Memòries de la guerra civil i notes parroquials de postguerra de Mn

DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 3
Jesús Alturo i Perucho
Memòries de la guerra civil i notes parroquials
de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera,
rector de Santa Maria de Montmaneu
Universitat Autònoma de Barcelona
Servei de Publicacions
Bellaterra, 2011
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 4
©dels textos, Jesús Alturo i Perucho
©de les fotografies, Joan Alturo Maravella
Imatge de la coberta
El Governador Civil saludant el nen Jaume Jaumà
davant l’Escola Nacional. 5 de maig de 1944
Primera edició: juny de 2011
Edició i impressió
Universitat Autònoma de Barcelona
Servei de Publicacions
Edifici A. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Spain
Tel. 93 581 10 22. Fax 93 581 32 39
[email protected]
http://publicacions.uab.cat/
Imprès a Espanya. Printed in Spain
Dipòsit legal: B-13410-2011
ISBN 978-84-490-2675-1
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 7
Documents 7
Memòries de la guerra civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera
Índex
INTRODUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
I
Memòries de la guerra civil . . . . . .
Èxode . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Diada del 22 de juliol de l’any 1936 . . . .
21 de juliol de 1936 . . . . . . . . . . . . .
22 de juliol de 1936 . . . . . . . . . . . . .
Del 24 de juliol a circa 14 d’agost de 1936.
Del 4 al 28 de desembre de 1936 . . . . . .
30 de desembre de 1936. . . . . . . . . . .
31 de desembre de 1936 . . . . . . . . . .
1 de gener de 1937 . . . . . . . . . . . . .
5 i 6 de gener de 1937. . . . . . . . . . . .
13 de gener de 1937 . . . . . . . . . . . . .
14 de gener de 1937 . . . . . . . . . . . . .
15 de gener de 1937 . . . . . . . . . . . . .
30 de gener de 1937 . . . . . . . . . . . . .
Juny de 1937 . . . . . . . . . . . . . . . .
2 de maig de 1937. . . . . . . . . . . . . .
Fi de març de 1938 . . . . . . . . . . . . .
Març de 1939 . . . . . . . . . . . . . . . .
10 de març de 1939 . . . . . . . . . . . . .
Maig de 1939 . . . . . . . . . . . . . . . .
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
9
15
17
17
17
17
18
20
24
25
28
32
35
37
38
38
38
40
41
46
49
50
50
II Relació de com es varen trobar les coses de l’iglésia després de entrats
els nacionals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
III NOTES PARROQUIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1, Reconstrucció de la portada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Adquisició de la imatge de Sant Antoni Abat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Estreno d’una formosa imatge de Sant Josep. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Adquisició de l’imatge de Sant Isidre, amb l’àngel i un parell
de bous llaurant. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Estreno de un viacrucis per l’iglésia parroquial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. El campanar i la campana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
59
60
61
62
64
66
67
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8
Documents
8/6/11
17:11
Página 8
Jesús Alturo i Perucho
7. Adquisició d’una nova imatge de la patrona de Montmaneu,
feta a Vich per Pere Puntí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Representació i estreno de la nova imatge de la patrona
de la nostra parròquia, Mare de Déu de Gràcia, feta per el renombrat
en Pere Puntí, de Vich . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9. Còpia de l’acta que en va aixecar el dia de la festa de la patrona,
17 de novembre de 1940 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10. Estreno de una veneranda imatge de la Mare de Déu dels Dolors . . . . . . .
11. Imatge de la Verge del Roser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12. Sacrari per la reserva del Santíssim Sagrament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13. Armònium per la església del poble de Montmaneu . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14. Cancell de l’iglésia parroquial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15. Bancs de l’iglésia parroquial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16. Decoració de la capella del Sagrat Cor de Jesús feta en 1940 . . . . . . . . . .
17. Imatge del Sagrat Cor de Jesús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
18. Imatge del Nen Jesús dret, per a posar al altar en les festes de Nadal . . . .
19. Imatge de Sant Sebastià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20. Imatge de Sant Joan Baptista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21. Capelletes de la visita domiciliària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
22. Imatge del Infant Jesús en el bressol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
23. Adquisició de les imatges de Sant Josep i de la Mare de Déu
en actitut de adorar el Nen Jesús en el pessebre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
24. Adquisició d’un santcrist per la sacristia, quina imatge és de 50 ctms. . . .
25. Donatius que s’han rebut dels feligresos (i algun de fora)
per la restauració del culte de aquesta iglésia parroquial de Montmaneu . .
26. Reconstrucció del cementiri municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27. Pintar l’iglésia o sigui netejar l’iglésia (el casco, no les capelles) . . . . . . .
28. Comptes dels treballs executats en pintar i arreglar la nau
de l’església parroquial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
29. Gastos de les pintures de la nau gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30. Sacerdots fills del poble de Montmaneu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31. Missa nova del fill del poble Mossèn Magí Soler Padrós,
fill de cal Amet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32. Enramada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
33. Un robo ben atrevit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34. Nevada extraordinària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35. Visita del Governador Civil i Gefe Provincial de Falange
de la província de Barcelona al poble de Montmaneu . . . . . . . . . . . . . . . . .
68
70
74
75
76
77
78
79
80
80
81
83
83
84
85
85
86
87
88
88
89
90
90
90
91
92
92
92
94
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 9
Memòries de la guerra civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera
Introducció
Documents 9
El relat que presento de Mn. Joan Agut i Ribera sobre les seves vivències els dies de
la Guerra Civil de 1936 a 1939 i immediatament després és, sens dubte, d’un interès
remarcable: pel detallisme de les seves descripcions, per la sincera veracitat del que
conta, per la viva emoció de la seva experiència, i per la frescor i naturalitat com ho
narra; d’una naturalitat tal que, malgrat l’època en què escriu —els anys de 1940 a
1944—, ho fa en català, de la forma més espontània i fins ingènua possible, i amb
un llenguatge que, si bé és poc pulcre des del punt de vista gramatical1 i fins desmanegat, amb freqüents desviacions gramaticals, arbitrarietats sintàctiques, irregularitats d’usos, castellanismes lèxics i morfosintàctics, i construccions anacolútiques, no deixa de crear una prosa àgil, fresca, espontània i immediata, que arrossega
el lector en el fluir d’una narració apassionada pels moments de tensió emocional a
què arriba de vegades.2 Es tracta d’un escrit redactat amb total llibertat d’esperit i
sense condicionaments tampoc ortogràfics; el seu estil és, certament, no tenir-ne;
però ens resulta popular en el llenguatge, i el seu desmanegament desguitarrat el fa
real i no li resta expressivitat,3 amb alguns mots i algunes expressions ben vives encara quan ell escrivia i ja en desús o en declivi avui en dia, la qual cosa les fa més
valuoses.4 Hom diria que aquí, com en el poema jovenívol de Josep Pijoan, també
1
2
3
4
Fet que alguna vegada dóna origen a errors simpàtics, com quan escriu: «El Comitè marxista […]
es va apoderar de les claus, tirant a la minyona, Paula Buixeda, al carrer, després d’haber-li robat
bona part de lo que tenia el qui aquestes ratlles escriu». Naturalment, s’ha d’entendre «al qui aquestes ratlles escriu».
És per això que respecto l’ortografia i la sintaxi originals al màxim en la meva edició.
Mutatis mutandis, podríem recordar les paraules del «despreocupat» P. Baroja, que deia que qualsevol pàgina seva reescrita d’acord amb les normes acadèmiques perdia expressivitat. I puntualitzava respecte d’això J. Ortega y Gasset («Ideas sobre Pío Baroja. La “intención estética” y la crítica literaria», a El Espectador, I, 1916, p. 54): «Hable, pues, quien no sea capaz de más, sobre las
faltas de sintaxis que en Baroja pululan. Yo tengo que hablar de la sobra de su espíritu, de su individual postura ante ese temblor ubicuo que llamamos vida».
Vet-ne aquí una mostra: a corrua feta, a entrada de fosc, a la primeria, a pleret, a tot gasto (despesa), acudir als gastos (despeses), aguantar amb molta quietut (-tud), al cap de poc, al captard, al capvespre, amatentment, amb escreix, amb mal encert, anar per feina, armar-se renyines, atorrollar,
atracallar, atracar per les queixes, bancal, ben tronada (dit d’una barraca), bon xic, buscar tots els retrucs, canalla, canalleta, cap al tard, captar, casco (d’una església), cases de camp, conèixer-s’hi,
confidenciar, córrer la imaginació a la desbandada, cridar a comptes, cruesa del temps, de bell nou,
de conjunt, de regrés, deixar mal rastre, demés, desencaminar el jovent, desfer-se una manifestació,
desgranar un sermó, desrevestir-se, destapar-se (animar-se), determinar-se per alguna cosa, dificultats dels camins, dir mil penjaments d’algú, dispesa, dispeser, donar l’abast, embarrats, embastir (envestir) una qüestió, embrutar-se amb Déu, emportar-se’l cap al cel, emprendre amb embranzida
ferma, emprendre amb tot el bon zel, emprendre per compte propi, en part del món, encaixar amb
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
10
Documents
8/6/11
17:11
Página 10
Jesús Alturo i Perucho
«regeix la llei del cor / els misteris de la parla» i que «podreu collir mots estranys, /
podreu prendre dites rares, / pro mai tindreu sens amor / eixes veus que ragen clares».5
A Mn. Agut, però, li agradava d’escriure i, fins i tot, en alguna ocasió, es deixa
emportar per la voluntat de l’artifici literari i usa un to poètic. Així, quan, per referir-se al final de la guerra, diu que «ja l’aurora de la pau començava a traspuar» o
quan parla de les «runes nívies» en descriure la nevada extraordinària del 25 de febrer de 1944, per exemple. Amb tot, malgrat la seva notable riquesa lèxica, escriurà frases com les següents: «i es varen vèurer perduts al vèurer que no em veien», o
«portaven fet el propòsit de […] portar un vida més cristiana, pro Déu portava un
altre destí».
L’escrit consta de dues parts principals, presentades sense un ordre cronològic estricte: el relat de les seves vivències durant la Guerra Civil, i la gradual reconstrucció de la parròquia els primers anys de postguerra, contada en moments successius
i a mesura que la restauració es duia a terme, cosa que explica també algunes repeticions, sense que hi manquin tampoc diverses anècdotes, com dues que molestaren
vivament i declarada el rector de Montmaneu: una enramada i un robatori, i encara
altres relats que interessen la petita història local de Montmaneu, però que ens
5
algú, encauar-se, engegar algú (a passeig), enramada, enrassat, entafurar (entaforar), escampar guerrilles, esclat de pietat i d’entusiasme, esfereir-se, esgarransada (esgarrinxada), esgarrar, esperar com
les ànimes el bé, esplet de joia, ésser en número crescut, ésser promptes a, estar amb treballs, estar
cregut d’alguna cosa, estar en una col·locació, estar esvaït, estar que (tenir el convenciment que),
estemordir (estamordir), estergassar, estimbar-se, esvafar-se (esbafar-se), esverar-se, explicada (explicació), fer basarda, fer bon efecte, fer consciència, fer creu (complir amb el precepte pasqual), fer
devoció, fer el besamans, fer el ronsa, fer el valent, fer fonedís, fer les fregues, fer misteri alguna
cosa, fer olor de cera, fer un determini, fer una capta, fer una festeta (a un nen), fer una mala sortida, fer-li a algú mal efecte alguna cosa, fer-se’n pagues, fer-se’n, fet una llàstima, frissar, gambi
(campi) qui pugui, garibaldina, garrics, girar plana, heure esment, importar jornals i pessetes, importar més sacrificis, jornals, jugar amb mala estrella, la mar de coses, la vida (el menjar) a part,
lliçó de modos (modals), malejar la societat, manyagament (amanyagament), marxar de l’estil (sortir-se de l’estil), mestressa, missacantant, nit enllà, no fer gaires bons auguris d’alguna cosa, no ferlos força, no plànyer-hi, no saber-se’n estar, no veure cap ànima vivent, nota (detall), notar afecció
a alguna cosa, obrir un corriol, ostentar un esplet de joia, pagar amb la cara, passar via, per despido
(acomiadament) i segell, per més obligar-vos, per poble i pagès, pintar els dits a la cara, pintar la
faiçó d’alguna cosa, pintar pitjor, poc tornar-ne cap, port amb algú (comportament), portar a cap,
portar fet un propòsit, portar un altre destí, portar un pla[n], posar gruix, posar-li un manament,
posar-se malaltís, prendre mal caire, prorit (prurit), pujar moltes pessetes, quedar bé amb la vianda
al plat, quedar-se endarrera, raons (disputes), rasant, recapte, regressar, remenar pessetes, resar a la
quieta, residir una plaça, retirar-se a algú, revenir, rogejar, rumiar el cap, sense senyalar-li res, sentdemà (sendemà), sentir esgarrifor, sentir tabola, sentir-se’n, ser de costum, ser llustre, ser un altre
viure, ser-hi els treballs, si diners hi valen, si li fa paper (si li convé o agrada), soroll fondo, sufrir
(sofrir) una pila, teca ben arreglada, tenir empenyos (influència), tenir fretura d’alguna cosa, tenir
providència per alguna cosa, tenir treballs, tirar avant, tirar cortina, tirar plans, topar-se amb, tot
d’una, tot el poble en pes, tot escorregut, transpositor, treballar un bon xic, treure foc (una situació),
tristoi, trobar-hi a falta, tronada d’aplausos (aplaudiments), una seguida de joves, vagar de, venirlos de cara, veral, veure’s fiat, viure amb el cor encongit.
Ofrena de mestratge a la cançó popular, a Obra catalana, Barcelona, 1963, p. 227.
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 11
Memòries de la guerra civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera
Documents 11
il·lustren alhora sobre la vida quotidiana del nostre país els anys immediats a la fi de
la lluita armada.
La part, però, possiblement més interessant, els records de la guerra, fou acabada
d’escriure el maig de 1943, i narra els antecedents immediats de la revolta militar i el
seu esclat, l’inici a Montmaneu el 22 de juliol de 1936, la fugida del poble a què es
veié obligat el rector, l’emboscament, l’anada a Vic passant per Barcelona, l’arribada
a Taradell, el retorn a Vic, un nou emboscament prop de Fillol, l’estada a Barcelona,
la detenció per membres del Control del Clot el 28 de desembre, l’explicació de les
seves vivències amb el judici i condemna a mort tres dies després, la seva preparació
per al moment crucial, el simulacre d’afusellament a l’Arrabassada, el contacte amb
els guàrdies del Control de Sant Elies i un segon simulacre d’afusellament, l’ingrés a
la txeca de Sant Elies, la seva vida i relacions amb altres presos, el relat de la tortura
d’un jove als safareigs del soterrani, la sortida de Sant Elies i l’entrada a Jefatura el
13 de gener de 1937, la sorpresa d’un guàrdia d’assalt de trobar-se amb els primers
capellans sortits vius de Sant Elies, el trasllat a la presó Model l’endemà, el pas per
la Quarta Galeria i l’ingrés a la Sisena, la celebració de les misses clandestines i la
processó de Corpus el 1937, l’intent d’entrada de membres de la FAI a la Model el 2
de maig d’aquell any, la creació del Comitè de Presoners, el Socors Blanc femení i la
neteja de la roba, el primer contacte amb la família i els feligresos de Montmaneu,
l’obtenció de la llibertat abans que acabés la guerra i els maldecaps que això li comportà, els successius aixoplucs a les cases del metge Dr. Sanmartí, del farmacèutic de
Sarrià Sr. Xavier Aragó i del Sr. Jaume Drets, germà d’un feligrès seu,6 l’administració de sagraments pels carrers de Barcelona, el llarg sojorn a Sant Quirze Safaja a la casa Prat de la família Torrents, els primers moments de l’entrada dels Nacionals, la presentació d’uns joves emboscats, la primera missa pública amb la natural
sorpresa dels assistents en constatar que ell, conegut com «el pagès de cal Torrents»,
era sacerdot, el retorn a la parròquia de Montmaneu el 10 de març de 1939 i els primers desenganys amb l’Ajuntament des de l’inici del nou règim.
El capítol en què hom conta la restauració de l’església derruïda, dels seus altars
profanats i de les seves imatges destruïdes, el rector de Montmaneu l’anà escrivint a
mesura que es realitzaven les obres, però hom diria que passà tota la crònica en net
l’any 1944, data d’un altre report on ens explica la situació general de com quedà la
parròquia després de la guerra. Aquests testimonis ens ofereixen dades de gran valor
artístic, sobretot tenint en compte que no s’ha conservat l’informe de postguerra de
la nostra parròquia que fou manat de fer pels bisbes per tal de valorar els danys personals i materials soferts a les diferents diòcesis. D’altra banda, podem conjecturar
que, molt probablement, Mn. Agut passà en net les seves petites cròniques en el quadern en què ens ha arribat durant l’estiu de l’esmentat 1944, car l’agost d’aquell any
fou traslladat a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau en qualitat d’ecònom, i, meticulós com era, volgué deixar, sens dubte, acabada la petita història del seu pas per
Montmaneu.
6
El feligrès era Baldiri Drets Roig.
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
12
Documents
8/6/11
17:11
Página 12
Jesús Alturo i Perucho
També resulta molt interessant una consueta parroquial, escrita per ell mateix;
però d’aquest text, me n’ocupo en un altre lloc.7
La narració de Mn. Agut reflecteix certament la personalitat d’un home bo, però
amb caràcter, que sabé sortir de situacions adverses amb notable habilitat, però alhora ens retrata un personatge ple d’humanitat, que no amaga les seves pors, però que
tampoc no descobreix —si és que n’hi hagué— cap ressentiment envers els qui el perseguiren, maltractaren i privaren de llibertat. Amb qui, però, es mostra més dolgut és
amb «els seus», començant per l’Ajuntament de Montmaneu, i acabant amb alguns
dels seus propis feligresos, entre els quals no s’amaga de manifestar que hi veu els
protagonistes d’alguns robatoris comesos durant la guerra i fins després. És una reacció ben humana: dol més el desengany de qui hom espera amistat que no pas el comportament, per inic que sigui, de qui és per definició hostil o s’hi declara; d’aquests ja
s’espera el que fan, dels altres no. Devia ser també hàbil en el camp artístic, perquè,
si bé en les valoracions de les obres d’art normalment remet als entesos, és ell qui tria
els artesans que col·laboren en la reconstrucció de l’església, jutja sobre el resultat del
seu treball amb esperit personal i crític i, alguna vegada, també hi declara la seva participació directa, com és el cas de la glòria que conté el Sant Nom de Jesús de la capella del Sagrat Cor de Jesús acabada de decorar el 22 de maig de 1942, que, segons
diu, realitzà ell mateix, o una tauleta de fusta sortida també de les seves mans.
També afegeix al seu relat dels dies de la guerra la còpia d’uns poemes escrits en
la clandestinitat de la presó Model de Barcelona per l’escolapi Pius Sarri, que gaudiren de notable èxit, si més no entre els companys de presidi, particularment les
poesies compostes arran de l’emotiva celebració del dia de Corpus el juny de 1937
a la susdita presó.8
En definitiva, Mn. Agut no sols ens explica amb llenguatge sempre directe, viu i
no infreqüentment vibrant les seves emotives vivències, sinó que també ens il·lustra
sobre la vida quotidiana d’aquells dies de malvestat i de persecució religiosa desfermada arran de la Guerra Civil. El fet que fos empresonat també el fa descriure
amb molt de detall la vida a l’interior de la txeca de Sant Elies i de la presó Model
de Barcelona, així com l’organització dins i fora d’aquest darrer ergàstul del culte
clandestí, amb la qual cosa les seves memòries també esdevenen un document de
primer ordre per a la història del culte i de la litúrgia dins el context més ampli de la
història recent de l’Església catalana i de la història de Catalunya en general.
Però qui era Mn. Agut? Què en sabem d’ell, a més del que hom pot deduir del
seu caràcter pels escrits que ens ha deixat? La necrològica del desembre de 1954 del
bisbat de Vic ens informa que:
«El día 9 de los corrientes falleció el Rdo. D. Juan Agut Ribera, Pbro, Párroco de
San Bartolomé del Grau.
Nació en Suria a 23 de febrero de 1882. Cursada la carrera eclesiástica en el Seminario Diocesano fué ordenado presbítero en septiembre de 1909. En marzo de
7
8
La consueta de 1940 de la parròquia de Montmaneu, en premsa.
Aquestes poesies i d’altres, les edito en el meu llibre El calze i la lira entre reixes. Culte i textos
clandestins dins la Presó Model de Barcelona (1937), Lleida, 2008.
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 13
Memòries de la guerra civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera
Documents 13
1912, fué nombrado Vicario Maestro de Torre de Oristá; en diciembre de 1917, Vicario de Corcó; en octubre de 1918, de Roda; en marzo de 1923, de Sallent; en noviembre de 1924, del Carmen de Manresa; en febrero de 1926, Ecónomo de Tenas;
en marzo de 1931, de Sta. Eugenia de Berga; en febrero de 1935, previa oposición,
Párroco de Montmaneu. En agosto de 1944, Ecónomo de San Bartolomé del Grau
de cuyo Curato tomó posesión, como Párroco, en mayo de 1948. Pertenecía a la Hermandad de Sufragios con el núm. 760».9
Sabem també que era fill de Pere i de Francesca; que ingressà a la presó Model
de Barcelona el 13 de gener de 1937, poc abans, per tant, de complir els 55 anys, i
que hi quedà a disposició del comissari general. L’1 de juliol del mateix any passà a
disposició del Jutjat d’Urgència núm. 2, el qual decretà la seva llibertat el dia 10 del
mateix mes, per bé que restà com a governatiu, en concepte del qual, el 12 de juliol,
quedà novament detingut per ordre del cap superior de Policia, qui, finalment, decretà la seva llibertat definitiva el 2 de novembre.10
9 Vegeu el Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Vich (BOEOV), t. CVII, any 1954, p. 592.
10 Així consta en el seu expedient personal custodiat al fons de la presó Model de Barcelona de l’Arxiu
Nacional de Catalunya.
Els textos que edito a continuació són extrets d’un manuscrit hològraf de Mn. J. Agut, actualment
conservat a l’Arxiu Episcopal de Vic, que he pogut consultar amb totes les facilitats possibles gràcies a l’amistosa amabilitat del seu director, Mn. M. S. Gros, i de l’arxiver R. Ginebre; a tots dos la
meva sincera gratitud, gratitud extensible també a l’amic Dr. R. Ordeig per la generositat d’haverme permès d’editar aquest relat, que inicialment pensava publicar ell. El meu agraïment també a
Mn. Enric Garcia, actual rector de la parròquia de Montmaneu, per les facilitats prestades perquè el
meu fill Joan fes les diverses fotografies actuals que es publiquen; igualment a la Sra. Cristina Admetller Satorras, de tan gran memòria com amabilitat per les seves explicacions i acollida, així com
a la Sra. Paquita Marimon Carulla. El Centre d’Història Contemporània de Catalunya concedí també
un petit ajut econòmic per a la realització de l’estudi, que agraeixo.
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
14
8/6/11
17:11
Página 14
Documents
Expedient de Mn. Agut de la presó Model.
Jesús Alturo i Perucho
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 15
TEXTOS
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 16
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 17
Memòries de la guerra civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera
I. Memòries de la Guerra Civil
Documents 17
Èxode
Diada del 22 de juliol de l’any 1936
Dies ha que es notava un nerviosisme social en tots indrets i es veia clar que es tramava un assalt diabòlic contra la religió d’una manera especial. Els esquerrants corrien joiosos i s’hi traslluïa en el seu port una satànica satisfacció. S’atrevien ja en
coses que mai haurien gosat fer, confiats en la bandàlica revolta que amb tanta febra
esperaven i veien a prop.
El Sr. jutge X, d’idees abançades, ja va atrevir-se en algun acte que mai hauria
gosat fer en altres temps. Uns quinze dies abans del esclat roig, va estimbar-se un
camion ben prop de cal Bayona. Els familiars del xofer, que habia mort sota les
rodes del camion, varen demanar enterrament catòlic, i el jutge es va afanyar a traslladar la víctima al cementiri i donar-li terra sense cap sacerdot. Al arribar els familiars, varen exigir fer-lo desenterrar i fer tot lo que deu fer-se en el enterrament
d’un cristià. El jutge prou s’esforsaba en dissimular la seva mala intenció, mes
ningú se’l va creure. Això podríem dir que ja era una guspira del foc diabòlic que
dintre seu hi niaba.
No va pas tardar molts dies en poder fer exhibició de les seves idees marxistes.
Vàrem arribar el dia divuit de juliol de 1936 i va esclatar el volcan diabòlic pertot
arreu. Des d’ací sentíem per la ràdio els desastres de Barcelona i demés punts de la
Pàtria, i, al ésser al dimarts, dia 22 de juliol, diada de Santa Maria Magdalena, va
explotar per ací el foc de la revolta. Els Rojos es varen treure la careta.
21 de juliol de 1936
El dilluns (dia anterior) vaig ésser a San Guim per a assabentar-me millor de la situació i, mentre m’estava cambiant impressions amb Mn. Joan Bòria,11 capellà del
poble, tot d’una, veig que arriba un auto amb una bandereta negra, que es parà en la
carretera. De prompte, baixen uns quants hòmens armats fins a les dents, que, ra11 Mn. Joan Bòria i Pomés, nat a Sant Jaume de Pallerols el 2 d’abril de 1898. «En 1929 […] fué nombrado Teniente-Coadjutor y Maestro de San Guim (Estación), cargo que ocupaba al estallar la revolución de 1936 […] La noche del 26 al 27 de agosto […] fué asesinado en el campo “Plana del
Condal”, frente al pueblo de S. Pedro dels Arquells», segons el Martirologio Vicense. Persecución
religiosa 1936-1939 (Vic, 1945, p. 28).
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
18
8/6/11
Documents
17:11
Página 18
Jesús Alturo i Perucho
biosos, deien: «Allà hay el cura», tot senyalant-nos a nosaltres; i allò va ésser per a
nosaltres objecte de preocupació. Mn. Bòria va dir-me: «Avui a la tarde em vesteixo
de seglar»; i, està clar, el mateix determini vaig fer jo, i, no veient-me segur, vaig
dir-li: «Jo me’n vaig cap a Montmaneu, i veuré quins plans tiro». Així vaig fer-ho.
Me’n vaig i, al arribar a la sortida del poble, davant de can Canella, vaig trobar un
auto, que vaig suposar que venia de Montmaneu; no hi faltava la bandereta negra,
que voleiava sobre el motor, ni uns quants homes armats, que amb la cara ja pagaban. Allò va fer que m’esfereís i vaig deixar la carretera, i, tot passant per camps a
través, vaig anar a sortir a una casa de la meva parròquia, nomenada cal Casat, a
quins vaig demanar si en cas apurat m’acollirien, i ells, amatentment, varen dir-me
que ho farien. Entretant, en Matias (que així s’anomenava l’amo de la casa) va anar
a Montmaneu per a vèurer com pintava la faisó del poble i, no veyent ell res anormal, jo vaig fer via cap a casa, sens que ningú em senyalés amb el dit. Entretant, la
cosa s’anava enredant; al captard, ja varen comensar a veure’s coches i cares estranyes, que no em feien gens de gràcia, i tota la nit va ésser un moviment silenciós i
ple de misteris; jo vaig vetllar tota la nit, espiant els moviments que cada vegada veia
més perillosos. Vaig probar de dormir, pro els nervis em quitaven el poder conciliar
el son: era impossible.
22 de juliol de 1936
Va arribar al matí sens que es vejés cap bon síntoma, i, a pesar de tot, vaig anar-me’n
a dir la missa. Amb mal encert, vaig tocar la campana, com cada dia, i, mentre jo celebrava la santa missa, el Comitè, que ja estava constituït, sens que jo en sabés res,
ja parlava de venir a fer-me plegar la missa i traure’m de l’iglésia. No va arribar a
fer-ho; no sé si per por o per respecte. Ja es veia, pro, que la cosa cada vegada pintava pitjor.
Al ésser a les deu del matí del dimarts, ja varen fer-me un registre per si trobaven armes, que el dirigia el X, de ca la X, quin es va escusar dient-me que li manaven, que ho feia contra la seva voluntat. Varen mirar lo que els hi va semblar, mes
no varen saber trobar res que em comprometés.
A les 11, poc més o menys, en vénen uns quants que habien arribat en un auto i,
amb bons modos, pro amb pistola en mà, em demanen les claus de l’iglésia; a lo que
jo no volia accedir. Un d’ells, X, carrilaire de S. Guim, em digué que ho feien per
un bé meu, per evitar-me responsabilitat davant del poble i del Comitè, i els meus
superiors.
Veient que la cosa prenia mal caire, els vaig dir que necessitava una hora de
temps, i després ja els entregaria las claus de l’iglésia, pro, per salvar la meva responsabilitat davant dels superiors, que me’n fessin un rebut, firmat del Comitè. Llavors un, per cert fill del poble, va contestar-me: «Sí, te’l farem el rebut i te’l firmarem amb aquest llapis». I, mentre’m deia això, m’encarà un revòlver o pistola. Allò
em va estemordir de mala manera i va ésser prou per a decidir-me a un determini. A
les dotze del migdia, vaig portar jo mateix les claus al Centre d’esquerra i me les va
DOC_94OK.qxp:DOCUMENTS
8/6/11
17:11
Página 95
Memòries de la guerra civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera
El Governador Civil a l’església parroquial, on es va cantar la Salve.
El Governador Civil saludant el nen Jaume Jaumà davant l’Escola Nacional.
Documents 95