^ firnjacio = Pere Montaña" Xa coloma de les ales blanques

Ant II
BADALONA 24 NOYEMEEE D E
NÚM.
1918
48
AUBADA
Seinianari
ANUNCIS I R E M I T Ï T S
P R E U S CONVENCIÓN ALS
J)e Í*aeiaal
( Badaloní 60 CèiitliDí mes
SUSCRIPCIO >
, p e s s e t e s semestre
Nfimero solt 1 5
momehi
**
^ firnjacio
Couformfi aDUtioiàrem tingué Hoe el passat dilluns, en el teatre de la Comèüa de Madrid, un
ücttí importautíseim d'afirmació del principi d'autoritat i en prò del ordre social, organitaat per tots els
partits de dretes
Parlaren el Sr. Eeqnejo pels integristes, el Sr.^AIvarea Arranz pels eierviates, el Sr. Rodríguez Vigu
ri pels datistss, el Sr. Goicoechea pels mauristes,
ol Sr. Pradera pels tradicionalistes i eí Duc de finían tado pels independents.
El Sr. Pradera concretà ei lema comú en els salvadora principis' de ^ReUgió-Familia-Propietat Pa
tria Monarquia».
Els oradors foren ovacionats i aclamats per 1 immensa multitut, que omplia a vessar l'ample sala.
La concorrencia estava formada per elements de
tr)te.s les classes socials.
Aquest acte es el primer d'una llarga serie que's
verificaran, ajudant Déu, en tots els indrets d'Es^
p»nya.
,
Les afirmacions dels oradora s'han vist eorrobo
radee i afermadea arob ela magnífics parlaments
que llurs quefes polítics han pronunciat en el Congrés amb motiu del actual debat.
Del horitzó polític han desapareacut les intenses
bromes dels passats jorns i sembla ovirar se com
una realitat esperançadora, la unió de dretes que ha
de portar a Espanya amb sos salvadors principis,
magistralment exposats pel Sr Pradera, la veritable
i tan Bospirada Renovació-
Tïntorena "liA ECONÓMICA"
= Pere M o n t a ñ a "
Arntis, 51
Qaiòlic
BADALONA
cèntims
Redacció i Administració
Creu, es*
Xa coloma
de les ales blanques
Xauàctie
¡)ominum
omnes
genfei
La Manca coloma que portava la branca d'olivera,
volant perl'atzur sens parar mai, per fi s'-ha aturat
sohre eh pobles beligerants.
• Oom suau música ha ressonat en nostres orelles la
doleíssima paraula Pau.
La esperança tan temps ha cobejada, ha devingut
realitat i amb tal motiu hem sentit eom una impresió
de deslliurança i ens hem tret com vulgarment se diu •
un pes del eor. Perquè ademes de les cèlebres salpicadures que sufria nostra Patria durant aqueix temps
mal haurat de lluita fratricida, al llegir els periòdics
i saber del xmsammú d.(' sang i sacrifici de vides hu
inanes, de la destrucció de temples i ciutats i dels
terribles naufragis en el mar, s'ens representava la
tràgica visió de tarda nalamitat, i pm-smem amb les
llars abandonades, amb els orfefis i viudes desconhor
tats, amb els vdleta sense els fills que havien d'esser d
bàcul de llur feblesa, llimar que la pau hagi vingut
de una faisó que no es del iot saÜsfacio^'ia debem
alegrarnos; car no's tirarà un tret mes; i jm- lo tant
serán retornats a les volgudes llars els sers estimats
que havien sigut arrencats d'elles, i els nacerdot-< que
militaven també en els exèrcits en lluita podran plnmr
el Sant Sacrifici pacificammt per implorar del Cd
saludables benediccions.
La visió ü'(iqur.ixes nacions que f.nvoltana un negrf
vel de dol xupat amb amargues Uágrimes d'awjora
ment i desolació, ens feia amargantes fine tfs hores d'
esplai, i .lomnt ,<?ortia de nosirft.i llums, pur mi ben
ferventa, una pregaria demanant mim-icordia al Tot
Poderós per ds ntalhaurais germans.
Sien dones ami nostres oracions de. remerciament
al Cel per haver una volta mes usat de misericòrdia
envers l'humanitat prevaricadora.
Contemplem al ^n,ffmps amb d. cor obfrt a la Jala-
E<
X
I
OQ
d)
•D
>^
'u
AUBADA
2
Vohduríes
güera esperança, el rosírs hondadas de noatre amadísliim Pontífex JBenediote XV. ¡Com s'haurá transfiguEu la sentor de perfums beneits de pau santa—
rat al .sentir la remor de les albissimes ales de la
paeifiea coloma -portadora del ram d'oliva benhaurat, quin adveniment e'era fet de forsa frisança per a
per la eomecució del qual tantes pregàries havia elevat tota la terra—vó la nostra Parròquia badalonina de
al Gel, i tantes peticions havia fet als pobles i als St. Josep a donar la realesa deguda al Cor de JesitsBbi de la Pau,
Reis!
•Si toies les mercès que'ns concedeix Jèsiïspassen per S'ens ós dit que una pietosa familia de la feligreMaria, a Ella també daurem remerciar el gran acon- sía amb una volada ben íntirtia ve a dur al culte
teixement de la pau mundial. Que la formosa aubada públic l'imatge dol Cor santíssim de Orist i aixís
- que en l'horitzo clareja, es conveí-teixi en esplèndit dia l'anhel de tempa de tota una Parròquia, interpretat
amarat del sol de benhaurança i felicitat per V Univers. per qui tant dignament la regeix, va a tenir are deQuefindxiíi les revolucions que entelen el brill dé la gut acompliment amb la aportació d'aqueata ofrena,
blanca estrella paeifieadora; i que en nostra aimada també esornada per altre part per la magnificència
Patria units tots èls homes de bona voluntat puguin d'altre ben remarcable cooperació feligresa.
Sabem que la data de la presència beneidora de
vencer als mah fills qne voldrien piei-dre la. •
Vulla Deu que en la pròxima primavera els camps l'imatge de Jesús dins al temple de Sant Joaep serà
que avui don cementiris regats amb sang humana es solemnialment celebrada el prop vinent diumenge
converteixin en mars d'or, on es gronxin ufanoses les —primer d'Advent.—Tota la Parròquia eu el recomenç del any litúrgic éa llença al redós de l'imatjeespigues entonant l'himne venturók
ria santa del Oor saeratissim de Criat, sedejant de
En el camp som alegria
l'aigua pura de sa gtàcia, com la terra eixuta clama
i a la llar som esperansa,
el rou del cel, Res li demana aino que son Regne
al Altar som Va de Vida
mesiànic
vinga a aa pleta i que'ns apeisi abundosaque,'promet la Benhauransa,
ment de pau i germanor vera.
cantem doncs, cantem joioses
Escoltem are mós que mai al Apòstol que'ns diu:
de cara al cel ters i blau;
«La
gràcia de Dóu, Salvador nostre, a'éa feta visiel eant de vida, el eant de pau.
ble
a
tots els homes, per tal d'ensenyar nos que vi«'
E.
quem en el món amb temperança, justicia i pietat,
rebutjant la impietat i les mondanals cobejances...»
Gaudim-nos tots de l'arribada de Ja Pau, llibertadora
i salvadora,.! Gaudeixi's la terra adormidajtant
Ara has eixit eom una verge antiga
tempa
entre'Is abrigalls de la rancúnia i vessament
dius l'or novell i el paisatge ñ.
de sang humana. Siga el goig per la terra tota; raés
Bl teu cabell te un trdmolor d'espiga
la flor de l'alegria espiritual eia per les uostres ànii el teu vestit una blancor de lli.
.mes, a les quais tant de bó ens arriba amb la iuauAmb el temps d'or ia recoidança em lliga,
guraeió del regnat en imatjeria del Oor de Ortsl eu
ara que torno pel mateix camí:
el nostre volgut temple de St, Josep
mes tu uo saps la reeordança amiga
En una festa tan eecaienta, adjuntem s'hi tota
i has oblidat aqueli infant d'ahir.
amb germanor badaioniua i én actitut eacerdOtaL
No em dona gaudí que el eamí s'agenci
com escau als íilla de Dóu, entonem ei Te-Deum de
amb l'alta maravella del silenci,
la Pau al Oor de Jesús i abrivem cl simfònic murarab les ruselles i amb el ginestar.
muri de totes les veus lloant al Senyor de eels i terra
que'ns dona la beueida mercè de la Pau.
jMaldio dei temps que engendra l'oblidança
El Cor de Orist hi portarà a casa nostra, dins la
i el cor sagnant em puny com uua llança
noatra
ben aimada ciutat, el ritme de la gloriosa i
el teu esguart indiferent i clar.
universal Pau.
MARIÀ MANENT
Al Rei de l<i Pau, lloem el aeu sant nom.
Del Uibve La branca).
GRAU
Sojjef de robla
&Tal'
j)^' Casanovas
Professor A.dela Facultad
Metge dt l'Hospital
de Medicina
Clinic
Dííiiart!, i\m i ilissaiiles, íe 7 a 8; Gratuita, iijous de HI
SAHT ANASTASI, 73. = : BADALONA
IA
>^
I BBLÏÏCCIÓ DK LBNTBa
Di^. J. Hibas i Casas
METCSE OtULlSTA
Dilluns, dimecres i divendrea,
Sant Anastasi,
de 7 a 8
73.-^Badniona
'u
¡3
AUBADA
3
mueven en una órbita moral idéntica, o sea la concepción materialista del mundo.
La economía política, que es el portavoz del liberalismo económico, separó la moral de las cuestiones
Xas ires escuelas eeonómioaa.
La producción de riqueza ha sido sn fin único
Enfrente del pavoroso conflicto que, hoy inás que esencial. En los modos de producirla no se ánduVo
nunca, preocupa al mundo, iutentando darle solu- con remilgos, ni pceptó ia coacción moral de escrií
ción, y acallar con ello los gritos de discordia que pulos respetable.?. El hombre ha sido considerado
hacen estremecer los pueblos, se levantan t r e s es como una máquina y se ha codiciado el máximum
cuelae, en cuyos programas campea como problema de su capacidad productiva, eon el mínimum de
palpitante la cuestión social, aunque sean sus con- coate posible.
cepciones muy opuestas y diametralmeute contrarios
La ley reguladora de todas las'transaccioues mer-los remedios preconizados.
cautiles, el barómetro -precisador de las nizas y baLa escuela económico-liberal, la escuela sooialiata jas eu los valorea y productos, la demanda y la
y la escueta cristiana afrontan la magna contienda, oferta, ha regido como máxima jurídica en la
y desde esferas muy distintas, contemplan el cuadro determinación de loé salarios, ultrajando cruelmeute
Bombrio que la sociedad ofrece, y brindan a los homla dignidad humana y con gran detrimento de las
bres enconados en la lucha, las espléndidas luces de energías físicas de la raza.
. sus ingenios, aunque no todos aciertan en la solución
Todas laa leyes especiales protectoras del obrero
integral y armónica de una ecuación tan compleja. ' se han dictado contra los postulados de la.economía
La primera plasmó en una palabra, que es su liberal, aunque afortunadamente, en su mismo seno
símbolo, todo el contenido de su ideal científico, la y en nombre de los derechos de la razón, se han
evolución; la segunda encarnó el odio salvaje que la .levaíitado vocea clamorosas de protesta, para mitiespolouea en la teurgia de una diosa convulsiva y gar la crudeza de'sus asertos como las ¡de Periñ,
epiléptica, l a revolución; la tercera vertió el inmenso de Rambaux, de Jauuet y otros eu quienes la fuerza
caudal de su piedad infinita quo abraza a todas las de la fó, pudo obrar con más energía que los prejuicategorías sociales en el ánfora divina do un verbo cios de la escuela.
que la caridad engendró; restauración o reforma del
Esta concepción amoral, mejor dicho, inmoral
orden social por Dios estatuido.
de la ciencia económica, que es el coeficiente oficial
La enseña de la escuela económico liberal es por científico del positivismo ambiente, convierte el
un lado la libertad individual absoluta, ilimitada en mundo en un inmenso latifundio, resucitando a la
el orden económico, y paralelamente, completando vez bajo el brillante ropaje de una fraseología huera
la virtualidad de este nuevo dios del capitalismo, el y campanuda, uua nueva servidumbre, y la lucha
abstencionismo sistemático, rotundo y universal del que ella preconiza, es plásticamente representada,
Estado en la esfera del trabajo y de sus relaciones , la misma queDarwin establece en la naturaleza.
La lucha por la existencia, presidiendo la evolucoa el capital; la escuela socialista proclama como
dogmas suyos, sagrados e intangibles la socializa- ción orgánica del cosmos, como su ley supïema,
ción de la propiedad y de los instrumentos del tra- determina fatalmente la desaparición de los dé
bajo, convirtiéudolos en propiedad colectiva, y la biles e impone aquella selección darwlniana de loa
administración directa de todas las fuerzas econó- vigorosos y los fuertes.
El mundo económico también está sujeto a esta
micas de la nación por el Estado como legítimo
evolución. El progreso es su marcha ascendente a
representante de la soberanía popular.
La escuela católica, equidistante de las doa prece- un bien mayor, a una civilización más .perfecta. La
d6ntea,lflagela con el socialismo los vicios proceden- ley única, eterna e inmutable de esta ascensión protes del actual orden económico, pero, frente a aus gresiva.ea la libertad individual, absoluta, ilimitada
implaa y antisociales negaciones, afirma loe princi- en el orden económico y en la contienda que al calor
pios sustanciales de la propiedad privada, la familia, de aquella libertad se engendra, triunfarán el cálculo
las clases sociales, la Religión y la Patria, y espera la aptitud, la actividad, la fuerza.
Bl «self interest», el tself help» u el «.aelf love»,
la liberación humana de un régimen económico,
fundado en las leyes de la eterna justicia, laborando matices de uua misma idea, distintos nombres con
para que ee implante con ios esfuerzos de la liber- que los economistas liberales bautizan el impulso
tad individual y corporativa, ayudada por el Estado personal, la iniciativa particular, o la libertad individual será el único móvil de las actividades humay vivificada por la Iglesia y la caridad cristiana.
El liberalismo y el socialismo, cuyas ideas econó nas, al mismo tiempo que la libre concurrencia, sin
micas parecen t^n diversas, aunque no lo sean, se trabas de ningún género, seiá el germen de la pú-
])e re socia/i
E<
X
I
OQ
•a
>^
'u
¡3
AUBADA
blica prospeHdad y la ley providencial, de armonía solo serían factorías o colonias de los nuevos tiraentre Uidaa las clasea sociales..
nos dei planeta.
«La economía política, escribe Chailley, tal como
La libre concurrencia, el libre cambio, proclamala habian concebido Turgot, Adam Smith y J, B. dos como dogmas absolutos y universales, han
Say, estaba toda entera en una palabra, ííJertetí- hecho posibles esos trusts inmensos, que para pulibertad del individuo, libre cambio e iniciativa nición de una burguesía caduca y avarienta, pareUbre. Ya había' dicho D'Argenaon no gobernar cen ser la predisposición favorable al vuelco
demasiado; después de él los economistas repitieron colosal que ba de hacer la sociedad, al transformardejarhaoer, dejar 2}asar, ^stimiínáo que todo mar- se el rógimeu presente, por el advenimiento del
charía a pedir de boca, cuando nada estuviese regla- colectivismo; y al mismo tiempo, la supresión de
mentado.
los gremios decretada por la Revolución francesa,
Son tres, pues, ios principios cardinales de ¡os expresión sintética del más refinado individualismo
economistasvliberales; el interés personal, como atómico y pulverizador de la vida orgánica social,
único móvil del desarrollo material; ia libre com¬ a la sombra de esa misma ley de la libertad econópetencis, germen fecundo de bienestar, y las leyes mica, ha colocado a la masa obrera sola, aislada
naturales qne presiden ia marcha del mundo hacia frente al poder de los grandes, produciéudoae el
su creciente y codiciado bienèbtar, saturados los desequilibro enorme de la actUíd organización ecotres del más abyecto oiaterialismo, pues, en hingu- nómica, y que tiene su gtáñca y siniestra mauifesguno de ellos resplandece una idea superior de tacióu en esos doa extremos: el pauperismo y la
justicia, de humanidad y de caridad.
plutocracia de nuestra era.
En ei hombre se suprime toda oti'a cualidad
La reacción violenta contra una perturbación tan
que no sea material; para la ciencia solo existe el honda y contra ese régimen tan nefasto, no se ha
homo eoonomicus, el agente productor de riqueza, hecho esperar. La protesta colectivista surge atedespreciando sus altas cualidades morales y sus • rradora en todos los pueblos del mundo. Es el
infinitas aspirüciones religiosas.
movimiento socialista, anárquico, que como un
Por otra parte el sel/mteresí, fórmula suprema torrente se desborda por los pueblos de Europa, la
del pensamiento de la escuela, es un verdadero cundenación clamorosa y sangrante del individuadisolvente de la sociedad,, en el sentido exclusivo, lismo de la Revolución francesa y del capitalismo
ilimitado, en que ja economía lo consagra. Los que aquella prohijó.
hombres tienen más de diverso que de común en
Las leyes naturales que fantaseó la ciencia ecola sociedad, ha dicho Rousseau; y si la ciencia pro- nómica para explicar el secreto de au magia, y la
clama que el inlerós personal ha de ser el único virtud de su credo han resultddo tan hipotéticaa
determinante de su aetuaeión, ¿cual será el agiuti- como estériles.
nante que una a los hombres en un ideal común?
La frase de Baatiat «que la mecánica social era
ha realidad no se armoniza con oste estrafio igual a la mecánica celeste y que como ésta en la
enunciado. El estado social del hombre repugna la
esfera inteiplauotaria producía la armonía, así
sanción de e.'5te principio. Lii dignidad humana se
aquella con sus leyes prodigiosas la impondría
estremece de i r a ante su sola hipotética aceptación.
eutre los hombrea* ha podido aer brillante, pero no
La libre eonourrencia no ha sido tampoco la
ha tenido nada de profunda, ni menos de profètica.
pMUaceK prometida El libre cambio absoluto ea uu
Los resplandores del incendio iluminau con colo«ppejismo del p r o ^ i í i s u indefinido y de una civili- rea de tragedia su baneorrota.
zación más amplia, conio fruto de la intenaifieación
A sus pechos se amamentó la bidra de aiete
y extensión del intercambio mundial. La misma
cabezas. La atmósfera materialista en que se movíy
Liga de Naciones pruyeetadu eu IHS bases de
era caliginosa, irrespirable, letal. El egoísmo bajuno
Wilson, s i rompiese las barreras de defensa de las
y epicúreo era el alma mater de au conátitueión,
iuduatriiis nacionales, no sería siuo uu dogal forque lio ha sido,ni científica, ui cristiana.
midabití para agarrotar a los ¡niebios débiles. El
Ei socialismo que aparece triunfunte en las
proteccionismo moderador, prudente y ponderado,
cátedras
y en laa democracias políticas, y que se
H e u i mmiipiv u K í . ncceíiíiad da la independeuciJ
forjó
científicamente
en la fragua de eus concep
cconÓHiieu de las pequeñas nacinualidadefe.
oioues positivistas, ha dado uu mentia categórico a
La sobre producción es el alta temperatura que
Jas profecías idílicas de la futura edad paridisiaca.
abrasa a iois pueblos devorados por el vértigo de]
La fábula de Saturno se reproduce en sentido
libre cíimbio absoluto e ilimitado.
inverso. Es el socialismo el hijo del liberalismo, ei
lulernacioufilmente la quiebra de la ciencia ecoque devora a la ciencia económica que lo engendró.
.nómicaes inmuiente, y si triunfase, sería para
borrar dei m«pa i» mayoría de ios pueblos, que
JOSÉ M O N T A G U T , PBRO
m
mi
m
s
AUBADA
0
S ^armistici
Antecedents
-o
en
c
Í
1*3
-
fi « *
u
5
Q
O
J
I
bi
te
n
-O
•fe
El bloqueig que els aliats han vingut sosteuiut
desde el principi de la guerra imposà a Alemanya
imiombrubles privacions que, passaut el twupa
arribaren a ferse insoatenibles.
A principis d'aquest any començà a manifestarse
a Alemanya un malestar general. Campanyes disolventes sostingijcjes pels mala patriotes enverinaren
lentament l'áuima d^I poble germànic. Eran jn mes
de vint les nacions qu'luivien declarat Tá guerra a
Alemanya que sois coinjjtavii amb tres aliats.
Eu aquestes circuniatancies emprengueren el.<5
germànics la ofensiva de Març, di-sposats a Jogorse
l'última carta, La enérgica Iluita no donàe! resultat
•que d'ella s'espera va i cada nova hosm que's formava en el front dt* batalla uu era altre cosa que un
intent de ruptura fi'ficassat. Alemanya havia perdnt
Ha esperança en la victoria,
Oom ai tbt aixó no fcifi suüeitnt, vingué a empitjorar la situució la def^ceió de Bulgaria; causada
^ifrr lea eonmocioiía interiors i per la derrota soferta
tMS el front inHcedónicEls obrers alf^ímanys n-'Cnrdaren aquelles p^iraulea
idfl Wilson: Perqm Ja pau úgui duradera no hi han
d'haver veneedors ni vmmts; ha d'éaser unapau entre
iguals.
I ele obrer.-? dfiixaren de fabricar municions.
Coüseqüenein: LH ràpida petició d'armistici i de
pau, batíada'en els punts d'en AVilson.
li comunicava que el mariscal Foch estava autoritzat per rebrer representants alemanys i comunicáis'
hi iRs condicions d'armistici.
Durant el mes transcorregut, Turquia i Austria
havien firmat un armistici deshonrós una de quines
condicions era: llivertat d'aceiòpels aliats en tots eU
territoris d'aquells imperis.
Alemanya restava sola, beu sola, lluitant contra
més de vint nacions i resistint a Occident amb una
energia inmensa, inesperada, inexplicable.
* *
Ciuq plenipotenciaria alemanys, amb personal
subaltern i presidits pel secretari d'Estat Erzberger
del «CentreCatòlic Alemany» arribareu auna quinta
de Guisa on, el divendres dia 8, reberen del mariscal Foch les condiciona d'armistici, amb un plaç de
72 hores (que finia el dilluns dia 11, a les 11 del
matí) per aceptarl.es o refusaries.
Ela plenipotenciaris alemanys proposaren a sa
arribada la suspensió inmediata d'hostilitats per a
evitar nous i inútils vessamenta de aang. Aquesta
proposta fou refuaada.
.
Després d'haver rebut instruccions del Grau
Quarter Geaeral, en l'hora solemne de les cinq del
matí del dia 11, eis delegats alemanys junt amb en
Foch, firmaven les condiciona d'armistici.
Durant aquelles memorables 72 hores que prece
direu al acabament de les hostilitats, la revolució
triomfant dins l'Imperi, havia enderrocat pacíficament els solis tota de Germania i havia entronitzat
el sòcia Ha me dels soviets.
* s
El Govern de Berlín havía quedat conatituit per
Aquesta petició, dirigida an eu Wilson, fou feta Social demòcrates i Socialistes independents, preei
el 8 d'octubre pel govern demócrata presidit pei dits pel nou Canceller, el diputat Eberth, President
priïnpeep Max de Badeu. Eu Wilson, -aus de comu- de la Social Democracia, nomenat a proposta del
nicar als governs associats, la petició germànica, Canceller Max.
fiutíiulà per correspondencia que es feu pública, una Les condicions
conversació aínb (••I govern a emntiy que durà 15
Ens es materialment impossible, donat el curt
dies i en la qual, entre altres cowa de inenys irupor
tancia, el feu sabedor de que Varmistiei havia de espai de que disposem, donar cabuda en aquestes
garantisar la supremacia militar dels aliats i de que planas a les condicions d'armistici. Donarem, donea
'tols els territoris conquerits (com a condició d'armis' «na resumida idea d'ellea.
A. Front occidental. Evacuació, en 15 diea, dels
tiei) deviep, ésser evacuats.
territoris
conquerits i Alsacià Lorena. Repatriació,
Aleshores, Wilson traslada la susdita correspon'
en
quinze
dies, dels habitants dels susdits paissos.
dencia ala aliats els quals aceptaren ia proposta
Entrega
de
6.000 canons, 26 000 ametrtttladores,
gei^oàuica amb dugués restriccions molt importants
1.700 avions de ctasa i de bombeig, etc.
de que algún dia parlarem.
,
Evacuació, eu eis 16 diea següents, dels paissop
Bl dia 6 de Novembre un mes després de sapettcio
de la vora. esquerra del Rhin; de tres ceps de pont
rebia ol Govern alemanys la nota yanqui en quf
VICENTE BOSCH
I ANÍS DEL MONO
Ti 3
(Maroa 1 nom oemecaial « « e i ' t r a t * )
E<
X
I
.5
OQ
d)
•D
>^
Oficines: Mercè, 10, pral
BAECELOÏTA
'u
6
AÜBADA
de 30 küòmetres de radi en la vora dretw; i de uua
faisa neutral de 10 iíiiòuaetres d'amplada dead'H'olauda a Suiasa.
. ;
Prohibició de destruccions i de la evacuació civil
en els territoris avant dits i entrega de les instala
cions.militars que en ells ea trovin.
Entrega, en 31 di^s, de 5 000 màquines i 150 000
vagona. Entrega, en 36 dies, de 5.000 camions auto
naòvils Entrega, en 31 dies deis ferrocarrils d'Alsaeia Lortna, amb son personal i material. Entrega
inmediata del material necessari per l'explotació de
la vora esquerra del Ehin. Indicació de les mines
per sa destrucció, eío
Repatriació inmediata, aeus reciprocitat, de tots
els presoners de guerra.
.
El Govern alemany deuià raanteuir a les tropea
d'ooupació deis paissos de la vora esquerra del Rhin.
B. Front Oriental Renuncia ais tractats de Bucarest i Brest Litowslï. Retirada de totes lea tropes
alemanyes a la frontera del .1 de Agost de 1914.
Lliure Bccéa deis aliats ala paisana evacuats passant
per Dantzig o per el Vístula,
O. Front del A/riea Oriental, Evacuació per les
tropes alemanyes de tota els territoris ocupats, en el
plaç que fixin els aliats.
D. Clàusules marítimes. Entrega, en 14 dies, de
tots els submarins, creuers stibmarins, i contra
mines. Internament, en 7 diea, eu ports neutrals o
aüats-de 10 euiraçats, 14 creuers, 10 posaminea i
60 destroiers. Tots els demés vaixells serán desarmats i reunits en bases alemanyes sots la vigilancia
dels Estats Units i ele aliats.
Evacuació de la costa i ports der Bàltic, Entrega
de tots ela vaixells mercante, Lliure pas del Bàltic,
assegurat per la ocupació dels porta i defenses alemanyea.
K Clàusules finançieres Restitució inmediata deia
fondos del Banc Nacional de Bèlgica. Entrega del
or rus i romanès prea o rebut per Alemanya,
Quedeu altres clàusules de menor importancia.
Comentari
Aquest armistici, com deia un eminent advocat
barceloní, es vergonyós.
Sí, vergonyós pela, pobles vencedors que gosan
imposar lo. Yei-gonyos pela pobles vençuts que es
veuen obligats a aceptarlo.
El ressorgiment de Polònia i Bohèmia, després
de tants auys de tirànica opressió, posa en nostres
llavis aquesta frase lapidària amb que volem acabar
nostre article;
El$ pobles no moran!
JoEDi BALAGUER
&
Sofar
Jio hi ha an njUior
DIPÒSIT: Greu. 75
J^nioni
HAERÜQUIA ÜE STA, MARIA
Diumenge Sa de nooembre.—A ie» set, mes de les ànimes.
—A les vurn, Missa de Oomuuiú general del Novenari umb
plática preparatoria.—-A les deu. Ofici cantat per la Cottiunitat i )iobie—A les àotze, plàlicu. parroquial.—A les treH <le
la tarda. Boetriíia cristiana.—A di)S quarts de cine, Rosari,
Novena d'ànimes, sermcS i Absolta. Acabat el «evuió, el P.
Predicador beueïríi rosaris, eaCïijnikris, imatges i KiedullíiB,
i després doHiirà la Benadicciú papal, en quina podran gua^
njrar indulgencia plenària aplicable a \t& ànimes de! Parg'atori tots eis fidels que liagiu confessat i combregat i asisistit
al m e n j s a tres sermons del Nouesuari,
Dilltms, últim dia del Jíouenm.—L'aniversari d'àniíues
serà a les vuit,—A un quart de vuit del veapre, la mateixa
faació que ela dies anteriors,
i)i»iaí-ís.—A dou quarts de vuit, els exercicis dal quart
dimarts a St, Antoni,
Mes de les ànimes.—Continua iota els dies a la miasa de set.
Solemne novena a l'Immaculada
Cuneepció.—OomeTieMíL
dissabte a uu quart de vuit del vespre^ aiub el rés deí Sant,
Kosari, Trisagi marià cantat, c a n t d e lletrafces marianes, sermú pul Dr, D, Pere Lishonii, Pbre., i cant de la Salve,
PAEROQUIA D E B A N Ï J O S E P
Dominica XXVIIaprés
de Pentecostés.—A les vuit, plática parroquial pel Rnd, Sr. Eeònom. Tarda: a l e s trea, doctrina pela noig i noiee. A dos quarts dó sis, íuncid reglamentaria deis terciaris amb exposiciií del S S m . Sagriiment,
rea de !a Oorona seriifica, trisagi, sermó, reserva i cant de
la Salve.
Dimarts.—A les s9t, els exercicis del desè dimarte a. S»nt
Antoai de Padua,
Divendres.—h. les qnatre de la tarda' 'Via-crucia.
Dissabte.—A dos quarts de vuit del vespre, rosari, visita
.a Noatrsi Dona del Pilar i oant d é l a Salve per l'escolania
parroquia!,
'
Diumenge.—Durant la missa de set, es comenüará la d e vociú de les Quaranta Ave Maries i a trea cjuarts de deu, es
farà la cerimònia de la reoepciú i publioaciú de la nova B u t lla de la Santa. Creuada,
ESGLÉSIA D E L CARME ,
Dia 2 4 Diumenge.—Festa
de Ñire. Pare St. Joan de la
OreM.—Tarda, a dos quarts de set, Expoeiei<5 de S, D, M.,'
trisagi caotat, sermú pel E . . P. Silveri de St. Lluia, reserva
i ciintícs.
Dia'25 Díííwns.—Peí' IB tarda, a dos quarts de vuit, es
practscarii i'axercici propi del dia 25 d s cada m e s an honor
de! Ne)i Jesús de Praga,
Diia30 Dissabte.—A. la missa de sis, os començarh et p i e tds exercici de les 40 Ave Maris,—A dofi quarta de set missa.
«Sabatina». Tarda, a les set, Sant Rosaiú, viaita a Nostra
Mare SSma. del Oarme i Salve.
F A R M A C È U T I C . — Cj>«ii, 7
ESPECIALITATS FAUMACÈÜTIQUES MACIOSIALS I EX-
Casanpij'ani
TRASJERBS.-—PKODUOESS QUÍMICS I MBDICAMHNTS
:: MODERÏJS DB M S MASQÜBS MÉS AOHHWÏA31E8 ::
'u
.
AUBADA
• ESPORTIVES —A causa del pèssim estat dels
campa, se aoepengueren els partits de Campionat
anunciats pel passat diumenge Tots se celebrarán,
ajudant Dóu, demà El partit «Terrassa Badalona»
es jogarà a Barcelona eu el camp q-ue fon del «Ca¬
nadiense,
—Demà, a doa quarts d'onze del raatí, en el
camp del «Bétulo P, C.» tindrà lloc uu partit de
futbol entre el primer i aegón equipa.dél «Esportiu
Lacetà».
Joaquim ©víol S^orventB
ü t í í t í l W 3 bel fíïïtiit
diiotnl Klriit els Snittíí Sístciitente i Iit Jfitfiítrtia apíitóli™
it litrtntbr 38 Jtiijs
CoífTKiBUOió.—Es cobrarà sense recàrrec per darrera vegada durant els dies del 26 al 30 del corrent,
en el lloc i hores dè costum.
La Sfívu afiiyi/la famila fh prega el tingan
Pm L'AUTONOMIA DE CATALUNYA.— Conforme
anunciàrem; el passat dissapte tingué lloc a Barcelona, la solemue entrega del plebliscit dels ajuntament,s catalans en favor de l'Autonomia.
A pesar del mal tempa l'acte tingué una grandiositat imponent. Quedà nomenada una comissió
parlamentaria que deurà portar a cap eis treballs
condueuís a ia ràpida consecució de nostra Autono
mia.
present en ses orafíions i se servescan assistir
als funeral que en sufragi de la seva ánima se
celebrarán el dilluns dia Só a lés deu del matí
en la Parroquia de. 8t. Josep per lo que'ls
_ quedarán eternament agraits:
I
Badalona Novembre 1918.
•
tí
0
MIÍMEIGE 2 * SESSÏÓ CmiSíiATOGBáñCA Escollit i yariadlfeaim
La moderna projeccid ciiiematog·j'afio.aaml) tres parte, 1.500
metres:
WtialitzarjL la
samó arab una diverti<ííBB¡nia cinta còmica.
L'Bgpectíicle començarà, a les cinc
—Oontiniia en el
inateix estat aqueat assumpte, Aquesta setmana
taropoe hi ha hagut sessió i continuem sense Alcalde.
Acció que ha reapareseut apreasuradament, intenta justificar la gestió de la majoria, reconeixent
no obstant, que el deute puja a 61.347-83 pessetes.
Sol Ixent del pasaat dimeeres, compara els pressupostos d'Ingressos, dels anys en que governà
noatra ciutat la Conjunció Badalonina, amb els deia
anys en que ha governat ia majoria republicana.
Segons les dadea que dit confrare publica, l'auy
1914, en que entraren a governar els republicans,
ingressaren 390.001'78 ptes,, i en el present any
de 1918 han ingressat 668.706 ptea.
Aquest augment, que no s'ha traduit en millores
públiques, fa inexplicable l'existència del deute.
—Urgeix la resolució definitiva d'un assumpte
tan important.cosa.el ideóla falta d'Ajuntament.
La vida ciutadana, riótablement entorpida per la
.formalitat actual, bo exigeixDE r,A DIMISSIÓ DE LAMAJOBiA
A LA MBMOKiA D'BN FAUSTÍ NADAL.—El Circol
Catòlic, cumpliraentant els' acords presos per la
aeva Junta Directiva, es proposa celebrar *el propvinent diumenge, dia 1,'"', de desembre, en tribut
de pietosa i fonda reeordança ai qui fou aon meri
tísaim president, els següents actes que foren
ajornats devant l'anormalitat epidèmica.
Al matí a les vuit, tindrà lioc a la Parroquial
Iglesia de Sta. Maria, miaaa amb ofertori generat.
A la tarda en el saló d'actes del Circol, aolemne
sessió necrològica presidida pel molt litre. Canonge
Dr. Baranera, el programa de la qual pulflicarem
eu el nombre pròxim.
OKÏU
ROJA.—-Diumenge passat, tingueren lloc, en
la parroquia de Santa Maria, solemnes funerals en
sufragi dels socis d'aquesta benemèrita tentitat que
han mort durant el present any, que sóu; eu Bal
domer Fonolleda, en Mari Funosas, en .Ramón
Vidal i en Josep Niubó; la cooperadora. Na Egidia
De-Andreis i el camiUer Pere Blanco.
L'acte es vegé força concorregut.
IA
TALLER DE FOSTERÍA MECÁNICA
CONSTRUCCIÓ
DE TOTA CLASSE DE TREBALLS
CONCERNENTS
AL RAM DE FÜSTERÍA
>^
ï JAUME OLIVERAS •/
BarGelOHa. 34.-Tel8foa, B-142.-BA DALONA
'u
¡3
AUBADA
_ VAGA aoL-LUGtONADA.—Fa varia diea fou sol·luClonada la vaga, que des de fa alguns meaos venien
sostenint els obrers de la fàbrica de teixits d'En
Josep Giró Es coucedeix als obrers un augment
transitori det 20 % mes no s'eia hi reconeix el
Sindicat.
NoMENAMBHT.—Ha sigut uomenat per elM. litre.
Dr, D. Marian VÜHseca, Prefecte d'Estudia dei Seminari Conciliar de la Diòeessis, suplent de'totes
les càtedres de Ciències Exactes, el noatre amie i
aprofitat/alumne del mateix, Mn. Joan Giralt
Tuixaua, Sia l'enhorabona.
.SBRVBÍ Mii,ma.-^Durant el present mes i el pròxim desembre, deuen passar la revista anyal en les
oficines municipals, tota els que estan subiectea a
dit servei.
,
Pm LA VICTOEIA.—Varis elements extrangera i
aliadòfils, residents en noatra ciutat, han organitzat
pc-,r a demà uu gran festival en celebració de la
Victoria aüada. Consteu eu el programa un àpat
popular, un concert, uu ball i una seasió cinematogràfica.
DH LA.PASSADA BPioÍMiA.^La Junta de Sanitat,
d'aquesta ciutat, reunida la passada setmana, acordà, en vista de l'actual estat sanitari, aixecar la
prohibió de visitar el Cementiri i suprimir altres
mides que a'han fet innecessàries.
Gloria», 100.—Artur Serra, 25 —Ignasi de Ventós,
2000.—Joan Ferreraa, 10,—V. Moragas i Sabater,
10,—Joaquim Giralt. 25.—J F., 10.—Sebastià Bat
lle, 10.—Deustsch i C.^ 100—Antoni Llampallas,
25.—Andreu Curet, 100—.Joan Garriga, 10,—Jo
sep Guasch, 5.—Ramón Guixeras, 300—Andreu
Soler, 25 —Jaume Botey, 50 —fe<ln)írd Agustí, 25
• —Francisco Mongay, 26 — Josep Fainadas, 20.—
• Francisca Sabater Vda. de Fnnt, 25.—Teresa Sayol,
16—Jaume Vifiallouga; 5—Joan Vilà, 10.-—Rosa
Vilaróv 15.—Ramóri Fornaguera, 10—^laidre Selva,
25—Martí Pujol, 100,—J. V., o.—J. C, 15,—Re
vereut Joan Padrós, 50.—Ramón Fructuós, 0'25.—
Josep Tarradas, l —Rosendo Rovira, 0'60 —Familia Casa.s, 50,—Jaume Puiíj;, 10,—Leopold Botey,
25 —Delfí Spg.ura, 25.—Fills de Lldis Bigas, 25 —
Total 8 876'76 pte.s.
NOTA.—rLea quantitats amb les quals se di^sitgi
contribuir au aquesta suscripció podran entregar-se
a l'Alcaldia o a nom de la comissió en la Sucursal
de la Caixa dti Pensions per a la Vullesa i d'Eaíalvis {Sant Francisco,. 11)
—La aoteripció pro epidemiats a Barcelona, ha
alcançat la respectable xifra de 500 000 pessetes,
NBCROLÓOIOA.—Confortat amb èls Sants Sagra
ments, morí el divendres de la pas.«ada setmana, elconegutiudustriííl badaloní, Eo Tomàs Ponsich Solà.
Eo l'acta ile l'enterramf-iit es jiatentisüren lea
moltes simpaties del finat.
Rebi tota sa familia el fidel testimoni de nostre
condol. A. O S .
Á JTAVOR D H L S POBRES QüB PATIRÏÏN L ' U H D E M I A
flKippAL.—Suma de la 1.^ Itiata, 5.240 ptes —2 »ilis
ta: D. Joan Liigó, 100 ptes.—Josep Sufiol, 50.—Domènec Canals, 5.-Leopold Leprevoat, 25.—Rafel
Llobet, 25.—Emili Arnaiz, 20.—M. Lorilleux 100
—Joan Monguió, 25 —Carbonell i Bellavista, «La
Virtiorería/a més
imporiani
DS
JOSEP
PLANXAT
MONTAÑA
òHimow mm
HOLANDÉS
Plassa Mercat, 13
Imp. i Lit. GUARDIOLA Reial, 102. Badalona
Oficina
Electro^Tècjilea
CARLES S P A D A
TAILERS I DESPATX:
SaflUntO. 123
^
T E L È F O N B 108
^
BADALONA
í<
>^
Instat laeions elèctriques de totes classes
Conservació i reparació de motora elèctrica en general
f
Embobinatges de totes classes per a electremotors i aparatos' |
DEMANEU
DATOS I PRESSUPOSTOS
0RATIS
'o
¡3
•
'a.