Sembrador, El

C. N. T.
A ñ o V (Segunda época) - Núm. 120
SENDAS LIBERTARIAS
V
(ULTIMO)
Hasta el p r e s e n t e , n u e s t r a s s o c i e d a d e s h a n a r r a n c a d o d e l p r i n c i p i o d e
a u t o r i d a d . Las c o l e c t i v i d a d e s h a n e s t a d o s u p e d i t a d a s a las m i n o r í a s q u e h a n
v e n i d o m a n d a n d o . ¿En q u é h a p a r a d o la l ó g i c a c o n e s t o s p r o c e d e r e s ? La
ú n i c a l ó g i c a q u e p o d r í a existir, í u e r a a c e p t a n d o q u e e n n u e s t r a e s p e c i e e x i s ten seres de construcción especial que tienen un don, u n privilegio, que les
c o l o c a a u n a altura s u p e r i o r a la d e l o s d e m á s y q u e l e s p e r m i t e o r i e n t a r s u
existencia.
N o n o s m o l e s t e m o s e n a r g u m e n t a r para p r o b a r q u e t o d a s las u n i d a d e s
h u m a n a s t i e n e n las m i s m a s p o s i b i l i d a d e s naturales. Y q u e si u n a p u e d e e l e v a r s e m á s e n u n a r a m a d e t e r m i n a d a d e l saber, e n o t r o a s p e c t o q u e d a rezagada. Y q u e es e s t a b l e c i e n d o la natural s o l i d a r i d a d c o m o s e c o m p a g i n a la
d i v e r s i d a d de a p t i t u d e s y se f o r m a el c o n j u n t o a r m o n i o s o .
La a u t o r i d a d h a t e n i d o c o m o o r i g e n la i m p o s i c i ó n del m á s fuerte. Ya
fuese e n m u s c u l a t u r a o e n inteligencia. Se h a s o m e t i d o a la m a y o r í a , m á s d é b i l o m á s i g n o r a n t e , c o n m e z c l a d e m i e d o y r e s p e t o p a r a m a n t e n e r la s u p r e m a c i a . L a m i n o r í a q u e h a d o m i n a d o ha t e n i d o n e c e s i d a d d e cultivar esta d e b i l i d a d y esta i g n o r a n c i a . Ha h a b i d o n e c e s i d a d d e i n v e n t a r u n m o n t ó n d e
s o f i s m a s t e r g i v e r s a n d o y c o m p l i c a n d o la n a t u r a l e z a d e las c o s a s . El resultad o h a s i d o u n m a l e s t a r c o n t i n u o . Miserias d e t o d a s u e r t e a l o s s o m e t i d o s ,
h o r r o r e s artificiales a l o s d o m i n a d o r e s y g u e r r a s c o n t i n u a d a s p o r e g o í s m o
d e l o s m a n d o n e s , p a r a e n s a n c h a r el c a m p o d e s u p o d e r í o y p o r r i v a l i d a d e s
de mando.
Y así, a través d e u n a c a d e n a d e a m a r g u r a s y c a l a m i d a d e s , h e m o s l l e g a d o a las p r e s e n t e s s o c i e d a d e s , e v o l u c í o n a u d o l o q u e h e m o s e v o l u c i o n a d o ï
p o r la fuerza irrefrenable d e l a s c o s a s y s o b r e t o d o p o r el e m p u j e d e las m i n o r í a s q u e h a n c o n s e r v a d o s u p e r s o n a l i d a d e n m e d i o d e s i n s a b o r e s sin c u e n t o .
E n las luchas de los últimos tiempos para establecer sociedades m á s
j u s t a s , h a h a b i d o l u c h a d o r e s d e b u e n a fe, q u e h a n i n v o c a d o l o s d e r e c h o s
d e l h o m b r e , p e r o h a c i e n d o q u e t o m a r a n f o r m a d e s d e el P o d e r . H a n i d e a d o
el sufragio y la d e m o c r a c i a , p e r o d e j a n d o i n t a c t o el p r i n c i p i o de a u t o r i d a d .
Y, fatalmente, h a v e n i d o q u e l o s q u e h a n l l e g a d o a l o s sitiales d e s d e d o n d e
se domina, a pesar de sus b u e n o s propósitos se han corrompido. Han qued a d o a p r i s i o n a d o s e n las r e d e s d e l P o d e r , h a n q u e d a d o e n v a n e c i d o s , e n c a n t a d o s d e su p a p e l de p r i v i l e g i o y c u a n d o h a s u r g i d o el h o m b r e o la m i n o r í a ,
d e iniciativa m á s libre o c u a n d o el p u e b l o a c o s a d o p o r s u s s u f r i m i e n t o s h a s e p r o n u n c i a d o c o n v i o l e n c i a , h a n u s a d o l o s m i s m o s p r o c e d i m i e n t o s inquisitivos. Cárcel, d e s t i e r r o , tortura, m e t r a l l a y h o r c a .
N o es menester entretenernos en aportar detalles y argumentaciones
m i n u c i o s a s . A la vista t e n e m o s el fracaso d e l a d e m o c r a c i a b u r g u e s a y d e l a
d e m o c r a c i a s o c i a l i z a n t e e n l o s p a i s e s a m e r i c a n o s , e n Inglaterra, e n F r a n c i a ,
e n A l e m a n i a , en Austria... P e r o el e j e m p l o m á s t í p i c o l o t e n e m o s e n E s p a ñ a .
Las f ó r m u l a s s o c i a l d e m o c r á t i c a s e s t a b a n y a d e s a c r e d i t a d a s p o r c o m p l e t o
a n t e s d e l o s d o s a ñ o s . H o y n u e s t r o p a í s a l o s tres a ñ o s d e d e m o c r a c i a r e p u b l i c a n a , p r e s e n t a u n a s p e c t o d e angustia q u e n o t i e n e p r e c e d e n t e s .
N o p u e d e n darse vueltas. El e q u i l i b r i o d e la v i d a s o c i a l h a d e t e n e r p o r
b a s e la libertad. La m i s m a p o s i b i l i d a d p o r t o d o s d e d e s e n v o l v e r c o n t o d a
a m p l i t u d n u e s t r a existencia. Y p a r a llegar a la libertad, n o e x i s t e otra fórm u l a q u e l o s s o m e t i d o s e m p l e e n p r o c e d i m i e n t o s e n c u a d r a d o s e n este p r i n c i p i o . L a c o n q u i s t a d e l d e r e c h o a la v i d a , s ó l o p u e d e h a c e r s e efectiva, l u c h a n d o l o s e x p l o t a d o s o r g a n i z a d o s c o n n o r m a s d e a c c i ó n directa.
L o s i n t e r m e d i a r i o s e n la l u c h a e n t a b l a d a entre el c a p i t a l i s m o y el Estado contra los trabajadores—comisiones mixtas, comités paritarios, consejerías d e t r a b a j o — q u e t i e n e n a s i g n a d o el p a p e l d e a m i g a b l e c o m p o n e d o r , e s
el ú l t i m o i n v e n t o d e l o s q u e m a n d a n para e n g a ñ a r a l o s t r a b a j a d o r e s .
La s o l u c i ó n m o m e n t á n e a a l o s m a l e s q u e a q u e j a n a la H u m a n i d a d , n o
p u e d e s e r otra q u e el C o m u n i s m o Libertario. Y la o r g a n i z a c i ó n m e j o r e n c u a d r a d a e n E s p a ñ a q u e p u g n a p o r s u c o n q u i s t a , q u e está d e s t i n a d a a t r i u n far m á s tarde o m á s t e m p r a n o p o r q u e está e n s u v e r d a d e r o c a m i n o y, p o r
tanto, la q u e h a d e s e ñ a l a r la pauta al M u n d o , e s la C o n f e d e r a c i ó n N a c i o n a l
Trabajo.
Si els capitalistes s ó n els q u e u s u f r u c t ú e n la r i q u e s a q u e
h a a n a t a c u m u l a n t l'esforç dels treballadors, é s m o l t lògic q u e
q u a n aquests e s trobin s e n s e feina—per incapacitat, precisam e n t , d e l'organització capitalista—sigui d'aquest capital acu«
m u l a t d ' o n s u r t i l'ajut. I c o n s t i q u e a i x ò é s r e f o r m i s m e p u r . . .
igualada. 18 de A g o s t o d e 1934
Se'ns diu q u e a l g u n fabricant e n g è n e r e s d e punt, h a iniciat u n rebaix de salaris a les seves treballadores. I q u e Bartom e u T o r n e r , c o n s e l l e r d e !'>! j u n t a m e n t , l ' i n v e n t o r o d e f e n s o r d e l
projecte d'Assistència Social, l'ideador de l'impost sobre el jornal p e r fer front a l'atur forçós, el p o l e m i s t a d e t e r m e s i r r e s p e c t u o s o s , c a l u m n i o s o s i biliosos i d'argumentació pedestre, el q u e
té l'exclusiva d e la n o ofuscació i la n o obcecació, h a estat u n
d e l s q u e h a fet l a i m p o r t a n t g e s t a . H a r e b a i x a t e l s s a l a r i s d e
les s e v e s o b r e r e s e n 10, 8 y 6 p e s s e t e s setmanals. Aixó n o e s
pot consentir de cap manera, treballadoresi
SIGLO
XX...
y el salvajismo vive todavía
E n t o d o s l o s t i e m p o s , d e s d e q u e el
m u n d o está sujeto a u n a tiranía q u e
por lo irracional e inhumana es a
todas luces detestable, los h o m b r e s y
los pueblos de antaño hanse vistos
c o n t i n u a m e n t e a c o m e t i d o s p o r la furia feudalística q u e cual b e s t i a i n s a ciable d e v o r a b a r a b i o s a m e n t e hasta
Qije q u e d a b a s a c i a d a s u s e d d e s a n gre h u m i l d e .
H a b i a d e c o n t i n u a r i n c ó l u m e el
p r i v i l e g i o y el p r e d o m i n i o d e casta
a u n q u e para e l l o p r e c i s a r a , p a r a r e d u c i r al r e b e l d e , e m p l e a r el látigo
p r i m e r o y la h o r c a d e s p u é s . L o s torm e n t o s m o r a l e s y m a t e r i a l e s q u e frec u e n t e m e n t e sufrían l o s l a b r i e g o s ,
l o s b u e n o s y h a r a p o s o s parias d e l
trabajo, l o s e t e r n a m e n t e h u m i l l a d o s
p o r el v a p u l e o clerical y el d e s p o t i s m o feudaL e r a n h e c h o s q u e a c o n t e cidos en aquellos remotos tiempos
e n q u e la c u l t u r a era p o c o m á s q u e
desconocida, es dable explicarnos
a h o r a el p o r q u é de a q u e l l o s v a n d á l i
eos h e c h o s y del salvajismo h e c h o
norma.
P e r o h e aquí q u e la n a v e del p r o g r e s o avanza. U n a serie d e h o m b r e s
c o n c i e n z u d o s , c o n u n a v a l e n t í a dign a d e e n c o m i o , e s t u d i a n d o científicam e n t e l o s «misterios» d e la N a t u r a leza, a p a r e c e n ante el p u e b l o i g n o rante, n o sin a n t e s e x p o n e r s e el p e llejo, p a r a e n s e ñ a r l e la V e r d a d , la
R a z ó n y la Libertad a c o n q u i s t a r . Esta
e n s e ñ a n z a la p a g a n c o n la m u e r t e
p o r las h u e s t e s del o s c u r a n t i s m o ,
p e r o n o i m p o r t a , el m u n d o a v a n z a
p o c o a p o c o , la c u l t u r a v a e x t e n d i é n d o s e . Más idealistas s a l e n al p a l e n q u e
d e la l u c h a para c o n t i n u a r la o b r a
e m p r e n d i d a . La literatura se v a c o n o c i e n d o p o r l o s e s p a c i o s , a través
d e la c u a l s u r g e n c o n a t o s v i o l e n t o s
p a r a d e s p r e n d e r s e del y u g o e s c l a v i z a d o r . La c u l t u r a va c r e c i e n d o y c o n
ésto d i s m i n u y e el b a r b a r i s m o y la
b e s t i a l i d a d . L a s l u c h a s p o r la r e d e n c i ó n c o n t i n ú a n sin cesar, y p o r las
magnificas r e v o l u c i o n e s c e r e b r a l e s y
m a n u a l e s la n a v e a v a n z a m a g e s t u o s a
d e j a n d o tras sí a q u e l l a era d e libertad q u e l o s p u e b l o s d e s e a b a n .
Y... a v a n z a n d o , a v a n z a n d o , l l e g a mos en tiempos denominados mod e r n o s , e n el siglo XX, é p o c a d e c u l tura v a s t í s i m a , y... ¡oh ironía!, la b e s tialidad d e l p r i m i t i v i s m o y el s a l v a j i s m o vive todavía.
* **
C o m o c o m p r e n d e r e m o s ha sido un
batallar c o n í i n u o , c r u d o y l a r g u í s i m o
para tan s ó l o llegar d e la e s c l a v i t u d
p r i m a r i a y feudal a la e s c l a v i t u d m o d e r n a y b u r g u e s a . Para s a l i m o s d e
ella, n a t u r a l m e n t e , c o n t i n u a m o s l u c h a n d o , e n t a b l a n d o fuertes a c o m e tidas c o n el E s t a d o o p r e s o r , a v e ces éste reaccionario c o m o a otros
«democráticos», pero tiránicos los
dos por excelencia.
Y c u a n d o e n el f o r c e j e o d e la l u c h a
diaria c a e m o s bajo las g a r r a s de la
«gente d e l o r d e n » ¡oh e n t o n c e s ! y a
p r e s e n c i a m o s el c a s o salvaje q u e m á s
arriba s e ñ a l á b a m o s .
Si, c a m a r a d a s , e n las Jefaturas d e
P o l i c í a d e R a r c e l o n a y otras l o c a l i dades se apalea bárbaramente a los
o b r e r o s allí d e t e n i d o s . E s o s v e r d u g o s
q u e a c t ú a n al m a n d a t o d e u n G o b i e r n o «izquierdista» i g u a l m e n t e c o b a r d e s o n l o s q u e , e n t i e m p o s de la M o narquía, combatían estos procedimientos inquisitoriales porque los
e m p l e a b a el s a n g u i n a r i o A n i d o . H o y
e l l o s e l e v a d o s al P o d e r h a c e n l o m i s m o , m á s a ú n . ¿Qué e s l o q u e la c u l tura h a h e c h o p a r a e s o s e n t e s d e s p r e c i a b l e s ? ¿ D ó n d e está la sensibilid a d d e e s t o s d e m a g o g o s , q u e fríamente toleran los enormes tormentos
a p l i c a d o s p o r la policía? ¡ A s q u e r o sos! ¡Cobardes! ¡Cuantos s a l i v a z o s
merecéis!
(O
P e r o n o l o d u d é i s , q u e el p u e b l o
aunque paciente en demasía y buen a z o c o m o el p a n t i e n e d i g n i d a d ,
a h o r a ultrajada, p e r o q u e o s r e c o r dará perfectamente.
Mientras tanto, d i g a m o s q u e e n el
siglo XX a ú n p u l u l a n p o r ahí a l g u n o s
c a n í b a l e s q u e p o r v e r g ü e n z a d e la
cultura h a n p a s a d o m u c h o s de e l l o s
p o r la U n i v e r s i d a d .
R. S E R A R O L S
•o
co
PANORAMA
retablo
ü n año hace, o cerca, que los rep u b l i c a n o s d e i z q u i e r d a q u i e r e n u¬
nirse. Que n o s aturden los oidos hab l a n d o d e la n e c e s i d a d d e f u s i o n a r s e
p a r a salvar la R e p ú b l i c a . Y total, d e s p u é s d e m u c h o d i s c u r s e o , se h a p r o d u c i d o u n a u n i ó n insignificante. Orga, A c c i ó n R e p u b U c a n a y radical s o cialistas i n d e p e n d i e n t e s . A h o r a se
h a b l a d e la f u s i ó n d e l o s r a d i c a l e s
demócratas y de los i d e m socialistas
d e G o r d o n Ordaz. D e a q u í a u n a ñ o
p u e d e q u e se h a y a y a r e a l i z a d o esta
f u s i ó n . P e r o a n t e s d e m e d i o estarían
todos barridos del tablado político
p o r las e s c o b a s m o n á r q u i c a s . . . si a
éstas n o l e s i n f u n d i e r a n u n r e s p e t o
e n o r m e l o s h o m b r e c i t o s d e la Confederación.
* * •
C r e í a m o s , e n t i e m p o s d e l triunfo
e l e c t o r a l d e las d e r e c h a s , q u e p o d í a
bastar la alianza d e las i z q u i e r d a s
para impedir el entronizamiento desc a r a d o d e l o s cristeros. P e r o a h o r a
e s t a m o s c o n v e n c i d o s q u e se trata d e
un cadáver que n o es capaz de levantarse si las d e r e c h a s n o l o n e c e s i t a n
para seguir haciendo equilibrios c o n
o b j e t o d e e s c a m o t e a r al p u e b l o el
m o m e n t o d e la e m a n c i p a c i ó n . . .
• »•
E n Cataluña, la u n i ó n d e i z q u i e r d a s i m p i d i ó , e n efecto, q u e l o s fascistas d e d e r e c h a se a p o d e r a r a n d e l o s
r e s o r t e s del p o d e r . P e r o d u d a m o s
m u c h o d e q u e a q u e l f a s c i s m o tan tem i d o llegara a l o s e x t r e m o s o p r e s i v o s , r e p r e s i v o s y a p a l e a n t e s d e la
d i c t a d u r a d e la E s q u e r r a R e p u b l i c a n a d e Cataluña.
» • •
L o s c r i s t e r o s están e s t u d i a n d o , c o n
g r a n sigilo, el p l a n a d e s a r r o l l a r a la
r e a p e r t u r a de las Cortes.
L á s t i m a g r a n d e q u e se g a s t e n l o s
sesos. Con seguir entre bastidores,
m a r c a n d o el c o m p á s , se a h o r r a b a n
trabajo. Q u e y a l o s r e p u b l i c a n o s l e s
irían i n v e n t a n d o p r o c e d i m i e n t o s c a nibalescos...
» •
#
U n r e d a c t o r d e «El A t e o » h a s i d o
condenado a dos meses de prisión y
500 p e s e t a s d e m u l t a p o r e s c a r n i o al
dogma.
E n el baluarte d e la RepúbHca se
e s t á n h a c i e n d o m é r i t o s p a r a g a n a r el
cielo.
Vattir
bé que l'Ajuntament
E s o c u a n d o se h a y a t e r m i n a d o la
tarea d e fabricar plantillas d e g u a r dias d e asalto y d e las otras c l a s e s , d e
sorprender reuniones clandestiuas,
d e p o n e r e n cintura al a t r a q u i s m o ,
al s a b o t a j i s m o y al p e t a r d i s m o . Y s o b r e t o d o c u a n d o las p o r r a s d e l o s
g u a r d i a s d e asalto y « e s c a m o t s » h a y a n q u e d a d o inutilizadas p o r e x c e s o
d e u s o y se h a y a n a g o t a d o l o s m a t e riales p a r a fabricar d e n u e v a s .
•
¥
forçós
• • »
E n el p l e i t o d e la G e n e r a l i d a d c o n
el g o b i e r n o d e Madrid, a raiz d e la
l e y d e c o n t r a t o s d e c u l t i v o , se d i c e n
t o d a v í a las m i s m a s p a l a b r a s q u e tres
m e s e s atrás. L o ú n i c o q u e h a d e s a p a r e c i d o es el t o n o g u e r r e r o d e ciertas
expresiones. Ni los h e r m a n o s piens a n e n s e g u i r a C o m p a n y s , ni éste se
a c u e r d a d e invitarles a q u e l e sigan,
ni R o y o V i l l a n o v a y s u s hijos s u e ñ a n
en venir con sus voluntarios a ocupar Cataluña. La p u g n a v a q u e d a n d o
agotada p o r a b u r r i m i e n t o .
Ahora los ayuntamientos vascos
q u i e r e n p r o b l e m e a r e l l o s . Se p r e s e n tan, p r i m e r o , d e c i s i o n e s definitivas.
D e s p u é s irá b a j a n d o el t o n o . P r o n t o
v a n a e m p e z a r las g e s t i o n e s l l e n a s d e
c o r d i a l i d a d . Y d e aquí a u n a ñ o s e g u i r á n las g e s t i o n e s m u y c o r d i a l m e n te. Y se irán r e p i t i e n d o las m i s m a s
p a l a b r a s , hasta q u e l o s v a s c o s se hast í e n y se c a n s e el p ú b l i c o , y se a b u rran l o s a c t o r e s y se m u e r a el pleito
de asco.
• * *
U n o q u e se m u e r e . Otro q u e l o
m a t a n . Otro q u e se m u e r e . S e l v e s ,
DoUfuss, H i n d e n b u r g . . .
Q u e n o se i n t e r r u m p a la f u n c i ó n ,
señores.
i miri d'obrir treballs
que es troben sense. Això
encaixa
subsanar
per a donarme
tenen acumulada
sobre la misèria
postos
sobre
o
atenuar
ais
obrers
dintre el seu ideari.
Estan
en el seu paper. Per això, fa se sap que es necessiten
Però les pessetes
pessetes.
s'han de treure d'allà on són. Gravar als que
la riquesa, bueno. Però establir
és, senzillament,
et jornal,
això
una indecència.
no
s'acut
E s u n a triste r e a l i d a d q u e e n E s paña y e n Cataluña, c o n t o d o y s u
e s t a t u t o — n o se h a o p e r a d o el m á s
leve c a m b i o d e r é g i m e n . N o e s u n
descubrimiento que hacemos, ya que
lo h e m o s d i c h o m i l v e c e s , y otras
tantas l o d i r e m o s , hasta q u e e s t o s
infelices d e s o r i e n t a d o s q u e a ú n c r e e n
en la a l c a h u e t a d e la política y q u e
siguen c o m o c o r d e r o s a l o s m a n d a tarios d e esta Ínsula Barataria, se d e n
cuenta d e l o q u e r e p r e s e n t a s u falsa
p o s i c i ó n y v u e l v a n al l a d o d e s u s
hermanos de explotación para luchar
j u n t o s p o r el b i e n e s t a r d e l a c l a s e
trabajadora. A g r a n d e s r a s g o s v a m o s
a e x p o n e r las « c o i n c i d e n c i a s » q u e se
están c o m e t i e n d o d i a r i a m e n t e , y q u e
nos r e c u e r d a n l o s s a n g r i e n t o s d í a s
de la m o n a r q u í a , p e r o q u e p a r e c e
que v o l v a m o s a estar e n ella.
*• •
*
Con esto del concierto e c o n ó m i c o
de los vascos tenemos música para
u n rato largo. Música q u e t e n d r á c o m o r e m a t e u n s u e ñ o irresistible.
procuri
por
CIPRIANO
HOY IGUAL QUE AYER.*.
E s t a m o s s a l v a d o s . Con u n g o b i e r no de médicos, abogados, ex-sindicalistas, p o e t a s y socialistas, n u e s t r a
tierra catalana v a a c o n v e r t i r s e e n u n
edén. Desaparecerán los enfermos,
se salvará a l o s d e l i n c u e n t e s , se a y u d a r á el d e s e n v o l v i m i e n t o d e l o s s i n d i c a t o s o b r e r o s , se e m b e l l e c e r á la
existencia c o n trinos y cantos, sonet o s y m a d r i g a l e s , se s o c i a l i z a r á t o do...
GONGORA
Està
SOCIAL
ni at
gravàmens
Crear
im¬
Massolird.
L o s q u e e n el m o m e n t o d e d e s b o r damiento popular creyeron que su
piel y s u s i n t e r e s e s p e l i g r a b a n , e m prendiendo veloz huida, ahora, aperc i b i d o s d e la e q u i v o c a c i ó n q u e t u v i e ron v u e l v e n t a n c a m p a n t e s , sin t e mor a que les suceda nada, pues son
ellos, m e j o r q u e n o s o t r o s , l o s q u e
han v i s t o q u e t o d o h a q u e d a d o r e d u cido a u n cambio de n o m b r e s para
dejar las c o s a s tal c o m o estaban. P o r
algo l o s G o b i e r n o s s o n l o s p r i n c i p a les s o s t e n e s d e l c a p i t a l i s m o .
P o r otra parte, v e m o s al p a r t i d o
g o b e r n a n t e e n Cataluña q u e , a p e s a r
de s u s g a l a r d o n e s d e esquerrista y
d e m ó c r a t a , c o n v i e r t e e n p o l i t i c a represiva l o s m i s m o s m é t o d o s q u e e m pleaba la d i c t a d u r a c o n t r a l o s trabajadores revolucionarios, y que precisamente por estos métodos ignomin i o s o s y t r o g l o d i t a s fué p o r l o q u e la
m a s a e n g e n e r a l del p a í s la d e r r u m b ó .
La .Tefatura S u p e r i o r d e P o l i c i a d e
B a r c e l o n a v u e l v e a ser el a n t r o del
t o r m e n t o d e l o s trabajadores. E n s u s
tétricas d e p e n d e n c i a s se h u r d e n , a
fuerza d e p a l o s , p r o c e s o s fantásticos
para h u n d i r e n i n m u n d o s p r e s i d i o s
a infinidad d e c o m p a ñ e r o s n u e s t r o s .
Se h a d i c h o y a otras v e c e s q u e s e
)ega. P e r o es e n s a ñ a m i e n t o l o q u e s e
lace c o n t r a las v í c t i m a s q u e t i e n e n
la d e s g r a c i a d e p a s a r el u m b r a l d e
esta tétrica c a s u c h a , a las c u a l e s c o n vierten e n p i n g a j o s h u m a n o s . Se h a n
relatado y a c a s o s e s p e l u z n a n t e s d e
las g r a n d e s m a s a c r e s d e c a r n e trabajadora que se hacen diariamente. Es
m o n s t r u o s o y h o r r i b l e . M u c h o s camaradas han quedado desgraciados
para toda su vida, d e las fenomenales
palizas q u e l e s h a n p r o p i n a d o . H e m o s visto c o n nuestros propios ojos
a un compañero que lo apalearon
cuatro n o c h e s c o n s e c u t i v a s , y d e s p u é s dejarle e n libertad y t e n e r el cin i s m o d e d e c i r l e q u e se h a b í a n e q u i v o c a d o . Casos c o m o este o c u r r e n a
diario. L o s q u e h e m o s p a s a d o p o r
este infierno v i v i e n t e r e c o r d a m o s
c o n e s c a l o f r í o las h o r a s h o r r i b l e s
que p a s a m o s e n él.
A m á s d e é s t o , l o s s e ñ o r e s de la
«caseta i l'hortet» q u i e r e n h a c e r c r ó n i c o el m a l q u e aquejaba a la m o n a r quía, y q u e p r e c i s a m e n t e e l l o s m i s m o s combatieron a sangre y fuego,
c o n v i r t i é n d o l o e n a r m a política p a r a
sus c a m p a ñ a s demagógica.s, c u a n d o
estaban e n la o p o s i c i ó n . N o s referim o s a las i g n o m i n i o s a s p r i s i o n e s g u bernativas, d e las c u a l e s n o falta q u e
d i g a m o s su arbitrariedad, p u e s t o q u e
está e n el á n i m o d e t o d o s la injusti-
cia q u e r e p r e s e n t a r e t e n e r m e s e s y
m e s e s a infinidad d e p r o l e t a r i o s , p o r
el m e r o c a p r i c h o d e u n p o n c í o c u a l quiera. U n p e r i ó d i c o na cional-fascista, r e f i r i é n d o s e a estos d e t e n i d o s , h a
dicho que, c o m o eran españoles, ya
estaban bien d o n d e eran, a lo que le
decimos nosotros que antes que españoles son hombres y que, por lo
tanto, tienen los m i s m o s derechos a
la v i d a y a la libertad q u e el p r i m e r
c h u p a t i n t a s d e este l i b e l o .
A u n q u e se diga q u e está a b o l i d a
la pena de muerte, no es óbice para
q u e s e siga d e r r a m a n d o s a n g r e p r o letaria. Otra v e z t e n e m o s q u e p r e s e n ciar la salvajada d e la ley d e fugas,
aplicada a honrados trabajadores
p o r el d e l i t o d e s e r idealistas y l u c h a r p o r el b i e n e s t a r d e la h u m a n i d a d . Y p a r a dejar i m p u n e s e s t o s a s e s i n a t o s r e c o r r e n a la d i f a m a c i ó n y a
la c a l u m n i a , a l e g a n d o q u e la v í c t i m a
era u n «atracador» o u n « i n c e n d i a r i o
d e tranvías», q u e h a c í a frente a la
fuerza p ú b l i c a , c o s a q u e y a n o c u e l a ,
p u e s t o q u e se d a la e s p e c i a l c a s u a l i d a d q u e t o d o s l o s q u e c a e n s o n atrav e s a d o s p o r la e s p a l d a .
Se v e q u e q u i e r e n i m p o n e r s e p o r
el terror, a u m e n t a n d o c a d a día m á s
l a s fuerzas r e p r e s i v a s y r e f i n a n d ó sañudamente los m e d i o s de acción.
Por este m o t i v o v e m o s que m u c h a s
h u e l g a s justificadísimas, p l a n t e a d a s
p o r l o s Obreros, q u e d a n a h o g a d a s
por la gran concentración de estos
m e r c e n a r i o s , q u e p a r a justificar u n
sueldo tienen que verter sangre h u m a n a y servir d e l a c a y o s a e s t o s d e s póticos burgueses que, para mantener la esclavitud obrera, convierten
s u s fábricas y factorías e n c a m p a m e n t o s militares.
E n t r e t a n t o , el G o b i e r n o a u t ó n o m o ,
e m p e ñ a d o e n destruir el m o v i m i e n t o
o b r e r o , e n n o d e j a r l o actuar legalm e n t e , c o n t i n ú a e n la c l a u s u r a d e
l o s S i n d i c a t o s d e la C. N . T. N o c o m prende lo que para los trabajadores
r e p r e s e n t a el n o p o d e r r e s p o n d e r a
las acometidas de la burguesía, q u e
al v e r s e a m p a r a d a i m p u n e m e n t e p o r
l o s g o b e r n a n t e s v a a r r e b a t a n d o las
m e j o r a s q u e e n otras c i r c u n s t a n c i a s
y e n franca lid g a n a r o n l o s trabajad o r e s . F o r z o s a m e n t e , ésto ha d e crear
u n e s t a d o d e a g i t a c i ó n entre las m a sas p r o l e t a r i a s al v e r q u e n o se p u e d e n d e f e n d e r d e las p r o v o c a c i o n e s
de los patronos y que de ello son
responsables unos hombres obcecados, que todo lo quieren convertir
e n c a r t e l e s p o l í t i c o s , c o m e t i e n d o la
arbitrariedad d e m a n t e n e r l o s S i n d i c a t o s c l a u s u r a d o s , ú n i c o baluarte
obrero.
*
¥ *
(O
H o y c o m o ayer, l o s t r a b a j a d o r e s
s e v e n a c o s a d o s p o r la b u r g u e s í a y
el d e s p ó t i c o G o b i e r n o . Q u e d a p l e n a m e n t e d e m o s t r a d o q u e para l o s trab a j a d o r e s n o se ha o p e r a d o n i n g ú n
c a m b i o d e r é g i m e n . P o r l o tanto, el
p r o l e t a r i a d o catalán y e s p a ñ o l , y c o n
e l l o s el del m u n d o e n t e r o , d e s e n g a ñ a d o s de la política y d e t o d a s las
d e m o c r a c i a s b u r g u e s a s y proletarias,
v e la n e c e s i d a d d e c a m b i a r el o r d e n
de cosas establecido hoy, por una soc i e d a d m á s j u s t a y m á s libre. T o d a s
s u s e s p e r a n z a s r a d i c a n en la R e v o l u c i ó n Social, q u e e m p e z a n d o p o r I b e ria irá s i g u i e n d o el m u n d o e n t e r o
c o m o u n r e g u e r o de p ó l v o r a e i m p l a n t a n d o el C o m u n i s m o L i b e r t a r i o .
Barcelona, Cárcel Modelo,
í9-7-im,
I
CO
c
Ç3
•o
01
il
ENAMORADOS
Amar a una mujer con pureza, luctiar por un ideal sublime, ¡jóvenes! ¿qué más queréis?— F. FERRER GUARDIA.
por
J. J O V É
Si la e s t a c i ó n p r i m a v e r a l e s la m á s
bella y encantadora del año, es porq u e N a t u r a la c o n s a g r a al a m o r . Jardines, prados y bosques, se engalan a n c o n m i l e s d e m i l l a r e s d e flores
que c o n aromas purísimas ofrecen
s u s c o r o l a s al b e s o f e c u n d a d o r d e l
p o l e n d e o t r a s flores d e l s e x o o p u e s to, igualmente hermosas.
Igual o c u r r e e n la fauna; t o d o s l o s
a n i m a l e s , e n s u é p o c a d e l c e l o , el
amor los posee, los engalana y e m bellece. Con sus aullidos, graznidos
y c a n t o s h a c e n el u n i v e r s a l a c o m p a ñ a m i e n t o al i n m e n s o , a r m ó n i c o y
perfecto c o n c i e r t o q u e t o d a la N a t u raleza d e d i c a al a m o r , al a m o r r e n o vador y reproductor q u e , cual grandiosa dinamo universal preside todos
las m i l e s d e f o r m a s b i o l ó g i c a s q u e la
materia va t o m a n d o a cada segundo
e n la i n m e n s i d a d d e l t i e m p o y d e l
espacio.
El s e r h u m a n o , p o r s e r el m á s e v o lucionado zoológicamente, su época
del c e l o d u r a t o d o el a ñ o . D e s d e la
p u b e r t a d hasta s u d e c a d e n c i a física,
p u e d e estar p o s e í d o p o r el a m o r . N o
o b s t a n t e , cOn d o l o r c o n s t a t a m o s t o d o s l o s d í a s q u e este g o z o q u e a l o s
animales y plantas embellece y perfecciona, a muchos humanos los embrutece y degenera. Es porque una
g r a n parte d e la H u m a n i d a d n o ha
s a l i d o a ú n d e la a n i m a h d a d y h a c e
m a l u s o d e l «néctar d e l o s d i o s e s » .
Vamos a exponer nuestro m o d o
d e o p i n a r s o b r e t e m a tan interesante.
El a m o r m a t e r n a l n o s e n c a n t a y
embelesa; lo encontraríamos excelso
si n o t u v i e r a n i n g ú n cariz d e e g o í s m o , si la m a d r e q u e acaricia a su
b e b é , s e d u c i d a p o r su a m o r p r o p i o ,
n o d e s e a s e q u e t o d o s l o s n i ñ o s d e las
otras m a d r e s f u e s e n m e n o s b e l l o s y
perfectos q u e el s u y o ; q u e m i e n t r a s
l l e v a a su q u e r u b í n v e s t i d o c o n s e d a s
y encajes no mirase indiferente a los
demás niños haraposos y hambrientos.
' C u a n d o el n i ñ o e s y a a d o l e s c e n t e ,
el e g o í s m o d e l o s p a d r e s se e v i d e n c i a
d á n d o l e u n a e d u c a c i ó n deficiente o
una i n s t r u c c i ó n c a l c a d a y s u p e d i t a d a
para q u e s e a a p t o p r o n t o p a r a s e r
e x p l o t a d o p o r la b u r g u e s í a . Q u e n o
p i e n s e el j o v e n e n p r e p a r a r s e p a r a
el Arte o c o n s a g r a r s e a la Ciencia:
ellos se o p o n d r á n c o n mil pretextos,
p e r o la v e r d a d e s q u e q u i e r e n el hij o para e l l o s y n o para el Arte, las
Ciencias o para él m i s m o ; t i e n e n q u e
cobrarse lo q u e les cuesta desde q u e
n a c i ó . A l g u i e n objetará q u e n o t o d o s
l o s p a d r e s s o n así. Sí; h a y e x c e p c i o n e s q u e , p o r l o raras, c o n f i r m a n la
regla. A m i e n t e n d e r e s deficiente
por egoísmo todo a m o r paternal que
se limita y c o n c r e t a a l o s hijos p r o p i o s sin interesarse p o r l o s d e m á s y
q u e por c o n v e n i e n c i a o c o b a r d í a s u peditan las a n s i a s d e a p r e n d e r , l u char, viajar, e n fin f o r m a r s e a sí m i s m o a l o s hijos y a c r e c i d o s , sacrificand o las i l u s i o n e s y e n s u e ñ o s d e é s t o s
a su c o n v e n i e n c i a .
E n c u a n t o al a m o r s e x u a l , o b s e r v a n d o gran n ú m e r o d e e s p e c i e s d e
a v e s y m a m í f e r o s , v e m o s q u e el a c t o
del a m o r n o e s s ó l o u n a m a n i f e s t a c i ó n d e fuerza d e l m á s fuerte s u j e t a n d o al m á s débil, s i n o q u e la a m i s t a d ,
el c a r i ñ o , la t e r n u r a y t o d o s a q u e l l o s
m e d i o s q u e p u e d a n agradar, fascinar,
e n a m o r a r , atraer, etc., j u e g a n u n p a p e l i m p o r t a n t í s i m o e n la g r a n a r m o nía u n i v e r s a l d e l a m o r .
P o r l o tanto e s t i m a m o s q u e el s e r
h u m a n o si q u i e r e p r e c i a r s e d e tal,
d e b e r o d e a r t o d a s las m a n i f e s t a c i o n e s a m o r o s a s d e e m o c i o n e s artísticas, afinidades e s p i r i t u a l e s y s e n t i mentales, rodeándolas de una aureola m o r a l q u e l a s aleje d e t o d o v i c i o o
envilecimiento de ninguna clase, rev i s t i e n d o el a c t o s e x u a l d e p o e s í a ,
delicadeza, belleza y ternura que lo
p u r i f i q u e n d e l a s p e c t o bestial q u e
t i e n e d e sí m i s m o .
Los que militamos en las avanzadas d e l p r o g r e s o s o m o s l o s l l a m a d o s
a dar e l e j e m p l o .
Las compañeras suficientemente
educadas y preparadas, no deben
permitir que se les acerque ningún
j o v e n si éste l o h a c e i n e d u c a d a m e n te, b u s c a n d o s ó l o la s a t i s f a c c i ó n del
m a c h o , sí a n t e s q u e la e x c i t a c i ó n s e x u a l n o b u s c a la afinidad espiritual,
s e n t i m e n t a l e i d e o l ó g i c a , si n o c o m i e n z a p o r la e l e v a c i ó n cultural d e
a m b o s , a s e g u r a n d o así la afinidad
p a r a t o d a la v i d a , b a s e d e u n v i v i r
v e n t u r o s o y feliz.
L o s h o m b r e s (y c o n m u c h o m á s
motivo los que a m a m o s un ideal de
libertad, a m o r y j u s t i c i a ) j a m á s p o d e m o s acercarnos a la mujer (so pen a d e c l a u d i c a r i n d i g n a m e n t e ) si n o
es primero para ayudarle a educarse,
i n s t r u i r s e y libertarse d e l y u g o d e l
h o m b r e q u e s o b r e ella pesa; s e g u n d o
para e s t a b l e c e r c o n t a c t o c o n s u s fib r a s s e n t i m e n t a l e s y las n u e s t r a s ,
despertarle sus ansias de aprender
p a r a m á s c o m p r e n d e r y así q u e s e
r e s p o n s a b i l i c e ante el p r o b l e m a d e
la r e p r o d u c c i ó n , para q u e al ser m a dre lo sea con plena conciencia y
r e s p o n s a b i h d a d y n o c o m o tantas
m i l e s q u e c u m p l e n a c i e g a s un i n s tinto a n i m a l tal c o m o D i o s m a n d a .
C o m e n z a n d o asi n o s será fácil e s t a b l e c e r u n a v e r d a d e r a afinidad s e n t i m e n t a l e i d e o l ó g i c a y m o r a l ; la m u jer c o m p r e n d e y a m a pronto las
i d e a s b u e n a s y g e n e r o s a s si el q u e s e
las p r o p a g a l o h a c e c o n el e j e m p l o ,
s i e n d o su conducta digna de tales
ideas y del a m o r de su compañera.
O b r a n d o así, p a r a vivir e n p a z y
compenetración con una mujer, n o
s o n necesarios contratos civiles ni
c e r e m o n i a s r e l i g i o s a s , q u e n o s ridic u l i c e n ; s ó l o h a c e falta e d u c a c i ó n ,
cultura y una conciencia que cada
d í a n o s exija e s t r e c h a c u e n t a d e
nuestros actos.
Cuando se vive en un hogar en
que se respira paz, cariño y amor, la
l u c h a d e l trabajo, la c a l l e , s i n d i c a t o o
grupo es m u c h o m á s llevadera porque cada día se sale de casa rejuvenecido y optimista; las peripecias y
contratiempos se resisten c o n m u c h a
m á s facilidad y e n t e r e z a p o r q u e el
individuo dispone de un baluarte
i n e x p u g n a b l e , su h o g a r , c o n la c o m jañera afín y c o n v e n c i d a , q u e l e aienta y a y u d a , y l o s hijos s a n o s , b e llos y risueños que le infunden v a l o r
y a b n e g a c i ó n p o r q u e t i e n e la c e r t e z a
de que ellos serán los continuadores
de su obra.
NOTA.—A mis amigas y compañeras de la
Sección Femenina de «Mutualidad Cultural» fraternalmente dedico este trabaj o . - J . J. - Tarrasa, Agosto 1934.
3
El Sindicalismo económico
no sirve para nada
H a y h o y d o s criterios e n la c o rriente s o c i a l d e las l u c h a s entre el
capital y el trabajo q u e , a u n q u e partiendo de un punto divergente, van a
convergir a un centro común. Estos
criterios s o n el b u r g u é s y el a n a r quista e n a p r e c i a r a m b o s el significad o d e la h u e l g a .
D i c e el p r i m e r o q u e la h u e l g a e s
i n m o r a l p o r q u e ataca la e c o n o m í a
n a c i o n a l , s e m b r a n d o la c o n f u s i ó n y
el d e s o r d e n e n la r i q u e z a , h a c i e n d o
d e p r e c i a r la m o n e d a , y q u i e r e q u e
el E s t a d o p r o h i b a la h u e l g a , d e c l a r a n d o d e u t i l i d a d p ú b l i c a el p r o d u c to m a n u f a c t u r a d o , e v i t a n d o q u e s e
p u e d a d e c l a r a r la h u e l g a .
A n t e este h e c h o i n s ó h t o y d e s c a r a d o d e la t e n d e n c i a m a r x i s t a d e l E s t a d o q u e s e h a h e c h o e c o de esa t e n dencia reaccionaria, declara que en
r e a l i d a d la h u e l g a ha p e r d i d o eficacia y p r o p u g n a p o r su a b o l i c i ó n .
Si d e las l u c h a s s o c i a l e s , p u e s , s e
descarta la h u e l g a , a r m a e s g r i m i d a
p o r el S i n d i c a l i s m o , ¿qué le q u e d a a
éste p u e s ? L a retirada. E s t o sería l o
m á s l ó g i c o . Al p r o l e t a r i a d o n o l e
q u e d a o t r o c a m i n o q u e la d e s t r u c ción del Estado, ente que perdiendo
el s e n t i d o abstracto q u e p o s e í a hasta
h a c e u n o s a ñ o s s e ha c o l o c a d o e n
m e d i o d e la c o n t i e n d a , h a c u b i e r t o
al capital c o n s u p o d e r y h a a n u l a d o
d e h e c h o la m i s i ó n d e l S i n d i c a l i s m o .
Este y a n o tiene ni s i q u i e r a el d e r e c h o de discutir c o n el p a t r ó n particular problemas de orden e c o n ó m i c o o m o r a l , p o r q u e tan p r o n t o c o m o
l o i n t e n t a s e p r e s e n t a el E s t a d o p a t r ó n ú n i c o y le dice: «Os e n t e n d e r é i s
c o n m i g o e n l o s J u r a d o s Mixtos y se
v e r á si o s asiste la r a z ó n » . Al b u r g u é s
esta tesis le v i e n e b i e n p o r q u e e m plaza la l u c h a e n el t e r r e n o j u r í d i c o
de papeles, expedientes, comisiones,
juntas, reuniones y parlamentarism o s , y , c l a r o está, ahí le t o c a d e p e r d e r s i e m p r e al o b r e r o .
H a y u n o s h e c h o s q u e p o r si s o l o s
e n c i e r r a n la a p o l o g í a m á s f o r m i d a ble que se pueda hacer c o n respecto
a la m i s i ó n d e l S i n d i c a l i s m o legal
d e n t r o d e l E s t a d o . Entre l o s t a n t o s
s ó l o citaré a m o d o d e refuerzo p a r a
m i tesis la h u e l g a p r o y e c t a d a d e l o s
f e r r o v i a r i o s del m e s de E n e r o del 3 3 ,
d e c l a r a d a ilegal e n s u e s t a d o e m b r i o n a r i o . La v o z del E s t a d o e s a v e z s e
h i z o sentir p o r la b o c a del m i n i s t r o
socialista Prieto.
p o r JOSÉ GARDEÑES
«Si e s a h u e l g a ilegal se llega a d e clarar q u e d a r á n d e s p e d i d o s « i p s o facto» l o s o b r e r o s q u e la d e c l a r e n . »
C o n estas b r u t a l e s p a l a b r a s d e l
pseudo-marxista Prieto queda anulad a la h u e l g a y letra m u e r t a la ley d e
asociaciones y postergado a una mis i ó n histórica el S i n d i c a l i s m o . P e r o
hay aún más.
La huelga de ebanistas de Barcelona n o se puede resolver porque a
L a r g o Caballero, o sea al E s t a d o , n o
l e d a la g a n a q u e s e p r e s c i n d a d e él
y s a b o t e a el p a c t o entre o b r e r o s y
p a t r o n o s . Y lo m i s m o s u c e d e c o n la
huelga de Construcción. Y aún m á s
d e s c a b e l l a d o e n Zaragoza. L o s o b r e r o s s o l u c i o n a n u n b o i c o t a la e m p r e sa A s l a n d , p a g a ésta u n a i n d e m n i z a c i ó n d e 25.000 p e s e t a s al S i n d i c a t o ,
m a s la r e a d m i s i ó n de l o s d e s p e d i d o s ,
o r i g e n d e l conflicto, y el E s t a d o a m e n a z a c o n la cárcel a la e m p r e s a si paga u n c é n t i m o y s o l u c i o n a sin s u v i s to b u e n o el conflicto. Esta a m e n a z a
a h o r a h a c e p o c o s e h a l l e v a d o a la
p r á c t i c a p o r la G e n e r a l i d a d , e n c a r celando a unos patronos que habían
p a c t a d o c o n l o s o b r e r o s e n el c o n flicto d e l R a m o d e l Agua...
P e r o n o v a l e la p e n a citar m á s .
N o s basta c o n e s t o s h e c h o s para
deducir de que nada se puede ya esp e r a r d e l E s t a d o y q u e el conflicto
q u e surja h o y e n t r e el trabajo y el
capital éste s e i n h i b i r á e n s e g u i d a p a ra dar p a s o al E s t a d o q u e t i e n e form a s m u y e x p e d i t a s d e c o n v e n c e r al
o b r e r o , e n v i a n d o al p a t r ó n u n a s e c c i ó n de g u a r d i a s d e asalto para p r o teger la libertad d e l trabajo.
Es, p u e s ,
e v i d e n t e q u e hay
que
c a m b i a r d e táctica. E s decir, hay q u e
h a c e r u n alto e n l o s c o n f l i c t o s y d e mandas económicas y
enfocar
la
c u e s t i ó n h a c i a el ú n i c o p r o b l e m a q u e
surge: l a d e s t r u c c i ó n d e l E s t a d o . T a n to la j u v e n t u d r e b e l d e e n
particular
c o m o el trabajador e n g e n e r a l
tie-
n e n q u e a c u m u l a r e n e r g í a s para
la
l u c h a final y r e h u i r t o d o lo q u e p u e d a la p e l e a parcial e n el t e r r e n o e c o n ó m i c o c o n la b u r g u e s í a , agente
del
E s t a d o , y c u a n d o la a c e p t e , i m p e l i d a
p o r u n a fuerza m a y o r , q u e la
i m m e d i a t a m e n t e al t e r r e n o
lleve
revolu-
c i o n a r i o . H a y q u e ir al t o d o o nada.
(0
Les contribucions i els impostos de totes menes no son els
propietaris, ni els industrials, ni els comerciants, ni els empresaris qui ho paguen,no. Es del consumidor, del llogater, de Vespectador d'on surt tot. El propietari sobre el lloguer hi carrega
els impostos, el fabricant i el comerciant sobre tes
mercaderies
i l'empresari d'espectacle sobre l'entrada. Nosaltres, ets treballadors, ¿d'on hem de rescabalar-nos
de tota aquesta coUa de
fraus si no tenim altre ingrés que et salari?
Ja només manca que després de pagar- ho tot se'ns vulgui
escatimar la misèria que cobrem d'un treball esgotador i encara incert.
Oravàmens sobre la misèria, no!!
CD
Ç3
•a
TRIBUNA
SINDICAL
L'organització sindical revolucionaria igualadina entra en una nova fase d'ac¬
tuació. Amb la creació del Sindicat Obrer d'Oficis VariSi redreça els seus qualluita amb més energia que mai
Traïdors a la causa
obrera
P o s e m a la v i n d i c t a p ú b l i c a els
n o m s dels desgraciats que b a n perd u t la sensibilitat i el sentit c o m ú ,
flns a l ' e x t r e m d e n o vacil·lar e n trair
l a c a u s a d e l s s e u s c o m p a n y s d e treball.
La tintoreria R a m o n T o m à s (casa
P a l l a r o l s ) , p r e t e x t a n t crisi d e treball
va acomiadar quatre treballadors.
P e r ò e s d ó n a el c a s q u e d e s p r é s v a
l l o g a r a tres d'altres, n a t u r a l m e n t , a
m e n y s preu. Els n o m s dels traïdors
q u e e s p r e s t e n a a r r a b a s s a r el p a
d e l s q u e hi t r e b a l l a v e n , s ó n : V I C E N Ç
MONROIG, J O A N V E N T U R A i JOSEP BORRÀS.
Q u e tots e l s t r e b a l l a d o r s t i n g u i n
e n c o m p t e el m a t e i x al p a t r ó R a m o n
T o m à s c o m a a q u e s t s t r e s rastrers.
Si n o e s rectifica a q u e s t a b ú s , els
o b r e r s t i n t o r e r s d'Igualada e s t a n d i s p o s a t s a fer u n a g e s t a q u e p o s i l e s
coses a lloc.
La Comissió
encarregada
del
conflicte
ateneu pervindre
L a s o r t i d a a la Càndia feta el p r o p passat diumenge, esdevingué u n exilas. Més d e s e i x a n t a c o m p a n y s d ' a m b dós sexes i de totes m i d e s ens trobàr e m e n aquells indrets, sens dubte els
m é s b e l l s d e l a c o m a r c a . La j o r n a d a
passà plaenterament entre banys,
j o g u i n e s i r i a l l e s , a l t e r n a n t tot a i x ò
a m b a l g u n a d i s c u s s i ó d'intérés.
Ja q u e a q u e s t e s e x c u r s i o n s s ó n
p r o u b e n a c o l l i d e s , ¿no p o d r í e m a v a lorar-les a m b alguna conversa general s o b r e u n t e m a prefixat?
• • »
D e g u t a la crisi e c o n ò m i c a q u e els
afiliats d e l ' A t e n e u p a s s e n , n o és p r o b a b l e q u e a q u e s t a n y s'organitzi c a p
excursió marítima d'envergadura.
Sembla, n o obstant, que
ci p r e p a r a u n viatge ultra
a u n a platja b a r c e l o n i n a .
propòsit interessa a cap
algun soeconòmic
Si el tal
company,
q u e és b a s q u e g i .
• *•
L a J u n t a d ' a q u e s t a entitat aplica,
actualment, totes les seves disponibilitats e n e i x u g a r e l s d e u t e s c o n t r e t s .
Ho fem constar pels que s'adonen de
l a m a n c a d'actes d'il·lustració i p r o paganda.
Tal c o m estava anunciat, per mitj à d'uns m a n i f e s t o s - c o n v o c a t ò r i e s , e s
c e l e b r à la r e u n i ó inicial d'aquest S i n dicat i q u i n s t e m e s a d i s c u t i r e n t r e
altres e r e n la c o n s t i t u c i ó d e l ' e s m e n tat S i n d i c a t d'Oficis Varis, a b a s e d e
Seccions Autònomes i per consegüent
la d i s s o l u c i ó d e la F e d e r a c i ó L o c a l , a
m é s d e la l e c t u r a i a p r o v a c i ó d e l s
n o u s Estatuts.
C o m e n ç à la r e u n i ó a l e s d e u d e la
nit del d i a 10 i la d i s c u s s i ó v e r s à s e g u i d a m e n t s o b r e la c o n s t i t u c i ó d'aital S i n d i c a t i d e s p r é s d'alguns r a o n a m e n t s q u e d à a p r o v a d a dita c o n s t i t u ció per unanimitat.
S e g u i n t la tasca e s d i s c u t i r e n e l s
n o u s Estatuts i d e s p r é s d'un llarg i
c a l u r o s d e b a t s o b r e si a q u e s t s E s t a tuts s'havien d e fer p ú b l i c s p e r mitjà
d e fulles, e s c r e g u é q u e a i x ò n o era
n e c e s s a r i i s'anà a la l e c t u r a i a p r o v a c i ó p e r u n a n i m i t a t d e l s Estatuts
següents:
Reglament del Sindicat Obrer
d'Oficis V a r i s d e la c i n t a t
d'Igualada
Article 1.—Sota la denominació de Sindicat Obrer d'Oflcis Varis queda constituïda
l'organització de millorament i defensa dels
treballadors d'Igualada.
OBJECTIUS DEL SINDICAT
Art. 2.—La creació d'aquest organisme
respon:
a) A lograr la unificació de tots els que
depenguin d'un salari.
b) A enlairar el nivell moral i millorar
la situació económica dels seus representats.
c) A limitar la jornada de treball.
d) A establir llaços d'estreta solidarització amb les organitzacions afins amb els altres pobles.
e) A procurar la cooperació dels obrers
igualadins en la tasca mundial de suplantado de l'Estat burgès per un règim lliure
d'imposicions i de la tirania del salari.
Art. 3.—Serà condició essencial del Sindicat:
a) Adherir-se a les centrals obreristes
nacionals i internacionals que més exactament interpretin el sentir social llibertari
de l'Entitat.
b) Vetllar per la permanència d'una
institució llibertària i apoiar els actes de
difusió ideològica i les escoles que dita entitat organitzi.
c) Crear amb caràcter de permanència
un Comitè pro-perseguits i empresonats.
ORGANITZACIÓ INTERNA
DEL SINDICAT
Art. 4.—El Sindicat s'organitzarà a base
de seccions de Ram o Indústria, gaudint,
cadascuna d'elles, de plena autonomia en
els seus assumptes professionals. Igualment
La c a m p a n y a i n i c i a d a p e l n o s t r e
disposaran de Junta pròpia i Reglament inAteneu contra l'empresonament dels
c o m p a n y s T u d ó i Guitart d o n à e l s terior. Dita Junta i Reglament seran reaprovats per Assemblea general.
fruits e s p e r a t s . La i n d i f e r è n c i a d e la
s e n y o r a O p i n i ó f o u e s v a ï d a i la inArt. 5 . - El Sindicat serà integrat per les
j u s t í c i a q u e e s c o m e t i a contra els seccions de la Pell, Art Fabril i Tèxtil, Men o s t r e s a m i c s p r e n g u é actualitat.
tal·lúrgia, Ediflcació, Fusta, Transport, Alimentació, Serveis Públics i Professions VàSortosament avui aquests volguts
ries.
c o n s o c i s es t r o b e n e n t r e n o s a l t r e s
Art. 6.—Cada Secció nomenarà un deled i s p o s a t s c o m s e m p r e a c o n t i n u a r la~
gat per a formar part de la Junta Central
baralla social.
del Sindicat. Dit nomenament serà ratificat
R e c o r d e m - n o s ara d'aquell n o b l e
per Assemblea general.
c o m p a n y que es diu Joan Gómez i de
Art. 7.—La Junta Central tindrà cura de
tots e l s q u e , c o m eU, r e s t e n e n c a r a
l'administració i de complir els requisits
empresonats. I quan v e i e m un del
P r o - P r e s o s , a m i c s , m a n s a l ' a r m i l l a , , legals, com també tindrà cura de posar a la
pràctica els acords que resultin dels Plens
q u é é s e l m e n y s q u e p o d e m fer...
quinzenals que les Juntes regularment han
• >f 4
de celebrar.
D e l g r u p e x c u r s i o n i s t a «Sol y ViArt. 8.—Les Assemblees de Secció seran
da» h e m r e b u t el p r o g r a m a d'excur- sobiranes en el que fa referència als seus
s i o n s d'aquest m e s .
particulars assumptes i les Àssetnblees
d'Arts i Oficis s'ocuparan únicament de les
qüestions d'ordre general.
Art. 9.—Les seccions assabentaran a la
Junta Central dels problemes interessants
que se'ls plantegin, si aquests entranyen
una responsabilitat per a la resta de l'organització.
Art. 10.—En definitiva. Junta i Seccions
Plenàries podran aconsellar a determinada
Secció sobre el que sigui, però mai imposar-se a les determinacions de l'Assemblea
general de la Secció afectada.
Art. 11.—Es preferible que les Juntes de
Secció representin tots els oficis compresos
en la mateixa.
Art. 12.—La Junta Central estará composta per Secretari General, Secretari
Comptador, Secretari Auxiliar, Tresorer,
Bibliotecari, dos Vocals d'Obres i un VoCal
Auxiliar.
Art. 13.—La Junta será renovable, per
meitats, a principis de cada semestre.
Art. 14.—Cada Secció pasará a Caixa Central el resultat del seu Balanç setmanal,
amb nota detallada de despeses i ingressos.
Com a mida de previsió, les Seccions disposaran d'un fons de pessetes, segons la
importància de cadascuna d'elles.
Art. 15.—Quan sigui convenient podran
ésser celebrades Sessions Plenàries amb
carácter extraordinari.
Art. 16.—Els acords es prendran per unanimitat o, en el seu defecte, per majoria de
vots.
ARTICLES VARIS
Art. 17.—Aquest Sindicat no té perjudicis
de sexe ni raça i en el seu si hi caben tots
els explotats que sentin ànsies de redempció.
Art. 18.—Les Seccions són aptes, per a
declarar-se independents, amb la condició
precisa de mantenir estreta relació amb la
resta del Sindicat.
Art. 19.—Si les Seccions s'interessen per
la creació de Mútues, hauran de fer-ho al
marge del Sindicat i amb carácter voluntari.
Art. 20.—L'import de les quotes será el
que determini l'Assemblea general.
Art. 21.—El que no preveu aquest Reglament pot acordar-se en Assemblea general.
Art. 22.—En cas de dissolució el fons social passarà a mans dels empresonats afins.
Art. 23.—Aquest Sindicat fixa el seu domicili al carrer de Salvador Segui, 27.
Per la Comissió organitzadora,
RossEND SERAROLS
JOAN FERRER
Por la dignificación de
la clase
C o n f e c h a del 17 del m e s q u e t r a n s c u r r e , fué c e l e b r a d a u n a i n t e r e s a n t e
reunión de trabajadores, c o n v o c a d a
p o r la F e d e r a c i ó n L o c a l .
Llevados por su incomprensible
apatía, l o s o b r e r o s n o l l e n a r o n el l o cal social c o m o era d e esperar por
tratarse d e u n t e m a d e tan p r i m o r dial i n t e r é s c o m o es el d e la r e o r g a n i z a c i ó n d e l o s S i n d i c a t o s . Así y t o d o , a juzgar por la concurrencia n o
d e s p r e c i a b l e , y p o r el v i g o r d e l a s
d i s c u s i o n e s , p o d e m o s c o l e g i r q u e la
reconstrucción de nuestros cuadros
sindicales será pronto u n hecho, a
p e s a r d e la a c t i v i d a d p a s i v a y s u i c i da de b u e n n ú m e r o de explotados.
La Asamblea decidió disolver la
F e d e r a c i ó n L o c a l , p a r a a d o p t a r el
sistema orgánico de Sindicato Único
d e T r a b a j a d o r e s a b a s e d e Oficios
Varios. Este propósito fué argument a d o l o suficiente p a r a q u e fuera
aceptado por los reunidos con perfecta u n a n i m i d a d .
Por consiguiente, fueron aprobad o s l o s e s t a t u t o s d e l futuro S i n d i c a t o
O b r e r o d e Oficios V a r i o s , a g u a r d á n d o s e la c o n s t i t u c i ó n d e la Junta C e n tral para c u a n d o l a s S e c c i o n e s h a y a n
d e t e r m i n a d o el n o m b r a m i e n t o d e l o s
respectivos delegados.
P o r nuestra parte, salimos bien
i m p r e s i o n a d o s d e la r e u n i o n . Cabe
esperar, ahora, que los militantes se
apliquen con decisión y
firmeza,
p u e s e s s ó l o así q u e p o d r e m o s salir
a i r o s o s d e n u e s t r a difícil e m p r e s a .
notes
D e 1' editorial
«Rojo y Negro»
h e m rebut un exemplar del llibre de
r e c e n t p u b l i c a c i ó «La v e r d a d e r a r e v o l u c i ó n s o c i a l » , d e Sebastià F a u r e .
T o f agraint la g e n t i l e s a , a n u n c i e m
u n c o m e n t a r i m é s e x t e n s e n el p r o per número.
» * •
Igualada, 15 de juny de lí>34.
A l g u n c o m p a n y féu r e m a r c a r q u e ,
malgrat la p r e s e n t a c i ó d e n o u s E s t a tuts, a q u e s t S i n d i c a t c o n t i n u a r à fent
el q u e h a v i a fet fins ara, o sigui s e guir l e s n o r m e s c e n e t i s t e s .
E n els A s s u m p t e s G e n e r a l s e s p a r là de q u è q u a n l'organització e s veiés
c o n c o r r e g u d a , u n a d e les p r i m e r e s
m i l l o r e s q u e s'han d'arrancar a la
b u r g e s i a és la s e t m a n a d e 4 4 h o r e s ,
entre altres d e n o m e n y s i n t e r è s p e r
la classe explotada.
C o m p o d e u v e u r e , d o n c s , el q u e
ara cal fer é s q u e e l s q u e s e n t i m à n sies d e m a n u m i s s i ó t i n g u e m c u r a d e
p o s a r el n o s t r e e s f o r ç p e r a fer u n a
organització tan potent c o m havia
estat e n è p o q u e s n o m o l t l l u n y a n e s .
I ara, t r e b a l l a d o r s i t r e b a l l a d o r e s
d'Igualada, e s p e r e m q u e u s d o n a r e u
c o m p l e d e la g r e u .situació q u e trav e s s a el proletariat i g u a l a d í i q u e a¬
c u d i r e u c o m u n s o l h o m e a enfortir
les files d'aquest Sindicat, q u e m a i n o
hauríem d'haver abandonat.
E s p e r a n t q u e aixi h o fareu, u s s a luda,
LA
COMISSIÓ
E n r e o r g a n i t z a r - s e l'antiga a g r u p a c i ó teatral «Art d e Talia», s o t a el n o m
d'agrupació-teatre « A m i c s d e l'Art»,
se'ns ofereix cordialment, cosa que
agraïm.
D e s i t g e m b o n e n c e r t als a m i c s d'aquesta agrupació, pels camins de
l'art d e Talia.
» » »
Q u e n o s ' i m p a c i e n t i n els a m i c s c o l l a b o r a d o r s si n o v e u e n p u b l i c a t s els
s e u s treballs a m b la r a p i d e s a q u e s e g u r a m e n t desitjarien i n o s a l t r e s v o l d r í e m . P e n s i n q u e l ' e x c è s d'original
t é la c u l p a d e tot.
* **
P r e g u e m als c o l · l a b o r a d o r s q u e
r e d u e i x i n tant c o m p u g u i n l ' e x t e n s i ó
d e l s s e u s treballs.
E L SEMBRADOR surt s o l a m e n t u n
c o p c a d a m e s i és q ü e s t i ó d e d o n a r
c u r s a m b e l m à x i m d e regularitat a
tot l'original.
EL SEMBRADOR
MENSUAL
SINDICALISTA
Redacción y Administración:
Salvador Seguí, 27
P r e c i o d e s u s c r i p c i ó n : 1*25 p e s e t a s
semestre
P a q u e t e d e 2 4 e j e m p l a r e s , 2'SO p e s e t a s
Niimero suelto: 15 céntlmoi
(O
I
Ç3
•a
co