Documento 11135

Anuncio
Va néixer a Paris l'any 1840 i va morir a Giverny el 1926. Va ser un pintor francès. Resident a Le Havre des
d'infant, fou deixeble informal de Boudin. Instal·lat a París el 1859, freqüentà l'Académie Suisse, on féu
amistat amb Pissarro i admirà Daubigny. Algèria, on anà de soldat, l'impressionà. A Le Havre tractà J. B.
Jongkind, i novament a París, conegué A. Renoir, A. Sisley i F. Bazille, amb qui compartí l'estudi el 1865, any
que es presentà al Salon, i que pintà el Dinar al camp. El Salon del 1867 li refusà Dones al jardí. El 1869 pintà
amb Renoir les conegudes vistes de La Grenouillière de Bougival. A Londres (1870), descobrí J. Constable i
W. Turner i fou presentat a P. Durand−Ruel. El 1872, a Le Havre, pintà les dues versions d'Impression, una de
les quals fou l'obra que donà nom a l'impressionisme el 1874. El 1877 pintà la sèrie de l'Estació Saint−Lazare,
el 1892 inicià la sèrie de la Catedral de Rouen, i el 1899 la Nimfees, que recreà fins a la mort i que depurà fins
a arribar gairebé a l'abstracció. Fou el pintor més representatiu de l'impressionisme i el seu veritable cap.
Un grup de pintors (Edgar Degas, Guillaumin, Berthe Morisot, Pierre−Auguste Renoir, Cézanne, Pissarro i
Alfred Sisley entre d'altres) del qual el que més despuntava era Claude Monet, van fer una societat: la Société
Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs, Graveurs, etc i que influenciats per la feta de Gustave
Courbet (va muntar una exposició paral·lela al Saló Oficial), ensenyen la seva obra per primera vegada a casa
d'un fotògraf amic seu Nadar, que els va deixar el Boulevard des Capucines. L'exposició va ser un total
desastre, i al dia següent ja van ser criticats i tatxats d'Impressionistes per Louis Leroy, que treballava pel diari
Le Cherivari, un diari francès. També s'ha de dir que en aquesta època apareix la idea de marxant; el marxant
és la persona que explota l'obra de l'artista. D'aquesta manera, encara es negava més la idea del Saló Oficial.
L'objectiu de tots els impressionistes és buscar la llum, el que volen fer és el procés invers del que va fer
Newton descomponent la llum blanca en d'altres de diferents colors, volen a través de pinzellades de diferents
colors, que tu descobreixis la llum, per això, les paletes d'aquest pintors sols tenien set colors: els tres
primaris, els tres secundaris (tots disposats en circumferència i oposats, per exemple el vermell i al davant el
verd) més el blanc (si el podem contar com a color), però el color que mai no hi tenien era el negre, ja que
anava totalment en contra de la seva intenció. ). En moltes ocasions, ni tan sols barrejaven els colors, sinó que
els posaven un al costat de l'altre i la barreja es fa en els teus ulls, és un efecte òptic (de fet, és la tècnica que
s'usa avui en dia en les fotografies, etc).
En els impressionistes és molt important la manera de pintar, ja que ho fan in situ, i a plein air, és a dir que
pinten a l'aire lliure. Per tant, és necessari una pinzellada àgil i destra; hi ha tres tipus de pinzellades: punt
(puntets de pintura), coma (un punt una mica allargat) i esborrall (aquesta ja era una pintada bastant més
llarga. S'ha de tenir en compte que Monet tenia una obsessió per captar la llum en els paisatges a totes hores,
una prova molt clara d'això n'és la col·lecció de quadres que té sobre la catedral de Rouen, en la que hi surten
aquesta al matí, al migdia, a la tarda, en resum, a totes hores. Tanta era la seva obsessió pels colors que quasi
es queda cec, el van operar de catarates. La temàtica preferida de Monet eren els paisatges, la llum en aquest,
al contrari de Renoir que era la llum en les persones. Per aquests pintors, les coses no són com les veiem, sinó
que depèn de la llum que se'ls projecti.
DD.AA.
Gran Enciclopèdia Catalana
Volum 10. Barcelona 1977
DD.AA.
Gran Enciclopèdia Catalana
CD−ROM 1996
1
Pijoan
Historia del arte
Salvat. Barcelona 1965
(Apunts presos a classe)
Claude Monet
1
2
2
Descargar