Època 2/Núm. 284 www.parroquiaremei.org Diumenge III d`Advent

Anuncio
Època 2/Núm. 284
www.parroquiaremei.org
Diumenge III d’Advent
14 de desembre de 2014
EL PAPA AL PARLAMENT D’EUROPA. El Papa Francesc ha posat davant els eurodiputats la imatge
d’una Europa envellida que ja no és fèrtil ni vivaç. Per això, els grans ideals que han inspirat Europa semblen
haver perdut força d’atracció, a favor dels tecnicismes burocràtics de les seves institucions. I tot això va unit a
un estil de vida egoista, caracteritzat per l’opulència insostenible i sovint indiferent respecte al món que els
envolta. Es constata amargament el predomini de les qüestions tècniques i econòmiques per damunt de la
dignitat sagrada i inalienable de l’ésser humà. L’ésser humà corre el risc de ser reduït a un simple engranatge
d’un mecanisme que el tracta com si fos només un bé de consum per a ser utilitzat, de manera que, quan la
vida ja no serveix a aquest mecanisme -lamentablement ho percebem sovint-, es descarta sense cap
inconvenient, com és el cas dels malalts terminals, els ancians abandonats i sense atencions, o dels nens
assassinats abans de néixer.
ELS SANTS INNOCENTS. Al nostre temps continua la massacre dels nens innocents. Milions són
massacrats mitjançant l’avortament i milions més moren abandonats a la fam, principalment al continent
africà. I nosaltres, apart de veure aquestes notícies i estadístiques per la televisió, què més fem? La massacre
dels Sants Innocents que ens narra la Bíblia va passar fa més de dos mil anys, però per associació d’idees ens ve
a la memòria l’infanticidi de milions de nens que actualment moren al món, tant com a víctimes de la fam com
del desafecte al si matern. A tot el món es practiquen 43 milions d’avortaments a l’any, dels quals 1,2 milions
van succeir a Europa, dels quals 120.000 casos es van produir a Espanya. En aquest mateix moment molts
nens acaben de tancar per sempre els seus ulls i altres criatures encara no nascudes estan essent desallotjades
violentament del si matern per a ser llençats a la galleda de les deixalles. Uns i altres són màrtirs del nostre
egoisme i irresponsabilitat. Són els Sants Innocents del nostre temps, que es compten per milions. Ja sabeu
que a la Parròquia, cada 28 de mes, oferim la missa pels concebuts no nascuts.
MINISTERI DE LECTOR AL NOSTRE SEMINARISTA JUAN PABLO CALVO. És un pas més que
consolida el seu camí vers el sacerdoci ministerial. Després de ser admès als Sagrats Ordes, el proper dissabte
20 de desembre quedarà instituït com a Lector a la Catedral Primada de Toledo. La funció que li és pròpia és la
lectura de la paraula de Déu a l’assemblea litúrgica. D’aquesta manera va essent conscient de la responsabilitat
ministerial a l’Església, en aquest cas, procurant amb tot l’afany i amb els mitjans més aptes, aconseguir cada
dia més plenament el suau i viu amor, així com el coneixement de la Sagrada Escriptura, per tal d’arribar a ser
un deixeble més perfecte del Senyor. Ens unim a la seva alegria.
UNA FE CLARA EN EL FILL DE DÉU. Quants vents de doctrina hem conegut durant aquests darrers
decennis! Quants corrents ideològics! Quantes modes de pensament!... La petita barca del pensament de molts
cristians ha estat sacsejada sovint per aquestes ones, portada d’un extrem a l’altre: del marxisme al liberalisme,
fins al llibertinatge; del col·lectivisme a l’individualisme radical; de l’ateisme a un imprecís misticisme religiós;
de l’agnosticisme al sincretisme, etc. Cada dia neixen noves sectes i es realitza allò que diu sant Pau sobre
l’engany dels homes, sobre l’astúcia que tendeix a induir a error (Ef 4, 14). Al qui té una fe clara, segons el
Credo de l’Església, sovint se li aplica l’etiqueta de fonamentalisme. Mentre que el relativisme, és a dir, el
deixar-se “portar a la deriva per qualsevol vent de doctrina”, sembla ser l’única actitud adequada en els temps
actuals. Es va construint una dictadura del relativisme que no reconeix res com definitiu i que deixa com a
darrera mesura només el propi jo i els seus desitjos. Nosaltres, en canvi, tenim una altra mesura: el Fill de Déu,
l’home veritable. Ell és la mesura del veritable humanisme. No és adulta una fe que segueix les ones de la moda
i la darrera novetat; adulta i madura és una fe profundament arrelada en l’amistat amb Crist. Aquesta amistat
ens obre a tot allò que és bo i ens dóna el criteri per discernir entre la veritat i la falsedat, entre l’engany i allò
que és verídic. Hem de fer madurar aquesta fe adulta; hem de conduir el ramat de Crist a aquesta fe. Aquesta fe
-només la fe- crea unitat i es realitza en la caritat.
María peregrina encuentra posada en las montañas. Isabel, su prima, le abre las puertas de su casa y
abre sus brazos para recibir y dar alegres y fecundos abrazos. Hospeda y bendice a la peregrina que la viene
a visitar, acompañar y servir. Encuentro precioso en la posada de Zacarías. Pero no siempre encontró
posada: “En nombre del cielo, les pido posada, pues no puede andar mi esposa amada. Aquí no es mesón,
sigan adelante. Yo no puedo abrir, no sea algún maleante. No sean inhumanos déjennos entrar, que el Dios de
los cielos se los premiará. Ya se pueden ir y no molestar, porque si me enfado los voy a apalear. Venimos
rendidos, desde Nazaret, yo soy carpintero de nombre José. No me importa el nombre: déjenme dormir,
porque ya les digo que no hemos de abrir. Posada te pide amado casero, sólo por la noche la Reina del cielo.
Pues si es una reina quien lo solicita ¿cómo es que de noche anda tan solita? Mi esposa es María; es Reina del
cielo y Madre va a ser del Divino Verbo. Eres tú, José, tu esposa es María... entren peregrinos no los conocía.
Dios pague Señores, vuestra caridad y os colme el cielo de felicidad. Dichosa la casa que alberga este día a la
Viren Pura, la hermosa María”.
EL PAPA EN EL PARLAMENTO DE EUROPA. El Papa Francisco ha puesto ante los eurodiputados la
imagen de una Europa anciana que ya no es fértil ni vivaz. Por lo que los grandes ideales que han inspirado
Europa parecen haber perdido fuerza de atracción, a favor de los tecnicismos burocráticos de sus instituciones.
Y todo esto va unido a un estilo de vida egoísta, caracterizado por la opulencia insostenible y a menudo
indiferente respecto al mundo circundante. Se constata amargamente el predominio de las cuestiones técnicas
y económicas sobre la dignidad sagrada e inalienable del ser humano. El ser humano corre el riesgo de ser
reducido a un mero engranaje de un mecanismo que lo trata como un simple bien de consumo para ser
utilizado, de modo que – lamentablemente lo percibimos a menudo – cuando la vida ya no sirve a dicho
mecanismo se descarta sin ningún reparo, como en el caso de los enfermos terminales, de los ancianos
abandonados y sin atenciones, o de los niños asesinados antes de nacer.
LOS SANTOS INOCENTES. En nuestro tiempo continúa la masacre de los niños inocentes. Millones son
masacrados mediante el aborto y millones más mueren abandonados al hambre, principalmente en el
continente africano. Y nosotros, aparte de ver estas noticias y estadísticas por televisión, ¿qué más hacemos?
La masacre de los Santos Inocentes que nos narra la Biblia ocurrió hace más de dos mil años, pero por
asociación de ideas nos viene a la memoria el infanticidio de millones de niños que actualmente mueren en el
mundo, tanto como víctimas del hambre como del desafecto en el seno materno. En todo el mundo se
practican 43 millones de abortos al año, de los cuales 1.2 millones ocurrieron en Europa, de los cuales 120,000
ocurrieron en España. En este mismo momento muchos niños acaban de cerrar para siempre sus ojos y otras
criaturas aún no nacidas están siendo desalojadas violentamente del seno materno para ser arrojados al cubo
de los desperdicios. Unos y otros son mártires de nuestro egoísmo e irresponsabilidad. Son los Santos
Inocentes de nuestro tiempo, que se cuentan por millones. Ya sabéis que en la Parroquia, cada 28 de mes,
ofrecemos la misa por los concebidos no nacidos.
MINISTERIO DE LECTOR A NUESTRO SEMINARISTA JUAN PABLO CALVO. Es un paso más que
consolida su camino hacia el sacerdocio ministerial. Después de ser admitido a las Sagradas Ordenes, el
próximo sábado, 20 de diciembre, quedará instituido como Lector en la Catedral Primada de Toledo. La
función que le es propia es la lectura de la palabra de Dios en la asamblea litúrgica. De esta forma va siendo
consciente de la responsabilidad ministerial en la Iglesia, en este caso, procurando con todo empeño y los
medios más aptos conseguir cada día más plenamente el suave y vivo amor, así como el conocimiento de la
Sagrada Escritura, para llegar a ser más perfecto discípulo del Señor. Nos unimos a su alegría.
UNA FE CLARA EN EL HIJO DE DIOS. ¡Cuántos vientos de doctrina hemos conocido durante estos
últimos decenios! ¡Cuántas corrientes ideológicas! ¡Cuántas modas de pensamiento!... La pequeña barca del
pensamiento de muchos cristianos ha sido zarandeada a menudo por estas olas, llevada de un extremo al otro:
del marxismo al liberalismo, hasta el libertinaje; del colectivismo al individualismo radical; del ateísmo a un
vago misticismo religioso; del agnosticismo al sincretismo, etc. Cada día nacen nuevas sectas y se realiza lo que
dice san Pablo sobre el engaño de los hombres, sobre la astucia que tiende a inducir a error (Ef 4, 14). A quien
tiene una fe clara, según el Credo de la Iglesia, a menudo se le aplica la etiqueta de fundamentalismo. Mientras
que el relativismo, es decir, dejarse “llevar a la deriva por cualquier viento de doctrina”, parece ser la única
actitud adecuada en los tiempos actuales. Se va constituyendo una dictadura del relativismo que no reconoce
nada como definitivo y que deja como última medida sólo el propio yo y sus antojos. Nosotros, en cambio,
tenemos otra medida: el Hijo de Dios, el hombre verdadero. Él es la medida del verdadero humanismo. No es
adulta una fe que sigue las olas de la moda y la última novedad; adulta y madura es una fe profundamente
arraigada en la amistad con Cristo. Esta amistad nos abre a todo lo que es bueno y nos da el criterio para
discernir entre lo verdadero y lo falso, entre el engaño y la verdad. Debemos madurar esta fe adulta; debemos
guiar la grey de Cristo a esta fe. Esta fe —sólo la fe— crea unidad y se realiza en la caridad.
Descargar