Quins contes? - Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Anuncio
FAMÍLIA/ESCOLA Acció Compartida BUTLLETÍ “25” EDUCACIÓ INFANTIL “ Són els contes de tota la vida!” L’àvia de la Berta i l’àvia d’en Ramon van a comprar un conte per als seus nets. L’àvia d’en Ramon porta una llista de llibres recomanats a l’escola de la col·lecció “En Marc fa...” I els demana al llibreter. Són uns contes moderns, molt macos, on al protagonista li passa de tot: “En Marc fa pipí a l’orinal”, “El primer dia d’escola d’en Marc”, “Al Marc li cau una dent”... - Mira, quins contes més macos! – diu l’àvia d’en Ramon – Què diferents d’aquells que teníem nosaltres de menudes! Oi? L’àvia de la Berta ni l’escolta. S’està mirant els contes tradicionals: “ La Blancaneus”, “El llop i les set cabretes”, “ La Caputxeta Vermella”. - Que no m’escoltes? – protesta l’àvia d’en Ramon – Però què fas? No veus que aquests contes ja estan passats de moda? No t’adones que expliquen històries de por, de nens abandonats pels pares i de llops que mengen criatures...? - Què vols que et digui!... són els contes de tota la vida. Els meus fills també van aprendre a cordar-se les sabates i no van tenir aquests contes tan “moderns” – diu l’àvia de la Berta, tot fullejant el conte d’en ”La Ventafocs” – Amb aquests contes hem crescut tota la nostra generació i la dels nostres fills,... i no ens ha anat pas tan malament! - Ara són uns altres temps! La mestra del Ramon va recomanar aquests contes perquè són molt educatius. Estan pensats per acompanyar els nens en els moments importants del seu creixement. En canvi, si regales a la Berta un conte d’aquests clàssics, potser tindrà malsons tota la nit! - Pots comptar! – contesta l’àvia de la Berta – En un programa de la tele vaig escoltar un especialista que comentava que aquests contes ajudaven els nens a enfrontar-se a les seves pors i a superar-les. Crec que ara les contemplem massa, les criatures! En sortir de la llibreria, l’àvia d’en Ramon portava “En Marc llegeix un conte” i l’àvia de la Berta, “La caseta de xocolata”. Qüestions per al diàleg: 1. Quins contes ens han acompanyat al llarg de la nostra infància? Què en recordem? Quins valors amagaven sota les tapes? 2. Quins contes acompanyen ara els nostres fills i alumnes? Quin valors transmeten? 3. Com podem afavorir, a casa i a l’escola, que els infants se sentin atrets per la lectura? Els contes son només un entreteniment o juguen algun paper en el procés de desenvolupament i aprenentatge dels infants? 4. Quins aspectes cal valorar a l’hora de triar els contes? Parlem-ne tots plegats! Material Complementari E.I Butlletí 25 TEMES PER A TREBALLAR Temes a tractar: • • El paper dels contes en el desenvolupament i aprenentatge dels infants El paper dels pares en relació als contes Guió de treball: Les criatures tenen poca capacitat d’introspecció i necessiten poder veure a fora allò que els passa, allò que senten, allò que imaginen, allò que viuen per poder-ho entendre, poder-ho assimilar i poder-ho elaborar. El llenguatge dels contes els permet identificar-se amb el protagonista i viure les seves peripècies, sentir, i entendre el perquè del sentiment, identificar conflictes, descobrir estratègies de resolució, estratègies per controlar les reaccions i dominar els sentiments… En aquest sentit, els contes contribueixen a l’equilibri emocional i afectiu dels infants. Cal que tots els contes que expliquem siguin d’autor o podem inventar-nos contes?Hem provat d’inventar contes per ajudar l’infant a entendre i a entendre’s? En els contes, les criatures poden trobar reflectides experiències viscudes, sentiments i emocions que els trasbalsen en la seva vida quotidiana (pors, gelosies, ràbies, tristeses, enveges, tendresa, afecte, alegria…) cosa que els permet reconèixer-los i viure’ls com a sentiments normals, entendre’s millor i acceptar-se. Contribueixen a un coneixement millor d’un mateix i dels altres. Expliquem i llegim contes que reflecteixin amb sensibilitat els conflictes de la vida quotidiana i de les relacions entre les persones? Els contes transmeten valors, una manera d’entendre les relacions, una manera d’entendre el món, una manera de veure les persones, el poder, els rols, els sexes…, són un mitjà idoni perquè les criatures descobreixin el món de les relacions entre les persones i vagin entenent, exercitant i desenvolupant empatia, i capacitats i actituds de relació: identificar sentiments i emocions, entendre les diferents reaccions, captar valors i pautes de conducta, normes, regles… Els contes, de fet, contribueixen al desenvolupament social de l’infant. Seleccionem contes en els quals es posin de manifest els sentiments i les emocions? Ens adonem dels valors (o contravalors) que transmeten els contes que expliquem? Els contes permeten descobrir i experimentar el poder de la ment i de la fantasia, el poder creatiu i alliberador de la imaginació, la possibilitat de jugar amb el pensament, la possibilitat de posar en relació elements, fenòmens, coneixements, el fet de poder anticipar… i, en conseqüència, contribueixen a desenvolupar capacitats intel·lectuals. Triem contes fantasiosos, irreals, d’aventures impossibles… o ens quedem sempre amb aquells contes realistes que transmeten directament coneixements i que expliquen coses reals? Què pensem que contribueix més al desenvolupament intel·lectual? Els contes transmeten codis culturals, artístics i estètics. Permeten descobrir la força de les paraules, la bellesa, la música i el ritme de les paraules, el plaer i la riquesa comunicativa del llenguatge verbal (oral i escrit) i plàstic (quan és amb suport d’un llibre) i contribueixen a desenvolupar les capacitats comunicatives dels infants, comprensives i expressives, la sensibilitat i el gust. Tenim cura dels aspectes artístics i estètics dels contes? Valorem la qualitat del text, del dibuix, de l’edició? A les criatures els agrada sentir moltes vegades els mateixos contes, perquè la repetició ritual i sistemàtica els dóna possibilitats d’anticipar els esdeveniments, preparar-se per sentir l’emoció i poder controlar-la. Això els produeix seguretat i els dóna l’oportunitat d’anar afrontant, elaborant i “paint” les emocions, els conflictes, les dificultats, els misteris… i augmentant la comprensió de les coses, de la vida, de les persones, de les històries. Sabem compaginar el gust per allò conegut i la il·lusió per la novetat? Material Complementari E.I Butlletí 25 LECTURES COMPLEMENTÀRIES El món màgic dels contes: contes per llegir i contar Teresa Blanch Gasol Especialista en literatura infantil i assessora d’escoles i biblioteques http://www.familiaforum.net/index.asp?idioma=7&page=detraco&id=28 Els infants, des que són molt petits, es queden embadalits en sentir aquesta frase màgica: “Hi havia una vegada...”. La història que l’adult és a punt d’explicar, a punt de llegir, és una història meravellosa i, a més a més, és una història que s’estructura segons unes normes. Unes normes precises que l’infant coneix i que ja ha assimilat: per una banda, és una història que parla d’ell, de les seves emocions, les seves pors, les contradiccions que percep en ell mateix i en el món que l’envolta i, per una altra banda, és una història que li aporta elements de resposta. En un moment en el qual l’infant encara no diferencia allò que és real d’allò que és imaginari, la musicalitat del conte esdevé un element de seguretat i l’ajuda a situar-se: els miralls parlen i donen respostes quan algú els fa preguntes, les carabasses es converteixen en carrosses, els animals poden comunicar-se amb els humans... Els contes, també, estan poblats d’éssers fantàstics: bruixes, ogres, gegants, nans..., uns personatges que s’assemblen a aquells que l’infant veu en el seu món: la seva vida està voltada d’éssers gegantins, dotats de grans poders, uns éssers que a cops es mostren terribles i uns altres cops són plens de dolçor. De fet, gairebé tot el món que l’envolta: els carrers, els automòbils, els arbres, els espais, els mobles, tot, adquireix al seus ulls –i tenint en compte les seves dimensions-, unes proporcions extraordinàries. Al mateix temps, tal com els passa als personatges dels contes, està envoltat de coses fantàstiques que semblen sorgir de la màgia: prem un botó i s’encén el llum, obre l’aixeta i surt l’aigua, l’adult tecleja uns botons i una màquina dóna diners... Els contes ofereixen encara una altra dimensió: les paraules susciten imatges, emocions i sentiments. Ajuden l’infant a dominar la realitat, a controlar les emocions, a preveure el futur i a fer-se gran. Els personatges dels contes són prototipus que simbolitzen sentiments o situacions properes a l’infant: por, malalties, coratge, solitud, tristesa... Els herois i les heroïnes li donen la certesa que ell també serà capaç de reeixir en totes aquestes situacions que ha d’enfrontar. Des que és ben petit, l’infant espera abans d’anar-se’n a dormir sentir que li dieu a cau d’orella les paraules màgiques: “Hi havia una vegada...” El mercat editorial ofereix des de recopilacions dels autors clàssics –Andersen, Grimm, Perrault-, i contes de la tradició oral, adaptats a les necessitats dels prelectors i els primers lectors, fins a reculls de contes tradicionals d’arreu del món per a tota la família, passant per títols solts, en àlbums de diferents formats i profusament il·lustrats, per a totes les edats i gustos de lectura. Material Complementari E.I Butlletí 25 PROPOSTA DE DINÀMICA PER A LA “TROBADA” Aquesta és la segona Trobada d’aquest curs escolar i hem volgut presentar-hi el TEMA MONOGRÀFIC DE LA LECTURA, tot aprofitant que el 2005 se celebra l’Any del Llibre, en commemoració dels 400 anys de la publicació de la primera part del Quixot de Miguel de Cervantes. Aquest Butlletí 25 conté diversos textos en què es plantegen situacions relacionades amb l’hàbit i el gust per la lectura, per exemple: quina mena de llibres són més adequats a certes edats, com podem animar a llegir i lluitar contra la falta de motivació de molt nens, o quin “suc” educatiu es pot treure d’algunes lectures. Guió de la Trobada 1. Començarem la Trobada, com sempre, llegint en veu alta el text del Butlletí: “Són els contes de tota la vida!”. Per encetar el diàleg proposarem la segona part de la 3ª qüestió per al diàleg: Els contes son només un entreteniment o juguen algun paper en el procés de desenvolupament i aprenentatge dels infants? 2. Si, formulada d’aquesta manera, la qüestió no dóna molt de joc, podem proposar la dinàmica següent de Diàlegs simultanis (3/3): Tres persones, en tres minuts han d’elaborar una llista, tan llarga com sigui possible, de respostes a la pregunta “Per a què serveixen els contes?” En prendre nota de les respostes, a la pissarra, l’animador les pot anar classificant amb dos o tres criteris (serveixen... per als infants, per als pares, per a l’escola...). 3. A continuació, proposem una dinàmica de les que es fan servir per motivar la lectura. Tornarem a treballar per grups: decidiu vosaltres mateixos si preferiu que la gent canviï de grup o que continuïn els d’abans. Inventarem un conte sobre l’apassionant món de la lectura i dels contes, amb la tècnica dels “Tres daus”. Prèviament haurem preparat 3 daus de 20 cm. de cara, en tres colors diferents amb les paraules indicades a les diferents cares. • Un dau (de color taronja) conté sis possibles personatges. Els següents: pare/mare, avi/avia, mestre/a, nen/nena, follet/fada, un animal. • Un altres dau ( de color verd) conté sis possibles escenaris: Els següents: el llit dels pares, una catifa, un parc, dalt d’una nòria, un bosc, una cova fosca. • L’altre dau ( de color blau) conté sis possibles temps. Els següents: Al vespre, un dia de sol, una tarda de turmenta, fa molts anys, un dia molt fred, a l’hora de sortir el sol. Es llencen els tres daus, i la persona o grup ha de començar a explicar una història sobre el món dels contes on el personatge que ha quedat en la cara superior del dau taronja estigui en l’escenari i en el temps que li ha tocat. Si la història s’encalla, la pot continuar una altra persona del grup o es poden tornat a tirar els daus per trobar noves idees. No hi ha temps per preparar-ho. Cal improvisar... imaginar i deixar-se anar! Aquesta història s’haurà de presentar davant de tots els assistents. Cada grup ha de decidir com la vol oferir: la pot explicar o recitar acompanyada d’unes il·lustracions; la pot representar mitjançant una petita sessió de teatre; la pot convertir en una auca per tal que els companys la puguin llegir; la pot convertir en una cançó... Com veieu, es pot fer una presentació ben creativa, si el grup en té ganes! 4. Al final, es pot aprofitar la impressió que ha causat aquesta dinàmica per comentar si fan algun d’aquests jocs amb els seus fills, filles o alumnes, si en tenen bona experiència, si creuen que s’animarien a fer-los servir a casa o a l’aula, que en comentin d’altres, etc. 5. Comiat i recordatori de la data de la propera Trobada. Bon Nadal a tothom! Material Complementari E.I Butlletí 25 Sobre una catifa En una cova fosca Un bosc Un follet/ una fada 1 animal Una tarda de turmenta Nen /nena Al vespre Fa molts anys Recursos http://www.edu365.com/vadellibres/index.html Al Va de llibres et recomanem un llibre al mes perquè gaudeixis llegint d'allò més! http://www.educalia.org/sj03/jsp/index.jsp?idioma=ca Jocs i recursos de tot tipus. Recomanen especialment l’apartat de Poesia visual! http://www.cavallfort.net/cf/index.html El “tatano” és el Cavall Fort dels petits. Es publica cada dos mesos i arriba als subscriptors junt amb la revista. Hi surten contes, còmics i jocs per als més menuts, els que tot just comencen a llegir. http://www.familiaforum.net/index.asp?idioma=7&page=detraco&id=28 El món màgic dels contes. Un apartat d’Anna Gasol, on hi ha recursos, articles, bibliografia... http://www.diba.es/biblioteques/guia/serveis/llistaserveis.asp?servei=6 http://www.diba.es/chilias/info/infopares.asp Serveis i bones idees de la xarxa de Biblioteques de la Diputació GRAMATICA DE LA FANTASIA Rodari, Gianni Columna Edicions, S.A. | col·lecció Idees Columna - 5 | ISBN 84-664-0400-7 | Sempre hi ha un nen - diu Rodari - que et pregunta: «Com s'inventen les històries?», i es mereix una resposta honesta. A la Gramàtica de la fantasia es «parla d'algunes maneres d'inventar contes per a infants i d'ajudar els infants a inventar-se tots sols les pròpies històries». Aquest llibre, esdevingut un clàssic de la literatura pedagògica, no és, tanmateix, un receptari de la invenció d'històries, sinó un instrument realment útil destinat «a qui creu en la necessitat que la imaginació tingui el seu lloc dins de l'educació; a qui té fe en la creativitat infantil; a qui sap el valor alliberador de la paraula». Material Complementari E.I Butlletí 25 ANNEX 1 http://www.ciudadseva.com/textos/teoria/hist/montoya4.htm Recull de cites sobre “Psicoanálisis de los cuentos de hadas” de B. Bettelheim (Bettelheim, Bruno: Psicoanálisis de los cuentos de hadas, Ed. Grijalbo, Barcelona, 1986) Cuando el niño lee o escucha un cuento popular, pone en juego el poder de su fantasía y, en el mejor de los casos, logra reconocerse a sí mismo en el personaje central, en sus peripecias y en la solución de sus dificultades, en virtud de que el tema de los cuentos le permiten trabajar con los conflictos de su fuero interno. El psicoanalista Bruno Bettelheim ha manifestado que en el campo de la literatura infantil no existe otra cosa más enriquecedora que los viejos cuentos populares, no sólo por su forma literaria y su belleza estética, sino también porque son comprensibles para el niño, cosa que ninguna otra forma de arte es capaz de conseguir. Bettelheim, en su Psicoanálisis de los cuentos de hadas, afirma que: “A través de los siglos (si no milenios), al ser repetidos una y otra vez, los cuentos se han ido refinando y han llegado a transmitir, al mismo tiempo, sentidos evidentes y ocultos; han llegado a dirigirse simultáneamente a todos los niveles de la personalidad humana y a expresarse de un modo que alcanza la mente no educada del niño, así como la del adulto sofisticado. Aplicando el modelo psicoanalítico de personalidad humana, los cuentos aportan importantes mensajes al consciente, preconsciente e inconsciente, sea cual sea el nivel de funcionamiento de cada uno en aquel instante. Al hacer referencia a los problemas humanos universales, especialmente aquellos que preocupan a la mente del niño, estas historias hablan a su pequeño yo en formación y estimulan su desarrollo, mientras que, al mismo tiempo, liberan al preconsciente y al inconsciente de sus pulsiones. A medida que las historias se van descifrando, dan crédito consciente y cuerpo a las pulsiones del ello y muestran los distintos modos de satisfacerlas, de acuerdo con las exigencias del yo y del super-yo” (Bettelheim, B., 1986, p. 12-13) Los instintos primarios y reprimidos, como es el caso de la agresión, pueden aflorar en cualquier momento y hasta dominar sobre la parte racional y consciente del niño, pues todos los individuos cargan genéticamente un instinto de agresión en la parte más irracional e inconsciente de su ser. No obstante, como bien apunta el psicoanalista Bruno Bettelheim: “La creencia común de los padres es que el niño debe ser apartado de lo que más le preocupa: sus ansiedades desconocidas y sin forma, y sus caóticas, airadas e incluso violentas fantasías. Muchos padres están convencidos de que los niños deberían presenciar tan sólo la realidad consciente o las imágenes agradables y que colman sus deseos, es decir, deberían conocer únicamente el lado bueno de las cosas. Pero este mundo de una sola cara nutre a la mente de modo unilateral, pues la vida real no siempre es agradable” (Bettelheim, B., 1986, p. 14-15). Mucho antes de que exista una literatura escrita exclusivamente para niños, los cuentos populares -de hadas, ogros y princesas- se transmitían a través de la tradición oral y de generación en generación. Durante siglos, quizás milenios, los cuentos eran contados entre los adultos; empero, de tanto repetirse una y otra vez, llegaron también a gustar a los niños no sólo por el poder de la fantasía que alimenta el desarrollo de su personalidad, sino también porque abordan temas que les tocan de cerca. Así pues, los cuentos populares se han convertido en un tesoro invalorable para los niños, incluso cuando no existía una literatura infantil propiamente dicha y en épocas en que la pedagogía no había advertido su importancia No cabe duda de que los cuentos populares, tanto por la trama como por el desenlace, sean excelentes recursos terapéuticos que ayudan al niño a resolver sus ataduras emocionales y forjar una personalidad más equilibrada. Según Bruno Bettelheim: “Los cuentos de hadas tienen un valor inestimable, puesto que ofrecen a la imaginación del niño nuevas dimensiones a las que le sería imposible llegar por sí solo. Todavía hay algo más importante, la forma y la estructura de los cuentos de hadas sugieren al niño imágenes que le servirán para estructurar sus propios ensueños y canalizar mejor su vida (...Ttransmiten a los niños, de diversas maneras: que la lucha contra las serias dificultades de la vida es inevitable, es parte intrínseca de la existencia humana; pero si uno no huye, sino que se enfrenta a las privaciones inesperadas y a menudo injustas, llega a dominar todos los obstáculos alzándose, al fin, victorioso (...) Las historias modernas que se escriben para los niños evitan, generalmente, estos problemas existenciales, aunque sean cruciales para todos nosotros. El niño necesita más que nadie que se le den sugerencias, en forma simbólica, de cómo debe tratar con dichas historias y avanzar sin peligro hacia la madurez. Las historias ‘seguras’ no mencionan ni la muerte ni el envejecimiento, límites de nuestra existencia, ni el deseo de la vida eterna. Mientras que, por el contrario, los cuentos de hadas enfrentan debidamente al niño con los conflictos humanos básicos“ (Bettelheim, B., 1986, p. 14-16). Material Complementari E.I Butlletí 25 ANNEX 2 DIARI AVUI, HTTP://WWW.AVUI.ES/AVUI/DIARI/04/JUN/20/PIQ0120.HTM UN XAROP ANOMENAT LLIBRE EL PROJECTE 'NASCUTS PER LLEGIR' IMPLICA PEDIATRES I LLEVADORES EN EL CONTAGI DEL GUST PER LA LECTURA Eva Piquer [email protected] Surto de la consulta de la pediatra amb una pila de deures per fer. La gran ha d'anar sens falta a la revisió anual a cal cardiòleg. El mitjà té una berruga al peu que hauria de controlar un dermatòleg. El petit no està gaire fi: val més que prengui un xarop durant deu dies, a veure si els mocs se li aigualeixen i d'aquí a dues setmanes ja li poden posar la vacuna pendent. (...) A la visita de control de l'any que ve, potser també m'hi apuntarà el títol d'algunes novel·les infantils de lectura obligatòria per a la bona salut neuronal. I a la fitxa de cada nen, al costat dels centímetres que fan i els quilos que pesen, farà constar si tenen ben adquirit l'hàbit lector. Abans m'haurà suggerit una visita a la biblioteca pública del barri i m'haurà recomanat (a mi i, sobretot, als pares i mares de nadons) unes cullerades diàries de lectura en veu alta. A la sala d'espera, per cert, hi haurà un espai ple de llibres amb cara i ulls, res a veure amb els quatre contes mutilats que hi ha avui, heretats de pacients que s'han fet massa grans per a les històries de fades. "Fins ara els nens naixien amb un pa sota el braç, a partir d'ara hi portaran a més a més un llibre", va afirmar dilluns passat Josep Maria Mauri, president de la Societat Catalana de Pediatria, just abans de signar el conveni que ha de fer possible la implementació del projecte Nascuts per llegir, encaminat a encomanar als infants el gust per la lectura des del primer mes de vida.(...) L'objectiu és involucrar tots aquests col·lectius (així com els pares-avis-cangurs de les criatures) en el foment de la lectura infantil, des que els nens surten de l'úter fins que ja tenen un grau important d'autonomia lectora. El crit de guerra és prou explícit: "Cap bressol sense un llibre, cap nadó sense un adult que li llegeixi en veu alta, cap infant sense els beneficis de la lectura". La implicació dels professionals de la sanitat es justifica pel fet que la salut no és només l'absència de malaltia. L'OMS la defineix com "un benestar físic, mental i social". El Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana entén la salut com "una manera de viure joiosa, solidària i autònoma". La Declaració d'Ottawa hi aporta un matís afegit: salut és també "la capacitat de resposta, amb esperit d'autoresponsabilitat i autodeterminació". "Els bibliotecaris sabem des de sempre que és imprescindible crear un vincle afectiu entre els nens i els contes, però necessitàvem treballar transversalment amb altres col·lectius(...) Material Complementari E.I Butlletí 25 ANNEX 3 LA SITUACIÓN:Las dificultades escolares ante la lectura de textos T. COLOMER, profesora titular de Didáctica de la Lengua y la Literatura en la Universitat Autònoma de Barcelona La Vanguardia 13/02/2005 En los años ochenta el investigador Gordon Wells dirigió un estudio en Bristol en el que se siguió a un grupo de niños y niñas desde su nacimiento hasta los diez años para ver su acceso al lenguaje escrito. La conclusión fue que lo que más influía en el éxito de la lectura era que los adultos les hubieran leído y contado cuentos en sus primeros años de vida. "¿Qué tienen los cuentos?", fue la pregunta siguiente. La respuesta de Wells resaltó que esa actividad enseñaba a "pensar sólo con palabras" sin apoyarse en la percepción inmediata ni en el contexto, lo cual permitía elaborar un modelo mental del mundo mucho más complejo y adquirir un vocabulario con el que poder pensar y hablar sobre ello. Los adultos ayudaban, así, a los niños a explorar su propia idea de la realidad a la luz de lo que se contaba en los libros y a recurrir a su experiencia personal para interpretarlo. Es decir, se fomentaba una forma de buscar significado que es propia del modo humano de razonar. Posteriormente se ha demostrado que en este caso se tiene el doble de posibilidades de convertirse en un buen lector Efectivamente, ese es el camino que se sigue al aprender a leer. No se trata de trasladar un sistema de signos escritos al mundo oral. Dominar el escrito significa desarrollar unas operaciones mentales cada vez más diversas y abstractas a lo largo de la escolaridad. En las sociedades postindustriales, la mediación entre los humanos y la realidad ha adquirido tal complejidad que éstas están obligadas a realizar una gran inversión en capital humano para que sus ciudadanos sean capaces de controlar un volumen muy elevado de información simbólica. Ello repercute, obviamente, en los objetivos de política cultural y educativa que se marcan los poderes públicos, así como en el diseño y aplicación de los programas y campañas de lectura, y en las evaluaciones sobre el éxito alcanzado por los sistemas educativos. El concepto de alfabetización se ha ido ampliando progresivamente de tal modo que nunca en la historia de la humanidad habían existido metas tan altas para las expectativas educativas. Si aprender a leer significa entender textos cada vez más complejos, las posibilidades de los niños para hacerlo se mueven en tres campos: el entorno social y familiar, la escuela y las políticas educativas. 1. Las familias. El primer problema del aprendizaje lector de nuestros niños es que viven en una sociedad poco alfabetizada. Sólo alrededor de un 35% de los adultos lee alguna vez a la semana (y sólo un 18% es usuario de las bibliotecas públicas). (…) El reto aquí es el de extender a toda la sociedad las prácticas culturales de los sectores ilustrados (tener libros en casa, hablar sobre ellos, recibirlos como regalos, etcétera) que fueron los únicos alfabetizados durante siglos y que continúan mostrándose muy influyentes en los hábitos lectores. 2. La escuela. En la escuela los niños aprenden la manera en que la sociedad interpreta la realidad física y social. Eso es algo indisolublemente ligado a la forma de hablar sobre ello. No se trata sólo de adquirir nuevos términos o informaciones, sino de desarrollar la capacidad de abstracción, dominar nuevas relaciones entre las ideas y familiarizarse con nuevas formas del discurso. Cuando los niños acceden a la primaria dominan las formas narrativas básicas, pero muchos de los requisitos para entender los textos no se alcanzan hasta la adolescencia y sólo se dominan a través de los aprendizajes escolares. En relación con los textos, los niños tienen que progresar en distintos aspectos. (…) 3. Las políticas educativas. Para que todas las funciones y actividades de la lectura se articulen y refuercen mutuamente en la escuela y se aprovechen los conocimientos que poseemos sobre su enseñanza se necesitan profesores bien formados. Así, por ejemplo, cuando se objetó a Aidan Chambers, un reconocido asesor de planes de lectura en varios países europeos, que en ningún lugar los estudiantes de magisterio leían y analizaban quinientos buenos libros infantiles durante sus estudios, tal como él proponía, replicó simplemente: "Por eso no tenemos buenos maestros de lectura". (…) Material Complementari E.I Butlletí 25
