Mots i maons - Fundació JV Foix

Del llibre Tombes
i lletres. Edicions Sidillà. Març 2011
De Xavier Lloveras a J.V. Foix
MOTS I MAONS
Qui busqui, al cementiri de Sarrià, la tomba de J.V. Foix, un dels grans poetes europeus del segle
XX, un dels millors prosistes de la llengua catalana, o de Josep Foix i Mas, sarrianenc de pro, ciutadà de
Barcelona, propietari de les pastisseries Foix, no la trobarà pas. Això no vol pas dir que seus ossos no
reposin al cementiri del seu barri barceloní, sinó que s'amaguen en un nínxol auster darrera una làpida
amb aquestes paraules: Vas de Josep Foix i Ribera i els seus. Si el que busca aquest darrer amagatall és
un bon coneixedor de l'obra del poeta, no se n'estranyarà gens i hi sabrà veure, en aquesta última
humilitat, en aquest esborrament pòstum, alguns dels senyals de la poesia foixiana.
El primer senyal és la paraula vas, en el seu sentit antic, medieval, de lloc de sepultura.
És una paraula que es troba, entre d'altres, segons l'Alcover Moll, a Ramon Llull – “Sé que al dia del
judici, con levaré de mon vas, qu'em levaré nèdeu” – i en Ausiàs March – “E fas podrir les carns dins en
lo vas”. Són, tal com diu un dels sonets de Foix, dos dels poetes “qui en vulgar parlaren sobirà”. Només
J.V. Foix podia triar aquesta paraula per posar-la a la làpida àtica on reposa.
El segon senyal és inscriure-hi el nom del pare, Josep Foix i Ribera, mort el 1935, originari de
Torrents de Lladurs, la contrada de què diu l'investigador en poesia: “El meu país és un roc / que fulla
floreix i grana”, i, després de passar per un obrador de Manresa, ciutat on va conèixer Paulina Mas,
iniciador de la nissaga sarrianenca dels Foix, fundador de les pastisseries que són uns dels signes
d'identitat del barri.
El tercer és “i els seus”, un altre signe de pertanyença, en aquest cas familiar. També a Sol i de
dol, el recull de sonets d'aire medieval que va donar a la impremta el 1936 – i als lectors, pocs, el 1947 -,
recorda els qui són a l'origen del llibre: “...il.lustra la seva afecció pel dolç romanç que li assigna una
estirp terral i la permanència a la vasta comunitat que acull, en un mil.lenari, els seus, els provençals i els
toscans.” Els seus, doncs, en aquest cas, en la nissaga de l'escriptura, Llull, March, Turmeda, Jordi de
Sant Jordi o Roís de Corella. Els seus, a la làpida, o sigui l'estirp terral dels Foix de Torrents de Lladurs i
dels Mas de Manresa empeltats al vell Sarrià. Poques paraules, però perfectament ajustades, com un
guant, a les mans que van redactar el text que havia de ser pòstum.
Sobta, en l'amagat cementiri de Sarrià, el contrast entre les dues tombes de tres grans escriptors.
Allí també hi trobem la sepultura immensa, retòrica, de “Carles Riba i Clementina Arderiu, poetes
catalans”. La de Foix, en canvi, sense el seu nom, sense cap record de la seva obra, és un nínxol arran
de terra. M'agrada imaginar-me la cerimònia final, tan típicament mediterrània i tan fondament humana:
la família, els amics i, segurament, moltes autoritats, davant del nínxol obert. És possible que llavors la
parella de paletes encarregats de la feina traguessin, en un cove o en un carretó, els ossos sobrants
d'algun familiar, potser el pare, potser la mare, per anar-los a desar en un altre racó del cementiri. Que,
en acabat, fessin entrar la caixa de morts al nínxol. I que, finalment, enmig del silenci del dol, els dos
paletes es posessin a la seva feina quotidiana: preparar el morter, posar lentament les rajoles que
cobreixen el forat, treure la pasta sobrant de les escletxes, encaixar-hi la làpida. Una feina manual antiga,
poc vistosa – res a veure amb els enterraments a terra, amb les palades damunt del taüt i les corones de
flors que s'hi llancen -, terriblement profunda. Un adéu dels més solemnes i humils que es poden fer
davant d'un pany de paret cobert de nínxols, que sembla el precedent gairebé arqueològic – de bracet
amb les cases eivissenques – de l'arquitectura racionalista, tan defensada per J.V.Foix des del
GATCPAC.
Tot plegat, res, poca cosa, quatre paraules, un conjunt de senyals que ens volen fer tornar al que
realment importa: l'obra de qui es va amagar rera les lletres J.V. Foix per esborrar-se finalment al lloc de
repòs.
Però tot plegat, com sempre, pot ser més senzill. La veritable religió de Foix era l'Instant, i per
això l'agost de 1953, a Port Lligat, va poder escriure:
Érem ningú, fullats per les tenebres
Quan plou la por en els pètals dels aigualls
I l'altre, el Pur, llibert d'arjau i veles
Salpa, vident, cap al clarós Instant.
I potser va decidir que li posessin aquella làpida on ell no sortia perquè no creia en la mort, tal
com diu en un altre dels seus poemes:
No crec perir puix que el traspàs ignor.
Tombes i lletres
Amb textos de: Antoni Puigverd, Albert Roca, Judit Pujadó, Mireia Lleó, Quim Lecina, Narcís
Comadira. Tània Juste, Rosa Font, Arnau Pons, Jordi Bonet-Coll, Vicenç Pagès Jordà, FrancescMarc Álvaro, Josep Pujol, Carles Duarte, Xavier Lloveras, Jaume Subirana, Borja Bagunyà,
Melcior Comes, Miquel Pairolí, Francesc Prat, Sam Abrams, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel,
Xavier Cortadellas, Vicent Sanchís, Quim Torra, Neus Canyelles, Joan Ollé, Eduard Márquez,
Damià Pons, Jordi de Manuel, Víctor M. Amela, Isabel Olesti, Manuel Baixauli, Isabel-Clara Simó,
Lolita Bosch, Jordi Lara, Bartomeu Fiol, Ferran Sáez Mateu, Jordi Pàmias i Albert Roig.
Fotografies de Judit Pujadó i Eduard Punset
L'amor no cau mai. Clementina Arderiu i Carles Riba van fer esculpir aquesta divisa a la tomba del
cementiri de Sarrià on reposen. A Tombes i lletres els homenatgem, juntament amb 40 escriptors
més de la nostra literatura, clàssics o en camí de convertir-se'n. Hem buscat les tombes de tots ells
arreu dels Països Catalans, les hem fotografiades i hem convidat 41 autors a escriure un text. El
resultat és aquest llibre, 41 textos que parlen de cadascun d'ells, plens d'històries, de records, de
versos, de ficcions i, sobretot, de reconeixements. Perquè la gent morim, però els escrits queden. És
per això que el lloc on reposa algú capaç d'imaginar un món propi i capaç de fer-lo arribar i sentir
als lectors, no és mai un lloc mort, és un lloc de silenci ple de paraules que podran reviure un i mil
altres cops.
ISBN: 978-84-938743-1-5
PVP: 24 €
Més información:
http://www.edicionssidilla.cat/els-nostres-llibres/llibres-especials/11-tombes-i-lletres.html
Edicions Sidillà. Carrer Catalunya, 4. 17100 La Bisbal d'Empordà. 628269186 i 669607516.
www.edicionssidilla.cat
Distribueix Nordest llibres. Alemanya, 19. 17600 Figueres. 972672354 [email protected]