SUM_216:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd
Anuncio
CORTS VALENCIANES BOLLETÍ OFICIAL Número 216 BOLETÍN VIII Legislatura SUMARI OFICIAL València, 28 de gener de 2014 SUMARIO II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS 3. Preguntes a respondre per escrit 3. Preguntas a responder por escrito b) Respostes a preguntes formulades b) Respuestas a preguntas formuladas – Respostes a les preguntes amb sol·licitud de resposta escrita números 17.760 a 17.763, 17.765 a 17.770, 17.772, 17.773, 17.776 a 17.781, 17.798 a 17.811, 17.927, 18.065 a 18.067, 18.072, 18.076 a 18.088, 18.094, 18.416, 18.417, 18.419 a 18.422, 18.698 a 19.180, 19.211 a 19.215, 19.218, 19.224 a 19.226, 19.229 a 19.236, 19.279 a 19.328, 19.330 a 19.334, 19.336 a 19.345, 19.347 a 19.362, 19.366 a 19.371, 19.373 a 19.375, 19.382 a 19.411, 19.413 a 19.468, 19.470 i 19.471 ........... – Respuestas a las preguntas con solicitud de respuesta escrita números 17.760 a 17.763, 17.765 a 17.770, 17.772, 17.773, 17.776 a 17.781, 17.798 a 17.811, 17.927, 18.065 a 18.067, 18.072, 18.076 a 18.088, 18.094, 18.416, 18.417, 18.419 a 18.422, 18.698 a 19.180, 19.211 a 19.215, 19.218, 19.224 a 19.226, 19.229 a 19.236, 19.279 a 19.328, 19.330 a 19.334, 19.336 a 19.345, 19.347 a 19.362, 19.366 a 19.371, 19.373 a 19.375, 19.382 a 19.411, 19.413 a 19.468, 19.470 y 19.471 .......... III. INFORMACIÓ III. INFORMACIÓN a) Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans de la cambra a) Acuerdos, resoluciones y comunicaciones de los órganos de la cámara – Acord de la Mesa de les Corts sobre la Memòria de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, any estadístic 2012 – Acuerdo de la Mesa de Les Corts sobre la Memoria de la Fiscalía de la Comunitat Valenciana, año estadístico 2012 d) Règim interior d) Régimen interior – Convocatòria de dues beques per a la formació arxivística en les Corts. Substitució d’un membre de la comissió de selecció ........................................................................ – Convocatoria de dos becas para la formación archivística en Les Corts. Sustitución de un miembro de la comisión de selección ............................................................... BOC número 216 – Declaració de manteniment de la situació administrativa de serveis especials del Sr. Fernando García Mengual, funcionari de les Corts ...................................................... 28.01.2014 Pàg. 44.204 – Declaración de mantenimiento de la situación administrativa de servicios especiales del Sr. Fernando García Mengual, funcionario de Les Corts ................................... BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.205 II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS 3. Preguntes a respondre per escrit 3. Preguntas a responder por escrito b) Respostes a preguntes formulades b) Respuestas a preguntas formuladas PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS Per tal de complir el que hi ha establert en els articles 95.1 i 157 del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts les respostes trameses pel Consell a les preguntes corresponents que a continuació s’especifiquen: En cumplimiento de lo establecido en los artículos 95.1 y 157 del RC, se ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts las respuestas remitidas por el Consell a las preguntas correspondientes que a continuación se especifican: – Respostes a les preguntes amb sol·licitud de resposta escrita números 17.760 a 17.763, 17.765 a 17.770, 17.772, 17.773, 17.776 a 17.781, 17.798 a 17.811, 17.927, 18.065 a 18.067, 18.072, 18.076 a 18.088, 18.094, 18.416, 18.417, 18.419 a 18.422, 18.698 a 19.180, 19.211 a 19.215, 19.218, 19.224 a 19.226, 19.229 a 19.236, 19.279 a 19.328, 19.330 a 19.334, 19.336 a 19.345, 19.347 a 19.362, 19.366 a 19.371, 19.373 a 19.375, 19.382 a 19.411, 19.413 a 19.468, 19.470 i 19.471. – Respuestas a las preguntas con solicitud de respuesta escrita números 17.760 a 17.763, 17.765 a 17.770, 17.772, 17.773, 17.776 a 17.781, 17.798 a 17.811, 17.927, 18.065 a 18.067, 18.072, 18.076 a 18.088, 18.094, 18.416, 18.417, 18.419 a 18.422, 18.698 a 19.180, 19.211 a 19.215, 19.218, 19.224 a 19.226, 19.229 a 19.236, 19.279 a 19.328, 19.330 a 19.334, 19.336 a 19.345, 19.347 a 19.362, 19.366 a 19.371, 19.373 a 19.375, 19.382 a 19.411, 19.413 a 19.468, 19.470 y 19.471. Palau de les Corts València, 9 d’abril de 2013 Palau de les Corts Valencia, 9 de abril de 2013 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer Resposta a la pregunta número 17.760 a la consellera de Benestar Social sobre les ajudes en matèria de serveis socials, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.405). Resposta RE número 51.493 Respuesta a la pregunta número 17.760 a la consellera de Bienestar Social sobre las ayudas en materia de servicios sociales, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.405). Respuesta RE número 51.493 L’Ordre a què es refereix la pregunta, per la qual es regulen i convoquen ajudes en matèria de serveis socials per a l’exercici 2013, ha estat publicada en el DOCV número 6.947, de 21 de gener de 2013. La Orden a la que se refiere la pregunta, por la que se regulan y convocan ayudas en materia de servicios sociales para el ejercicio 2013, ha sido publicada en el DOCV número 6.947, de 21 de enero de 2013. València, 12 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 12 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 17.761 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre realització de proves de Fórmula 1 a les instal·lacions de l’aeroport de Castelló, que formula la diputada Eva Martínez Ruiz, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.405). Resposta RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 17.761 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre realización de pruebas de Fórmula 1 en las instalaciones del aeropuerto de Castellón, que formula la diputada Eva Martínez Ruiz, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.405). Respuesta RE número 51.501 Les proves realitzades a les pistes de l’aeroport de Castelló entre el 21 i el 23 de gener de 2013 van ser autoritzades pel president d’Aerocas, amb un informe previ favora- Las pruebas realizadas en las pistas del aeropuerto de Castellón entre el 21 y el 23 de enero de 2013 fueron autorizadas por el presidente de Aerocas, previo informe favo- BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.206 ble dels tècnics de l’aeroport. Es tractava d’una utilització de caràcter puntual d’aquesta infraestructura. Abans del test a les pistes de l’aeroport de Castelló, es va subscriure un contracte d’exoneració de responsabilitat, segons el qual anava a càrrec de l’equip HWA AMG de Mercedes una pòlissa especial de responsabilitat de 5 milions d’euros, per a poder cobrir els possibles danys que s’ocasionaren a aquesta infraestructura, i l’equip es va obligar a deixar-la en perfecte estat d’ús. Així mateix, l’equip automobilístic va ser expressament obligat a dur a terme l’organització i la celebració del test esmentat en condicions de màxima seguretat, tant per a les persones com per a les instal·lacions. També van anar a càrrec de l’equip HWA AMG les ambulàncies i els equips mèdics presents en les proves. D’altra banda, l’aeroport de Castelló ha facturat a HWA AMG 3.000 euros més IVA per la realització de les proves. rable de los técnicos del aeropuerto. Se trataba de una utilización de carácter puntual de esta infraestructura. Antes del test en las pistas del aeropuerto de Castellón, se suscribió un contrato de exoneración de responsabilidad, según el que iba a cargo del equipo HWA AMG de Mercedes una póliza especial de responsabilidad de 5 millones de euros, para poder cubrir los posibles daños que se ocasionaran a esta infraestructura, y el equipo se obligó a dejarla en perfecto estado de uso. Asimismo, el equipo automovilístico fue expresamente obligado a llevar a cabo la organización y celebración del test mencionado en condiciones de máxima seguridad, tanto para las personas como para las instalaciones. También fueron a cargo del equipo HWA AMG las ambulancias y equipos médicos presentes en las pruebas. Por otro lado, el aeropuerto de Castellón ha facturado a HWA AMG 3.000 euros más IVA por la realización de las pruebas. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 17.762 al Consell sobre l’ERO del Centre d’Investigació Príncep Felip, que formula el diputat Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.406). Resposta del conseller de Sanitat RE número 51.499 Respuesta a la pregunta número 17.762 al Consell sobre el ERE del centro de investigación Príncipe Felipe, que formula el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.406). Respuesta del conseller de Sanidad RE número 51.499 En cap moment hi ha hagut cap voluntat d’incomplir l’acord adoptat respecte a l’ERO del Centre d’Investigació Príncep Felip. Únicament s’ha produït un lleu retard en el primer pagament, a causa d’un error administratiu en computar els terminis prevists. No obstant això, el segon termini s’ha pagat puntualment, igual que es farà amb la resta de terminis. Finalment, cal destacar que la Fundació del Centre d’Investigació Príncep Felip en cap moment ha manifestat la voluntat de vendre equipament a fi de fer complir l’acord assolit amb els treballadors. En ningún momento ha habido voluntad alguna de incumplir el acuerdo adoptado con respecto al ERE del Centro de Investigación Príncipe Felipe. Únicamente se ha producido un leve retraso en el primer pago, a causa de un error administrativo al computar los plazos previstos. Sin embargo, el segundo plazo se ha pagado puntualmente, igual que se hará con el resto de plazos. Finalmente, hay que destacar que la Fundación del Centro de Investigación Príncipe Felipe en ningún momento ha manifestado la voluntad de vender equipamiento con el fin de hacer cumplir el acuerdo alcanzado con los trabajadores. València, 22 de març de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 17.763 al Consell sobre el capital social de l’aeroport de Castelló, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.406). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 17.763 al Consell sobre el capital social del aeropuerto de Castellón, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.406). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 51.501 La informació sol·licitada figura en els comptes anuals de la societat Aeroport de Castelló, SL. Aquests comptes, integrats en el compte general de la Generalitat, es poden consultar en la web de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, a l’adreça <http://portales.gva.es/c_economia/web/ig/docs/ cuenta2011/CG_2011.xml>. La información solicitada figura en les cuentas anuales de la sociedad Aeropuerto de Castellón, SL. Estas cuentas, integradas en la cuenta general de la Generalitat, se pueden consultar en la web de la Conselleria de Hacienda y Administración Pública, en la dirección <http://portales.gva.es/ c_economia/web/ig/docs/cuenta2011/CG_2011.xml>. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.207 Resposta a la pregunta número 17.765 al Consell sobre els centres de congressos d’Alacant i Castelló, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.407). Resposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública RE número 51.498 Respuesta a la pregunta número 17.765 al Consell sobre los centros de congresos de Alicante y Castellón, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.407). Respuesta del conseller de Hacienda y Administración Pública RE número 51.498 Amb relació a la primera i última qüestions, ens remetem a les al·legacions, respecte d’això, formulades per SPTCV a la mencionada recomanació, i que es troben publicades en el web de la Sindicatura de Comptes, <www.sindicom.gva.es>. Respecte al Centre de Congressos i Centre de Convencions, i la recomanació que es formalitze la cessió de terrenys, cal indicar que si existeixen subscrits els corresponents documents, en concret, amb relació al Centre de Convencions de Castelló, hi ha un protocol de data 14 de desembre de 2007, subscrit entre la Generalitat i l’Ajuntament de Castelló, pel qual es fixen entre les parts els compromisos de col·laboració de cadascun per a la posada en marxa d’aquest projecte. En concret, aquest projecte preveu el compromís de la Generalitat, a través de SPTCV, de redactar els corresponents projectes, i el compromís de l’ajuntament d’atorgar a SPTCV un títol jurídic suficient sobre la parcel·la, a fi que es puguen emprendre les obres d’edificació. En data d’avui, l’ajuntament està realitzant els tràmits necessaris perquè es resolguen les qüestions judicials existents sobre la parcel·la en què s’ubicarà el Centre de Convencions. En el moment en què es resolguen aquestes qüestions i l’ajuntament tinga la plena disposició sobre la parcel·la, i amb caràcter previ a l’inici de les obres, s’atorgarà a SPTCV el corresponent títol jurídic sobre els terrenys. Amb relació al Centre de Congressos d’Alacant, es va subscriure el 3 de juny de 2004 un protocol d’intencions entre la Generalitat i l’Ajuntament d’Alacant, pel qual es fixaven les vies de col·laboració entre ambdues entitats per a la consecució d’aquest projecte. En desenvolupament d’aquest, el 22 de juny de 2009, es va subscriure un conveni entre l’ajuntament i SPTCV, pel qual es fixen les obligacions de cadascuna de les entitats intervinents i es posa a disposició de SPTCV la parcel·la, amb el compromís d’atorgar un títol jurídic suficient, en el moment que pertoque, a SPTCV. Hi ha, per tant, amb relació a ambdós projectes, un compromís escrit d’atorgar el títol jurídic suficient sobre la parcel·la en el moment en què s’iniciaran les obres, si bé, en ambdós casos, i atès que primer cal l’aprovació del planejament, requisit previ necessari per a qualsevol actuació, no s’han iniciat les obres ni formalitzat la concessió dels corresponents títols jurídics. Així mateix, i com es pot comprovar en els pressuposts de la Generalitat per al 2013, també publicats en el web de la Generalitat, l’obtenció de títol jurídic sobre els terrenys es troba entre els objectius estratègics de la societat. Els honoraris per la redacció i el lliurament del projecte bàsic i el projecte d’execució del Centre de Congressos d’Alacant han ascendit a 2.500.000 euros, IVA no inclòs, i els honoraris per la redacció i el lliurament del pla director, l’avantprojecte i el projecte bàsic del Centre de Convencions de Castelló, han ascendit a 2.700.000 euros, IVA no inclòs. En relación a la primera y última cuestiones, nos remitimos a las alegaciones, al respecto, formuladas por SPTCV a la mencionada recomendación, y que se encuentran publicadas en el web de la Sindicatura de Cuentas, <www.sindicom.gva.es>. Con respecto al Centro de Congresos y Centro de Convenciones, y la recomendación que se formalice la cesión de terrenos, cabe indicar que si existen suscritos los correspondientes documentos, en concreto, en relación al Centro de Convenciones de Castellón, hay un protocolo de fecha 14 de diciembre de 2007, suscrito entre la Generalitat y el Ayuntamiento de Castellón, por el que se fijan entre las partes los compromisos de colaboración de cada uno para la puesta en marcha de este proyecto. En concreto dicho proyecto prevé el compromiso de la Generalitat, a través de SPTCV, de redactar los correspondientes proyectos, así como el compromiso del ayuntamiento de otorgar a SPTCV un título jurídico suficiente sobre la parcela, para que se puedan acometer las obras de edificación. A fecha de hoy, el ayuntamiento está realizando los trámites necesarios para que se resuelvan las cuestiones judiciales existentes sobre la parcela en la que se ubicará el Centro de Convenciones. En el momento en que se resuelvan estas cuestiones y el ayuntamiento tenga la plena disposición sobre la parcela, y con carácter previo al inicio de las obras, se otorgará a SPTCV el correspondiente título jurídico sobre los terrenos. En relación al Centro de Congresos de Alicante, se suscribió el 3 de junio de 2004 un protocolo de intenciones entre la Generalitat y el Ayuntamiento de Alicante, por el que se fijaban las vías de colaboración entre ambas entidades para la consecución de dicho proyecto. En su desarrollo, el 22 de junio de 2009, se suscribió un convenio entre el ayuntamiento y SPTCV, por el que se fijan las obligaciones de cada una de las entidades intervinientes y se pone a disposición de SPTCV la parcela, existiendo el compromiso de otorgar un título jurídico suficiente, en el momento que corresponda, a SPTCV. Existe, por tanto, en relación a ambos proyectos, un compromiso escrito de otorgar el título jurídico suficiente sobre la parcela en el momento en el que se inicien las obras, si bien, en ambos casos, y dado que primero es necesaria la aprobación del planeamiento, requisito previo necesario para cualquier actuación, no se han iniciado las obras ni formalizado la concesión de los correspondientes títulos jurídicos. Asimismo, y como se puede comprobar en los presupuestos de la Generalitat para el 2013, también publicados en el web de la Generalitat, la obtención de título jurídico sobre los terrenos se encuentra entre los objetivos estratégicos de la sociedad. Los honorarios por la redacción y entrega del proyecto básico y el proyecto de ejecución del Centro de Congresos de Alicante han ascendido a 2.500.000 euros, IVA no incluido, y los honorarios por la redacción y entrega del plan director, anteproyecto y proyecto básico del Centro de Convenciones de Castellón, han ascendido a 2.700.000 euros, IVA no incluido. València, 26 de març de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 26 de marzo de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.208 Resposta a la pregunta número 17.766 al Consell sobre la contractació de personal en SPTCV, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.407). Resposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública RE número 51.498 Respuesta a la pregunta número 17.766 al Consell sobre la contratación de personal en SPTCV, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.407). Respuesta del conseller de Hacienda y Administración Pública RE número 51.498 Durant el passat exercici de 2011, la societat va contractar dos treballadors per cobrir dues vacants. El procés de selecció d’ambdós casos es va documentar per mitjà de la inscripció d’oferta de treball, recepció de candidatures, i el resultat de les entrevistes. El director general de la SPTCV, que és l’únic representant de la societat amb capacitat per a poder actuar en matèria de contractació laboral, va elaborar una acta en què motivava la seua decisió a partir dels informes dissenyats pel Departament de Recursos Humans. En ambdós casos, la SPTCV ha actuat d’acord amb les instruccions marcades per a la selecció i la contractació de personal, d’acord amb la legalitat vigent en matèria de contractació de personal aplicable a les empreses públiques. Durante el pasado ejercicio de 2011, la sociedad contrató a dos trabajadores para cubrir dos vacantes. El proceso de selección de ambos casos se documentó mediante la inscripción de oferta de trabajo, recepción de candidaturas, así como el resultado de las entrevistas. El director general de la SPTCV, que es el único representante de la sociedad con capacidad para poder actuar en materia de contratación laboral, elaboró un acta motivando su decisión a partir de los informes diseñados por el Departamento de Recursos Humanos. En ambos casos, la SPTCV ha actuado conforme a las instrucciones marcadas para la selección y contratación de personal, de acuerdo con la legalidad vigente en materia de contratación de personal aplicable a las empresas públicas. València, 26 de març de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 26 de marzo de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública Resposta a la pregunta número 17.767 al Consell sobre la plantilla de SPTCV, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.408). Resposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública RE número 51.498 Respuesta a la pregunta número 17.767 al Consell sobre la plantilla de SPTCV, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.408). Respuesta del conseller de Hacienda y Administración Pública RE número 51.498 Durant l’exercici de 2012 la SPTCV va desenvolupar la seua activitat per mitjà d’una plantilla mitjana de 25 treballadors distribuïts en quatre departaments (29 a l’inici de l’anualitat i 21 en finalitzar l’any). L’organigrama de la societat inclou aquests departaments en què estan adscrits cadascun dels treballadors de la societat i, en alguns casos, algun treballador exerceix activitats per a diversos departaments. Aquest organigrama inclou la relació de treballadors associats al lloc de treball dividits per departaments. Per a cada lloc es van especificar les seues funcions i les seues responsabilitats, com també les competències, tant formatives com actitudinals per a l’exercici. Tal com es va posar de manifest en el passat informe de sindicatura, la SPTCV trametrà un nou document a fi de cobrir aquesta recomanació de la sindicatura durant la fase de fiscalització de l’exercici de 2012. Durante el ejercicio de 2012 la SPTCV desarrolló su actividad mediante una plantilla media de 25 trabajadores distribuidos en cuatro departamentos (29 al inicio de la anualidad y 21 al finalizar el año). El organigrama de la sociedad incluye dichos departamentos en que están adscritos cada uno de los trabajadores de la sociedad y, en algunos casos, algún trabajador ejerce actividades para varios departamentos. Este organigrama incluye la relación de trabajadores asociados en el puesto de trabajo divididos por departamentos. Para cada puesto se especificaron sus funciones y responsabilidades, así como las competencias, tanto formativas como actitudinales para el ejercicio. Tal como se puso de manifiesto en el pasado informe de sindicatura, la SPTCV remitirá un nuevo documento con el fin de cubrir dicha recomendación de la sindicatura durante la fase de fiscalización del ejercicio de 2012. València, 26 de març de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 26 de marzo de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública Resposta a la pregunta número 17.768 al Consell sobre els casos d’hepatítis al CP Miralcamp d’Onda, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.408). Resposta del conseller de Sanitat RE número 51.499 Respuesta a la pregunta número 17.768 al Consell sobre los casos de hepatitis en el CP Miralcamp de Onda, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.408). Respuesta del conseller de Sanidad RE número 51.499 El primer cas registrat va ser el d’un xiquet de 7 anys, adscrit al col·legi Miralcamp d’Onda. L’enregistrament va tenir lloc al mes de novembre de 2012. Després de detectar-se aquest cas, es va posar en marxa immediatament el protocol de vigilància contra l’hepatitis A. El primer caso registrado fue el de un niño de 7 años, adscrito al colegio Miralcamp de Onda. El registro tuvo lugar en el mes de noviembre de 2012. Después de detectarse este caso, se puso en marcha inmediatamente el protocolo de vigilancia contra la hepatitis A. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.209 Aquest protocol va ser aprovat per la Direcció General de Salut Pública i segueix els criteris i directrius establerts per la ponència de vigilància epidemiològica del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. El protocol esmentat es concreta en una sèrie de mesures de contenció de la malaltia. La Conselleria de Sanitat va decidir aplicar aquestes mesures tant als companys de curs del xiquet afectat com als de la classe de la seua germana, de 4 anys, que també estudia al mateix col·legi. En detectar-se al gener de 2013 dos nous casos, concretament en dues xiquetes de 4 anys que pertanyien al curs de la seua germana (però no a la classe), es va prendre la decisió d’estendre la vacunació a tot el centre escolar. Este protocolo fue aprobado por la Dirección General de Salud Pública y sigue los criterios y directrices establecidos por la ponencia de vigilancia epidemiológica del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. El mencionado protocolo se concreta en una serie de medidas de contención de la enfermedad. La Conselleria de Sanidad decidió aplicar estas medidas tanto a los compañeros de curso del niño afectado como a los de la clase de su hermana, de 4 años, que también estudia en el mismo colegio. Al detectarse en enero de 2013 dos nuevos casos, concretamente en dos niñas de 4 años pertenecientes al curso de su hermana (pero no en la clase), se tomó la decisión de extender la vacunación a todo el centro escolar. València, 22 de març de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 17.769 al Consell sobre el centre de salut de Cabanes, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.408). Resposta del conseller de Sanitat RE número 51.499 Respuesta a la pregunta número 17.769 al Consell sobre el centro de salud de Cabanes, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.408). Respuesta del conseller de Sanidad RE número 51.499 La Conselleria de Sanitat no té previst, en aquests moments, ampliar el consultori auxiliar de Cabanes, atès que els recursos sanitaris disponibles a la zona es consideren suficients per a atendre adequadament les necessitats assistencials dels habitants. D’altra banda, cal recordar que aquest consultori és de titularitat municipal, per la qual cosa és l’ajuntament el que ha d’assumir el cost derivat de la reforma o de l’ampliació. Finalment, hem de destacar que la Conselleria de Sanitat no té constància que el consistori haja cedit sòl amb aquesta finalitat. La Conselleria de Sanidad no tiene previsto, en estos momentos, ampliar el consultorio auxiliar de Cabanes, dado que los recursos sanitarios disponibles en la zona se consideran suficientes para atender adecuadamente las necesidades asistenciales de sus habitantes. Por otro lado, cabe recordar que este consultorio es de titularidad municipal, por lo que es el ayuntamiento el que debe asumir el coste derivado de la reforma o ampliación. Finalmente, debemos destacar que la Conselleria de Sanidad no tiene constancia de que el consistorio haya cedido suelo con esta finalidad. València, 22 de març de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 17.770 al Consell sobre la Ciutat de les Llengües de Castelló, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.409). Resposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública RE número 51.498 Respuesta a la pregunta número 17.770 al Consell sobre la Ciudad de las Lenguas de Castellón, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.409). Respuesta del conseller de Hacienda y Administración Pública RE número 51.498 L’acord d’adjudicació, en què s’explica el procediment seguit per a la licitació i l’adjudicació del contracte va ser publicat el 31 de maig de 2012 en la plataforma de contractació de la Generalitat, <https://www.contratacion.gva.es/ WebContrataP/filtrojsp?MODO=P>; aquesta és una font pública, accessible i oficial d’informació, a la qual els senyors diputats poden acudir per a obtenir la informació que ens sol·liciten. El motiu pel qual s’ha contractat el pla de negoci, abans de disposar dels terrenys, en l’actual conjuntura és perquè s’entén necessari disposar d’un pla de negoci que el dimensione i que en fixe els usos, en funció de la rendibilitat. El acuerdo de adjudicación, en que se explica el procedimiento seguido para la licitación y la adjudicación del contrato fue publicado el 31 de mayo de 2012 en la plataforma de contratación de la Generalitat, <https://www.contratacion.gva.es/ WebContrataP/filtrojsp?MODO=P>, siendo esta una fuente pública, accesible y oficial de información, a la que los señores diputados pueden acudir para obtener la información que nos solicitan. El motivo por el que se ha contratado el Plan de Negocio, antes de disponer de los terrenos, en la actual coyuntura es porque se entiende necesario disponer de un plan de negocio que dimensione este y que fije sus usos, en función de la rentabilidad. València, 26 de març de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 26 de marzo de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública Resposta a la pregunta número 17.772 al Consell sobre el contracte de patrocini publicitari amb el Vila-real CF, Respuesta a la pregunta número 17.772 al Consell sobre el contrato de patrocinio publicitario con el Vila-real BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.210 que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.410). Resposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública RE número 51.498 CF, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.410). Respuesta del conseller de Hacienda y Administración Pública RE número 51.498 En data d’avui s’han pagat al Vila-real CF dos milions d’euros, IVA inclòs, corresponents al patrocini esportiu per la temporada 2011/2012. No existeixen més compromisos econòmics contrets per part de SPTCV amb el Vila-real CF derivats de l’expedient P-1/10, contracte de patrocini esportiu subscrit el 5 de juliol de 2010, ja que es va resoldre per acord entre les parts en data 2 d’octubre de 2012. A fecha de hoy se han abonado al Vila-real CF dos millones de euros, IVA incluido, correspondientes al patrocinio deportivo por la temporada 2011/2012. No existen más compromisos económicos contraídos por parte de SPTCV con el Vila-real CF derivados del expediente P-1/10, contrato de patrocinio deportivo suscrito el 5 de julio de 2010, ya que se resolvió por acuerdo entre las partes a fecha 2 de octubre de 2012. València, 26 de març de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 26 de marzo de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública Resposta a la pregunta número 17.773 al Consell sobre el centre de convencions de Castelló, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.411). Resposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública RE número 51.498 Respuesta a la pregunta número 17.773 al Consell sobre el centro de convenciones de Castellón, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.411). Respuesta del conseller de Hacienda y Administración Pública RE número 51.498 Pel que fa als qui formaven part del Consell d’Administració de Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, SAU en data 31 de març de 2011, i d’acord amb l’article 12 del Reglament de les Corts Valencianes, els informem que la composició de l’òrgan d’administració de SPTCV la poden consultar en el Registre Mercantil d’Alacant, font oficial accessible al públic, en la qual consta inscrit l’òrgan d’administració de SPTCV, des de la seua constitució fins a l’actualitat. L’arquitecte, en el moment en què se li donen instruccions per a iniciar els treballs de redacció del projecte d’execució del Centre de Convencions haurà de, com se li ha reiterat en múltiples burofaxos i comunicacions, adaptar el projecte al pressupost orientatiu contractualment previst de 60.000.000 d’ euros. El pressupost del projecte entregat pel despatx d’arquitectura preveu un dimensionament i superfície construïda molt superior a la inicialment prevista per l’Ajuntament de Castelló, com a requeriments mínims, amb el consegüent increment de pressupost. SPTCV ha comunicat nombroses vegades a l’autor del projecte la necessitat d’ajustar el projecte bàsic al pressupost orientatiu contractualment estipulat, ajust que es farà en el moment en què se li donen instruccions d’inici dels treballs de redacció del projecte d’execució, la qual cosa no es realitzarà fins que s’aprove el planejament i s’atorgue a SPTCV un títol jurídic prou i suficient sobre els terrenys per a iniciar les obres. Respecto a quienes formaban parte del Consejo de administración de Sociedad Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana, SAU, en fecha 31 de marzo de 2011, y de acuerdo con el artículo 12 del Reglamento de las Corts Valencianes, les informamos de que la composición del órgano de administración de SPTCV la pueden consultar en el Registro Mercantil de Alicante, fuente oficial accesible al público, en la que consta inscrito el órgano de administración de SPTCV, desde su constitución hasta la actualidad. El arquitecto, en el momento en que se le dan instrucciones para iniciar los trabajos de redacción del proyecto de ejecución del Centro de Convenciones habrá de, como se le ha reiterado en múltiples burofax y comunicaciones, adaptar el proyecto al presupuesto orientativo contractualmente previsto de 60.000.000 de euros. El presupuesto del proyecto entregado por el despacho de arquitectura prevé un dimensionamiento y superficie construida muy superior a la inicialmente prevista por el Ayuntamiento de Castellón, como requerimientos mínimos, con el consiguiente incremento de presupuesto. SPTCV ha comunicado numerosas veces al autor del proyecto la necesidad de ajustar el proyecto básico al presupuesto orientativo contractualmente estipulado, ajuste que se hará en el momento en que se le den instrucciones de inicio de los trabajos de redacción del proyecto de ejecución, lo cual no se realizará hasta que se apruebe el planeamiento y se otorgue a SPTCV un título jurídico suficiente sobre los terrenos para iniciar las obras. València, 26 de març de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 26 de marzo de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública Resposta a les preguntes números 17.776 a 17.779 al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre els avals de l’IVF als clubs de futbol, que formula el diputat Lluís Torró Gil, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.413). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 51.501 Respuesta a las preguntas números 17.776 a 17.779 al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre los avales del IVF a los clubes de fútbol, que formula el diputado Lluís Torró Gil, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.413). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 51.501 BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.211 La subscripció per l’Institut Valencià de Finances (IVF) d’avals a fundacions esportives vinculades a clubs de futbol de la Comunitat va tenir la finalitat de recolzar la viabilitat financera i estabilitat esportiva dels clubs de futbol amb més arrelament històric i social a la nostra Comunitat. Per a la realització d’aquestes operacions, l’IVF va exigir a les fundacions esportives garanties de diversos tipus, com l’empenyorament d’accions, hipoteques i fiances. Finalment, ha d’assenyalar-se que l’IVF realitza un estret seguiment dels avals concedits, i adopta en cada moment les mesures necessàries per a la defensa dels seus drets i interessos. La suscripción por el Instituto Valenciano de Finanzas (IVF) de avales a fundaciones deportivas vinculadas a clubes de fútbol de la Comunitat tuvo la finalidad de apoyar la viabilidad financiera y estabilidad deportiva de los clubes de fútbol con más arraigo histórico y social en nuestra Comunitat. Para la realización de estas operaciones, el IVF exigió a las fundaciones deportivas garantías de varios tipos, como el empeño de acciones, hipotecas y fianzas. Finalmente, debe señalarse que el IVF realiza un estrecho seguimiento de los avales concedidos, y adopta en cada momento las medidas necesarias para la defensa de sus derechos e intereses. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 17.780 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre el deute amb el Creama, que formula el diputat Lluís Torró Gil, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.414). Resposta RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 17.780 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre la deuda con el Creama, que formula el diputado Lluís Torró Gil, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.414). Respuesta RE número 51.501 La Conselleria d’Economia, indústria, Turisme i Ocupació ha donat suport a les actuacions efectuades pel Consorci per a la Recuperació Econòmica i de l’Activitat de la Marina Alta (Creama), i ha concedit ajudes per un import pròxim als 10 milions d’euros en el període 2007-2012, que han estat pagades ja majoritàriament. El gros d’aquestes ajudes correspon a distintes mesures de suport al foment a la formació, qualificació i integració professional laboral, com també a la inserció i foment de l’ocupació. D’altra banda, també s’han concedit ajudes relatives a estudis i jornades tècniques en matèria comercial, com també per al suport a la innovació, l’assistència a l’emprenedor i al desenvolupament de mercats. Per al Consell, el pagament de les obligacions contretes és la principal prioritat, per això treballem els diferents departaments i entitats conjuntament amb la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública amb la finalitat d’ajustar els calendaris per a atendre els pagaments en el termini més breu possible, d’acord amb les disponibilitats de tresoreria. La Conselleria de Economía, industria, Turismo y Empleo ha dado apoyo a las actuaciones efectuadas por el Consorcio para la Recuperación Económica y de la Actividad de la Marina Alta (Creama), y ha concedido ayudas por un importe próximo a los 10 millones de euros en el período 2007-2012, que han sido pagadas ya mayoritariamente. El grueso de estas ayudas corresponde a distintas medidas de apoyo al fomento a la formación, calificación e integración profesional laboral, así como a la inserción y fomento del empleo. Por otro lado, también se han concedido ayudas relativas a estudios y jornadas técnicas en materia comercial, así como para el apoyo a la innovación, la asistencia al emprendedor y al desarrollo de mercados. Para el Consell, el pago de las obligaciones contraídas es la principal prioridad, por eso trabajamos los diferentes departamentos y entidades conjuntamente con la Conselleria de Hacienda y Administración Pública con la finalidad de ajustar los calendarios para atender los pagos en el plazo más breve posible, de acuerdo con las disponibilidades de tesorería. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 17.781 al conseller de Governació i Justícia sobre els recursos dels agents mediambientals, que formula el diputat Lluís Torró Gil, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.414). Resposta RE número 51.936 Respuesta a la pregunta número 17.781 al conseller de Gobernación y Justicia sobre los recursos de los agentes medioambientales, que formula el diputado Lluís Torró Gil, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.414). Respuesta RE número 51.936 Els agents mediambientals depenen orgànicament i funcionalment de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Los agentes medioambientales dependen orgánicamente y funcionalmente de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente. València, 25 de març de 2013 El conseller de Governació i Justícia Valencia, 25 de marzo de 2013 El conseller de Gobernación y Justicia Resposta a la pregunta número 17.798 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre l’ús de l’aeroport de Castelló, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grup Parlamentari Respuesta a la pregunta número 17.798 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el uso del aeropuerto de Castellón, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grupo Parlamentario Socia- BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.212 Socialista (BOC número 138, pàgina 21.418). Resposta RE número 51.501 lista (BOC número 138, página 21.418). Respuesta RE número 51.501 Els usos que seran autoritzats en l’aeroport de Castelló són els mateixos que en la resta dels aeroports d’interès general i estan marcats en el Reial decret 2858/1981, sobre qualificació d’aeroports civils. En aquest sentit, l’aeroport de Castelló va ser declarat com d’interès general per les ordres FOM 503/2002 i 705/2003, a més d’haver-se desenvolupat els mencionats usos en el Pla director de l’aeroport de Castelló, aprovat per l’Ordre FOM /2613/2006. Addicionalment, el plec de clàusules administratives particulars del contracte per a la construcció i explotació de l’aeroport de Castelló preveia els usos admesos a realitzar pel concessionari, com a estacionament de vehicles, venda al detall, lloguer de vehicles, taquilles, etc. Los usos que serán autorizados en el aeropuerto de Castellón son los mismos que en el resto de los aeropuertos de interés general y están marcados en el Real decreto 2858/1981, sobre calificación de aeropuertos civiles. En este sentido, el aeropuerto de Castellón fue declarado como de interés general por las órdenes FOM 503/2002 y 705/2003, además de haberse desarrollado dichos usos en el Plan director del aeropuerto de Castellón, aprobado por la Orden FOM /2613/2006. Adicionalmente, el pliego de cláusulas administrativas particulares del contrato para la construcción y explotación del aeropuerto de Castellón preveía los usos admitidos a realizar por el concesionario, como estacionamiento de vehículos, venta al por menor, alquiler de vehículos, taquillas, etc. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a les preguntes números 17.799 a 17.805 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre l’ús de l’aeroport de Castelló, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgines 21.418 a 21.420). Resposta RE número 51.501 Respuesta a las preguntas números 17.799 a 17.805 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el uso del aeropuerto de Castellón, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, páginas 21.418 a 21.420). Respuesta RE número 51.501 Les proves realitzades en les pistes de l’aeroport de Castelló entre el 21 i el 23 de gener de 2013 van ser autoritzades pel president d’Aerocas, amb un informe previ favorable dels tècnics de l’aeroport. Es tracta d’una utilització de caràcter puntual d’aquesta infraestructura, atès que és una activitat amb transcendència per a l’explotació econòmica de l’aeroport de les previstes en el punt 5.é de l’article 2 del Reial decret 2858/1981, de 27 de novembre, sobre qualificació d’aeroports civils. Amb caràcter previ a la realització del test en les pistes de l’aeroport de Castelló, va ser subscrit un contracte d’exoneració de responsabilitat, pel qual anava a càrrec de l’equip HWA AMG de Mercedes una pòlissa especial de responsabilitat de cinc milions d’euros per a poder cobrir els possibles danys que es pogueren ocasionar a aquesta infraestructura i obligava a deixar-la en perfecte estat d’ús. Així mateix, l’equip automobilístic es va obligar expressament a dur a terme l’organització i la realització de l’esmentat test en condicions de màxima seguretat, tant per a les persones com per a les instal·lacions. També van anar a càrrec de l’equip HWA AMG les ambulàncies i els equips mèdics presents en les proves. D’altra banda, l’aeroport de Castelló ha facturat a HWA AMG 3.000 euros més l’IVA per la realització d’aquestes proves. Las pruebas realizadas en las pistas del aeropuerto de Castellón entre el 21 y el 23 de enero de 2013 fueron autorizadas por el presidente de Aerocas, previo informe favorable de los técnicos del aeropuerto. Se trata de una utilización de carácter puntual de esta infraestructura, teniendo en cuenta que es una actividad con trascendencia para la explotación económica del aeropuerto de las previstas en el punto 5.º del artículo 2 del Real decreto 2858/1981, de 27 de noviembre, sobre calificación de aeropuertos civiles. Con carácter previo a la realización del test en las pistas del aeropuerto de Castellón, fue suscrito un contrato de exoneración de responsabilidad, por el que iba a cargo del equipo HWA AMG de Mercedes una póliza especial de responsabilidad de cinco millones de euros para poder cubrir los posibles daños que se pudieran ocasionar a esta infraestructura y obligaba a dejarla en perfecto estado de uso. Asimismo, el equipo automovilístico se obligó expresamente a llevar a cabo la organización y la realización de dicho test en condiciones de máxima seguridad, tanto para las personas como para las instalaciones. También fueron a cargo del equipo HWA AMG las ambulancias y los equipos médicos presentes en las pruebas. Por otro lado, el aeropuerto de Castellón ha facturado a HWA AMG 3.000 euros más el IVA por la realización de estas pruebas. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 17.806 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre l’ús de l’aeroport de Castelló, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.420). Resposta RE número 51.492 Respuesta a la pregunta número 17.806 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el uso del aeropuerto de Castellón, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.420). Respuesta RE número 51.492 BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.213 La intenció del Consell, en aquestos moments, és assegurar l’operativitat de l’aeroport de Castelló, per tal d’estar en les millors condicions de cara a futures negociacions. La intención del Consell, en estos momentos, es asegurar la operatividad del aeropuerto de Castellón, para estar en las mejores condiciones de cara a futuras negociaciones. València, 21 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 21 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua Resposta a la pregunta número 17.807 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre el contracte d’Aerocas amb el circuit Ricardo Tormo, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.420). Resposta RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 17.807 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el contrato de Aerocas con el circuito Ricardo Tormo, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.420). Respuesta RE número 51.501 El contracte subscrit per la societat Circuit del Motor i Promoció Esportiva, SA, i Aeroport de Castelló, SL, va tenir per fi l’arrendament d’un Vip-Club en el Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo de Xest, amb la finalitat exclusiva de fomentar la imatge de l’aeroport de Castelló, per mitjà de la inclusió de publicitat en els espais assignats, i la seua utilització per a realitzar labors de relacions públiques amb entitats que pogueren aportar valor i negoci a l’aeroport. La seua duració va comprendre des del 6 fins al 8 de novembre de 2009, la mateixa que va tenir el gran premi de motociclisme de 2009, i es va organitzar un viatge de premsa al circuit amb periodistes de diferents mitjans de comunicació alemanys, per a donar a conèixer l’aeroport i la província de Castelló com a destinacions turístiques. El contrato suscrito por la sociedad Circuito del Motor y Promoción Deportiva, SA, y Aeropuerto de Castellón, SL, tuvo por fin el arrendamiento de un Vip-Club en el Circuito de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo de Cheste, con la finalidad exclusiva de fomentar la imagen del aeropuerto de Castellón, mediante la inclusión de publicidad en los espacios asignados, y su utilización para realizar labores de relaciones públicas con entidades que pudieran aportar valor y negocio en el aeropuerto. Su duración comprendió desde el 6 hasta el 8 de noviembre de 2009, la misma que tuvo el gran premio de motociclismo de 2009, y se organizó un viaje de prensa en el circuito con periodistas de diferentes medios de comunicación alemanes, para dar a conocer el aeropuerto y la provincia de Castellón como destinos turísticos. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 17.808 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre el consell d’administració d’Aerocas, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.421). Resposta RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 17.808 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el Consejo de Administración de Aerocas, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.421). Respuesta RE número 51.501 Els membres del Consell d’Administració d’Aerocas no reben cap remuneració, dieta o compensació de la societat. Los miembros del Consejo de Administración de Aerocas no reciben ninguna remuneración, dieta o compensación de la sociedad. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 17.809 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre el consell d’administració d’Aerocas, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.421). Resposta RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 17.809 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el Consejo de Administración de Aerocas, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.421). Respuesta RE número 51.501 El president del Consell d’Administració d’Aerocas no rep cap remuneració, dieta o compensació d’aquesta societat. El presidente del Consejo de Administración de Aerocas no recibe ninguna remuneración, dieta o compensación de esta sociedad. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.214 Resposta a la pregunta número 17.810 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre la venda de l’aeroport de Castelló, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.421). Resposta RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 17.810 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre la venta del aeropuerto de Castellón, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.421). Respuesta RE número 51.501 El Consell de la Generalitat està estudiant les millors alternatives per a posar en funcionament l’aeroport de Castelló. En aquest context s’emmarquen les conversacions mantingudes amb diversos grups que han manifestat interès en la gestió d’aquesta infraestructura. Respecte a les condicions que han proposat, cal assenyalar que aquestes negociacions es realitzen amb les condicions habituals de confidencialitat. Així s’ha produït en el cas de l’oferta per la qual s’interessa sa senyoria, mitjançant un acord de confidencialitat firmat el 28 de juny de 2012 pels representants d’Aeroport de Castelló, SL, i del grup inversor interessat en l’adquisició de l’aeroport. Finalment, cal indicar que aquest procés es realitza amb la supervisió de la Comissió per al Seguiment dels Processos de Venda i Externalització d’Actius i Entitats del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat i amb l’exigència que els grups interessats disposen dels suports econòmics i tècnics necessaris per al desenvolupament dels seus projectes empresarials. El Consell de la Generalitat está estudiando las mejores alternativas para poner en funcionamiento el aeropuerto de Castellón. En este contexto se enmarcan las conversaciones mantenidas con varios grupos que han manifestado interés en la gestión de esta infraestructura. Respecto a las condiciones que han propuesto, hay que señalar que estas negociaciones se realizan con las condiciones habituales de confidencialidad. Así se ha producido en el caso de la oferta por la que se interesa su señoría, mediante un acuerdo de confidencialidad firmado el 28 de junio de 2012 por los representantes de Aeroport de Castelló, SL, y del grupo inversor interesado en la adquisición del aeropuerto. Finalmente, hay que indicar que este proceso se realiza con la supervisión de la Comisión para el Seguimiento de los Procesos de Venta y Externalización de Activos y Entidades del Sector Público Empresarial y Fundacional de la Generalitat y con la exigencia de que los grupos interesados disponen de los apoyos económicos y técnicos necesarios para el desarrollo de sus proyectos empresariales. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 17.811 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre l’ús de l’aeroport de Castelló, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.421). Resposta RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 17.811 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el uso del aeropuerto de Castellón, que formula la diputada María José Salvador Rubert, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.421). Respuesta RE número 51.501 La finalitat de les instal·lacions de l’aeroport de Castelló serà l’activitat aeroportuària, encara que no es pot descartar que, per circumstàncies excepcionals, degudament justificades i sempre que resulten compatibles amb les funcions del recinte aeroportuari, es puga autoritzar esporàdicament l’ús de les instal·lacions per a altres activitats. De fet, la realització en el recinte aeroportuari d’activitats que tinguen transcendència per a l’explotació econòmica de l’aeroport està prevista en l’apartat 5 de l’article 2 del Reial decret 2.858/1981, de 27 de novembre, sobre qualificació d’aeroports civils. Finalment, hem d’assenyalar que, d’acord amb el caràcter excepcional, no pertoca la redacció dels documents esmentats en la pregunta. La finalidad de las instalaciones del aeropuerto de Castellón será la actividad aeroportuaria, aunque no se puede descartar que, por circunstancias excepcionales, debidamente justificadas y siempre que resulten compatibles con las funciones del recinto aeroportuario, se pueda autorizar esporádicamente el uso de las instalaciones para otras actividades. De hecho, la realización en el recinto aeroportuario de actividades que tengan trascendencia para la explotación económica del aeropuerto está prevista en el apartado 5 del artículo 2 del Real decreto 2.858/1981, de 27 de noviembre, sobre calificación de aeropuertos civiles. Finalmente, debemos señalar que, de acuerdo con el carácter excepcional, no corresponde la redacción de los documentos mencionados en la pregunta. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 17.927 al Consell sobre l’ús de l’aeroport de Castelló, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.448). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 17.927 al Consell sobre el uso del aeropuerto de Castellón, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.448). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 51.501 BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.215 Les proves realitzades a les pistes de l’aeroport de Castelló entre el 21 i el 23 de gener de 2013 van ser autoritzades pel president d’Aerocas, amb un informe previ favorable dels tècnics de l’aeroport. Es tractava d’una utilització de caràcter puntual d’aquesta infraestructura. Abans del test en les pistes de l’aeroport de Castelló, es va subscriure un contracte d’exoneració de responsabilitat, segons el qual anava a càrrec de l’equip HWA AMG de Mercedes una pòlissa especial de responsabilitat de 5 milions d’euros per a poder cobrir els possibles danys que s’ocasionaren a aquesta infraestructura, i l’equip es va obligar a deixar-la en perfecte estat d’ús. Així mateix, l’equip automobilístic va ser expressament obligat a dur a terme l’organització i la celebració del test esmentat en condicions de màxima seguretat, tant per a les persones com per a les instal·lacions. També van anar a càrrec de l’equip HWA AMG les ambulàncies i els equips mèdics presents en les proves. D’altra banda, l’aeroport de Castelló ha facturat a HWA AMG 3.000 euros, més IVA, per la realització de les proves. Las pruebas realizadas en las pistas del aeropuerto de Castellón entre el 21 y el 23 de enero de 2013 fueron autorizadas por el presidente de Aerocas, con un informe previo favorable de los técnicos del aeropuerto. Se trataba de una utilización de carácter puntual de esta infraestructura. Antes del test en las pistas del aeropuerto de Castellón, se suscribió un contrato de exoneración de responsabilidad, según el cual iba a cargo del equipo HWA AMG de Mercedes una póliza especial de responsabilidad de 5 millones de euros para poder cubrir los posibles daños que se ocasionaran a esta infraestructura, y el equipo se obligó a dejarla en perfecto estado de uso. Asimismo, el equipo automovilístico fue expresamente obligado a llevar a cabo la organización y celebración de dicho test en condiciones de máxima seguridad, tanto para las personas como para las instalaciones. También estuvieron a cargo del equipo HWA AMG las ambulancias y equipos médicos presentes en las pruebas. Por otro lado, el aeropuerto de Castellón ha facturado a HWA AMG 3.000 euros, más IVA, por la realización de las pruebas. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 18.065 al conseller de Sanitat sobre els serveis d’emergències sanitàries, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.498). Resposta RE número 51.499 Respuesta a la pregunta número 18.065 al conseller de Sanidad sobre los servicios de emergencias sanitarias, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.498). Respuesta RE número 51.499 D’acord amb la normativa aplicable, és a dir, tant el Decret 44/1993, de 22 de març, que regula el transport sanitari terrestre, urbà i interurbà (DOGV d’11.05.2003), com el Reial decret 836/2012, de 25 de maig, que estableix les característiques tècniques, l’equipament sanitari i la dotació de personal dels vehicles de transport sanitari per carretera, no hi ha cap límit màxim en el nombre de quilòmetres de les ambulàncies dels serveis d’emergències sanitàries (SES). Els vehicles assistencials dels punts d’assistència sanitària (PAS) que traslladen el metge o l’infermer als domicilis, i en cap cas els pacients, no tenen límit ni en el quilometratge ni en l’edat del vehicle. És l’estat general del vehicle el que en determina la renovació. En tot cas, els vehicles amb més quilòmetres s’utilitzen com a vehicles de reserva i en situacions excepcionals. De acuerdo con la normativa aplicable, es decir, tanto el Decreto 44/1993, de 22 de marzo, que regula el transporte sanitario terrestre, urbano e interurbano (DOGV de 11.05.2003), como el Real decreto 836/2012, de 25 de mayo, que establece las características técnicas, equipamiento sanitario y dotación de personal de los vehículos de transporte sanitario por carretera, no hay ningún límite máximo en el número de kilómetros de las ambulancias de los servicios de emergencias sanitarias (SES). Los vehículos asistenciales de los puntos de asistencia sanitaria (PAS) que trasladan al médico o enfermero a los domicilios, y en ningún caso a los pacientes, no tienen límite ni en el kilometraje ni en la edad del vehículo. Es el estado general del vehículo el que determina su renovación. En todo caso, los vehículos con más kilómetros se utilizan como vehículos de reserva y en situaciones excepcionales. València, 22 de març de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 18.066 al conseller de Sanitat sobre els serveis d’emergències sanitàries, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.498). Resposta RE número 51.499 Respuesta a la pregunta número 18.066 al conseller de Sanidad sobre los servicios de emergencias sanitarias, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.498). Respuesta RE número 51.499 La Conselleria de Sanitat no té constància de la denúncia a què al·ludeix la pregunta. Respecte als torns que realitza el personal del Servei d’Ajuda Mèdica Urgent (SAMU) i del Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU), són els que estableix l’Ordre d’11 de juliol del 2000, que regula el funcionament d’aquests dos serveis. La Conselleria de Sanidad no tiene constancia de la denuncia a la que alude la pregunta. Respecto a los turnos que realiza el personal del Servicio de Ayuda Médica Urgente (SAMU) y del Centro de Información y Coordinación de Urgencias (CICU), son los que establece la Orden de 11 de julio del 2000, que regula el funcionamiento de estos dos servicios. València, 22 de març de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Sanidad BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.216 Resposta a la pregunta número 18.067 al conseller de Sanitat sobre els serveis d’emergències sanitàries, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.498). Resposta RE número 51.499 Respuesta a la pregunta número 18.067 al conseller de Sanidad sobre los servicios de emergencias sanitarias, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.498). Respuesta RE número 51.499 La Conselleria de Sanitat en cap cas ha repartit entre el personal adscrit al servei d’emergències sanitàries (SES) de la Comunitat Valenciana cap quantitat provinent dels serveis facturats als pacients que en ser atesos no acrediten el dret a l’assistència sanitària mitjançant la presentació d’una targeta sanitària. En la pràctica, el personal administratiu dels SES realitza aquesta facturació i la quantitat recaptada s’ingressa en la Tresoreria General de la Seguretat Social. Pel que fa a les millores en l’equipament d’aquests serveis, cal recordar que la forma de finançar-les és independent del procés de facturació del servei prestat a la població. València, 22 de març de 2013 El conseller de Sanitat La Conselleria de Sanidad en ningún caso ha repartido entre el personal adscrito al servicio de emergencias sanitarias (SES) de la Comunidad Valenciana ninguna cantidad proveniente de los servicios facturados a los pacientes que al ser atendidos no acreditan su derecho a la asistencia sanitaria mediante la presentación de una tarjeta sanitaria. En la práctica, el personal administrativo de los SES realiza esta facturación y la cantidad recaudada se ingresa en la Tesorería General de la Seguridad Social. En cuanto a las mejoras en el equipamiento de estos servicios, hay que recordar que la forma de financiarlas es independiente del proceso de facturación del servicio prestado a la población. Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 18.072 al conseller de Sanitat sobre el centre de salut del Racó de Loix de Benidorm, que formula el diputat Vicente Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.500). Resposta RE número 51.499 Respuesta a la pregunta número 18.072 al conseller de Sanidad sobre el centro de salud del Racó de Loix de Benidorm, que formula el diputado Vicente Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.500). Respuesta RE número 51.499 El departament de salut de la Marina Baixa compta, en l’actualitat, amb els punts d’atenció continuada (PAC) següents, un per cada zona bàsica de salut: Altea L’Almàssera de Tonda (la Vila Joiosa) Foietes (Benidorm) Racó de Loix (Benidorm) L’Alfàs del Pi Callosa d’en Sarrià La Nucia En aquest moment, no es planteja tancar el servei d’urgències nocturn del PAC del Racó de Loix, ni cap altre punt del departament de salut de la Marina Baixa. El departamento de salud de la Marina Baixa cuenta, en la actualidad, con los puntos de atención continuada (PAC) siguientes, uno por cada zona básica de salud: Altea L’Almàssera de Tonda (Villajoyosa) Foietes (Benidorm) Racó de Loix (Benidorm) L’Alfàs del Pi Callosa d’en Sarrià La Nucia En este momento, no se plantea cerrar el servicio de urgencias nocturno del PAC del Racó de Loix, ni ningún otro punto del departamento de salud de la Marina Baixa. València, 22 de març de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a les preguntes números 18.076 i 18.077 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre les ajudes per a la incorporació de joves a l’activitat agrària, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.502). Resposta RE número 51.492 Respuesta a las preguntas números 18.076 y 18.077 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre las ayudas para la incorporación de jóvenes a la actividad agraria, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.502). Respuesta RE número 51.492 El Consell està fent tots els esforços al seu abast per reduir al mínim possible el termini entre el reconeixement d’ajudes i el seu pagament efectiu. En la mesura 112 del Programa de desenrotllament rural de la Comunitat Valenciana 2007-2013, Instal·lació de joves agricultors, els pagaments ja realitzats ascendeixen a 21 milions d’euros, xifra que inclou la totalitat dels corresponents a 2010 i el 96 % dels corresponents a 2011. El Consell está haciendo todos los esfuerzos a su alcance para reducir al mínimo posible el plazo entre el reconocimiento de ayudas y el pago efectivo de las mismas. En la medida 112 del Programa de desarrollo rural de la Comunitat Valenciana 2007-2013, Instalación de jóvenes agricultores, los pagos ya realizados ascienden a 21 millones de euros, cifra que incluye la totalidad de los correspondientes a 2010 y el 96 % de los correspondientes a 2011. València, 21 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 21 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.217 Resposta a les preguntes números 18.078 i 18.079 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre el deute amb les comunitats de regants, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.502). Resposta RE número 51.492 Respuesta a las preguntas números 18.078 y 18.079 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el deuda con las comunidades de regantes, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.502). Respuesta RE número 51.492 La Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua ha destinat 159,3 milions d’euros a inversions en modernització de regadius entre els anys 20092012, segons el desglossament següent: 2009: 47,8 milions d’euros 2010: 39,7 milions d’euros 2011: 41,2 milions d’euros 2012: 30,6 milions d’euros El Consell està fent tots els esforços al seu abast per reduir al mínim possible el termini entre el reconeixement d’ajudes i el seu pagament efectiu. La Conselleria de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua ha destinado 159,3 millones de euros a inversiones en modernización de regadíos entre los años 2009-2012, según el siguiente desglose: 2009: 47,8 millones de euros 2010: 39,7 millones de euros 2011: 41,2 millones de euros 2012: 30,6 millones de euros El Consell está haciendo todos los esfuerzos a su alcance para reducir al mínimo posible el plazo entre el reconocimiento de ayudas y el pago efectivo de las mismas. València, 21 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 21 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua Resposta a la pregunta número 18.080 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre les ajudes per a la modernització de granges, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.503). Resposta RE número 51.492 Respuesta a la pregunta número 18.080 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre las ayudas para la modernización de granjas, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.503). Respuesta RE número 51.492 La Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua ha gestionat i resolt ajudes per a la millora de la competitivitat de les explotacions ramaderes, corresponents a les convocatòries de 2009 a 2012, per un import de 6,9 milions d’euros. El Consell està fent tots els esforços al seu abast per reduir al mínim possible el termini entre el reconeixement d’ajudes i el seu pagament efectiu. La Conselleria de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua ha gestionado y resuelto ayudas para la mejora de la competitividad de las explotaciones ganaderas, correspondientes a las convocatorias de 2009 a 2012, por un importe de 6,9 millones de euros. El Consell está haciendo todos los esfuerzos a su alcance para reducir al mínimo posible el plazo entre el reconocimiento de ayudas y el pago efectivo de las mismas. València, 21 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 21 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua Resposta a la pregunta número 18.081 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre el pagament de jubilacions anticipades, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.503). Resposta RE número 51.492 Respuesta a la pregunta número 18.081 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el pago de jubilaciones anticipadas, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.503). Respuesta RE número 51.492 Durant els anys 2009 a 2012, la conselleria ha gestionat i pagat ajudes per import de 12 milions d’euros en execució de la mesura 113, Jubilació anticipada d’agricultors, del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2007-2013, segons el desglossament següent: 2009: 3,0 milions d’euros 2010: 3,2 milions d’euros 2011: 2,7 milions d’euros 2012: 3,1 milions d’euros. Durante los años 2009 a 2012, la conselleria ha gestionado y pagado ayudas por importe de 12 millones de euros en ejecución de la medida 113, Jubilación anticipada de agricultores, del Programa de desarrollo rural de la Comunitat Valenciana 2007-2013, según el siguiente desglose: 2009: 3,0 millones de euros 2010: 3,2 millones de euros 2011: 2,7 millones de euros 2012: 3,1 millones de euros. València, 21 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 21 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.218 Resposta a la pregunta número 18.082 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre l’aplicació de la Llei 27/2011, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.503). Resposta RE número 51.492 Respuesta a la pregunta número 18.082 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre la aplicación de la Ley 27/2011, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.503). Respuesta RE número 51.492 La Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua no és competent per a la tramitació d’expedients sancionadors en matèria de Seguretat Social. La Conselleria de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua no es competente para la tramitación de expedientes sancionadores en materia de Seguridad Social. València, 15 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 15 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua Resposta a la pregunta número 18.083 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre l’execució del PDR 2007-2013, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.503). Resposta RE número 51.492 Respuesta a la pregunta número 18.083 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre la ejecución del PDR 2007-2013, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.503). Respuesta RE número 51.492 Els objectius i els indicadors del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2007-2013 no estan definits a nivell de província, per la qual cosa no és possible proporcionar la informació sol·licitada. Los objetivos e indicadores del Programa de desarrollo rural de la Comunitat Valenciana 2007-2013 no están definidos a nivel de provincia, por lo que no es posible proporcionar la información solicitada. València, 15 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 15 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua Resposta a la pregunta número 18.084 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre les ajudes contra la plaga de l’Erwinia amylovora, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgina 21.503). Resposta RE número 51.492 Respuesta a la pregunta número 18.084 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre las ayudas contra la plaga de la Erwinia amylovora, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, página 21.503). Respuesta RE número 51.492 La Conselleria d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua ha tramitat 17 sol·licituds d’ajudes indemnitzatòries per a l’eradicació i el control del bacteri Erwinia amylovora, d’acord amb l’Ordre 7/2012, de 26 de març, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i la Resolució de 29 de juny de 2012. El tancament de l’exercici econòmic 2012 en el mes de novembre va impedir tramitar les ajudes dins de l’any, per la qual cosa la concessió i el pagament es duran a terme en 2013. La Conselleria de Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua ha tramitado 17 solicitudes de ayudas indemnizatorias para la erradicación y control de la bacteria Erwinia amylovora, de acuerdo con la Orden 7/2012, de 26 de marzo, de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, y la Resolución de 29 de junio de 2012. El cierre del ejercicio económico 2012 en el mes de noviembre impidió tramitar las ayudas dentro del año, por lo que la concesión y pago se llevarán a cabo en 2013. València, 21 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 21 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua Resposta a les preguntes números 18.085 a 18.087 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre el subministrament de combustible al port de Benicarló, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 138, pàgines 21.504 i 21.505). Resposta RE número 51.492 Respuesta a las preguntas números 18.085 a 18.087 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el suministro de combustible en el puerto de Benicarló, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 138, páginas 21.504 y 21.505). Respuesta RE número 51.492 La concessió del subministrament de combustible als ports de la Comunitat Valenciana no és competència de la La concesión del suministro de combustible en los puertos de la Comunitat Valenciana no es competencia de la BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.219 Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua. No obstant això, aquesta conselleria col·labora amb les confraries de pescadors mitjançant ajudes a la instal·lació de punts de subministrament de gasoil, a les quals es pot acollir la confraria de Benicarló. Conselleria de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua. No obstante, esta conselleria colabora con las cofradías de pescadores mediante ayudas a la instalación de puntos de suministro de gasóleo, a las que se puede acoger la cofradía de Benicarló. València, 15 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 15 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua Resposta a la pregunta número 18.088 al Consell sobre el cessament de la directora del Centre d’Investigació Príncep Felip, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.505). Resposta del conseller de Sanitat RE número 51.499 Respuesta a la pregunta número 18.088 al Consell sobre el cese de la directora del Centro de Investigación Príncipe Felipe, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.505). Respuesta del conseller de Sanidad RE número 51.499 El Patronat de la Fundació del Centre d’Investigació Príncep Felip ha considerat convenient nomenar un nou director que responga a un perfil alineat amb el d’altres centres nacionals que treballen en el camp de la investigació biomèdica. La nova directora, Isabel Muñoz Criado, és doctora en Medicina i especialista en Microbiologia i Parasitologia. Al llarg de la seua vida professional ha fet estades d’investigació a les universitats de Califòrnia - Berkeley, Wisconsin i Florida. A més, és màster d’Alta Direcció de l’Institut d’Empresa i ha acumulat experiència en el camp de la gestió d’aquest tipus de centres en haver dirigit el Centre Superior d’Investigació en Salut Pública des de la seua creació. El Patronato de la Fundación del Centro de Investigación Príncipe Felipe ha considerado conveniente nombrar un nuevo director que responda a un perfil alineado con el de otros centros nacionales que trabajan en el campo de la investigación biomédica. La nueva directora, Isabel Muñoz Criado, es doctora en Medicina y especialista en Microbiología y Parasitología. A lo largo de su vida profesional ha hecho estancias de investigación en las universidades de California - Berkeley, Wisconsin y Florida. Además, es master de Alta Dirección del Instituto de Empresa y ha acumulado experiencia en el campo de la gestión de este tipo de centros al haber dirigido el Centro Superior de Investigación en Salud Pública desde su creación. València, 22 de març de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 18.094 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el repartiment d’animals vius a la Pobla de Vallbona, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.506). Resposta del conseller de Governació i Justícia RE número 51.936 Respuesta a la pregunta número 18.094 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el reparto de animales vivos en La Pobla de Vallbona, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.506). Respuesta del conseller de Gobernación y Justicia RE número 51.936 La Conselleria de Governació i Justícia no ha rebut cap denúncia ni cap queixa formal amb relació a la celebració de la festa de Sant Antoni al municipi de la Pobla de Vallbona. Quan aquesta conselleria té constància d’una possible vulneració de la normativa vigent en matèria d’espectacles públics que afecta l’àmbit de les seues competències adopta les mesures adients, d’acord amb el que preveu la Llei 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics i la resta de normativa aplicable. La Conselleria de Gobernación y Justicia no ha recibido ninguna denuncia ni ninguna queja formal en relación con la celebración de la fiesta de San Antonio en el municipio de La Pobla de Vallbona. Cuando esta conselleria tiene constancia de una posible vulneración de la normativa vigente en materia de espectáculos públicos que afecta al ámbito de sus competencias adopta las medidas convenientes, conforme a lo previsto en la Ley 14/2010, de 3 de diciembre, de la Generalitat, de espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos y demás normativa aplicable. València, 25 de març de 2013 El conseller de Governació i Justícia Valencia, 25 de marzo de 2013 El conseller de Gobernación y Justicia Resposta a la pregunta número 18.416 al Consell sobre la sentència de l’herència Martell Farcha, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 138, pàgina 21.511). Resposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública RE número 51.498 Respuesta a la pregunta número 18.416 al Consell sobre la sentencia de la herencia Martell Farcha, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 138, página 21.511). Respuesta del conseller de Hacienda y Administración Pública RE número 51.498 BOC número 216 28.01.2014 La sentència del Tribunal Suprem de data 18 de novembre de 2002 va ordenar a la Generalitat que s’iniciara l’expedient de distribució del cabal hereditari de Josefa Martell Farcha, tal com es veu en el Decret 2091/1971, de 13 d’agost, de conformitat amb l’article 956 del Codi civil. A la vista del contingut d’aquesta sentència, mitjançant un acord del Consell de data 19 de novembre de 2004 es va constituir la junta distribuïdora d’herències intestades per a distribuir aquesta herència. Aquesta junta distribuïdora ha realitzat diverses reunions fins al dia d’avui; tot això amb l’objectiu de distribuir l’herència, en compliment de la sentència dictada al seu dia per l’alt tribunal. En aquestes reunions de la junta distribuïdora s’ha acordat publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló (BOP) el corresponent anunci perquè les institucions que es consideraren amb dret a beneficiar-se de l’herència en els termes de l’article 956 del Codi civil formularen davant d’aquesta, en el termini improrrogable d’un mes, les al·legacions que estimaren pertinents. En el BOP de Castelló de data 25 de juny de 2005 es va publicar l’anunci esmentat i durant el període del mes establert a aquest efecte es van presentar les sol·licituds de les entitats. De la mateixa manera en aquestes reunions de la junta distribuïdora s’han establert els criteris per a efectuar el repartiment de l’herència, en compliment del que hi ha disposat en l’article 956 del Codi civil i d’acord amb el Decret 2091/1971, de 13 d’agost. Com a conseqüència d’aquests criteris, a les entitats que al moment oportú van sol·licitar ser beneficiàries de l’herència se’ls ha requerit la documentació acreditativa de les seues activitats, del grau d’execució dels seus pressuposts, la justificació dels fins en funció de les activitats i les necessitats que es pretenen satisfer. Amb tot això, i una vegada estudiada tota la documentació presentada, s’han considerat amb caràcter definitiu dotze entitats com a beneficiàries de l’herència. De la mateixa manera la junta ha acordat efectuar una distribució lineal quant a distribució igualitària de l’herència a favor de les distintes entitats incloses tant en el terç local com provincial. Paral·lelament, s’ha donat compte en aquestes juntes de l’inventari inicial dels béns de la finada. A partir d’aquest inventari inicial dels béns, s’ha tramitat la depuració física i jurídica dels béns immobles, per a posteriorment tramitarne l’alienació i obtenir així el cabal líquid de l’herència per al repartiment entre les dotze entitats que han estat considerades beneficiàries de l’herència. Convé fer constar la dificultat d’identificació de la totalitat dels immobles, atesa la falta de regularització per part de l’anterior propietària i la quantitat d’immobles que van ser adquirits per Josefa Martell Farcha com a conseqüència de diverses herències familiars. En l’actualitat s’estan tramitant els procediments d’alienació de gran part d’aquests immobles; la resta d’immobles s’alienaran en el moment en què estiguen depurats físicament o jurídicament. En el moment en què s’hagen alienat els béns, es reunirà novament la junta distribuïdora de l’herència per efectuar el repartiment de les quantitats dineràries que corresponguen a cadascuna de les entitats. La quantitat total de l’herència que s’ha de repartir no pot valorar-se amb caràcter definitiu fins que no es formalitze l’alienació dels béns, ja que el valor de cadascun dels immobles serà el que resulte del respectiu procediment Pàg. 44.220 La sentencia del Tribunal Supremo de fecha 18 de noviembre de 2002 ordenó a la Generalitat que se iniciara el expediente de distribución del caudal hereditario de Josefa Martell Farcha, tal como se ve en el Decreto 2091/1971, de 13 de agosto, de conformidad con el artículo 956 del Código civil. A la vista del contenido de esta sentencia, mediante un acuerdo del Consell de fecha 19 de noviembre de 2004 se constituyó la junta distribuidora de herencias intestadas para distribuir esta herencia. Esta junta distribuidora ha realizado varias reuniones hasta el día de hoy; todo ello con el objetivo de distribuir la herencia, en cumplimiento de la sentencia dictada en su día por el alto tribunal. En estas reuniones de la junta distribuidora se ha acordado publicar en el Boletín Oficial de la Provincia de Castellón (BOP) el correspondiente anuncio para que las instituciones que se consideraren con derecho a beneficiarse de la herencia en los términos del artículo 956 del Código civil formularan ante esta, en el plazo improrrogable de un mes, las alegaciones que estimaran pertinentes. En el BOP de Castellón de fecha 25 de junio de 2005 se publicó el anuncio mencionado y durante el período del mes establecido a este efecto se presentaron las solicitudes de las entidades. De la misma manera en estas reuniones de la junta distribuidora se han establecido los criterios para efectuar el reparto de la herencia, en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 956 del Código civil y de acuerdo con el Decreto 2091/1971, de 13 de agosto. Como consecuencia de estos criterios, a las entidades que en su momento solicitaron ser beneficiarias de la herencia se les ha requerido la documentación acreditativa de sus actividades, del grado de ejecución de sus presupuestos, la justificación de los fines en función de las actividades y las necesidades que se pretenden satisfacer. Con todo ello, y una vez estudiada toda la documentación presentada, se ha considerado con carácter definitivo doce entidades como beneficiarias de la herencia. De la misma manera la junta ha acordado efectuar una distribución lineal en cuanto a distribución igualitaria de la herencia a favor de las distintas entidades incluidas tanto en el tercio local como provincial. Paralelamente, se ha dado cuenta en estas juntas del inventario inicial de los bienes de la fallecida. A partir de este inventario inicial de los bienes, se ha tramitado la depuración física y jurídica de los bienes inmuebles, para posteriormente tramitar su alienación y obtener así el caudal líquido de la herencia para su reparto entre las doce entidades que han sido consideradas beneficiarias de la herencia. Conviene hacer constar la dificultad de identificación de la totalidad de los inmuebles, dada su falta de regularización por parte de la anterior propietaria y la cantidad de inmuebles que fueron adquiridos por Josefa Martell Farcha como consecuencia de distintas herencias familiares. En la actualidad se están tramitando los procedimientos de alienación de gran parte de estos inmuebles; el resto de inmuebles se alienarán en el momento en el que estén depurados física o jurídicamente. En el momento en el que se hayan alienado los bienes, se reunirá nuevamente la junta distribuidora de la herencia para efectuar el reparto de las cantidades dinerarias que correspondan a cada una de las entidades. La cantidad total de la herencia que se tiene que repartir no puede valorarse con carácter definitivo hasta que no se formalice la alienación de los bienes, ya que el valor de cada uno de los inmuebles será lo que resulte del respectivo BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.221 d’alienació (per mitjà de subhasta o alienació directa a limítrofs). procedimiento de alienación (mediante subasta o alienación directa a limítrofes). València, 25 de març de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 25 de marzo de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública Resposta a la pregunta número 18.417 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre l’ús de l’aeroport de Castelló, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.512). Resposta RE número 51.501 Respuesta a la pregunta número 18.417 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el uso del aeropuerto de Castellón, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.512). Respuesta RE número 51.501 Els usos que seran autoritzats en l’aeroport de Castelló són els mateixos que en la resta dels aeroports d’interès general i estan marcats en el Reial decret 2858/1981, sobre qualificació d’aeroports civils. En aquest sentit, l’aeroport de Castelló va ser declarat d’interès general per les ordres FOM 503/2002 i 705/2003, a més d’haver-se desenvolupat els mencionats usos en el pla director de l’aeroport de Castelló, aprovat per l’Ordre FOM/2613/2006. Addicionalment, el plec de clàusules administratives particulars del contracte per a la construcció i l’explotació de l’aeroport de Castelló preveia els usos admesos que podia realitzar el concessionari, com ara l’estacionament de vehicles, venda al detall, lloguer de vehicles, taquilles, etc. Finalment, i respecte del cost dels usos de les instal·lacions, són els que apareixen reflectits en els pressuposts de la Societat Aeroport de Castelló, SL, aprovats per als diversos exercicis. Los usos que serán autorizados en el aeropuerto de Castellón son los mismos que en el resto de los aeropuertos de interés general y vienen marcados en el Real decreto 2858/1981, sobre calificación de aeropuertos civiles. En ese sentido, el aeropuerto de Castellón fue declarado de interés general por las órdenes FOM 503/2002 y 705/2003, además de haberse desarrollado les mencionados usos en el plan director del aeropuerto de Castellón, aprobado por la Orden FOM/2613/2006. Adicionalmente, el pliego de cláusulas administrativas particulares del contrato para la construcción y explotación del aeropuerto de Castellón contemplaba los usos admitidos a realizar por el concesionario, como el estacionamiento de vehículos, venta al por menor, alquiler de vehículos, taquillas, etc. Finalmente, y respecto del coste de los usos de las instalaciones, son los que vienen reflejados en los presupuestos de la Sociedad Aeropuerto de Castellón, SL, aprobados para los distintos ejercicios. València, 22 de març de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 22 de marzo de 2013 El conseller de Economía Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 18.419 a la consellera de Benestar Social sobre el deute amb el centre Gran Vía de Castelló, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.512). Resposta RE número 51.493 Respuesta a la pregunta número 18.419 a la consellera de Bienestar Social sobre la deuda con el centro Gran Vía de Castellón, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.512). Respuesta RE número 51.493 La Conselleria de Benestar Social està treballant de forma conjunta i coordinada amb la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública per a afrontar els seus compromisos tan aviat com siga possible. A data de resposta estan pendents de pagament les factures dels mesos de novembre i desembre de 2012 i la del mes de gener de 2013. La Conselleria de Bienestar Social está trabajando de forma conjunta y coordinada con la Conselleria de Hacienda y Administración Pública para hacer frente a sus compromisos lo antes posible. A fecha de respuesta están pendientes de pago las facturas de los meses de noviembre y diciembre de 2012, así como la del mes de enero de 2013. València, 4 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 4 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 18.420 a la consellera de Benestar Social sobre el Centre d’Atenció Integral de la Dona de Castelló, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.512). Resposta RE número 51.493 Respuesta a la pregunta número 18.420 a la consellera de Bienestar Social sobre el Centro de Atención Integral de la Mujer de Castellón, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.512). Respuesta RE número 51.493 Les demandes de les treballadores del Centre d’Atenció Integral de la Dona de Castelló han estat plantejades contra Las demandas de las trabajadoras del Centro de Atención Integral de la Mujer de Castellón han sido planteadas BOC número 216 28.01.2014 l’Associació de Serveis Aser, actualment en situació de concurs de creditors, contra la Conselleria de Benestar Social i contra l’actual empresa adjudicatària del servei. Pàg. 44.222 A data de signatura d’aquest escrit no existeix, encara, pronunciament judicial ferm de l’ordre jurisdiccional social que determine qui ostenta la responsabilitat respecte dels deutes salarials contrets. contra la Asociación de Servicios Aser, actualmente en situación de concurso de acreedores, contra la Conselleria de Bienestar Social y contra la actual empresa adjudicataria del servicio. A fecha de firma de este escrito no existe, aún, pronunciamiento judicial firme de la orden jurisdiccional social que determine quién o quiénes ostentan la responsabilidad frente a las deudas salariales contraídas. València, 4 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 4 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 18.421 al conseller de Governació i Justícia sobre les ajudes per l’incendi de l’Alt Palància, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.513). Resposta RE número 51.936 Respuesta a la pregunta número 18.421 al conseller de Gobernación y Justicia sobre las ayudas por el incendio del Alto Palancia, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.513). Respuesta RE número 51.936 El Decret 112/2012, de 6 de juliol, del Consell, sobre ajudes i mesures per a pal·liar els danys provocats pels incendis iniciats als termes municipals de Cortes de Pallars i Andilla els dies 28 i 29 de juny de 2012, estableix diversos tipus d’ajudes a què poden acollir-se els afectats per aquests incendis. Aquestes ajudes, per a les quals la Generalitat va destinar 9.000.000 euros, tenen un caràcter extraordinari i són complementàries i resulten totalment compatibles amb altres subvencions, indemnitzacions, ajudes, ingressos o recursos procedents de sistemes públics o privats, nacionals o internacionals, o d’altres administracions públiques que puga percebre el beneficiari, fins al límit del valor del dany produït. A l’agost de 2012, es va realitzar una bestreta als municipis afectats per valor de 3.850.000 euros, corresponent als afectats per l’incendi d’Andina 1.685.000 euros i, concretament als municipis de la comarca de l’Alt Palància (Altura, Begís, Xèrica, Sacanyet, Teresa i Viver), 910.000 euros. S’han publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana les corresponents resolucions de l’alcaldia per les quals es concedeixen aquestes ajudes. En data d’avui, ja s’ha certificat i liquidat l’import de 22.401,71 euros per l’Ajuntament de Begís. Una vegada finalitzada la certificació i la liquidació de les ajudes pels ajuntaments afectats, els fons percebuts que no hagueren estat degudament justificats dins del termini i la forma escaient davant de la Conselleria de Governació i Justícia seran objecte de reintegrament a la Generalitat, d’acord amb el que hi ha disposat en l’Ordre 7/2012, d’11 de juliol, de la Conselleria de Governació, per la qual es desenvolupa l’esmentat Decret 112/2012. Qualsevol alteració del contingut d’aquest decret o de l’ordre de desplegament corresponent implicaria retrotraure novament el procediment, amb el perjudici consegüent per als adjudicataris i la desvirtuació de l’objectiu d’aquest, que és procurar als afectats una resposta tan ràpida com siga possible per a contribuir al ràpid restabliment de la normalitat en les zones afectades. El Decreto 112/2012, de 6 de julio, del Consell, sobre ayudas y medidas para paliar los daños producidos por los incendios iniciados en los términos municipales de Cortes de Pallás y Andilla los días 28 y 29 de junio de 2012, contempla varios tipos de ayudas a las que pueden acogerse los afectados por estos incendios. Dichas ayudas, para las que la Generalitat destinó 9.000.000 euros, tienen un carácter extraordinario y son complementarias y resultan totalmente compatibles con otras subvenciones, indemnizaciones, ayudas, ingresos o recursos procedentes de sistemas públicos o privados, nacionales o internacionales, o de otras administraciones públicas que pueda percibir el beneficiario, hasta el límite del valor del daño producido. En agosto de 2012, se realizó un anticipo a los municipios afectados por valor de 3.850.000 euros, correspondiendo a los afectados por el incendio de Andina 1.685.000 euros y, concretamente a los municipios de la comarca del Alto Palancia (Altura, Bejís, Jérica, Sacañet, Teresa y Viver), 910.000 euros. Se han publicado en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana las correspondientes resoluciones de la alcaldía por las que se conceden estas ayudas. En fecha de hoy, ya se ha certificado y liquidado el importe de 22.401,71 euros por el Ayuntamiento de Bejís. Una vez finalizada la certificación y liquidación de las ayudas por los ayuntamientos afectados, los fondos percibidos que no hubieran sido debidamente justificados dentro del plazo y la forma pertinente ante la Conselleria de Gobernación y Justicia serán objeto de reintegro a la Generalitat, conforme a lo dispuesto en la Orden 7/2012, de 11 de julio, de la Conselleria de Gobernación, por la que se desarrolla el citado Decreto 112/2012. Cualquier alteración del contenido de este decreto o de su orden de desarrollo implicaría retrotraer nuevamente el procedimiento, con el consiguiente perjuicio para los adjudicatarios y la desvirtuación del propio objetivo del mismo, que es procurar a los afectados una respuesta lo más rápida posible para contribuir al rápido restablecimiento de la normalidad en las zonas afectadas. València, 25 de març de 2013 El conseller de Governació i Justícia Valencia, 25 de marzo de 2013 El conseller de Gobernación y Justicia Resposta a la pregunta número 18.422 al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre els edificis pú- Respuesta a la pregunta número 18.422 al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre los edificios BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.223 blics tancats a Castelló, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 138, pàgina 21.513). Resposta RE número 51.498 públicos cerrados en Castellón, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 138, página 21.513). Respuesta RE número 51.498 Els béns de domini públic de la Generalitat estan adscrits i utilitzats pels departaments corresponents per al compliment de les competències que tenen atribuïdes. Quant al patrimoni dels organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat, que tenen patrimoni propi, de conformitat amb el que hi ha disposat en l’article 16 de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat, els seus inventaris els han d’elaborar ells mateixos. Respecte als immobles que tenen la qualificació jurídica de patrimonials, és a dir, no afectes a ús o servei públic, s’adjunta un quadre amb la relació dels que en l’actualitat no han estat cedits en ús a altres entitats i es troben sense ús. En la pàgina web de la Generalitat es pot consultar la previsió d’immobles a alienar actualment sense ús. Los bienes de dominio público de la Generalitat están adscritos y utilizados por los departamentos correspondientes para el cumplimiento de las competencias que tienen atribuidas. En cuanto al patrimonio de los organismos públicos vinculados o dependientes de la Generalitat, que tienen patrimonio propio, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 16 de la Ley 14/2003, de 10 de abril, de patrimonio de la Generalitat, sus inventarios deben ser confeccionados por ellos mismos. Con respecto a los inmuebles que tienen la calificación jurídica de patrimoniales, es decir, no afectos a uso o servicio público, se adjunta un cuadro con la relación de los que en la actualidad no han sido cedidos en uso a otras entidades y se encuentran sin uso. En la página web de la Generalitat se puede consultar la previsión de inmuebles a alienar actualmente sin uso. València, 25 de març de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 25 de marzo de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX QUE ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA. ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO QUE LOS DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN EN EL ÁREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA. Resposta a la pregunta número 18.698 a la consellera de Benestar Social sobre els centres d’atenció a la maternitat, que formula la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.700). Resposta RE número 52.110 Respuesta a la pregunta número 18.698 a la consellera de Bienestar Social sobre los centros de atención a la maternidad, que formula la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.700). Respuesta RE número 52.110 Els centres Infodona, configurats com a informació a la dona, duen a terme tota mena d’assessorament, fins i tot el relatiu a l’atenció a la maternitat, per la qual cosa no és possible determinar la quantitat destinada, de forma exclusiva, a aquest servei. La xifra de dones ateses des de l’any 2010, en què les dades s’arrepleguen de forma independent, ascendeix a 376. Los centros Infodona, configurados como información a la mujer, llevan a cabo todo tipo de asesoramiento, incluido el relativo a la atención a la maternidad, por lo que no es posible determinar la cantidad destinada, de forma exclusiva, a este servicio. La cifra de mujeres atendidas desde el año 2010, en que los datos se recogen de forma independiente, asciende a 376. València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 18.699 a la consellera de Benestar Social sobre les dones embarassades en risc d’exclusió social, que formula la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.700). Resposta RE número 52.110 Respuesta a la pregunta número 18.699 a la consellera de Bienestar Social sobre las mujeres embarazadas en riesgo de exclusión social, que formula la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.700). Respuesta RE número 52.110 La Llei 6/2009, de 30 de juny, de la Generalitat, de protecció a la maternitat, té com a objecte la configuració del marc jurídic d’actuació de la Generalitat en l’àmbit de la protecció i l’atenció social a la maternitat, que comprèn el disseny de mesures i d’actuacions dirigides a garantir i protegir el dret de la dona gestant que s’ha de seguir davant de l’embaràs, a tenir suport social en aquesta decisió i a ser informada d’aquest dret i dels programes i dels mecanismes de suport disposats a favor seu, com també del dret a la La Ley 6/2009, de 30 de junio, de la Generalitat, de protección a la maternidad, tiene como objeto la configuración del marco jurídico de actuación de la Generalitat en el ámbito de la protección y atención social a la maternidad, que comprende el diseño de medidas y actuaciones dirigidas a garantizar y proteger el derecho de la mujer gestante que se debe seguir ante su embarazo, a ser apoyada socialmente en esa decisión y a ser informada de ese derecho y de los programas y mecanismos de apoyo dispuestos a su favor, así BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.224 vida en formació des de la concepció, propiciant l’establiment dels mitjans necessaris de caràcter social, jurídic, educatiu, sanitari o assistencial que permeten aconseguir aquesta finalitat. Les ajudes dirigides al suport de la maternitat Primers Dies, l’última convocatòria de les quals es va publicar en el DOCV número 6.962, d’11 de febrer de 2013, van dirigides a entitats que no tinguen finalitat lucrativa que desenvolupen projectes dirigits a la protecció del dret a la vida en formació i de suport i assessorament a mares i pares durant l’embaràs i la criança, com també a mares menors tutelades per la Generalitat. Per això, no es pot quantificar el nombre de dones embarassades que van rebre aquestes ajudes, ja que les destinatàries són entitats sense finalitat lucrativa. como del derecho a la vida en formación desde la concepción, propiciando el establecimiento de los medios necesarios de carácter social, jurídico, educativo, sanitario o asistencial que permitan conseguir esa finalidad. Las ayudas dirigidas al apoyo de la maternidad Primeros Días, cuya última convocatoria se publicó en el DOCV número 6.962, de 11 de febrero de 2013, van dirigidas a entidades que no tengan finalidad lucrativa que desarrollen proyectos dirigidos a la protección del derecho a la vida en formación y de apoyo y asesoramiento a madres y padres durante el embarazo y la crianza, así como a madres menores tuteladas por la Generalitat. Por ello, no se puede cuantificar el número de mujeres embarazadas que recibieron dichas ayudas, por cuanto las destinatarias son entidades sin finalidad lucrativa. València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 18.700 a la consellera de Benestar Social sobre les deduccions fiscals per maternitat des de l’embaràs, que formula la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.700). Resposta RE número 52.110 Respuesta a la pregunta número 18.700 a la consellera de Bienestar Social sobre las deducciones fiscales por maternidad desde el embarazo, que formula la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.700). Respuesta RE número 52.110 Com ja es va informar la diputada, amb data 1 d’octubre de 2012, en resposta a la pregunta amb sol·licitud de resposta escrita número 12.333, la Llei 6/2009, de 30 de juny, de la Generalitat, de protecció a la maternitat, configura el marc jurídic d’actuació de la Generalitat, al mateix temps que comprèn les mesures i les actuacions dirigides a garantir i protegir la dona embarassada. La creació, la modificació i la supressió de deduccions tributàries és competència de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública. Como ya se informó a la diputada, con fecha 1 de octubre de 2012, en contestación a la pregunta con solicitud de respuesta escrita número 12.333, la Ley 6/2009, de 30 de junio, de la Generalitat, de protección a la maternidad, configura el marco jurídico de actuación de la Generalitat, a la vez que comprende las medidas y actuaciones dirigidas a garantizar y proteger a la mujer embarazada. La creación, modificación y supresión de deducciones tributarias es competencia de la Conselleria de Hacienda y Administración Pública. València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a les preguntes números 18.701 a 19.180 al conseller de Sanitat sobre la derivació de pacients, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgines 21.701 a 21.809). Resposta RE número 52.105 Respuesta a las preguntas números 18.701 a 19.180 al conseller de Sanidad sobre la derivación de pacientes, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, páginas 21.701 a 21.809). Respuesta del conseller RE número 52.105 El conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) arreplegat després d’un episodi d’hospitalització el regula l’Ordre de la Conselleria de Sanitat de 8 d’octubre de 1992 (DOCV número 1891, de 28.10.1992). En aquest reglament es determinen els camps que han d’omplir, de manera obligatòria, tant els centres públics com els de titularitat privada, en aquestes circumstàncies. En concret, en el punt Circumstàncies de l’ingrés, queda indicat que s’arreplegaran els ingressos urgents i els ingressos programats. Quant a Circumstàncies de l’alta s’havia d’especificar si l’alta és amb destí al domicili, a un altre centre –sense poder especificar a quin–, alta voluntària o èxitus. A partir de l’any 2011 s’incorpora a l’estructura del CMBD un camp específic destinat a concretar més el centre sanitari de procedència. El conjunto mínimo básico de datos (CMBD) recogido después de un episodio de hospitalización lo regula la Orden de la Conselleria de Sanidad de 8 de octubre de 1992 (DOCV número 1891, de 28.10.1992). En este reglamento se determinan los campos que deben llenar, de manera obligatoria, tanto los centros públicos como los de titularidad privada, en estas circunstancias. En concreto, en el punto Circunstancias del ingreso, queda indicado que se recogerán los ingresos urgentes y los ingresos programados. En cuanto a Circunstancias del alta se tenía que especificar si el alta es con destino all domicilio, a otro centro –sin poder especificar a cuál–, alta voluntaria o éxitus. A partir del año 2011 se incorpora a la estructura del CMBD un campo específico destinado a concretar más el centro sanitario de procedencia. BOC número 216 28.01.2014 Aquest camp, denominat Procedència de l’ingrés i hospital de procedència i que es codifica amb dígits, arreplega els ítems següents: adreça, hospital d’aguts, trasllat de mitjana o llarga estada, hospitalització al domicili, alta voluntària i èxitus. No obstant, no queda establert quin és el centre sanitari concret d’origen, per la qual cosa no és possible respondre adequadament a la iniciativa plantejada per sa senyoria. D’altra banda, cal recordar també que en l’estructura del CMBD no hi ha un camp que arreplegue els reingressos derivats d’una complicació generada per una intervenció quirúrgica o per un tractament. En el camp «circumstàncies a l’ingrés» s’arrepleguen només tres ítems: ingrés urgent, ingrés programat i ingrés UCSI. Per tant, per a poder esbrinar el motiu d’un reingrés caldria analitzar el diagnòstic o els diagnòstics generats en cada cas. Pàg. 44.225 En l’actualitat, la Conselleria de Sanitat està treballant en l’homogeneització dels codis utilitzats en el CMBD; i, sobretot, en la millora dels nivells d’emplenament d’aquest tipus de dada. Aquesta última circumstància provoca que les dades relatives a la procedència del pacient, que s’han anat incorporant a aquest sistema d’informació al llarg de l’últim any, siguen escasses i poc significatives estadísticament. Este campo, denominado Procedencia del ingreso y hospital de procedencia y que se codifica con dígitos, recoge los siguientes ítems: dirección, hospital de agudos, traslado de media o larga estancia, hospitalización al domicilio, alta voluntaria y éxitus. No obstante, no queda establecido cuál es el centro sanitario concreto de origen, por lo que no es posible responder adecuadamente a la iniciativa planteada por su señoría. Por otro lado, hay que recordar también que en la estructura del CMBD no hay un campo que recoja los reingresos derivados de una complicación generada por una intervención quirúrgica o por un tratamiento. En el campo «circunstancias al ingreso» se recogen solo tres ítems: ingreso urgente, ingreso programado e ingreso UCSI. Por tanto, para poder averiguar el motivo de un reingreso habría que analizar el diagnóstico o los diagnósticos generados en cada caso. En la actualidad, la Conselleria de Sanidad está trabajando en el homogeneització de los códigos utilizados en el CMBD; y, sobre todo, en la mejora de los niveles de cumplimentación de este tipo de dato. Esta última circunstancia provoca que los datos relativos a la procedencia del paciente, que se han ido incorporando a este sistema de información a lo largo del último año, sean escasas y poco significativas estadísticamente. València, 3 d’abril de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 19.211 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CEIP Errando Vilar d’Almassora, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.810). Resposta RE número 52.106 Respuesta a la pregunta número 19.211 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CEIP Errando Vilar de Almassora, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.810). Respuesta del conseller RE número 52.106 Com sa senyoria coneix, el CEIP Doctor Errando Vilar d’Almassora és un centre de nova construcció, que alberga amb suficiència i normalitat l’escolarització, no obstant això, aquesta conselleria i l’ajuntament de la localitat han establert els mecanismes necessaris a fi d’esmenar determinades deficiències que hi han aparegut. Como su señoría conoce, el CEIP Doctor Errando Vilar de Almassora es un centro de nueva construcción, que alberga con suficiencia y normalidad la escolarización, no obstante, esta conselleria y el ayuntamiento de la localidad han establecido los mecanismos necesarios con el fin de enmendar determinadas deficiencias que han aparecido. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a les preguntes números 19.212 i 19.213 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre el trasllat d’alguns centres de l’Ivia, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.810). Resposta RE número 52.108 Respuesta a las preguntas números 19.212 y 19.213 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el traslado de algunos centros del Ivia, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.810). Respuesta del conseller RE número 52.108 En aquestos moments la conselleria no té previst cap trasllat dels centres als quals es refereixen les preguntes. En estos momentos la conselleria no tiene previsto ningún traslado de los centros a los que se refieren las preguntas. València, 15 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Resposta a la pregunta número 19.214 al Consell sobre la visita del president de la GV a l’Alcora, que formula Valencia, 15 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua Respuesta a la pregunta número 19.214 al Consell sobre la visita del presidente de la GV a L’Alcora, que formu- BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.226 el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.810). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 52.107 la el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.810). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 52.107 La visita del president de la Generalitat a l’empresa del sector ceràmic Torrecid, SA, de l’Alcora, va respondre a una invitació realitzada per l’empresa, que va ser atesa en l’àmbit del desenvolupament general de les seues responsabilitats públiques. La visita del presidente de la Generalitat a la empresa del sector cerámico Torrecid, SA, de L’Alcora, respondió a una invitación realizada por la empresa, que fue atendida en el ámbito del desarrollo general de sus responsabilidades públicas. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 19.215 al conseller de Sanitat sobre el pla de pagaments als farmacèutics, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.811). Resposta RE número 52.105 Respuesta a la pregunta número 19.215 al conseller de Sanidad sobre el plan de pagos a los farmacéuticos, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.811). Respuesta del conseller RE número 52.105 En primer lloc, la Conselleria de Sanitat no està incomplint de forma reiterada els terminis de pagament compromesos amb els farmacèutics com el diputat afirma en la seua iniciativa. El govern valencià va signar el 30 de novembre de 2012 un acord en què s’arrepleguen totes les actuacions que l’executiu es compromet a desenvolupar a fi de regularitzar el pagament de les quantitats degudes a les oficines de farmàcia de la Comunitat Valenciana, compromís que s’ha complert en la seua totalitat. D’altra banda, el pagament previst que la seua senyoria menciona en els punts 2 i 3 ja ha estat satisfet. En primer lugar, la Conselleria de Sanidad no está incumpliendo de forma reiterada los plazos de pago comprometidos con los farmacéuticos como el diputado afirma en su iniciativa. El gobierno valenciano firmó el 30 de noviembre de 2012 un acuerdo en el que se recogen todas las actuaciones que el ejecutivo se compromete a desarrollar con el fin de regularizar el pago de las cantidades debidas en las oficinas de farmacia de la Comunitat Valenciana, compromiso que se ha cumplido en su totalidad. Por otro lado, el pago previsto que su señoría menciona en los puntos 2 y 3 ya ha sido satisfecho. València, 3 d’abril de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 19.218 al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre el complex administratiu 9 d’Octubre, que formula el diputat Rafael Rubio Martínez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.813). Resposta RE número 52.109 Respuesta a la pregunta número 19.218 al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre el complejo administrativo 9 d’Octubre, que formula el diputado Rafael Rubio Martínez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.813). Respuesta RE número 52.109 Actualment no hi ha hagut canvis en el funcionament del control de personal. Les funcions específiques sobre aquestes competències estan arreplegades en els reglaments orgànics i funcionals respectius de les conselleries afectades pel trasllat. L’objectiu de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública és homogeneïtzar-ne el control, adequar-lo a nous models de funcionament d’acord amb la nova ciutat administrativa Nou d’Octubre i utilitzar les noves tecnologies. Actualmente no ha habido cambios en el funcionamiento del control de personal. Las funciones específicas sobre estas competencias están recogidas en los reglamentos orgánicos y funcionales respectivos de las consellerias afectadas por el traslado. El objetivo de la Conselleria de Hacienda y Administración Pública es homogeneizar el control adecuándolo a nuevos modelos de funcionamiento acordes a la nueva ciudad administrativa Nou d’Octubre utilizando las nuevas tecnologías. València, 3 d’abril de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública Resposta a la pregunta número 19.224 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CEIP Mestre Canós de Castelló, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.815). Resposta RE número 52.106 Respuesta a la pregunta número 19.224 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CEIP Mestre Canós de Castellón, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.815). Respuesta RE número 52.106 BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.227 Senyoria, us informe que en data de resposta de la pregunta 10.903, el 30 de juliol de 2012, no constava la concessió de la llicència d’obres esmentada. No obstant això, us indique que aquesta documentació actualment es troba en poder de la Generalitat. Señoría, le informo de que a fecha de respuesta de la pregunta 10.903, el 30 de julio de 2012, no constaba la concesión de la mencionada licencia de obras. No obstante, le indico que dicha documentación actualmente se encuentra en poder de la Generalitat. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.225 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el suport al teatre en valencià, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.816). Resposta RE número 52.106 Respuesta a la pregunta número 19.225 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el apoyo al teatro en valenciano, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.816). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, com no podria ser d’una altra manera, les programacions anuals de teatre presenten un equilibri entre les nostres dues llengües oficials. En aquest sentit, es treballa per a aconseguir que tant el valencià com el castellà estiguen degudament representats als nostres escenaris, però també en les nostres publicacions, cartelleria, fullets de programació, quaderns escènics, etc., redactats principalment en valencià. Señoría, como no podría ser de otra manera, las programaciones anuales de teatro presentan un equilibrio entre las nuestros dos lenguas oficiales. En este sentido, se trabaja para conseguir que tanto el valenciano como el castellano estén debidamente representados en nuestros escenarios, pero también en nuestras publicaciones, cartelería, folletos de programación, cuadernos escénicos, etc., redactados principalmente en valenciano. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.226 al Consell sobre el servei de televisió a l’Hospital General de València, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.817). Resposta del conseller de Sanitat RE número 52.105 Respuesta a la pregunta número 19.226 al Consell sobre el servicio de televisión en el Hospital General de Valencia, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.817). Respuesta del conseller de Sanidad RE número 52.105 Respecte al manteniment d’aquest servei, és realitzat en la actualitat per la divisió Telecomunicacions Públiques de l’empresa Telefónica. L’empresa disposa d’un servei de manteniment que revisa la instal·lació diàriament, i en repara les avaries que recull el sistema informàtic, independentment que l’usuari n’haja avisat telefònicament o no. Con respecto al mantenimiento de este servicio, es realizado en la actualidad por la división Telecomunicaciones Públicas de la empresa Telefónica. La empresa dispone de un servicio de mantenimiento que revisa la instalación diariamente, reparando las averías que recoge el sistema informático, independientemente de que el usuario haya avisado telefónicamente o no. València, 3 d’abril de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 19.229 al conseller de Sanitat sobre l’ús de les instal·lacions de l’antic hospital militar de Mislata, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.818). Resposta RE número 52.105 Respuesta a la pregunta número 19.229 al conseller de Sanidad sobre el uso de las instalaciones del antiguo hospital militar de Mislata, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.818). Respuesta RE número 52.105 L’obertura del nou Hospital La Fe i el consegüent canvi de sectorització de les zones bàsiques de salut de tota l’àrea metropolitana de la ciutat de València va fer que quedara adscrita la zona bàsica de salut de Mislata al departament de Manises. Posteriorment, es va aprovar la modificació del contracte subscrit amb la mercantil Especialitzada i Primària L’Horta-Manises, SA, i es va acordar que aquest centre quedaria adscrit a la concessió i passaria a prestar assistència especialitzada a malalts crònics i mentals. La apertura del nuevo Hospital La Fe y el consiguiente cambio de sectorización de las zonas básicas de salud de toda el área metropolitana de la ciudad de Valencia hizo que quedara adscrita la zona básica de salud de Mislata al departamento de Manises. Posteriormente, se aprobó la modificación del contrato suscrito con la mercantil Especializada y Primaria l’HortaManises, SA, acordándose que este centro quedaría adscrito a la concesión, pasando a prestar asistencia especializada a enfermos crónicos y mentales. BOC número 216 28.01.2014 En virtut d’aquesta modificació, el concessionari va emprendre les actuacions necessàries per a adaptar les instal·lacions cedides pel ministeri als nous usos prevists per la conselleria en el pla funcional corresponent. Per tant, el concessionari ha de fer-se càrrec no sols de les obres d’adaptació, sinó també de les despeses generals generades com conseqüència de l’ús d’aquestes instal·lacions i del manteniment i de la conservació. València, 3 d’abril de 2013 El conseller de Sanitat Pàg. 44.228 En virtud de esta modificación, el concesionario procedió a acometer las actuaciones necesarias para adaptar las instalaciones cedidas por el ministerio a los nuevos usos previstos por la conselleria en el correspondiente plan funcional. Por tanto, el concesionario debe hacerse cargo no solo de las obras de adaptación, sino también de los gastos generales generados como consecuencia del uso de las citadas instalaciones, así como del mantenimiento y la conservación de las mismas. Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a les preguntes números 19.230, 19.327, 19.328, 19.336 a 19.338 i 19.471 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CEIP Ángel Esteban de Benicarló, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.818, 21.859, 21.859, 21.864, 21.865 i 21.904). Resposta RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.230, 19.327, 19.328, 19.336 a 19.338 y 19.471 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CEIP Ángel Esteban de Benicarló, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.818, 21.859, 21.859, 21.864, 21.865 y 21.904). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, us informe que aquesta conselleria està estudiant les necessitats en matèria de construcció, adequació o ampliació i d’aprofitament dels recursos existents a la comunitat, a fi de prioritzar les actuacions que s’han de dur a terme en matèria d’infraestructures educatives, i amb el compromís de dotar d’instal·lacions modernes i de qualitat la comunitat educativa. Cal reiterar que són objectiu prioritari del Consell, a aquests efectes, els centres que disposen d’instal·lacions educatives provisionals, totalment o majoritàriament. En aquest sentit, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, la conselleria continuarà la política educativa iniciada en la mesura que així ho aconsellen els criteris de la planificació educativa i les necessitats d’escolarització, tenint com a objectiu primordial garantir una educació pública de qualitat que assegure la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes. Així mateix, indique a sa senyoria que la informació relativa a les obres de construcció d’instal·lacions educatives promogudes per la Generalitat, en procés de licitació o adjudicades, és pública i pot consultar-se en la pàgina web <http://www.contratacion.gva.es>. Finalment, us informe que les administracions locals han d’assumir les competències que en matèria de conservació i manteniment els atribueix la legislació vigent. Aquest deure es concreta no sols en la disposició addicional quinzena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, sinó també en l’article 33.3.o de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana. Señoría, le informo de que esta conselleria está estudiando las necesidades en materia de construcción, adecuación o ampliación y de aprovechamiento de los recursos existentes en la comunidad, con el fin de priorizar las actuaciones que se han de llevar a cabo en materia de infraestructuras educativas, y con el compromiso de dotar de instalaciones modernas y de calidad a la comunidad educativa. Hay que reiterar que son objetivo prioritario del Consell, a estos efectos, los centros que disponen de instalaciones educativas provisionales, en su totalidad o en su mayor parte. En este sentido, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias, la conselleria continuará la política educativa iniciada en la medida en que así lo aconsejen los criterios de la planificación educativa y las necesidades de escolarización, teniendo como objetivo primordial garantizar una educación pública de calidad que asegure la igualdad de oportunidades para todos los alumnos. Asimismo, indico a su señoría que la información relativa a las obras de construcción de instalaciones educativas promovidas por la Generalitat, en proceso de licitación o adjudicadas, es pública y puede consultarse en la página web <http://www.contratacion.gva.es>. Finalmente, le informo de que las administraciones locales deben asumir las competencias que en materia de conservación y mantenimiento les atribuye la legislación vigente. Este deber se concreta no solo en la disposición adicional decimoquinta de la Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación, sino también en el artículo 33.3.o de la Ley 8/2010, de 23 de junio, de la Generalitat, de régimen local de la Comunitat Valenciana. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.231 a la consellera de Benestar Social sobre el centre de dia de Mislata, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.818). Resposta RE número 52.110 Respuesta a la pregunta número 19.231 a la consellera de Bienestar Social sobre el centro de día de Mislata, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.818). Respuesta RE número 52.110 Amb data 5 de març de 2010 es va iniciar el procediment per a l’autorització de funcionament per al començament de l’activitat pròpia del centre de dia de Mislata; en Con fecha 5 de marzo de 2010 se inició el procedimiento para la autorización de funcionamiento para el comienzo de la actividad propia del centro de día de Mislata, constan- BOC número 216 28.01.2014 l’expedient consta informe favorable de l’oficina tècnica per a un centre de dia amb una capacitat de 92 places. En data 14 de febrer de 2011 es va requerir a l’Ajuntament de Mislata, com a entitat titular, a fi que presentara la documentació necessària per a continuar la tramitació de l’expedient. En no haver estat atès aquest requeriment, l’expedient es troba paralitzat per causa imputable a l’entitat titular. Pàg. 44.229 Amb data 8 de febrer de 2013 s’ha presentat escrit de l’Ajuntament de Mislata en què manifesta la seua intenció de destinar el centre pendent d’autorització a residència de persones grans amb una capacitat de 49 places, en lloc de centre de dia. Aquesta modificació comporta comprovar si es compleixen tots els requisits que s’ajusten a la nova destinació del centre. do en el expediente informe favorable de la oficina técnica para un centro de día con una capacidad de 92 plazas. En fecha 14 de febrero de 2011 se requirió al Ayuntamiento de Mislata, como entidad titular, para que presentara la documentación necesaria para continuar la tramitación del expediente. Al no haber sido atendido este requerimiento, el expediente se encuentra paralizado por causa imputable a la entidad titular. Con fecha 8 de febrero de 2013 se ha presentado escrito del Ayuntamiento de Mislata manifestando su intención de destinar el centro pendiente de autorización a residencia de personas mayores con una capacidad de 49 plazas, en vez de centro de día. Esta modificación supone comprobar si se cumplen todos los requisitos ajustándose al nuevo destino del centro. València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 19.232 al Consell sobre la retirada d’ajudes a productes farmacèutics, que formula el diputat Enric Xavier Morera Català, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.819). Resposta del conseller de Sanitat RE número 52.105 Respuesta a la pregunta número 19.232 al Consell sobre la retirada de ayudas a productos farmacéuticos, que formula el diputado Enric Xavier Morera Català, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.819). Respuesta del conseller de Sanidad RE número 52.105 La normativa resultant de les reformes introduïdes pel Reial decret llei 16/2012 i la normativa específica de desenvolupament (Reial decret 1192/2012) estableixen clarament que és una competència exclusiva de l’Estat la determinació i la concreció de les persones que tenen la condició d’assegurats i beneficiaris de l’assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut i les prestacions a què té dret i el finançament públic d’aquestes. La determinació del règim d’aportació farmacèutica (RAF) és, així mateix, competència exclusiva de l’administració general de l’Estat. El finançament públic de les prestacions farmacèutiques i ortoprotètiques de les persones amb discapacitat és la determinada per la normativa bàsica de l’Estat, i és aquesta la que estableix els percentatges d’aportació dels usuaris i dels beneficiaris, com també de les persones que estan exemptes de cap aportació; no és possible mantenir o establir un règim de finançament o cobertura de prestacions farmacèutiques particular de la Comunitat Valenciana diferent de l’establert per la normativa bàsica de l’Estat. La normativa resultante de las reformas introducidas por el Real decreto ley 16/2012 y su normativa específica de desarrollo (Real decreto 1192/2012) establecen claramente que es una competencia exclusiva del Estado la determinación y concreción de las personas que tienen la condición de asegurados y beneficiarios de la asistencia sanitaria del Sistema Nacional de Salud así como las prestaciones a que tiene derecho y su financiación público. La determinación del régimen de aportación farmacéutica (RAF) es, asimismo, competencia exclusiva de la administración general del Estado. La financiación pública de las prestaciones farmacéuticas y ortoprotésicas de las personas con discapacidad es la determinada por la normativa básica del Estado, siendo esta la que establece los porcentajes de aportación de los usuarios y beneficiarios de las mismas, así como de las personas que están exentas de aportación alguna, no siendo posible mantener o establecer un régimen de financiación o cobertura de prestaciones farmacéuticas particular de la Comunitat Valenciana diferente del establecido por la normativa básica del Estado. València, 3 d’abril de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a les preguntes números 19.233 a 19.236 al Consell sobre el projecte València Centres Escolars, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.819 i 21.820). Resposta de la consellera d’Educació, Cultura i Esport RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.233 a 19.236 al Consell sobre el proyecto Valencia Centros Escolares, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.819 y 21.820). Respuesta de la consellera de Educación, Cultura y Deporte RE número 52.106 Senyoria, en resposta a les vostres preguntes relatives a les actuacions en infraestructures educatives en el finançament de les quals ha participat el Banc Europeu d’Inversions, us he d’informar que en l’actualitat la gran majoria de les obres de construcció projectades es troben en execució o acabades. Señoría, en respuesta a sus preguntas relativas a las actuaciones en infraestructuras educativas en cuya financiación ha participado el Banco Europeo de Inversiones, le debo informar de que en la actualidad la gran mayoría de las obras de construcción proyectadas se encuentran en ejecución o acabadas. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.230 Així mateix, cal assenyalar que aquesta Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, com no podia ser d’una altra manera, continua treballant amb l’objectiu de dotar tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana d’unes instal·lacions modernes i de qualitat. Asimismo, cabe señalar que esta Conselleria de Educación, Cultura y Deporte, como no podía ser de otra manera, continúa trabajando con el objetivo de dotar a todos los centros educativos de la Comunitat Valenciana de unas instalaciones modernas y de calidad. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a les preguntes números 19.279 a 19.298 al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre la taxa anual que es cobra a les llotges per captures, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgines 21.846 a 21.850). Resposta RE número 52.108 Respuesta a las preguntas números 19.279 a 19.298 al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre la tasa anual que se cobra a las lonjas por capturas, que formula la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, páginas 21.846 a 21.850). Respuesta RE número 52.108 La Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua no té competències amb relació a les taxes a què es refereixen les preguntes. No obstant això, us puc informar que, pel que fa als ports de titularitat de la Generalitat Valenciana, les taxes aplicables estan regulades en la Llei 1/1999, de 31 de març, sobre tarifes portuàries. La Conselleria de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua no tiene competencias en relación con las tasas a que se refieren las preguntas. No obstante, le puedo informar de que, por lo que respecta en los puertos de titularidad de la Generalitat Valenciana, las tasas aplicables vienen reguladas por la Ley 1/1999, de 31 de marzo, sobre tarifas portuarias. València, 15 de març de 2013 El conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Valencia, 15 de marzo de 2013 El conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua Resposta a les preguntes números 19.299 a 19.320 a la consellera de Benestar Social sobre el programa pressupostari 323.10, que formula la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgines 21.850 a 21.856). Resposta RE número 52.110 Respuesta a las preguntas números 19.299 a 19.320 a la consellera de Bienestar Social sobre el programa presupuestario 323.10, que formula la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, páginas 21.850 a 21.856). Respuesta RE número 52.110 La informació relativa a les ajudes i subvencions concedides amb càrrec a les línies pressupostàries les dades de les quals se sol·liciten és la següent: La información relativa a las ayudas y subvenciones concedidas con cargo a las líneas presupuestarias cuyos datos se solicitan es la siguiente: Codi línia T7134000 Primers dies Any 2008. No va haver-hi convocatòria Any 2009. No va haver-hi convocatòria Any 2010. DOCV núm. 6305, de 07/07/2010 Any 2011. DOCV núm. 6532, de 31/05/2011 Any 2012. DOCV núm. 6865, de 19/09/2012 Código línea T7134000 Primeros días Año 2008. No hubo convocatoria Año 2009. No hubo convocatoria Año 2010. DOCV núm. 6305, de 07/07/2010 Año 2011. DOCV núm. 6532, de 31/05/2011 Año 2012. DOCV núm. 6865, de 19/09/2012 Codi línia T6489000 Programes especialitzats d’atenció a les famílies Any 2010. DOCV núm. 6305, de 07/07/2010 Any 2011. DOCV núm. 6532, de 31/05/2011 Any 2012. DOCV núm. 6865, de 19/09/2012 Código línea T6489000 Programas especializados de atención a las familias Año 2010. DOCV núm. 6305, de 07/07/2010 Año 2011. DOCV núm. 6532, de 31/05/2011 Año 2012. DOCV núm. 6865, de 19/09/2012 Codi línia T7108000 Programes i beneficis per a les famílies nombroses Any 2010. DOCV núm. 6305, de 07/07/2010 Any 2011. DOCV núm. 6532, de 31/05/2011 Any 2012. DOCV núm. 6865, de 19/09/2012 Código línea T7108000 Programas y beneficios para las familias numerosas Año 2010. DOCV núm. 6305, de 07/07/2010 Año 2011. DOCV núm. 6532, de 31/05/2011 Año 2012. DOCV núm. 6865, de 19/09/2012 Codi línia T5340000 Programes de prevenció i atenció a l’exclusió social Any 2010. DOCV núm. 6284, de 08/06/2010 Any 2011. DOCV núm. 6521, de 16/05/2011 Any 2012. DOCV núm. 6828, de 27/07/2012 Código línea T5340000 Programas de prevención y atención a la exclusión social Año 2010. DOCV núm. 6284, de 08/06/2010 Año 2011. DOCV núm. 6521, de 16/05/2011 Año 2012. DOCV núm. 6828, de 27/07/2012 BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.231 Codi línia T7140000 Premis Construint Municipis Iguals en Oportunitats Any 2010. DOCV núm. 6438, de 14/01/2011 Any 2011. DOCV núm. 6550, de 16/06/2011 Any 2012. Van resultar premiats els ajuntaments de Dénia i Montfort i va rebre una menció honorífica l’Ajuntament de Guardamar del Segura. Código línea T7140000 Premios Construyendo Municipios Iguales en Oportunidades Año 2010. DOCV núm. 6438, de 14/01/2011 Año 2011. DOCV núm. 6550, de 16/06/2011 Año 2012. Resultaron premiados los ayuntamientos de Dénia y Monforte del Cid y recibió una mención honorífica el Ayuntamiento de Guardamar del Segura. Codi línia T7150000 Jo També Concilie Any 2010. DOCV núm. 6465, de 22/12/2011 Any 2011. DOCV núm. 6714, de 15/02/2012 Any 2012. La convocatòria va ser declarada deserta pel jurat per falta de candidatures idònies mitjançant la Resolució de la directora general de Família i Dona de 10 de desembre de 2012. Código línea T7150000 Yo También Concilio Año 2010. DOCV núm. 6465, de 22/12/2011 Año 2011. DOCV núm. 6714, de 15/02/2012 Año 2012. La convocatoria fue declarada desierta por el jurado por falta de candidaturas idóneas mediante Resolución de la directora general de Familia y Mujer de 10 de diciembre de 2012. Pel que fa a les beneficiàries de la línia T6383000 Ajuda per a dones víctimes de la violència de gènere, s’indica el nombre d’expedient sense dades identificatives de les beneficiàries per establir-ho així la normativa de protecció de dades de caràcter personal: Por lo que respecta a las beneficiarias de la línea T6383000 Ayuda para mujeres víctimas de la violencia de género, se indica el número de expediente sin datos identificativos de las beneficiarias por así establecerlo la normativa de protección de datos de carácter personal: BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.232 València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 19.321 al conseller de Sanitat sobre el pagament d’un gravamen en les receptes, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 140, pàgina 21.856). Resposta RE número 52.105 Respuesta a la pregunta número 19.321 al conseller de Sanidad sobre el pago de un gravamen en las recetas, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 140, página 21.856). Respuesta RE número 52.105 La Conselleria de Sanitat no preveu la implantació de cap gravamen en matèria de recepta farmacèutica. La Conselleria de Sanidad no contempla la implantación de gravamen alguno en materia de receta farmacéutica. València, 3 d’abril de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 19.322 al conseller de Sanitat sobre l’accés dels veïns de Trànsits als serveis sanitaris, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 140, pàgina 21.856). Resposta RE número 52.105 Respuesta a la pregunta número 19.322 al conseller de Sanidad sobre el acceso de los vecinos de Tránsitos a sus servicios sanitarios, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 140, página 21.856). Respuesta RE número 52.105 De forma prèvia a l’obertura de l’hospital, la Conselleria de Sanitat va dur a terme, en coordinació amb altres administracions públiques competents en la matèria, una sèrie d’actuacions a fi de facilitar l’accés en transport públic a les noves instal·lacions de l’Hospital Universitari La Fe. Amb tal fi, es van implantar tres línies de transport col·lectives de viatgers, dues de caràcter urbà assumides per l’EMT i una interurbana, que comunica l’estació de Burjassot amb aquest centre hospitalari. De forma previa a la apertura del hospital, la Conselleria de Sanidad llevó a cabo, en coordinación con otras administraciones públicas competentes en la materia, una serie de actuaciones con el fin de facilitar el acceso en transporte público a las nuevas instalaciones del Hospital Universitario La Fe. Con tal fin, se implantaron tres líneas de transporte colectivas de viajeros, dos de carácter urbano asumidas por la EMT y una interurbana, que comunica la estación de Burjassot con este centro hospitalario. València, 3 d’abril de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 19.323 al conseller de Sanitat sobre les instal·lacions de l’antic Hospital La Fe de Campanar, que formula la diputada Marina Albiol Respuesta a la pregunta número 19.323 al conseller de Sanidad sobre las instalaciones del antiguo Hospital La Fe de Campanar, que formula la diputada Marina Al- BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.233 Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 140, pàgina 21.857). Resposta RE número 52.105 biol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 140, página 21.857). Respuesta RE número 52.105 La Conselleria de Sanitat acabarà com més prompte millor aquelles obres pendents del nou Hospital La Fe i traslladarà aquells serveis sanitaris que encara estiguen ubicats en l’antic centre de Campanar. L’antiguitat i l’estat de conservació dels edificis ubicats en aquesta zona de la ciutat ens obliguen a mantenir l’ús assistencial només el temps estrictament necessari. Mentre aquest moment arriba, es mantindran en la zona tots els serveis operatius com el de laboratori, l’àrea d’hospitalització de mitjana i llarga estada i el punt d’atenció continuada 24 hores. En el cas concret dels laboratoris i del servei d’anatomia patològica, el trasllat es produirà quan acaben les obres de la torre A. Una vegada haja culminat el trasllat a Malilla, la Conselleria de Sanitat té previst reunir-se amb els responsables del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, propietari dels terrenys de Campanar, a fi de definir quin serà el destí que ambdues institucions donaran als terrenys de l’antic Hospital La Fe. Pel que fa al destí que s’ha donat al material que hi havia al centre sanitari de Campanar i que encara es trobava en bones condicions d’ús (mobiliari, instal·lacions elèctriques i de climatització o material medicoquirúrgic), després del trasllat de les dependències de l’antic Hospital Universitari La Fe a la nova ubicació al barri de Malilla, la Conselleria de Sanitat va procedir a cedir o donar el material sanitari a altres centres de la xarxa sanitària pública, i també a ONG valencianes que van patrocinar projectes sanitaris en països en via de desenvolupament. Quant als centres receptors d’aquest material, vénen relacionats en la resposta de 20 de febrer de 2013, a les preguntes 16.832 a 16.835 realitzades per sa senyoria. Gràcies a l’esforç de catalogació i distribució posterior del material esmentat s’ha pogut reutilitzar el 82 % del mobiliari i dels equips que hi havia a Campanar. Pel que fa a la situació laboral de la plantilla de llavaplats de cuina, cal indicar que el personal englobat en la categoria de personal estatutari continuarà exercint el seu treball d’acord amb les funcions reconegudes en l’estatut regulador d’aquest col·lectiu. La gestió diària de la cuina de l’hospital és realitzada per una empresa externa, la qual aporta personal addicional que es complementa amb els recursos humans aportats per l’administració. No obstant això, el personal estatutari que treballa en cuines rep les ordres dels comandaments intermedis de l’hospital, com les governantes i el cap de grup de la cuina, i no del contractista del servei. En el que concerneix a les línies públiques de transport que faciliten l’accessibilitat al centre hospitalari de Malilla, cal indicar que, de forma prèvia a l’obertura de l’hospital, la Conselleria de Sanitat va dur a terme, en coordinació amb altres administracions públiques competents en la matèria, una sèrie d’actuacions a fi de facilitar l’accés en transport públic a les noves instal·lacions de l’Hospital Universitari La Fe. Respecte a la posada en marxa de l’hospital al febrer de 2011, va obeir estrictament a raons d’organització assistencial. La Conselleria de Sanidad va a terminar lo antes posible aquellas obras pendientes del nuevo Hospital La Fe y a proceder al traslado de aquellos servicios sanitarios que aún estén ubicados en el antiguo centro de Campanar. La antigüedad y el estado de conservación de los edificios ubicados en esta zona de la ciudad nos obligan a mantener su uso asistencial sólo el tiempo estrictamente necesario. Mientras ese momento llega, se mantendrán en la zona todos los servicios operativos como el de laboratorio, el área de hospitalización de media y larga estancia y el punto de atención continuada 24 horas. En el caso concreto de los laboratorios y del servicio de anatomía patológica, el traslado se producirá cuando terminen las obras de la torre A. Una vez haya culminado el traslado a Malilla, la Conselleria de Sanidad tiene previsto reunirse con los responsables del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, propietario de los terrenos de Campanar, con el fin de definir cuál será el destino que ambas instituciones van a dar a los terrenos del antiguo Hospital La Fe. Por lo que respecta al destino que se ha dado al material que existía en el centro sanitario de Campanar y que aún se encontraba en buenas condiciones de uso (mobiliario, instalaciones eléctricas y de climatización o material médico-quirúrgico), después del traslado de las dependencias del antiguo Hospital Universitario La Fe a la nueva ubicación en el barrio de Malilla, la Conselleria de Sanidad procedió a ceder o donar el material sanitario a otros centros de la red sanitaria pública, así como a ONG valencianas que auspiciaron proyectos sanitarios en países en vías de desarrollo. En cuanto a los centros receptores de ese material, vienen relacionados en la respuesta de 20 de febrero de 2013, a las preguntas 16.832 a 16.835 realizadas por su señoría. Gracias al esfuerzo de catalogación y posterior distribución del mencionado material se ha podido reutilizar el 82 % del mobiliario y de los equipos que existían en Campanar. Por lo que respecta a la situación laboral de la plantilla de pinches de cocina, cabe indicar que aquel personal englobado en la categoría de personal estatutario va a seguir desempeñando su trabajo conforme a las funciones reconocidas en el estatuto regulador de este colectivo. La gestión diaria de la cocina del hospital es realizada por una empresa externa, la cual aporta personal adicional que se complementa con los recursos humanos aportados por la administración. No obstante, el personal estatutario que trabaja en cocinas recibe las órdenes de los mandos intermedios del hospital, como las gobernantas y la jefa de grupo de la cocina, y no del contratista del servicio. En lo que concierne a las líneas públicas de transporte que facilitan la accesibilidad al centro hospitalario de Malilla, cabe indicar que, de forma previa a la apertura del hospital, la Conselleria de Sanidad llevó a cabo, en coordinación con otras administraciones públicas competentes en la materia, una serie de actuaciones con el fin de facilitar el acceso en transporte público a las nuevas instalaciones del Hospital Universitario La Fe. Respecto a la puesta en marcha del hospital en febrero de 2011, obedeció estrictamente a razones de organización asistencial. València, 3 d’abril de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Sanidad BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.234 Resposta a la pregunta número 19.324 al conseller de Sanitat sobre el centre de salut d’Orriols, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 140, pàgina 21.857). Resposta RE número 52.105 Respuesta a la pregunta número 19.324 al conseller de Sanidad sobre el centro de salud de Orriols, que formula la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 140, página 21.857). Respuesta RE número 52.105 Les obres desenvolupades al centre de salut ValènciaOrriols està previst finalitzar-les en les pròximes setmanes, és a dir, en el termini establert en el contracte subscrit a aquest efecte i que és de deu mesos. A partir de la data de terminació, es procedirà a la recepció formal de l’obra, la qual cosa podria concretar-se al llarg del mes següent. Posteriorment, el departament de salut en procedirà a l’equipament i la posada en funcionament. Quant als costs derivats de la construcció, cal recordar que l’obra va ser licitada per un import de 1.879.368,93 euros i que l’import final patirà una desviació pròxima al 5,8 %. Finalment, cal indicar que la Conselleria de Sanitat no té previst externalitzar el servei prestat en aquesta zona bàsica de salut. A més, la posada en marxa del centre de salut comportarà el tancament definitiu del consultori auxiliar ubicat en Arquitecte Tolsá. Las obras desarrolladas en el centro de salud ValenciaOrriols está previsto finalizarlas en las próximas semanas, es decir, en el plazo establecido en el contrato suscrito al efecto y que es de diez meses. A partir de la fecha de terminación, se procederá a la recepción formal de la obra, lo que podría concretarse a lo largo del mes siguiente. Posteriormente, el departamento de salud procederá a su equipamiento y puesta en funcionamiento. En cuanto a los costes derivados de su construcción, cabe recordar que la obra fue licitada por un importe de 1.879.368,93 euros y que el importe final de la misma sufrirá una desviación cercana al 5,8 %. Por último, indicar que la Conselleria de Sanidad no tiene previsto externalizar el servicio prestado en esa zona básica de salud. Además, la puesta en marcha del centro de salud comportará el cierre definitivo del consultorio auxiliar ubicado en Arquitecto Tolsá. València, 3 d’abril de 2013 El conseller de Sanitat Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Sanidad Resposta a la pregunta número 19.325 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre la protecció de l’antic Asil de Benalúa d’Alacant, que formula la diputada Esther López Barceló, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 140, pàgina 21.857). Resposta RE número 52.106 Respuesta a la pregunta número 19.325 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre la protección del antiguo Asilo de Benalúa de Alicante, que formula la diputada Esther López Barceló, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 140, página 21.857). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, us he d’informar que, d’acord amb el que es disposa en el Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local, correspon a l’Ajuntament d’Alacant iniciar el procediment de declaració amb els estudis pertinents i la proposta dels béns pertanyents al seu terme municipal que aspiren a ser reconeguts com béns immobles de rellevància local. Señoría, le he de informar que, de acuerdo con lo dispuesto en el Decreto 62/2011, de 20 de mayo, del Consell, por el que se regula el procedimiento de declaración y el régimen de protección de los bienes de relevancia local, corresponde al Ayuntamiento de Alicante iniciar el procedimiento de declaración con los estudios pertinentes y la propuesta de los bienes pertenecientes a su término municipal que aspiren a ser reconocidos como bienes inmuebles de relevancia local. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.326 al Consell sobre la façana del Palau de les Arts, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.858). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 52.107 Respuesta a la pregunta número 19.326 al Consell sobre la fachada del Palacio de las Artes, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.858). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 52.107 Tècnics de la Ciutat de les Arts i les Ciències, SA, han realitzat anàlisis preliminars de l’evolució i l’estat de la coberta del Palau de les Arts i mantenen contactes amb el projectista i director facultatiu de les obres, com també amb la constructora, a fi d’encarregar un estudi independent i establir les actuacions més adequades. Técnicos de la Ciudad de las Artes y las Ciencias, SA, han realizado análisis preliminares de la evolución y estado de la cubierta del Palacio de las Artes y mantienen contactos con el proyectista y director facultativo de las obras, así como con la constructora, con el fin de encargar un estudio independiente y establecer las actuaciones más adecuadas. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.235 Resposta a les preguntes números 19.327 i 19.328 Vegeu la resposta a la pregunta número 19.230. Respuesta a las preguntas números 19.327 y 19.328 Véase la respuesta a la pregunta número 19.230. Resposta a les preguntes números 19.330 a 19.333 i 19.342 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CP Sant Vicent Ferrer de la Vall d’Uixó, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgines 21.860, 21.861 i 21.868). Resposta RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.330 a 19.333 y 19.342 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CP Sant Vicent Ferrer de La Vall d’Uixó, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, páginas 21.860, 21.861 y 21.868). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, us informe que aquesta conselleria està estudiant les necessitats en matèria de construcció, adequació o ampliació i d’aprofitament dels recursos existents a la Comunitat, a fi de prioritzar les actuacions a dur a terme en matèria d’infraestructures educatives i amb el compromís de dotar d’instal·lacions modernes i de qualitat la comunitat educativa. Cal reiterar que són objectiu prioritari del Consell, a aquests efectes, els centres que compten amb instal·lacions educatives provisionals, en la seua totalitat o majoritàriament. En aquest sentit, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, la conselleria continuarà amb la política educativa iniciada, en la mesura que així ho aconsellen els criteris de la planificació educativa i les necessitats d’escolarització, tenint com a objectiu primordial garantir una educació pública de qualitat que assegure la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes. Així mateix, indique sa senyoria que la informació relativa a les obres de construcció d’instal·lacions educatives promogudes per la Generalitat, en procés de licitació o adjudicades, és pública i pot consultar-se en la pàgina web següent: <https://www.contratacion.gva.es>. Señoría, le informo que esta conselleria está estudiando las necesidades en materia de construcción, adecuación o ampliación y de aprovechamiento de los recursos existentes en la Comunitat, con el fin de priorizar las actuaciones a llevar a cabo en materia de infraestructuras educativas y con el compromiso de dotar de instalaciones modernas y de calidad a la comunidad educativa. Hay que reiterar que son objetivo prioritario del Consell, a estos efectos, los centros que cuentan con instalaciones educativas provisionales, en su totalidad o mayoritariamente. En este sentido, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias, la conselleria continuará con la política educativa iniciada, en la medida en que así lo aconsejen los criterios de la planificación educativa y necesidades de escolarización, teniendo como objetivo primordial garantizar una educación pública de calidad que asegure la igualdad de oportunidades para todos los alumnos. Asimismo, indico a su señoría que la información relativa a las obras de construcción de instalaciones educativas promovidas por la Generalitat, en proceso de licitación o adjudicadas, es pública y puede consultarse en la siguiente página web: <https://www.contratacion.gva.es>. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.334 al Consell sobre l’ús de l’aeroport de Castelló per a proves de cotxes, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.862). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 52.107 Respuesta a la pregunta número 19.334 al Consell sobre el uso del aeropuerto de Castellón para pruebas de coches, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.862). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 52.107 Les proves realitzades a les pistes de l’aeroport de Castelló entre el 21 i el 23 de gener de 2013 van ser autoritzades pel que llavors era president d’Aerocas, amb un informe previ favorable dels tècnics de l’aeroport. Es tracta d’una utilització de caràcter puntual d’aquesta infraestructura, atés que és una activitat amb transcendència per a l’explotació econòmica de l’aeroport de les previstes en el punt 5 de l’article 2 del Reial decret 2.858/1981, de 27 de novembre, sobre qualificació d’aeroports civils. Las pruebas realizadas en las pistas del aeropuerto de Castellón entre el 21 y el 23 de enero de 2013 fueron autorizadas por el entonces presidente de Aerocas, con un informe previo favorable de los técnicos del aeropuerto. Se trata de una utilización de carácter puntual de esta infraestructura, teniendo en cuenta que es una actividad con trascendencia para la explotación económica del aeropuerto de las previstas en el punto 5 del artículo 2 del Real decreto 2.858/1981, de 27 de noviembre, sobre calificación de aeropuertos civiles. Con carácter previo a la realización del test en las pistas del aeropuerto de Castellón, se suscribió un contrato de exoneración de responsabilidad, según el cual iba a cargo del equipo HWA AMG una póliza especial de responsabilidad de cinco millones de euros para poder cubrir los posibles daños que se pudieran ocasionar a esta infraestructura y se obligaba a dejarla en perfecto estado de uso. Asimismo, el equipo automovilístico se obligó expresamente a llevar a cabo la organización y realización de dicho test en Amb caràcter previ a la realització del test a les pistes de l’aeroport de Castelló, es va subscriure un contracte d’exoneració de responsabilitat, segons el qual anava a càrrec de l’equip HWA AMG una pòlissa especial de responsabilitat de cinc milions d’euros per a poder cobrir els possibles danys que es pogueren ocasionar a aquesta infraestructura i obligava a deixar-la en perfecte estat d’ús. Així mateix, l’equip automobilístic es va obligar expressament a dur a terme l’organització i la realització del test esmentat en BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.236 condicions de màxima seguretat, tant per a les persones com per a les instal·lacions. També van anar a càrrec de l’equip HWA AMG les ambulàncies i els equips mèdics presents en les proves. D’altra banda, l’aeroport de Castelló ha facturat a HWA AMG 3.000 euros, més IVA, per la realització de les proves. condiciones de máxima seguridad, tanto para las personas como para las instalaciones. También estuvieron a cargo del equipo HWA AMG las ambulancias y equipos médicos presentes en las pruebas. Por otro lado, el aeropuerto de Castellón ha facturado a HWA AMG 3.000 euros, más IVA, por la realización de las pruebas. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a les preguntes números 19.336 a 19.338 Vegeu la resposta a la pregunta número 19.230. Respuesta a las preguntas números 19.336 a 19.338 Véase la respuesta a la pregunta número 19.230. Resposta a les preguntes números 19.339 i 19.340 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CP Benicadim de Beniarbeig, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgines 21.865 i 21.867). Resposta RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.339 y 19.340 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CP Benicadim de Beniarbeig, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, páginas 21.865 y 21.867). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, us he d’informar que aquesta conselleria està estudiant les necessitats en matèria de construcció, adequació o ampliació i d’aprofitament dels recursos existents a la Comunitat, a fi de prioritzar les actuacions a dur a terme en matèria d’infraestructures educatives i amb el compromís de dotar d’instal·lacions modernes i de qualitat la comunitat educativa. Cal reiterar que són objectiu prioritari del Consell, a aquests efectes, els centres que compten amb instal·lacions educatives provisionals, en la seua totalitat o majoritàriament. En aquest sentit, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, la conselleria continuarà amb la política educativa iniciada, en la mesura que així ho aconsellen els criteris de la planificació educativa i les necessitats d’escolarització, tenint com a objectiu primordial garantir una educació pública de qualitat que assegure la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes. Així mateix, us he d’indicar que la informació relativa a les obres de construcció d’instal·lacions educatives promogudes per la Generalitat, en procés de licitació o adjudicades, és pública i pot consultar-se en la pàgina web següent: <https://www.contratacion.gva.es>. Señoría, le debo informar que esta conselleria está estudiando las necesidades en materia de construcción, adecuación o ampliación y de aprovechamiento de los recursos existentes en la Comunitat, con el fin de priorizar las actuaciones a llevar a cabo en materia de infraestructuras educativas y con el compromiso de dotar de instalaciones modernas y de calidad a la comunidad educativa. Hay que reiterar que son objetivo prioritario del Consell, a estos efectos, los centros que cuentan con instalaciones educativas provisionales, en su totalidad o mayoritariamente. En este sentido, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias, la conselleria continuará con la política educativa iniciada, en la medida en que así lo aconsejen los criterios de la planificación educativa y necesidades de escolarización, teniendo como objetivo primordial garantizar una educación pública de calidad que asegure la igualdad de oportunidades para todos los alumnos. Asimismo, debo indicarle que la información relativa a las obras de construcción de instalaciones educativas promovidas por la Generalitat, en proceso de licitación o adjudicadas, es pública y puede consultarse en la siguiente página web: <https://www.contratacion.gva.es>. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.341 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CEIP Martínez Ródenas de Benicarló, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.868). Resposta RE número 52.106 Respuesta a la pregunta número 19.341 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CEIP Martínez Ródenas de Benicarló, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.868). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, us indique que s’estan duent a terme els tràmits oportuns amb l’objectiu d’esmenar la deficiència esmentada en la vostra pregunta. Señoría, le indico que se están llevando a cabo los trámites oportunos con el objetivo de corregir la deficiencia mencionada en su pregunta. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.342 Vegeu la resposta a la pregunta número 19.330. Respuesta a la pregunta número 19.342 Véase la respuesta a la pregunta número 19.330. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.237 Resposta a les preguntes números 19.343 i 19.344 al Consell sobre la comptabilitat d’Aerocas, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.869). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 52.107 Respuesta a las preguntas números 19.343 y 19.344 al Consell sobre la contabilidad de Aerocas, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.869). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 52.107 El contracte esmentat en les vostres preguntes va ser adjudicat a l’empresa Zabir 2005, SL, a través del procediment negociat. Cal indicar que no té la consideració de contracte major, terme no adequat en un contracte de serveis de les empreses que actuen en l’àmbit de la Llei 31/2007, de 30 d’octubre, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals. Aquesta norma transposa a l’ordenament jurídic nacional les directives 2004/17/CE, del Parlament Europeu, i del Consell, de 31 de març de 2004, i 92/13/CEE, del Consell, de 25 de febrer de 1992. L’import del contracte pujava a 335.000 euros (IVA no inclòs), amb una duració d’un any, prorrogable per les parts d’acord amb el desenvolupament del procés de certificats. Cal indicar que l’empresa contractada va ser absorbida per Deloitte, per la qual cosa Aerocas va tramitar l’oportuna subrogació del contracte; i s’estan executant per l’esmentat contracte serveis que corresponien a Concesiones Aeroportuarias, SA, i que li han estat reclamades en via concursal. El contrato mencionado en sus preguntas fue adjudicado a la empresa Zabir 2005, SL, a través del procedimiento negociado. Hay que indicar que no tiene la consideración de contrato mayor, término no adecuado en un contrato de servicios de las empresas que actúan en el ámbito de la Ley 31/2007, de 30 de octubre, sobre procedimientos de contratación en los sectores del agua, energía, transportes y servicios postales. Esta norma transpone al ordenamiento jurídico nacional las directivas 2004/17/CE, del Parlamento Europeo, y del Consell, de 31 de marzo de 2004, y 92/13/CEE, del Consell, de 25 de febrero de 1992. El importe del contrato ascendía a 335.000 euros (IVA no incluido), con una duración de un año, prorrogable por las partes en función del desarrollo del proceso de certificados. Hay que indicar que la empresa contratada fue absorbida por Deloitte, por lo que Aerocas tramitó la oportuna subrogación del contrato; así como que se están ejecutando por dicho contrato servicios que correspondían a Concesiones Aeroportuarias, SA, y que le han sido reclamadas en vía concursal. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 19.345 al Consell sobre la comptabilitat d’Aerocas, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.869). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 52.107 Respuesta a la pregunta número 19.345 al Consell sobre la contabilidad de Aerocas, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.869). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 52.107 Aeroport de Castelló, SL (Aerocas) publica en el perfil de contractant tots els contractes que la direcció de la societat considera sotmesos al Text refós de la Llei de contractes del sector públic. Pel que fa als contractes de patrocini publicitari, Aerocas assenyala que es van considerar sotmesos al dret privat i que així es va comunicar a la Sindicatura en l’informe d’al·legacions remés per Aerocas. Quant a la novació modificativa, ha d’assenyalar-se que Aerocas va justificar-ne l’adequació a la normativa en l’informe d’al·legacions abans esmentat. En tot cas, aquesta novació no ha tingut efectes per no haver entrat en vigor. Finalment i pel que fa a les observacions de la Sindicatura de Comptes sobre el signe negatiu del fons de maniobra de la societat, aquesta situació respon al fet que l’aeroport era fins fa poc una infraestructura en construcció i Aerocas no ha generat ingressos per la seua explotació. Actualment s’estan realitzant les gestions oportunes per a una ràpida posada en funcionament i explotació d’aquesta infraestructura. Aeropuerto de Castellón, SL (Aerocas) publica en el perfil de contratante todos los contratos que la dirección de la sociedad considera sometidos al Texto refundido de la Ley de contratos del sector público. Respecto a los contratos de patrocinio publicitario, Aerocas señala que se consideraron sometidos al derecho privado y que así se comunicó a la Sindicatura en el informe de alegaciones remitido por Aerocas. En cuanto a la novación modificativa, debe señalarse que Aerocas justificó su adecuación a la normativa en el informe de alegaciones antes mencionado. En todo caso, esta novación no ha tenido efectos por no haber entrado en vigor. Finalmente y respecto a las observaciones de la Sindicatura de Comptes sobre el signo negativo del fondo de maniobra de la sociedad, dicha situación responde a que el aeropuerto era hasta hace poco una infraestructura en construcción y Aerocas no ha generado ingresos por su explotación. Actualmente se están realizando las gestiones oportunas para una rápida puesta en funcionamiento y explotación de esta infraestructura. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a les preguntes número 19.347 i 19.348 a la consellera de Benestar Social sobre els punts de trobada Respuesta a las preguntas número 19.347 y 19.348 a la consellera de Bienestar Social sobre los puntos de en- BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.238 familiar, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.871). Resposta de la consellera RE número 52.110 cuentro familiar, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.871). Respuesta RE número 52.110 Des que la Direcció General de Família i Dona va assumir les competències relatives als punts de trobada familiar, únicament s’ha tingut constància d’una sol·licitud per a l’establiment d’un d’aquestos punts per part de l’Ajuntament de Benicarló, sol·licitud que va ser rebutjada per l’Advocacia de la Generalitat per no concórrer cap dels supòsits de l’article 107.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic. Actualment, existeixen 18 punts de trobada familiar a la Comunitat Valenciana, ubicats als municipis següents: Desde que la Dirección General de Familia y Mujer asumió las competencias relativas a los puntos de encuentro familiar, únicamente se ha tenido constancia de una solicitud para el establecimiento de uno de estos puntos por parte del Ayuntamiento de Benicarló, solicitud que fue rechazada por la Abogacía de la Generalitat por no concurrir ninguno de los supuestos del artículo 107.1 del Texto refundido de la Ley de contratos del sector público. Actualmente existen 18 puntos de encuentro familiar en la Comunitat Valenciana, ubicados en los siguientes municipios: Província d’Alacant: Alacant, Alcoi, Benissa, Elx, Elda, Sant Vicent del Raspeig i Torrevella. Provincia de Alicante: Alicante, Alcoy, Benissa, Elche, Elda, San Vicente del Raspeig y Torrevieja. Província de Castelló: Castelló i Vinaròs. Provincia de Castellón: Castellón y Vinaròs. Província de València: València (titularitat municipal), Aldaia, Gandia, Manises, Mislata, Ontinyent, Paterna, Utiel i Sagunt. Provincia de Valencia: Valencia (titularidad municipal), Aldaia, Gandia, Manises, Mislata, Ontinyent, Paterna, Utiel y Sagunto. València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 19.349 a la consellera de Benestar Social sobre les adopcions de xiquets, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.871). Resposta de la consellera RE número 52.110 Respuesta a la pregunta número 19.349 a la consellera de Bienestar Social sobre las adopciones de niños, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.871). Respuesta RE número 52.110 Les dades desagregades per províncies relatives a adopcions, tant sol·licitades com constituïdes, durant els anys 2011 i 2012 són les següents: Los datos desagregados por provincias relativos a adopciones, tanto solicitadas como constituidas, durante los años 2011 y 2012 son los siguientes: València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a les preguntes números 19.350 a 19.355 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CEIP Gasparot de la Vila Joiosa, que formula el diputat Vicente Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgines 21.871 a 21.873). Resposta de la consellera RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.350 a 19.355 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CEIP Gasparot de La Vila Joiosa, que formula el diputado Vicente Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, páginas 21.871 a 21.873). Respuesta de la consellera RE número 52.106 BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.239 Senyoria, us informe que les instal·lacions educatives provisionals responen al projecte d’implantació redactat per tècnics competents en la matèria, d’acord amb els plecs de clàusules administratives particulars i de les condicions tècniques que en regeixen la contractació per a la implantació. Señoría, le informo de que las instalaciones educativas provisionales responden al proyecto de implantación redactado por técnicos competentes en la materia, de acuerdo con los pliegues de cláusulas administrativas particulares y de las condiciones técnicas que rigen su contratación para la implantación de estas. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a les preguntes números 19.356 a 19.362 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CEIP l’Olla d’Altea, que formula el diputat Vicente Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgines 21.874 a 21.876). Resposta de la consellera RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.356 a 19.362 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CEIP La Olla de Altea, que formula el diputado Vicente Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, páginas 21.874 a 21.876). Respuesta de la consellera RE número 52.106 Senyoria, us informe que aquesta conselleria està estudiant les necessitats en matèria de construcció, adequació o ampliació i d’aprofitament dels recursos existents a la Comunitat, a fi de prioritzar les actuacions a dur a terme en matèria d’infraestructures educatives i amb el compromís de dotar d’instal·lacions modernes i de qualitat la comunitat educativa. Cal reiterar que són objectiu prioritari del Consell, a aquestos efectes, els centres que compten amb instal·lacions educatives provisionals, en la seua totalitat o majoritàriament. En aquest sentit, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, la conselleria continuarà amb la política educativa iniciada, en la mesura que així ho aconsellen els criteris de la planificació educativa i necessitats d’escolarització, tenint com a objectiu primordial garantir una educació pública de qualitat que assegure la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes. Així mateix, he d’indicar a sa senyoria que la informació relativa a les obres de construcció d’instal·lacions educatives promogudes per la Generalitat, en procés de licitació o adjudicades, és pública i pot consultar-se en la pàgina web següent: <http://www.contratacion.gva.es>. Señoría, le informo de que esta conselleria está estudiando las necesidades en materia de construcción, adecuación o ampliación y de aprovechamiento de los recursos existentes en la Comunitat, con el fin de priorizar las actuaciones a llevar a cabo en materia de infraestructuras educativas y con el compromiso de dotar de instalaciones modernas y de calidad la comunidad educativa. Hay que reiterar que son objetivo prioritario del Consell, a estos efectos, los centros que cuentan con instalaciones educativas provisionales, en su totalidad o mayoritariamente. En este sentido, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias, la conselleria continuará con la política educativa iniciada, en la medida en que así lo aconsejen los criterios de la planificación educativa y necesidades de escolarización, teniendo como objetivo primordial garantizar una educación pública de calidad que asegure la igualdad de oportunidades para todos los alumnos. Asimismo, debo indicar a su señoría que la información relativa a las obras de construcción de instalaciones educativas promovidas por la Generalitat, en proceso de licitación o adjudicadas, es pública y puede consultarse en la página siguiente web: <http://www.contratacion.gva.es>. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport València, 28 de març de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.366 a la consellera de Benestar Social sobre el centre de dia d’Atzeneta del Maestrat, que formula la diputada Dèlia Valero Ferri, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.878). Resposta RE número 52.110 Respuesta a la pregunta número 19.366 a la consellera de Bienestar Social sobre el centro de día de Atzeneta del Maestrat, que formula la diputada Delia Valero Ferri, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.878). Respuesta RE número 52.110 La Conselleria de Benestar Social és titular d’un edifici construït a la localitat d’Atzeneta del Maestrat sobre un solar cedit per l’ajuntament al carrer Mossèn Ricard, número 13, com a centre de trobada assistit (que inclou servei de centre de dia i de CEAM) destinat a l’atenció de la població major d’aquest municipi i la seua àrea d’influència. Durant 2011 es va procedir a l’equipament bàsic. La Conselleria de Bienestar Social es titular de un edificio construido en la localidad de Atzeneta del Maestrat sobre un solar cedido por el ayuntamiento en la calle Mosén Ricardo, número 13, como centro de encuentro asistido (que incluye servicio de centro de día y de CEAM) destinado a la atención de la población mayor de dicho municipio y su área de influencia. Durante 2011 se procedió a su equipamiento básico. En fecha 28 de diciembre de 2011 el Ayuntamiento de Atzeneta del Maestrat manifestó su voluntad de asumir la puesta en funcionamiento y gestión de este centro como centro social polivalente, lo que se estimó procedente, atendiendo a la dotación de recursos y a la demanda de servicios para mayores en el citado municipio y su comarca. En data 28 de desembre de 2011 l’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat va manifestar la voluntat d’assumir la posada en funcionament i la gestió d’aquest centre com a centre social polivalent, la qual cosa es va estimar procedent, atesa la dotació de recursos i la demanda de serveis per a majors en aquest municipi i la seua comarca. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.240 Per part de la Conselleria de Benestar Social, mitjançant Resolució de data 8 de maig de 2012, es va autoritzar l’ocupació temporal de l’immoble a favor de l’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat per a destinar-lo a centre social polivalent. L’autorització d’ocupació temporal s’ha realitzat per un termini d’un any prorrogable de forma tàcita. La duració màxima, incloses les possibles pròrrogues, és de 10 anys. Por parte de la Conselleria de Bienestar Social, mediante Resolución de fecha 8 de mayo de 2012, se autorizó la ocupación temporal del inmueble a favor del Ayuntamiento de Atzeneta del Maestrat para destinarlo a centro social polivalente. La autorización de ocupación temporal se ha realizado por un plazo de un año prorrogable de forma tácita, siendo la duración máxima, incluidas las posibles prórrogas, de 10 años. València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 19.367 a la consellera de Benestar Social sobre el centre de dia de l’Alcora, que formula la diputada Dèlia Valero Ferri, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.878). Resposta RE número 52.110 Respuesta a la pregunta número 19.367 a la consellera de Bienestar Social sobre el centro de día de L'Alcora, que formula la diputada Delia Valero Ferri, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.878). Respuesta RE número 52.110 Mitjançant resolució del gerent de l’Institut Valencià de l’Habitatge (IVHSA), de data 5 de desembre de 2008, es va resoldre la constitució d’un dret d’usdefruit gratuït a favor de la Generalitat sobre el local ubicat a la planta baixa i la primera planta d’un immoble al municipi de l’Alcora per a destinar-lo a centre de dia o centre especialitzat d’atenció a majors. Mitjançant un escrit de data 3 de juny de 2011, la Direcció General d’Acció Social i Majors va comunicar a l’IVHSA que no s’anaven a utilitzar els locals i va manifestar que no objectava altres usos del local. Atenesa la situació econòmica actual i la dotació pressupostària existent, no es considera procedent la creació d’un centre de dia a aquest municipi. No obstant això, l’Ajuntament de l’Alcora ha manifestat interès en l’obertura d’un centre de dia en aquest local, per la qual cosa està en estudi la seua viabilitat. Si finalment, previs els tràmits legals oportuns, el centre fóra gestionat per l’ajuntament, podria acollir-se a l’ordre anual de la Conselleria de Benestar Social per la qual es regulen i convoquen ajudes en matèria de serveis socials, en la modalitat de finançament de centres de serveis socials especialitzats dirigits a atendre les necessitats socials específiques en el sector de la tercera edat. Mediante Resolución del gerente del Instituto Valenciano de la Vivienda (IVVSA), de fecha 5 de diciembre de 2008, se resolvió la constitución de un derecho de usufructo gratuito a favor de la Generalitat sobre el local ubicado en planta baja y primera planta de un inmueble en el municipio de L'Alcora para destinarlo a centro de día o centro especializado de atención a mayores. Mediante escrito de fecha 3 de junio de 2011, la Dirección General de Acción Social y Mayores comunicó al IVVSA que no se iban a utilizar los locales, manifestando la no objeción a otros usos del local. Atendiendo a la situación económica actual y a la dotación presupuestaria existente, no se considera procedente la creación de un centro de día en dicho municipio. No obstante, el Ayuntamiento de L'Alcora ha manifestado su interés en la apertura de un centro de día en el citado local, por lo que está en estudio la viabilidad del mismo. Si finalmente, previos los trámites legales oportunos, el centro fuera gestionado por el ayuntamiento, podría acogerse a la orden anual de la Conselleria de Bienestar Social por la que se regulan y convocan ayudas en materia de servicios sociales, en la modalidad de financiación de centros de servicios sociales especializados dirigidos a atender las necesidades sociales específicas en el sector de la tercera edad. València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 19.368 al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre el deute amb l’Ajuntament de les Useres, que formula la diputada Dèlia Valero Ferri, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.878). Resposta RE número 52.109 Respuesta a la pregunta número 19.368 al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre la deuda con el Ayuntamiento de Les Useres, que formula la diputada Delia Valero Ferri, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.878). Respuesta RE número 52.109 Segons les dades de la comptabilitat pública de la Generalitat, les quantitats pendents de pagament (fases K) a l’Ajuntament dels Useres, a data 28 de febrer de 2013, ascendeixen a 167.310,80 €, el pagament de les quals es realitzarà segons les disponibilitats de liquiditat de la Generalitat. Según los datos de la contabilidad pública de la Generalitat, las cantidades pendientes de pago (fases K) al Ayuntamiento de Les Useres, a fecha 28 de febrero de 2013, ascienden a 167.310,80 €, cuyo pago se realizará según las disponibilidades de liquidez de la Generalitat. València, 3 d’abril de 2013 El conseller d’Hisenda i Administració Pública Valencia, 3 de abril de 2013 El conseller de Hacienda y Administración Pública Resposta a la pregunta número 19.369 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre l’Escola Superior de Respuesta a la pregunta número 19.369 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre la Escuela Supe- BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.241 Ceràmica de l’Alcora, que formula la diputada Dèlia Valero Ferri, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.879). Resposta RE número 52.106 rior de Cerámica de L'Alcora, que formula la diputada Delia Valero Ferri, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.879). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, us informe que el funcionament de l’Escola Superior de Ceràmica de l’Alcora queda garantit, atès que, gràcies a l’elevada especialització en art, disseny, ciència i tecnologia ceràmica, manté una matrícula estable d’alumnat respecte a cursos anteriors. Aquesta especialització permet als seus alumnes rebre una formació superior de qualitat reconeguda pel sector empresarial ceràmic. Respecte a la implantació de cicles formatius de grau mitjà o superior relacionats amb la ceràmica, us indique que aquesta conselleria, després de la realització de la planificació educativa i una vegada detectades les necessitats en matèria d’educació dels municipis i localitats de la Comunitat, determina les actuacions a executar i duu a terme una anàlisi contínua i individualitzada, amb vista a optimitzar els recursos disponibles amb l’objectiu de dotar la Comunitat Valenciana d’un sistema educatiu de qualitat. En aquest sentit, us faig saber que aquesta conselleria es troba permanentment a disposició de l’Ajuntament de l’Alcora per a col·laborar en l’esmentada optimització i l’adaptació dels recursos educatius de l’Escola Superior de Ceràmica de l’Alcora i així donar resposta a necessitats futures. Señoría, le informo que el funcionamiento de la Escuela Superior de Cerámica de L'Alcora queda garantizado, dado que, gracias a su elevada especialización en arte, diseño, ciencia y tecnología cerámica, mantiene una matrícula estable de alumnado respecto a cursos anteriores. Dicha especialización permite a sus alumnos recibir una formación superior de calidad reconocida por el sector empresarial cerámico. Respecto a la implantación de ciclos formativos de grado medio o superior relacionados con la cerámica, le indico que esta conselleria, tras la realización de la planificación educativa y una vez detectadas las necesidades en materia de educación de los municipios y localidades de la Comunitat, determina las actuaciones a ejecutar, llevándose a cabo un análisis continuo e individualizado, en orden a optimizar los recursos disponibles con el objetivo de dotar a la Comunitat Valenciana de un sistema educativo de calidad. En este sentido, pongo en su conocimiento que esta conselleria se encuentra permanentemente a disposición del Ayuntamiento de L'Alcora para colaborar en la mencionada optimización y adaptación de los recursos educativos de la Escuela Superior de Cerámica de L'Alcora y así dar respuesta a necesidades futuras. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.370 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre les terminals Autoservof, que formula el diputat Jordi Serra Ferrer, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.879). Resposta del conseller RE número 52.107 Respuesta a la pregunta número 19.370 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre las terminales Autoservef, que formula el diputado Jordi Serra Ferrer, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.879). Respuesta del conseller RE número 52.107 El nombre de caixers Autoservof instal·lats en ajuntaments a 26 de febrer de 2013 és de 61, dels quals 25 corresponen a la província d’Alacant, 11 a la de Castelló i 25 a la de València. La seua ubicació concreta és la següent: El número de cajeros Autoservef instalados en ayuntamientos a 26 de febrero de 2013 es de 61, de los cuales 25 corresponden a la provincia de Alicante, 11 a la de Castellón y 25 a la de Valencia. Su ubicación concreta es la siguiente: Província d’Alacant Ajuntament de Callosa de Segura Ajuntament de Dolores Ajuntament de Guardamar del Segura Ajuntament de Muro d’Alcoi Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig Ajuntament del Pilar de la Foradada Ajuntament del Campello Ajuntament de Rojals Ajuntament de Busot Ajuntament del Fondó dels Frares Ajuntament d’Alguenya Ajuntament de la Vila Joiosa Ajuntament d’Altea Ajuntament de Pego Ajuntament de Monòver Ajuntament d’Albatera Ajuntament d’Ondara Ajuntament de Gata de Gorgos Ajuntament de Pedreguer Provincia de Alicante Ayuntamiento de Callosa de Segura Ayuntamiento de Dolores Ayuntamiento de Guardamar del Segura Ayuntamiento de Muro de Alcoy Ayuntamiento de Sant Vicent del Raspeig Ayuntamiento de Pilar de la Horadada Ayuntamiento de El Campello Ayuntamiento de Rojales Ayuntamiento de Busot Ayuntamiento de Hondón de los Frailes Ayuntamiento de Algueña Ayuntamiento de La Vila Joiosa Ayuntamiento de Altea Ayuntamiento de Pego Ayuntamiento de Monòver Ayuntamiento de Albatera Ayuntamiento de Ondara Ayuntamiento de Gata de Gorgos Ayuntamiento de Pedreguer BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.242 Ajuntament de Sant Joan d’Alacant Ajuntament de Mutxamel Ajuntament del Verger Ajuntament de Benidorm Ajuntament de la Nucia Ajuntament de Cox Ayuntamiento de Sant Joan d’Alacant Ayuntamiento de Mutxamel Ayuntamiento de El Verger Ayuntamiento de Benidorm Ayuntamiento de La Nucia Ayuntamiento de Cox Província de Castelló Ajuntament d’Alcalà de Xivert Ajuntament de l’Alcora Ajuntament d’Almassora Ajuntament de Borriana Ajuntament de la Vall d’Alba Ajuntament de Benicàssim Ajuntament de Nules Ajuntament de Betxí Ajuntament de Benicarló Ajuntament de Torreblanca Ajuntament d’Orpesa Provincia de Castellón Ayuntamiento de Alcalà de Xivert Ayuntamiento de L’Alcora Ayuntamiento de Almassora Ayuntamiento de Borriana Ayuntamiento de La Vall d’Alba Ayuntamiento de Benicàssim Ayuntamiento de Nules Ayuntamiento de Betxí Ayuntamiento de Benicarló Ayuntamiento de Torreblanca Ayuntamiento de Orpesa Província de València Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins Ajuntament de Benifaió Ajuntament de Camporrobles Ajuntament de Canals Ajuntament de Xirivella Ajuntament de Moixent Ajuntament de Nàquera Ajuntament de Navarrés Ajuntament de Paiporta Ajuntament de Paterna Ajuntament de Torrent Ajuntament de Vallada Ajuntament del Villar Ajuntament de Puçol Ajuntament de l’Olleria Ajuntament de Vilamarxant Ajuntament d’Oliva Ajuntament de l’Alcúdia Ajuntament d’Alfafar Ajuntament de Rotglà i Corberà Ajuntament d’Algemesí Ajuntament de Manises Ajuntament de Mislata Ajuntament de Riba-roja de Túria Ajuntament d’Almussafes Provincia de Valencia Ayuntamiento de L’Alcúdia de Crespins Ayuntamiento de Benifaió Ayuntamiento de Camporrobles Ayuntamiento de Canals Ayuntamiento de Xirivella Ayuntamiento de Moixent Ayuntamiento de Nàquera Ayuntamiento de Navarrés Ayuntamiento de Paiporta Ayuntamiento de Paterna Ayuntamiento de Torrent Ayuntamiento de Vallada Ayuntamiento de Villar del Arzobispo Ayuntamiento de Puçol Ayuntamiento de L’Olleria Ayuntamiento de Vilamarxant Ayuntamiento de Oliva Ayuntamiento de L’Alcúdia Ayuntamiento de Alfafar Ayuntamiento de Rotglà i Corberà Ayuntamiento de Algemesí Ayuntamiento de Manises Ayuntamiento de Mislata Ayuntamiento de Riba-roja de Túria Ayuntamiento de Almussafes Finalment, ha d’assenyalar-se que en l’actualitat es compta amb 23 sol·licituds admeses i en fase de tramitació d’ajuntaments, de les quals 18 són de la província d’Alacant, una de la de Castelló i quatre de la de València. Finalmente, debe señalarse que en la actualidad se cuenta con 23 solicitudes admitidas y en fase de tramitación de ayuntamientos, de las que 18 son de la provincia de Alicante, una de la de Castellón y cuatro de la de Valencia. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 19.371 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre les terminals Autoservof, que formula el diputat Jordi Serra Ferrer, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.879). Resposta RE número 52.107 Respuesta a la pregunta número 19.371 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre las terminales Autoservef, que formula el diputado Jordi Serra Ferrer, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.879). Respuesta del conseller RE número 52.107 Els terminals d’Autoservof s’han adquirit per lots, amb un cost individual de 4.368,01 euros en l’últim expedient de contractació. Aquest preu és inferior al dels caixers ad- Los terminales de Autoservof s’han adquirido por lotes, con un coste individual de 4.368,01 euros en el último expediente de contratación. Este precio es inferior al de los BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.243 quirits el 2009, ja que s’ha optat per una simplificació i reducció dels elements instal·lats. Amb la instal·lació d’aquestos caixers es pretén promoure la cohesió territorial i afavorir la igualtat d’accés dels ciutadans de la Comunitat als serveis públics. Per a la seua instal·lació és requisit imprescindible la sol·licitud prèvia de l’ajuntament beneficiari, i també s’utilitza com a criteris la distància del municipi al centre SERVOF d’ocupació assignat, la limitació de mitjans de transport públics per a desplaçar-s’hi, el nombre de demandants d’ocupació inscrits en el seu àmbit geogràfic o la proximitat a un altre ajuntament que ja té aquest servei. cajeros adquiridos en 2009, ya que se ha optado por una simplificación y reducción de los elementos instalados. Con la instalación de estos cajeros se pretende promover la cohesión territorial y favorecer la igualdad de acceso de los ciudadanos de la Comunitat a los servicios públicos. Para su instalación es requisito imprescindible la solicitud previa del ayuntamiento beneficiario, y también se utiliza como criterios la distancia del municipio en el centro SERVEF de empleo asignado, la limitación de medios de transporte públicos para desplazarse, el número de demandantes de empleo inscritos en su ámbito geográfico o la proximidad a otro ayuntamiento que ya tiene este servicio. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 19.373 a la consellera de Benestar Social sobre els punts de trobada familiar, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.880). Resposta RE número 52.110 Respuesta a la pregunta número 19.373 a la consellera de Bienestar Social sobre los puntos de encuentro familiar, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.880). Respuesta RE número 52.110 Els criteris seguits per a l’adjudicació del contracte CNMY12/04-4/31, del servei de gestió dels punts de trobada familiar poden consultar-se en la plataforma de contractació de la Generalitat, a la qual s’accedeix a través de la pàgina web <www.contratacion.gva.es>, i en va resultar adjudicatària l’entitat que major puntuació va obtenir d’acord amb aquest criteris. Los criterios seguidos para la adjudicación del contrato CNMY12/04-4/31, del servicio de gestión de los puntos de encuentro familiar pueden consultarse en la plataforma de contratación de la Generalitat, a la que se accede a través de la página web <www.contratacion.gva.es>, resultando adjudicataria la entidad que mayor puntuación obtuvo de acuerdo con dichos criterios. València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 19.374 al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre els avals de la Generalitat Valenciana amb els clubs de futbol, que formula el diputat Julián López Milla, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.880). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 52.107 Respuesta a la pregunta número 19.374 al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre los avales de la Generalitat Valenciana con los clubes de fútbol, que formula el diputado Julián López Milla, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.880). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 52.107 La subscripció per l’Institut Valencià de Finances d’avals a fundacions esportives vinculades a distints clubs de futbol va tenir com a finalitat el suport a la viabilitat financera i l’estabilitat esportiva dels clubs de futbol amb major arrelament històric i social en la Comunitat. Per a la realització d’aquestes operacions, l’IVF va exigir a les fundacions esportives garanties de tota mena, com penyores d’accions, hipoteques i fiances. Actualment, l’IVF, en defensa dels seus drets i dels interessos de la Generalitat, ha executat o està estudiant l’execució de les garanties establertes en aquests avals, en els casos en què s’ha considerat necessari. La suscripción por el Instituto Valenciano de Finanzas de avales a fundaciones deportivas vinculadas a distintos clubes de fútbol tuvo como finalidad el apoyo a la viabilidad financiera y estabilidad deportiva de los clubes de fútbol con mayor arraigo histórico y social en la Comunitat. Para la realización de estas operaciones, el IVF exigió a las fundaciones deportivas garantías de diverso tipo, como prendas de acciones, hipotecas y fianzas. Actualmente, el IVF, en defensa de sus derechos y de los intereses de la Generalitat, ha ejecutado o está estudiando la ejecución de las garantías establecidas en los mencionados avales, en los casos en que se ha considerado necesario. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 19.375 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.881). Resposta RE número 52.106 Respuesta a la pregunta número 19.375 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el CEIP Ciudad de Cremona de Alaquàs, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.881). Respuesta de la consellera RE número 52.106 BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.244 Senyoria, us informe que aquesta conselleria està estudiant les necessitats en matèria de construcció, adequació o ampliació i d’aprofitament dels recursos existents a la Comunitat, a fi de prioritzar les actuacions a dur a terme en matèria d’infraestructures educatives i amb el compromís de dotar d’instal·lacions modernes i de qualitat a la comunitat educativa És per això que, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, la conselleria continuarà amb la política educativa iniciada, en la mesura que així ho aconsellen els criteris de la planificació educativa i necessitats d’escolarització, tenint com a objectiu primordial garantir una educació pública de qualitat que assegure la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes. Així mateix us indique que a conseqüència del fort temporal succeït el passat mes de gener va ser derrocada una tanca metàl·lica la qual separa el CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs del poliesportiu municipal. Al ser l’Ajuntament d’Alaquàs qui la va instal·lar, tècnics municipals van efectuar la seua reparació. Señoría, le informo de que esta conselleria está estudiando las necesidades en materia de construcción, adecuación o ampliación y de aprovechamiento de los recursos existentes en la Comunitat, con el fin de priorizar las actuaciones a llevar a cabo en materia de infraestructuras educativas y con el compromiso de dotar de instalaciones modernas y de calidad a la comunidad educativa Es por eso que, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias, la conselleria continuará con la política educativa iniciada, en la medida en que así lo aconsejan los criterios de la planificación educativa y necesidades de escolarización, teniendo como objetivo primordial garantizar una educación pública de calidad que asegure la igualdad de oportunidades para todos los alumnos. Asimismo le indico que a consecuencia del fuerte temporal sucedido el pasado mes de enero fue derribada una valla metálica que separa el CEIP Ciudad de Cremona de Alaquàs del polideportivo municipal. Al ser el Ayuntamiento de Alaquàs quien la instaló, técnicos municipales efectuaron su reparación. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a les preguntes números 19.382 a 19.392 al Consell sobre la construcció del pont de l’Assut de l’Or, que formula el diputat Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 140, pàgines 21.883 a 21.886). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 52.107 Respuesta a las preguntas números 19.382 a 19.392 al Consell sobre la construcción del puente de l’Assut de l’Or, que formula el diputado Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC número 140, páginas 21.883 a 21.886). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 52.107 Els pagaments esmentats corresponen a l’últim certificat de l’obra del pont de l’Assut de l’Or. Aquest certificat va ser emès després de l’estudi de la reclamació de liquidació presentat per la UTE constructora, i inclou la regularització dels imports pagats a aquest en concepte de revisió de preus. El projecte d’execució d’aquest pont va haver de ser modificat per a atendre els requeriments tant de la Ciutat de les Arts i les Ciències, SA, com de l’Ajuntament de València, quant a destinatari final de l’obra i que en sufragava un percentatge, com també de la Conselleria d’Infraestructures i Transports, com a conseqüència del futur pas de la línia de tramvia sobre el pont. Aquestes modificacions impedien la continuació de les obres amb les definicions del projecte original. Els danys ocasionats a la UTE constructora del pont de l’Assut de l’Or derivats del retard s’han estimat en 2.565.645,36 euros, després d’una exhaustiva anàlisi realitzada per l’empresa encarregada de l’assistència tècnica de l’obra, on s’han tingut en compte factures i índexs oficials econòmics i financers. Finalment, cal indicar que no és possible atribuir a un responsable concret la generació del dret indemnitzatori, atesa la complexitat de la definició del projecte, en el qual van participar una pluralitat d’agents i d’administracions. Los pagos mencionados corresponden al último certificado de la obra del puente de l’Assut de l’Or. Este certificado fue emitido después del estudio de la reclamación de liquidación presentado por la UTE constructora, e incluye la regularización de los importes pagados a este en concepto de revisión de precios. El proyecto de ejecución de este puente debió ser modificado para atender los requerimientos tanto de la Ciudad de las Artes y las Ciencias, SA, como del Ayuntamiento de Valencia, en cuanto a destinatario final de la obra y que sufragaba un porcentaje, así como de la Conselleria de Infraestructuras y Transportes, como consecuencia del futuro paso de la línea de tranvía sobre el puente. Estas modificaciones impedían la continuación de las obras con las definiciones del proyecto original. Los daños ocasionados a la UTE constructora del puente de l’Assut de l’Or derivados del retraso se han estimado en 2.565.645,36 euros, después de un exhaustivo análisis realizado por la empresa encargada de la asistencia técnica de la obra, donde se han tenido en cuenta facturas y índices oficiales económicos y financieros. Finalmente, hay que indicar que no es posible atribuir a un responsable concreto la generación del derecho indemnizatorio, dada la complejidad de la definición del proyecto, en el que participaron una pluralidad de agentes y de administraciones. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a les preguntes números 19.393 a 19.400 al Consell sobre els murals Los Toros al Palau de les Arts, que formula el diputat Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (BOC número 140, Respuesta a las preguntas números 19.393 a 19.400 al Consell sobre los murales Los Toros en el Palacio de las Artes, que formula el diputado Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (BOC BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.245 pàgina 21.886 i 21.887). Resposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació RE número 52.107 número 140, página 21.886 y 21.887). Respuesta del conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo RE número 52.107 El mural Los Toros va ser col·locat al restaurant del Palau de les Arts Reina Sofia al setembre de 2005, i va ser executada aquesta actuació per la constructora principal de l’edifici, la Unión Temporal de Empresas Palacio de las Artes, ja que es tracta d’un element integrat en el revestiment dels paraments verticals. El mural s’inclou en la dotació d’obres d’art del palau. Cal assenyalar que no hi ha un contracte específic per a aquest mural, i que no s’ha realitzat cap pagament al respecte. El mural Los Toros fue colocado en el restaurante del Palacio de las Artes Reina Sofía en septiembre de 2005, y fue ejecutada esta actuación por la constructora principal del edificio, la Unión Temporal de Empresas Palacio de las Artes, ya que se trata de un elemento integrado en el revestimiento de los paramentos verticales. El mural se incluye en la dotación de obras de arte del palacio. Hay que señalar que no hay un contrato específico para este mural, y que no se ha realizado ningún pago al respecto. València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a les preguntes números 19.401 a 19.403 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre els centres educatius amb aules prefabricades, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.888). Resposta RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.401 a 19.403 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre los centros educativos con aulas prefabricadas, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.888). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, us informe que aquesta conselleria està estudiant les necessitats en matèria de construcció, adequació o ampliació i d’aprofitament dels recursos existents a la comunitat, a fi de prioritzar les actuacions a dur a terme en matèria d’infraestructures educatives, i amb el compromís de dotar d’instal·lacions modernes i de qualitat a la comunitat educativa. Cal reiterar que són objectiu prioritari del Consell, a aquests efectes, els centres que disposen d’instal·lacions educatives provisionals, totalment o majoritàriament. En aquest sentit, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, la conselleria continuarà amb la política educativa iniciada, en la mesura que així ho aconsellen els criteris de la planificació educativa i necessitats d’escolarització, tenint com a objectiu primordial garantir una educació pública de qualitat que assegure la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes. Així mateix, indique a sa senyoria que el nombre d’aules educatives provisionals es modula en funció de les necessitats puntuals dels centres docents, per la qual cosa el nombre varia segons aquestes. Señoría, le informo de que esta conselleria está estudiando las necesidades en materia de construcción, adecuación o ampliación y de aprovechamiento de los recursos existentes en la comunidad, con el fin de priorizar las actuaciones a llevar a cabo en materia de infraestructuras educativas, y con el compromiso de dotar de instalaciones modernas y de calidad a la comunidad educativa. Cabe reiterar que son objetivo prioritario del Consell, a estos efectos, los centros que cuenten con instalaciones educativas provisionales, en su totalidad o en su mayor parte. En este sentido, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias, la conselleria continuará con la política educativa iniciada, en la medida que así lo aconsejen los criterios de la planificación educativa y necesidades de escolarización, teniendo como objetivo primordial garantizar una educación pública de calidad que asegure la igualdad de oportunidades para todos los alumnos. Asimismo, indico a su señoría que el número de aulas educativas provisionales se modula en función de las necesidades puntuales de los centros docentes, por lo cual su número varía atendiendo a las mismas. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a les preguntes números 19.404 a 19.406 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre els inspectors d’educació, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.889). Resposta RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.404 a 19.406 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre los inspectores de educación, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.889). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, us indique que la relació de llocs de treball exercits pels inspectors i per les inspectores del cos d’inspectors al servei de l’administració educativa és la que apareix en el Decret 110/2010, de 23 de juliol, del Consell, pel qual s’adscriu a la conselleria competent en matèria d’educació la gestió del personal i dels llocs de treball de la inspecció educativa de la Comunitat Valenciana. Señoría, le indico que la relación de puestos de trabajo desempeñados por los inspectores e inspectoras del cuerpo de inspectores al servicio de la administración educativa es la que aparece en el Decreto 110/2010, de 23 de julio, del Consell, por el que se adscribe a la conselleria competente en materia de educación la gestión del personal y de los puestos de trabajo de la inspección educativa de la Comunitat Valenciana. BOC número 216 28.01.2014 Així mateix, us informe que el sistema de provisió per a l’exercici temporal de llocs de treball del cos d’inspectors d’educació (inclosa la cobertura de les places vacants per jubilació) està regulat en l’Ordre 51/2012, d’1 d’agost, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula la constitució i el funcionament de la borsa per a l’exercici temporal de llocs de treball del cos d’inspectors d’educació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Pàg. 44.246 Finalment, cal assenyalar que les places vacants d’aquest cos es publiquen en la pàgina web d’aquesta conselleria. Asimismo, le informo de que el sistema de provisión para el desempeño temporal de puestos de trabajo del cuerpo de inspectores de educación (incluida la cobertura de las plazas vacantes por jubilación) viene regulado en la Orden 51/2012, de 1 de agosto, de la Conselleria de Educación, Formación y Empleo, por la que se regula la constitución y el funcionamiento de la bolsa para el desempeño temporal de puestos de trabajo del cuerpo de inspectores de educación en el ámbito de la Comunitat Valenciana. Finalmente, cabe señalar que las plazas vacantes del referido cuerpo se publican en la página web de esta conselleria. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a les preguntes números 19.407 i 19.408 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el deute als centres de secundària, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.889). Resposta RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.407 y 19.408 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre la deuda a los centros de secundaria, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.889). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública continuen treballant amb responsabilitat amb relació a la situació econòmica dels centres docents valencians, i d’aquesta manera estan coordinant les actuacions a fi que es normalitze el calendari de pagaments, i amb la pretensió d’aconseguir la reducció dels temps a fer efectives les transferències corresponents. Señoría, la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte y la Conselleria de Hacienda y Administración Pública siguen trabajando con responsabilidad en relación con la situación económica de los centros docentes valencianos, y de este modo están coordinando las actuaciones con el fin de que se normalice el calendario de pagos, y con la pretensión de lograr la reducción de los tiempos en hacer efectivas las transferencias correspondientes. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.409 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el pagament en concepte del contracte programa, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.890). Resposta RE número 52.106 Respuesta a la pregunta número 19.409 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el pago en concepto del contrato programa, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.890). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública continuen treballant amb responsabilitat amb relació a la situació de les assignacions econòmiques destinades als centres escolars que han subscrit el contracte programa, i d’aquesta manera estan coordinant les actuacions a fi que es normalitze el calendari de pagaments, i amb la pretensió d’aconseguir la reducció dels temps a fer efectives les transferències corresponents. Señoría, la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte y la Conselleria de Hacienda y Administración Pública siguen trabajando con responsabilidad en relación con la situación de las asignaciones económicas destinadas a los centros escolares que han suscrito el contrato programa, y de este modo están coordinando las actuaciones con el fin de que se normalice el calendario de pagos, y con la pretensión de lograr la reducción de los tiempos en hacer efectivas las transferencias correspondientes. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a les preguntes números 19.410 i 19.411 a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre el deute als llibrers en concepte de bonollibre, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.890). Resposta RE número 52.106 Respuesta a las preguntas números 19.410 y 19.411 a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre la deuda a los libreros en concepto de bono-libro, que formula la diputada Pilar Teresa Sarrión Ponce, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.890). Respuesta RE número 52.106 Senyoria, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública continuen treballant amb responsabilitat amb relació a la situació de les ajudes per a l’adquisició de llibres de text i el bonolli- Señoría, la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte y la Conselleria de Hacienda y Administración Pública siguen trabajando con responsabilidad en relación con la situación de las ayudas para la adquisición de libros de texto BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.247 bre, i d’aquesta manera estan coordinant les actuacions a fi que es normalitze el calendari de pagaments, i amb la pretensió d’aconseguir la reducció dels temps a fer efectives les transferències corresponents. y el bonolibro, y de este modo están coordinando las actuaciones con el fin de que se normalice el calendario de pagos, y con la pretensión de lograr la reducción de los tiempos en hacer efectivas las transferencias correspondientes. València, 28 de març de 2013 La consellera d’Educació, Cultura i Esport Valencia, 28 de marzo de 2013 La consellera de Educación, Cultura y Deporte Resposta a la pregunta número 19.413 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre les ofertes registrades en la web del SERVOF, que formula el diputat Jordi Serra Ferrer, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgina 21.891). Resposta RE número 52.107 Respuesta a la pregunta número 19.413 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre las ofertas registradas en la web del SERVEF, que formula el diputado Jordi Serra Ferrer, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, página 21.891). Respuesta RE número 52.107 Durant 2012 el total d’ofertes i llocs de treball registrats a través del web del SERVOF va ser el següent: Durante 2012 el total de ofertas y puestos de trabajo registrados a través del web del SERVEF fue el siguiente: Província Nombre total d’ofertes registrades Provincia Número total de ofertas registradas Alacant Castelló València Total comunitat 2.607 1.112 3.859 7.578 Alicante Castellón Valencia Total comunidad 2.607 1.112 3.859 7.578 Nombre total de llocs oferts 3.910 2.468 8.843 15.221 Número total de puestos ofrecidos 3.910 2.468 8.843 15.221 València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a les preguntes números 19.414 a 19.468 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació sobre les ofertes de treball gestionades pels centres del SERVOF, que formula el diputat Jordi Serra Ferrer, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 140, pàgines 21.891 a 21.903). Resposta RE número 52.107 Respuesta a las preguntas números 19.414 a 19.468 al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre las ofertas de trabajo gestionadas por los centros del SERVEF, que formula el diputado Jordi Serra Ferrer, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 140, páginas 21.891 a 21.903). Respuesta RE número 52.107 Centre Centro Alcoi Alacant-Isabel la Catòlica Alacant-Els Àngels Alacant-Sant Joan Bosco Benidorm Calp Crevillent Dénia Elx-José Sánchez Elx-Marià Benlliure Elda-María Guerrero Elda-Rodríguez Fornos Ibi Xixona Novelda Oriola Petrer Torrevella La Vila Joiosa Villena Castelló-Castelldefels Castelló-Herrero La Vall d’Uixó Nombre d’ofertes 119 366 144 186 268 160 106 226 250 59 30 36 82 15 43 211 46 156 27 65 208 241 187 Nombre de llocs de treball oferts 124 513 161 270 377 208 171 283 286 61 32 36 100 16 70 758 48 274 32 75 340 329 762 Número de ofertas Alcoy Alicante-Isabel la Católica Alicante-Los Ángeles Alicante-San Juan Bosco Benidorm Calp Crevillent Dénia Elche-José Sánchez Elche-Mariano Benlliure Elda-María Guerrero Elda-Rodríguez Fornos Ibi Jijona Novelda Orihuela Petrer Torrevieja Villajoyosa Villena Castellón-Castelldefels Castellón-Herrero La Vall d’Uixó 119 366 144 186 268 160 106 226 250 59 30 36 82 15 43 211 46 156 27 65 208 241 187 Número de puestos de trabajo ofrecidos 124 513 161 270 377 208 171 283 286 61 32 36 100 16 70 758 48 274 32 75 340 329 762 BOC número 216 Onda Sogorb Vila-real Vinaròs Alaquàs Alzira Aiora Burjassot Carcaixent Carlet Catarroja Xelva Xiva Gandia Llíria Meliana Ontinyent Port de Sagunt Quart de Poblet Requena Silla Sueca Torrent València-Alfambra València-Arts Gràfiques València-Av. del Cid València-Av. del Port València-Felipe Rinaldi València-Juan Llorens València-Lluís Oliag València-Vila Barberà Xàtiva 28.01.2014 99 85 137 155 95 182 10 214 53 200 190 15 89 351 140 193 149 122 135 86 215 161 135 118 99 57 128 100 112 127 140 191 242 154 366 275 128 659 16 275 337 939 221 21 101 1.077 250 201 149 538 186 139 442 964 292 125 147 81 155 108 157 159 140 641 Onda Segorbe Vila-ral Vinaròs Alaquàs Alzira Ayora Burjassot Carcaixent Carlet Catarroja Chelva Chiva Gandia Llíria Meliana Ontinyent Puerto de Sagunt Quart de Poblet Requena Silla Sueca Torrent Valencia-Alfambra Valencia-Arts Gràfiques Valencia-Av. del Cid Valencia-Av. del Port Valencia-Felipe Rinaldi Valencia-Juan Llorens Valencia-Luis Oliag Valencia-Vila Barberá Xàtiva Pàg. 44.248 99 85 137 155 95 182 10 214 53 200 190 15 89 351 140 193 149 122 135 86 215 161 135 118 99 57 128 100 112 127 140 191 242 154 366 275 128 659 16 275 337 939 221 21 101 1.077 250 201 149 538 186 139 442 964 292 125 147 81 155 108 157 159 140 641 València, 2 d’abril de 2013 El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Valencia, 2 de abril de 2013 El conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo Resposta a la pregunta número 19.470 al Consell sobre la gestió de la Llei de la dependència, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 140, pàgina 21.904). Resposta de la consellera de Benestar Social RE número 52.110 Respuesta a la pregunta número 19.470 al Consell sobre la gestión de la Ley de la dependencia, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 140, página 21.904). Respuesta de la consellera de Bienestar Social RE número 52.110 El Tribunal de Comptes ha emès un avantprojecte d’informe de fiscalització relatiu a l’aplicació de la Llei de dependència en el qual s’han detectat algunes incidències que provoquen una repercussió econòmica en la liquidació del nivell mínim de protecció, en uns casos a favor del IMSERSO i en uns altres a favor de la Comunitat Valenciana. Com a conseqüència d’aquestes incidències, el Tribunal de Comptes estima que pot haver-se produït un excés de finançament en concepte de nivell mínim per part del IMSERSO. La Comunitat Valenciana ha presentat les oportunes al·legacions al citat avantprojecte d’informe. En tot cas, la totalitat dels fons que la Comunitat Valenciana rep de l’Estat en concepte de nivell mínim de protecció garantit es destina a cobrir el finançament dels serveis i prestacions econòmiques que reben els beneficiaris de la Llei de dependència. El Tribunal de Cuentas ha emitido un anteproyecto de informe de fiscalización relativo a la aplicación de la Ley de dependencia en el que se han detectado algunas incidencias que provocan una repercusión económica en la liquidación del nivel mínimo de protección, en unos casos a favor del IMSERSO y en otros a favor de la Comunitat Valenciana. Como consecuencia de estas incidencias, el Tribunal de Cuentas estima que puede haberse producido un exceso de financiación en concepto de nivel mínimo por parte del IMSERSO. La Comunitat Valenciana ha presentado las oportunas alegaciones al citado anteproyecto de informe. En todo caso, la totalidad de los fondos que la Comunitat Valenciana recibe del Estado en concepto de nivel mínimo de protección garantizado se destina a cubrir la financiación de los servicios y prestaciones económicas que reciben los beneficiarios de la Ley de dependencia. València, 11 de març de 2013 La consellera de Benestar Social Valencia, 11 de marzo de 2013 La consellera de Bienestar Social Resposta a la pregunta número 19.471 Vegeu la resposta a la pregunta número 19.230. Respuesta a la pregunta número 19.471 Véase la respuesta a la pregunta número 19.230. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.249 III. INFORMACIÓ III. INFORMACIÓN a) Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans de la cambra a) Acuerdos, resoluciones y comunicaciones de los órganos de la cámara Acord de la Mesa de les Corts sobre la Memòria de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, any estadístic 2012 Acuerdo de la Mesa de Les Corts sobre la Memoria de la Fiscalía de la Comunitat Valenciana, año estadístico 2012 MESA DE LES CORTS MESA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del 3 de desembre de 2013, ha tingut coneixement de l’escrit presentat pel Fiscal General de la Comunitat Valenciana (RE número 68.528), sobre la Memòria de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, any estadístic 2012, i n’ha acordat, de conformitat amb la Resolució de caràcter general 2/VII, l’admissió a tràmit, la publicació de la Memòria en el Butlletí Oficial de les Corts i la tramesa de l’esmentat escrit a la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat. La Mesa de Les Corts, en la reunión del 3 de diciembre de 2013, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el Fiscal General de la Comunitat Valenciana (RE 68.528), sobre la Memoria de la Fiscalía de la Comunitat Valenciana, año estadístico 2012, y ha acordado, de conformidad con la Resolución de carácter general 2/VII, su admisión a trámite, la publicación de la Memoria en el Butlletí Oficial de les Corts y la remisión del mencionado escrito a la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat. Palau de les Corts València, 3 de desembre de 2013 Palau de les Corts Valencia, 3 de diciembre de 2013 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer El secretari primer Antonio Clemente Olivert El secretario primero Antonio Clemente Olivert FISCALIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA Memòria 2013 (Exercici 2012) FISCALÍA DE LA COMUNITAT VALENCIANA Memoria 2013 (Ejercicio 2012) PRESENTACIÓ PRESENTACIÓN Excm. Sr. Fiscal General de l’Estat D’acord amb la previsió de l’article 11.2 de l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, eleve a VE la memòria d’aquesta fiscalia referida a l’any estadístic 2012. S’han inspeccionat dues vegades totes les fiscalies del territori i és una tasca que permet la millora de la funció del Ministeri Fiscal en corregir possibles defectes o llacunes en l’actuació. Arrepleguem en la memòria la tasca pròpia d’aquesta fiscalia i, de forma sintètica, el més rellevant de l’activitat de les fiscalies provincials, ateses les instruccions pertinents adaptades a les característiques de les fiscalies de comunitat autònoma. Excmo. Sr. Fiscal General del Estado Conforme a la previsión del artículo 11.2 del Estatuto orgánico del Ministerio Fiscal, elevo a VE la memoria de esta fiscalía referida al año estadístico 2012. Se han inspeccionado dos veces todas las fiscalías del territorio y es una labor que permite la mejora de la función del Ministerio Fiscal al corregir posibles defectos o lagunas en la actuación. Recogemos en la memoria la labor propia de esta fiscalía y, de forma sintética, lo más relevante de la actividad de las fiscalías provinciales, atendiendo las instrucciones pertinentes adaptadas a las características de las fiscalías de comunidad autónoma. BOC número 216 28.01.2014 CAPÍTOL I INCIDÈNCIES PERSONALS I ASPECTES ORGANITZATIUS (DE LA FISCALIA DE LA COMUNITAT I ELS MÉS SIGNIFICATIUS DE LES FISCALIES QUE RADIQUEN A LA COMUNITAT) 1. Recursos humans. Fiscals i personal de secretaria Desenvolupem fins a l’apartat 6 el que pertoca d’aquesta Fiscalia de la Comunitat Valenciana. La planta judicial segueix com l’any 2011. La plantilla orgànica del Ministeri Fiscal és fixada pel Reial decret 1.735/2010, de 23 de desembre. Els fiscals són cinc com des de l’inici de la creació de la Fiscalia. El fiscal superior, Ricard Cabedo Nebot; el tinent fiscal, Gonzalo López Ebri, i els fiscals coordinadors, Javier Arias Ochoa, Luis Sanz Marques i Rafael Navarro Camarasa. Personal de secretaria Estan destinats a la fiscalia membres dels cossos de gestió, tramitació i auxili, la gestió dels quals va a càrrec de la Generalitat en virtut de les transferències per decrets 1.950/96, de 23 d’agost, i 491/97, de 14 d’abril. Destinats en la Fiscalia de la Comunitat estan: un gestor, dos tramitadors i un auxili; més un personal laboral en funcions de bidell o porter. El personal destinat en la Fiscalia de la Comunitat, en realitat, és de la Fiscalia Provincial de València i està «destacat» o «prestat» a aquesta fiscalia. Aquesta situació canviarà perquè està establint-se la plantilla pròpia (un gestor, dos tramitadors i un auxili, com ara), com va informar la Conselleria de Justícia en la reunió de la Comissió Mixta Fiscalia/Conselleria de Justícia, del dia 19 d’octubre de 2012. 2. Incidència de vacants, substitucions i reforços El fiscal, Antonio Gisbert Gisbert, es va jubilar el 16 de juliol de 2012 i en el seu lloc es va nomenar Luis A. Sanz Marqués, qui es va possessionar el 10 de desembre de 2012 procedent de la Fiscalia Provincial de València. Ni a nivell de fiscals ni de personal col·laborador hi ha hagut mai substitucions ni reforços. D’altra banda, no està previst que hi haja advocats fiscals substituts. 3. Organització general de la fiscalia Pàg. 44.250 CAPÍTULO I INCIDENCIAS PERSONALES Y ASPECTOS ORGANIZATIVOS (DE LA FISCALÍA DE LA COMUNITAT Y LOS MÁS SIGNIFICATIVOS DE LAS FISCALÍAS QUE RADICAN EN LA COMUNIDAD) 1. Recursos humanos. Fiscales y personal de secretaría Desarrollamos hasta el apartado 6 lo propio de esta Fiscalía de la Comunitat Valenciana. La planta judicial sigue como en el año 2011. La plantilla orgánica del Ministerio Fiscal es fijada por el Real decreto 1735/2010, de 23 de diciembre. Los fiscales son cinco como desde el inicio de la creación de la Fiscalía. El fiscal superior, Ricard Cabedo Nebot; el teniente-fiscal, Gonzalo López Ebri, y los fiscales coordinadores Javier Arias Ochoa, Luis Sanz Marques y Rafael Navarro Camarasa. Personal de secretaría Están destinados a la fiscalía miembros de los cuerpos de gestión, tramitación y auxilio, cuya gestión corre a cargo de la generalitat en virtud de las transferencias por decretos 1.950/96 de 23 de agosto, y 491/97, de 14 de abril. Destinados en la Fiscalía de la Comunitat están: un gestor, dos tramitadores y un auxilio; más un personal laboral en funciones de bedel o portero. El personal destinado en la Fiscalía de la Comunitat, en realidad, es de la Fiscalía Provincial de Valencia y está «destacado» o «prestado» a esta fiscalía. Esta situación va a cambiar al estar estableciéndose plantilla propia (un gestor, des tramitadores y un auxilio, como ahora), como informó la Conselleria de Justicia en la reunión de la Comisión Mixta Fiscalía/Conselleria de Justicia celebrada el 19 de octubre de 2012. 2. Incidencia de vacantes, sustituciones y refuerzos El fiscal, Antonio Gisbert Gisbert, se jubiló el 16 de julio de 2012 y en su lugar se nombró a Luis A. Sanz Marqués, que se posesionó el 10 de diciembre de 2012 procedente de la Fiscalía Provincial de Valencia. Ni a nivel de fiscales ni de personal colaborador ha habido nunca sustituciones ni refuerzos. Por otro lado, no está previsto que existan abogados-fiscales sustitutos. 3. Organización general de la fiscalía La Fiscalia de la Comunitat atén de mode exclusiu el Tribunal Superior de Justícia, amb la Sala Civil i Penal, la Sala Contenciosa Administrativa (cinc seccions) i la Sala Social (dues seccions), a banda del seu àmbit a tota la comunitat i amb seu a València. El treball es distribueix de la manera següent: La Fiscalía de la Comunitat atiende de modo exclusivo al Tribunal Superior de Justicia, con su Sala de lo Civil y Penal, Sala de lo Contencioso-Administrativo (cinco secciones) y Sala de lo Social (dos secciones), aparte de su ámbito en toda la comunidad y con sede en Valencia. El trabajo se distribuye del modo siguiente: Fiscal superior – Presidir la Junta de Fiscals en Cap – Assistir a comissions (videovigilància, conselleria/fiscalies…) – Unificació de criteris (juntes sectorials) Fiscal superior – Presidir la Junta de fiscales Jefes – Asistir a comisiones (videovigilancia, conselleria/fiscalías…) – Unificación de criterios (juntas sectoriales) BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.251 – Inspecció de les fiscalies, assistit del tinent fiscal i del secretari, que ho serà el fiscal més modern – Sala de Govern (expedients) – Expedients disciplinaris de tota mena, compartits amb el tinent fiscal – Expedients governatius per queixes i reclamacions – Diligències d’investigació penal – Actuacions penals contra aforats d’especial transcendència a repartiment amb el tinent fiscal – Inspección de las fiscalías, asistido del teniente fiscal y del secretario, que lo será el fiscal más moderno – Sala de Gobierno (expedientes) – Expedientes disciplinarios de toda índole, compartidos con el teniente fiscal – Expedientes gubernativos por quejas y reclamaciones – Diligencias de investigación penal – Actuaciones penales contra aforados de especial trascendencia a reparto con el teniente fiscal Tinent fiscal – Assistir a les juntes de fiscals en cap – Assistir al fiscal superior en les comissions i com a membre, si escau – Assistir al fiscal superior en la inspecció ordinària de les fiscalies i, en particular, en l’ordre civil – Coordinar les fiscalies en l’ordre civil i protecció de les persones amb discapacitat – Unificació de criteris en l’ordre civil – Compartir amb el fiscal superior els expedients disciplinaris – Despatx dels recursos de cassació en matèria civil – Assistència a la Sala Civil en matèria de recursos de cassació civil – Qüestions de competències en matèria civil – Diligències d’investigació penal amb el fiscal superior – Nomenament i remoció judicial d’àrbitres – Acció d’anul·lació de laudes arbitrals – Reconeixement de laudes i resolucions arbitrals estrangeres – Amb el fiscal superior els assumptes penals contra aforats assenyalats – Fiscal coordinador d’incidents de nul·litat (Circular 2/2013), article 241 LOPJ Teniente fiscal – Asistir a las juntas de fiscales jefes – Asistir al fiscal superior en las comisiones y como miembro, en su caso – Asistir al fiscal superior en la inspección ordinaria de las fiscalías y, en particular, en el orden civil – Coordinar las fiscalías en el orden civil y protección de las personas con discapacidad – Unificación de criterios en el orden civil – Compartir con el fiscal superior los expedientes disciplinarios – Despacho de los recursos de casación en materia civil – Asistencia a la Sala Civil en materia de recursos de casación civil – Cuestiones de competencias en materia civil – Diligencias de investigación penal con el fiscal superior – Nombramiento y remoción judicial de árbitros – Acción de anulación de laudos arbitrales – Reconocimiento de laudos y resoluciones arbitrales extranjeras – Con el fiscal superior los asuntos penales contra aforados señalados – Fiscal coordinador de incidentes de nulidad (Circular 2/2013) artículo 241 LOPJ Resta de fiscals (3) Resto de fiscales (3) Sala Civil i Penal – Diligències penals contra aforats, que es repartiran per ordre d’entrada i invers a l’antiguitat, és a dir, iniciant-se el repartiment pel més modern, excepte els reservats al fiscal superior i al tinent fiscal. – Apel·lacions de jurat – Qüestions de competència penals Sala de lo Civil y Penal – Diligencias penales contra aforados, que se repartirán por orden de entrada e inverso a la antigüedad, es decir, iniciándose el reparto por el más moderno, salvo los reservados a fiscal superior y teniente fiscal. – Apelaciones de jurado – Cuestiones de competencia penales Sala Contenciosa Administratiu i Sala Social – Repartiment igualitari dels assumptes per ordre d’antiguitat, assignant els números finals, 1, 2 i 3 a Francisco Javier Arias Ochoa; 4, 5 i 6, a Luis A. Sanz Marqués, i 7, 8 i 9, a Rafael Navarro Camarasa, i els acabats en 0 pel número anterior, i sempre referits als números de les carpetetes de Fiscalia. – Repartiment igualitari de vistes entre els tres fiscals, repartint a mesura que ingressa, sense atendre a números i per ordre d’antiguitat, a excepció de les causes contra aforats, en les quals assistirà a la vista el fiscal a qui li haja correspost la instrucció – Repartiment igualitari d’expedients de drets fonamentals, sense atendre número i per ordre d’antiguitat, com en l’apartat anterior – Repartiment igualitari dels incidents de nul·litat de l’article 241 de la LOPJ. Sala de lo Contencioso Administrativo y Sala de lo Social – Reparto igualitario de los asuntos por orden de antigüedad, asignando los números finales, 1, 2 y 3 a Francisco Javier Arias Ochoa; 4, 5 y 6, a Luis A. Sanz Marqués, y 7, 8 y 9, a Rafael Navarro Camarasa, y los acabados en 0 por el número anterior, y siempre referidos a los números de las carpetillas de fiscalía. – Reparto igualitario de vistas entre los tres fiscales, repartiendo conforme ingresa, sin atender a números y por orden de antigüedad, a excepción de las causas contra aforados, en las que asistirá a la vista el fiscal a quien le haya correspondido la instrucción. – Reparto igualitario de expedientes de derechos fundamentales, sin atender número y por orden de antigüedad, como en el apartado anterior. – Reparto igualitario de los incidentes de nulidad del artículo 241 de la LOPJ. BOC número 216 28.01.2014 4. Seus i instal·lacions Pàg. 44.252 4. Sedes e instalaciones La Fiscalia de la Comunitat Valenciana està situada en la primera planta (n’ocupa menys de la meitat) de l’edifici del Palau de Justícia, siti al carrer del mateix nom, número 1, de València, edifici antic. Hi ha un total de nou despatxos, cinc corresponents a fiscals, tres a personal funcionari i laboral i un desocupat, una sala de juntes, un arxiu i un vàter. Atesa la distribució de la planta, tots els despatxos disposen de llum directa, igualment per als funcionaris. La Fiscalía de la Comunitat Valenciana está situada en la primera planta (ocupando menos de la mitad de la misma) del edificio del Palacio de Justicia, sito en la calle así denominada bajo el número 1 de Valencia, edificio antiguo. Hay un total de nueve despachos, cinco correspondientes a fiscales, tres a personal funcionario y laboral y uno desocupado, una sala de juntas, un archivo y un WC. Dada la distribución de la planta todos los despachos disponen de luz directa igualmente para los funcionarios. Seguretat exterior El control de la porta principal de l’edifici està al càrrec de membres de la Guàrdia Civil. A l’entrada principal a la fiscalia hi ha una persona corresponent a personal laboral. Cal assenyalar que l’accés des de l’exterior a l’edifici posseeix arc de detecció de metalls que només s’utilitza per a personal aliè. Seguridad exterior El control de la puerta principal del edificio está al cargo de miembros de la Guardia Civil. En la entrada principal a la fiscalía hay una persona correspondiente a personal laboral. Señalar que el acceso desde el exterior al edificio posee arco de detección de metales que solo se utiliza para personal ajeno al mismo. Seguretat interior Hi ha extintors i es troba a faltar un simulacre necessari i habitual de pla d’evacuació. Les causes es guarden en les prestatgeries. Els expedients governatius, disciplinaris, etc. es guarden en arxivadors verticals. Hi ha un despatx tancat amb clau, que s’utilitza d’arxiu, en el qual es guarden les carpetetes arxivades i el material d’oficina. La fiscalia posseeix aire condicionat individualitzat a cada despatx. Els despatxos, en general, són adequats. Com en qualsevol departament de l’administració de justícia, els expedients estan sobre les taules dels fiscals i dels funcionaris i, en acabar la jornada laboral, no es guarden en armaris tancats i queden a la vista. L’única seguretat radica en què es tanca la porta principal amb clau normal i, en tot cas, amb pas franc per als serveis de neteja i vigilància. Quant a la destrucció del que cal fer sense permisos superiors, cal fer notar que no hi ha màquina destructora de paper. Aquesta destrucció es fa col·locant el paper en papereres ad hoc, sense tancaments, que retiren serves de manteniment dels quals s’ignora el mode d’operar, com es destrueix, qui ho controla, etc. Seguridad interior Existen extintores y se echa en falta un necesario y habitual simulacro de plan de evacuación. Las causas se guardan en las estanterías al efecto. Son los expedientes gubernativos, disciplinarios, etc. los que se guardan en archivadores verticales. Existe un despacho cerrado con llave, que se utiliza de archivo, en el que se guardan las carpetillas archivadas, así como el material de oficina. La fiscalía posee en cada uno de los despachos aire acondicionado individualizado. Los despachos, en general, son adecuados. Como en cualquier departamento de la administración de justicia, los expedientes están sobre las mesas de los fiscales y de los funcionarios y, al acabar la jornada laboral, no se guardan en armarios cerrados y están a la vista. La única seguridad radica en que se cierra la puerta principal con llave corriente y, en todo caso, con paso franco para los servicios de limpieza y vigilancia. En cuanto a la destrucción de lo que cabe hacer sin superiores permisos, hay que hacer notar que no hay máquina destructora de papel. Esta destrucción se hace colocando el papel en papeleras ad hoc, sin cierres y que se retiran por servicios de mantenimiento de los que se ignora modo de operar, como se destruye, quien lo controla, etc. 5. Mitjans tecnològics per a la gestió de la fiscalia 5. Medios tecnológicos para la gestión de la fiscalía Els funcionaris disposen d’ordinadors de sobretaula i pantalles planes que han estat renovades recentment. Igualment posseeixen una màquina multifunció, fotocopiadora, escàner, fax, que resulta suficient per al nombre d’usuaris. Els despatxos dels fiscals (tots ells individuals) estan dotats d’ordinador i pantalla plana, per a cadascun, i d’una impressora en xarxa per despatx. Posseeixen armaris adequats i taula per a entrada i eixida de causes. Els funcionaris utilitzen els programes usuals: ofimàtic LibreOffice, instal·lat a finals de 2012; Word, Excel, Access i, per descomptat, el Fortuny quan ho permet la matèria. Tots els ordinadors tenen accés a intranet. Los funcionarios disponen de ordenadores de sobremesa y pantallas planas que recientemente han sido renovadas. Igualmente poseen una máquina multifunción, fotocopiadora, scanner, fax, que resulta suficiente para el número de usuarios. Los despachos de los fiscales (todos ellos individuales) están dotados de ordenador y pantalla plana, para cada uno de ellos, y de una impresora en red por despacho. Poseen armarios adecuados y mesa para entrada y salida de causas. Los funcionarios manejan los programas usuales: ofimático LibreOffice, instalado a finales de 2012; Word, Excel, Acces y, por supuesto, el Fortuny cuando lo permite la materia. Todos los ordenadores tienen acceso a intranet. BOC número 216 28.01.2014 Pel que fa al programa Fortuny, en general, tot són queixes, per la qual cosa en aquesta fiscalia a penes s’utilitza i tot el treball s’ha de continuar registrant en Access per falta d’adequació a les característiques de la fiscalia. Tots els ordinadors dels fiscals tenen accés lliure a internet, com també dos ordinadors en la secretaria. La conselleria ha dotat d’ordinadors portàtils a jutges, fiscals, secretaris judicials i metges forenses. Pàg. 44.253 Respecto del programa Fortuny, en general todo son quejas, por lo que en esta fiscalía no se utiliza apenas y todo el trabajo se tiene que seguir registrando en Acces por falta de adecuación a las características de la fiscalía. Todos los ordenadores de los fiscales tienen acceso a internet libre, así como dos ordenadores en la secretaría. La conselleria ha dotado de ordenadores portátiles a jueces, fiscales, secretarios judiciales y médicos forenses. 6. Altres activitats 6. Otras actividades 6.1. Inspecció ordinària 6.1. Inspección ordinaria En concloure l’any 2012 s’han realitzat segones inspeccions ordinàries a totes les fiscalies del territori. L’any 2012 existia previsió d’inspeccionar, a més de les realitzades, les fiscalies de Castelló i Vinaròs, però el canvi de direcció provincial va aconsellar esperar. De tal manera que l’any 2012 es van realitzar les inspeccions de la Secció Territorial d’Alcoi (Alacant) el 18 de maig de 2012, la Fiscalia de l’Àrea de Benidorm i Dénia (Alacant) els dies 6 i 8 de juny de 2012, la Fiscalia de l’Àrea d’Alzira (València) el 22 de novembre de 2012 i la Secció Territorial de Gandia (València) el 30 de novembre de 2012. Les segones inspeccions permeten constatar si hi va haver canvis arran de les propostes realitzades en les primeres inspeccions i en línies generals podem concloure que sí que fructifiquen les propostes quant al funcionament intern i si atén de manera desigual les peticions a les administracions competents en la matèria. Al concluir el año 2012 se han celebrado segundas inspecciones ordinarias en todas las fiscalías del territorio. En el año 2012 existía previsión de inspeccionar, además de las realizadas, las fiscalías de Castellón y Vinaròs, pero el cambio de jefatura provincial aconsejó esperar. De tal modo que en el año 2012 se celebraron las inspecciones de la Sección Territorial de Alcoy (Alicante) el 18de mayo de 2012, la Fiscalía del Área de Benidorm y Dénia (Alicante) los días 6 y 8 de junio de 2012, la Fiscalía del Área de Alzira (Valencia) el 22 de noviembre de 2012 y la Sección Territorial de Gandia (Valencia) el 30 de noviembre de 2012. Las segundas inspecciones permiten constatar si hubo cambios a raíz de las propuestas realizadas en las primeras inspecciones y en líneas generales podemos concluir que sí fructifican las propuestas en cuanto al funcionamiento interno y si atiende de modo desigual las peticiones a las administraciones competentes en la materia. S’hi arrepleguen, per origen cronològic, les actes informes de les inspeccions d’Alcoi, Benidorm-Dénia, Alzira i Gandia: ACTA INFORME Inspecció ordinària de la Secció Territorial d’Alcoi de la Fiscalia Provincial d’Alacant (segona inspecció) Realitzada el divendres 18 de maig de 2012 de 9.30 a 14.30 hores. Van actuar amb mi el tinent fiscal Gonzalo López Ebri i el fiscal Rafael Navarro Camarasa, que va actuar de secretari. El tinent fiscal va retardar l’arribada perquè tenia actuacions processals en el Tribunal Superior de Justícia de València. Abans de la inspecció, se’n va avisar al degà del Col·legi d’Advocats d’Alcoi, al del Col·legi de Procuradors d’Alacant i al jutge degà d’Alcoi. Van estar presents el fiscal en cap provincial d’Alacant i tots els fiscals i els funcionaris. Em vaig entrevistar amb el degà dels advocats i el jutge degà. Ambdós van parlar bé de la tasca dels fiscals, amb les indicacions que, per escrit, va fer el jutge degà que s’hi adjunten. Organització. Resulta de l’escrit del fiscal degà, i s’afegeix i aclareix: La plantilla és de dos fiscals i tres advocats fiscals. En la realitat, tots són (excepte una, substituta) advocats fiscals. Dels tres tramitadors, una és de reforç –que es renova– i no hi ha auxili judicial. Són els jutjats dels partits judicials que comprèn la Secció Territorial de fiscalia tots mixtos i servits per jutges: quatre a Alcoi (la seu de la secció), tres a Villena i dos a Ibi. De Villena només despatxen la meitat d’assumptes (jutjat i mig) i la resta, com també les guàrdies de Villena, es despatxa des d’Alacant. Se recogen, por origen cronológico, las actas-informe de las inspecciones de Alcoy, Benidorm-Dénia, Alzira y Gandia: ACTA INFORME Inspección ordinaria de la Sección Territorial de Alcoy de la Fiscalía Provincial de Alicante (segunda inspección) Realizada el viernes 18 de mayo de 2012 de 9.30 a 14.30 horas, actuando conmigo el teniente fiscal Gonzalo López Ebri y el fiscal Rafael Navarro Camarasa, que actuó de secretario. Retrasó su llegada el teniente fiscal al tener actuaciones procesales en el Tribunal Superior de Justicia de Valencia. Antes de la inspección se avisó de ella al decano del Colegio de Abogados de Alcoy, al del Colegio de Procuradores de Alicante y al juez decano de Alcoy. Estuvieron presentes fiscal jefe provincial de Alicante, así como todos los fiscales y funcionarios. Me entrevisté con el decano de los abogados y el juez decano. Ambos hablaron bien de la labor de los fiscales, con las indicaciones que por escrito hizo el juez decano que se adjuntan. Organización. Resulta del escrito del fiscal decano, añadiendo y aclarando: La plantilla es de des fiscales y tres abogados fiscales. En la realidad, todos son (salvo una, sustituta) abogados fiscales. De los tres tramitadores, una es de refuerzo –que se renueva– y no hay auxilio judicial. Son los juzgados de los partidos judiciales que abarca la Sección Territorial de Fiscalía todos mixtos y servidos por jueces: cuatro en Alcoy (la sede de la sección), 3 en Villena y dos en Ibi. De Villena solo despachan la mitad de asuntos (juzgado y medio) y el resto, así como las guardias de Villena, se despachan desde Alicante. BOC número 216 28.01.2014 No hi ha fiscals amb dedicació exclusiva a matèries, però sí fiscals amb una certa especialització per a assumptes. Així, a més de Sonia García en sinistralitat laboral, s’ocupen: David Torres de seguretat viària i delictes contra la salut pública, Ángeles Gil d’assumptes econòmics i contra la corrupció, i Gema Marugán de medi ambient i registre civil. Hi ha una sola guàrdia setmanal de disponibilitat que comprèn els partits judicials d’Alcoi i Ibi (poblacions pròximes). No hi ha problemes de demores excepte dijous, que és el dia vuitè d’Ibi i, per les actuacions en judicis de faltes i diligències urgents, de vegades es retarda alguna actuació a Alcoi perquè, com s’ha dit, sols hi ha un fiscal. Instal·lacions. Les dependències de la Secció Territorial de la Fiscalia d’Alcoi es troben ubicades en l’edifici que alberga els jutjats de primera instància i instrucció de la ciutat, al primer pis –l’altura real del qual correspon a un segon pis–, situat a la plaça Al-Azraq. L’accés a l’edifici està franquejat per un guàrdia civil i hi ha un arc de detecció de metalls. El camí per a arribar a la fiscalia no té senyalització de cap tipus i cal travessar el corredor que indica Clínica Medicoforense, Jutjat de Primera Instància Número 2 i Col·legi d’Advocats, i a continuació un rètol petit a la porta indica les dependències de la fiscalia. L’accessibilitat per a persones amb discapacitat física és nul·la pel fet que l’única forma d’accés a les dependències des de la planta baixa de fiscalia és l’escala, més aviat estreta, fins a una altura equivalent a un segon pis, composta de vuit trams d’escala, més els corresponents replanells amb un total de trenta-sis escalons. La distribució interior de la fiscalia és la pròpia d’un habitatge familiar: tres despatxos per a fiscals, un per als funcionaris i el servei, dotat de vàter, pica, bidet i banyera. Hi ha una altra dependència, de les mateixes dimensions, fora del conjunt de fiscalia i que s’utilitza d’arxiu. Dels despatxos, dos dels de fiscals són dobles, igual que el dels funcionaris, d’uns sis metres quadrats, excepte l’individual de fiscal, que és menor. El tercer despatx de fiscals és individual. Cal assenyalar que en aquest despatx s’ubica la unitat central dels ordinadors i el quadre d’electricitat, que produeix el soroll corresponent, impedeix una estada adequada i, amb més motiu, la possible incidència en la salut laboral de la persona que ocupe aquesta estança. Totes les dependències disposen de llum directa i el mobiliari, a falta de més prestatgeries, tot i ser adequat, impedeix una mobilitat adequada per l’estretor de les instal·lacions. Totes les dependències de la fiscalia disposen d’aire condicionat. Encara que la dependència de fiscalia no té mostrador, darrere de la porta d’entrada s’apilen caixes d’arxius d’expedients que no tenen una protecció adequada. Respecte a la seguretat de l’edifici, si bé a la porta principal –com hem dit– hi ha un guàrdia civil, hi ha una porta posterior de l’edifici, molt vulnerable i sense vigilància. S’hi han afegit prestatgeries metàl·liques que fan doble corredor; però no armaris, ni arxivadors. Els assumptes es guarden en caixes de cartó síties en les prestatgeries. La dependència que queda lliure i situada fora de les dependències pròpies de la fiscalia s’utilitza com a arxiu en què pràcticament no cap res més, segons es desprèn de les fotografies que s’hi adjunten. S’hi adjunta un informe oficial sobre part de les dependències de la fiscalia. Pàg. 44.254 No hay fiscales con dedicación exclusiva a materias, pero sí fiscales con cierta especialización para asuntos. Así, además de Sonia García en siniestralidad laboral, se ocupan David Torres de seguridad vial y delitos contra la salud pública, Ángeles Gil de asuntos económicos y contra la corrupción y Gema Marugán de medio ambiente y registro civil. Hay una sola guardia semanal de disponibilidad que comprende los partidos Judiciales je Alcoy e Ibi (poblaciones cercanas). No hay problemas de demoras salvo los jueves que es el octavo día de Ibi y, por las actuaciones en juicios de faltas y diligencias urgentes, a veces se retrasa alguna actuación en Alcoy al no haber más que un solo fiscal, como se ha dicho. Instalaciones. Las dependencias de la Sección Territorial de la Fiscalía de Alcoy se hallan ubicadas en el edificio que alberga los juzgados de primera instancia e instrucción de la ciudad, en el primer piso –cuya altura real corresponde a un segundo piso–, situado en la Plaza Al-Azraq. El acceso al edificio está franqueado por un guardia civil, habiendo un arco de detección de metales. El camino para llegar a la fiscalía carece de señalización de clase alguna, teniendo que atravesar el pasillo que indica Clínica Médico-Forense, Juzgado de Primera Instancia Número 2 y Colegio de Abogados, y a continuación un pequeño rótulo en la puerta indica las dependencias de la fiscalía. La accesibilidad para personas con discapacidad física es nula, debido a que la única forma de acceso a las dependencias desde la planta baja de fiscalía es la escalera, más bien estrecha, hasta una altura equivalente a un segundo piso, compuesta de ocho tramos de escalera, más los correspondientes rellanos con un total de treinta y seis escalones. La distribución interior de la fiscalía es la propia de una vivienda familiar: tres despachos para fiscales, uno para los funcionarios y el servicio, dotado de WC, de lavabo, bidet y bañera. Hay otra dependencia, de las mismas dimensiones, fuera del conjunto de fiscalía y que se utiliza de archivo. De los despachos, dos de los de fiscales son dobles, al igual que el de los funcionarios, de unos seis metros cuadrados, excepto el individual de fiscal, que es menor. El tercer despacho de fiscales es individual. Señalar que en este despacho se ubica la unidad central de los ordenadores y cuadro de electricidad, que produce el ruido correspondiente e impide una adecuada estancia en el mismo y, a mayor abundamiento, la posible incidencia en la salud laboral de la persona que ocupe esta estancia. Todas las dependencias disponen de luz directa y el mobiliario, a falta de más estanterías, con ser adecuado, impide una movilidad adecuada por la estrechez de las instalaciones. Todas las dependencias de la fiscalía disponen de aire acondicionado. Que aunque la dependencia de fiscalía, carece de mostrador, detrás de la puerta de entrada se apilan cajas de archivos de expedientes, careciendo de una adecuada protección. Respecto a la seguridad del edificio, si bien en la puerta principal –como hemos dicho– hay un guardia civil, hay una puerta trasera del edificio, muy vulnerable y sin vigilancia. Se han añadido estanterías metálicas, haciendo doble pasillo, aunque no armarios ni archivadores. Los asuntos se guardan en cajas de cartón sitas en las estanterías. La dependencia que queda libre y situada fuera de las dependencias propias de la fiscalía se utiliza como archivo en el que prácticamente no cabe nada más, según se desprende de las fotografías que se adjuntan. Se adjunta un informe oficial sobre parte de las dependencias de la fiscalía. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.255 L’Ajuntament d’Alcoi ha construït un edifici destinat a jutjats i fiscalia, està completament acabat i de gran amplitud, la qual cosa permetria descongestionar les actuals dependències, segons la visita realitzada. Sembla que hi ha un contenciós entre la conselleria i l’ajuntament que ha impedit que des de l’acabament de l’edifici, fa uns dos anys, no s’hi hagen pogut instal·lar els jutjats i la fiscalia. S’hi adjunten fotografies de l’edifici nou. Mitjans materials i informàtics. Tots els fiscals i els tres funcionaris disposen d’ordinador i impressora làser. A més, els funcionaris posseeixen una impressora multifunció. Les pantalles són planes. Els ordinadors estan dotats dels programes usuals Fortuny, Word, correu electrònic, intranet per als funcionaris i internet per als fiscals, amb accés a la base de dades El Derecho. Es registra tot penal i civil. Les queixes del funcionament del programa Fortuny s’hi adjunten com a annex. No hi ha instal·lada la videoconferència ni tampoc als jutjats d’Ibi i Villena. Quant segons l’ús del programa Fortuny, s’ha observat una millora considerable en la utilització. Les executòries s’enregistren i es continuen portant les fitxes corresponents. Matèria penal. No s’han examinat carpetetes de manera general, atès que les qualificacions es troben a Alacant on, al seu dia, es procedirà a la realització del judici. No obstant això, com que hi ha en tramitació una qualificació per a visar en un assumpte de violència de gènere, s’examina i és el PA 11/2012 del jutjat Alcoi-1. La qualificació és correcta i l’extracte és suficient i adequat. El visat es fa a Alacant a través del Fortuny i s’envia la qualificació i l’extracte. Fet això, s’envia la carpeteta a Alacant. Es veu en la carpeteta una nota manuscrita del fiscal demanant diverses fotocòpies de folis correctament extractats –s’hi acompanya l’extracte– i els funcionaris indiquen que es fan moltes fotocòpies. Cal assenyalar que els fiscals d’Alcoi acudeixen voluntàriament a Alacant, quan així ho decideixen, per a celebrar judicis als jutjats penals durant la seua permanència en aquesta destinació. No ens consta que hagen acudit a realitzar vistes en sala. Matèria Civil. S’ha procedit a l’examen de les matèries relatives a la capacitat de les persones, l’internament no voluntari, com també les visites i les inspeccions a residències. El Ayuntamiento de Alcoy ha construido un edificio destinado a juzgados y fiscalía, está completamente acabado y de gran amplitud, lo que permitiría descongestionar las actuales dependencias, según visita realizada. Al parecer existe un contencioso entre la conselleria y el ayuntamiento que ha impedido que desde la terminación del edificio, hace unos dos años, no se hayan podido instalar allí los juzgados y fiscalía. Se adjunta fotografías del nuevo edificio. Medios materiales e informáticos. Todos los fiscales y los tres funcionarios disponen de ordenador e impresora láser. Además, los funcionarios poseen una impresora multifunción. Las pantallas son planas. Los ordenadores están dotados de los programas usuales Fortuny, Word, correo electrónico, intranet para los funcionarios e internet para los fiscales, con acceso a la base de datos El Derecho. Se registra todo penal y civil. Las quejas del funcionamiento del programa Fortuny se adjuntan como anexo. No existe instalada la videoconferencia ni tampoco está instalada en los juzgados de Ibi y Villena. Respecto del manejo del programa Fortuny, se ha observado una mejora considerable en su utilización. Las ejecutorias se graban y se continúan llevando las correspondientes fichas. Materia penal. No se han examinado carpetillas de modo general dado que las calificaciones se encuentran en Alicante donde, en su día, se procederá a la celebración del juicio. No obstante, al existir en tramitación una calificación para visar en un asunto de violencia de género, se examina, siendo el PA 11/2012 del juzgado Alcoy-1. Correcta la calificación y suficiente y adecuado el extracto. El visado se hace en Alicante a través del Fortuny, enviando calificación y extracto. Cumplido ello se envía la carpetilla a Alicante. Se ve en la carpetilla una nota manuscrita del fiscal pidiendo varias fotocopias de folios correctamente extractados –se acompaña extracto– e indicando los funcionarios que se hacen muchas fotocopias. Señalar que los fiscales de Alcoy acuden voluntariamente a Alicante, cuando así lo deciden, para celebrar juicios en los juzgados de lo penal durante su permanencia en este destino. No nos consta que hayan acudido a celebrar vistas en sala. Materia Civil. Se ha procedido al examen de las materias relativas a la capacidad de las personas, el internamiento no voluntario, así como las visitas e inspecciones a residencias. PROCEDIMENTS RELATIUS A LA CAPACITAT. L’any 2011 el Ministeri Fiscal va presentar 75 demandes. PROCEDIMIENTOS RELATIVOS A LA CAPACIDAD. En el año 2011 se presentaron 75 demandas por el Ministerio Fiscal. L’any 2012 fins al dia de la inspecció el Ministeri Fiscal va presentar 13 demandes. En el año 2012 hasta el día de la inspección se presentaron 13 demandas por el Ministerio Fiscal. PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL DEMANDANT) NÚM. PROCEDIMENT: 390/11. Alcoi 4 DATA DE PRESENTACIÓ DE LA DEMANDA: 14.04.11 basant-se en les diligències preprocessals 92/11 Admissió de la demanda el 21.06.11 El 29.02.12 resolució que nomena defensor judicial PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL DEMANDANTE) N.º PROCEDIMIENTO: 390/11. Alcoy 4 FECHA DE PRESENTACIÓN DE LA DEMANDA: 14.04.11 con base a las diligencias preprocesales 92/11 Admisión de la demanda el 21.06.11 El 29.2.12 auto nombrando defensor judicial. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.256 OBSERVACIONS: S’utilitzen models de demanda –segons l’ús– adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE Es tarda massa a tramitar les diligències preprocessals. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de demanda –al uso– adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. Se tarda demasiado en tramitar las diligencias preprocesales. PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL DEMANDANT) NÚM. PROCEDIMENT: 1094/10 Alcoi 4 DATA DE PRESENTACIÓ DE LA DEMANDA: 02.08.11 basant-se en les diligències preprocessals 62/11 Admissió de la demanda el 07.11.11 El 29.02.12 es procedeix al nomenament del defensor judicial. OBSERVACIONS: S’utilitzen models de demanda adequats a les directrius de l’FGE i de la Fiscalia Superior. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL DEMANDANTE) N.º PROCEDIMIENTO: 1094/10 Alcoy 4 FECHA DE PRESENTACIÓN DE LA DEMANDA: 02.08.11 con base a las diligencias preprocesales 62/11 Admisión de la demanda el 07.11.11 El 29.02.2012 se procede al nombramiento de defensor judicial. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de demanda adecuados a las directrices de la FGE y de la Fiscalía Superior. PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL DEMANDANT) NÚM. PROCEDIMENT: 623/11. Alcoi 3 DATA DE PRESENTACIÓ DE LA DEMANDA: 22.06.11 basant-se en les diligències preprocessals 69/11 L’01.09.11 s’admet a tràmit pel jutjat i se cita els familiars a l’efecte de procedir al nomenament del defensor judicial. Segueix pendent de tràmits. OBSERVACIONS: S’utilitzen models de demanda –segons l’ús– adequats a les directrius de la Fiscalia superior i l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL DEMANDANTE) N.º PROCEDIMIENTO: 623/11. Alcoy 3 FECHA DE PRESENTACIÓN DE LA DEMANDA: 22.6.11 con base a las diligencias preprocesales 69/11 El 01.09.11 se admite a trámite por el juzgado y se cita los familiares a los efectos de proceder al nombramiento de defensor judicial. Sigue pendiente de trámites. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de demanda –al uso– adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL DEMANDANT) NÚM. PROCEDIMENT: 87/11. Ibi 2 DATA DE PRESENTACIÓ DE LA DEMANDA: 30.11.10 basant-se en les diligències preprocessals 222/10 Segueixen sense omplir les diligències sol·licitades. OBSERVACIONS: S’utilitzen models de demanda –segons l’ús– adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL DEMANDANTE) N.º PROCEDIMIENTO: 87/11. Ibi 2 FECHA DE PRESENTACIÓN DE LA DEMANDA: 30.11.10 con base a las diligencias preprocesales 222/10 Siguen sin cumplimentar las diligencias solicitadas. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de demanda –al uso– adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. DILIGÈNCIES DE COMUNICACIÓ DE L’EXISTÈNCIA DE CAUSA D’INCAPACITACIÓ (ARTICLE 203 CC) Durant l’any 2011 es van incoar 20 diligències preprocessals. DPP 24/2012 1. S’inicien el 10.04.12 mitjançant comunicació a la fiscalia de possible incapacitació. 2. El 13.04.12 es tramet ofici als parents d’acord amb l’article 203 CC. 3. Segueix pendent dels oficis. DPP 22/2012 S’inicien mitjançant comunicació al centre d’atenció de Teulada l’11.10.11. El dia 09.11.11 es dicta decret d’obertura. Segueix pendent del resultat dels oficis. DPP 166/2011 S’inicien per comunicació del Jutjat Número 4 d’Alcoi. El 15.11.11 el Ministeri Fiscal dicta decret d’obertura i ordena que s’expedesquen oficis. El 10.05.2012 es reitera esbrinament dels familiars. DPP 161/2011 S’inicien per comunicació del centre penitenciari d’Alacant. DILIGENCIAS DE COMUNICACIÓN DE LA EXISTENCIA DE CAUSA DE INCAPACITACIÓN (ARTÍCULO 203 CC) Durante el año 2011 se incoaron 20 diligencias preprocesales. DPP 24/2012 1. Se inician el 10.4.2012 mediante comunicación a fiscalía de posible incapacitación. 2. El 13.4.2012 se remite oficio a los parientes en base al artículo 203 CC. 3. Sigue pendiente de los oficios. DPP 22/2012 Se inician mediante comunicación al centro de atención de Teulada el 11.10.2011. El día 9.11.2011 se dicta decreto de apertura. Sigue pendiente del resultado de los oficios. DPP 166/2011 Se inician por comunicación del Juzgado Número 4 de Alcoy. El 15.11.2011 se dicta por el Ministerio Fiscal decreto de apertura y se ordena se expidan oficios. El 10.5.2012 se reitera averiguación de los familiares. DPP 161/2011 Se inician por comunicación del centro penitenciario de Alicante. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.257 Amb data 01.09.11 es dicta decret d’obertura i que es remeten oficis. Segueix pendent dels oficis. DPP 155/2011 S’inicien per comunicació de l’Hospital General d’Elda. El 30 de setembre de 2011 es dicta decret d’obertura i es remeten oficis. Segueix pendent. Con fecha 1.9.2011 se dicta decreto de apertura y que se remitan oficios. Sigue pendiente de los oficios. DPP 155/2011 Se inician por comunicación del Hospital General de Elda El 30 de septiembre de 2011 se dicta decreto de apertura y se remiten oficios Sigue pendiente. INTERNAMENTS NO VOLUNTARIS S’hi adjunta un llistat dels internaments. RESIDÈNCIES S’hi adjunta un llistat de centres i fiscals adscrits. S’hi adjunta igualment un llistat d’incapacitacions. Totes les dades s’arrepleguen en l’aplicació Fortuny (incapacitacions, internament i tuteles). Quan acabà la inspecció, el tinent fiscal, delegat coordinador de la comunitat en matèria de discapacitat i civil, va resoldre de paraula dubtes plantejats pels fiscals de la secció en matèria d’internaments, incapacitats i la Llei valenciana 5/2011, de convivència compartida en les relacions familiars de fills i filles els progenitors dels quals no conviuen. Destrucció d’expedients. Sols es destrueixen (a mà; no hi ha màquina destructora) les còpies mal fetes, escrits defectuosos… Com s’ha dit, l’arxiu està ple i comença a usar-se com a tal, la terrassa que es comunica amb la dependència d’arxiu amb totes les mesures adequades d’embalatge. L’arxiu guarda afers de la fiscalia i de tots els jutjats. INTERNAMIENTOS NO VOLUNTARIOS Se adjunta un listado de los internamientos. RESIDENCIAS Se adjunta un listado de centros y fiscales adscritos. Se adjunta igualmente un listado de incapacitaciones. Todos los datos se recogen en la aplicación Fortuny (incapacitaciones, internamiento y tutelas). Al término de la inspección, el teniente fiscal en cuanto delegado-coordinador de la comunidad en materia de discapacidad y civil, resolvió de palabra dudas planteadas por los fiscales de la sección en materia de internamientos, incapacidades y Ley valenciana 5/2011, de convivencia compartida en las relaciones familiares de hijos e hijas cuyos progenitores no conviven. Destrucción de expedientes. Solo se destruyen (a mano, no hay máquina destructora) las copias mal hechas, escritos defectuosos… Como se ha dicho el archivo está colmatado y empieza a usarse como tal, la terraza que se comunica con la dependencia de archivo con todas las medidas adecuadas de embalaje. El archivo guarda asuntos de la fiscalía y de todos los juzgados. Control de presos preventivos. El control a través del Fortuny se hace por cada fiscal y se comunica al fiscal provincial que revisa y hace las comunicaciones oportunas. Es adecuado el sistema de control informático. (Se adjunta listado.) CONCLUSIONES. Nos serviremos de lo observado en la anterior visita de inspección ordinaria del 10.3.2010 para realizar comparaciones. Las instalaciones siguen siendo las mismas en todos los sentidos y por tanto insuficientes, inadecuadas y de acceso nulo para personas con movilidad reducida. El archivo está colmatado y sobrepasado, empezando a usarse como tal una terraza contigua. La seguridad en la custodia de expedientes es la que era: ninguna, dada la calidad nula de las puertas y la falta de cierre en estanterías. Desde la sección no se atiende de modo completo a los juzgados de Villena. Los ordenadores se han modernizado, desapareciendo los de tubo. En materia penal los extractos son adecuados y las fotocopias excesivas y redundantes. Se actúa correctamente en materia de discapacidad y en el control informático de discapacidades, internamientos y tutelas. Se realizan visitas a residencias con internos no voluntarios. El uso de Fortuny es general y adecuado, alcanzando a todas las materias previstas. Hay otro tramitador (el tercero) de refuerzo que se renueva por semestres. Existen fiscales con cierta especialidad en materias indicadas en el apartado de organización. El sistema de guardia conjunta de Alcoy e Ibi crea atrasos en ocasiones. La asistencia a juicios en juzgados de lo penal y Audiencia Provincial es voluntaria. Control de presos preventius. El control a través del Fortuny es fa per cada fiscal i es comunica al fiscal provincial que revisa i fa les comunicacions oportunes. És adequat el sistema de control informàtic. (S’hi adjunta llistat.) CONCLUSIONS. Ens servirem del que s’ha observat en l’anterior visita d’inspecció ordinària del 10.03.10 per a realitzar comparacions. Les instal·lacions continuen sent les mateixes en tots els sentits i, per tant, insuficients, inadequades i d’accés nul per a persones amb mobilitat reduïda. L’arxiu està ple i sobrepassat i es comença a usar com a tal una terrassa contigua. La seguretat en la custòdia d’expedients és la que era: cap, atesa la qualitat nul·la de les portes i la falta de tancament en prestatgeries. Des de la secció no s’atén de manera completa els jutjats de Villena. Els ordinadors s’han modernitzat i han desaparegut els de tub. En matèria penal, els extractes són adequats i les fotocòpies excessives i redundants. S’actua correctament en matèria de discapacitat i en el control informàtic de discapacitats, internaments i tuteles. Es realitzen visites a residències amb interns no voluntaris. L’ús de Fortuny és general i adequat i arriba a totes les matèries previstes. Hi ha un altre tramitador (el tercer) de reforç que es renova per semestres. Hi ha fiscals amb una certa especialitat en matèries indicades en l’apartat d’organització. El sistema de guàrdia conjunta d’Alcoi i Ibi crea retards de vegades. L’assistència a judicis a jutjats penals i Audiència Provincial és voluntària. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.258 PROPOSTES. Com s’ha indicat en l’apartat d’instal·lacions, hi ha un edifici nou adequat que hauria d’usar-se per a trasllat dels jutjats i la fiscalia, una vegada completat l’equipament. Per a atendre adequadament Villena, cal una altra plaça de fiscal, com ja es va sol·licitar. Caldria consolidar la tercera plaça de tramitador i crear el lloc d’auxili judicial. L’arxiu assenyalat en l’apartat d’instal·lacions hauria de buidar-se i traslladar-se a dependències adequades. En matèria penal han d’eliminar-se les fotocòpies (perquè els extractes són adequats) excepte per a dades complexes, numèriques o minucioses. Per a l’adequada formació dels fiscals, l’assistència a judicis penals als jutjats penals i l’Audiència Provincial d’Alacant ha de ser obligatòria i sistemàtica, dins del que permeten les ocupacions ordinàries. El dijous hauria d’haver-hi un fiscal d’incidències a Alcoi pel que s’ha explicat en l’apartat d’organització. Conclou així aquesta acta informe de la Inspecció Ordinària Segona de la Secció Territorial d’Alcoi, que es registra en aquesta fiscalia en suport de paper i informàtic en carpeteta d’Alacant, Inspecció Ordinària 4 bis. D’acord la firma el secretari amb el meu vistiplau. València, 24 de maig de 2012. El fiscal secretari, El fiscal superior PROPUESTAS. Como se ha indicado en el apartado de instalaciones, hay un edificio nuevo adecuado que debería usarse para traslado de juzgados y fiscalía, una vez completado el equipamiento. Para atender adecuadamente Villena, es preciso otra plaza de fiscal, como ya se solicitó. Debería consolidarse la tercera plaza de tramitador y crear el puesto de auxilio judicial. El archivo señalado en el apartado instalaciones debería vaciarse y trasladarse a dependencias adecuadas. En materia penal deben eliminarse las fotocopias (al ser adecuados los extractos) salvo para datos complejos, numéricos o minuciosos. Para la adecuada formación de los fiscales, la asistencia a juicios penales en juzgados de lo penal y Audiencia Provincial de Alicante debe ser obligatoria y sistemática y dentro de lo que permitan las ocupaciones ordinarias. Los jueves debería haber un fiscal de incidencias en Alcoy por lo explicado en el apartado organización. Concluye así esta acta-informe de la Inspección Ordinaria Segunda de la Sección Territorial de Alcoy, que se registra en esta fiscalía en soportes papel e informático en carpeta de Alicante, Inspección Ordinaria 4 bis. Conforme la firma el secretario con mi V.º B.º. Valencia, 24 de mayo de 2012. El fiscal secretario, El fiscal superior ACTA INFORME. Visita d’inspecció ordinària a la Fiscalia d’Àrea Benidorm/Dénia (segona inspecció) Realitzada els dies 6 i 8 de juny de 2012 (dia 6 a Benidorm i dia 8 a Dénia) de les 9.30 a les 13.30 hores en ambdós casos. M’hi acompanya el tinent fiscal, Gonzalo López Ebri, i el fiscal Rafael Navarro Camarasa, que va actuar com a secretari. En les dues ocasions va estar present el fiscal en cap provincial d’Alacant, Juan Carlos López Coig, i la fiscal en cap d’àrea, Lourdes Giménez-Pericas Giner. Hi eren tots els fiscals, excepte un a Benidorm que estava de cursos i una altra a Benidorm que estava de servei de la Vila joiosa. Vaig parlar amb els magistrats degans de Benidorm i Dénia i no van posar cap inconvenient a l’actuació de la fiscalia. Igualment vaig parlar amb l’advocada delegada del Col·legi d’Advocats d’Alacant, a Benidorm. No va indicar cap problema amb el funcionament de la fiscalia. A banda de parlar amb els fiscals, vaig preguntar als funcionaris sobre la seua situació i les necessitats. S’insistirà en allò que resulte diferent del que s’ha vist en l’anterior inspecció d’abril de 2010, en el que no s’ha corregit o en el que s’ha corregit quan es va indicar. INSTAL·LACIONS. La Fiscalia d’Àrea de Benidorm es troba ubicada en la primera planta de l’edifici del Palau de Justícia, inaugurat l’any 2000. Disposa de rampa d’accés per a persones amb discapacitat física i, a l’interior, dos ascensors amplis i escales. ACTA-INFORME. Visita de inspección ordinaria a la Fiscalía de Área Benidorm/Dénia (segunda inspección) Realizada los días 6 y 8 de junio de 2012 (día 6 en Benidorm y día 8 en Dénia) de las 9.30 a las 13.30 horas en ambos casos, acompañándome el teniente fiscal, Gonzalo López Ebri, y el fiscal Rafael Navarro Camarasa, que actuó de secretario. En las dos ocasiones estuvo presente el fiscal jefe provincial de Alicante, Juan Carlos López Coig, y la fiscal jefa de área, Lourdes Giménez-Pericas Giner. Estaban todos los fiscales, salvo uno en Benidorm que estaba de cursos y otra en Benidorm que estaba de servicio de Villajoyosa. Hablé con los magistrados-decanos de Benidorm y Dénia y ningún reparo pusieron a la actuación de la fiscalía. Igualmente hablé con la abogada delegada del Colegio de Abogados de Alicante, en Benidorm. No indicó problemas con el funcionamiento de la fiscalía. Aparte de hablar con los fiscales, pregunté a los funcionarios sobre su situación y necesidades. Se hará hincapié en lo que resulte distinto a lo visto en la anterior inspección de abril de 2010, en lo no corregido o en lo corregido cuando se indicó. INSTALACIONES. La Fiscalía de Área Benidorm se halla ubicada en la primera planta del edificio del Palacio de Justicia, inaugurado en el año 2000. Dispone de rampa de acceso para personas con discapacidad física y, ya en su interior, de dos amplios ascensores así como escaleras. El edificio está vigilado y controlado por agentes de la Guardia Civil, disponiendo de arco de detección de metales, como se puede observar por las fotografías que se adjuntan. Las cámaras han sido retiradas de su soporte al haber caído una de ellas al suelo y no han sido repuestas, por lo que los monitores correspondientes carecen de visión y las cámaras que funcionan hacia el exterior no graban, solo visionan. Hay paneles indicadores de la situación de las diversas dependencias y en concreto de la fiscalía de área. L’edifici està vigilat i controlat per agents de la Guàrdia Civil. Disposa d’arc de detecció de metalls (com es pot observar per les fotografies que s’hi adjunten). Les càmeres han estat retirades del suport perquè una d’elles va caure a terra i no han estat reposades; per la qual cosa, els monitors corresponents no tenen visió i les càmeres que funcionen cap a l’exterior no enregistren, només visionen. Hi ha panells indicadors de la situació de les diverses dependències i, en concret, de la fiscalia d’àrea. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.259 La fiscalia disposa d’un ampli mostrador per a l’atenció al públic, al qual s’arriba després d’un llarg corredor que accedeix a diverses dependències: SMAC, procuradors, AVD i altres. Per a funcionaris i professionals, hi ha una porta d’accés en el corredor de la qual s’apilen els expedients i els papers per a destruir fins que des d’Alacant passen a retirar-los, tal com figura en la fotografia que s’hi adjunta i als quals té accés tota persona que acudesca a la fiscalia. Els funcionaris ocupen una zona diàfana a continuació del mostrador, en la qual es constata la necessitat de dotar d’armaris, prestatgeries i arxivadors per a carpetetes. Cal assenyalar que aquests últims són per a carpetetes de mida de quartilla i no són adaptables per a les carpetetes de format DIN A4. Els fiscals disposen de dos despatxos dobles, un d’ells interior totalment i sis individuals, per a una plantilla actual de deu fiscals. Les dependències són suficients per a la plantilla actual i futures ampliacions de plantilla implicarien haver de doblar algun despatx. Disposen d’un arxiu en la planta baixa. Tots els expedients estan en caixes de cartró, bé en armaris, en prestatgeries o a terra. L’amplitud dels finestrals dotats de cortines proporciona una adequada il·luminació. Per contra, cal assenyalar que la il·luminació artificial resulta una mica deficient, fins al punt que les dependències d’aquest palau de justícia que es reformen ja incorporen un sistema d’il·luminació nou. Totes les dependències estan dotades d’aire condicionat intel·ligent sense possibilitat d’actuar-hi. La instal·lació telefònica té el sistema de centraleta automàtica. S’hi observa una neteja deficient i en els vàters falta de tot. La fiscalía dispone de un amplio mostrador para la atención al público, al que se llega tras un largo pasillo que accede a diversas dependencias: SMAC, procuradores, AVD… Para funcionarios y profesionales, hay una puerta de acceso en cuyo pasillo se apilan los expedientes y papeles para destruir hasta que desde Alicante pasen a retirarlos, tal y como figura en la fotografía que se adjunta y a los que tiene acceso toda persona que acuda a la fiscalía. Los funcionarios ocupan una zona diáfana a continuación del mostrador, en la que se constata la necesidad de dotar de armarios, estanterías y archivadores para carpetillas, señalando que éstos últimos son para carpetillas tamaño cuartilla y no son adaptables para las carpetillas tamaño DIN A4. Los fiscales disponen de dos despachos dobles, uno de ellos interior totalmente y seis individuales, para una plantilla actual de diez fiscales. Las dependencias son suficientes para la plantilla actual y futuras ampliaciones de plantilla implicarían tener que doblar algún despacho. Disponen de un archivo en la planta baja. Todos los expedientes están en cajas de cartón, bien en armarios, en estanterías o en el suelo. La amplitud de los ventanales dotados de cortinas proporciona una adecuada iluminación. Por el contrario, señalar que la iluminación artificial resulta algo deficiente, hasta el punto de que las dependencias de este palacio de justicia que se reforman ya incorporan un nuevo sistema de iluminación. Todas las dependencias están dotadas de aire acondicionado inteligente sin posibilidad de actuación sobre el mismo. La instalación telefónica es de sistema de centralita automática. Se observa una deficiente limpieza y en los WC falta de todo. MITJANS MATERIALS I INFORMÀTICS. BENIDORM Cada fiscal i tramitador disposa del corresponent ordinador i totes les pantalles són planes. MEDIOS MATERIALES E INFORMÁTICOS. BENIDORM Cada fiscal y tramitador dispone del correspondiente ordenador, señalando que todas las pantallas de los mismos son planas. Los ordenadores de los fiscales y funcionarios están dotados de los programas actuales –Word, Excel, Access y Fortuna–, siendo internet libre para en el caso de los fiscales e la intranet para los funcionarios. Los fiscales disponen de acceso a bases de datos jurídicas –El Derecho, Tirant– vía internet. Cada fiscal dispone de la correspondiente impresora láser y los funcionarios de una impresora multifunción, conservando la anterior impresora láser hasta que sea retirada. No se dispone en la fiscalía de la posibilidad de realizar videoconferencias, únicamente existe habilitación al efecto en el decanato de los juzgados. Respecto a los cursos impartidos a los funcionarios nos señalan que recibieron un curso al principio y deficientemente expuesto, agravado ello por las sucesivas modificaciones y mejoras no explicadas, compensándose esta situación por las consultas de unos a otros. Las quejas de funcionamiento del programa Fortuny se adjuntan en folio aparte confeccionado por los funcionarios. En el programa se registran en el ámbito penal los juicios de faltas, los PALO y las ejecutorias en parte, guardándose las sentencias hasta que sean introducidas en las correspondientes carpetillas. INSTALACIONES. La fiscalía en Dénia se halla ubicada en la segunda planta de un edificio inaugurado en el 2000. Presenta el edificio una buena accesibilidad, con Els ordinadors dels fiscals i els funcionaris estan dotats dels programes actuals –Word, Excel, Access i Fortuny– i internet és lliure per als fiscals i l’intranet per als funcionaris. Els fiscals disposen d’accés a bases de dades jurídiques –El Derecho, Tirant– via internet. Cada fiscal disposa de la impressora làser corresponent i els funcionaris d’una impressora multifunció i conserven la impressora làser anterior fins que la retiren. No es disposa en la fiscalia de la possibilitat de realitzar videoconferències, únicament hi ha habilitació a aquest efecte al deganat dels jutjats. Pel que fa als cursos impartits als funcionaris, ens indiquen que van rebre un curs al principi que es va exposar deficientment; fet que s’agreuja per les successives modificacions i millores que no han estat explicades. Aquesta situació s’ha compensa per les consultes dels uns als altres. Les queixes de funcionament del programa Fortuny s’adjunten en un foli a banda confeccionat pels funcionaris. En el programa es registren en l’àmbit penal els judicis de faltes, els PALO i les executòries en particle Es guarden les sentències fins que siguen introduïdes en les carpetetes corresponents. INSTAL·LACIONS. La fiscalia a Dénia es troba ubicada en la segona planta d’un edifici inaugurat en el 2000. L’edifici presenta una bona accessibilitat, amb rampa per a BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.260 discapacitats físics. A l’interior hi ha un ascensor més aviat ajustat pel qual accedeix el públic i la Guàrdia Civil amb els detinguts; tot això per a accedir a les tres plantes. També s’observa la presència de detinguts conduïts per la Guàrdia Civil, emmanillats i que romanen en el vestíbul de la segona planta junt amb el públic. Les càmeres de seguretat només visionen deficientment i no enregistren les imatges. El tècnic de manteniment ens fa saber que ha traslladat aquesta incidència fa temps a l’organisme competent. Les dependències són suficients per a la plantilla actual, amb l’excepció de tenir un despatx per a fiscal allunyat de la resta, encara que estiga en la mateixa planta. Futures ampliacions plantejarien problemes amb les actuals dependències. L’arxiu està en la planta baixa. Totes les dependències disposen de llum directa amb amplis finestrals proveïts de cortines. L’edifici està vigilat i controlat per agents de la Guàrdia Civil i dotat d’arc de seguretat d’instruments metàl·lics, amb l’anomalia esmentada de les càmeres de vigilància. Els expedients es guarden en les dependències de funcionaris –segons la fotografia que s’hi adjunta– i en l’arxiu, a l’efecte, de la planta baixa. Totes les dependències de la fiscalia disposen d’aire condicionat. Falten prestatgeries on ordenar els expedients i armaris i, sobretot en despatxos de fiscals, es troba a faltar un armari per a togues. La neteja, igual que a Benidorm, és deficient i l’aprovisionament del vàter inexistent. Cal assenyalar l’anomalia observada en el despatx dels funcionaris, ja apuntada en la inspecció anterior i que no ha estat solucionada: s’hi ordenen les caixes i els expedients sobre els armaris arxivadors, amb el risc de caure al buit de l’escala des d’un segon pis, al vestíbul de la planta baixa sempre molt concorregut de persones, perquè inexplicablement no té vidre la part superior d’aquest lateral, tal com es mostra en les fotografies que s’hi adjunten. Les caixes de correus apilades al despatx dels funcionaris contenen l’eixida diària d’expedients, que, atesa la falta de personal d’auxili judicial, poden romandre allí fins que baixen del jutjat a reclamar-los. rampa para discapacitados físicos. En el interior está dotado de un ascensor más bien ajustado por el que accede el público y la Guardia Civil con los detenidos, todo ello para acceder a las tres plantas. También se observa la presencia de detenidos conducidos por la Guardia Civil, esposados y que permanecen en el zaguán de la segunda planta junto con el público. Las cámaras de seguridad solo visionan deficientemente y no graban las imágenes. El técnico de mantenimiento nos comunica haber trasladado esta incidencia hace tiempo al organismo competente. Las dependencias son suficientes para la plantilla actual, con la salvedad de tener un despacho para fiscal alejado del resto, aunque esté en la misma planta. Futuras ampliaciones plantearían problemas con las actuales dependencias. El archivo está en la planta baja. Todas las dependencias disponen de luz directa con amplios ventanales provistos de cortinas. El edificio está vigilado y controlado por agentes de la Guardia Civil dotado de arco de seguridad de instrumentos metálicos, con la anomalía citada de las cámaras de vigilancia. Los expedientes se guardan en las dependencias de funcionarios, según la fotografía que se adjunta y en el archivo al efecto de la planta baja. Todas las dependencias de fiscalía disponen de aire acondicionado. Faltan estanterías donde ordenar los expedientes y armarios, y sobre todo en despachos de fiscales se echa en falta un armario toguero. La limpieza, al igual que en Benidorm, es deficiente y el aprovisionamiento del WC inexistente. Señalar la anomalía observada en el despacho de los funcionarios, ya apuntada en la anterior inspección y que no ha sido solucionada, referida a que en el mismo se ordenan las cajas y expedientes sobre los armarios archivadores, con el riesgo de caer al hueco de la escalera desde un segundo piso, al zaguán de la planta baja, siempre muy concurrido de personas, pues inexplicablemente carece de cristal la parte superior de dicho lateral, tal como se muestra en las fotografías que se adjuntan. Las cajas de correos apiladas en el despacho de los funcionarios contienen la salida diaria de expedientes, que, dada la falta de personal de auxilio judicial, pueden permanecer allí hasta que bajan del juzgado a reclamarlos. MITJANS MATERIALS I INFORMÀTICS. DÉNIA Els ordinadors estan dotats dels programes usuals: Word, Fortuny, Excel i Access. Tenen correu electrònic i els fiscals accés lliure a internet. Tots els funcionaris (dos i un de reforç) disposen d’ordinador. Els funcionaris imprimeixen en la impressora multifunció o en la que encara no s’ha retirat, mentre que els fiscals disposen d’impressores individuals. Les queixes del funcionament del Fortuny s’hi adjunten. La formació és la que es va donar inicialment, ara suplida pel bon treball i la consulta als companys. El servei tècnic acudeix puntualment per a solucionar els problemes que sorgeixen. No existeix instal·lada videoconferència. Els despatxos dels fiscals estan dotats d’ordinadors, pantalla plana i una impressora individual. Tenen accés als programes habituals i disposen d’internet d’accés lliure i les bases de dades El Derecho i Tirant. Respecte als textos legals en paper, significa que, tot i ser una fiscalia de gran mobilitat funcional, els fiscals substituts es troben sense texts legals actualitzats perquè el titular els retira quan accedeix a una plaça nova. ORGANITZACIÓ. S’hi aporta l’informe de la fiscal en cap d’àrea amb certs aclariments: MEDIOS MATERIALES E INFORMÁTICOS. DÉNIA Los ordenadores están dotados de los programas usuales: Word, Fortuny, Excel y Access. Tienen correo electrónico y los fiscales acceso libre a internet. Todos los funcionarios (dos y uno de refuerzo) disponen de ordenador, imprimiendo los funcionarios en la impresora multifunción o en la que todavía no se ha retirado, mientras que los fiscales disponen de impresoras individuales. Las quejas del funcionamiento del Fortuny se adjuntan. La formación es la que se dio inicialmente, ahora suplida por el buen hacer y la consulta a los compañeros. El servicio técnico acude puntualmente para solucionar los problemas que surgen. No existe instalada videoconferencia. Los despachos de los fiscales, están dotados de ordenadores, pantalla plana, así como una impresora individual, teniendo acceso a los programas habituales, disponiendo de internet de acceso libre y base de datos El Derecho y Tirant. Respecto a los textos legales en papel, significa que, siendo una fiscalía de gran movilidad funcional, los fiscales sustitutos se encuentran sin textos legales actualizados, al retirarlos el titular cuando accede a nueva plaza. ORGANIZACIÓN. Se aporta el informe de la fiscal jefa de área con ciertas aclaraciones: BOC número 216 28.01.2014 S’hi aporta com a annex el quadre de serveis a Benidorm del qual s’aclareix que els fiscals de Dénia realitzen els judicis dels jutjats penals el dimecres i el dijous. Tant els fiscals de Benidorm com els de Dénia van als judicis a Alacant si són causes complexes o si són jurats que han despatxat. A Benidorm les guàrdies del jutjat són setmanals i de permanència. A la Vila Joiosa són setmanals i de disponibilitat. La guàrdia dels fiscals de Benidorm (que comprén els dos jutjats referits) és setmanal i de disponibilitat i duta a terme per un fiscal, per la qual cosa per a evitar acumulacions hi ha un fiscal de guàrdia de reforç els dies laborables per a la Vila Joiosa. A Dénia tant els jutjats com els fiscals tenen guàrdia setmanal de permanència. Tant a Benidorm-la Vila Joiosa com a Dénia, les vistes civils (excepte coincidència de vistes a diversos jutjats) les realitzen en exclusiva els fiscals especialistes d’aquest ordre que a penes intervenen en afers penals. La plantilla teòrica és de 18 fiscals (13 fiscals, inclòs el cap i 5 advocats fiscals) i en la realitat són 4 fiscals, 11 advocats fiscals i 3 advocats fiscals substituts. Són 4 els fiscals coordinadors i un advocat fiscal ocupa un d’aquests llocs. Amb relació a la inspecció anterior, de maig de 2010, ha augmentat una plaça de fiscal (destinat a Dénia) i tant a Benidorm com a Dénia hi ha un tramitador més, encara que en el cas de Dénia és de reforç i per períodes de mesos, renovable. No hi ha especialistes, encara que sí alguns fiscals referents per a certes matèries per a les relacions necessàries, excepte en matèria penal laboral que hi ha especialista, com es desprèn de l’informe de la fiscal en cap. A Benidorm-la Vila Joiosa qui ha d’inspeccionar les residències és l’advocada fiscal substituta Sara Gaia, i a Dénia, l’advocada fiscal Julia Torres. Es continua sense tenir despatx per al fiscal a la seu dels jutjats de la Vila Joiosa. Els jutjats penals de Benidorm coneixen dels assumptes de Benidorm i Dénia. No obstant això, els que són de la Vila Joiosa (inclòs el partit judicial en la Fiscalia d’Àrea) es coneixen a Alacant i de vegades creen distorsions. Pàg. 44.261 Se aporta como anexo el cuadro de servicios en Benidorm del que se aclara que los fiscales de Dénia celebran los juicios de los juzgados de lo penal los miércoles y jueves. Tanto los fiscales de Benidorm como de Dénia van a los juicios en Alicante si son causas complejas o si son jurados que han despachado. En Benidorm las guardias del juzgado son semanales y de permanencia; en Villajoyosa son semanales y de disponibilidad. La guardia de los fiscales de Benidorm (que abarca los dos juzgados referidos) es semanal y de disponibilidad y llevada a cabo por un fiscal, por lo que para evitar acumulaciones hay un fiscal de guardia de refuerzo los días laborables para Villajoyosa. En Dénia tanto los juzgados como los fiscales tienen guardia semanal de permanencia. Tanto en Benidorm-Villajoyosa como en Dénia, las vistas civiles (salvo coincidencia de vistas en diversos juzgados) los celebran en exclusiva los fiscales especialistas de ese orden que apenas intervienen en asuntos penales. La plantilla teórica es de 18 fiscales (13 fiscales, incluido el jefe y 5 abogados fiscales), y en la realidad son 4 fiscales, 11 abogados fiscales y 3 abogados fiscales sustitutos. Son 4 los fiscales coordinadores y un abogado fiscal ocupa uno de esos puestos. En relación con la anterior inspección, de mayo de 2010, ha aumentado una plaza de fiscal (destinado a Dénia) y tanto en Benidorm como en Dénia hay un tramitador más, aunque en el caso de Dénia es de refuerzo y por períodos de meses, renovable. No existen especialistas, aunque sí algunos fiscales referentes para ciertas materias para las relaciones precisas, salvo en materia penal laboral que existe especialista, como se desprende del informe de la fiscal jefa. En Benidorm-Villajoyosa, quien debe inspeccionar las residencias es la abogada fiscal sustituta Sara Gaya, y en Dénia, la abogada fiscal Julia Torres. Se sigue careciendo de despacho para el fiscal en la sede de los juzgados de Villajoyosa. Los juzgados de lo penal de Benidorm conocen de los asuntos de Benidorm y Dénia; sin embargo, los que son de Villajoyosa (incluido el partido judicial en la fiscalía de área) se conocen en Alicante, creando distorsiones en ocasiones. MATÈRIA PENAL S’han examinat les causes següents: MATERIA PENAL Se han examinado las siguientes causas: JUTJAT BENIDORM-1 PALO 80/11 A. béns 81/11 Delicte societari 51/11 Danys SUMARI 1/12 A. sexual T. JURAT 1/12 Malversació JUZGADO BENIDORM-1 PALO 80/11 81/11 51/11 SUMARIO 1/12 T. JURADO 1/12 JUTJAT VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA PALO 20/12 Q. condemna 63/12 Q. condemna JUZGADO VIOLENCIA SOBRE LA MUJER PALO 20/12 Q. condena 63/12 Q. condena JUTJAT BENIDORM-2 PALO 22/12 Robatori intimidació 17/12 Robatori JUZGADO BENIDORM-2 PALO 22/12 Robo intimidación 17/12 Robo A. bienes Delito societario Daños A. sexual Malversación BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.262 JUTJAT BENIDORM-3 PALO 10/12 Robatori amb força 6/12 Robatori amb força 78/11 S. pública T. JURAT 1/11 Assassinat JUZGADO BENIDORM-3 PALO 10/12 Robo con fuerza 6/12 Robo con fuerza 78/11 S. pública T. JURADO 1/11 Asesinato JUTJAT BENIDORM-4 PALO 84/11 Lesions 3/12 Furt 22/12 S. pública 5/12 Robatori 4/12 A. sexual JUZGADO BENIDORM-4 PALO 84/11 Lesiones 3/12 Hurto 22/12 S. pública 5/12 Robo 4/12 A. sexual JUTJAT BENIDORM-5 PALO 3/12 Falsedat 13/12 S. pública 95/11 S. pública 93/11 T. drogues 81/11 Furt 80/11 S. pública 34/12 Robatori violència JUZGADO BENIDORM-5 PALO 3/12 Falsedad 13/12 S. pública 95/11 S. Pública 93/11 T. drogas 81/11 Hurto 80/11 S. pública 34/12 Robo violencia Les carpetetes són de format DIN A4, tot i que encara en queden prou de mida de quartilla, corresponent a anys anteriors. Els arxivadors metàl·lics, com abans hem manifestat, són per a contenir carpetetes de mida de quartilla i no admeten reconversió per a carpetetes de mida de foli. Per això hi ha la necessitat de proveir d’arxivadors adequats. Les dates d’entrada i eixida dels afers per a qualificar estan dins de la normalitat, excepte algun de major complexitat. La redacció de les qualificacions és correcta i explicativa dels fets, com també la qualificació jurídica i les penes sol·licitades. S’identifica sempre el fiscal que realitza l’actuació, tant en qualificació com en sobreseïments o qualsevol petició de diligències. Apareixen ressenyats en la qualificació els folis de les proves sol·licitades, pericials, documentals i testificals. Els extractes confeccionats a màquina són amplis i suficients. Malgrat això s’hi adjunten fotocòpies. Apareixen visades les qualificacions manualment i, quan no apareix el visat, hem comprovat que s’hi adjunta la pantalla del visat en Fortuny. Els sobreseïments ressenyats estan fonamentats i s’identifica el fiscal que el subscriu. Les executòries es porten per fitxes i s’enregistren en Fortuny. Les sentències es guarden a banda, per a unir-les a la carpeteta en el moment adequat. Es confirma, com en altres seus de fiscalia, la discordança entre els presos preventius, segons el llistat de l’ordinador i la comprovació manual. S’ha comprovat que, quan escau, es conté en la qualificació la petició de substitució de pena i la sol·licitud de tramesa per altressí, bé a la Delegació de Govern o a la Direcció de Trànsit. Las carpetillas son de formato DIN A4, si bien quedan todavía bastantes de tamaño cuartilla, correspondiente a años anteriores. Los archivadores metálicos, como antes hemos manifestado, son para contener carpetillas tamaño cuartilla y no admiten reconversión para carpetas tamaño folio, de ahí la necesidad de proveer de archivadores adecuados. Las fechas de entrada y salida de los asuntos para calificar están dentro de la normalidad, salvo alguno de mayor complejidad. La redacción de las calificaciones es correcta y explicativa de los hechos, así como la calificación jurídica de los mismos y las penas solicitadas. Se identifica siempre al fiscal que realiza la actuación, tanto en calificación como en sobreseimientos o cualquier petición de diligencias. Aparecen reseñados en la calificación los folios de las pruebas solicitadas, periciales, documentales y testificales. Los extractos confeccionados a máquina son amplios y suficientes, a pesar de lo cual se adjuntan fotocopias. Aparecen visadas las calificaciones manualmente y, cuando no aparece el visado, hemos comprobado que se adjunta la pantalla del visado en Fortuny. Los sobreseimientos reseñados están fundamentados e identificado el Fiscal que lo suscribe. Las ejecutorias se llevan por fichas y se graban en Fortuny. Las sentencias se guardan aparte, para unirlas a la carpetilla en su momento. Se confirma, como en otras sedes de fiscalía, la discordancia entre los presos preventivos, según el listado del ordenador y la comprobación manual. Se ha comprobado que, cuando procede, se contiene en la calificación la petición de sustitución de pena y la solicitud de remisión por otrosí, bien a la Delegación de Gobierno o a Jefatura de Tráfico. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.263 MATÈRIA PENAL Es revisen les causes següents: MATERIA PENAL Se revisan las siguientes causas: JUTJAT DÉNIA-1 PALO 25/12 Lesions 160/11 Falsificació 161/11 T. drogues JUZGADO DÉNIA-1 PALO 25/12 Lesiones 160/11 Falsificación 161/11 T. drogas JUTJAT VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA DUR 151/11 Lesions lleus 73/11 Amenaces JUZGADO VIOLENCIA SOBRE LA MUJER DUR 151/11 Lesiones leves 73/11 Amenazas JUTJAT DÉNIA-2 PALO 12/12 6/12 42/12 43/12 Q. condemna CIBA Atemptat Lesiones JUZGADO DÉNIA-2 PALO 12/12 6/12 42/12 43/12 Q. condena CIBA Atentado Lesiones JUTJAT DÉNIA-3 PALO 28/12 26/12 1/12 2/12 Danys Estafa Danys Impagament pensions JUZGADO DÉNIA-3 PALO 28/12 26/12 1/12 2/12 Daños Estafa Daños Impago pensiones JUTJAT DÉNIA-4 PALO 10/11 15/11 Amenaces Estafa JUZGADO DÉNIA-4 PALO 10/11 15/11 Amenazas Estafa Les carpetetes són de format DIN A4, tot i que encara en queden prou de mida de quartilla, corresponent a anys anteriors. Els arxivadors són per a contenir carpetetes de mida de quartilla i no admeten reconversió per a carpetetes de mida de foli. Per això, hi ha la necessitat de proveir d’arxivadors adequats. Les dates d’entrada i eixida dels assumptes per a qualificar estan dins de la normalitat, excepte algun de major complexitat. La redacció de les qualificacions és correcta i explicativa dels fets, com també la seua qualificació jurídica i les penes sol·licitades. S’identifica sempre el fiscal que realitza l’actuació, tant en qualificació com en sobreseïments o qualsevol petició de diligències. Apareixen ressenyats els folis de les proves sol·licitades. Els extractes confeccionats a màquina són amplis i suficients. Malgrat això, s’hi adjunten fotocòpies. Apareixen visades les qualificacions manualment i, quan no apareixen, hem comprovat que estan en la causa corresponent registrada en Fortuny, perquè les realitza la fiscal en cap d’àrea des de Benidorm. Els sobreseïments ressenyats estan fonamentats i s’identifica el fiscal que el subscriu. Les executòries es porten per fitxes i s’enregistren en Fortuny. Les sentències es guarden a banda, per a unir-les a la carpeteta en el moment oportú. Es confirma, com en altres seus de fiscalia, la discordança entre presos preventius, segons el llistat de l’ordinador i la comprovació manual. S’hi adjunta una relació indicativa d’aquesta. Las carpetillas son de formato DIN A4, si bien quedan todavía bastantes de tamaño cuartilla, correspondiente a años anteriores. Los archivadores, son para contener carpetillas tamaño cuartilla y no admiten reconversión para carpetas tamaño folio, de ahí la necesidad de proveer de archivadores adecuados. Las fechas de entrada y salida de los asuntos para calificar están dentro de la normalidad, salvo alguno de mayor complejidad. La redacción de las calificaciones es correcta y explicativa de los hechos, así como la calificación jurídica de los mismos y las penas solicitadas. Se identifica siempre al fiscal que realiza la actuación, tanto en calificación como en sobreseimientos o cualquier petición de diligencias. Aparecen reseñados los folios de las pruebas solicitadas. Los extractos confeccionados a máquina son amplios y suficientes, a pesar de lo cual se adjuntan fotocopias. Aparecen visadas las calificaciones manualmente y, cuando no aparecen, hemos comprobado su existencia en la correspondiente causa registrada en Fortuny, pues se realizan por la fiscal jefa de área desde Benidorm. Los sobreseimientos reseñados están fundamentados e identificado el fiscal que lo suscribe. Las ejecutorias se llevan por fichas y se graban en Fortuny. Las sentencias se guardan aparte, para unirlas a la carpetilla en su momento. Se confirma, como en otras sedes de fiscalía, la discordancia entre presos preventivos, según el listado del ordenador y la comprobación manual, adjuntándose una relación indicativa de la misma. BOC número 216 28.01.2014 Els jutjats no notifiquen a la fiscalia les llibertats de presos preventius, amb la qual cosa ens assabentem quan el fiscal acudeix al jutjat a consultar els llibres a aquest efecte. Cal assenyalar que la persona de reforç cessa el pròxim dia 15 de juny i no se sap res més sobre la seua renovació, tot i necessitar-la per al treball que requereix l’oficina. Els judicis de faltes, quan es registren, ja estan celebrats, sentenciats i arxivats. Cal assenyalar que l’aplicació Fortuny planteja problemes a partir del registre del tercer pres. S’ha comprovat que, quan escau, es conté en la qualificació la petició de substitució de pena i la sol·licitud de tramesa per altressí, bé a la Delegació de Govern o a la Direcció de Trànsit. Pàg. 44.264 Los juzgados no notifican a la fiscalía las libertades de presos preventivos, con lo que nos enteramos cuando el fiscal acude al juzgado a consultar los libros al efecto. Señalar que la persona de refuerzo cesa el próximo día 15 de junio y ya nada más se sabe de su renovación, a pesar de la necesidad del mismo para el trabajo que requiere la oficina. Los juicios de faltas, cuando se registran, ya están celebrados, sentenciados y archivados. Señalar que la aplicación Fortuny plantea problemas a partir del registro del tercer preso. Se ha comprobado que, cuando procede, se contiene en la calificación la petición de sustitución de pena y la solicitud de remisión por otrosí, bien a la Delegación de Gobierno o a Jefatura de Tráfico. MATÈRIA CIVIL. BENIDORM MATERIA CIVIL. BENIDORM PROCEDIMENTS MATRIMONIALS PROCEDIMIENTOS MATRIMONIALES 1. MODIFICACIÓ DE MESURES JUTJAT: Benidorm 3 NÚM. PROCEDIMENT: 866/11 DATA D’ENTRADA: 13.06.11 DATA D’EIXIDA: 16.06.11 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda –segons l’ús–, sense estar adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat). 1. MODIFICACIÓN DE MEDIDAS JUZGADO: Benidorm 3 N.º PROCEDIMIENTO: 866/11 FECHA DE ENTRADA: 13.06.11 FECHA DE SALIDA: 16.06.11 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda –al uso–, sin estar adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado). 2. DIVORCI CONTENCIÓS JUTJAT: Benidorm 1 NÚM. PROCEDIMENT: 204/10 DATA D’ENTRADA: 12.12.11 DATA D’EIXIDA: 13.12.11 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda –segons l’ús–, sense estar adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat). 2. DIVORCIO CONTENCIOSO JUZGADO: Benidorm 1 N.º PROCEDIMIENTO: 204/10 FECHA DE ENTRADA: 12.12.11 FECHA DE SALIDA: 13.12.11 DICTAMEN: Contestación a la demanda. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda –al uso–, sin estar adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado). 3. MESURES DE FILLS EXTRAMATRIMONIALS JUTJAT: Benidorm 1 NÚM. PROCEDIMENT: 2431/11 DATA D’ENTRADA: 05.03.12 DATA D’EIXIDA: 08.03.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda –segons l’ús–, sense estar adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat). 3. MEDIDAS DE HIJOS EXTRAMATRIMONIALES JUZGADO: Benidorm 1 N.º PROCEDIMIENTO: 2431/11 FECHA DE ENTRADA: 05.03.12 FECHA DE SALIDA: 08.03.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda –al uso–, sin estar adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado). 4. MESURES DE FILLS EXTRAMATRIMONIALS JUTJAT: Benidorm 1 NÚM. PROCEDIMENT: 2087/11 DATA D’ENTRADA: 13.12.11 DATA D’EIXIDA: 13.12.11 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda –segons l’ús–, sense estar adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat). 4. MEDIDAS DE HIJOS EXTRAMATRIMONIALES JUZGADO: Benidorm 1 N.º PROCEDIMIENTO: 2087/11 FECHA DE ENTRADA: 13.12.11 FECHA DE SALIDA: 13.12.11 DICTAMEN: Contestación a la demanda. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda –al uso–, sin estar adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado). BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.265 5. DIVORCI CONTENCIÓS JUTJAT: Benidorm 1 NÚM. PROCEDIMENT: 2199/11 DATA D’ENTRADA: 28.11.11 DATA D’EIXIDA: 05.2012.11 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda –segons l’ús–, sense estar adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat). 5. DIVORCIO CONTENCIOSO JUZGADO: Benidorm 1 N.º PROCEDIMIENTO: 2199/11 FECHA DE ENTRADA: 28.11.11 FECHA DE SALIDA: 05.12.11 DICTAMEN: Contestación a la demanda. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda –al uso–, sin estar adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado). 6. SEPARACIÓ MUTU ACORD JUTJAT: Benidorm 1 NÚM. PROCEDIMENT: 974/11 DATA D’ENTRADA: 13.02.12 DATA D’EIXIDA: 21.02.10 DICTAMEN: Res no oposa al conveni. OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat). 6. SEPARACIÓN MUTUO ACUERDO JUZGADO: Benidorm 1 N.º PROCEDIMIENTO: 974/11 FECHA DE ENTRADA: 13.02.12 FECHA DE SALIDA: 21.02.10 DICTAMEN: Nada opone al convenio. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado). 7. DIVORCI MUTU ACORD JUTJAT: Benidorm 2 NÚM. PROCEDIMENT: 217/11 DATA D’ENTRADA: 19.04.12 DATA D’EIXIDA: 08.05.2012 DICTAMEN: Res no oposa al conveni. OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda –segons l’ús–, sense estar adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat NOTA. No es fan constar més procediments inspeccionats atès que en tots els examinats, llevat d’excepcions, s’utilitzen models de contestació a la demanda –segons l’ús–, sense estar adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat). 7. DIVORCIO MUTUO ACUERDO JUZGADO: Benidorm 2 N.º PROCEDIMIENTO: 217/11 FECHA DE ENTRADA: 19.04.12 FECHA DE SALIDA: 08.05.12 DICTAMEN: Nada opone al convenio. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda –al uso–, sin estar adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado NOTA. No se hacen constar más procedimientos inspeccionados habida cuenta de que en todos los examinados, salvo excepciones, se utilizan modelos de contestación a la demanda –al uso–, sin estar adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado). PROCEDIMENTS RELATIUS A LA CAPACITAT PROCEDIMIENTOS RELATIVOS A LA CAPACIDAD PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL NO DEMANDANT) JUTJAT: La Vila Joiosa 3 NÚM. PROCEDIMENT: 852/11 DATA D’ENTRADA: No consta en la carpeteta DATA D’EIXIDA: 20.01.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL NO DEMANDANTE) JUZGADO: Villajoyosa 3 N.º PROCEDIMIENTO: 852/11 FECHA DE ENTRADA: No consta en la carpetilla FECHA DE SALIDA: 20.01.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL DEMANDANT) JUTJAT: Benidorm 2 NÚM. PROCEDIMENT: 1503/11 DICTAMEN: Presentació de la demanda 25 de juliol de 2011 OBSERVACIONS: Queda pendent traslladar al defensor judicial de la demanda per a contestació, atès que han transcorregut 11 mesos des de la presentació de la demanda. S’utilitzen models de demanda que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. No es controla el temps que transcorre des que es presenta la demanda fins que se n’assenyala la vista oral. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL DEMANDANTE) JUZGADO: Benidorm 2 N.º PROCEDIMIENTO: 1503/11 DICTAMEN: Presentación de la demanda 25 de julio de 2011 OBSERVACIONES: Pende dar traslado al defensor judicial de la demanda para contestación, habiendo transcurrido 11 meses desde la presentación de la demanda. Se utilizan modelos de demanda sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. No se controla el tiempo que transcurre desde que se presenta la demanda hasta que se señala la vista oral. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.266 PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL NO DEMANDANT) JUTJAT: La Vila Joiosa 3 NÚM. PROCEDIMENT: 690/11 DATA DE TRASLLAT DE LA DEMANDA: 22.08.11 DICTAMEN: CONTESTACIÓ de la demanda. 05.09.11 OBSERVACIONS: S’utilitzen models de demanda que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL NO DEMANDANTE) JUZGADO: Villajoyosa 3 N.º PROCEDIMIENTO: 690/11 FECHA DE TRASLADO DE LA DEMANDA: 22.08.11 DICTAMEN: CONTESTACIÓN de la demanda. 5.09.11 OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de demanda sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. DILIGÈNCIES PREPROCESSALS Seguint les indicacions de la inspecció anterior, se segueixen en la mateixa carpeteta, com és desitjable per a un major control i seguiment, les diligències preprocessals i les restants actuacions que se’n deriven. Tanmateix, no hi ha una relació dels documents que s’hi contenen, en no omplir-se les caselles que a aquest efecte consten en les carpetetes. No tenen decret pel qual se n’acorda la incoació. No es dóna cap decret pel qual se n’acorda la conclusió. DILIGENCIAS PREPROCESALES Siguiendo las indicaciones de la inspección anterior, se siguen en la misma carpetilla, como es deseable para un mayor control y seguimiento, las diligencias preprocesales y las restantes actuaciones que de ellas se derivan. No obstante, no existe una relación de los documentos que en ellas se contienen, al no rellenarse las casillas que al efecto constan en las carpetillas. Carecen de decreto por el que se acuerda su incoación. No se da decreto alguno por el que se acuerda su conclusión. INTERNAMENTS NO VOLUNTARIS 1. Els models que s’utilitzen SÍ que s’adeqüen a les pautes establertes per la Fiscalia Superior i FGE. 2. No hi ha constància d’un registre als efectes del seguiment de si s’efectuen o no els controls semestrals. INTERNAMIENTOS NO VOLUNTARIOS 1. Los modelos que se utilizan SÍ se adecuan a las pautas establecidas por la Fiscalía Superior y la FGE. 2. No existe constancia de un registro a los efectos del seguimiento de si se efectúan o no los controles semestrales. REGISTRE CIVIL REGISTRO CIVIL AUTORITZACIÓ JUDICIAL PER A, EN NOM DEL SEU FILL, SOL·LICITAR LA NACIONALITAT ESPANYOLA BENIDORM NÚM. PROCEDIMENT: 414/2011 DATA D’ENTRADA: 27.03.12 DATA D’EIXIDA: 27.04.12 Es tracta d’un menor nascut el 18.05.07 a l’Equador i, en nom seu, els seus pares sol·liciten la concessió de la nacionalitat espanyola. Es donen tots els requisits per a accedir a la sol·licitud. DICTAMEN: Res no oposa a la concessió de l’autorització. OBSERVACIONS: Cal destacar que des de la data d’entrada a la d’eixida ha transcorregut UN MES. Explica la fiscal encarregada que això és normal atesa l’excessiva càrrega de treball que porta. AUTORIZACIÓN JUDICIAL PARA, EN NOMBRE DE SU HIJO, SOLICITAR LA NACIONALIDAD ESPAÑOLA BENIDORM N.º PROCEDIMIENTO: 414/2011 FECHA DE ENTRADA: 27.03.2012 FECHA DE SALIDA: 27.04.2012 Se trata de un menor nacido el 18.05.07 en Ecuador y, en su nombre por sus padres, se solicita la concesión de la nacionalidad española. Se dan todos los requisitos para acceder a la solicitud. DICTAMEN: Nada opone a la concesión de la autorización. OBSERVACIONES: Es de destacar que desde la fecha de entrada a la de salida ha trascurrido UN MES. Explica la fiscal encargada que eso es normal dada la excesiva carga de trabajo que lleva. AUTORITZACIÓ JUDICIAL PER A, EN NOM DEL SEU FILL, SOL·LICITAR LA NACIONALITAT ESPANYOLA LA VILA JOIOSA NÚM. PROCEDIMENT: 35/2012 DATA D’ENTRADA: DATA D’EIXIDA: 24.04.12 Es tracta d’un menor nascut el 04.03.06 a Espanya i de pares marroquins i els seus pares sol·liciten l’autorització per a la sol·licitud de la nacionalitat espanyola. Es donen tots els requisits per a accedir a la sol·licitud. DICTAMEN: Res no oposa a la concessió de l’autorització. AUTORIZACIÓN JUDICIAL PARA, EN NOMBRE DE SU HIJO, SOLICITAR LA NACIONALIDAD ESPAÑOLA VILLAJOYOSA N.º PROCEDIMIENTO: 35/2012 FECHA DE ENTRADA: FECHA DE SALIDA: 24.04.2012 Se trata de un menor nacido el 04.03.2006 en España y de padres marroquíes, y por sus padres se solicita la autorización para la solicitud de la nacionalidad española. Se dan todos los requisitos para acceder a la solicitud. DICTAMEN: Nada opone a la concesión de la autorización. EXPEDIENT GOVERNATIU SOBRE MATRIMONI CIVIL BENIDORM NÚM. PROCEDIMENT: 3628/11 EXPEDIENTE GUBERNATIVO SOBRE MATRIMONIO CIVIL BENIDORM N.º PROCEDIMIENTO: 3628/11 BOC número 216 28.01.2014 DATA D’ENTRADA: DATA D’EIXIDA: 16.05.2012 Es donen tots els requisits per a la seua autorització. DICTAMEN: Res no oposa a la celebració del matrimoni. Pàg. 44.267 FECHA DE ENTRADA: FECHA DE SALIDA: 16.05.2012 Se dan todos los requisitos para su autorización. DICTAMEN: Nada opone a la celebración del matrimonio. EXPEDIENT GOVERNATIU SOBRE CANVI DE NOM I SEXE LA VILA JOIOSA NÚM. PROCEDIMENT: 15/102 DATA D’ENTRADA: DATA D’EIXIDA: 30.01.12 Es donen tots els requisits necessaris per a la seua autorització, en els termes que ho exigeix la Llei 3/2007, de 15 de març. DICTAMEN: Res no oposa a la rectificació registral del canvi de nom i sexe. EXPEDIENTE GUBERNATIVO SOBRE CAMBIO DE NOMBRE Y SEXO VILLAJOYOSA N.º PROCEDIMIENTO: 15/102 FECHA DE ENTRADA: FECHA DE SALIDA: 30.01.2012 Se dan todos los requisitos necesarios para su autorización, en los términos que lo exige la Ley 3/2007, de 15 de marzo. DICTAMEN: Nada opone a la rectificación registral del cambio de nombre y sexo. RESIDÈNCIES El nombre de residències és: La Vila Joiosa: 3 La Nucia: 2 Benidorm: 3 L’Alfàs del Pi: 2 Altea: 1 Polop: 1 Relleu: 1 Callosa d’en Sarrià: 1 Total: 14 residències En el que portem d’any no s’ha inspeccionat cap residència. L’última vegada que es va fer la inspecció a residències va ser el 10 de juny de 2011. El que significa que en un any no s’ha inspeccionat cap residència. La fiscal encarregada diu que la raó que no s’inspeccionen és que no té temps. Es fa constar que la fiscal encarregada de l’ordre civil té la càrrega de treball següent: 4. PAPER: Tot el civil dels tres jutjats civils de Benidorm, els tres mixtos de la Vila Joiosa i registres civils Benidorm i la Vila Joiosa. 5. VISTES: Tres dies als tres instàncies de Benidorm. Un dia, tots els dimecres es desplaça a la Vila Joiosa. A més, dimarts i dijous al social que combina amb instància, i ara que li han posat un reforç al social també hi va els dilluns. Li queden els divendres per a despatxar el paper. RESIDENCIAS El número de residencias es: Villajoyosa: 3 La Nucia: 2 Benidorm: 3 L’Alfàs del Pi: 2 Altea: 1 Polop: 1 Relleu: 1 Callosa d’en Sarrià: 1 Total: 14 residencias En lo que va de año no se ha inspeccionado ninguna residencia. La última vez que se hizo la inspección a residencias fue el 10 de junio de 2011. Lo que significa que en un año no se ha inspeccionado ninguna residencia. La fiscal encargada dice que la razón de que no se inspeccionen es que no tiene tiempo. Se hace constar que la fiscal encargada del orden civil tiene la siguiente carga de trabajo: 4. PAPEL: Todo el civil de los tres juzgados civiles de Benidorm, los tres mixtos de Villajoyosa y registros civiles Benidorm y Villajoyosa. 5. VISTAS: Tres días a los tres instancias de Benidorm. Un día, todos los miércoles se desplaza a Villajoyosa. Además, martes y jueves al social que combina con instancia, y ahora que le han puesto un refuerzo al social también va los lunes, quedándole los viernes para despachar el papel. MATÈRIA CIVIL. DÉNIA I PROCEDIMENTS MATRIMONIALS MODIFICACIÓ DE MESURES PROVISIONALS NÚM. PROCEDIMENT: 1732/10. Dénia 3. DATA D’ENTRADA: 03.01.2011 DATA D’EIXIDA: 19.01.2011 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. MATERIA CIVIL. DÉNIA I PROCEDIMIENTOS MATRIMONIALES MODIFICACIÓN DE MEDIDAS PROVISIONALES N.º PROCEDIMIENTO: 1732/10. Dénia 3. FECHA DE ENTRADA: 3.01.2011 FECHA DE SALIDA: 19.01.2011 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.268 DIVORCI MUTU ACORD NÚM. PROCEDIMENT: 1424/2011 Dénia 2 DATA D’ENTRADA: 14.11.2011 DATA D’EIXIDA: 16.11.2012 DICTAMEN: Res no oposa a l’aprovació del conveni OBSERVACIONS: S’utilitzen models de Res no oposa al conveni que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat) DIVORCIO MUTUO ACUERDO N.º PROCEDIMIENTO: 1424/2011 Dénia 2 FECHA DE ENTRADA: 14.11.2011 FECHA DE SALIDA: 16.11.2012 DICTAMEN: Nada opone a la aprobación del convenio OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de nada opone al convenio sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado) DIVORCI DE MUTU ACORD NÚM. PROCEDIMENT: 135/2012. Dénia 3 DATA D’ENTRADA: 01.03.11 DATA D’EIXIDA: 12.03.11 DICTAMEN: Res no oposa a l’aprovació del conveni regulador OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. DIVORCIO DE MUTUO ACUERDO N.º PROCEDIMIENTO: 135/2012. Dénia 3 FECHA DE ENTRADA: 01.03.11 FECHA DE SALIDA: 12.03.11 DICTAMEN: nada opone a la aprobación del convenio regulador OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. DIVORCI CONTENCIÓS NÚM. PROCEDIMENT: 47/12. Dénia 4 DATA D’ENTRADA: 23.03.12 DATA D’EIXIDA: 02.05.2012 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda –segons l’ús–, sense estar adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat). DIVORCIO CONTENCIOSO N.º PROCEDIMIENTO: 47/12. Dénia 4 FECHA DE ENTRADA: 23.03.12 FECHA DE SALIDA: 02.05.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda –al uso–, sin estar adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado). MESURES FILLS EXTRAMATRIMONIALS NÚM. PROCEDIMENT: 245/12. Dénia 3 DATA D’ENTRADA: 23.03.12 DATA D’EIXIDA: 04.05.2012 DICTAMEN: Contestació a la demanda S’utilitzen models de contestació a la demanda –segons l’ús–, sense estar adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE (s’adjunta còpia del model utilitzat). MEDIDAS HIJOS EXTRAMATRIMONIALES N.º PROCEDIMIENTO: 245/12. Dénia 3 FECHA DE ENTRADA: 23.03.12 FECHA DE SALIDA: 04.05.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda. Se utilizan modelos de contestación a la demanda –al uso–, sin estar adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE (se adjunta copia del modelo utilizado). II II PROCEDIMENTS RELATIUS A LA CAPACITAT PROCEDIMIENTOS RELATIVOS A LA CAPACIDAD PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL NO DEMANDANT) NÚM. PROCEDIMENT: 532/12 Dénia 1 DATA D’ENTRADA: 24.04.12 DATA D’EIXIDA: 03.05.2012 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’empren models adequats a la convenció i a les instruccions de l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL NO DEMANDANTE) N.º PROCEDIMIENTO: 532/12 Dénia 1 FECHA DE ENTRADA: 24.04.12 FECHA DE SALIDA: 03.05.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se emplean modelos adecuados a la convención, así como a las instrucciones de la FGE. PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL NO DEMANDANT) JUTJAT: Dénia 1 NÚM. PROCEDIMENT: 185/12 Dénia 1 DATA D’ENTRADA: 20.02.12 DATA D’EIXIDA: 05.03.12 OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL NO DEMANDANTE) JUZGADO: Dénia 1 N.º PROCEDIMIENTO: 185/12 Dénia 1 FECHA DE ENTRADA: 20.02.12 FECHA DE SALIDA: 05.03.12 OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.269 PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL NO DEMANDANT) JUTJAT: Dénia 2 NÚM. PROCEDIMENT: 355/12. Dénia 2 DATA D’ENTRADA: 29.05.2012 DATA D’EIXIDA: 07.06.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL NO DEMANDANTE) JUZGADO: Dénia 2 N.º PROCEDIMIENTO: 355/12. Dénia 2 FECHA DE ENTRADA: 29.05.12 FECHA DE SALIDA: 07.06.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL DEMANDANT) JUTJAT: Dénia 5 NÚM. PROCEDIMENT: 177/11 DATA DE PRESENTACIÓ DE LA DEMANDA: 21.12.10 DICTAMEN: Presentació de la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de demanda que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL DEMANDANT) NÚM. PROCEDIMENT: 1360/11. Dénia 5 DATA DE PRESENTACIÓ DE LA DEMANDA: 07.09.11 DICTAMEN: Presentació de la demanda OBSERVACIONS S’utilitzen models de demanda que sí que són adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL DEMANDANTE) JUZGADO: Dénia 5 N.º PROCEDIMIENTO: 177/11 FECHA DE PRESENTACIÓN DE LA DEMANDA: 21.12.10 DICTAMEN: Presentación de la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de demanda sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL DEMANDANTE) N.º PROCEDIMIENTO: 1360/11. Dénia 5 FECHA DE PRESENTACIÓN DE LA DEMANDA: 07.09.11 DICTAMEN: Presentación de la demanda OBSERVACIONES Se utilizan modelos de demanda sí adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. III DILIGÈNCIES PREPROCESSALS 1. Se segueix la tramitació amb les carpetetes adequades. 2. No hi ha una relació dels documents que s’hi contenen. 3. No tenen decret pel qual se n’acorda la incoació. 4. No es dóna cap decret pel qual se n’acorda la conclusió. III DILIGENCIAS PREPROCESALES 1. Se sigue la tramitación con las carpetillas adecuadas 2. No existe una relación de los documentos que en ellas se contienen. 3. Carecen de decreto por el que se acuerda su incoación. 4. No se da decreto alguno por el que se acuerda su conclusión. IV INTERNAMENTS NO VOLUNTARIS Els models que s’utilitzen s’adeqüen a les pautes establertes per la Fiscalia Superior i FGE. RESIDÈNCIES El nombre de residències és: Dénia: 1 Calp: 3 Teulada: 2 Xàbia: 3 Pedreguer: 1 Fontilles: 1 Ondara: 1 Pego: 1 Castell de Castells: 1 El Verger: 1 Benimeli: 1 Benissa: 1 Total: 17 residències – En tot l’any només s’ha fet una inspecció i ha estat a les residències de Calp. – No sabia la fiscal que havia de fer la inspecció anual. IV INTERNAMIENTOS NO VOLUNTARIOS Los modelos que se utilizan se adecuan a las pautas establecidas por la Fiscalía Superior y la FGE. RESIDENCIAS El número de residencias es: Dénia: 1 Calp: 3 Teulada: 2 Xàbia: 3 Pedreguer: 1 Fontilles: 1 Ondara: 1 Pego: 1 Castell de Castells: 1 El Verger: 1 Benimeli: 1 Benissa: 1 Total: 17 residencias – En todo el año solo se ha hecho una inspección y ha sido a las residencias de Calp. – No sabía la fiscal que tenía que hacer la inspección anual. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.270 FISCALS CIVILISTES PATRICIA VILELA FRAILE (Fiscal civil) PAPER. Cinc primera instància, més tres mixtos, tot menys incapacitats. VISTES. Tres o quatre dies. (Li ajuda incidències quan hi ha un solapament.) Una vegada al mes penals a Benidorm, judicis de faltes. Manifesta que els jutges volen que hi haja més fiscals de civil, ja que els jutjats depenen molt de la fiscalia per als assenyalaments. Desitja que la incloguen en el repartiment de guàrdies per a fer un poc de penal, ja que fa un any sense fer penal, que coincideix amb el temps que porta en la carrera. Això comportaria que durant la setmana que estiga de guàrdia siga el fiscal d’incidències qui assistesca a les vistes civils. FISCALES CIVILISTAS PATRICIA VILELA FRAILE (Fiscal civil) PAPEL. Cinco primera instancia, más tres mixtos, todo menos incapacidades. VISTAS. Tres o cuatro días. (Le ayuda incidencias cuando existe un solapamiento.) Una vez al mes penales en Benidorm, juicios de faltas. Manifiesta que por parte de los jueces desean que existan más fiscales de civil, ya que los juzgados dependen mucho de la fiscalía para los señalamientos. Desearía que le incluyan en el reparto de guardias para hacer algo de penal, ya que lleva sin hacer penal un año, que coincide con el tiempo que lleva en la carrera. Eso comportaría que durante la semana que esté de guardia sea el fiscal de incidencias quien asista a las vistas civiles. JULIA TORRES MERCADER (Fiscal incapacitats. Va assumir la secció al juliol de 2011) PAPER: Mitja instrucció dues i totes les incapacitats, els internaments i les inspeccions a residències. JUDICIS: Faltes una vegada al mes a Dénia, penals una vegada al mes a Benidorm i les vistes d’incapacitats. JULIA TORRES MERCADER (Fiscal incapacidades. Asumió la sección en julio de 2011) PAPEL: Media instrucción 2 y todas las incapacidades, los internamientos y las inspecciones a residencias. JUICIOS: Faltas una vez al mes en Dénia, penales una vez al mes en Benidorm y la vistas de incapacidades. 1. JUTJAT SOCIAL-1 Benidorm 1. JUZGADO DE LO SOCIAL-1 Benidorm Exp. 208/11 Acomiadament amb vulneració de dret fonamental Exp. 535/11 Acomiadament amb vulneració de dret fonamental Exp. 540/11 Acomiadament amb vulneració de dret fonamental Exp. 208/11 Despido con vulneración derecho fundamental Exp. 535/11 Despido con vulneración derecho fundamental Exp. 540/11 Despido con vulneración derecho fundamental Els expedients de social s’arxiven en carpetes DIN A4, i la problemàtica que planteja l’assistència a judici és la mateixa d’altres seus amb jutjats socials, perquè per a aconseguir una major celeritat, en general, es recorre a denunciar amb caràcter alternatiu la possible vulneració de drets fonamentals, la qual cosa determina necessàriament la citació a judici del Ministeri Fiscal, en detriment de la vertadera finalitat del procediment especial de protecció dels drets fonamentals. Los expedientes de social se archivan en carpetas DIN A4, y la problemática que plantea la asistencia a juicio es la misma de otras sedes con juzgados de lo social, pues para conseguir una mayor celeridad, en general, se recurre a denunciar con carácter alternativo la posible vulneración de derechos fundamentales, lo cual determina necesariamente la citación a juicio del Ministerio Fiscal, en detrimento de la verdadera finalidad del procedimiento especial de protección de los derechos fundamentales. DILIGÈNCIES D’INVESTIGACIÓ PENAL S’examinen: (tots els nombres són a nivell provincial) DILIGENCIAS DE INVESTIGACIÓN PENAL Se examinan: (todos los números son a nivel provincial) Benidorm 50/2012, desobediència a l’autoritat; està en tràmit i es va iniciar el 06.03.12, de manera adequada. 213/2011, prevaricació; es va arxivar de manera fonamentada i es va comunicar al denunciant. Benidorm 50/2012, desobediencia a la autoridad; está en trámite y se inició el 06.03.12, de modo adecuado. 213/2011, prevaricación; se archivó de modo fundado y se comunicó al denunciante. Dénia 125/2012, està en tràmit, es va iniciar per decret fonamentat i està dins dels terminis. 230/2011, es va acordar l’arxiu de manera fonamentada i es va notificar al denunciant. 151/2011, es va acordar l’arxiu amb un decret amb escàs raonament i es va notificar al denunciant. CONCLUSIONS Es reiteren les de l’anterior inspecció d’abril de 2010, amb aclariments i millores, en el que importa i s’ha produït: Només va augmentar un tramitador a Benidorm i un altre de reforç a Dénia. Es va crear plaça nova de fiscal destinat a Dénia. Dénia 125/2012, está en trámite, se inició por decreto fundado y está dentro de los plazos. 230/2011, se acordó el archivo de modo fundado y se notificó al denunciante. 151/2011, se acordó el archivo con un decreto con escaso razonamiento y se notificó al denunciante. CONCLUSIONES Se reiteran las de la anterior inspección de abril de 2010, con aclaraciones y mejoras, en lo que importa y se ha producido: Solo aumentó un tramitador en Benidorm y otro de refuerzo en Dénia. Se creó plaza nueva de fiscal destinado a Dénia. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.271 S’indica al denunciant l’arxiu de la seua denúncia amb la indicació de poder acudir als tribunals en les DIP. No s’ha inspeccionat cap residència amb persones d’ingrés no voluntari durant l’any últim, excepte una vegada a Dénia. Segueix l’ús innecessari de fotocòpies junt amb l’extracte en matèria penal. El repartiment de treball entre els fiscals no guarda l’adequat equilibri, com s’indicarà en les propostes. Les actuacions en matèria civil no s’han actualitzat degudament. PROPOSTES Atès que els funcionaris de Benidorm han d’atendre el treball també de la Vila Joiosa i el derivat de Dénia en jutjat penal, és necessari un altre tramitador, ja que els funcionaris ho estimen més efectiu que plaça de gestor o d’auxili judicial. A Dénia amb tres tramitadors el treball no es retarda, però la tercera plaça de reforç ha de consolidar-se formant la plantilla. En les DIP ha de fonamentar-se degudament l’arxiu, quan així s’acorde. En els processos civils han d’usar-se models adoptats a les directrius de l’FGE i de la Fiscalia Superior, com es fa de vegades i sempre es fa en els processos de discapacitat. Ha de tendir-se a suprimir les fotocòpies en matèria penal atesa la suficiència dels extractes. Una vegada a l’any cal inspeccionar les residències amb persones d’ingrés no voluntari. El repartiment de treball ha de reconsiderar-se. No és bona pràctica encomanar una matèria a només un fiscal (com ocorre amb les discapacitats i el civil general), ja que poden produir-se distorsions cas de faltar aquest fiscal únic. D’altra banda, no és adequat que un fiscal des de la seua formació inicial s’especialitze en civil amb minva de la seua formació penal. Ha de distribuir-se, doncs, el treball entre els fiscals, repartint de manera més adequada el treball no penal. Conclou així aquesta acta informe que es registra en paper i en sistema informàtic com a Inspecció Ordinària 5 bis de la Carpeta d’Alacant. Conforme, la firma el senyor secretari amb el meu vistiplau. València, 18 de juny de 2012 Vist i plau El secretari Ricard Cabedo Nebot Rafael Navarro Camarasa Se indica al denunciante el archivo de su denuncia con la indicación de poder acudir a los tribunales en las DIP. No se ha inspeccionado ninguna residencia con personas de ingreso no voluntario durante el año último, salvo una vez en Dénia. Sigue el uso innecesario de fotocopias junto con el extracto en materia penal. El reparto de trabajo entre los fiscales no guarda el adecuado equilibrio, como se indicará en las propuestas. Las actuaciones en materia civil no se han actualizado debidamente. PROPUESTAS Dado que los funcionarios de Benidorm deben atender al trabajo también de Villajoyosa y al derivado de Dénia en juzgado de lo penal, es preciso otro tramitador, ya que los funcionarios lo estiman más efectivo que plaza de gestor o de auxilio judicial. En Dénia con tres tramitadores el trabajo no se retrasa, pero esa tercera plaza de refuerzo debe consolidarse formando la plantilla. En las DIP debe fundarse debidamente el archivo, cuando así se acuerde. En los procesos civiles deben usarse modelos adoptados a las directrices de la FGE y de la Fiscalía Superior, como se hace en ocasiones y siempre se hace en los procesos de discapacidad. Debe tenderse a suprimir las fotocopias en materia penal dada la suficiencia de los extractos. Una vez al año hay que inspeccionar las residencias con personas de ingreso no voluntario. El reparto de trabajo debe reconsiderarse. No es buena práctica encomendar una materia a solo un fiscal (como ocurre con las discapacidades y el civil general), ya que pueden producirse distorsiones caso de faltar ese fiscal único. Por otro lado, no es adecuado que un fiscal desde su inicial formación se especialice en civil con merma de su formación penal. Debe pues distribuirse el trabajo entre los fiscales, repartiendo de modo más adecuado el trabajo no penal. Concluye así esta acta-informe que se registra en papel y en sistema informático como Inspección Ordinaria 5 bis de la Carpeta de Alicante. Conforme, la firma el señor secretario con mi V.º B.º. Valencia, 18 de junio de 2012 V.º B.º El secretario Ricard Cabedo Nebot. Rafael Navarro Camarasa. ACTA INFORME: Visita d’inspecció ordinària a la Fiscalia d’Àrea d’Alzira Portada a terme el 22 de novembre de 2012 des de les 9.30 a les 13.45 hores. M’acompanyaven el tinent fiscal, Gonzalo A. López Ebri, i el fiscal Rafael Navarro Camarasa, que va actuar de secretari. Van estar presents Teresa Gisbert, fiscal en cap provincial de València, Javier Roda, fiscal en cap d’àrea, i els fiscals de la fiscalia, excepte dos, per raó de servei, així com els funcionaris. Dies abans es va passar avís de la inspecció als degans dels col·legis d’advocats d’Alzira i de procuradors de València i al magistrat jutge degà d’Alzira. Només el degà d’advocats d’Alzira va contactar amb mi i em va trametre l’ofici que adjunte amb fotocòpia en els annexos. ACTA-INFORME. Visita de inspección ordinaria a la Fiscalía de Área de Alzira Llevada a cabo el 22 de noviembre de 2012 desde las 9.30 a las 13.45 horas, acompañándome el teniente fiscal, Gonzalo A. López Ebri, y el fiscal Rafael Navarro Camarasa, que actuó de secretario. Estuvieron presentes Teresa Gisbert, fiscal jefa provincial de Valencia, Javier Roda, fiscal jefe de área, y los fiscales de la fiscalía, salvo dos, por razón de servicio, así como los funcionarios. Días antes se pasó aviso de la inspección a los decanos de los colegios de abogados de Alzira y de procuradores de Valencia y al magistrado juez decano de Alzira. Solo el decano de abogados de Alzira contactó conmigo remitiendo el oficio que adjunto con fotocopia en los anexos. INSTAL·LACIONS Hem de que reiterar tot allò que s’ha manifestat en l’anterior visita respecte a les instal·lacions, confirmant la insuficiència de les dependències actuals –com ja s’apuntava INSTALACIONES Tenemos que reiterar todo lo manifestado en la anterior visita al respecto de las instalaciones, confirmando la insuficiencia de las dependencias actuales –como ya se apunta- BOC número 216 28.01.2014 llavors– atesa l’ampliació de plantilla de fiscals i funcionaris, amb la qual cosa, de moment, els despatxos individuals han passat a ser dobles, cosa que no és la desitjable. Han estat col·locades recentment cortines en els dos finestrals que donen a la plaça i al carrer lateral, respectivament. S’han retirat, en conseqüència, els papers enganxats que en suplien l’absència. Damunt dels arxivadors han hagut de col·locar-se prestatgeries per a emmagatzemar caixes d’expedients, atesa l’escassetat d’espai. Respecte d’això s’adjunta còpia de l’informe de l’expurgació de l’arxiu d’aquesta fiscalia, mesura que pal·liarà evidentment la situació de la dependència destinada a arxiu. MITJANS MATERIALS Reiterar en tot allò que s’ha manifestat en l’anterior visita, i també que continua sense tenir la instal·lació per a videoconferència. INFORMÀTICA Cal reiterar el que es va manifestar llavors, assenyalant un ús de l’aplicació Fortuny més generalitzat i adequat per al civil i el penal, adjuntant-se relació de problemes puntals que no permet l’aplicació. Continuen sense enregistrar-se en l’aplicació Fortuny els judicis de faltes i les executòries, per als quals s’utilitza la base de dades en Access, a causa, fonamentalment, de la falta de personal. Cal assenyalar que el personal en pràctiques desplaçat a aquestes oficines només feia servir l’aplicació Cicerone. ORGANITZACIÓ El fiscal en cap d’àrea va proporcionar, abans d’acudir a la inspecció, l’informe per fax que s’adjunta. En la inspecció va lliurar els altres escrits sobre serveis i guàrdies que s’adjunten. Cal aclarir que el servei de guàrdia dels jutjats es fa en tres grups: jutjats de Carlet i jutjats d’Alzira, cadascun un grup de permanència, jutjats de Xàtiva i Ontinyent, un sol grup de disponibilitat. Assisteixen a aquestes guàrdies els fiscals en tres grups que s’adjunten. Resulta de l’informe del fiscal en cap d’àrea alguns canvis en el funcionariat. Això respon a l’actuació de la conselleria per a consolidar la plantilla acabant amb els reforços. En el període transitori, segons m’indica el fiscal en cap, només treballen ara els tres tramitadors titulars i dos tramitadors en pràctiques. Passat aquest període, la plantilla de titulars serà la que hi havia abans entre titulars i reforços: sis tramitadors i un auxili judicial. Afegeix el fiscal en cap d’àrea que per la dispersió territorial i nombre d’òrgans judicials (segons es veu en el seu informe) i els serveis i guàrdies i a fi de descarregar la direcció, seria necessari augmentar en un la plantilla de fiscals. De la mateixa manera i davant del nombre d’actuacions de registres diversos (no aconsegueixen a registrar les executòries) i les raons abans dites, hauria de crear-se la figura del gestor en la plantilla de funcionaris. Assenyala igualment, els canvis excessius en les persones dels advocats fiscals substituts al formar tots un paquet provincial i canviar segons la seua preferència en el llistat en els variats destins segons necessitats, la qual cosa impedeix una certa permanència i rendiment en el treball. Finalment indica que en la seu dels jutjats de Xàtiva i Ontinyent ja s’han habilitat sengles despatxos per al fiscal i només falta per a completar-los dotar-los d’ordinador. Hi ha una fiscal de conformitats que té registrades, anotades i comentades les produïdes des de la firma del respec- Pàg. 44.272 ba entonces– dada la ampliación de plantilla de fiscales y funcionarios, con lo que de momento, los despachos individuales han pasado a ser dobles, no siendo esto lo deseable. Han sido colocadas recientemente cortinas en los dos ventanales que dan a la plaza y calle lateral respectivamente, habiéndose retirado en consecuencia los papeles pegados que suplían su ausencia. Encima de los archivadores han tenido que colocarse estanterías para almacenar cajas de expedientes, dada la escasez de espacio. Al respecto se adjunta copia del informe del expurgo del archivo de esta fiscalía, medida que paliará evidentemente la situación de la dependencia destinada a archivo. MEDIOS MATERIALES Reiterar en un todo lo manifestado en la anterior visita, así como que sigue sin tener la instalación para videoconferencia. INFORMÁTICA Reiterar lo manifestado entonces, señalando un manejo de la aplicación Fortuny más generalizado y adecuado para el civil y el penal, adjuntándose relación de problemas puntales que no permite la aplicación. Siguen sin registrarse en la aplicación Fortuny los juicios de faltas y las ejecutorias, para los que se utiliza la base de datos en Access, debido fundamentalmente a la falta de personal. Señalar que el personal en prácticas desplazado a estas oficinas, solo manejaba la aplicación Cicerone. ORGANIZACIÓN El fiscal jefe de área proporcionó, antes de acudir a la inspección, el informe por fax que se adjunta. En la inspección entregó los demás escritos sobre servicios y guardias que se adjuntan. Hay que aclarar que el servicio de guardia de los juzgados se hace en tres grupos: juzgados de Carlet y juzgados de Alzira, cada uno un grupo de permanencia, juzgados de Xàtiva y Ontinyent, un solo grupo de disponibilidad. Asisten a esas guardias los fiscales en tres grupos que se adjuntan. Resulta del informe del fiscal jefe de área ciertos cambios en el funcionariado. Ello responde a la actuación de la conselleria para consolidar la plantilla acabando con los refuerzos. En el período transitorio, según me indica el fiscal jefe, solo trabajan ahora los tres tramitadores titulares y dos tramitadores en prácticas. Pasado ese período la plantilla de titulares será la que había antes entre titulares y refuerzos: seis tramitadores y un auxilio judicial. Añade el fiscal jefe de área que por la dispersión territorial y número de órganos judiciales (según se ve en su informe) y los servicios y guardias y a fin de descargar a la jefatura, sería preciso aumentar en uno la plantilla de fiscales. De igual modo y ante el número de actuaciones de registros varios (no alcanzan a registrar las ejecutorias) y las razones antes dichas, debería crearse la figura del gestor en la plantilla de funcionarios. Señala igualmente, los cambios excesivos en las personas de los abogados fiscales sustitutos al formar todos un «paquete» provincial y cambiar según su preferencia en el listado en los variados destinos según necesidades, lo que impide cierta permanencia y rendimiento en el trabajo. Finalmente indica que en la sede de los juzgados de Xàtiva y Ontinyent ya se han habilitado sendos despachos para el fiscal y solo falta para completarlos el dotarles de ordenador. Existe una fiscal de conformidades que tiene registradas, anotadas y comentadas las producidas desde la firma BOC número 216 28.01.2014 tiu protocol l’any 2009 en què van ser quatre les conformitats, cinc el 2010, quatre el 2011 i fins ara onze el 2012 (sobretot en jutjat penal i algun afer en l’audiència provincial). M’indica la fiscal que es compleixen tots els passos i avisos a les parts i a les víctimes i amb les pertinents explicacions. Afegeix que és un gran esforç de contactes, regateigs, informes… per al resultat que s’aconsegueix. Pàg. 44.273 del respectivo protocolo en el año 2009 en que fueron cuatro las conformidades, cinco en 2010, cuatro en 2011 y hasta ahora once en 2012 (sobre todo en juzgado de lo penal y algún asunto en la Audiencia Provincial). Me indica la fiscal que se cumplen todos los pasos y avisos a las partes y a las víctimas y con las pertinentes explicaciones. Añade que es un gran esfuerzo de contactos, regateos, informes… para el resultado que se logra. MATÈRIA PENAL. Es revisen les causes següents: MATERIA PENAL. Se revisan las siguientes causas: Alzira Jutjat Instrucció 1 Jutjat Instrucció 3 Jutjat Instrucció 5 Jutjat Instrucció 6 Ontinyent Jutjat Instrucció 1 Carlet Jutjat Instrucció 1 PA 27/10 59/11 PA 28/12 PA 48/11 PA 77/11 Falsificació Robatori Q. condemna Receptació Furt Alzira Juzgado Instrucción 1 PA 27/10 59/11 Juzgado Instrucción 3 PA 28/12 Juzgado Instrucción 5 PA 48/11 Juzgado Instrucción 6 PA 77/11 Falsificación Robo Q. condena Receptación Hurto PA 18/11 49/11 Furt Lesions Ontinyent Juzgado Instrucción 1 PA 18/11 49/11 Hurto Lesiones PA 24/11 7/11 Robatori amb força C/ Ord. territori Xàtiva Jutjat Instrucció Núm. 3PV 912/11 1755/10 C/ Ord. territori C/ Ord. territori En tots els afers apareix identificat el fiscal, visats els afers, extractes a màquina, carpetes DIN A4, correcció en la redacció de les qualificacions, adequació en les sol·licituds de pena, i en la prova, ressenyats els folis corresponents. Les dates d’entrada i eixida en els afers per a qualificació són adequades. En les executòries, apareix ressenyada la data d’entrada, eixida i el vist amb identificació firma del fiscal. MATÈRIA CIVIL I REGISTRE CIVIL Carlet Juzgado Instrucción 1 PA 24/11 7/11 Robo con fuerza C/ Ord. territorio Xàtiva Juzgado Instrucción N.º 3 PV 912/11 C/ Ord. territorio 1755/10 C/ Ord. territorio En todos los asuntos aparece identificado el fiscal, visados los asuntos, extractos a máquina, carpetas DIN A4, corrección en la redacción de las calificaciones, adecuación en las solicitudes de pena, y en la prueba, reseñados los folios correspondientes. Las fechas de entrada y salida en los asuntos para calificación son adecuadas. En las ejecutorias, aparece reseñada la fecha de entrada, salida y el visto con identificación firma del fiscal. MATERIA CIVIL Y REGISTRO CIVIL I PROCEDIMENTS MATRIMONIALS MODIFICACIÓ DE MESURES NÚM. PROCEDIMENT: 182/12. Jutjat Número 3 d’Alzira DATA D’ENTRADA: 04.04.12 DATA D’EIXIDA: 05.04.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda VISTA: Realitzada el 21.11.12 SENTÈNCIA: Pendent OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats. Es realitzen extractes adequats en la carpeteta. I PROCEDIMIENTOS MATRIMONIALES MODIFICACIÓN DE MEDIDAS N.º PROCEDIMIENTO: 182/12. Juzgado Número 3 de Alzira FECHA DE ENTRADA: 04.04.12 FECHA DE SALIDA: 05.04.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda VISTA: Celebrada el 21.11.12 SENTENCIA: Pendiente OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados. Se realizan extractos adecuados en la carpetilla DIVORCI CONTENCIÓS NÚM. PROCEDIMENT: 341/12. Jutjat Número 3 d’Alzira DATA D’ENTRADA: 15.05.2012 DATA D’EIXIDA: 15.05.2012 DICTAMEN: Contestació a la demanda DIVORCIO CONTENCIOSO N.º PROCEDIMIENTO: 341/12. Juzgado Número 3 de Alzira FECHA DE ENTRADA: 15.05.12 FECHA DE SALIDA: 15.05.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.274 OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats. Es realitzen extractes adequats en la carpeteta. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados. Se realizan extractos adecuados en la carpetilla. MODIFICACIÓ DE MESURES CONTENCIOSA NÚM. PROCEDIMENT: 307/2012. Xàtiva 1. DATA D’ENTRADA: 20.06.12 DATA D’EIXIDA: 31.07.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats. MODIFICACIÓN DE MEDIDAS CONTENCIOSA N.º PROCEDIMIENTO: 307/2012. Xàtiva 1. FECHA DE ENTRADA: 20.06.12 FECHA DE SALIDA: 31.07.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados. DIVORCI DE MUTU ACORD NÚM. PROCEDIMENT: 910/12. Jutjat Número 3 d’Alzira DATA D’ENTRADA: 22.10.12 DATA D’EIXIDA: 22.10.12 DICTAMEN: Res no oposa al conveni OBSERVACIONS: El model de Res no oposa al conveni s’adequa a les directrius de l’FGE i a les de la Fiscalia Superior. DIVORCIO DE MUTUO ACUERDO N.º PROCEDIMIENTO: 910/12. Juzgado Número 3 de Alzira FECHA DE ENTRADA: 22.10.12 FECHA DE SALIDA: 22.10.12 DICTAMEN: Nada opone al convenio OBSERVACIONES: El modelo de Nada opone al convenio se adecua a las directrices de la FGE y a las de la Fiscalía Superior. DIVORCI CONTENCIÓS NÚM. PROCEDIMENT: 426/12. Jutjat Número 1 de Xàtiva DATA D’ENTRADA: 25.07.12 DATA D’EIXIDA: 27.08.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. DIVORCIO CONTENCIOSO N.º PROCEDIMIENTO: 426/12. Juzgado Número 1 de Xàtiva FECHA DE ENTRADA: 25.07.12 FECHA DE SALIDA: 27.08.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. II PROCEDIMENTS RELATIUS A LA CAPACITAT II PROCEDIMIENTOS RELATIVOS A LA CAPACIDAD PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL NO DEMANDANT) NÚM. PROCEDIMENT: 217/10. Jutjat Número 2 d’Alzira DATA D’ENTRADA: 12.11.10 DATA D’EIXIDA: 12.11.10 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL NO DEMANDANTE) N.º PROCEDIMIENTO: 217/10. Juzgado Número 2 de Alzira FECHA DE ENTRADA: 12.11.10 FECHA DE SALIDA: 12.11.10 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. III FILIACIÓ NÚM. PROCEDIMENT: 410/12. Jutjat Número 3 d’Alzira DATA D’ENTRADA: 18.04.12 DATA D’EIXIDA: 18.04.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. III FILIACIÓN N.º PROCEDIMIENTO: 410/12. Juzgado Número 3 de Alzira FECHA DE ENTRADA: 18.04.12 FECHA DE SALIDA: 18.04.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.275 IV DILIGÈNCIES DE COMUNICACIÓ DE L’EXISTÈNCIA DE CAUSA D’INCAPACITACIÓ (ARTICLE 203 CC) DILIGÈNCIES PREPROCESSALS L’ofici pel qual es demana dictamen al metge forense conté la delimitació de les habilitats necessàries per a poder delimitar-les en la demanda, en els termes recomanats per l’FGE. Es controla l’existència de motius per a la presentació de les demandes incapacitat. Es fa ús prioritari de la curatela en els termes que recomana l’FGE. Hi ha un protocol de tramitació per a unificar la intervenció de tots els fiscals. IV DILIGENCIAS DE COMUNICACIÓN DE LA EXISTENCIA DE CAUSA DE INCAPACITACIÓN (ARTÍCULO 203 CC) DILIGENCIAS PREPROCESALES El oficio por el que se pide dictamen al médico forense contiene la delimitación de las habilidades precisas para poder delimitarlas en la demanda, en los términos recomendados por la FGE. Se controla la existencia de motivos para la presentación de las demandas incapacidad. Se hace uso prioritario de la curatela en los términos que recomienda la FGE. Existe un protocolo de tramitación para unificar la intervención de todos los fiscales. V INTERNAMENTS NO VOLUNTARIS Es tramiten d’acord amb les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. Es controlen adequadament els controls periòdics d’internament. V INTERNAMIENTOS NO VOLUNTARIOS Se tramitan de acuerdo con las directrices de la Fiscalía Superior y de la FGE. Se controlan adecuadamente los controles periódicos de internamiento. VI TRACTAMENT AMBULATORI Es fa ús d’aquesta possibilitat alternativa a l’internament no voluntari, en aquells casos en què així ho recomana l’informe mèdic. VI TRATAMIENTO AMBULATORIO Se hace uso de esta posibilidad alternativa al internamiento no voluntario, en aquellos casos en los que así lo recomienda el informe medico VII RESIDÈNCIES – Totes les residències s’inspeccionen pels tres fiscals de la secció civil: – A Alzira: 17 – A Ontinyent: 16 – A Xàtiva: 21 – A Carlet: 6 Total: 60 – Totes les residències s’han inspeccionat al llarg de l’any. – Tenen un quadre anual de distribució de la inspecció de residències. – Hi ha: 1. Protocol d’actuació per a la inspecció de residències digne d’elogi. 2. Protocol d’actuació en matèria de discapacitats digne d’elogi. 3. El control de les residències és digne de tot elogi. Els anteriors protocols estan totalment actualitzats i adequats a les normes contingudes en el Manual de Bones Pràctiques de l’FGE. VII RESIDENCIAS – Todas las residencias se inspeccionan por los tres fiscales de la sección civil: – En Alzira: 17 – En Ontinyent: 16 – En Xàtiva: 21 – En Carlet: 6 Total: 60 – Todas las residencias se han inspeccionado a lo largo del año. – Tienen un cuadro anual de distribución de la inspección de residencias. – Existen: 1. Protocolo de actuación para la inspección de residencias digno de elogio. 2. Protocolo de actuación en materia de discapaces digno de elogio. 3. El control de las residencias es digno de todo elogio. Los anteriores protocolos están totalmente actualizados y adecuados a las normas contenidas en el Manual de Buenas Prácticas de la FGE. VIII REGISTRE CIVIL S’ha aconseguit una autèntica remodelació de la manera d’actuació en aquesta matèria, com a conseqüència de les indicacions de l’anterior inspecció, en la que es va qualificar de «rutinària» la intervenció del fiscal i els dictàmens que emetia. Per part de la fiscal encarregada de la secció s’han elaborat uns models comprensius de cadascuna de les possibilitats registrals, amb un elogiable contingut de motivació legal. VIII REGISTRO CIVIL Se ha conseguido una auténtica remodelación del modo de actuación en esta materia, como consecuencia de las indicaciones de la anterior inspección, en la que se calificó de «rutinaria» la intervención del fiscal y los dictámenes que emitía. Por parte de la fiscal encargada de la sección se han elaborado unos modelos comprensivos de cada una de las posibilidades registrales, con un elogiable contenido de motivación legal. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.276 CONTROL DE PRESOS El porta el fiscal en cap i a través del programa informàtic de Fortuny, iniciant-se amb la nota del fiscal que assisteix a les compareixences de presó. Es dóna compte del seu estat a la inspecció fiscal trimestralment, revisant llavors el quadre resum. Els jutjats no sempre notifiquen les interlocutòries de llibertat. CONTROL DE PRESOS Lo lleva el fiscal jefe y a través del programa informático de Fortuny, iniciándose con la nota del fiscal que asiste a las comparecencias de prisión. Se da cuenta de su estado a la inspección fiscal trimestralmente, revisando entonces el estadillo. Los juzgados no siempre notifican los autos de libertad. EXPROPIACIONS FORÇOSES Es va indicar al secretari del Jurat Provincial d’Expropiacions que només havia de notificar al Ministeri Fiscal aquelles actuacions en què havia d’intervenir d’acord amb l’article 5 de la Llei d’expropiació forçosa. Com a resultat, no ha ingressat cap afer des de l’any 2011. EXPROPIACIONES FORZOSAS Se indicó al secretario del Jurado Provincial de Expropiaciones que solo debía notificar al Ministerio Fiscal aquellas actuaciones en los que debía intervenir conforme al artículo 5 de la Ley de expropiación forzosa. Como resultado de ello, no ha ingresado ningún asunto desde el año 2011. INDULTS Es refereixen a penes de jutjat penal. Els despatxa tots el fiscal en cap. Es guarden llistats dels afers amb notes breus del dictamen del fiscal i la seua numeració. Són sobre 12 a l’any. Es tramiten en peça separada en l’executòria. S’examina el 13/2012 i apareix un dictamen (d’oposició en aquest cas) ampli i fonamentat. INDULTOS Se refieren a penas de juzgado de lo penal. Los despacha todos el fiscal jefe. Se guardan listados de los asuntos con notas breves del dictamen del fiscal y su numeración. Son sobre 12 al año. Se tramitan en pieza separada en la ejecutoria. Se examina el 13/2012 y aparece un dictamen (de oposición en este caso) amplio y fundamentado. DILIGÈNCIES D’INVESTIGACIÓ PENAL Té la seua pròpia numeració i es reparteixen entre els fiscals, encara que la resolució va a càrrec del fiscal en cap a proposta del fiscal encarregat. S’examinen les següents: 22/2012, delicte contra la hisenda pública (per denúncia de l’Agència Estatal Tributària) que conclou amb denúncia fundada davant del jutjat. 71/2012, delicte contra el medi ambient (denúncia de particular) que conclou amb arxiu fonamentat que es notifica al denunciant, i se li indica que pot acudir als jutjats si no hi està d’acord. 90/2011, coaccions (denúncia de particular) conclou amb arxiu fonamentat que es notifica com abans s’ha indicat. DILIGENCIAS DE INVESTIGACIÓN PENAL Tiene su propia numeración y se reparten entre los fiscales, aunque la resolución corre a cargo del fiscal jefe a propuesta del fiscal encargado. Se examinan las siguientes: 22/2012, delito contra la hacienda pública (por denuncia de la Agencia Estatal Tributaria) que concluye con denuncia fundada ante el juzgado. 71/2012, delito contra el medio ambiente (denuncia de particular) que concluye con archivo fundado que se notifica al denunciante, indicándole que puede acudir a los juzgados si no está de acuerdo. 90/2011, coacciones (denuncia de particular) concluye con archivo fundado que se notifica como antes se indicó. CONCLUSIONS Pel que s’ha explicat en l’apartat Organització, és molt ajustada la plantilla de fiscals i de funcionaris. El fiscal en cap assumeix excessives tasques de tipus administratiu i en general hi ha una forta càrrega de treball. Es canvia amb massa rapidesa als advocats fiscals substituts, la qual cosa no permet que es consoliden en el seu treball. A banda de la seu pròpia a Alzira, la fiscalia disposa de despatx en les seus dels altres partits judicials (Xàtiva, Carlet i Ontinyent). Es va acabar el problema de la manca de cortines a les finestres, que es va assenyalar en l’anterior inspecció. Els afers dels jutjats de Carlet es continuen despatxant per la Fiscalia d’Àrea d’Alzira, però s’enjudicien en els jutjats penals (els que corresponguen) de València i no en els d’Alzira. No hi ha temps, per excés de treball, per a registrar les executòries en el Fortuny. La fiscalia continua amb la seua bona organització i el seu magnífic treball. Ens reafirmem en el que ja vam dir en l’anterior inspecció ordinària de l’any 2010, quan dèiem: «Es podria dir que l’actuació de la fiscalia en les matèries referides a l’ordre civil i a la protecció de les persones amb discapacitat no CONCLUSIONES Por lo explicado en el apartado Organización, es muy ajustada la plantilla de fiscales y de funcionarios. El fiscal jefe asume excesivas tareas de tipo administrativo y en general existe una fuerte carga de trabajo. Se cambia con demasiada rapidez a los abogados-fiscales sustitutos, lo que no permite que se consoliden en su trabajo. Aparte de la sede propia en Alzira, la fiscalía dispone de despacho en las sedes de los otros partidos judiciales (Xàtiva, Carlet y Ontinyent). Se acabó el problema de la carencia de cortinas en las ventanas, que se señaló en la anterior Inspección. Los asuntos de los juzgados de Carlet se siguen despachando por la Fiscalía de Área de Alzira, pero se enjuician en los juzgados de lo penal (los que correspondan) de Valencia y no en los de Alzira. No hay tiempo, por exceso de trabajo, para registrar las ejecutorias en el Fortuny. La fiscalía sigue con su buena organización y su magnífico trabajo. Nos reafirmamos en lo que ya dijimos en la anterior inspección ordinaria del año 2010, cuando decíamos: «Se podría decir que la actuación de la fiscalía en las materias referidas al orden civil y a la protección de las personas con BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.277 sols és elogiable sinó que és el paradigma que s’ha de seguir en les restants fiscalies del territori». La secció ha tramès oficis a tots els jutjats per a unificar els dictàmens medicoforenses i les tuteles, i els jutjats segueixen les pautes establertes per la fiscalia. Hi ha protocols per a la unificació de totes les actuacions del Ministeri Fiscal en l’ordre civil. Tenen una base de dades actualitzada mensualment de totes les residències. Totes les carpetetes tenen el seu corresponent extracte extraordinàriament expressiu. L’ordre civil, els procediments relatius a la incapacitat, el control de les residències, dels guardadors de fet i de les tuteles ÉS IMMILLORABLE. discapacidad no sólo es elogiable sino que es el paradigma a seguir en las restantes fiscalías del territorio». Por la sección se han remitido oficios a todos los juzgados para unificar los dictámenes médico forenses y las tutelas, y por los juzgados se siguen las pautas establecidas por la fiscalía. Existen protocolos para la unificación de todas las actuaciones del Ministerio Fiscal en el orden civil. Tienen una base de datos actualizada mensualmente de todas las residencias. Todas las carpetillas tienen su correspondiente extracto extraordinariamente expresivo. El orden civil, los procedimientos relativos a la incapacidad, el control de las residencias, de los guardadores de hecho y de las tutelas ES INMEJORABLE. PROPOSTES Estant en via de consolidació la plantilla de funcionaris i com indicàvem en la inspecció anterior de 2010, és necessari un gestor per a un millor control i auxili al fiscal en cap i, si no és possible, un altre tramitador per als mateixos fins, a més, de la plantilla ja en consolidació. De la mateixa manera ha d’augmentar en un el nombre de fiscals per la càrrega de treball per les raons explicades. L’advocat fiscal o els advocats fiscals substituts amb destinació a Alzira haurien de romandre sense canvis per preferències en les llistes per consolidar el seu treball i evitar canvis excessius que en perjudiquen el rendiment. Els jutjats penals d’Alzira, a més de comprendre els afers dels partits judicials d’Alzira, Xàtiva i Ontinyent, haurien de comprendre els de Carlet, per a coincidir amb l’àmbit de la Fiscalia d’Àrea. Amb els augments indicats de plantilla s’aconseguiria registrar en Fortuny les executòries com està previst. Conclou així aquesta acta informe, que es registra en paper i en sistema informàtic com a Inspecció ordinària núm. 2-3.ª de la carpeta de València. Conforme, la firma el senyor secretari amb el meu vistiplau. València, 28 de novembre de 2012 Vist i plau El secretari Ricard Cabedo Nebot Rafael Navarro Camarasa PROPUESTAS Estando en vías de consolidación la plantilla de funcionarios y como indicábamos en la Inspección anterior de 2010, es preciso un gestor para un mejor control y auxilio al fiscal jefe y, de no ser posible, otro tramitador a los mismos fines, además, de la plantilla ya en consolidación. De igual modo debe aumentar en uno el número de fiscales por la carga de trabajo por las razones explicadas. El abogado fiscal o los abogados fiscales sustitutos con destino en Alzira deberían permanecer sin cambios por preferencias en las listas para consolidar su trabajo y evitar cambios excesivos que perjudican su rendimiento. Los juzgados de lo penal de Alzira, además de abarcar los asuntos de los partidos judiciales de Alzira, Xàtiva y Ontinyent, deberían abarcar los de Carlet, para coincidir con el ámbito de la Fiscalía de Área. Con los aumentos indicados de plantilla se lograría registrar en Fortuny las ejecutorias como está previsto. Concluye así esta acta-informe que se registra en papel y en sistema informático como Inspección Ordinaria n.º 2-3.ª de la Carpeta de Valencia. Conforme, la firma el señor secretario con mi V.º B.º. Valencia, 28 de noviembre de 2012 V.º B.º El secretario Ricard Cabedo Nebot Rafael Navarro Camarasa ACTA INFORME. Visita d’inspecció ordinària a la Secció Territorial de Gandia La inspecció va tenir lloc el 30 de novembre de 2012, des de les 9.30 a les 13.30 hores, i m’acompanyaven el tinent fiscal, Gonzalo A. López Ebri, i el fiscal Rafael Navarro Camarasa, que va actuar de secretari. Es va avisar de la nostra visita els degans dels col·legis d’advocats i procuradors de València i el magistrat jutge degà dels jutjats de Gandia. Em vaig entrevistar amb el degà dels jutjats i la delegada a Gandia del Col·legi d’Advocats i ambdós van tenir paraules d’elogi cap a la labor de la fiscalia, sense cap queixa. Va estar durant la inspecció la fiscal en cap provincial, Teresa Gisbert, i tots els fiscals i funcionaris excepte un de permís (un fiscal). ACTA-INFORME. Visita de inspección ordinaria a la Sección Territorial de Gandia La inspección tuvo lugar el 30 de noviembre de 2012 desde las 9.30 a las 13.30 horas, acompañándome el teniente fiscal, Gonzalo A. López Ebri, y el fiscal Rafael Navarro Camarasa que actuó de secretario. Se avisó de nuestra visita a los decanos de los colegios de abogados y procuradores de Valencia y al magistrado juez decano de los juzgados de Gandia. Me entrevisté con el decano de los juzgados y la delegada en Gandia del Colegio de Abogados y ambos tuvieron palabras de elogio hacia la labor de la fiscalía, sin queja alguna. Estuvo durante la inspección la fiscal jefa provincial, Teresa Gisbert, y todos los fiscales y funcionarios salvo uno de permiso (un fiscal). INSTAL·LACIONS S’ha de reiterar completament allò que s’ha manifestat en les anteriors visites respecte de les instal·lacions de la Secció Territorial de la Fiscalia de Gandia, instal·lada en dos pisos units, prop de l’edifici dels jutjats. Cal ressaltar i insistir en l’obstacle insalvable per a discapacitats físics que constitueix l’escalinata d’accés des del carrer fins a l’ascensor. INSTALACIONES Para reiterar en un todo lo manifestado en las anteriores visitas respecto de las instalaciones de la Sección Territorial de la Fiscalía de Gandia, instalada en dos pisos unidos, cerca del edificio de los juzgados. Resaltar e insistir en el obstáculo insalvable para discapacitados físicos, que constituye la escalinata de acceso desde la calle hasta el ascensor. BOC número 216 28.01.2014 El dia de la visita no hi havia a més llum a l’escala d’accés a la planta segona, on es troben les dependències de fiscalia. La situació dels corredors que circumden els dos pisos i que donen accés als despatxos per a fiscals i funcionaris, replets d’expedients, en prestatgeries i a terra, i que només permeten el pas d’una persona, estimem que vulnera la més elemental normativa d’habitabilitat i seguretat de l’immoble, a més de vulnerar la normativa de protecció de dades, ja que els expedients acumulats en corredors estan a l’abast de les persones que accedeixen a la fiscalia. Pàg. 44.278 La Inspecció de Treball ha visitat dues vegades diferents aquestes instal·lacions, i se’n desconeix el contingut dels informes que hagen pogut emetre’s; els funcionaris de la fiscalia recorden únicament les afirmacions verbals dels inspectors sobre la situació d’habitabilitat i el risc d’aquestes dependències. El problema en part és motivat per la manca d’un arxiu adequat. El día de la visita se carecía además de luz en la escalera de acceso a la planta segunda, donde se encuentran las dependencias de fiscalía. La situación de los pasillos que circundan los dos pisos y que dan acceso a los despachos para fiscales y funcionarios, repletos de expedientes, en estanterías y en el suelo, y que sólo permiten el paso de una persona, estimamos que vulnera la más elemental normativa de habitabilidad y seguridad del inmueble, a más de vulnerar la normativa de protección de datos, ya que los expedientes acumulados en pasillos están al alcance de la mano de las personas que acceden a la fiscalía. La Inspección de Trabajo ha visitado en dos ocasiones diferentes estas instalaciones, desconociéndose el contenido de los informes que hayan podido emitirse, recordando únicamente los funcionarios de la fiscalía las afirmaciones verbales de los inspectores acerca de la situación de habitabilidad y riesgo de estas dependencias. El problema en parte viene motivado por la carencia de un archivo adecuado. MITJANS MATERIALS I INFORMÀTICS Cal reiterar allò que s’ha manifestat en les anteriors visites respecte a la manca d’un arxiu adequat, perquè les prestatgeries als corredors creiem que no són la solució. Tots els fiscals i els funcionaris disposen d’ordinador i impressora individual els primers i multifunció els segons. Hi ha un aparell de fax gran, avariat, esperant que el retire la conselleria perquè està inventariat. Manca qualsevol tipus de material d’oficina: grapadores, grapes, retoladors, sobres, segells, etc. Disposen de segells deteriorats que ja no es reposen pel fet que el proveïdor encara no ha cobrat el que va subministrar al seu dia. No es té destructora de paper i es fa a mà. La neteja de les dependències només arriba als vidres. La cisterna del lavabo de dones està avariada i se’n supleix la deficiència amb un poal que s’omple de la banyera. Respecte a l’aplicació Fortuny, s’utilitza ja per a tots els sectors per part de tots els funcionaris i amb especial interès, assenyalant que en penal es registren les executòries de procediments abreujats com abans i des d’abril el registre de judicis de faltes i de les seues executòries. Les queixes sobre les deficiències de l’aplicació Fortuny, en casos concrets, s’adjunten com a annex, i s’espera que les noves versions solucionen tots els problemes detectats des d’un principi. MEDIOS MATERIALES E INFORMÁTICOS Reiterar lo manifestado en las anteriores visitas respecto a la falta de un archivo adecuado, pues las estanterías en los pasillos creemos que no son la solución. Todos los fiscales y funcionarios disponen de ordenador e impresora individual los primeros y multifunción los segundos. Existe un aparato de fax grande, estropeado, esperando que lo retire conselleria al estar inventariado. Existe carencia de todo tipo de material de oficina: grapadoras, grapas, rotuladores, sobres, sellos, etc. Disponen de sellos deteriorados que ya no se reponen debido a que el proveedor todavía no ha cobrado lo que suministró en su día. Se carece de destructora de papel y se hace a mano. La limpieza de las dependencias solo alcanza a los cristales. La cisterna del baño de mujeres está rota y se suple la deficiencia con un cubo que se llena de la bañera. Respecto a la aplicación Fortuny, se utiliza ya para todos los sectores por todos los funcionarios y con especial interés, señalando que en penal se registran las ejecutorias de procedimientos abreviados como antes y desde abril el registro de juicios de faltas y de sus ejecutorias. Las quejas acerca de las deficiencias de la aplicación Fortuny, en casos concretos, se adjuntan como anexo, esperando que las nuevas versiones de la misma solucionen todos los problemas detectados desde un principio. ORGANITZACIÓ Resulta de l’informe de la fiscal degana. Cal afegir que les guàrdies són de permanència i que va haver-hi un advocat fiscal substitut de reforç en l’haver-hi un jutjat penal de reforç que contínua i no així l’advocat fiscal substitut. No hi ha fiscal de conformitats, els tràmits del qual s’inicien en el Jutjat Penal i no hi ha registre de les conformitats i les seues incidències, potser en no haver-hi col·legi d’advocats sinó delegació i no haver signat el protocol de conformitats. En l’ordre teòric hi ha una cinquena plaça de tramitador que mai no s’ha dotat econòmicament. ORGANIZACIÓN Resulta del informe de la fiscal decana. Añadir que las guardias son de permanencia y que hubo un abogado-fiscal sustituto de refuerzo al haber un juzgado de lo penal de refuerzo que continua y no así el abogadofiscal sustituto. No existe fiscal de conformidades, cuyos trámites se inician en el Juzgado de lo Penal y no hay registro de las conformidades y sus incidencias, tal vez al no haber colegio de abogados sino delegación y no haber firmado el protocolo de conformidades. En el orden teórico hay una quinta plaza de tramitador que nunca se ha dotado económicamente. BOC número 216 28.01.2014 DESTRUCCIÓ D’EXPEDIENTS Per a alleujar la falta d’arxiu s’ha iniciat una expurgació per part de la Unitat de Suport basant-se en l’informe de la Secció Territorial i amb les conclusions que s’adjunten. Encara no se n’ha verificat el trasllat. Pàg. 44.279 DESTRUCCIÓN DE EXPEDIENTES Para aliviar la falta de archivo se ha iniciado un expurgo por parte de la Unidad de Apoyo en base al informe de la Sección Territorial y con las conclusiones que se adjuntan. Aún no se ha verificado el traslado. MATÈRIA PENAL Es revisen les causes següents: MATERIA PENAL Se revisan las siguientes causas: Jutjat Instrucció 1 PA 110/12 Receptació 96/12 Estafa 122/12 C/ Seg. viària 117/12 Robatori amb força 94/12 Q. condemna 113/12 Falsificació document públic Jutjat Instrucció 2 PA 176/12 Q. condemna 130/12 C/ Seg. viària 162/12 Lesions 71/12 C/ Seg. viària 63/12 Maltractament familiar 120/12 C/ Salud pública 110/12 Lesions Jutjat Instrucció 3 PA 59/12 A. indeguda 129/12 Falsedat 126/12 Robatori amb força 113/12 Atemptat Jutjat Penal 1 Exec. 1163/12 1081/12 1129/12 176/12 930/12 Juzgado Instrucción 1 PA 110/12 Receptación 96/12 Estafa 122/12 C/ Seg. vial 117/12 Robo con fuerza 94/12 Q. condena 113/12 Falsificación documento público Juzgado Instrucción 2 PA 176/12 Q. condena 130/12 C/ Seg. vial 162/12 Lesiones 71/12 C/ Seg. vial 63/12 Maltrato familiar 120/12 C/ Salud pública 110/12 Lesiones Juzgado Instrucción 3 PA 59/12 A. indebida 129/12 Falsedad 126/12 Robo con fuerza 113/12 Atentado Juzgado de lo Penal 1 Ejec. 1163/12 1081/12 1129/12 176/12 930/12 En tots els casos apareix identificat el fiscal, apareixen visats els afers, els extractes són clars, ordenats, fets amb ordinador, els sobreseïments fonamentats, les carpetetes són format DIN A4, les qualificacions són correctes en la redacció i en les peticions i també en les proves peticions (ressenyats en els folis corresponents la documental i la condicionada en la seua pràctica la pericial en matèria de drogues si no impugna la defensa) i el despatx entre l’entrada i l’eixida en terminis adequats. En todos los casos aparece identificado el fiscal, aparecen visados los asuntos, los extractos son claros, ordenados, hechos con ordenador, los sobreseimientos fundamentados, las carpetillas son tamaño DIN A4, las calificaciones son correctas en su redacción y en las peticiones así como en las pruebas pedidas (reseñados en sus folios la documental y condicionada en su práctica la pericial en materia de drogas si no impugna la defensa) y el despacho entre la entrada y salida en plazos adecuados. MATÈRIA CIVIL I REGISTRE CIVIL MATERIA CIVIL Y REGISTRO CIVIL I PROCEDIMENTS MATRIMONIALS I PROCEDIMIENTOS MATRIMONIALES MODIFICACIÓ DE MESURES NÚM. PROCEDIMENT: 273/12. Jutjat Número 5 de Gandia DATA D’ENTRADA: 05.04.12 DATA D’EIXIDA: 11.04.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda SENTÈNCIA: 19.10.12 OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats. Es realitzen extractes tant per a la vista com del que ha ocorregut en la vista per a poder informar després de la pràctica de diligències complementàries. MODIFICACIÓN DE MEDIDAS N.º PROCEDIMIENTO: 273/12. Juzgado Número 5 de Gandia FECHA DE ENTRADA: 05.04.12 FECHA DE SALIDA: 11.04.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda SENTENCIA: 19.10.2012 OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados. Se realizan extractos tanto para la vista como de lo ocurrido en la vista para poder informar tras a práctica de diligencias complementarias. BOC número 216 28.01.2014 DIVORCI CONTENCIÓS NÚM. PROCEDIMENT: 418/12. Jutjat Número 2 de Gandia DATA D’ENTRADA: 23.04.12 DATA D’EIXIDA: 26.04.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda inadequats i no conformes amb les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. DIVORCI CONTENCIÓS NÚM. PROCEDIMENT: 786/2012. Gandia 2 DATA D’ENTRADA: 31.05.2012 DATA D’EIXIDA: 05.06.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats. Pàg. 44.280 DIVORCIO CONTENCIOSO N.º PROCEDIMIENTO: 418/12. Juzgado Número 2 de Gandia FECHA DE ENTRADA: 23.04.12 FECHA DE SALIDA: 26.04.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda inadecuados y no conformes con las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. DIVORCIO CONTENCIOSO N.º PROCEDIMIENTO: 786/2012. Gandia 2 FECHA DE ENTRADA: 31.05.12 FECHA DE SALIDA: 05.06.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados. DIVORCI DE MUTU ACORD OBSERVACIONS: Els models de Res no oposa al conveni no s’adequen a les directrius de l’FGE i a les de la Fiscalia Superior. No existeixen carpetetes de mutu acord i s’arxiven els dictàmens en l’ordinador dels funcionaris auxiliars. DIVORCIO DE MUTUO ACUERDO OBSERVACIONES: Los modelos de Nada opone al convenio no se adecuan a las directrices de la FGE y a las de la Fiscalía Superior. No existen carpetillas de mutuo acuerdo y se archivan los dictámenes en el ordenador de los funcionarios auxiliares. DIVORCI CONTENCIÓS NÚM. PROCEDIMENT: 503/12. Jutjat Número 2 de Gandia DATA D’ENTRADA: 09.05.2012 DATA D’EIXIDA: 17.05.2012 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda inadequats i no conformes amb les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. DIVORCIO CONTENCIOSO N.º PROCEDIMIENTO: 503/12. Juzgado Número 2 de Gandia FECHA DE ENTRADA: 09.05.12 FECHA DE SALIDA: 17.05.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda inadecuados y no conformes con las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. II PROCEDIMENTS RELATIUS A LA CAPACITAT II PROCEDIMIENTOS RELATIVOS A LA CAPACIDAD PROCEDIMENT DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL NO DEMANDANT) NÚM. PROCEDIMENT: 740/12. Jutjat Número 2 de Gandia DATA D’ENTRADA: 01.06.12 DATA D’EIXIDA: 04.06.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. PROCEDIMIENTO DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL NO DEMANDANTE) N.º PROCEDIMIENTO: 740/12. Juzgado Número 2 de Gandia FECHA DE ENTRADA: 01.06.12 FECHA DE SALIDA: 04.06.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda. OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. PROCEDIMENTS DE DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT (FISCAL DEMANDANT) NÚM. PROCEDIMENT: 363/12. Jutjat Número 2 de Gandia DATA D’ENTRADA: 24.01.12 DATA D’EIXIDA: 01.03.12 DICTAMEN: Presentació de la demanda SENTÈNCIA 20.06.12 OBSERVACIONS: S’utilitzen models de demanda totalment adequats a les directrius de l’FGE i de la Fiscalia Superior. De la mateixa manera, també són adequats els models per al nomenament de defensor judicial. PROCEDIMIENTOS DE DETERMINACIÓN DE LA CAPACIDAD (FISCAL DEMANDANTE) N.º PROCEDIMIENTO: 363/12. Juzgado Número 2 de Gandia FECHA DE ENTRADA: 24.01.12 FECHA DE SALIDA: 01.03.12 DICTAMEN: Presentación de la demanda SENTENCIA. 20.06.12 OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de demanda totalmente adecuados a las directrices de la FGE y de la Fiscalía Superior. Del mismo modo, también son adecuados los modelos para el nombramiento de defensor judicial. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.281 III FILIACIÓ NÚM. PROCEDIMENT: 430/12. Jutjat Número 2 de Gandia DATA D’ENTRADA: 10.04.12 DATA D’EIXIDA: 12.04.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda SENTÈNCIA: 26.10.12 OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. III FILIACIÓN N.º PROCEDIMIENTO: 430/12. Juzgado Número 2 de Gandia FECHA DE ENTRADA: 10.04.12 FECHA DE SALIDA: 12.04.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda SENTENCIA: 26.10.12 OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. NÚM. PROCEDIMENT: 1638/12. Jutjat Número 5 de Gandia DATA D’ENTRADA: 14.11.12 DATA D’EIXIDA: 14.11.12 DICTAMEN: Contestació a la demanda SENTÈNCIA: 26.10.12 OBSERVACIONS: S’utilitzen models de contestació a la demanda adequats a les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. N.º PROCEDIMIENTO: 1638/12. Juzgado Número 5 de Gandia FECHA DE ENTRADA: 14.11.12 FECHA DE SALIDA: 14.11.12 DICTAMEN: Contestación a la demanda. SENTENCIA: 26.10.12 OBSERVACIONES: Se utilizan modelos de contestación a la demanda adecuados a las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. IV DILIGÈNCIES DE COMUNICACIÓ DE L’EXISTÈNCIA DE CAUSA D’INCAPACITACIÓ (ARTICLE 203 CC) DILIGÈNCIES PREPROCESSALS. NÚM. 12-083 No se segueixen en la mateixa carpeteta, com seria desitjable per a un control i un seguiment majors, les diligències preprocessals i les actuacions restants que se’n deriven. El ofici pel qual es demana dictamen al metge forense conté la delimitació de les habilitats necessàries per a poder delimitar-les en la demanda, en els termes recomanats per l’FGE. V INTERNAMENTS NO VOLUNTARIS IV DILIGENCIAS DE COMUNICACIÓN DE LA EXISTENCIA DE CAUSA DE INCAPACITACIÓN (ARTÍCULO 203 CC) DILIGENCIAS PREPROCESALES. N.º 12-083 No se siguen en la misma carpetilla, como sería deseable para un mayor control y seguimiento, las diligencias preprocesales y las restantes actuaciones que de ellas se derivan. El oficio por el que se pide dictamen al médico forense contiene la delimitación de las habilidades precisas para poder delimitarlas en la demanda, en los términos recomendados por la FGE. V INTERNAMIENTOS NO VOLUNTARIOS INTERNAMENT NÚM. 665/2012 – Dictamen de Res no oposa a l’internament – DATA D’ENTRADA: 21.03.12 – DATA D’EIXIDA: 29.03.12 S’utilitzen models adequats i conformes amb les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE INTERNAMIENTO N.º 665/2012. – Dictamen de Nada opone al internamiento. – FECHA DE ENTRADA: 21.03.12 – FECHA DE SALIDA: 29.03.12 Se utilizan modelos adecuados y conformes con las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. INTERNAMENT NÚM. 45/2012 – Dictamen de Sol·licitud d’internament – DATA D’ENTRADA: 24.02.12 – DATA D’EIXIDA: 27.02.12 S’utilitzen models adequats i conformes amb les directrius de la Fiscalia Superior i de l’FGE. INTERNAMIENTO N.º 45/2012. – Dictamen de Solicitud de Internamiento – FECHA DE ENTRADA: 24.02.12 – FECHA DE SALIDA: 27.02.12 Se utilizan modelos adecuados y conformes con las directrices de la Fiscalía Superior y la FGE. VI RESIDÈNCIES VI RESIDENCIAS – A Gandia: 5 – A Ador: 1 – A Barx: 1 – A Benirredrà: 1 – A Oliva: 3 – A Miramar: 1 – A Daimús: 2 – A Xeraco: 1 Total: 15 – En Gandia: 5 – En Ador: 1 – En Barx: 1 – En Benirredrà: 1 – En Oliva: 3 – En Miramar: 1 – En Daimús: 2 – En Xeraco: 1 Total: 15 BOC número 216 28.01.2014 – Ana Estellés Martí té adscrites tres residències: a Gandia dues i la residència Mondúver de Barx. Ha inspeccionat les tres. – Francisco Canet Alemany té adscrites les residències del fiscal a qui substitueix (Enrique García Roig), cinc residències: Gandia una, Oliva una, Daimús una, Benirredrà una, Xeraco una. N’ha inspeccionat el titular tres de les cinc, i el substitut ha entrat a substituir al setembre. Álvaro Montero Nebot té adscrites sis residències: Ador una, Oliva dues, Gandia una, Daimús una, Miramar una. Ha inspeccionat les sis. De les 15 s’han inspeccionat, el 2012, 12 residències. – Les inspeccions les realitza un fiscal. – Els models dels informes mensuals que les residències envien ala fiscalia són complets i adequats a les directrius de l’FGE. – Es realitza un control adequat dels guardadors de fet. – Després de la inspecció de les residències es realitzen informes exhaustius i detallats. VII REGISTRE CIVIL Pàg. 44.282 – Ana Estellés Martí tiene adscritas tres residencias: en Gandia dos y la residencia Mondúver de Barx. Ha inspeccionado las tres – Francisco Canet Alemany tiene adscritas las residencias del fiscal al que sustituye (Enrique García Roig), cinco residencias: Gandia una, Oliva una, Daimús una, Benirredrà una, Xeraco una. Ha inspeccionado el titular tres de las cinco, y el sustituto ha entrado a sustituir en septiembre. Álvaro Montero Nebot, tiene adscritas seis residencias, Ador una, Oliva dos, Gandia una, Daimús una, Miramar una. Ha inspeccionado las seis. De las 15 se han inspeccionado en 2012: 12 residencias. – Las inspecciones se realizan por un fiscal. – Los modelos de los informes mensuales que las residencias envían a la fiscalía son completos y adecuados a las directrices de la FGE. – Se realiza un control adecuado de los guardadores de hecho. – Tras la inspección de las residencias se realizan informes exhaustivos y detallados. VII REGISTRO CIVIL EXP. NÚM. 1784/11 RC. Gandia NACIONALITAT PER OPCIÓ – El dictamen del fiscal és adequat però no motivat CONTINGUT DEL DICTAMEN. S’empren models dels utilitzats «segons l’ús» en altres èpoques. Examinats els documents i testificals aportats a l’expedient, res no oposa a la sol·licitud de l’expedient. EXPT. N.º 1784/11 RC. Gandia NACIONALIDAD POR OPCIÓN – El dictamen del fiscal es adecuado pero no motivado CONTENIDO DEL DICTAMEN. Se emplean modelos de los utilizados «al uso» en otras épocas. Examinados los documentos y testificales aportados al expediente, nada opone a la solicitud del expediente. EXP. NÚM. 1492/12 RC. Gandia MATRIMONI CIVIL – El dictamen del fiscal és adequat però no motivat. CONTINGUT DEL DICTAMEN. S’utilitzen models dels utilitzats «segons l’ús» en altres èpoques. Examinats els documents i testificals aportats a l’expedient, res no oposa a la sol·licitud de l’expedient. EXPT. N.º 1492/12 RC. Gandia MATRIMONIO CIVIL – El dictamen del fiscal es adecuado pero no motivado. CONTENIDO DEL DICTAMEN. Se emplean modelos de los utilizados «al uso» en otras épocas. Examinados los documentos y testificales aportados al expediente, nada opone a la solicitud del expediente. CONTROL DE PRESOS Es preocupa d’això cada fiscal que actua en penal. Cada fiscal al mes, de manera directa, envia «els seus presos» a la Fiscalia de València i ho revisa cada trimestre. CONTROL DE PRESOS Se preocupa de ello cada fiscal que actúa en lo penal. Cada fiscal al mes, de modo directo, envía «sus presos» a la Fiscalía de Valencia y lo revisa cada trimestre. EXPROPIACIONS FORÇOSES 1. EXP. NÚM. 19/12 DATA D’ENTRADA: 21.06.12 DATA D’EIXIDA: 26.06.12 2. EXP. NÚM. 25/12 DATA D’ENTRADA: 29.08.12 DATA D’EIXIDA: 03.09.12 OBSERVACIONS: Els dictàmens són adequats, no assenteixen al preu just i se’n sol·licita la tramesa en tots els casos al Jurat Provincial. EXPROPIACIONES FORZOSAS 1. EXPT. N.º 19/12 FECHA DE ENTRADA: 21.06.12 FECHA DE SALIDA: 26.06.12 2. EXPT. N.º 25/12 FECHA DE ENTRADA: 29.08.12 FECHA DE SALIDA: 03.09.12 OBSERVACIONES: Los dictámenes son adecuados, no se allanan al justiprecio y se solicita la remisión en todos los casos al Jurado Provincial. DILIGÈNCIES D’INVESTIGACIÓ PENAL No té registre propi. Des de la Fiscalia Provincial de València els envien l’assumpte amb el fiscal investigador que corresponga. Proposen a la Fiscalia Provincial (que acorda la resolució final). DILIGENCIAS DE INVESTIGACIÓN PENAL No tiene registro propio. Desde la Fiscalía Provincial de Valencia les envían el asunto con el fiscal investigador que corresponda. Proponen a la Fiscalía Provincial (que acuerda la resolución final). BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.283 CONCLUSIONS Les instal·lacions continuen sent rebutjables i l’única solució és ubicar la fiscalia en un altre lloc. Amb el pla d’expurgació de la Unitat de Suport s’alleujarà l’existència excessiva d’arxiu, però només de manera lleugera. No hi ha prou material d’oficina de mode continuat. No es controlen les conformitats perquè no hi ha fiscal dedicat a això. Segueix sense dotar-se econòmicament la cinquena plaça de tramitador prevista en plantilla. El treball de fiscals i funcionaris és meritori i demostra dedicació. Es podria dir sobre l’actuació de la fiscalia en les matèries referides a l’ordre civil i a la protecció de les persones amb discapacitat que la dedicació i els dictàmens que es realitzen són dignes d’elogi. S’observa que, en matèria de procediments de divorci de mutu acord i contenciosos, uns fiscals utilitzen models antiquats i en desús mentre que altres utilitzen els recomanats per l’FGE. Els dictàmens del Registre Civil seria desitjable que es motivaren amb una major intensitat, ja que els els passa fets el personal auxiliar i són de l’estil del Res no oposa. Es realitza una inspecció adequada de totes les residències. CONCLUSIONES Las instalaciones siguen siendo rechazables y la única solución es ubicar la fiscalía en otro lugar. Con el plan de expurgo de la Unidad de Apoyo se aliviará la existencia excesiva de archivo, pero solo de manera liviana. Se carece de material de oficina bastante de modo continuado. No se controlan las conformidades al no haber fiscal dedicado a ello. Sigue sin dotarse económicamente la quinta plaza de tramitador prevista en plantilla. El trabajo de fiscales y funcionarios es meritorio y demuestra dedicación. Se podría decir que la actuación de la fiscalía en las materias referidas al orden civil y a la protección de las personas con discapacidad que la dedicación y los dictámenes que se realizan son dignos de elogio. Se observa que, en materia de procedimientos de divorcio de mutuo acuerdo y contenciosos, por parte de unos fiscales se emplean modelos anticuados y en desuso, mientras que por otros se utilizan los recomendados por la FGE. Los dictámenes del Registro Civil sería deseable que se motivaran con una mayor intensidad, ya que se los pasan hechos el personal auxiliar y son del estilo del Nada opone. Se realiza una adecuada inspección de todas las residencias. PROPOSTES Ha de canviar-se la fiscalia a un lloc adequat. Cal executar el pla d’expurgació dissenyat per la Unitat de Suport. Ha d’insistir-se en el fet que es proveesca el material d’oficina dins el termini i en la forma escaient. Cal demanar la dotació del cinquè tramitador. En matèria civil: És ineludible que els models que s’utilitzen estiguen actualitzats i complesquen amb el mínim contingut en els termes exigits per l’FGE. Les carpetetes de la diligències preprocessals, seria convenient unificar-les amb les de demanda de determinació de la capacitat per a, d’aquesta manera, poder seguir en una sola carpeteta tots els procediments i actuacions referits a una mateixa persona. Seria desitjable en matèria del Registre Civil motivar els dictàmens, com també adoptar totes les mesures necessàries perquè l’examen personal de l’individu que sol·licita l’adquisició de la nacionalitat s’adeqüe a les prescripcions de la DGRN. Seria desitjable que en l’ordre civil s’establesquen les directrius d’inspecció de les residències i el control d’internaments, guardador de fet i incapacitats. Se’ls ha recomanat que sol·liciten a la Conselleria de Benestar Social que els trameta un llistat de totes les residències autoritzades i també de les que s’autoritzen en un futur, per a un control millor de la seua existència. Ha de controlar-se i registrar-se allò relatiu a conformitats penals, i els fiscals han de seguir les directrius que assenyale la fiscal en cap provincial de València. Conclou així aquesta acta informe que es registra en paper i en sistema informàtic com a Inspecció ordinària núm. 1-3.ª de la Carpeta de València. Conforme, la firma el senyor secretari amb el meu vistiplau. València, 17 de desembre de 2012 Vist i plau El secretari Ricard Cabedo Nebot Rafael Navarro Camarasa. PROPUESTAS Debe cambiarse la fiscalía a lugar adecuado. Hay que ejecutar el plan de expurgo diseñado por la Unidad de Apoyo. Debe insistirse en que se provea el material de oficina en forma y tiempo. Hay que pedir la dotación del quinto tramitador. En materia civil: Es ineludible que los modelos que se utilicen estén actualizados y cumplan con el mínimo contenido en los términos exigidos por la FGE. Las carpetillas de la diligencias preprocesales, sería conveniente unificarlas con las de demanda de determinación de la capacidad para de ese modo poder seguir en una sola carpetilla todos los procedimientos y actuaciones referidos a una misma persona. Sería deseable en materia del Registro Civil motivar los dictámenes, así como adoptar todas las medidas necesarias para que el examen personal de la persona que solicita la adquisición de la nacionalidad se adecue a las prescripciones de la DGRN. Sería deseable que en el orden civil se establezcan las directrices de inspección de las residencias y el control de los internamientos, guardador de hecho e incapacidades. Se les ha recomendado que soliciten a la Conselleria de Bienestar Social que les remita un listado de todas las residencias autorizadas así como las que se autoricen en un futuro, para un mejor control de su existencia. Debe controlarse y registrarse lo relativo a conformidades penales y deben los fiscales seguir las directrices que señale la fiscal jefa provincial de Valencia. Concluye así esta acta-informe que se registra en papel y en sistema informático como Inspección Ordinaria n.º 1-3.ª de la Carpeta de Valencia. Conforme, la firma el señor secretario con mi V.º B.º. Valencia, 17 de diciembre de 2012 V.º B.º El secretario Ricard Cabedo Nebot Rafael Navarro Camarasa. BOC número 216 28.01.2014 6.2. Comissió Mixta de Cooperació i Coordinació Convocada pel conseller de Justícia es va celebrar a València el 19.10.2012 des de les 12.30 a les 14.38 hores. És pendent d’aprovar l’acta de la reunió, però a la vista de l’esborrany de l’acta i de l’ordre del dia podem indicar que es va tractar i es va aprovar: Establir les plantilles separades de la Fiscalia de la Comunitat (1 gestor, 2 tramitadors i 1 auxili, com hi ha ara de manera provisional) i de la Fiscalia Provincial de València (10 gestors, 53 tramitadors i 10 auxilis) amb la promesa d’augmentar de futur 2 places més de tramitadors. Alhora, es va acordar transformar les places de reforç per places de plantilla a Torrevella, Elx/Oriola, Alzira i Benidorm/Dénia, més crear una plaça de gestor a Benidorm/Dénia, una altra de tramitador a Alacant i Vinaròs i 1 d’auxili a Benidorm/Dénia i Torrevella. Es va indicar que tot això és possible perquè la conselleria amortitza places en jutjats que assigna a les fiscalies. Es va acordar potenciar l’ús de les videoconferències, salvant obstacles d’instal·lacions. Es va comprometre la conselleria a potenciar el disseny de la nova oficina fiscal. Va haver-hi un compromís de la conselleria per a complir amb l’article 72-3 de l’EOMF (individualitzar el pressupost per a la fiscalia) encara que els supose dificultats tècniques. 6.3. Expedients governatius Són 46 els tramitats el 2012. Tots es van concloure i es van arxivar. Molts d’ells es refereixen a queixes genèriques de ciutadans sobre funcionament de l’administració o d’òrgans judicials, sense més abast. Arran de comunicacions de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia s’han incoat diversos expedients per negativa de secretaris de jutjats de pau a complir exhorts perquè deien que estaven de vaga per a despatxar algunes matèries per no cobrar el que pertocava per les seues actuacions. Aquestes activitats afectaven sobretot les províncies d’Alacant, i València, i es van enviar els expedients als fiscals en cap provincials, que han incoat les pertinents diligències d’investigació penal per possibles delictes de desobediència i denegació d’auxili. El governatiu 30/2012 es va incoar en aplicació dels articles 212 i 201.5.d LOPJ per falta d’idoneïtat per al càrrec d’una jutge substituta, i es va arxivar després de la informació sumària, perquè no va resultar tal falta. El 41/2012 es va incoar per la mateixa causa que l’anterior, però davant de l’informe medicoforense que indicava que la jutge substituta patia esquizofrènia paranoide, el fiscal va sol·licitar-ne el cessament per incapacitat. És pendent de resolució per part del Consell General del Poder Judicial. El 35/2012 es tractava d’una jubilació per incapacitat d’un magistrat d’un jutjat d’instrucció, que es va concedir. El 43/2012 es tracta d’intervenció del fiscal en una comissió d’auxili a les Corts Valencianes sobre el problema de les adopcions il·legals. 6.4. Expedients disciplinaris Han estat sis els registrats en aquesta fiscalia i referides a jutges i magistrats. – 1/2012 (10/2012 CGPJ), contra un magistrat d’un jutjat mercantil, la instructora era una magistrada de Múrcia i Pàg. 44.284 6.2. Comisión Mixta de Cooperación y Coordinación Convocada por el conseller de Justicia se celebró en Valencia el 19.10.12 desde las 12.30 a las 14.38 horas. Pende de aprobar el acta de la reunión, pero a la vista del borrador del acta y del orden del día podemos indicar que se trató y aprobó: Establecer las plantillas separadas de la Fiscalía de la Comunitat (1 gestor, 2 tramitadores y 1 auxilio, como existe ahora de modo provisional) y de la Fiscalía Provincial de Valencia (10 gestores, 53 tramitadores y 10 auxilios) con la promesa de aumentar de futuro 2 plazas más de tramitadores. Al tiempo se acordó transformar las plazas de refuerzo por plazas de plantilla en Torrevieja, Elche/Orihuela, Alzira y Benidorm/Dénia, más crear una plaza de gestor en Benidorm/Dénia, otra de tramitador en Alicante y Vinaròs y 1 de auxilio en Benidorm/Dénia y Torrevieja. Se indicó que todo ello es posible porque la conselleria amortiza plazas en juzgados que asigna a las fiscalías. Se acordó potenciar el uso de las videoconferencias, salvando obstáculos de instalaciones. Se comprometió la conselleria a potenciar el diseño de la nueva oficina fiscal. Hubo un compromiso de la consellería para cumplir con el artículo 72-3 del EOMF (individualizar el presupuesto para la fiscalía) aunque les suponga dificultades técnicas. 6.3. Expediente gubernativos Son 46 los tramitados en 2012. Todos se concluyeron y archivaron. Muchos de ellos se refieren a quejas genéricas de ciudadanos sobre funcionamiento de la administración o de órganos judiciales, sin más alcance. A raíz de comunicaciones de la Sala de Gobierno del Tribunal Superior de Justicia se han incoado varios expedientes por negativa de secretarios de juzgados de paz a cumplir exhortos al decir que estaban en huelga para el despacho de ciertas materias al no cobrar lo que es procedente por sus actuaciones. Estas actividades afectaban sobre todo a las provincias de Alicante y Valencia, y se enviaron tales expedientes a los fiscales jefes provinciales que han incoado las pertinentes diligencias de investigación penal por posibles delitos de desobediencia y denegación de auxilio. El gubernativo 30/2012 se incoó en aplicación de los artículos 212 y 201.5. d LOPJ por falta de idoneidad para el cargo de una juez sustituta, y se archivó tras la información sumaria, al no resultar tal falta. El 41/2012 se incoó por igual causa que el anterior, pero ante el informe médico-forense indicando que la juez sustituta padecía esquizofrenia paranoide, el fiscal solicitó su cese por incapacidad. Pende de resolución por parte del Consejo General del Poder Judicial. El 35/2012 se trataba de una jubilación por incapacidad de un magistrado de un juzgado de instrucción, que se concedió. El 43/2012 se trata de intervención del fiscal en una comisión de auxilio a Les Corts Valencianes sobre el problema de las adopciones ilegales. 6.4. Expedientes disciplinarios Han sido seis los registrados en esta fiscalía y referidas a jueces y magistrados. – 1/2012 (10/2012 CGPJ), contra un magistrado de un juzgado de lo mercantil, siendo instructor una magistrada BOC número 216 28.01.2014 intervenia aquella fiscalia, i aquesta fiscalia actuava en funcions d’auxili. El CGPJ va decretar-ne l’arxiu, el 07.05.12. – 2/2012 (17/2012 CGPJ), contra un magistrat president de secció d’una audiència provincial. Va ser instructor un magistrat de la Sala Civil i Penal de València i va actuar com a fiscal el fiscal superior. El CGPJ el va sancionar amb multa de 600 euros per falta greu de l’article 418-8 LOPJ, com sol·licitaven el fiscal i l’instructor. – 3/2012 (22/2012 CGPJ), contra un magistrat-jutge d’un jutjat d’instrucció, era instructora una magistrada de la Sala Civil i Penal de València i fiscal, Javier Arias, d’aquesta fiscalia. El CGPJ, a pesar d’estimar comeses dues faltes, per acord de 23.10.12 va acordar-ne l’arxiu per haver-se jubilat l’expedientat per incapacitat i cessar així la seua condició de magistrat. – 4/2012 (38/2012 del CGPJ) contra un magistrat-jutge de jutjat d’instrucció per falta greu de l’article 418-5 LOPJ; va ser instructor delegat un magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa de València i fiscal, el fiscal superior. Tant l’instructor com el fiscal n’han sol·licitat l’arxiu. És pendent de resolució per part del CGPJ. – 5/2012 (39/2012 del CGPJ) contra un magistrat-jutge de jutjat de primera instància per falta greu de l’article 41811 LOPJ; va ser instructor delegat un magistrat de la Sala Social de València i fiscal l’Rafael Navarro Camarasa. S’ha sol·licitat la imposició de la sanció pertinent de multa. És pendent de resolució per part del Consell General del Poder Judicial. – 6/2012 (46/12 del CGPJ), contra una jutge substituta d’un jutjat mixt, per faltes greus de l’article 418.11 i 13; va ser instructor un magistrat de la Sala Social de València i fiscal Luis Sanz Marques. És pendent de declaració de l’expedientada i de testimonis. En tots els casos s’han emès els informes amb les còpies al tinent fiscal del Tribunal Suprem, i el fiscal en cada supòsit ha intervingut en totes les diligències i ha emès els dictàmens pertinents. 6.5. Recusacions Se’n va fer una, l’1/2012, davant de la Sala de Recusacions del Tribunal Superior de Justícia. La recusació la va formular un acusat, en principi, contra els tres membres de la Secció Desena de l’Audiència Provincial d’Alacant en el Rotlle 46/2011, PA 46/2010 Jutjat d’Instrucció 5 d’Alacant. Per això es va trametre l’incident a la sala esmentada. Tornat l’incident a l’Audiència Provincial per a esmenar uns certs defectes, a la fi, per una sèrie de raons, només va quedar com a recusat un dels magistrats, i per això l’incident el va resoldre la mateixa Audiència Provincial d’Alacant a la vista de l’article 227 LOPJ. 6.6. Comissió de garanties de la videovigilància La LO 4/1997 i el RD 596/1999 regulen l’autorització per a instal·lar videocàmeres de vigilància les forces i els cossos de seguretat de l’Estat i les corporacions locals. Abans de l’autorització ha d’informar la comissió que ens ocupa, de la qual forma part el fiscal superior. Pàg. 44.285 de Murcia e interviniendo aquella fiscalia, actuando esta fiscalía en funciones de auxilio. Se decretó el archivo por el CGPJ, el 07.05.12. – 2/2012 (17/2012 CGPJ), contra un magistrado presidente de sección de una audiencia provincial. Fue instructor un magistrado de la Sala de lo Civil y Penal de Valencia y actuó como fiscal el fiscal superior. El CGPJ le sancionó con multa de 600 euros por falta grave del artículo 418.8 LOPJ, como solicitaban el fiscal y el instructor. – 3/2012 (22/2012 CGPJ), contra un magistrado-juez de un juzgado de instrucción, siendo instructora una magistrada de la Sala de lo Civil y Penal de Valencia y fiscal Javier Arias, de esta fiscalía. El CGPJ, pese a estimar cometidas dos faltas, por acuerdo de 23.10.12 acordó el archivo al haberse jubilado el expedientado por incapacidad cesando así su condición de magistrado. – 4/2012 (38/2012 del CGPJ) contra un magistrado-juez de juzgado de instrucción por falta grave del artículo 418-5 LOPJ, siendo instructor delegado un magistrado de la Sala de lo Contencioso-Administrativo de Valencia y fiscal el fiscal superior. Tanto el instructor como el fiscal han solicitado el archivo. Pende de resolución por parte del CGPJ. – 5/2012 (39/2012 del CGPJ) contra un magistrado-juez de juzgado de primera instancia por falta grave del artículo 418-11 LOPJ, siendo instructor-delegado un magistrado de la Sala de lo Social de Valencia y fiscal Rafael Navarro Camarasa. Se ha solicitado la imposición de la sanción pertinente de multa. Pende de resolución por parte del Consejo General del Poder Judicial. – 6/2012 (46/12 del CGPJ), contra una juez sustituta de un juzgado mixto, por faltas graves del artículo 418.11 y 13, siendo instructor un magistrado de la Sala de lo Social de Valencia y fiscal Luis Sanz Marques. Pende de declaración de la expedientada y de testigos. En todos los casos se han emitido los informes con sus copias al teniente fiscal del Tribunal Supremo, y el fiscal en cada supuesto ha intervenido en todas las diligencias, emitiendo los dictámenes pertinentes. 6.5. Recusaciones Se formuló una, la 1/2012 ante la Sala de Recusaciones del Tribunal Superior de Justicia. La recusación se formuló por un acusado, en principio, contra los tres miembros de la Sección Décima de la Audiencia Provincial de Alicante en el Rollo 46/2011, PA 46/2010 Juzgado de Instrucción 5 de Alicante. Por ello se remitió el incidente a la sala dicha. Devuelto el incidente a la Audiencia Provincial para subsanar ciertos defectos, al fin, por una serie de razones, sólo quedó como recusado uno de los magistrados, y por ello el incidente se resolvió por la propia Audiencia Provincial de Alicante a la vista del artículo 227 LOPJ. 6.6. Comisión de garantías de la videovigilancia La LO 4/1997 y el Real decreto 596/1999 regulan la autorización para instalar videocámaras de vigilancia por parte de las fuerzas y cuerpos de seguridad del estado y las corporaciones locales. Antes de tal autorización debe informar la comisión que nos ocupa de la que forma parte el fiscal superior. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.286 Durant l’any 2012 es van realitzar dues reunions, els dies 10.05.12 i 18.10.12. El que s’hi va tractar i el resultat es recullen en les dues actes que s’arrepleguen resumides: Durante el año 2012 se celebraron dos reuniones, los días 10.05.12 y 18.10.12. Lo tratado y su resultado vienen recogidos en las dos actas que se recogen resumidas: 10.5.2012 Examinada la sol·licitud d’autorització de noves instal·lacions de videocàmeres fixes realitzada per l’Ajuntament de la Vall d’Uixó amb data 17 d’agost de 2011, com també la documentació aportada, la comissió, a la llum dels criteris i principis dels articles 4 i 6 de la Llei orgànica 4/1997, emet informe favorable per unanimitat dels expedients següents, amb indicació de les localitzacions de les cambres fixes i els horaris de la utilització. 10.05.12 Examinada la solicitud de autorización de nuevas instalaciones de videocámaras fijas realizada por el Ayuntamiento de la Vall d’Uixó con fecha 17 de agosto de 2011, así como la documentación aportada, la comisión, a la luz de los criterios y principios de los artículos 4 y 6 de la Ley orgánica 4/1997, informa favorablemente por unanimidad los siguientes expedientes, con indicación de las localizaciones de las cámaras fijas y los horarios de su utilización. MUNICIPI La Vall d’Uixó LLOC: IES Botànic Cavanilles NÚM CÀMERES: 2VCC HORARI: Fora d’ horari escolar LLOC: IES Benigaslo NÚM CÀMERES: 2VCC HORARI: Fora d’ horari escolar Quant a les sol·licituds de renovació d’autorització, atès que continuen les mateixes circumstàncies que hi havia al seu dia i que van possibilitar-ne el dictamen positiu, la comissió acorda per unanimitat emetre informe favorable sobre la renovació (per un any) de les autoritzacions següents en els municipis i llocs que s’especifiquen a continuació: MUNICIPI València València Oriola LLOC Zona forestal del Saler Marjal de l’Albufera Pedania de Molins MUNICIPIO La Vall d’Uixó LUGAR: IES Botanic Cavanilles N.º CAMARAS: 2VCC HORARIO: Fuera de horario escolar LUGAR: IES Benigaslo N.º CAMARAS: 2VCC HORARIO: Fuera de horario escolar En cuanto a las solicitudes de renovación de autorización, dado que continúan las mismas circunstancias que existían en su día y que posibilitaron su dictamen positivo, la comisión acuerda por unanimidad informar favorablemente la renovación (por un año) de las siguientes autorizaciones en los municipios y lugares que a continuación se relacionan: MUNICIPIO Valencia Valencia Orihuela LUGAR Zona forestal del Saler Marjal de la Albufera Pedania de Molins Respecte a les sol·licituds de renovació d’autorització de l’Ajuntament de Coix de les cambres de videovigilància fixes instal·lades en el local social de la tercera edat, el Pavelló Poliesportiu Príncep d’Astúries, el perímetre exterior de les piscines municipals i el Col·legi Públic Mare de Déu del Carme, la comissió acorda per unanimitat que es requeresca a l’Ajuntament de Coix perquè informe sobre el manteniment de les mateixes circumstàncies que en el seu moment van possibilitar-ne l’autorització i si s’ha produït algun incident després de la instal·lació. Respecto a las solicitudes de renovación de autorización del Ayuntamiento de Cox de las cámaras de video vigilancia fijas instaladas en el local social de la tercera edad, el Pabellón Polideportivo Príncipe de Asturias, el perímetro exterior de las piscinas municipales y el Colegio Público Virgen del Carmen, la comisión acuerda por unanimidad que se requiera al Ayuntamiento de Cox para que informe sobre el mantenimiento de las mismas circunstancias que en su momento posibilitaron la autorización y si se ha producido algún incidente tras su instalación. 18.10.2012 Examinada la sol·licitud d’autorització de noves instal·lacions de videocàmeres fixes realitzada per l’Ajuntament de Burjassot amb data 27 de juliol de 2012, com també la documentació aportada, la comissió, a la llum dels criteris i principis dels articles 4 i 6 de la Llei orgànica 4/1997, emet informe favorable sempre que es complesquen els requisits següents en relació amb les càmeres sol·licitades: – Una càmera en el parc infantil de trànsit del barri dels 613 habitatges i vuit càmeres en el parc públic de la Granja: Requisit: Les càmeres només podran gravar «durant 24 hores» imatges del perímetre del parc i no de l’interior, i haurà d’indicar-se que hi ha vigilància amb càmera. – Una càmera en el recinte esportiu del barri dels 613 habitatges i cinc càmeres en el poliesportiu municipal: Requisit: Les càmeres només podran gravar imatges durant el temps en què l’accés a les instal·lacions esportives es trobe tancat al públic i haurà d’indicar-se que hi ha vigilància amb càmera. 18.10.12 Examinada la solicitud de autorización de nuevas instalaciones de videocámaras fijas realizada por el Ayuntamiento de Burjassot con fecha 27 de julio de 2012, así como la documentación aportada, la comisión, a la luz de los criterios y principios de los artículos 4 y 6 de la Ley orgánica 4/1997, informa favorablemente siempre que se cumplan los siguientes requisitos en relación con las cámaras solicitadas: – Una cámara en el parque infantil de tráfico del barrio de las 613 viviendas y ocho cámaras en el parque público de la Granja: Requisito: Las cámaras solo podrán grabar «durante 24 horas» imágenes del perímetro del parque y no del interior y deberá indicarse que existe vigilancia con cámara. – Una cámara en el recinto deportivo del barrio de las 613 viviendas y cinco cámaras en el polideportivo municipal: Requisito: Las cámaras solo podrán grabar imágenes durante el tiempo en el que el acceso a las instalaciones deportivas se encuentre cerrado al público y deberá indicarse que existe vigilancia con cámara. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.287 Quant a les sol·licituds de renovació d’autorització, atès que continuen les mateixes circumstàncies que hi havia al seu dia i que van possibilitar-ne el dictamen positiu, la comissió acorda per unanimitat informar favorablement la renovació (per un any) de les autoritzacions següents en els municipis i llocs que s’especifiquen a continuació. En cuanto a las solicitudes de renovación de autorización, dado que continúan las mismas circunstancias que existían en su día y que posibilitaron su dictamen positivo, la comisión acuerda por unanimidad informar favorablemente la renovación (por un año) de las siguientes autorizaciones en los municipios y lugares que a continuación se relacionan. MUNICIPI MUNICIPIO LLOC Coix LUGAR Cox Col·legi Públic Mare de Déu del Carme Local social de la tercera edat Pavelló Poliesportiu Príncep d’Astúries Piscines municipals València Colegio Público Virgen del Carmen Local social de la tercera edad Pabellón Polideportivo Príncipe de Asturias Piscinas municipales Valencia Jardí del Túria Xàtiva Jardín del Turia Xàtiva Carrer de Montcada i Portal de Sant Francesc Albereda de Jaume I (núm. 35 a núm. 44) Avinguda de Selgas (edifici Gran Teatre) Jardí Afilio Bruschetti Calle Moncada y Portal de Sant Francesc Alameda de Jaime I (n.º 35 a n.º 44) Avenida de Selgas (edificio Gran Teatro) ardín Afilio Bruschetti La Vall d’Uixó CP Sant Vicent Ferrer CP Rosario Pérez CP La Moleta CP Leonardo Mingarro CP Eleuterio Pérez CP Colònia Segarra CP Recaredo Centelles CP Blasco Ibáñez CP Cervantes CP Ausiàs March CP L’Assumpció IES Benigasló IES Botànic Cavanilles Vall d’Uixó Torrevella Torrevieja Plaça d’Asturias Parc de La Estación Plaça Saninero Museu Ricardo Lafuente Museu d’Història Natural Centre d’Interpretació Salinera Passeig Vista Alegre Centre Comercial La Plasa Ajuntament Registre general Biblioteca municipal Palau de la Música Serveis d’informàtica i cens i estadística municipals Departament d’Urbanisme Passeig Juan Aparicio Plaça d’Oriente Plaça de El Molino Cementeri municipal Centre de Rehabilitació i Inserció Social Parc Molino del Agua Parc de Las Naciones Parc Doña Sinforosa Parc Aromático CP San Vicente Ferrer CP Rosario Pérez CP La Moleta CP Leonardo Mingarro CP Eleuterio Pérez CP Colonia Segarra CP Recaredo Centelles CP Blasco Ibañez CP Cervantes CP Ausiàs March CP La Asunción IES Benigasló IES Botànic Cavanilles Plaza de Asturias Parque de la Estación Plaza Saninero Museo Ricardo Lafuente Museo de historia Natural Centro de Interpretación Salinera Paseo Vista Alegre Centro Comercial La Plasa Ayuntamiento Registro general Biblioteca municipal Palacio de la Música Servicios de informática y censo y estadística municipales Departamento de Urbanismo Paseo Juan Aparicio Plaza de Oriente Plaza del Molino Cementerio Municipal Centro de Rehabilitación e Inserción Social Parque Molino del Agua Parque de las Naciones Parque Doña Sinforosa Parque Aromático BOC número 216 28.01.2014 6.7. Convenis Durant l’any 2012 no s’ha firmat cap conveni nou dels prevists en l’article 11.3 de l’EOMF. Sí que s’han produït pròrrogues expresses amb la meua conformitat, sense necessitat d’autorització del Fiscal General de l’Estat, que ja al seu dia la va donar en firmar els convenis. Són quatre les pròrrogues, totes elles del 13.12.2012: – Amb la Universitat de Castelló i la Generalitat en matèria de menors infractors. – Amb la Generalitat i el Consorci Provincial de Bombers en la matèria abans dita. – Amb la Universitat d’Alacant i la Generalitat sobre la mateixa matèria indicada. – Amb la Universitat d’Elx i la Generalitat sobre la matèria abans dita. 6.8. Presentació de la Memòria davant les Corts El dia 16.11.12 vaig presentar la Memòria de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana davant de l’assemblea legislativa (les Corts) d’aquesta comunitat en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat. M’hi van acompanyar la fiscal en cap de València, el fiscal en cap d’Alacant i el tinent fiscal i els fiscals d’aquesta fiscalia. La sessió es va iniciar a les 11.00 hores i va concloure a les 13.45. Abans de l’inici ens va rebre el president de les Corts. Van intervenir els representants dels quatre grups parlamentaris, Partit Popular, Socialistes, Compromís i Esquerra Unida. Es va iniciar amb la meua intervenció, que va consistir en un resum de la memòria que ja coneixien els grups per haver-se publicat en el diari oficial de la cambra. Va haver-hi dos intervencions per cada grup i dos més després de la meua exposició inicial, i amb la meua segona es va tancar la sessió. La sessió va transcórrer amb valoracions i opinions referides a la memòria més temes generals (necessitats materials, instal·lacions i mitjans humans, tecnologies…). Al fil d’algunes intervencions vaig indicar la necessitat que en aprovar els pressuposts de la comunitat havien d’atendre les exigències d’individualització que reclama l’article 72 de l’EOMF, la qual cosa va ser ben rebuda. Continue valorant aquesta presentació i aquest canvi d’opinions com a convenients i adequats. 7. Exposició general de les fiscalies provincials Pàg. 44.288 6.7. Convenios Durante el año 2012 no se ha firmado ningún nuevo Convenio de los previstos en el artículo 11-3 del EOMF. Sí se han producido prórrogas expresas con mi conforme, sin necesidad de autorización del Fiscal General del Estado, que ya en su día la dio al firmar los convenios. Son cuatro las prórrogas todas ellas del 13.12.12: – Con la Universidad de Castellón y la Generalitat en materia de menores infractores. – Con la Generalitat y el Consorcio Provincial de Bomberos en la materia antes dicha. – Con la Universidad de Alicante y la Generalitat sobre igual materia indicada. – Con la Universidad de Elche y la Generalitat sobre la materia antes dicha. 6.8. Preentación de la Memoria ante Les Corts El día 16.11.12 presenté la Memoria de la Fiscalía de la Comunitat Valenciana ante la asamblea legislativa (Les Corts) de esta comunidad en su Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat. Me acompañaron la fiscal jefa de Valencia, el fiscal jefe de Alicante y el teniente fiscal y fiscales de esta fiscalía. La sesión se inició a las 11.00 horas y concluyó a las 13.45. Antes de su inicio nos recibió el presidente de Les Corts. Intervinieron los representantes de los cuatro grupos parlamentarios, Partido Popular, Socialistas, Compromís y Esquerra Unida. Se inició con mi intervención que consistió en un resumen de la memoria que ya conocían los grupos al haberse publicado en el diario oficial de la cámara. Hubo dos intervenciones por cada grupo y dos más tras mi exposición inicial, cerrando con mi segunda la sesión. La sesión transcurrió con valoraciones y opiniones referidas a la memoria más temas generales (necesidades materiales, instalaciones y medios humanos, tecnologías…). Al hilo de ciertas intervenciones indiqué la necesidad de que al aprobar los presupuestos de la comunidad debían atender a las exigencias de individualización que reclama el artículo 72 del EOMF, lo que fue bien recibido. Sigo valorando esta presentación y cambio de opiniones como convenientes y adecuados. 7. Exposición general de las fiscalías provinciales En les tres fiscalies provincials s’ha produït un canvi en la direcció de Castelló. No es va renovar el fiscal en cap, Javier Carceller Fabregat, i el va substituir José Luis Cuesta Merino (procedent de la mateixa fiscalia), a qui vaig donar possessió el 04.12.12. Amb aquest canvi, l’àmbit d’actuació de les fiscalies i les seues plantilles són: En las tres fiscalías provinciales se ha producido un cambio en la jefatura de Castellón. No se renovó a su fiscal jefe, Javier Carceller Fabregat, y lo sustituyó José Luis Cuesta Merino (procedente de la misma fiscalía), a quien di posesión el 04.12.12. Con ese cambio, el ámbito de actuación de las fiscalías y sus plantillas son: Fiscalia Provincial de València, atén els òrgans judicials següents: València Audiència Provincial 5 seccions penals 6 seccions civils (1 de família i incapaços) Fiscalía Provincial de Valencia, atiende los siguientes órganos judiciales: Valencia Audiencia Provincial 5 secciones penales 6 secciones civiles (1 de familia e incapaces) BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.289 Partits judicials Partidos judiciales València 12 jutjats penals 21 jutjats d’instrucció 3 jutjats del penal d’executòries 2 jutjats de vigilància penitenciària 4 jutjats de violència sobre la dona 4 jutjats de família 2 jutjats d’incapaços 4 jutjats de menors 3 jutjats de Registre Civil 17 jutjats socials 10 jutjats contenciosos administratius 22 jutjats de primera instància 3 jutjats mercantils Valencia 12 juzgados de lo penal 21 juzgados de instrucción 3 juzgados de lo penal de ejecutorias 2 juzgados de vigilancia penitenciaria 4 juzgados de violencia sobre la mujer 4 juzgados de familia 2 juzgados de incapaces 4 juzgados de menores 3 juzgados de Registro Civil 17 juzgados de lo social 10 juzgados de lo contencioso-administrativo 22 juzgados de primera instancia 3 juzgados de lo mercantil Catarroja 5 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Catarroja 5 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Llíria 6 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Llíria 6 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Massamagrell 3 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Massamagrell 3 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Mislata 4 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Mislata 4 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Montcada 4 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Moncada 4 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Paterna 7 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil) 1 jutjat violència sobre la dona 1 jutjat penal Paterna 7 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil) 1 juzgado violencia sobre la mujer 1 juzgado de lo penal Picassent 3 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Picassent 3 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Quart de Poblet 3 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Quart de Poblet 3 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Requena 4 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Requena 4 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Sagunt 5 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Sagunto 5 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Sueca 6 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Sueca 6 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.290 Torrent 6 jutjats de primera instància (un d’ells porta Registre Civil) 3 jutjats d’instrucció 1 jutjat violència sobre la dona 1 jutjat penal Torrent 6 juzgados de primera instancia (1 de ellos lleva Registro Civil) 3 juzgados de instrucción 1 juzgado violencia sobre la mujer 1 juzgado de lo penal Secció Territorial de Gandia, atén: 5 jutjats de primera instància (un d’ells porta Registre Civil) 3 jutjats d’instrucció 1 jutjat penal 1 jutjat de violència sobre la dona Sección Territorial de Gandia, atiende a: 5 juzgados de primera instancia (1 de ellos lleva Registro Civil) 3 juzgados de instrucción 1 juzgado de lo penal 1 juzgado de violencia sobre la mujer Fiscalia d’Àrea d’Alzira, atén: Alzira 1 jutjat penal 7 jutjats mixts (un porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Fiscalía de Área de Alzira, atiende a: Alzira 1 juzgado de lo penal 7 juzgados mixtos (1 lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Xàtiva 4 jutjats mixts (un porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Xàtiva 4 juzgados mixtos (1 lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Ontinyent 4 jutjats mixts (un porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Ontinyent 4 juzgados mixtos (1 lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Carlet 4 jutjats mixts (un porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Carlet 4 juzgados mixtos (1 lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Fiscalia Provincial d’Alacant, atén els òrgans judicials següents: Fiscalía Provincial de Alicante, atiende los siguientes órganos judiciales: ALACANT Audiència Provincial 4 seccions penals 4 seccions civils ALICANTE Audiencia Provincial 4 secciones penales 4 secciones civiles Partits judicials Partidos judiciales Alacant 8 jutjats penals 9 jutjats d’instrucció 2 jutjats de violència sobre la dona 2 de vigilància penitenciària, un seu a Alacant i un altre seu a Villena 3 jutjats de menors 2 jutjats de família 10 jutjats de primera instància 7 jutjats socials 4 jutjats contenciosos 2 jutjats mercantils 2 jutjats de Registre Civil Alicante 8 juzgados de lo penal 9 juzgados de instrucción 2 juzgados de violencia sobre la mujer 2 de vigilancia penitenciaria, uno sede en Alicante y otro sede en Villena 3 juzgados de menores 2 juzgados de familia 10 juzgados de primera instancia 7 juzgados de lo social 4 juzgados de lo contencioso 2 juzgados de lo mercantil 2 juzgados de Registro Civil Elda 4 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Elda 4 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Novelda 3 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Novelda 3 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) BOC número 216 28.01.2014 Sant Vicent del Raspeig 4 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Pàg. 44.291 San Vicente del Raspeig 4 juzgados mixtos (1 de ellos lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Fiscalia d’Àrea d’Elx, atén: Fiscalía de Área de Elche, atiende a: Elx Audiència Provincial (desplaçada) 2 seccions: una civil i una penal Elche Audiencia Provincial (desplazada) 2 secciones: 1 civil y 1 penal Jutjats 3 jutjats penals 5 jutjats d’instrucció 1 jutjat violència sobre la dona 5 jutjats de primera instància (un porta Registre Civil) 1 jutjat de família 3 jutjats socials 1 jutjat contenciós administratiu 1 jutjat mercantil Juzgados 3 juzgados de lo penal 5 juzgados de instrucción 1 juzgado violencia sobre la mujer 5 juzgados de primera instancia (uno lleva Registro Civil) 1 juzgado de familia 3 juzgados Sociales 1 juzgado contencioso-administrativo 1 juzgado de lo mercantil Oriola 2 jutjats penals 6 jutjats de primera instància (un d’ells porta Registre Civil) 3 jutjats d’instrucció 1 jutjat de violència sobre la dona Orihuela 2 juzgados de lo penal 6 juzgados de primera instancia (1 de ellos lleva Registro Civil) 3 juzgados de instrucción 1 juzgado de violencia sobre la mujer Fiscalia d’Àrea de Benidorm-Dénia atén: Fiscalía de Área de Benidorm-Dénia atiende a: Benidorm 3 jutjats penals 5 jutjats d’instrucció 1 jutjat de violència sobre la dona 3 jutjats de primera instància (un porta Registre Civil) 1 jutjat social Benidorm 3 juzgados de lo penal 5 juzgados de instrucción 1 juzgado de violencia sobre la mujer 3 juzgados de primera instancia (uno lleva Registro Civil) 1 juzgado de lo social La Vila Joiosa 3 jutjats mixts (un porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Villajoyosa 3 juzgados mixtos (1 lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Dénia 5 jutjats de primera instància (un porta Registre Civil) 3 jutjats d’instrucció 1 jutjat de violència sobre la dona Dénia 5 juzgados de primera instancia (1 lleva Registro Civil) 3 juzgados de instrucción 1 juzgado de violencia sobre la mujer Secció Territorial d’Alcoi, atén: Sección Territorial de Alcoy, atiende a: Alcoi 4 jutjats mixts (un porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Alcoy 4 juzgados mixtos (1 lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Ibi 2 jutjats mixts (un porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Ibi 2 juzgados mixtos (1 lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Villena 3 jutjats mixts (un porta Registre Civil i un altre violència sobre la dona) Villena 3 juzgados mixtos (1 lleva Registro Civil y otro violencia sobre la mujer) Secció Territorial de Torrevella, atén: Torrevella 5 jutjats instrucció 1 jutjat de violència sobre la dona 3 jutjats de primera instància (un porta Registre Civil) 1 jutjat penal Sección Territorial de Torrevieja, atiende a: Torrevieja 5 juzgados instrucción 1 juzgado de violencia sobre la mujer 3 juzgados de primera instancia (uno lleva Registro Civil) 1 juzgado de lo penal BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.292 Fiscalia Provincial de Castelló, atén: Fiscalía Provincial de Castellón, atiende a: CASTELLÓ CASTELLÓN Audiència Provincial 3 seccions: 2 mixtes i 1 civil Audiencia Provincial 3 secciones: 2 mixtas y 1 civil Partits judicials Partidos judiciales Castelló 4 jutjats penals 6 jutjats d’instrucció 1 jutjat de violència sobre la dona 1 de vigilància penitenciària 1 jutjat de menors 1 jutjat de família 8 jutjats de primera instància (un porta Registre Civil) 4 jutjats socials 2 jutjats contenciosos 1 jutjat mercantil Castellón 4 juzgados de lo penal 6 juzgados de instrucción 1 juzgado de violencia sobre la mujer 1 de vigilancia penitenciaria 1 juzgado de menores 1 juzgado de familia 8 juzgados de primera instancia (uno lleva Registro Civil) 4 juzgados de lo social 2 juzgados de lo contencioso 1 juzgado de lo mercantil Nules 4 jutjats mixts (un d’ells porta la violència sobre la dona i un altre Registre Civil) Nules 4 juzgados mixtos (uno de ellos lleva la violencia sobre la mujer y otro Registro Civil) Vila-real 5 jutjats mixts (un d’ells porta Registre Civil) 1 jutjat de violència sobre la dona Sogorb 1 jutjat mixt (que porta a més Registre Civil i violència sobre la dona) Secció Territorial de Vinaròs, atén: Vila-real 5 juzgados mixtos (uno de ellos lleva Registro Civil) 1 juzgado de violencia sobre la mujer Segorbe 1 juzgado mixto (que lleva además Registro Civil y violencia sobre la mujer) Sección Territorial de Vinaròs, atiende a: Vinaròs 5 jutjats mixts (un porta violència sobre la dona i un altre Registre Civil) 1 jutjat penal Vinaròs 5 juzgados mixtos (uno lleva violencia sobre la mujer y otro Registro Civil) 1 juzgado penal Fiscalia Provincial de València Amb la fiscal en cap, Teresa Gisbert Jordá, són, amb el tinent fiscal, en total 98. Fiscalía Provincial de Valencia Siendo fiscal jefa Teresa Gisbert Jordá, son, con el teniente fiscal, en total 98. Fiscalia d’Àrea d’Alzira Amb el fiscal en cap, Javier Roda Alcayde, són 13 els fiscals. Fiscalía de Área de Alzira Con su fiscal jefe, Javier Roda Alcayde, son 13 los fiscales. Secció Territorial de Gandia Amb la fiscal degana, Carmen Pastor Barberá, són 9 els fiscals. Sección Territorial de Gandia Con su fiscal decana, Carmen Pastor Barberá, son 9 los fiscales. Fiscalia Provincial d’Alacant Amb el fiscal en cap, Juan Carlos López Coig, són, amb el tinent fiscal, un total de 40 fiscals. Fiscalía Provincial de Alicante Con su fiscal jefe, Juan Carlos López Coig, son, con el teniente fiscal, un total de 40 fiscales. Fiscalia d’Àrea d’Elx Amb el fiscal en cap, Ramón Siles Suárez, són un total de 21 fiscals. Fiscalía de Área de Elche Con su fiscal jefe, Ramón Siles Suárez, son un total de 21 fiscales. Fiscalia d’Àrea Benidorm-Dénia Amb la fiscal en cap, Lourdes Giménez-Pericas Giner, són 18 fiscals. Fiscalía de Área Benidorm-Dénia Con su fiscal jefe, Lourdes Giménez-Pericas Giner, son 18 fiscales. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.293 Secció Territorial d’Alcoi Són cinc els fiscals. El 03.06.11 l’actual fiscal degà, David Torres Morales, va substituir en el lloc la Il·lma. Sra. Blanca Laguna Martín. Sección Territorial de Alcoy Son cinco los fiscales. En 03.06.11 el actual fiscal decano, David Torres Morales, sustituyó en el puesto a Blanca Laguna Martin. Secció Territorial de Torrevella Són vuit els fiscals, i des de 30.09.11 l’actual fiscal degana, la Il·lma. Sra. María Belén Coy López va substituir la Il·lma. Sra. Margarita de la Barga Sánchez. Sección Territorial de Torrevieja Son ocho los fiscales y desde 30.09.11 la actual fiscal decana, María Belén Coy López, sustituyó a Margarita de la Barga Sánchez. Fiscalia Provincial de Castelló Amb el fiscal en cap, Jose Luis Cuesta Merino, són, amb el tinent fiscal, un total de 25 fiscals. Fiscalía Provincial de Castellón Con su fiscal jefe, José Luis Cuesta Merino, son, con el teniente fiscal, un total de 25 fiscales. Secció Territorial de Vinaròs Amb el fiscal degà, Sergio Bataller Lara, són 4 els fiscals. El total de fiscals a la comunitat és de 246, inclosa la Fiscalia de la Comunitat. L’any 2005 el total de fiscals era de 179. S’ha passat de 179 a 246, amb un augment de 67 i, en percentatge, un augment del 37,43 %. El total de fiscals el 2009 era de 232 i s’ha passat a 246 (un augment de 14 fiscals). Per descomptat les xifres són eloqüents i només ens cal afegir que no dubtem que s’augmentarà una plaça en cadascuna de les seccions territorials d’Alcoi (Alacant) i Vinaròs (Castelló), que n’estan necessitades pel treball que atenen. Sección Territorial de Vinaròs Con su fiscal decano, Sergio Bataller Lara, son 4 los fiscales. El total de fiscales en la comunidad es de 246, incluida la Fiscalía de la Comunitat. En el año 2005 el total de fiscales era de 179. Se ha pasado de 179 a 246, con un aumento de 67 y, en porcentaje, un aumento del 37,43 %. El total de fiscales en 2009 era de 232 y se ha pasado a 246 (un aumento de 14 fiscales). Desde luego las cifras son elocuentes y sólo nos cabe añadir que no dudamos que se aumentará una plaza en cada una de las secciones territoriales de Alcoy (Alicante) y Vinaròs (Castellón) que están necesitadas por el trabajo que atienden. CAPÍTOL II ACTIVITAT DE LES FISCALIES TERRITORIALS (ES REFLECTIRÀ L’ACTIVITAT DE LA FISCALIA DE LA COMUNITAT I DE LES FISCALIES QUE RADIQUEN A LA COMUNITAT, PRENENT COM A BASE LES MEMÒRIES DELS FISCALS PROVINCIALS) CAPÍTULO II ACTIVIDAD DE LAS FISCALÍAS TERRITORIALES (SE REFLEJARÁ LA ACTIVIDAD DE LA FISCALÍA DE LA COMUNITAT Y DE LAS FISCALÍAS QUE RADIQUEN EN LA COMUNIDAD, TOMANDO COMO BASE LAS MEMORIAS DE LOS FISCALES PROVINCIALES) Cal referir-se a la de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana i a la de les fiscalies provincials per separat, dins de cada apartat. D’altra banda, hi ha matèries que mai s’han valorat des de la Fiscalia de la Comunitat (civil, contenciós administratiu i social) referides a tot el territori. De la mateixa manera, hi ha assumptes dels recollits en l’apartat d’«altres àrees especialitzades» que mai s’han tractat de manera territorial la valoració dels quals resulta difícil des del conjunt, com també el punt de temes d’obligat tractament. S’arranca de les dades de les fiscalies provincials, no sempre homogènies. No es pot valorar respecte a memòries anteriors pel que s’ha explicat. Hay que referirse a la de la Fiscalía de la Comunitat Valenciana y a las de las fiscalías provinciales por separado, dentro de cada apartado. Por otro lado, hay materias que nunca se han valorado desde la Fiscalía de la Comunitat (civil, contencioso-administrativo y social) referidas a todo el territorio. De igual modo hay asuntos de los recogidos en el apartado de «otras áreas especializadas» que nunca se han tratado de manera territorial y cuya valoración resulta difícil desde el conjunto, así como el punto de temas de obligado tratamiento. Se arranca de los datos de las fiscalías provinciales, no siempre homogéneos. No se puede valorar respecto a memorias anteriores por lo explicado. 1. Penal 1. Penal 1.1. Fiscalia de la Comunitat Valenciana 1.1. Fiscalía de la Comunitat Valenciana A) La Sala Civil i Penal va incoar l’any 2011 un total de 31 assumptes contra aforats, i n’han estat 37 l’any 2012. En tots els assumptes es comença per un rotlle de la sala per a acceptar o no la competència. Si accepten la competència s’incoen diligències prèvies. A) La Sala de lo Civil y Penal incoó en el año 2011 un total de 31 asuntos contra aforados, y han sido 37 en el año 2012. En todos los asuntos se empieza por un rollo de la sala para aceptar o no su competencia. Si aceptan la competencia se incoan diligencias previas. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.294 L’any 2011 es van incoar quatre diligències prèvies (una d’elles amb intervenció no d’aquesta fiscalia sinó de la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada). De les tres d’aquesta fiscalia una va quedar sobreseguda lliurement. De les dues restants una (DP 1/2011) va canviar a diligències urgents 1/2012 amb sentència condemnatòria el 2012 per falsedat en document públic per imprudència greu d’autoritat o funcionari públic (va haver-hi conformitat de les parts acusades, dues jutgesses d’un jutjat de pau i la secretària). L’altra (DP 4/2011) va canviar a PA 1/2012 amb sentència condemnatòria el 2012 per falsedat en document públic i prevaricació administrativa continuada (conforme amb el fiscal), sent diputat autonòmic el condemnat i era alcalde quan va executar els fets. L’any 2012 han incoat quatre diligències prèvies, com l’any anterior. D’aquestes diligències prèvies, les 1/2012 es van sobreseure lliurement per interlocutòria d’11.09.12, per un possible delicte electoral d’un alcalde que era diputat autonòmic. Les 4/2012 es van trametre a un jutjat ordinari ja que el denunciat (conseller) després d’incoar-se les diligències prèvies va renunciar al seu càrrec i va perdre l’aforament. Les altres (2 i 3/2012) s’estan instruint amb intervenció de la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada. En el año 2011 se incoaron 4 diligencias previas (una de ellas con intervención no de esta fiscalía, sino de la Fiscalía contra la Corrupción y la Criminalidad Organizada). De las tres de esta fiscalía una quedó sobreseída libremente. De las dos restantes una (DP 1/2011) cambió a diligencias urgentes 1/2012 con sentencia condenatoria en 2012 por falsedad en documento público por imprudencia grave de autoridad o funcionario público (hubo conformidad de las partes acusadas, dos juezas de un juzgado de paz y la secretaria). La otra (DP 4/2011) cambió a PA 1/2012 con sentencia condenatoria en 2012 por falsedad en documento público y prevaricación administrativa continuada (conforme con el fiscal) siendo diputado autonómico el condenado y era alcalde cuando ejecutó los hechos. En el año 2012 han incoado cuatro diligencias previas, como el año anterior. De estas diligencias previas, las 1/2012 se sobreseyeron libremente por auto de 11.09.12, por un posible delito electoral de un alcalde que era diputado autonómico. Las 4/2012 se remitieron a un juzgado ordinario ya que el denunciado (conseller) tras incoarse las diligencias previas renunció a su cargo y perdió el aforamiento. Las otras (2 y 3/2012) se están instruyendo con intervención de la Fiscalía contra la Corrupción y la Criminalidad Organizada. B) Diligències d’investigació penal En van ser 18 l’any 2011 i n’han estat 24 el 2012, un augment significatiu tenint en compte que es tracta de denúncies contra aforats i que el percentatge d’augment és d’un 33 %. Totes es van tramitar i es van concloure el mateix any 2012. Com sempre, el nombre més gran de denúncies és de particulars i solen ser denúncies inconcretes, faltes de precisió, plenes de generalitats i llocs comuns, que estan destinades a l’arxiu. Es compleix, cas d’arxiu, la notificació del decret al denunciant amb la indicació que pot acudir als tribunals de justícia. B) Diligencias de investigación penal Fueron 18 en el año 2011 y han sido 24 en el 2012, un aumento significativo teniendo en cuenta que se trata de denuncias contra aforados y que el porcentaje de aumento es de un 33 %. Todas se tramitaron y concluyeron en el mismo año 2012. Como siempre el número mayor de denuncias es de particulares y suelen ser denuncias inconcretas, faltas de precisión, llenas de generalidades y lugares comunes que están abocadas al archivo. Se cumple, caso de archivo, la notificación del decreto al denunciante con la indicación de que puede acudir a los Tribunales de Justicia. 1.2. Fiscalies provincials Seguint el sistema tradicional, s’arreplega la suma de diligències prèvies i urgents del territori, que són els indicadors de les actuacions penals, ja que els altres procediments o naixen d’aquestes diligències o, si s’incoen directament (cas de sumaris o jurats), són en escàs nombre. Naturalment, distingirem les actuacions judicials (ací indicades com a procediments penals) i les diligències penals de fiscalia (diligències d’investigació penal). A l’hora de fer valoracions qualitatives (el que denomina evolució de la criminalitat) hem de basar-nos, com en tantes dades estadístiques, en les memòries provincials, que en aquest apartat no ens serveixen: No recullen les tres fiscalies els mateixos conceptes delictius per a fer la valoració (el que es podria salvar acudint als conceptes coincidents) i en tot cas la base de càlcul per a fer l’avaluació qualitativa no és correcta perquè de vegades només atenen les diligències prèvies i s’obliden de les urgents i per tant no és equiparable amb valoracions anteriors i en tot cas no arreplega les dades base correctament. 1.2. Fiscalías provinciales Siguiendo el sistema tradicional se recoge la suma de diligencias previas y urgentes del territorio que son los indicadores de las actuaciones penales, ya que los demás procedimientos o nacen de tales diligencias o si se incoan directamente (caso de sumarios o jurados), son en escaso número. Naturalmente distinguiremos las actuaciones judiciales (aquí indicadas como procedimientos penales) y las diligencias penales de fiscalía (diligencias de investigación penal). A la hora de hacer valoraciones cualitativas (lo denominado evolución de la criminalidad) hemos de basarnos, como en tantos datos estadísticos, en las memorias provinciales que en este apartado no nos sirven: No recogen las tres fiscalías los mismos conceptos delictivos para hacer la valoración (lo que se podría salvar acudiendo a los coincidentes conceptos) y en todo caso la base de cálculo para hacer la evaluación cualitativa no es correcta porque en ocasiones sólo atienden a las diligencias previas y se olvidan de las urgentes y por tanto no es equiparable con valoraciones anteriores y en todo caso no recoge los datos-base correctamente. BOC número 216 28.01.2014 1.3. Evolució dels procediments penals 1.3. Evolución de los procedimientos penales L’any 2011 va haver-ne 32.996 en tot el territori (506.992 diligències prèvies i 26.004 diligències urgents). L’any 2012 n’han estat 516.808 (493.119 diligències prèvies i 26.689 diligències urgents). S’ha produït una disminució global del 3,04 %; aquesta disminució ha estat del 2,55 % en diligències prèvies i del 8,91 % en diligències urgents. GENERAL Any 2011 2012 Diferència Total 532.996 516.808 -3,04 % Prèvies 506.992 493.119 -2,55 % Urgents 26.004 26.689 8,1 % València, any 2011, 260.304 diligències prèvies i 11.309 diligències urgents, i any 2012, 255.786 diligències prèvies i 11.145 diligències urgents (271.613 total el 2011 i 266.931 el 2012, una disminució de l’1,73 %). Any Prèvies Urgents Total 2011 2012 Diferència 260.304 255.786 11.309 11.145 271.613 266.931 -1,73 % Alacant, any 2011, 189.361 diligències prèvies i 11.220 diligències urgents i el 2012, 185.318 diligències prèvies i 9.806 diligències urgents (total el 2011, 200.581, i el 2012, 195.124, una disminució del 2,73 %). 2011 2012 Diferència En el año 2011 hubo 532.996 en todo el territorio (506.992 diligencias previas y 26.004 diligencias urgentes). En el año 2012 han sido 516.808 (493.119 diligencias previas y 26.689 diligencias urgentes). Se ha producido una disminución global del 3,04 %; esta disminución ha sido del 2,55 % en diligencias previas y del 8,91 % en diligencias urgentes. GENERAL Les xifres són en disminució a les tres províncies: Any Pàg. 44.295 Prèvies Urgents Total 189.361 185.318 11.220 9.806 200.581 195.124 -2,73 % Castelló, any 2011, 57.327 diligències prèvies i 3.475 diligències urgents, i any 2012, 52.015 diligències prèvies i 2.738 diligències urgents (total el 2011, 60.802, i el 2012, 54.753, una disminució del 9,95 %. Any Prèvies Urgents Total 2011 2012 Diferència 57.327 52.015 3.475 2.738 60.802 54.753 -9,95 % 1.4. Diligències d’investigació penal Ací l’evolució ha estat a l’alça, com es comprova any rere any. Van ser 2.154 l’any 2011 i han estat 2.318 l’any 2012, un augment del 7,6 %. Aquest augment es dóna a València, de 1.315 el 2011 a 1.507 el 2012, augment del 14,60 %, i a Alacant, el 2011, 293, i el 2012, 304, un augment del 3,75 %, i amb disminució a Castelló, de 546 el 2011 a 507 el 2012, és a dir un 7,10 % de disminució. Año 2011 2012 Diferencia Total 532.996 516.808 -3,04 % Previas 506.992 493.119 -2,55 % Urgentes 26.004 26.689 8,1 % Las cifras son en disminución en las tres provincias: Valencia, año 2011, 260.304 diligencias previas y 11.309 diligencias urgentes, y año 2012, 255.786 diligencias previas y 11.145 diligencias urgentes (271.613 total en 2011 y 266.931 en 2012, una disminución del 1,73 %). Año Previas Urgentes 2011 2012 Diferència 260.304 255.786 11.309 11.145 Total 271.613 266.931 -1,73 % Alicante, año 2011, 189.361 diligencias previas y 11.220 diligencias urgentes, y en 2012, 185.318 diligencias previas y 9.806 diligencias urgentes (total en 2011, 200.581, y en 2012, 195.124, una disminución del 2,73 %). Anño 2011 2012 Diferència Previas 189.361 185.318 Urgentes 11.220 9.806 Total 200.581 195.124 -2,73 % Castellón, año 2011, 57.327 diligencias previas y 3.475 diligencias urgentes, y año 2012, 52.015 diligencias previas y 2.738 diligencias urgentes (total en 2011 de 60.802, y en 2012, de 54.753, una disminución del 9,95 %. Anño 2011 2012 Diferència Previas 57.327 52.015 Urgentes 3.475 2.738 Total 60.802 54.753 -9,95 % 1.4. Diligencias de investigación penal Aquí la evolución ha sido al alza, como se comprueba año tras año. Fueron 2.154 en el año 2011 y han sido 2.318 en el año 2012, un aumento del 7,6 %. Este aumento se da en Valencia, de 1.315 en 2011 a 1.507 en 2012, aumento del 14,60 %, y en Alicante, en 2011, 293, y en 2012, 304, un aumento del 3,75 %, y con disminución en Castellón, de 546 en 2011 a 507 en 2012, es decir un 7,10 % de disminución. BOC número 216 28.01.2014 Any València Alacant Castelló Total 2011 2012 Diferència 1.315 1.507 +14,60 % 293 304 +3,75 % 546 2.154 507 2.318 -7,10 % +7,6 % Pàg. 44.296 Año Valencia 2011 2012 Diferencia 1.315 1.507 +14,60 % Alicante Castellón 293 304 +3,75 % Total 546 2.154 507 2.318 -7,10 % +7,6 % 2. Civil 2. Civil 2.1. Fiscalia de la Comunitat Valenciana 2.1. Fiscalía de la Comunitat Valenciana 2.1.1. Recursos de cassació 2.1.1. Recursos de casación RECURSOS DE CASSACIÓ CONTRA RESOLUCIONS DELS TRIBUNALS CIVILS AMB SEU A LA COMUNITAT AUTÒNOMA FUNDATS EN NORMES DE DRET CIVIL, FORAL O ESPECIAL PROPI DE LA COMUNITAT RECURSOS DE CASACIÓN CONTRA RESOLUCIONES DE LOS TRIBUNALES CIVILES CON SEDE EN LA COMUNIDAD AUTÓNOMA FUNDADOS EN NORMAS DE DERECHO CIVIL, FORAL O ESPECIAL PROPIO DE LA COMUNIDAD Al llarg de l’any 2012, s’han informat sis recursos de cassació fundats en normes de dret civil, foral o especial propi de la Comunitat. És de ressaltar que tots han estat fundats en la Llei valenciana 5/2011, d’1 d’abril, sobre el règim de convivència compartida de fills i filles els progenitors dels quals no conviuen. A continuació farem una breu recensió de cada un d’ells, atesa la nova aplicació de la llei. – RECURS DE CASSACIÓ 1/2012 – RECURS DE CASSACIÓ 3/2012 – RECURS DE CASSACIÓ 5/2012 A lo largo del año 2012, se han informado seis recursos de casación fundados en normas de derecho civil, foral o especial propio de la comunidad. Es de resaltar que todos han estado fundados en la Ley valenciana 5/2011, de 1 de abril, sobre el régimen de convivencia compartida de hijos e hijas cuyos progenitores no conviven. A continuación haremos una breve recensión de cada uno de ellos, habida cuenta la novedosa aplicación de la ley. – RECURSO DE CASACIÓN 1/2012 – RECURSO DE CASACIÓN 3/2012 – RECURSO DE CASACIÓN 5/2012 Van tenir per objecte la interpretació de la disposició transitòria segona, de la Llei especial 5/2011, de la Generalitat Valenciana, quant a la determinació del moment de l’entrada en vigor i aplicació d’aquesta. El fiscal va dictaminar la falta de competència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia per al coneixement del present recurs davant de la inexistència de la Llei especial 5/2011, de la Generalitat Valenciana, en què es funda, en el moment processal que exigeix la disposició transitòria segona. Així, ha d’entendre’s que la referència que la disposició transitòria segona de la Llei especial 5/2011 realitza per a la seua aplicació als tipus de procediments judicials que menciona, ha d’entendre’s que ho serà a aquells que es troben pendents de sentència en primera instància en el moment d’entrar en vigor. Per resolucions de 17.04.12, 09.11.12 i 19.07.12, la sala, reprenent el criteri del Ministeri Fiscal, declara la falta de competència per a conèixer del recurs de cassació, i es transmeten les actuacions a la Sala Civil del Tribunal Suprem. Tuvieron por objeto la interpretación de la disposición transitoria segunda, de la Ley especial 5/2011, de la Generalitat Valenciana, en cuanto a la determinación del momento de su entrada en vigor y aplicación. El fiscal dictaminó la falta de competencia de la Sala Civil y Penal del Tribunal Superior de Justicia para el conocimiento del presente recurso ante la inexistencia de la Ley especial 5/2011, de la Generalitat Valenciana, en que se funda, en el momento procesal que exige su disposición transitoria segunda. Así, ha de entenderse que la referencia que la disposición transitoria segunda de la Ley especial 5/2011 realiza para su aplicación a los tipos de procedimientos judiciales que menciona, ha de entenderse que lo será a aquellos que se encuentren pendientes de sentencia en primera instancia en el momento de entrada en vigor. Por autos de 17.04.12, 09.11.12 y 19.07.12, la sala, recogiendo el criterio del Ministerio Fiscal, declara la falta de competencia para conocer del recurso de casación, remitiéndose las actuaciones a la Sala Civil del Tribunal Supremo. – RECURS DE CASSACIÓ 6/2012 El fiscal va dictaminar la falta de competència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia per al coneixement del present recurs davant de la inexistència de la Llei especial 5/2011, de la Generalitat Valenciana, en què es funda, en el moment processal que exigeix la disposició transitòria segona, com la inadmissió del recurs per preparació indeguda. Està pendent que el TSJCV dicte la resolució per a resoldre’l. – RECURSO DE CASACIÓN 6/2012 El fiscal dictaminó la falta de competencia de la Sala Civil y Penal del Tribunal Superior de Justicia para el conocimiento del presente recurso ante la inexistencia de la Ley especial 5/2011, de la Generalitat Valenciana, en que se funda, en el momento procesal que exige su disposición transitoria segunda, así como la inadmisión del recurso por indebida preparación. Está pendiente de que por el TSJCV se dicte el auto resolviéndolo. BOC número 216 28.01.2014 – RECURS DE CASSACIÓ 7/2012 – RECURS DE CASSACIÓ 8/2012 Ambdós recursos tenen com a pressupòsit l’existència «interès cassacional». El fiscal va sol·licitar que s’acordara la inadmissió del recurs de cassació per «interès cassacional», atès que en el referit recurs, per la part recurrent, s’omet qualsevol referència a la doctrina jurisprudencial de què porta causa eixe pretès «interès cassacional», i el que és més, cap referència s’efectua a sentència o sentències en què es continga la doctrina. Per resolucions de 16.11.12, 23.01.13, la sala, d’acord amb el dictamen del Ministeri Fiscal, declara la no admissió del recurs per falta de «tècnica cassacional», i la fermesa de la sentència recorreguda. 2.1.2. Exequàtur de laude arbitral estranger – Exequàtur de laude arbitral estranger 5/12 Es planteja la qüestió de competència derivada de l’execució d’un laude arbitral estranger, dictat a Londres, de la qual es fa dependre l’execució del laude. El fiscal va dictaminar en contra d’accedir a la declinatòria i a favor que la qüestió plantejada no siga obstacle per a l’exequàtur, en la seua conseqüència. Per resolució de data 8 de juny de 2012, la Sala, d’acord amb el dictamen fiscal, no accedeix a la declinatòria i atorga l’exequàtur a Espanya del laude arbitral estranger. 2.1.3. Recurs de revisió – Recurs extraordinari de revisió 28/12, contra la sentència número 22/2012, de 7 de febrer de 2012, del Jutjat de Primera Instància Número 2 de Torrent. El fiscal va dictaminar falta de competència per a conèixer de la revisió segons el que hi ha disposat en l’article 731 lletra b LOPJ, per no tractar-se de matèria de dret civil foral o especial, propi de la comunitat autònoma. Per resolució de 16 de juliol de 2012, la sala, conforme amb el dictamen fiscal, declara la falta de competència per a conèixer de la demanda de revisió. 2.2. Fiscalies provincials El Ministeri Fiscal en tot el territori ha intervingut (tant en jurisdicció contenciosa com voluntària) en 23.387 afers (14.582 a València, 8.195 a Alacant i 610 a Castelló) sense poder valorar la seua intervenció respecte a exercicis anteriors per falta de la dada. És clar que la tasca del fiscal en la matèria (sobretot matrimonial) és important i sempre en defensa de l’interès social i general. Pàg. 44.297 – RECURSO DE CASACIÓN 7/2012 – RECURSO DE CASACIÓN 8/2012 Ambos recursos tienen como presupuesto la existencia de «interés casacional». El fiscal solicitó se acordara la inadmisión del recurso de casación por «interés casacional», habida cuenta de que en el referido recurso, por la parte recurrente, se omite cualquier referencia a la doctrina jurisprudencial de la que trae causa ese pretendido «interés casacional», y lo que es más, ninguna referencia se efectúa a sentencia o sentencias en la que se contenga la doctrina. Por autos de 16.11.12, 23.01.13, la sala, siguiendo el dictamen del Ministerio Fiscal, declara la no admisión del recurso por falta de «técnica casacional», y la firmeza de la sentencia recurrida. 2.1.2. Exequátur de laudo arbitral extranjero – Exequátur de laudo arbitral extranjero 5/12 Se plantea cuestión de competencia derivada de la ejecución de un laudo arbitral extranjero, dictado en Londres, de la que se hace depender la ejecución del laudo. El fiscal dictaminó en contra de acceder a la declinatoria y a favor de que la cuestión planteada no sea óbice para el exequátur, en su consecuencia. Por auto de fecha 8 de junio de 2012 la sala, de acuerdo con el dictamen fiscal, no accede a la declinatoria y otorga el exequátur en España del laudo arbitral extranjero. 2.1.3.Recurso de revisión – Recurso extraordinario de revisión 28/12, contra la sentencia número 22/2012, de 7 de febrero de 2012, del Juzgado de Primera Instancia Número 2 de Torrent. El fiscal dictaminó falta de competencia para conocer de la revisión a tenor de lo dispuesto en el artículo 731 letra b, LOPJ, por no tratarse de materia de derecho civil foral o especial, propio de la comunidad autónoma. Por auto de 16 de julio de 2012, la sala, conforme con el dictamen fiscal, declara la falta de competencia para conocer de la demanda de revisión. 2.2. Fiscalías provinciales El Ministerio Fiscal en todo el territorio ha intervenido (tanto en jurisdicción contenciosa como voluntaria) en 23.387 asuntos (14.582 en Valencia, 8.195 en Alicante y 610 en Castellón) sin poder valorar su intervención respecto a ejercicios anteriores por falta del dato. Está claro que la labor del fiscal en la materia (sobre todo matrimonial) es importante y siempre en defensa del interés social y general. 3. Persones amb discapacitat 3. Personas con discapacidad Fiscalies provincials Fiscalías provinciales La intervenció del fiscal no existeix en el Tribunal Superior. En les fiscalies provincials, el fiscal ha intervingut en 2.619 processos d’incapacitat (1.481 a València, 741 a Alacant i 397 a Castelló); les demandes iniciades pel fiscal són un total de 1.899 (1.116 a València, 457 a Alacant i 326 a Castelló) i 720 les iniciades d’una banda. Les dades indiquen el protagonisme del fiscal en la matèria com a valedor del discapacitat i complint correctament les seues obligacions. La intervención del fiscal no existe en el Tribunal Superior. En las fiscalías provinciales el fiscal ha intervenido en 2.619 procesos de incapacidad (1.481 en Valencia, 741 en Alicante y 397 en Castellón) siendo las demandas iniciadas por el fiscal un total de 1.899 (1.116 en Valencia, 457 en Alicante y 326 en Castellón) y 720 las iniciadas por una parte. Los datos indican el protagonismo del fiscal en la materia como valedor del discapaz y cumpliendo correctamente sus obligaciones. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.298 4. Contenciós administratiu 4. Contencioso-administrativo 4.1. Fiscalia de la Comunitat Valenciana 4.1. Fiscalía de la Comunitat Valenciana Es detalla la intervenció del fiscal en procediments de drets fonamentals, 12 corresponents a l’any 2012 més 2 corresponents a l’any 2011, que s’inclouen, per ser el dictamen del fiscal de l’any 2012 i referits als de la Sala del Tribunal Superior de Justícia: Se detalla la intervención del fiscal en procedimientos de derechos fundamentales, 12 correspondientes al año 2012 más 2 correspondientes al año 2011, que se incluyen, al ser el dictamen del fiscal del año 2012 y referidos a los de la Sala del Tribunal Superior de Justicia: – 8/12 (R. 1166/11) Vulneració de l’article 28 de la CE Com a conseqüència del recurs interposat pel sindicat CCOO contra la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual s’estableixen els serveis essencials mínims en ocasió de la vaga. Amb data 02.05.12, per escrit raonat i fonamentat, el Ministeri Fiscal interessa la desestimació de la demanda; està pendent de votació i decisió. – 8/12 (R. 1166/11) Vulneración del artículo 28 de la CE Como consecuencia del recurso interpuesto por el sindicato CCOO contra la Conselleria de Educación, Formación y Empleo, por la que se establecen los servicios esenciales mínimos con ocasión de la huelga. Con fecha 02.05.12 por escrito razonado y fundamentado el Ministerio Fiscal interesa la desestimación de la demanda; está pendiente de votación y fallo. – 206/12 (R. 30/12) Vulneració de l’article 23 CE Recurs interposat per diputats de les Corts Valencianes contra el govern valencià i la vicepresidenta d’aquest pel qual se sol·licitava davant de la Mesa de les Corts Valencianes una còpia de l’informe elaborat per la Consultora Price Waterhouse sobre la situació de Ràdio Televisió Valenciana; el Consell denega la dita pretensió. Amb data 04.10.12, per escrit raonat i fonamentat, el Ministeri Fiscal sol·licita l’estimació de la demanda; està pendent de votació i decisió. – 206/12 (R. 30/12) Vulneración del artículo 23 CE Recurso interpuesto por diputados de las Cortes Valencianas contra el gobierno valenciano y su vicepresidenta por los que se solicitaba ante la Mesa de las Cortes Valencianas copia del informe elaborado por la Consultura Price Waterhouse sobre la situación de Radio Televisión Valenciana, denegando el Consell dicha pretensión. Con fecha 04.10.12 por escrito razonado y fundamentado el Ministerio Fiscal solicita la estimación de la demanda; está pendiente de votación y fallo. – 337/12 (R. 258/12) Vulneració dels articles. 28 1 i 2 CE Interposat pel sindicat CCOO contra la Conselleria d’Educació, amb relació als serveis mínims en ocasió de la vaga plantejada el 8 de març de 2012. Amb data 08.10.12 per escrit raonat i fonamentat el Ministeri Fiscal sol·licita la desestimació per inexistència de vulneració; està pendent de votació i decisió. – 337/12 (R. 258/12) Vulneración de los artículos 28 1 y 2 CE Interpuesto por el sindicato CCOO contra la Conselleria de Educación, en relación a los servicios mínimos con ocasión de la huelga planteada el 8 de marzo de 2012. Con fecha 08.10.12 por escrito razonado y fundamentado el Ministerio Fiscal solicita la desestimación por inexistencia de vulneración; está pendiente votación y fallo. – 395/12 (R. 302/12) Vulneració de l’article 28 CE Interposat pel sindicat CCOO contra la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació per la qual s’establien els serveis mínims en ocasió de la vaga general convocada per al dia 29 de març de 2012. El Ministeri Fiscal, per escrit de 08.10.12, interessa la desestimació de la demanda per entendre que no s’ha produït cap vulneració del dret respecte als serveis mínims. Està pendent de votació i decisió. – 395/12 (R. 302/12) Vulneración del artículo 28 CE Interpuesto por el sindicato CCOO contra la Conselleria de Educación Formación y Empleo por la que se establecían los servicios mínimos con ocasión de la huelga general convocada para el día 29 de marzo de 2012. El Ministerio Fiscal por escrito de 08.10.12 interesa la desestimación de la demanda por entender que no se ha producido una vulneración del derecho respecto a los servicios mínimos. Está pendiente de votación y fallo. – 415/12 (R. 303/12) Vulneració de l’article 282. de la CE Interposat pel sindicat CCOO contra la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació, contra la resolució que establia els serveis mínims en ocasió de la vaga general del 29 de març de 2012. Amb data 08.06.12, per escrit raonat i fonamentat, el Ministeri Fiscal sol·licita la desestimació de la demanda per entendre que no s’ha produït cap vulneració del dret; amb data 19.07.12 es dicta providència rebent el recurs a prova. – 415/12 (R. 303/12) Vulneración del artículo 282. de la CE Interpuesto por el sindicato CCOO contra la Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo, contra la resolución que establecía los servicios mínimos con ocasión de la huelga general del 29 de marzo de 2012. Con fecha 08.06.12 por escrito razonado y fundamentado el Ministerio Fiscal solicita la desestimación de la demanda por entender que no se ha producido una vulneración del derecho; con fecha 19.07.12 se dicta providencia recibiendo el recurso a prueba. – 423/12 (R. 433/12) Vulneració de l’article 28 de la CE. Interposat pel sindicat CCOO contra la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació, contra la resolució per la qual s’establien els serveis mínims en ocasió de la vaga del 8 de maig de 2012. – 423/12 (R. 433/12) Vulneración del artículo 28 de la CE. Interpuesto por el sindicato CCOO contra la Conselleria de Economía Hacienda y Empleo, contra la resolución por la que se establecían los servicios mínimos con ocasión de la huelga del 8 de mayo de 2012. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.299 Per escrit raonat i fonamentat, de data 02.07.12, el Ministeri Fiscal va sol·licitar la desestimació de la demanda per inexistència de vulneració de drets fonamentals; el recurs susdit indeguda es troba pendent de votació i decisió. Por escrito razonado y fundamentado de fecha 02.07.12, el Ministerio Fiscal solicitó la desestimación de la demanda, por inexistencia de vulneración de derechos fundamentales; dicho recurso se encuentra pendiente de votación y fallo. – 495/12 (R. 1.227/12) Vulneració dels articles 14 i 241 de la CE Interposat per Emilio Zafón i Gema Escuder, matrimoni amb règim de guanys contra el TEAR amb relació a les resolucions d’aquest, que desestima les REAS interposades contra els acords de liquidació i sanció imposats als recurrents. Per escrit raonat i fonamentat, de data 04.12.12, el Ministeri Fiscal interessa la declaració d’existència d’indicis de vulneració del dret fonamental 14 CE; està pendent de prova. – 495/12 (R. 1.227/12) Vulneración de los artículos 14 y 241 de la CE Interpuesto por Emilio Zafón y Gema Escuder, matrimonio con régimen de gananciales contra el TEAR en relación a las resoluciones de éste que desestima las REAS interpuestas contra los acuerdos de liquidación y sanción impuestos a los recurrentes. Por escrito razonado y fundamentado de fecha 04.12.12, el Ministerio Fiscal interesa la declaración de existencia de indicios de vulneración del derecho fundamental 14 CE; está pendiente de prueba. – 524/12 (R. 466/12) Vulneració dels articles 14 i 18 de la CE Interposat per la Unió Sindical Obrera de la Comunitat Valenciana contra la desestimació presumpta per silenci administratiu de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, amb relació a la sol·licitud relativa a la concessió d’una subvenció amb càrrec al programa 315.10, línia nominativa T4169 dels pressuposts de la Generalitat per a l’exercici 2012. Per escrit raonat, d’11.10.12, el Ministeri Fiscal interessa l’estimació de la demanda. Amb data 08.10.12 es dicta Acte i rebent a prova. – 524/12 (R. 466/12) Vulneración de los artículos 14 y 18 de la CE Interpuesto por la Unión Sindical Obrera de la Comunidad Valenciana contra desestimación presunta por silencio administrativo de la Conselleria de Educación Formación y Empleo, en relación a la solicitud relativa a concesión de una subvención con cargo al programa 315.10, línea nominativa T4169 de los presupuestos de la Generalitat para el ejercicio 2012. Por escrito razonado de 11.10.12 el Ministerio Fiscal interesa la estimación de la demanda. Con fecha 08.10.12 se dicta auto recibiendo a prueba. – 534/12 (R. 310/12) Vulneració de l’article 275 de la CE Interposat per l’Ajuntament i el Consell Escolar Municipal de Xixona, contra la Conselleria d’Educació, (DOCV 6.810, de 4 de juliol de 2012), referit a canvis en el catàleg d’unitats de determinats centres docents públics d’educació infantil, primària i educació especial, de titularitat de la Generalitat Valenciana. Per escrit de data 27.09.12, el Ministeri Fiscal interessa la desestimació de la demanda. El recurs susdit es troba pendent de formalització d’altres parts. – 534/12 (R. 310/12) Vulneración del artículo 275 de la CE Interpuesto por el Ayuntamiento y Consejo Escolar Municipal de Jijona, contra la Conselleria de Educación, (DOCV 6.810, de 4 de julio de 2012), referida a cambios en el catálogo de unidades de determinados centros docentes públicos de educación infantil primaria y educación especial, de titularidad de la Generalitat Valenciana. Por escrito de fecha 27.09.12, el Ministerio Fiscal interesa la desestimación de la demanda. Dicho recurso se encuentra pendiente de formalización de otras partes. – 535/12 (R. 566/12) Vulneració de l’article 28 de la CE Interposat pel sindicat CCOO contra la Resolució de 19 de juny de 2012, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual s’establien els serveis mínims amb motiu de la vaga de Ràdio Televisió Valenciana convocada per als dies 24 i 25 de juny de 2012. Per escrit raonat i fonamentat, de data 02.10.12, el Ministeri Fiscal va interessar la desestimació de la demanda. El recurs susdit es troba pendent de votació i decisió. – 535/12 (R. 566/12) Vulneración del artículo 28 de la CE Interpuesto por el sindicato CCOO contra la Resolución de 19 de junio de 2012, de la Conselleria de Educación, Formación y Empleo, por la que se establecían los servicios mínimos con motivo de la huelga de Radio Televisión Valenciana convocada para los días 24 y 25 de junio de 2012. Por escrito razonado y fundamentado de fecha 02.10.12, el Ministerio Fiscal interesó la desestimación de la demanda. Dicho recurso se encuentra pendiente para votación y fallo. – 662/12 (R. 755/12) Vulneració dels articles 14 i 281 de la CE Interposat pel sindicat USO CV contra la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, relatiu a rebre subvencions amb càrrec als pressuposts de 2010 i 2011 de la Generalitat Valenciana per a realitzar cursos de formació professional d’ocupació. Amb data 20.12.12 el Ministeri Fiscal va interessar la declaració d’existència de vulneració del articles 14 i 281. – 662/12 (R. 755/12) Vulneración de los artículos 14 y 281 de la CE Interpuesto por el sindicato USO CV contra la Conselleria de Educación, Formación y Empleo, relativo a recibir subvenciones con cargo de los presupuestos de 2010 y 2011 de la Generalitat Valenciana para realizar cursos de formación profesional de empleo. Con fecha 20.12.12 el Ministerio Fiscal interesó la declaración de existencia de vulneración de los artículos 14 y 281. – 393/12 (R. 360/12) Vulneració de l’article 24 de la CE Com a conseqüència del recurs interposat pel sindicat USO contra la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, amb relació al reconeixement a percebre una subvenció – 393/12 (R. 360/12) Vulneración del artículo 24 de la CE Como consecuencia del recurso interpuesto por el sindicato USO contra la Conselleria de Educación Formación y Empleo, en relación al reconocimiento a percibir una subvención BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.300 per a la realització durant l’exercici 2012 d’«Accions i difusió de les mesures de foment d’ocupació». Per escrit raonat i fonamentat, de data 16.05.2012, el Ministeri Fiscal desestima la mesura cautelar sol·licitada. para la realización durante el ejercicio 2012 de «Acciones y difusión de las medidas de fomento de empleo». Por escrito razonado y fundamentado de fecha de 16.05.12 el Ministerio Fiscal desestima la medida cautelar solicitada. – 683/12 (R. 838/12) Vulneració dels articles 14 i 281 de la CE Interposat pel sindicat USO contra la Conselleria d’Educació amb relació a la sol·licitud d’execució del Pla intersectorial de cursos de formació a què al·ludia l’Ordre 28/12 de 22 de juny. Per escrit raonat del Ministeri Fiscal estima la pretensió deduïda de suspensió cautelar. – 683/12 (R. 838/12) Vulneración del artículo 14 y 281 de la CE Interpuesto por el sindicato USO contra la Conselleria de Educación en relación a la solicitud de ejecución del Plan intersectorial de cursos de formación a los que aludía la Orden 28/12 de 22 de junio. Por escrito razonado del Ministerio Fiscal estima la pretensión deducida de suspensión cautelar. – 832/11 (R. 366/2011) Vulneració de l’article 251 de la CE Interposat per La Mega Radio, SL, contra la resolució impugnada de la Secretaria Autonòmica de la Presidència de la Comunitat Valenciana, per la qual s’acorda imposar una multa a més del cessament immediat de presumptes emissions i el precinte provisional de les instal·lacions. Per escrit fonamentat, de data 13.01.12, el Ministeri Fiscal va interessar la desestimació del recurs. El recurs susdit es troba pendent de votació i decisió. – 832/11 (R. 366/2011) Vulneración del artículo 251 de la CE Interpuesto por La Mega Radio, SL, contra la resolución impugnada de la Secretaría Autonómica de la Presidencia de la Comunitat Valenciana, por la que se acuerda imponer una multa además del cese inmediato de presuntas emisiones y el precinto provisional de las instalaciones. Por escrito fundamentado de fecha 13.01.12 el Ministerio Fiscal interesó la desestimación del recurso. Dicho recurso se encuentra pendiente de votación y fallo. – També ressenyarem en el Recurs de cassació 6/2011 (referència Fiscalia 315/12) seguit davant de la Secció Primera del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia, sobre la base de l’article 101 de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa en interès de llei, interposat per la Conselleria de Medi Ambient contra la mercantil Immobiliària La Sénia, SL, el Ministeri Fiscal en escrit raonat de 4 d’abril de 2012, va interessar que procedia l’estimació íntegra de les pretensions formulades per la Generalitat Valenciana, per la qual cosa procedeix la revocació de la sentència dictada en primera instància. S’ha dictat la Sentència número 4/2013, amb data 8 de gener de 2013, estimatòria d’acord amb allò que s’ha informat pel fiscal. A banda, és clar, els informes de competència, 650. – También reseñaremos en el Recurso de casación 6/2011 (referencia Fiscalía 315/12) seguido ante la Sección Primera de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia, en base al artículo 101 de la Ley de la jurisdicción contencioso-administrativa en interés de ley, interpuesto por la Conselleria de Medio Ambiente contra la mercantil Inmobiliaria La Senia, SL, el Ministerio Fiscal en escrito razonado de 4 de abril de 2012 interesó procedía la estimación integra de la pretensiones formuladas por la Generalitat Valenciana, por lo que procede la revocación de la sentencia dictada en primera instancia. Se ha dictado Sentencia número 4/2013 con fecha de 8 de enero de 2013, estimatoria conforme a lo informado por el fiscal. Aparte, claro está, los informes de competencia, 650. 4.2. Fiscalies provincials A tot el territori, el fiscal va intervenir en 644 afers, qüestions de competència incloses (364 a València, 147 a Alacant i 133 a Castelló) la qual cosa és lògica en comparació amb el Tribunal Superior atès el repartiment competencial. 4.2. Fiscalías provinciales En todo el territorio la intervención del fiscal fue en 644 asuntos, incluidas cuestiones de competencia (364 en Valencia, 147 en Alicante y 133 en Castellón) lo cual es lógico en comparación con el Tribunal Superior dado el reparto competencial. 5. Social 5. Social 5.1. Fiscalia de la Comunitat Valenciana 5.1. Fiscalía de la Comunitat Valenciana A més dels afers en què s’ha dictaminat sobre competència, 17, destaquem 2 vistes a les quals va assistir el fiscal davant la sala: El procediment en única instància número 12/2012 (referència fiscalia 10/12) en què va intervenir, es tractava de tutela de llibertat sindical, interessant l’estimació de la demanda i la sala, per sentència número 3119/12, de 4 de desembre de 2012, va desestimar la pretensió exercitada. I el procediment en única instància número 23/2012 (referència fiscalia 20/12), sobre impugnació de conveni col·lectiu, el fiscal interessava l’estimació de la demanda, i Además de los asuntos en que se ha dictaminado sobre competencia, 17, destacamos dos vistas a las que asistió el fiscal ante la sala: El procedimiento en única instancia número 12/2012 (referencia fiscalía 10/12) en que intervino, se trataba de tutela de libertad sindical, interesando la estimación de la demanda y la sala, por Sentencia número 3.119/12, de 4 de diciembre de 2012, desestimó la pretensión ejercitada. Y el procedimiento en única instancia número 23/2012 (referencia fiscalía 20/12), sobre impugnación de convenio colectivo, el fiscal interesaba la estimación de la demanda, BOC número 216 28.01.2014 la sala dictaminava per Sentència número 3.173/12 de 20 de desembre de 2012, la desestimació d’aquesta. 5.2. Fiscalies provincials La intervenció del fiscal en el territori ha estat en 1.557 afers de tota índole, qüestions de competència incloses. València va despatxar 1.098 afers, Alacant 342 i Castelló 117, sent de bon tros els majors afers els que afecten drets fonamentals; així, 843 València, 149 Alacant i 98 Castelló. 6. Registre Civil En aquesta matèria, en expedients de tota índole, el fiscal ha intervingut en 41.698 expedients (21.315 a València, 15.138 a Alacant i 5.245 a Castelló) afegint un esforç més a la seua variada actuació processal. 7. Altres àrees especialitzades Pàg. 44.301 dictaminando la sala en Sentencia número 3.173/12, de 20 de diciembre de 2012, la desestimación de la misma. 5.2. Fiscalías provinciales La intervención del fiscal en el territorio ha sido en 1.557 asuntos de toda índole, cuestiones de competencia incluidas. Valencia despachó 1098 asuntos, Alicante 342 y Castellón 117, siendo con mucho los mayores asuntos los que afectan a derechos fundamentales; así, 843 Valencia, 149 Alicante y 98 Castellón. 6. Registro Civil En esta materia, en expedientes de toda índole, el fiscal ha intervenido en 41.698 expedientes (21.315 en Valencia, 15.138 en Alicante y 5.245 en Castellón), añadiendo un esfuerzo más a su variada actuación procesal. 7. Otras áreas especializadas En aquestes matèries només hi ha dades de les fiscalies provincials que aglutinen les diverses matèries. En estas materias sólo hay datos de las fiscalías provinciales que aglutinan las diversas materias. 7.1. VIOLÈNCIA DOMÈSTICA I DE GÈNERE Apareixen en tot el territori un total de 15.686 afers; d’ells 8.396 a València (5.723 diligències prèvies i 2.673 diligències urgents) 5.956 a Alacant (3.236 diligències prèvies i 2.720 diligències urgents) i 1.334 a Castelló (482 diligències prèvies i 852 diligències urgents). Segueix, doncs, un nombre massa elevat. 7.1. VIOLENCIA DOMÉSTICA Y DE GÉNERO Aparecen en todo el territorio un total de 15686 asuntos; de ellos 8.396 en Valencia (5.723 diligencias previas y 2.673 diligencias urgentes) 5.956 en Alicante (3.236 diligencias previas y 2.720 diligencias urgentes) y 1.334 en Castellón (482 diligencias previas y 852 diligencias urgentes). Sigue, pues, un número demasiado elevado. 7.2. SINISTRALITAT LABORAL Es refereix tant als delictes amb resultat com als de risc. És notòria la major intervenció del fiscal en el control d’aquesta matèria. Han estat 124 els afers en tot el territori (95 a València, 14 a Alacant i 15 a Castelló). 7.2. SINIESTRALIDAD LABORAL Se refiere tanto a los delitos con resultado como a los de riesgo. Es notoria la mayor intervención del fiscal en el control de esta materia. Han sido 124 los asuntos en todo el territorio (95 en Valencia, 14 en Alicante y 15 en Castellón) 7.3. MEDI AMBIENT I URBANISME Dins d’aquest epígraf, en tot el territori han estat 800 les actuacions penals, incloses 397 per incendis forestals. València 377 (271 incendis forestals) Alacant 166 (120 incendis forestals) i Castelló 257 (6 incendis forestals). A les tres províncies, al marge dels incendis, el nombre més gran d’afers són els delictes d’urbanisme, excepte a Castelló que són els relatius a la flora i la fauna, per una modalitat de caça de pardals no selectiva (parany). 7.3. MEDIO AMBIENTE Y URBANISMO Dentro de este epígrafe, en todo el territorio han sido 800 las actuaciones penales incluyendo 397 por incendios forestales. Valencia 377 (271 incendios forestales) Alicante 166 (120 incendios forestales) y Castellón 257 (6 incendios forestales). En las tres provincias, al margen de los incendios, el mayor número de asuntos son los delitos de urbanismo, salvo en Castellón que son los relativos a la flora y fauna, por una modalidad de caza de pájaros no selectiva (parany). 7.4. ESTRANGERIA Les tres fiscalies provincials donen resposta a totes les qüestions exigides pel fiscal de sala pertinent, i fer un resum dels problemes detectats ampliaria de forma poc eficaç la memòria. A l’hora de les dades i actuacions de les fiscalies hi ha grans divergències en els informes: Alacant només dóna el delicte de tràfic d’éssers humans i assenyala l’existència de dos afers. València recull les mesures cautelars d’internament, que en són 260; quant a expedients per a determinar l’edat en el cas dels MENAS, en van ser dos; en el de tràfic d’éssers 7.4. EXTRANJERÍA Las tres fiscalías provinciales dan respuesta a todas las cuestiones exigidas por el pertinente fiscal de sala, y hacer un resumen de problemas detectados ampliaría de forma poco eficaz la memoria. A la hora de los datos y actuaciones de las fiscalías hay grandes divergencias en los informes: Alicante sólo da el delito de trata de seres humanos y señala la existencia de dos asuntos. Valencia recoge las medidas cautelares de internamiento que son 260; en cuanto a expedientes para determinar la edad en el caso de los MENAS, fueron dos; trata de seres BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.302 humans, en van ser dos; un afer de l’article 312-2 del Codi penal i dos afers de l’article 318.bis. Hi ha un CIE, que atén unes quantes províncies on es recullen les dues visites del fiscal i la dada en què va haver-hi 1.404 interns i es van expulsar 990 estrangers. Castelló detalla les seues intervencions: 53 informes en casos d’expulsions substitutives en procés penal, 131 informes en mesures cautelars d’internament, cinc expedients de MENAS per a determinar l’edat, dues diligències de tràfic d’éssers humans, una diligència de l’article 318.bis del Codi penal i una altra de prostitució coactiva d’estrangers. humanos fueron dos; un asunto del artículo 312-2 del Código penal y dos asuntos del artículo 318.bis. Al existir un CIE, que atiende a varias provincias, se recogen las dos visitas del fiscal y el dato de que hubo 1404 internos y se expulsaron a 990 extranjeros. Castellón detalla sus intervenciones: 53 informes en casos de expulsiones sustitutivas en proceso penal, 131 informes en medidas cautelares de internamiento, 5 expedientes de MENAS para determinar la edad, dos diligencias de trata de seres humanos, una diligencia del artículo 318.bis del Código penal y otra de prostitución coactiva de extranjeros. 7.5. SEGURETAT VIÀRIA Són 14.117 diligències al territori: 6.765 a València (1.416 diligències prèvies i 5.349 diligències urgents), 5.603 a Alacant (1.179 diligències prèvies i 4.424 diligències urgents) i 1.749 a Castelló (382 diligències prèvies i 1.367 diligències urgents). Sempre xifres altes en aquesta matèria tan sensible i de lamentables conseqüències lesives. 7.5. SEGURIDAD VIAL Son 14.117 diligencias en el territorio: 6.765 en Valencia (1.416 diligencias previas y 5.349 diligencias urgentes), 5.603 en Alicante (1.179 diligencias previas y 4.424 diligencias urgentes) y 1.749 en Castellón (382 diligencias previas y 1.367 diligencias urgentes). Siempre cifras altas en esta materia tan sensible y de lamentables consecuencias lesivas. 7.6. MENORS Per a seguir amb dades comparatives, com en memòries anteriors indicarem el relatiu als expedients de reforma. L’any 2010 en van ser al territori 4.016 i el 2011 en van ser 4.039, un augment del 0,57 %. L’any 2012, que ens ocupa, n’han estat un total de 4.303 que, enfront dels susdits 4.039 de 2011, suposa un augment del 6,58 %. 7.6. MENORES Para seguir con datos comparativos, como en memorias anteriores indicaremos lo relativo a expedientes de reforma. En el año 2010 fueron en el territorio 4.016 y en el 2011 fueron 4.039, un aumento del 0,57 %. En el año 2012, que nos ocupa, han sido un total de 4.303 que, frente a los dichos 4.039 de 2011, supone un aumento del 6,58 %. ANY 2010 2011 2012 TOTAL 4.016 4.039 4.303 DIFERÈNCIA +0,57 % +6,8 % AÑO 2010 2011 2012 TOTAL 4.016 4.039 4.303 DIFERENCIA +0’57 % +6’58 % De manera desigual es dóna l’augment en totes les províncies: Alacant en va tenir 1.357 el 2011 i 1.449 el 2012, un augment del 6,77 %. Castelló va passar de 427 el 2011 a 430 el 2012, un augment del 0,70 %. València va passar de 2.255 el 2011 a 2.424 el 2012, un augment del 7,49 %. Segueix, doncs, i més acusada, la tendència a l’alça, la qual cosa és un mal símptoma i una visió de futur de poca confiança en els valors que inculquem als nostres menors. De modo desigual se da el aumento en todas las provincias: Alicante tuvo 1.357 en 2011 y 1.449 en 2012, un aumento del 6,77 %. Castellón pasó de 427 en 2011 a 430 en 2012, un aumento del 0,70 %. Valencia pasó de 2.255 en 2011 a 2.424 en 2012, un aumento del 7,49 %. Sigue, pues, y más acusada la tendencia al alza, lo que es un mal síntoma y una visión de futuro de poca confianza en los valores que inculcamos a nuestros menores. 7.7. COOPERACIÓ INTERNACIONAL L’atenció a sol·licituds d’altres països va en augment segons les dades aportades. Han estat 287 els expedients incoats, dels quals 124 són de València, 122 d’Alacant i 41 de Castelló. En aquest punt, les queixes són de falta de personal col·laborador i de temps de dedicació ja que es una matèria afegida a la seua tasca comuna, com és quasi la norma general en especialitats. 7.7. COOPERACIÓN INTERNACIONAL La atención a solicitudes de otros países va en aumento según los datos aportados. Han sido 287 los expedientes incoados, de los que 124 son de Valencia, 122 de Alicante y 41 de Castellón. En este punto las quejas son de falta de personal colaborador y de tiempo de dedicación al ser una materia añadida a su tarea común, como es casi la norma general en especialidades. 7.8. DELICTES INFORMÀTICS Aquesta nova especialitat comença a donar fruits quant al control d’afers, que han estat 218 al territori: 169 a València, 31 a Alacant i 18 a Castelló, en matèries variades com estafes, pornografia infantil, revelació de secrets, etc. 7.8. DELITOS INFORMÁTICOS Esta nueva especialidad empieza a dar sus frutos en cuanto al control de asuntos, que han sido 218 en el territorio, siendo 169 en Valencia, 31 en Alicante y 18 en Castellón, en materias variadas, sean estafas, pornografía infantil, revelación de secretos... BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.303 7.9. PROTECCIÓ Y TUTELA DE LES VÍCTIMES EN EL PROCÉS PENAL Les tres fiscalies provincials fan valoracions sobre contactes de les fiscalies amb les oficines d’ajuda a víctimes del delicte, refereixen informes en matèria d’ajuda a víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, preocupació pel funcionament dels punts de trobada familiar i valoracions sobre testimonis protegits. Excepte València, no es quantifica el nombre d’actuacions; València assenyala 93 expedients incoats en matèria d’ajuda a les víctimes. Es desprèn una preocupació, un interès en la matèria i un camí per fer. 7.9. PROTECCIÓN Y TUTELA DE LAS VÍCTIMAS EN EL PROCESO PENAL Las tres fiscalías provinciales hacen valoraciones sobre contactos de las fiscalías con las oficinas de ayuda a víctimas del delito, refieren informes en materia de ayuda a víctimas de delitos violentos y contra la libertad sexual, preocupación por el funcionamiento de los puntos de encuentro familiar y valoraciones sobre testigos protegidos. Salvo Valencia, no se cuantifica el número de actuaciones; Valencia señala 93 expedientes incoados en materia de ayuda a víctimas. Se desprende una preocupación e interés en la materia y un camino a andar. 7.10. VIGILÀNCIA PENITENCIÀRIA Hi ha jutjats de vigilància penitenciària a les tres províncies i per tant intervenció del fiscal en les tres fiscalies provincials. Els expedients han estat 18.464 a València, 8.016 a Alacant i 6.424 a Castelló, en total 39.904. Per descomptat el nombre de dictàmens és major que el d’expedients, però aquests ens donen idea del volum de l’activitat. 7.10. VIGILANCIA PENITENCIARIA Existen juzgados de vigilancia penitenciaria en las tres provincias y por tanto intervención del fiscal en las tres fiscalías provinciales. Los expedientes han sido 18.464 en Valencia, 8.016 en Alicante y 6.424 en Castellón, en total 39.904. Desde luego el número de dictámenes es mayor que el de expedientes, pero estos nos dan idea del volumen de la actividad. 7.11. DELICTES ECONÒMICS En aquesta matèria es produeix de vegades poca concreció en les dades, bé per falta de comunicació dels jutjats, bé per la inconcreció de certes matèries delictives a càrrec de la secció que s’ocupa d’aquests delictes. Així, València no dóna dades concretes judicials i sí que només hi ha iniciades 55 diligències d’investigació penal; Alacant assenyala 18 afers judicials en la matèria i Castelló 6, referits a delictes contra la hisenda pública i la Seguretat Social, insolvències punibles i malversació. 7.11. DELITOS ECONÓMICOS En esta materia se produce en ocasiones poca concreción en los datos, bien por falta de comunicación de los juzgados, bien por la inconcreción de ciertas materias delictivas a cargo de la sección que se ocupa de estos delitos. Así Valencia no da datos concretos judiciales y sí solo que hay iniciadas 55 diligencias de investigación penal; Alicante señala 18 asuntos judiciales en la materia y Castellón 6, referidos a delitos contra la hacienda pública y seguridad social, insolvencias punibles y malversación. 7.12. TUTELA PENAL DE LA IGUALTAT I CONTRA LA DISCRIMINACIÓ Referit el tema al seu reflex en l’ordre penal, és matèria nova per al control de les fiscalies. Així, València diu no tenir-ne dades, Castelló indica que no hi ha actuació penal que es referesca a la matèria i Alacant assenyala 3 afers en què pot apreciar-se aquest atemptat. 7.12. TUTELA PENAL DE LA IGUALDAD Y CONTRA LA DISCRIMINACIÓN Referido el tema a su reflejo en el orden penal, es materia nueva para el control de las fiscalías. Así Valencia dice carecer de datos, Castellón indica que no hay actuación penal que se refiera a la materia y Alicante señala 3 asuntos en que puede apreciarse este atentado. CAPÍTOL III TEMES ESPECÍFICS D’OBLIGAT TRACTAMENT (ANÀLISI I VALORACIÓ A NIVELL AUTONÒMIC) CAPÍTULO III TEMAS ESPECÍFICOS DE OBLIGADO TRATAMIENTO (ANÁLISIS Y VALORACIÓN A NIVEL AUTONÓMICO) 1. Sostracció de menors nounats Les dificultats jurídiques, de determinació del tipus penal, de la prescripció, són conegudes i definides per la Fiscalia General de l’Estat, per la qual cosa en fem gràcia de l’exposició. Els tres fiscals provincials coincideixen en les dificultats probatòries pel pas del temps. València refereix que té 10 diligències d’investigació penal i hi ha un afer en un jutjat de guàrdia. No hi ha resolució definitiva en cap supòsit. Alacant tramita 28 diligències d’investigació penal i hi ha 4 afers en els jutjats, tots sense concloure. Castelló va tramitar 21 diligències d’investigació penal, de les quals es va acordar l’arxiu de 19 i en els altres dos casos l’afer va passar al jutjat, un per coincidir amb una 1. Sustracción de menores recién nacidos Sus dificultades jurídicas, de determinación del tipo penal, de la prescripción, son conocidas y definidas por la Fiscalía General del Estado, por lo que hacemos gracia de su exposición. Los tres fiscales provinciales coinciden en las dificultades probatorias por el paso del tiempo. Valencia refiere que tiene 10 diligencias de investigación penal y existe un asunto en un juzgado de guardia. No hay resolución definitiva en ningún supuesto. Alicante tramita 28 diligencias de investigación penal y hay 4 asuntos en los juzgados, todos sin concluir. Castellón tramitó 21 diligencias de investigación penal, de ellas se acordó el archivo en 19 y en los otros dos casos el asunto pasó al juzgado, uno al coincidir con denuncia en BOC número 216 28.01.2014 denúncia en el jutjat i un altre en judicialitzar l’afer el fiscal; hi ha un altre afer més per denúncia davant d’un jutjat. 2. Corrupció social, política i econòmica Pàg. 44.304 juzgado y otro al judicializar el asunto el fiscal; hay otro asunto más por denuncia ante un juzgado. 2. Corrupción social, política y económica Heus ací una matèria oberta a tota possibilitat de contingut i al temps de dificultat en la seua concreció. Hem de guiar-nos pel sentir general reflectit en enquestes? Cal estar per actuacions penals? El concepte de corrupció ha de ser jurídic, social, polític…? Es tracta d’una novetat que no ha permès cap previsió de valoració. Començant per aquesta fiscalia i el seu Tribunal Superior direm que els afers de corrupció els despatxa la Fiscalia Contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, amb la qual cosa poc podem dir-ne de la incidència i l’abast. Si entrem en les fiscalies provincials, trobem també dificultats en les memòries: Alacant diu que no estan computats els afers i que un fiscal en el Partit Judicial d’Oriola entén que poden existir 50 causes. València es refereix a afers propis del Tribunal Superior i la fiscalia especial referida (cas Gürtel) i cita afers propis (sobre set). Castelló assenyala un afer. Sense excés de concrecions per les raons dites, sí que és cert que al territori proliferen notícies i afers judicials que indiquen actuacions desviades delictives amb intervenció de persones amb càrrecs públics o càrrecs destacats en partits polítics. Falta de controls previs administratius (la intervenció prèvia), relaxació en les maneres i els controls en contractes administratius, la proliferació de «funcionaris eventuals» o càrrecs de confiança amb fidelitats personals o partidistes, faciliten la màxima discrecionalitat o arbitrarietat en actuacions econòmiques administratives o actuacions que afavoreixen conductes desviades. Aquesta corrupció arriba al món empresarial i al del negoci com a mitjà d’aconseguir ràpid el guany. Casos en aquest territori (encara que es tramiten en l’Audiència Nacional) com les caixes d’estalvis CAM i Bancaixa o el Banc de València, amb l’abús dels seus directius i l’afavoriment d’amics i polítics que han acabat amb aquestes entitats financeres, denoten la tara que és la corrupció que segons sembla la ciutadania no acaba d’estimar com un greu perill. He aquí una materia abierta a toda posibilidad de contenido y al tiempo de dificultad en su concreción. ¿Debemos guiarnos por el sentir general reflejado en encuestas? ¿Hay que estar a actuaciones penales? El concepto de corrupción ¿debe ser jurídico, social, político…? Se trata de una novedad que no ha permitido previsiones de valoración. Empezando por esta fiscalía y su Tribunal Superior diremos que los asuntos de corrupción los despacha la Fiscalía contra la Corrupción y la Criminalidad Organizada, con lo que poco podemos decir de su incidencia y alcance. Si entramos en las fiscalías provinciales, hallamos también dificultades en las memorias: Alicante dice que no están computados los asuntos y que un fiscal en el Partido Judicial de Orihuela entiende que pueden existir 50 causas. Valencia se refiere a asuntos propios del Tribunal Superior y la fiscalía especial referida (caso Gürtel) y cita asuntos propios (sobre siete). Castellón señala un asunto. Sin exceso de concreciones por las razones dichas, sí es cierto que en el territorio proliferan noticias y asuntos judiciales que indican actuaciones desviadas delictivas con intervención de personas con cargos públicos o cargos destacados en partidos políticos. Falta de controles previos administrativos (la previa intervención), relajación en los modos y controles en contratos administrativos, la proliferación de «funcionarios eventuales» o cargos de confianza con fidelidades personales o partidistas, facilitan la suma discrecionalidad o arbitrariedad en actuaciones económicas administrativas o actuaciones que favorecen conductas desviadas. Esta corrupción llega al mundo empresarial y al negocial como medio de lograr rápido la ganancia. Casos en este territorio (aunque se tramitan en la Audiencia Nacional) como las cajas de ahorros CAM y Bancaja o el Banco de Valencia, con el abuso de sus directivos y el favorecimiento de amigos y políticos que han concluido con el fin de tales entidades financieras, denotan esa lacra que es la corrupción que al parecer la ciudadanía no acaba de estimar como un grave peligro. 3. Valoració del compliment del protocol sobre conformitats i referència a les experiències sobre mediació penal 3. Valoración del cumplimiento del protocolo sobre conformidades y referencia a las experiencias sobre mediación penal En matèria de conformitats hi ha opinions trobades sobre l’acceptació o la poca acceptació, si es parla dels protocols firmats amb col·legis d’advocats, per part dels lletrats. En materia de conformidades hay opiniones encontradas sobre su aceptación o poca aceptación, hablando de los protocolos firmados con colegios de abogados, por parte de los letrados. Valencia, con 84 conformidades, ha disminuido respecto a las cifras anteriores anuales de más de un centenar. Alicante con 223 y Castellón con 144, han aumentado su número y son muy partidarios de su aplicación. En cuanto a mediación penal, nada menciona Castellón; Valencia señala que pende su aplicación de la firma de un protocolo. Alicante está en experiencia piloto del CGPJ, con el Juzgado de lo Penal 2 de Alicante. No hay estadísticas del año 2012. En el año 2011 hubo solo 11 expedientes (que el Juzgado selecciona) y acuerdo tras la mediación en 5 casos. València, amb 84 conformitats, ha disminuït respecte a les xifres anteriors anuals en més d’un centenar. Alacant amb 223 i Castelló amb 144, n’han augmentat el nombre i són molt partidàries de l’aplicació. Quant a mediació penal, res menciona Castelló; València assenyala que l’aplicació depèn de la firma d’un protocol. Alacant està en experiència pilot del CGPJ, amb el Jutjat Penal 2 d’Alacant. No hi ha estadístiques de l’any 2012. L’any 2011 va haver-hi només 11 expedients (que el jutjat selecciona) i acord després de la mediació en 5 casos. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.305 4. Delictes de tortures i contra la integritat moral comesos per autoritat o funcionari públic 4. Delitos de torturas y contra la integridad moral cometidos por autoridad o funcionario público Cap de les tres fiscalies provincials ha trobat que hi haja incoat cap afer en aquesta matèria. Ninguna de las tres fiscalías provinciales ha encontrado que exista incoado ningún asunto en esta materia. 5. Tramitació dels procediments d’execució penal en les diferents fiscalies 5. Tramitación de los procedimientos de ejecución penal en las diferentes fiscalías En tot el territori entre audiències provincials i jutjats penals el fiscal ha intervingut en el despatx de 51.83 executòries (30.25 a Alacant, 18.53 a València i 2.05 a Castelló). Les diferències entre Alacant i València denoten un comportament inadequat a València, tal vegada per l’existència de jutjats penals d’executòries, que malgrat la seua especialització i pel volum d’afers no en millora el despatx, sinó que el retarda. En todo el territorio entre audiencias provinciales y juzgados de lo penal el fiscal ha intervenido en el despacho de 51.583 ejecutorias (30.425 en Alicante, 18.453 en Valencia y 2.705 en Castellón). Las diferencias entre Alicante y Valencia denotan un comportamiento inadecuado en Valencia, tal vez por la existencia de juzgados de lo penal de ejecutorias, que pese a su especialización y por el volumen de asuntos no mejora el despacho, sino que lo ralentiza. CAPÍTOL IV PROPOSTES DE REFORMES LEGISLATIVES (S’ARREPLEGARAN LES QUE ES CONSIDEREN D’INTERÈS, SOBRE LA BASE LES PROPOSTES EN LES MEMÒRIES DELS FISCALS PROVINCIALS) CAPÍTULO IV PROPUESTAS DE REFORMAS LEGISLATIVAS (SE RECOGERÁN LAS QUE SE CONSIDEREN DE INTERÉS, TOMANDO COMO BASE LAS PROPUESTAS EN LAS MEMORIAS DE LOS FISCALES PROVINCIALES) 1. Tribunals superiors de justícia (Sala Civil i Penal) La LOPJ 6/1985, en l’article 73, concedeix competència a les sales del civil i penal dels tribunals superiors de justícia per a instruir i enjudiciar les causes penals contra certes persones aforades (les que assenyalen els estatuts d’autonomia o jutges i fiscals en certs casos). Indica el mateix article que s’encarregarà d’instruir un dels magistrats de tal sala per un torn preestablert que no podrà intervenir en l’enjudiciament (aquesta precisió no figurava en la LO original i es va afegir per la LO 7/1988). L’experiència permet posar en dubte la correcció del sistema: que per a cada causa siga instructor un magistrat per un torn i que després no pot intervenir en el judici. D’acord amb les plantilles de la carrera judicial, les sales del civil i penal es componen d’un president (el del Tribunal Superior de Justícia) i dos magistrats o quatre magistrats, segons les necessitats. Això suposa que, sempre que la sala es componga de tres membres, caldrà completar la sala amb magistrats d’altres sales del Tribunal Superior (la del Contenciós Administratiu o la del Social) per a l’enjudiciament, per ser un dels components de la Sala Civil i Penal instructor i no poder enjudiciar. Amb això es desnaturalitza el caràcter i composició propis de la sala a què ens referim i més si tenim en compte que hi ha magistrats (la meitat, sense comptar el president) d’origen no judicial sinó nomenat a proposta de les cambres legislatives de les comunitats autònomes. Les plantilles de personal col·laborador (gestors, tramitadors i auxili judicial) de les sales del civil i penal són ajustades a les tasques més comunes que tenen a veure amb actuacions en segona instància o cassació o a resoldre problemes de competències entre jutjats, que no requereixen 1. Tribunales superiores de justicia (Sala de lo Civil y Penal) La LOPJ 6/1985, en su artículo 73, concede competencia a las salas de lo civil y penal de los tribunales superiores de justicia para instruir y enjuiciar las causas penales contra ciertas personas aforadas (las que señalan los estatutos de autonomía o jueces y fiscales en ciertos casos). Indica el propio artículo que se encargará de instruir uno de los magistrados de tal sala por un turno preestablecido que no podrá intervenir en el enjuiciamiento (esta precisión no figuraba en la LO original y se añadió por la LO 7/1988). La experiencia permite poner en duda la corrección del sistema: que para cada causa sea instructor un magistrado por un turno y que luego no puede intervenir en el juicio. Conforme a las plantillas de la carrera judicial, las salas de lo civil y penal se componen de un presidente (el del Tribunal Superior de Justicia) y dos magistrados o cuatro magistrados, según necesidades. Ello supone que, siempre que la sala se componga de tres miembros, habrá que completar la sala con magistrados de otras Salas del Tribunal Superior (la de lo ContenciosoAdministrativo o la de lo Social) para el enjuiciamiento, al ser uno de los componentes de la Sala de lo Civil y Penal instructor y no poder enjuiciar. Con ello se desnaturaliza el carácter y composición propios de la sala a la que nos referimos, y más si tenemos en cuenta que hay magistrados (la mitad, sin contar el presidente) de origen no judicial sino nombrado a propuesta de las cámaras legislativas de las comunidades autónomas. Las plantillas de personal colaborador (gestores, tramitadores y auxilio judicial) de las salas de lo civil y penal son ajustadas a las tareas más comunes que tienen que ver con actuaciones en segunda instancia o casación o en resolver problemas de competencias entre juzgados, que no re- BOC número 216 28.01.2014 d’actuacions tan exigents com les d’instrucció de causes que en afectar persones aforades solen guardar una major complexitat. Aquesta carència de personal dificulta les tasques i exigeix, en el millor dels casos, reforços continus no sempre de personal adequadament preparat. Com és lògic, les resolucions de l’instructor es poden recórrer davant de la Sala Civil i Penal com en un procés qualsevol. Això suposa la possibilitat o millor probabilitat alta que la sala es «contamine» pel coneixement previ de la causa que després ha d’enjudiciar, la qual cosa determinaria la substitució de tots els magistrats així afectats per altres magistrats d’altres sales del mateix Tribunal Superior. Tindríem novament la pèrdua de la finalitat per la qual es va crear aquesta sala especial. Un altre inconvenient, més subtil però real, és que tots els components de la sala al mateix temps poden ser instructors en una causa i jutjadors en una altra causa, amb la qual cosa intercanvien papers i funcions i tots alhora resolen recursos contra les resolucions dels que actuen com a instructors, la qual cosa pot influir en la resolució dels recursos per respecte o camaraderia cap a allò que han resolt magistrats companys instructors. No cal oblidar que la sala referida només té un secretari judicial que ho és de la sala com a tal i de cada magistrat que actua com a instructor, la qual cosa l’obliga a desdoblar-se i hi ha tenir dues funcions com a secretari judicial en cada causa, en la instrucció i en l’enjudiciament. L’instructor ho és per a cada causa i és instructor no amb caràcter propi sinó com a membre de la sala i per això no pot anar més enllà de la competència acceptada per la sala, a la qual haurà de sol·licitar que s’amplie la seua competència per a instruir si sorgeixen nous indicis de nous delictes, la qual cosa complica les tasques pròpies de la instrucció. Sembla que el convenient seria modificar el que és necessari perquè la sala només s’encarregue de l’enjudiciament i que la instrucció corresponga al jutge ordinari. Tot el que s’ha dit, per descomptat, seria aplicable a allò raonat al Tribunal Suprem. (Proposta del fiscal superior) 2. Prescripció Resulta imprescindible reformar el tractament legal de la prescripció de la pena, singularment amb relació a la interrupció d’aquesta, en existir una llacuna legal que no deu, ni pot, ser satisfeta per la jurisprudència, com ja va assenyalar al seu dia la memòria de l’FGE de 2006. La necessitat s’ha accentuat per la interpretació que alguns òrgans judicials han fet de la STC 97/10 i per la falta d’accés d’aquesta institució, com a qüestió principal, a cassació (v.gr. STS 1.315/00, ATS 15.11.07). En la resolució esmentada, el TC va estimar que la suspensió de l’execució de la pena privativa de llibertat mentre es tramita l’indult (article 44 CP) o un recurs d’empara (article 56 LOTC) no tenen eficàcia interruptora de la prescripció, atès que no està previst legalment i «el descobriment judicial de causes no previstes» lesiona la tutela judicial efectiva, amb relació, en aquest cas, amb el dret a la llibertat i legalitat penal (articles 171 i 251 CE), estimant que només cal atribuir eixa eficàcia al compliment efectiu de la pena. La falta d’accés a cassació ha determinat que les interpretacions sobre l’abast de la doctrina del TC no hagen estat uniformes en la jurisprudència menor, amb un sector Pàg. 44.306 quieren de actuaciones tan exigentes como las de instrucción de causas que al afectar a personas aforadas suelen guardar mayor complejidad. Esta carencia de personal dificulta las tareas y exige, en el mejor de los casos, de refuerzos continuos no siempre del personal adecuadamente preparado. Como es lógico, las resoluciones del instructor pueden recurrirse ante la Sala de lo Civil y Penal como en un proceso cualquiera. Ello supone la posibilidad o mejor probabilidad alta de que la sala se «contamine» por el conocimiento previo de la causa que luego debe enjuiciar, lo que determinaría la sustitución de todos los magistrados así afectados por otros magistrados de otras salas del mismo Tribunal Superior. Tendríamos de nuevo la pérdida de la finalidad por la que se creó esta sala especial. Otro inconveniente, más sutil pero real, es que todos los componentes de la sala a la vez pueden ser instructores en una causa y juzgadores en otra causa, con lo que intercambian papeles y funciones y todos al tiempo resuelven recursos contra las resoluciones de los que actúan como instructores, lo que puede influir en la resolución de los recursos por respeto o camaradería hacia lo resuelto por magistrados compañeros instructores. No cabe olvidar que la sala referida sólo tiene un secretario judicial que lo es de la sala como tal y de cada magistrado que actúa como instructor, lo que le obliga a desdoblarse y ha tener dos funciones como secretario judicial en cada causa, en la instrucción y en el enjuiciamiento. El instructor lo es para cada causa y es instructor no con carácter propio sino como miembro de la sala, y por ello no puede ir más allá de la competencia aceptada por la sala, a la que tendrá que solicitar que se amplíe su competencia para instruir si surgen nuevos indicios de nuevos delitos, lo que complica las tareas propias de la instrucción. Parece que lo conveniente sería modificar lo necesario para que la sala sólo se encargara del enjuiciamiento y que la instrucción correspondiera al juez ordinario. Todo lo dicho, por supuesto, sería aplicable en lo razonado al Tribunal Supremo. (Propuesta del fiscal superior) 2. Prescripción Resulta imprescindible reformar el tratamiento legal de la prescripción de la pena, singularmente en relación con la interrupción de la misma, al existir una laguna legal que no debe, ni puede, ser colmada por la jurisprudencia, como ya señaló en su día la memoria de la FGE de 2006. La necesidad se ha acentuado por la interpretación que algunos órganos judiciales han hecho de la STC 97/10 y por la falta de acceso de esta institución, como cuestión principal, a casación (v.gr. STS 1315/00, ATS 15.11.07). En la citada resolución el TC estimó que la suspensión de la ejecución de la pena privativa de libertad mientras se tramita indulto (artículo 44 CP) o un recurso de amparo (artículo 56 LOTC) carecen de eficacia interruptiva de la prescripción, toda vez que no está previsto legalmente y «el descubrimiento judicial de causas no previstas» lesiona la tutela judicial efectiva, en relación, en este caso, con el derecho a la libertad y legalidad penal (artículos 171 y 251 CE), estimando que solo cabe atribuir esa eficacia al cumplimiento efectivo de la pena. La falta de acceso a casación ha determinado que las interpretaciones sobre el alcance de la doctrina del TC no hayan sido uniformes en la jurisprudencia menor, habiendo BOC número 216 28.01.2014 que estima que en no preveure’s cap causa d’interrupció de la pena, la mateixa doctrina ha d’estendre’s a la suspensió i substitució de la pena privativa de llibertat previstes en els articles 80 a 89 CP. La Consulta 1/12 de l’FGE ix a l’encontre d’aquesta posició, sobre la base de la interpretació lògica i sistemàtica de l’ordenament, amb arguments sòlids a favor de considerar-les «formes alternatives al compliment incardinables en l’article 134 CP», per tant la interrupció té cobertura legal. En la mateixa línia se situa la STS de 24.05.12. No obstant això, i amb coneixement previ d’aquesta doctrina, la qüestió segueix sense ser pacífica, inclús dins d’ una mateixa audiència provincial, com la d’Alacant. Els jutjats penals de la capital van extrapolar la sentència del TC a tots els supòsits de substitutius penals, la qual cosa va ser recorreguda pel MF. No s’ha aconseguit, de moment, la uniformitat, i així hi ha dues seccions (2.ª, resolució 15.10.12 i 10.ª, resolució 19.10.12) que han acollit la posició del MF, però hi ha una altra (3.ª, resolució 02.07.12) que s’alinea amb els jutjats d’instància per entendre que, per ser una qüestió dubtosa, ha de prevaler la interpretació favorable al reu (en aquesta línia, també resolució de la sec. 1.ª de 12.09.12) A banda del supòsit de «compliment alternatiu o substitutiu» i del clàssic del compliment successiu de les penes (article 75 CP), el legislador hauria d’aclarir el règim de la interrupció en els supòsits d’execució normal de les penes, com l’abast de l’inici de l’execució com a causa d’interrupció en les penes el compliment de les quals comporta un procediment previ d’individualització (v.gr. treballs en benefici de la comunitat o localització permanent) o presenten una estructura singular, com la multa, que admet el compliment fraccionat i es transforma en privativa de llibertat en cas d’insolvència, sent la responsabilitat personal subsidiària susceptible de suspensió (article 80 CP) i de compliment per mitjà d’altres penes: treballs en benefici de la comunitat o localització permanent (article 53 CP). Així, qüestions com l’eficàcia interruptora dels actes d’investigació patrimonial (AP Osca 48/01), de l’abonament de responsabilitats preferents i dels embargaments ( article 126 CP, ex STS 998/06) o dels pagaments parcials en els supòsits de pagament fraccionat de la multa de l’article 506 CP, no han rebut un tractament unívoc en la jurisprudència menor (veieu els criteris unificats dels presidents d’audiències catalanes al respecte), pel que, a més de l’obertura de la cassació en aquesta matèria (com ocorre amb la prescripció del delicte en l’article 676 lecrim.), hauria de regular-se normativament l’abast d’aquests supòsits d’execució. Per a això, tenim bons referents en el dret comparat, com l’alemany o el portuguès. En ambdós es distingeix la clàssica interrupció de la suspensió de la prescripció, segons es reinicie o només se sumen els terminis una vegada desapareguda la causa, com ocorre, per exemple, en els supòsits de pagament fraccionat de la multa (articles 79 i 125, CP alemany i portuguès, respectivament), o en aquest últim ordenament en aquells supòsits expressament prevists per la llei en què per imperatiu legal l’execució de la pena no pot iniciar-se o continuar-se, o el penat estiguera complint una altra pena o mesura, causes que ja contemplava –com a supòsits d’interrupció– la proposta al·ludida de l’FGE en la memòria de 2006. La institució de la suspensió de la prescripció, que ofereix solucions més justes en alguns supòsits de paralització Pàg. 44.307 un sector que estima que al no preverse causa alguna de interrupción de la pena, la misma doctrina debe extenderse a la suspensión y sustitución de la pena privativa de libertad contempladas en los artículos 80 a 89 CP. La Consulta 1/12 de la FGE sale al paso de esta posición, con base en la interpretación lógica y sistemática del ordenamiento, con sólidos argumentos a favor de considerarlas «formas alternativas al cumplimiento incardinables en el artículo 134 CP», teniendo por tanto la interrupción cobertura legal. En la misma línea se sitúa la STS de 24.05.12. Sin embargo, y conociendo ya esta doctrina, la cuestión sigue sin ser pacífica, incluso dentro de una misma audiencia provincial, como la de Alicante. Los juzgados penales de la capital extrapolaron la sentencia del TC a todos los supuestos de sustitutivos penales, lo que fue recurrido por el MF. No se ha conseguido, de momento, la uniformidad, y así hay dos secciones (2.ª, auto 15.10.12 y 10.ª, auto 19.10.12) que han acogido la posición del MF, pero hay otra (3.ª, auto 2.7.12) que se alinea con los juzgados de instancia por entender que, al ser una cuestión dudosa, debe primar la interpretación favorable al reo (en esa línea, también auto de la sec. 1.ª de 12.09.12) Aparte del supuesto de «cumplimiento alternativo o sustitutivo» y del clásico del cumplimiento sucesivo de las penas (artículo 75 CP), el legislador debería aclarar el régimen de la interrupción en los supuestos de ejecución normal de las penas, como el alcance del inicio de la ejecución como causa de interrupción en las penas cuyo cumplimiento comporta un procedimiento previo de individualización (v.gr. trabajos en beneficio de la comunidad o localización permanente) o presentan una estructura singular, como la multa, que admite el cumplimiento fraccionado y se transforma en privativa de libertad en caso de insolvencia, siendo la responsabilidad personal subsidiaria susceptible de suspensión (artículo 80 CP) y de cumplimiento mediante otras penas: trabajos en beneficio de la comunidad o localización permanente (artículo 53 CP). Así, cuestiones como la eficacia interruptiva de los actos de investigación patrimonial (AP Huesca 48/01), del abono de responsabilidades preferentes y de los embargos (artículo 126 CP, ex STS 998/06) o de los pagos parciales en los supuestos de pago fraccionado de la multa del artículo 506 CP no han recibido un tratamiento unívoco en la jurisprudencia menor (vid. los criterios unificados de los presidentes de Audiencia catalanas al respecto), por lo que, además de la apertura de la casación en esta materia (como ocurre con la prescripción del delito en el artículo 676 lecrim.), debería regularse normativamente el alcance de estos supuestos de ejecución. Para ello, tenemos buenos referentes en el derecho comparado, como el alemán o el portugués. En ambos se distingue la clásica interrupción de la suspensión de la prescripción, según se reinicie o solo se sumen los plazos una vez desaparecida la causa, como ocurre, por ejemplo, en los supuestos de pago fraccionado de la multa (artículos 79 y 125, CP alemán y portugués, respectivamente), o en este último ordenamiento en aquellos supuestos expresamente previstos por la ley en los que por imperativo legal la ejecución de la pena no puede iniciarse o continuarse o el penado estuviera cumpliendo otra pena o medida, causas que ya contemplaba –como supuestos de interrupción– la propuesta aludida de la FGE en su memoria de 2006. La institución de la suspensión de la prescripción, que ofrece soluciones más justas en algunos supuestos de para- BOC número 216 28.01.2014 del procediment, va tenir ja una tímida recepció en la reforma de la prescripció del delicte per LO 5/10 i ha tingut acollida en un sector de la jurisprudència menor. A favor de l’acumulació de períodes, entès com a supòsit de caducitat i no prescripció stricto sensu, s’han pronunciat recentment algunes audiències provincials (AAP Girona, sec. 3.ª, de 26.07.11 i AAP Madrid, sec. 29, de 23.09.11) per als supòsits de suspensió de l’execució de penes privatives de llibertat. En conclusió, es proposa que es regule expressament com a causes de suspensió o interrupció de la prescripció l’inici d’execució de les penes (regulant expressament les singularitats que ofereixen algunes penes, com la multa), les formes substitutives de l’execució de les penes privatives de llibertat (articles 80 a 89 CP), l’execució d’altres condemnes que n’impedesquen el compliment simultani (article 75 CP) i els supòsits de suspensió de l’execució per previsió legal, i obrir a més aquesta matèria al recurs de cassació per a unificar la doctrina dels nostres tribunals. La present proposta la realitza Pablo Gómez-Escolar, coordinador d’Execució Penal d’Alacant i de Vigilància Penitenciària Conclou aquesta sisena Memòria de la Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana amb el desig, com sempre, d’haver ofert les dades que servesquen per a entendre l’activitat en conjunt de les fiscalies del territori. Pàg. 44.308 lización del procedimiento, tuvo ya una tímida recepción en la reforma de la prescripción del delito por LO 5/10 y ha tenido acogida en un sector de la jurisprudencia menor. A favor de la acumulación de períodos, entendiéndolo como supuesto de caducidad y no prescripción stricto sensu, se han pronunciado recientemente algunas audiencias provinciales (AAP Gerona, sec. 3.ª, de 26.07.11 y AAP Madrid, sec. 29, de 23.09.11) para los supuestos de suspensión de la ejecución de penas privativas de libertad. En conclusión, se propone se regule expresamente como causas de suspensión o interrupción de la prescripción el inicio de ejecución de las penas (regulando expresamente las singularidades que ofrecen algunas penas, como la multa), las formas sustitutivas de la ejecución de las penas privativas de libertad (artículos 80 a 89 CP), la ejecución de otras condenas que impidan su cumplimiento simultáneo (artículo 75 CP) y los supuestos de suspensión de la ejecución por previsión legal, abriendo además esta materia al recurso de casación para unificar la doctrina de nuestros tribunales. La presente propuesta la realiza Pablo Gómez-Escolar, coordinador de ejecución penal de Alicante y de vigilancia penitenciaria Concluye esta sexta memoria de la Fiscalía Superior de la Comunitat Valenciana con el deseo, como siempre, de haber ofrecido los datos que sirvan para entender la actividad en conjunto de las fiscalías del territorio. Valencia, 14 de marzo de 2013 València, 14 de març de 2013 El fiscal superior Ricard Cabedo Nebot El fiscal superior Ricard Cabedo Nebot d) Règim interior d) Régimen interior Convocatòria de dues beques per a la formació arxivística en les Corts. Substitució d’un membre de la comissió de selecció Convocatoria de dos becas para la formación archivística en Les Corts. Sustitución de un miembro de la comisión de selección MESA DE LES CORTS MESA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 21 de gener de 2014, acorda efectuar la substitució de la Sra. Carmen Martínez Ramírez, secretària segona, pel Sr. Ángel Luna González, vicepresident segon, com a membre de la Comissió de Selecció de la convocatòria de dues beques per a la formació arxivística en les Corts, designada per acord de la Mesa de les Corts de 13 de desembre de 2013, BOC número 209 de 18.12.2013 i DOCV número 7176 de 19.12.2013, per la qual cosa l’esmentada comissió quedarà constituïda de la manera següent: La Mesa de les Corts, en su reunión celebrada el día 21 de enero de 2014, acuerda efectuar la sustitución de D.ª Carmen Martínez Ramírez, secretaria segunda, por D. Ángel Luna González, vicepresidente segundo, como miembro de la Comisión de Selección de la convocatoria de dos becas para la formación archivística en Les Corts, designada por acuerdo de la Mesa de Les Corts de 13 de diciembre de 2013, BOC número 209 de 18.12.2013 y DOCV número 7176 de 19.12.2013, por lo que la citada comisión quedarà constituida de la siguiente forma: – Espectable Sr. Antonio Clemente Olivert, secretari primer. – Excel·lent Sr. Ángel Luna González, vicepresident segon. – Sra. Ana Valcárcel Gómez, directora de l’Àrea Administrativa Parlamentària. – Espectable Sr. Antonio Clemente Olivert, secretario primero. – Excel·lent Sr. Ángel Luna González, vicepresidente segundo. – Sra. Ana Valcárcel Gómez, directora del Área Administrativa Parlamentaria. BOC número 216 28.01.2014 Pàg. 44.309 – Sra. M.ª José Cubells Puertes, arxivera bibliotecària documentalista. – Sra. Asunción Cabedo Llorens, cap de Secció de l’Àrea Administrativa Parlamentària, que actuarà com a secretària amb veu i vot. – Sra. M.ª José Cubells Puertes, archivera-bibliotecariadocumentalista. – Sra. Asunción Cabedo Llorens, jefa de Sección del Área Administrativa Parlamentaria, que actuará como secretaria con voz y voto. Palau de les Corts València, 21 de gener de 2014 Palau de les Corts Valencia, 21 de enero de 2014 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer La secretària segona Carmen Martínez Ramírez La secretaria segunda Carmen Martínez Ramírez Declaració de manteniment de la situació administrativa de serveis especials del Sr. Fernando García Mengual, funcionari de les Corts Declaración de mantenimiento de la situación administrativa de servicios especiales del Sr. Fernando García Mengual, funcionario de Les Corts MESA DE LES CORTS MESA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 21 de gener de 2014, vist l’escrit presentat pel Sr. Fernando García Mengual, funcionari de Les Corts, de data 20 de desembre de 2013 (RE número 72.677), pel qual sol·licita que se li mantinga en situació administrativa de serveis especials en haver estat anomenat secretari general del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, pel Decret 178/2013, del Consell, de 22 de novembre, càrrec de què ha pres possessió el dia 5 de desembre de 2013, tenint en compte el que estableix l’article 72.1.c de l’Estatut del personal de les Corts, acorda accedir a allò que s’ha sol·licitat i mantenir el Sr. Fernando García Mengual en la situació administrativa de serveis especials en la plaça d’oficial de gestió parlamentària adscrita al Departament de Gestió Parlamentària de l’Àrea Administrativa Parlamentària, amb efectes a partir del dia 5 de desembre de 2013 i mentre ocupe el càrrec per al qual ha estat anomenat. La Mesa de Les Corts, en su reunión celebrada el día 21 de enero de 2014, visto el escrito presentado por el Sr. Fernando García Mengual, funcionario de Les Corts, de fecha 20 de diciembre de 2013 (RE número 72.677), por el que solicita que se le mantenga en situación administrativa de servicios especiales al haber sido nombrado secretario general del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, por Decreto 178/2013, del Consell, de 22 de noviembre, cargo del que ha tomado posesión el día 5 de diciembre de 2013, teniendo en cuenta lo establecido en el artículo 72.1.c del Estatuto del personal de Les Corts, acuerda acceder a lo solicitado, manteniendo al Sr. Fernando García Mengual en la situación administrativa de servicios especiales en la plaza de oficial de gestión parlamentaria adscrita al Departamento de Gestión Parlamentaria del Área Administrativa Parlamentaria, con efectos a partir del día 5 de diciembre de 2013 y mientras ocupe el cargo para el que ha sido nombrado. Palau de les Corts València, 21 de gener de 2014 Palau de les Corts Valencia, 21 de enero de 2014 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer La secretària segona Carmen Martínez Ramírez BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts [email protected] Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València Telèfon: 96 387 61 00 http://www.cortsvalencianes.es Edita: Servici de Publicacions de Les Corts ISSN: 1136-3339 Depòsit legal: V-319-1983 La secretaria segunda Carmen Martínez Ramírez BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts [email protected] Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia Teléfono: 96 387 61 00 http://www.cortsvalencianes.es Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts ISSN: 1136-3339 Depósito legal: V-319-1983
![[Video] Contrainfos 15](http://s2.studylib.es/store/data/003576404_1-988edfe98c377955d4fbcb326279c83b-300x300.png)
