Mat Comp ESO 19 - Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Anuncio
FAMÍLIA/ESCOLA Acció Compartida
BUTLLETÍ “19” EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Enganxats 24 hores
L’Andrea arriba a casa, en tornar de l’escola.
-Hola, mare! –li fa un petó. –Vaig a dalt. Estaré a l’ordinador, que tinc un treball per fer.
-Com t’ha anat a l’escola? –La mare té feina a la botiga, i l’Andrea ha passat de llarg. La mare li crida. –
T’he comprat ensaïmades per berenar!
-D’acord –se sent a l’escala.
Mentre berena i descarrega la motxilla, l’Andrea engega l’ordinador, està impacient per saber com li ha anat
la tarda, a la Lídia. El darrer missatge del mòbil l’ha deixat intrigat. S’asseu davant l’escriptori, mira l’agenda, mira
el rellotge i engega l’ordinador. Observa la pantalla de l’ordinador, treu els llibres i els apunts de Socials per fer el
treball però només veu la pantalla de l’ordinador,... es queda pendent de rebre un senyal... fins que... per fi
apareix la Lídia.
Lídia diu:
La Sònia ha tingt la gnial idea d trucarme des des vestidors a l’ora d’EF. el de tecno m’ha
demanat el mbl i pillades les 2 a parlarne amb el cap d’studis!
Andrea diu:
I ara k? Sa kdat els mbls?
Lídia diu:
Si, diu k vol parla am els papas abans de tornarnosels.
Andrea diu:
Problem a la vista!
Lídia diu:
Mon papà em matarà, no sap k m’emporto el mbl a l’Insti, ell diu k és X findes i k a l’scola no cal.
Andrea diu:
Kuin pal! La Sònia smpre ns complik la vida.
Lídia diu:
Mira k arriba a se plasta!
Andrea diu:
Passa della. Txplicu lo dl Xavi?
Lídia diu:
Las vist?
Sònia diu:
Hola Lídia. Tas fadada?
Lídia diu:
Akí tnim la plasta!
Andrea diu:
Ni kas. sborrala i prou.
-Andrea, són quarts de vuit, ajuda’m a tancar la botiga –crida la mare.
-No puc, mare. Tinc molta feina –contesta l’Andrea.
-No entenc que hi hagi tanta feina d’ordinador!
-És que li estic enviant el tros del treball que fem entre un grup!
-Com que li envies? -fa la mare incrèdula.
-Tinc feina, mare, ara no puc parlar amb tu! -protesta l’Andrea.
Sònia diu:
ola Andrea. La Lídia nom Kuntesta.
Andrea diu:
Ara mempipa a mi! Sònia a la paperera!
Lídia diu:
Nem al Xavi.
Andrea diu:
Ens a kunvidat al seu kumple li he donat l teu MSN i l meu. Diu k passarà els detalls avui.
Lídia diu:
K fort!
Qüestions per al diàleg:
1. En l’adolescència, els amics i amigues passen a
ocupar el centre de l’afectivitat en detriment de la
relació amb els pares. Ens és difícil com a pares
acceptar aquest allunyament dels nostres fills i
filles?
2. Per als adolescents, tenir mòbil o messenger és
interpretat com un signe de pertinença al món dels
grans i com a prestigi davant dels iguals. On és el
límit entre un ús responsable o un abús d’aquestes
tecnologies?
3. Com podem educar des de la família i l’escola
perquè aquestes esdevinguin eines gestionades
adequadament al servei del seu creixement?
Parlem-ne tots plegats!
Material Complementari E.S.O.
Butlletí 19
TEMES PER A TREBALLAR
Temes a tractar:
Els adolescents, la relació entre ells i l’ús dels mòbils
Guió de treball:
Paral·lelament al procés de formació de les persones, va creixent la necessitat de separar-se
del nucli familiar per afirmar la pròpia identitat, i en aquest procés hi juguen un paper clau les amistats.
Els amics serveixen per apaivagar el creixent sentiment de solitud i d’incomprensió que l’adolescent
creu trobar en el seu entorn. Amb els amics es poden compartir inquietuds, com la mateixa relació
d’amistat, o els problemes de confrontació amb els adults. La complicitat del grup d’amics dóna a
l’adolescent la seguretat i la força per enfrontar-se i superar les crítiques, les enfadades i els “sermons”
que els fan els seus educadors, pares o mestres.
Som comprensius amb la necessitat que tenen els adolescents d’estrènyer lligams amb els
amics?
Una persona adulta no necessita estar constantment en contacte amb l’amic per sentir-se segur
de la seva amistat, ni tampoc necessita estar totalment d’acord en tot per poder ser amics. L’adolescent
necessita sentir-se identificat, pensar igual i constatar que és així. Mòbils i internet els permeten satisfer
les seves ànsies de seguir en contacte permanent amb els “seus” i reafirmar la relació, unificar criteris i
sentiments i compartir els més petits detalls. El problema es manifesta quan es desencadena una
manera de fer compulsiva, obsessiva i excloent.
Distingim el que és un comportament compulsiu i obsessiu d’un comportament “normal”?
Els mòbils i el messenger faciliten enormement aquest contacte permanent i fan possible
ampliar la relació amb persones llunyanes i desconegudes. Tenen el risc, però, per les seves
característiques (immediatesa, l’anonimat que permet...) que alguns s’hi quedin “enganxats”. L’ús
compulsiu del mòbil pot contribuir negativament en el procés de maduració personal en allò que fa
referència a l’aprenentatge de l’autoregulació, l’autocontrol i la tolerància a l’espera. Dedicar temps
excessiu a xatejar pot dificultar l’aprenentatge de les relacions cara a cara, amb el que representa de
limitar l’autoacceptació i fomentar conductes evasives.
Ens adonem de les dependències que provoca un mal ús dels mòbils i d’internet?
Mòbils i internet representen un gran avenç pel que fa a les possibilitats de comunicació i, en
conseqüència, aporten grans avantatges des de molts punts de vista. El risc és que esdevinguin uns
elements més que contribueixin a la cultura de la immediatesa i del no esforç, que ens fa tan
dependents i vulnerables davant les contrarietats. A més, en l’adolescència pot representar una fugida:
el fet d’”amagar-se” darrera la pantalla pot indicar una certa inseguretat pròpia del moment evolutiu,
provocada per la incomoditat amb el propi cos, o per pura timidesa. Aquesta fugida pot dificultar el
procés d’adaptació als canvis físics i alentir el camí de l’autoafirmació.
Xatejar fa que els nostres fills i alumnes es tanquin i deixin de relacionar-se amb persones
“reals”, o és una manera més de relacionar-se?
En qualsevol aprenentatge hi juga un paper important l’error. En l’aprenentatge de l’ús dels
avenços tecnològics també cal passar-hi. Pares i mestres hem d’acompanyar aquest aprenentatge
sense pors i amb confiança en els nostres adolescents. A vegades tenim tendència a dramatitzar i a
interpretar més negativament del que cal els excessos dels joves. Pensar en el que fèiem nosaltres
durant la nostra adolescència ens pot ajudar a tranquil·litzar-nos i a viure més positivament els seus
errors. I un bon ús d’aquests mitjans de comunicació per part nostre, pot ser, per a ells, un bon model
d’actuació.
Material Complementari E.S.O.
Butlletí 19
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
http://www.familiaforum.net
L'addicció dels joves al xat o a la missatgeria instantània.
Quin paper juguen els pares?
Guillermo Bautista Pérez
Els pares hem de donar molta atenció a l'ús que fan nostres fills dels xats i de la
missatgeria instantània. Aquests mitjans tanquen grans potencialitats comunicatives i, fins i
tot, afavoridores del desenvolupament social i intel·lectual, però també molts riscos.
Les possibilitats i els avantatges comunicatius que ofereix els programes de
missatgeria instantània i els xats són indubtables. Això, afegit a altres aspectes que
caracteritzen a aquests potents recursos de comunicació d'Internet, com per exemple, la
possibilitat d'encobrir-se després d'un alies o nick, permetent així guardar l'anonimat, els fan
una eina tan atractiva com perillosa.
L'ús de la missatgeria instantània indubtablement té avantatges: des de poder
comunicar-se amb companys de classe, fins a parlar amb familiars i amics allunyats
geogràficament i a un cost reduït, fomentant així les relacions socials. Utilitzats d'una forma
didàcticament adequada, també poden potenciar el desenvolupament cognitiu, com per
exemple, el referit a la lecto-escritura. A més a més, no oblidem la necessitat que els joves
desenvolupin habilitats comunicatives pròpies d'aquest tipus de mitjans, perquè es presenten
com habituals en un futur immediat.
No obstant això, una utilització descontrolada o un ús excessiu pot emmascarar la
necessitat de fugir de la realitat i de compensar carències emocionals o problemes de
comunicació i de personalitat. Tot això pot derivar en una addicció patològica a aquestes
eines d'Internet. Per les característiques i potencialitats d'aquests mitjans, és necessari que
prestem atenció a l'ús que d'ell fan els joves. Per a això, què podem fer els pares?
•
•
Promoure un ús útil i coherent del mitjà, sense prohibir la seva utilització.
Preguntar per a què usen el xat i amb qui parlen, sense que això suposi una actitud
d'amenaça per a la seva intimitat.
•
Advertir del perill que pot suposar quedar a través d'aquest mitjà amb persones
desconegudes o també assenyalar la volatilitat de les relacions que s'estableixen en ell, si no
es donen paral·lelament a una relació “cara a cara”.
•
Potenciar la comunicació i la relació amb i dels nostres fills, sobretot al si familiar i
entre els seus iguals fora de casa. De vegades, les addiccions al xat són el reflex d'una falta
de comunicació al si familiar.
•
Oferir alternatives per passar l'estona i “enganxar” als joves a fer altres coses: fer
esport, anar a fer un passeig, o simplement intentar entaular una conversa sobre un tema
d'actualitat i interès per a ells, poden resultar bones alternatives.
De totes maneres, si no observem conductes estranyes o anormals, hem de donar la
justa importància al que pot suposar, en ocasions, una moda passatgera, deguda potser a
l'etapa de desenvolupament en què es troben els nostres fills. No hem d'oblidar que les
formes de comunicar-nos i entaular relacions sempre han evolucionat paral·lelament al
desenvolupament social. Les nostres formes de comunicació i de relació no són iguals que les
dels nostres pares i les dels nostres pares tampoc ho són respecte a les dels seus, etc.
Internet supera a la televisión en EEUU
Según un estudio realizado por Harris Interactive y Teenage Research Unlimited, los
adolescentes y los adultos jóvenes en Estados Unidos transcurren más tiempo navegando por Internet
que mirando la televisión. Así, la gente joven que pasa en promedio cerca de 17 horas online cada
semana, además del tiempo que dedican a la lectura, escritura y envío de correos electrónicos. Según
el estudio, los mismos jóvenes pasan 14 horas viendo la televisión y 12 horas escuchando la radio,
frente al tiempo dedicado a la Red.
La mayoría de los encuestados aseguraban compaginar el uso de Internet con el teléfono y la
radio, pero no tanto con la televisión.
Material Complementari E.S.O.
Butlletí 19
PROPOSTA DE DINÀMICA PER A LA “TROBADA”
Aquesta serà la primera “Trobada” d’aquest curs (per a alguns grups, la seva primera Trobada!)
per tant pot ser convenient recordar tant l’experiència del curs anterior, com els objectius del programa
FAMÍLIA/ESCOLA acció compartida.
Si hi ha membres nous, o el grup comença avui la seva aventura, caldrà dedicar un temps a les
presentacions de les persones (amb la dinàmica que us sembli més adequada).
Serà bo recordar el compromís que suposa assistir a un grup de Trobades FEAC, és dir, que la
bona marxa del grup depèn, en bona mesura, de l’assistència fidel i de la participació de tots i cada un
dels seus membres; i que el que ens convoca són les ganes d’estar en diàleg sobre l’educació dels
nostres fills /alumnes, no el tema en concret de cada Trobada.
Tampoc estaria malament fer un recordatori del paper de l’animador/a, així com anunciar el
possible calendari de les Trobades del curs, o d’aquest trimestre.
Guió de la Trobada
1.
El tema de l’article d’aquest Butlletí ens pot portar fàcilment a compartir anècdotes entre pares i professors
sobre l’ús que avui en dia fan d’internet els nostres fills i alumnes. I sobre com internet va envaïnt diferents
espais de la nostra pròpia vida. En aquesta trobada ens volem centrar en una eina concreta d‘internet: la
missatgeria instantània (els xats i els missatges de mòbils). Seria molt interessant haver pogut parlar del
tema amb els nostres alumnes, per portar les seves opinions i valoracions a les trobades.
2.
Començarem llegint en veu alta el text de Butlletí “Enganxats 24 hores”. La conversa es pot iniciar compartint
les impressions que pares i professors tenim sobre els xats i l’ús dels mòbils. Un cop expressades aquestes,
convidarem els membres del grup a traslladar el punt de vista sobre el tema als seus protagonistes: els
nostres fills i alumnes. Què en pensen ells i elles dels missatges de mòbil i del “messenger”?
3.
Mentre es va fent conversa sobre el tema, serà bo que l’animador en vagi prenent nota a la pissarra (anotant
les paraules clau de cada idea que aparegui). A partir d’un cert punt podem convidar el grup a sistematitzar la
conversa. Podem anar omplint un quadre com el següent:
Els missatges de mòbil i el correu tipus messenger...
...són atractius per:
Són perillosos per:
Per a nosaltres,
els adults
Per als nostres
fills i alumnes
4.
La intenció és que vagin quedant “agrupats” els atractius i els perills, i que anem veient quin col·lectiu en troba
més d’uns que d’altres. Probablement no hi haurà grans sorpreses, però serà bo observar què expressem els
adults sobre aquests mitjans de comunicació quan són útils per a nosaltres i quan els usuaris són els nostre
fills o alumnes
5.
Aleshores podem començar a plantejar-nos quan es pot parlar d’addicció a internet. Per començar podem
donar fotocopiats els textos (o algunes fases destacades) de l’annex 1 i 2, i després de fer diàleg sobre el què
es podria considerar una tendència additiva, proposar l’activitat següent:
Elaborar un qüestionari, en to de broma, per detectar el grau “d’addició” al messenger que poden tenir els
nostres fills i/o alumnes”. (Podeu prendre exemples del material de l’annex 3.)
6.
Per acabar, es pot proposar als membres del grup que resumeixin el que ells consideren un ús adequat del
messenger i del telèfon mòbil , tot distingint entre usuaris adults i usuaris adolescents.
7.
Comiat i recordatori de les dates de les Trobades d’aquest curs.
Material Complementari E.S.O.
Butlletí 19
MATERIAL ANNEX
1
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/estudiantes/jovenes/op_22.htm#up
El uso de internet por los jóvenes
INTRODUCCIÓN
A la televisión le ha surgido un fuerte competidor. El uso de Internet ha aumentado sin parar
frente al número de horas que pasamos frente al televisor, especialmente entre los jóvenes.
Internet es una nueva forma de distribución y comunicación. Internet es un gran imperio
anárquico, que es muy difícil de controlar y gobernar. Aunque está en sus inicios, su potencial no hace
más que crecer.
(...)
Los niños y adolescentes suelen ser mejores que los adultos en el manejo del ordenador. Entre
los padres crece la preocupación por el uso que sus hijos hacen de la red, particularmente en lo que se
refiere al contacto con extraños, a que sean engañados o que accedan a contenidos propios de los
mayores.
USO DE LA RED POR LOS JÓVENES
Las últimas encuestas hablan de que el 25% de los jóvenes menores de 18 años utiliza
habitualmente Internet. Es decir, uno de cada cuatro. La extensión y el incremento en el número de
usuarios es imparable. Incluso ya se habla de que alrededor de un 10% pueden estar ya padeciendo de
adicción a la conexión.
¿Qué buscan los jóvenes en Internet?
(...)
En el caso de los jóvenes, el objetivo de búsqueda de información pierde importancia en favor
del interés que los jóvenes manifiestan por chatear al que acude un 35% de los chicos/as. La inclinación
por los juegos alcanza el 27%. La música se sitúa en un lugar preferente con el 13%.
Es curioso observar como los usuarios más jóvenes de Internet, los chico/as de educación
Primaria, se inclinan mayoritariamente por buscar información en la red. Sin embargo los alumnos/as de
Educación Secundaria prefieren chatear. Y los jóvenes de Bachillerato buscan relacionarse y conectar
con otras personas por medio de Internet.
LOS RIESGOS DE LA RED. LA ADICCIÓN
Entre los efectos positivos que el manejo y uso de Internet aporta, desde el plano educativo,
especialmente a los jóvenes, mencionamos los siguientes:
Cultivo de la creatividad.
Mejorar y mantener la motivación.
Aumentar la capacidad para conocer el mundo.
Desarrollo de hábitos cognitivos de análisis y síntesis.
Fomento de trabajo en equipo.
Favorecer contactar con un sinfín de personas de diversos lugares.
Desarrollar hábitos de respeto y tolerancia.
Ayudar solidariamente a otros.
También la gran red de redes tiene para los jóvenes usuarios una serie de riesgos:
Internet ofrece información que puede ser nociva.
Los contenidos de muchas páginas no están dirigidas al mundo infantil y juvenil.
Algunas páginas que se dicen de jóvenes no lo son.
Internet ampara a los “Lobos de Red” dispuestos a engañar y abusar de la inocencia de los
jóvenes.
La red no es totalmente segura.
Internet en sí misma no conlleva signo positivo o negativo alguno, todo depende del uso y de
la intencionalidad que le da cada uno.
Material Complementari E.S.O.
Butlletí 19
¿Existe el ciberadicto?
Últimamente están sonando las alarmas ante el excesivo tiempo que algunos jóvenes dedican a
navegar por Internet. (...) Internet tiene una tremenda facilidad para atrapar al usuario, especialmente si
es joven, sin que se dé cuenta. Se considera que un uso superior a las 34 horas semanales, sin contar el
tiempo destinado al trabajo o estudio, es la barrera para considerar que existe adicción a la red.
Los síntomas de los afectados por el abuso en la red se parecen a otro tipo de adicciones,
particularmente al juego, como son:
Se pierde la noción del tiempo cuando se está conectado.
Se tiene un sentimiento de culpa por el tiempo dedicado a navegar.
Se deja de atender parcial o totalmente las obligaciones del estudio o del trabajo.
Se tiene una distorsión o interferencia de los objetivos personales.
Se manifiesta un tensión creciente antes de conectarse y después de la conexión se
experimenta un alivio.
Se tiende a aislarse de lo que les rodea.
Aparecen comportamientos de tipo antisocial.
Sufren episodios de ansiedad y de depresión.
Frecuentes cambios de estado de ánimo
Se tiene dificultad para abandonar el ordenador.
¿Qué razones impulsan a llegar al estado de adicción?
Es generalizado encontrar tras un usuario considerado de ciberadicción, impulsos y deseos de
huir de sus problemas cotidianos. Evadirse de la realidad.
Se apunta también como una causa la gratificación que el usuario recibe por su conducta, es
decir, transcurre muy poco tiempo entre la demanda y la respuesta-recompensa, casi de forma
instantánea, al poco tiempo de apretar una tecla se obtiene lo que se espera.
CONSEJOS PARA NAVEGAR POR INTERNET SEGUROS
Cualquier joven que sea usuario de Internet tiene que pensar antes que nada que cuando está
conectado es como si saliera al mundo exterior completamente solo. No existen sistemas de filtrado de
contenidos por lo que está expuesto a recibir imágenes impactantes, a entablar contactos con
desconocidos, .... , a ser objeto de engaños.
Tanto el joven inexperto, como aquellos que tienen cierta experiencia de internautas, deben tener
presentes esta serie de consejos básicos:
1. Si eres muy joven, procura navegar con tus padres. Te serán de mucha ayuda en
múltiples ocasiones.
2. Recuerda que en el ciberespacio es fácil fingir. Las personas con quien contactas
pueden no decir la verdad.
3. Desconfía de quien te ofrece algo bueno y barato, posiblemente te esté engañando.
4. No facilites informaciones personales (direcciones, datos económicos, teléfono,
contraseña,....) Podrían hacerse pasar por ti.
5. No acudas a citas de Internet sin compañía. Asegúrate.
6. No respondas a mensajes desagradables o insinuantes.
7. Cuidado con los virus. No abras mensajes, enlaces o anexos desconocidos, pueden
permitir la entrada de virus que estropeen tu ordenador.
8. No todos los chat son apropiados para tu edad. Infórmate sobre los más adecuados.
9. Si encuentras algo indecente o molesto ponlo en conocimiento de un adulto de tu
confianza. Puedes estar colaborando en evitar actividades delictivas.
10. Aléjate de las páginas para adultos. Las advertencias están para protegerte. Pueden
ocasionar muchos gastos de teléfono, virus,...
Navegar por Internet te abre un campo de posibilidades que no encontrarás en otra parte. Con sentido
común obtendrás experiencias muy gratificantes. Buen viaje.
BIBLIOGRAFÍA
JOSÉ LUIS MUÑOZ MORA. Adicción
RUBÉN ROMERO. Internet, ¿niñera electrónica?
Información @ alternativa
Salud y Estética
“Seguridad Infantil y Costumbres de los menores en Internet” Nov 2002. Defensor del Menor de
la Comunidad de Madrid.
Material Complementari E.S.O.
Butlletí 19
MATERIAL ANNEX
2
http://www.100cia.com/divulgacion/la_adiccion_a_internet_no_existe_195.html
La adicción a Internet no existe
El uso excesivo de la red no es adicción
Por Helena Matute.- Cada vez hay más clínicas virtuales que hacen sus buenos negocios
tratando on-line la adicción a Internet. Y sin embargo, la adicción a Internet no existe.
En nada se parece la famosa adicción a Internet a las adicciones que se describen en los
manuales de psicología y psiquiatría. La adicción a Internet es esa necesidad imperiosa que
tanta gente siente de conectarse a Internet nada más levantarse por la mañana. O sea, algo así
como la adicción a leer el periódico, pues también hay mucha gente que necesita leer el
periódico mientras desayuna y no le gusta nada quedarse un día sin periódico. ¿Que a algunos
les quita mucho tiempo? Claro, pero las adicciones no se definen por el tiempo que nos ocupan.
También ver la televisión o leer el periódico quita tiempo a la gente y sin embargo nadie es
adicto al periódico o a la televisión. La nicotina, en cambio, es adictiva y no nos quita tiempo.
(...)
El término “adicción a Internet” fue originalmente una broma de esas que acaban dando la vuelta
al mundo varias veces por correo electrónico. En un foro de profesionales de la salud mental,
Ivan Goldberg intentaba hacer una parodia del DSM IV. En el mensaje afirmaba Goldberg
irónicamente haber descubierto un nuevo síndrome, el “Síndrome de adicción a Internet”, y
proponía crear nada menos que el primer cibergrupo de ciberadictos anónimos. Algo así como la
primera asociación de alcohólicos anónimos que se reúne tomando copas en un bar. Casi nada.
Esto ocurría en 1995 y lo triste es que hubo mucha gente que se lo creyó; o que no leyó el
mensaje despacio antes de reenviarlo a sus amistades; o que, sencillamente, no tuvo interés en
aclarar el malentendido que empezaba a extenderse, quizá para así dar cobertura a la alarma
sobre el nuevo síndrome de adicción a Internet. Incluso quizá, algunos, para poder sentar las
bases de un nuevo negocio bien rentable: el del tratamiento on-line de la adicción a Internet.
Afortunadamente todavía puede consultarse el mensaje de Goldberg en las secciones de humor
de algunas universidades. (...)
Utilización excesiva, no adictiva
Pero si no existe la adicción a Internet, ¿qué hay, entonces, de esas personas que pasan tantas
horas enganchadas y tienen tanta dificultad para desconectar? Sí, podemos hablar, claro está,
de personas que utilizan Internet de manera excesiva; y también de personas que ven la
televisión en exceso, y de personas que hacen más deporte de lo normal, incluso de personas
que leen más de lo normal para nuestro modo de vida. ¿Vamos a llamarlas adictas a todas
ellas? Es absurdo.
(...)
Es cierto que dedicar muchas horas a una actividad se ha de traducir, por fuerza, en una
disminución de las horas que dedicamos a otras actividades. Y esto a veces puede causar
problemas. El estudiante que pasa demasiadas horas leyendo lo que le apetece en vez de los
libros de texto acabará teniendo problemas en sus estudios, al igual que el que pase muchas
horas por ahí con los amigos, o haciendo deporte, o charlando con gente en Internet.
Y puede que no solo tenga problemas en los estudios, sino que a lo mejor también puede llegar
a tener problemas con su familia y amigos si su actividad preferida acaba convirtiéndose en un
obstáculo para estar con ellos. Pero lo que conviene dejar claro es que ni Internet, ni el deporte,
ni los libros, ni los amigos son adictivos. Internet es solo una tecnología de comunicación
humana. Y los amigos, los libros, el deporte... bueno, ya saben ustedes lo que son.
Distribuir mejor el tiempo
El problema, en todo caso, será que ese estudiante de nuestro ejemplo no está dedicando el
tiempo necesario a otros aspectos de su vida que también son importantes, y por tanto, tendrá
que aprender a distribuir mejor su tiempo si le interesa conservar también esas otras cosas. Pero
un diagnóstico como ese no se parece en nada a un diagnóstico de adicción. Y su tratamiento
también deberá ser muy distinto.
Material Complementari E.S.O.
Butlletí 19
Quizá un tratamiento para mejorar los hábitos de estudio sea lo único que necesita ese estudiante.
O quizá no, quizá necesite mejorar algún aspecto de su personalidad, quizá una simple timidez que
le impide relacionarse de otra forma con la gente. Quién sabe. Eso tendrá que determinarlo un
profesional tras un diagnóstico individualizado. Lo único que está claro es que si seguimos metiendo
en el saco de la adicción a Internet todos los problemas psicológicos que vayan apareciendo en la
gente que utiliza la red, no haremos sino volver a la época en la que todo se explicaba acudiendo al
mismísimo complejo de Edipo.
Material Complementari E.S.O.
Butlletí 19
MATERIAL ANNEX
3
http://www.paisdelocos.com/actualidad/historias_internet/ver_historia.php?71
HUMOR
¿Demasiado tiempo delante del ordenador?
¿Tus padres te lo dicen constantemente, tus amigos están hasta las narices de que no salgas y tu mujer
te ha abandonado porque hace tres meses que sólo habláis por correo electrónico, pero aun así no
estás seguro de que eres un fanático del ordenador? Aquí tienes un sencillo test para comprobar si
realmente pasas demasiado tiempo sentado delante de la pantalla.
-Le dices a una chica que es más bonita que tu SALVAPANTALLAS.
-Ves algo escrito en la pizarra y te preguntas: ¿Dónde estara el link "DOWNLOAD NOW"?
-Se te quemó el pollo y buscas la función Deshacer en los comandos del horno.
-Intentas pagar tus compras con una tarjeta Sound Blaster Gold.
-Entras en un taxi y le dices al taxista que te lleve al http://calle8.delcentro.ve/piso6/apt6B.html
-Tu ropa interior lleva el logo " Intel Inside ".
-No entiendes algo y dices que estás procesando a 4 bits.
-Piensas que 200 AC significa doscientos años antes de las computadoras.
-Estás leyendo un libro y piensas:"SELECCIONO TODO, lo COPIO y lo PEGO en mi cuaderno”.
-Vas al cine y sin darte cuenta te estás preguntando si la pantalla estará configurada en 16 colores, 256
colores, 16 bit, 24 bit...
-Estás viendo la televisión y buscas el botón "Acerca de" en el control remoto para ver el nombre del
programa.
-Tras un conflicto con tu novia, le dices que debeis reinicializar la relación.
-Estás tratando de recordar algo y escuchas en tu cabeza:"404 Error: File Not Found"
-Te subes al ascensor y le das Doble-Click a Planta Baja.
-Tienes un tatuaje en el brazo que dice, "Mejor visto con Netscape 3.0 o superior"
-Tus amigos no te llaman por teléfono... te contactan directamente por chat vía IRC .
de texto.
-Cuando te preguntan tu nombre, dices: [email protected].
-Más de una vez te has despertado recordando un sueño en Java.
Material Complementari E.S.O.
Butlletí 19
Descargar