Adéu a l`era dels pilots d`avió de classe alta

DILLUNS, 8 DE JUNY DEL 2015 ara
20
economia
AVIACIÓ
BANCA
Adéu a l’era dels pilots
d’avió de classe alta
La primera contractació d’Iberia en 11 anys equipara per baix els sous
DANI SÁNCHEZ UGART
BARCELONA
Ha sigut una constant en aquesta crisi. Els salaris s’han rebaixat de manera notable en la majoria de sectors i,
en moltes empreses, han conviscut
dues escales salarials: els contractats
abans de la crisi, que conservaven
condicions laborals del passat, i els
nous contractats, amb sous postcrisi,
molt més baixos. Iberia ha anunciat
aquesta setmana que contractarà per
primer cop en 11 anys pilots a un terç
del sou dels anteriors, un pas més en
aquesta direcció. Però no un pas qualsevol. Afecta un col·lectiu que havia
tingut condicions de treball especialment avantatjoses –amb sous anuals
que podien ascendir a 300.000 euros– i que ara baixa, de cop, a la classe mitjana: Iberia pagarà a les noves
incorporacions entre 35.000 i 40.000
euros, lluny dels 120.000-130.000
euros que cobren ara els pilots en la
mateixa posició.
La mesura té efecte a tot el sector,
ja que ha equiparat per baix els rangs
salarials i ha eliminat diferències retributives entre els pilots d’aerolínies de bandera i els de les de baix cost.
Són “preus de mercat”, va dir el president d’Iberia, Luis Gallego, aquesta
setmana des de Cuba –on l’aerolínia
ha estrenat una ruta, després de suprimir-la el 2013 pels problemes de
rendibilitat–. En efecte, ho són, però
“estan en la línia dels de Vueling, Ryanair o els de Germanwings [totes aerolínies de baix cost]”, explica un portaveu del comitè d’empresa d’Iberia.
El canvi radical en l’aviació ha eliminat les diferències retributives entre companyies d’un tipus i un altre.
Gairebé sense excepció, les aerolínies de bandera han hagut de fer front a
la competència ferotge de les de baix
cost i van entrar en pèrdues a partir
del 2006 i encara més amb l’esclat
posterior de la crisi. S’han fet ajustos
de plantilla i s’han renegociat convenis –Iberia ho va fer l’any passat–,
amb retallades de sous dràstiques
com les que ara faran possible incorporar 120 nous pilots. “Lufthansa
també ho ha fet”, explica el portaveu
Jürgen Fitschen i Anshu Jain van anunciar
ahir la dimissió. BORIS ROESSLER / EFE
Les crítiques fan
plegar els copresidents
del Deutsche Bank
ISAAC LLUCH
MUNIC
La crisi i la pressió de les aerolínies de baix cost han canviat el
panorama de manera molt dràstica. SERGIO PEREZ / REUTERS
sindical. I la pressió continuarà perquè la majoria d’aerolínies han apostat per crear o comprar filials de baix
cost que refermen aquesta nova realitat al sector.
“Als anys 80 i 90 ser comandant
d’aviació era molt interessant econòmicament, però ara ha perdut gran
part de l’interès”, afirma l’expert en
aviació del despatx d’advocats Forne-
Una diferència salarial
abismal entre companys
● 120.000 euros cobra ara de
mitjana un segon pilot d’Iberia
Entre 120.000 i 130.000 euros és el
sou mitjà d’un segon pilot d’Iberia si
vola en segment de llarg recorregut.
La companyia té 1.200 pilots, que es
van rebaixar el sou un 14% el 2014.
● 35.000 euros és el nou sou que
Iberia proposa als pilots
Els nous pilots cobraran de 35.000 a
40.000 euros, una tercera part del
que cobren els actuals. Iberia vol que
marxin 250 pilots amb un ERO voluntari i fitxar-ne 120 de més barats.
sa Sergi Giménez. “Però en el context
actual tots hem perdut poder adquisitiu, no és una circumstància anòmala”, afegeix. De fet, és tan poc anòmala que tant els experts com els sindicats denominen aquest nivell de
sous, a anys llum dels que es pagaven
abans, “la nova normalitat”.
Doble escala salarial
En el cas d’Iberia i les altres aerolínies de bandera, les retallades de sous
han creat dues classes de pilots, amb
uns cobrant una tercera part que els
altres. La doble escala salarial, que ja
s’ha vist en altres sectors, és especialment acusada a l’aeronàutica, i pot
generar conflictivitat laboral.
Els salaris per a les noves incorporacions els van pactar pilots amb sous
dels d’abans, que només van acceptar
una retallada del seu sou del 14%. “És
un tema controvertit”, admet l’advocada laboralista del despatx Jausàs
Emma Vicente. “L’única diferència
entre els uns i els altres és l’antiguitat,
però, si s’ha acordat, no hi ha gaire a
fer”, afegeix. Quan es jubilin els actuals afortunats, doncs, s’haurà acabat
l’era del pilot de classe alta.e
Els dos presidents de la junta directiva de
Deutsche Bank, Jürgen Fitschen i Anshu Jain,
van anunciar ahir per sorpresa la seva dimissió. Jain marxarà a finals de juny i Fitschen en
l’assemblea del maig de l’any que ve, segons va
comunicar la mateixa entitat. El britànic John
Cryan, membre del consell de vigilància de
Deutsche Bank i expresident financer d’UBS,
serà el nou màxim mandatari de l’entitat.
Fitschen i Jain havien intentat tornar-se a
guanyar la confiança dels seus accionistes amb
una reestructuració del banc. Tots dos dirigents havien anunciat la venda de Potsbank i
el tancament de fins a 200 filials pròpies. Però després de la presentació d’aquests plans, la
cotització de les accions va caure. Al maig, durant l’última assemblea, el descontentament
dels accionistes va passar factura a Jain i
Fitschen. Els dos presidents van rebre tot just
un 61% de suports, quan l’habitual en aquests
casos és rebre un 90% dels vots a favor.
El vicepresident de l’associació d’accionistes, Klaus Niedling, va celebrar ahir que hi hagi un canvi al capdavant de Deutsche Bank.
“Els inversors ja no teníem confiança en Jain
i Fitschen”, va apuntar.
Jain, especialment, era poc estimat entre
els inversors del Deutsche Bank. El dirigent
d’origen indi era vist com el màxim responsable de l’escàndol de manipulació dels tipus
d’interès pel qual l’entitat va pagar una multa de més de 2.300 milions d’euros. També
Fitschen està acusat d’entorpir les investigacions sobre un litigi amb els hereus de l’imperi mediàtic alemany Kirch.e