Descargar pdf 683 kb

Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:00
Página 1
Butlletí informatiu
de la Direcció General
d’Energia
http://pie.caib.es
Núm. 2
Febrer 2005
Contaminació
lumínica i eficiència
energètica
Què és i de quina manera ens afecta?
Com es pot evitar?
483.658,75€ en subvencions als
ajuntaments
Pla ambiental d’eficiència energètica
i reducció de la contaminació lumínica
a Formentera.
• 270.000€ d’inversió inicial
• Recuperació del cel fosc de Formentera
• Preservació de la biodiversitat
• 40% reducció del consum energètic
• 135 Tones de CO2 /any eliminades
• 36% d’estalvi en la factura energètica
• Més hores de funcionament i millora del servei
• Aprovació d’una ordenança municipal
Conselleria de Comerç, Indústria i Energia
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:00
Página 3
Jaume Sureda Bonnín.
Director General D'Energia.
Si bé l’enllumenat públic representa una petita part
del consum d’energia elèctrica de les Balears, en un
municipi pot arribar a representar fins a un 50% de
la despesa energètica total.
L’explicació d’aquest elevat consum municipal s’ha
de trobar, en general, en el tipus de disseny de l’enllumenat i en l’antiguitat de moltes instal·lacions, la qual
cosa comporta que hi hagi un aprofitament poc eficient de l’energia lumínica produïda pels elements i
sistemes d’il·luminació i, sovint, uns nivells elevats de
contaminació lluminosa
Això provoca que l’enllumenat públic sigui actualment la partida econòmica més important en els
pressupostos de les administracions locals pel que fa
a la despesa energètica global del municipi, ja que
actualment representa un valor que se situa entre el
40 i el 50%.
Uns dels eixos principals de lapolítica energètica
balear és apostar per l'eficiència energètica, mitjançant l' ús de tecnologies més eficients així com
apostar per una cultura del'estalvi energètic.
Per assolir aquesta fita la Direcció General d'Energia
posa en marxa una línia de subvencions adreçada als
ajuntaments per finançar projectes d'eficiència
energètica en les instal.lacions d'enllumenat públic.
Els fanals i altres sistemes d’il·luminació constitueixen un element fonamental de la vida urbana nocturna. Els beneficis que aporta l’enllumenat públic són
diversos, atès que, a més d’augmentar la comoditat
dels vianants i els conductors a l’hora de desplaçar-se
pels carrers, fa que hi hagi més seguretat davant
d’eventuals accions molestes, millora l’ambient urbà
tot destacant l’estètica de l’entorn, facilita les relacions humanes i incrementa l’activitat comercial i
l'important activitat turística als nostres municipis.
En general, el disseny de les instal·lacions d’enllumenat públic fa que només s’aprofiti una part de l’energia lumínica que es produeix, fet que comporta una
il·luminació defectuosa i un sobreconsum energètic.
La utilitzación de bombetes i d’elements de regulació
inadequats, el nombre excessiu d’-hores de funcionament -fins i tot en moments en què encara hi ha
llum natural- o l’antiguitat de les instal·lacions són
algunes de les causes que hi ha darrere d’aquest elevat consum energètic i econòmic.
La Direcció General D'Energia impulsa entre els
Ajuntaments l'aprovació d'ordenançes municipals
en l'enllumenat públic. L'ordenança té com objectiu
establir criteris d'eficiència i estalvi energètic en les
instal.lacions d'enllumenat.
En els nous projectes d’enllumenat públic és fonamental que, un cop definits els objectius de servei, es
triïn els sistemes d’enllumenat més adequats per evitar que una part de la llum que emeten les làmpades
il·lumini el cel. S’ha d’evitar que el criteri «com més
llum millor» sigui el principal a l’hora de realitzar el
projecte, ja que hi ha un ventall de solucions tecnològiques i arquitectòniques que permeten il·luminar adequadament sense produir pèrdues de llum
innecessàries.
Per resoldre el problema no és necessari enfosquir els
nostres pobles, sinó simplement adoptar criteris
luminotècnics que no afavoreixin la
contaminació lumínica.
Amb l'aprovació d'aquesta ordenança l'Ajuntament
fixa els requeriments tècnics que han de complir les
instal·lacions d’enllumenat exterior- com ara els de
les làmpades, els equips auxiliars, les lluminàries i
projectors, l’encesa i l’apagada de la instal·lació, la
regulació del flux lluminós, els sistemes de gestió centralitzada i els materials-, com també els
nivells d’il·luminació.
Amb aquest butlletí presentam el Pla ambiental d'eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica al municipi de Formentera. Un projecte modèlic
enmarcat dins el PLA D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
realitzat a l'illa de Formentera , una actuació
demostradora de les possibilitats d'estavi i eficiència
energètica entre els municipis de les Illes Balears.
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:00
Página 4
Què és la contaminació
lumínica?
Podem definir la contaminació lumínica com l’emissió
inadequada de llum provinent de fonts artificials nocturnes. El desenvolupament de la nostra societat i, per tant,
el progressiu increment de l’enllumenat exterior ha estat
el factor causant d’aquests tipus de pol·lució, que afecta
tant a les persones com al medi ambient (increment de la
despesa energètica, augment de l’efecte hivernacle, consum de territori,etc.).
Durant el vespre, quan més va més són els espais il·luminats i cada vegada major la potència aplicada, sovint
al·legant raons de seguretat mal entesa, ja que la potència
de les lluminàries no és directament proporcional a una
millor il·luminació de l’espai. Un excés de llum accentua les
ombres, crea zones excessivament fosques i pot enlluernar.
Així, si el grau d’inflexió de la llum sobre la zona o objecte
que s’il·lumina no és l’adequat, la llum es dispersa amb
l’ajuda de les partícules que es troben en suspensió en
l’aire. El tipus de làmpada i l’excés de potència també
influeixen en la contaminació lumínica.
De quina manera
ens afecta?
La llum
mal dirigida
s’escampa
i contamina
L’observació de les imatges
nocturnes que ens arriben
dels satèl·lits ens mostren
clarament la brillantor de les
grans ciutats i de les zones
més poblades del món.
Carrer intensament
il·luminat a una
zona d’alta activitat
turística.
Com es produeix la fuita de llum?
Podem dir que la contaminació lumínica total és la suma de:
• El flux directe que s’emet sobre l’horitzontal.
• El flux que es reflecteix sobre el paviment i les parets.
• El flux que es refracta a les partícules d’aire i la pol·lució.
És per això que aspectes com ara el grau d’orientació del flux i
la protecció de la lluminària, el tipus i color del paviment i les
parets que s’il·luminen, així com els nivells de pol·lució de l’aire,
juguen un paper molt important per a la reducció del fenomen.
Els efectes de la contaminació
lumínica són nombrosos. A les
zones més il·luminades com ara
les ciutats, el brillantor o la resplendor que es produeix els vespres impedeix veure els estels i
altres astres. Les boirines i el cel
enterbolit en potencien l’efecte
fins a l’extrem de crear una capa
de color gris que adopta la
forma d’un núvol lluminós
damunt de les ciutats. Així, quan
més contaminada està la ciutat
o més boira hi ha, més intens és
el fenomen.
Però la contaminació lumínica
no afecta només als observatoris
astronòmics o als aficionats a
l’astronomia, ens afecta a tots
perquè ens fa perdre el maravellós espectacle del cel fosc i
estel·lat. Però això no és tot.
L’excés de llum a les ciutats ocasiona molèsties a molta gent que té
dificultats per a dormir, sobretot
durant l’estiu, amb les finestres
obertes. Aquesta invasió de llum
als habitatges pot ser causa d’estrès
i altres alteracions (pèrdua d’agudesa visual, enlluernament, etc.). A
més, la contaminació lumínica incideix sobre la biodiversitat, afectant
la flora i la fauna dels espais naturals, ja que la nocturnitat és essencial per a la reproducció i
supervivència de moltes espècies.
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:00
Página 5
483.658,75€ en subvencions
als ajuntaments
Enllumenat de
l’aparcament d’un
centre comercial.
Quina relació existeix amb
l’eficiència energètica?
La contaminació lumínica és símptoma de manca d’eficiència
energètica, ja que es produeix per la dispersió de la llum, és a
dir, per la llum que no s’aprofita. Són molts els tipus d’enllumenat que influeixen en el fenomen:
• L’enllumenat públic (carrers i places, carreteres, jardins,
edificis i monuments, etc.).
• L’enllumenat comercial i privat (establiments comercials i
de serveis, zones lúdiques i esportives, polígons industrials,
reclams publicitaris, aparadors comercials, etc.).
• L’enllumenat domèstic exterior.
• L’enllumenat ornamental de façanes, monuments, etc.
Cal assenyalar que una il·luminació correcta, que doni una
imatge agradable del paisatge urbà durant la nit i que proporcioni la llum necessària a vianants i conductors ha de ser
també una il·luminació eficient, que estableixi uns nivells de
consum energètic controlats i moderats. No podem oblidar
que l’eficiència energètica és essencial per a la garantia del
subministrament, la factura energètica i la millora dels aspectes ambientals derivats de la producció, transport i utilització
de l’energia.
Per tal d’incentivar l’execució de projectes destinats a l’estalvi,
racionalització o increment de l’eficiència energètica a l’enllumenat urbà, així com la reducció dels nivells de contaminació
lumínica dels enllumenats públics, el Govern de les Illes
Balears, a través de la Conselleria de Comerç, Indústria i
Energia, va posar en marxa una línia d’ajuts adreçada als
ajuntaments i empreses públiques municipals. Aquesta línia
d’ajuts va ser dotada amb 483.658,75 eur., per al període
2004-2005. I aquests varen ser els resultats obtinguts:
• Concesió d’ajuts a un total de 15 ajuntaments de Balears
• Aprovació de 27 projectes d’eficiència energètica.
• Tipus de projectes subvencionats:
-Implantació d’instal·lacions existents de sistemes de regulació de flux lluminós.
-Substitució de llums de baixa qualitat i d’alta contaminació lumínica.
-Substitució de làmpades i dels sistemes d’encesa/apagada
actuals per rellotges astronòmics.
-Instal·lació en infraestructures d’enllumenat urbà existents
de sistemes de control i gestió centralitzat amb telecomandament que suposin una gestió energètica més eficient.
• Quantia de la subvenció: fins al 30% del cost del projecte a
subvencionar, amb un màxim per beneficiari i projecte de
30.000 euros.
• Inversió teòrica total: 1.479.501 eur.
• Previsió d’estalvi energètic anual amb la implantació dels
projectes: -1.200.000 kWh
• Previsió tones de CO2 que es deixaran d’emetre a l’atmosfera:
-1.100 tones de CO2
Com es pot evitar la
contaminació lumínica?
En general, destacam les següents normas:
• Evitar l’emissió de llum cap al cel.
• Utilitzar lluminàries escaients, amb un percentatge
del FHS (flux a l’hemisferi superior) reduït.
• Utilitzar làmpades escaients, que optimitzin
el consum i redueixin les emissions de CO2).
• Evitar nivells i horaris excessius d’il·luminació, per tal de
disminuir el nivell de reflexió de les superfícies il·luminades.
• Utilitzar pantalles i reixes que limitin el
flux en direccions no desitjades.
• Substituir les lluminàries amb elevat FHS
per models amb emissió controlada del flux de llum.
• Projectar totes les instal·lacions d’enllumenat exterior
amb criteris de sostenibilitat (ordenances municipals).
Projector
il·luminant torre
d’una església.
Formentera compta amb
una xarxa d’enllumenat
públic potencialment
contaminant
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:00
Página 6
Pla ambiental d’eficiència energètica i reducció
de la contaminació lumínica a Formentera
Enmarcat dins el Pla d’Eficiència Energètica de Balears, el Pla ambiental
d’eficiencia energètica i reducció de la contaminació lumínica a Formentera
és un projecte modèlic pel que representa quant a millora dels actuals nivells
d’eficiència i contaminació lumínica.
Situació actual
En els apartats anteriors hem
intentat explicar quina és la problemàtica de la contaminació
lumínica, així com la necessitat
d’aconseguir tant la seva reducció
com una major eficiència energètica en les instal·lacions d’enllumenat, ambdós aspectes molt
relacionats.
Com que la xarxa pública suposa
el major potencial d’enllumenat de
l’illa, el gruix de l’actuació d’aquest pla es centra en aquest tipus
d’enllumenat i en l’aprovació
d’una ordenança municipal destinada a regular l’enllumenat, tant
públic com privat. Aquesta ordenança ha estat aprovada inicialment al Ple de l’Ajuntament del
dia 16/11/04 i publicada al BOIB
amb data 04/12/04.
En l’actualitat, el flux total
instal·lat a l’illa de Formentera
(FTI) és de 4.888,9 Klm, dels quals
1.377,3 corresponen al flux a l’hemisferi superior (FHS), és a dir, un
28,2%. Això ens indica que es tracta d’una xarxa d’enllumenat públic
potencialment contaminant.
Objectius: estalvi
i preservació
L’illa de Formentera constitueix un
dels indrets naturals de major
bellesa del món, amb una excepcional biodiversitat (flora i fauna).
És per això que cal fer tots els
esforços possibles per tal de protegir l’illa de qualsevol tipus de
pol·lució, com ara la lumínica.
Així, la preservació de la biodiversitat, del cel fosc i de la
tranquil·litat dels residents i visitants constitueixen una part dels
objectius que es volen assolir amb
aquest pla ambiental, que s’està
dessenvolupant des de l’any 2003,
amb els estudis previs realitzats i
que quedarà totalment executat a
l’any 2005. L’altra part és la reducció del consum energètic en l’enllumenat públic, que contribuirà a
reduir les emissions de CO2, farà
possible un ràpid retorn de la
inversió i permetrà un notable
estalvi en la factura de l’energia
(37%).
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:01
Página 7
Menor contaminació, major estalvi, millor servei
Disposar d’un enllumenat públic eficient i no contaminant no
suposa perdre nivell de servei, sino més bé el contrari. Del que es
tracta és de no malbaratar energia i evitar molèsties i contaminació.
Així, amb l’execució del pla ambiental, Formentera no estarà menys
il·luminada, sinó millor il·luminada. Es cobriran totes les exigències
en aquest aspecte i es millorarà el servei, amb augment dels nivells
d’il·luminació i del nombre d’hores de funcionament.
100
Estudi previ
80
L’estudi realitzat ens mostra que existeixen a l’illa un elevat
nombre de lluminàries tipus globus (de l’ordre del 80%) i làmpades de vapor de mercuri, que són les causants d’un alt grau
de contaminació lumínica.
La Savina
La Roqueta
Els Pujols
Sant Ferran
Es Caló
0
El Pilar
40
Sant Francesc
60
20
Les lluminàries
tipus globus són molt
contaminants.
Percentatge de Flux Hemisfèric Superior
Percentatge de Flux Hemisfèric Inferior
FHI (klm)
FHS (klm)
Factor GRE
Dispersió
Mesures de correcció
Actual
Proposta
Variació
4.883,85
1.377,34
0,97
1.341,86
5.559,60
436,66
0,66
289,31
14%
-68%
-32%
-78%
Els resultats
En base a l’estudi realitzat i les seves conclusions, les
mesures proposades en el Pla són les següents:
• Substitució de totes les lluminàries tipus globus,
diagonal i assimètriques. D’aquesta manera, el FHS
es redueix considerablement.
• Canvi en el tipus de làmpades. Es proposa el canvi de
totes les làmpades de vapor de mercuri per làmpades
de vapor de sodi alta pressió. Amb aquesta proposta
es reduirà l’índex de dispersió atmosfèrica.
• Canvi de quadres de sistemes d’encesa i incorporació
de regulació de flux.
Diferents tipus de lluminàries públiques.
Tipus
actual
Globus
Diagonal
Assimètriques
FHS
actual
40%
10%
10%
FHS futur
<2%
El pla preveu
la substitució
de les lluminàries
tipus globus
En el quadre es poden observar
tant la disminució de flux a l’hemisferi superior, l’increment del
flux a l’hemisferi inferior (FHI) i
la reducció de la dispersió. Així,
el grau relatiu d’emissió (GRE),
una vegada finalitzat el projecte,
es reduirà molt considerablement
(-78%). El GRE avalua el resplendor produït, considerant tant la
magnitud de flux emés com la
seva composició espectral.
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:01
Página 8
La Savina
- Substitució de:
• 2 quadres de comandament
• 26 lluminàries assimètriques o diagonals (2)
• 52 punts de llum tipus globus (2)
• 12 punts de llum tipus globus (1)
- Construcció d’una sèquia (0,20x0,50 m)
- Col·locació de 3 tubs i 3 conductors (100 ml)
- Obra civil i adequació d’infraestructures
Resum de les
actuacions a
cada nucli
La Roqueta
- Substitució de:
• 1 quadre de comandament
• 14 punts de llum tipus
globus (2)
Sant Ferran de ses Roques
- Substitució de:
• 2 quadres de comandament
• 4 punts de llum tipus “vuitcentista” (2)
• 34 punts de llum tipus globus (1)
- Adequació d’infraestructures
Sant Francesc Xavier
- Substitució de:
• 3 quadres de comandament
• 170 punts de llum (1)
• 45 punts de llum (2)
- Obra civil i adequació d’infraestructures
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:01
Página 9
Es Pujols
- Substitució de:
• 2 quadres de comandament
• Cablejat per a 13 punts (300 ml)
• 15 punts de llum tipus “pescador” (1)
• 145 punts de llum tipus globus (1)
- Obra civil i adequació d’infraestructures
Es Caló de Sant Agustí
- Substitució de:
• 1 quadre de comandament
• 4 punts de llum tipus globus (2)
Pilar de la Mola
- Substitució de:
• 1 quadre de comandament
• 6 punts de llum (1)
• 19 punts de llum tipus globus (1)
- Obra civil i adequació d’infraestructures
(1) : Substitució completa
que inclou columna o bàcul,
lluminària, làmpada,
equip auxiliar, connexions
i obra civil.
(2) : Substitució parcial que
inclou lluminària, làmpada
equip auxiliar i connexions.
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:01
Página 10
Guanyar-se el cel
L’esforç realitzat a Formentera haurà estat possible gràcies a un conveni signat entre
l’Ajuntament de l’illa i el Govern de les Illes Balears. La inversió inicial és de 270.000
eur., dels quals l’Ajuntament de Formentera n’assolirà 70.000 i el Govern de les Illes
Balears 200.000. Les obres podran estar finalitzades en un termini no superior als 9
mesos. Formentera s’haurà “guanyat el cel”, perquè haurà eliminat l’emissió de 135
tones de CO2 a l’any, haurà preservat tot l’esplendor del vespres estrellats, la
tranquil·litat dels seus habitants i visitants, així com la seva valuosa biodiversitat.
A més, l’eficiència energètica de la nova xarxa d’enllumenat públic haurà fet possible un
estalvi del 37% en referència al consum energètic actual, la qual cosa es tradueix en un
estalvi anual de 13.086,02 eur. sobre el consum actual anual, amb més hores de funcionament i augment dels nivells d’il·luminació.
Potència instal·lada
Consum energètic anual
Cost energètic
Hores teòriques de
funcionament anuals
Situació
actual
Situació
futura
Resultats
95,6 kW
389.546 kWh
34.805,47€
55,7 kW
243.086 kWh
21.719,45€
-39,9 kW
-146.460 kWh
-13.086,02 €
4.208 hores
4.364 hores
+156 hores
Enllumenat
públic a
Formentera
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:01
Página 11
• 270.000 eur. d’inversió inicial
• Recuperació del cel fosc de Formentera
• Preservació de la biodiversitat
• 40% reducció del consum energètic
• 135 Tones de CO2 /any eliminades
• 36% d’estalvi en la factura energètica
• Més hores de funcionament
i millora del servei
• Aprovació d’una ordenança municipal
Butlletí5 luminica®
14/2/05
14:01
Página 12
Butlletí informatiu
de la Direcció General
d’Energia
Núm. 2
Febrer 2005
Per a més informació:
971 176 603
http://pie.caib.es