Se la vida Barcelonina - Servei de Biblioteques

Tal vez, para dar estos saltos, se idease» panfaloncilos tan cortitos, tan
cefliditos, tan bonitos, Uamados cu/óts.
No me meto yo a discurrir :obre la
honestidad de estos culots. Lo qin digo
es que no concibo a las mujeres hermosas de Ticiano, de Rúbens, de Pablo Verones, con esos pantaloncitos de tricot.
La prueba, la demostración de que un
traje es de buen o mal gusto, estd en su
«omparación con los de uso en otras
épocas: Cualquier mujer de hoy iria bien
ataviada como Cleopatra, però ^concebis
a la Rosa de Àlejandría con un culofl
Lo grande. lo peregrino de estos pantaloncitos es que hayan traspasado las
fronterasde las grandes ciudades: porl)iie, vamos a ver, £qué hacen en Olot
èsos cu/o/s? £qué vienen hacer en este
pafs de espfritu ascético, zsoseufofs de
expresión lúbrica? En un püeblo de un
reatismo que parece austero M u é signiflçan esos pantalones de tricot de tan vohiptuoso realismo?
Però atin hay mels: ipprtpxé estén en
una zapaterfa? iPorqué los yenden en
la zapaterfa que hay frente por frente de
la Casa de la Ciudad? Esto es muy raro;
í l menos a mf me parece raro, y bien
Sabé Dios que, més de una vez, estuve
tentado a preguntar al dueno de la zapaterfa:
—Oiga V., amigo: ^quiere V. decirrae, aquf en secreto, para internés, quien
le compro a V. aquellos pantaloncitos de
tricot azules..?
Porque en Madrid, en Barcelona, en
Parfs... ya sabemos quien lleva los culots, jpero aquf en Olot. .1
.'•
.
RACHEL.
Se la vida Barcelonina
•
i ACCIÓ
CATALANA?
' Fracassada la «Lliga» en la seva actuació per
no haver consègixii donar d Catalunya res de
quant li haviq promès; convènsuts els prohoms de
que l'opinió no estava pas Ja al seu costat perqà&s-comensava a veure la trampa, y perquè a
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
través dels patriótiçhs parlaments y de les insistents promeses de les jornades electorals no s'hi
veya altre cosa que un afany de medre politich y
de fer bones digestions en les poltrones ministerials, vegé qquella la necessitat de fer quelcom
pefà complaure a la opinió desilusionuda,·L·-qaé
com sempre la constitueixen els que, més criden,
encare que no siguin els més ni menys els millors,—integrada en àquet cas per uns dependents
de còrners aficionats a tothora a seguir la moda
en tots els seus ridicols aspectes, y d'uns quants
estudiants que aspiren a participar'de la,«pp*
mancomunera.
.,
j.,*^
iCom resoldre ta situació?y Com evitar que'{*
aimants de la causa catalana retornessin als pçrtlts
de llur procedència o se'n anessin tranquils a'casa
convensuts de que la creuada empresa ho havia
estat mes que una de tantes farses polítiques?
c Com presentàrse més éaii al cos:eleètoral a cercar unes actes sens perill d'obtenir una vergonyosa derrota co*« a resposta?
Als nostres redentórs no'Is hi manca pas ingent,
y ben prompte trovaren la manera degorir el mal:
aprofitar f escalf del Jovent creant una secta; pagar prop de la casa payral de la plàssa de la Cucurulla un grop extremista que sens deixar les
menjadores pròpies, dongués la sensació duna
dissidència. Alxis, al ensemps que aguantarien als
protestataris y permetérta presentàrse als districtes ab un peno nou portat per homes vells, servi'
ria d espantall als de Madrid pera obtenir quelcom
pera refegir a l'olla mancomunera, que ja resulta
petita per la gana que hi ha.
Estaven Ja donats a l'obra tots els tochs interiors, però faltava lo més difícil; revestir bé la
fasana perquè desde fora aparegués com nova.
Això era un gran mal de cap, car no's podia apartar del plat suculent als nous leaders, per temor de
que s'escapesesin ab el flamant exèrcit.
d Quina solució donarhi, donchs?Ja estd: plantejar una polèmica que fes molt de soroll sens que
hi hagués trencadissa. Y mans a t obra; comensú
Vorgue d'en Francisquet a buscar quietament les
pessigolles a ríels aixelebrats, sens calcular el
resultat; y aquet fou que'Is capdevanters del nou
partit s'han encabritat dallo més.
D'aquí que'l retaule ha anat al aigua produint
un terravastall que ningú hi ha sigut a temps. Els
ofesos han abandonat el panis y les menjadores,
renunciant Tels tlochs de les corporacions administratives y trencant tota relació amb els seus anttchs protectors.
d Haurà surgit are veritablement /'«Acció Catalana» o per el contrari, es un acte més de la vil
comèdia que fa-prop d'un any es ve representant
ab alguna escena tràgica en mires a unes eleccions difícils?
ESCURA-XAMANEYAS
Barcelona 8 de Febrerde 1923.
' .
-S28Í@@S23>—