10 CENTIMS u - Hemeroteca Digital

Anuncio
BARCELONA 4 SEPTEMBRE I 89 I
i
%pzg\
asá**"
' í5v.
"fETMANARI
''vsx
OTAIÍA
10 CENTIMS u
Copia fot. <U A. Eiplug»»
úom sé que n' hi ha que diuhen
que si tinch ó si no tinch,
me poso aixís, perqué vegin
que no porto res postís.
49S5
LA TOMASA
ne deis Boulevards no han de avenirse de coslúmsaf
cap de pooh temps,
¡L! un tan xaparro y 1' altra tan eleganta!...
•€>£•
de la bona disposiA/\, cío que han adoptat alGobunadors de pro\incn sobie la piohibició deis
jochs d( e'¿v, en totas las Administracións continúan venentse décims de la lotería, y fá algúasdías
queja hau comejisat á treure'1
nás los bitllets de la rifa de
¿Perqué no 's prohibeix tambó
! la lotería?
;Xo es un joch d' o'zu' com los
altres?
A h ruleta, al mouU, etc , son molts ]o^ homes que
s' hi embruteixen y ariuinan, y por xó '1 Gobern ab
roolta paternitat los piohibeix.
Peio ala rifa nacional tolhóm s' hi fá lich, ab ella
los espanyols í-urten de l.i miseria guanyantsi '1 pá de
la familia, y per aquest motiu 1' Estat, que sernpre
mira peí bé de sos administráis la permet y la apoya
quedantse de passada una ínfima piima per gastos de
molestia ó corretatge
Per forsa ha de ser aquesfc son cáleul proteccionista,
perqué si no fos aixn, 6cóm ce conipendiía que 's trenques lo cervell un ministie de t int en quan discOrrent
alguna nova combinado, tot á fí y á efecte de proporcionar mes medii da emiquiíse al poblé?
Lo Gobei-n, ab molt Ipn tino, no deixa jugar ais
prohiMts, pe¡o li agradi que iots> los e'panjols comprin dicims de la lotjeiía
Perprotegif la HioCíldi sens djpte
Docchs en lo meu coacepte, nt 1' un ni / a l t t e denría permetreis, y aixís ¡.odiía aboliisela partíala ''Joch,,
que vé á ser lo butxí de gian nombre de familias.
Bé, ¿qué 'ls sembla? ¿Es aquest un precedent
.ssi creurer en una guerra europea propera?
(
Si acá?, que de rebot no 'us toqui res á casa nosíraj
perqué la vritat, estém ara tan acostumats á la dolsa
pau de la pau que no ,'ns vindría gayre bé que 'ns emboli'iués. ningú en cap questió guerrera á pesar de teñir Espanya militara valents y coragonados generáis,
¿Oy, jóvenes del día, qu' esteu milior fent carambolas?
Ea fí, veurém lo que 'JI resulta de tot aixó.
DOCTOR GBRONÍ
l
U
Ana al estiu vora '1 mar
per mi es un goig verdader;
sentí '1 cant del mariner
veurer !a quitxalla corra
ó capbussantse en la sorra,es molt hermós, ¡quin plaher!
La onada 1' amor murmura
boy bressolant las gavinas,
enjogassadas las ninas
miran lo seu aymador,
mentre 'ls hi esbatega '1 cor
rihent y cullint petxinas.
Lo pescador, d' un cop d' ull
ha perdut tota recansa,
la mar presenta bonansa...
.:—¡Farém pesca a! por major!—
crida ab joia '1 pescador
alentat per la esperansa.
Y entre lo mar y '1 blau cel
ab cor brau, rostre seré,
mar endins corra ab dale
afanyós de la riquesa
per allunyar la pobresa
que niu en s.a llar vol fé.
Kussia y FransJE FOH 'molt hmigis Ja han oblidat
respectivamsnt'l' entrada* d*j Xipoleón á Moscou.
Y ara se raenj,in<á petón".
Sobretot loi francesoJ, que quan volen »on mea ridículs que ningú á pesai; do- t¡o/arhi á tothon, fan unas
Al estiu, vora del mar
damoslracións enragh do inmensa simpatía, de deliii
m'
hí encanto, tot es joliu;
racional, ais seus fines los iusso=
y mentres lo cel somriu
Lo poblé baix, durant nque^tos días de entussiasme,
bat non cor de tant gosar.
cridava ab alaiits d<j rhetetni üixh qud voya algo
"•.' FRANCISCA RABELL DE AYNÉ.
que fes olor á Russia Per cxemplf, Hensava Un iVIVJI!
devant d' una caiteia ab pell d' aquel! país y entonava
la Marsellesa aixís que veya un //'ís p^njat aL apiradors d alguna sastreiía.
La pobra j\Lnrsfíllcni avuy á Fransa ja eatá destinada
á servir de tot. Enrejada áh l'hitrtae" rus apuestos días •"—¿Com te di.us?
s' ha tocat á iutíi pl<'' per carree^ y plassas de" París y
—Aurora. Pero á tu ja t' ho puch dir, perqué per tú i
Sant Ptitersboarg, perche á Rajsiá'.cróch que tambó
no tinch seérets. Aurora es lo nom de guerra: me dich
fan idénticas minifeastacións de "sin3pa.ua á. la Fransa,
Pepeta.
encare que no en't&n gran escala.
"-¿Quina edat tens?
¡
Naturalment, los russos ja son mes freís que los ga—Divuyt
anys.
batxóns.
—¿Divuyt anys..? Deu esse la edat de g tierra,
Lo que 'm sembla, si es que ha de haberhi 1' aliansa
franco-russa, que 1' ós blanch deis Vosgos y la mondai-
ANÉCDOTA
f
LA 1031 ASA
DE UN
Un avaro morí, y dins de sa t^mb>,
esquinzant ab las ungías la mortalln;
en la callada nil aquot inonó!eoii
sostenía Causaat mes por qufi ilááti
¡Lladres, Madres! ¡mireu! mireu que 'm roban,
¡me roban los diners que jo guardava!
¡Veníu, per Deu, veníu; Jpseph, no 'ls toquis,
no 'ls toquis que sor, meus, fuig de la caixa:
no t' hi atansis,,tanqueula ben depressa
que ab la claror del sol se fon -la piala
Pero cá, no m''"escoltan y somriuhen!
y per'terra joyosos, los escampan!
com 'ls trehuen, reinenan y regirán...
dexeulos, assessíns, que á;-mí m''fan falta!
no 'ls feu trincar, mireu que aíxís s' esmolan.:.'
malváis... ja vinch, ja vinch.... la forsa 'm manca;
la mort me te pels peus, la llosa dura
ab lo'seu pés de marbre '1 eos m' aixafa!
D' aixó us valeu, ingrats, y.'ni feú escarní
perqué sabeu que eslich en la mortalla!...
No 'ls toqueu, nebols meus, creyeu al oncle;
los diners sois serveixen per guardarse;,
com que son rodonets se 'ls toca apenas
y rodolan, reiliscan y s' escapan.
Porteumels tots plegats, aqu! al sepulcre ";
jo 'ls'guardaré millor, no vindrán lladres;
si vosaltres sabesseu lo que 'm costa .
de arrcplegá eix diner, quantas infamias
per teñirlo he coinés, quantas baixesasl
mes ningú las sabía... jo ho callava...
y erahonrat y bon home y fins católich,
y tots, quant jo passava 'm saludavan,
y vaig esser obrer de la parroquia,
y vaig: esser hereu de confiansa;
Pero que feu? ja us veig, vaja, prou bromas,
que 's aixó de partir? mireu canallas...
Apa fora del quarto, tots á fora...
¡Quañ jo pensó que fins á lo meu pare
vaig negarli dos rals per sangoneras
y al ser á mitxa nit ja'agonitsava!
tíl
y ayuy aqueis pilléis se reparteixan
mon tresor, lo metí bé, que 's la meva ánima..
no se lo que 'tn faría!, apa deixe.ufos,••-• --- .
no toquin mes diners las vostras grapas!
No 'm senten, ay! que los meus crits s' ofegan
dins de la térra que '1 meu cós aguanta;
Oh! mort, oh mort!, terrible tiranía
que de lo que \ull mes mon cor apartas,
¿Per qué 'ls fossers al da.r,fne,5epultura '
no 'm varen enterrar dintre m*á caixa?
Per qué '1 meu cor no \a poder ser bossa
per íicarhi 'ls tresors que tan guardava?
Ay! ab son drinch que arriba-.á mas
orelias
no 'm donarían are tantas ansias1
Aquí ab mí... tots solets... ninj>ú 'ls veuria...
jo 'ls podría, locar, sens la fnsansa
de que cap lladre me 'ls robes, las sombras
no donas pas jarnay á las miradas...
To; esperdut avu-y! oh cruel ma'rtiri!
ja pobre soch! fatídica páranla
peí qui com jo morí perqué li. dáren
dins d' un cartutxo una pcssela falsa!
Si ahí 1' dolor va durme al cemenlirt
jo crech que avuy la coraijosa rabia
que mossega mo.s ossos, fins podría
'
ferme aixecar'd' aquesta vil mortalla!
¿Ferme aixecar? no... no... que aqueixa torrba
ha costat molts diners... no vull deixarla,
jeyém... jeyém... aquí r.o 's gasla1 un céntiin, '
ni 'mrobarán la póls que i mei cós tapa!
Roba hi dit? qué es aixó? eh! qui m' estira?
qui 'm toca, qui 'm rosega la mortalla?
los cuchs! los cuchs! que famolenchs rosegan...
Fugiu...! es meva... no vole.u deixarla?
si es que la fam vostres ventrellsincita,
rosegueu los meus ossos, mas entranyas,
mes la roba, no, no, la roba es meva...
Oh! insectes vils, no 'm deu angúnia tanta!
segueixan.., van robant... ay qus 'm despullan!...
Fins de la tomba al fons he trovat liadres!
ja que res pot lo meu gemech tnstíssim,
ja que editar no puch tantas infamias,
ja que no puch fe ahorros de moneda...
caliéin y al mei^s estahiaré paraulasi
JOSEPII M . " CODOLOSA.
Un trist quinqué que enllumenant s' asseca
es 1' escriptor que de malvat no peca.
Tenía cinch cents céntims la Ramona
y per molt bé guardá'ls,
se compra un monader de plata bona
que li costa vint rals.
¡Quanta geni per anarsen á las Borjas
sens pendre pá ni vi se émporia alforjas!
Va prenent feyna al punyal
la ploma d' acer, senyors; • .-'
" aquell, ais pits feya mal,
ella, eyna de mal moral
fereix al bel! mitj deis cors.
Darrera del retrato de sa aymía
va escriure: «T' aymaré, sí, eternament.»
(Y%n llapis ho va escriure, per si un día
convingués esborrarho fácilmént.)
¿Sabéu lo que ha passat? que 1' avi Tossa.
aquell fosser tant vell,
la llosa al aixecar d' una gran fossa
de cap hi há caigut ell.
La gent hi ha corregut, mes no alenava,
y mort 1' han aixecat..;
¿Qué ho fá que aquells que 'i foS'd' un altre cava
hi sol morí ell colgat?
'",
Un gran sabi esgarrapantse
¡ay! sa venerable testa,
va trobarse entre 'ls cabells
un vil, repugnant insecte.
— Indigne ets de teñir vida
repugnant parássit—deya;
:,
rnés 1' insecte fentse.'l sabi
•
va murmurar ab sa llengua;
-¿Ets mes que un butxí, si 'ni.otatas
vil parássit de la térra?
*•-'
J.
ALADERN.
LA TOMASA
ASPIRACIÓNS
Es tonto y té 1' ideal
d' esse bísbe ó cardenal.
Tot emblanquinant escalas
\d' aitísta va posant alas.
_
Ara acaba d' entra en caixa
y ja somía la faixa.
Aquest setmesó, gomós,
no aspira mes que a fé I' ós.
L.A TOMASA
ECLIPSE DE PERRUCAS
Algún temps prou que n' ni había
pero ja ho hem olvidat;
avans dintre d' ana gerra
las guardava cada qual
y de térra las colgavan;
pero ara aixó ha cambiat,
lo Banch d' Espanya las colga,
no ab térra, ab paper de Banch.
T
LA.T0UÁ8A
TEETBS E UN MANÜSCRJT DE QUATEE MESADES PASSADES
KA '1 mes de les roses d' enguany.
E eslava malalt lo Prímpcep de 1' Esglesia, é"ánaien peí doctor.
E '1 doctor dix: precisa que Sa Santetat
deixi 'i Vaticá, ó se 'n vaji fora de la ciutat
eterna á respirar bons ayres , ó á menjar
_,v, bories oostellos, é á donar bones passejades
%
"*
: peí mitj' de les prades 'hont pasturan les
ovelles é begue aygues de les fonts montanyoses ahont
s' abáuran los remats.
E dix Sa Santetat : no puch abandonar la meva
presó é tinch de restar en lo Vaticá. Ademes, ¡que dirían les genis!
E '1 mil.s'. agrava á 'ls dolors aumentaren é dix lo
Piímpcpp de 1'E«glesia: Anau acercar á dom Tosti,
que el) no mes hó pot arrecia.
E anaren á cercar al sabi benedictí dom Tosti, arxiuer de 1' Esglesia Romana, íntim confident de Sa
Santetat é de confiansa gran deis mes alts personatjes
del Quirinal.
E dix Sa Santetat al benedictí: ¿Que opineu, Tosti,
de la mía dolensa?
E respongué: Que hi ha que obehir al doctor. Casa
de camp té Vostra Santetat: en Castel Gandolf; allí anau,
que '1 gobern de! Rey ben content n1 estará.
E dix Sa Santetat; segur n' estich, mes tal goig no
'm plau donarli.
E respongué dom Tosti: allavors, guillénseles en secret
E dix lo malalt: calleu, Tosti, callen y no dignéu
barbaritats. ¿Que diría '1 mon católich al sapiguer que
'1 Vaticá está vuit de mí? Lo Vaticá sense mí, es bossa
sense diners
E contesta dom Tosti: ¿é perqué, encar que vos no
hi sigueu, lo Vaticá te que restar sense vos?
¡Que dieu! dix Sa Santetat; jo tinch febre Tosti, mes
vos en deliri estéu.
E respongué '1 benediolí: delirant lio estich. Un
gtimá vos teníu, que es lo cardenal Jcs.tph, igual á
vos de nss, é de boca, é d' ulls, é d' orelles ó demás
parts de la fesomía. Los seos vestits vos poséuvos ó
que ell se pofe vostra sotana blanca per mis díes, é
passant e!l per vos é vos per ell, niugú haurá esment
de vostra escapatoria.
E dix Sa Santeta): taleut tenía é molt, Tosí), mes
una prenda 'm manca pe. posarme Ms hábits cardenalicis, que es lo birret roig que dongui al fecretari del
Conclave, é mon germá es mes petit de clepsa é jo la
tincb mes grossa, ó '1 seu birret no 'm entrará ó '1 meu
se li ficará massa en dins.
E respongué Tosti: aixó res hi fá; lo barretayre fará
un birret per vostra clepsa ó tot s' arreciará.
Aixis convingueren en fer eixes disfresses. Mea com
la lley sicáica dix: !!no aixecarás falsos testimonisnialtrament mentirás, „ ó fer eixa comedia mentir era, lo
cel no vo!gué que aixís se manques al precepte diví,
é la comedia no pogué ferse, com ja 's veurá.
E Sa Santetat ab la disfressa, no había d' anar á
Cñstell Gaudolf ni á altre punt hont ss 'lpogués regó-
neixer, sino á Mont-Cossin, que es una abadía benedictina situada en la vía de Roma á Nápols, que es la
vila italiana hont s' ha d' anar mes -abrigai sino 's vol
corre cap perill, de lo qual lo malalt já' n' estaría informat,.
'••' " *
E Tosti dix al primer ministre del Rey, lo que era
projectat, é al ministre li sembla bó é s' oferí á donalfhi fijada.
.
.
E un altre ministre, del Rsy,-anomenat del Interior,
al sapiguer que Sa Santetat se 'n anava á la vía de
Nápols, també ho prengué á bé, é com á encarregat
del Interior, á tota pressa féu netejar é reparar la vía
napolitana.
E tot semblava que anés com 1' anell al dit, ó no hi
ana.
E Sa Santetat debía sortir lo primer dissapte del
mes de María, en vers la nit, disfressat de cardenal é
ab la companya do dom Tosíi.
E al trench d' auba del dissapte convingut, Sa Santetat se sentí mes nafrat, é '1 doctor no permeté que
se 'n anés per la vía de Nápols aquell día, ó 1' escapatoria s' aplassá peí dijous prop vinent.
E al matí del dijous en que '1 pastor deis faels católichs de tot lo mon, debía anar á guerir son mal per la
vía. de Nápols, dom Tosti se presenta al primer ministre del Rsy ó dix: 1' eixida projectada de Sa Santetat per la vía napolitana no pot esser, á pesar de la
vostra ajuda.
E respongué !1 primer ministre: ¿Com es estaf, aixó?
Jo deixí la vía ben disposada perqué tot pogués ferse
sense entrabanchs é anés tot ben llatí. Si s' ha posat
un altre obstacle á la vía, jo 1' entreuró, que poder
tinch per ferho.
E dix dom Tosti: ben oberta está la vía, mes manca
lo birret, e sense ¡o birret res 'pot ferse.
E contesta '1 ministre; Digueume com es estat aixó
que un birret tanfc pugne.
E dix lo benedictí: se encomaná al barretayre de Sa
Santetat, lo birret, dientli que era peí cardenal Joseph.
Lo barretayre al veuver les mides que li portavan, esclamát Les mides del cardenal no son aqüestes, puig si
aixís fes lo birret, fins á las espatllas li entraría. 'D' un
cap grós son estas mides, é no 'n conech mes d' un
que les tingui; es lo cap de Si Santetat,
Aixís se desperhi la curio.sitat deis romans é de les
romanes, é com les gents que n' eran sabedores haurían esbombat lo fet é 1' afluencia á la vía de Nápols
podía interrompre lo viatje, amen del escando! á que
podía donar llocb, la comedia no 's feu.
;.
E prevalesqué lo precepte del deeálech "altramenV
no mentirás.,,
Pe! trasllat
ROCH RICH.
Se parlava de morts:
•—La nieva dona había perdut los coneixements ja
del día avans de morí.
—¿Sí? ¿No sabía '1 que 's feya?
—Conta: desde i día avans, encara no m' hi acos- !
tava, 'm feya petóns.
j
— ¡Ah! ja. Al revés de la méva sogra, que va conserva
'ls coneixements fins á 1' ultima hora.
—¿Sí? ¿Estava serena?
•—¡Vaya! Mira: tres minuts avans de fé 1' últim badall, va tirarme á la cara 1' ampolla de la medecina
que prenía.
LA TOMASA
al a m i c h y a p l a u d i t
posta
IDCom que no costa gayre
fer gacetillas,
n' hi remeto unas quantas
en seguidillas:
perqué s' enteri
tothom, de lo que passa
per 1' hemisferi.
L' Os de Russia \as ungías
fá temps qu' esmola,
y 1' aliga Francesa
serena vola,
ab la esperansa
de que arribi lo día
de la venjansa!
L' Alemania guerrera
prepara 1' casco,
entant 1' Austria y i' Italia
tement xubasco
;
á ella s' arriman,
y encara que 1' adulan
moh poch 1' estiman.
, Per mes neutral que vegin
•
á 1' Inglaterra
mes por ha de causarnos
en pau, qu' en guerra,
may está en oci,
y aumenta las discordias
per fer negoci.
Trobant 1' estat de soltera
per ella massa pesat,
va escullí '1 que 1' hi agradava
y perfis' hi va casar.
Ais demés tots va oblidarlos
un cop hagué prés estat,...
¿Veuhen? Sens saber decomptes
va sapiguerlos restar.
Director del periodich
Conrat
« L A TOMASA
Eoure
Tremola 1' ¡leo de Espanya
pero es de febrá
vejent que gat li donan
en llóch de Hebra,
y Portugal
pateix ja fá algúns días
mal de caixal.
La Exposició en Chicago
será imponenta
allí hi tindrá acullida
tot quant se inventa,
perqué 1' Progres
aixaíi á la ignorancia
per sempre mes.
de tendrá edat. (i)
Si es que resulta certa
semblant noticia,
la Humanitat entera
voldrá justicia,
ni que s' amagui,
es jusl que Balmaceda
lo seu crím pagui.
Es just que al bulxí infame
ningú acullida
li dongui ja en ¡a térra,
¡perdí la vida!
lo despotisme (2)
ha de limite per lomba
lo negre
En Chile, Balmaceda,
ha ánat de nassos,
sofrint déls Congresistas
serios trastassos,
¡Gloria ais Chilenos!
que ja llibertat teñen,
y un tira menos.'
Si bé no ho assegura,
diu un diari:
que 1' .llop se ha tornat./¡'¿>-re
tan sanguinari,
que ha fusellat
á cinquanta indefensos
Quants n' hi han que van á estudi
per apendrer de contar
y no saben d' Aritmética
ni ab dos, ni ab tres, ni ab quatre anys.
Y en cambi, jo, ab una historia
contada á estil cátala,
, los faré entendrer las reglas
que un mestre pot ensenyar.
He sentit dir de una nena,
que quan tenía quinz' anys,
los mosquits y xitxarel-los
la voltavan á grapats.
Y com tota sa figura
era un tipo angelical,
contant promesos á dojo
prompte sapigué sumar.
501
abisme!
Per ara acepü aquestas
déu seguidillas,
escritas en muja hora
y sens' travillas,
cosa mes caya
amich Conrat li guarda:
PAU DE LA L V Í \
ll 1 Segóns un diaii, en Balmaceda, sabeníJa
•ipi-a derrota feu luselliir á einquanta ]O'.ens
fio 12 á 13 anys, lilis (lela revolucionara
{•}¡ «Ais martres (je S a n i á ; » Oda del t^n
vor Codoios.u
Passa '1 temps y ab molt agrado
neix un nen al cap de 1' any; -'..
al cap de dos, bessonada... ^ •
y aixís ana continuant;
Al véurels plens de qukxalla :
va quedar ben demostrat,
que sens saber de Aritmética
va apendre a multiplicar.
Pensant:—sempre cois amárgatela muller, tot d' un plegat, , . /
va tornarse capritxosa
.'. ;
ab los tipos elegants.
Quan lo marit era fora,
solía puja algú á dalt...
y 's deya que li ensenyavan
de partir, y s' aplica.
Per vía de las vehinas
lo marit se 'n va entera,
y atrapantlos infraganti
tots dos á dintre del llás...
Va destarotá '1 col-loqui
ab un garrot á la ma;
ensenyant qu'.esfide comptes...
• regla1 de'tréfab ¿ftiébfats.
M.
FÍGUEROLA ALDP.OFÉU,
i H
|
I?
LA
50 t
TOMASA
GAYARRE
. Divendres últim se dona la primera representació en
aquest teatro de la magnífica, "ópera Jone, ,del infortunat
mestre Petrella, á benefici del popular tenor Ángioletti, que
interpreta molt b'í sa difícil part de Glauko. ":
No 'ns cansarém de repetir que aquest artista, á mis de
ésser un cantant'notable es un artista tan estudios que may
quedará malamejnen los sfarlitos que sé li confihin, pu'g,
sempre surt ayrós de sos roles: Moltas vegadas no basta
cantar bé, sinóqu' es necessari presentarse millor. Pero '1
tenor Angioletli ho posseheix tot; canta té y 's presenta ab
propietat. En la mateixa Jone, vam finarnos en un detall
que casi cap periódich s' ha dignat consignar, y es que'1
personatge de Glauko, á cárrech del tenor, no duya barba
en la historia, com casi cap deis joves patriéis romans, y '1
Sr. Angioletti nó vá vacilar en ferse afeytar la que usa á fi
de presentarse ab deguda propietat. En cambi alguns deis
altres artistas, y hasta 'ls coros, no seguiren 1' exemple.
Van distingirse també lasSras. Bassi y Fábregas y 'ls senyor Borgioli y Thós, pero ferém especial menció del professor de clarinet Sr. Porrini que executá un solo en lo tercar acte ab una perfecció admirable que li valgué inolts
aplausos.
Al tenor Angioletti, beneficia!, se li feren molts regalos
y recullí aplausos expontanis.
La orquesta bé. La enhorabona al Sr. Pérez Cabrero.
Dissaptese representa Lucrecia líorgia en la que per primera vegada desempenyava la important part de Genaro lo
reputat tenor Sr. Bertrán, que en lo transcurs de la obra
feu gala de sa preciosa veu, si bé bastant descuidada perl'
estudi.
En la célebre frasse Matre mía 'ns feu recordar al célebre é
inmortal tenor que porta per nom lo teatro, deixantnos desilusionats al final del lercetto y duo que '1 precedeix.
Molt bé estigiié la Srta. Fábregas, en lo patje Ursino, y
sois regular la Sra. Gay y Sr. Gil Rey.
En la segona representació s' observa millor conjunt.
'
CATALUNYA
S' estrena El frimero, y á causa de son inleresanl argument, notables xistes é inspirada música, al abaixarse '1 teló
va sissejarse y lo públich no 's digna demanar lo nom deis
autors.
¡Sembla estrany tanta ingratitut 6 ignorancia'.
Tal es en resútn lo que al final degueren pensar la empresa y autors del nou esperpento.
Pera ahír estava anunciat lo benefici de la primera actriu
Srta. Gorriz. Se 'ns va dir que en un deis intermedis cantaría una aria de alguna de las saríuelas clásicas de Gaztambide.
Tot podría ser. De mes verdas se 'n maduran. ¿No canta
música de Auber: donchs bé pot cantar la de un altre compositor.
O, y avuy que tot ho véns la sans facón...
NOVEDATS
Tant per I' exit alcansat com per las entradas obtingudas
ab las representaoions donadas del espectacle De la térra al
Sol, ningú creuría que 's trseta de la 400 y pico represen
tacions, sino de las primeras.
Inútil creyém dir que en lo desempenyo h+'togr-á:-iaáttse™
aplausos lo mascot del teatro Sr. Colóme, aixís com, los
principáis artistas.
S' está ensejant pera últims de la present setmana la bu.^ .
fonada japonesa: Kiki-ri-ki.
CIRCO BARCELONÉS
I) iumenje tingué lloch la última representació de la pan*
totnima aquática Las bodas de Saltamontes que per la serie
de bolets (vritat) repartas al final per questions d' etiqueta hagudas entre los artista?, 'ns feu recordar lo final del
célebre Rosari de la aurora. Molt aplaudida ha sigut la ocurrencia de la parodia Las damas vienesas y en. ella ni derrotxán tota sa gracia los aplaudas Saltamontes y Pieran-.
toni.
•- .
•
r
Los nousescéntrichs germans Lang, que han debutat ultimamení no causaren gran" admirado per ser molt molt in.
Teriórs en sos tréValls á alires artistas que 'ls han precedit.
UN CÓMICH RET1RAT.
LA MES GRAN DESVENTURA
A mon ver amich lo aplauiit cop.ílogo, en Cinto Ventura
¿Versos, demanas amich?
Doñeas versos te faré;
per mes que tu ja sabs "'>e
que 'm causa bastant fatich.
Tu ja sabs, que sempre djch
no mes que la vritat pura...
Donchs no 'm causis amargura
volguent que jo versifiqui...
No vulguis que m' emboliqui
ab los consonants, Ventura...
Si tingues facilitat
en fer versos, te 'n faria
per ta mare; per ta tia,
y... per tot lo mon plegat.
Pero noy á dir vritat
no 't puch fer de res pintura,
n i ' t puch dir si'I vent murmura
ab quintillas, ó quartetas,
com ho fan tots los poetas,
que saben fer'ho, Ventura.
Si 'n sapigués, jo 't diría
•;
',•:•••:'••'•
q u e t e n i m u n mal gobern;
•;.>..•..,'•
que fa mes fretal bivern...
que al istiu al pich del dia.
Créume noy, q u e ' t descriuria
del pagés la desventura •
quan agafan la malura
los ceps, y no pot fer vi,..
Pero aixó... ¡pobre de mil
no te ho puch dir'ho, Ventura.
Diga 'm que soch animal;
diga 'm que soch un sabata;
diga 'm tonto; digam rata...
lo que vulguis, tan se val,
res d' aixó no 'm fará mal.
Pero Ventura procura
no t' agafi la locura
de dirme que versos fassi;
puig per mes que nr escarrassi
te 'ls faré mal fets, VenturaLL.
SALVADOR.
LA TOMASA
RECORTS DE L< ESQUADRA INGLESA
Sempre han sigut los inglesos"
aficionats ais invents
_
( y han inventat ab los trajos"
' variats, deis mariners,
1' amaga y ensenyá Ms caps
1' ensenyá y amaga 'ls peus.
506
LA TOMASA
Ara que ja 'ls barceloniní estín tips, casi se sol dir, de la
pantomima aquítica, un particular que segons sembla tenía
patent d' invendó per r una pantorri¡ma_ sembla.aja,,,.s'ha I'
querellat contra 1' empresa del Circo E ju^stre per usurpa- !
ció de patent.
•
.
I
Donat cas ái qua 'í quere'llant tingues rahó, lo qujl ho f
trobém rnolt difícil, nos sem'bla que se ii podría aplicaf-alió í'
de que «quan fon mort, lo combfegaren ".
\
j
A Saragossa per boigs. di \ lo diixo, y crtch que es vet-itat,
per lo que ara ha acontescut ab un boig sabi relativament.
S' ha tirat ddlt aba:x d1 una iin^stra. pero avans liranihi
un mátalas per no pendie mal ab la caig ida.
•
A Sevilla s' ha establcrt un d'
aquestos apóstols que curan sb
escupiría.
Mereixería que '1 traguessen á
escupinadas.
A. Varsóvia, en 1886, va morí un
subjecte, que deixava una bonica fortuna, que tenía deposi"
tada en una caixa. Deya '1 testament, que no s' obrís la caixafinsals 10 de julio! de 1887. Al arribar aquesta f-:txaj
los parents obriren la caixa y n' hi trabaren un' altra dintre ab un rótul que ordenava que, no s' obrís fins ais 10 de
juliol de 1890. També arriba aquest día y al obrir la segona
caixa hi trobaren un document en lo qual se disposava que
la séva Fortuna, c;alculada]en un millo de franchs, se diposités en un Banch del Estat, pera repartirse ab los corresponents ínteressos, entre 'ls hereus á qui correspongui
en 1.910.
Los actuáis hereus, encara que siguin xalos, haurán quedat ab un pam de ñas.
'
,
i
I
r
Álgúns individuos y cabos buiots, han sigut suspesos de
paga y empleo.
Debían consumí 'ls consums.
A la cort de Berlín també hi ha un escando!, ó biga una
cuestió i •h licada com diuhen los espanyols, ó bé una man ¡.en
«3-cotrt diü lo Sr. Cánovas.
La Baronesa de B;ust, filia nalural, segons sembla d
una prirnpeesa que morí '1 mes de Maig últiin, disputa á 1emperatríu 1' herencia de aquella prirnpeesa que 1' empera-_
triü posseheix en virtut de testament que la Beust creu des-'
tituitdelas garantías legáis, essen? ella 1' únici herédela
com á tai filia natural.
¡Cosas de Górts!
Setze parisiens, que '1 mjs ¡ove ,té-'-5o anys, han sigut
Condemnats á set anys de presiri per haber atropellat á una
no/a da 16 abrils.
Aquestos setze venen á donar la rahó á Darvvin de que 1'
ho.me vé del mico puro que, ademís, torna á allí d' hont vé.
'
Ha fugit del seu maiit, en Alemiaia, una dona de 64 anys
•ernponanse mil pessitas.
.
Lo marit ho va posa en coneixjment de i' au:ori.at, segurament per recobra las mil pessetonas, perqué per ella....
poch deuda valer la pena per un cantó; y per altra. ja no
es ficil que 'Ó perdi.
.. Dim.cres de 1' altra setmana, á Tánger varen casarse
una lia y un n»bot de 60 y 5o anys respectivament. Los vehins volgueren obsequiarlos ab u a s csquellots; elís varen
insultar ais músichs fent relluhir ganivets, encara que no
hi hagué cap desgracia.
No volérn p a s d i r q u e no hi hagués motiu pels esquellots, pero lodels ganivets si que hi va esse de massa.
Lo Comité económich de 1' Hibana ha felicitat per telé—
grama ais seus representants en Madrit peí tractat ab los
Estats Units.
És clá; es una gracia que 'ls ha fet lo gobern ab desgi ana
per totas las demás provincias cs¡ anyoias.
A Sagunto hi han anat tropas, á causa de 1' efervescencia
que hi ha per cuestió de las ayguas. Serien compensado
de la que en aquel! mateix punt hi hagué en teraps deis
romans per cuestió de foch y m.s modernament per una
militarada.
:
¡Si 'n tenía de Ciletref
j
r
|
"f
f
1
>
",
'
L' «Asociación benéfica-proLectora de la enseñanza libre,» j
de Lleyda, ha obert un concurs públich al objete de cubrir
una plassa vacant de Director de la primera escola de noys \
que ha d' inaugurarse '1 día 1." del próxim Octubre
dotada ab 1' haber anyal de vuyt mil ra!s.
Los que desitjin pendre p i r t en aquest concurs, podrán
enterarse del programa, deb.^nt dirigir las instancias al
President D. Rossendo Cistells que viu en aquella ciutal'
plassa de la Constitució, nú:n. 20. segon pis.
LA M ATINADA
M' agrada la maünada
per la frescura que le.
per las flors y las herbetas
qu' al malí semblan incens,
per la brisa qü' á la ondina
del torrent, va dan lo bes.
Peí bell só de la espessura ;
quan la trenca 1 • suau oreig,
peí nrurniull de la pineda, .
peí remor dins del ntuhet,
peí somris de la rosada
á qui 'ls raigs del Sóí fereix
quan va sortint cpm (a perla
d' entremitj del .fulláog vert.
M' agrada la matinada
y en ella vaig en tot te'mps
perqué es tan dolsa com. pura,
com,lo Sol, gran y esplendent. ""
Y sobre..tot molt m' agrada
la matinada, perqué. -.-';„'.,•,-,'-;- •com mes demat! m'aix'eco,
tinch mes temps per... no fer res!
MAYET.
LA TOMASA
La setmana passada no reberem la visita del aprecíat set*
manari: Lo teatro cátala.
¡Que será, que no será?
Han sigut del tot sospesas las represemacions que ab
tant zel y bona voluntat s' habian inaugurat en !o teatro
Calvo-Vico.
Quedan dbnchs defraudadas las esperansas de un altre
teatro cátala.
Aquest gastament es encar mes terrible que la cílebr
frase de La Jraviata:
¡Gran Dio, morir si gióvane.
Corre la noticia de que '1 general Martincí Gampos tornará á entra al ministeri de la Guerra, segons diuhen alguns periódiehs;
Mentres no siguí per esser ministre, ruanos mil.
r
A Roma s preparan manifestacións pppulars contra la
triple aliansa.
Aixó podrá esse una triple aliansa¡ pero será tambí una
séxtuple desaliadora, perqué quan los mateixos pobles
aliats no la vóleri, portará un feix d' embolichs.
A Sevilla ha aparegut un altre apóstol que diu que cura
tota las enfsrmetats, pero fá ferals malalts que van á trovarlo
unas provas tan ridiculas que alguns d' ells se trovan en
grave estat.
Tal vegada 'ls fá tallar alguna cosa del individuo, obligant»
los á menjarsho rostit á la paella.
;Fins quandurará senyors adelantats la superstició?
La Riba. Ha arribat ll esquadra inglesa. Acaban
de passar cinoh marinera d' ella, fent esses. Esperem
véuren mes,- perqué tots ells també esperan beure.
Lisboa.— Se díu que ha tooat It) dos, un frare que
estava complioat en 1' assumplo dol conventde Las Trinas. Sospitém que avans había tocat la una.
Valparaís.—Lo paráis á' aquí es una serie de castanyas que 's clavan las tropas de Balmaceda y las
deis insurreetes, Per ara, ningú guanya; es dir, tothom
pert.
Sant Sebastián,—Aviat se casará una hermosa senyoreta ab lo célebre pelotari Lúa. Se díu que li ha entrat aficiótambé al jooh de la pilota.
MANXASA.
Sant Sebastián, 2 Septembre.—Tarde.— Acaba de
arribar lo Sr. Monjetas ab la séva creu de comendador
á fi y á efecte de posársela mentres prengui banys.
L' acompanya sa distingida esposa.
Y CIEEO.
.5.07.
—GRAN FUNCIÓ D' ACTUALITAT
1.a'* Sinfonía bélica, per 1' o/questa itale-austropilíssica.
2.0n La tragedia portuguesa
desempenyada
per la companyía ejes Trinas.
3.er L' obra russo-franco-inglesa
posada en escena ab tot lo séu aparato de preparatíus
per 1fer la castanyada;
4.
L' ópera cómica
LA R U S S Ó P Í L O M A N Í A
executada per la troupe francesa que tant se üuheix ab
las sevas exajeraciónp;
5.'
Lo drama inglés
original del Pi-írnpcep deis Galls, ab acorüpanyameüt
delamentsde la se va mare y d#': protestas deis seus
•Vassalls.
0.é La farsa romana
inventada per dona ToHi ab coi'ibo.Mció del signor
Carnioli, en la qual impideix lo desenlias uii célebrebarretayre.
1'.m L' habanera
X J ' ixid.-u.S"Bi?ia. s u d r e r a
cantada per la senyoreta Cabi, trepitjant ks altras
industrias nacionals.
8.é l?inalisárá la funció ab lo coro rvnlista
DAjá BtiMADOl^Ajá
en lo qué tant lluheíxen los trajos dalas principáis
soberanas europeas. '
A las 7'Hyí, (y pié)
ENTRADA: PER L1 ÁFRICA
GALERÍA DE GELBBRITATS
10 CENTIMS RETRATO
Figuran ja en aquesta celebrada galería de reüatos sbbfe
cartelina, deguts ai llá'pis del dibuixant especialista en aquest
género, Sr. Punts suspensius, una escullida col-lecció en la
que hi constan entre altras, las personaütats artísticas E.
Mendoza Tenorio, F. Soler de Ros, J. Guerra, C. Parreño,
C. Martínez, Ll. Campos, A Rossi, E. Duse, E. Eorghi-Marao, M. Franceschini, C Delgado, S. Alverá,'i. Vico, T.
Edison, J Gayarre, F. Uetam, M. Matorrodona, J. Valero,
V. Balaguer, N. Monturiol, P. Sarasate, F. Jvlasctjeroni, L.
Fontova, C. Bordalba, R. Nobas, Ll. Gorriz, María J. Massanés, M. Montes, J. Ruiz, P.a Tintorer, M. Fábregas, C.
Lorenzale, M. Rodríguez, J. M. Valles y Ribot, E.-Tetrázzini y F. Cardinali.
LA TOMASA
UN PAISAGISTA ATREVIT
A'b aquest moderníssim sistema s'hi*gasta, mes color, peró s' hi estalvfan pinzells, temps y paciencia;
y "surten uns paisatjes, millors que molts deis que s'
exposan.
ÍSBCOIÓ r>E3
XARADA8
Porto ttnt llarcbs los Total
del radera que 'm. dos hu
casi be tota los dot t'ts
de tas botinas. Pasa iai
M. EMULA?-
H.
Prima inversa, un anima!;
consonant es la segon.t;
tersa inversa mineral
y trobarás un nom d' home
si buscas la m i total.
P.
MOR*.
ROMBO
- c i .OSCA s
SOLUCIONS
TRENCA-GAPS
ADELA ALES
MURCU
Formar ab aquestas lletras lo nom
de un drama catalán
P.
M. GALLABT.
PROBLEMA
Descompondcer la suma 968 perquatre cantitas que suraa.lis, restadas,
multiplicadas y divididas per dos números diferents,dongui resultats iguals
U.S
ANriDiN VC ISMOPOLITEUÁPICH.
1 10 INSSRTiT S» 10 tíUtD ASHÜiCk
'"
X i r a d a e s q i e l a . — E n rí que ta
Trtínca-caps.-tfl Marmota Conrat Roure
Tsrs de sílabas.—
PE
Pl TA
PI
TA RRA
TA RRA SA
.
Problema.—
81+47=138
8 1 - 4 7 = 34
Logpgrifo numérica.—Tapióles.
Geroglífich.—Per roncas ve%is las granólas
L.OGOGBÍFO NÜMÉK1CH
Vertical y horizonialmem. i.* r*tlia:
jonsonant; *„• pan de la persona; 3 *
dem; 4.* carrer de Barcelona; 5.' una
¿pital; 6.* número y ?.* consonant.
UH
LA TOMASA
1 » 3 4 j 6—Nom de hotne.
I 5 4 s 3—El vi en té.
5 4 5 3—E" tiors.
6 5 4— \stre.
1 x—Lietra.
1 —Consonant.
FESIIC, ¡1-USIRiT I
Preus do suscftpció'
i. BBA.
OEROGLÍFICH
XIMO C A T A I X
U M UWIO LITOG»ÁFICH.
I'J" Mí.
!
í'i» ..
O'tO „
0'2» „
N O T A — T o t a r e c l a m a c i ó podrá d i r i g i r s e á la A d m i n i s t r a d o y Redacció del
periódich, cárter d e S a n t R a m ó n , n.° 5
FUGA DE CON8ONANTS
—«.»..« {.».. .ú .i e. .a.o. ¡
E. .o.e.e .0....».«.. í»
—«.o .9 .é; .e. .e u.. .a.o.e..
.0. .0'., .é .i..ú .e. .0.
íípanys y fortngal, trimestre.' . . .
Cuba y Puerto Rico iil.
. . . . '
«xtranger
¡d.
Húmero eorrent.
„ sttassat.
LITOGRAFÍA OE RIBERA V ESTANY.
I.
PORGAS.
Lít. Barcelonesa, S. R a m ó n , 5.—Barfia.
Descargar