CEHI- Universitat de Barcelona (gener 2014) JONES, Linda G. (Coordinadora). La predicación medieval: sermones cristianos, judíos e islámicos en el Mediterráneo. Barcelona: CSIC, 2012. Anuario de Estudios Medievales, vol. 42, núm. 1. 459 pàgs. El volum consta d’un següit de treballs monogràfics realitzats per tretze especialistes, que tracten sobre la predicació, els sermons i els predicadors, tenint en compte els diversos cultes que es practicaven a la zona del Mediterràni. La majoria dels temes se centren en aspectes que no estan vinculats directament a la història d’Espanya, amb l’excepció dels articles de José Carlos MARTÍN i Salvador IRANZO ABELLÁN (Justo de Urgel, Sermo de s. Vincentio), Javier RENEDO (Tres notes sobre l’Ars predicandi populo de Xavier Eiximenis) i el de Carmel FERRAGUD i Ricardo OLMOS DE LEÓN (La cetrería en los ejemplos, símiles y metáforas de san Vicente Ferrer). El repertori reuneix una gran varietat d’enfocaments i una diversitat metodològica, amb la finalitat de contribuir a fer l’anàlisi comparat de sermons medievals procedents de diverses religions. A la presentació Linda Jones cita un estudi anterior sobre el tema: G. MAKDISI, D. SOURDEL, J. SOURDEL-THOMINE (Editores): Prédication et propagande au Moyen Áge. Islam, Byzance, Occident (1983) i les darreres aportacions. També recull aspectes vinculats als autors i les seves especialitats d’estudi des de l’àmbit tractat. Cal fer constar l’estudi de Nirit BEN-ARYEH DEBBY sobre les ordres de frares predicadors franciscans i dominics i la seva propaganda de les Creuades a les esglésies de Florència; o bé el de Carolyn MUESSIG que tracta sobre els estigmes de sant Francesc d’Asis segons el sermó que Roberto Caracciolo va pronunciar per disipar els dubtes sobre aquell aconteixement. Dins d’una línea d’estudi de la pràctica cristiana es troben els textos de Gabriella ZARRI sobre els sermons de la monja clarisa de Venècia Chiara Bugni (s. XV); o els d’Hugo O. BIZZARI qui esmenta els discursos polítics i religiosos dels prínceps castellans i la seva manera d’apropar-se als vicis i les virtuts. Així com Marc SAPERSTEIN –seguint una altra perspectiva- apunta que els líders espirituals sefardís no varen saber preveure la seva expulsió, i parteix de la revisió dels líders jueus Isaac Abravanel i Isaac Aboab. També les intrusions a les predicacions jueues del divendres amb la finalitat de convertir els infidels a l’Islam eren corrents a l’Egipte mameluc, tal i com ho mostra Linda G. JONES. Seguint amb el tema apuntat al principi trobem l’anàlisi d’Avot, un text del rabi Yosef ben Shoshan, que critica la posició dels neoplatonistes antinomians (s. XIV), i que va ser desenvolupat per Nahem ILAN. Una orientació diferent es la que segueix l’estudi de Paul E. WALKER al centrar-se en les confrontacions religioses entre Chiís i Sunís, Fatimis i Abbassides, algunes de les quals s’han mantingut fins a l’actualitat, o el de Tahera QUTBUDDIN sobre els sermons d’Alï Ibn Abï Talib (c. 600-661, primer imam chií i quart califa suní), que porta a terme una anàlisi detallat d’aquests. Tanmateix, la observació dels sermons CEHI- Universitat de Barcelona (gener 2014) en els que es tracta sobre la destrucció de Jerusalem (l’any 70 dC), les seves fonts i la seva tergiversació teológica són l’objecte de l’article de Jussi HANSKA, qui ens mostra com el pes de la doctrina religiosa preval sobre la veracitat històrica. La revista “Anuario de Estudios Medievales” ha encetat una nova etapa amb una línia que destaca els estudis monogràfics i la majoria dels textos han estat redactats en anglès, sense incloure una traducció al castellà. Conté també un ampli apartat bibliogràfic sobre les noves publicacions medievals. IHE (Secretaria de la revista) Traducción de la reseña anterior: El volumen contiene un conjunto de trabajos monográficos realizados por trece especialistas, que tratan sobre la predicación, los sermones y los predicadores, teniendo en cuenta los diversos cultos que se practicaban en la zona del Mediterráneo. Los temas se centran en aspectos no ligados directamente a la historia de España, con excepción de los artículos de José Carlos MARTÍN y Salvador IRANZO ABELLÁN (Justo de Urgel, Sermo de s. Vincentio), Javier RENEDO (Tres notes sobre l’Ars predicandi populo de Xavier Eiximenis) y el de Carmel FERRAGUD y Ricardo OLMOS DE LEÓN (La cetrería en los ejemplos, símiles y metáforas de san Vicente Ferrer). Cabe señalar que se recoge una gran variedad de enfoques y una diversidad metodológica, con el fin de contribuir a la realización de análisis comparados de sermones medievales procedentes de diversas religiones. En la presentación Linda Jones cita un estudio precedente sobre el tema: G. MAKDISI, D. SOURDEL, J. SOURDELTHOMINE (Editores): Prédication et propagande au Moyen Áge. Islam, Byzance, Occident (1983) y otras aportaciones más recientes. Además recoge aspectos vinculados a los autores y sus especialidades de estudio dentro del ámbito tratado. Al respecto, la aportación de Nirit BEN-ARYEH DEBBY se refiere a las órdenes de frailes predicadores franciscanos y dominicos y a su propaganda de las Cruzadas en las iglesias florentinas; o bien el de Carolyn MUESSIG que trata sobre la estigmatización de san Francisco de Asís según el sermón de Roberto Caracciolo, el cual fue pronunciado con el fin de disipar las dudas sobre el suceso. Dentro de una línea de estudio de la práctica cristiana se encuentran los textos de Gabriella ZARRI sobre los sermones de la monja clarisa veneciana Chiara Bugni (s. XV); o los de Hugo O. BIZZARI quien menciona los discursos político-religiosos de los príncipes castellanos y su modo de aproximarse a los vicios y virtudes. Así Marc SAPERSTEIN –siguiendo otra perspectiva- apunta que los líderes espirituales sefardíes no supieron prever su expulsión, y parte de la revisión de los CEHI- Universitat de Barcelona (gener 2014) líderes judíos Isaac Abravanel y Isaac Aboab. También las intrusiones en las predicaciones judías del viernes con el fin de convertir a los infieles al Islam eran corrientes en el Egipto mameluco, tal y como lo muestra Linda G. JONES. Siguiendo con el tema apuntado al inicio se encuentra el análisis del Avot, un texto del rabino Yosef ben Shoshan, que critica la postura de los neoplatonistas antinomianos (s. XIV), desarrollado por Nahem ILAN. Partiendo de una orientación distinta se encuentran el estudio de Paul E. WALKER centrado en las confrontaciones religiosas entre Chiíes y Suníes, Fatimíes y Abasíes, algunas de las cuales se han mantenido hasta la actualidad, o el de Tahera QUTBUDDIN sobre los sermones de Alï Ibn Abï Talib (c. 600-661, primer imam chií u cuarto califa suní), quien lleva a cabo un análisis pormenorizado de los mismos. Asimismo, la observación de los sermones en los que se trata la destrucción de Jerusalén (en el 70 dC), sus fuentes y su tergiversación teológica son el objeto del artículo de Jussi HANSKA, quien muestra como el peso de la doctrina religiosa prevalece sobre la veracidad histórica. La revista “Anuario de Estudios Medievales” ha iniciado una nueva etapa en la cual destacan los estudios monográficos y la mayoría de textos han sido redactados en inglés, sin traducción al castellano. Contiene además un amplio apartado bibliográfico sobre nuevas publicaciones medievales. IHE (Secretaria de la revista)