DOGV - Núm. 257 610 1985 ORDRE de 21 de maig de 1 985, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia, per la qual es regula el Pla de Recie/at­ ge del Professorat per a impartir e/asses de valencia, tant deis professors que hi acce­ deixen de nou com deis qui ja exerceixen la funció docent a la Comunitat Valenciana. D'acord amb la Llei Organica 5/1982 d'1 de juliol, que aprova l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Va­ lenciana, es confereix a la Generalitat Valenciana com­ petencia en materia lingüística segons 1'article 7. é i mate­ ria d'Ensenyaments segons l'article 35. En aplicació del Mandat Estatutari es dicta la Llei 4/198 3, de 23 de novembre d'Ús i Ensenyament del Valencia que en I'article 23 regula el coneixement que han de tenir d'ambdues llengües els professors establerts a la Comunitat Valenciana. D'acord amb aquesta Llei es dicta el Decret 19/1984 de 30 de juliol, que regula, als articles 5, 6 i a la Disposició Final Primera, l'ús del valencia en l'ambit de l'Ensenyament no Universitari que desplega aquesta Ordre. En virtut d'aixo, 06 03 164 1 610 ORDEN de 21 de mayo de 1 985, de la Consellería de Cultura, Educación y Cien­ cia, por la cual se regula el Plan de Reci­ e/aje del Profesorado .para impartir e/ases de valenciano, tanto para profesores de nue­ vo acceso como para los que ya ejercen la función docente en la Comunidad Va­ lenciana. De acuerdo con la Ley orgánica 5/1982, de 1 de julio que aprueba el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana se confiere a la Generalidad Valenciana com­ petencia en materia lingüística según el artículo 7, Y en materia de Enseñanza según el artículo 35. En aplicación del Mandato Estatutario se dicta la Ley 4/1983, de 23 de noviembre de Uso y Enseñanza del Valenciano que en el artículo 23 regula el conocimiento que han de tener de las dos lenguas los profesores establecidos en la Comunidad Valenciana. De acuerdo con esta Ley se dicta el Decreto 19/ 1984 de 30 de julio, que regula, en los artículos 5, 6 y en la Disposición Final Primera, el uso del Valenciano en el ámbito de la Enseñanza no Universitaria que desarrolla esta Orden. En virtud de esto, DISPONGO: DISPOSE: Artie/e primer Artículo primero La titulació academica requerida per a exercir l'ense­ nyament del valencia en els distints nivells educatius no universitaris sera la que s'estableix en I'article sisé del Decret 79/1984. La titulación académica requerida para ejercer la enseñanza del valenciano en los distintos niveles educati­ vos no universitarios será la que se establece en el artículo sexto del Decreto 79/ 1984. Artie/e segon Artículo segundo El certificat oficial universitari, acreditatiu de posseir un coneixement suficient del valencia, exigit per poder impartir I'assignatura als distints nivells educatius, s'ob­ tindra en haver superat els corresponents Cursos de Reciclatge del professorat. El certificado oficial universitario, que acredita la posesión de un conocimiento suficiente del valenciano, exigido para poder impartir en los distintos niveles edu­ cativos, se obtendrá cuando se superen los correspon­ dientes Cursos de Reciclaje del Profesorado. Artie/e tercer Artículo tercero A tal efecte, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia organitzara un pla de Cursos de Reciclatge pero a cada periode corresponent a cada curs escolar, i establid els convenis pertinents amb les universitats valencianes, a fi d'executar-Io. Para tal efecto, la Consellería de Cultura, Educación y Ciencia organizará un plan de Cursos de Reciclaje' para cada período correspondiente a cada curso escolar y establecerá los convenios pertinentes con las universida­ des valencianas, a fin de ejecutarlo. Artie/e quart Artículo cuarto Aquest pla de Cursos de Reciclatge consta de dos cicles; un primer cicle que comprén els nivells elemental i mitja, així com un curs específic d'Ensenyament Secun­ dari i d'un segon cicle que comprén el nivell superior; els continguts d'aquests nivells seran graduats i progressius. Este plan de Cursos de Reciclaje consta de dos ciclos: un primer ciclo que corresponde a los niveles Elemental y Medio, así como un curso específico de Enseñanza Secundaria y de un segundo ciclo que comprende el nivel Superior; los contenidos de estos niveles serán graduados y progresivos. Artie/e cinqué Artículo quinto Les materies que integren els diferents nivells deis dos cicles deis Cursos de Reciclatge, així com la distribució horaria, són les que figuren a I'annex 1 de la present Ordre. Els programes i les orientacions respective s oficials són els que figuren com a annex 11 a la present Ordre. Las materias que integran los diferentes niveles de los dos ciclos de los Cursos de Reciclaje, así como la distri­ bución horaria, son los que figuran en el Anexo 1 de la presente Orden. Los programas y las orientaciones respectivas oficia­ les son las que figuran como Anexo 11 en la presente Orden. 1642 1985 06 03 DOGV - Núm. 257 Article sisé Artículo sexto l . S'atendran obligaroriament al present Pla de Re­ ciclatge tots aquells professors que han soHicitat l'habili­ tació per impartir l'ensenyament del valencia als seus centres respectius. 2. Així mateix s'hi atendran aquells professors de nou accés en funció docent en la Comunitat Valenciana, bé per concurs de trasllats, bé per accés directe, o bé per oposició, que no hagen superat les proves d'aptitud lingüística previstes per la legislació vigent. l . Se acogerán obligatoriamente al presente Plan de Reciclaje todos aquellos profesores que hayan solici�do la habilitación para impartir la enseñanza del Valenclano en sus centros respectivos. 2. Asimismo, se acogerán aquellos profesores de nuevo acceso a la función docente de la Comunidad Valenciana, bien por concurso de traslados, bien por acceso directo, o bien por oposiciones, que no hayan superado las pruebas de aptitud lingüística previstos por la legislación vigente. Article seté Artículo séptimo La Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia, dintre de les seues possibilitats, en tant que els alumnes de les Escoles Universitaries de Formació del Professorat d'EGB de la Comunitat Valenciana, no hi cursen els estudis necessaris que els capaciten per al domini de les dues llengües oficials, atendra també aquests estudiants com a alumnes de Cursos de Reciclatge. La Consellería de Cultura, Educación y Ciencia, den­ tro de sus posibilidades, y en tanto que los alumnos de la Escuelas Universitarias de Formación del Profesorado de EGB de la Comunidad Valenciana, no cursen los estu­ dios necesarios que las capaciten para el dominio de las dos lenguas oficiales, atenderá también a estos estudian­ tes como alumnos de los Cursos de Reciclaje. Article vuité Artículo octavo Per a matricular-se als- Cursos de Reciclatge, s'haura d'estar en possessió d'alguna de les titulacions següents: -Diploma de les Escoles Universitaries del Professorat d'EGB. -Títol de Llicenciat en qualsevol Facultat Universita­ ria o titulat d'Escola Tecnica Superior. -Diploma de les diverses Escoles Universitaries. Para matricularse a los cursos de Reciclaje, se deberá poseer alguna de las siguientes titulaciones: -Diploma de las Escuelas Universitarias de Profesora­ do de EGB. -Título de Licenciado en cualquier Facultad Univer­ sitaria o titulado de Escuela Técnica Superior. -Diploma de las diversas Escuelas Universitarias. Article nové Artículo noveno La matrícula només podra ser oficial, i es formalitza­ ra en les universitats valencianes' coHaboradores. La matriculació comporta l'assistencia obligatoria als cursos i la realització de les proves que s'establiran per a cada materia i per a cada nivell. La matriculació facultara per a les proves de dues convocatories: la de juny i la de setembre. Els cursos de Reciclatge per a professors d'EGB i llicenciats que tinguen la condició de funcionaris en exercici, així com la d'aquells contractats per la Conselle­ ria de Cultura, Educació i Ciencia, seran gratui"ts. La matrícula sólo podrá ser oficial, y se formalizará en las Universidades Valencianas colaboradoras. La matrícula comportará la asistencia obligatoria a los cursos y a la realización de las pruebas que se establecerán para cada materia y para cada nivel. La matrícula facultará para realizar las pruebas de dos convocatorias: la de junio y la de septiembre. Los Cursos de Reciclaje para profesores de EGB y Licenciados en ejercicio, así como la de aquellos contra­ tados por la Consellería de Cultura, Educación y Ciencia, será gratuita. Article deu Artículo décimo Les proves de domini oral que es realitzen al llarg del reciclatge sois tindran un caracter prescriptiu en els casos següents: a) Per a poder matricular-se al nivell elemental sense haver cursat el nivell previ de no-valencianopar­ lants. b) Per a poder matricular-se al curs específic d'En­ senyament Secundari sense haver cursat el nivell previ de no-valencianoparlants. c) Per a obtenir l'apte de la prova d'accés l . d) Per a obtenir el Certificat de Capacitació, bé siga per la prova d'accés 2 o bé per la progressió de nivells. Las pruebas de dominio oral que se realicen a lo largo del reciclaje sólo tendrán un carácter prescriptivo en los siguiente casos: a) Para poderse matricular al nivel Elemental sin haber cursado el nivel previo de no-valencianoparlantes. Aquests professors que no superen aquesta prova, tret deIs de l'apartat d), hauran de matricular-se necessaria­ ment en el curs previ per a no-valencianoparlants orga­ nitzats a tal efecte. b) Para poder matricularse en el curso Específico de Enseñanza Secundaria sin haber cursado el nivel previo de no-valencianoparlantes. c) Para obtener el apto de la prueba de acceso 1. d) Para obtener el Certificado de Capacitación, bien sea por la prueba de acceso 2 o bien por la progresión de niveles. Los profesores que no superen esta prueba, excepción hecha de los del apartado d), deberán matricularse nece­ sariamente en el curso previo para no valenciano parlan­ tes organizados para tal efecto. Article onze Artículo once l . Per accedir del Nivell Elemental al Nivell Mitja caldra haver aprovat l'assignatura "Llengua 1" del Nivell l. Para acceder del nivel Elemental al nivel Medio es necesario haber aprobado la asignatura "Lengua 1" del DOGV - Núm. 257 1985 Elemental; al contrari, aquest requisit no sera preceptiu en el cas de l'assignatura " Cultura". 2. Per accedir del Primer Cicle al Segon Cicle del Reciclatge, caldra que els alumnes hagen aprovat totes les assignatures que integren el Primer Cicle. 3. Per a aquells alumnes que opten per accedir d'un nivell determinat a un altre superior sense necessitat de cursar la totalitat del Pla de Reciclatge, s'estableixen dues possibilitats d'accés, consistents en: Prova d'accés 1: del Nivell Elemental al Nivell Mitja, que comprendra les assignatures própies del Nivell Ele­ mental, a més de la corresponent prova d'expressió i comprensio orals. Prova d'accés 2: que comprendffi totes les assignatures pn::vies del Primer Cicle (Nivells Elemental i Mitja) a més de la corresponent prova d'expressió i comprensió orals. 4. En superar la Prova d'accés 1, l'alumne podffi sol·licitar que li siga expedit el resguard corresponent d'haver aprovat el Nivell Elemental. En superar la Prava d'accés 2. l'alumne podffi sol·licitar que li siga expedit el resguard corresponent d'haver aprovat el Nivell Mitja, o si s'escau el Certificat de Capacitació. 06 03 1643 nivel Elemental; por el contrario, este requisito no será preceptivo en el caso de la asignatura " Cultura". 2. Para acceder del Primer Ciclo al Segundo Ciclo del Reciclaje, será necesario que los alumnos hayan aprobado todas las asignaturas que integran el primer Ciclo. 3. Para aquellos alumnos que opten por acceder de un nivel determinado a otro posterior sin necesidad de cursar la totalidad del Plan de Reciclaje, se establecen dos modalidades de acceso, consistentes en: Prueba de acceso 1: Del nivel Elemental al nivel Medio, que comprenderá las asignaturas propias del nivel Elemental, además de la correspondiente prueba de comprensión y expresión oral. Prueba de acceso l/: Que comprenderá todas las asignaturas previas del Primer Ciclo (nivel Elemental y Medio) además de la correspondiente prueba de expre­ sión y comprensión oral. 4. Una vez superada la Prueba de acceso 1, él alumno podrá solicitar que le sea expedido el resguardo correspondiente de haber aprobado el nivel Elemental. Una vez superada la Prueba de acceso II, el alumno podrá solicitar que le sea expedido el resguardo corres­ pondiente de haber aprobado el nivel Medio, o en su caso el Certificado de Capacitación. Article tretze Artículo trece l. En posseir un professor el Certificat Oficial Universitari expedit per les Universitats coHaboradores, acreditatiu d'haver cursat profitosament el Primer Cicle, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia, li lliurara el Certificat de Capacitació. 2. De la mateixa manera en posseir un professor el Certificat Oficial Universitari expedit per les Universi­ tats coHaboradores, acreditatiu d'haver cursat profitosa­ ment el segon cicle, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia, li lliurani el Diploma de Mestre de Valencia. 3. Per als professors d'Ensenyament Secundari que hagen superat el curs específic (ES), en acabar aquest, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia els lliurara un Certificat d'Aptitud. l. Cuando un profesor posea el Certificado Oficial Universitario expedido por las Universidades colabora­ doras, acreditativo de haber cursado provechosamente el Primer Ciclo, la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, le expedirá el Certificado de Capacitación. 2. De la misma forma en poseer un profesor el Certificado Oficial Universitario expedido por las Uni­ versidades colaboradoras, acreditativo de haber cursado provechosamente el Segundo Ciclo, la Consellería de Cultura, Educación y Ciencia, le expedirá el Diploma de " Mestre de Valencia". 3. Para los profesores de Enseñanzas Secundarias que hayan 'superado el Curso Específico (E. S.), cuando acaben éste la Consellería de Cultura, Educación y Cien­ cia, les expedirá un certificado de aptitud. Article catorze Artículo catorce l. El Certificat de Capacitació faculta el profes­ sor que l'obtinga per a l'ensenyament del valencia com a assignatura a Pre-escolar, Cicle Inicial i Cicle Mitja d'EGB i en valencia com a llengua vehicular per a la totalitat deIs nivells d'ensenyament no universitari, sem­ pre que aquest posseesca les titulacions o condicions academico-administratives requerides per a impartir la docencia en aquests riivells. 2. El Diploma de Mestre de Valencia capacita el professor que l'obtinga a l'ensenyament de i en valencia per a tots els nivells d'ensenyament no universitari, sempre que aquest posseesca les titulacions academico­ administratives requerides per a impartir la docencia en aquests nivells. 3. El Certificat d'Aptitud capacita el professor d'En­ senyament Secundari que l'obtinga, per a fer en valencia l'ensenyament de les materies própies d'aquest nivell, tret, com és lógic, de l'assignatura de valencia. l . El certificado de Capacitación facultará al profe­ sor que lo obtenga para la enseñanza del valenciano como asignatura a Preescolar, Ciclo Inicial i Ciclo Medio de EGB y en valenciano como lengua vincular para la totalidad de los niveles de enseñanza no universitarios, siempre que éste posea las titulaciones o condiciones académico administrativas requeridas para impartir la docencia en estos niveles. 2. El Diploma de " Mestre de Valencia" capacitará al profesor que lo obtenga para realizar la enseñanza de i en valenciano en todos los niveles de enseñanza no universitarios, siempre que este posea las titulaciones académico-administrativas requeridas para impartir la docencia en estos niveles. 3. El Certificado de Aptitud capacitará al profesor de Enseñanza Secundaria que lo obtenga, para realizar en valenciano la enseñanza de las materias propias de este nivel, excepto, como es lógico de la asignatura de valenciano. DISPOSICIó FINAL DISPOSICIÓN FINAL l . La Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia, expedira el corresponent Certificat de Capacitació a l . La Consellería de Cultura, Educación y Ciencia expedirá el correpondiente Certificado de Capacitación a 1985 1644 aquells professors d' E GB i Ensenyament Secundari que estiguen en possessió del certificat corresponent al Nivell Mitja deIs cursos anomenats de "Lingüística Valenciana i la seua Didactica" expedits per la Universitat d'Alacant o per la Universitat de Valencia. 2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia, expedira el Diploma de Mestre de Valencia a aquells professors d'EGB i d'Ensenyament Secundari que esti­ guen en possessió del certificat corresponent al Nivell Superior deis cursos anomenats de "lingüística Valencia­ na i la seu a didactica" expedits per la Universitat d'Ala­ cant o per la Universitat de Valencia. 06 Valencia, 21 de maig de 1985. El Conseller de Cultura, Educació i Ciencia, CEBRIÁ CISCAR I CASABAN Núm. 257 DISPOSICIÓN TRANSITORIA Los alumnos que al comienzo del curso 85/86 estén en posesión del certificado correspondiente al nivel Ele­ mental de "Lingüística Valenciana y su Didáctica", com­ pletarán el Primer Ciclo de Reciclaje según el plan de cursos anterior. Valencia, 21 de mayo de 1985. El Conseller de Cultura, Educación y Ciencia. CEBRIÁ CISCAR I CASABAN ANNEX ANEXO Nivel No- Valencianoparlantes Nivel! No-valencianoparlants -Comprensió i expresió oral -Comprensió escrita -Iniciació a l'expresió escrita - aquellos profesores de EGB y Enseñanza Secundaria que estén en posesión del Certifcado correspondiente al nivel Medio de los cursos de "Lingüística Valenciana y su Didáctica" expedidos por la Universidad de Alicante o por la Universidad de Valencia. 2. La Consellería de Cultura, Educación y Ciencia expedirá el Diploma de "Mestre de Valencia" a aquellos profesores de EGB y Enseñanza Secundaria que estén en posesión del certificado correspondiente al nivel Supe­ rior de los cursos de "Lingüística Valenciana y su Didác­ tica" expedido por la Universidad de Alicante o por la Universidad de Valencia. DISPOSICIÓ TRANSITÓRIA Els alumnes que en comenc;ar el curs 85/86 estiguen en possessió del certif icat corresponent al Nivel Elemen­ tal deis cursos de "Lingüística Valenciana i la seua didactica" completaran el Primer Cicle de Reciclatge segons el pla del curs anterior. DOGV 03 100 h. -Comprensión y expresión oral -Comprensión escrita -Iniciación en la expresión escrita . .. . . . . . . . . . . . . 100 h. PRIMER CICLO PRIMER CICLE Nivel Elemental Nivel! Elemental -Llengua I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . .. . . . -Cultura .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 h. 30 h. -Lengua l ..................................... . -Cultura . . .. . . . .. . . . . . . . . . ....... ......... . . ..... 70 h. 30 h. Nivel Medio Nivel! Milja -Llengua II . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . 70 h. -Literatura I . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 h. Al llarg d'aquest Primer Cicle, els alumnes hauran de cursar obligató­ riament 20 hores de Didactica (Didactica 1). 70 h. -Lengua 1I . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 h. -Literatura I . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..... . A lo largo de este Primer Ciclo, los alumnos tendrán que cursar obligatoriamente 20 horas de Didáctica (Didáctica 1). Curs especific d'Ensenyament Secundari Curso especifico de Enseñanza Secundaria -Destinat a professors de les diverses assignatures d'ensenyament secun­ dari, tret deIs de l'assignatura de valencia. 70 h. -Llengua I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . ... . . -Didactica específica: vocabularis tecnics i temes comple30 h. mentaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -Destinado a profesores de las diversas asignaturas de Enseñanza Secundaria, excepto de los de la asignatura de Valenciano. -Llengua I . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... ... 70 h. -Didáctica específica: vocabularis tecnics i temes comple30 h. mentaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SEGON CICLE SEGUNDO CICLO Nivel! Superior Nivel Medio Llengua III . . . . . . . . . .. . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . 70 h. Literatura II . .. . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 h. Al ll arg d'aquest cicle els alumnes h auran de cursar obligatóriament 20 hores de didilctica (Didilctica lIj. ANNEX II 70 h. -Lengua III . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. .. . . . . .. . .. . .. -Literatura II . . . . . . . . . . . . . .. ..... .. ... .. . . . . . . . . .. . . 30 h. A lo largo de este Ciclo los alumnos tendrán que cursar obligatoria­ mente 20 horas de Didáctica (Didáctica Il). . ANEXO II NIVELL NO-VALENCIANOPARLANTS NIVEL NO-VALENCIANOPARLANTES AREES TEMA TIQUES ÁREAS TEMÁTICAS OBJECTIUS COMUNICA TIUS OBJECTIVOS COMLJNICA TIVOS l. Informació personal (1) l. Información Personal (l) Saludar i dir adéu. Identificar-se i identificar una tercera persona. Demanar el nom a un interlocutor. Demanar per algú. Demanar disculpes. Intercanviar informació sobre fets passats en la vida d'un mateix o deIs altres. Saludar y decir adiós. Identificarse e identificar a una tercera persona. Preguntar el nombre a un interlocutor. Preguntar por alguien. Pedir disculpas. Intercambiar información sobre hechos pasados en la vida de uno mismo o de los demás. r-- DOGV - Núm. 257 1985 06 03 Demanar amb qui vol parlar algú, per telefon, i dir si hi és o no. Descriure un mal o una malaltia. Expressar un estat d'¡'mim o un estat físico Expressar sensacions físiques. Donar conselles. 2. Informació personal (2) 3. Localitzacions 4. objectes de Temps Demanar i dir I'hora. Demanar i dir els horaris d'espectacles, botigues, transports públics i d'altres serveis. Demanar i dir una data. Demanar i dim quan es pensa fer alguna cosa. Dir la durada d'un fet o esdeveniment. Fer recordar a algú, alguna cosa. Dir si et recordes o no de fer alguna cosa. Dir quan ha passat alguna cosa sense precisar-ne la data ni I'hora amb exacitud. Felicitar en dates assenyalades. 5. Accions. activitats i esdeveniments Demanar' i dir que fa algú, ara, en el moment presento Demanar i dir que fa algú habitualment. Demanar i dir que ha fet algú o que li ha passat recentment. Demanar i dir que ha passat fa un moment. Demanar i dir si algú ha fet o no alguna cosa. Proposar de fer una cosa conjuntament. Acceptar-ho. o refusar-ho. Formular invitacions. Acceptar o refusar invitacions. Excusar-se. Demanar disculpes per haver arribat tard i indicar-ne els motius. 6. Feina Demanar i dir on es treballa. Demanar i dir a que es dedica algú. Dir en que consiste ix un treball. Demanar informació i. donar-la sobre les condicions d'un treball: salari, horari, vacances... Dir quins requisits són necessaris per fer un treball. Demanar i dir que ha de fer algú al treball i com ho ha de fer. Donar instruccions. Opinar sobre un treball i expressar conf irmació sobre un adverti­ ment previo Demanar i donar informació sobre un treball futur. 7. Quantificació i descripció Demanar tanda en una botiga. Expressar quantitats i mesures. Dir com es vol un producte. Demanar i dir el preu d'un producte. Identif icar i dir el preu d'un producte. Identif icar un objecte. Dir de qui és i de quin tipus éso Fer apreciacions de qualitat i comparacions. Dir de que és fet un objecte. Descriure un objecte. Descriure I'estat defectuós d'un objecte. Descriure condicions atmosferiques. Información personal (2) Presentarse y presentar a una tercera persona. Responder a una presentación. Identificar a una tercera persona (vínculos familiares). Preguntar y decir la edad. Describir a una tercera persona por su aspecto físico, los vestidos y el lugar de origen. Describir vestidos (por la medida y el color). Hacer apreciaciones favorables y desfavorables sobre una tercera persona. Preguntar y decir circunstancias de la vida de alguien. 3. Demanar i dir on viu algú o quin telefon té. Demanar i donar indicacions d'on és una adrelYa, segon s punts de referencia. Preguntar i indicar on eS un lloc o un servei dins d'un edificio Demanar i indicar com es va a un lloc. Indicar la distancia que hi ha d'un lloc a un altre. Demanar i dir on esta situada una casa/habitatge. Localitzar habitacions i mobiliari d'una casa. Demanar i dir on es col'loqtlen les coses (atifells cuina). Preguntar con quién se desea hablar por teléfono y decir si está o no. Describir un mal o una enfermedad. Expresar un estado de ánimo o un estado físico. Expresar sensaciones físicas. Dar consejos. 2. Presentar-se i presentar una tercera persona. Respondre a una presentació. Identificar una tercera persona (vincles familiars). Demanar i dir I'edat. Descriure una tercera persona pel que fa a l'aspecte físic, els vestits i el lloc d'origen. Descriure vestits (per la mida i el color). Fer apreciacions favorables o desfavorables sobre una tercera persona. Demanar i dir que s'ha fet d'algú. 1645 Localizaciones Preguntar y decir dónde vive alguien y qué teléfono tiene. Preguntar y dar indicaciones sobre una dirección según unos puntos de referencia. Preguntar e indicar dónde está un lugar o un servicio dentro de un edificio. Preguntar e indicar cómo se va a un sitio. Indicar la distancia que hay de un sitio a otro. Preguntar y decir dónde está situada una casa/vivienda. Localizar habitaciones y mobiliario de una casa. Preguntar y decir dónde se colocan las cosas (cacharros y objetos de cocina). 4. Tiempo Preguntar y decir la hora. Preguntar y decir los horarios de espectáculos, tiendas, transportes públicos y otros servicios. Preguntar y decir una fecha. Preguntar y decir cuándo se piensa hacer algo. Decir la duración de un hecho o acontecimiento. Hacer recordar a alguien algo. Decir si te acuerdas o no de hacer algo. Decir cuándo ha pasado algo sin precisar la fecha ni la hora exactas. Felicitar en fechas señaladas. 5. Acciones, actividades y acontecimientos Preguntar, y decir que hace alguien, ahora en el momento presente. Preguntar y decir que hace alguien habitualmente. Preguntar y decir que ha hecho alguien o que le ha pasado recientemente. Preguntar y decir que ha pasado hace un momento. Preguntar y decir si alguien ha hecho o no algo. Proponer la realización de cosas de forma conjunta. Aceptarlo o . rechazarlo. Formular invitaciones. Aceptar o rechazar invitaciones. Excusarse. Pedir disculpas por haber llegado tarde, indicando los motivos. 6. Trabajo Preguntar y decir dónde se trabaja. Preguntar y decir cuál es la ocupación de alguien . Decir en qué consiste un trabajo. Pedir información y darla sobre las condiciones de un trabajo: horario, salario, vacaciones . . . Decir los requisitos necesarios para hacer un trabajo. Preguntar y decir qué ha de hacer alguien en el trabajo y cómo lo ha de hacer. Dar instrucciones. Opinar sobre un trabajo y expresar conf irmación sobre una adver­ tencia previa. Preguntar y dar información sobre un trabajo futuro. 7. Cuantificación y descripción Pedir tumo en una tienda. Expresar cantidades y medidas. Decir cómo se quiere un producto. Pedir y decir el precio de un producto. Identificar y decir el precio de un producto. Identificar un objeto. Decir de quién es y de qué tipo es. Hacer apreciaciones de calidad y comparaciones .. Decir de qué está hecho un objeto. Describir un objeto. Describir el estado defectuoso de un objeto. Describir condiciones atmosféricas. 1985 1646 8. Opil1ions, preferencies i aversions Expressar opinions sobre persones. Expressar opinions, gustos i preferencies sobre coses. Expressar una opinió sobre un epectacle. Expressar opinions sobre activitats, costums, passatges, personatges, etc., fent comparacions en el temps. Comparar el passat amb el present. Expressar opinions sobre temes d'actualitat. Fer valoracions d'objecte a partir de percepcions físiques, 9. Peticions, serveis i dispOnibilitats Demanar i dir que hi ha i qui hi ha en algun \loe, Demanar i dir si algú pot fer alguna cosa. Explicar una avaria, Fer reclamacions per falta de formalitat. Respondre a les reclamacions. Demanar ajuda. Donar instruccions en cas d'em ergencia. Demanar autorització per fer una cosa. Demanar permís. Autoritzar a fer alguna cosa. Donar permís. Prohibir de fer alguna cosa. Den egar permís. Ordenar de fer alguna cosa. 06 DOGV 03 8. - Núm. 257 Opiniones, preferencias y aversiones. Expresar opiniones sobre personas. Expresar opiniones, gustos y preferencias sobre cosas. Expresar una opinión sobre un espectáculo. Expresar opiniones sobre actividades, costumbres, pasajes, personajes, etc., haciendo comparaciones en el tiempo. Compara el pasado con el presente. Expresar opiniones sobre temas de actualidad. Hacer valoraciones de objetos partiendo de percepciones físicas. 9. Peticiones, servicios y disponibilidades Preguntar y decir qué y quién hay en algún lugar. Preguntar y decir si alguien puede hacer alguna cosa. Explicar una avería. Hacer reclamaciones por falta de formalidad. Responder a las reclamaciones. Pedir ayuda. Dar instrucciones en caso de emergencia. Pedir autorización para hacer una cosa. Pedir permiso. Autorizar la realización de alguna cosa. Dar permiso. Prohibir la realización de alguna cosa. Denegar el permiso. Ordenar la realización de alguna cosa. ELEMENTS LINGÜÍSTlCs. NI VELL NO- VALENCIANOPARLANTS ELEMENTOS LINGÜÍS TICOS. NIVEL NO- VALENCIANOPARLANTES -Substantiu: noms de \letres, noms propis, Flexió de genere i nombre. -Article definit, indefinit i personal. -Apostrofació. ...{:ontraccions. indefi-Adjectius: demostratius, numerals, interrogatius, possessius nits. Adjectius d'una i dues terminacions. Flexió de genere i nombre. Adjectiu superlatiu. -Pronoms personals: forts i febles. Combinació de pronoms. Pronom "en" amb verbs pronominals. Pronom "hi" en funció de regim preposicional. -Pronoms indefinits. -Pronoms demostratius neutres. -Verbs: Present d'lndicatiu deis verbs: ser-hi, haver-hi, ser, dir-se, tenir, estar-se, viure. anar, anar-se'n, venir. Present d'lndicatiu (l." AR/3." IR): arribar, comenc;ar, tancar, obrir i eixir. Imperfet d'lndicatiu: verbs regulars i irregulars. Imperfet d'lndicatiu de radicals tónics: caure, creure, dur, fer, seure, traure. veure, riure i dir. Present d'lndicatiu verbs de la 2. " conjugació. Verbs 3." conjugació incoatius. Preterit Indefinit deis verbs conjugats amb pronoms. Futurs regulars i irregulars. Condicionals regulars i irregulars. Temps passats, Preterit Perfet Perifrastic. Imperatius. Verbs de regi m preposicional. Present de Subjuntiu d'alguns verbs irregulars. Ser i Estar referits a subjectes no animats. -Perífrasi: de possibilitat amb el verb Deure. d'obligació (Pr. Ind.) haver de + infinitiu I haver-se + de + infinitiu .. d'obligació haver de + infinitiu en condicional, de probabilitat en passat, d'obligació en futuro -Adverbis i locucions: de \loe, de temps. -Preposicions i locucions prepositives. -Sufixos (noms d'oficis). -Gentilicis. ...{:oncordan c;a entre subjecte i atribut. ...{:omparació més. . . que/tan ... com. -El sustantivo: nombre de las letras, nombres propios flexión de género y número -Artículo definido, indefinido y personal -A postrofacion es ...{:ontracciones -Adjetivos: demostrativos, numerales, interrogativos, posesivos e indefinidos Adjetivos de una y dos terminaciones Flexión de género y número Adjetivo superlativo -Pronombres personales: fuertes y débiles Combinación de pronombres Pronombre "en" con verbos pronom inales Pronombre "hi" en función de régimen pre­ posición -Pronombres indefinidos -Pronombres demostrativos neutros -Verbos: Presente de Indicativo de los verbos: ser-hi, haver-hi, ser, dir-se, tenir, estar-se, viure, anar, anar-se'n, venir Presente de Indicativo (l." ARl3." Ir): arribar, comenc;ar, tancar, obrir y eixir Imperfecto de Indicativo: Verbos regulares e irregulares . Imperfecto de Indicativo de radicales tónicos: caure, creure, dur, fer, seure, traure, veure, riure y dir Presente de Indicativo verbos de la 2." conjugación Verbos 3. " conjugación incoativos Pretérito Indefinido de los verbos conjugados con pronombres Futuros regulares e irregulares Condiciones regulares e irregulares Tiempos pasados Pretérito perfecto perifrástico Imperativos Verbos de régimen preposicional Presente de Subjuntivo de algunos verbos irregul ares Ser y Estar referidos a sujetos no animados -Perífrasis: de posibilidad con el verbo "Deure" de obligación (Pr. Ind.) haver de + infinitivo/haver-se+de+ infinitivo de obligación haver de + infinitivo en condicional de probabilidad en pasado de obligación en futuro -Adverbios y locuciones: de lugar, de tiempo -Preposiciones y locuciones prepositivas -Sufijos (nombre de oficios) -Gentilicios �oncordanza entre sujeto y atributo ...{:omparación més. . . . que/tant. . .. com PROGRAMA DE LLENGUA PROGRAMA DE LENGU A PRIMER CiCLE PRIMER CICLO NiyelI elemental NiYel elemental Llengua I Lengua I Historia de la IIengua-Dialectologia-Sociolingüistica Historia de la Lengua-Dialectología-Sociolingüística DOGV - 1985 Núm. 257 1. Origen, característiques i classificació de les llengües romimiqueso 1. 1. La nostra llengua dins el conjunt de les llengües romimiques. a) Límits lingüístics. b) Caracterització ortogrMica. c) Caracterització demogrMica. 2. Llengües i dialectes. 2. 1. Concepte de llengua i dialecte. 2.2. Variants dialectals del nostre domini lingüístic. a) Classificació i límits. b) Caracterització basica. 3. La llengua en cada situació o funció concreta: Els registres . lingüístics més freqüents. 06 03 1647 l . Origen, características y clasificación de las lenguas románicas. 1. 1. Nuestra lengua dentro del conjunto de las lenguas románicas. a) Límites lingüísticos. b) Caracterización ortográfica. c) Caracterización demográfica. 2. Lenguas y dialectos. 2. 1. Concepto de lengua y dialecto. 2.2. Variantes dialectales de nuestro dominio lingüístico. a) Clasificación y límites. b) Caracterización básica. 3. La lengua en cada situación o función concreta: Los registros lingüísticos más frecuentes. Fonologia i ortograf ia Fonología y ortografia l . Els sons i les grafies. 1. 1. Els sons de la llengua. Tira fonica. 1.2. Caracterització deis sonso Els alfabets fonetics. 1.3. Grafia: lletra i dígraf. 1. 4. Correspondencia entre sons i grafies. 1. 5. Introducció al concepte de fonema. 2. El vocalisme. 2. 1. Sons vocaJics: sistema tonic i sistema aton. Neutralitzacions i aBofons. 2.2. La síBaba: divisió deis mots en síBabes i separació a final de línia. 2.3. Diftongs decreixents i creixents. 2. 4. Funció consonantica de ilu. 2. 5. L'accentuació. L'accent t(mic i I'accent grafic (agut i greu). I . Los sonidos y las grafías. 1. 1 . Los sonidos de la lengua. Secuencia fonética. 1.2. Caracterización de los sonidos. Los alfabetos fonéticos. 1.3. Grafía: letra y dígrafo. 1. 4. Corresponden cia entre sonidos i grafías. 1. 5. Introducción al concepto de fonema. 2. El vocalismo. 2. 1. Sonidos vocálicos: sistema tónico y sistema átono. Neutraliza­ ciones y alófonos. 2.2. La sílaba: división de palabras en sílabas y separación a final de línea 2.3. Diptongos decrecientes y crecientes. 2. 4. Función consonántica i/u. 2. 5. La acentuación. El acento tónico y el acento gráfico (agudo y grave). 2. 6. El acento diacrítico: casos más usuales. 2.7. La diéresis. 2. 8. La elisión y el uso del apóstrofo en el artículo y la preposición '2. 6. 2.7. 2. 8. L'accent diacrític: casos més usuals. La dieresi. L'elisió i I'ús de I'apostrof en I'arti cle i la preposició de. de. 3. El consonantisme. 3. 1. Classificació articulatoria. 3.2. Relacions entre els sons oclusius i la seua representació orto­ grafica. 3.3. Relacions entre els sons fricatius i la seua representació orto­ grafica. 3. 4. Relació entre els sons africats i la seua representació orto­ grafica. 3. 5. Relació entre els sons nasals i la seua representació ortografi­ ca. 3. 6. Relació entre els sons laterals i la seua representació ortografi­ ca. 3.7. Relació entre els sons vibrants i la seua representació ortogra­ fica. 3. 8. Emmudiments. Particularitats fonetiques i representació orto­ grafica. 3. El consonantismo. 3. 1. Clasificación articulatoria. 3.2. Relaciones entre los sonidos oclusivos y su representación ortográfica. 3.3. Relaciones entre los sonidos fricativos y su repre sentación ortográfi ca. 3. 4. Relación entre los sonidos africados y su representación orto­ gráfica. 3. 5. Relación entre los sonidos nasales y su representación ortográ­ fica. 3. 6. Relación entre los sonidos laterales y su representación orto­ gráfica. 3.7. Relación entre los sonidos vibrantes y su representación orto­ gráfica. 3. 8. Enmudimientos. Particularidades fonéticas y representación gráfica. Morfosintaxi Morfosintaxis l . Introducció a la frase. 1. 1. Observació practica i noció de frase. 1.2. La frase i el seu significat. Relació amb el context. 1.3. Menes de frases. Lligam entre significat, entonació i puntuació dins les frases. 1. 4. Ordre deis elements de la frase. 2. El sintagma nominal. 2. 1. Noció de morfema, mot i sintagma. 2.2. El sintagma nominal. Els constituents i les seues fun cions. 2.3. Funció substantiva. El nom com a nucli. Morfologia del nomo Els substituits: els pronoms personals tonics. 2. 4. Funció adjectiva. El complement del nomo Morfologia de I'adjectiu. 2. 5. Funció determinativa. Els determinants. La doble funció. Morfologia de I'article. L'article personal. La contracció. Ús de I'ano­ menat article neutre davant I'adjectiu i frase introdui"da "que". Els adjectius pronominals i els quantificadors. Morfologia. 3. El sintagma verbal. 3 . 1 . El verb, nucli de la frase. 3.2. Els constituents i les seues funcions. 3.3. Els verbs segons el seu significat i funcionament dins la frase: transitius, intransitius i atributs. 3. 4. Morfologia del verb: morfemes de persona, de mode i de temps. L'auxiliaritat. 3. 5. La conjugació regular. Les formes no personals. 3. 6. Irregularitats més corrents. Verbs d'irregularitat especial: anar, dir, ser, estar, fer, poder, saber, voler. 3.7. Els complements verbals. Objectes directe, indirecte i preposi­ cional; circumstancial de lloc. Llur substitució pronominal (un sol pronom). l . Introducción a la frase. 1. 1. Observación práctica y noción de frase. 1.2. La frase y su significado. Relación con el contexto. 1.3. Tipos de frases. Enlace entre significado , entonación y puntua. ción dentro de las frases. 1. 4. Orden de los elementos de la frase. 2. El Sintagma Nominal. 2 . 1. Noción de morfena, palabra y sintagma. 2.2. El Sintagma nominal. Los constituyentes y sus funciones. 2.3. Función sustantiva. El nombre como núcleo. Morfología del nombre. Los sustantivos: los pronombres personales tónicos. 2. 4. Función adjetiva. El complemento del nombre. Morfología del adjetivo. 2. 5. Función determinativa. Los determinantes. La doble función. Morfología del artículo. El artículo personal . La contracción. Uso del llamado artículo neutro delante del adjetivo y frase introducida por "que". Los adjetivos pronominales y los cuantificadores. Morfología. 3. El Sintagma verbal. 3. 1. El verbo, núcleo de la frase. 3.2. Los constituyentes y sus funciones. 3.3. Los verbos según su significado y funcionamiento dentro de la frase: transitivos, intransitivos y atributos o atributivos. 3. 4. Morfología del verbo: morfemas de persona, de modo y de tiempo. La auxiliaridad. 3. 5. La conjugación regular. Las fomas no personales. 3. 6. Irregularidades más corrientes. Verbos de irragularidad espe­ cial: anar, dir, ser, estar, fer, poder, saber, voler. 3.7. Los complementos verbales. Objetos directos, indirectos y preposicionales; circunstancial de lugar. Su sustitución pronominal (un solo pronombre). 1648 1985 Uxic i estilística l. La comparació. 1.1. La comparació formal. 1.2. Elements de la comparació. "Base" substantiva, adjectiva, verbal i adverbial. Comparacions lIiures. Comparacions lexicalitzades. 1.3. La polisemia. L'homonímia. Sentit propi i recte. Sentit figurat. 2. La derivació. 2.1. Morfemes de derivació: augmentatius, diminutius, coHectius, quantificadors. 3. La composició. 3.1. Mots compostos de substantius, adjectius i verbs. 4. Interferencies fonetiques, lexiques i sintactiques que, en relació amb el castella, afecten el vocabulari basic. Destriar-Ies deis vulgarismes i coHoquialismes. 06 03 DOGV Núm. 257 Léxico y estilística l . La comparación. 1.1. La comparación formal. 1.2. Elementos de la comparación. "Base" sustantiva, adjetiva, adverbial. Comparaciones libres. Comparaciones lexicalizadas. 1.3. La Polisemia. La Homonimia. Sentido propio y recto. Sentido Figurado. 2. La derivación. 2.1. Morfemas de derivación: aumentativos, diminutivos, colectivos, cuantificadores. 3. La composición. 3. 1. Palabras compuestas de sustantivos, adjetivos y verbos. 4. Interferencias fonéticas, léxicas i sintácticas que, en relación con el castellano, afectan al vocabulario básico. Separarlas de los vulgaris­ mos y coloquialismos. Nivell mitjs Nivel medio L1engua 1I Lengua 1I Historia de la lIengua-Dialectologia-Sociolingüística Historia de la lengua-dialectología-sociolingüística l . La lIengua a través de la história. l. l. Orígens de la llengua. 1.2. L'Edat Mitjana. 1.3. La Decadencia. lA. La Renaixen¡;a. 1.5. El segle xx. La normativització. 2. Situació actual de la lIeng¡,¡a. 2. 1. Conflicte lingüístic. Diglóssia i bilingüisme. Ámbits d'ús: concepte de lIengua interposada. Substitució i normalització lingüística. 2.2. Marc social i legal. 2.3. Necessitat d'una escola normalitzada. - l . La lengua a través de la historia. 1.1. Orígenes de la lengua. 1.2. La Edad Media. 1.3. La Decadencia. lA. La Renaixen¡;a. 1.5. El siglo xx. La normativización. 2. Situación actual de la lengua. 2. 1. Conflicto lingüístico. Diglosia y bilingüismo. Ámbitos de uso: concepto de la lengua interpuesta. Sustitución y normalización lingüís­ tica. 2.2. Marco social y legal. 2.3. Necesidad de una escuela normalizada. Fonologia i ortograf ia Fonología y ortografia l. l. El vocalismo. 1.1. Revisión de los sistemas vocálicos átono y tónico. Neutraliza­ ciones. 1.2. Problemas ortográficos. Los principales cultismos. Derivados y pseudoderívados. 1.3. Casos conflictivos de acentuación gráfica. Profundización en el estudio del acento diacrítico y la diéresis. lA. Redistribución de la sílaba dentro de la secuencia fónica. Fenómenos de fonética sintáctica: elisión y sinalefas. 2. El consonantismo. 2. 1. Fonética sintáctica. Fenómenos de neutralización: ensordecimiento y sonorización. a) Comportamiento de los sonidos oclusivos. b) Comportamiento de los sonidos fricativos y africados. 2.2. Fenómenos de asimilación: cambios en el punto de articula­ ción. 2.3. Revisión de las normas ortográficas de las consonantes. Excep­ ciones más importantes. 2A. Introducción a la transcripción fonética. El vocalisme. 1.1. Revisió deis sistemes vocalics aton i tónico Neutralitzacions. 1.2. Problemes ortografics. Els principals cultismes, derivats pseudo-derívats. 1.3. Casos conflictius d'accentuació grafica. Aprofundiment en I'estudi de I'accent diacrític i la dieresi. lA. Redistribució de la sí Haba dins la tira fónica. Fenómens de fonetica sintactica: elisions i sinalefes. 2. El consonantisme. 2.1. Fonetica sintactica. Fenómens de neutralització: ensordiment i sonorització. a) Comportament deis sons oclusius. b) Comportament deis sons fricatius i africat. 2.2. Fenómens d'assimilació: canvis en el punt d'articulació. 2.3. Revisió de les normes ortografiques de les consonants. Excep­ cions més importants. 2A. Introducció a la transcripció fonetica. Morfosintaxi 0.1. La frase. Revisió i aprofundiment del treball practic de reconeixement de la frase. 0.2. Noció de juxtaposició, coordinació i subordinació. 1. El sintagma nominal. 1.1. Funció substantiva: revisió de la morfologia del substantiu deis casos especials o conflictius. 1.2. Funció adjectiva: revisió de la morfologia de l'adjectiu. Graus de I 'adjectiu. 1.3. Funció determinativa. L'anomenat article neutre (funcions abstractiva i intensiva; modisme). Revisió deis quantificadors. lA. Substitucions de la funció substantiva i adjectiva (frases inseri­ des). Formes i funcions del relatiu. 2. El sintagma verbal. 2. 1. Verbs irregulars: irregularitats al radical i a la terminació. Revisió sistematica i aprofundida de les irregularitats verbals. 2.2. Ús de "ser" i "estar" seguits de circumstancial. 2.3. Modalitats de la frase. a) Imperativa i negativa. b) Perífrasis d'obligació, imminencia i probabilitat. 2A. Complement atributiu i predicatiu. Llur substitució pronomi­ nal. 2.5. Funció adverbial: adverbis, locucions, sintagmes i frases adver­ bials. 2.6. Ús de les preposicions en els complements nominals i verbals. Canvi i caiguda de les preposicions. Mo(/ósintaxis 0. 1 . La frase. Revisión y profundización del trabajo práctico de reconocimiento de la frase. 0.2. Noción de yuxtaposición, coordinación y subordinación. l. El Sintagma Nominal. 1. 1. Función sustantiva: revisión de la morfología del sustantivo en los casos especiales o conflictivos. 1.2. Función adjetiva: revisión de la morfología del adjetivo. Gra­ dos del adjetivo. 1.3. Función determinativa. El llamado artículo neutro (Funciones abstractiva e intensiva; modismo). Revisión de los cuantificadores. lA. Sustituciones de la función sustantiva y adjetiva (frases inser­ tas). Formas y funciones del relativo. 2. El Sintagma Verbal. 2.1. Verbos irregulares: irregularidades en el radical y en la termi­ nación. Revisión sistemática y profundización de las irregularidades verbales. 2.2. Uso de "ser" y "estar" seguidos de un circunstancial. 2.3. Modalidades de la frase. a) Imperativa y negativa. b) Perífrases de obligación, inminencia y probabilidad. 2A. Complemento atributivo y predicativo. Su sustitución prono­ minal. 2.5. Función adverbial: adverbios, locuciones, sintagmas y frases adverbiales. 2.6. Uso de las preposiciones en los complementos nominales y verbales. Cambio y caída de las preposiciones. DOGV 2.7. 2.8. - Núm. 257 1985 06 1649 03 2.7. 2.8. Pronoms febles (combmaclOns bináries). Les conjuncions de coordinació i subordinació. "Pronoms febles" (combinaciones binarias). Las conjunciones de coordinación y subordinación. Lexic i estilística Léxico y estilística l. La metáfora. 1.1. La metáfora en el llenguatge coHoquial i en el literari. 1.2. Les aplicacions especialitzades de significat. 2. La sinonímia. 2. 1. Sinonímia conceptual: la precisió del significat. Sinonímia contextual: la funció del context. 2.2. Nivells de llenguatge segons la situació, l'interlocutor i la intenció. 2.3. EIs antonims. Oposicions i gravacions d'adjectius. 2.4. Interferencies. 3. La derivació. 3.1. Derivació. El món de I'activitat humana. Activitat física i anímica. Gentilicis. El món vegetal i animal. El món deIs colors. 3.2. Efectes evocatius i connotatius. Apreciatius: pejoratius, inten­ sius i afectius. 4. La composició. 4.1. Composts de significat especialitzat i de sentit figurat. 5. Recursos de la llengua davant les interferencies Ihiques i sintác­ tiques. La metáfora. 1.1. La metáfora en el lenguaje coloquial y en el literario. 1.2. Las aplicaciones especializaoas' de significado. 2. La sinonimia. 2.1. Sinonimia conceptual: la precisión del signif icado. Sinonimia contextual: la función del contexto. 2.2. Niveles de lenguaje según la situación, el interlocutor y la intención. 2.3. Los antónimos. Oposiciones y gradaciones de los adjetivos. 2.4. Interferencias. 3. La derivación. 3. 1. Derivación. El mundo de la actividad humana. Actividad física y anímica. Gentilicios. El mundo vegetal y animal. El mundo de los colores. 3.2. Efectos evocativos y cognotativos. Apreciativos: pe yorativos, intensivos y afectivos. 4. La composición. 4. 1. Compuestos de significado especializado y de sentido f igura­ do. 5. Recursos de la lengua delante de las interferencias léxicas y sintácticas. SEGON CICLE SEGUNDO CICLO Nivell superior Nivel superior L!enRua II! Lengua I!I His{oria de /a llenRua-Dia/ect% Ria-Sociolingüística l. Dialectologia. 1.1. Variants dialectals básiques. SituaciÓ. Límits. 1.2. Característiques fonetiques. morfosintáctiques i lexiques refe­ rencials. 1.3. Descripció deIs vocalismes deis dialectes del bloc oríental (central. baleáric. rosellonés ... ). 1.4. Descripció del vocalisme deIs dialectes del bloc occidental (nord.-occidental, valenciá...). 1.5. Principals diferencies dialectals pel que fa al consonántico 2. EIs nostres parlars: parles de transició. Parlars diferenciats. 3. Incorporacions lexiques a través de la historia: inf luencies pre­ romániques. germániques. arabismes. etc. Fon% Ria i orlografia l. Historia de la lengua-dialectología-socio-Iingüística les. l . Dialectología. 1.1. Variantes dialectales básicas. Situación. Límites. 1.2. Características fonéticas, morfosintácticas i léxicas referencia­ 1.3. Descripción de los vocalismos de los dialectos del bloque oriental (central, baleárico, rosellonés...). 1.4. Descripción del vocalismo de los dialectos del bloque occiden­ tal (nord-occidental, valenciano...). 1.5. Principales diferencias dialectales respecto al consonantismo. 2. Nuestras formas dialectales: dialectos de transición. Dialectos diferenciados. 3. Incorporaciones léxicas a través de la historia: inf luencias pre­ románicas, germánicas, arabismos, etc. Fonología y ortografía l . Fonema i so. Aprofundiment deIs conceptes teoncs. 2. Fenomens fonetics sistematics dins el mot i la frase: sinalefes, emmudiments, neutralitzacions, elisions i assimilacions. 3. Transcripció fonetica de sintagmes i frases curtes, amb sons transformats dins el mot i per fonetica sintactica. l . Fonema y sonido. Profundización de los conceptos teóricos. 2. Fenómenos fonéticos sistemáticos en la palabra y la frase: sinale­ fas, enmudecimientos, neutralizaciones, elisiones y asimilaciones. 3. Transcripción fonética de sintagmas y frases cortas, con sonidos transformados en la palabra y por fonética sintáctica. Morfosintaxi Morfosintaxis O. La frase composta. Revisió i aprofundiment del treball practic de reconeixement: juxtaposició, coordinació i subordinació. O. La frase compuesta. Revisión y profundización del trabajo práctivo de reconocimiento: yuxtaposición, coordinación y subordina­ ción. l. El sintagma nominal. 1. 1. Función substantiva: frases substantivas insertas (de sujeto y de complemento). Substantivación de la frase de relativo. 1.2. Función adjetiva: frases insertas de relativo (explicativas y especificativas). Revisión de las formas de relativo. 2. El �intagma verbal. 2. 1. Los verbos irregulares. a) Revisión de los verbos con radical velarizado. b) Verbos con diversos radicales. Correspondencia de cada radical con determinados tiempos verbales. 2.2. Morfología del infinitivo, el gerundio y el participio. 2.3. Uso de los verbos "ser" y "estar" como copulativos con atributivo e intransitivos con circunstanciales. 2.4. Los complementos verbales. Sustitución pronominal. Combi­ naciones de pronombres. Límites de las sustituciones. Concordancia del participio. 2.5. Función adverbial. Frases insertas adverbiales. Frase de gerun­ dio y participio. 2.6. Revisión del uso de las preposiciones y de las conjunciones. 2.7. La llamada doble negación: Palabras af irmativas o negativas según el contexto (res, cap, etc.). l. El Sintagma nominal. 1. 1. Funció substantiva: frases inserides substantives (de subjecte i de complement). Substantivació de la frase de relatiu. 1.2. Funció adjectiva: frases inserides de relatiu (explicatives i especificatives). Revisió de les formes del relatiu. 2. El Sintagma verbal. 2. 1. Els verbs irregulars. a) Revisió deis verbs amb radical velaritzat. b) Verbs amb diversos radicals. Correspondencia de cada radical amb determinats temps verbals. 2.2. �orfologia de l'infinitiu, el gerundi i el participio 2.3. Us deis verbs "ser" i "estar" com a copulatius amb atribut i . intransitius amb circumstancials. 2.4. Els complements verbals. Substitució pronominal. Combina­ cions de pronoms. Límits de les substitucions. Concordan¡;a del partici­ pI. 2.5. Funció adverbial. Frases inserides adverbials. Frases de gerun­ di i participio 2.6. Revisió de l'ús de les preposicions i de les conjuncions. 2.7. L'anomenada doble negació: Mots af irmatius o negatius se­ gons el context (res, cap, etc.). 1985 1650 06 DOGV 03 - Núm. 257 Lexic i estilística Léxico y estilística. l . Recursos expressius. Amp liació deIs aspectes treballats els cursos anteriors. 2. Els llenguatges especialitzats. 2. 1 . El paper de Is neologismes i deIs cultismes. 2.2. Els llenguatges tecnics i científics. 2 . 3 . El llenguatge administratiu. 2.4. El llenguatge deIs mitjans de comunicació. 3. Modismes i f rases fetes. Recursos expresivos. Ampliación de los aspectos trabajados en l. los cursos anteriores. 2. Los lenguajes especializados. 2 . 1 . El papel de los neologismos y de los cultismos. 2.2. Los lenguajes técnico y científico. 2 . 3 . El lenguaje administrativo. 2.4. El lenguaje de los medios de comunicación. 3. Modismos y frases hechas. P R O G R A M A DE C U L T U R A P R O G R A M A DE C U L T U R A P RIMER CICLE P RIMER CICLO Nivell elemental Nivel elemental l . El paisatge físic: El relleu i el litoral. El clima i la hidrografia. Biogeografia: la vegetació natural i la vida animal espont lmia. 2 . El substrat hist ó ric: Pre -his tória i romanització. 3 . De les invasions ge rmlmiques fins a la Reconquesta. 4. La Reconquesta i fundació del Regne de Valencia. 5. La crisi del segle XIV. El Compromís de Casp. 6. Cultura i economia al segle xv. 7. De les Ge rmanies a I'expulsió deIs mo riscos. 8. La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta. 9. Can vis socials i económics al segle XVIII. La IHustració. 1 0. De la crisi de I'Antic Regim fins a la Restauració. 1 1 . De la Restauració fins a les acaballes del segle. 1 2. Romanticisme i Renaixen¡;a. 1 3 . Conf lictes polítics i socials fins la Guerra Civil. 1 4. El franquisme. 1 5. La comarcalització del territori valencia. Població i poblament. La població actual. El poblament rural. El poblament urba. Població i dominis lingüístics. 1 6 . Estructura económica de la societat valenciana. 1 7. Cultura popular. l. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 1 0. 11. 1 2. 13. 14. 1 5. 1 6. 1 7. El paisaje físico: El relieve y el lito ral. El clima y la hidrografía. Biogeografia: la vegetación natu ral y la vida animal espontán�. El sust rato histórico: Prehistoria y romanización. De las invasiones ge rmánicas hasta la Reconquista. La Reconquista y la fundación del Reino de Valencia. La c risis del siglo XIV. El Compromiso de Caspe. Cultu ra y economía en el siglo xv. De las Ge rmanías a la expulsión de los mo riscos. La Gue rra de Sucesión y el Decreto de Nueva Planta. Cambios sociales y económicos en el siglo XVIII. La Ilustración. De la c risis del Antiguo R égimen a la Restauración. De la Restauración a las post rime rias del siglo. Roman ticismo y Renaixen9a. Conflictos políticos y sociales hasta la Guerra Civil. El f ranquismo. La comarcalización del territorio valenciano. Población y poblamiento. La población ac tual. El poblamiento rural. El poblamiento u rbano. Población y dominios lingüísticos. Estructura económica de la sociedad valenciana. Cultura popular. P R O G R A M A DE L IT E R A T U R A P R O G R A M A DE L ITE R A T U R A P RIMER CICLE P RIMER CICLO Nivell Mitja Nivel medio Literatura 1 Literatura La literatura : Generes. l. 2. La crítica lite ra ria: metodes. 3 . Moviments literaris mode rns. Precedents de la Renaixen¡;a. 4. 5. Romanticisme i Renaixen¡;a. 6. Lite ratura popular al segle XIX. 7 . La culminació de la Renaixen¡;a: Verdaguer, Guimera, Ollero 8. Reacció antirrenaixentista: El Mode rnisme, la Generació Valenciana de I 909. 9. La reacció antimode rnista: El Noucentisme. 10. L 'avantguardisme. I l . La prosa: la c risi de la noveHa. 1 2 . La Generació Val enciana de 1 929. 1 3 . Postguerra i represa cultu ral: poesia, narrativa, assaig i teatre. 1 4. La lite ratura actual i les fo rmes literaries noves. 1 . La literatu ra: G éne ros. 2. La c ritica lite ra ria: m étodos. 3. Movimientos literarios mode rnos. 4. Precedentes de la Renaixen9a. 5 . Romanticismo y Renaixen¡;a. 6. Literatura popular en el siglo XIX. 7. La culminación de la Renaixen¡;a: Verdaguer, Guimerá, Ollero antirenaixentista: El Mode rnismo, la Gene ración 8. Reacción Valenciana de 1 909. 9. La reacción antimode rnista: El Noucentisme. 1 0. L'avantguardisme. I I . La prosa: la crisis de la novela. 1 2 . La Generación Valenciana de 1 92 9 . 1 3 . Postgue rra y recuperación cultural: poesía, na rrativa, ensayo y teatro. 14. La literatura actual y las nuevas formas literarias. P R O G R A M A DE L IT E R A T U R A P R O G R A M A DE L IT E R A T U R A SEGON C ICLE SEGUNDO CICLO Nivell Superior Nivel superior l . De la llengua vulgar a la literaria: les p rimeres manifestacions literaries. 2. La creació de la prosa literaría: Llull i la Cancelleria Reial. 3. Medieva lisme i Pre -renaixement: Eiximenis , S. Vicent Ferrer i Be rnat Metge. 4. El pe ríode d' Alfons el Magnanim: Jordi de Sant Jordi, Ausias March. l . De la lengua vulgar a la literaria: las p rimeras manifestaciones literarias. 2. La creación de la prosa literaria: Llull y la Cancelle ria Reial. 3. Medievalismo y Pre-renacimiento: Eiximenis, S. Vicent Ferrer i Be rnat Metge. 4. El período d'Alfons el Magnanim: Jordi de Sant Jordi, Ausias March. DOGV - 1985 Núm. 257 5. De loan 11 a Ferran el Católic: la prosa religiosa i moral. Traduccions de la Bíblia. Isabel de Villena. La prosa noveHesca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch. 6. La literatura religiosa i satírica: de laume Roig a Roís de Corella. 7. Teatre medieval profa i religiós. El Misteri d'Elx. 8. Decadencia i castellanització cultural en el segle XVI. La prosa histórica: Beuter, Viciana i Despuig. La poesia: loan de Timoneda. El teatre. EIs erasmistes valencians. 9. El barroco La poesia i la literatura popular. 1 0. La ¡¡'¡ustració. Les institucions: El pensament iHustrat. Maians i Sisear. Antoni Capmany. L'interés per la l lengua. 1 1 . EIs generes populars: els goigs, les nadales, les can90ns de bandolers. La rondalla: Galiana. EIs coHoquiers valencians. El teatre: entremesos i miracles. Interés per la llengua: Caries Ros, Sanelo i Ballot. 06 03 1651 5. De loan 11 a Ferran el Católic: la prosa religiosa y moral. Traducciones de la Biblia. Isabel de Villena. La prosa novelesca: Curial e Güelfa y Tirant lo Blanch. 6 . La literatura religiosa y sarítica: de laume Roig a Roís de Corella. 7. Teatro medieval profano y religioso. El Misteri d'Elx. 8. Decadencia y castellanización cultural en el siglo XVI. La prosa' histórica: Beuter, Viciana i Despuig. La poesía: loan de Timoneda. El Teatro. Los erasmistas valencianos. 9. El barroco. La poesía y la literatura popular. l O. La Ilustración. Las instituciones: El pensamiento ilustrado. Maians i Sisear. Antoni Capmany. El interés por la lengua. 1 1 . Los géneros populares: els goigs, les nadales, les can90ns de bando les. La rondalla: Galiana. "Els coHoquiers" valencianos. El tea­ tro: entremeses y milagros. Interés por la lengua: Caries Ros, Sanelo i Ballot. ' ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT 611 REIAL DECRE T 655/1 985 de 19 d 'abril, sobre valoració definitiva i ampliació de mitjans adscrjts als serveis traspassats a la Comunitat Valenciana en materia de Gabi­ nets Tecnics Provincials de l 'Institut Nacio­ nal de Seguretat i Higiene en el Treball. Per Ll ei O rgim ica 5/1982, de 1 de juliol , s' aprova l'Estatut d'Autonomia de la C omunitat Valenciana, d'a­ cord amb el qual s' aprova el Reial Decret 4108/1982, de 29 de desemb re pel qual es traspassel?- funcions i serveis de l'Administració de l'Estat en mate ria de G ab inets te cnics Provincials de l ' I nstitut Nacional de Seguretat i H igiene en el T reb all a aquesta C omunitat Auto noma, L'esmentat R eial Decret soIs contenia una valoració provisional , sent necessari que aqueixa valoració provi­ sional, siga sub stitui"da per una al tra de definitiva. L' obtenció d'aquesta valoració definitiva duu l a ne­ cessitat d' eixampl ar determinats mitjans personal s i pres­ supostaris relacionats amb els traspassos esmentats. Per aixo , l a C omissió Mixta prevista en la disposició transito ria quarta de l'Estat d'Autonomia de la C omuni­ tat Valenciana, adopta, en l a reunió del 22 de desemb re de 1983, l' acord oportú amb l es seues relacions annexes, que s' aproven mitjan<; ant aquest Reial Decret. En atenció d' aquests motius, a proposta deIs Ministres de T reb all i Seguretat Social i d'Administració T errito­ rial , i amb la deliberació pre via del C onsell de Ministres del dia 19 d' abril de 1985, ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO REAL DECRE TO 655/1 985 de 1 9 de abril. sobre valoración def initiva y ampliación de medios adscritos a los servicios traspasados a la Comunidad Valenciana en materia de Gabinetes Técnicos Provinciales del Institu­ to Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. 611 Por Ley O rgánica 5/1982, de l de jul io, se aprobó el Estatuto de Autonomí a de l a C omunidad Val enciana, a cuyo amparo se aprob ó el Real Decret o 4108/1982, de 29 de diciemb re, por el que se traspasaron funciones y servicios de la Administración del Est ado en mac ri a de G ab inetes T écnicos Provincial es del I nstituto N ac ional de Seguridad e H igiene en el T rab ajo a dich a C omunidad Autónoma. El citado R eal Decreto sól o contení a una val orac ió n provisional, siendo necesario que esa val orac ión provi­ sional sea sustituida por una definitiva. La ob tención de esta valoración definit iva l l eva consi­ go l a necesidad de ampliar determinados medios perso­ nal es y presupuestarios relacionados c on los traspasos citados. Por todo ell o, la C omisión Mixta prevista en la disposición transitoria cu arta del Estatuto de Autonomí a de la C omunidad Val enciana adoptó en su reunión del dí a 22 de diciemb re de 1983 el oportuno acuerdo c on sus relaciones anexas, que se aprueb a mediante este Real Dec reto. En su virtud, a propuesta de l os Ministros de T rab ajo y Seguri dad Social y de Administración T erritorial y previa del ib eración del Consej o de Ministros del dí a 19 de ab ril de 1985, DECRETE: DISPONGO: Article 1. r Artículo 1. S' aprova l' acord de la C omissió Mixt a de T ransfere n­ cies prevista en l a disposic ió transito ria quarta de l'Esta­ tut d'Auonomia de la C omunitat Val enciana, de data 2 2 de desemb re de 1983 sob re valoració definitiva del c ost efectiu deIs serveis traspassats, ampl iació de mitjans per­ sonal s i pressuposts transferits a la C omunitat Valenciana en mate ria de Gab inets Te cnics Provinc ial s de l'I nstitut Nacional de Seguretat i H igiene en el T reb all pel Reial Decret 4108/1982, de 29 de desemb re. Se aprueb a el acuerdo de la C omisión Mixta de T ransferencias previst a en l a disposición transitoria cuar­ ta del Estat uto de Autonomí a de la C o munidad Valen­ ci ana de fech a 22 de diciemb re de 1983 sob re valoración definitiva del coste efe ctivo de l os servicios traspasados, ampliación de medios personal es y presupuestos transfe­ ri dos a l a C omunidad Valenc iana en materia de G ab ine­ tes T écnico s Provinciales del I nstituto Nacional de Segu­ ridad Social e H igiene en el T rab ajo por el R eal Decreto 4108/1982, de 29 de diciemb re. o