barcelona 26 tuny - Hemeroteca Digital

Anuncio
BARCELONA 26 TUNY
356
LA TOMABA
LA BONAVENTÜRA DE SANT JOAN
—Si senyora, sí. May m' ¡nfondo en res, pero desde
aqui á la tenda, una, sense volé, ho veu. Y com que á
casa de vosté es aquí al devant.... Lo jovenel acostumava á venir los demauns y/1 senyó de mitja edat ais
vespres.
—¡Angelal
—Sempre m' había cregut que serían camisayres que
HONT vá tan depressa, senyora Pona?
'ls hi duyan feyna. Com que qui mal no fá, mal no
¿Que no 'm vol dir res?
pensa, 'm creya aixó.
—Ja son dos quarts de nou y tinch
—No:
eran parroquiáns de casas per qui trevallavam,
las monjetas al foch.
\
—Ja se li courán totas solas. Ségui, que ja y tant 1' un com 1' altre deurían sapiguer que la noya
s' escarrassava tot lo día peí poch benefici que 'ns deifa dos dias que no 1' hem feta peta.
xan los camisayres, y varen venir per entendrers direc—Es que ¡a noya ha anat á tornar la feyna
tament ab nosaltras, perqué la Clotilde 's quedes tot lo
y tot seguit qu'ella vingui haurém d ' a n a á
guany que pogués fé '1 camisayre. Aixís es que 'ns van
sopa. No pot tarda á vení.
—Ja la veurém passá, dona. Ségui á n' aquesta cadi- encarregá camisas y calsotets, y sense regatejá ho para y pendrém la fresca. Ademes, tinch de ferli una pre- gavan com si ho compressen á la botiga, y molt contents, perqué vosté ja sab que la noya, mal mí está'I
gunta.
dirho, es una espasa de primera.
—Sentaixís seuré un ratet.
—Ja ho sé, ja.
—Está clá. De passada mirarém qui passa peí carré.
—Donchs bueno. Com que la noya, per altra part,
Treguis. treguis la mantellina. D' aqui á casa de vosté
es molt carinyosota, y, gracias á Deu, té bona labia,
ja pot ana sense res al cap.
—¿Qué es lo que m' ha de pregunta, senyora Ra- 'ls hi sostenía la conversa, parlessin de lo que parlessin,
perqué ella sab de tot. |Ay miris! si vingués á casa
mona?
:
veuría tot lo calaix de la calaixera pié d' historias. Lo
—Es un encárrech de la sabonera del carré de Ponent.
Cuan Tenorio, La dama de las Camelias, Los misterius
—No me 1' anomeni, que cada vegada que 'n sentó
del amor.... ¡qué sé jo quantas!
parla 'm pujan las sanchs al cap. No la vull veüre ni
Y tot lio ha llegit; enterament tot.
ganas.
—iQué 'm diu! Ja sabía que tenia Uetra.
—Per xó, que 1' akre dia ella 'm deya: no sé, no sé
—¡Ah, si! Diferent de jo que sempre he sigut y seré
que hauré fet á la senyora Pona, ni á la Clotilde, la
una burra.
seva filia, que fa temps que no s' acostan á la botiga,
—No's fassi tan poch favor!
tant que avans hi venían; y si may passan.per aqui al
—Donchs si, per acaba; conversara, conversant, lo
devant, tómban la cara per no saluda.
senyor y '1 jovenet van comensá á tirarli requiebros,
—¡Poch ho sabella '1 mal que 'ns ha fet tan á mí
¿sab? alió, alguna galantería.
com á la Clotilde! Si no hagués sigut ella, á horas d'
—¿Tots dos?
ara la noya no tindría de reventarse tot lo sant dia fent
—¡Entenguiho bé! Cap d' ells li va dir may una paana la máquina per cusí roba blanca. ¡Poch s' ho
raula mes enllá de 1' altra.
pensa!
—Per supuesto. Ja ho veig tot; la sabonera debía
—Si no ho sab ni s' ho pensa, es clá que ha d' estramalicia algún' altra cosa, ho debía esplicá y....
nyarli '1 papé de vostés, pobre dona.
-^Res d' aixó. Deixim dir. Si !a sabonera ni ho sabía
—Tot vé de... miris, ara caurá 1' any. Tot vé del dia
que ells vinguessen á casa. Jo no ho había dit á ningú,
de Sant Joan del any passat.
y la Clotilde menos.
—Pot sé 's van question.i tot fent la bescambrilla.
—Aixís si que no comprendí...
—No,
aixó no. Sobres aixó. may habíam tingut ni
—Velhiaquí que. va vení la nit de Sant Joan y al
mitja paraula.
toca las dotze de la nit, la noya que, com jo li había
—Si; jo hi había jugat molts días y no mes feyam
; dit, ja tenía tres fabas preparadas, una de pelada, una
que broma,
—No mes, no mes. Ja li dich que no ve d' aixó.
- •'. sense pela y una de mitj pelada, las vá tira sota del Hit,
y buscant, á las. foscas á las palpentas, va trobar la fava
—Donchs ella 'm va dir: yoldria sapiguer quin mal
sense pelar. Aixó ja sab vosté qu' es senyal segura de
las hi he fet.
que tindría lo marit rich.
—¡Y tant mal! A vosté.ja, 1' hi diré, p'erqué sé que
,;
—Si; si bagues arreplegat la pelada, '1 tindría pobre.
'ns aprecia y 'm guardará i secret.
—Aixó ¡es aixó. Y si hagués. agafat la mitj pelada, '1
—Ab mí sí que... com si no ho digués á ningú; no
marit no mes tindría '1 passament. Al mateix temps, ó
'ni cuido mes que de col-locá didas y criadas y no 'm
mes ben dit desseguida, va trenca un ou y '1 va tira á la
fico en res.
. .
.
.. .
palangana plena d' aygua, per sapiguer 1' oíici que tin—No m' ho té de di quéprou que aho sé.Y sápiga
dría T seu home.
que si no hagués sigut per la.ditxosa sabonera, ja hau—¿Y que li va eixí?
ríam utilisat los seus seryéys, perqué avüy tindriam
—Ufi barco. Hauría visl las velas, los país, las cordida y criada y ninyera y cambrera.
das... Ella deya que no, pero jo que hi entench mes
—¿Vosté?
• i que ella perqué '1 de casa, que al cel sigui, totas las fes—Jo y la noya; si senyora, tal com ho sent.tas me duya á passejá per la Riba, li asseguro que alió
—¡Si que 'ls hi va fer grossa!
era,un barco ben fet del tot, no hi faltava res.
—¡Y tant! No sé si vosté había reparat, 1' any passat,
—^Donchs lo marit será mariné?
que venían á casa, casi bé cada día, un senyó alt y gros ¡1
—¡Vol calla, senyora Ramona! Aquell senyó, era nade mitja edat, que portava una soguilla d' or, y un
vieru.
jovenet. també vestit de senyó....
LA TOMABA
—¿Y '1 jovenet?
—Era fíil d' un banquer. De manera que per la riqueza que significava la faba y '1 barco del ou, era segú
que un d' ells dos s' había de casa ab la Clotilde. Seguríssim.
—Ja ho veig. Y la sabonera debía pretendre que la
noya 's cases ab algún pela-canyas, y...
—Tampoch. Si may habíam parlat ab ella del casament de la noya.
—Aixís si que no atino...
—Ara ho sabrá. Velhiaquí que '1 día de Sant Joan,
quan nos las prometiam tan felissas, per las probas que
habíam fet, la noya y jo 'ns várem lleva de bon dematí
per ana á la font del Gat á buscar la bonaventura.
Obrím la porta de 1' escaleta y... ¿que diría que va esse
10 primer que se 'ns va presenta á la vista?
—¿Aquell senyó ó aquell jovenet?
—No senyora.
—¿Tots dos á 1' hora?
—Tampoch. Lo primer que várem veure, va esse '1
gos negre de cá' la sabonera. D' aquí 'ns vé tota la desgracia. ¡Sortí de casa y veure lo primer de tot un gos
negre! Ja ho vaig dir desseguida á la noya: «Clotilde, ja
tením la sort cap per avall.»-«Es cert, mare,» va contestarme ella, perqué entre 'ls seus llibres hi te '1 de! Destinu y ho esplica tot per clá. Ara diguim vosté, senyora
Ramona ¿qui 'ls hi feya tanca '1 gos fora de casa perqué
anés á porta la malestrugansa á la casa d' un altre.
—Com que aquella nit la canalla saltan los fochs, la
bestia debía estar distreta peí carrer..-.
—Sí, pero, 'm sembla á mí que valía la pena de crida
¡Lindu! ¡Lindu! que es lo seu nom, y tancarlo dintre de
la botiga.
—¿Y qué 'ls hi va succehí?
—Tot lo mal que vosté vulgui. Aquell mateix día
(¡sempre me 'n recordaré!) va venirme una senyora
dientme que '1 navieru. era '1 senyó d' ella y casat ab
ella.
—Es clá, si era '1 seu senyó...
—Es vrilat; perdoni, que quan parlo d' aixó no sé i
qué 'rn dich. Donchs sí, la senyora había sapigut que'l
seu marit venía á casa, 's va temer lo que, gracias á Deu
no ha sigut, y va venir á di-rme que no 1' admetés mes.
—¿Y vosté ho va fé?
—No ha tornat may mes, perqué ella li debía dir. Si
hagués tornat, no sé que hauría fet, perqué, després
de tot, ell may había parlar de pasarse, ni de si era solté
ó viudo; ab aixó, no p'odíam dir que 'ns hagués enganyat de res. Aixó fora llevarli. Pero ja 'm vaig veure
perduda la prova del ou.
—Es cert. Sino que no es per ferhi bromas diría que
'I barco va fé ayguas. ¿Y'.'l jovenet?
—Era la esperansa que 'm quedava; y sobre tot, la
Clotilde semblava que tenía mes inclinació per aquest
que p e r j ' aitre de mes edat. Jo no; jo, si tinch de serli
franca, estava mes peí navieru, si bé que á ella may li
había dit, perqué ¡pobre! massa que trevallay no escás
de disgustarla. *
—¿Y qué també era casat lo jo ve?
—¡Cá! L' endemá jo ja ho vaig pensá ¿y si també fós
casat? Ab aixó, cabalment aquell día va ven: quan la
noya encara no había tornat de busca una remesa de
colls y punys, y jo li fáig: «Si algú sab que 'ns vé tan á
veure, pot sé que 'n tingui celus.»—«No ho cregui, 'm
va contesta, só ben lliure.»—«La noya també, per xó;
11 vaig respondrer, m iv s' ha promés ab ningú.—«P"á
357
bé, afegeix ell, no hi ha com la llibertat; jo no pensó
pas casarme may.» Al sentí aixó, 'm va sembla que
'm pujava una teya encesa á la cara. ¡Que li sembla!
—Sí que n' hi había pera alterarse.
—¡Si 'm vaig altera diu! Pero vaig dissimulá y vaig
dirli: «Ella no s' ha promés may ab ningú, y si vosté no
porta cap intenció, com díu, podría ser que li destorbés
alguna sort. Ab aixó, no mes fássins un favor; fássins
coneixe á la seva familia y aixís, sent coneguts itns y altres, ningú estranyará que vosté entri y surti d' aquí.»
—¡Molt ben dit! Encara trobo que '1 hi va gasta massa modos. ¡A mis manus!
—Donchs el! s' ho debía pendre molt malament, perqué va anársen sense espera que la noya tornes, dientme que ja m' avisaría per presentarnos á la familia, y
no 1' hem visl may mes, ni 'ns ha avisat; y aixó que ja
fa un any. No s' ha vist en forat ni en finestra.
—Donchs no 1' esperin.
—¡Está clá que no! A la noya li va costa fersen cárrech, pero a! últim se 'n ha vist lo desengany. ¡Ja veu
si 'ns n1 ha portat de desgracias aquell malehitgos negre de la sabonera! ¡Y vo! ella que li mirém la cara!
—I^eró si vosté vol, lo gos es lo gos, y ella es ella...
—Dispensi, que veig que la Clotilde tomba '1 carrer,
y no voldría que 'ns trobés tocant aquest assumpto.
Passiho bé.
—Estigui bona, y baixin demá á veure 'ls fochs.
CuMiAT RorjBB.
Ab goig y plaher sens mida
lo jovent la está esperant;
¡quina nit tan divertida!
de tota trislor s' oblida
en la nit de sant Joan.
Mes á mí, tot y sent jove,
y per cert bastant festiu,
cap any eixa festa 'm proba,
puig que '1 bon humor me roba
y 'm fa posar pensatiu.
La canalla, enjogassada,
la desitja ab viu dalit
per sallar, entussiasmada
d' una á 1' altra fogarada
movent plascenter burgit;
fadrins y noyas geniadas
1' ansian glatint sos cors,
per cantar y fc-r bailadas,
y ab caras enamoradas
parlar de sos bells amors...
Y jo ¡ay! quanta frisansa!
y quin neguit continuat!
quan veig que tal jorn s' alansa
estich pres de greu recansa,
pensant en mon mal estat.
Mos amichs, sempre amatents,
1' anhelan mes que ningú,
y al véurels jo tan contents
aumentan los meus torments
y mon dolor es mes crú;
que eixa festa en que s' estila
celebrarla ab joya gran,
resulta per mí intranquila
perqué mon padrí de pila
volgué que fos lo meu sant;
jorn en que rebo á porfía
francas felicitacións,
las quals, per ma sort impía,
tórban tota ma alegría
dcixanlroc sens dineróns.
JOAN FKI.HJ FICURANDO.
LA TOMASA
SAL Y
Té: porta deu céntiujs de sal
y den cantinas de pebre. (
Ara, dernuat la sal, deu céntima de pebre.
Pósim á u' aquest plat den céntima de sal.
i Pero, dona! Ja ho pats llensw. Vuli las dogas coses
per separat.
LA TOMASA
PEERÉ
«u J : í/
Pósim á ií' aqniest costat la sal,
y. & n! aqaeisí. altre costat, -póbnn lo peeres
veig mes que '1 pebre ¿Y la sal?
La sal, es en «quesfc altré costát.
LA TOMASA
360
M1¥A HSP
Vaja, per mí es una dispesa que... ¡ni triada! la vritat es que correspondí pagant religiosament Jan mesadas, mal m' está '1 dirho. Es que á fí de mes, aixís que
'ls toco, ¡apa! á fer la pileta y cap á la senyora Paula;
(perqué 's diu Paula la dispesera; potser encare no 'ls
ho havía dit...) donchs, bé; la. pago desseguida com
<v he ensopegada molt bona., gracias á deya, y, com que veig que te aquell mirament en teñirDeu: tot ho fá la dispesera; que diguin me content en tot y per tot ¿saben? no miro prim: hi
lo que vulguin: la méva es un modelo han mesos en que hi ha gastets de sobrepuig, com verde dispeseras: una bona dona... si no bi-gracia, alguna carta, ó bé algún recadet, ó '1 trevall
de cusirme algún botó, surgirme 'ls mitjóns ó apedastingues dispesas.
'ls detrassos deis calsotets, y sí puja dos ó tres
Mira d' acontentarme tanfc bé com sab y sarme
rals,
li
dono una pela... ¡jo sóch aixís!... quan veig bo'm fa, passar gat per Hebra... ¡ey! no ho na voluntat
res me dol...
i renguin al peu de la lletra; es un dir...
¡Y
dtsprés!
Una dona tan neta, qu' es lo que m' enJo ja ho veig: figúrinse qué 'm fá pagar
¡pero molt neta!... casi massa. Mirin: lo prino mes á rahó de 9 duros y mitj cada mes;val á dirho:... tussiasma;
día que vaig anar á fer tractes per quedarmhi, tot
ah! y rentat y planxat, que me 'n descuidava: ¿que mer
enrahonant
ab la senyora Paula que 'm contava no mes
mós volen?
de familia, (perqu' es una senyora que may
La llum va de banda: lo petroli jo me '1 pago; tráete tragedias
calla; tampoch havía pensat á dils' ho;) 'm varen venir
es tráete. ¿Saben á com me puja lo gasto del quinqué?... ganas
d' escupir, y jo, distretament, ho vaig fer á las
á uns deu ralets mensuals... sí; una cosa aixis: ella tan rajólas...
iquó vaig haver fet!... Ja 'm deixá plantat al
sois s' ha de cuidar de 1' espelma per quan me 'n vaig miíj del menjador
y corrents se 'n vá á la ayguera á
á la nona.
un gibrcll d' aygua y un drap per fregar la esY creguin que la videta no es mala; res d' aixó. La buscar
cupinada, sense dir res. Es tant com natural que ab
séva escudella d' arrós y fidéus ó betas ó pistonets (los aixó
ja vaig compendrer que la netedat era la reymacarrón» no m' agradan:) devegsidas fá arrós ab car- na d' sol
aquest
piset: aquella llissó d' urbanitat 'm va acabassa ó farinetas, y 'ls diumenjes rnatém un conill ca- bar de fer venir
ganas de quedarme. Y, en efecte; aquí
sulá y '1 fém ala cassola; per variar... ¿comprénen?
no hi ha por ais istius d! aquellas bestiolas tan fastiDe 1' olla, Déu n' hi doret: no hi falta la séva verdu- gosas:
lo que tenim es algún escarabat en la carbonera
ra ab los corresponents sigróns, la séva pilota, un tall que surten
y entran al méu quarto... ¡pochs,
de cansalada viada, lo moltó necessari y la butifarra molt pochs!áJala senitsab;
son estadants de tots los pisos;
de carns bonas en temps de matansa. He notat que no aixó ray...
's recorda may de tirarhi una mica do gallina, encare
dormir, si, que no estich alió massa bé. Alprinque fós un coll: ¡y aixó que sempre li dich!... ¡qué hi cipiPer
no
m' hi sabia pas avenir dintre d' aquesta cofurf arém I
pero, are com are, m'hi he comensat á avesar y
També 'm dona entranl... ¿Y donchs, qué 's pensa- «a;
també dormo quan tinch son. Diuhen que fins moltas
van? Un ou ferrat, ó bé una truyteta, ó bó un parell de nits
me sentón roncar; per lo tant, no dech pas estar
salsitxas, ó sino un grapat do sanch y fetje d<) tocino, del tot
malament... No 'ls ho sembla?
ab séba, qu' es lo que abunda: ¡y que ho fá bé! No sé
Lo
méu
es un quarío fosch, ahont hi cap
pás que hi posa, empró lo cert es qu' en las salsas que un .catre totdonnitori
justet: 1' únich inconveniont que té es que j
arregla, a'.hi pot sucar pá: no es que 1' alabi gens; en com no queda
puesto ais costats, haig d' enfilarmhi pe ¡
bona fé!
'1 cap-de-vall.
Le sopar, ja se sab: las reglamentarias monjetas per
En lo corredor hi tinch la palangana de Uauna á
amanir ó fregidas y un parell de sardinetas ó un bon térra, pei'qne no caygui: cada dematí antes de llevar- :
tall de bacallá perqué no vagin solas. Aixó no vol dir me ja m' hi posan 1' aygua. Per' aixtigarme tinch un |
que de quan en quan no fassi algún extraordinari, al- drap de cetó roig penjat á un clau de ganxo. Gasto ¡
gún requisidet...
sabó de rentar roba y '1 prefereixo á totas las pastillas. ,
Per postres, atmetllas torradas: algún día d' entre perqué neteja molt mes.. ¡uyL Jo ho sé y 'n puch resseimana 'm clava nata y 'Js diumenjes m' obsequia ab pondre, perqué, quananava mes pujante, gastava paati- i
un tortell de ral de la Mallorquína; no per mí sol ¡ep!; lias de jabón de lechuga (que 'n diuhen), que me 'n •
ne fá cinch talléis y 'ls distribuheix entre ella, dugas fi- feya 15 céntims, compradas á n' aquell home petitó !
lias sévas, una mosseta que aguanta una criatura de la que 's posa en aquella escaleta del carrer del Cali, y j
noya gran, qu'es viuda, y un servidor: ja 'ls asseguro sempre anava ab lo clatell brut. Are sembla una pate- j
que no m' arriva al coll lo' ditxós tortell; pero, en fí
na; no 'la enganyo, no; mírinme '1.
Y créguin que vá ser una verdadera casualilat lo troAixís que m' he rentat preñen la meva pega que 'm
var aquesta dispesa. Me la vá proporcionar una senyo- faig dú al requartet que dona al cel-obert, abont hi
ra grossa que mes s' hauría estimat que m' hagués que- tinch una tauleta de oaixas de sucre per escriure, y tot,
dará casa séva...: líes; cosas que han de ser; velshi- sucant á la xicra acabo de llegir lo Noticiero de la nit
aqní...
anterior ... y santa bona Maria!
Encaia que la dispesa no sigui alió que 's diu de priAb una paraula; estich bó, créguinme:
mera, ni de segona... (ab prou feynas de quarta)beu bó
Una dispesa económica y bona; vaja: aquí á Barceque hi estich. Com que no son pas los bons talls lo qu' lona una dispesa com la méva es una sort de trovarla:
engreixa...; val mes ]a tranquiütat y la bona cara que mes de quatre que 'ls costa 14 ó 15 duros la envejatot. Jo sempre ho dich; ¡ah... eí, sí!... ó sino la prova rían.... ¡¡Ben net que si!I
es bona, pe 'ls que 'm coneixen; vull dir jo, 'm sembla
J. BAEBANY.
que ja pnch ben passar 1' istiu... ¿oy?
LA
BRUIXERÍA
ÍÚMASÁ
361
EUST LA. N I T D E SANT JTOAISr
-<-|
(Histórich)
d' ella en Roch ja no 'n fá cas,
1
darrera de una gomosa
Aprop de las Carolinas,
diu que te perdut lo cap.
ans d' arrivá '1 Poblé Sech,
Una amiga de la Cinta
hi ha una barraca de fusta
que 's diu Tecla Surinyach
mitj teatro y mitj café
li aconsella la venjansa
que te per títol: La Ninfa,
per cura '1 seu cur nafrat.
norri tan poétich y discret
—«Vés al carrer de la Cera
que prova que no es un Ilonsa
—li diu—que una bruixa hi ha
1' amo del establiment.
que á mes de tirar las cartas
Tant dissaptes com diumenjes,
fá patir y dona mals,
aquest local, está obert
y veurás com per pochs céntims
per los que á la bullaruga
un remey prpmpte tindrás
vulgarí dedicar lo temps.
per castigar alinfame
Aixís es, que en semblants días
' que tan vilmentt' ha ultrajat.» '
teixidors, manyáns, fusters,
L' infelissa desseguida,
xinxas, raspas y sastresas
trayent foch per los caixaís
allí hi bailan de valent.
se 'n vá á casa la bruixota
La Cinleta de ca 'n Gana
y li conta tot lo cas.
filia de Molíns de Rey,
Després de deu mil conjuris
bailadora de primera,
y de ferli afluixá 'ls naps,
llum de cuyna sense ble,
aixís parla la sonámbula
noya de gaitas infladas
fent gestos endemoniats.
y de ñas de cacahuel,
—«Pórtam péls del seu bigoti,
ab ulls mes plens de trenyinas
demá que es nit de sant Joan;
que las golfas d' un convent,
te juro per Llucifer
era asidua parroquiana
que aquest home patirá!»
de La Ninfa, y segóns veus,
de totas las concurrentas
JII.
la de mes partit també.
Al
barber
que
afayta á en Roch
En Roch Cinca (alias) lo Roncu.
prou lo coneix la Cinteta,
rninyó de deu pams ó mes,
es d' Esplugas y al Padró
garbat, ab un ull de menos,
fádósanys que te una tenda.
roig de cara, roig de pél,
—«Si del Roncu 'm guardas péls
de la Cinta vá prendarse
te donaré tres pesetas
tot ballanthi frech á frech,
¡vull tindre un recort del fáls
y va dirli un ;Jo t' estimo!
que per un trastot me deixa!
que per poch la fá mal bé.
Lo barber que hi veu gangona,
Ella, que lo cor en vaga
—:«Vina demá, li contesta:
tenía y també '1 ceryell,
Eli los dimecres s' afayta,
de tant gust que \ á trobarhí
y demá serem dimecres.»
li van relliscar lospeus, ¡
Las horas passan volant
Desde aquella-hora endevant
pe 'ls que al mon vihuen sens pena
ni 'ls Amantes de Teruel,
pero van molt en catxássa
ni 'n Romeu y la Julieta
per qui plora y 's desespera.
s' estimaren tant com ells.
Molt lí tarda á passá'1 día
En veja dava mirarlas-á la trista, á la pobreta,
voltantla continuarfrént.• ',•< v
que perduda la esperansa
com si '1 ball los dongués alas
sois ab lá venjansa pensa.
per puja abrassats ai cel. ;
Per fi arriba 1' hora, vá
II. , . J
á casa '1 barber que al véurela
mes qué un castell de cartas s' a d o n a q u e s ' h a olvidat
de los pels y las tres pelas,
la humana "felicitat,
pero com evitar Vol
al mes débil buf, per térra -..
que armi la minyona gresca,
il-lusións y glorias van. •'...'•'•dihentli que es un embustero...
La Cinteta 's desespera
una estratagema 's pensa.
y plora que plorarás,
y encare que vá á la Ninfa
Te un bagul cobert de pell
ni baila, ni vqj bailar.
peluda, qual pé! roig sembla
1
En Rock ja la te olvidada,
al pél de 'n Roch, ¿quina en fá?
diu á la Cinteta:—¡Espera!—
puja á dalt y ab la navaja
péls del vell bagul arreñea.
ab paper los embolica
y á la.crédula li entrega
dihentli:—«Aquí lens lo que vols
ara, cumpleix la promesa!»
Ella lídona tres ¡launas,
y se 'n vá tota contenta,
á casa la nigromántica
que li diu:—«Ja es cosa feta,
encar' que es cüestió peluda,
servirte vull ab conciencia
desd' ara 't dich que '1 traidor
patirá tant, com la prensa
baix lo imperi Canovista
que ni sois piular la deixa!»
IV.
De sant Joan ja es arribada
la nit de ventura yflors,
la nit de gateara y broma,
cocas, balls. festeigs y fochs,
nit, que ignocentas doncellas
trencant 1' ou buscan sa sort,
y la buscan ab ¡safabas
y també ab los escardots.
Tant bell punt las dotze tocan,
s~ ou un terretrémo! ibrt
en la tenda d' un barber
de la plassa del Padró.
Sembla que centmil dimonis
ádintre d ' u n quarto fo'sch
se barallin á trompadas,
tan terrible es lo soroll!
Tothom que passa s' atura
preguntantse: —¿Que es aixó?—
los serenos hi acudeixen
y també lospolissóns!
Lo barber no las te totas,
la barbera 's tapa alió...
los dependents tots tremolan
y canguelo té tothom!
Tot d' una, baixa 1' escala
un bagul, íent salts y bots
tan alts, que arrivan al sostre,
tan furients que ho trencan tot.
Miralls, cadiras, bassinas,
quadros, vidrieras, sillóns,
res escapa de sa furia
sembla que es un bagul boig.
Tots los que ho vehuen se senyan,
y s'apartan d'aquell lloch,
y '1 bagul com que may para
s' estabella, donant cops,
ningú compren
tal efecte
pero, massa £s compren prou.
¡Es. que lo bagulpatía,
per compte depatí en Roch!
JOSF.PH M . a CODOLOSA.
o
LA TOMASA
364
NOSTRE RETRATO
A tota persona que l s distingeix dintre del
art, sia qui 'n sia, li toca '1 torn alguna vegada
de figuriar én nostra Galería artística, y aquesta distinció ha arrivat á la simpática actriu
jova Srta" D.a Joana Mar'inez que ab tan apiauso trepitja las taulas de Novetats al coslat
del eminent Sr. M^rio. No tan sois fa molt bé
la comedia y Iq /drama sino que canta també
á la perfecció, y provas ne te donadas, puig
recordém que ella fou la primera á Barcelona
de cantar la sarzueíeta Niña Pancha essent
la general opinió tan favorable á la senyoreta
Martínez que molts diuhen no haberla sentida mes ian ben cantada.
Duptém que aquesta cruz torni á veurers en lo cartell, pus
ion argument es tan sois propi pera ser representat en
teatros infantils.
Pera dimars próxitn se prepara 1' estreno de Un criticoinIpienté, última prodúcelo del eminent Echegaray y qu' es
esperada ab ansjetat' per 1' éxítqué ha obtingut en quants
'eatros.s' ha representat. . ..
,C ALVO-VICO
S' anuncia pera dissapte la reapertura d' aquest teatro, •••
-completament reformat y ab unacompanyía cómica-dramár.
•tica dirigida peí reputat actor valencia don ManelDorens,'%
Celebrarían! que resultes certa la Abucia, per tractarse d'"
ijn actor conciensudíssim,y que tres anys enrera se eáptá
generáis simpatías, logrant ferse molts amichs y admiradors.
.
' • :
CIRCO EQUESTRE
Han debutat ab extraordinari éxit los germans Dante's
apelüdats ab molta justicia los «reys del infern», ja que de
tots sos membres aixís cora prendas de vestir y utensilis
que tocan, logran ferne sortir fóch, resultant per aytal mo- '
tiu un espectacle curiosíssim.
'
També han'sigut molí aplaudiís los clowns musicals Foresl que ab unió de la'guapíssima MUe. Forestina han demostrat ser uns concertistas de cap d' ala.
Ab molt agrado de la concurrencia han reaparescut los
clowns Pierantoni y Saltamontes, los quals conservan encare aquella bona sombra que fou causa de la popularitat
que sapigueren alcansar en anys anteriors.
EDEN-CONCERT
Totas las nits es sumament aplaudit lo quarteto El Turia
ventatjosament conegut ja de nostre públich per haber dat
algún concerten lo elegant Teatro Lírich. Dos anys atrás.
Alternan las funcións que diariament se donan en aquest
favorescut local la tsnaplaudida companyíadesarzuela qual
eloile es la simpática tiple senyora Molgosa, ademes de la
troupe francesa y parella de ball Cazorla Baldú.
NOVETATS
UN CÓMICH HETIRAT.
L' estreno de la comedia El am en de la calle de Legatii¡os, resulta uradecepcio L' obra en sí no tanca altra qualitat que la de fer nuier de tant en lant, gracias á varios
xistes frets de rdléu per lo excei lent actor cómich senyor
Rossell, que feu tots los esforsos possibles pera portarla á
port. Pero 1' escassés d' argument, las escenas rebuscadas, y
fins á cert punt inmotivadas, y las situacións escritas á estil de ca}nete, foren motiu peía ^ue '1 públich rebés la comedia ab mostras de dtc?gr<do abstenintse de cridarais
autors y cissejant ?lb petns morenos que per obligació
aplaudían
¡Qu na di erenoa del íxit de Fl señor cura!
La execució bastant bé: las senyoras Bernal, Guerra y
Martínez y 'ls senyors Rossel.l, García Ortega, Balaguer y
Mtndi^LCbia van defensarse en lo naufragi de aq'iell barco
montat péls senyors Pina y Mario (fill.)
Durant la setmana s' ha representat Sullivan, obra en la
que s' hi distingeixen bastant la senyoreta Martínez (donya
... JoanaJ y lo senyor Cepillo, El •difunto Toufinel y Marcela,
ó- ¿á cual de los tres?
"1'; ':'
Pera avuy s' anuncia 1' estreno de la comedia del reputat
escriptor senyor Sánchez Pérez, denominada: El hombre
serio.
*
.
AMOEOSA
Asséntat aprop meu, vicíela mía,
dessota aquest doser d' hermosas flors;
entrellassa tas mans ab las mans mévas
y apoya en lo meu cap ton capet ros.
Dom la mel y ambrosia de tos Uavis;
embriagam de goig ab tos petóns;
dom onas de caricias que m' ofeguin
y brisas amorosas de .ton cor.
_. Transpórtam vers un non pié de tendrésás;
descansa sobre meu ton esbelt eos
y enróscam los teus brassos escultórichs
com garlandas suaus d1 hermosas flors..
Y aixís rebent efluvis amorosos
y esséncias delitosas del amor,
'..
transformaré^ en cel aquesta térra .
.,
y en paradís inmens aquest trist mon.
J. PUIG CASSANYAS.
•
Celebrarém que no siga un altre crimen!...
CATALUNYA
S' ha dat una representado de Jvrge el armador que en lo
desempenyo del protagonista logra óbtenirhi un triunfo lo
Sr. Calvo (D. Ricardo) per lo acábat de'sainterpretació.
Moltbé-lo secunda lo Sr. Pérez que acredita també ser un
consumat actor.
En la úbirria funció de moda s' estrena La cruz roja, de
Fernandez Bremon, melodrama deescassíssimas condicións
teatrals de las que '1 públich protesta ais fináis deis actes
segdn y tercer.
I ARITMÉTICA.
Sdl, en ma casa observant
vaig.de comptes aprenent;
la dona multiplicant,
lo sogre sumant sovint,
la criada sustraguent
y la sogra dividint
nostra pau cada moment.
J. MALLOÍ..
LA TOMASA
NOVA JNVENCIÓ
Praposém ais hkyclayres
per viat.já ab eomodítat
aquesta moda riovíssima
que á la Xina han inventat..
366
LA TOMASA
xa.it do S a n t
¡Que prompte que n' espassada!
Au, minyonas aixeridas
preparativos á gosar
qu' es la nit que las feridas
del amor ha de curar.
Apa noyas casadoras
oblidéu de doló '1 pés,
que quan toquin las dotz' horas
trobaréu un rich promés.
qu' es Sant Joan;
com lo fum de las fogueras
los pesars se 'n anirán!
Ais portáis de las botigas
las rodonas s' han format,
sembla un rotllo de formigas
lo carrer del meu vehinat.
Vells y jovens fent gatzara
mouhen fressa pels recóns,
la canalla, que may para,
salta '1 íóch per tots cantóns,
¡Visca la gresca....
Qui ab bandurria qui ab guitarra
fa sentir bona cansó,
ab la dona un vel! sé acarra
fentli dar un voltiró.
Si un comensa tothom baila,
sobretot los jovenets,
y la dansa no s' encalla
íins que 's tiran los cohets.
¡Visca la gresca...
Al carrer de casa meva
homs y donas s' han unit
per fer broma sense tréva
durant tota aquesta nit.
L' adroguer y 1' herbolar],
lo gorrista y lo forner,
y íins créch que '1 vell notari
qu' es un home de saber.,
¡Visca la gresca....
Han guarnit las balconadas
ab candelas y gresols,
y algúns jovens ab brancadas
han format bonichs trespols.
Y rihent ab las fogueras
y fent gresca sens para
¡s' han menjat, totas enteras,
quinze cocas... que ja es pá!
¡Visca la gresca...
Mes alegra y desitjada
no hi ha al any un' altra nit;
cap com ella es celebrada
ni altra 's passa ab mes dalit.
Q)uan comensa tothom gosa,
quan s' acaba ningú riu,
perqué essent com es hermosa
tan sois vé un cop cada estiu.
¡Visca la gresca...
Au, minyonas aixeridas
preparéuvos á gosar,
qu' es la nit que las feridas
del amor, ha de curar.
Vells y jovens feu rodona,
movéu fressa pels recóns....
qu' es la sola nit que 'ns dona
un rosari d' il-lusións.
¡Visca la gresca
qu' es Sant Joan;
com lo fum de las fogueras
los pesars se 'n anirán...
prou que ')s ratos d' amargura
1' endemá retornarán!
J. AYNÉ RABELL.
A Inglaterra s' han declarát en huüga. las bogaderas.
Allí si que 's deu cumplir lo ditxo: «L.a roba bruta 's renta á casa.»
A París, en lo saló de Bellas Arts deis Gamps Elísseus,
ha obiingut lo primer premi lo quadro de Gervais, titolat:
La miseria, que tant ha cridat 1' atenció deis concurrents á
1' Exposició aquella.
¡La miseria! Vegin lo que son las cosas! Aquí tensn una
miseria que dona honra y profit.
Una boja, minyona de servey, figurantse que es una elevada dama,
s' empenya en ser rebuda per 1'
ex-empeíatríu Eugenia.
Un' altra boja, á Ciudad-Real,
estava empenyada en cobrar un pagaré de 5o,ooo duros contra '1
Banch.
Tant 1' una com 1' altra, lo que vólen son diners. ¡No
son pas tan bojas!
Lo tinent coronel d' artillería senyor Ordoñez, ha ¡nv¿ntat lin cañó, que ha donat molt bon resultat en las probas
quejs' han fetd' ell á Gijón. Allarga molt lo tiro y té una
extraordinaria precisió.
En Dumasdeya que ab lo temps los canóns se trobarán
en los musseus deis antiquaris com á mostra d' un instrufflent del temps de la barbarie.
Per ara,'ls antiquaris guardan instruments de la barbarie que ño son tan destructors com los canóns de nova invenció y que encara 's perfeccionan.
Lo ministre de Gracia y Justicia, ha dit en lo Senat, que
'1 Códich penal reformat, que 's presentará á las Córts, posará remey á algunas deficiencias de la llibertat que té
avuy la prempsa.
Las Córts, donchs, haurán de fer per manera de que no
suri aquesta desgracia que ha anunciat lo ministre de Gracia.
Lo professor Garner, diu que ha conseguit entenslre '1
llenguatje deis micos.
Lo que creyém, es que ab aquesta noticia que dona en lo
New Revievv, vol donar un mico ais lectors.
Si hagués dit que entenía '1 llenguatje de las monas, lo
creuríam, perqué, segóns de quinas, també 1' enteném nosaltres,
Diuhen que en lo Congrés madrileny hi fá molta calor.
Donchs que refresquin los pares de la patria que per IÓ
gasta 1' Estat un picotí de mils rals cada any en comprar
azucai illos.
¡No faltaría mes!
LA TOMASA
367
En una iglesia de Valladolit, mentres voltejava '1 campa- ] deya que ais barcelonlns sois se 'ls hi podía parlar de pacas
*r la
t- i¡
A^ná nn
nra n * de coto. No li contestárem álla'vors perqué en aquélla oc'aner
la ramnann
campana, afiíipcta
aquesta \rá
vá aironcori/i
alcansarlo y
li dona
un gran
sió 'ns feya Uástima. Ara, també 'ns ne fá, pero com que.
cop al pit deixantlo cadavre.
la Uástima es en un altre sentit, podém ferli una pregunta
Proposo aquest epitafi:
y un encárrech.
Aquí descansa arrupit
La pregunta es, que 'ns digui quantas vegadas ell en Es-"
un que hi está sense ganas;
panya ha tingut de fer us del revólver per haber sigut
vá morí espatllat de pit
agredit, ja que en lo vice-versa, no 'ns hi fiquérr..
de tant tocar las campanas.
L' encárrech es, que digui á ne 'ls francesosen un altre
D¿ las Oficinas de Hisenda de Murcia s' han evaporat árdele, que si en Espanya hi abundessin los espanyols que
per uns quants duros que 'ls hi deu valer un articie perio3o.ooo pessetas. '
dística perdessin ñns 1' idea del patriotisme y que 's fessen
No es nou.
paga á bon preu los elogis unas vegadas, y altras vegadas
¡Viva la moralitat conservadora!
lo callar, allavors, ao tindrían de venir ab lo revólver á la
butxaca, sino que 1' haurían de porta carregat y sempre á
Los perióiichs canovins madrilenys y alguns personatjes la má ab lo dit al gatillo; perqué allavors la dignitat sería
poHtichs de la situació que van ser los primers de mourer un zero á 1' esquerra.
la Hebra en 1' assumpto de la Duquesa de Castro-Enriquez,
ara van modificant lo seu modo de pensar y hasta crech
que giran la truyta.
BIBLIOGRAFÍA
¿Qué haurá mediat? ¡Qué será, que no será?
L' autor del folleto «Masini», D. Enrich Sánchez Torres,
¡Oh Santa influencia gloriosa, patrona de las injusticias!
acaba de publicar un nou llibre, titolat: Ntieve músicos clásicos y seis artistas españoles, en lo qual, ab coneixement
Lo escriptor aragonés Eussebi Blasco, desdi las colum- del assumpto y ab recomenable estil, que fa amena la lecnas de Le Fígaro, de París, posa en ridícul, insulta y deni- tura, senyala la característica deis quinze personatjes de
gra als¡espanyols y ab ells, com es natural, ais seus paysans. que tracta. Los nou músichs son alemanys, desde Gluck
¡Inclosa la Pilarica!; ¡qu' es lo colmo en un aragonés!
ñns á Wagner; y'ls sis artistas son: lo famós Gayarre, 1'
Lo diner fá cometrer molts delicies y dihém aixó perqué incomparable Sarasate, y la Cepeda, Mateu, Labán y Goula,
creyém que '1 senyor Blasco cobra de Le Fígaro.
tan coneguts y apreciáis peí nostre públich.
Si un diari espanyol lo pagues, de segur que diría mal
deis francesos.
Follias es lo titol de un toinet de poesías queelegantment
¡Consequencia... monetaria!
imprésha publicatlo jove poeta don Segimón Torrabadella
En lo Certamen literari de Palamós ha obtingut lo premi
concedit al trevall consistent en una magnífica ploma de
plata, nostre estimat Redactor don Joaquim Ayné Rabell
per sa valenta poesía La canso del obrer.
Tambí hi han lograt premis, nostres constants colaboradors don Francesch Marull y don Joáeph Barbany (a) Pepet
del Carril.
• •
Al felicitar ais dits amichs per sos triunfos, 'ns felicitém
nosaltres per la part que 'ns toca.
Daga, anant precedidas d' un prólech del reputat escriptor
don Joseph Roselló.
També don Joseph Aladern ha posat á la vsnta altre tomet poétich ab lo titol de• Impielats, que.dedica al inspirat
autor de «Les Blasphemes» Mr. Jean Richepin.
Son duas obretas recomanables.
Moneada, 21.—Han anivat algúns carruatges plóns
de cassolas, plats, forquillas, euínas económicas y uns
quants wagóns carregats de pollastres y arrós. Seguidament los /toles de 'n Martin. Désprés los.Concellers y
periodistas arrosayres del temps aquell en que s' hi
venía tan sovinlet. Lo número de convidats es molt
crescut; total per veure las ayguas, no per béurelas,
perqué ningú 'n. barreja al vi. Tothom porta las dents
esmoladas. La festa es animada. 'S coneix que aquesta
despedida costará molts quartets.
PUBILIA PAGA.
En un articie que publica Le Figaio, de París, y firma
Eussebi Blasco baix lo pseudónim de Mondragon, s' aconsella ais francesos que tinguin de venir á Espanya, que por
tin un revólver á la butxaca.
Aquest senyor Blasco, va venir á Barcelona, '1 primer
any que estigueren aquí los Bufos Arderius, perqué habían
d' estrenarli una producció, que peí mal éxit que obtingué,
se retirá d' escena. Al sortir de la primera representació
Palacio del Gobernador, Ciutadela) 25, nit.—S' está celebrant un xemflis. Son,molts que encare están
embafats de Moneada y no menjan gayre Pero ab tot,
lo gasto puja y las Arcas municipals baixan . üxó no
hi fa res perqué 'ls que avuy las buydan per despedirse comme il faut, carregarán lo lié ais que han de ocupar lo Concell de Cent.
BARBA.
LA
TOMASA
A LA KERMESSE
Si 1' havessen celebrada
en lloch dé aquí allá á Paría
jo crech que aJgúns periodistas
i' haniían descrita aixís.
S S 3 C C Z O TXES
XáBADA"
MüDANSA
Aaimtl e« firimera,
ma sagena musical,
habitació hu-lercera
y una prenda mziotal.
SOLUCIONS
En Total se va fer mal
i Un total, tot fent un lol,
mes li ha curat son nebot
tense fern' hi paga un ral.
i LO UIIIT1T U LO íJüíEO .KtíElOS
F. CtKRBBAS.
QÜADRAT NUMÉRICH
TRENCA CAPS
Adela Prats (á) Riteta
Forn^ar nb aquestas Metras lo tito!
d' una comedia catalana.
a
••
'• • • - ;
:•'•' • • • • '
•;
:
''::
U
N Í
C I N C W .
ANAGRAMA
Susthuhir los punta per número»
de modo q u e s u m a » vertical, horisontal y de punta •,< punta, dónguin per
resultat 40.
Passant abir en Marsal
pertocírrer de la fot
va trobar 4 ta Cabot
que anava casi loto'.
M . EMUI.AP.
ANTÓN ROS.
LOGOGRIFO Nü#ÉBjICH
1 2 3 4 9 6 7—Isla espanyola.
o 7 5 1 2 3—Una ópera.
5 4 1 2 7—Inmortal actor.
3 4 6 í —Carrer de Barcelona
o 4 5—Part del eos huma.
1 7 -
•»
»
3—ConSonant
U H CéHTIM PKTIT.
GEROGLÍFICH
X
X X
R L I
S
R RR
ANTÓN MONTALT
Xarada. —A-re-nas.
Ana grama .—Rita-Ti iá - Tira.
Trenca-caps.—Lo dir de ¡a gent.
Conversa.—Tiana.
I.ogogrifo numérich.—Salmerón.
Fuga de vocals.—
—«Carme ¿sabs tú si en Ramón
es honte de molís diners?»
—«No ho sé; mes té uns masovers
com no 'ls té ningú del monr»
Gerogüfich.—Per asturiáns Asturias.
LA TOMASA
JOT, ii-iismi Í HTmsi
Preue de auacripció:
tspapy* y fortagal, trimettre. . . . l'Mjíu
Csba y Puerto Rito id
i
»
Ixtt&nger
id
í'W „
Urna» eorrent
O'IO ,,
„ ttrauat
O'M „
N O T A — T o t a r e c l a m a d o podrá d i r i g i r s e á la A d m i n i s t r a d o y Redacció del
periódico., c a r i e r d e S a n t R a m ó n , n.° 5.
LITOGHAFÍA DE RIBERA Y ESTANV.
Lít. Barcelonesa, S . R a m ó n , 5 . - - B a r ñ a .
Descargar