Les activitats econ miques als Pirineus

Societat i economia a través de les ares votives
Les activitats econòmiques als Pirineus
24
Els grans clans
aristocràtics
Desenvolupament de
les activitats econòmiques
Els déus, reflexos dels
canvis econòmics
Els ciutadans, poc nombrosos en la societat, pertanyien amb els seus lliberts
a les gentes, grans clans aristocràtics.
Aquests posseïen dominis agrícoles, les
villae, administrades per un capatàs com
en Fortunatus (veieu l’altar núm. 19) i
utilitzaven nombrosos esclaus, com en
Geminus i els seus companys (veieu l’altar núm. 15). Aquestes famílies aristocràtiques també podien controlar altres
sectors d’activitat (l’explotació de recursos naturals, per exemple). La dispersió
dels altars que han dedicat, a imatge de
la gens (el clan) dels Pompeius Paulinianus, podria reflectir la diversitat dels
seus interessos econòmics.
La presència romana als Pirineus va
suscitar noves necessitats, provocant
una intensificació de les explotacions,
com les de fusta i metalls, o la creació de
noves activitats, com l’extracció del
marbre. El desenvolupament del termalisme és una altra forma d’aquesta utilització dels recursos naturals. Atreia els
fidels de vegades vinguts de lluny amb
fonts com les de Bagnères-de-Luchon,
que agraïen a les Nimfes la seva acció
salvadora. Sense assolir la importància
d’aquestes es pot suposar que també a
la Val d’Aran es deurien aprofitar algunes de les fonts d’aigua termal existents
(Banhs d’Arties, Tredós i Les), encara
que segurament, només, a nivell local.
Dins d’aquest context econòmic en
mutació, les poblacions van evolucionar i amb elles els seus déus, la protecció dels quals es va estendre progressivament a les noves activitats i als nous
àmbits de la societat. El déu Erriapus, a
qui es va dedicar un santuari a la pedrera de Rapp, el déu Sis Arbres localitzat a
la regió d’Arbas i el déu Ageius, conegut
en el sector de producció metal·lúrgica
de les Baronies, són exemples d’aquestes transformacions que afectaven l’activitat quotidiana, els homes i a través
d’ells els déus.
Sobre la carena de Sarramer, a les Baronies (Alts
Pirineus), les mines a cel obert se succeeixen en
filera. Són els vestigis d’una explotació de ferro
que ha funcionat probablement a l’antiguitat.
Les mines a cel obert de la carena de Sarramer
han transformat profundament el paisatge.
© R. Sablayrolles.
© R. Sablayrolles.
Aquest altar, descobert a Saint-Pé-d’Ardet, va ser
dedicat al déu Arrahe per un membre del clan
dels Pompeius Paulinus.
Musée archéologique départemental de Saint-Bertrand-deComminges. | © C2RA - K. Schenck-David.