feu clic aquí per fer un tast del llibre.

LA VIDA AL CARRER
P
arades de flors a la Rambla barcelonina. Al fons, l’església barroca de Betlem. El 1853 s’instal·laren per primera vegada a
la Rambla de les Flors les parades de flors i plantes, regentades per dones. Des d’aquell any, ininterrompudament, en
aquell tram de la Rambla hi ha hagut parades que ofereixen al públic la seva acolorida i aromàtica mercaderia. Diu la tradició,
però, que l’associació de la Rambla amb les flors es va iniciar molt abans a l’antic mercat de la Boqueria, on hi havia el costum
de regalar flors per cada compra important.
LA VIDA AL CARRER
L
a Rambla es convertí en un passeig on es barrejava gent molt diversa i on es venia tota mena de coses per mitjà de la venda
ambulant: bastons, panets, flors, ocells, aigua, llet fresca, cafè, coques i fins i tot gossos. Les parades dels ocellaires, ubicades
a la Rambla dels Estudis, també coneguda com la Rambla dels Ocells per la gran quantitat de parades d’ocells que hi havia, al
principi eren molt senzilles: només unes quantes gàbies col·locades a terra, que els propietaris recollien al final del dia.
LA CIUTAT TREBALLA: OFICIS I INDUSTRIA
O
brers treballant en la construcció d’una de les torres de la Sagrada Família, a la part superior del portal
de la Caritat de la façana del Naixement, cap als anys 1904-1905. Al voltant de l’església en construcció
tot eren camps i començaven a aparèixer les fàbriques.
LA VIDA CULTURAL
S
olemne i multitudinària inauguració del monument en homenatge al metge i polític —elegit alcalde de Barcelona al final del
segle xix— Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 1842 - Barcelona, 1902), el 13 de novembre de 1910 a la plaça de
la Universitat. L’obra, de pedra i bronze, s’havia sufragat mitjançant una subscripció popular i trigà sis anys a realitzar-se. Fou
creada per l’escultor Josep Llimona a partir d’un projecte inicial de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
TRADICIONS I FESTES POPULARS
E
l ju­liol de 1910 tingué lloc la Cavalcada dels Mercats. Carrosses engalanades feien una desfilada pels carrers de la ciu­tat
passant per l’Arc de Triomf, un dels espais urbans de la ciutat que van acollir més esdeveniments ciutadans. La carrossa de
la imatge, amb la representació d’un cargol gegant, fou obra dels deco­radors i escenògrafs Miquel Mo­ragas i Salvador Alarma.
LA VIDA AL CARRER
A
començament del segle xx els nous edificis de Barcelona van substituir progressivament les teulades per terrats, un nou
espai per als usos i les pràctiques de la vida quotidiana, vinculats als costums de les classes treballadores. Hi transcorria
la vida de moltes famílies: hi tenien lloc els jocs infantils, s’hi estenia la roba, s’hi espolsaven els matalassos, s’hi construïen
colomars i s’hi celebraven les revetlles comunitàries.
LA CIUTAT TREBALLA: OFICIS I INDÚSTRIA
E
ls carros descarregaven i carregaven mercaderies a les portes del mercat de Sant Antoni. El mercat, concebut l’any 1882
per l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, situat entre els carrers Urgell, del Comte Borrell, de Tamarit i de Manso,
era un dels mercats municipals més grans de Barcelona. Té l’origen en un mercat a l’aire lliure situat davant la porta de Sant
Antoni de l’antiga muralla. Les voreres que l’envoltaven i els carrers del seu entorn van ser ocupats ràpidament per les parades
d’articles no alimentaris, i així van néixer els Encants de Sant Antoni.
BARCELONA 1900-1917 · ELS REPORTATGES D’ADOLF MAS
E
ntre els molts carrers i
places que van desaparèi­
xer amb el Pla de Reforma
Interior, hi va haver la plaça
de Sant Sebastià —conegu­
da amb aquest nom per la
proximitat del convent de
Sant Sebastià—, que va
allotjar durant molts anys el
mercat dels Encants. A
l’origen s’hi establiren els
fusters que treballaven per a
les drassanes, però de mica
en mica altres comerciants
anaren ocupant, també, l’es­
pai porxat. S’hi venien ma­
joritàriament trastos vells,
però també gènere nou. L’ac­
tivitat comercial no aban­
donà els porxos de manera
definitiva fins el darrer mo­
ment, quan, l’any 1908,
l’inici de les obres de la Via
Laietana posà fi a les voltes
dels Encants i a l’edifici del
Convent de Sant Sebastià.
126
BARCELONA 1900-1917 · ELS REPORTATGES D’ADOLF MAS
L’
embarcador del Portal de la Pau es convertí en un espai de gran activitat d’oci. Un grup nombrós de persones espera per
poder gaudir d’una passejada en una de les típiques embarcacions que es posaren en funcionament durant l’Exposició
Universal de 1888, les golondrines.
L
a nevada del 1914 va animar la gent a sortir al carrer. Tres persones baixant en trineu pel carrer de Mont d’Orsà
de Vallvidrera.
Tast del llibre
BARCELONA
1900 1917
ELS REPORTATGES
D’ADOLF MAS
de Blanca Giribet
Barcelona, Viena Edicions, 2014