Els nous catalans i l’atletisme Per si algú tenia algun dubte que l’esport serveix, també, per sortir de la penúria a alguns immigrants, i per integrar- se en un món millor del que els ha tocat viure en el moment de néixer, valgui la mostra recent. El guanyador absolut de la darrera Cursa de La Mercè ha estat un noi marroquí de 19 anys, de nom Ilias Fifa. És la quarta vegada que un atleta del Marroc guanya la Mercè de manera consecutiva, i la guanyadora dels dos darrers anys també és marroquina, la Hasna Bahom. No és cap novetat perquè, com és sabut, és molt freqüent que en els curses populars que se celebren en les nostres contrades, els de davant siguin atletes vinguts de més enllà de l’estret de Gibraltar. Tan de bo s’arrelin entre nosaltres, com ha estat el cas d’Ilias Fifa que, per altra banda, va haver de patir una singular peripècia per entrar a Espanya fa tres anys. Va venir del Marroc en una pastera i va arribar a Catalunya amagat en els baixos d’un camió quan encara era quasi un nen; va passar per diversos centres per a immigrants; els companys amb qui va arribar van ser repatriats mentre que a ell li van permetre quedar-se per bona conducta, i finalment, va anar a parar a un pis tutelat. Tenia condicions per a l’atletisme, i un club de Barcelona, l’Agrupació Atlètica de Catalunya , va buscar-li feina per a que pogués aconseguir els papers. S’ha quedat aquí, i el triomf de l’altre dia (també ha estat campió de Catalunya absolut dels 5.000 metres) és un presagi del que pot aconseguir. He llegit que hi ha experts que diuen que té nivell per assolir bones marques a nivell europeu i fins i tot mundial. No és l’únic que s’ha integrat a la nostra societat, i en observar-ho, la qüestió té, al meu entendre, dues vessants molt positives: una d’elles la de l’aspecte social derivat del fet que l’esport -el córrer en aquest cas- permeti a alguns immigrants una millora de les seves condicions de vida. I una altra la de la possibilitat que la seva vinguda serveixi per elevar el nivell de l’atletisme d’aquí. Benvinguts doncs, a casa nostra, els nous catalans. Miquel Pucurull