4.1 La Mappa_E

Jornadas Internacionales FICPM – Assis – 2-5 Mayo 2013
MESA REDONDA «EL MAPA»
(Español)
EL ACOMPAÑAMIENTO DE LOS FORMADORES EN SU CAMINO
CON LOS NOVIOS Y CON LAS PAREJAS EN DIFICULTADES
LOS PROBLEMAS EN LA PAREJA Y EN LA FAMILIA
UN PUNTO DE VISTA SOCIO-LEGAL
Animadores: Lea Song (socióloga) y Gigi Coletta (abogado)
CPM Pisa – Itàlia
Lea (Hye-yon) SONG
Naciò en Seoul, Corea del sur, en el 1965. Sociologa.
Licenciada en lenguas en la Universidad de Corea y en Sociologia en
la Sorbona de Paris, con una especializaciòn en Sociologia de la
familia.
Enseña Tai Chi Chuan en Pisa.
Gianluigi COLETTA, Naciò en Roma en el 1965. Abogado.
Licenciado a la Universidad de Pisa y en la Sorbona de Paris
Lea y Gianluigi de cerca diez años forman parte del grupo CPM de la diòcesis de Pisa.
Premisa
La idea inicial es que los conflictos en la pareja y en la familia han estado siempre
presentes, tanto ayer como hoy. Un poco como los fenómenos de la
homosexualidad y del incesto: eran menos visibles o menos explícitos, mientras
hoy han salido al descubierto, dando lugar a la crisis. La separación, se nota y se
habla más de eso.
Problemas
¿Cuáles son las raíces de los conflictos en la pareja y en la familia de hoy?
¿Cuál es el contexto socio-legal?
1
¿Por qué los conflictos a menudo terminan con la separación y/o el divorcio, lo
que aumenta su Visibilidad?
A) Contexto socio-legal de los conflictos
Igualdad entre hombre y mujer.
La emancipación de las mujeres ha contribuido a aumentar la conciencia de sí
misma, adquirir un sentido de seguridad que las hace más reactivas respecto a la
conducta mantenida en la familia tradicional (sufrir y callar). Es un desafío al
poder del hombre que perdió el papel de jefe de familia, también bajo el perfil
legal.
Exigencias afectivas
A las parejas de hoy no es suficiente el amor del inicio. Continúan exigiendo
afecto durante la vida matrimonial, de una forma o de otra. Cuando el afecto y/o
la intimidad llegan a faltar, esto amenaza al funcionamiento de la pareja. El
conflicto es una manifestación de apego a una relación, profundamente
emocional.
Exigencias comunicativas
La familia de hoy no se presenta como una unidad, sino como la suma de las
personas que la componen. La afirmación de las diversas personalidades implica
las habilidades de discusión e interacción tanto entre cónyuges como entre padres
e hijos, e insta a las “negociaciones”. La comunicación se vuelve un proceso
conflictivo que tiene como objetivo final entenderse mejor y llegar a compromisos
posteriores.
Aumento en el valor de la autenticidad
La contribución de la teoría psicoanalítica y los diversos enfoques terapéuticos
derivados de ella promueve un supuesto derecho de ser “uno mismo” destinado al
bienestar mental de la familia en general, en lugar de la actitud tradicional de una
mentira piadosa o de una represión de las propias opiniones disidentes que
deberían servir a la protección de la integridad y la homogeneidad de la familia.
La lealtad a sí mismo prevalece sobre el miedo del reproche de los demás, en el
sentido de grupo, mientras que los distintos miembros de la familia asumen más
fácilmente el riesgo de lastimar al otro.
B) Elementos que favorecen la transición del conflicto a la separación
Elementos externos
Disminución de la presión social
También debido a la legalización del divorcio se registra una disminución gradual
de la presión social al respeto de la “regla” matrimonio y monogamia, mientras
aumentan las separaciones personales. Este aspecto se combina con los
individualismos extremos según los cuales cada uno decide cómo debe sentirse.
Colapso de la fe y de los principios
Junto con el vacío creado por la falta de presión social, se pierden hasta los
puntos de referencia personales de la fe o de las creencias que pueden prevenir
decisiones destructivas. Por otra parte, esta falta justifica que ya desde el
2
principio, los cónyuges no participen plenamente en la búsqueda de la unidad del
matrimonio o lo hagan pero con poca conciencia.
Ambiente familiar y de amistad
La familia mononuclear de hoy se vuelve cada vez más un espacio privado,
excluyendo un contexto más general en las relaciones y las amistades. La familia
amplia y los amigos a menudo limitan su papel en relación con los que viven la
experiencia de la separación a un apoyo moral o económico, en lugar de ejercer
una influencia en contra de tal decisión.
Elementos estructurales
Factores económicos-legales
La independencia económica de las mujeres hace más fácilmente concebible la
separación y el divorcio. También contribuye la política familiar, en particular las
leyes sobre las obligaciones de separados y divorciados en la manutención del
cónyuge débil y de los hijos menores.
Cuestión hijos
La presencia de los hijos no parece proteger más a los padres de la separación. La
importancia de la pareja como núcleo familiar sugiere que si la pareja no funciona
es inútil tener en pie la familia, de hecho, incluso puede ser perjudicial para los
hijos. De otra parte la imagen “hijos de separados” como unos sujetos
necesariamente afectados de una crisis familiar, ha evolucionado: los estudios
llegan a resultados menos pesimistas, paradójicamente tranquilizando a los
cónyuges en crisis sobre las consecuencias de una elección irreversible. Además
la política familiar que garantiza la custodia compartida de los hijos tras la
separación alivia la decisión y facilita las cosas prácticas.
Elementos interiores:
La reconstrucción de la identidad
La pareja o la familia en conflicto, en lugar de buscar consejos en los familiares y
los amigos, se dirige fácilmente al Estado (médicos, psicólogos, terapeutas
matrimoniales, trabajadores sociales, mediadores familiares, etc.). Con su ayuda
se busca que surja de la crisis un proceso de construcción o re-construcción de la
identidad.
Este camino, necesariamente personal, puede extenderse a un camino de
tratamiento y crecimiento de la pareja o de la familia, incluso a través de una
ruptura provisional, sin embargo si sigue siendo individual a causa de la negativa
de la otra u otras personas, tiende a llevar a la separación y a la ruptura
definitiva. Puede suceder que aunque si exista una colaboración eficaz entre los
cónyuges en el proceso de re-construcción de la identidad, la separación es la
salida inevitable cuando en la terapia de pareja, se pone de manifiesto el error en
la elección del compañero, debido a la inmadurez u otros factores fundamentales.
CONCLUSION
En la pareja y en la familia de hoy los conflictos son inevitables y tienden a
aumentar: expresan por un lado el surgimiento de la individualidad y por el otro,
el apego a las relaciones. Si cada uno construye su propia identidad en el espejo
del otro, sin conflictos, parece que no mejora la relación. La crisis no es negativa
3
en sí misma, puede contribuir al crecimiento personal, de pareja y de familia,
cuando se afronta y se supera.
En ausencia del deseo personal o de la ayuda externa, en particular la ayuda
espiritual, más que la psicológica o el simple apoyo moral, la crisis puede terminar
en una ruptura familiar dentro de una sociedad que este crack lo concibe y casi lo
promueve su banalidad.
Lea Song y Gigi Coletta
4
(Català)
ELS PROBLEMES A LA PARELLA I EN LA
FAMÍLIA
UN PUNT DE VISTA SOCI-LEGAL
Premissa
La idea inicial és que els conflictes en la parella i en la família hi han estat
sempre presents, tant ahir com avui. Una mica com els fenòmens de
l'homosexualitat i l'incest: eren menys visibles o menys explícits, mentre avui
han sortit al descobert, donant lloc a la crisi. La separació, es nota i es parla més
d'això.
Problemes
Quines són les arrels dels conflictes en la parella i en la família d'avui?
Quin és el context soci-legal?
Per què els conflictes sovint acaben amb la separació i / o el divorci, el que
augmenta la seva visibilitat?
A) Context soci-legal dels conflictes
Igualtat entre home i dona.
L'emancipació de les dones ha contribuït a augmentar la consciència de si
mateixa, adquirir un sentit de seguretat que les fa més reactives respecte a la
conducta mantinguda a la família tradicional (patir i callar). És un desafiament al
poder de l'home que va perdre el paper de cap de família, també sota el perfil
legal.
Exigències afectives
A les parelles d'avui no és suficient l'amor de l'inici. Continuen exigint afecte
durant la vida matrimonial, d'una manera o d'una altra. Quan l'afecte i / o la
intimitat arriben a faltar, això amenaça al funcionament de la parella. El conflicte
és una manifestació d'afecció a una relació, profundament emocional.
Exigències comunicatives
La família d'avui no es presenta com una unitat, sinó com la suma de les
persones que la composen. L'afirmació de les diverses personalitats implica les
habilitats de discussió i interacció tant entre cònjuges com entre pares i fills, i
insta les "negociacions". La comunicació esdevé un procés conflictiu que té com a
objectiu final entendre millor i arribar a compromisos posteriors.
Augment en el valor de l'autenticitat
La contribució de la teoria psicoanalítica i els diversos enfocaments terapèutics
derivats d'ella promou un suposat dret de ser "un mateix" destinat al benestar
mental de la família en general, en lloc de l'actitud tradicional d'una mentida
piadosa o d'una repressió de les pròpies opinions dissidents que haurien de servir
a la protecció de la integritat i l'homogeneïtat de la família. La lleialtat a si
5
mateix preval sobre la por del retret dels altres, en el sentit de grup, mentre que
els diferents membres de la família assumeixen més fàcilment el risc de fer mal a
l'altre.
B) Elements que afavoreixen la transició de conflicte a separació.
Elements externs
Disminució de la pressió social
També a causa de la legalització del divorci es registra una disminució gradual de
la pressió social al respecte de la "regla" matrimoni i monogàmia, mentre
augmenten les separacions personals. Aquest aspecte es combina amb els
individualismes extrems segons els quals cada un decideix com ha de sentir.
Col·lapse de la fe i dels principis
Juntament amb el buit creat per la manca de pressió social, es perden fins als
punts de referència personals de la fe o de les creences que poden prevenir
decisions destructives. D'altra banda, aquesta manca justifica que ja des del
principi, els cònjuges no participin plenament en la recerca de la unitat del
matrimoni o ho facin però amb poca consciència.
Ambient familiar i d'amistat
La família mononuclear d'avui es torna cada vegada més un espai privat,
excloent un context més general en les relacions i les amistats. La família àmplia
i els amics sovint limiten el seu paper en relació amb els que viuen l'experiència
de la separació a un suport moral o econòmic, en lloc d'exercir una influència en
contra d'aquesta decisió.
Elements estructurals
Factors econòmics-legals
La independència econòmica de les dones fa més fàcilment concebible la
separació i el divorci. També contribueix la política familiar, en particular les lleis
sobre les obligacions de separats i divorciats en la manutenció del cònjuge feble i
dels fills menors.
Qüestió fills
La presència dels fills no sembla protegir més als pares de la separació. La
importància de la parella com a nucli familiar suggereix que si la parella no
funciona és inútil tenir en peu la família, de fet, fins i tot pot ser perjudicial per
als fills. D'altra banda la imatge "fills de separats" com uns subjectes
necessàriament afectats d'una crisi familiar, ha evolucionat: els estudis arriben a
resultats menys pessimistes, paradoxalment tranquil · litzant als cònjuges en
crisi sobre les conseqüències d'una elecció irreversible. A més la política familiar
que garanteix la custòdia compartida dels fills després de la separació alleuja la
decisió i facilita les coses pràctiques.
Elements interiors:
La reconstrucció de la identitat
La parella o la família en conflicte, en lloc de buscar consells en els familiars i els
amics, es dirigeix fàcilment a l'Estat (metges, psicòlegs, terapeutes
6
matrimonials, treballadors socials, mediadors familiars, etc.). Amb la seva ajuda
es busca que sorgeixi de la crisi un procés de construcció o reconstrucció de la
identitat.
Aquest camí, necessàriament personal, pot estendre a un camí de tractament i
creixement de la parella o de la família, fins i tot a través d'una ruptura
provisional, però si segueix sent individual a causa de la negativa de l'altra o
altres persones, tendeix a portar a la separació ia la ruptura definitiva. Pot
passar que encara que si hi hagi una col · laboració eficaç entre els cònjuges en
el procés de reconstrucció de la identitat, la separació és la sortida inevitable
quan en la teràpia de parella, es posa de manifest l'error en l'elecció del
company, a causa de la immaduresa o altres factors fonamentals.
CONCLUSIÓ
A la parella i en la família d'avui els conflictes són inevitables i tendeixen a
augmentar: expressen d'una banda el sorgiment de la individualitat i de l'altra,
l'afecció a les relacions. Si cada un construeix la seva pròpia identitat en el mirall
de l'altre, sense conflictes, sembla que no millora la relació. La crisi no és
negativa en si mateixa, pot contribuir al creixement personal, de parella i de
família, quan s'afronta i es supera.
En absència del desig personal o de l'ajuda externa, en particular l'ajuda
espiritual, més que la psicològica o el simple suport moral, la crisi pot acabar en
una ruptura familiar dins d'una societat que aquest crac ho concep i gairebé el
promou la seva banalitat.
Lea Song i Gigi Coletta
7