraciones complementarias, base y
de extensión.
3. Implantar, así mismo, los mecanismos para poner en
marcha las medidas terapéuticas pertinentes en un tiempo
inferior a los quince días desde el momento de la confirmación diagnóstica.
Corts Valencianes, 8 de gener de 2014
Ignacio Subías Ruiz de Villa
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 8 de enero de 2014
Ignacio Subías Ruiz de Villa
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la redacció d’un projecte
d’hospital auxiliar per a Benissa, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 74.310)
Proposición no de ley sobre la redacción de un proyecto
de hospital auxiliar para Benissa, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 74.310)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Xavier Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles
160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
En els anys 2003 i 2006, i segons declaracions i informacions aparegudes en premsa i en diverses intervencions
en els plens dels ajuntaments de Benissa, Teulada i Calp,
els alcaldes del moment, Juan Bautista Rosselló a Benissa,
José Císcar a Teulada i Javier Morató a Calp, a més del
conseller de Sanitat d’aquells anys, Vicente Rambla, coincidien, igual com la majoria de ciutadans de la Marina
Alta, especialment els del sud, en què calia construir un segon hospital a la comarca de la Marina, més menut que el
de Dénia i que atendria els pacients dels municipis del sud
de la comarca (Calp, Benissa, Teulada, Xaló, Senija, Alcalalí, etc.). El lloc pactat i consensuat per tots era Benissa
per tenir eixida directa a l’AP 7.
Enric Xavier Morera i Català, síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
En los años 2003 y 2006, y según declaraciones e informaciones aparecidas en prensa y en varias intervenciones
en los plenos de los ayuntamientos de Benissa, Teulada y
Calp, los alcaldes del momento, Juan Bautista Rosselló en
Benissa, José Císcar en Teulada y Javier Morató en Calp,
además del conseller de Sanidad de aquellos años, Vicente
Rambla, coincidían, igual como la mayoría de ciudadanos
de la Marina Alta, especialmente los del sur, en que había
que construir un segundo hospital en la comarca de la Marina, más pequeño que el de Dénia y que atendería a los pacientes de los municipios del sur de la comarca (Calp, Benissa, Teulada, Xaló, Senija, Alcalalí, etc.). El lugar
pactado y consensuado por todos era Benissa por tener salida directa a la AP 7.
El mismo alcalde de Benissa incluso habló de la cesión
de un solar al lado de la AP 7 y la N-332, concretamente,
de unos terrenos con una superficie de 100.000 m2 propiedad de la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna. Incluso
dijo, en mayo de 2006, que el anuncio de la construcción
de este hospital lo haría el mismo presidente de la Generalitat del momento, Francisco Camps, en el acto de colocación de la primera piedra del Hospital de Dénia –finalmente y por desgracia de los ciudadanos y ciudadanas que
vivimos y lo sufrimos en la Marina Alta– construido con
dinero público y de gestión privada por la empresa Marina
El mateix alcalde de Benissa, fins i tot, va parlar de la
cessió d’un solar al costat de l’AP 7 i la N-332, concretament, d’uns terrenys amb una superfície de 100.000 m2
propietat de la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna. Fins i
tot va dir, en maig de 2006, que l’anunci de la construcció
d’aquest hospital el faria el mateix president de la Generalitat del moment, Francisco Camps, en l’acte de col·locació
de la primera pedra de l’Hospital de Dénia –finalment i per
desgràcia dels ciutadans i les ciutadanes que vivim i el patim a la Marina Alta– construït amb diners públics i de gestió privada per l’empresa Marina Salut. Aquell anunci no es
BOC número 224
05.03.2014
va arribar a fer mai, però la construcció d’aquest hospital
figurava en el programa electoral del PP de Benissa
d’aquells anys (programa electoral 2003-2007) per a passar
en el següent programa electoral a un centre de salut integral (CSI) (programa electoral 2007-2011).
És de sobra coneguda la situació caòtica i lamentable
que patim els ciutadans de la Marina Alta en matèria sanitària gràcies a la pèssima gestió de l’empresa privada
Marina Salut. A dia de hui, tenim en l’Hospital de Dénia
menys personal sanitari que quan es va inaugurar. També,
en el total dels centres de salut de la comarca, és l’hospital
que més tarda en atendre al servei d’urgències. S’han tancat
diferents serveis d’urgència en alguns centres de salut de la
comarca. Les cues en atenció d’especialitats són de les més
llargues del país. I l’hospital s’ha vist esguitat en molts casos de negligències i denúncies per males pràctiques. Enguany, hem començat l’any amb 16 llits menys que el
2013. S’ha tancat tota una unitat de les existents de medicina interna. A dia de hui, només dos de les quatre plantes de
l’hospital tenen habitacions. Tot això, mentre Marina Salut
l’any 2012 va guanyar 5,7 milions d’euros i l’any 2011 van
ser 4,5 milions els beneficis. A una comarca com la nostra,
amb 190.000 habitants, més de 60.000 al sud de la Marina
Alta, nombre que es multiplica àmpliament als mesos
d’estiu per la gran afluència de turistes que rebem i que
també han de ser atesos, si els cal, mentre hi són.
Moltes han estat les veus de qui hem demanat la rescissió del contracte amb Marina Salut. Nosaltres, la Coalició
Compromís, hem defensat el passat mes de novembre una
proposició no de llei a les Corts Valencianes que demanava
la rescissió del contracte signat amb l’empresa privada que
gestiona la sanitat a la Marina Alta. Aquesta proposició va
obtenir el suport dels grups parlamentaris de l’oposició,
però es va trobar amb la negativa del Partit Popular que anteposava, una vegada més, els interessos d’aquesta empresa
davant dels interessos dels ciutadans de la Marina Alta, a
pesar que 14 ajuntaments de la nostra comarca –entre ells
Benissa– sol·licitàrem rescindir el conveni amb Marina Salut i tornar a la gestió pública dels serveis sanitaris.
En aquesta comissió, la corresponent a sanitat, la nostra
diputada a les Corts, Mònica Oltra va destacar
l’incompliment flagrant del contracte per part de l’empresa
gestora i va exigir als responsables del govern valencià que
actuaren davant d’aquesta situació. Oltra va acusar el PP de
tenir un tracte de favor cap a la concessionària i, per contra,
abandonar, discriminar i trair els habitants de la Marina
Alta en matèria de sanitat. A més, va proposar la possibilitat que els serveis jurídics de la Generalitat Valenciana estudien la possibilitat d’exigir que l’empresa indemnitze
l’administració pública pels incompliments contractuals, a
més d’advertir al Grup Popular que es trobaran al jutjat en
el moment que Compromís detecte que el govern presidit
per Alberto Fabra fa alguna maniobra per cobrir les espatlles a qualsevol empresa que estiga incomplint amb els serveis als valencians.
Fa també no res, el mes de novembre passat, l’exalcalde
de Teulada i actual vicepresident del Consell, José Císcar,
en l’anunci del tancament de RTVV després que l’ERO
aplicat en l’ens públic fóra declarat il·legal, va anunciar
que complir la sentència aplicada costaria 228 milions
d’euros fins a finals d’aquesta legislatura i que amb aquests
Pàg. 45.100
Salud. Aquel anuncio no se llegó a hacer nunca, pero la
construcción de este hospital figuraba en el programa electoral del PP de Benissa de aquellos años (programa electoral 2003-2007) para pasar en el siguiente programa electoral a un centro de salud integral (CSI) (programa electoral
2007-2011).
Es de sobra conocida la situación caótica y lamentable
que sufrimos los ciudadanos de la Marina Alta en materia sanitaria gracias a la pésima gestión de la empresa privada Marina Salud. A día de hoy, tenemos en el Hospital de Dénia
menos personal sanitario que cuando se inauguró. También,
en el total de los centros de salud de la comarca, es el hospital que más tarda en atender en el servicio de urgencias. Se
han cerrado diferentes servicios de urgencia en algunos centros de salud de la comarca. Las colas en atención de especialidades son de las más largas del país. Y el hospital se ha
visto salpicado en muchos casos de negligencias y denuncias
por malas prácticas. Este año hemos empezado el año con 16
camas menos que el 2013. Se ha cerrado toda una unidad de
las existentes de medicina interna. A día de hoy, solo dos de
las cuatro plantas del hospital tienen habitaciones. Todo ello,
mientras Marina Salud en el año 2012 ganó 5,7 millones de
euros y en el año 2011 fueron 4,5 millones los beneficios. En
una comarca como la nuestra, con 190.000 habitantes, más
de 60.000 al sur de la Marina Alta, número que se multiplica
ampliamente en los meses de verano por la gran afluencia de
turistas que recibimos y que también deben ser atendidos, si
lo necesitan, mientras están aquí.
Muchas han sido las voces de quienes hemos pedido la
rescisión del contrato con Marina Salud. Nosotros, la Coalición Compromís, hemos defendido el pasado mes de noviembre una proposición no de ley a las Corts Valencianes
que pedía la rescisión del contrato firmado con la empresa
privada que gestiona la sanidad en la Marina Alta. Esta
proposición obtuvo el apoyo de los grupos parlamentarios
de la oposición, pero se encontró con la negativa del Partido Popular que anteponía, una vez más, los intereses de
esta empresa ante los de los ciudadanos de la Marina Alta,
a pesar de que 14 ayuntamientos de nuestra comarca –entre
ellos Benissa– solicitáramos rescindir el convenio con Marina Salud y volver a la gestión pública de los servicios sanitarios.
En esta comisión, la correspondiente a sanidad, nuestra
diputada en Les Corts, Mònica Oltra destacó el
incumplimiento flagrante del contrato por parte de la empresa gestora y exigió a los responsables del gobierno valenciano que actuaran ante esta situación. Oltra acusó al PP
de tener un trato de favor hacia la concesionaria y, por contra, abandonar, discriminar y traicionar a los habitantes de
la Marina Alta en materia de sanidad. Además, propuso la
posibilidad de que los servicios jurídicos de la Generalitat
Valenciana estudien la posibilidad de exigir que la empresa
indemnice a la administración pública por los incumplimientos contractuales, además de advertir al Grupo Popular
que se encontrarán en el juzgado en el momento en que
Compromís detecte que el gobierno presidido por Alberto
Fabra hace alguna maniobra para guardar las espaldas a
cualquier empresa que esté incumpliendo con los servicios
a los valencianos.
Hace poco también, el mes de noviembre pasado, el
exalcalde de Teulada y actual vicepresidente del Consell,
José Císcar, en el anuncio del cierre de RTVV después de
que el ERE aplicado en el ente público fuera declarado ilegal, anunció que cumplir la sentencia aplicada costaría 228
millones de euros hasta finales de esta legislatura y que con
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.101
diners la Generalitat Valenciana podia construir 57 col·legis
i 60 centres de salut. Vist que, finalment i per desgracia, el
Consell Valencià ha decidit tancar RTVV i destruir la ràdio
i televisió dels valencians, des del Bloc de Benissa – Coalició Compromís volem que l’exalcalde teuladí complesca la
seua paraula i gaste aquests diners que diu que ens hem estalviat els valencians en tancar RTVV en educació i sanitat.
Per la qual cosa demanem la construcció de l’hospital
promès al sud de la comarca.
Motius en tenim de sobra. Si fa uns anys calia, ara més.
Per població donaria servei a 60.000 ciutadans de la Marina
Alta i, alhora, alleugeriria les cues d’especialitats i urgències a l’Hospital de Dénia i altres centres de salut. Per pes
polític, recordem que l’exalcalde de Teulada, José Ciscar,
ara és el vicepresident del Consell i president del PPCV de
les comarques alacantines; l’alcalde de Calp, César Sánchez és diputat a les Corts Valencianes i vicesecretari general del PPCV; i l’alcalde de Benissa, Juan Bautista Rosselló, és diputat de Cultura a la Diputació d’Alacant. I ara
també perquè –i fent cas al president i vicepresident del
Consell– els diners que ens estalviem els valencians amb el
tancament de RTVV els invertirem en sanitat i educació.
També és important assenyalar que el mateix govern del PP
va assegurar que tancar RTVV significava un estalvi de
més de 200 milions d’euros anuals.
este dinero la Generalitat Valenciana podía construir 57 colegios y 60 centros de salud. Dado que, finalmente y por
desgracia, el Consell Valenciano ha decidido cerrar RTVV
y destruir la radio y televisión de los valencianos, desde el
Bloc de Benissa – Coalició Compromís queremos que el
exalcalde de Teulada cumpla su palabra y gaste este dinero
que dice que nos hemos ahorrado los valencianos al cerrar
RTVV en educación y sanidad. Por lo que pedimos la construcción del hospital prometido en el sur de la comarca.
Motivos tenemos de sobra. Si hace unos años hacía falta, ahora más, Por población daría servicio a 60.000 ciudadanos de la Marina Alta y, al mismo tiempo, aligeraría las
colas de especialidades y urgencias en el Hospital de Dénia
y otros centros de salud. Por peso político, recordamos que
el exalcalde de Teulada, José Ciscar, ahora es el vicepresidente del Consell y presidente del PPCV de las comarcas
alicantinas; el alcalde de Calp, César Sánchez es diputado
en las Corts Valencianes y vicesecretario general del PPCV;
y el alcalde de Benissa, Juan Bautista Rosselló, es diputado
de Cultura en la Diputación de Alicante. Y ahora también
porque –y haciendo caso al presidente y vicepresidente del
Consell– el dinero que nos ahorramos los valencianos con
el cierre de RTVV lo invertiremos en sanidad y educación.
También es importante señalar que el mismo gobierno del
PP aseguró que cerrar RTVV significaba un ahorro de más
de 200 millones de euros anuales.
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat
a redactar enguany un projecte d’hospital auxiliar per a Benissa que puga atendre les urgències i les especialitats dels
municipis del sud de la Marina Alta durant totes les èpoques de l’any, segons la població habitual i flotant.
2. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat
a incloure en els pròxims pressuposts de la Generalitat Valenciana de 2015 una quantitat suficient per a construir-lo i
posar-lo en funcionament en el menor temps possible.
1. Las Corts Valencianes instan a la Conselleria de Sanidad
a redactar este año un proyecto de hospital auxiliar para Benissa que pueda atender las urgencias y especialidades de los
municipios del sur de la Marina Alta durante todas las épocas
del año, según la población habitual y flotante.
2. Las Corts Valencianes instan a la Conselleria de Sanidad a incluir en los próximos presupuestos de la Generalitat
Valenciana de 2015 una cantidad suficiente para construirlo
y ponerlo en funcionamiento en el menor tiempo posible.
Les Corts, 10 de gener de 2014
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 10 de enero de 2014
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la paralització del procés de
privatització dels serveis de radiodiagnòstic i medicina
nuclear de l’Hospital Provincial de Castelló, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
74.390)
Proposición no de ley sobre la paralización del proceso
de privatización de los servicios de radiodiagnóstico y
medicina nuclear del Hospital Provincial de Castellón,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.390)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, respectivament, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo
160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El passat novembre va expirar el contracte de privatització de la ressonància magnètica signat amb Eresa a
l’Hospital Provincial de Castelló després de transcórrer els
vuit anys acordats. Aprofitant aquestes circumstàncies, segons ens han informat els propis treballadors del centre sa-
El pasado noviembre expiró el contrato de privatización
de la resonancia magnética firmado con Eresa en el Hospital Provincial de Castellón después de transcurrir los ocho
años acordados. Aprovechando estas circunstancias, según
nos han informado los propios trabajadores del centro sani-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.102
nitari, el nou plec de condicions inclou la privatització de
dos serveis més: el de radiodiagnòstic i el de medicina nuclear.
Segons els informes de la Sindicatura de Comptes va
quedar ben palès que la privatització de serveis resulta ser
una modalitat de gestió molt més cara que la pública, com
es demostra per les dades aportades en l’estudi dels efectes
de la privatització de les ressonàncies magnètiques.
A més, des dels sindicats s’afirma que aquesta privatització comportaria la pèrdua d’almenys cinquanta ocupacions, donat que tot el personal no especialista serà aportat
per la pròpia empresa privada. I finalment si sumem que les
experiències recents han demostrat una reducció en la qualitat dels serveis sanitaris privatitzats, el quadre resultant és
tremendament preocupant.
És per tot això que presenten la següent:
tario, el nuevo pliegue de condiciones incluye la privatización de dos servicios más: el de radiodiagnóstico y el de
medicina nuclear.
Según los informes de la Sindicatura de Comptes quedó
muy patente que la privatización de servicios resulta ser una
modalidad de gestión mucho más cara que la pública, como
se demuestra por los datos aportados en el estudio de los
efectos de la privatización de las resonancias magnéticas.
Además, desde los sindicatos se afirma que esta privatización comportaría la pérdida de por lo menos cincuenta
empleos, dado que todo el personal no especialista será
aportado por la propia empresa privada. Y finalmente si sumamos que las experiencias recientes han demostrado una
reducción en la calidad de los servicios sanitarios privatizados, el cuadro resultante es tremendamente preocupante.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. La paralització del procés de privatització dels serveis
de radiodiagnòstic i medicina nuclear de l’Hospital Provincial de Castelló.
2. Reintegrar en la gestió pública el servei de ressonàncies magnètiques de l’Hospital Provincial de Castelló.
Les Corts instan al Consell a:
1. La paralización del proceso de privatización de los
servicios de radiodiagnóstico y medicina nuclear del Hospital Provincial de Castellón.
2. Reintegrar en la gestión pública el servicio de resonancias magnéticas del Hospital Provincial de Castellón.
Les Corts, 13 de gener de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 13 de enero de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre els beneficis de l’atenció integrada dels malalts crònics complexos i de la incorporació de les infermeres gestores de casos, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 75.790)
Proposición no de ley sobre los beneficios de la atención
integrada de los enfermos crónicos complejos y de la incorporación de las enfermeras gestoras de casos, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.790)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de les Corts, té l’honor de presentar la
proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, sobre
els beneficis de l’atenció integrada dels malalts crònics
complexos i de la incorporació de les infermeres gestores
de casos.
Jorge Bellver Casaña, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre los beneficios de la atención integrada de los enfermos crónicos complejos y de la incorporación de las
enfermeras gestoras de casos.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICION DE MOTIVOS
L’atenció a les malalties cròniques suposa, segons
l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un dels grans
reptes del segle XXI en els països occidentals. En efecte, els
sistemes de salut actuals han de fer front a continus canvis
d’una societat més envellida i amb alta prevalença de malalties cròniques. A més, sorgeix un nou fenomen, la pluripatologia, amb un nombre cada vegada major de persones
que viuen amb múltiples malalties cròniques.
La atención a las enfermedades crónicas supone, según
la Organización Mundial de la Salud (OMS), uno de los
grandes retos del siglo XXI en los países occidentales. En
efecto, los sistemas de salud actuales han de hacer frente a
continuos cambios de una sociedad más envejecida y con
alta prevalencia de enfermedades crónicas. Además, surge
un nuevo fenómeno, la pluripatología, con un número cada
vez mayor de personas que viven con múltiples enfermedades crónicas.
Esta evolución genera nuevas necesidades, diferentes a
las que originaron el diseño de los sistemas sanitarios actuales y de nuestros tradicionales procesos de trabajo. Por lo
tanto, nuestro sistema sanitario ha de adaptarse al nuevo reto
de responder a las necesidades de los pacientes crónicos.
Los enfermos crónicos tienen diferente nivel de complejidad en función del número y gravedad de las patologías
Aquesta evolució genera noves necessitats, diferents de
les que van originar el disseny dels sistemes sanitaris actuals i dels nostres tradicionals processos de treball. Per
tant, el nostre sistema sanitari ha d’adaptar-se al nou repte
de respondre a les necessitats dels pacients crònics.
Els malalts crònics tenen diferent nivell de complexitat
en funció del nombre i gravetat de les patologies presents,
BOC número 224
05.03.2014
del nivell de dependència i altres factors. Entre les estratègies que s’estan desenvolupant per a l’abordatge de la cronicitat en la xarxa sanitària de la Comunitat Valenciana mereix especial menció l’atenció dels casos crònics més
complexos. Es tracta en general de pacients d’edat avançada, amb múltiples malalties cròniques (a vegades en situació de final de vida), alta dependència, necessitat d’ajudes
tècniques, dificultat per al maneig de la polimedicació i les
tecnologies mèdiques en la llar, junt amb factors ambientals
(barreres arquitectòniques), cuidadors sovint amb limitacions per a cuidar i problemes socials afegits.
Pàg. 45.103
Aquests pacients presenten una gran fragilitat clínica,
per la qual cosa són els més vulnerables a la possible fragmentació i a la falta de coordinació dels serveis assistencials. A més, són grans consumidors de recursos i mostren
una utilització reiterada i poc eficient dels dispositius sanitaris i en particular dels més costosos, els hospitals, la qual
cosa pot constituir una amenaça per a la sostenibilitat del
sistema.
Per a abordar adequadament la problemàtica específica
d’aquest col·lectiu de pacients la Conselleria de Sanitat,
després d’un període de pilotatge, està reorganitzant el model d’atenció en diversos departaments de salut i reorientant la pràctica assistencial dels principals agents implicats
(equips d’atenció primària, unitats d’hospital a domicili,
servei d’emergències sanitàries...) cap a la identificació
proactiva de casos, la personalització de l’atenció, la continuïtat informativa i assistencial, i el seguiment programat
del pacient i cuidador en el seu entorn més pròxim, habitualment el seu domicili.
Per a això, entre altres mesures, s’ha incorporat un nou
perfil professional, la infermera gestora de casos (IGC).
Les IGC desenvolupen la seua activitat tant en l’àmbit hospitalari (infermeres gestores de casos hospitalàries) com en
l’àmbit comunitari (infermeres gestores de casos comunitàries). Les seues funcions bàsiques són la busca activa, la
valoració integral, l’elaboració del pla individualitzat
d’intervenció, l’organització i la posada en marxa del pla,
l’organització del seguiment i de la resposta ràpida davant
de canvis d’estat, l’enllaç entre ubicacions assistencials i el
suport a cuidadors.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:
presentes, del nivel de dependencia y otros factores. Entre
las estrategias que se están desarrollando para el abordaje
de la cronicidad en la red sanitaria de la Comunitat Valenciana merece especial mención la atención de los casos crónicos más complejos. Se trata en general de pacientes de
edad avanzada, con múltiples enfermedades crónicas (a veces en situación de final de vida), alta dependencia, necesidad de ayudas técnicas, dificultad para el manejo de la polimedicación y las tecnologías médicas en el hogar, junto
con factores ambientales (barreras arquitectónicas), cuidadores a menudo con limitaciones para cuidar y problemas
sociales añadidos.
Estos pacientes presentan una gran fragilidad clínica,
por lo que son los más vulnerables a la posible fragmentación y a la falta de coordinación de los servicios asistenciales. Además, son grandes consumidores de recursos mostrando una utilización reiterada y poco eficiente de los
dispositivos sanitarios y en particular de los más costosos,
los hospitales, lo que puede constituir una amenaza para la
sostenibilidad del sistema.
Para abordar adecuadamente la problemática específica
de este colectivo de pacientes la Conselleria de Sanidad,
tras un periodo de pilotaje, está reorganizando el modelo de
atención en varios departamentos de salud reorientando la
práctica asistencial de los principales agentes implicados
(equipos de atención primaria, unidades de hospital a domicilio, servicio de emergencias sanitarias...) hacia la identificación proactiva de casos, la personalización de la atención, la continuidad informativa y asistencial, y el
seguimiento programado del paciente y cuidador en su entorno más cercano, habitualmente su domicilio.
Para ello, entre otras medidas, se ha incorporado un
nuevo perfil profesional, la enfermera gestora de casos
(EGC). Las EGC desarrollan su actividad tanto en el ámbito hospitalario (enfermeras gestoras de casos hospitalarias)
como en el ámbito comunitario (enfermeras gestoras de casos comunitarias). Sus funciones básicas son la búsqueda
activa, la valoración integral, elaboración de plan individualizado de intervención, organización y puesta en marcha
del plan, organización del seguimiento y de la respuesta rápida ante cambios de estado, enlace entre ubicaciones asistenciales y apoyo a cuidadores.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden manifestar el seu suport a la posada en pràctica de mesures que, per a la millora de l’atenció
dels pacients crònics d’alta complexitat, s’estan implantant
en el Servei Valencià de Salut.
2. Les Corts insten la Conselleria de Sanitat que continue treballant en la posada en marxa de noves mesures que
suposen una millora per a l’atenció dels pacients crònics
d’alta complexitat i que, al mateix temps, contribuesquen a
l’eficiència del sistema.
1. Les Corts acuerdan manifestar su respaldo a la puesta
en práctica de medidas que, para la mejora de la atención
de los pacientes crónicos de alta complejidad, se están implantando en el Servicio Valenciano de Salud.
2. Les Corts instan a la Conselleria de Sanidad a que
siga trabajando en la puesta en marcha de nuevas medidas
que supongan una mejora para la atención de los pacientes
crónicos de alta complejidad y que, a la vez, contribuyan a
la eficiencia del sistema.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre la certificació de la qualitat
de centres i serveis sanitaris, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 75.791)
Proposición no de ley sobre la certificación de la calidad
de centros y servicios sanitarios, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.791)
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.104
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre la certificació de la qualitat de centres i serveis sanitaris.
Jorge Bellver Casaña, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre
la certificación de la calidad de centros y servicios sanitarios.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Conselleria de Sanitat ha de proporcionar al ciutadà
una assistència sanitària de qualitat, segura, efectiva, eficient i sostenible. No obstant això, i en un context de millora contínua de la qualitat, s’ha d’aspirar a l’excel·lència.
Per això, la Conselleria de Sanitat ha decidit fer un pas més
cap endavant per a garantir l’adquisició i el manteniment
d’una qualitat òptima en tot el nostre sistema sanitari, mitjançant la promoció de la certificació en qualitat de centres
i serveis sanitaris.
Amb la finalitat de poder avançar en la millora contínua
de la qualitat dels nostres centres i serveis sanitaris, s’estan
adoptant mesures dirigides a afavorir-ne l’avaluació per
part de la pròpia Conselleria. Hi destaca la creació d’un registre i una comissió autonòmica de certificació en qualitat
de centres i serveis sanitaris, aquesta última, com a òrgan
tècnic i de col·laboració adscrit a la direcció general competent en matèria de qualitat sanitària. Així mateix, s’està
valorant tècnicament el procediment administratiu per a
l’obtenció dels diferents nivells de certificació en qualitat.
La comissió autonòmica de certificació en qualitat,
s’encarregarà d’establir els criteris de qualitat generals i específics per a cada tipus de centre o servei sanitari. En la
composició, hi està prevista la intervenció d’experts en
qualitat i auditoria sanitària, i també en la matèria específica que es pretenga certificar.
Per obtenir la certificació en qualitat sanitària, els centres i els serveis hauran d’aconseguir els estàndards de
compliment que es fixen per al conjunt d’aquests criteris i
indicadors d’excel·lència, prèviament definits en els manuals que la Conselleria de Sanitat està elaborant en
col·laboració amb experts de les diferents societats científiques.
El procediment per a obtenir la certificació en qualitat
sanitària constarà de dues fases, l’autoavaluació (el propi
centre o servei) i l’avaluació externa (auditors experts) i
podran aconseguir-se, segons la puntuació obtinguda, tres
nivells de certificació: nivell I, nivell II i nivell III, la
vigència dels quals es determinarà reglamentàriament.
La competència en la resolució del procediment de certificació de qualitat correspon a la direcció general amb
competències en matèria de qualitat de la Conselleria de
Sanitat, que en l’actualitat està treballant en el desenvolupament dels mecanismes organitzatius i els esborranys normatius precisos per a la seua implementació.
Pel que s’ha exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:
La Conselleria de Sanidad debe proporcionar al ciudadano una asistencia sanitaria de calidad, segura, efectiva,
eficiente y sostenible. Sin embargo, y en un contexto de
mejora continua de la calidad, debe aspirarse a la excelencia. Por ello, la Conselleria de Sanidad ha decidido dar un
paso más hacia adelante para garantizar la adquisición y el
mantenimiento de una calidad óptima en todo nuestro sistema sanitario, mediante la promoción de la certificación en
calidad de centros y servicios sanitarios.
Con el fin de poder avanzar en la mejora continua de la
calidad de nuestros centros y servicios sanitarios, se están
adoptando medidas dirigidas a favorecer la evaluación de la
misma por parte de la propia Conselleria. Entre ellas destaca la creación de un registro y una comisión autonómica de
certificación en calidad de centros y servicios sanitarios,
ésta última, como órgano técnico y de colaboración adscrito a la dirección general competente en materia de calidad
sanitaria. Así mismo, se está valorando técnicamente el
procedimiento administrativo para la obtención de los diferentes niveles de certificación en calidad.
La comisión autonómica de certificación en calidad, se
encargará de establecer los criterios de calidad generales y
específicos para cada tipo de centro o servicio sanitario. En
su composición, está prevista la intervención de expertos
en calidad y auditoría sanitaria, así como en la materia específica que se pretenda certificar.
Para obtener la certificación en calidad sanitaria, los
centros y servicios deberán alcanzar los estándares de cumplimiento que se fijen para el conjunto de esos criterios e
indicadores de excelencia, previamente definidos en los
manuales que la Conselleria de Sanidad está elaborando en
colaboración con expertos de las distintas sociedades
científicas.
El procedimiento para obtener la certificación en calidad sanitaria constará de dos fases, la autoevaluación (el
propio centro o servicio) y la evaluación externa (auditores
expertos) pudiendo alcanzarse, según la puntuación obtenida, tres niveles de certificación: nivel I, nivel II y nivel III,
cuya vigencia se determinará reglamentariamente.
La competencia en la resolución del procedimiento de
certificación de calidad corresponde a la dirección general
con competencias en materia de calidad de la Conselleria
de Sanidad, que en la actualidad está trabajando en el desarrollo de los mecanismos organizativos y borradores normativos precisos para su implementación.
Por lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario
Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts manifesten el seu suport a les actuacions realitzades pel Consell per tal d’augmentar la qualitat del sistema sanitari valencià i insten la Conselleria de Sanitat a
Les Corts manifiestan su respaldo a las actuaciones realizadas por el Consell para aumentar la calidad del sistema
sanitario valenciano e instan a la Conselleria de Sanidad a
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.105
aprovar el procediment de certificació de la qualitat dels
centres i serveis sanitaris.
aprobar el procedimiento de certificación de la calidad de
centros y servicios sanitarios.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre l’increment de manera urgent de la plantilla del Registre Civil de Castelló de la
Plana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 74.151)
Proposición no de ley sobre el incremento de manera
urgente de la plantilla del Registro Civil de Castellón de
la Plana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 74.151)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, diputada
i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari
Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de
llei següent:
Mireia Mollà i Herrera y Mònica Oltra i Jarque,
diputada y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
A pesar d’haver-se cobert les places vacants existents en
la plantilla del Registre Civil corresponent als pobles adscrits al partit judicial de Castelló, la situació de col·lapse
continua essent igual de greu.
Des de fa anys, està essent habitual que des de primeres
hores de la matinada s’haja de fer cues a la porta dels jutjats de Castelló, perquè qualsevol persona dels municipis
que tenen com a referència aquest registre intente traure un
dels pocs números d’atenció que es donen, tràmits vitals i
imprescindibles com ara la inscripció dels nadons, o els expedients de matrimoni o nacionalitat han de passar-se hores
abans que a les 9.00 s’obre, i tenir sort d’haver estat els
més matiners a fer cua, perquè si no, s’haurà de tornar a
perdre hores de son i fred fent cua per intentar tenir un altre
número. El servei de cita prèvia per internet no dóna tampoc cita.
La plantilla d’aquest registre adscrit al Jutjat de Primera
Instància Número 5 de Castelló és insuficient, i hi ha diversos milers d’expedients de nacionalitat de 2013 per resoldre, i qualsevol tràmit (inscripcions defuncions, naixements, etc.).
Per tot això, es presenta la següent:
A pesar de haberse cubierto las plazas vacantes existentes en la plantilla del Registro Civil correspondiente a los
pueblos adscritos al partido judicial de Castellón, la situación de colapso continúa siendo igual de grave.
Desde hace años, está siendo habitual que desde primeras horas de la madrugada se tenga que hacer colas a la
puerta de los juzgados de Castellón, para que cualquier persona de los municipios que tienen como referencia este registro intente sacar uno de los pocos números de atención
que se dan, trámites vitales e imprescindibles como la inscripción de los recién nacidos, o los expedientes de matrimonio o nacionalidad deben pasarse horas antes de que a
las 9.00 se abre, y tener suerte de haber sido los más madrugadores al hacer cola, porque si no, deberá volver a perder horas de sueño y frío haciendo cola para intentar tener
otro número. El servicio de cita previa por internet no da
tampoco cita.
La plantilla de este registro adscrito al Juzgado de Primera Instancia Número 5 de Castellón es insuficiente, y
hay varios miles de expedientes de nacionalidad de 2013
por resolver, y cualquier trámite (inscripciones defunciones, nacimientos, etc.).
Por todo ello, se presenta, la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓN NO DE LEY
Les Corts insten la Conselleria de Governació i Justícia
a incrementar de manera urgent la plantilla del Registre Civil de Castelló de la Plana.
Les Corts instan a la Conselleria de Gobernación y Justicia a incrementar de manera urgente la plantilla del Registro Civil de Castellón de la Plana.
Corts, 8 de gener de 2014
Mireia Mollà i Herrera
Mònica Oltra i Jarque
Cortes, 8 de enero de 2014
Mireia Mollà i Herrera
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre la idoneïtat de la taxa a les
transaccions financeres com a mitjà per a recaptar fons
per a combatre la pobresa i la desigualtat a Europa,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.240)
Proposición no de ley sobre la idoneidad de la tasa a las
transacciones financieras como medio para recabar fondos para combatir la pobreza y la desigualdad en Europa, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 74.240)
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.106
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Julián López Milla i Francisco Toledo Lobo, diputat i
portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, d’acord
amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei
següent:
Julián López Milla y Francisco Toledo Lobo, diputado y
portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Espanya és un dels 11 països de la Unió Europea que
s’ha compromès a posar en marxa la taxa a les transaccions
financeres (TTF) en data 1 de gener de 2014.
Aquesta taxa, que podria recaptar fins a 5.000 milions
d’euros, recaurà sobre els operadors financers, sobretot en
les operacions més especulatives, amb uns tipus del 0,1 %
en la compravenda d’accions i bons i del 0,01 % en els derivats.
L’ajust pressupostari adoptat per Espanya durant els últims anys ha tingut com a resultat una reducció considerable de les partides destinades a polítiques socials, a la lluita
contra el canvi climàtic i els seus efectes en la població i a
la cooperació al desenvolupament. Aquesta taxa, per tant,
pot ser un mecanisme perquè, amb els seus recursos addicionals, contribuesca a pal·liar els terribles efectes de la crisi sobre la població espanyola més vulnerable i sobre aquella que viu en la pobresa extrema en països en
desenvolupament.
A fi d’avançar en els objectius prevists, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
España es uno de los 11 países de la Unión Europea que
se ha comprometido a poner en marcha la tasa a las transacciones financieras (TTF) a fecha 1 de enero de 2014.
Dicha tasa, que podría recaudar hasta 5.000 millones de
euros, recaerá sobre los operadores financieros, sobre todo
en las operaciones más especulativas, con unos tipos del
0,1 % en la compraventa de acciones y bonos y del 0,01 %
en los derivados.
El ajuste presupuestario que ha sido adoptado por España durante los últimos años ha tenido como resultado una
reducción considerable de las partidas destinadas a políticas sociales, a la lucha contra el cambio climático y sus
efectos en la población y a la cooperación al desarrollo. Dicha tasa, por lo tanto, puede ser un mecanismo para que,
con sus recursos adicionales, contribuya a paliar los terribles efectos de la crisis sobre la población española más
vulnerable y sobre aquella que vive en la pobreza extrema
en países en desarrollo.
A fin de avanzar en los objetivos previstos, el Grupo
Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts ratifiquen la idoneïtat de la taxa a les transaccions financeres (TTF) com a mitjà per a recaptar fons
suficients per a combatre la pobresa i la desigualtat a Europa i als països en desenvolupament, i afavorir l’estabilitat
del sistema financer mundial.
2. Les Corts insten el Consell a dirigir-se al Govern
d’Espanya per instar-lo a implantar, el 2014, aquesta taxa,
tal com va quedar aprovada per 11 països de la Unió Europea entre els quals es troba Espanya.
3. Les Corts insten el Consell a dirigir-se al Govern
d’Espanya perquè garantesca que els fons recaptats amb
aquesta taxa es destinen a la lluita contra les bosses de desigualtat i la pobresa generades a Espanya i a la cooperació
al desenvolupament als països empobrits, tal com han demanat històricament les organitzacions de la societat civil
involucrades en aquest projecte.
4. El Consell donarà compte a les Corts del compliment
d’aquesta resolució en el termini de tres mesos.
1. Les Corts ratifican la idoneidad de la tasa a las transacciones financieras (TTF) como medio para recabar fondos suficientes para combatir la pobreza y la desigualdad
en Europa y en los países en desarrollo, y favorecer la estabilidad del sistema financiero mundial.
2. Les Corts instan al Consell a dirigirse al Gobierno de
España, instándole a implantar, en 2014, dicha tasa, tal
como quedó aprobada por 11 países de la Unión Europea
entre los que se encuentra España.
3. Les Corts instan al Consell a dirigirse al Gobierno de
España para que garantice que los fondos recaudados con
dicha tasa se destinen a la lucha contra las bolsas de desigualdad y la pobreza generadas en España y a la cooperación al desarrollo en los países empobrecidos, tal como han
demandado históricamente las organizaciones de la sociedad civil implicadas en este proyecto.
4. El Consell dará cuenta a Les Corts del cumplimiento
de esta resolución en el plazo de tres meses.
Corts Valencianes, 8 de gener de 2014
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Corts Valencianes, 8 de enero de 2014
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Proposició no de llei sobre l’adopció de les accions necessàries per tal que el Fogasa puga resoldre els expedients pendents de tramitació, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.340)
Proposición no de ley sobre la adopción de las acciones
necesarias para que el Fogasa pueda resolver los expedientes pendientes de tramitación, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.340)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Jordi Serra Ferrer i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socia-
Jordi Serra Ferrer y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.107
lista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent:
Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Fogasa és un organisme autònom, adscrit al Ministeri
d’Ocupació i Seguretat Social, que actua amb personalitat
jurídica i capacitat d’obrar per al compliment dels fins establerts en l’article 33 de l’Estatut dels treballadors.
D’aquesta manera, es converteix en la institució de garantia
dels crèdits salarials front la insolvència de l’ocupador i té
atribuït l’abonament dels salaris i les indemnitzacions que
les empreses no han pogut satisfer per trobar-se en situació
legal d’insolvència o per haver estat declarades en situació
de concurs.
Des de l’inici de la crisi, el Fogasa ha vist incrementat
el volum de feina i ha de donar resposta a un nombre cada
vegada major de treballadors i treballadores. Per contra, el
seu pressupost ha tingut una evolució erràtica i s’ha congelat la plantilla dels seus professionals, fet que repercuteix
negativament en la tramitació d’expedients. Com a exemple, en finalitzar l’exercici 2013 l’oficina provincial de
València ha prescindit de vuit treballadors eventuals que
ocupaven llocs administratius.
Amb aquesta situació el Fogasa es troba col·lapsat i no
pot respondre de forma adequada als objectius que té encomanats, com són donar respostes immediates i garantir les
prestacions que determina la llei. Segons les dades existents, a la Comunitat Valenciana els expedients de resolució
han acumulat una tardança superior als 18 mesos.
Per això el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
El Fogasa es un organismo autónomo, adscrito al Ministerio de Empleo y Seguridad Social, que actúa con personalidad jurídica y capacidad de obrar para el cumplimiento de
los fines establecidos en el artículo 33 del Estatuto de los
trabajadores. De esta manera, se convierte en la institución
de garantía de los créditos salariales frente la insolvencia
del empleador y tiene atribuido el abono de los salarios e
indemnizaciones que las empresas no han podido satisfacer
por encontrarse en situación legal de insolvencia o por haber sido declaradas en situación de concurso.
Desde el inicio de la crisis, el Fogasa ha visto incrementado su volumen de trabajo y tiene que dar respuesta a un
número cada vez mayor de trabajadores y trabajadoras. Por
contra, su presupuesto ha tenido una evolución errática y se
ha congelado la plantilla de sus profesionales, lo que repercute negativamente en la tramitación de expedientes. Como
ejemplo, al finalizar el ejercicio 2013 la oficina provincial
de Valencia ha prescindido de ocho trabajadores eventuales
que ocupaban puestos administrativos.
Con esta situación el Fogasa se encuentra colapsado y
no puede responder de forma adecuada a los objetivos que
tiene encomendados, como son dar respuestas inmediatas y
garantizar las prestaciones que determina la ley. Según los
datos existentes, en la Comunitat Valenciana los expedientes de resolución han acumulado una tardanza superior a
los 18 meses.
Por ello el Grupo Parlamentario Socialista presenta la
siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a adreçar-se al govern central perquè:
a) Adopte, de manera immediata, les accions necessàries per tal que el Fogasa puga resoldre els expedientes
pendents de tramitació i garantir el pagament immediat de
les prestacions a les quals tenen dret els treballadors i les
treballadores d’acord amb la llei.
b) Reforce amb urgència les plantilles existents, atesa la
saturació de casos sense resoldre i amb terminis de resposta
molt superiors a la mitjana nacional.
2. El Consell de la Generalitat retrà compte a aquestes
Corts del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini màxim de tres mesos.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a dirigirse al gobierno central para que:
a) Adopte, de manera inmediata, las acciones necesarias
para que el Fogasa pueda resolver los expedientas
pendientes de tramitación y garantizar el pronto pago de las
prestaciones a las que tienen derecho los trabajadores y trabajadoras de acuerdo con la ley.
b) Refuerce con urgencia las plantillas existentes, teniendo en cuenta la saturación de casos sin resolver y con
plazos de respuesta muy superiores a la media nacional.
2. El Consell de la Generalitat dará cuenta en estas
Corts del grado de cumplimiento de esta resolución en el
plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 13 de gener de 2014
Jordi Serra Ferrer
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 13 de enero de 2014
Jordi Serra Ferrer
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la promoció de
l’autoocupació i l’empreniment femení, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 75.798)
Proposición no de ley sobre la promoción del autoempleo y emprendimiento femenino, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.798)
A LA MESA DELS CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del
Reglament de les Corts, té l’honor de presentar la proposi-
Jorge Bellver Casaña, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presen-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.108
ció no de llei de tramitació ordinària sobre la promoció de
l’autoocupació i l’empreniment femení,
tar la proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre
la promoción del autoempleo y emprendimiento femenino,
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’activitat emprenedora de les dones espanyoles ha estat
històricament inferior a la masculina, almenys pel que fa a
l’activitat econòmica formalitzada. No obstant això, hui en
dia diversos factors econòmics, socials i culturals estan ajudant a revertir aquesta tendència, de manera que cada vegada més les dones espanyoles es plantegen l’opció de
l’empreniment com a alternativa professional.
Enfortir l’autoocupació i l’empreniment femení és una
oportunitat més per a impulsar la igualtat en l’ocupació i,
encara que el progrés social i econòmic ha afavorit
l’increment de la presència femenina en el mercat laboral,
encara continuen existint desigualtats (diferències salarials,
falta de mesures de conciliació, etc.) que han exercit un important paper a l’hora d’influir en les dones per a convertirse en empresàries.
Les dones presenten perfils i necessitats específiques diferenciades en molts casos dels homes, que han de ser tingudes en compte. El repte és oferir solucions i alternatives
perquè les dones puguen emprendre i ho puguen fer en
igualtat de condicions que els homes.
El col·lectiu femení de joves (16-24 anys) és el que major impacte està patint per la falta de treball, amb un
59,97%. Així mateix, el percentatge de dones afiliades al
Règim Especial d’Autònoms és del 34,6 enfront del 65,4 de
barons afiliats.
Davant d’aquesta situació, els emprenedors són una forma en què es pot iniciar una recuperació real de treball i
d’ocupació i per això s’ha iniciat el Programa Dona Empresa, concebut com un programa de suport i ajuda a la dona
emprenedora i innovadora, dissenyat per a donar suport a
les iniciatives de dones amb inquietud emprenedora i amb
una idea o projecte de negoci, tant en l’inici de la seua idea
empresarial, com en la posada en marxa i consolidació a
través de distintes actuacions, que intenten pal·liar, tant
com es puga, les dificultats que puguen plantejar-s’hi.
Per tot el que s’hi ha exposat, atesa la taxa de desocupació en la Comunitat Valenciana i la responsabilitat que té
l’administració de fomentar l’activitat emprenedora impulsant la igualtat en l’ocupació, es realitza la següent:
La actividad emprendedora de las mujeres españolas ha
sido históricamente inferior a la masculina, al menos en lo
que se refiere a la actividad económica formalizada. Sin
embargo, hoy en día diversos factores económicos, sociales
y culturales están ayudando a revertir esta tendencia, de
forma que cada vez más las mujeres españolas se plantean
la opción del emprendimiento como alternativa profesional.
Fortalecer el autoempleo y el emprendimiento femenino
es una oportunidad más para impulsar la igualdad en el empleo y, aunque el progreso social y económico ha favorecido el incremento de la presencia femenina en el mercado
laboral, aún siguen existiendo desigualdades (diferencias
salariales, falta de medidas de conciliación, etc.) que han
desempeñado un importante papel a la hora de influir en las
mujeres para convertirse en empresarias.
Las mujeres presentan perfiles y necesidades específicas
diferenciadas en muchos casos de los hombres, que deben
ser tenidas en cuenta. El reto es ofrecer soluciones y alternativas para que las mujeres puedan emprender y lo puedan
hacer en igualdad de condiciones que los hombres.
El colectivo de jóvenes femenino (16-24 años) es el que
mayor impacto está sufriendo por la falta de trabajo, con un
59,97%. Asimismo, el porcentaje de mujeres afiliadas al
Régimen Especial de Autónomos es del 34,6 frente al 65,4
de varones afiliados.
Ante esta situación, los emprendedores son una forma
en la que se puede iniciar una recuperación real de trabajo
y de empleo y por ello se ha iniciado el Programa Dona
Empresa, concebido como un programa de apoyo y ayuda a
la mujer emprendedora e innovadora, diseñado para apoyar
las iniciativas de mujeres con inquietud emprendedora y
con una idea o proyecto de negocio, tanto en el inicio de su
idea empresarial, como en su puesta en marcha y consolidación a través de distintas actuaciones, que intentan paliar,
en la medida de lo posible, las dificultades que puedan
plantearse.
Por todo lo expuesto, considerando la tasa de paro en la
Comunitat Valenciana y la responsabilidad que tiene la administración de fomentar la actividad emprendedora impulsando la igualdad en el empleo, se realiza la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell a l’adopció
de mesures que impulsen i enfortesquen l’autoocupació femenina, oferint solucions i alternatives perquè les dones
emprenedores en aquest camp es troben en les mateixes
condicions d’igualtat que els hòmens.
2. En aquest sentit, les Corts donen suport a l’aplicació i
el desenvolupament del Programa Dona Empresa,
l’objectiu del qual és la promoció de l’autoocupació de la
dona.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell a la adopción
de medidas que impulsen y fortalezcan el autoempleo femenino, ofreciendo soluciones y alternativas para que las
mujeres emprendedoras en este campo se encuentren en las
mismas condiciones de igualdad que los hombres.
2. En este sentido, Les Corts apoyan la aplicación y desarrollo del Programa Dona Empresa, cuyo objetivo es la
promoción del autoempleo de la mujer.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre la detecció i la prevenció de
les situacions de desprotecció infantil, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 75.800)
Proposición no de ley sobre la detección y prevención de
las situaciones de desprotección infantil, presentada por
el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.800)
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.109
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de les Corts, té l’honor de presentar la
Proposició no de llei següent de tramitació ordinària sobre
les actuacions de la Conselleria de Benestar Social per a
millorar la detecció i la prevenció de les situacions de desprotecció infantil.
Jorge Bellver Casaña, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre las actuaciones de la Conselleria de Bienestar
Social para mejorar la detección y prevención de las situaciones de desprotección infantil.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Conselleria de Benestar Social, en l’àmbit de les
competències que té atribuïdes en matèria de protecció de
menors, ha seguit i segueix desenvolupant accions encaminades a prevenir, evitar i atendre les situacions de risc i de
desemparament en les quals puga trobar-se un menor
d’edat.
Aquest interès a donar suport a totes les actuacions relacionades amb el benestar i la protecció de la infància, queda patent en les diferents actuacions i programes que s’han
impulsat, on destaca especialment en aquest aspecte
l’elaboració de protocols de detecció i abordatge de situacions de desprotecció infantil.
Una matèria tan complexa només pot abastar-se des
d’un correcte coneixement d’aquesta, per això és imprescindible que tots els professionals que mantenen un contacte directe amb els menors i les seves famílies, tinguen coneixement de la importància i la necessitat de detectar les
situacions de desprotecció infantil, i posar a la seva disposició els mecanismes i les eines adequats per a la notificació de tals situacions.
En aquesta línia és coneguda la trajectòria de la Conselleria de Benestar Social, iniciada l’any 2002, que en
col·laboració amb les conselleries competents en matèria de
sanitat, educació i governació, va elaborar procediments i
instruments dirigits als professionals dels àmbits social, sanitari, educatiu i policial.
Totes aquestes actuacions impliquen que el professional
de l’educació, de la sanitat o un membre de la policia, en
tenir indicis d’una possible situació del maltractament o
abús a un menor, a més d’actuar directament en els supòsits
d’urgència, derivant si escau el cas al centre de salut o
l’hospital més proper, remeta i derive la situació a l’Equip
Municipal de Serveis Socials qui és el competent per valorar la situació i determinar-ne la intervenció o no i, si escau, actuar.
En el marc de coordinació interadministrativa i amb la
finalitat d’aprofundir i millorar la intercomunicació entre
tots els agents intervinents i per a l’efectivitat del desenvolupament i l’execució tant del Pla d’intervenció familiar
que desenvolupa l’entitat local amb menors en situació de
risc, com el Pla de protecció del menor que dissenya la Generalitat amb menors dels quals assumeix la guarda o tutela, es va considerar que era convenient l’existència
d’òrgans territorials de coordinació a nivell comunitari en
l’àmbit de la protecció de menors de la Comunitat Valenciana, que implementen i afavoresquen aquests plans en els
diferents àmbits i que permeten que existesca una acció coordinada entre tots els agents socials que coneixen i intervenen amb els menors.
La pròpia Llei de protecció integral de la infància i
l’adolescència de la Comunitat Valenciana recull aquesta
possibilitat, i en l’article 151. 2, assenyala que es constituiran, a nivell local, comarcal o provincial, comissions de
La Conselleria de Bienestar Social, en el ámbito de las
competencias que tiene atribuidas en materia de protección
de menores, ha seguido y sigue desarrollando acciones encaminadas a prevenir, evitar y atender las situaciones de
riesgo y de desamparo en las que pueda encontrarse un menor de edad.
Este interés en apoyar todas las actuaciones relacionadas con el bienestar y la protección de la infancia, queda
patente en las diferentes actuaciones y programas que se
han impulsado, destacando especialmente en este aspecto la
elaboración de protocolos de detección y abordaje de situaciones de desprotección infantil.
Una materia tan compleja sólo puede abarcarse desde un
correcto conocimiento de la misma, por ello es imprescindible que todos los profesionales que mantienen un contacto directo con los menores y sus familias, tengan
conocimiento de la importancia y la necesidad de detectar
las situaciones de desprotección infantil, poniéndoles a su
disposición los mecanismos y las herramientas adecuados
para la notificación de tales situaciones.
En esta línea es conocida la trayectoria de la Conselleria
de Bienestar Social, iniciada en el año 2002, que en colaboración con las conselleries competentes en materia de sanidad, educación y gobernación, elaboró procedimientos e
instrumentos dirigidos a los profesionales de los ámbitos
social, sanitario, educativo y policial.
Todas estas actuaciones implican que el profesional de
la educación, de la sanidad o un miembro de la policía, al
tener indicios de una posible situación del maltrato o abuso
a un menor, además de actuar directamente en los supuestos de urgencia, derivando si procede el caso al centro de
salud u hospital más próximo, remita y derive la situación
al Equipo Municipal de Servicios Sociales quien es el competente para valorar la situación y determinar su intervención o no y, en su caso, actuar.
En el marco de coordinación interadministrativa y con
el fin de profundizar y mejorar la intercomunicación entre
todos los agentes intervinientes y para la efectividad del
desarrollo y ejecución tanto del Plan de intervención familiar que desarrolla la entidad local con menores en situación de riesgo, como el Plan de protección del menor que
diseña la Generalitat con menores cuya guarda o tutela asume ésta, se consideró que era conveniente la existencia de
órganos territoriales de coordinación a nivel comunitario en
el ámbito de la protección de menores de la Comunitat Valenciana, que implementen y favorezcan esos planes en los
diferentes ámbitos y que permitan que exista una acción
coordinada entre todos los agentes sociales que conocen e
intervienen con los menores.
La propia Ley de protección integral de la infancia y la
adolescencia de la Comunitat Valenciana recoge esta posibilidad, y en su artículo 151. 2, señala que se constituirán, a
nivel local, comarcal o provincial, comisiones de trabajo
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.110
treball que es desenvoluparan reglamentàriament, i en les
quals participarà personal dels departaments de sanitat,
educació i acció social, locals i autonòmics.
Per tot això es va aprovar el Decret 62/2012, de 13
d’abril, del Consell, pel qual es regulen els òrgans territorials de coordinació en l’àmbit de la protecció de menors
de la Comunitat Valenciana amb la finalitat de millorar la
coordinació de tots els agents implicats en l’atenció del menor, que contribuesquen i permeten oferir una actuació eficaç en el disseny i l’execució de la intervenció.
Per tot el que s’ha exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:
que se desarrollarán reglamentariamente, y en las que participará personal de los departamentos de sanidad, educación
y acción social, locales y autonómicos.
Por todo ello se aprobó el Decreto 62/2012, de 13 de
abril, del Consell, por el que se regulan los órganos territoriales de coordinación en el ámbito de la protección de menores de la Comunitat Valenciana con la finalidad de mejorar
la coordinación de todos los agentes implicados en la atención del menor, que contribuyan y permitan ofrecer una actuación eficaz en el diseño y ejecución de la intervención.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes acorden donar suport a les polítiques del Consell en totes aquelles actuacions encaminades
a prevenir, evitar i atendre les situacions de risc i de desemparament en les quals pugui trobar-se un menor d’edat.
Així mateix, Les Corts insten el Consell perquè en compliment del que hi ha establert en la Llei de protecció integral de la infància i l’adolescència de la Comunitat Valenciana, impulse amb l’administració local la creació de
comissions de treball de les quals formen part els departaments de sanitat, educació i acció social locals i autonòmics.
Las Corts Valencianes acuerdan respaldar las políticas
del Consell en todas aquellas actuaciones encaminadas a
prevenir, evitar y atender las situaciones de riesgo y de desamparo en las que pueda encontrarse un menor de edad.
Asimismo, Les Corts instan al Consell a que en cumplimiento de lo que establece la Ley de protección integral de la infancia y la adolescencia de la Comunitat Valenciana impulse
con la administración local la creación de comisiones de trabajo de las que formen parte los departamentos de sanidad,
educación y acción social locales y autonómicos.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre l’actualització de la normativa actual en matèria de seguretat de vianants en els passos a nivell amb metro i tramvia, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 75.795)
Proposición no de ley sobre la actualización de la normativa actual en materia de seguridad peatonal en los
pasos a nivel en metro y tranvía, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.795)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, en
què sol·licita l’actualització de la normativa actual en matèria de seguretat de vianants en els passos a nivell amb metro i tramvia.
Jorge Bellver Casaña, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria solicitando la actualización de la normativa actual en
materia de seguridad peatonal en los pasos a nivel en metro
y tranvía.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Grup Parlamentari Popular, coneixedor de les reivindicacions de diversos col·lectius socials, especialment de
caràcter veïnal, i amb la intenció de continuar millorant les
infraestructures que afecten les condicions de vida als nostres municipis, incidim una vegada més en l’aposta que fa
el govern valencià per continuar millorant les infraestructures, i en concret, les ferroviàries.
Les millores en seguretat són un dels objectius primordials de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana; fins i tot
sent així, sempre hi ha riscs inevitables i al mateix temps
noves possibilitats per a millorar les condicions de seguretat.
Des de 1996, que es van aprovar el Decret 37/1996, de 5
de març, del Consell valencià, sobre regulació dels passos a
nivell en les línies de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, i l’Ordre d’1 d’abril de 1996, han canviat de manera
molt significativa els mitjans de caràcter tècnic i tecnològic, igual que la incorporació i el desenvolupament de les
El Grupo Parlamentario Popular, conocedor de las reivindicaciones de diversos colectivos sociales, especialmente de carácter vecinal, y con la intención de continuar mejorando las infraestructuras que afectan a las condiciones de
vida en nuestros municipios, incidimos una vez más en la
apuesta que hace el gobierno valenciano por continuar mejorando las infraestructuras, y en concreto, las ferroviarias.
Las mejoras en seguridad son uno de los objetivos primordiales de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana; aun
siendo así, siempre existen riesgos inevitables y a la vez
nuevas posibilidades para mejorar las condiciones de seguridad.
Desde 1996, que se aprobaron el Decreto 37/1996, de 5
de marzo, del Consell valenciano, sobre regulación de los
pasos a nivel en las líneas de Ferrocarrils de la Generalitat
Valenciana, y la Orden de 1 de abril de 1996, han cambiado
de manera muy significativa los medios de carácter técnico
y tecnológico, al igual que la incorporación y desarrollo de
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.111
noves tecnologies per a desenvolupar sistemes de seguretat
que eviten accidents com el succeït a Paterna el passat 24
de maig.
És innegable l’esforç d’FGV al llarg d’aquests anys per
millorar la seguretat en tots els passos en superfície de Metrovalència i la resta de línies de rodalia, igual que la supressió dels antics passos de nivell per les barreres automàtiques de vianants.
No obstant això, l’esforç inversor de la conselleria ha de
continuar amb l’objectiu d’eliminar en el termini més breu
possible tots els punts difícils i aconseguir eradicar-los de
la Comunitat Valenciana.
És per açò que el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent:
las nuevas tecnologías para desarrollar sistemas de seguridad que eviten accidentes como el sucedido en Paterna el
pasado 24 de mayo.
Es innegable el esfuerzo de FGV a lo largo de estos
años por mejorar la seguridad en todos los pasos en superficie de Metrovalencia y demás líneas de cercanías, al igual
que la supresión de los antiguos pasos de nivel por las barreras automáticas peatonales.
No obstante, el esfuerzo inversor de la conselleria debe
continuar con el objetivo de eliminar en el plazo de tiempo
más breve posible todos los puntos difíciles y conseguir
erradicarlos de la Comunitat Valenciana.
Es por esto por lo que el Grupo Parlamentario Popular
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a assumir l’acord aprovat
per unanimitat pel ple de l’Ajuntament de Paterna al juliol
de 2013, en relació amb la seguretat de vianants en els passos a nivell amb metro i tramvia al pas per la localitat.
2. Les Corts insten el Consell a actualitzar la normativa
actual en matèria de seguretat incorporant-hi les noves tecnologies i desenvolupaments en aquesta matèria.
3. Les Corts insten el Consell que sol·liciten al Govern
d’Espanya l’actualització de la normativa estatal en matèria
de seguretat incorporant-hi les noves tecnologies i desenvolupaments en aquesta matèria.
1. Les Corts instan al Consell a asumir el acuerdo aprobado por unanimidad por el pleno del Ayuntamiento de Paterna en julio de 2013, en relación con la seguridad peatonal en los pasos a nivel en metro y tranvía a su paso por la
localidad.
2. Les Corts instan al Consell a actualizar la normativa
actual en materia de seguridad incorporando las nuevas tecnologías y desarrollos en esta materia.
3. Les Corts instan al Consell a que soliciten al Gobierno de España la actualización de la normativa estatal en
materia de seguridad incorporando las nuevas tecnologías y
desarrollos en esta materia.
Palau dels Borja, 20 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 20 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre la rehabilitació dels immobles que siguen de titularitat pública i es troben a la ciutat de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.237)
Proposición no de ley sobre la rehabilitación de los inmuebles que sean de titularidad pública y se encuentren
en la ciudad de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.237)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
María José Salvador Rubert i Rafael Rubio Martínez,
diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei següent:
María José Salvador Rubert y Rafael Rubio Martínez,
diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La ciutat de Castelló actualment té 20.494 persones aturades segons les dades del SEPO, la qual cosa situa la xifra
d’atur per a la provincià de Castelló en un 29,14 %, que
troba la màxima cruesa en les més de 14.000 famílies que a
Castelló no tenen cap ingrés, segons l’EPA.
Una de les conseqüències més fortes que aquesta crisi té
en la vida de les persones és, sens dubte, la pèrdua de
l’habitatge. L’habitatge constitueix el punt des del que
construïm la nostra vida, i només a l’any 2012, segons
l’estadística del Consell General del Poder Judicial, s’han
produït 101.034 procediments de desallotjament, més coneguts com desnonaments. Per tant, sembla evident que estem
davant d’una situació a la qual l’administració no només no
pot ser indiferent, sinó que ha de posar en marxa tots els
seus mecanismes per tal de protegir la ciutadania, sense
deixar un espai per aprofitar.
La ciudad de Castellón actualmente tiene 20.494 personas paradas según los datos del SEPE, situándose la cifra
de paro para la provincia de Castellón en un 29,14 %, que
encuentra su máxima crudeza en las más de 14.000 familias
que en Castellón no tienen ningún ingreso, según la EPA.
Una de las consecuencias más fuertes que esta crisis tiene en la vida de las personas es, sin duda, la pérdida de la
vivienda. La vivienda constituye el punto desde el que
construimos nuestra vida, y solo en el año 2012, según la
estadística del Consejo General del Poder Judicial, se han
producido 101.034 procedimientos de desalojo, más conocidos como desahucios. Por tanto, parece evidente que estamos ante una situación a la que la administración no solo
no puede ser indiferente, sino que debe poner en marcha todos sus mecanismos para proteger a la ciudadanía, sin dejar
un espacio por aprovechar.
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.112
En aquest context, cal dir que l’administració, i en concret la Generalitat, mitjançant l’Institut Valencià de
l’Habitatge, SA (ara EIGE), té un nombre de pisos que posa
a disposició d’aquelles persones que es troben en una situació d’exclusió social. Població que, per desgràcia, està augmentant en aquests moments.
És per aquests motius i tenint en compte que no es pot
consentir que aquesta entitat tinga en l’actualitat cases tancades a la nostra ciutat perquè necessiten reformes quan hi
ha gent que necessita accedir a aquests habitatges, que el
grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
En este contexto, hay que decir que la administración, y
en concreto la Generalitat, mediante el Instituto Valenciano
de la Vivienda, SA (ahora EIGE), tiene un número de pisos
que pone a disposición de aquellas personas que se encuentren en una situación de exclusión social. Población que,
por desgracia, está aumentando en estos momentos.
Es por estos motivos y teniendo en cuenta que no se
puede consentir que esta entidad tenga en la actualidad casas cerradas en nuestra ciudad porque necesitan reformas
cuando existe gente que precisa acceder a estas viviendas,
que el grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
1. Rehabilitar, al llarg d’aquest any 2014, els immobles
que siguen de titularitat pública i es troben a la ciutat de
Castelló.
2. Augmentar el pressupost per al manteniment i la reforma del patrimoni públic d’habitatge.
3. Traslladar aquest acord als grups municipals de la
ciutat de Castelló i a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Castelló.
Les Corts Valencianas instan al Consell de la Generalitat a:
1. Rehabilitar, a lo largo del presente año 2014, los inmuebles que sean de titularidad pública y se encuentren en
la ciudad de Castellón.
2. Aumentar el presupuesto para el mantenimiento y reforma del patrimonio público de vivienda.
3. Trasladar el presente acuerdo a los grupos municipales de la ciudad de Castellón y a la Plataforma de Afectados por la Hipoteca de Castellón.
Corts Valencianes, 9 de gener de 2014
María José Salvador Rubert
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 9 de enero de 2014
María José Salvador Rubert
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la revisió d’ofici de les resolucions denegatòries atenent el criteri del Ministeri
d’Habitatge per tal de garantir els drets de la ciutadania, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 74.431)
Proposición no de ley sobre la revisión de oficio de las
resoluciones denegatorias atendiendo al criterio del Ministerio de Vivienda para garantizar los derechos de la
ciudadanía, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 74.431)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Francesc Xavier Ferri i Fayos i Juan Ponce i Guardiola,
diputat i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de
llei següent, de tramitació ordinària.
Francesc Xavier Ferri i Fayos y Juan Ponce i Guardiola,
diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley, de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Reial decret llei 20/2012 establia en el seu article 35
que:
«A partir de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei
queden suprimides les ajudes de subsidi de préstecs que
conté el Reial decret 2066/2008, de 12 de desembre, pel
qual es regula el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació
2009-2012. Així mateix, no es reconeixen les sol·licituds
que estiguen en tramitació i que no hagen estat objecte de
concessió per part de la comunitat autònoma.»
Tot i que l’article només fa referència a les ajudes del
Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012, el Ministeri d’Habitatge va transmetre a les comunitats autònomes
un criteri extensiu que afectava les ajudes de plans
d’habitatge anterior. Seguint el criteri del govern central,
algunes administracions com la Generalitat Valenciana van
denegar sol·licituds de renovació de les subsidiacions de
préstecs hipotecaris concedides en el marc de plans
d’habitatge anterior.
El Real decreto ley 20/2012 establecía en su artículo 35
que:
«A partir de la entrada en vigor de este real decreto ley
quedan suprimidas las ayudas de subsidio de préstamos que
contiene el Real decreto 2066/2008, de 12 de diciembre,
por el que se regula el Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012. Asimismo, no se reconocen las solicitudes
que estén en tramitación y que no hayan sido objeto de
concesión por parte de la comunidad autónoma.»
Aunque el artículo solo hace referencia a las ayudas del
Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012, el Ministerio de Vivienda transmitió a las comunidades autónomas un criterio extensivo que afectaba a las ayudas de planes de vivienda anterior. Siguiendo el criterio del gobierno
central, algunas administraciones como la Generalitat Valenciana denegaron solicitudes de renovación de las subsidiaciones de préstamos hipotecarios concedidos en el marco de planes de vivienda anterior.
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.113
L’aplicació d’aquest criteri ja s’ha trobat amb les primeres resolucions judicials que ressalten que la denegació de
les renovacions són contràries a dret ja que vulneren drets
ja reconeguts per la pròpia administració.
En la mateixa línia, la Defensora del Poble ha recomanat a les diferents administracions que canviaren el criteri
d’interpretació de l’article 35 del RDL 20/2012 per a reconèixer les ajudes concedides en el marc de plans anteriors.
És per això que presentem la següent:
La aplicación de este criterio ya se ha encontrado con las
primeras resoluciones judiciales que resaltan que la denegación de las renovaciones son contrarias a derecho ya que vulneran derechos ya reconocidos por la propia administración.
En la misma línea, la Defensora del Pueblo ha recomendado a las diferentes administraciones que cambiaran el
criterio de interpretación del artículo 35 del RDL 20/2012
para reconocer las ayudas concedidas en el marco de planes
anteriores.
Es por eso por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes acorden instar el Consell a
1. Revisar d’ofici les resolucions delegatòries atenent el
criteri erroni del Ministeri d’Habitatge, amb l’objectiu de
garantir els drets de la ciutadania amb relació als plans
d’habitatge anteriors al Pla Estatal d’Habitatge i Rehabilitació 2009-2012.
2. Instar el govern central a modificar la normativa vigent per tal de garantir l’exercici de drets reconeguts per
l’administració, com ara el de renovació de les subsidiacions hipotecàries.
3. Retre compte a les Corts sobre el compliment
d’aquesta resolució com a màxim als tres mesos de
l’aprovació d’aquesta.
Las Corts Valencianes acuerdan instar al Consell a
1. Revisar de oficio las resoluciones delegatorias atendiendo al criterio erróneo del Ministerio de Vivienda, con
el objetivo de garantizar los derechos de la ciudadanía con
relación a los planes de vivienda anteriores al Plan Estatal
de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012.
2. Instar al gobierno central a modificar la normativa vigente para garantizar el ejercicio de derechos reconocidos
por la administración, como el de renovación de las subsidiaciones hipotecarias.
3. Dar cuenta a Les Corts sobre el cumplimiento de esta
resolución como máximo a los tres meses de la aprobación
de la misma.
Les Corts, 13 de gener de 2014
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Juan Ponce i Guardiola
Les Corts, 13 de enero de 2014
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Juan Ponce i Guardiola
Proposició no de llei sobre el rebuig al contingut de
l’actual esborrany de Pla hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 74.639)
Proposición no de ley sobre el rechazo al contenido del
actual borrador de Plan hidrológico de cuenca de la demarcación hidrográfica del Júcar, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 74.639)
A LA MESA DE LES CORTS
A MESA DE LES CORTS
Juan I. Ponce Guardiola, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Compromís d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent de tramitació ordinària.
Juan I. Ponce Guardiola, portavoz adjunto del Grupo
Parlamentario Compromís de acuerdo con lo dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente
proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 7 d’agost de 2013 es va publicar en el BOE l’anunci
de l’obertura del període de sis mesos de consulta pública
del Projecte de pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, amb la documentació corresponent accessible a través de la plana web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Aquesta consulta pública s’emmarca dins
del procés d’elaboració d’implementació de la Directiva
marc de l’aigua, que estableix els objectius, els principis i
el marc de planificació de la política europea en matèria
d’aigües. Aquesta norma estableix que l’objectiu a assolir
per la política de l’aigua en tots els estats membre de la
Unió Europea és la protecció de les masses d’aigua superficials i subterrànies europees que, entre d’altres, previnga
tot deteriorament addicional i protegesca i millore l’estat
dels ecosistemes aquàtics i, respecte a les necessitats
d’aigua, dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics, com també,
que promoga un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.
El 7 de agosto de 2013 se publicó en el BOE el anuncio
de la apertura del periodo de seis meses de consulta pública
del Proyecto de plan hidrológico de la demarcación hidrográfica del Júcar, con la documentación correspondiente
accesible a través de la página web de la Confederación Hidrográfica del Júcar. Esta consulta pública se enmarca dentro
del proceso de elaboración de implementación de la Directiva marco del agua, que establece los objetivos, principios y
marco de planificación de la política europea en materia de
aguas. Esta norma establece que el objetivo a lograr por la
política del agua en todos los estados miembro de la Unión
Europea es la protección de las masas de agua superficiales y
subterráneas europeas que, entre otros, prevenga todo deterioro adicional y proteja y mejore el estado de los ecosistemas acuáticos y, respecto a las necesidades de agua, de los
ecosistemas terrestres y zonas húmedas directamente
dependientes de los ecosistemas acuáticos, así como, que
promueva un uso sostenible del agua basado en la protección
a largo plazo de los recursos hídricos disponibles.
BOC número 224
05.03.2014
Per assolir aquests objectius la Directiva estableix un
calendari vinculant de consecució dels objectius de bon estat de les masses d’aigua (com a molt tard, 2015) i
d’elaboració del pla de gestió de conca fluvial, anomenat a
Espanya Pla hidrològic de demarcació hidrogràfica, segons
el qual el Pla hidrològic hauria d’haver estat en vigor en
desembre de 2009, amb un horitzó de vigència de 6 anys,
fins a desembre de 2015. En el cas de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, el procés d’elaboració d’aquest pla
s’ha dilatat en el temps, incomplint els terminis establerts.
Pàg. 45.114
A continuació s’assenyala un conjunt de temes clau resolts de manera insatisfactòria en la proposta del pla.
Para lograr estos objetivos la Directiva establece un calendario vinculante de consecución de los objetivos de
buen estado de las masas de agua (como muy tarde, 2015)
y de elaboración del plan de gestión de cuenca fluvial, denominado en España Plan hidrológico de demarcación hidrográfica, según el cual el Plan hidrológico tendría que
haber estado en vigor en diciembre de 2009, con un horizonte de vigencia de 6 años, hasta diciembre de 2015. En el
caso de la demarcación hidrográfica del Júcar, el proceso
de elaboración de este plan se ha dilatado en el tiempo, incumpliendo los plazos establecidos.
Por lo tanto, el borrador de Plan hidrológico de la demarcación hidrográfica del Júcar, actualmente bajo consulta pública, tiene que respetar los principios y los objetivos
establecidos por la Directiva marco del agua.
El análisis de la documentación sometida a consulta pública fundamenta la conclusión de que el plan propuesto no
aborda adecuadamente ni propone medidas efectivas para
revertir el estado de deterioro de los ecosistemas acuáticos
y las masas de agua que afectan la cuenca hidrográfica del
Júcar, producto de la sobreexplotación cuantitativa y cualitativa de las masas de agua superficiales y subterráneas.
Más bien al contrario, profundiza en la sobreasignación de
derechos privativos de uso de agua muy por encima de los
recursos hídricos disponibles; en la aplicación incorrecta de
los principios de recuperación de los costes de los servicios
del agua y de «quien contamina, paga», y en ausencia de
medidas efectivas para recuperar la salud de los ecosistemas fluviales y las masas de agua de las cuales dependen y
para proteger los usos comunes de éstos, marcando una línea continuista con el Plan hidrológico de cuenca de la
Confederación Hidrográfica del Júcar aprobado en 1998,
bajo cuya cobertura en algunos casos se han otorgado derechos de uso de agua que multiplican varias veces los recursos disponibles y han generado conflictos sociales y territoriales importantes.
A continuación se señala un conjunto de temas clave resueltos de manera insatisfactoria en la propuesta del plan.
Sobreexplotació de la massa d’aigua subterrània de la
Manxa oriental
En règim natural, aquesta massa d’aigua aportava un cabal base estimat entre 320 i 400 hm3/any a la conca mitjana
del Xúquer, al seu pas per la província d’Albacete. La forta
expansió del regadiu en aquesta zona –fins arribar a les
100.000 ha– que es materialitzà a mitjan de la dècada 1980
i finals de la dècada de 1990, va estar basada en
l’explotació intensiva de les aigües subterrànies d’aquest
aqüífer. Com a conseqüència, es va perdre (i en algunes zones, es va invertir) la relació aqüífer-riu i el riu Xúquer ha
perdut, des d’aleshores, una part substancial del seu cabal
base, aproximadament el 20% de la seua aportació anual.
Cal recordar que, en paral·lel amb l’elaboració d’aquest
nou pla, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha reconegut drets d’ús d’aigües subterrànies d’aquest aqüífer per
a regadiu per un volum de 465 hm3/any, amb la cobertura
del Pla hidrològic de 1998.
Malgrat que la documentació tècnica de la proposta del
pla qualifica aquesta massa d’aigua com en mal estat quantitatiu –per descens continuat dels nivells piezomètrics i per
extraccions superiors als seus recursos disponibles–, la normativa del pla proposat assigna als regadius un volum
d’aigua subterrània de 320 hm3/any que abans de 2027 hauran de reduir-se a 260 hm3/any –condicionat a l’existència
de recursos externs–, però que fins a eixa data estan signifi-
Sobreexplotación de la masa de agua subterránea de la
Mancha oriental
En régimen natural, esta masa de agua aportaba un caudal base estimado entre 320 y 400 hm3/año a la cuenca media del Júcar, a su paso por la provincia de Albacete. La
fuerte expansión del regadío en esta zona –hasta llegar a las
100.000 ha–que se materializó a mediados de la década de
1980 y finales de la década de 1990, estuvo basada en la
explotación intensiva de las aguas subterráneas de este
acuífero. Como consecuencia, se perdió (y en algunas zonas, se invirtió) la relación acuífero-río y el río Júcar ha
perdido, desde entonces, una parte sustancial de su caudal
base, aproximadamente el 20% de su aportación anual.
Hay que recordar que, en paralelo con la elaboración de
este nuevo plan, la Confederación Hidrográfica del Júcar
ha reconocido derechos de uso de aguas subterráneas de
este acuífero para regadío por un volumen de 465 hm3/año,
con la cobertura del Plan hidrológico de 1998.
A pesar de que la documentación técnica de la propuesta
del plan califica esta masa de agua como en mal estado cuantitativo –por descenso continuado de los niveles piezométricos y por extracciones superiores a sus recursos disponibles–, la normativa del plan propuesto asigna a los regadíos
un volumen de agua subterránea de 320 hm3/año que antes
de 2027 tendrán que reducirse a 260 hm3/año –condicionado
a la existencia de recursos externos–, pero que hasta esa fe-
Per tant, l’esborrany de Pla hidrològic de la demarcació
hidrogràfica del Xúquer, actualment sota consulta pública,
ha de respectar els principis i els objectius establerts per la
Directiva marc de l’aigua.
L’anàlisi de la documentació sotmesa a consulta pública
fonamenta la conclusió que el pla proposat no aborda adequadament ni proposa mesures efectives per revertir l’estat
de deteriorament dels ecosistemes aquàtics i les masses
d’aigua que afecten la conca hidrogràfica del Xúquer, producte de la sobreexplotació quantitativa i qualitativa de les
masses d’aigua superficials i subterrànies. Més bé al contrari, aprofundeix en la sobreassignació de drets privatius
d’ús d’aigua molt per damunt dels recursos hídrics disponibles; en l’aplicació incorrecta dels principis de recuperació
dels costos dels serveis de l’aigua i de «qui contamina,
paga», i en l’absència de mesures efectives per recuperar la
salut dels ecosistemes fluvials i les masses d’aigua de les
quals depenen i per protegir els usos comuns d’aquests,
marcant una línia continuista amb el Pla hidrològic de conca de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aprovat en
1998, sota la cobertura del qual en alguns casos s’han atorgat drets d’ús d’aigua que multipliquen vàries vegades els
recursos disponibles i han generat conflictes socials i territorials importants.
BOC número 224
05.03.2014
cativament per damunt dels recursos disponibles en règim
alterat, estimats en 261 hm3/any, que ja estan sobreestimats
respecte al recurs disponible en règim natural. D’aquesta
manera es perpetua el deteriorament dels nivells piezomètrics i no sols la sobreexplotació d’aquest aqüífer sinó
també del propi riu Xúquer i de desenes de fonts i ullals,
que no recuperaran les aportacions subterrànies naturals.
Per altra banda, es consoliden com a assignació 80 hm3/any
d’aigües superficials del riu Xúquer des de l’embassament
d’Alarcó per a substituir bombeigs per a regadiu dependents d’aigües subterrànies d’aquest aqüífer, el que suposa
una detracció de 80 hm3/any addicional a la pèrdua de cabal base per la desconnexió de l’aqüífer i del riu susdita.
A més a més, s’estableix una reserva d’aigua superficial
del Xúquer de 65 hm3/any per portar a terme una substitució addicional de bombeigs, subjecta a la disponibilitat de
nous recursos (interns o externs).
El pla proposat aplica una excepció de pròrroga del termini per aconseguir el bon estat quantitatiu d’aquesta massa d’aigua i l’ajorna fins a l’any 2027. El bon estat quantitatiu implica la recuperació dels nivells piezomètrics i de la
connexió natural riu-aqüífer, i també unes extraccions per
sota dels recursos disponibles. Les mesures proposades, explicades en els paràgrafs anteriors, són incompatibles amb
la consecució de l’objectiu susdit, fins i tot, al 2027.
Implementació incompleta dels règims de cabals ecològics als rius i insuficiència dels cabals mínims proposats
Segons la Llei d’aigües, els cabals ecològics són aquells
que mantenen com a mínim la vida piscícola que de manera
natural habitaria o podria habitar en el riu, com també la
vegetació de ribera. El Reglament de planificació hidrològica detalla que el règim de cabals ecològics s’establirà de
manera que permeta mantenir de forma sostenible la funcionalitat i l’estructura dels ecosistemes aquàtics i dels ecosistemes terrestres associats, contribuint a assolir el bon estat o potencial ecològic en rius o aigües de transició. La
instrucció de planificació hidrològica, que desenvolupa
aquest reglament, estableix que el règim de cabals ecològics de les masses d’aigua fluvials haurà d’incloure, al
menys, els següents components: cabals mínims que hauran
de ser superats per mantenir la diversitat i els hàbitats
d’espècies autòctones i la seua connectivitat; cabals màxims que no han de ser superats en la gestió ordinària de
les infraestructures per limitar els cabals circulants i protegir les espècies autòctones vulnerables; distribució temporal dels cabals mínims i màxims per garantir la variabilitat
temporal del règim de cabals ecològics; cabals de crescuda
per garantir el funcionament dels processos ecològics, físicoquímics, geomorfològics i hidrològics naturals i taxa de
canvi, per evitar els efectes ecològics negatius d’una variació brusca dels cabals.
A més a més, la Llei d’aigües estableix que els cabals
ecològics són restriccions prèvies al sistema d’explotació,
és a dir, han de descomptar-se dels recursos existents abans
de realitzar les assignacions i les reserves per als usos privatius de l’aigua.
En el cas de la proposta de pla de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, sols s’hi estableixen els cabals mínims i sols en 36 punts de la xarxa fluvial de la demarcació,
Pàg. 45.115
cha están significativamente por encima de los recursos disponibles en régimen alterado, estimados en 261 hm3/año,
que ya están sobreestimados respecto al recurso disponible
en régimen natural. De este modo se perpetúa el deterioro de
los niveles piezométricos y no sólo la sobreexplotación de
este acuífero sino también del propio río Júcar y de decenas
de fuentes y manantiales, que no recuperarán las aportaciones subterráneas naturales.
Por otro lado, se consolidan como asignación 80
hm3/año de aguas superficiales del río Júcar desde el embalse de Alarcón para sustituir bombeos para regadío
dependientes de aguas subterráneas de este acuífero, lo que
supone una detracción de 80 hm3/año adicional a la pérdida
de caudal base por la desconexión del acuífero y del río
mencionada.
Además, se establece una reserva de agua superficial del
Júcar de 65 hm3/año para llevar a cabo una sustitución adicional de bombeos, sujeta a la disponibilidad de nuevos recursos (internos o externos).
El plan propuesto aplica una excepción de prórroga del
plazo para conseguir el buen estado cuantitativo de esta
masa de agua y lo aplaza hasta el año 2027. El buen estado
cuantitativo implica la recuperación de los niveles piezométricos de la conexión natural río-acuífero, así como
unas extracciones por debajo de los recursos disponibles.
Las medidas propuestas, explicadas en los párrafos anteriores, son incompatibles con la consecución de dicho objetivo, incluso en 2027.
Implementación incompleta de los regímenes de caudales ecológicos en los ríos e insuficiencia de los caudales
mínimos propuestos
Según la Ley de aguas, los caudales ecológicos son aquellos que mantienen como mínimo la vida piscícola que de
manera natural habitaría o podría habitar en el río, así como
la vegetación de ribera. El Reglamento de planificación hidrológica detalla que el régimen de caudales ecológicos se
establecerá de forma que permita mantener de forma sostenible la funcionalidad y la estructura de los ecosistemas acuáticos y de los ecosistemas terrestres asociados, contribuyendo
a lograr el buen estado o potencial ecológico en ríos o aguas
de transición. La instrucción de planificación hidrológica,
que desarrolla este reglamento, establece que el régimen de
caudales ecológicos de las masas de agua fluviales tendrá
que incluir, al menos, los siguientes componentes: caudales
mínimos que tendrán que ser superados para mantener la diversidad y los hábitats de especies autóctonas y su conectividad; caudales máximos que no tienen que ser superados en la
gestión ordinaria de las infraestructuras para limitar los caudales circulantes y proteger las especies autóctonas vulnerables; distribución temporal de los caudales mínimos y máximos para garantizar la variabilidad temporal del régimen de
caudales ecológicos; caudales de crecida para garantizar el
funcionamiento de los procesos ecológicos, físico-químicos,
geomorfológicos e hidrológicos naturales y tasa de cambio,
para evitar los efectos ecológicos negativos de una variación
brusca de los caudales.
Además, la Ley de aguas establece que los caudales
ecológicos son restricciones previas en el sistema de explotación, es decir, tienen que descontarse de los recursos existentes antes de realizar las asignaciones y reservas para los usos
privativos del agua.
En el caso de la propuesta de plan de la demarcación hidrográfica del Júcar, sólo se establecen los caudales mínimos
y sólo en 36 puntos de la red fluvial de la demarcación, que
BOC número 224
05.03.2014
que compta amb més de 300 masses d’aigua tipus riu
(trams fluvials), i en 8 d’aquests 36 punts la implantació
s’ajorna a l’any 2021.
Per altra banda, els cabals mínims proposats en el cas de
la conca del Xúquer són clarament insuficients, ja que en la
majoria dels casos a penes permeten garantir un 30% de
l’hàbitat potencialment útil per a determinades espècies
autòctones de peixos i estan sistemàticament per sota dels
cabals naturals mínims absoluts dels rius en els últims 30
anys. A més a més, en casos com l’establert en el Xúquer
aigües avall d’Antella –1,8 m3/s– no garanteix la connectivitat longitudinal en aquest tram. El cabal establert aigües
avall de l’Assut de Cullera –1,5m3/s– és inferior al 3% de
l’aportació mitjana natural del riu en els últims 30 anys. I
l’exigu cabal establert aigües avall de l’Assut de la Marquesa –0,5 m3/s– condemna a la degradació irreversible
l’estuari del Xúquer. En altres rius més petits, com
l’Albaida o el Magre, els cabals mínims –a banda de ser ínfims, 0,2 m3/s– sols s’estableixen a peu d’infraestructures
de regulació, normalment situades a les conques altes, sense establir cabals mínims en les parts mitjanes o baixes
d’aquests rius, pel que continuaran assecant-se en determinades èpoques de l’any.
Pàg. 45.116
La manca d’avaluació de l’estat de les espècies piscícoles per tal de determinar l’estat ecològic de les masses
d’aigua, juntament amb l’aplicació incompleta del règim de
cabals ecològics i l’escassa ambició ambiental dels cabals
mínims proposats, apunten a la ineficàcia dels cabals ecològics susdits per tal de contribuir a assolir el bon estat o el
potencial ecològic dels rius en la conca fluvial del Xúquer,
en contra d’allò establert en el Reglament de planificació
hidrològica.
cuenta con más de 300 masas de agua tipo río (tramos fluviales), y en 8 de estos 36 puntos la implantación se aplaza
al año 2021.
Por otra parte, los caudales mínimos propuestos en el
caso de la cuenca del Júcar son claramente insuficientes,
puesto que en la mayoría de los casos apenas permiten garantizar un 30% del hábitat potencialmente útil para determinadas especies autóctonas de pescados y están sistemáticamente por debajo de los caudales naturales mínimos
absolutos de los ríos en los últimos 30 años. Además, en
casos como el establecido en el Júcar aguas abajo de Antella –1,8 m3/s– no garantiza la conectividad longitudinal en
este tramo. El caudal establecido aguas abajo del Assut de
Cullera –1,5 m3/s– es inferior al 3% de la aportación media
natural del río en los últimos 30 años. Y el exiguo caudal
establecido aguas abajo del Assut de la Marquesa –0,5
m3/s– condena a la degradación irreversible al estuario del
Júcar. En otros ríos más pequeños, como el Albaida o el
Magro, los caudales mínimos –además de ser ínfimos, 0,2
m3/s– sólo se establecen a pie de infraestructuras de regulación, normalmente situadas en las cuencas altas, sin establecer caudales mínimos en las partes medias o bajas de estos ríos, por lo que continuarán secándose en determinadas
épocas del año.
La carencia de evaluación del estado de las especies
piscícolas para determinar el estado ecológico de las masas
de agua, junto con la aplicación incompleta del régimen de
caudales ecológicos y la escasa ambición ambiental de los
caudales mínimos propuestos, apuntan a la ineficacia de dichos caudales ecológicos para contribuir a lograr el buen
estado o el potencial ecológico de los ríos en la cuenca fluvial del Júcar, en contra de lo establecido en el Reglamento
de planificación hidrológica.
L’Albufera de València: Indefinició d’objectius i insuficiència de recursos, en quantitat i en qualitat
L’Albufera de València és la zona humida emblemàtica
dels valencians i la segona més extensa del litoral mediterrani peninsular. Es tracta d’un ecosistema aquàtic protegit
per la legislació autonòmica, europea i internacional que
constitueix no sols un patrimoni natural, sinó també cultural, històric i socioeconòmic configurats al llarg de segles, i
que des de fa 40 anys es troba en una situació de crisi ambiental i deteriorament ecològic.
La Directiva marc de l’aigua, juntament amb les directives europees de protecció d’hàbitats i d’aus, és una oportunitat per recuperar la seua salut ecològica i la seua revalorització social, cultural, recreativa i estètica. Aquest
ecosistema compta amb els màxims nivells jurídics de protecció ambiental, i per tant, l’objectiu de cara a la política
de l’aigua hauria de ser, abans de tot, contribuir a garantir
la consecució d’unes condicions favorables per a la conservació dels hàbitats i les espècies que caracteritzen aquest
ecosistema únic. En el context de l’aplicació de la Directiva marc de l’aigua al cas de l’Albufera de València, el llac
està designat com a massa d’aigua molt modificada, ja que
els nivells i els cabals que fan de l’Albufera un llac somer
d’aigua dolça no responen a les condicions naturals sinó a
la coevolució d’aquest ecosistema amb els usos del territori
circumdant i del propi llac per part dels éssers humans des
de fa segles. Per tant, l’objectiu a assolir en aplicació de la
Directiva marc de l’aigua és el del bon potencial ecològic,
és a dir, les condicions d’estat ecològic adaptades que desenvolupen el màxim potencial ecològic de l’ecosistema
modificat. Malgrat les figures de protecció ambiental
La Albufera de Valencia: Indefinición de objetivos e insuficiencia de recursos, en cantidad y en calidad
La Albufera de Valencia es la zona húmeda emblemática de los valencianos y la segunda más extensa del litoral
mediterráneo peninsular. Se trata de un ecosistema acuático
protegido por la legislación autonómica, europea e internacional que constituye no sólo un patrimonio natural, sino
también cultural, histórico y socio-económico configurados
a lo largo de siglos, y que desde hace 40 años se encuentra
en una situación de crisis ambiental y deterioro ecológico.
La Directiva marco del agua, junto con las directivas europeas de protección de hábitat y de aves, es una oportunidad para recuperar su salud ecológica y su revalorización
social, cultural, recreativa y estética. Este ecosistema cuenta con los máximos niveles jurídicos de protección ambiental, y por lo tanto, el objetivo de cara a la política del agua
tendría que ser, ante todo, contribuir a garantizar la consecución de unas condiciones favorables para la conservación
de los hábitats y las especies que caracterizan este ecosistema único. En el contexto de la aplicación de la Directiva
marco del agua en el caso de la Albufera de Valencia, el
lago está designado como masa de agua muy modificada,
puesto que los niveles y los caudales que hacen de la Albufera un lago somero de agua dulce no responden a las condiciones naturales sino a la coevolución de este ecosistema
con los usos del territorio circundante y del propio lago por
parte de los seres humanos desde hace siglos. Por lo tanto,
el objetivo a lograr en aplicación de la Directiva marco del
agua es el del buen potencial ecológico, es decir, las condiciones de estado ecológico adaptadas que desarrollen el
máximo potencial ecológico del ecosistema modificado. A
BOC número 224
05.03.2014
d’aquesta massa d’aigua i els requisits de la pròpia Directiva marc de l’aigua, la proposta de pla presentada opta per
ni tan sols abordar quin hauria de ser l’objectiu de qualitat
ecològica i química d’aquest ecosistema, tot posposant la
definició a 2021 o 2027, impedint i dilatant fins l’any 2027
la presa de les mesures necessàries per revertir el greu estat
d’eutrofització i degradació que pateix des de fa dècades
aquest ecosistema. I tot això malgrat que des de fa al
menys 10 anys existeixen estudis científics i informes
d’experts, molts d’ells finançats amb diners públics per
l’administració hidràulica, que caracteritzen el potencial
ecològic que s’hauria d’assolir per garantir la salut d’aquest
ecosistema.
Pàg. 45.117
En l’informe tramés per la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer a la Comissió Europea, de data 29 de desembre
de 2004, clarament s’especificava que per tal aconseguir
unes condicions mínimes per revertir l’actual situació
d’hipereutrofització del llac de l’Albufera era necessària
l’eliminació total de qualsevol abocament incontrolat
d’aigües residuals urbanes i també l’eliminació de
l’aportació directa d’aigües residuals urbanes depurades
amb tractament terciari, i garantir una aportació mínima de
253 hm3/any d’aigua sense fòsfor, com la provinent dels
ullals d’aigües subterrànies, els retorns de rec dels regadius
tradicionals del Xúquer i del Túria i d’aportacions directes
d’aigües del Xúquer i del Túria. Malgrat conèixer-se tota
aquesta informació, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sols contempla uns cabals mínims per a l’Albufera de
167 hm3/any, sense especificar ni garantir la qualitat requerida (absència de fòsfor) de dites aportacions. Aquesta mesura és clarament insuficient tant quantitativament com
qualitativament, i de fet no serveix per garantir que s’eviten
deterioraments addicionals en l’estat ecològic del llac de
l’Albufera, ja que eixos volums són equivalents als que varen arribar a l’Albufera durant l’any més sever de sequera
dels últims 30 anys.
pesar de las figuras de protección ambiental de esta masa
de agua y los requisitos de la propia Directiva marco del
agua, la propuesta de plan presentada opta para ni siquiera
abordar qué tendría que ser el objetivo de calidad ecológica
y química de este ecosistema, posponiendo la definición a
2021 o 2027, impidiendo y dilatando hasta el año 2027 la
toma de las medidas necesarias para revertir el grave estado
de eutrofización y degradación que sufre desde hace décadas este ecosistema. Y todo ello a pesar de que desde hace
al menos 10 años existen estudios científicos e informes de
expertos, muchos de ellos financiados con dinero público
por la administración hidráulica, que caracterizan el potencial ecológico que se tendría que lograr para garantizar la
salud de este ecosistema.
Un elemento central para la recuperación de este ecosistema es la gestión del agua: los volúmenes de agua y la calidad de esta agua. Desde hace más de una década los
científicos han concluido que el elemento estratégico que
condiciona la eutrofización del lago y la pérdida de la biodiversidad acuática es la elevada concentración de fósforo
de las aguas del lago, resultantes de las elevadas concentraciones de fósforo de buena parte de las aguas que llegan al
lago: aguas residuales urbanas (domésticas, industriales y
pluviales) sin depurar y aguas residuales urbanas depuradas, que aunque contando con tratamiento terciario y concentraciones de fósforo muy inferiores a los umbrales máximos requeridos por la legislación vigente, todavía son
demasiado altas para no generar eutrofización en el lago de
la Albufera.
En el informe enviado por la Confederación Hidrográfica
del Júcar a la Comisión Europea, de fecha 29 de diciembre de
2004, claramente se especificaba que para conseguir unas condiciones mínimas para revertir la actual situación de hipereutrofización del lago de la Albufera era necesaria la eliminación
total de cualquier vertido incontrolado de aguas residuales urbanas así como la eliminación de la aportación directa de
aguas residuales urbanas depuradas con tratamiento terciario,
y garantizar una aportación mínima de 253 hm3/año de agua
sin fósforo, como la proveniente de los manantiales de aguas
subterráneas, los retornos de riego de los regadíos tradicionales del Júcar y del Túria y de aportaciones directas de aguas
del Júcar y del Túria. A pesar de conocerse toda esta información, la Confederación Hidrográfica del Júcar sólo contempla
unos caudales mínimos para la Albufera de 167 hm3/año, sin
especificar ni garantizar la calidad requerida (ausencia de fósforo) de dichas aportaciones. Esta medida es claramente insuficiente tanto cuantitativamente como cualitativamente, y de
hecho no sirve para garantizar que se evitaren deterioros adicionales en el estado ecológico del lago de la Albufera, puesto
que esos volúmenes son equivalentes a los que llegaron a la
Albufera durante el año más severo de sequía de los últimos
30 años.
Proveïment d’aigua potable a la Ribera i mal estat químic de les masses d’aigua subterrània utilitzades per a la
seua producció
La contaminació creixent de les masses d’aigua subterrània per nitrats procedents de l’agricultura és un fenomen que des de mitjan de la dècada de 1980 està afectant
els aqüífers de les principals zones d’agricultura intensiva
de la demarcació. Aquest fet es troba estudiat i documentat
per al cas de l’aqüífer de la plana sud de València des de
principis de la dècada de 1990. El Pla hidrològic de 1998
ho reconeixia, encara que no contemplava cap mena de mesura per prevenir, controlar o evitar dit deteriorament de la
Abastecimiento de agua potable en la Ribera y mal estado químico de las masas de agua subterránea utilizadas
para su producción
La contaminación creciente de las masas de agua subterránea por nitratos procedentes de la agricultura es un fenómeno
que desde mediados de la década de 1980 está afectando a los
acuíferos de las principales zonas de agricultura intensiva de
la demarcación. Este hecho se está estudiado y documentado
para el caso del acuífero de la llanura sur de Valencia desde
principios de la década de 1990. El Plan hidrológico de 1998
lo reconocía, aunque no contemplaba ningún tipo de medida
para prevenir, controlar o evitar dicho deterioro de la calidad
Un element central per a la recuperació d’aquest ecosistema és la gestió de l’aigua: els volums d’aigua i la qualitat
d’aquesta aigua. Des de fa més d’una dècada els científics
han conclòs que l’element estratègic que condiciona
l’eutrofització del llac i la pèrdua de la biodiversitat aquàtica és l’elevada concentració de fòsfor de les aigües del llac,
resultants de les elevades concentracions de fòsfor de bona
part de les aigües que arriben al llac: aigües residuals urbanes (domèstiques, industrials i pluvials) sense depurar i
aigües residuals urbanes depurades, que inclús comptant
amb tractament terciari i concentracions de fòsfor molt inferiors als llindars màxims requerits per la legislació vigent, encara són massa altes per no generar eutrofització en
el llac de l’Albufera.
BOC número 224
05.03.2014
qualitat dels recursos hídrics subterranis dels quals depenia
i depèn el proveïment d’aigua de boca de centenars de milers de persones, en desenes de pobles valencians. Tampoc
les autoritats competents en matèria d’agricultura i ordenació del territori no han actuat amb eficàcia per evitar aquesta contaminació difusa.
L’estratègia davant el deteriorament de les fonts de subministrament tradicional d’aigua per a la població ha estat
la seua substitució per fonts alternatives, sense atacar les
causes de dit deteriorament. Així, en el cas dels proveïments de les comarques de la Ribera Alta i Baixa del Xúquer primer s’aposta per un fallit projecte de substitució
amb aigües subterrànies a través d’una bateria de pous en
la Garrofera. Vista la inviabilitat d’aquesta infraestructura,
posterior a la seua construcció, la substitució es plantejà
amb aigües superficials del Xúquer, des de l’embassament
de Tous, i la construcció d’una potabilitzadora amb capacitat de tractament de 31,5 hm 3/any. El Pla hidrològic de
1998 contemplava la possibilitat de permuta d’aigua entre
usuaris de proveïment amb aigües subterrànies i usuaris de
regadiu amb aigües superficials del Xúquer, si la qualitat de
les primeres continuava empitjorant. El pla també senyalava que el cost de l’operació hauria de ser sufragat pels
usuaris del proveïment, els teòrics beneficiaris d’aquesta
operació. L’actual proposta de pla consolida aquesta privatització de facto dels recursos hídrics que comporta
l’aplicació incorrecta del principi de recuperació dels costos de l’aigua, ja que són els usuaris perjudicats per la contaminació de les aigües –que ells no han produït– els que
han de pagar per recuperar la qualitat de l’aigua que utilitzen. En lloc d’aplicar el principi de «qui contamina, paga»,
com exigeix la Directiva marc de l’aigua i la Llei d’aigües,
l’administració hidràulica utilitza el criteri contrari: qui pateix la contaminació, paga.
A més a més, la proposta de pla contempla una assignació
per permuta amb els regants sols per un volum de 10 hm3/any,
front a un ús anual estimat en 22,5 hm3/any en els 13 pobles
afectats, el que implica que els habitants de la Ribera no rebran l’aigua de millor qualitat disponible –actualment, les
aigües del Xúquer a Tous, que en bona part s’envien a València i a l’àrea metropolitana, Sagunt i el Camp de Morverdre–
sinó que hauran de mesclar-la amb aigües subterrànies contaminades, no sols per nitrats sinó també per substàncies tòxiques i perilloses procedents de pesticides, que ja es varen detectar en diversos pobles de la Ribera. Això implica la
necessitat de tractaments de potabilització addicionals que encareixen el rebut de l’aigua potable i van en contra dels requeriments de protecció de les fonts de proveïment humà i
l’assignació de la millor aigua disponible per a aquest ús per
tal de minimitzar els tractaments de potabilització, establerts
per la Directiva marc de l’aigua.
La proposta de pla inclou també uns altres 21,5 hm3/any
com a reserva per als proveïments de la Ribera, però condicionats a la disponibilitat de nous recursos el que, en les
circumstàncies actuals, suposa més una reserva virtual que
real, ja que difícilment es podrà fer efectiva o es farà dependre de transvasaments d’altres demarcacions, amb els
conflictes que això comporta.
Aquesta pretesa «solució» discrimina clarament els proveïments de la Ribera respecte dels de València, Albacete i
Sagunt, que compten amb assignacions directes d’aigües
del Xúquer. Es dóna la paradoxa que València i la seua àrea
metropolitana aconsegueixen 31,5 hm3/any addicionals als
94,5 hm3/any que ja tenien assignats d’aigües del Xúquer,
mentre Albacete i Sagunt, passen a tenir assignacions de 24
Pàg. 45.118
de los recursos hídricos subterráneos de los que dependía y
depende el abastecimiento de agua de boca de centenares de
miles de personas, en decenas de pueblos valencianos. Tampoco las autoridades competentes en materia de agricultura y ordenación del territorio han actuado con eficacia para evitar
esta contaminación difusa.
La estrategia ante el deterioro de las fuentes de suministro
tradicional de agua para la población ha sido su sustitución
por fuentes alternativas, sin atacar las causas de dicho deterioro. Así, en el caso de los abastecimientos de las comarcas de
la Ribera Alta y Baja del Júcar primero se apuesta por un fallido proyecto de sustitución con aguas subterráneas a través de
una batería de pozos en la Garrofera. Vista la inviabilidad de
esta infraestructura, posterior a su construcción, la sustitución
se planteó con aguas superficiales del Júcar, desde el embalse
de Tous, y la construcción de una potabilizadora con capacidad de tratamiento de 31,5 hm3/año. El Plan hidrológico de
1998 contemplaba la posibilidad de permuta de agua entre
usuarios de abastecimiento con aguas subterráneas y
usuarios de regadío con aguas superficiales del Júcar, si la
calidad de las primeras continuaba empeorando. El plan
también señalaba que el coste de la operación tendría que
ser sufragado por los usuarios del abastecimiento, teóricos
beneficiarios de esta operación. La actual propuesta de
plan consolida esta privatización de facto de los recursos
hídricos que comporta la aplicación incorrecta del principio de recuperación de los costes del agua, puesto que son
los usuarios perjudicados por la contaminación de las
aguas –que ellos no han producido– los que tienen que pagar para recuperar la calidad del agua que utilizan. En lugar de aplicar el principio de «quien contamina, paga»,
como exige la Directiva marco del agua y la Ley de
aguas, la administración hidráulica utiliza el criterio contrario: quién sufre la contaminación, paga.
Además, la propuesta de plan contempla una asignación por
permuta con los regantes sólo por un volumen de 10 hm3/año,
frente a un uso anual estimado en 22,5 hm3/año en los 13 pueblos afectados, lo que implica que los habitantes de la Ribera
no recibirán el agua de mejor calidad disponible –actualmente,
las aguas del Júcar en Tous, que en buena parte se envían a Valencia y al área metropolitana, Sagunto y el Camp de Morverdre– sino que tendrán que mezclarla con aguas subterráneas
contaminadas, no sólo por nitratos sino también por sustancias
tóxicas y peligrosas procedentes de pesticidas, que ya se detectaron en varios pueblos de la Ribera. Esto implica la necesidad
de tratamientos de potabilización adicionales que encarecen el
recibo del agua potable y van en contra de los requerimientos
de protección de las fuentes de abastecimiento humano y la
asignación de la mejor agua disponible para este uso para minimizar los tratamientos de potabilización, establecidos por la
Directiva marco del agua.
La propuesta de plan incluye también otros 21,5 hm3/año
como reserva para los abastecimientos de la Ribera, pero condicionados a la disponibilidad de nuevos recursos lo que, en
las circunstancias actuales, supone más una reserva virtual que
real, puesto que difícilmente se podrá hacer efectiva o se hará
depender de trasvases de otras demarcaciones, con los conflictos que ello comporta.
Esta pretendida «solución» discrimina claramente los
abastecimientos de la Ribera respecto de los de Valencia,
Albacete y Sagunto, que cuentan con asignaciones directas
de aguas del Júcar. Se da la paradoja de que Valencia y su
área metropolitana consiguen 31,5 hm3/año adicionales a
los 94,5 hm3/año que ya tenían asignados de aguas del Júcar, mientras que Albacete y Sagunto, pasan a tener asigna-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.119
i 17,1 hm3/any, respectivament, quan en l’anterior pla sols
eren reserves.
Finalment, aquesta proposta de pla –igual que el pla de
1998– no aborda cap mesura per avançar en la solució definitiva i real per als proveïments de la Ribera: la recuperació
dels aqüífers contaminants. El pla sols contempla de manera molt limitada el problema de l’excés de nitrats però no
l’actual contaminació per pesticides. La recuperació
d’aquests aqüífers i el seu bon estat s’ajorna en el cas de
l’aqüífer de la serra de les Agulles a 2027 i el de la plana
sud de València –del qual depèn el gruix dels proveïments
de la Ribera– es queda sense data de recuperació, ja que ni
es planteja assolir-ne la recuperació química per a eixa
data.
ciones de 24 y 17,1 hm3/año, respectivamente, cuando en el
anterior plan sólo eran reservas.
Finalmente, esta propuesta de plan –igual que el plan de
1998– no aborda ninguna medida para avanzar en la solución definitiva y real para los abastecimientos de la Ribera:
la recuperación de los acuíferos contaminantes. El plan
sólo contempla de manera muy limitada el problema del
exceso de nitratos pero no la actual contaminación por pesticidas. La recuperación de estos acuíferos y su buen estado
se aplaza en el caso del acuífero de la sierra de las Agulles
a 2027 y el de la llanura sur de Valencia –del que depende
el grueso de los abastecimientos de la Ribera– se queda sin
fecha de recuperación, puesto que ni se plantea alcanzar su
recuperación química para esa fecha.
El transvasament Xúquer-Vinalopó: de sobrants a excedents
La proposta de pla obri la porta a possibles noves presses d’aigua al Xúquer, aigües amunt de la pressa actual en
l’Assut de la Marquesa (en Cortes de Pallars o Antella) ja
que, a diferència del que establien els articles del Pla hidrològic de 1998, derogats per sentència del Tribunal Suprem, on es parlava de transferir «sobrants», l’actual proposta estableix que es transvasaran «excedents» del Xúquer
cap al Vinalopó, i que allò que es considere «excedent»
serà determinat mitjançant unes normes d’explotació del
sistema d’explotació del Xúquer que s’elaboraran amb posterioritat a l’aprovació del Pla hidrològic de la demarcació,
sense els mecanismes de transparència i participació ciutadana que són exigibles en la planificació hidrològica per la
Directiva marc de l’aigua, però que no estan contemplats
per la legislació estatal en el cas dels processos desenvolupats fora de la tramitació del Pla hidrològic. Cal recordar
que ni els usuaris comuns ni les organitzacions socials, ambientalistes o ciutadanes estan incloses en els òrgans
col·legiats de gestió de la Confederació Hidrogràfica del
Xúquer (com l’Assemblea d’Usuaris o la Junta de Govern)
encarregats d’elaborar dites normes d’explotació.
El trasvase Júcar-Vinalopó: de sobrantes a excedentes
La propuesta de plan abre la puerta a posibles nuevas tomas de agua en el Júcar, aguas arriba de la presa actual en
el Assut de la Marquesa (en Cortes de Pallás o Antella)
puesto que, a diferencia de lo establecido en los artículos
del Plan hidrológico de 1998, derogados por sentencia del
Tribunal Supremo, donde se hablaba de transferir «sobrantes», la actual propuesta establece que se trasvasarán «excedentes» del Júcar hacia el Vinalopó, y que lo que se considere «excedente» será determinado mediante unas normas
de explotación del sistema de explotación del Júcar que se
elaborarán con posterioridad a la aprobación del Plan hidrológico de la demarcación, sin los mecanismos de transparencia y participación ciudadana que son exigibles en la
planificación hidrológica por la Directiva marco del agua,
pero que no están contemplados por la legislación estatal
en el caso de los procesos desarrollados fuera de la tramitación del Plan hidrológico. Hay que recordar que ni los
usuarios comunes ni las organizaciones sociales, ambientalistas o ciudadanas están incluidos en los órganos colegiados de gestión de la Confederación Hidrográfica del Júcar
(como la Asamblea de Usuarios o la Junta de Gobierno) encargados de elaborar dichas normas de explotación.
Los excedentes de un sistema de explotación dependen de
cual sea el horizonte temporal de referencia (puede haber excedentes de recursos regulados en un año determinado, pero
puede no haber si se consideran tres años consecutivos, por la
variabilidad de las aportaciones de recursos hídricos) así como
de cuales sean los elementos de regulación que se consideran
(puede ser que en un embalse no hayan excedentes, pero sí si
se consideran dos embalses conjuntamente). Por otra parte, los
sobrantes se entienden como recursos no utilizables por los
usuarios de la cuenca cedente, es decir, aquellos que se encuentran aguas abajo de la última presa de los usuarios de la
cuenca cedente y que, por lo tanto, no producen afecciones
económicas o ambientales a la cuenca cedente. Esta última ha
sido la lógica que se ha trasladado a la Comisión Europea para
justificar la viabilidad del trasvase Júcar- Vinalopó y que ha
sido asumida por esta institución al cofinanciar la modificación del proyecto, una vez se ha comprobado que cualquier
trasvase aguas arriba de la presa actual generaría afecciones
negativas sobre los caudales ecológicos del Júcar y los de la
Albufera de Valencia.
La propuesta de plan tampoco establece con claridad
que los recursos trasvasados en el Vinalopó tendrán como
destino la clausura de pozos y la sustitución de recursos
subterráneos de los acuíferos en mal estado del Vinalopó
dedicados exclusivamente a la agricultura.
Tal y como figura en la propuesta de plan, en situación
de normalidad, sería jurídicamente posible hacer trasvases
Els excedents d’un sistema d’explotació depenen de
quin siga l’horitzó temporal de referència (pot haver-hi excedents de recursos regulats en un any determinat, però pot
no haver-n’hi si es consideren tres anys consecutius, per la
variabilitat de les aportacions de recursos hídrics) i també
de quins siguen els elements de regulació que es consideren
(pot ser que en un embassament no hi hagen excedents,
però sí si es consideren dos embassaments conjuntament).
Per altra banda, els sobrants s’entenen com els recursos no
utilitzables pels usuaris de la conca cedent, és a dir, aquells
que es troben aigües avall de l’última pressa dels usuaris de
la conca cedent i que, per tant, no produeixen afeccions
econòmiques o ambientals a la conca cedent. Aquesta última ha estat la lògica que s’ha traslladat a la Comissió Europea per justificar la viabilitat del transvasament XúquerVinalopó i que ha estat assumida per aquesta institució al
cofinançar la modificació del projecte, una vegada s’ha
comprovat que qualsevol transvasament aigües amunt de la
pressa actual generaria afeccions negatives sobre els cabals
ecològics del Xúquer i els de l’Albufera de València.
La proposta de pla tampoc no estableix amb claredat
que els recursos transvasats al Vinalopó tindran com a destinació la clausura de pous i la substitució de recursos subterranis dels aqüífers en mal estat del Vinalopó dedicats exclusivament a l’agricultura.
Com figura en la proposta de pla, en situació de normalitat, seria jurídicament possible fer transvasaments
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.120
d’aigua cap a Alacant des de Cortes de Pallars o des
d’Antella, més encara amb la recent modificació de la
Llei d’aigües que permet les transferències d’aigua entre
usuaris de conques diferents mitjançat contractes de cessió de drets d’ús d’aigua, que sols requereixen
l’autorització de la Direcció General de l’Aigua del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que, a
més a més, pot limitar l’assignació de recursos als usuaris
de la conca cedent per tal de garantir l’existència dels
«excedents» transvasables, sense requeriment d’avaluació
ambiental prèvia. Tot això posaria en un clar perill tant
l’Albufera com el propi Xúquer, igual que els regadius de
la Ribera Baixa. A més es contemplen altres 70 hm3/any
com a demandes no ateses al Vinalopó amb recursos propis, el que possibilita nous transvasaments –des del Xúquer o altres rius– o incrementar-ne els prevists.
de agua hacia Alicante desde Cortes de Pallás o desde Antella, más aún con la reciente modificación de la Ley de
aguas que permite las transferencias de agua entre usuarios de cuencas diferentes mediante contratos de cesión de
derechos de uso de agua, que sólo requieren la autorización de la Dirección General del Agua del Ministerio de
Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que,
además, puede limitar la asignación de recursos a los
usuarios de la cuenca cedente para garantizar la existencia
de los «excedentes» tranvasables, sin requerimiento de
evaluación ambiental previa. Todo esto pondría en un claro peligro tanto a la Albufera como al propio Júcar, igual
que los regadíos de la Ribera Baixa. Además se contemplan otros 70 hm3/año como demandas no atendidas en el
Vinalopó con recursos propios, lo que posibilita nuevos
trasvases –desde el Júcar u otros ríos– o incrementar los
previstos.
Repartiment d’aigua per damunt dels recursos existents
actuals i futurs: El paper de l’aigua i la creació del dèficit
hídric
De bell nou, com va ocórrer amb el Pla hidrològic de
1998, en la proposta de pla, sota consulta, s’assignen i reserven volums de recursos hídrics molt per damunt de la
mitjana dels recursos hídrics existents en els últims 30
anys, desequilibri que s’agreujarà en el futur si considerem
les fortes disminucions que es poden esperar en els propers
20 anys com a conseqüència del canvi climàtic. Això porta
a un agreujament dels conflictes entre usuaris, usos i territoris per l’aigua, al mateix temps que incrementa les pressions sobre unes masses d’aigua que ja presenten un estat
de deteriorament molt accentuat, i que amb les mesures
previstes en aquesta proposta de pla, difícilment revertiran
eixa situació de deteriorament.
Aquesta proposta de pla assigna recursos per damunt
dels recursos disponibles –com és el cas de la Manxa oriental–, però no planteja l’adequació dels drets d’ús d’aigua a
les disponibilitats de recursos en cada conca hidrogràfica
sinó que, al contrari, els manté com a reserves que
s’atendran en funció de la disponibilitat futura de recursos,
traslladant al capítol de dèficit hídric un volum de 245
hm3/any de drets reconeguts als sistemes d’explotació del
Xúquer i el Vinalopó, que es pretén atendre amb recursos
externs a la demarcació, a determinar pel Pla hidrològic nacional. La creació d’aquest dèficit hídric és la coartada per
a la construcció de nous transvasaments des d’altres demarcacions, una aposta que enquistarà encara més els conflictes territorials en torn a l’aigua i també la insostenibilitat
que caracteritza l’actual gestió de l’aigua.
Reparto de agua por encima de los recursos existentes
actuales y futuros: El papel del agua de papel y la creación
del déficit hídrico
De nuevo, como ocurrió con el Plan hidrológico de
1998, en la propuesta de plan, bajo consulta, se asignan y
reservan volúmenes de recursos hídricos muy por encima
de la media de los recursos hídricos existentes en los últimos 30 años, desequilibrio que se agravará en el futuro si
consideramos las fuertes disminuciones que se pueden esperar en los próximos 20 años como consecuencia del cambio climático. Esto lleva a un agravamiento de los conflictos entre usuarios, usos y territorios por el agua, al mismo
tiempo que incrementa las presiones sobre unas masas de
agua que ya presentan un estado de deterioro muy acentuado, y que con las medidas previstas en esta propuesta de
plan, difícilmente revertirán esa situación de deterioro.
Esta propuesta de plan asigna recursos por encima de
los recursos disponibles –cómo es el caso de la Mancha
oriental–, pero no plantea la adecuación de los derechos de
uso de agua a las disponibilidades de recursos en cada
cuenca hidrográfica sino que, al contrario, los mantiene
como reservas que se atenderán en función de la disponibilidad futura de recursos, trasladando al capítulo de déficit
hídrico un volumen de 245 hm3/año de derechos reconocidos en los sistemas de explotación del Júcar y el Vinalopó,
que se pretende atender con recursos externos a la demarcación, a determinar por el Plan hidrológico nacional. La
creación de este déficit hídrico es la coartada para la construcción de nuevos trasvases desde otras demarcaciones,
una apuesta que enquistará todavía más los conflictos territoriales en torno al agua así como la insostenibilidad que
caracteriza la actual gestión del agua.
Por todas estas razones se presenta la siguiente
Per totes aquestes raons es presenta la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN:
Les Corts insten el Consell a:
1. Manifestar el seu rebuig al contingut de l’actual esborrany de pla hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, que no resol els principals problemes del Xúquer i torna a repetir els mateixos errors del
pla de 1998, quan es va repartir més aigua de la que n’hi
havia en la conca del riu. Aquest pla, en la redacció actual
no dóna compliment a la Directiva marc de l’aigua que té
com a principal objectiu l’assoliment del bon estat de les
masses d’aigua, rius, aqüífers i zones humides i evitar tot
deteriorament addicional.
Les Corts instan al Consell a:
1. Manifestar su rechazo al contenido del actual borrador de plan hidrológico de cuenca de la demarcación hidrográfica del Júcar, que no resuelve los principales problemas del Júcar y vuelve a repetir los mismos errores del plan
de 1998, cuando se repartió más agua de la que había en la
cuenca del río. Este plan, en su redacción actual no da cumplimiento a la Directiva marco del agua que tiene como
principal objetivo el logro del buen estado de las masas de
agua, ríos, acuíferos y zonas húmedas y evitar todo deterioro adicional.
BOC número 224
05.03.2014
2. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
el nou pla del Xúquer tanque la possibilitat de transvasaments cap al Vinalopó des de qualsevol punt de la conca del
Xúquer diferent de la pressa actual situada a l’Assut de la
Marquesa, i que garantesca que els recursos transferibles seran exclusivament recursos sobrants, és a dir, recursos no regulats aigües avall de l’última pressa d’aigua dels usuaris de
la conca cedent. Aquestes condicions sols es donen en el
punt de l’actual pressa d’aigües del transvasament a l’Assut
de la Marquesa, i és l’únic punt que compta amb el necessari
consens dels regants històrics de la Ribera i de la societat civil de la conca cedent. Aquesta transferència ha de limitar-se
a un màxim de 80 hm3/any i dedicar-se exclusivament a la
substitució d’extraccions per a regadiu en la conca receptora.
3. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
prenga les mesures adients per a la recuperació i la pervivència del Xúquer, per a la qual cosa és imprescindible
una disminució important de les extraccions de l’aqüífer de
la Manxa oriental, actualment sobreexplotat, sense que
aquestes siguen en cap cas superiors als recursos disponibles en règim natural (i per tant, inferiors als 238 hm3/any
de recàrrega natural d’aquest aqüífer). Aquesta disminució
d’extraccions en aquest aqüífer no pot ser compensada amb
detraccions addicionals de cabals superficials del Xúquer ja
que això suposa un impacte directe sobre el riu, ja afectat
per la pèrdua de cabal base derivada de la sobreexplotació
d’aquest aqüífer.
4. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
els cabals ecològics mínims del riu i de l’Albufera
s’incrementen significativament i que s’establesca la resta
de components del règim ecològic de cabals establerts en la
legislació. A més a més, en el cas de l’Albufera de València
el Pla hidrològic haurà de garantir que les aportacions per a
satisfer els requeriments ambientals seran recursos naturals
que tindran una qualitat adequada –lliures de fòsfor– i que
s’evitarà l’arribada al llac d’aigües residuals sense depurar
com també l’entrada directa d’aigües residuals depurades,
inclús encara que compten amb tractament terciari. Per tal
de garantir-ne l’efectivitat com a mesures que contribuesquen a la millora de l’estat d’aquestes masses d’aigua, i per
tant al compliment de la Directiva marc de l’aigua i de la
Llei d’aigües, el susdit règim ecològic de cabals ha de considerar-se una restricció de caràcter general als sistemes
d’explotació i implementar-se amb l’entrada en vigor del
pla.
5. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
l’assignació d’aigua superficial del Xúquer per als proveïments de la Ribera ha de tenir la mateixa consideració que
l’assignació atorgada a Albacete, Sagunt i València i la
seua àrea metropolitana, sense estar condicionada a permutes oneroses amb altres usuaris. Aquesta assignació hauria
de ser establerta en els 22,5 hm3/any que utilitzen actualment els municipis afectats; i comptar amb una reserva de 9
hm3/any addicionals fins a 31,5 hm3/any, la capacitat de la
potabilitzadora en construcció, amb l’objectiu de millorar
substancialment la qualitat de les aigües de proveïment de
les poblacions afectades, i també el de poder atendre en el
futur noves poblacions que així ho requeresquen, ja que la
recuperació dels aqüífers contaminants durarà previsiblement dècades. Igualment s’ha de considerar la recuperació
dels aqüífers contaminats com una prioritat, establint terminis més curts per a aquesta, amb l’adopció de les mesures
pertinents.
6. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
les assignacions i les reserves establertes en el pla s’ajusten
Pàg. 45.121
2. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que el
nuevo plan del Júcar cierre la posibilidad de trasvases hacia el
Vinalopó desde cualquier punto de la cuenca del Júcar diferente de la presa actual situada en el Assut de la Marquesa, y que
garantice que los recursos transferibles serán exclusivamente
recursos sobrantes, es decir, recursos no regulados aguas abajo
de la última presa de agua de los usuarios de la cuenca cedente. Estas condiciones sólo se dan en el punto de la actual presa
de aguas del trasvase en el Assut de la Marquesa, y es el único
punto que cuenta con el necesario consenso de los regantes
históricos de la Ribera y de la sociedad civil de la cuenca cedente. Esta transferencia tiene que limitarse a un máximo de
80 hm3/año y dedicarse exclusivamente a la sustitución de extracciones para regadío en la cuenca receptora.
3. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
tome las medidas adecuadas para la recuperación y pervivencia del Júcar, para lo cual es imprescindible una disminución importante de las extracciones del acuífero de la
Mancha oriental, actualmente sobreexplotado, sin que éstas
sean en ningún caso superiores a los recursos disponibles
en régimen natural (y por lo tanto, inferiores a los 238
hm3/año de recarga natural de este acuífero). Esta disminución de extracciones en este acuífero no puede ser compensada con detracciones adicionales de caudales superficiales
del Júcar puesto que esto supone un impacto directo sobre
el río, ya afectado por la pérdida de caudal base derivada
de la sobreexplotación de este acuífero.
4. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
los caudales ecológicos mínimos del río y de la Albufera se
incrementen significativamente y que se establezca el resto
de componentes del régimen ecológico de caudales establecidos en la legislación. Además, en el caso de la Albufera
de Valencia el Plan hidrológico tendrá que garantizar que
las aportaciones para satisfacer los requerimientos ambientales serán recursos naturales que tendrán una calidad adecuada –libres de fósforo– y que se evitará la llegada al lago
de aguas residuales sin depurar así como la entrada directa
de aguas residuales depuradas, incluso aunque cuenten con
tratamiento terciario. Para garantizar la efectividad como
medidas que contribuyan a la mejora del estado de estas
masas de agua, y por lo tanto al cumplimiento de la Directiva marco del agua y de la Ley de aguas, dicho régimen
ecológico de caudales tiene que considerarse una restricción de carácter general de los sistemas de explotación e
implementarse con la entrada en vigor del plan.
5. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
la asignación de agua superficial del Júcar para los abastecimientos de la Ribera ha de tener la misma consideración
que la asignación otorgada en Albacete, Sagunto y Valencia
y su área metropolitana, sin estar condicionada a permutas
onerosas con otros usuarios. Esta asignación tendría que ser
establecida en los 22,5 hm3/año que utilizan actualmente
los municipios afectados; y contar con una reserva de 9
hm3/año adicionales hasta 31,5 hm3/año, la capacidad de la
potabilizadora en construcción, con el objetivo de mejorar
sustancialmente la calidad de las aguas de abastecimiento
de las poblaciones afectadas, así como el de poder atender
en el futuro a nuevas poblaciones que así lo requieran,
puesto que la recuperación de los acuíferos contaminantes
durará previsiblemente décadas. Igualmente se ha de considerar la recuperación de los acuíferos contaminados como
una prioridad, estableciendo plazos más cortos para esta,
con la adopción de las medidas pertinentes.
6. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
las asignaciones y las reservas establecidas en el plan se
BOC número 224
05.03.2014
a la disponibilitat real de recursos, una vegada descomptats
els cabals ecològics, i no per damunt d’aquestes disponibilitats. En aquest sentit el Pla hidrològic haurà de tenir en
compte les previsions de reducció d’aportacions hídriques
en el futur, motivades pel canvi climàtic.
Pàg. 45.122
7. Retre compte davant les Corts del compliment
d’aquesta resolució en el termini de dos mesos des que
s’aprove.
ajusten a la disponibilidad real de recursos, una vez descontados los caudales ecológicos, y no por encima de esas
disponibilidades. En este sentido el Plan hidrológico tendrá
que tener en cuenta las previsiones de reducción de aportaciones hídricas en el futuro, motivadas por el cambio
climático.
7. Rendir cuenta ante Les Corts del cumplimiento de
esta resolución en el plazo de dos meses desde su aprobación.
Les Corts, 17 de gener de 2014
Juan I. Ponce Guardiola
Les Corts, 17 de enero de 2014
Juan I. Ponce Guardiola
Proposició no de llei sobre el rebuig al contingut de
l’actual esborrany de Pla hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.640)
Proposición no de ley sobre el rechazo al contenido del
actual borrador de Plan hidrológico de cuenca de la demarcación hidrográfica del Júcar, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.640)
A LA MESA DE LES CORTS
A MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i següents del
RC, presenta la proposició no de llei següent.
Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 7 d’agost de 2013 es va publicar en el BOE l’anunci
de l’obertura del període de sis mesos de consulta pública
del Projecte de pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, amb la documentació corresponent accessible a través de la plana web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Aquesta consulta pública s’emmarca dins
del procés d’elaboració d’implementació de la Directiva
marc de l’aigua, que estableix els objectius, els principis i
el marc de planificació de la política europea en matèria
d’aigües. Aquesta norma estableix que l’objectiu a assolir
per la política de l’aigua en tots els estats membre de la
Unió Europea és la protecció de les masses d’aigua superficials i subterrànies europees que, entre d’altres, previnga
tot deteriorament addicional i protegesca i millore l’estat
dels ecosistemes aquàtics i, respecte a les necessitats
d’aigua, dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics, com també,
que promoga un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.
Per assolir aquests objectius la Directiva estableix un
calendari vinculant de consecució dels objectius de bon estat de les masses d’aigua (com a molt tard, 2015) i
d’elaboració del pla de gestió de conca fluvial, anomenat a
Espanya Pla hidrològic de demarcació hidrogràfica, segons
el qual el Pla hidrològic hauria d’haver estat en vigor en
desembre de 2009, amb un horitzó de vigència de 6 anys,
fins a desembre de 2015. En el cas de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, el procés d’elaboració d’aquest pla
s’ha dilatat en el temps, incomplint els terminis establerts.
El 7 de agosto de 2013 se publicó en el BOE el anuncio
de la apertura del periodo de seis meses de consulta pública
del Proyecto de plan hidrológico de la demarcación hidrográfica del Júcar, con la documentación correspondiente
accesible a través de la página web de la Confederación Hidrográfica del Júcar. Esta consulta pública se enmarca dentro
del proceso de elaboración de implementación de la Directiva marco del agua, que establece los objetivos, principios y
marco de planificación de la política europea en materia de
aguas. Esta norma establece que el objetivo a lograr por la
política del agua en todos los estados miembro de la Unión
Europea es la protección de las masas de agua superficiales y
subterráneas europeas que, entre otros, prevenga todo deterioro adicional y proteja y mejore el estado de los ecosistemas acuáticos y, respecto a las necesidades de agua, de los
ecosistemas terrestres y zonas húmedas directamente
dependientes de los ecosistemas acuáticos, así como, que
promueva un uso sostenible del agua basado en la protección
a largo plazo de los recursos hídricos disponibles.
Para lograr estos objetivos la Directiva establece un calendario vinculante de consecución de los objetivos de
buen estado de las masas de agua (como muy tarde, 2015)
y de elaboración del plan de gestión de cuenca fluvial, denominado en España Plan hidrológico de demarcación hidrográfica, según el cual el Plan hidrológico tendría que
haber estado en vigor en diciembre de 2009, con un horizonte de vigencia de 6 años, hasta diciembre de 2015. En el
caso de la demarcación hidrográfica del Júcar, el proceso
de elaboración de este plan se ha dilatado en el tiempo, incumpliendo los plazos establecidos.
Por lo tanto, el borrador de Plan hidrológico de la demarcación hidrográfica del Júcar, actualmente bajo consulta pública, tiene que respetar los principios y los objetivos
establecidos por la Directiva marco del agua.
El análisis de la documentación sometida a consulta pública fundamenta la conclusión de que el plan propuesto no
aborda adecuadamente ni propone medidas efectivas para revertir el estado de deterioro de los ecosistemas acuáticos y las
masas de agua que afectan la cuenca hidrográfica del Júcar,
Per tant, l’esborrany de Pla hidrològic de la demarcació
hidrogràfica del Xúquer, actualment sota consulta pública,
ha de respectar els principis i els objectius establerts per la
Directiva marc de l’aigua.
L’anàlisi de la documentació sotmesa a consulta pública
fonamenta la conclusió que el pla proposat no aborda adequadament ni proposa mesures efectives per revertir l’estat
de deteriorament dels ecosistemes aquàtics i les masses
d’aigua que afecten la conca hidrogràfica del Xúquer, pro-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.123
ducte de la sobreexplotació quantitativa i qualitativa de les
masses d’aigua superficials i subterrànies. Més bé al contrari, aprofundeix en la sobreassignació de drets privatius
d’ús d’aigua molt per damunt dels recursos hídrics disponibles; en l’aplicació incorrecta dels principis de recuperació
dels costos dels serveis de l’aigua i de «qui contamina,
paga», i en l’absència de mesures efectives per recuperar la
salut dels ecosistemes fluvials i les masses d’aigua de les
quals depenen i per protegir els usos comuns d’aquests,
marcant una línia continuista amb el Pla hidrològic de conca de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aprovat en
1998, sota la cobertura del qual en alguns casos s’han atorgat drets d’ús d’aigua que multipliquen vàries vegades els
recursos disponibles i han generat conflictes socials i territorials importants.
A continuació s’assenyala un conjunt de temes clau resolts de manera insatisfactòria en la proposta del pla.
producto de la sobreexplotación cuantitativa y cualitativa de
las masas de agua superficiales y subterráneas. Más bien al
contrario, profundiza en la sobreasignación de derechos privativos de uso de agua muy por encima de los recursos hídricos disponibles; en la aplicación incorrecta de los principios
de recuperación de los costes de los servicios del agua y de
«quien contamina, paga», y en ausencia de medidas efectivas
para recuperar la salud de los ecosistemas fluviales y las masas de agua de las cuales dependen y para proteger los usos
comunes de éstos, marcando una línea continuista con el Plan
hidrológico de cuenca de la Confederación Hidrográfica del
Júcar aprobado en 1998, bajo cuya cobertura en algunos casos se han otorgado derechos de uso de agua que multiplican
varias veces los recursos disponibles y han generado conflictos sociales y territoriales importantes.
A continuación se señala un conjunto de temas clave resueltos de manera insatisfactoria en la propuesta del plan.
Sobreexplotació de la massa d’aigua subterrània de la
Manxa oriental
En règim natural, aquesta massa d’aigua aportava un cabal base estimat entre 320 i 400 hm3/any a la conca mitjana
del Xúquer, al seu pas per la província d’Albacete. La forta
expansió del regadiu en aquesta zona –fins arribar a les
100.000 ha–que es materialitzà a mitjan de la dècada 1980 i
finals de la dècada de 1990, va estar basada en l’explotació
intensiva de les aigües subterrànies d’aquest aqüífer. Com a
conseqüència, es va perdre (i en algunes zones, es va invertir) la relació aqüífer-riu i el riu Xúquer ha perdut, des
d’aleshores, una part substancial del seu cabal base, aproximadament el 20% de la seua aportació anual.
Cal recordar que, en paral·lel amb l’elaboració d’aquest
nou pla, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha reconegut drets d’ús d’aigües subterrànies d’aquest aqüífer per
a regadiu per un volum de 465 hm3/any, amb la cobertura
del Pla hidrològic de 1998.
Malgrat que la documentació tècnica de la proposta del
pla qualifica aquesta massa d’aigua com en mal estat quantitatiu –per descens continuat dels nivells piezomètrics i per
extraccions superiors als seus recursos disponibles–, la normativa del pla proposat assigna als regadius un volum
d’aigua subterrània de 320 hm3/any que abans de 2027 hauran de reduir-se a 260 hm3/any –condicionat a l’existència
de recursos externs–, però que fins a eixa data estan significativament per damunt dels recursos disponibles en règim
alterat, estimats en 261 hm3/any, que ja estan sobreestimats
respecte al recurs disponible en règim natural. D’aquesta
manera es perpetua el deteriorament dels nivells piezomètrics i no sols la sobreexplotació d’aquest aqüífer sinó
també del propi riu Xúquer i de desenes de fonts i ullals,
que no recuperaran les aportacions subterrànies naturals.
Sobreexplotación de la masa de agua subterránea de la
Mancha oriental
En régimen natural, esta masa de agua aportaba un caudal base estimado entre 320 y 400 hm3/año a la cuenca media del Júcar, a su paso por la provincia de Albacete. La
fuerte expansión del regadío en esta zona –hasta llegar a las
100.000 ha–que se materializó a mediados de la década de
1980 y finales de la década de 1990, estuvo basada en la
explotación intensiva de las aguas subterráneas de este
acuífero. Como consecuencia, se perdió (y en algunas zonas, se invirtió) la relación acuífero-río y el río Júcar ha
perdido, desde entonces, una parte sustancial de su caudal
base, aproximadamente el 20% de su aportación anual.
Hay que recordar que, en paralelo con la elaboración de
este nuevo plan, la Confederación Hidrográfica del Júcar
ha reconocido derechos de uso de aguas subterráneas de
este acuífero para regadío por un volumen de 465 hm3/año,
con la cobertura del Plan hidrológico de 1998.
A pesar de que la documentación técnica de la propuesta
del plan califica esta masa de agua como en mal estado
cuantitativo –por descenso continuado de los niveles piezométricos y por extracciones superiores a sus recursos disponibles–, la normativa del plan propuesto asigna a los regadíos un volumen de agua subterránea de 320 hm3/año
que antes de 2027 tendrán que reducirse a 260 hm3/año
–condicionado a la existencia de recursos externos–, pero
que hasta esa fecha están significativamente por encima de
los recursos disponibles en régimen alterado, estimados en
261 hm3/año, que ya están sobreestimados respecto al recurso disponible en régimen natural. De este modo se perpetúa el deterioro de los niveles piezométricos y no sólo la
sobreexplotación de este acuífero sino también del propio
río Júcar y de decenas de fuentes y manantiales, que no recuperarán las aportaciones subterráneas naturales.
Por otro lado, se consolidan como asignación 80
hm3/año de aguas superficiales del río Júcar desde el embalse de Alarcón para sustituir bombeos para regadío
dependientes de aguas subterráneas de este acuífero, lo que
supone una detracción de 80 hm3/año adicional a la pérdida de caudal base por la desconexión del acuífero y del río
mencionada.
Además, se establece una reserva de agua superficial del
Júcar de 65 hm3/año para llevar a cabo una sustitución adicional de bombeos, sujeta a la disponibilidad de nuevos recursos (internos o externos).
El plan propuesto aplica una excepción de prórroga del
plazo para conseguir el buen estado cuantitativo de esta
Per altra banda, es consoliden com a assignació 80
hm 3 /any d’aigües superficials del riu Xúquer des de
l’embassament d’Alarcó per a substituir bombeigs per a regadiu dependents d’aigües subterrànies d’aquest aqüífer, el
que suposa una detracció de 80 hm3/any addicional a la
pèrdua de cabal base per la desconnexió de l’aqüífer i del
riu susdita.
A més a més, s’estableix una reserva d’aigua superficial
del Xúquer de 65 hm3/any per portar a terme una substitució addicional de bombeigs, subjecta a la disponibilitat de
nous recursos (interns o externs).
El pla proposat aplica una excepció de pròrroga del termini per aconseguir el bon estat quantitatiu d’aquesta mas-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.124
sa d’aigua i l’ajorna fins a l’any 2027. El bon estat quantitatiu implica la recuperació dels nivells piezomètrics i de la
connexió natural riu-aqüífer, i també unes extraccions per
sota dels recursos disponibles. Les mesures proposades, explicades en els paràgrafs anteriors, són incompatibles amb
la consecució de l’objectiu susdit, fins i tot, al 2027.
masa de agua y lo aplaza hasta el año 2027. El buen estado
cuantitativo implica la recuperación de los niveles piezométricos de la conexión natural río-acuífero, así como
unas extracciones por debajo de los recursos disponibles.
Las medidas propuestas, explicadas en los párrafos anteriores, son incompatibles con la consecución de dicho objetivo, incluso en 2027.
Implementació incompleta dels règims de cabals ecològics als rius i insuficiència dels cabals mínims proposats
Implementación incompleta de los regímenes de caudales ecológicos en los ríos e insuficiencia de los caudales
mínimos propuestos
Según la Ley de aguas, los caudales ecológicos son aquellos que mantienen como mínimo la vida piscícola que de
manera natural habitaría o podría habitar en el río, así como
la vegetación de ribera. El Reglamento de planificación hidrológica detalla que el régimen de caudales ecológicos se
establecerá de forma que permita mantener de forma sostenible la funcionalidad y la estructura de los ecosistemas acuáticos y de los ecosistemas terrestres asociados, contribuyendo
a lograr el buen estado o potencial ecológico en ríos o aguas
de transición. La instrucción de planificación hidrológica,
que desarrolla este reglamento, establece que el régimen de
caudales ecológicos de las masas de agua fluviales tendrá
que incluir, al menos, los siguientes componentes: caudales
mínimos que tendrán que ser superados para mantener la diversidad y los hábitats de especies autóctonas y su conectividad; caudales máximos que no tienen que ser superados en la
gestión ordinaria de las infraestructuras para limitar los caudales circulantes y proteger las especies autóctonas vulnerables; distribución temporal de los caudales mínimos y máximos para garantizar la variabilidad temporal del régimen de
caudales ecológicos; caudales de crecida para garantizar el
funcionamiento de los procesos ecológicos, físico-químicos,
geomorfológicos e hidrológicos naturales y tasa de cambio,
para evitar los efectos ecológicos negativos de una variación
brusca de los caudales.
Además, la Ley de aguas establece que los caudales
ecológicos son restricciones previas en el sistema de explotación, es decir, tienen que descontarse de los recursos
existentes antes de realizar las asignaciones y reservas para
los usos privativos del agua.
En el caso de la propuesta de plan de la demarcación hidrográfica del Júcar, sólo se establecen los caudales mínimos y sólo en 36 puntos de la red fluvial de la demarcación, que cuenta con más de 300 masas de agua tipo río
(tramos fluviales), y en 8 de estos 36 puntos la implantación se aplaza al año 2021.
Por otra parte, los caudales mínimos propuestos en el
caso de la cuenca del Júcar son claramente insuficientes,
puesto que en la mayoría de los casos apenas permiten garantizar un 30% del hábitat potencialmente útil para determinadas especies autóctonas de pescados y están sistemáticamente por debajo de los caudales naturales mínimos
absolutos de los ríos en los últimos 30 años. Además, en
casos como el establecido en el Júcar aguas abajo de Antella –1,8 m3/s– no garantiza la conectividad longitudinal en
este tramo. El caudal establecido aguas abajo del Assut de
Cullera –1,5 m3/s– es inferior al 3% de la aportación media
natural del río en los últimos 30 años. Y el exiguo caudal
establecido aguas abajo del Assut de la Marquesa –0,5
m3/s– condena a la degradación irreversible al estuario del
Júcar. En otros ríos más pequeños, como el Albaida o el
Magro, los caudales mínimos –además de ser ínfimos, 0,2
m3/s– sólo se establecen a pie de infraestructuras de regulación, normalmente situadas en las cuencas altas, sin esta-
Segons la Llei d’aigües, els cabals ecològics són aquells
que mantenen com a mínim la vida piscícola que de manera
natural habitaria o podria habitar en el riu, com també la
vegetació de ribera. El Reglament de planificació hidrològica detalla que el règim de cabals ecològics s’establirà de
manera que permeta mantenir de forma sostenible la funcionalitat i l’estructura dels ecosistemes aquàtics i dels ecosistemes terrestres associats, contribuint a assolir el bon estat o potencial ecològic en rius o aigües de transició. La
instrucció de planificació hidrològica, que desenvolupa
aquest reglament, estableix que el règim de cabals ecològics de les masses d’aigua fluvials haurà d’incloure, al
menys, els següents components: cabals mínims que hauran
de ser superats per mantenir la diversitat i els hàbitats
d’espècies autòctones i la seua connectivitat; cabals màxims que no han de ser superats en la gestió ordinària de
les infraestructures per limitar els cabals circulants i protegir les espècies autòctones vulnerables; distribució temporal dels cabals mínims i màxims per garantir la variabilitat
temporal del règim de cabals ecològics; cabals de crescuda
per garantir el funcionament dels processos ecològics, físico-químics, geomorfològics i hidrològics naturals i taxa de
canvi, per evitar els efectes ecològics negatius d’una variació brusca dels cabals.
A més a més, la Llei d’aigües estableix que els cabals
ecològics són restriccions prèvies al sistema d’explotació,
és a dir, han de descomptar-se dels recursos existents abans
de realitzar les assignacions i les reserves per als usos privatius de l’aigua.
En el cas de la proposta de pla de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, sols s’hi estableixen els cabals mínims i sols en 36 punts de la xarxa fluvial de la demarcació,
que compta amb més de 300 masses d’aigua tipus riu
(trams fluvials), i en 8 d’aquests 36 punts la implantació
s’ajorna a l’any 2021.
Per altra banda, els cabals mínims proposats en el cas de
la conca del Xúquer són clarament insuficients, ja que en la
majoria dels casos a penes permeten garantir un 30% de
l’hàbitat potencialment útil per a determinades espècies
autòctones de peixos i estan sistemàticament per sota dels
cabals naturals mínims absoluts dels rius en els últims 30
anys. A més a més, en casos com l’establert en el Xúquer
aigües avall d’Antella –1,8 m3/s– no garanteix la connectivitat longitudinal en aquest tram. El cabal establert aigües
avall de l’Assut de Cullera –1,5 m3/s– és inferior al 3% de
l’aportació mitjana natural del riu en els últims 30 anys. I
l’exigu cabal establert aigües avall de l’Assut de la Marquesa –0,5 m3/s– condemna a la degradació irreversible
l’estuari del Xúquer. En altres rius més petits, com
l’Albaida o el Magre, els cabals mínims –a banda de ser ínfims, 0,2 m3/s– sols s’estableixen a peu d’infraestructures
de regulació, normalment situades a les conques altes, sense establir cabals mínims en les parts mitjanes o baixes
BOC número 224
05.03.2014
d’aquests rius, pel que continuaran assecant-se en determinades èpoques de l’any.
La manca d’avaluació de l’estat de les espècies piscícoles per tal de determinar l’estat ecològic de les masses
d’aigua, juntament amb l’aplicació incompleta del règim de
cabals ecològics i l’escassa ambició ambiental dels cabals
mínims proposats, apunten a la ineficàcia dels cabals ecològics susdits per tal de contribuir a assolir el bon estat o el
potencial ecològic dels rius en la conca fluvial del Xúquer,
en contra d’allò establert en el Reglament de planificació
hidrològica.
L’Albufera de València: Indefinició d’objectius i insuficiència de recursos, en quantitat i en qualitat
L’Albufera de València és la zona humida emblemàtica
dels valencians i la segona més extensa del litoral mediterrani peninsular. Es tracta d’un ecosistema aquàtic protegit
per la legislació autonòmica, europea i internacional que
constitueix no sols un patrimoni natural, sinó també cultural, històric i socioeconòmic configurats al llarg de segles, i
que des de fa 40 anys es troba en una situació de crisi ambiental i deteriorament ecològic.
La Directiva marc de l’aigua, juntament amb les directives europees de protecció d’hàbitats i d’aus, és una oportunitat per recuperar la seua salut ecològica i la seua revalorització social, cultural, recreativa i estètica. Aquest
ecosistema compta amb els màxims nivells jurídics de protecció ambiental, i per tant, l’objectiu de cara a la política
de l’aigua hauria de ser, abans de tot, contribuir a garantir
la consecució d’unes condicions favorables per a la conservació dels hàbitats i les espècies que caracteritzen aquest
ecosistema únic. En el context de l’aplicació de la Directiva marc de l’aigua al cas de l’Albufera de València, el llac
està designat com a massa d’aigua molt modificada, ja que
els nivells i els cabals que fan de l’Albufera un llac somer
d’aigua dolça no responen a les condicions naturals sinó a
la coevolució d’aquest ecosistema amb els usos del territori
circumdant i del propi llac per part dels éssers humans des
de fa segles. Per tant, l’objectiu a assolir en aplicació de la
Directiva marc de l’aigua és el del bon potencial ecològic,
és a dir, les condicions d’estat ecològic adaptades que desenvolupen el màxim potencial ecològic de l’ecosistema
modificat. Malgrat les figures de protecció ambiental
d’aquesta massa d’aigua i els requisits de la pròpia Directiva marc de l’aigua, la proposta de pla presentada opta per
ni tan sols abordar quin hauria de ser l’objectiu de qualitat
ecològica i química d’aquest ecosistema, tot posposant la
definició a 2021 o 2027, impedint i dilatant fins l’any 2027
la presa de les mesures necessàries per revertir el greu estat
d’eutrofització i degradació que pateix des de fa dècades
aquest ecosistema. I tot això malgrat que des de fa al
menys 10 anys existeixen estudis científics i informes
d’experts, molts d’ells finançats amb diners públics per
l’administració hidràulica, que caracteritzen el potencial
ecològic que s’hauria d’assolir per garantir la salut d’aquest
ecosistema.
Un element central per a la recuperació d’aquest ecosistema és la gestió de l’aigua: els volums d’aigua i la qualitat
d’aquesta aigua. Des de fa més d’una dècada els científics
han conclòs que l’element estratègic que condiciona
l’eutrofització del llac i la pèrdua de la biodiversitat aquàtica és l’elevada concentració de fòsfor de les aigües del llac,
resultants de les elevades concentracions de fòsfor de bona
Pàg. 45.125
blecer caudales mínimos en las partes medias o bajas de estos ríos, por lo que continuarán secándose en determinadas
épocas del año.
La carencia de evaluación del estado de las especies
piscícolas para determinar el estado ecológico de las masas
de agua, junto con la aplicación incompleta del régimen de
caudales ecológicos y la escasa ambición ambiental de los
caudales mínimos propuestos, apuntan a la ineficacia de dichos caudales ecológicos para contribuir a lograr el buen
estado o el potencial ecológico de los ríos en la cuenca fluvial del Júcar, en contra de lo establecido en el Reglamento
de planificación hidrológica.
La Albufera de Valencia: Indefinición de objetivos e insuficiencia de recursos, en cantidad y en calidad
La Albufera de Valencia es la zona húmeda emblemática de los valencianos y la segunda más extensa del litoral
mediterráneo peninsular. Se trata de un ecosistema acuático
protegido por la legislación autonómica, europea e internacional que constituye no sólo un patrimonio natural, sino
también cultural, histórico y socio-económico configurados
a lo largo de siglos, y que desde hace 40 años se encuentra
en una situación de crisis ambiental y deterioro ecológico.
La Directiva marco del agua, junto con las directivas europeas de protección de hábitat y de aves, es una oportunidad para recuperar su salud ecológica y su revalorización
social, cultural, recreativa y estética. Este ecosistema cuenta con los máximos niveles jurídicos de protección ambiental, y por lo tanto, el objetivo de cara a la política del agua
tendría que ser, ante todo, contribuir a garantizar la consecución de unas condiciones favorables para la conservación
de los hábitats y las especies que caracterizan este ecosistema único. En el contexto de la aplicación de la Directiva
marco del agua en el caso de la Albufera de Valencia, el
lago está designado como masa de agua muy modificada,
puesto que los niveles y los caudales que hacen de la Albufera un lago somero de agua dulce no responden a las condiciones naturales sino a la coevolución de este ecosistema
con los usos del territorio circundante y del propio lago por
parte de los seres humanos desde hace siglos. Por lo tanto,
el objetivo a lograr en aplicación de la Directiva marco del
agua es el del buen potencial ecológico, es decir, las condiciones de estado ecológico adaptadas que desarrollen el
máximo potencial ecológico del ecosistema modificado. A
pesar de las figuras de protección ambiental de esta masa
de agua y los requisitos de la propia Directiva marco del
agua, la propuesta de plan presentada opta para ni siquiera
abordar qué tendría que ser el objetivo de calidad ecológica
y química de este ecosistema, posponiendo la definición a
2021 o 2027, impidiendo y dilatando hasta el año 2027 la
toma de las medidas necesarias para revertir el grave estado
de eutrofización y degradación que sufre desde hace décadas este ecosistema. Y todo ello a pesar de que desde hace
al menos 10 años existen estudios científicos e informes de
expertos, muchos de ellos financiados con dinero público
por la administración hidráulica, que caracterizan el potencial ecológico que se tendría que lograr para garantizar la
salud de este ecosistema.
Un elemento central para la recuperación de este ecosistema es la gestión del agua: los volúmenes de agua y la calidad de esta agua. Desde hace más de una década los
científicos han concluido que el elemento estratégico que
condiciona la eutrofización del lago y la pérdida de la biodiversidad acuática es la elevada concentración de fósforo
de las aguas del lago, resultantes de las elevadas concentra-
BOC número 224
05.03.2014
part de les aigües que arriben al llac: aigües residuals urbanes (domèstiques, industrials i pluvials) sense depurar i
aigües residuals urbanes depurades, que inclús comptant
amb tractament terciari i concentracions de fòsfor molt inferiors als llindars màxims requerits per la legislació vigent, encara són massa altes per no generar eutrofització en
el llac de l’Albufera.
En l’informe tramés per la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer a la Comissió Europea, de data 29 de desembre
de 2004, clarament s’especificava que per tal aconseguir
unes condicions mínimes per revertir l’actual situació
d’hipereutrofització del llac de l’Albufera era necessària
l’eliminació total de qualsevol abocament incontrolat
d’aigües residuals urbanes i també l’eliminació de
l’aportació directa d’aigües residuals urbanes depurades
amb tractament terciari, i garantir una aportació mínima de
253 hm3/any d’aigua sense fòsfor, com la provinent dels
ullals d’aigües subterrànies, els retorns de rec dels regadius
tradicionals del Xúquer i del Túria i d’aportacions directes
d’aigües del Xúquer i del Túria. Malgrat conèixer-se tota
aquesta informació, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sols contempla uns cabals mínims per a l’Albufera de
167 hm3/any, sense especificar ni garantir la qualitat requerida (absència de fòsfor) de dites aportacions. Aquesta mesura és clarament insuficient tant quantitativament com
qualitativament, i de fet no serveix per garantir que s’eviten
deterioraments addicionals en l’estat ecològic del llac de
l’Albufera, ja que eixos volums són equivalents als que varen arribar a l’Albufera durant l’any més sever de sequera
dels últims 30 anys.
Proveïment d’aigua potable a la Ribera i mal estat químic de les masses d’aigua subterrània utilitzades per a la
seua producció
La contaminació creixent de les masses d’aigua subterrània per nitrats procedents de l’agricultura és un fenomen que des de mitjan de la dècada de 1980 està afectant
els aqüífers de les principals zones d’agricultura intensiva
de la demarcació. Aquest fet es troba estudiat i documentat
per al cas de l’aqüífer de la plana sud de València des de
principis de la dècada de 1990. El Pla hidrològic de 1998
ho reconeixia, encara que no contemplava cap mena de mesura per prevenir, controlar o evitar dit deteriorament de la
qualitat dels recursos hídrics subterranis dels quals depenia
i depèn el proveïment d’aigua de boca de centenars de milers de persones, en desenes de pobles valencians. Tampoc
les autoritats competents en matèria d’agricultura i ordenació del territori no han actuat amb eficàcia per evitar aquesta contaminació difusa.
L’estratègia davant el deteriorament de les fonts de subministrament tradicional d’aigua per a la població ha estat
la seua substitució per fonts alternatives, sense atacar les
causes de dit deteriorament. Així, en el cas dels proveïments de les comarques de la Ribera Alta i Baixa del Xúquer primer s’aposta per un fallit projecte de substitució
amb aigües subterrànies a través d’una bateria de pous en
la Garrofera. Vista la inviabilitat d’aquesta infraestructura,
posterior a la seua construcció, la substitució es plantejà
amb aigües superficials del Xúquer, des de l’embassament
de Tous, i la construcció d’una potabilitzadora amb capacitat de tractament de 31,5 hm 3/any. El Pla hidrològic de
1998 contemplava la possibilitat de permuta d’aigua entre
Pàg. 45.126
ciones de fósforo de buena parte de las aguas que llegan al
lago: aguas residuales urbanas (domésticas, industriales y
pluviales) sin depurar y aguas residuales urbanas depuradas, que aunque contando con tratamiento terciario y concentraciones de fósforo muy inferiores a los umbrales máximos requeridos por la legislación vigente, todavía son
demasiado altas para no generar eutrofización en el lago de
la Albufera.
En el informe enviado por la Confederación Hidrográfica del Júcar a la Comisión Europea, de fecha 29 de diciembre de 2004, claramente se especificaba que para conseguir
unas condiciones mínimas para revertir la actual situación
de hipereutrofización del lago de la Albufera era necesaria
la eliminación total de cualquier vertido incontrolado de
aguas residuales urbanas así como la eliminación de la
aportación directa de aguas residuales urbanas depuradas
con tratamiento terciario, y garantizar una aportación mínima de 253 hm3/año de agua sin fósforo, como la proveniente de los manantiales de aguas subterráneas, los retornos de
riego de los regadíos tradicionales del Júcar y del Túria y
de aportaciones directas de aguas del Júcar y del Túria. A
pesar de conocerse toda esta información, la Confederación
Hidrográfica del Júcar sólo contempla unos caudales mínimos para la Albufera de 167 hm3/año, sin especificar ni garantizar la calidad requerida (ausencia de fósforo) de dichas
aportaciones. Esta medida es claramente insuficiente tanto
cuantitativamente como cualitativamente, y de hecho no
sirve para garantizar que se evitaren deterioros adicionales
en el estado ecológico del lago de la Albufera, puesto que
esos volúmenes son equivalentes a los que llegaron a la Albufera durante el año más severo de sequía de los últimos
30 años.
Abastecimiento de agua potable en la Ribera y mal estado químico de las masas de agua subterránea utilizadas
para su producción
La contaminación creciente de las masas de agua subterránea por nitratos procedentes de la agricultura es un
fenómeno que desde mediados de la década de 1980 está
afectando a los acuíferos de las principales zonas de agricultura intensiva de la demarcación. Este hecho se está estudiado y documentado para el caso del acuífero de la llanura sur de Valencia desde principios de la década de 1990.
El Plan hidrológico de 1998 lo reconocía, aunque no contemplaba ningún tipo de medida para prevenir, controlar o
evitar dicho deterioro de la calidad de los recursos hídricos
subterráneos de los que dependía y depende el abastecimiento de agua de boca de centenares de miles de personas,
en decenas de pueblos valencianos. Tampoco las autoridades competentes en materia de agricultura y ordenación del
territorio han actuado con eficacia para evitar esta contaminación difusa.
La estrategia ante el deterioro de las fuentes de suministro tradicional de agua para la población ha sido su sustitución por fuentes alternativas, sin atacar las causas de dicho
deterioro. Así, en el caso de los abastecimientos de las comarcas de la Ribera Alta y Baja del Júcar primero se apuesta por un fallido proyecto de sustitución con aguas subterráneas a través de una batería de pozos en la Garrofera.
Vista la inviabilidad de esta infraestructura, posterior a su
construcción, la sustitución se planteó con aguas superficiales del Júcar, desde el embalse de Tous, y la construcción de una potabilizadora con capacidad de tratamiento de
31,5 hm3/año. El Plan hidrológico de 1998 contemplaba
la posibilidad de permuta de agua entre usuarios de abas-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.127
usuaris de proveïment amb aigües subterrànies i usuaris de
regadiu amb aigües superficials del Xúquer, si la qualitat de
les primeres continuava empitjorant. El pla també senyalava que el cost de l’operació hauria de ser sufragat pels
usuaris del proveïment, els teòrics beneficiaris d’aquesta
operació. L’actual proposta de pla consolida aquesta privatització de facto dels recursos hídrics que comporta
l’aplicació incorrecta del principi de recuperació dels costos de l’aigua, ja que són els usuaris perjudicats per la contaminació de les aigües –que ells no han produït– els que
han de pagar per recuperar la qualitat de l’aigua que utilitzen. En lloc d’aplicar el principi de «qui contamina, paga»,
com exigeix la Directiva marc de l’aigua i la Llei d’aigües,
l’administració hidràulica utilitza el criteri contrari: qui pateix la contaminació, paga.
A més a més, la proposta de pla contempla una assignació per permuta amb els regants sols per un volum de
10 hm3/any, front a un ús anual estimat en 22,5 hm3/any
en els 13 pobles afectats, el que implica que els habitants
de la Ribera no rebran l’aigua de millor qualitat disponible –actualment, les aigües del Xúquer a Tous, que en
bona part s’envien a València i a l’àrea metropolitana, Sagunt i el Camp de Morverdre– sinó que hauran de mesclar-la amb aigües subterrànies contaminades, no sols per
nitrats sinó també per substàncies tòxiques i perilloses
procedents de pesticides, que ja es varen detectar en diversos pobles de la Ribera. Això implica la necessitat de
tractaments de potabilització addicionals que encareixen
el rebut de l’aigua potable i van en contra dels requeriments de protecció de les fonts de proveïment humà i
l’assignació de la millor aigua disponible per a aquest ús
per tal de minimitzar els tractaments de potabilització, establerts per la Directiva marc de l’aigua.
La proposta de pla inclou també uns altres 21,5 hm3/any
com a reserva per als proveïments de la Ribera, però condicionats a la disponibilitat de nous recursos el que, en les
circumstàncies actuals, suposa més una reserva virtual que
real, ja que difícilment es podrà fer efectiva o es farà dependre de transvasaments d’altres demarcacions, amb els
conflictes que això comporta.
Aquesta pretesa «solució» discrimina clarament els proveïments de la Ribera respecte dels de València, Albacete i
Sagunt, que compten amb assignacions directes d’aigües
del Xúquer. Es dóna la paradoxa que València i la seua àrea
metropolitana aconsegueixen 31,5 hm3/any addicionals als
94,5 hm3/any que ja tenien assignats d’aigües del Xúquer,
mentre Albacete i Sagunt, passen a tenir assignacions de 24
i 17,1 hm3/any, respectivament, quan en l’anterior pla sols
eren reserves.
Finalment, aquesta proposta de pla –igual que el pla de
1998– no aborda cap mesura per avançar en la solució definitiva i real per als proveïments de la Ribera: la recuperació
dels aqüífers contaminants. El pla sols contempla de manera molt limitada el problema de l’excés de nitrats però no
l’actual contaminació per pesticides. La recuperació
d’aquests aqüífers i el seu bon estat s’ajorna en el cas de
l’aqüífer de la serra de les Agulles a 2027 i el de la plana
sud de València –del qual depèn el gruix dels proveïments
de la Ribera– es queda sense data de recuperació, ja que ni
es planteja assolir-ne la recuperació química per a eixa
data.
tecimiento con aguas subterráneas y usuarios de regadío con
aguas superficiales del Júcar, si la calidad de las primeras
continuaba empeorando. El plan también señalaba que el
coste de la operación tendría que ser sufragado por los usuarios del abastecimiento, teóricos beneficiarios de esta operación. La actual propuesta de plan consolida esta privatización de facto de los recursos hídricos que comporta la
aplicación incorrecta del principio de recuperación de los
costes del agua, puesto que son los usuarios perjudicados por
la contaminación de las aguas –que ellos no han producido–
los que tienen que pagar para recuperar la calidad del agua
que utilizan. En lugar de aplicar el principio de «quien contamina, paga», como exige la Directiva marco del agua y la
Ley de aguas, la administración hidráulica utiliza el criterio
contrario: quién sufre la contaminación, paga.
Además, la propuesta de plan contempla una asignación por
permuta con los regantes sólo por un volumen de 10 hm3/año,
frente a un uso anual estimado en 22,5 hm3/año en los 13
pueblos afectados, lo que implica que los habitantes de la
Ribera no recibirán el agua de mejor calidad disponible
–actualmente, las aguas del Júcar en Tous, que en buena
parte se envían a Valencia y al área metropolitana, Sagunto
y el Camp de Morverdre– sino que tendrán que mezclarla
con aguas subterráneas contaminadas, no sólo por nitratos
sino también por sustancias tóxicas y peligrosas procedentes de pesticidas, que ya se detectaron en varios pueblos de
la Ribera. Esto implica la necesidad de tratamientos de potabilización adicionales que encarecen el recibo del agua
potable y van en contra de los requerimientos de protección
de las fuentes de abastecimiento humano y la asignación de
la mejor agua disponible para este uso para minimizar los
tratamientos de potabilización, establecidos por la Directiva marco del agua.
La propuesta de plan incluye también otros 21,5 hm3/año
como reserva para los abastecimientos de la Ribera, pero condicionados a la disponibilidad de nuevos recursos lo que, en
las circunstancias actuales, supone más una reserva virtual que
real, puesto que difícilmente se podrá hacer efectiva o se hará
depender de trasvases de otras demarcaciones, con los conflictos que ello comporta.
Esta pretendida «solución» discrimina claramente los
abastecimientos de la Ribera respecto de los de Valencia,
Albacete y Sagunto, que cuentan con asignaciones directas
de aguas del Júcar. Se da la paradoja de que Valencia y su
área metropolitana consiguen 31,5 hm3/año adicionales a
los 94,5 hm3/año que ya tenían asignados de aguas del Júcar, mientras que Albacete y Sagunto, pasan a tener asignaciones de 24 y 17,1 hm3/año, respectivamente, cuando en el
anterior plan sólo eran reservas.
Finalmente, esta propuesta de plan –igual que el plan de
1998– no aborda ninguna medida para avanzar en la solución definitiva y real para los abastecimientos de la Ribera:
la recuperación de los acuíferos contaminantes. El plan
sólo contempla de manera muy limitada el problema del
exceso de nitratos pero no la actual contaminación por pesticidas. La recuperación de estos acuíferos y su buen estado
se aplaza en el caso del acuífero de la sierra de las Agulles
a 2027 y el de la llanura sur de Valencia –del que depende
el grueso de los abastecimientos de la Ribera– se queda sin
fecha de recuperación, puesto que ni se plantea alcanzar su
recuperación química para esa fecha.
El transvasament Xúquer-Vinalopó: de sobrants a excedents
La proposta de pla obri la porta a possibles noves presses d’aigua al Xúquer, aigües amunt de la pressa actual en
El trasvase Júcar-Vinalopó: de sobrantes a excedentes
La propuesta de plan abre la puerta a posibles nuevas tomas de agua en el Júcar, aguas arriba de la presa actual en
BOC número 224
05.03.2014
l’Assut de la Marquesa (en Cortes de Pallars o Antella) ja
que, a diferència del que establien els articles del Pla hidrològic de 1998, derogats per sentència del Tribunal Suprem, on es parlava de transferir «sobrants», l’actual proposta estableix que es transvasaran «excedents» del Xúquer
cap al Vinalopó, i que allò que es considere «excedent»
serà determinat mitjançant unes normes d’explotació del
sistema d’explotació del Xúquer que s’elaboraran amb posterioritat a l’aprovació del Pla hidrològic de la demarcació,
sense els mecanismes de transparència i participació ciutadana que són exigibles en la planificació hidrològica per la
Directiva marc de l’aigua, però que no estan contemplats
per la legislació estatal en el cas dels processos desenvolupats fora de la tramitació del Pla hidrològic. Cal recordar
que ni els usuaris comuns ni les organitzacions socials, ambientalistes o ciutadanes estan incloses en els òrgans
col·legiats de gestió de la Confederació Hidrogràfica del
Xúquer (com l’Assemblea d’Usuaris o la Junta de Govern)
encarregats d’elaborar dites normes d’explotació.
Els excedents d’un sistema d’explotació depenen de
quin siga l’horitzó temporal de referència (pot haver-hi excedents de recursos regulats en un any determinat, però pot
no haver-n’hi si es consideren tres anys consecutius, per la
variabilitat de les aportacions de recursos hídrics) i també
de quins siguen els elements de regulació que es consideren
(pot ser que en un embassament no hi hagen excedents,
però sí si es consideren dos embassaments conjuntament).
Per altra banda, els sobrants s’entenen com els recursos no
utilitzables pels usuaris de la conca cedent, és a dir, aquells
que es troben aigües avall de l’última pressa dels usuaris de
la conca cedent i que, per tant, no produeixen afeccions
econòmiques o ambientals a la conca cedent. Aquesta última ha estat la lògica que s’ha traslladat a la Comissió Europea per justificar la viabilitat del transvasament XúquerVinalopó i que ha estat assumida per aquesta institució al
cofinançar la modificació del projecte, una vegada s’ha
comprovat que qualsevol transvasament aigües amunt de la
pressa actual generaria afeccions negatives sobre els cabals
ecològics del Xúquer i els de l’Albufera de València.
La proposta de pla tampoc no estableix amb claredat
que els recursos transvasats al Vinalopó tindran com a destinació la clausura de pous i la substitució de recursos subterranis dels aqüífers en mal estat del Vinalopó dedicats exclusivament a l’agricultura.
Com figura en la proposta de pla, en situació de normalitat, seria jurídicament possible fer transvasaments d’aigua
cap a Alacant des de Cortes de Pallars o des d’Antella, més
encara amb la recent modificació de la Llei d’aigües que
permet les transferències d’aigua entre usuaris de conques
diferents mitjançat contractes de cessió de drets d’ús
d’aigua, que sols requereixen l’autorització de la Direcció
General de l’Aigua del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que, a més a més, pot limitar
l’assignació de recursos als usuaris de la conca cedent per
tal de garantir l’existència dels «excedents» transvasables,
sense requeriment d’avaluació ambiental prèvia. Tot això
posaria en un clar perill tant l’Albufera com el propi Xúquer, igual que els regadius de la Ribera Baixa. A més es
contemplen altres 70 hm3/any com a demandes no ateses al
Vinalopó amb recursos propis, el que possibilita nous transvasaments –des del Xúquer o altres rius– o incrementar-ne
els prevists.
Pàg. 45.128
el Assut de la Marquesa (en Cortes de Pallás o Antella)
puesto que, a diferencia de lo establecido en los artículos
del Plan hidrológico de 1998, derogados por sentencia del
Tribunal Supremo, donde se hablaba de transferir «sobrantes», la actual propuesta establece que se trasvasarán «excedentes» del Júcar hacia el Vinalopó, y que lo que se considere «excedente» será determinado mediante unas normas
de explotación del sistema de explotación del Júcar que se
elaborarán con posterioridad a la aprobación del Plan hidrológico de la demarcación, sin los mecanismos de transparencia y participación ciudadana que son exigibles en la
planificación hidrológica por la Directiva marco del agua,
pero que no están contemplados por la legislación estatal
en el caso de los procesos desarrollados fuera de la tramitación del Plan hidrológico. Hay que recordar que ni los
usuarios comunes ni las organizaciones sociales, ambientalistas o ciudadanas están incluidos en los órganos colegiados de gestión de la Confederación Hidrográfica del Júcar
(como la Asamblea de Usuarios o la Junta de Gobierno) encargados de elaborar dichas normas de explotación.
Los excedentes de un sistema de explotación dependen
de cual sea el horizonte temporal de referencia (puede haber excedentes de recursos regulados en un año determinado, pero puede no haber si se consideran tres años consecutivos, por la variabilidad de las aportaciones de recursos
hídricos) así como de cuales sean los elementos de regulación que se consideran (puede ser que en un embalse no hayan excedentes, pero sí si se consideran dos embalses conjuntamente). Por otra parte, los sobrantes se entienden
como recursos no utilizables por los usuarios de la cuenca
cedente, es decir, aquellos que se encuentran aguas abajo
de la última presa de los usuarios de la cuenca cedente y
que, por lo tanto, no producen afecciones económicas o
ambientales a la cuenca cedente. Esta última ha sido la lógica que se ha trasladado a la Comisión Europea para justificar la viabilidad del trasvase Júcar- Vinalopó y que ha
sido asumida por esta institución al cofinanciar la modificación del proyecto, una vez se ha comprobado que cualquier trasvase aguas arriba de la presa actual generaría
afecciones negativas sobre los caudales ecológicos del Júcar y los de la Albufera de Valencia.
La propuesta de plan tampoco establece con claridad
que los recursos trasvasados en el Vinalopó tendrán como
destino la clausura de pozos y la sustitución de recursos
subterráneos de los acuíferos en mal estado del Vinalopó
dedicados exclusivamente a la agricultura.
Tal y como figura en la propuesta de plan, en situación
de normalidad, sería jurídicamente posible hacer trasvases
de agua hacia Alicante desde Cortes de Pallás o desde Antella, más aún con la reciente modificación de la Ley de
aguas que permite las transferencias de agua entre usuarios
de cuencas diferentes mediante contratos de cesión de derechos de uso de agua, que sólo requieren la autorización de
la Dirección General del Agua del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que, además, puede limitar la asignación de recursos a los usuarios de la cuenca
cedente para garantizar la existencia de los «excedentes»
tranvasables, sin requerimiento de evaluación ambiental
previa. Todo esto pondría en un claro peligro tanto a la Albufera como al propio Júcar, igual que los regadíos de la
Ribera Baixa. Además se contemplan otros 70 hm 3/año
como demandas no atendidas en el Vinalopó con recursos
propios, lo que posibilita nuevos trasvases –desde el Júcar
u otros ríos– o incrementar los previstos.
BOC número 224
05.03.2014
Repartiment d’aigua per damunt dels recursos existents
actuals i futurs: El paper de l’aigua i la creació del dèficit
hídric
De bell nou, com va ocórrer amb el Pla hidrològic de
1998, en la proposta de pla, sota consulta, s’assignen i reserven volums de recursos hídrics molt per damunt de la
mitjana dels recursos hídrics existents en els últims 30
anys, desequilibri que s’agreujarà en el futur si considerem
les fortes disminucions que es poden esperar en els propers
20 anys com a conseqüència del canvi climàtic. Això porta
a un agreujament dels conflictes entre usuaris, usos i territoris per l’aigua, al mateix temps que incrementa les pressions sobre unes masses d’aigua que ja presenten un estat
de deteriorament molt accentuat, i que amb les mesures
previstes en aquesta proposta de pla, difícilment revertiran
eixa situació de deteriorament.
Aquesta proposta de pla assigna recursos per damunt
dels recursos disponibles –com és el cas de la Manxa oriental–, però no planteja l’adequació dels drets d’ús d’aigua a
les disponibilitats de recursos en cada conca hidrogràfica
sinó que, al contrari, els manté com a reserves que
s’atendran en funció de la disponibilitat futura de recursos,
traslladant al capítol de dèficit hídric un volum de 245
hm3/any de drets reconeguts als sistemes d’explotació del
Xúquer i el Vinalopó, que es pretén atendre amb recursos
externs a la demarcació, a determinar pel Pla hidrològic nacional. La creació d’aquest dèficit hídric és la coartada per
a la construcció de nous transvasaments des d’altres demarcacions, una aposta que enquistarà encara més els conflictes territorials en torn a l’aigua i també la insostenibilitat
que caracteritza l’actual gestió de l’aigua.
Per totes aquestes raons es presenta la següent
Pàg. 45.129
Reparto de agua por encima de los recursos existentes
actuales y futuros: El papel del agua de papel y la creación
del déficit hídrico
De nuevo, como ocurrió con el Plan hidrológico de
1998, en la propuesta de plan, bajo consulta, se asignan y
reservan volúmenes de recursos hídricos muy por encima
de la media de los recursos hídricos existentes en los últimos 30 años, desequilibrio que se agravará en el futuro si
consideramos las fuertes disminuciones que se pueden esperar en los próximos 20 años como consecuencia del cambio climático. Esto lleva a un agravamiento de los conflictos entre usuarios, usos y territorios por el agua, al mismo
tiempo que incrementa las presiones sobre unas masas de
agua que ya presentan un estado de deterioro muy acentuado, y que con las medidas previstas en esta propuesta de
plan, difícilmente revertirán esa situación de deterioro.
Esta propuesta de plan asigna recursos por encima de
los recursos disponibles –cómo es el caso de la Mancha
oriental–, pero no plantea la adecuación de los derechos de
uso de agua a las disponibilidades de recursos en cada
cuenca hidrográfica sino que, al contrario, los mantiene
como reservas que se atenderán en función de la disponibilidad futura de recursos, trasladando al capítulo de déficit
hídrico un volumen de 245 hm3/año de derechos reconocidos en los sistemas de explotación del Júcar y el Vinalopó,
que se pretende atender con recursos externos a la demarcación, a determinar por el Plan hidrológico nacional. La
creación de este déficit hídrico es la coartada para la construcción de nuevos trasvases desde otras demarcaciones,
una apuesta que enquistará todavía más los conflictos territoriales en torno al agua así como la insostenibilidad que
caracteriza la actual gestión del agua.
Por todas estas razones se presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN:
Les Corts insten el Consell a:
1. Manifestar el seu rebuig al contingut de l’actual esborrany de pla hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, que no resol els principals problemes del Xúquer i torna a repetir els mateixos errors del
pla de 1998, quan es va repartir més aigua de la que n’hi
havia en la conca del riu. Aquest pla, en la redacció actual
no dóna compliment a la Directiva marc de l’aigua que té
com a principal objectiu l’assoliment del bon estat de les
masses d’aigua, rius, aqüífers i zones humides i evitar tot
deteriorament addicional.
2. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
el nou pla del Xúquer tanque la possibilitat de transvasaments cap al Vinalopó des de qualsevol punt de la conca
del Xúquer diferent de la pressa actual situada a l’Assut de
la Marquesa, i que garantesca que els recursos transferibles
seran exclusivament recursos sobrants, és a dir, recursos no
regulats aigües avall de l’última pressa d’aigua dels usuaris
de la conca cedent. Aquestes condicions sols es donen en el
punt de l’actual pressa d’aigües del transvasament a l’Assut
de la Marquesa, i és l’únic punt que compta amb el necessari consens dels regants històrics de la Ribera i de la societat civil de la conca cedent. Aquesta transferència ha de
limitar-se a un màxim de 80 hm3/any i dedicar-se exclusivament a la substitució d’extraccions per a regadiu en la
conca receptora.
3. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
prenga les mesures adients per a la recuperació i la pervivència del Xúquer, per a la qual cosa és imprescindible
Les Corts instan al Consell a:
1. Manifestar su rechazo al contenido del actual borrador de plan hidrológico de cuenca de la demarcación hidrográfica del Júcar, que no resuelve los principales problemas del Júcar y vuelve a repetir los mismos errores del plan
de 1998, cuando se repartió más agua de la que había en la
cuenca del río. Este plan, en su redacción actual no da cumplimiento a la Directiva marco del agua que tiene como
principal objetivo el logro del buen estado de las masas de
agua, ríos, acuíferos y zonas húmedas y evitar todo deterioro adicional.
2. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
el nuevo plan del Júcar cierre la posibilidad de trasvases
hacia el Vinalopó desde cualquier punto de la cuenca del
Júcar diferente de la presa actual situada en el Assut de la
Marquesa, y que garantice que los recursos transferibles
serán exclusivamente recursos sobrantes, es decir, recursos
no regulados aguas abajo de la última presa de agua de los
usuarios de la cuenca cedente. Estas condiciones sólo se
dan en el punto de la actual presa de aguas del trasvase en
el Assut de la Marquesa, y es el único punto que cuenta con
el necesario consenso de los regantes históricos de la Ribera y de la sociedad civil de la cuenca cedente. Esta transferencia tiene que limitarse a un máximo de 80 hm3/año y dedicarse exclusivamente a la sustitución de extracciones
para regadío en la cuenca receptora.
3. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
tome las medidas adecuadas para la recuperación y pervivencia del Júcar, para lo cual es imprescindible una dismi-
BOC número 224
05.03.2014
una disminució important de les extraccions de l’aqüífer de
la Manxa oriental, actualment sobreexplotat, sense que
aquestes siguen en cap cas superiors als recursos disponibles en règim natural (i per tant, inferiors als 238 hm3/any
de recàrrega natural d’aquest aqüífer). Aquesta disminució
d’extraccions en aquest aqüífer no pot ser compensada amb
detraccions addicionals de cabals superficials del Xúquer ja
que això suposa un impacte directe sobre el riu, ja afectat
per la pèrdua de cabal base derivada de la sobreexplotació
d’aquest aqüífer.
4. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
els cabals ecològics mínims del riu i de l’Albufera
s’incrementen significativament i que s’establesca la resta
de components del règim ecològic de cabals establerts en la
legislació. A més a més, en el cas de l’Albufera de València
el Pla hidrològic haurà de garantir que les aportacions per a
satisfer els requeriments ambientals seran recursos naturals
que tindran una qualitat adequada –lliures de fòsfor– i que
s’evitarà l’arribada al llac d’aigües residuals sense depurar
com també l’entrada directa d’aigües residuals depurades,
inclús encara que compten amb tractament terciari. Per tal
de garantir-ne l’efectivitat com a mesures que contribuesquen a la millora de l’estat d’aquestes masses d’aigua, i per
tant al compliment de la Directiva marc de l’aigua i de la
Llei d’aigües, el susdit règim ecològic de cabals ha de considerar-se una restricció de caràcter general als sistemes
d’explotació i implementar-se amb l’entrada en vigor del
pla.
5. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
que l’assignació d’aigua superficial del Xúquer per als
proveïments de la Ribera ha de tenir la mateixa consideració que l’assignació atorgada a Albacete, Sagunt i València
i la seua àrea metropolitana, sense estar condicionada a
permutes oneroses amb altres usuaris. Aquesta assignació
hauria de ser establerta en els 22,5 hm3/any que utilitzen
actualment els municipis afectats; i comptar amb una reserva de 9 hm3/any addicionals fins a 31,5 hm3/any, la capacitat de la potabilitzadora en construcció, amb l’objectiu
de millorar substancialment la qualitat de les aigües de
proveïment de les poblacions afectades, i també el de poder atendre en el futur noves poblacions que així ho requeresquen, ja que la recuperació dels aqüífers contaminants
durarà previsiblement dècades. Igualment s’ha de considerar la recuperació dels aqüífers contaminats com una prioritat, establint terminis més curts per a aquesta, amb
l’adopció de les mesures pertinents.
Pàg. 45.130
6. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
les assignacions i les reserves establertes en el pla s’ajusten
a la disponibilitat real de recursos, una vegada descomptats
els cabals ecològics, i no per damunt d’aquestes disponibilitats. En aquest sentit el Pla hidrològic haurà de tenir en
compte les previsions de reducció d’aportacions hídriques
en el futur, motivades pel canvi climàtic.
7. Retre compte davant les Corts del compliment d’aquesta
resolució en el termini de dos mesos des que s’aprove.
nución importante de las extracciones del acuífero de la
Mancha oriental, actualmente sobreexplotado, sin que éstas
sean en ningún caso superiores a los recursos disponibles
en régimen natural (y por lo tanto, inferiores a los 238
hm3/año de recarga natural de este acuífero). Esta disminución de extracciones en este acuífero no puede ser compensada con detracciones adicionales de caudales superficiales
del Júcar puesto que esto supone un impacto directo sobre
el río, ya afectado por la pérdida de caudal base derivada
de la sobreexplotación de este acuífero.
4. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
los caudales ecológicos mínimos del río y de la Albufera se
incrementen significativamente y que se establezca el resto
de componentes del régimen ecológico de caudales establecidos en la legislación. Además, en el caso de la Albufera
de Valencia el Plan hidrológico tendrá que garantizar que
las aportaciones para satisfacer los requerimientos ambientales serán recursos naturales que tendrán una calidad adecuada –libres de fósforo– y que se evitará la llegada al lago
de aguas residuales sin depurar así como la entrada directa
de aguas residuales depuradas, incluso aunque cuenten con
tratamiento terciario. Para garantizar la efectividad como
medidas que contribuyan a la mejora del estado de estas
masas de agua, y por lo tanto al cumplimiento de la Directiva marco del agua y de la Ley de aguas, dicho régimen
ecológico de caudales tiene que considerarse una restricción de carácter general de los sistemas de explotación e
implementarse con la entrada en vigor del plan.
5. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
la asignación de agua superficial del Júcar para los abastecimientos de la Ribera ha de tener la misma consideración
que la asignación otorgada en Albacete, Sagunto y Valencia y su área metropolitana, sin estar condicionada a permutas onerosas con otros usuarios. Esta asignación tendría
que ser establecida en los 22,5 hm3/año que utilizan actualmente los municipios afectados; y contar con una reserva de 9 hm3/año adicionales hasta 31,5 hm3/año, la capacidad de la potabilizadora en construcción, con el
objetivo de mejorar sustancialmente la calidad de las
aguas de abastecimiento de las poblaciones afectadas, así
como el de poder atender en el futuro a nuevas poblaciones que así lo requieran, puesto que la recuperación de los
acuíferos contaminantes durará previsiblemente décadas.
Igualmente se ha de considerar la recuperación de los acuíferos contaminados como una prioridad, estableciendo plazos más cortos para esta, con la adopción de las medidas
pertinentes.
6. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que las
asignaciones y las reservas establecidas en el plan se ajusten a
la disponibilidad real de recursos, una vez descontados los
caudales ecológicos, y no por encima de esas disponibilidades.
En este sentido el Plan hidrológico tendrá que tener en cuenta
las previsiones de reducción de aportaciones hídricas en el futuro, motivadas por el cambio climático.
7. Rendir cuenta ante Les Corts del cumplimiento de esta
resolución en el plazo de dos meses desde su aprobación.
Les Corts, 17 de gener de 2014
Lluís Torró
Les Corts, 17 de enero de 2014
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre el rebuig al contingut de
l’actual esborrany de Pla Hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.641)
Proposición no de ley sobre el rechazo al contenido del
actual borrador de Plan hidrológico de cuenca de la demarcación hidrográfica del Júcar, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.641)
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.131
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Francesc Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat
i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la
proposició no de llei següent.
Francesc Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo el artículo 160 del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 7 d’agost de 2013 es va publicar en el BOE l’anunci
de l’obertura del període de sis mesos de consulta pública
del Projecte de pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, amb la documentació corresponent accessible a través de la plana web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Aquesta consulta pública s’emmarca dins
del procés d’elaboració d’implementació de la Directiva
marc de l’aigua, que estableix els objectius, els principis i
el marc de planificació de la política europea en matèria
d’aigües. Aquesta norma estableix que l’objectiu a assolir
per la política de l’aigua en tots els estats membre de la
Unió Europea és la protecció de les masses d’aigua superficials i subterrànies europees que, entre d’altres, previnga
tot deteriorament addicional i protegesca i millore l’estat
dels ecosistemes aquàtics i, respecte a les necessitats
d’aigua, dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics, com també,
que promoga un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.
Per assolir aquests objectius la Directiva estableix un
calendari vinculant de consecució dels objectius de bon estat de les masses d’aigua (com a molt tard, 2015) i
d’elaboració del pla de gestió de conca fluvial, anomenat a
Espanya Pla hidrològic de demarcació hidrogràfica, segons
el qual el Pla hidrològic hauria d’haver estat en vigor en
desembre de 2009, amb un horitzó de vigència de 6 anys,
fins a desembre de 2015. En el cas de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, el procés d’elaboració d’aquest pla
s’ha dilatat en el temps, incomplint els terminis establerts.
Per tant, l’esborrany de Pla hidrològic de la demarcació
hidrogràfica del Xúquer, actualment sota consulta pública,
ha de respectar els principis i els objectius establerts per la
Directiva marc de l’aigua.
L’anàlisi de la documentació sotmesa a consulta pública
fonamenta la conclusió que el pla proposat no aborda adequadament ni proposa mesures efectives per revertir l’estat
de deteriorament dels ecosistemes aquàtics i les masses
d’aigua que afecten la conca hidrogràfica del Xúquer, producte de la sobreexplotació quantitativa i qualitativa de les
masses d’aigua superficials i subterrànies. Més bé al contrari, aprofundeix en la sobreassignació de drets privatius
d’ús d’aigua molt per damunt dels recursos hídrics disponibles; en l’aplicació incorrecta dels principis de recuperació
dels costos dels serveis de l’aigua i de «qui contamina,
paga», i en l’absència de mesures efectives per recuperar la
salut dels ecosistemes fluvials i les masses d’aigua de les
quals depenen i per protegir els usos comuns d’aquests,
marcant una línia continuista amb el Pla hidrològic de conca de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aprovat en
1998, sota la cobertura del qual en alguns casos s’han atorgat drets d’ús d’aigua que multipliquen vàries vegades els
recursos disponibles i han generat conflictes socials i territorials importants.
El 7 de agosto de 2013 se publicó en el BOE el anuncio
de la apertura del periodo de seis meses de consulta pública
del Proyecto de plan hidrológico de la demarcación hidrográfica del Júcar, con la documentación correspondiente
accesible a través de la página web de la Confederación Hidrográfica del Júcar. Esta consulta pública se enmarca dentro
del proceso de elaboración de implementación de la Directiva marco del agua, que establece los objetivos, principios y
marco de planificación de la política europea en materia de
aguas. Esta norma establece que el objetivo a lograr por la
política del agua en todos los estados miembro de la Unión
Europea es la protección de las masas de agua superficiales y
subterráneas europeas que, entre otros, prevenga todo deterioro adicional y proteja y mejore el estado de los ecosistemas acuáticos y, respecto a las necesidades de agua, de los
ecosistemas terrestres y zonas húmedas directamente
dependientes de los ecosistemas acuáticos, así como, que
promueva un uso sostenible del agua basado en la protección
a largo plazo de los recursos hídricos disponibles.
Para lograr estos objetivos la Directiva establece un calendario vinculante de consecución de los objetivos de buen estado de las masas de agua (como muy tarde, 2015) y de elaboración del plan de gestión de cuenca fluvial, denominado en
España Plan hidrológico de demarcación hidrográfica, según el
cual el Plan hidrológico tendría que haber estado en vigor en
diciembre de 2009, con un horizonte de vigencia de 6 años,
hasta diciembre de 2015. En el caso de la demarcación hidrográfica del Júcar, el proceso de elaboración de este plan se
ha dilatado en el tiempo, incumpliendo los plazos establecidos.
Por lo tanto, el borrador de Plan hidrológico de la demarcación hidrográfica del Júcar, actualmente bajo consulta pública, tiene que respetar los principios y los objetivos establecidos por la Directiva marco del agua.
El análisis de la documentación sometida a consulta pública fundamenta la conclusión de que el plan propuesto no aborda adecuadamente ni propone medidas efectivas para revertir
el estado de deterioro de los ecosistemas acuáticos y las masas
de agua que afectan la cuenca hidrográfica del Júcar, producto de la sobreexplotación cuantitativa y cualitativa de
las masas de agua superficiales y subterráneas. Más bien
al contrario, profundiza en la sobreasignación de derechos
privativos de uso de agua muy por encima de los recursos
hídricos disponibles; en la aplicación incorrecta de los
principios de recuperación de los costes de los servicios
del agua y de «quien contamina, paga», y en ausencia de
medidas efectivas para recuperar la salud de los ecosistemas fluviales y las masas de agua de las cuales dependen
y para proteger los usos comunes de éstos, marcando una
línea continuista con el Plan hidrológico de cuenca de la
Confederación Hidrográfica del Júcar aprobado en 1998,
bajo cuya cobertura en algunos casos se han otorgado derechos de uso de agua que multiplican varias veces los recursos disponibles y han generado conflictos sociales y
territoriales importantes.
A continuación se señala un conjunto de temas clave resueltos de manera insatisfactoria en la propuesta del plan.
A continuació s’assenyala un conjunt de temes clau resolts de manera insatisfactòria en la proposta del pla.
BOC número 224
05.03.2014
1. Sobreexplotació de la massa d’aigua subterrània de
la Manxa oriental
En règim natural, aquesta massa d’aigua aportava un cabal base estimat entre 320 i 400 hm3/any a la conca mitjana
del Xúquer, al seu pas per la província d’Albacete. La forta
expansió del regadiu en aquesta zona –fins arribar a les
100.000 ha– que es materialitzà a mitjan de la dècada 1980
i finals de la dècada de 1990, va estar basada en
l’explotació intensiva de les aigües subterrànies d’aquest
aqüífer. Com a conseqüència, es va perdre (i en algunes zones, es va invertir) la relació aqüífer-riu i el riu Xúquer ha
perdut, des d’aleshores, una part substancial del seu cabal
base, aproximadament el 20% de la seua aportació anual.
Cal recordar que, en paral·lel amb l’elaboració d’aquest
nou pla, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha reconegut drets d’ús d’aigües subterrànies d’aquest aqüífer per
a regadiu per un volum de 465 hm3/any, amb la cobertura
del Pla hidrològic de 1998.
Malgrat que la documentació tècnica de la proposta del
pla qualifica aquesta massa d’aigua com en mal estat quantitatiu –per descens continuat dels nivells piezomètrics i per
extraccions superiors als seus recursos disponibles–, la normativa del pla proposat assigna als regadius un volum
d’aigua subterrània de 320 hm3/any que abans de 2027 hauran de reduir-se a 260 hm3/any –condicionat a l’existència
de recursos externs–, però que fins a eixa data estan significativament per damunt dels recursos disponibles en règim
alterat, estimats en 261 hm3/any, que ja estan sobreestimats
respecte al recurs disponible en règim natural. D’aquesta
manera es perpetua el deteriorament dels nivells piezomètrics i no sols la sobreexplotació d’aquest aqüífer sinó
també del propi riu Xúquer i de desenes de fonts i ullals,
que no recuperaran les aportacions subterrànies naturals.
Per altra banda, es consoliden com a assignació 80
hm 3 /any d’aigües superficials del riu Xúquer des de
l’embassament d’Alarcó per a substituir bombeigs per a regadiu dependents d’aigües subterrànies d’aquest aqüífer, el
que suposa una detracció de 80 hm3/any addicional a la
pèrdua de cabal base per la desconnexió de l’aqüífer i del
riu susdita.
A més a més, s’estableix una reserva d’aigua superficial
del Xúquer de 65 hm3/any per portar a terme una substitució addicional de bombeigs, subjecta a la disponibilitat de
nous recursos (interns o externs).
El pla proposat aplica una excepció de pròrroga del termini per aconseguir el bon estat quantitatiu d’aquesta massa d’aigua i l’ajorna fins a l’any 2027. El bon estat quantitatiu implica la recuperació dels nivells piezomètrics i de la
connexió natural riu-aqüífer, i també unes extraccions per
sota dels recursos disponibles. Les mesures proposades, explicades en els paràgrafs anteriors, són incompatibles amb
la consecució de l’objectiu susdit, fins i tot, al 2027.
2. Implementació incompleta dels règims de cabals
ecològics als rius i insuficiència dels cabals mínims proposats
Segons la Llei d’aigües, els cabals ecològics són aquells
que mantenen com a mínim la vida piscícola que de manera
natural habitaria o podria habitar en el riu, com també la
vegetació de ribera. El Reglament de planificació hidrològica detalla que el règim de cabals ecològics s’establirà de
manera que permeta mantenir de forma sostenible la funcionalitat i l’estructura dels ecosistemes aquàtics i dels eco-
Pàg. 45.132
1. Sobreexplotación de la masa de agua subterránea de
la Mancha oriental
En régimen natural, esta masa de agua aportaba un caudal base estimado entre 320 y 400 hm3/año a la cuenca media del Júcar, a su paso por la provincia de Albacete. La
fuerte expansión del regadío en esta zona –hasta llegar a las
100.000 ha– que se materializó a mediados de la década de
1980 y finales de la década de 1990, estuvo basada en la
explotación intensiva de las aguas subterráneas de este
acuífero. Como consecuencia, se perdió (y en algunas zonas, se invirtió) la relación acuífero-río y el río Júcar ha
perdido, desde entonces, una parte sustancial de su caudal
base, aproximadamente el 20% de su aportación anual.
Hay que recordar que, en paralelo con la elaboración de
este nuevo plan, la Confederación Hidrográfica del Júcar
ha reconocido derechos de uso de aguas subterráneas de
este acuífero para regadío por un volumen de 465 hm3/año,
con la cobertura del Plan hidrológico de 1998.
A pesar de que la documentación técnica de la propuesta
del plan califica esta masa de agua como en mal estado
cuantitativo –por descenso continuado de los niveles piezométricos y por extracciones superiores a sus recursos disponibles–, la normativa del plan propuesto asigna a los regadíos un volumen de agua subterránea de 320 hm3/año
que antes de 2027 tendrán que reducirse a 260 hm3/año
–condicionado a la existencia de recursos externos–, pero
que hasta esa fecha están significativamente por encima de
los recursos disponibles en régimen alterado, estimados en
261 hm3/año, que ya están sobreestimados respecto al recurso disponible en régimen natural. De este modo se perpetúa el deterioro de los niveles piezométricos y no sólo la
sobreexplotación de este acuífero sino también del propio
río Júcar y de decenas de fuentes y manantiales, que no recuperarán las aportaciones subterráneas naturales.
Por otro lado, se consolidan como asignación 80
hm3/año de aguas superficiales del río Júcar desde el embalse de Alarcón para sustituir bombeos para regadío
dependientes de aguas subterráneas de este acuífero, lo que
supone una detracción de 80 hm3/año adicional a la pérdida de caudal base por la desconexión del acuífero y del río
mencionada.
Además, se establece una reserva de agua superficial del
Júcar de 65 hm3/año para llevar a cabo una sustitución adicional de bombeos, sujeta a la disponibilidad de nuevos recursos (internos o externos).
El plan propuesto aplica una excepción de prórroga del
plazo para conseguir el buen estado cuantitativo de esta
masa de agua y lo aplaza hasta el año 2027. El buen estado
cuantitativo implica la recuperación de los niveles piezométricos de la conexión natural río-acuífero, así como
unas extracciones por debajo de los recursos disponibles.
Las medidas propuestas, explicadas en los párrafos anteriores, son incompatibles con la consecución de dicho objetivo, incluso en 2027.
2. Implementación incompleta de los regímenes de caudales ecológicos en los ríos e insuficiencia de los caudales
mínimos propuestos
Según la Ley de aguas, los caudales ecológicos son aquellos que mantienen como mínimo la vida piscícola que de
manera natural habitaría o podría habitar en el río, así como
la vegetación de ribera. El Reglamento de planificación hidrológica detalla que el régimen de caudales ecológicos se
establecerá de forma que permita mantener de forma sostenible la funcionalidad y la estructura de los ecosistemas acuáti-
BOC número 224
05.03.2014
sistemes terrestres associats, contribuint a assolir el bon estat o potencial ecològic en rius o aigües de transició. La
instrucció de planificació hidrològica, que desenvolupa
aquest reglament, estableix que el règim de cabals ecològics de les masses d’aigua fluvials haurà d’incloure, al
menys, els següents components: cabals mínims que hauran
de ser superats per mantenir la diversitat i els hàbitats
d’espècies autòctones i la seua connectivitat; cabals màxims que no han de ser superats en la gestió ordinària de
les infraestructures per limitar els cabals circulants i protegir les espècies autòctones vulnerables; distribució temporal dels cabals mínims i màxims per garantir la variabilitat
temporal del règim de cabals ecològics; cabals de crescuda
per garantir el funcionament dels processos ecològics, físico-químics, geomorfològics i hidrològics naturals i taxa de
canvi, per evitar els efectes ecològics negatius d’una variació brusca dels cabals.
Pàg. 45.133
La manca d’avaluació de l’estat de les espècies piscícoles per tal de determinar l’estat ecològic de les masses
d’aigua, juntament amb l’aplicació incompleta del règim de
cabals ecològics i l’escassa ambició ambiental dels cabals
mínims proposats, apunten a la ineficàcia dels cabals ecològics susdits per tal de contribuir a assolir el bon estat o el
potencial ecològic dels rius en la conca fluvial del Xúquer,
en contra d’allò establert en el Reglament de planificació
hidrològica.
cos y de los ecosistemas terrestres asociados, contribuyendo
a lograr el buen estado o potencial ecológico en ríos o aguas
de transición. La instrucción de planificación hidrológica,
que desarrolla este reglamento, establece que el régimen de
caudales ecológicos de las masas de agua fluviales tendrá
que incluir, al menos, los siguientes componentes: caudales
mínimos que tendrán que ser superados para mantener la diversidad y los hábitats de especies autóctonas y su conectividad; caudales máximos que no tienen que ser superados en la
gestión ordinaria de las infraestructuras para limitar los caudales circulantes y proteger las especies autóctonas vulnerables; distribución temporal de los caudales mínimos y máximos para garantizar la variabilidad temporal del régimen de
caudales ecológicos; caudales de crecida para garantizar el
funcionamiento de los procesos ecológicos, físico-químicos,
geomorfológicos e hidrológicos naturales y tasa de cambio,
para evitar los efectos ecológicos negativos de una variación
brusca de los caudales.
Además, la Ley de aguas establece que los caudales
ecológicos son restricciones previas en el sistema de explotación, es decir, tienen que descontarse de los recursos
existentes antes de realizar las asignaciones y reservas para
los usos privativos del agua.
En el caso de la propuesta de plan de la demarcación hidrográfica del Júcar, sólo se establecen los caudales mínimos y sólo en treinta y dos puntos de la red fluvial de la demarcación, que cuenta con más de trescientas masas de
agua tipo río (tramos fluviales), y en ocho de estos treinta y
dos puntos su implantación se aplaza al año 2021.
Por otra parte, los caudales mínimos propuestos en el caso
de la cuenca del Júcar son claramente insuficientes, puesto
que en la mayoría de los casos apenas permiten garantizar un
30% del hábitat potencialmente útil para determinadas especies autóctonas de pescados y están sistemáticamente por debajo de los caudales naturales mínimos absolutos de los ríos
en los últimos 30 años. Además, en casos como el establecido
en el Júcar aguas abajo de Antella –1,8 m3/s– no garantiza la
conectividad longitudinal en este tramo. El caudal establecido
aguas abajo del Assut de Cullera –1,5 m3/s– es inferior al 3%
de la aportación media natural del río en los últimos 30 años.
Y el exiguo caudal establecido aguas abajo del Assut de la
Marquesa –0,5 m3/s– condena a la degradación irreversible al
estuario del Júcar. En otros ríos más pequeños, como el Albaida o el Magro, los caudales mínimos –además de ser ínfimos,
0,2 m3/s– sólo se establecen a pie de infraestructuras de regulación, normalmente situadas en sus cuencas altas, sin establecer caudales mínimos en las partes medias o bajas de estos
ríos, por lo que continuarán secándose en determinadas épocas
del año.
La carencia de evaluación del estado de las especies
piscícolas para determinar el estado ecológico de las masas
de agua, junto con la aplicación incompleta del régimen de
caudales ecológicos y la escasa ambición ambiental de los
caudales mínimos propuestos, apuntan a la ineficacia de dichos caudales ecológicos para contribuir a lograr el buen
estado o el potencial ecológico de los ríos en la cuenca fluvial del Júcar, en contra de lo establecido en el Reglamento
de planificación hidrológica.
3. L’Albufera de València: Indefinició d’objectius i insuficiència de recursos, en quantitat i en qualitat
L’Albufera de València és la zona humida emblemàtica
dels valencians i la segona més extensa del litoral mediterrani
peninsular. Es tracta d’un ecosistema aquàtic protegit per la legislació autonòmica, europea i internacional que constitueix
3. La Albufera de Valencia: indefinición de objetivos e
insuficiencia de recursos, en cantidad y en calidad
La Albufera de Valencia es la zona húmeda emblemática de los valencianos y la segunda más extensa del litoral
mediterráneo peninsular. Se trata de un ecosistema acuático
protegido por la legislación autonómica, europea e interna-
A més a més, aquesta llei estableix que els cabals ecològics són restriccions prèvies al sistema d’explotació, és a
dir, han de descomptar-se dels recursos existents abans de
realitzar les assignacions i les reserves per als usos privatius de l’aigua.
En el cas de la proposta de pla de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, sols s’hi estableixen els cabals mínims i sols en trenta-dos punts de la xarxa fluvial de la demarcació, que compta amb més de tres-centes masses
d’aigua tipus riu (trams fluvials), i en vuit d’aquests trentados punts la implantació s’ajorna a l’any 2021.
Per altra banda, els cabals mínims proposats en el cas de la
conca del Xúquer són clarament insuficients, ja que en la majoria dels casos a penes permeten garantir un 30% de l’hàbitat
potencialment útil per a determinades espècies autòctones de
peixos i estan sistemàticament per sota dels cabals naturals
mínims absoluts dels rius en els últims trenta anys. A més a
més, en casos com l’establert en el Xúquer aigües avall
d’Antella –1,8 m3/s– no garanteix la connectivitat longitudinal
en aquest tram. El cabal establert aigües avall de l’Assut de
Cullera –1,5 m3/s– és inferior al 3% de l’aportació mitjana natural del riu en els últims trenta anys. I l’exigu cabal establert
aigües avall de l’Assut de la Marquesa –0,5 m3/s– condemna a
la degradació irreversible l’estuari del Xúquer. En altres rius
més petits, com l’Albaida o el Magre, els cabals mínims –a
banda de ser ínfims, 0,2 m 3/s– sols s’estableixen a peu
d’infraestructures de regulació, normalment situades a les conques altes, sense establir cabals mínims en les parts mitjanes o
baixes d’aquests rius, pel que continuaran assecant-se en determinades èpoques de l’any.
BOC número 224
05.03.2014
no sols un patrimoni natural, sinó també cultural, històric i socioeconòmic configurats al llarg de segles, i que des de fa quaranta anys es troba en una situació de crisi ambiental i deteriorament ecològic.
La Directiva marc de l’aigua, juntament amb les directives europees de protecció d’hàbitats i d’aus, és una oportunitat per recuperar la seua salut ecològica i la seua revalorització social, cultural, recreativa i estètica. Aquest
ecosistema compta amb els màxims nivells jurídics de protecció ambiental, i per tant, l’objectiu de cara a la política
de l’aigua hauria de ser, abans de tot, contribuir a garantir
la consecució d’unes condicions favorables per a la conservació dels hàbitats i les espècies que caracteritzen aquest
ecosistema únic. En el context de l’aplicació de la Directiva marc de l’aigua al cas de l’Albufera de València, el llac
està designat com a massa d’aigua molt modificada, ja que
els nivells i els cabals que fan de l’Albufera un llac somer
d’aigua dolça no responen a les condicions naturals sinó a
la coevolució d’aquest ecosistema amb els usos del territori
circumdant i del propi llac per part dels éssers humans des
de fa segles. Per tant, l’objectiu a assolir en aplicació de la
Directiva marc de l’aigua és el del bon potencial ecològic,
és a dir, les condicions d’estat ecològic adaptades que desenvolupen el màxim potencial ecològic de l’ecosistema
modificat. Malgrat les figures de protecció ambiental
d’aquesta massa d’aigua i els requisits de la pròpia Directiva marc de l’aigua, la proposta de pla presentada opta per
ni tan sols abordar quin hauria de ser l’objectiu de qualitat
ecològica i química d’aquest ecosistema, tot posposant la
definició a 2021 o 2027, impedint i dilatant fins l’any 2027
la presa de les mesures necessàries per revertir el greu estat
d’eutrofització i degradació que pateix des de fa dècades
aquest ecosistema. I tot això malgrat que des de fa al
menys deu anys existeixen estudis científics i informes
d’experts, molts d’ells finançats amb diners públics per
l’administració hidràulica, que caracteritzen el potencial
ecològic que s’hauria d’assolir per garantir la salut d’aquest
ecosistema.
Un element central per a la recuperació d’aquest ecosistema és la gestió de l’aigua: els volums i la qualitat
d’aquesta. Des de fa més d’una dècada els científics han
conclòs que l’element estratègic que condiciona
l’eutrofització del llac i la pèrdua de la biodiversitat aquàtica és l’elevada concentració de fòsfor de les aigües del llac,
resultants de les elevades concentracions de fòsfor de bona
part de les aigües que arriben al llac: aigües residuals urbanes sense depurar (domèstiques, industrials i pluvials) i
aigües residuals urbanes depurades, que inclús comptant
amb tractament terciari i concentracions de fòsfor molt inferiors als llindars màxims requerits per la legislació vigent, encara són massa altes per no generar eutrofització en
el llac de l’Albufera.
En l’informe tramés per la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer a la Comissió Europea, de data 29 de desembre
de 2004, clarament s’especificava que per tal aconseguir
unes condicions mínimes per revertir l’actual situació
d’hipereutrofització del llac, era necessària l’eliminació total de qualsevol abocament incontrolat d’aigües residuals
urbanes i també l’aportació directa d’aigües residuals urbanes depurades amb tractament terciari, i garantir una aportació mínima de 253 hm3/any d’aigua sense fòsfor, com la
provinent dels ullals d’aigües subterrànies, els retorns de
Pàg. 45.134
cional que constituye no sólo un patrimonio natural, sino
también cultural, histórico y socio-económico configurados
a lo largo de siglos, y que desde hace cuarenta años se encuentra en una situación de crisis ambiental y deterioro
ecológico.
La Directiva marco del agua, junto con las directivas europeas de protección de hábitat y de aves, es una oportunidad para recuperar su salud ecológica y su revalorización
social, cultural, recreativa y estética. Este ecosistema cuenta con los máximos niveles jurídicos de protección ambiental, y por lo tanto, el objetivo de cara a la política del agua
tendría que ser, ante todo, contribuir a garantizar la consecución de unas condiciones favorables para la conservación
de los hábitats y las especies que caracterizan este ecosistema único. En el contexto de la aplicación de la Directiva
marco del agua en el caso de la Albufera de Valencia, el
lago está designado como masa de agua muy modificada,
puesto que los niveles y los caudales que hacen de la Albufera un lago somero de agua dulce no responden a las condiciones naturales sino a la coevolución de este ecosistema
con los usos del territorio circundante y del propio lago por
parte de los seres humanos desde hace siglos. Por lo tanto,
el objetivo a lograr en aplicación de la Directiva marco del
agua es el del buen potencial ecológico, es decir, las condiciones de estado ecológico adaptadas que desarrollen el
máximo potencial ecológico del ecosistema modificado. A
pesar de las figuras de protección ambiental de esta masa
de agua y los requisitos de la propia Directiva marco del
agua, la propuesta de plan presentada opta para ni siquiera
abordar qué tendría que ser el objetivo de calidad ecológica
y química de este ecosistema, posponiendo la definición a
2021 o 2027, impidiendo y dilatando hasta el año 2027 la
toma de las medidas necesarias para revertir el grave estado
de eutrofización y degradación que sufre desde hace décadas este ecosistema. Y todo ello a pesar de que desde hace
al menos diez años existen estudios científicos e informes
de expertos, muchos de ellos financiados con dinero público por la administración hidráulica, que caracterizan el potencial ecológico que se tendría que lograr para garantizar
la salud de este ecosistema.
Un elemento central para la recuperación de este ecosistema es la gestión del agua: los volúmenes de agua y la calidad de esta agua. Desde hace más de una década los
científicos han concluido que el elemento estratégico que
condiciona la eutrofización del lago y la pérdida de la biodiversidad acuática es la elevada concentración de fósforo
de las aguas del lago, resultantes de las elevadas concentraciones de fósforo de buena parte de las aguas que llegan al
lago: aguas residuales urbanas sin depurar (domésticas, industriales y pluviales) depurar y aguas residuales urbanas
depuradas, que aunque contando con tratamiento terciario y
concentraciones de fósforo muy inferiores a los umbrales
máximos requeridos por la legislación vigente, todavía son
demasiado altas para no generar eutrofización en el lago de
la Albufera.
En el informe enviado por la Confederación Hidrográfica
del Júcar a la Comisión Europea, de fecha 29 de diciembre de
2004, claramente se especificaba que para conseguir unas condiciones mínimas para revertir la actual situación de hipereutrofización del lago de la Albufera era necesaria la eliminación
total de cualquier vertido incontrolado de aguas residuales urbanas así como la eliminación de la aportación directa de
aguas residuales urbanas depuradas con tratamiento terciario,
y garantizar una aportación mínima de 253 hm3/año de agua
sin fósforo, como la proveniente de los manantiales de aguas
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.135
rec dels regadius tradicionals dels rius Xúquer i Túria i
d’aportacions directes d’aigües d’ambdós rius. Malgrat ser
coneguda tota aquesta informació, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sols contempla uns cabals mínims
per a l’Albufera de 167 hm3/any, sense especificar ni garantir la qualitat requerida (absència de fòsfor) de dites
aportacions. Aquesta mesura és clarament insuficient tant
quantitativament com qualitativament, i de fet no serveix
per garantir que s’eviten deterioraments addicionals en
l’estat ecològic del llac de l’Albufera, ja que eixos volums
són equivalents als que li varen arribar durant l’any més sever de sequera dels últims trenta anys.
subterráneas, los retornos de riego de los regadíos tradicionales del Júcar y del Túria y de aportaciones directas de aguas de
ambos ríos. A pesar de conocerse toda esta información, la
Confederación Hidrográfica del Júcar sólo contempla unos
caudales mínimos para la Albufera de 167 hm3/año, sin especificar ni garantizar la calidad requerida (ausencia de fósforo)
de dichas aportaciones. Esta medida es claramente insuficiente
tanto cuantitativamente como cualitativamente, y de hecho no
sirve para garantizar que se evitaren deterioros adicionales en
el estado ecológico del lago de la Albufera, puesto que esos
volúmenes son equivalentes a los que le llegaron durante el
año más severo de sequía de los últimos treinta años.
4. Proveïment d’aigua potable a la Ribera i mal estat
químic de les masses d’aigua subterrània utilitzades per a
la seua producció
La contaminació creixent de les masses d’aigua subterrània per nitrats procedents de l’agricultura és un fenomen que des de mitjan de la dècada de 1980 està afectant
els aqüífers de les principals zones d’agricultura intensiva
de la demarcació. Aquest fet es troba estudiat i documentat
per al cas de l’aqüífer de la plana sud de València des de
principis de la dècada de 1990. El Pla hidrològic de 1998
ho reconeixia, encara que no contemplava cap mena de mesura per prevenir, controlar o evitar dit deteriorament de la
qualitat dels recursos hídrics subterranis dels quals depenia
i depèn el proveïment d’aigua de boca de centenars de milers de persones, en desenes de pobles valencians. Tampoc
les autoritats competents en matèria d’agricultura i ordenació del territori no han actuat amb eficàcia per evitar aquesta contaminació difusa.
L’estratègia davant el deteriorament de les fonts de subministrament tradicional d’aigua per a la població ha estat
la seua substitució per fonts alternatives, sense atacar les
causes de dit deteriorament. Així, en el cas dels proveïments de les comarques de la Ribera Alta i Baixa del Xúquer, primer s’aposta per un fallit projecte de substitució
amb aigües subterrànies a través d’una bateria de pous en
la Garrofera. Vista la inviabilitat d’aquesta infraestructura,
posterior a la seua construcció, la substitució es plantejà
amb aigües superficials del Xúquer, des de l’embassament
de Tous, i la construcció d’una potabilitzadora amb capacitat de tractament de 31,5 hm 3/any. El Pla hidrològic de
1998 contemplava la possibilitat de permuta d’aigua entre
usuaris de proveïment amb aigües subterrànies i usuaris de
regadiu amb aigües superficials del Xúquer, si la qualitat de
les primeres continuava empitjorant. El pla també senyalava que el cost de l’operació hauria de ser sufragat pels
usuaris del proveïment, teòrics beneficiaris d’aquesta operació. L’actual proposta de pla consolida aquesta privatització de facto dels recursos hídrics que comporta l’aplicació
incorrecta del principi de recuperació dels costos de
l’aigua, ja que són els usuaris perjudicats per la contaminació de les aigües –que ells no han produït– els que han de
pagar per recuperar la qualitat de l’aigua que utilitzen. En
lloc d’aplicar el principi de «qui contamina, paga», com
exigeix la Directiva marc de l’aigua i la Llei d’aigües,
l’administració hidràulica utilitza el criteri contrari: qui pateix la contaminació, paga.
4. Abastecimiento de agua potable en la Ribera y mal
estado químico de las masas de agua subterránea utilizadas para su producción
La contaminación creciente de las masas de agua subterránea por nitratos procedentes de la agricultura es un fenómeno que desde mediados de la década de 1980 está afectando a los acuíferos de las principales zonas de agricultura
intensiva de la demarcación. Este hecho se está estudiado y
documentado para el caso del acuífero de la llanura sur de
Valencia desde principios de la década de 1990. El Plan hidrológico de 1998 lo reconocía, aunque no contemplaba
ningún tipo de medida para prevenir, controlar o evitar dicho
deterioro de la calidad de los recursos hídricos subterráneos
de los que dependía y depende el abastecimiento de agua de
boca de centenares de miles de personas, en decenas de pueblos valencianos. Tampoco las autoridades competentes en
materia de agricultura y ordenación del territorio han actuado con eficacia para evitar esta contaminación difusa.
La estrategia ante el deterioro de las fuentes de suministro tradicional de agua para la población ha sido su sustitución por fuentes alternativas, sin atacar las causas de dicho
deterioro. Así, en el caso de los abastecimientos de las comarcas de la Ribera Alta y Baja del Júcar primero se apuesta por un fallido proyecto de sustitución con aguas subterráneas a través de una batería de pozos en la Garrofera.
Vista la inviabilidad de esta infraestructura, posterior a su
construcción, la sustitución se planteó con aguas superficiales del Júcar, desde el embalse de Tous, y la construcción de una potabilizadora con capacidad de tratamiento de
31,5 hm3/año. El Plan hidrológico de 1998 contemplaba la
posibilidad de permuta de agua entre usuarios de abastecimiento con aguas subterráneas y usuarios de regadío con
aguas superficiales del Júcar, si la calidad de las primeras
continuaba empeorando. El plan también señalaba que el
coste de la operación tendría que ser sufragado por los
usuarios del abastecimiento, teóricos beneficiarios de esta
operación. La actual propuesta de plan consolida esta privatización de facto de los recursos hídricos que comporta
la aplicación incorrecta del principio de recuperación de
los costes del agua, puesto que son los usuarios perjudicados por la contaminación de las aguas –que ellos no han
producido– los que tienen que pagar para recuperar la calidad del agua que utilizan. En lugar de aplicar el principio de «quien contamina, paga», como exige la Directiva
marco del agua y la Ley de aguas, la administración
hidráulica utiliza el criterio contrario: quién sufre la contaminación, paga.
Además, la propuesta de plan contempla una asignación por permuta con los regantes sólo por un volumen de
10 hm3/año, frente a un uso anual estimado en 22,5 hm3/año
en los 13 pueblos afectados, lo que implica que los habitantes de la Ribera no recibirán el agua de mejor calidad dispo-
A més a més, la proposta de pla contempla una assignació per permuta amb els regants sols per un volum de 10
hm3/any, front a un ús anual estimat en 22,5 hm3/any en els
tretze pobles afectats, fet que implica que els habitants de
la Ribera no rebran l’aigua de millor qualitat disponible
BOC número 224
05.03.2014
–actualment, les aigües del Xúquer a Tous, que en bona
part s’envien a València i a l’àrea metropolitana, a Sagunt i
a la comarca del Camp de Morverdre– sinó que hauran de
barrejar-la amb aigües subterrànies contaminades, no sols
per nitrats sinó també per substàncies tòxiques i perilloses
procedents de pesticides, que ja es varen detectar en diversos pobles de la Ribera. Això implica la necessitat de tractaments de potabilització addicionals que encareixen el rebut de l’aigua potable i van en contra dels requeriments de
protecció de les fonts de proveïment humà i l’assignació de
la millor aigua disponible per a aquest ús per tal de minimitzar els tractaments de potabilització, establerts per la
Directiva marc de l’aigua.
La proposta de pla inclou també uns altres 21,5 hm3/any
com a reserva per als proveïments de la Ribera, però condicionats a la disponibilitat de nous recursos el que, en les
circumstàncies actuals, suposa més una reserva virtual que
real, ja que difícilment es podrà fer efectiva o es farà dependre de transvasaments d’altres demarcacions, amb els
conflictes que això comporta.
Aquesta pretesa «solució» discrimina clarament els proveïments de la Ribera respecte dels de València, Albacete i
Sagunt, que compten amb assignacions directes d’aigües
del Xúquer. Es dóna la paradoxa que València i la seua àrea
metropolitana aconsegueixen 31,5 hm3/any addicionals als
94,5 hm3/any que ja tenien assignats d’aigües del Xúquer,
mentre Albacete i Sagunt, passen a tenir assignacions de 24
i 17,1 hm3/any, respectivament, quan en l’anterior pla sols
eren reserves.
Finalment, aquesta proposta de pla –igual que el pla de
1998– no aborda cap mesura per avançar en la solució definitiva i real per als proveïments de la Ribera: la recuperació
dels aqüífers contaminants. El pla sols contempla de manera molt limitada el problema de l’excés de nitrats però no
l’actual contaminació per pesticides. La recuperació
d’aquests aqüífers i el seu bon estat s’ajorna en el cas de
l’aqüífer de la serra de les Agulles a 2027 i el de la plana
sud de València –del qual depèn el gruix dels proveïments
de la Ribera– es queda sense data de recuperació, ja que ni
es planteja assolir-ne la recuperació química per a eixa
data.
5. El transvasament Xúquer-Vinalopó: de sobrants a excedents
La proposta de pla obri la porta a possibles noves presses d’aigua al Xúquer, aigües amunt de la pressa actual en
l’Assut de la Marquesa (a Cortes de Pallars o Antella) ja
que, a diferència del que establien els articles del Pla hidrològic de 1998, derogats per sentència del Tribunal Suprem, on es parlava de transferir «sobrants», l’actual proposta estableix que es transvasaran «excedents» del Xúquer
cap al Vinalopó, i que allò que es considere «excedent»
serà determinat mitjançant unes normes d’explotació del
sistema del Xúquer que s’elaboraran amb posterioritat a
l’aprovació del Pla hidrològic de la demarcació, sense els
mecanismes de transparència i participació ciutadana que la
Directiva marc de l’aigua exigeix en la planificació hidrològica, però que no estan contemplats per la legislació
estatal en el cas dels processos desenvolupats fora de la tramitació del Pla hidrològic. Cal recordar que ni els usuaris
comuns ni les organitzacions socials, ambientalistes o ciutadanes estan incloses en els òrgans col·legiats de gestió de
la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (com
l’Assemblea d’Usuaris o la Junta de Govern) encarregats
d’elaborar dites normes d’explotació.
Pàg. 45.136
nible –actualmente, las aguas del Júcar en Tous, que en buena parte se envían a Valencia y a su área metropolitana, a Sagunto y a la comarca del Camp de Morverdre– sino que
tendrán que mezclarla con aguas subterráneas contaminadas,
no sólo por nitratos sino también por sustancias tóxicas y peligrosas procedentes de pesticidas, que ya se detectaron en
varios pueblos de la Ribera. Esto implica la necesidad de tratamientos de potabilización adicionales que encarecen el recibo del agua potable y van en contra de los requerimientos
de protección de las fuentes de abastecimiento humano y la
asignación de la mejor agua disponible para este uso para
minimizar los tratamientos de potabilización, establecidos
por la Directiva marco del agua.
La propuesta de plan incluye también otros 21,5 hm3/año
como reserva para los abastecimientos de la Ribera, pero condicionados a la disponibilidad de nuevos recursos lo que, en
las circunstancias actuales, supone más una reserva virtual que
real, puesto que difícilmente se podrá hacer efectiva o se hará
depender de trasvases de otras demarcaciones, con los conflictos que ello comporta.
Esta pretendida «solución» discrimina claramente los
abastecimientos de la Ribera respecto de los de Valencia,
Albacete y Sagunto, que cuentan con asignaciones directas
de aguas del Júcar. Se da la paradoja de que Valencia y su
área metropolitana consiguen 31,5 hm3/año adicionales a
los 94,5 hm3/año que ya tenían asignados de aguas del Júcar, mientras que Albacete y Sagunto, pasan a tener asignaciones de 24 y 17,1 hm3/año, respectivamente, cuando en el
anterior plan sólo eran reservas.
Finalmente, esta propuesta de plan –igual que el plan de
1998– no aborda ninguna medida para avanzar en la solución definitiva y real para los abastecimientos de la Ribera:
la recuperación de los acuíferos contaminantes. El plan
sólo contempla de manera muy limitada el problema del
exceso de nitratos pero no la actual contaminación por pesticidas. La recuperación de estos acuíferos y su buen estado
se aplaza en el caso del acuífero de la sierra de las Agulles
a 2027 y el de la llanura sur de Valencia –del que depende
el grueso de los abastecimientos de la Ribera– se queda sin
fecha de recuperación, puesto que ni se plantea alcanzar su
recuperación química para esa fecha.
5. El trasvase Júcar-Vinalopó: de sobrantes a excedentes
La propuesta de plan abre la puerta a posibles nuevas presas de agua en el Júcar, aguas arriba de la presa actual en el
Assut de la Marquesa (en Cortes de Pallás o Antella) puesto
que, a diferencia de lo establecido en los artículos del Plan hidrológico de 1998, derogados por sentencia del Tribunal Supremo, donde se hablaba de transferir «sobrantes», la actual
propuesta establece que se trasvasarán «excedentes» del Júcar
hacia el Vinalopó, y que lo que se considere «excedente» será
determinado mediante unas normas de explotación del Júcar
que se elaborarán con posterioridad a la aprobación del Plan
hidrológico de la demarcación, sin los mecanismos de transparencia y participación ciudadana que la Directiva marco del
agua exigen la planificación hidrológica, pero que no están
contemplados por la legislación estatal en el caso de los procesos desarrollados fuera de la tramitación del Plan hidrológico. Hay que recordar que ni los usuarios comunes ni las organizaciones sociales, ambientalistas o ciudadanas están
incluidos en los órganos colegiados de gestión de la Confederación Hidrográfica del Júcar (como la Asamblea de Usuarios
o la Junta de Gobierno) encargados de elaborar dichas normas de explotación.
BOC número 224
05.03.2014
Els excedents d’un sistema d’explotació depenen de
quin siga l’horitzó temporal de referència (pot haver-hi excedents de recursos regulats en un any determinat, però pot
no haver-n’hi si es consideren tres anys consecutius, per la
variabilitat de les aportacions de recursos hídrics) i també
de quins siguen els elements de regulació que es consideren
(pot ser que en un embassament no hi hagen excedents,
però sí si es consideren dos embassaments conjuntament).
Per altra banda, els sobrants s’entenen com els recursos no
utilitzables pels usuaris de la conca cedent, és a dir, aquells
que es troben aigües avall de l’última pressa dels usuaris de
la conca cedent i que, per tant, no produeixen afeccions
econòmiques o ambientals a la conca cedent. Aquesta última ha estat la lògica que s’ha traslladat a la Comissió Europea per justificar la viabilitat del transvasament XúquerVinalopó i que ha estat assumida per aquesta institució al
cofinançar la modificació del projecte, una vegada s’ha
comprovat que qualsevol transvasament aigües amunt de la
pressa actual generaria afeccions negatives sobre els cabals
ecològics del Xúquer i els de l’Albufera de València.
Pàg. 45.137
La proposta de pla tampoc no estableix amb claredat
que els recursos transvasats al Vinalopó tindran com a destinació la clausura de pous i la substitució de recursos subterranis dels aqüífers en mal estat del Vinalopó dedicats exclusivament a l’agricultura.
Com figura en la proposta de pla, en situació de normalitat, seria jurídicament possible fer transvasaments d’aigua
cap a Alacant des de Cortes de Pallars o des d’Antella, més
encara amb la recent modificació de la Llei d’aigües que
permet les transferències d’aigua entre usuaris de conques
diferents mitjançat contractes de cessió de drets d’ús
d’aigua, que sols requereixen l’autorització de la Direcció
General de l’Aigua del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que, a més a més, pot limitar
l’assignació de recursos als usuaris de la conca cedent per
tal de garantir l’existència dels «excedents» transvasables,
sense requeriment d’avaluació ambiental prèvia. Tot això
posaria en un clar perill tant l’Albufera com el propi Xúquer, igual que els regadius de la Ribera Baixa. A més es
contemplen altres 70 hm3/any com a demandes no ateses al
Vinalopó amb recursos propis, el que possibilita nous transvasaments –des del Xúquer o altres rius– o incrementar-ne
els prevists.
Los excedentes de un sistema de explotación dependen
de cual sea el horizonte temporal de referencia (puede haber excedentes de recursos regulados en un año determinado, pero puede no haber si se consideran tres años consecutivos, por la variabilidad de las aportaciones de recursos
hídricos) así como de cuales sean los elementos de regulación que se consideran (puede ser que en un embalse no hayan excedentes, pero sí si se consideran dos embalses conjuntamente). Por otra parte, los sobrantes se entienden
como recursos no utilizables por los usuarios de la cuenca
cedente, es decir, aquellos que se encuentran aguas abajo
de la última presa de los usuarios de la cuenca cedente y
que, por lo tanto, no producen afecciones económicas o
ambientales a la cuenca cedente. Esta última ha sido la lógica que se ha trasladado a la Comisión Europea para justificar la viabilidad del trasvase Júcar- Vinalopó y que ha
sido asumida por esta institución al cofinanciar la modificación del proyecto, una vez se ha comprobado que cualquier trasvase aguas arriba de la presa actual generaría
afecciones negativas sobre los caudales ecológicos del Júcar y los de la Albufera de Valencia.
La propuesta de plan tampoco establece con claridad
que los recursos trasvasados en el Vinalopó tendrán como
destino la clausura de pozos y la sustitución de recursos
subterráneos de los acuíferos en mal estado del Vinalopó
dedicados exclusivamente a la agricultura.
Tal y como figura en la propuesta de plan, en situación
de normalidad, sería jurídicamente posible hacer trasvases
de agua hacia Alicante desde Cortes de Pallás o desde Antella, más aún con la reciente modificación de la Ley de
aguas que permite las transferencias de agua entre usuarios
de cuencas diferentes mediante contratos de cesión de derechos de uso de agua, que sólo requieren la autorización de
la Dirección General del Agua del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que, además, puede limitar la asignación de recursos a los usuarios de la cuenca
cedente para garantizar la existencia de los «excedentes»
tranvasables, sin requerimiento de evaluación ambiental
previa. Todo esto pondría en un claro peligro tanto a la Albufera como al propio Júcar, igual que los regadíos de la
Ribera Baixa. Además se contemplan otros 70 hm 3/año
como demandas no atendidas en el Vinalopó con recursos
propios, lo que posibilita nuevos trasvases –desde el Júcar
u otros ríos– o incrementar los previstos.
6. Repartiment d’aigua per damunt dels recursos existents actuals i futurs: El paper de l’aigua i la creació del
dèficit hídric
De bell nou, com va ocórrer amb el Pla hidrològic de
1998, en la proposta de pla, sota consulta, s’assignen i reserven volums de recursos hídrics molt per damunt de la
mitjana dels recursos hídrics existents en els últims trenta
anys, desequilibri que s’agreujarà en el futur si considerem les fortes disminucions que es poden esperar en els
propers vint anys com a conseqüència del canvi climàtic.
Això porta a un agreujament dels conflictes entre usuaris,
usos i territoris per l’aigua, al mateix temps que incrementa les pressions sobre unes masses d’aigua que ja presenten un estat de deteriorament molt accentuat, i que
amb les mesures previstes en aquesta proposta de pla,
difícilment revertiran eixa situació de deteriorament.
Aquesta proposta de pla assigna recursos per damunt
dels recursos disponibles –com és el cas de la Manxa oriental–, però no planteja l’adequació dels drets d’ús d’aigua a
les disponibilitats de recursos en cada conca hidrogràfica
6. Reparto de agua por encima de los recursos existentes actuales y futuros: El papel del agua de papel y la creación del déficit hídrico
De nuevo, como ocurrió con el Plan hidrológico de
1998, en la propuesta de plan, bajo consulta, se asignan y
reservan volúmenes de recursos hídricos muy por encima
de la media de los recursos hídricos existentes en los últimos treinta años, desequilibrio que se agravará en el futuro
si consideramos las fuertes disminuciones que se pueden
esperar en los próximos veinte años como consecuencia del
cambio climático. Esto lleva a un agravamiento de los conflictos entre usuarios, usos y territorios por el agua, al mismo tiempo que incrementa las presiones sobre unas masas
de agua que ya presentan un estado de deterioro muy acentuado, y que con las medidas previstas en esta propuesta de
plan, difícilmente revertirán esa situación de deterioro.
Esta propuesta de plan asigna recursos por encima de
los recursos disponibles –cómo es el caso de la Mancha
oriental–, pero no plantea la adecuación de los derechos de
uso de agua a las disponibilidades de recursos en cada
BOC número 224
05.03.2014
sinó que, al contrari, els manté com a reserves que
s’atendran en funció de la disponibilitat futura de recursos,
traslladant al capítol de dèficit hídric un volum de 245
hm3/any de drets reconeguts als sistemes d’explotació del
Xúquer i el Vinalopó, que es pretén atendre amb recursos
externs a la demarcació, a determinar pel Pla hidrològic nacional. La creació d’aquest dèficit hídric és la coartada per
a la construcció de nous transvasaments des d’altres demarcacions, una aposta que enquistarà encara més els conflictes territorials en torn a l’aigua i també la insostenibilitat
que caracteritza l’actual gestió de l’aigua.
Pàg. 45.138
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
cuenca hidrográfica sino que, al contrario, los mantiene
como reservas que se atenderán en función de la disponibilidad futura de recursos, trasladando al capítulo de déficit
hídrico un volumen de 245 hm3/año de derechos reconocidos en los sistemas de explotación del Júcar y el Vinalopó,
que se pretende atender con recursos externos a la demarcación, a determinar por el Plan hidrológico nacional. La
creación de este déficit hídrico es la coartada para la construcción de nuevos trasvases desde otras demarcaciones,
una apuesta que enquistará todavía más los conflictos territoriales en torno al agua así como la insostenibilidad que
caracteriza la actual gestión del agua.
Por eso, el Grupo Parlamentario Socialista, presenta la
siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN:
Les Corts insten el Consell de la Generalitat a adreçarse al Govern de l’Estat perquè li manifeste el seu rebuig al
contingut de l’actual esborrany de pla hidrològic de conca
de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, ja que no resol
els principals problemes del riu, torna a repetir els mateixos
errors del pla de 1998, quan es va repartir més aigua de la
que n’hi havia en la conca del riu, i perquè en la redacció
actual no dóna compliment a la Directiva marc de l’aigua
que té com a principal objectiu l’assoliment del bon estat
de les masses d’aigua, rius, aqüífers i zones humides i evitar tot deteriorament addicional.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a dirigirse al Gobierno del Estado para que le manifieste su rechazo al contenido del actual borrador de plan
hidrológico de cuenca de la demarcación hidrográfica del
Júcar, que éste no resuelve los principales problemas del
río y vuelve a repetir los mismos errores del plan de 1998,
cuando se repartió más agua de la que había en la cuenca
del río, y porque en su redacción actual, no da cumplimiento a la Directiva marco del agua que tiene como principal
objetivo el logro del buen estado de las masas de agua, ríos,
acuíferos y zonas húmedas así como evitar todo deterioro
adicional.
2. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a dirigirse al Gobierno del Estado instándolo para que
la Confederación Hidrográfica del Júcar:
a) En el nuevo plan del Júcar cierre la posibilidad de
trasvases hacia el Vinalopó desde cualquier punto de su
cuenca diferente de la presa actual situada en el Assut de la
Marquesa, y que garantice que los recursos transferibles
serán exclusivamente recursos sobrantes, es decir, recursos
no regulados aguas abajo de la última presa de agua de los
usuarios de la cuenca cedente.
Estas condiciones sólo se dan en el punto de la actual
presa de aguas del trasvase en el mencionado assut, y es el
único punto que cuenta con el necesario consenso de los regantes históricos de la Ribera y de la sociedad civil de la
cuenca cedente. Esta transferencia tiene que limitarse a un
máximo de 80 hm3/año y dedicarse exclusivamente a la
sustitución de extracciones para regadío en la cuenca receptora.
b) Tome las medidas adecuadas para la recuperación y
pervivencia del Júcar, para lo cual es imprescindible una
disminución importante de las extracciones del acuífero
de la Mancha oriental, actualmente sobreexplotado, sin
que éstas sean en ningún caso superiores a los recursos
disponibles en régimen natural (y por lo tanto, inferiores a
los 238 hm3/año de recarga natural de este acuífero).
Esta disminución de extracciones en este acuífero no puede ser compensada con detracciones adicionales de caudales
superficiales del Júcar puesto que esto supondría un impacto
directo sobre el río, ya afectado por la pérdida de caudal base
derivada de la sobreexplotación de este acuífero.
c) Los caudales ecológicos mínimos del río y de la Albufera se incrementen significativamente y que se establezca el
resto de componentes del régimen ecológico de caudales establecidos en la legislación. Además, en el caso de la Albufera de Valencia el Plan hidrológico tendrá que garantizar
que las aportaciones para satisfacer los requerimientos am-
2. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a adreçar-se al Govern de l’Estat i instar-lo perquè la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer:
a) En el nou pla del Xúquer tanque la possibilitat de
transvasaments cap al Vinalopó des de qualsevol punt de la
seua conca diferent de la pressa actual situada a l’Assut de
la Marquesa, i que garantesca que els recursos transferibles
seran exclusivament recursos sobrants, és a dir, recursos no
regulats aigües avall de l’última pressa d’aigua dels usuaris
de la conca cedent.
Aquestes condicions sols es donen en el punt de l’actual
pressa d’aigües del transvasament de l’esmentat assut, i és
l’únic punt que compta amb el necessari consens dels regants històrics de la Ribera i de la societat civil de la conca
cedent. Aquesta transferència ha de limitar-se a un màxim
de 80 hm3/any i dedicar-se exclusivament a la substitució
d’extraccions per a regadiu en la conca receptora.
b) Prenga les mesures adients per a la recuperació i la
pervivència del Xúquer, per a la qual cosa és imprescindible una disminució important de les extraccions de
l’aqüífer de la Manxa oriental, actualment sobreexplotat,
sense que aquestes siguen en cap cas superiors als recursos disponibles en règim natural (i per tant, inferiors als
238 hm3/any de recàrrega natural d’aquest aqüífer).
Aquesta disminució d’extraccions no podrà ser compensada amb detraccions addicionals de cabals superficials del
Xúquer ja que això suposaria un impacte directe sobre el
riu, ja afectat per la pèrdua de cabal base derivada de la sobreexplotació d’aquest aqüífer.
c) Els cabals ecològics mínims del riu i de l’Albufera
s’incrementen significativament i que s’establesca la resta
de components del règim ecològic de cabals establerts en la
legislació. A més a més, en el cas de l’Albufera de València, el pla haurà de garantir que les aportacions per a satisfer els requeriments ambientals seran recursos naturals que
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.139
tindran una qualitat adequada –lliures de fòsfor– i que
s’evitarà l’arribada al llac d’aigües residuals sense depurar
com també l’entrada directa d’aigües residuals depurades,
inclús encara que compten amb tractament terciari. Per tal
de garantir-ne l’efectivitat com a mesures que contribuesquen a la millora de l’estat d’aquestes masses d’aigua, i per
tant al compliment de la Directiva marc de l’aigua i de la
Llei d’aigües, el susdit règim ecològic de cabals ha de considerar-se una restricció de caràcter general als sistemes
d’explotació i implementar-se amb l’entrada en vigor del
pla.
d) L‘assignació d’aigua superficial del Xúquer per als
proveïments de la Ribera ha de tenir la mateixa consideració que l’assignació atorgada a Albacete, Sagunt i València
i la seua àrea metropolitana, sense estar condicionada a
permutes oneroses amb altres usuaris. Aquesta assignació
hauria de ser establerta en els 22,5 hm3/any que utilitzen
actualment els municipis afectats; i comptar amb una reserva de 9 hm3/any addicionals fins a 31,5 hm3/any, la capacitat de la potabilitzadora en construcció, amb l’objectiu de
millorar substancialment la qualitat de les aigües de proveïment de les poblacions afectades, i també poder atendre en
el futur noves poblacions que així ho requeresquen, ja que
la recuperació dels aqüífers contaminants durarà previsiblement dècades. Igualment s’ha de considerar la recuperació
dels aqüífers contaminats com una prioritat, establint terminis més curts per a aquesta, amb l’adopció de les mesures
pertinents.
e) Les assignacions i les reserves establertes en el pla
s’ajusten a la disponibilitat real de recursos, una vegada descomptats els cabals ecològics, i no per damunt d’aquestes
disponibilitats. En aquest sentit el Pla hidrològic haurà de tenir en compte les previsions de reducció d’aportacions hídriques en el futur, motivades pel canvi climàtic.
3. El Consell de la Generalitat retrà compte a aquestes
Corts del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini de dos mesos des que s’aprove.
bientales serán recursos naturales que tendrán una calidad
adecuada –libres de fósforo– y que se evitará la llegada al
lago de aguas residuales sin depurar así como la entrada directa de aguas residuales depuradas, incluso aunque cuenten
con tratamiento terciario. Para garantizar su efectividad
como medidas que contribuyan a la mejora del estado de estas masas de agua, y por lo tanto al cumplimiento de la Directiva marco del agua y de la Ley de aguas, dicho régimen
ecológico de caudales tiene que considerarse una restricción
de carácter general de los sistemas de explotación e implementarse con la entrada en vigor del plan.
d) La asignación de agua superficial del Júcar para los
abastecimientos de la Ribera ha de tener la misma consideración que la asignación otorgada a Albacete, Sagunto y
Valencia y su área metropolitana, sin estar condicionada a
permutas onerosas con otros usuarios. Esta asignación
tendría que ser establecida en los 22,5 hm3/año que utilizan
actualmente los municipios afectados y contar con una reserva de 9 hm3/año adicionales hasta 31,5 hm3/año, la capacidad de la potabilizadora en construcción, con el objetivo
de mejorar sustancialmente la calidad de las aguas de abastecimiento de las poblaciones afectadas, así como el de poder atender en el futuro a nuevas poblaciones que así lo requieran, puesto que la recuperación de los acuíferos
contaminantes durará previsiblemente décadas. Igualmente
se ha de considerar la recuperación de los acuíferos contaminados como una prioridad, estableciendo plazos más cortos para ésta, con la adopción de las medidas pertinentes.
e) Las asignaciones y las reservas establecidas en el
plan se ajusten a la disponibilidad real de recursos, una vez
descontados los caudales ecológicos, y no por encima de
esas disponibilidades. En este sentido el plan tendrá que tener en cuenta las previsiones de reducción de aportaciones
hídricas en el futuro, motivadas por el cambio climático.
3. El Consell dará cuenta a estas Corts del grado de
cumplimiento de esta resolución en el plazo de tres meses
desde su aprobación.
Corts Valencianes, 17 de gener de 2014
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 17 de enero de 2014
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre el problema d’abocament
descontrolat al mar de les aigües residuals del càmping
Los Naranjos i de la urbanització situada a la partida
de la Torre de Moncofa, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.680)
Proposición no de ley sobre el problema de vertido descontrolado al mar de las aguas residuales del cámping
Los Naranjos y de la urbanización situada en la partida
de La Torre de Moncofa, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.680)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, portaveu adjunt Grup Parlamentari
Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i següents del
RC, presenta la proposició no de llei següent:
Lluís Torró Gil, portavoz adjunto Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes del
RC, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Les aigües residuals procedents dels habitatges i les residències de la urbanització La Torre i del càmping Los Naranjos, ubicats a Moncofa, són canalitzades en direcció
nord i concentrades en una xicoteta estació de decantació i
bombament situada a l’interior d’un PAI en construcció,
avui paralitzat, les coordenades GPS del qual són
39°47’04.58» N i 000846.26» O. Aquesta estació de decantació es col·lapsa per no tenir capacitat suficient per a la
Las aguas residuales procedentes de las viviendas y residencias de la urbanización La Torre y del cámping Los Naranjos, ubicados en Moncofa, son canalizadas en dirección
norte y concentradas en una pequeña estación de decantación y bombeo situada en el interior de un PAI en construcción, hoy paralizado, cuyas coordenadas GPS son
39°47’04.58» N y 000846.26» O. Esta estación de decantación se colapsa por no tener capacidad suficiente para la
BOC número 224
05.03.2014
població que hi ha. Quan açò succeeix, les aigües fecals
són bombades i abocades directament a un canal de desguàs d’aigües pluvials procedents de la marjal que hi ha als
voltants.
Aquest canal acaba en una resclosa que connecta amb el
mar per dos conductes, un a nivell lleugerament inferior al
freàtic pel qual ix per gravetat, no visible, i un altre a nivell
superior la presa del qual està connectada a una altra bomba moguda per motor dièsel situada en una caseta al costat
de les ruïnes de la Torre (coordenades GPS: 39°47’03.06»
N i 0°08’36.18» O).
Aquesta caseta i la bomba que conté solament són accessibles per personal autoritzat, tal com pot veure’s en la
porta d’entrada (a qui s’ha vist accedir-hi i manipular-les
pertany a l’empresa Aguas de Castellón FACSA, concessionària del subministrament d’aigua potable a Moncofa).
El fet és que quan la resclosa s’ompli d’aigües fecals i assoleixen un nivell determinat, els responsables de
l’eliminació engeguen aquesta bomba i les aboquen a la
platja i, d’ací, al mar. Les diverses persones que, alarmades, han estat testimonis presencials d’aquestes accions disposen fins i tot de fotografies que deixen palesa la gravetat
dels fets.
Aquests abocaments són arrossegats pels corrents i pel
vent i arriben fins a qualsevol indret annex a la costa, que,
en l’època estival, s’ompli de banyistes de gom a gom. En
qualsevol cas, atès l’origen d’aquestes aigües, l’exposició a
elles presenta un risc evident per a la salut humana en particular i per al medi ambient en general, i s’han detectat, ja el
passat estiu, infeccions en la pell dels xiquets. És ara quan
aquests afectats comencen a associar les infeccions amb els
abocaments.
Els veïns han informat del cas l’Ajuntament de Moncofa, i els grups polítics municipals han confirmat la realitat
dels fets. Tanmateix, ni l’ajuntament ni altres autoritats locals instades han donat una solució que permeta resoldre el
problema a curt termini.
Vists els fets i l’alarma social creada, presente la
següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Pàg. 45.140
población existente. Cuando esto sucede, las aguas fecales
son bombeadas y vertidas directamente en un canal de desagüe de aguas pluviales procedentes de la marjal existente
en los alrededores.
Este canal acaba en una represa que conecta con el mar
por dos conductos, uno a nivel ligeramente inferior al freático por el que sale por gravedad, no visible, y otro a nivel
superior cuya toma está conectada a otra bomba movida
por motor diésel situada en una caseta al lado de las ruinas
de La Torre (coordenadas GPS: 39°47’03.06» N y
0°08’36.18» O).
Esta caseta y la bomba que contiene solamente son accesibles por personal autorizado, tal como puede verse en
la puerta de entrada (a quien se ha visto acceder y manipularlas pertenece en la empresa Aguas de Castellón FACSA,
concesionaria del suministro de agua potable a Moncofa).
El hecho es que cuando la represa se llena de aguas fecales
y alcanzan un nivel determinado, los responsables de su
eliminación ponen en marcha esta bomba y las vierten en la
playa y, de aquí, al mar. Las varias personas que, alarmadas, han sido testigos presenciales de estas acciones disponen incluso de fotografías que dejan patente la gravedad de
los hechos.
Estos vertidos son arrastrados por las corrientes y por el
viento y llegan hasta cualquier sitio anexo a la costa, que,
en la época estival, se llena de bañistas hasta los topes. En
cualquier caso, considerando el origen de estas aguas, la
exposición a las mismas presenta un evidente riesgo para la
salud humana en particular y para el medio ambiente en general, habiéndose detectado, ya el pasado verano, infecciones en la piel de los niños. Es ahora cuando estos afectados
empiezan a asociar las infecciones con los vertidos.
Los vecinos han informado del caso al Ayuntamiento de
Moncofa y los grupos políticos municipales han confirmado la
realidad de los hechos. Sin embargo, ni el ayuntamiento ni
otras autoridades locales instadas han dado una solución que
permita resolver el problema a corto plazo.
Vistos los hechos y la alarma social creada, presento la
siguiente:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a corregir el problema
d’abocament descontrolat al mar de les aigües residuals
procedents del càmping Los Naranjos i de la urbanització
situada a la partida de La Torre, a la localitat de Moncofa,
vessaments produïts pel col·lapse de l’estació de decantació
i bombament que rep els residus. Amb aquest objectiu, el
Consell impulsarà les gestions que calguen amb les administracions competents, ja siga en l’àmbit autonòmic o en
l’estatal.
Les Corts instan al Consell a corregir el problema de
vertido descontrolado al mar de las aguas residuales procedentes del cámping Los Naranjos y de la urbanización situada en la partida de La Torre, en la localidad de Moncofa,
vertidos producidos por el colapso de la estación de decantación y bombeo que recibe los residuos. Con ese objetivo,
el Consell impulsará las gestiones necesarias con las administraciones competentes, ya sea en el ámbito autonómico o
en el estatal.
Les Corts, 20 de gener de 2014
Lluís Torró Gil
Les Corts, 20 de enero de 2014
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre l’augment pels municipis de
les taxes sobre els habitatges buits, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.876)
Proposición no de ley sobre el aumento por los municipios de las tasas sobre las viviendas vacías, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.876)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.141
Unida, respectivament, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo
160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’actual context de crisi econòmica està privant a milers
de persones del dret constitucional d’accés a un habitatge
digne. Moltes famílies es troben al carrer perquè la manca
de recursos no els permet fer front al pagament de la hipoteca o al lloguer de la casa. D‘aquesta forma els desnonaments s’han convertit en pràctica habitual i han deixat moltes persones en situacions de precarietat, pobresa o exclusió
a tot l’Estat, inclòs el nostre territori.
La Marina Alta ha estat una de les nostres comarques
més afectades, per l’expansió urbanística dels últims anys.
Entre 2006 i 2010 es va facturar la compravenda de més de
33.000 habitatges i, en l’actualitat, les últimes dades publicades indiquen l’existència d’uns 35.500 habitatges buits,
fet que suposa un augment del 105% des de 2001. A més,
els municipis de la Marina Alta copen les estadístiques estatals de percentatge d’habitatges buits i, amb una població
de 210.000 persones, existeix una proporció de quasi tres
cases per cada quatre habitants i vuit dels seus municipis
superen el 0,72 % de coeficient d’un habitatge per habitant.
La Marina Alta és un exemple paradigmàtic de com
l’especulació ha contribuït perquè el nombre d’habitatges
buits siga molt elevat, alhora que cada vegada augmente el
nombre de desnonaments i de famílies sense habitatge.
Davant d’aquesta situació, els poders públics tenen el
deure de procurar una solució per garantir a totes les persones el dret a un habitatge digne. La greu situació que reflecteix aquesta comarca posa de manifest la manca de mesures i de legislació adequada per revertir la situació i
reduir el nombre de persones que es troben sense sostre.
Evitar l’especulació i posar en marxa polítiques públiques adreçades a donar un ús als habitatges desocupats han
de ser les prioritats per tractar de revertir la greu situació
actual i procurar que la totalitat de les persones puguen accedir al dret d’un habitatge digne.
Per tot això presentem la següent:
El actual contexto de crisis económica está privando a miles de personas del derecho constitucional de acceso a una vivienda digna. Muchas familias se encuentran en la calle porque la falta de recursos no les permite hacer frente al pago de
su hipoteca o al alquiler de su casa. De esta forma los desahucios se han convertido en práctica habitual y han dejado a muchas personas en situaciones de precariedad, pobreza o exclusión en todo el Estado, incluido nuestro territorio.
La Marina Alta ha sido una de nuestras comarcas más
afectadas, por la expansión urbanística de los últimos años.
Entre 2006 y 2010 se facturó la compraventa de más de
33.000 viviendas y, en la actualidad, los últimos datos publicados indican la existencia de unas 35.500 viviendas
vacías, lo que supone un aumento del 105% desde 2001.
Además, los municipios de la Marina Alta copan las estadísticas estatales de porcentaje de viviendas vacías y, con
una población de 210.000 personas, existe una proporción
de casi tres casas por cada cuatro habitantes y ocho de sus
municipios superan el 0,72 % de coeficiente de una vivienda por habitante.
La Marina Alta es un ejemplo paradigmático de cómo la
especulación ha contribuido para que el número de viviendas
vacías sea muy elevado, al mismo tiempo que cada vez aumente el número de desahucios y de familias sin vivienda.
Ante esta situación, los poderes públicos tienen el deber
de procurar una solución para garantizar a todas las personas el derecho a una vivienda digna. La grave situación que
refleja esta comarca pone de manifiesto la falta de medidas
y de legislación adecuada para revertir la situación y reducir el número de personas que se encuentran sin techo.
Evitar la especulación y poner en marcha políticas públicas dirigidas a dar un uso a las viviendas desocupadas
deben ser las prioridades para tratar de revertir la grave situación actual y procurar que la totalidad de las personas
puedan acceder al derecho de una vivienda digna.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Instar els municipis a augmentar les taxes sobre els habitatges buits, gravant especialment aquells que pertanyen
als bancs, i a elaborar de manera coordinada amb
l’administració autonòmica un registre de demandants
d’habitatge.
2. Actuar a través de l’Institut Valencià de l’Habitatge,
SA, i augmentar l’oferta d’arrendament d’habitatges de titularitat privada o promoció pública, especialment a comarques amb molts habitatges buits, com és el cas de la Marina
Alta.
3. Elaborar i aprovar programes d’inspecció per a detectar, comprovar i registrar els habitatges que es troben permanentment desocupats, començant pels que pertanyen als
bancs o les grans empreses.
4. Presentar un projecte de llei que regule sancions contra els propietaris que mantinguen els habitatges buits al
País Valencià, gravant especialment els bancs.
5. Regular els habitatges que pertanyen als bancs intervinguts amb diners públics perquè passen a formar part del
Les Corts instan al Consell a:
1. Instar a los municipios a aumentar las tasas sobre las
viviendas vacías, gravando especialmente aquellas que pertenecen en los bancos, y a elaborar de manera coordinada
con la administración autonómica un registro de demandantes de vivienda.
2. Actuar a través del Instituto Valenciano de la Vivienda, SA, y aumentar la oferta de arrendamiento de viviendas
de titularidad privada o promoción pública, especialmente
en comarcas con muchas viviendas vacías, como es el caso
de la Marina Alta.
3. Elaborar y aprobar programas de inspección para detectar, comprobar y registrar las viviendas que se encuentran permanentemente desocupadas, empezando por las que
pertenecen a los bancos o las grandes empresas.
4. Presentar un proyecto de ley que regule sanciones contra los propietarios que mantengan las viviendas vacías en el
País Valenciano, gravando especialmente a los bancos.
5. Regular las viviendas que pertenecen a los bancos intervenidos con dinero público para que pasen a formar par-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.142
parc públic d’habitatge i no romanen ociosos i només destinats a l’especulació.
6. Establir un pla de creació d’habitatges de lloguer social per a les persones sense habitatge o que han estat afectades pel pagament de la hipoteca.
te del parque público de vivienda y no permanecen ociosas
y sólo destinadas a la especulación.
6. Establecer un plan de creación de viviendas de alquiler social para las personas sin vivienda o que han sido
afectadas por el pago de la hipoteca.
Les Corts, 21 de gener de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 21 de enero de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre l’impuls de mesures de control d’activitats per a assegurar un alt nivell de protecció del medi ambient i de la salut de les persones, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
75.794)
Proposición no de ley sobre el impulso de medidas de
control de actividades para asegurar un alto nivel de
protección del medio ambiente y de la salud de las personas, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 75.794)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles
160 i 161 del Reglament de les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària,
per a l’impuls de mesures de control d’activitats per a assegurar un alt nivell de protecció del medi ambient i de la salut de les persones.
Jorge Bellver Casaña, portavoz del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria para el impulso de medidas de control de actividades
para asegurar un alto nivel de protección del medio ambiente y de la salud de las personas.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Avançar cap a la sostenibilitat de l’activitat econòmica
en general, minimitzar els riscs associats i reduir-ne
l’impacte sobre el medi ambient constitueix un dels eixos
fonamentals d’actuació de les polítiques de qualitat ambiental en qualsevol territori.
Abordar la sostenibilitat ambiental de l’activitat econòmica ha comportat el desenvolupament d’un ampli ventall
de requeriments i obligacions ambientals que en limiten i
en condicionen l’exercici. En aquest context, normatives
com la de prevenció i control integrat de la contaminació o
la de responsabilitat mediambiental, busquen evitar, reduir
i, en la mesura que siga possible, eliminar la contaminació
derivada de les activitats industrials amb major potencial
d’impacte ambiental.
Es tracta d’innovacions institucionals la finalitat de les
quals és impulsar un canvi d’enfocament en el control de la
contaminació. Canvi d’enfocament que persegueix que les
empreses afronten el control i la reducció de la contaminació des dels seus orígens (incidint en el procés de producció i el seu disseny) i de forma integrada, evitant els efectes
creuats entre les emissions als diferents medis.
Encara que també persegueix objectius d’eficiència
econòmica i d’ús de recursos, la primera raó de ser
d’aquest cos normatiu és garantir la seguretat ambiental i
per a la salut de les persones.
Per això, de conformitat amb el principi de prevenció i
amb l’objectiu d’evitar, reduir i, en la mesura que siga possible, eliminar la contaminació derivada d’aquestes activitats, entenem que és necessari desenvolupar actuacions específiques per al control i el seguiment d’aquestes activitats
que garantesquen que el seu exercici es fa en un marc
d’estricte compliment dels seus requeriments i de les seues
obligacions: que compleixen els condicionants de la seua
autorització, que fan autocontrols periòdics, que promouen
la utilització de les millors tecnologies disponibles, que uti-
Avanzar hacia la sostenibilidad de la actividad económica en general, minimizar los riesgos asociados y reducir su
impacto sobre el medio ambiente constituye uno de los ejes
fundamentales de actuación de las políticas de calidad ambiental en cualquier territorio.
Abordar la sostenibilidad ambiental de la actividad
económica ha supuesto el desarrollo de un amplio abanico
de requerimientos y obligaciones ambientales que limitan y
condicionan su desempeño. En este contexto, normativas
como la de prevención y control integrado de la contaminación o la de responsabilidad medioambiental, buscan evitar,
reducir y, en la medida de lo posible, eliminar la contaminación derivada de las actividades industriales con mayor
potencial de impacto ambiental.
Se trata de innovaciones institucionales cuya finalidad
es impulsar un cambio de enfoque en el control de la contaminación. Cambio de enfoque que persigue que las empresas afronten el control y la reducción de la contaminación
desde sus orígenes (incidiendo en el proceso de producción
y su diseño) y de forma integrada, evitando los efectos cruzados entre las emisiones a los distintos medios.
Aunque también persigue objetivos de eficiencia económica y de uso de recursos, la primera razón de ser de este
cuerpo normativo es garantizar la seguridad ambiental y
para la salud de las personas.
Por ello, de conformidad con el principio de prevención
y con el objetivo de evitar, reducir y, en la medida de lo posible, eliminar la contaminación derivada de estas actividades, entendemos que es necesario desarrollar actuaciones
específicas para el control y seguimiento de estas actividades que garanticen que su desempeño se realiza en un marco de estricto cumplimento de sus requerimientos y obligaciones: que cumplen los condicionantes de su autorización,
que realizan autocontroles periódicos, que promueven la
utilización de las mejores tecnologías disponibles, que uti-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.143
litzen l’energia de manera eficaç i que prenen les mesures
necessàries per a evitar la contaminació de l’aigua, l’aire i
el sòl.
Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent:
lizan la energía de manera eficaz y que toman las medidas
necesarias para evitar la contaminación del agua, el aire y
el suelo.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Popular presenta
la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a fer actuacions específiques i prioritàries de control de la sostenibilitat ambiental
de l’activitat econòmica, la prevenció i el control integrat
de la contaminació o les responsabilitats mediambientals,
que garantesquen un alt nivell de protecció del medi ambient i de la salut de les persones.
2. En aquest sentit, les Corts insten el Consell que a seguir desenvolupant mesures de prevenció que eviten, reduesquen i, en la mesura que siga possible, eliminen la
contaminació derivada de qualsevol activitat, a través
d’autocontrols periòdics, la utilització de tecnologies i recursos energètics que eviten la contaminació de l’aigua,
l’aire i el sòl.
1. Les Corts instan al Consell a realizar actuaciones específicas y prioritarias de control de la sostenibilidad ambiental de la actividad económica, la prevención y control
integrado de la contaminación o las responsabilidades medioambientales, que garanticen un alto nivel de protección
del medio ambiente y de la salud de las personas.
2. En este sentido, Les Corts instan al Consell a seguir
desarrollando medidas de prevención que eviten, reduzcan y,
en la medida de lo posible, eliminen la contaminación derivada de cualquier actividad, a través de autocontroles periódicos, la utilización de tecnologías y recursos energéticos
que eviten la contaminación del agua, el aire y el suelo.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre la iniciativa + Qualitat al teu
Habitatge, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 75.796)
Proposición no de ley sobre la iniciativa + Calidad en tu
Vivienda, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.796)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del
Reglament de les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei de tramitació ordinària següent, sobre la iniciativa + Qualitat al teu Habitatge.
Jorge Bellver Casaña, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la iniciativa + Calidad en tu Vivienda.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
A principis de 2013 es va posar en marxa la iniciativa de
la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient
+ Qualitat al teu Habitatge, realitzada per l’Institut Valencià de l’Edificació.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins de la política de millora de la qualitat en l’edificació, i està dirigida de forma
innovadora a involucrar el ciutadà (com a comprador, inquilí o usuari d’un habitatge) en el procés de millora contínua de la qualitat al seu habitatge, tant nou com existent.
A principios de 2013 se puso en marcha la iniciativa de
la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente + Calidad en tu Vivienda, desarrollada por el Instituto Valenciano de la Edificación.
Esta iniciativa se enmarca dentro de la política de mejora de la calidad en la edificación, y está dirigida de forma
innovadora a involucrar al ciudadano (como comprador, inquilino o usuario de una vivienda) en el proceso de mejora
continua de la calidad en su vivienda, tanto nueva como
existente.
La mejora de la calidad en la edificación no debe basarse exclusivamente en las acciones de los profesionales, sino
que, al igual que ocurre en otros bienes, es fundamental
que los consumidores reciban la información adecuada y
con ella puedan determinar entre la oferta existente aquella
que satisfaga sus necesidades.
La iniciativa + Calidad en tu Vivienda se configura
como instrumento clave al servicio de las políticas de rehabilitación y regeneración urbana del Consell. Debe señalarse que el sector de la rehabilitación es un sector muy intensivo en mano de obra, con predominio de pymes en la
estructura empresarial, y muy vinculado al consumo de recursos locales, lo que lo convierte en un importante factor
La millora de la qualitat en l’edificació no ha de basarse exclusivament en les accions dels professionals, sinó
que, igual que s’esdevé en altres béns, és fonamental que
els consumidors reben la informació adequada i que amb
ella puguen determinar entre l’oferta existent aquella que
satisfaça les seues necessitats.
La iniciativa + Qualitat al teu Habitatge es configura
com a instrument clau al servei de les polítiques de rehabilitació i regeneració urbana del Consell. Cal assenyalar que
el sector de la rehabilitació és un sector molt intensiu en
mà d’obra, amb predomini de pimes en l’estructura empresarial i molt vinculat al consum de recursos locals; cosa
que el converteix en un important factor de reactivació de
BOC número 224
05.03.2014
l’economia de la Comunitat. La potenciació de les accions
de rehabilitació incideix, a més, en el sector de la construcció, particularment castigat per l’actual crisi.
Pàg. 45.144
Així mateix, es difon el concepte de qualitat a
l’habitatge oferint informació rellevant, amb un llenguatge
senzill i directe, sobre els requisits bàsics a tenir en compte
per a comprar o llogar un habitatge (estalvi d’energia, accessibilitat, acústica, etc.), com també sobre el procés de
l’edificació i les garanties jurídiques i tècniques.
2. Facilitar la comercialització en el mercat internacional de l’estoc d’habitatges existents a la Comunitat Valenciana.
Dirigida fonamentalment als potencials compradors estrangers, es pretén millorar la confiança del comprador estranger que vol adquirir un habitatge a la Comunitat Valenciana sobre la qualitat i la seguretat de l’estoc d’habitatges
existent. Per a això s’aporta informació precisa sobre el sistema de garanties de qualitat tècnica, legals i administratives que regula l’edificació, i les responsabilitats de cadascun dels agents que hi intervenen.
3. Fomentar la inversió en rehabilitació i millora del
parc d’habitatges existent.
Pretén millorar la inversió pública i privada en manteniment i rehabilitació (molt baixa al nostre país), a més de
permetre’ns actualitzar el parc d’habitatges, amb la millora
conseqüent del confort i de l’estalvi per als usuaris, la qual
cosa tindria un efecte positiu sobre l’ocupació en el sector
de la construcció.
D’altra banda, en el marc de la iniciativa + Qualitat al
teu Habitatge s’ha elaborat material informatiu i divulgatiu
que es distribueix fonamentalment a través del web
<www.calidadentuvivienda.es>, i s’estan articulant convenis amb organismes i entitats relacionades, com ara oficines d’informació a l’usuari en els ajuntaments, les associacions ciutadanes, els agents de la propietat, els
administradors de finques, etc., a fi d’aconseguir el més alt
nivell de difusió entre els ciutadans.
Per tot el que s’hi ha exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:
de reactivación de la economía de la Comunitat. La potenciación de las acciones de rehabilitación incide además en
el sector de la construcción, particularmente castigado por
la actual crisis.
Tres son los objetivos principales que persigue esta iniciativa:
1. Mejorar el grado de conocimiento de los ciudadanos a
la hora de adquirir o alquilar una vivienda, facilitando la
información necesaria para que puedan exigir la mejor calidad en el edificio y elegir entre la oferta disponible, siendo
conocedores de las mejores prestaciones técnicas de cada
una.
Con ello se pretende que sean los usuarios, a través de
sus decisiones en el mercado, quienes obliguen al sector de
la edificación a mejorar la calidad de sus productos, limitando la necesidad de que sean las administraciones mediante reglamentaciones y normativa quienes impongan
mejoras que en ocasiones no son solicitadas por los usuarios.
Asimismo, se difunde el concepto de calidad en la vivienda ofreciendo información relevante, con un lenguaje sencillo y directo, sobre los requisitos básicos a tener en cuenta
para comprar o alquilar una vivienda (ahorro de energía, accesibilidad, acústica, etc.), así como sobre el proceso de la
edificación y sus garantías jurídicas y técnicas.
2. Facilitar la comercialización en el mercado internacional del stock de viviendas existentes en la Comunitat
Valenciana.
Dirigida fundamentalmente a los potenciales compradores extranjeros, se pretende mejorar la confianza del comprador extranjero que quiere adquirir una vivienda en la Comunitat Valenciana sobre la calidad y seguridad del stock de
viviendas existente. Para ello se aporta información precisa
sobre el sistema de garantías de calidad técnica, legales y administrativas que regula la edificación y las responsabilidades de cada uno de los agentes que intervienen.
3. Fomentar la inversión en rehabilitación y mejora del
parque de viviendas existente.
Pretende mejorar la inversión pública y privada en mantenimiento y rehabilitación (muy baja en nuestro país),
además de permitirnos actualizar el parque de viviendas
con la consecuente mejora del confort y del ahorro para los
usuarios, lo que tendría un efecto positivo sobre el empleo
en el sector de la construcción.
Por otra parte, en el marco de la iniciativa + Calidad en
tu Vivienda se ha desarrollado material informativo y divulgativo que se distribuye fundamentalmente a través de
la web <www.calidadentuvivienda.es> y se están articulando convenios con organismos y entidades relacionadas,
como oficinas de información al usuario en los ayuntamientos, asociaciones ciudadanas, agentes de la propiedad,
administradores de fincas, etc., con el fin de alcanzar el
más alto nivel de difusión entre los ciudadanos.
En atención a lo expuesto anteriormente, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell al desenvolupament del programa + Qualitat al teu Habitatge i a la seua difusió i aplicació continuada:
1. En aquest sentit, el Consell impulsarà el compromís
del ciutadà en la conservació i la millora de la qualitat del
seu habitatge i, fins i tot, a rebre l’adequada informació que
els permeta determinar, entre les ofertes existents, aquella
Les Corts instan al Consell al desarrollo del programa +
Calidad en tu Vivienda y a su difusión y aplicación continuada:
1. En este sentido, el Consell impulsará el compromiso
del ciudadano en la conservación y mejora de la calidad de
su vivienda e incluso a recibir la adecuada información que
le permita determinar, entre las ofertas existentes, aquella
Tres són els objectius principals que persegueix aquesta
iniciativa:
1. Millorar el grau de coneixement dels ciutadans a
l’hora d’adquirir o llogar un habitatge, facilitant la informació necessària perquè puguen exigir la millor qualitat en
l’edifici i triar entre l’oferta disponible, sent coneixedors de
les millors prestacions tècniques de cadascun.
Amb això es pretén que siguen els usuaris, a través de
les seues decisions en el mercat, els que obliguen al sector
de l’edificació a millorar la qualitat dels seus productes i limitar la necessitat que siguen les administracions –mitjançant reglamentacions i normativa– les que imposen millores que de vegades no són sol·licitades pels usuaris.
BOC número 224
05.03.2014
que satisfaça millor les seues necessitats a l’hora d’adquirir
un habitatge.
El Consell, en aplicació de la iniciativa + Qualitat al teu
Habitatge, desenvoluparà ajudes, en la mesura de les seues
possibilitats, a la rehabilitació i la conservació dels habitatges i implementarà mesures de control de la qualitat en la
construcció d’habitatges.
2. Igualment, un dels objectius de l’aplicació + Qualitat
al teu Habitatge ha de ser continuar difonent entre els potencials compradors estrangers informació sobre els habitatges existents, amb menció expressa del sistema de garanties de qualitat tècnica, legals i administratives que regulen
l’edificació i les responsabilitats de cadascun dels agents
que hi intervenen, a fi d’aconseguir la confiança dels compradors i facilitar la comercialització dels habitatges.
3. El Consell, igualment, fomentarà la inversió en rehabilitació i millora del parc d’habitatges existents per a
aconseguir un millor confort i més seguretat per als usuaris.
Pàg. 45.145
que satisfaga mejor sus necesidades a la hora de adquirir
una vivienda.
El Consell, en aplicación de la iniciativa + Calidad en tu
Vivienda, desarrollará ayudas, en la medida de sus posibilidades, a la rehabilitación y conservación de las viviendas e
implementará medidas de control de la calidad en la construcción de viviendas.
2. Igualmente, uno de los objetivos de la aplicación + Calidad en tu Vivienda debe ser continuar difundiendo entre los
potenciales compradores extranjeros información sobre las
viviendas existentes, con mención expresa del sistema de garantías de calidad técnica, legales y administrativas que regulan la edificación y las responsabilidades de cada uno de
los agentes que intervienen, con el fin de lograr la confianza
de los compradores y facilitar la comercialización de las viviendas.
3. El Consell, igualmente, fomentará la inversión en rehabilitación y mejora del parque de viviendas existentes
para conseguir un mejor confort y una mayor seguridad
para los usuarios.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre l’impuls de les autoritzacions
de permisos de residència a inversors estrangers no comunitaris en el marc de les accions per a fomentar
l’adquisició d’habitatges per a estrangers a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 75.797)
Proposición no de ley sobre el impulso de las autorizaciones de permisos de residencia a inversores extranjeros no comunitarios en el marco de las acciones para fomentar la adquisición de viviendas para extranjeros en
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 75.797)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de les Corts, té l’honor de presentar la
proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, sobre
impuls de les autoritzacions de permisos de residència a inversors estrangers no comunitaris en el marc de les accions
per a fomentar l’adquisició d’habitatges per a estrangers a
la Comunitat Valenciana.
Jorge Bellver Casaña, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre impulso de las autorizaciones de permisos de residencia a inversores extranjeros no comunitarios en el
marco de las acciones para fomentar la adquisición de viviendas para extranjeros en la Comunitat Valenciana.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha liderat la creació i posada en marxa de la denominada Comissió per a l’Anàlisi, Impuls i Reactivació de
l’Activitat Productiva i l’Ocupació mitjançant l’Increment
de l’Adquisició, Arrendament i Ús d’Habitatges per Ciutadans de la Resta d’Europa, iniciativa que ha rebut el suport
de Les Corts, que han instat el Consell a potenciar i aprofundir en les iniciatives i acords que s’adopten en el si de la
comissió.
En aquesta comissió estan representats tots els agents
que, de manera directa o indirecta, tenen relació amb
l’activitat econòmica que es desenvolupa en aquest àmbit, i
des que es va constituir al febrer de 2012 ha estat reunintse periòdicament i promovent el desenvolupament d’un pla
de promoció del turisme residencial dirigit a promoure
l’adquisició i l’arrendament d’habitatges per ciutadans estrangers, iniciativa que ha estat presentada a Brussel·les,
Londres i Hèlsinki. També s’ha posat en marxa la pàgina
web <http://www.buypropertyinspain.org/>.
La Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio
Ambiente ha liderado la creación y puesta en marcha de la
denominada Comisión para el Análisis, Impulso y Reactivación de la Actividad Productiva y el Empleo mediante el
Incremento de la Adquisición, Arrendamiento y Uso de Viviendas por Ciudadanos del Resto de Europa, iniciativa que
ha recibido el apoyo de Les Corts, instando al Consell a potenciar y profundizar en las iniciativas y acuerdos que se
adopten en el seno de la comisión.
En esta comisión están representados todos los agentes
que, de manera directa o indirecta, tienen relación con la actividad económica que se desarrolla en este ámbito, y desde
su constitución en febrero de 2012 ha estado reuniéndose periódicamente y promoviendo el desarrollo de un plan de promoción del turismo residencial dirigido a promover la adquisición y arrendamiento de viviendas por ciudadanos
extranjeros, iniciativa que ha sido presentada en Bruselas,
Londres y Helsinki. También se ha puesto en marcha la página web <http://www.buypropertyinspain.org/>.
BOC número 224
05.03.2014
La tendència iniciada en anys anteriors s’ha consolidat, i
la Comunitat Valenciana lidera el mercat de la venda
d’immobles a estrangers (32% de les transaccions el 2012),
seguida per Andalusia (19%) i Catalunya (16%).
Aquesta activitat es conforma com una de les principals
exportadores de la Comunitat, i ha representat un volum de
negoci superior als 1.600 milions d’euros durant 2012. Ha
de destacar-se a més que la potenciació de l’adquisició
d’immobles per estrangers pot constituir-se en motor de reactivació del sector de la construcció i activitats afins, particularment castigat en la nostra comunitat per la crisi
econòmica actual. Igualment cal ressaltar l’efecte dinamitzador que aquesta compra, ús i gaudi d’immobles per estrangers produeix en altres sectors de l’activitat econòmica,
en portar a increments de demanda dels seus béns i serveis,
la qual cosa pot ajudar a recuperar l’ocupació a la Comunitat. En aquest sentit, cal destacar que la compra
d’immobles produeix fluxos d’entrada en la nostra economia que no es limiten al moment de la compra sinó a tot el
període d’ús i tinença de l’immoble.
Pàg. 45.146
Una vegada adquirit l’habitatge per ciutadans d’estats
que no són membres de la Unió Europea i, per tant, no són
beneficiaris dels drets de lliure circulació i residència, el
gaudi de la propietat pot veure’s dificultat pels tràmits administratius a què han d’enfrontar-se. En aquest sentit, la
Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors
i la seua internacionalització, permet obtenir el visat per a
compradors d’habitatge per import superior a 500.000 euros, la qual cosa que mitiga els efectes dissuasius d’aquests
tràmits sobre aquesta activitat.
En atenció al que exposa anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent
La tendencia iniciada en años anteriores se ha consolidado, y la Comunitat Valenciana lidera el mercado de la
venta de inmuebles a extranjeros (32% de las transacciones
en 2012), seguida por Andalucía (19%) y Cataluña (16%).
Esta actividad se conforma como una de las principales
exportadoras de la Comunitat, habiendo representado un
volumen de negocio superior a los 1.600 millones de euros
durante 2012. Debe destacarse además que la potenciación
de la adquisición de inmuebles por extranjeros puede constituirse en motor de reactivación del sector de la construcción y actividades afines, particularmente castigado en
nuestra comunidad por la crisis económica actual. Igualmente cabe resaltar el efecto dinamizador que esta compra,
uso y disfrute de inmuebles por extranjeros produce en
otros sectores de la actividad económica, al llevar a incrementos de demanda de sus bienes y servicios, lo que puede
ayudar a recuperar el empleo en la Comunitat. En este sentido, hay que destacar que la compra de inmuebles produce
flujos de entrada en nuestra economía que no se limitan al
momento de la compra sino a todo el periodo de uso y tenencia del inmueble.
Una vez adquirida la vivienda por ciudadanos de estados
que no son miembros de la Unión Europea y, por tanto, no
son beneficiarios de los derechos de libre circulación y residencia, el disfrute de su propiedad puede verse dificultado
por los trámites administrativos a los que deben enfrentarse.
En este sentido, la Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de
apoyo a los emprendedores y su internacionalización, permite obtener el visado para compradores de vivienda por importe superior a 500.000 euros, mitigando así los efectos disuasorios de estos trámites sobre esta actividad.
En atención a lo expuesto anteriormente, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden que el Consell inste el Govern
d’Espanya a avançar en les qüestions relatives a la nova
normativa de foment de la mobilitat internacional previstes
en la Llei 14/2013, de suport a emprenedors i a la seua internacionalització, especialment en el sentit de facilitar
l’entrada i residència a Espanya d’inversors que no siguen
ciutadans de la Unió Europea per adquisició d’immobles.
2. Així mateix, les Corts reiteren el suport al treball que
està realitzant la Comissió per a l’Anàlisi, Impuls i Reactivació de l’Activitat Productiva i l’Ocupació mitjançant
l’Increment de l’Adquisició, Arrendament i Ús
d’Habitatges per Ciutadans de la Resta d’Europa, creada a
iniciativa del Consell.
1. Les Corts acuerdan que el Consell inste al Gobierno
de España a avanzar en las cuestiones relativas a la nueva
normativa de fomento de la movilidad internacional contempladas en la Ley 14/2013, de apoyo a emprendedores y
a su internacionalización, especialmente en el sentido de
facilitar la entrada y residencia en España de inversores que
no sean ciudadanos de la Unión Europea por adquisición de
inmuebles.
2. Asimismo, Les Corts reiteran su apoyo al trabajo que
está realizando la Comisión para el Análisis, Impulso y Reactivación de la Actividad Productiva y el Empleo mediante el Incremento de la Adquisición, Arrendamiento y Uso
de Viviendas por Ciudadanos del Resto de Europa, creada a
iniciativa del Consell.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de
l’actuació territorial estratègica (ATE) promoguda per
la mercantil Alicante Avanza, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.888)
Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de
la actuación territorial estratégica (ATE) promovida
por la mercantil Alicante Avanza, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número
74.888)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil i Esther López Barceló, portaveu adjunt
i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, respecti-
Lluís Torró Gil y Esther López Barceló, portavoz adjunto y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, res-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.147
vament, d’acord amb els articles 160 i 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent:
pectivamente, de acuerdo con los artículos 160 y 161 del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a suspendre amb caràcter
cautelar i de forma immediata la tramitació de l’actuació
territorial estratègica (ATE) promoguda per la mercantil
Alicante Avanza (Grup Urbanika), participada per
l’empresari Enrique Ortiz, per a implantar una macrosuperfície comercial (que inclouria una botiga d’IKEA) sobre
terrenys de sòl no urbanitzable vinculats al Pla Rabassa, a
Alacant, mentre es desenvolupen les diligències prèvies
d’investigació penal 1468/2008 seguides davant del Jutjat
d’Instrucció Número 6 de la dita ciutat Alacant i, si escau,
el posterior procediment penal que puguen originar.
El Consell retrà compte del compliment d’aquesta resolució a les Corts en el termini màxim de tres mesos des de
la seua aprovació.
Les Corts instan al Consell a suspender con carácter
cautelar y de forma inmediata la tramitación de la actuación territorial estratégica (ATE) promovida por la mercantil Alicante Avanza (Grupo Urbanika), participada por el
empresario Enrique Ortiz, para implantar una macrosuperficie comercial (que incluiría una tienda de IKEA) sobre terrenos de suelo no urbanizable vinculados al Plan Rabassa,
en Alicante, mientras se desarrollan las diligencias previas
de investigación penal 1468/2008 seguidas ante el Juzgado
de Instrucción Número 6 de dicha ciudad Alicante y, en su
caso, el posterior procedimiento penal que puedan originar.
El Consell rendirá cuentas del cumplimiento de esta resolución a Les Corts en el plazo máximo de tres meses desde su aprobación.
Les Corts, 21 de gener de 2014
Esther López Barceló
Lluís Torró Gil
Les Corts, 21 de enero de 2014
Esther López Barceló
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre el Pla d’estalvi i eficiència
energètica dels edificis públics de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
75.783)
Proposición no de ley sobre el Plan de ahorro y eficiencia energética de los edificios públicos de la Generalitat,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE
número 75.783)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del
Reglament de les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei següent, de tramitació ordinària sobre el Pla
d’estalvi i eficiència energètica dels edificis públics de La
Generalitat.
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el Plan de ahorro y eficiencia energética de los
edificios públicos de La Generalitat.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En l’actual escenari mundial, l’estalvi i l’eficiència
energètica i l’aposta per la sostenibilitat es revelen com a
elements fonamentals per a la millora de la competitivitat i
per a la recuperació del creixement econòmic.
Per això l’eficiència energètica és un punt molt destacat
de les actuacions que està impulsant el Consell, junt amb
una aposta pel foment de les energies renovables i per l’èxit
d’un equilibri adequat de les fonts d’energia.
En el actual escenario mundial, el ahorro y la eficiencia
energética y la apuesta por la sostenibilidad se revelan como
elementos fundamentales para la mejora de la competitividad y para la recuperación del crecimiento económico.
Por ello la eficiencia energética es un punto muy destacado de las actuaciones que está impulsando el Consell,
junto con una apuesta por el fomento de las energías renovables y por el logro de un equilibrio adecuado de las fuentes de energía.
Los objetivos fijados para la presenta legislatura en esta
materia son:
Lograr que la Comunitat Valenciana mejore su eficiencia energética, medida como cantidad de energía final consumida por unidad de PIB, en un 2 % interanual en el periodo 2010-2020.
Y reducir la contribución del petróleo en la estructura
energética en un 1 % anual.
Y este esfuerzo afecta e implica necesariamente a las administraciones públicas, en unos momentos en los que son imprescindibles las medidas de austeridad y eficiencia, apostando por la colaboración público-privada y la focalización de los
recursos en aquellas actuaciones capaces de mejorar la eficiencia y aportar valor para la sociedad valenciana.
Els objectius fixats per a aquesta legislatura en aquesta
matèria són:
Aconseguir que la Comunitat Valenciana millore la seua
eficiència energètica, mesurada com a quantitat d’energia
final consumida per unitat de PIB, en un 2 % interanual en
el període 2010-2020.
I reduir la contribució del petroli en l’estructura energètica en un 1 % anual.
I aquest esforç afecta i implica necessàriament les administracions públiques, en uns moments en què són imprescindibles les mesures d’austeritat i eficiència, apostant per
la col·laboració publicoprivada i la focalització dels recursos en aquelles actuacions capaces de millorar l’eficiència i
aportar valor per a la societat valenciana.
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.148
Per al desenvolupament d’aquestes prioritats polítiques,
el Consell va aprovar el passat dia 15 de juny el Pla de estalvi i eficiència energètica dels edificis públics de la Generalitat, que assenyala que hi ha un potencial d’estalvi
energètic que es pot aconseguir a través d’una millora de
les instal·lacions consumidores d’energia i l’optimització
de la seua gestió, com també introduint nous hàbits de
comportament més eficients.
Segons les previsions del pla, l’objectiu d’estalvi
energètic global per a 2016 és del 20 % a realitzar per mitjà
d’inversions d’estalvi i eficiència energètica i d’aplicació
de les energies renovables.
Per tot l’anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:
Para el desarrollo de estas prioridades políticas, el Consell aprobó el pasado día 15 de junio el Plan de ahorro y
eficiencia energética de los edificios públicos de la Generalitat, que señala que existen un potencial de ahorro energético que se puede alcanzar a través de una mejora de las
instalaciones consumidoras de energía y la optimización de
su gestión, así como introduciendo nuevos hábitos de comportamiento más eficientes.
Según las previsiones del plan, el objetivo de ahorro
energético global para 2016 es del 20 % a realizar mediante
inversiones de ahorro y eficiencia energética y de aplicación de las energías renovables.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden manifestar el seu suport a les actuacions que realitza el Consell en matèria d’eficiència
energètica i, específicament, al Pla d’estalvi i eficiència
energètica dels edificis públics de la Generalitat.
2. Les Corts insten el Consell que li reta compte, abans
del fi d’aquesta legislatura, de les actuacions realitzades i
del grau de compliment dels objectius plantejats.
Les Corts acuerdan manifestar su apoyo a las actuaciones que viene realizando el Consell en materia de eficiencia
energética y, específicamente, al Plan de ahorro y eficiencia
energética de los edificios públicos de la Generalitat.
2. Les Corts instan al Consell a que le dé cuenta, antes del
fin de la presente legislatura, de las actuaciones realizadas y
del grado de cumplimiento de los objetivos planteados.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
Proposició no de llei sobre la dotació a l’IVIA d’una
partida econòmica per a investigar tractaments curatius
del bacteri Erwinia amylovora, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 74.238)
Proposición no de ley sobre la dotación al IVIA de una
partida económica para investigar tratamientos curativos de la bacteria Erwinia amylovora, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.238)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
M.ª Vicenta Crespo Domínguez i Rafael Rubio Martínez, diputada i portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei següent:
M.ª Vicenta Crespo Domínguez y Rafael Rubio Martínez, diputada y portavoz adjunto del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El foc bacterià és una malaltia causada pel bacteri Erwinia amylovora, que afecta diverses espècies de la família de
les rosàcies, entre les quals es troben la perera, la pomera,
el codonyer, el nispro japonès i el nispro europeu, com
també espècies de plantes ornamentals i silvestres: Amelanchier, Chaenomeles (nispro japonès), Crataegus (atzeroler), Cotoneaster, Photinia davidiana, Pyracantha i Sorbus
(server).
Els danys causats per aquest bacteri poden ser molt
greus, especialment en la perera, ja que pot produir la mort
de la planta afectada en un període molt curt de temps. La
gran facilitat de propagació de la malaltia i la carència de
tractaments químics curatius agreuja més encara la situació.
Per tot açò, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent
El fuego bacteriano es una enfermedad causada por la
bacteria Erwinia amylovora, que afecta a varias especies de
la familia de las rosáceas, entre las que se encuentran el peral, el manzano, el membrillo, el níspero japonés y el níspero europeo, así como especies de plantas ornamentales y
silvestres: Amelanchier, Chaenomeles (níspero japonés),
Crataegus (acerolo), Cotoneaster, Photinia davidiana, Pyracantha (espino de fuego) y Sorbus (serbal).
Los daños causados por esta bacteria pueden ser muy
graves, especialmente en el peral, ya que puede producir la
muerte de la planta afectada en un período muy corto de
tiempo. La gran facilidad de propagación de la enfermedad
y la carencia de tratamientos químicos curativos agrava
más aún la situación.
Por todo esto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell que:
1. Dote l’IVIA d’una partida econòmica per a investigar
tractaments curatius del bacteri Erwinia amylovora.
Las Corts Valencianes instan al Consell a que:
1. Dote al IVIA de una partida económica para investigar
tratamientos curativos de la bacteria Erwinia amylovora.
BOC número 224
05.03.2014
2. Cree una línia d’ajuda econòmica específica per a
pal·liar les pèrdues que estan patint els agricultors víctimes
de la malaltia del foc bacterià.
3. Els tècnics de la Conselleria d’Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua difonguen a totes les zones afectades
per la malaltia pautes de presència i mesures preventives
que han de realitzar els agricultors.
4. S’establesca una vigilància contínua de les plantacions en zones d’especial sensibilitat i en vivers dedicats
als cultius de plantes ornamentals per part de la conselleria,
i que s’elabore un mapa de les zones contaminades.
Pàg. 45.149
5. No es puga comprar cap material vegetal sense el
passaport fitosanitari corresponent, amb indicatiu de zona
protegida (ZP) en tots els casos.
6. Es duga un control rigorós, per part de la conselleria,
d’assentament de ruscs que hagen estat en zones on hi ha
plantacions afectades pel bacteri, a fi d’evitar la dispersió
de la malaltia.
7. Del compliment d’aquesta resolució s’informe a les
Corts en un termini màxim de sis mesos.
2. Cree una línea de ayuda económica específica para
paliar las pérdidas que están sufriendo los agricultores víctimas de la enfermedad del fuego bacteriano.
3. Por los técnicos de la Conselleria de Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua se difunda a todas las zonas afectadas por la enfermedad pautas de presencia y medidas preventivas a realizar por los agricultores.
4. Se establezca una vigilancia continua de las plantaciones en zonas de especial sensibilidad y en viveros dedicados a los cultivos de plantas ornamentales por parte de la
conselleria, y que se elabore un mapa de las zonas contaminadas.
5. No se pueda comprar ningún material vegetal sin el
correspondiente pasaporte fitosanitario, con indicativo de
zona protegida (ZP) en todos los casos.
6. Se lleve un control riguroso, por parte de la conselleria, de asentamiento de colmenas que hayan estado en zonas donde haya plantaciones afectadas por la bacteria, con
el fin de evitar la dispersión de la enfermedad.
7. Del cumplimiento de esta resolución se informe a Les
Corts en un plazo máximo de seis meses.
Corts Valencianes, 9 de gener de 2014
M.ª Vicenta Crespo Domínguez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 9 de enero de 2014
M.ª Vicenta Crespo Domínguez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre el pagament de les ajudes de
l’any 2012 i tot 2013 als llauradors i ramaders valencians, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 74.875)
Proposición no de ley sobre el pago de las ayudas del
año 2012 y todo 2013 a los agricultores y ganaderos valencianos, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 74.875)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
respectivament, a l’empara de l’article 160 i següents del
RC, i amb el coneixement del grup, presenten la proposició
no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
síndica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo 160 y siguientes del RC, y con el conocimiento del grupo, presentan la
siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La situació del camp valencià és prou coneguda per les
Corts Valencianes. Som conscients de la importància estratègica del sector davant la necessitat de garantir aliments
en quantitat i qualitat suficient per a la seguretat alimentària de la població, de la seua capacitat de generar llocs de
treball i exportacions que reduesquen el dèficit de balança
comercial de l’Estat i, finalment, del seu paper cabdal per a
mantenir un món rural viu capaç de tenir cura del territori i
que permeta una distribució de la població equilibrada
arreu del país.
Tanmateix, el camp valencià enfronta una prolongada
crisi de rendes decreixents. Any rere any, el preu que reben
els productors pels aliments disminueix, una realitat que és
agreujada quan les administracions retallen les ajudes per
als agricultors, vitals per a la seua supervivència, i encara
més quan el pagament d’aquestes ajudes minvants es retarda. Tampoc cal estendre’s massa en els perjudicis derivats
de la gestió, per part de la conselleria, de les ajudes provinents de la Unió Europea i els fons FEDER, un fet que ha
acabat erosionant la competitivitat del sector agrari front
als productes d’altres comunitats autònomes de l’Estat que
sí que reben els fons europeus puntualment i sense les dis-
La situación del campo valenciano es suficientemente
conocida por las Corts Valencianes. Somos conscientes de
la importancia estratégica del sector ante la necesidad de
garantizar alimentos en cantidad y calidad suficiente para
la seguridad alimentaria de la población, de su capacidad
de generar puestos de trabajo y exportaciones que reduzcan
el déficit de balanza comercial del Estado y, finalmente, de
su papel capital para mantener un mundo rural vivo capaz
de tener cuidado del territorio y que permita una distribución de la población equilibrada por todo el país.
Sin embargo, el campo valenciano enfrenta una prolongada crisis de rentas decrecientes. Año tras año, el precio
que reciben los productores por sus alimentos disminuye,
una realidad que se ve agravada cuando las administraciones recortan las ayudas para los agricultores, vitales para su
supervivencia, y aún más cuando el pago de estas ayudas
menguantes se retrasa. Tampoco hay que extenderse demasiado en los perjuicios derivados de la gestión, por parte de
la conselleria, de las ayudas provenientes de la Unión Europea y los fondos FEDER, un hecho que ha acabado erosionando la competitividad del sector agrario frente a los
productos de otras comunidades autónomas del Estado que
BOC número 224
05.03.2014
minucions aplicades per l’UE pels retards en la justificació
administrativa de la Generalitat.
Hi cal afegir, també, la retallada pressupostària anual de
la conselleria: un altre 13% que deixa, enguany, en l’1,3 %
la participació en agricultura del pressupost global de la
Generalitat Valenciana (quan el 2001 representava el
4,77%), a banda de la no convocatòria d’ajudes com les
adreçades a la primera instal·lació de llauradors joves, els
plans de millora, la producció integrada en cítrics i en vinya o agricultura ecològica... Tot plegat, ingressos que perd
el camp valencià i que obrin més la distancia amb els competidors d’altres territoris que sí que disposen de convocatòria d’ajudes i d’un compromís estable. Aquesta caiguda
continuada de les dotacions pressupostàries afecta directament la capacitat inversora i no està sent compensada per
cap mena de mesures polítiques d’altre tipus.
I si en clau autonòmica s’hi produeix el retard en
l’abonament de les ajudes, en els àmbits estatal i europeu hi
ha preocupació davant l’aplicació de la reforma de la PAC
prevista, en principi, per a 2015. Cal, doncs, que la Conselleria d’Agricultura, amb el suport polític del Consell i
d’aquestes Corts, troben fórmules per a evitar que tots
aquells productors que abans rebien el pagament únic de
menys de 300 euros per explotació –el 33 % dels llauradors
valencians– es queden sense les ajudes després de
l’acceptació per part de la conselleria de la proposta del
Ministeri d’Agricultura plantejada en la Conferència Sectorial de Consellers d’Agricultura del mes de juliol de 2013.
Per tot això, presentem la següent:
Pàg. 45.150
sí reciben los fondos europeos puntualmente y sin las disminuciones aplicadas por la UE por los retrasos en la justificación administrativa de la Generalitat.
Hay que añadir, también, el recorte presupuestario anual
de la conselleria: otro 13% que deja, este año, en el 1,3 %
la participación en agricultura del presupuesto global de la
Generalitat Valenciana (cuando en 2001 representaba el
4,77%), aparte de la no convocatoria de ayudas como las
dirigidas a la primera instalación de labradores jóvenes, los
planes de mejora, la producción integrada en cítricos y en
vid o agricultura ecológica... En resumidas cuentas, ingresos que pierde el campo valenciano y que abren más la distancia con los competidores de otros territorios que sí disponen de convocatoria de ayudas y de un compromiso
estable. Esta caída continuada de las dotaciones presupuestarias afecta directamente a la capacidad inversora y no está
siendo compensada por ningún tipo de medidas políticas de
otro tipo.
Y si en clave autonómica se produce el retraso en el
abono de las ayudas, en los ámbitos estatal y europeo hay
preocupación ante la aplicación de la reforma de la PAC
prevista, en principio, para 2015. Es necesario, por tanto,
que la Conselleria de Agricultura, con el apoyo político del
Consell y de estas Corts, encuentren fórmulas para evitar
que todos aquellos productores que antes recibían el pago
único de menos de 300 euros por explotación –el 33 % de
los labradores valencianos– se queden sin las ayudas después de la aceptación por parte de la conselleria de la propuesta del Ministerio de Agricultura planteada en la Conferencia Sectorial de Consejeros de Agricultura del mes de
julio de 2013.
Por todo ello, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. A través de les conselleries d’Agricultura i
d’Hisenda, fer efectiu l’abonament de les ajudes dels anys
2012 i 2013 que resten pendents de pagaments als llauradors i ramaders valencians.
2. Realitzar les gestions adients perquè les ajudes agràries pendents (anys 2012 i 2013) puguen ser satisfetes durant el primer trimestre de 2014 per a mantenir la competitivitat del món rural amb relació a altres comunitats.
3. Realitzar les gestions adients davant el Ministeri
d’Agricultura per tal que els productors valencians que rebien menys de 300 euros per la seua explotació continuen
rebent-la.
Las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. A través de las conselleries de Agricultura y de Hacienda, hacer efectivo el abono de las ayudas de los años
2012 y 2013 que queden pendientes de pagos a los agricultores y ganaderos valencianos.
2. Realizar las gestiones convenientes para que las ayudas agrarias pendientes (años 2012 y 2013) puedan ser satisfechas durante el primer trimestre de 2014 para mantener
la competitividad del mundo rural en relación a otras comunidades.
3. Realizar las gestiones convenientes ante el Ministerio
de Agricultura para que los productores valencianos que recibían menos de 300 euros por su explotación continúan recibiéndola.
Les Corts, 21 de gener de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 21 de enero de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Proposició no de llei sobre la defensa per part del govern de l’Estat dels interessos dels llauradors valencians, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 75.271)
Proposición no de ley sobre la defensa por el gobierno
del Estado de los intereses de los agricultores valencianos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 75.271)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.151
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent, de tramitació ordinària:
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley de tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Els llauradors valencians reclamen que la nova normativa que vol impulsar la Comissió Europea (CE) sobre llavors no limite els drets dels llauradors per a vendre-les o
intercanviar-les. La CE ha presentat una proposta al Parlament Europeu per a l’elaboració d’una nova normativa europea de llavors que preveu la producció i la comercialització del material vegetal. La CE pretén continuar amb les
directrius que ha implantat en la producció i en la comercialització de material de reproducció vegetal, a través del
control, la certificació, la sanitat i el registre vinculat a una
producció industrial, totalment burocratitzada i deslocalitzada i gens favorable a un sistema productiu implantat en
la nostra realitat agrícola, a la biodiversitat agrícola, les varietats autòctones, els drets del llaurador a vendre les seues
pròpies llavors i la implantació de petites empreses de llavors de varietats tradicionals. Els llauradors que fan venda
directa de llavors com a complement de la seua activitat
han d’estar exempts de les mateixes exigències que la resta
d’operadors. Aquestes petites empreses que produeixen i
comercialitzen llavors de varietats locals necessiten regles
adaptades a la seua activitat, molt diferent a la que fan les
grans empreses o multinacionals de llavors de produccions
deslocalitzades i amb una distribució quilomètrica.
Los agricultores valencianos reclaman que la nueva normativa que quiere impulsar la Comisión Europea (CE) sobre semillas no limite los derechos de los agricultores para
venderlas o intercambiarlas. La CE ha presentado una propuesta al Parlamento Europeo para la elaboración de una
nueva normativa europea de semillas que contempla la producción y comercialización del material vegetal. La CE
pretende seguir con las directrices que ha implantado en la
producción y comercialización de material de reproducción
vegetal, a través del control, certificación, sanidad y registro vinculado a una producción industrial, totalmente burocratizada y deslocalizada y nada favorable a un sistema
productivo implantado en nuestra realidad agrícola, a la
biodiversidad agrícola, las variedades autóctonas, los derechos del agricultor a vender sus propias semillas y la implantación de pequeñas empresas de semillas de variedades
tradicionales. Los agricultores que realizan venta directa de
semillas como complemento de su actividad deben estar
exentos de las mismas exigencias que el resto de operadores. Estas pequeñas empresas que producen y comercializan semillas de variedades locales necesitan reglas adaptadas a su actividad, muy diferente a la que realizan las
grandes empresas o multinacionales de semillas de producciones deslocalizadas y con una distribución kilométrica.
Por todo ello presentamos la siguiente:
Per tot això presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell perquè aquest tramite al govern de l’Estat la petició de defensa dels interessos dels
llauradors valencians i reclame d’aquest que defense davant de la Unió Europea que la nova normativa que vol impulsar la Comissió Europea sobre llavors no limite la venda
directa ni l’intercanvi de llavors per part dels productors
agraris.
Les Corts instan al Consell para que este tramite al gobierno del Estado la petición de defensa de los intereses de
los agricultores valencianos y reclame de este que defienda
ante la Unión Europea que la nueva normativa que quiere
impulsar la Comisión Europea sobre semillas no limite la
venta directa ni el intercambio de semillas por parte de los
productores agrarios.
Les Corts, 23 de gener de 2014
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 23 de enero de 2014
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre el finançament adequat del
Sistema d’Assegurances Agràries d’acord amb la importància del sector agrícola i ramader valencià, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
75.329)
Proposición no de ley sobre la financiación adecuada del
Sistema de Seguros Agrarios de acuerdo a la importancia del sector agrícola y ganadero valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número
75.329)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Maria Vicenta Crespo Domínguez i Rafael Rubio Martínez, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup
Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
Maria Vicenta Crespo Domínguez y Rafael Rubio
Martínez, diputada y portavoz adjunto, respectivamente,
del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el
artículo 161 del RC, presentan la siguiente proposición no
de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El sistema d’assegurances agràries constitueix, des de fa
més de trenta anys, una de les peces fonamentals de la política agrària.
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El sistema de seguros agrarios constituye, desde hace
más de treinta años, una de las piezas fundamentales de la
política agraria.
BOC número 224
05.03.2014
El desenvolupament del sistema és degut en gran manera a les peculiars condicions climatològiques que presenta
el nostre territori, on tots els anys patim diferents amenaces
per inclemències del temps (sequera, gelades, pedregades…), i també catàstrofes naturals com ara incendis, inundacions, etc., incidències del clima que afecten de manera
directa l’activitat agrària i ramadera.
La decisió del govern central de reduir al voltant d’un
50 % les subvencions que aportava a través de l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries, per afavorir la contractació
d’aquestes assegurances està traduint-se en un considerable
encariment de les pòlisses, circumstància que genera enorme preocupació i malestar en el sector agrari valencià.
Pàg. 45.152
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
El desarrollo del sistema se debe en gran manera a las
peculiares condiciones climatológicas que presenta nuestro
territorio, donde todos los años sufrimos diferentes amenazas por inclemencias del tiempo (sequía, heladas, granizadas…), así como catástrofes naturales como incendios,
inundaciones, etc., incidencias del clima que afectan de
manera directa a la actividad agraria y ganadera.
La decisión del gobierno central de reducir alrededor de
un 50 % las subvenciones que venía aportando a través de
la Entidad Estatal de Seguros Agrarios, para favorecer la
contratación de estos seguros está traduciéndose en un considerable encarecimiento de las pólizas, circunstancia que
genera enorme preocupación y malestar en el sector agrario
valenciano.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell que:
1. S’adrece al ministeri (MAGRAMA) per tal de
sol·licitar-li que aposte de manera ferma pel Sistema
d’Assegurances Agràries i el seu correcte finançament,
amb una dotació pressupostària d’acord amb la importància
del sector agrícola i ramader valencià.
2. Mitjançant la Conselleria d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, s’aposte també, de forma decidida, per
subvencionar les assegurances agràries, i que s’augmente el
seu percentatge de subvenció sobre la de l’Entitat Estatal
d’Assegurances Agràries, fins al màxim autoritzat en la
suma de les dues subvencions.
3. La Conselleria d’Agricultura, Pesca, Alimentació i
Aigua torne a subvencionar el cost de la pòlissa sense descomptar 60 euros.
4. La conselleria reconega positivament els agricultors i
els ramaders que any rere any renoven les seues pòlisses i
demostren fidelitat al sistema, amb resultats actuarials positius.
5. Del compliment d’aquesta resolució, se n’informe a
les Corts en un termini màxim de tres mesos.
Las Corts Valencianes instan al Consell a que:
1. Se dirija al ministerio (MAGRAMA) para solicitarle
que apueste de manera firme por el Sistema de Seguros
Agrarios y su correcta financiación, con una dotación presupuestaria de acuerdo a la importancia del sector agrícola
y ganadero valenciano.
2. Mediante la Conselleria de Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua, se apueste también, de forma decidida,
por subvencionar los seguros agrarios, así como se aumente
su porcentaje de subvención sobre la de la Entidad Estatal
de Seguros Agrarios, hasta el máximo autorizado en la
suma de las dos subvenciones.
3. La Conselleria de Agricultura, Pesca, Alimentación y
Agua vuelva a subvencionar el coste de la póliza sin descontar 60 euros.
4. La conselleria reconozca positivamente a los agricultores y ganaderos que año tras año renuevan sus pólizas y
demuestran fidelidad al sistema, con resultados actuariales
positivos.
5. Del cumplimiento de esta resolución se informe a Les
Corts en un plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 23 de gener de 2014
Maria Vicenta Crespo Domínguez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 23 de enero de 2014
Maria Vicenta Crespo Domínguez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la cadena humana que s’ha
organitzat per la celebració de la Diada a Catalunya,
presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
75.787)
Proposición no de ley sobre la cadena humana que se ha
organizado por la celebración de la Diada en Cataluña,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE
número 75.787)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del
Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei següent, de tramitació ordinària sobre la cadena humana que s’ha organitzat per la celebració de la Diada
a Catalunya.
Jorge Bellver Casaña, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley, de tramitación ordinaria sobre la cadena humana que se ha organizado por la
celebración de la Diada en Cataluña.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Constitució espanyola propugna en el seu títol preliminar la unitat indissoluble de la nació espanyola, dins
d’un marc de solidaritat interterritorial. La història recent
La Constitución española propugna en su título preliminar la unidad indisoluble de la nación española, dentro de
un marco de solidaridad interterritorial. La historia reciente
BOC número 224
05.03.2014
de la nostra democràcia ens ha fet veure que, precisament
la fortalesa i la credibilitat del nostre Estat, i per tant del
nostre sistema democràtic, s’ha basat en el respecte a
aquesta unitat com a nació, garantint el dret de l’autonomia
de cada regió.
En els últims temps hem assistit a intents de pertorbar
aquesta estabilitat de la unitat de la nació espanyola que, de
cap manera, troben refugi, no sols en el marc constitucional
sinó tampoc en la societat espanyola. Les ingerències per a
trencar la unitat de la nació espanyola xoquen frontalment
amb la nostra Carta Magna i en el desig expressat per la
majoria dels espanyols al referendar-la.
Les quotes d’autogovern, adquirides precisament a
l’empara constitucional, han permès a les regions espanyoles, convertides en comunitats autònomes, nivells de creixement social, econòmic i de progrés que s’ha de continuar
incentivant, però mai trencant el principi d’unitat indissoluble de la nació espanyola.
El passat 11 de setembre de 2013 es va organitzar una
cadena humana a favor de la independència de Catalunya.
Amb l’absolut respecte a la llibertat d’expressió i a
l’autonomia de cada regió per a adoptar quants acords entenga que beneficien el seu progrés, des de la Comunitat
Valenciana hi ha intromissions que no podem tolerar.
Primer, que les aventures independentistes de qualsevol
regió espanyola pertorben el mandat constitucional de la
unitat indissoluble de la nació espanyola.
Segon, que en el marc del respecte a la llibertat
d’expressió es va traspassar els límits geogràfics de Catalunya i es va introduir en la Comunitat Valenciana proclamant consignes, exhibint símbols i referències geogràfiques
i lingüístiques que suposen un afront a les senyes
d’identitat valencianes, i tractant d’identificar en aquesta
marxa independentista a la nostra Comunitat.
Per això, des del respecte a aquesta llibertat d’expressió
i de pensament, que reclamem per a tots, rebutgem que
aquesta expressió en forma de marxa independentista puga
entendre’s com un mecanisme per a traspassar límits territorials i exaltar símbols i senyes d’identitat totalment alienes a la història i la cultura valencianes i que, a més, ni respecten el marc constitucional ni el nostre Estatut.
Pàg. 45.153
Per tot l’anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent
de nuestra democracia nos ha hecho ver que, precisamente
la fortaleza y la credibilidad de nuestro Estado, y por tanto
de nuestro sistema democrático, se ha basado en el respecto
a esta unidad como nación, garantizando el derecho de la
autonomía de cada región.
En los últimos tiempos hemos asistido a intentos de perturbar esta estabilidad de la unidad de la nación española
que, de ninguna manera, encuentran refugio, no solo en el
marco constitucional sino tampoco en la sociedad española.
Las injerencias para romper la unidad de la nación española
chocan frontalmente con nuestra Carta Magna y en el deseo
expresado por la mayoría de los españoles al refrendarla.
Las cuotas de autogobierno, adquiridas precisamente al
amparo constitucional, han permitido en las regiones españolas, convertidas en comunidades autónomas, niveles
de crecimiento social, económico y de progreso que se
debe continuar incentivando, pero nunca rompiendo el
principio de unidad indisoluble de la nación española.
El pasado 11 de septiembre de 2013 se organizó una cadena humana a favor de la independencia de Cataluña. Con
el absoluto respeto a la libertad de expresión y a la autonomía de cada región para adoptar cuantos acuerdos entienda que benefician su progreso, desde la Comunitat Valenciana hay intromisiones que no podemos tolerar.
Primero, que las aventuras independentistas de cualquier región española perturban el mandato constitucional
de la unidad indisoluble de la nación española.
Segundo, que en el marco del respeto a la libertad de expresión se traspasó los límites geográficos de Cataluña y se
introdujo en la Comunitat Valenciana proclamando consignas, exhibiendo símbolos y referencias geográficas y
lingüísticas que suponen una afrenta a las señas de identidad valencianas, y tratando de identificar en esta marcha
independentista a nuestra Comunitat.
Por ello, desde el respeto a esta libertad de expresión y
de pensamiento, que reclamamos para todos, rechazamos
que esta expresión en forma de marcha independentista
pueda entenderse como un mecanismo para traspasar límites territoriales y exaltar símbolos y señas de identidad totalmente ajenas a la historia y la cultura valencianas y que,
además, ni respetan el marco constitucional ni nuestro Estatuto.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Única. Les Corts, amb absolut respecte a la llibertat
d’expressió de cada territori, proclama la seua lleialtat absoluta a la Carta Magna i, en concret, a la unitat indissoluble de la nació espanyola, i entén que la cadena humana
que es va traspassar els límits geogràfics de Catalunya per
a introduir-se en la Comunitat va ser una ingerència territorial que no compartim, i que condemna, perquè atenta contra el marc territorial autonòmic valencià, les seues senyes
d’identitat i la seua llibertat, pertorbant la pacífica convivència i el respecte a la Constitució espanyola.
Única. Les Corts, con absoluto con respecto a la libertad
de expresión de cada territorio, proclama su lealtad absoluta a la Carta Magna y, en concreto, a la unidad indisoluble
de la nación española, y entiende que la cadena humana
que traspasó los límites geográficos de Cataluña para introducirse en la Comunitat fue una injerencia territorial que no
compartimos, y que condena, porque atenta contra el marco
territorial autonómico valenciano, sus señas de identidad y
su libertad, perturbando la pacífica convivencia y el respeto
a la Constitución española.
Palau dels Borja, 21 de gener de 2014
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 21 de enero de 2014
Jorge Bellver Casaña
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.154
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 25 de febrer de
2014, oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles 160 i 161, punts 1 i 4, del RC, ha acordat trametre al
Ple les proposicions no de llei de tramitació especial
d’urgència següents:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 25 de febrero
de 2014, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los
artículos 160 y 161, puntos 1 y 4, del RC, ha acordado remitir al Pleno las siguientes proposiciones no de ley de tramitación especial de urgencia:
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’elaboració d’un informe sobre la legalitat de percebre el complement d’exclusivitat per part dels diputats, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
78.911).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la elaboración de un informe sobre la legalidad de percibir el complemento de exclusividad por parte
de los diputados, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 78.911).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’emissió d’una declaració d’impacte ambiental negativa del projecte denominat Campanya d’adquisició sísmica
3D en els permisos B, G, AM-1 i AM-2, en el golf de
València, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 79.388).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la emisión de una declaración de impacto ambiental negativa del proyecto denominado Campaña de adquisición sísmica 3D en los permisos B, G, AM-1 y AM-2,
en el golfo de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 79.388).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la regulació d’una treva hivernal de protecció a les
persones en situació de vulnerabilitat econòmica respecte al
subministrament energètic, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 79.533).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la regulación de una tregua invernal de protección a las personas en situación de vulnerabilidad económica con respecto al suministro energético, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 79.533).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’emissió de la declaració d’impacte ambiental negativa per al projecte Campanya d’adquisició sísmica en 3D
en els permisos B, G, AM-1 i AM-2 al golf de València,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
79.822).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la emisión de la declaración de impacto ambiental negativa para el proyecto Campaña de adquisición
sísmica en 3D en los permisos B, G, AM-1 y AM-2 en el
golfo de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 79.822).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de
les Corts i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que
hi poden presentar esmenes fins una hora abans del començament de la reunió del Ple en què hagen de debatre’s,
la data de la qual es comunicarà oportunament.
Para cumplir lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se
ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts y, a
su vez, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden
presentar enmiendas hasta una hora antes del comienzo de
la reunión del Pleno en el que deban debatirse, cuya fecha
se comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 25 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 25 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’elaboració d’un informe sobre la legalitat de
percebre el complement d’exclusivitat per part dels diputats, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 78.911)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la elaboración de un informe sobre la legalidad de percibir el complemento de exclusividad por
parte de los diputados, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 78.911)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació pel
procediment d’urgència.
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts,
presenta la siguiente proposición no de ley, de tramitación
por el procedimiento de urgencia.
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓN NO DE LEY
El Ple de les Corts acorda fer mandatària l’Assessoria
Jurídica de Les Corts perquè elabore un informe, a
El Pleno de Les Corts acuerda hacer mandataria a la
Asesoría Jurídica de Les Corts para que elabore un infor-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.155
l’empara de l’article 8, lletra g, dels Estatuts de Govern i
Règim Interior, on es manifeste sobre la legalitat de percebre el complement d’exclusivitat per part de diputats i diputades i alhora percebre qualsevol altre ingrés, mitjançant
sobresous o de qualsevol altra forma, ja siga provinent del
partit en el qual militen o de qualsevol de les subvencions
que percep el grup parlamentari al qual es troben adscrits.
me, al amparo del artículo 8, letra g, de los Estatutos de
Gobierno y Régimen Interior, donde se manifieste sobre la
legalidad de percibir el complemento de exclusividad por
parte de diputados y diputadas y al mismo tiempo percibir
cualquier otro ingreso, mediante sobresueldos o de cualquier otra forma, ya sea proveniente del partido en el que
militan o de cualquiera de las subvenciones que percibe el
grupo parlamentario al que se encuentran adscritos.
Les Corts, 10 de febrer de 2014
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 10 de febrero de 2014
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’emissió d’una declaració d’impacte ambiental
negativa del projecte denominat Campanya
d’adquisició sísmica 3D en els permisos B, G, AM-1 i
AM-2, en el golf de València, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 79.388)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la emisión de una declaración de impacto ambiental negativa del proyecto denominado Campaña de
adquisición sísmica 3D en los permisos B, G, AM-1 y
AM-2, en el golfo de Valencia, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 79.388)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan Ignacio Ponce Guardiola, diputat i portaveu adjunt
del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi
ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta
la proposició no de llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència:
Al desembre de 2010, el Govern d’Espanya va autoritzar mitjançant dos reials decrets, 1774/2010 i 1775/2010, la
realització de prospeccions petrolieres a l’àrea del golf de
València a les empreses MedOil i Capricorn Spain Limited.
Posteriorment, MedOil va cedir els seus drets a favor de
Capricorn, al seu torn aquesta última subsidiària de
l’empresa Cairn Energy, radicada a Escòcia.
En l’estudi d’impacte ambiental presentant per la Consultora ERM Iberia, SA, en nom de l’empresa Capricorn
Spain Limited (CSL), es descriu la tècnica d’exploració
que s’hi pensa utilitzar, un sistema de prospecció sísmica
3D mitjançant sondeigs acústics, que assoliran entre 259 i
265 decibels, freqüències entre 10 i 15 kHz, i una capacitat
de penetració al sòl marí de fins a 7.000 metres. Les detonacions dels canons sònics es produiran de forma contínua
al llarg de dies, i durant un període total de tres mesos. Està
científicament acreditat que a partir dels 180 decibels es
produeixen danys irreversibles en la fauna marina. La disminució de les poblacions de peixos, en exploracions similars al mar del Nord, s’ha establert en un 35 % per a les poblacions de peixos demersals (especies que viuen prop dels
fons marins) i més d’un 50 % per a les especies pelàgiques.
També estan acreditades les afeccions a ous i larves, marisc
i cefalòpodes (calamars, sépies, polps), amb les consegüents disminucions molt importants dels recursos pesquers durant llargs períodes de temps en àmplies zones del
Canadà, l’Argentina i Noruega.
Juan Ignacio Ponce Guardiola, diputado y portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con
lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación por
el procedimiento de urgencia:
En diciembre de 2010, el Gobierno de España autorizó
mediante dos reales decretos, 1774/2010 y 1775/2010, la
realización de prospecciones petrolíferas en el área del golfo de Valencia a las empresas MedOil y Capricorn Spain
Limited. Posteriormente, MedOil cedió sus derechos a favor de Capricorn, a su vez esta última subsidiaria de la empresa Cairn Energy, radicada en Escocia.
En el estudio de impacto ambiental presentando por la
Consultora ERM Iberia, SA, en nombre de la empresa Capricorn Spain Limited (CSL), se describe la técnica de exploración que se piensa utilizar, un sistema de prospección
sísmica 3D mediante sondeos acústicos, que alcanzarán entre 259 y 265 decibelios, frecuencias entre 10 y 15 kHz, y
una capacidad de penetración en el suelo marino de hasta
7.000 metros. Las detonaciones de los cañones sónicos se
producirán de forma continua a lo largo de días, y durante
un período total de tres meses. Está científicamente acreditado que a partir de los 180 decibelios se producen daños
irreversibles en la fauna marina. La disminución de las poblaciones de peces, en exploraciones similares en el mar
del Norte, se ha establecido en un 35 % para las poblaciones de peces demersales (especies que viven cerca de los
fondos marinos) y más de un 50 % para las especies pelágicas. También están acreditadas las afecciones a huevos y
larvas, marisco y cefalópodos (calamares, sepias, pulpos),
con las consiguientes disminuciones muy importantes de
los recursos pesqueros durante largos períodos de tiempo
en amplias zonas de Canadá, Argentina y Noruega.
A pesar de estar sólidamente acreditados los efectos negativos, el EIA intenta justificar la realización de prospecciones en busca de hidrocarburos en el área geográfica del
golfo de Valencia. CSL pretende iniciar las prospecciones
sísmicas en octubre de 2014. Estas prospecciones se realizarían a escasos 21,5 km de la costa de Dénia y a una distancia poco mayor de las islas Columbretes.
El EIA no analiza las auténticas repercusiones y efectos
del proyecto íntegramente, pues se ha fragmentado el proyecto en tres fases (sondeos acústicos, sondeos de explora-
Malgrat estar sòlidament acreditats els efectes negatius,
l’EIA intenta justificar la realització de prospeccions a la
recerca d’hidrocarburs a l’àrea geogràfica del golf de
València. CSL pretén iniciar les prospeccions sísmiques a
l’octubre de 2014. Aquestes prospeccions es realitzarien a
escassos 21,5 km de la costa de Dénia i a una distància poc
major de les illes Columbretes.
L’EIA no analitza les autèntiques repercussions i els
efectes del projecte íntegrament, ja que s’ha fragmentat el
projecte en tres fases (sondeigs acústics, sondeigs
BOC número 224
05.03.2014
d’exploració i explotació comercial dels jaciments, si n’hi
ha), amb el resultat d’haver quedat clarament infravalorades les seues gravíssimes conseqüències ambientals, i sobre
l’activitat econòmica, tant pesquera com turística, que aniran en clar detriment dels recursos econòmics i dels llocs
de treball que en depenen.
Així i tot, es reconeix, en l’EIA mateix, en la seua pàgina 208, que la zona de prospecció travessa «el corredor de
migració de cetacis del mediterrani», catalogat amb un figura de protecció internacional, ZEPIM (zona especialment
protegida d’importància per al Mediterrani), pel Conveni
de Barcelona per a la protecció del medi marí. L’EIA reconeix que els ZEPIM exerceixen un paper important en la
conservació de la diversitat biològica. Al costat d’aquest
corredor, es veuran greument afectades moltes altres àrees
protegides, fins a un total de 66 espais catalogats en la Xarxa Natura 2000. Entre els espais protegits afectats
s’inclouen ZEPA (zones d’especial protecció per a les aus),
ZEPIM, reserves marines, i entre les espècies afectades, el
rorqual comú (Balaenoptera physalus), la tortuga babau
(Caretta caretta); fins i tot aus marines protegides com ara
la gavina corsa (Larus audouinii) es veuran afectades.
Igual que ocorre amb el fracturació hidràulica, en les
prospeccions s’utilitzen composts altament tòxics, i poden
fins i tot utilitzar-se’n alguns de tan contaminants com el
benzè, el toluè i diferents metalls pesats. Al seu torn, la futura perforació pot alliberar aquests metalls dels estrats
molt antics dels fons marins.
Abocaments d’hidrocarburs com els esdevinguts al desembre del 2010, en una plataforma petroliera de Repsol-YPF enfront del delta de l’Ebre, poden acabar a les nostres platges, la
qual cosa afectaria la qualitat de les platges i de les aigües de
bany i comportaria la perduda de banderes blaves.
Atesa la condició de mar tancat, amb una taxa de renovació lenta, i relativament petit del Mediterrani, les afeccions que podrien arribar a esdevenir-se en cas d’autoritzarse les extraccions d’hidrocarburs a l’àrea del golf de
València, comprometrien de tal forma, i durant períodes de
temps tan perllongats, tant els ecosistemes com l’activitat
socioeconòmica que en cap anàlisi realista dels riscs potencials s’entendria com es pot incórrer en la irresponsabilitat
d’autoritzar unes prospeccions que, en cas d’esdevenir-se
un accident com el del 20 abril 2010 en una plataforma petroliera de British Petroleum al golf de Mèxic, comportaria
la ruïna del sector pesquer i turístic i la destrucció de desenes de milers de llocs de treball.
En altres estats s’han anul·lat projectes petroliers per
l’oposició social. És el cas de les perforacions petrolieres a
les aigües costaneres de Lofoten, Vesterålen, Senja, Habite
i Jan Mayen, a Noruega, zones d’important valor ambiental, pesquer i turístic. Exactament els mateixos valors que
trobem al golf de València.
Fins i tot el Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí,
entre 1999 i 2002, va dur a terme el projecte Mediterrani,
en el qual textualment es deia: «…la conservació del mar
Mediterrani és crucial no solament per a assegurar el futur
dels seus valors ecològics, sinó sobretot per la importància
socioeconòmica d’aquest ecosistema del qual depenen directament dues de les nostres principals indústries: el turisme i la pesca marítima».
Ja són tecnològicament possibles, i econòmicament viables, alternatives com ara els parcs eòlics marins basats en
aerogeneradors eòlics. Continuar incidint en unes prospeccions i en un model energètic basat en combustibles alta-
Pàg. 45.156
ción y explotación comercial de los yacimientos, si la hubiera), con el resultado de haber quedado claramente infravaloradas sus gravísimas consecuencias ambientales, y sobre la actividad económica, tanto pesquera como turística,
que irán en claro detrimento de los recursos económicos y
de los empleos que dependen de las mismas.
Aun así, se reconoce, en el propio EIA en su página 208,
que la zona de prospección atraviesa»el corredor de migración de cetáceos del mediterráneo», catalogado con una figura de protección internacional, ZEPIM (zona especialmente protegida de importancia para el Mediterráneo), por
el Convenio de Barcelona para la protección del medio marino. El EIA reconoce que los ZEPIM ejercen un papel importante en la conservación de la diversidad biológica. Al
lado de este corredor, se verán gravemente afectadas muchas otras áreas protegidas, hasta un total de 66 espacios
catalogados en la Red Natura 2000. Entre los espacios protegidos afectados se incluyen ZEPA (zonas de especial protección para las aves), ZEPIM, reservas marinas, y entre las
especies afectadas, el rorcual común (Balaenoptera physalus), la tortuga careta (Caretta caretta); incluso aves marinas protegidas como la gaviota de Audouin (Larus audouinii) se verán afectadas.
Igual que ocurre con la fracturación hidráulica, en las
prospecciones se utilizan compuestos altamente tóxicos,
pudiendo incluso utilizarse algunos tan contaminantes
como el benceno, el tolueno y varios metales pesados. A su
vez, la futura perforación puede liberar estos metales de los
estratos muy antiguos de los fondos marinos.
Vertidos de hidrocarburos como los producidos en diciembre del 2010, en una plataforma petrolífera de Repsol-YPF
frente al delta del Ebro, pueden acabar en nuestras playas, lo
cual afectaría a la calidad de las playas y aguas de baño y
comportaría la perdida de banderas azules.
Dada la condición de mar cerrado, con una tasa de renovación lenta, y relativamente pequeño del Mediterráneo, las
afecciones que podrían llegar a producirse de autorizarse
las extracciones de hidrocarburos en el área del golfo de
Valencia, comprometerían de tal forma, y durante períodos
de tiempo tan prolongados, tanto los ecosistemas como la
actividad socioeconómica que en ningún análisis realista de
los riesgos potenciales se entendería cómo se puede incurrir en la irresponsabilidad de autorizar unas prospecciones
que, de producirse un accidente como el del 20 abril 2010
en una plataforma petrolífera de British Petroleum en el
golfo de México, supondría la ruina del sector pesquero y
turístico y la destrucción de decenas de miles de empleos.
En otros estados se han anulado proyectos petrolíferos por
la oposición social a los mismos. Es el caso de las perforaciones petrolíferas en las aguas costeras de Lofoten, Vesterålen,
Senja, Habite y Jan Mayen, a Noruega, zonas de importante
valor ambiental, pesquero y turístico. Exactamente los mismos
valores que encontramos en el golfo de Valencia.
Incluso el propio Ministerio de Medio Ambiente, Rural
y Marino, entre 1999 y 2002, llevó a término el proyecto
Mediterráneo, en el que textualmente se decía: «…la conservación del mar Mediterráneo es crucial no solamente
para asegurar el futuro de sus valores ecológicos, sino sobre todo por la importancia socioeconómica de este ecosistema del que dependen directamente dos de nuestros principales industrias: el turismo y la pesca marítima».
Ya son tecnológicamente posibles, y económicamente viables, alternativas como los parques eólicos marinos basados
en aerogeneradores eólicos. Seguir incidiendo en unas prospecciones y en un modelo energético basado en combustibles
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.157
ment contaminants i amb data de caducitat, significa,
també, impedir el desenvolupament de les energies netes,
com ara les renovables, que generen més ocupació, i poden
impulsar un altre model socioeconòmic més just.
Atès que portar endavant aquest tipus d’explotacions
sols serveix per a perpetuar un model energètic caduc, esgotat, lesiu per a qualsevol tipus de vida i profundament injust i contaminant, que ha de ser substituït per altres sistemes d’obtenció d’energies netes renovables; que en cas de
portar endavant aquest projecte, només produiria beneficis
a l’empresa promotora a canvi de greus perjudicis al medi
ambient, als recursos naturals i a la salut dels valencians i
de les valencianes.
Per tot això presentem la següent:
altamente contaminantes y con fecha de caducidad, significa,
también, impedir el desarrollo de las energías limpias, como
las renovables, que generan más empleo, y pueden impulsar
otro modelo socioeconómico más justo.
Dado que llevar a cabo este tipo de explotaciones solo
sirve para perpetuar un modelo energético caduco, agotado,
lesivo para cualquier tipo de vida y profundamente injusto
y contaminante, que debe ser sustituido por otros sistemas
de obtención de energías limpias renovables; que en caso
de llevar a cabo este proyecto, solo produciría beneficios a
la empresa promotora a cambio de graves perjuicios al medio ambiente, a los recursos naturales y a la salud de los
valencianos y valencianas.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a exigir al Govern
d’Espanya que siga emesa una declaració d’impacte ambiental negativa del projecte denominat Campanya
d’adquisició sísmica 3D en els permisos B, G, AM-1 i AM2, en el golf de València.
2. Les Corts Valencianes insten el Consell a que continue oposant-se a qualsevol projecte d’investigació o explotació d’hidrocarburs al territori i al litoral valencià.
1. Les Corts instan al Consell a exigir al Gobierno de
España que sea emitida una declaración de impacto ambiental negativa del proyecto denominado Campaña de adquisición sísmica 3D en los permisos B, G, AM-1 y AM-2,
en el golfo de Valencia.
2. Las Corts Valencianes instan al Consell a que continúe oponiéndose a cualquier proyecto de investigación o
explotación de hidrocarburos en el territorio y en el litoral
valenciano.
Les Corts, 14 de febrer de 2014
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Les Corts, 14 de febrero de 2014
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la regulació d’una treva hivernal de protecció a
les persones en situació de vulnerabilitat econòmica respecte al subministrament energètic, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 79.533)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la regulación de una tregua invernal de protección a las personas en situación de vulnerabilidad
económica con respecto al suministro energético, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 79.533)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Francesc Xavier Ferri i Fayos i Mònica Oltra i Jarque,
diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent, de tramitació especial d’urgència.
Francesc Xavier Ferri i Fayos y Mònica Oltra i Jarque,
diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley, de tramitación especial de urgencia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La pobresa energètica és un concepte que fa referència a
la incapacitat d’una llar de pagar una quantitat d’energia
suficient per a la satisfacció de les seues necessitats domèstiques o a una excessiva càrrega de les despeses associades
a l’energia en el global d’una família amb pocs recursos
econòmics.
Aquesta problemàtica sempre ha estat present però
s’està accentuant en els últims anys a causa de diversos
factors com ara l’augment de les tarifes d’energia o la reducció del poder adquisitiu de les persones.
Segons l’estudi «Pobreza energética en España» editat
per l’Associació de Ciències Ambientals, el 2010 i a nivell
estatal la pobresa energètica afectava més de 4 milions de
persones, que representaven un 10 % de les llars. Segons el
mateix estudi, la pobresa energètica a nivell valencià està
associada, a més de la manca de recursos econòmics, a un
deficient aïllament i calefacció dels habitatges en les setmanes gelades de l’any.
La pobreza energética es un concepto que hace referencia a la incapacidad de un hogar de pagar una cantidad de
energía suficiente para la satisfacción de sus necesidades
domésticas o a una excesiva carga de los gastos asociados a
la energía en el global de una familia con pocos recursos
económicos.
Esta problemática siempre ha estado presente pero se
está acentuando en los últimos años a causa de varios factores como el aumento de las tarifas de energía o la reducción del poder adquisitivo de las personas.
Según el estudio «Pobreza energética en España» editado por la Asociación de Ciencias Ambientales, en 2010 y a
nivel estatal la pobreza energética afectaba a más de 4 millones de personas, que representaban un 10 % de los hogares. Según el mismo estudio, la pobreza energética a nivel
valenciano está asociada, además de la falta de recursos
económicos, a un deficiente aislamiento y calefacción de
las viviendas en las semanas frías del año.
BOC número 224
05.03.2014
Precisament, l’estudi estima que entre 2.300 i 9.300
morts prematures de persones d’edat avançada podrien ser
evitades a través de l’eradicació de la pobresa energètica.
Una circumstància que té especial incidència en el nostre
territori on la taxa de mort associada a l’hivern (TMAI) és
la quarta més alta de les comunitats autònomes de l’Estat.
Pàg. 45.158
Els poders públics no poden romandre aliens a aquesta
problemàtica que causa una mortalitat més elevada que, per
exemple, els accidents de trànsit.
És per això que presentem la següent:
Precisamente, el estudio estima que entre 2.300 y 9.300
muertes prematuras de personas de edad avanzada podrían
ser evitadas a través de la erradicación de la pobreza
energética. Una circunstancia que tiene especial incidencia
en nuestro territorio donde la tasa de muerte asociada en invierno (TMAI) es la cuarta más alta de las comunidades
autónomas del Estado.
Los poderes públicos no pueden permanecer ajenos a
esta problemática que causa una mortalidad más elevada
que, por ejemplo, los accidentes de tráfico.
Es por eso por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes acorden instar el Consell a
1. Regular una treva hivernal que protegesca les persones en situació de vulnerabilitat econòmica de possibles interrupcions de subministrament els mesos d’hivern paralitzant qualsevol acció de tall durant el període de novembre
a març.
2. Posar en marxa un pla de xoc contra la pobresa
energètica que contemple l’assumpció per part de la Generalitat del sobrecost energètic associat a l’hivern per a les
persones i famílies més vulnerables.
3. Associar el pla de xoc contemplat en l’apartat anterior
a una política a mitjà termini de rehabilitació i aïllament
dels habitatges dels col·lectius que pateixen la pobresa
energètica.
4. Impulsar la realització d’un estudi específic sobre les
característiques i les causes de la pobresa energètica en les
llars valencianes en col·laboració amb les universitats públiques valencianes.
5. Retre comptes a les Corts sobre el compliment
d’aquesta resolució com a màxim als tres mesos de
l’aprovació d’aquesta.
Las Corts Valencianes acuerdan instar al Consell a
1. Regular una tregua invernal que proteja a las personas
en situación de vulnerabilidad económica de posibles interrupciones de suministro los meses de invierno paralizando
cualquier acción de corte durante el período de noviembre
a marzo.
2. Poner en marcha un plan de choque contra la pobreza
energética que contemple la asunción por parte de la Generalitat del sobrecoste energético asociado en invierno para
las personas y familias más vulnerables.
3. Asociar al plan de choque contemplado en el apartado
anterior a una política a medio plazo de rehabilitación y
aislamiento de las viviendas de los colectivos que sufren la
pobreza energética.
4. Impulsar la realización de un estudio específico sobre
las características y las causas de la pobreza energética en
los hogares valencianos en colaboración con las universidades públicas valencianas.
5. Dar cuenta a Les Corts sobre el cumplimiento de esta
resolución como máximo a los tres meses de la aprobación
de la misma.
Les Corts, 14 de febrer de 2014
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 14 de febrero de 2014
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’emissió de la declaració d’impacte ambiental negativa per al projecte Campanya d’adquisició sísmica
en 3D en els permisos B, G, AM-1 i AM-2 al golf de
València, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 79.822)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la emisión de la declaración de impacto ambiental negativa para el proyecto Campaña de adquisición sísmica en 3D en los permisos B, G, AM-1 y AM-2
en el golfo de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 79.822)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Francesc de Borja Signes Núñez, Jordi Serra Ferrer,
María Vicenta Crespo Domínguez i Francisco Toledo Lobo,
diputats, diputada i portaveu adjunt del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la
proposició no de llei següent, de tramitació especial
d’urgència:
Francesc de Borja Signes Núñez, Jordi Serra Ferrer,
María Vicenta Crespo Domínguez y Francisco Toledo
Lobo, diputados, diputada y portavoz adjunto del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Mitjançant els reials decrets 1774/2010 i 1775/2010, el
Govern d’Espanya va autoritzar realitzar prospeccions petrolíferes a les zones definides com a 1 i 2 del golf de
València, a favor de les empreses MedOil i Capricorn Spain
Limited. Posteriorment, MedOil va cedir els seus drets a
l’empresa Capricorn, subsidiària de l’empresa radicada a
Escòcia, Cairn Energy.
Mediante los reales decretos 1774/2010 y 1775/2010, el
Gobierno de España autorizó realizar prospecciones petrolíferas en las zonas definidas como 1 y 2 del golfo de
Valencia, a favor de las empresas MedOil y Capricorn
Spain Limited. Posteriormente, MedOil cedió sus derechos
a la empresa Capricorn, subsidiaria de la empresa radicada
en Escocia, Cairn Energy.
BOC número 224
05.03.2014
En l’estudi d’impacte ambiental (EIA) presentat per la
consultora ERM Iberia, SA, en nom de l’empresa Capricorn Spain Limited (CSL), es descriu la tècnica
d’exploració com un sistema de prospecció sísmica 3D mitjançant sondeigs acústics entre 259 i 265 decibels, freqüències entre 10 i 15 KHZ i una capacitat de penetració en sòl
marí de fins a 7.000 metres. Així mateix, indica que les detonacions dels canons sònics es produiran de forma contínua al llarg de dies i per un període total de tres mesos.
Està científicament acreditat que a partir de 180 decibels
hi ha danys irreversibles en la fauna marina. La disminució
de les poblacions de peixos en exploracions similars al mar
del Nord s’ha establert en un 35 % per a les poblacions demersals (espècies que viuen a prop del fons marí) i més
d’un 50 % per a les espècies pelàgiques. També s’han acreditat afeccions a ous i larves, marisc i cefalòpodes, és a dir,
conseqüències d’una molt més que important disminució
dels recursos pesquers durant llargs períodes de temps. És
per això que en altres estats com Noruega s’han anul·lat
projectes petroliers semblants (aigües costaneres de Lofoten, Vesterålen, Senja, Habite i Jan Mayen) per l’oposició
social a aquests i pels danys a zones d’important valor ambiental, pesquer i turístic. La mateixa realitat que trobem i
tenim al golf de València.
L’empresa CSL pretén iniciar les prospeccions sísmiques a l’octubre de 2014 i a zones ubicades a 21,5 km de la
costa de Dénia i a una distància un poc major de les Illes
Columbretes.
Malgrat que els efectes negatius d’aquest sistema estan
sòlidament demostrats, l’EIA vol justificar les prospeccions, però sense analitzar íntegrament les autèntiques repercussions i efectes ja que ha fragmentat el projecte en
tres fases d’interès empresarial (sondeigs acústics, sondeigs
d’exploració i, si n’hi ha, explotació comercial dels jaciments), i ha infravalorat les conseqüències per a tercers (a
més de les ambientals, aquelles sobre l’activitat econòmica,
tant pesquera com turística, amb el detriment de les ocupacions i rendiment que en depenen).
Malgrat tot, l’EIA mateix reconeix que la zona de prospecció travessa «el corredor de migració de cetacis del Mediterrani», catalogat com de protecció internacional ZEPIM
(zona especial protegida d’importància per al Mediterrani)
pel Conveni de Barcelona per a la protecció del medi marí.
Al costat d’aquest corredor, seran afectades moltes altres
àrees protegides, fins a un total de 66 espais catalogats en
la Xarxa Natura 2000, entre altres, àrees ZEPA (zones
d’especial protecció per a les aus), àrees ZEPIM (zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani) i
reserves marines, a més d’espècies de cetacis i aus marines,
alguna d’elles autòctona de la Mediterrània, escassíssima i
en perill d’extinció.
En resum, atesa la condició del Mediterrani de mar tancat i xicotet, amb una taxa de renovació lenta, les afeccions
que es podrien produir si s’autoritzaren les extraccions
d’hidrocarburs al golf de València comprometrien de tal
forma, i durant períodes de temps perllongats, tant els ecosistemes com l’activitat socioeconòmica de la zona que cap
anàlisi realista dels riscs potencials pot caure en la irresponsabilitat d’ignorar-los.
Així, atès que portar endavant aquest tipus
d’exploracions és lesiu per a qualsevol tipus de vida marina, amb greus repercussions per als sectors pesquer i turístic de la nostra Comunitat.
Atès que, en el cas de seguir el projecte prospectiu,
només produiria beneficis per a l’empresa promotora a can-
Pàg. 45.159
En el estudio de impacto ambiental (EIA) presentado por
la consultora ERM Iberia, SA, en nombre de la empresa Capricorn Spain Limited (CSL), se describe la técnica de exploración como un sistema de prospección sísmica 3D mediante
sondeos acústicos entre 259 y 265 decibelios, frecuencias entre 10 y 15 KHZ y una capacidad de penetración en suelo marino de hasta 7.000 metros. Asimismo, indica que las detonaciones de los cañones sónicos se producirán de forma continua
a lo largo de días y por un período total de tres meses.
Está científicamente acreditado que a partir del 180 decibelios hay daños irreversibles en la fauna marina. La disminución de las poblaciones de peces en exploraciones similares al
mar del Norte se ha establecido en un 35 % para las poblaciones demersales (especies que viven a cerca del fondo marino)
y más de un 50 % para las especies pelágicas. También se han
acreditado afecciones a huevos y larvas, marisco y cefalópodos, es decir, consecuencias de una mucho más que importante disminución de los recursos pesqueros durante largos períodos de tiempo. Es por eso que en otros estados como Noruega
se han anulado proyectos petroleros semejantes (aguas costeras de Lofoten, Vesterålen, Senja, Habite y Jan Mayen) por la
oposición social a los mismos y por los daños a zonas de importante valor ambiental, pesquero y turístico. La misma realidad que encontramos y tenemos en el golfo de Valencia.
La empresa CSL pretende iniciar las prospecciones sísmicas en octubre de 2014 y en zonas ubicadas a 21,5 km de
la costa de Dénia y a una distancia un poco mayor de las Islas Columbretes.
A pesar de que los efectos negativos de este sistema
están sólidamente demostrados, el EIA quiere justificar las
prospecciones, pero sin analizar íntegramente las auténticas
repercusiones y efectos ya que ha fragmentado el proyecto
en tres fases de interés empresarial (sondeos acústicos, sondeos de exploración y, si existe, explotación comercial de
los yacimientos), infravalorando las consecuencias para terceros (además de las ambientales, aquellas sobre la actividad económica, tanto pesquera como turística, con el detrimento de los empleos y rendimiento que dependen de ella).
A pesar de todo, el propio EIA reconoce que la zona de
prospección atraviesa «el corredor de migración de cetáceos
del Mediterráneo», catalogado como de protección internacional ZEPIM (zona especial protegida de importancia para
el Mediterráneo) por el Convenio de Barcelona para la protección del medio marino. Al lado de este corredor, se verán
afectadas muchas otros áreas protegidas, hasta un total de 66
espacios catalogados en la Red Natura 2000, entre otras, áreas ZEPA (zonas de especial protección para las aves), áreas
ZEPIM (zonas especialmente protegidas de importancia para
el Mediterráneo) y reservas marinas, además de especies de
cetáceos y aves marinas, alguna de ellas autóctona del Mediterráneo, escasísima y en peligro de extinción.
En resumen, dada la condición del Mediterráneo de mar
cerrado y pequeño, con una tasa de renovación lenta, las afecciones que se podrían producir si se autorizaran las extracciones de hidrocarburos en el golfo de Valencia comprometerían
de tal forma, y durante períodos de tiempo prolongados, tanto
a los ecosistemas como a la actividad socioeconómica de la
zona que ningún análisis realista de los riesgos potenciales
puede caer en la irresponsabilidad de ignorarlos.
Así, considerando que llevar adelante este tipo de exploraciones es lesivo para cualquier tipo de vida marina, con
graves repercusiones para los sectores pesquero y turístico
de nuestra Comunitat.
Considerando que, en caso de seguir el proyecto prospectivo, solo produciría beneficios para la empresa promotora a
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.160
vi de perjudicis per al medi natural, per als recursos naturals i per a la salut de la ciutadania valenciana.
I davant l’anunci de l’Àrea d’Indústria i Energia de la
Delegació del Govern a les Illes Balears pel qual se sotmet
a informació pública l’estudi d’impacte ambiental del projecte de la petroliera Cairm Energy, a través de la filial Capricorn Spain Limited, denominat Campanya d’adquisició
sísmica 3D en els permisos B, G, AM-1 y AM-2 al golf de
València, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB,
de 24 de desembre de 2013, també publicat en el BOE del
14 de desembre, en el BOP d’Alacant del 30 de desembre i
en el BOP de Castelló de la Plana del 4 de gener de 2014),
el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent
cambio de perjuicios para el medio natural, para los recursos
naturales y para la salud de la ciudadanía valenciana.
Y ante el anuncio del Área de Industria y Energía de la
Delegación del Gobierno en las Islas Baleares por el que se
somete a información pública el estudio de impacto ambiental del proyecto de la petrolera Cairm Energy, a través
de su filial Capricorn Spain Limited, denominado Campaña
de adquisición sísmica 3D en los permisos B, G, AM-1 y
AM-2 en el golfo de Valencia, en el Butlletí Oficial de les
Illes Balears (BOIB, de 24 de diciembre de 2013, también
publicado en el BOE del 14 de diciembre, en el BOP de
Alicante del 30 de diciembre y en el BOP de Castellón de
la Plana del 4 de enero de 2014), el Grupo Parlamentario
Socialista presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell perquè s’adrece
al govern de la nació i l’inste a:
1. Emetre declaració d’impacte ambiental negativa per
al projecte anomenat Campanya d’adquisició sísmica 3D en
els permisos B, G, AM-1 y AM-2 al golf de València.
2. Derogar l’autorització que permet la realització
d’estudis petrolífers al golf de València i, per tant, paralitzar qualsevol tipus d’actuació en aquest sentit.
3. Adoptar les resolucions oportunes per tal d’evitar les
investigacions d’hidrocarburs a les costes valencianes.
4. Donar compte a aquestes Corts del compliment
d’aquesta resolució en el termini màxim de tres mesos.
Las Corts Valencianes instan al Consell para que se dirija al gobierno de la nación instándolo a:
1. Emitir declaración de impacto ambiental negativa para
el proyecto llamado Campaña de adquisición sísmica 3D en
los permisos B, G, AM-1 y AM-2 en el golfo de Valencia.
2. Derogar la autorización que permite la realización de
estudios petrolíferos en el golfo de Valencia y, por tanto, proceder a paralizar cualquier tipo de actuación en este sentido.
3. Adoptar las resoluciones oportunas para evitar las investigaciones de hidrocarburos a las costas valencianas.
4. Dar cuenta a estas Corts del cumplimiento de la presente resolución en el plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 17 de febrer de 2014
Francesc Signes Núñez
Jordi Serra Ferrer
María Vicenta Crespo Domínguez
Francisco Toledo Lobo
Corts Valencianes, 17 de febrero de 2014
Francesc Signes Núñez
Jordi Serra Ferrer
María Vicenta Crespo Domínguez
Francisco Toledo Lobo
Proposició no de llei sobre la suspensió de l’aplicació de
la Resolució de 10 de setembre de 2013, de la Direcció
General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia mitjançant el qual
s’introdueix el copagament als fàrmacs que subministren als hospitals, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 73.396). Retirada
Proposición no de ley sobre la suspensión de la aplicación de la Resolución de 10 de septiembre de 2013, de la
Dirección General de Cartera Básica de Servicios del
Sistema Nacional de Salud y Farmacia mediante el cual
se introduce el copago en los fármacos que suministran
los hospitales, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 73.396). Retirada
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts en la reunió de l’11 de febrer de
2014, ha tingut coneixement de l’escrit presentat pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 77.641), mitjançant el qual sol·licita la retirada de la Proposició no de
llei sobre la suspensió de l’aplicació de la Resolució de 10
de setembre de 2013, de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia
mitjançant el qual s’introdueix el copagament als fàrmacs
que subministren als hospitals, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 73.396), que es va tramitar per la Mesa en la reunió del 4 de febrer de 2014.
En aquest sentit, la Mesa ha acordat la comunicació de
la retirada als grups parlamentaris, a la comissió correspo-
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 11 de febrero de
2014, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el Grupo Esquerra Unida (RE número 77.641), mediante el cual solicita la retirada de la Proposición no de ley sobre la suspensión de la aplicación de la Resolución de 10 de septiembre
de 2013, de la Dirección General de Cartera Básica de
Servicios del Sistema Nacional de Salud y Farmacia mediante el cual se introduce el copago en los fármacos que
suministran los hospitales, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.396), que se tramitó por la Mesa en la reunión del 4 de febrero de 2014.
En este sentido, la Mesa ha acordado la comunicación
de la retirada a los grupos parlamentarios y la publica-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.161
nent, i la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts,
d’acord amb l’article 95.1 del RC.
ción en el Butlletí Oficial de les Corts, de acuerdo con el
artículo 95.1 del RC.
Palau de les Corts
València, 11 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 11 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
1. Interpel·lacions
1. Interpelaciones
a) Interpel·lacions que s’anuncien
a) Interpelaciones que se anuncian
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 25 de febrer
de 2014, d’acord amb els articles 148 i 149.2 del RC, ha
admès a tràmit les interpel·lacions presentades que tot seguit s’especifiquen:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 25 de febrero de 2014, de acuerdo con los artículos 148 y 149.2 del
RC, ha admitido a trámite las interpelaciones presentadas
que a continuación se especifican:
– Interpel·lació a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre la política general de la conselleria al voltant de
la implantació d’universitats privades al territori valencià,
que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup
Parlamentari Compromís (RE número 79.531).
– Interpelación a la consellera de Educación, Cultura y
Deporte sobre la política general de la conselleria sobre la
implantación de universidades privadas en el territorio valenciano, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera,
del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 79.531).
– Interpel·lació al conseller de Hisenda i Administració
Pública sobre la política general que manté la conselleria
amb el ministeri amb referència al canvi de finançament,
que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup
Parlamentari Compromís (RE número 79.532).
– Interpelación al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre la política general que mantiene la conselleria con el ministerio en referencia al cambio de financiación, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera,
del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 79.532).
– Interpel·lació a la consellera de Benestar Social sobre
la política general de la conselleria en matèria d’accions
desenvolupades per l’IVAJ per tal de facilitar la incorporació dels joves al mercat laboral, que formula el diputat Jordi Serra Ferrer, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 80.115).
– Interpelación a la consellera de Bienestar Social sobre
la política general de la conselleria en materia de acciones
desarrolladas por el IVAJ para facilitar la incorporación de
los jóvenes al mercado laboral, que formula el diputado
Jordi Serra Ferrer, del Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 80.115).
– Interpel·lació a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre la política general de la conselleria per a dur a
terme l’arranjament escolar per a cada curs, que formula la
diputada Pilar Sarrió Ponce, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 80.116).
– Interpelación a la consellera de Educación, Cultura y
Deporte sobre la política general de la conselleria para llevar a cabo el arreglo escolar para cada curso, que formula
la diputada Pilar Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 80.116).
Per tal d’acomplir el que hi ha establert a l’article 95.1
del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de
les Corts.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1
del RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de
les Corts.
Palau de les Corts
València, 25 de febrer de 2014
Palau de les Corts
València, 25 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.162
Interpel·lació a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre la política general de la conselleria al voltant
de la implantació d’universitats privades al territori valencià, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera,
del Grup Parlamentari Compromís (RE número 79.531)
Interpelación a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre la política general de la conselleria sobre la implantación de universidades privadas en el territorio valenciano, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera,
del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 79.531)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula a la consellera d’Educació, Cultura i Esport la següent:
Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Educación, Cultura y Deporte la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria al voltant
de la implantació d’universitats privades al territori valencià?
¿Cuál es la política general de la conselleria sobre la implantación de universidades privadas en el territorio valenciano?
Les Corts, 14 de febrer de 2014
Mireia Mollà i Herrera
Les Corts, 14 de febrero de 2014
Mireia Mollà i Herrera
Interpel·lació al conseller de Hisenda i Administració
Pública sobre la política general que manté la conselleria amb el ministeri en referència al canvi de finançament, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera,
del Grup Parlamentari Compromís (RE número 79.532)
Interpelación al conseller de Hacienda y Administración
Pública sobre la política general que mantiene la conselleria con el ministerio en referencia al cambio de financiación, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 79.532)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula al conseller de Hisenda i Administració Pública la següent:
Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula al conseller de Hacienda
y Administración Pública la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general que manté la conselleria
amb el ministeri en referència al canvi de finançament?
¿Cuál es la política general que mantiene la conselleria
con el ministerio en referencia al cambio de financiación?
Les Corts, 14 de febrer de 2014
Mireia Mollà i Herrera
Les Corts, 14 de febrero de 2014
Mireia Mollà i Herrera
Interpel·lació a la consellera de Benestar Social sobre la
política general de la conselleria en matèria d’accions
desenvolupades per l’IVAJ per tal de facilitar la incorporació dels joves al mercat laboral, que formula el diputat Jordi Serra Ferrer, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 80.115)
Interpelación a la consellera de Bienestar Social sobre
la política general de la conselleria en materia de acciones desarrolladas por el IVAJ para facilitar la incorporación de los jóvenes al mercado laboral, que formula el
diputado Jordi Serra Ferrer, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 80.115)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jordi Serra Ferrar, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 149 del RC, presenta la interpel·lació següent a la consellera de Benestar Social:
Jordi Serra Ferrer, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 149 del RC, presenta la interpelación siguiente a la consellera de Bienestar Social:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria en matèria
d’accions desenvolupades per l’IVAJ per tal de facilitar la
incorporació dels joves al mercat laboral?
¿Cuál es la política general de la conselleria en materia
de acciones desarrolladas por el IVAJ para facilitar la incorporación de los jóvenes al mercado laboral?
Corts Valencianes, 18 de febrer de 2014
Jordi Serra Ferrer
Corts Valencianes, 18 de febrero de 2014
Jordi Serra Ferrer
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.163
Interpel·lació a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre la política general de la conselleria per a dur
a terme l’arranjament escolar per a cada curs, que formula la diputada Pilar Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 80.116)
Interpelación a la consellera de Educación, Cultura y
Deporte sobre la política general de la conselleria para
llevar a cabo el arreglo escolar para cada curso, que
formula la diputada Pilar Sarrión Ponce, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 80.116)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Pilar Sarrión Ponce, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 149 del RC, presenta la interpel·lació següent a la consellera d’Educació, Cultura i Esport.
Pilar Sarrión Ponce, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con el artículo 149 del RC, presenta
la siguiente interpelación a la consellera de Educación,
Cultura y Deporte.
INTERPEL·LACIÓ
INTERPEL·LACIÓ
Quina és la política general de la conselleria per a dur a
terme l’arranjament escolar per a cada curs?
¿Cuál es la política general de la conselleria para llevar
a cabo el arreglo escolar para cada curso?
Corts Valencianes, 18 de febrer de 2014
Pilar Sarrión Ponce
Corts Valencianes, 18 de febrero de 2014
Pilar Sarrión Ponce
H. PREGUNTES TRAMITADES
PER LA MESA DE LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS
POR LA MESA DE LES CORTS
1. Preguntes a respondre oralment en el ple
1. Preguntas a responder oralmente en el pleno
d) Retirada de preguntes
d) Retirada de preguntas
Pregunta número 1.619 amb sol·licitud de resposta oral
en ple formulada per la diputada Esther López Barceló.
Retirada
Pregunta número 1.619 con solicitud de respuesta oral
en pleno formulada por la diputada Esther López Barceló. Retirada
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 25 de febrer
de 2014, ha admès a tràmit l’escrit RE número 80.495 presentat per la diputada Esther López Barceló, en què
sol·licita la retirada de la pregunta amb petició de resposta
oral en ple número 1.619 (RE número 73.466).
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 25 de febrero de 2014, ha admitido a trámite el escrito RE número
80.495 presentado por la diputada Esther López Barceló, en
el que solicita la retirada de la pregunta con petición de respuessta oral en pleno número 1.619 (RE número 73.466).
Palau de les Corts
València, 25 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 25 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.164
2. Preguntes a respondre oralment
en la comissió corresponent
2. Preguntas a responder oralmente
en la comisión correspondiente
a) Preguntes que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 25 de febrer
de 2014, d’acord amb el que hi ha establert en els articles
153 i 156 del RC, ha admès a tràmit les preguntes que
s’especifiquen, perquè es formulen i es responguen davant
les comissions següents:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 25 de febrero
de 2014, de acuerdo con lo establecido en los artículos 153 y
156 del RC, ha admitido a trámite las preguntas que se especifican, para que sean formuladas y respondidas ante las siguientes comisiones:
– Comissió d’Educació i Cultura, preguntes números
1.168, 1.169 i 1.175 a 1.177 (RE 78.928, 78.929 i 79.396 a
79.398).
– Comisión de Educación y Cultura, preguntas números
1.168, 1.169 y 1.175 a 1.177 (RE 78.928, 78.929 i 79.396 a
79.398).
– Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, preguntes números 1.170, 1.173 i 1.178 (RE
79.154, 79.379 i 79.544).
– Comisión de Política Social, Empleo y Políticas de
Igualdad, preguntas números 1.170, 1.173 y 1.178 (RE
79.154, 79.379 y 79.544).
– Comissió de Governació i Administració Local, pregunta número 1.171 (RE 79.355).
– Comisión de Gobernación y Administración Local,
pregunta número 1.171 (RE 79.355).
– Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació del
Territori, preguntes números 1.172 i 1.174 (RE 79.361 i
79.395).
– Comisión de Medio Ambiente, Agua y Ordenación del
Territorio, preguntas números 1.172 y 1.174 (RE 79.361 y
79.395).
– Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, pregunta número 1.179 (RE 79.545).
– Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda,
pregunta número 1.179 (RE 79.545).
Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí
Oficial de les Corts.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
95.1 del RC, se ordena publicar estas preguntas en el Butlletí Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València, 25 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 25 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Pregunta número 1.168 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió d’Educació i Cultura, formulada per la
diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156 del RC, a
la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CEE
Raquel Payá de Dénia (RE número 78.928)
Pregunta número 1.168 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Educación y Cultura, formulada por
la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 156 del
RC, a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CEE Raquel Payá de Dénia (RE número 78.928)
El 2 de maig de 2013, en una intervenció en comissió,
vaig preguntar sobre la provisionalitat de les aules prefabricades i en concret del Centre d’Educació Especial Raquel
Payá de Dénia.
Se’m va contestar que més que un problema d’espais era
«un problema del concepte d’integració».
Quines mesures s’han pres des de la Conselleria
d’Educació, Cultura i Esport per a solucionar el problema
d’espais o del concepte d’integració que hi ha en aquest
centre?
El 2 de mayo de 2013, en una intervención en comisión,
pregunté sobre la provisionalidad de las aulas prefabricadas
y en concreto del Centro de Educación Especial Raquel
Payá de Dénia.
Se me contestó que más que un problema de espacios
era «un problema del concepto de integración».
¿Qué medidas se han tomado desde la Conselleria de
Educación, Cultura y Deporte para solucionar el problema
de espacios o del concepto de integración que existe en este
centro?
València, 12 de febrer de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
Valencia, 12 de febrero de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.165
Pregunta número 1.169 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió d’Educació i Cultura, formulada per la
diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156 del RC, a
la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el
CEIP Miguel Servet d’Alboraig (RE número 78.929)
Pregunta número 1.169 con solicitud de respuesta oral en
la Comisión de Educación y Cultura, formulada por la
diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 156 del RC,
a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el
CEIP Miguel Servet de Alborache (RE número 78.929)
Des de l’any 2010, el CEIP Miguel Servet d’Alboraig té
pendent l’ampliació de les instal·lacions del menjador escolar i construcció de pistes esportives.
L’alcalde de la localitat va anunciar al gener de 2012
que CIEGSA havia donat el vistiplau al projecte i la llavors
secretària autonòmica s’havia compromès a executar l’obra
l’any 2013.
Per a quan l’inici d’aquesta obra?
Desde el año 2010, el CEIP Miguel Servet de Alborache
tiene pendiente la ampliación de las instalaciones del comedor escolar y construcción de pistas deportivas.
El alcalde de la localidad anunció en enero de 2012 que
CIEGSA había dado el visto bueno al proyecto y la entonces secretaria autonómica se había comprometido a ejecutar la obra en el año 2013.
¿Para cuándo el inicio de esta obra?
València, 12 de febrer de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
Valencia, 12 de febrero de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
Pregunta número 1.170 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, formulada per la diputada Marina Albiol
Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
d’acord amb l’article 156 del RC, a la consellera de Benestar Social sobre el centre ocupacional de Penyeta
Roja de Castelló (RE número 79.154)
Pregunta número 1.170 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Política Social, Empleo y Políticas de
Igualdad, formulada por la diputada Marina Albiol
Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de
acuerdo con el artículo 156 del RC, a la consellera de
Bienestar Social sobre el centro ocupacional de Penyeta
Roja de Castellón (RE número 79.154)
Amb relació al centre ocupacional de Penyeta Roja de
Castelló, considera de veres la conselleria que no és una
prioritat obrir un centre ocupacional per a persones amb
discapacitat psíquica que ha costat 2 milions d’euros i que
es troba tancat des de l’acabament de les obres, fa prop de
cinc anys?
En relación con el centro ocupacional de Penyeta Roja
de Castellón, ¿considera de verdad la conselleria que no es
una prioridad abrir un centro ocupacional para personas
con discapacidad psíquica que ha costado 2 millones de euros y que se encuentra cerrado desde el finalización de las
obras, hace cerca de cinco años?
València, 12 de febrer de 2014
Marina Albiol Guzmán
Valencia, 12 de febrero de 2014
Marina Albiol Guzmán
Pregunta número 1.171 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Governació i Administració Local,
formulada per la diputada Modesta Salazar Agulló, del
Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156
del RC, al conseller de Governació i Justícia sobre la situació del Registre Civil d’Elx (RE número 79.355)
Pregunta número 1.171 con solicitud de respuesta oral en
la Comisión de Gobernación y Administración Local, formulada por la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 156
del RC, al conseller de Gobernación y Justicia sobre la situación del Registro Civil de Elche (RE número 79.355)
Davant la situació de col·lapse del Registre Civil d’Elx,
augmentarà la conselleria la dotació de personal i renovarà
els contractes de reforç que es van concedir al gener últim
per sis mesos?
Ante la situación de colapso del Registro Civil de Elche,
¿va la conselleria a aumentar la dotación de personal y a renovar los contratos de refuerzo que se concedieron en enero último por seis meses?
València, 13 de febrer de 2014
Modesta Salazar Agulló
Valencia, 13 de febrero de 2014
Modesta Salazar Agulló
Pregunta número 1.172 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordrenació
del Territori, formulada pel diputat Lluís Torró Gil, del
Grup Parlamentari Esquerra Unida, d’acord amb
l’article 156 del RC, a la consellera d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient sobre la declaració com a parc
natural de la serra d’Escalona (RE número 79.361)
Pregunta número 1.172 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Medio Ambiente, Agua y Ordenación
del Territorio, formulada por el diputado Lluís Torró
Gil, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de
acuerdo con el artículo 156 del RC, a la consellera de
Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre la
declaración como parque natural de la Sierra de Escalona (RE número 79.361)
Recentment, l’Asociación de Amig@s de Sierra Escalona (ASE) i l’associació de veïns San Miguel Arcángel han
Recientemente, la Asociación de Amig@s de Sierra Escalona (ASE) y la Asociación de Vecinos San Miguel
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.166
denunciat una rompuda i moviments de terra en una superfície de més de 50 hectàrees a la serra de Sant Miquel
de les Salines, concretament a la zona forestal que es troba
entre la carretera de Sant Miquel de les Salines a Campoamor (CV-941) i la urbanització de Las Filipinas, de gran interès natural, per la qual cosa pregunte:
Quins motius expliquen que el Consell no haja declarat
aquesta zona com a parc natural després de més de set anys
des que la Generalitat va iniciar el procés?
Arcángel han denunciado una roturación y movimientos de
tierra en una superficie de más de 50 hectáreas en la sierra
de San Miguel de Salinas, concretamente en la zona forestal que se encuentra entre la carretera de San Miguel de Salinas a Campoamor (CV-941) y la urbanización de Las Filipinas, de gran interés natural, por lo que pregunto:
¿Qué motivos explican que el Consell no haya declarado esta zona como parque natural después de más de siete
años desde que la Generalitat iniciara el proceso?
València, 13 de febrer de 2014
Lluís Torró Gil
Valencia, 13 de febrero de 2014
Lluís Torró Gil
Pregunta número 1.173 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, formulada per la diputada Esther López
Barceló, del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
d’acord amb l’article 156 del RC, a la consellera de Benestar Social sobre la tutela de persones amb discapacitat (RE número 79.379)
Pregunta número 1.173 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Política Social, Empleo y Políticas de
Igualdad, formulada por la diputada Esther López Barceló, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de
acuerdo con el artículo 156 del RC, a la consellera de
Bienestar Social sobre la tutela de personas con discapacidad (RE número 79.379)
Ha previst la conselleria la possibilitat d’una renúncia
massiva de la tutela de persones amb discapacitat com a
conseqüència de l’aplicació del Decret 113/2013?
¿Ha previsto la conselleria la posibilidad de una renuncia masiva de la tutela de personas con discapacidad como
consecuencia de la aplicación del Decreto 113/2013?
València, 13 de febrer de 2014
Esther López Barceló
Valencia, 13 de febrero de 2014
Esther López Barceló
Pregunta número 1.174 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordrenació
del Territori, formulada pel diputat Jordi Serra Ferrer,
del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article
156 del RC, a la consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient sobre la vigilància de la reserva marina
del cap de Sant Antoni (RE número 79.395)
Pregunta número 1.174 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Medio Ambiente, Agua y Ordrenació
del Territorio, formulada por el diputado Jordi Serra
Ferrer, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con
el artículo 156 del RC, a la consellera de Infraestructuras,
Territorio y Medio Ambiente sobre la vigilancia de la reserva marina del cabo de San Antonio (RE número 79.395)
Quan preveu la conselleria poder dur a terme la signatura de conveni de col·laboració compromès per a realitzar
les tasques de vigilància de la reserva marina del cap de
Sant Antoni, i per què ha transcorregut tant de temps entre
l’anunci del conveni i la signatura?
¿Cuándo prevé la conselleria poder llevar a cabo la firma de convenio de colaboración comprometido para realizar las tareas de vigilancia de la reserva marina del cabo de
San Antonio, y por qué ha transcurrido tanto tiempo entre
el anuncio del convenio y su firma?
València, 14 de febrer de 2014
Jordi Serra Ferrer
Valencia, 14 de febrero de 2014
Jordi Serra Ferrer
Pregunta número 1.175 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió d’Educació i Cultura, formulada per la
diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156 del RC, a
la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el
CEIP Soto Micó de València (RE número 79.396)
Pregunta número 1.175 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Educación y Cultura, formulada por
la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 156 del
RC, a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CEIP Soto Micó de Valencia (RE número 79.396)
El CEIP Soto Micó de València escolaritza alumnes
d’ESO pel fet que encara no s’ha aplicat la LOGSE, que regulava que aquests alumnes haurien de passar a IES.
Al barri de Patraix són molts els anys que fa que es reclama que es complesca una promesa com és la construcció
d’un nou IES.
Es té previst la construcció d’aquest nou IES, per al qual
ja estan els terrenys a disposició de la conselleria i hi ha
una tanca anunciadora de CIEGSA, a la zona de Jesús-Patraix?
El CEIP Soto Micó de Valencia escolariza alumnos de
ESO debido a que todavía no se ha aplicado la LOGSE,
que regulaba que estos alumnos deberían pasar a IES.
En el barrio de Patraix son muchos los años que se viene reclamando que se cumpla una promesa como es la
construcción de un nuevo IES.
¿Se tiene previsto la construcción de ese nuevo IES,
para el que ya están los terrenos a disposición de la conselleria y existe una valla anunciadora de CIEGSA, en la
zona de Jesús-Patraix?
València, 13 de febrer de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
Valencia, 13 de febrero de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.167
Pregunta número 1.176 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió d’Educació i Cultura, formulada per la
diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156 del RC, a
la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el
CEIP Sara Fernández de València (RE número 79.397)
Pregunta número 1.176 con solicitud de respuesta oral en
la Comisión de Educación y Cultura, formulada por la
diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 156 del RC,
a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el
CEIP Sara Fernández de Valencia (RE número 79.397)
En l’arranjament escolar per al curs 2014-2015, el CEIP
Sara Fernández de València perd una unitat d’educació infantil de tres anys.
Aquest centre té actualment una prematrícula de 12
alumnes per al pròxim curs, molt abans d’iniciar-se el termini oficial de matriculació.
Quins motius porten la Conselleria d’Educació Cultura i
Esport a eliminar aquesta unitat de tres anys abans de saber
el nombre definitiu de matrícules?
En el arreglo escolar para el curso 2014-2015, el CEIP
Sara Fernández de Valencia pierde una unidad de educación infantil de tres años.
Este centro tiene actualmente una prematrícula de 12
alumnos para el próximo curso, mucho antes de iniciarse el
plazo oficial de matriculación.
¿Qué motivos llevan a la Conselleria de Educación Cultura y Deporte a eliminar esta unidad de tres años antes de
saber el número definitivo de matrículas?
València, 13 de febrer de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
Valencia, 13 de febrero de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
Pregunta número 1.177 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió d’Educació i Cultura, formulada per la
diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156 del RC, a
la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre centres
públics de primària que mantenen matrícula d’ESO
(RE número 79.398)
Pregunta número 1.177 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Educación y Cultura, formulada por
la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 156 del
RC, a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre centros públicos de primaria que mantienen matrícula de ESO (RE número 79.398)
A la zona València-3 de la ciutat de València, en els
CEIP Soto Micó, Sant Àngel de la Guarda i Tomás de Villarroya, hi ha matrícula d’ESO.
Segons la LOGSE, aquest alumnat hauria de ser escolaritzat en centres d’educació secundària.
A la zona on es dóna aquest cas no hi ha suficients places per a poder dur a terme la dita escolarització.
Quina solució pensa donar la Conselleria d’Educació,
Cultura i Esport?
En la zona Valencia-3 de la ciudad de Valencia, en los
CEIP Soto Micó, Santo Ángel de la Guarda y Tomás de Villarroya, existe matrícula de ESO.
Según la LOGSE, este alumnado debería ser escolarizado en centros de educación secundaria.
En la zona donde se da este caso no existen suficientes
plazas para poder llevar a cabo dicha escolarización.
¿Qué solución se piensa dar desde la Conselleria de
Educación, Cultura y Deporte?
València, 13 de febrer de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
Valencia, 13 de febrero de 2014
Pilar Teresa Sarrión Ponce
Pregunta número 1.178 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, formulada pel diputat Jordi Serra Ferrer,
del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article
156 del RC, al conseller d’Economia, Indústria, Turisme
i Ocupació sobre la disminució dels centres especials
d’ocupació (RE número 79.544)
Pregunta número 1.178 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Política Social, Ocupación y Políticas
de Igualdad, formulada por el diputado Jordi Serra Ferrer, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo
con el artículo 156 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre la disminución de los
centros especiales de empleo (RE número 79.544)
Té previst la conselleria implementar accions per a evitar que el nombre d’empreses i entitats amb la qualificació
de centres especials d’ocupació continue disminuint, com
està ocorrent aquests últims anys?
¿Tiene previsto la conselleria implementar acciones para
evitar que el número de empresas y entidades con la calificación de centros especiales de empleo continúe disminuyendo, como está ocurriendo estos últimos años?
València, 17 de febrer de 2014
Jordi Serra Ferrer
Valencia, 17 de febrero de 2014
Jordi Serra Ferrer
Pregunta número 1.179 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, formulada pel diputat Jordi Serra Ferrer, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156 del RC, al
conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre el finançament de la iniciativa Garantia Juvenil (RE número 79.545)
Pregunta número 1.179 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda,
formulada por el diputado Jordi Serra Ferrer, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo
156 del RC, al conseller de Hacienda y Administración
Pública sobre la financiación de la iniciativa Garantía
Juvenil (RE número 79.545)
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.168
Com està previst que es realitze el finançament de les
accions que es desenvolupen sota la iniciativa Garantia Juvenil, provinent de fons europeus?
¿Cómo está previsto que se realice la financiación de
las acciones que se desarrollan bajo la iniciativa Garantía
Juvenil, proveniente de fondos europeos?
València, 17 de febrer de 2014
Jordi Serra Ferrer
Valencia, 17 de febrero de 2014
Jordi Serra Ferrer
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 25 de febrer
de 2014, d’acord amb el que hi ha establert en els articles
153 i 156 del RC, ha admès a tràmit les preguntes que
s’especifiquen, perquè es formulen i es responguen davant
les comissions següents:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 25 de febrero
de 2014, de acuerdo con lo establecido en los artículos 153 y
156 del RC, ha admitido a trámite las preguntas que se especifican, para que sean formuladas y respondidas ante las siguientes comisiones:
– Comissió de Control de l’Actuació de Radiotelevisió
Valenciana i les seues societats, preguntes números 1.199 a
1.202 (RE 79.375 a 79.378).
– Comisión de Control de la Actuación de Radiotelevisión Valenciana y sus sociedades, preguntas números 1.199
a 1.202 (RE 79.375 a 79.378).
Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí
Oficial de les Corts.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
95.1 del RC, se ordena publicar estas preguntas en el Butlletí Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València, 25 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 25 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Pregunta número 1.199 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Control de l’Actuació de RTVV i les
seues Societats, formulada pel diputat Jesús Ignacio
Blanco Giner, del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
d’acord amb l’article 156 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre
els motius de l’incompliment de l’article 12 del RC (RE
número 79.375)
Pregunta número 1.199 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Control de la Actuación de RTVV y
sus Sociedades, formulada por el diputado Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grupo Parlamentario Esquerra
Unida, de acuerdo con el artículo 156 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y
Agua sobre los motivos del incumplimiento del artículo
12 del RC (RE número 79.375)
En data de 25 d’octubre de 2013, el diputat que subscriu
va sol·licitar còpia íntegra i literal de la documentació que
tot seguit s’indica:
Contracte de compravenda de drets d’explotació formalitzat l’1 de desembre de 2003 entre TVV i l’empresa Audiovisual Sport (RE número 67.206).
Contracte de compravenda de drets d’explotació formalitzat el 25 d’agost de 2008 entre TVV i l’empresa Mediaproducción, SL (RE número 67.207)
Addenda de 2 de gener de 2009 al contracte de compravenda de drets d’explotació formalitzat el 25 d’agost de
2008 entre TVV i l’empresa Mediaproducción, SL (RE número 67.208)
Contracte de compravenda de drets d’explotació formalitzat el 12 de febrer de 2010 entre TVV i l’empresa Mediaproducción, SL (RE número 67.209)
Factures presentades pel Vila-real, CF, en virtut del contracte formalitzat el 4 de gener de 2010, pel qual aquest cedeix a TVV, durant les temporades 2009/10 a 2011/12 una sèrie de drets d’explotació i pagaments realitzats per aquestes
Factures presentades pel València, CF, en virtut del contracte de cessió de drets d’esdeveniments esportius i
col·laboració comercial subscrit entre TVV i el València,
Con fecha de 25 de octubre de 2013, el diputado que
suscribe solicitó copia íntegra y literal de la documentación
que se indica a continuación:
Contrato de compraventa de derechos de explotación
formalizado el 1 de diciembre de 2003 entre TVV y la empresa Audiovisual Sport (RE número 67.206).
Contrato de compraventa de derechos de explotación
formalizado el 25 de agosto de 2008 entre TVV y la empresa Mediaproducción, SL (RE número 67.207)
Addenda de 2 de enero de 2009 al contrato de compraventa de derechos de explotación formalizado el 25 de
agosto de 2008 entre TVV y la empresa Mediaproducción,
SL (RE número 67.208)
Contrato de compraventa de derechos de explotación
formalizado el 12 de febrero de 2010 entre TVV y la empresa Mediaproducción, SL (RE número 67.209)
Facturas presentadas por el Villarreal, CF, en virtud del contrato formalizado el 4 de enero de 2010, por el que este cede a
TVV, durante las temporadas 2009/10 a 2011/12 una serie de
derechos de explotación y pagos realizados por las mismas.
Facturas presentadas por el Valencia, CF, en virtud del
contrato de cesión de derechos de acontecimientos deportivos y colaboración comercial suscrito entre TVV y el Va-
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.169
CF, el 29 de maig de 2003, per a les temporades 2003/2004
a 2005/2006 i pagaments realitzats per aquestes.
Factures presentades pel València, CF, en virtut del contracte de cessió de drets d’esdeveniments esportius i
col·laboració comercial subscrit entre TVV i el València,
CF, el 19 de juny de 2006, per a les temporades 2006/2007
a 2010/2011 i pagaments realitzats per aquestes.
Factures presentades pel Vila-real, CF, en virtut del contracte de cessió de drets d’esdeveniments esportius i
col·laboració comercial subscrit entre TVV i el Vila-real, CF,
el 14 de maig de 2003, per a les temporades compreses entre
2003/2004 i 2005/2006 i pagaments realitzats per aquestes.
Atès que el Consell no ha sol·licitat pròrroga, les respostes a aquestes sol·licituds haurien d’haver estat notificades
a aquest diputat entre el 23 i el 27 de desembre de 2013.
Tanmateix no ha estat així. Per la qual cosa, d’acord amb
l’article 12.3 del reglament d’aquesta cambra, pregunte:
Quins són els motius pels quals el Consell està incomplint l’article 12 del Reglament de les Corts i vulnerant, en
conseqüència, els drets fonamentals d’aquest diputat?
lencia, CF, el 29 de mayo de 2003, para las temporadas
2003/2004 a 2005/2006 y pagos realizados por las mismas.
Facturas presentadas por el Valencia, CF, en virtud del
contrato de cesión de derechos de acontecimientos deportivos y colaboración comercial suscrito entre TVV y el Valencia, CF, el 19 de junio de 2006, para las temporadas
2006/2007 a 2010/2011 y pagos realizados por las mismas.
Facturas presentadas por el Villarreal, CF, en virtud del contrato de cesión de derechos de acontecimientos deportivos y
colaboración comercial suscrito entre TVV y el Villarreal, CF,
el 14 de mayo de 2003, para las temporadas comprendidas entre 2003/2004 y 2005/2006 y pagos realizados por las mismas.
No habiendo solicitado prórroga el Consell, las respuestas a estas solicitudes deberían haber sido notificadas a este
diputado entre el 23 y el 27 de diciembre de 2013. Sin embargo no ha sido así. Por lo que, de acuerdo con el artículo
12.3 del reglamento de esta cámara, pregunto:
¿Cuáles son los motivos por los que el Consell está incumpliendo el artículo 12 del Reglamento de Les Corts y
vulnerando, en consecuencia, los derechos fundamentales
de este diputado?
València, 13 de febrer de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Valencia, 13 de febrero de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Pregunta número 1.200 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Control de l’Actuació de RTVV i les
seues Societats, formulada pel diputat Jesús Ignacio
Blanco Giner, del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
d’acord amb l’article 156 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre
els motius de l’incompliment de l’article 12 del RC (RE
número 79.376)
Pregunta número 1.200 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Control de la Actuación de RTVV y
sus Sociedades, formulada por el diputado Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grupo Parlamentario Esquerra
Unida, de acuerdo con el artículo 156 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y
Agua sobre los motivos del incumplimiento del artículo
12 del RC (RE número 79.376)
En data de 4 de novembre de 2013, el diputat que subscriu va sol·licitar còpia íntegra i literal de la documentació
que tot seguit s’indica:
Informe sobre l’estalvi econòmic derivat de la supressió
de Canal Nou 2.
Informe de Garrigues sobre la legalitat de desafectar de
l’ERO de RTVV determinades persones que estaven afectades segons les actes de la comissió avaluadora.
Atès que el Consell no ha sol·licitat pròrroga, les respostes a aquestes sol·licituds haurien d’haver estat notificades
a aquest diputat entre el 23 i el 27 de desembre de 2013.
Tanmateix no ha estat així. Per la qual cosa, d’acord amb
l’article 12.3 del reglament d’aquesta cambra, pregunte:
Quins són els motius pels quals el Consell està incomplint l’article 12 del Reglament de les Corts i vulnerant, en
conseqüència, els drets fonamentals d’aquest diputat?
Con fecha de 4 de noviembre de 2013, el diputado que
suscribe solicitó copia íntegra y literal de la documentación
que se indica a continuación:
Informe sobre el ahorro económico derivado de la supresión de Canal Nou 2.
Informe de Garrigues sobre la legalidad de desafectar
del ERE de RTVV determinadas personas que estaban afectadas según las actas de la comisión evaluadora.
No habiendo solicitado prórroga el Consell, las respuestas a estas solicitudes deberían haber sido notificadas a este
diputado entre el 23 y el 27 de diciembre de 2013. Sin embargo no ha sido así. Por lo que, de acuerdo con el artículo
12.3 del reglamento de esta cámara, pregunto:
¿Cuáles son los motivos por los que el Consell está incumpliendo el artículo 12 del Reglamento de Les Corts y
vulnerando, en consecuencia, los derechos fundamentales
de este diputado?
València, 13 de febrer de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Valencia, 13 de febrero de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Pregunta número 1.201 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Control de l’Actuació de RTVV i les
seues Societats, formulada pel diputat Jesús Ignacio
Blanco Giner, del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
d’acord amb l’article 156 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre
els motius de l’incompliment de l’article 12 del RC (RE
número 79.377)
Pregunta número 1.201 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Control de la Actuación de RTVV y
sus Sociedades, formulada por el diputado Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grupo Parlamentario Esquerra
Unida, de acuerdo con el artículo 156 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y
Agua sobre los motivos del incumplimiento del artículo
12 del RC (RE número 79.377)
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.170
En data de 8 de novembre de 2013, el diputat que subscriu va sol·licitar còpia íntegra i literal del contracte o dels
contractes de Radiotelevisió Valenciana amb la unió temporal d’empreses formada per les empreses Videac, Producciones Televisivas Mecomlys i Endora Producciones,
adjudicatària dels tres lots de producció externa.
Atès que el Consell no ha sol·licitat pròrroga, la resposta
a aquesta sol·licitud hauria d’haver estat notificada a aquest
diputat entre el 23 i el 27 de desembre de 2013. Tanmateix
no ha estat així. Per la qual cosa, d’acord amb l’article 12.3
del reglament d’aquesta cambra, pregunte:
Quins són els motius pels quals el Consell està incomplint l’article 12 del Reglament de les Corts i vulnerant, en
conseqüència, els drets fonamentals d’aquest diputat?
Con fecha 8 de noviembre de 2013, el diputado que suscribe solicitó copia íntegra y literal del contrato o de los
contratos de Radiotelevisión Valenciana con la unión temporal de empresas formada por las empresas Videac, Producciones Televisivas Mecomlys y Endora Producciones,
adjudicataria de los tres lotes de producción externa.
No habiendo solicitado prórroga el Consell, la respuesta
a esta solicitud debería haber sido notificada a este diputado entre el 23 y el 27 de diciembre de 2013. Sin embargo
no ha sido así. Por lo que, de acuerdo con el artículo 12.3
del reglamento de esta cámara, pregunto:
¿Cuáles son los motivos por los que el Consell está incumpliendo el artículo 12 del Reglamento de Les Corts y
vulnerando, en consecuencia, los derechos fundamentales
de este diputado?
València, 13 de febrer de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Valencia, 13 de febrero de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Pregunta número 1.202 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Control de l’Actuació de RTVV i les
seues Societats, formulada pel diputat Jesús Ignacio
Blanco Giner, del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
d’acord amb l’article 156 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre
els motius de l’incompliment de l’article 12 del RC (RE
número 79.378)
Pregunta número 1.202 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Control de la Actuación de RTVV y
sus Sociedades, formulada por el diputado Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grupo Parlamentario Esquerra
Unida, de acuerdo con el artículo 156 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y
Agua sobre los motivos del incumplimiento del artículo
12 del RC (RE número 79.378)
En data d’11 de novembre de 2013, el diputat que subscriu va sol·licitar còpia íntegra i literal de la documentació
que tot seguit s’indica:
Informe de l’Advocacia de la Generalitat que ha servit
al Consell per a prendre la decisió de tancar RTVV.
Informe de la consultora Garrigues Abogados que ha
servit al Consell per a prendre la decisió de tancar RTVV.
Atès que el Consell no ha sol·licitat pròrroga, la resposta
a aquesta sol·licitud hauria d’haver estat notificada a aquest
diputat entre el 23 i el 27 de desembre de 2013. Tanmateix
no ha estat així. Per la qual cosa, d’acord amb l’article 12.3
del reglament d’aquesta cambra, pregunte:
Quins són els motius pels quals el Consell està incomplint l’article 12 del Reglament de les Corts i vulnerant, en
conseqüència, els drets fonamentals d’aquest diputat?
Con fecha 11 de noviembre de 2013, el diputado que
suscribe solicitó copia íntegra y literal de la documentación
que se indica a continuación:
Informe de la Abogacía de la Generalitat que ha servido
al Consell para tomar la decisión de cerrar RTVV.
Informe de la consultora Garrigues Abogados que ha
servido al Consell para tomar la decisión de cerrar RTVV.
No habiendo solicitado prórroga el Consell, la respuesta
a esta solicitud debería haber sido notificada a este diputado entre el 23 y el 27 de diciembre de 2013. Sin embargo
no ha sido así. Por lo que, de acuerdo con el artículo 12.3
del reglamento de esta cámara, pregunto:
¿Cuáles son los motivos por los que el Consell está incumpliendo el artículo 12 del Reglamento de Les Corts y
vulnerando, en consecuencia, los derechos fundamentales
de este diputado?
València, 13 de febrer de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Valencia, 13 de febrero de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Canvi de comissió de la pregunta número 1.146 amb
sol·licitud de resposta oral en comissió formulada per la
diputada Marina Albiol Guzmán
Cambio de comisión de la pregunta número 1.146 con
solicitud de respuesta oral en comisión formulada por la
diputada Marina Albiol Guzmán
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 25 de febrer
de 2014, vist l’escrit del vicepresident de la Comissió
d’Indústria i Comerç, Turisme i Noves Tecnologies (RE
número 80.327), sobre la reconsideració de l’acord de la
Mesa de les Corts de 4 de febrer de 2014 respecte a la tramitació de les preguntes amb sol·licitud de resposta oral en
comissió números 1.146 i 1.147 (RE números 75.763 i
75.764), ha acordat que la pregunta amb sol·licitud de resposta oral en comissió número 1.146 (RE número 75.763)
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 25 de febrero
de 2014, una vez visto el escrito del vicepresidente de la Comisión de Industria, Comercio, Turismo y Nuevas Tecnologías (RE número 80.327), sobre la reconsideración del
acuerdo de la Mesa de Les Corts de 4 de febrero de 2014 con
respecto a la tramitación de las preguntas con solicitud de respuesta oral en comisión números 1.146 y 1.147 (RE números
75.763 y 75.764), ha acordado que la pregunta con solicitud
de respuesta oral en comisión número 1.146 (RE número
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.171
es trameta davant la Comissió de Medi Ambient, Aigua i
Ordenació del Territori, perquè hi siga substanciada conjuntament amb la pregunta 1.147, de contingut similar.
75.763) se tramite ante la Comisión de Medio Ambiente,
Agua y Ordenación del Territorio, para que sea sustanciada
conjuntamente con la pregunta 1.147, de contenido similar.
Palau de les Corts
València, 25 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 25 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
3. Preguntes a respondre per escrit
3. Preguntas a responder por escrito
e) Sol·licitud de pròrroga de respostes
e) Solicitud de prórroga de respuestas
Sol·licitud de pròrroga del termini de resposta a les preguntes números 31.387, 31.418 a 31.424, 31.521, 31.522,
31.980, 31.984 i 32.001
Solicitud de prórroga del plazo de respuesta a las preguntas números 31.387, 31.418 a 31.424, 31.521, 31.522,
31.980, 31.984 y 32.001
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 25 de febrer
de 2014, s’ha assabentat dels escrits del conseller de Presidència i vicepresident del Consell, sobre la sol·licitud de
pròrroga del termini de resposta a les preguntes amb petició
de resposta escrita que a continuació es relacionen, d’acord
amb el que hi ha previst en l’article 157.1 del RC.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 25 de febrero
de 2014, ha tenido conocimiento de los escritos del conseller
de Presidencia y vicepresidente del Consell, sobre la solicitud
de prórroga del plazo de respuesta a las preguntas con petición de respuesta escrita que a continuación se relacionan, de
acuerdo con lo previsto en el artículo 157.1 del RC.
– RE número 80.168, sobre sol·licitud de pròrroga a la
pregunta número 31.418.
– RE número 80.169, sobre sol·licitud de pròrroga a les
preguntes números 31.521, 31.522, 31.984 i 32.001.
– RE número 80.170, sobre sol·licitud de pròrroga a la
pregunta número 31.419.
– RE número 80.171, sobre sol·licitud de pròrroga a la
pregunta número 31.422.
– RE número 80.173, sobre sol·licitud de pròrroga a la
pregunta número 31.424.
– RE número 80.336, sobre sol·licitud de pròrroga a la
pregunta número 31.420.
– RE número 80.355, sobre sol·licitud de pròrroga a la
pregunta número 31.423.
– RE número 80.356, sobre sol·licitud de pròrroga a les
preguntes número 31.387 i 31.421.
– RE número 80.415, sobre sol·licitud de pròrroga a la
pregunta número 31.980.
– RE número 80.168, sobre solicitud de prórroga a la
pregunta número 31.418.
– RE número 80.169, sobre solicitud de prórroga a les
preguntes números 31.521, 31.522, 31.984 i 32.001.
– RE número 80.170, sobre solicitud de prórroga a la
pregunta número 31.419.
– RE número 80.171, sobre solicitud de prórroga a la
pregunta número 31.422.
– RE número 80.173, sobre solicitud de prórroga a la
pregunta número 31.424.
– RE número 80.336, sobre solicitud de prórroga a la
pregunta número 31.420.
– RE número 80.355, sobre solicitud de prórroga a la
pregunta número 31.423.
– RE número 80.356, sobre solicitud de prórroga a les
preguntes número 31.387 i 31.421.
– RE número 80.415, sobre solicitud de prórroga a la
pregunta número 31.980.
En aquest sentit, la Mesa ha acordat prorrogar el termini
esmentat per un altre més de quinze dies.
En este sentido, la Mesa ha acordado prorrogar el plazo
mencionado por otro más de quince días.
Palau de les Corts
València, 25 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 25 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
BOC número 224
05.03.2014
Pàg. 45.172
IV. SINDICATURA DE COMPTES
IV. SINDICATURA DE COMPTES
Acord de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat
Valenciana de 13 de febrer de 2014, per mitjà del qual
s’aprova una modificació de crèdit en el pressupost de
despeses de 2014 d’aquesta institució
Acuerdo de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat
Valenciana de 13 de febrero de 2014, por el que se
aprueba una modificación de crédito en el presupuesto
de gastos de 2014 de esta institución
El Consell de la Sindicatura de Comptes, en la reunió
celebrada el dia 13 de febrer de 2014, va aprovar la modificació següent:
Modificació de crèdit 01/2014, d’incorporació dels
romanents de crèdit a 31 de desembre de 2013, pels imports següents: Capítol I set-cents dotze mil quatre-cents setanta-vuit euros amb cinquanta cèntims (712.478,50 €);
Capítol II noranta-quatre mil nou-cents quaranta-tres euros amb quaranta-cinc cèntims (94.943,45 €); Capítol VI
vuitanta-cinc mil cinc-cents noranta-set euros amb setanta-un cèntims (85.597,71 €) i Capítol VIII vint-i-sis mil
cinc-cents noranta-sis euros amb noranta-dos cèntims
(26.596,92 €).
Cosa que es publica per al coneixement general.
El Consell de la Sindicatura de Comptes, en la reunión
celebrada el día 13 de febrero de 2014, aprobó la siguiente
modificación:
Modificación de crédito 01/2014, de incorporación de
los remanentes de crédito a 31 de diciembre de 2013, por
los importes siguientes: Capítulo I setecientos doce mil
cuatrocientos setenta y ocho euros con cincuenta céntimos
(712.478,50 €); Capítulo II noventa y cuatro mil
novecientos cuarenta y tres euros con cuarenta y cinco céntimos (94.943,45 €); Capítulo VI ochenta y cinco mil quinientos noventa y siete euros con setenta y un céntimos
(85.597,71 €) y Capítulo VIII veintiséis mil quinientos noventa y seis euros con noventa y dos céntimos (26.596,92 €).
Lo que se publica para general conocimiento.
València, 27 de febrer de 2014
Valencia, 27 de febrero de 2014
El síndic major
Rafael Vicente Queralt
El síndic major
Rafael Vicente Queralt
BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
[email protected]
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depòsit legal: V-319-1983
BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
[email protected]
Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depósito legal: V-319-1983