La predicación medieval: sermones cristianos, judíos e islámicos en

Anuncio
CEHI- Universitat de Barcelona (gener 2014) JONES, Linda G. (Coordinadora). La predicación medieval:
sermones cristianos, judíos e islámicos en el Mediterráneo.
Barcelona: CSIC, 2012. Anuario de Estudios Medievales, vol.
42, núm. 1. 459 pàgs.
El volum consta d’un següit de treballs monogràfics realitzats per
tretze especialistes, que tracten sobre la predicació, els sermons i
els predicadors, tenint en compte els diversos cultes que es
practicaven a la zona del Mediterràni. La majoria dels temes se
centren en aspectes que no estan vinculats directament a la història d’Espanya, amb
l’excepció dels articles de José Carlos MARTÍN i Salvador IRANZO ABELLÁN (Justo
de Urgel, Sermo de s. Vincentio), Javier RENEDO (Tres notes sobre l’Ars predicandi
populo de Xavier Eiximenis) i el de Carmel FERRAGUD i Ricardo OLMOS DE LEÓN
(La cetrería en los ejemplos, símiles y metáforas de san Vicente Ferrer).
El repertori reuneix una gran varietat d’enfocaments i una diversitat
metodològica, amb la finalitat de contribuir a fer l’anàlisi comparat de sermons
medievals procedents de diverses religions. A la presentació Linda Jones cita un estudi
anterior sobre el tema: G. MAKDISI, D. SOURDEL, J. SOURDEL-THOMINE
(Editores): Prédication et propagande au Moyen Áge. Islam, Byzance, Occident (1983)
i les darreres aportacions. També recull aspectes vinculats als autors i les seves
especialitats d’estudi des de l’àmbit tractat.
Cal fer constar l’estudi de Nirit BEN-ARYEH DEBBY sobre les ordres de frares
predicadors franciscans i dominics i la seva propaganda de les Creuades a les esglésies
de Florència; o bé el de Carolyn MUESSIG que tracta sobre els estigmes de sant
Francesc d’Asis segons el sermó que Roberto Caracciolo va pronunciar per disipar els
dubtes sobre aquell aconteixement. Dins d’una línea d’estudi de la pràctica cristiana es
troben els textos de Gabriella ZARRI sobre els sermons de la monja clarisa de Venècia
Chiara Bugni (s. XV); o els d’Hugo O. BIZZARI qui esmenta els discursos polítics i
religiosos dels prínceps castellans i la seva manera d’apropar-se als vicis i les virtuts.
Així com Marc SAPERSTEIN –seguint una altra perspectiva- apunta que els
líders espirituals sefardís no varen saber preveure la seva expulsió, i parteix de la revisió
dels líders jueus Isaac Abravanel i Isaac Aboab. També les intrusions a les predicacions
jueues del divendres amb la finalitat de convertir els infidels a l’Islam eren corrents a
l’Egipte mameluc, tal i com ho mostra Linda G. JONES. Seguint amb el tema apuntat al
principi trobem l’anàlisi d’Avot, un text del rabi Yosef ben Shoshan, que critica la
posició dels neoplatonistes antinomians (s. XIV), i que va ser desenvolupat per Nahem
ILAN.
Una orientació diferent es la que segueix l’estudi de Paul E. WALKER al
centrar-se en les confrontacions religioses entre Chiís i Sunís, Fatimis i Abbassides,
algunes de les quals s’han mantingut fins a l’actualitat, o el de Tahera QUTBUDDIN
sobre els sermons d’Alï Ibn Abï Talib (c. 600-661, primer imam chií i quart califa suní),
que porta a terme una anàlisi detallat d’aquests. Tanmateix, la observació dels sermons
CEHI- Universitat de Barcelona (gener 2014) en els que es tracta sobre la destrucció de Jerusalem (l’any 70 dC), les seves fonts i la
seva tergiversació teológica són l’objecte de l’article de Jussi HANSKA, qui ens mostra
com el pes de la doctrina religiosa preval sobre la veracitat històrica.
La revista “Anuario de Estudios Medievales” ha encetat una nova etapa amb una
línia que destaca els estudis monogràfics i la majoria dels textos han estat redactats en
anglès, sense incloure una traducció al castellà. Conté també un ampli apartat
bibliogràfic sobre les noves publicacions medievals.
IHE
(Secretaria de la revista)
Traducción de la reseña anterior:
El volumen contiene un conjunto de trabajos monográficos realizados por trece
especialistas, que tratan sobre la predicación, los sermones y los predicadores, teniendo
en cuenta los diversos cultos que se practicaban en la zona del Mediterráneo. Los temas
se centran en aspectos no ligados directamente a la historia de España, con excepción de
los artículos de José Carlos MARTÍN y Salvador IRANZO ABELLÁN (Justo de
Urgel, Sermo de s. Vincentio), Javier RENEDO (Tres notes sobre l’Ars predicandi
populo de Xavier Eiximenis) y el de Carmel FERRAGUD y Ricardo OLMOS DE
LEÓN (La cetrería en los ejemplos, símiles y metáforas de san Vicente Ferrer).
Cabe señalar que se recoge una gran variedad de enfoques y una diversidad
metodológica, con el fin de contribuir a la realización de análisis comparados de
sermones medievales procedentes de diversas religiones. En la presentación Linda Jones
cita un estudio precedente sobre el tema: G. MAKDISI, D. SOURDEL, J. SOURDELTHOMINE (Editores): Prédication et propagande au Moyen Áge. Islam, Byzance,
Occident (1983) y otras aportaciones más recientes. Además recoge aspectos vinculados
a los autores y sus especialidades de estudio dentro del ámbito tratado.
Al respecto, la aportación de Nirit BEN-ARYEH DEBBY se refiere a las
órdenes de frailes predicadores franciscanos y dominicos y a su propaganda de las
Cruzadas en las iglesias florentinas; o bien el de Carolyn MUESSIG que trata sobre la
estigmatización de san Francisco de Asís según el sermón de Roberto Caracciolo, el
cual fue pronunciado con el fin de disipar las dudas sobre el suceso. Dentro de una línea
de estudio de la práctica cristiana se encuentran los textos de Gabriella ZARRI sobre los
sermones de la monja clarisa veneciana Chiara Bugni (s. XV); o los de Hugo O.
BIZZARI quien menciona los discursos político-religiosos de los príncipes castellanos y
su modo de aproximarse a los vicios y virtudes.
Así Marc SAPERSTEIN –siguiendo otra perspectiva- apunta que los líderes
espirituales sefardíes no supieron prever su expulsión, y parte de la revisión de los
CEHI- Universitat de Barcelona (gener 2014) líderes judíos Isaac Abravanel y Isaac Aboab. También las intrusiones en las
predicaciones judías del viernes con el fin de convertir a los infieles al Islam eran
corrientes en el Egipto mameluco, tal y como lo muestra Linda G. JONES. Siguiendo
con el tema apuntado al inicio se encuentra el análisis del Avot, un texto del rabino
Yosef ben Shoshan, que critica la postura de los neoplatonistas antinomianos (s. XIV),
desarrollado por Nahem ILAN.
Partiendo de una orientación distinta se encuentran el estudio de Paul E.
WALKER centrado en las confrontaciones religiosas entre Chiíes y Suníes, Fatimíes y
Abasíes, algunas de las cuales se han mantenido hasta la actualidad, o el de Tahera
QUTBUDDIN sobre los sermones de Alï Ibn Abï Talib (c. 600-661, primer imam chií u
cuarto califa suní), quien lleva a cabo un análisis pormenorizado de los mismos.
Asimismo, la observación de los sermones en los que se trata la destrucción de
Jerusalén (en el 70 dC), sus fuentes y su tergiversación teológica son el objeto del
artículo de Jussi HANSKA, quien muestra como el peso de la doctrina religiosa
prevalece sobre la veracidad histórica.
La revista “Anuario de Estudios Medievales” ha iniciado una nueva etapa en la
cual destacan los estudios monográficos y la mayoría de textos han sido redactados en
inglés, sin traducción al castellano. Contiene además un amplio apartado bibliográfico
sobre nuevas publicaciones medievales.
IHE
(Secretaria de la revista)
Descargar