Subido por Ahinoa Rivas Salvadó

LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL

Anuncio
UNITAT 3:
LA CONSTRUCCIÓ DE
L’ESTAT LIBERAL
(1833-1874)
UNITAT 3:
LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1874)
1.
PRESENTACIÓ DEL PERÍODE
2.
LES REGÈNCIES
3.
EL REGNAT D’ISABEL II (1833- 1868)
4.
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)
1. PRESENTACIÓ DEL PERÍODE
1.1 Les diferents etapes
Regència de Maria Cristina (1833-1840)
Regència d’Espartero (1840-1843)
Regnat d’Isabel II
(1833-1868)
Dècada moderada (1844-1854)
Bienni progressista (1854-1856)
2 GRANS ETAPES
Segon període moderat (1856-1868)
Govern provisional (1868-1871)
El Sexenni Democràtic
(1868-1874)
Amadeu I (1871-1873)
Primera República (1873-1874)
2. LES REGÈNCIES
2.1 La divisió provincial
L’any 1833: un dels èxits de la construcció de l’estat liberal: la divisió provincial de Javier de Burgos.
Va dividir Espanya en 49 províncies. Cada capital tenia una diputació amb la figura d’un governador
civil.
2.2 L’Estatut Reial de 1834
El 1834 es va aprovar l’Estatut Reial, una mena de carta atorgada per calmar els que volien
reimplantar la Constitució de Cadis de 1812.
Estatut Reial
Corts bicamerals
Sobirania compartida
Sufragi censatari
Cap menció als drets de l’home i oferia poques llibertats.
2.3 Les bullangues
Les bullangues van ser aldarulls, a Catalunya, pel malestar entre les classes populars urbanes.
La bullanga de 1843, es coneix com la Jamància, va ser una acció plenament revolucionària.
2.4 La desamortització de Mendizábal
El 1835, Maria Cristina va nomenar Juan Álvarez Mendizábal president del govern.
La mesura principal del seu govern va ser el decret de desamortització de 1836.
Reduir deute públic
Desamortització Mendizábal
Nacionalitzar béns clergat regular
Nous propietaris
2.5 La regència d’Espartero
(1840-1843)
Període de molta inestabilitat política. També protestes. Espartero sufoca revoltes però obliga abdicar
a la regent.
Va tenir molta oposició durant la seua regència.
El Bombardeig Barcelona va provocar la destitució del militar i la proclamació d’Isabel II com a
Reina.
3. EL REGNAT D’ ISABEL II (1833-1868)
3.1 La Dècada moderada
Isabel II amb tretze es converteix en reina per donar estabilitat a la política espanyola.
Caràcter moderada
Constitució de 1845 .
Sobirania compartida
Sufragi molt restringit
Centralització de l’estat
Estat catòlic
3.2 El concordat amb la Santa Seu (1851)
Concordat de 1851: El Papa reconeixia a Isabel II com a reina i a canvi, l’Estat es comprometia a
sustentar l’Església, finançant el clergat i el culte catòlic. També es van restaurar els ordes religiosos
abolits i recuperar atribucions en l’ensenyament.
3.3 La consolidació de l’estat liberal
Durant la Dècada Moderada es van portar a terme una sèrie de reformes i de lleis:
El 1844 es va crear la Guàrdia Civil.
El 1845 es va fer la reforma fiscal.
El 1857 la la primera gran llei d’educació: la Llei Moyano.
Es van instaurar el sistema de quintes (1 de cada 5, per sorteig, anava al servei militar).
3.4 La segona guerra Carlina (1846-1849)
Entre els anys 1846-1849 es va produir la segona guerra Carlina. Escenari principal, Catalunya. Rep el
nom de la guerra dels Matiners. El pretendent carlí era Carles VI.
3.5 El Bienni Progressista (1854-1856)
L’any 1854, un cop d’estat militar (la Vicalvarada) va enderrocar el govern Narváez i va entregar-lo
novament a Espartero.
El protagonista del cop militar, el general O’Donnell, creador de la Unió Liberal,
Fets destacats bienni progressista foren:
La desamortització de Madoz.
Llei de ferrocarrils de 1855.
3.6 El segon període moderat (1856-1868)
El 1856 Narváez torna al poder.
El 1858 va entrar al govern O’Donnell. La seua Unió Liberal va estar al poder fins 1863.
Anys d’eufòria econòmica. Destacar extensió ferrocarril i desenvolupament de la indústria tèxtil catalana.
El govern va intervenir fora del país en la guerra del Marroc (o guerra d’Àfrica).
A partir de 1866 crisi econòmica. Abans, Narváez havia tornat al poder (1863).
En el pacte d’Ostende (1866) unionistes, progressistes i demòcrates es van posar d’acord per derrocar
Isabel II.
3.7 La guerra d’Àfrica (1859-1860)
Després d’accions violentes contra Ceuta i Melilla, Espanya va declarar la guerra al Marroc.
Escenaris principals van ser Los Castillejos, Tetuan i Wad-Ras, on les tropes espanyoles van derrotar
definitivament les marroquines.
3.8 La revolució de 1868
La crisi social, política i econòmica va caracteritzar els darrers anys de regnat d’Isabel II. Seguint directrius
Pacte d’Ostende, el general Topete, Prim i Serrano es van alçar contra la monarquia.
Aquesta revolució de 1868 “la Gloriosa” va triomfar i la reina va emprendre el camí de l’exili.
4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)
4.1 El govern provisional
Arran del triomf de la revolució de setembre, es va crear el govern provisional de Serrano. Una de les
primeres actuacions; convocar eleccions a Corts Constituents.
La Constitució de 1869, la més democràtica del segle XIX espanyol
Monarquia constitucional
Corts bicamerals
Sufragi universal
Amplis drets i llibertats
Llibertat de culte
Servei militar obligatori
4.2 El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-1873)
Després de moltes deliberacions, candidats… L’escollit per al tron espanyol va ser Amadeu I, de la
dinastia italiana de Savoia. Prim principal valedor, va ser assassinat.
L’aristocràcia
L’oposició a Amadeu I L’església
Els carlins
Classes populars
A més, Cánovas del Castillo, defensava restaurar els Borbó, en la persona del fill d’Isabel II.
Amadeu I va renunciar al tron i va abandonar Espanya.
4.3 La primera República (1873-1874)
El fracàs de la monarquia d’Amadeu I va empènyer les Corts a proclamar la República. La Primera
República va tenir vida breu i agitada: 4 presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar) revoltes
obreres i camperoles, guerra de Cuba, insurrecció carlins, models contraposats d’Estat…
Constitució de 1873
(mai promulgada)
Sobirania popular (per primera vegada)
Llibertat religiosa
Model federal
4.4 La tercera Carlinada (1872-1876)
La proclamació d’Amadeu I va significa tret de sortida als partidaris de Carles VII, nou pretendent carlí, a
l’alçament en armes al crit de “Déu, Pàtria, Rei i Furs”.
La guerra va tenir dos fronts importants:
- País Basc i Navarra.
- Zones rurals de Catalunya, País Valencià i Aragó.
La Restauració dels Borbó va significar la desfeta definitiva dels carlins.
4.5 El cantonalisme
La imposició centrista a la constitució republicana de 1873 va tenir com a resposta el Cantonalisme.
El cantonalisme és un moviment o aixecaments amb molt ressó a Andalusia, zones llevantines (País
Valencià i Múrcia, Extremadura i Castella. L’objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats
històrics, províncies i els municipis o cantons.
4.6 El cop d’estat del general Pavía
El 1874 el general Pavía va fer un cop d’estat posant fi al breu període democràtic. Pavía va donar-li el
govern al general Serrano. Aquest va acumular tots els poders: Espanya s’havia transformat en una
dictadura.
4.7 La fi del Sexenni Democràtic
-
L’artífex de la Restauració, Cánovas del Castillo, feia temps que treballava
restaurar la monarquia.
Llegir Manifest de
Sandhurst (pàg. 71)
L’any 1874 es va preparar la tornada dels Borbons.
-
Martínez Campos,, des de Sagunt, es va avançar i va fer un pronunciament militar a
finals del 1874 i va restaurar la monarquia Borbònica.
4.8 El problema de Cuba
Un dels problemes del Sexenni Democràtic fou la guerra dels Deu anys de Cuba.
La guerra es va iniciar el 1868 amb el “grito de Yara” quan Céspedes es va alçar contra les autoritats
espanyoles i alliberant els seus esclaus. Tot i la victòria espanyola mala imatge de l’exèrcit espanyol, mal
preparat.
Descargar