L`alternativa a l`alternança, PPSOE, en la

L'alternativa a l'alternança, PPSOE, en la restauració
Borbònica.
La constitució de 1978 va instaurar l'última voluntat del dictador feixista Franco,
que no era una altra, que la tornada a l'estat espanyol de la monarquia borbònica,
una vegada hi havia triturat a la II República, amb un cop d'estat, una guerra civil
i la seva posterior repressió. Quan la majoria de republicans/es, gent d'esquerra
havia desaparegut de l'estat espanyol, es va considerar que ja podíem tornar a
tenir una democràcia; una monarquia parlamentària. Podia tornar la “normalitat”.
Per a tal comesa, es va dissenyar un règim, sustentat en dos partits, que facilités
governar a aquells que mai es presenten a les eleccions; la gran Banca, les grans
empreses, l'Església Catòlica i els grans terratinents. Que de la nit al dia van
passar de feixistes a demòcrates, mantenint el seu estatus privilegiat.
L'actual règim del 78 ja no serveix a aquest conglomerat d'interessos; la classe
dels poderosos. Necessiten un canvi de règim en tota regla per seguir pastant
fortunes, i disminuir al màxim la capacitat de resposta de la classe treballadora i
les capes populars. I en això estan, perquè passos ja s'han donat com demostra
la pràctica de la Gran Coalició PP-PSOE: llei 15/1997 de privatització de la sanitat,
establiment de l'interès variable en els préstecs hipotecaris, reformes laborals,
reforma de la constitució en el seu article 135 que privilegia el pagament del
deute sobre qualsevol política social, a més de retallades, austericidi,... Que volen
configurar un nou règim, sota la Prefectura de Felip de Borbó, construït sobre la
base de la privatització absoluta de tots els sectors estratègics, que no ho van
anar en el període 1995-99, de governs alterns del PPSOE. És a dir, la sanitat,
l'educació, les pensions, la dependència i els serveis d'ocupació.
La crisi ha estat utilitzada per recompondre el sistema i laminar els drets socials i
laborals, que eren obstacle ha dit pla, així com, cimentar el bipartidisme, altament
contestat al carrer, perquè els que mai es presenten a les eleccions, però sempre
governen; Banca, grans empreses, església catòlica i terratinents, segueixin
manant. Això ha estat així, des del cop d'estat del 18 de juliol de 1936.
L'alternativa enfront de la Gran Coalició PP-PSOE, és construir una Gran
Coalició amb la gent, per retallar als recortadors. Dirigida a la gent que sofreix,
que són víctimes de les polítiques d'austeritat i de les retallades. Les persones que
ens trobem en les Vagues Generals i en les marxes per la dignitat, les marees, a
les places i als carrers.
Amb el Poder de la Gent posarem de nou l'economia al servei de la
majoria social, som moltes les persones disposades a iniciar el canvi.
És el moment de convertir la indignació, la rebel·lia, a poder. El poder de la gent,
per fer una democràcia, i lluitar contra el poder dels poderosos.
Òscar V. Ramírez Sales
Coordinador comarcal d'EUPV a la Marina Alta
La alternativa a la alternancia, PPSOE, en la restauración
Borbónica.
La constitución de 1978 instauró la última voluntad del dictador fascista Franco, que
no era otra, que el retorno al estado español de la monarquía borbónica, una vez
había triturado a la II República, con un golpe de estado, una guerra civil y su
posterior represión. Cuando la mayoría de republicanos/as, gente de izquierda había
desaparecido del estado español, se consideró que ya podíamos volver a tener una
democracia; una monarquía parlamentaria. Podía volver la “normalidad”. Para tal
cometido, se diseñó un régimen, sustentado en dos partidos, que facilitara gobernar a
aquellos que nunca se presentan a las elecciones; la gran Banca, las grandes
empresas, la Iglesia Católica y los grandes terratenientes. Que de la noche a la
mañana pasaron de fascistas a demócratas, manteniendo su estatus privilegiado.
El actual régimen del 78 ya no sirve a este conglomerado de intereses; la clase de los
poderosos. Necesitan un cambio de régimen en toda regla para seguir amasando
fortunas, y disminuir al máximo la capacidad de respuesta de la clase trabajadora y
las capas populares. Y en eso están, porque pasos ya se han dado como demuestra
la práctica de la Gran Coalición PP-PSOE: ley 15/1997 de privatización de la sanidad,
establecimiento del interés variable en los préstamos hipotecarios, reformas
laborales, reforma de la constitución en su artículo 135 que privilegia el pago de la
deuda sobre cualquier política social, además de recortes, austericidio,... Que quieren
configurar un nuevo régimen, bajo la Jefatura de Felipe de Borbón, construido en
base a la privatización absoluta de todos los sectores estratégicos, que no lo fueron
en el período 1995-99, de gobiernos alternos del PPSOE. Es decir, la sanidad, la
educación, las pensiones, la dependencia y los servicios de empleo.
La crisis ha sido utilizada para recomponer el sistema y laminar los derechos sociales
y laborales, que eran obstáculo ha dicho plan, así como, cimentar el bipartidismo,
altamente contestado en la calle, para que los que nunca se presentan a las
elecciones, pero siempre gobiernan; Banca, grandes empresas, iglesia católica y
terratenientes, sigan mandando. Esto ha sido así, desde el golpe de estado del 18 de
julio de 1936.
La alternativa frente a la Gran Coalición PP-PSOE, es construir una Gran
Coalición con la gente, para recortar a los recortadores. Dirigida a la gente que sufre,
que son víctimas de las políticas de austeridad y de los recortes. Las personas que
nos encontramos en las Huelgas Generales y en las marchas por la dignidad, las
mareas, en las plazas y en las calles.
Con el Poder de la Gente pondremos de nuevo la economía al servicio de la
mayoría social, somos muchas las personas dispuestas a iniciar el cambio.
Es el momento de convertir la indignación, la rebeldía, en poder. El poder de la gente,
para hacer una democracia, y luchar contra el poder de los poderosos.
Òscar V. Ramírez Sales
Coordinador comarcal d'EUPV a la Marina Alta