Comencem-ne a parlar VILANOVA - Diputació de Girona — Servei

Comencem-ne
a parlar
De què? De les Colònies d'estiu. El tema és
afalagador i temptador. Ara que nosaltres ja
comencem a posseir una experiència del que
són les Colònies i endevinem, més o menys, fins
on oden parríbar les seves possibilitats, ens
sentim també més responsables. Tenim consciència
l'hem presa a través de la nostra reflexió personal I col·lectiva
de que les Colònies no es poden improvitzar. Exigeixen una preparació: una preparació que si bé ha de tenir
en compte l'edifici o lloc on es desenrotllen les
Colònies, ha de tenir molt més en compte als
monitors que, en darrer terme, són els que en
realitat "fan" la Colònia.
Les Colònies del nostre Bisbat són fruit d'una
inquietud. Això sol, al meu veure, ja és garantia
d'autenticitat. Són fruit d'un amor als infants;
són fruit d'una preocupació pastoral. Fins ara,
hem de confessar-ho, hi havia hagut una preocupació que surava per damunt de totes:
"posar Colònies en òrbita". Ara, un cop superada ja aquesta etapa, important a tot ser-ho, té
preponderància una nova preocupació: "la preparació dels lUIonitors".
Per la nostra banda, mentre observem com es
desenrotlla el curset de preparació de Monitors,
amb el desig de començar a moure l'ambient de
la nostra ciutat de cara a les Colònies d'estiu,
hem demanat a l'amic Lluís Sunyer, cap de les
Colònies que s'han dedicat als nens de Figueres, unes paraules que ens complaurem en transcriure. Voldríem que el neguit d'uns quants, fos
el neguit de tots. Sí tots estimem als nens, demostrem-ho amb la nostra preocupació:
L'EQUIP DIRECTIU HA FET UN TREBALL
SENZILL, PROGRESSIU I MES O MENYS
CONSTANT. .
Per unes raons que no tenen res a veure amb
cap decisió meva em vaig trobar enrolat al moviment de Colònies de vacances que, ara fa tres
anys, es va iniciar a la comarca de Figueres.
Des de llavors l'equip directiu ha fet un treball
senzill, progressiu i, més o menys constant; un
treball que es pot veure reflexat en el nombre
de nens que cada any van augmentant la llista
d'amics de les Colònies.
Malgrat això, sembla evident que per una ciutat com Figueres caldrien més tandes de les que
es realitzen actualment. Pensant però d'una manera una mica realista, hem de tenir en compte
que en el bisbat hi han molts d'altres nens que
volen assistir a les Colònies. Es per això, que
el nostre principal objectiu d'aquest any, aquí a
Figueres, estarà centrat més que en l'augment
d'assistents en la qualitat del treball que s'hi
fac. D'aquí que, l'equip central, està fent una
reestructuració total de les Colònies de Vacances.
En aquest canvi, una de les coses que es vol
tenir en compte és la prèvia formació pedagògica, moral i social que rebran els dirigents
(monitors) que han de portar la Colònia.
Aquesta formació, juntament amb altres modificacions que s'estan fent, ens permetrà de realitzar uns tipus de Colònies en les que els infant s'hi senti més estimat i comprès. Ei dirigent
no serà tant el que dirigeix les operacions "a
cops de xiulet" sinó el germà gran que està al
seu servei. En fi, un tipus de Colònies que l'infant, en la mesura possible, intervigui en l'organitzaciò de les tasques del dia (jocs, treballs
manuals, etz.) i on se l'ajudi a fer-se gran amb
llibertat I respecte ais altres.
Aquestes últimes paraules poden semblar una
Il·lusió, un ideal massa allunyat; però, que hi ha
un equip que treballa amb afieló i coratge per
aconseguir-ho, bé s'hi pot arribar.
Malgrat tot aclarim que el nostre propòsit no
és de fer una "organització model", on tot sigui
amidat i controlat amb "exactitud matemàtica".
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
El Sr. Obispo insiste en la necesaria sobriedad
y sencillez en las primeras Comuniones
Radio Kscolar, del Servicio de Extensión Culta
ral de la Diputación de Gerona, ha realizado una
entrevista con el Obispo de la diócesis, doctor don
Narciso Jubany y Arnau. Kl tema tratado y las
respuestas de nuestra primera autoridad eclesiástica, hacen de la entrevista, interesante cuestión
de actualidad, razón por la cual, la damos a conocer a nuestros lectores.
—Sr. Obispo, ¿las disposiciones sobre la Primera
Comunión son consecuencia de las actuales normas litúrgicas?
—La renovación litúrgica, impulsada fuertemente por el Concilio Vaticano II, pone un. especial interés en la participación "consciente" de
los fieles en todos los actos litúrgicos, especialmente en la Santa Misa y en la recepción de los
sacramentos. Por esto, no tiene nada de extraño
que los párrocos y los educadores todos —tanto
seglares como religiosos— animados y refrenados
por mí,hayan fijado su atención en la Primera
Comunión de los niños. Las normas y disposiciones que han sido dadas, responden plenamente a este deseo: que los niños sean "verdaderamene conscientes" de lo que hacen, al recibir por
primera vez la Eucaristía. Y esto se halla en la
línea más perfecta del Concilio, expresada en la
Constitución sobre la Sagrada Liturgia.
—¿Qué finalidad persiguen?
—La finalidad perseguida por las normas dictadas, es doble: por una parte, queremos que los
niños tengan una recta disposición de ánimo al ir
a comulgar; por otra, deseamos que sean desterrados la mundanidad y los gastos supèrflues,
que dan lugar a envidias y competencias, totalmente extrañas al acto de la Primera Comunión.
Con otras palabras, hay que volver al "Sentido
religioso" de la Primera Comunión y hay que
huir del "sentido profano" y del "boato", de que
ha sido rodeada de unos años a esta parte.
—¿Es que antes, se habían llegado a prácticas
o solemnidades exageradas y fuera de lugar?
—Evidentemente. No hay más que asomarse a
la calle y leer los anuncios de los periódicos por
ejemplo, para descubrirlo inmediatamente. En los
vestidos y regalos, a veces se ha llegado a exageraciones inadmisibles y a unas competencias,
entre familiares, amigos y parientes que nada
tienen que ver con el sentido religioso de la comunión. Por otra parte, las comidas siempre deben tener la sobriedad que es conveniente a toda
fiesta mundana, los verdaderos actores —los que
disfrutan— son las personas mayores, mientras
que el niño se convierte en una especie de "victima". En efecto, en vez de ayudarle a que comprenda lo que significa para su vida el participar Fwr primera vez de la Eucaristia se envuelve al niño en un cima "profano de mundani-
dad", que es más propio de "una fiesta de sociedad "que de un "acto religioso".
—¿Estas normas van dirigidas únicamente a
los padres?
—Principalmente, aunque no exclusivamente.
Digo que principalmente, van dirigidas a los padres, porque éstos son los primeros responsables
ante Dios de la educación de sus hijos. Por lo
tanto, son ellos los que principalmente han de velar para que sus hijos tengan aquellas disposiciones personales que requiere la Primera Comunión
Pero también van dirigidas las normas a todos
los fieles que constituyen la commiidad cristiana.
Porque la Primera Comunión de los niños, afecia
a todo el pueblo de Dios, es una fiesta de toda la
comunidad de los que creen en Crito. Por esto,
adquirir una "seria mentalidad religiosa" a este
respecto, es un deber de todos los fieles.
—¿Como deben prepararse los niños para la
Primera Comunión;
—Lapreparación que debe darse a los niños
para la Primera Comunión, ha de fundamentarse
sobre la fe. Para ello, ima buena catequesis es
imprescindible. Es necesario que los niños sepan
lo que van hacer; van a Cristo por primera vez;
van a participar del sacrificio del altar; van a
responder al llamamiento de Dios para participar
más plenamente en la vida de la Iglesia; van a
unirse sacramentalmente con Cristo —que es el
amor de Dios hecho hombre— para poder amar
más a Dios y más a los hombres. Ahora bien,
comprender todo esto supone una instrucción
adecuada, que debe ser dada por los padres ante
todo y también, compartiendo su responsabilidad,
por sacerdotes y educadores. Sólo una buena educación en la fe podrá dar lugar a una devoción,
sólida y digna.
—¿Quiere decirles algunas palabras a todoa
estos niños y niñas de los colegios y escuelas c^ue
están escuchando esta emisión?
—Con mucho gusto. Niños yniñas que vais a
hacer la Primera Comunión; el señor Obispo os
pide que aprendáis bien el Catecismo y que procuréis ser buenos. Jesús os ama muchos cuando
le recibáis por primera vez, desea encontrar vuestra alma, limpia de todo pecado y llena de fe y
de amor.
Nens i nenes: Penseu que es tracta de la Primera Comunió, Quina sort si la rebeu bé! Jesús
vindrà al vostre cor. Els vestits, els regals, la
festa tenen ben poca importància. Es la vostra
ànima la que Jesús vol. A tots els nens 1 nenes
del bisbat de Girona que fareu la Primera Comunió el Sr. Bisbe us beneeix. Jo pregaré per vosaltres. Perquè sigueu sempre bons tots els dies
de la vostra vida.
V I L A N O V A
MUI·LIS « DICOIACIOM
FIOtfftfiAf
Tal ideal ens portaria a un rotund fracaç. Tota
Colònia s'ha de moure en un àmbit de flexibilitat que permeti a cada nen dessenvolupar les
seves pròpies qualitats i al ensems aprengui a
viure en comunitat.
Una organització model enlloc d'ajudar-nos a
aconseguir el que acabem de dir ens portaria
a despersonalitzar l'Infant, convertint-lo en un
autómata. Tal volta serà necessari recordar sobre aquest punt, que la comunitat és per a la
persona i no la persona a la comunitat.
Es supeditant-nos a aquestes normes on intenten portar endavant tota la organització.
Amb tot ens enganyem; molts part de l'èxit
l'hem de centrar en la pre-Colònia, és a dir, en
la família, la parròquia, el barri... Sou vosaltres
els pares, els educadors els que han de donar
l'impuls més gros en la vida de l'infant.
Seria bo prendre'n consciència d'això i ens
donaríem compte que es Colònies, com qualsevol moviment de pseadolescents, no ha d'estar
centrat en la preocupació d'un grup reduït d'individus, sinó en tots els que d'una o altra manera són part integrant de la vida de la ciutat.
Per això, cal que tots posem el nostre gra de
sorra en aquesta obra, per tal que tots esperem.
LLUÍS
SUÑER