uniu federal nacionalista republicana anuncis, `remitits y esqueles

N o m b r e 117
O l o t , 30 d e j u l i o l d e 1911
A n y III
PREUS DE SU8CRIPCIÓ
Olot
5 ptes
Catalunya y demés nacions ibèriques 5
Extrangrer . . . . . .
10
Nombre solt
O'IO
Setmanari polític y defensor
dels interessos de Ja comarca
adherit a la
UNIU FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA
— REDACCIÓ Y ADMISTRACIÓ —
Hostntffu social del-C. N. R.
Carrer de la Presó Vella, ir° 5
No's tornen els originals, encara que
no's publiquin
ANUNCIS, 'REMITITS Y ESQUELES MORTUÒRIES A PREUS CONVENCIONALS
DEL MESTRE
A LOS FEDERALE8 DE CATALUNYA
Con jubilo he sabido que vàis à reúníros parà decir al pueblo lo que pensàis sobre la situación de Espana. Decidlo, que falta hace que lo digan vàrbnes
esforzados.
Inútilmente pide la Nación reformas. A par del Go'
bierno se las niegan las Cortes. Ni un cèntimò de màs
hay en el presupuesto de gastos para la difusión de la
enseftanza; ni un céntimo de màs para esas obras públicas que con tanta razón reclamen la agricultura y la
indústria. Se agrava, sin embargo, todos los tributes.
En liquidar la Hacienda se puso empefio, y no se la ha
liquidado. Continuarà el dèficit à pesar de los sacrificios que del país se exige.
Hablóse mucho de descentralización, y se la ha reducido à un malaventurado proyecto que no ha logrado
siquiere la atención de las Cortes. Simple abreviación
de tramites era para crear estaWecimie'ntos de ense*
fianza y construir obras públicas. Aun así'w» habría t
prevalecido. Es unitario el actoal Parlamento^ màs
unitarios aún los liberales que los conservadores.'
En tanto el país, y sobre todo Ctitalufla, Im ptíesto
en la descentralización todo su atainco y su asperanza.
Regionalistas y catalanistes quieren hoy como los fe-»
derales reconstruir la Nación tomando por base la autonomia de las regiones. Las quieren autónomas en la
vida interior y sujetas en lo exterior à poderes à cuyo
cargo corran exclusivamente los intereses nacionales,
y los internacionales.
Gran satisfacción debe causarnos ese generoso movimiento de ideas hacia un fin que los federales perseguimos hace màs de treinta afíos. Seran poderosas é
invencibles el dia de la crisis las fuerzas autonomistes.
Lo seran no solo en Catalufia, sinó también en las demés regiones, convencidas como estaran de que lejos
de querer amenguar ni disminuir la pàtria anhelamos
fortificaria y hacerla pròspera dàndole màs racional y
segura base; de que huimos de provocar antagonismos
de raza, de lengua y de historia; de qüe nüestra religión es de amor y no de odio ni de exclusivisiho.
Nos unen à los espafloles todos cuatro siglos de
comunes glorias y comunes desventures; juntos herhos
de reconstituir la nación y levantarla del abismo en
que la sumieron comunes errores. ^Cómo? Trayendo
por la libertad de las regiones à nueva vida aletarga^
das ó muertas energías y abriendo nuevas fuentes de
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
riqueza, abandonando las glorias de las arnïas por las destructiva de tot9 els gèrmens que porta'l cadàdel trabajo, difundiendo la instrucción y etevando cada ver capassos d'encomanar una malaltia.
dia màs la cultura de los puéblos. l'V las recursos? se
L'actitut dels anti-incineristes s'ha de reconèi:
preguntarà.
-<
rCxer que es lògica: Lleó XIJI, en 19 de maig de
Nosotros, ya lo aabéis, no perteneceraos à esa cla- 1886, condemnà la cremació de cadàvers humans.
se de hombres que piden incesantemente reformas sin
que jamàs indiquen los medios de reallzarlas; nosotros És, doncs, un manament religiós l'obstacle prinproponemos d la vez las reformas y los medios. Un cipal qué s'oposa als dictats de la Ciència. Per lo
amplia emisión de valores proponemos sobre capítulos que's veu, PIglesia no ha modificat el criteri que
que en el presupuesto huelgan; é una completa trans- tenia quan l'imbecilitat dels reis y la mansuetut
del poble deixaven funcionar la Santa Inquisició.
formación de la Hacienda venimos aspirando.
Explicadlo vosotros los que afiadis à un claro ta- La cremació representaria per l'Iglesia una manilento de fàcil locución y el vigor de la elocuencia. Ex- festació d'ignomínia pel subgecte, viu o mort, des
plicad también por qué, ademàs de federales, somos truít per les flames.
republicanos y demócratas. No queremos nosotros fiar
La cremació cadavèrica sembla que's practicà
à los azares del nacimiento la suerte de la Nación, ni 4,000 anys abans de J - C ; les tribus arianes foren
perder ninguno de los derechos inherentes à la persoqui l'importà a Europa, continuant aquesta moda
nal idad del nombre.
fins a la dominació cristiana. Entre'ls grecs y'ls
F.Pi Y M A R G A L L .
romans la cremació constituïa un honor, tant es
D'FI Nuem Régimen—t90O.
així que estava proibit cremar els cadàvers dels
i k i n i H n i H i i i u i M i n n m H m H
condemnats per la justícia y dels suicides. Quasi
'
LA CREMACIÓ DE CADÀVERS totes les obres antigues descriuen cerimònies de
Laí cremacló de cadàvers ha sigut una qüestió la crerriació y, per la classe de personatges que's
que ha prbvocat llargues polèmiques, com solen veueu en bon nombre de pintures* se pot asseguoriginaries tots els problemes profundament hu- rar que la cremació era un dels actes més solemmans. El món científic obta per l'incineració; els nials. Homer, en y/liada, fa una descripció de les
homes aferrats a la tradició, els sentimentalistes pompes fúnebres d'Hector, Peluci y Patroches,
perexcelencia, són partidaris de que'ls morts destruïts els cadàvers llurs per la foguera; Virgili,
en YEneida, relata les cremacions executades
continuïn enterrantse.
Entre'l sistema actual dè destrucció de cadà- pels habitants de Laci. Acabada ia cerimònia, se
vers o'l que preconisen els homes' dè ciència, la recullíen les cendres, que's guardaven en un vas
raó està en favor d'aquets; tenen ademés, els in- d'or, de plata o d'altre metall, segons la categoria
cineristes, una argumentació al seu favor en la social de la família. Plini, Horus, Alexandre de
qual l'Historia y la Ciencia's compenetren; no Nàpols y Plutarc, ne tracten llargament, fent coaixí els adversaris de la cremació, que encara que mentaris sobre l'època en que la cremació va imllur conducta enfront d'aquest problema sia d'una plantarse al respectiu país. Heràclit n'era partidaestricta fòglda, atenguent llur manera de pensar, ri fervent: el foc composava un dels elements case posen, mantinguentse en aquesta obstinació, pitals de la Naturalesa, filosofia llavors en boga.
en contradicció evident àb els coneixements cien- Els antics posseïen també l'idea dels benfets profilàctics de la cremació, puix Dionis d'Halicarnatífics.
La contradicció esmentada es tan veritat que so diu en les seves Antigüetats que la pesta que
no més cal dir que ab la cremació d'animals no hi flagel·là Roma per espai de tres cents anys se deha discrepància d'opinions, la conformitat es ab- via a la costum de tirar els cadàvers a qualsevol
soluta, tots reconeixen que la destrucció cadavè- lloc y a no cremarlos.
El cristianisme anulà vigorosament les pràctirica pel foc es el procediment més higiènic que
"existeix, oTerinVensem^Íall'*tOíTi|>léta seguretat ques de la cremació ordinària, conVertintla en un