1 - Hemeroteca Digital

Anuncio
ANY
NÚM.
IV
BARCELONA 38 AGOST
157
1891
1
VA
I
I^ETMANARI
10 CENT1MS
¿ÁA^*
lo
•ÍK2
TOMASA.
defensar los interessos de rassa y á oposarse en un tot
á las alianzas ab las potencias sajonas.
En un delsúltims Conseils de ministres vá acordarse,
al efecte, fer de manera que en un moment crítich pugan posarse en moviment uns 800,000 homes que F¡Umats ais 200,000 que hi han sobre las armas, formarían
un exércit de un milió.
ESDB avuy quan tingan
¿Y nosaltres los pobres xays d' aquí Espanya, que
necessitat de mencionar farém si nos entran vehins á tréurens de casa?
en grau superlatiu la ba¡Pobre país deis toros!
rra d' algún amich ó conegut no
Aquí estém á eapritxo de tothom. Y aixó es palhan de dír mes que aquestas grá- pable.
ficas páranlas:
Avuy, lo port mes important d1 Espanya, no té
— Fulano es mes desvergonyit un mal barco de guerra que pugui fer cara á la esquaque unas eleccións de Gracia.
dra inglesa que vé á visitarnos.
Y estigan segura que ab aixó 1'
Vegin si n" hi ha de apatía.
elevarán al colmo de la desfaxatés.
¡Si n' hi híi d' indiferencia per la honra nacional!
Perqué, ¿qui no 's fá oreus de
Y es n:olt natural. Aquí abundan mes los que pensan
, las tragaderas que ténen certs po- que 1' honra de la nació es una bona corrida de novilítichs? ¿Qui no '.i pasma de la llos que la digna defensa deis interessos própis, y de
stiiis fa'rtn de a!gans chanchulleros que corran en la las Hibertats patrias.
venina poblució?
No hi ha remey: Espanya sempre será, * er culpa da
Senjors, qui no ha vist las eleccións de diumenge sos xucladors, el último mono.
passat no ha vist res.
Lo manxayre, del drama del amich Pitar.?.
Los graciosos, es dir, I03 graciosos que van interveY prou política per avuy.
nirhi casi bé deixan granets d' anís á algúns célebres
DOCTOS GIEJNI.
barcelonins que en materia de eleccións trampejadas
se pintan sois.
Prou hi han deixebles que donan cent voltas al ma.A. corre-cuyta
teix meítre.
*
Lo dilluns al demati
* :S
en la escaleta li parlo;
Se parla da una crfssis propera.
lo dimars, acompanyantla
Los rumora venen de Sant Sebastián, pero '1 Si\ Cámil progectes li declaro;
novas diu qu' es una tontería pensar, ni ara ni després
¡o dimecres, fentli mimos
en crÍ3Ís y que ell está decidit á presentarse á las Córts
algúns secrets li descarto;
ab 1' actual gabinete tal y com esíá format.
lo dijous, piorant lí dich
Pero 'ls rumors, á pesar deis hons desitjos de don
que he perdut no sé quants quartos;
Antón, aumentan y segueixen afirmant que la crisis es
inevitable per molts motiusy que... (ara entra la bonaj
10 divendres, ab carinyo
en la modificado en Romero Robledo formará gobern.
11 parlo de miis regalos;
¡ 4 y la mare!
y '1 dissapte—-¡Gat per Hebra!—
Lo mea salat es que mentres lo Sr. Cánovas, diu que
dich, y sens' fer mes romansos
no hi haurá críssis algúns ptíriódichs ministerials esni espera '1 día següent
criuhen que per ningú es ja un secret que '1 cambi de
ab un ñas de pam la planto.
gobern s' acosta y que pera portarho á cap s' espera
la fí del estiu.
Tot aixó perqué veyéu
Bé, sí, vaja; com que D. Antón ja es vellet, á la caylos brochs qu' ab las donas gasto!..
guda de la fulla... patáni; de nassos.
ANTONET DEL CORRAL.
Y á la séva cayguda seguirá la deis célebres Fabié é
Iaassa que están bastant madurets y á punt de caure.
Lo pollo no s' acontentará en eer ministre... ras.
A M. M.
¿Donchs que será? ¿Qué no será?
En cas de sacrificarse á fer de pare de la patria, al
Vull portarte un mocador
menos vol que '1 fassin President del Consel! ó del
de la mes preuhada tela
Congrés.
perqué hi brodis lo nom meu
¡Tira peixet, tio siripa, quinas dents hi clavaría en
ab entrellassadas ¡letras.
aquest tall!
No me '1 brodis abfild' or
Y entre tant espera aquest bocado, se dedica á neni me '1 brodis ab cap seda,
gocis positius. Actualment está montant una gran fáni ab cap brí d' enees estám
brica de sucre.
ni abfilde llí de cap mena.
¡Ah, llaminer! Ab aquest sucre 's deurá fer lo turró.
. Y aixís será de confiansa.
L' agullela enfilarás
Vegin com tot se descubreix.
d' unfilque no hi cus cap reyna;
*
1' enfilarás ab un brí
Lo Gobern italiá creu que la guerra europea arrivará
de ta rossa cabellera.
i t , y ab tal temor la patria del art está decidida á
J. ALADERN.
LA.
QUESTIÓ
TOMASA
ID IE
1
483
!R IN" .A.
( UNA TRIPLE AL1ANSA )
En Japet (alias) Lo Borní
y en Roch (alias Panxa estrela,
junt ab en Pere Rosquillas,
gran tirador de espardenya;
En la taberna del Xalo,
la n¡t del passat diumenje,
habent apurat á tragos
quatre porróns de mistela,
mitx bárralo del aixut
y déu rondas de barreija.
Trobantse del cap calenls
y tan inspiratsen ¡letras.
que sense saber de escriure
feyan ab las camas eses:
Sabent que 'n Baldiri Nafras
y '1 Xicus de la Badella,
presumían de no tindre
peí tarugo competencia,
sent aixís que 'ls dos no saben
t r e u r e u n parlu de la estrela ( i )
ni posari' albarda á un Péjol (2)
ab las blancas y las negras; (3)
Habent discuta mitx' hora
ab tartamuda eloquéncia,
los uns, que si eran maduras
y 'ls aitrcs que si eran verdas,
gronxantse com las balandras
que en la riba mal s' aferran,
llensam p;r los ulls espumas
y per la boca blasfemias,
1. Lo rellotje de 1' armilla.
2. Pagéa,
3. Al) un joth d' aquest nom.
acordaren las tres monas
promoure ais dos curdas brega
serts pó al Ros de la guita,
que ab el 1 s sempre mercadeja:
Pero á fi de que la cosa
no repones consequéncias,
y 1' un fos puntal del altre,
(si acás de borratxos queyan),
Triple aliansa juraren
en la ofensa y la defensa,
sobre una bola del ranci,
evangeli de la gresca.
Un cop fet lo determini,
sense lindre mes espera
vejent que 1' Nafrál y 1' Xicus
ja treyan un pam de llengua
(puig esponjas de Vinassa
en un quart d' está en la Venta,
ells sois aixugat habían
tres vuytens, sensa /' etcétera)
Feni cortesías torsosas,
y dan passos de bolera,
al enemich se atansaren
co:nensant per la tremenda.
Després de deu mil bravatas
y abocar á tota pressa
en vers de balas, vocables
que hasta á un presidari ofenan,
Jicanl má sota la brusa
varen sortir las Hítenlas (4)
arman tse d' aixó tal bronca (5)
4
5.
L03 ganivetá.
Escando!.
que feu tremolar, la térra.
Mes, com que centuplicáis
gracias á lo maní se veyan,
y com que la por vá á mitxas
entre pinxos de pastera,
ab escusas de la Bul (6)
(obrant'ab malta prudencia)
foren tragos y mes tragos
1' epilech de [a contienda.
Resultantne finalment
de aquesta gran epopeya,
que 1' Xato, lo taberner,
sigue 1' únich que hi vá perdre,
puig cap d' ells paga lo gasto,
y encare per mes orenga
li arrimaren una bufa
que te las gaitas desfetas.
<JNO 'ls apar, lectors carissims,
que eixa questib de taberna
te moltisima semblansa
en certa Questió Europea?
Per mes aliansas que vegin
entre las Nacións guerreras
no s' espantin, no tremolín,
¡per ara no hi haurá guerra!
Qui pagará tot lo gasto
será lo poblé babieca
que á mes de aixugarli /•' vi
s' emportará un fartde llenya.
PAU DE LA LAYA.
G. l'olicía.
.A. la, !boxo.a m e m o r i a del a m i c h y m.eü!h.sfu.:ra/t ;poeta.
Mes tart ó mes dejórn, la mare térra
reclama lo tribut que ¡i pertoca,
puig d' ella habém nascut, es forsa que á ella
retorni 1' home.
Lo contráete de Mort al rtbre Vida
refugir no podém, y á totas horas
lo deute reclamara, I' ampia fossana
obra sa boca.
Res hi valen honors, ni res hi valen
ignocéncia y virtuts, sabiesa y gloria; _
desde 'I nin al xaruch, del fort a! débil,
toca á qui toca!
Tapada d' ulls la Parca, esgrim' la dalla,
mes sa feresa que ais mortals acora,
las gestas esborrar deis que sigueren
¡aixó, no ho logra!
Tant de bons com dolents, butxíns ó martres,
escritas en lo mon restan las obras,
las unas ab amor, ab por las altras
tothom recorda.
Rossendo, amich aymat, tu que en la vida
ab ánima sensible y generosa,
la esperansa has sigut de tota pena,
y un Den pels pobres!
Tu, que exemple donant ais poderosos
que á lo vil fanatisme aixecan torres,
al amor y al saber en Das alsares
casal que t' honra!
Tu, que I' plectre poisant llórs obtingueres,
escribínt unas Cartas a la dona;
-.
y de agut en lo temple de Thalía
donares provas.
Tu, que huma avans que tot, sense racansa
lo consol has sigut d' aquells que ploran,
y acérrim defensor de Catalunya
lleal y noble,
Bé mereixes, encara que la Parca
ensorri lo teu cós en 1' ampie fossa,
que altra vida ab sas llágrimas te dongui
1' amor d' un pobie!
Un padró be mereixas que f aixequin
lo qual publiqui eternament ta gloria,
y que s' vegi acotxat lo teu cadavre
¡per mil coronas!
JOSEPH M.a CODOLOSA
LA
TOMASA
DOS QUARTOS DE
Al aixécarse 'I teló 's veu- ,
un fulano que dona ¡a popa
al públieh,
y á la dreta dos que, ó molí
m' enganyo, ó ne portan
alguna de cap.
Després una mossa molt caya,
toca la barba a! rey.
¡Quina Hástima que '1 mestre
no sigui en Mengiagalli!
Perqué 's podría menjar ios que íá
!a núvia en lo dúo de !as hamacas.
LA TOMASA
EL COLLAR DE PERLAS
;Qu'¿na indumentaria
A-^
tan aviat ¡a
sanch los hi puja ai uip COPI lo
baixa á la escarcela.
Aria de lo que penjadel cinturón
sense espasa.
¡El autor! ¡E! autor!
Enténguis bé; el autor, no '! traductor,
TOMASA
LO TRAGTAT AB LOS ESTATS-UNITS
t ( ' un gobern en que '1 ministre de Foment en
¿'plecas Córts vé á donar la culpa al magisj;teri espanyol del lamentable estat en qué
'stroba en rostre país 1'instrucció popnlar,
quan sabém que en una sola provincia t.' han
presentat al Gobernador civil mes de cent
mestres dihentli que si no se 'ls hi pagavan
los anys d' atrasos que se 'ls deu, se veuián
obligats á tancar las escolas; en qué un altre ministre
declara que está perduda en Europa la cullita de la
remolatxa, qunn precifament se 'n fá la mes abundosa
que s' ha conegut; y en que '1 senyor Moret diu que
no 's produehix arrós en la India, quan d' allí 'n venen
copiosos cargaments ais ports europeus, d' un gobern
aixís, repetím, no 'n podém esperar gayres solucións
acertadas en pro deis interessos materials de la patria.
Lo que se sab bé, y no 'ns sabría greu que se sopigués, *i 's sapiguessen altras cosas, es 1' estat de la salut de !n Frascuelo, tan importanta com la de qualsevol altre espanyol, pero no com las questións que afectan a 1' industria, á 1' agricultura y al comers d' Espanya.
üap protecció podém esperar d1 un gobern que té
un ministre d1 Hisenda, que després d' haber visitat
los nostres principáis establiments tipográfichs, y d'
haberse convensut de que en ells podían fershi 'ls travalls raes delicats, resultant á un preu mes baix que
fentlos fer al estranger, ha fet tipografía álnglaterra'ls
títols del 4 per cent, costant lo doble de lo quo hauría
costat lo tiratje en una principal casa del nostre
país.
Pero si no !ns queda I1 esperañsa de véurer protegidas las noslras fonts de riquesa pels nostres gobernants, no sufrím la vergonya per qué 'ns fan passá ab
tractats que 'ns posan ais peus deis extrangers, sense
protéstame al menos,
Lo tractat ab los Estáis Units d' América es desastrós, y proba, com los fets que hem exposat avans.
que 'ls actuáis ministres no saben per quins mars navegan quan teñen de resoldre cuestións que afectan ais
interesíos de ¡a nació;y per afavoiir una sola industria,
qual importancia pot esse mes ó menos passatjera, no
véuheii que sacrifican moltas altra1- industrias, tan beneficiosas cada una d' ellas com la que 's vol a-favorir.
Perqué si 1' industria del fuere, te importancia en
las Antillas espanyolas, també la ténen en la península
1' industria cotonera, la farinera, la cerería, la producoió d' oli, la fabricado de calsat, lo comers de llibres
y altres tants articles, que en aquellas islas d' Espanya tindrán de sucumbir á la competencia extranjera.
Y DO olvidém que en lo tractat ab Inglaterra 's díu
que aquesta nació pot pretendre totas las franquicias
que aun altra concedeixi Espanya, per la cláusula que
contó de nació mes favorescuda, en qual cas es inconsiderable '1 perjudici que 'n sufrirém.
¿Y tot, perqué? Perqué avuy en los Estats Units necessitan los sucres de nostras posessións americanas,
pero que vindrá un día que no 'ls necessitarán, perqué
'ls yankees ne van fent plantacións, y quan aquestas
estignin prou desarrolladas, 1' industria sucrera espanyola no tindrá cap benefici de la lliure entrada al Ñort
d' América, perqué ja 's consumirán la séva producció'
y velshiaquí com per un benefici transitori respecte d'
una industria, se causan inmensos perjudicis á moltas
altras industrias.
Lo Foment del Trevall Nacional ha iniciat una cam- i
pacya en contra d' aquest perjudicialíssim tractat, per
lo qual 1' nplaudím coralment, y en aquesta acíitut li .
oferím costres serveys en lo que vnlguin.
COKSAT RODEE.
'Menos lo metí.
Passan los mesos y 'ls anys,
passan los plérs y alegrías,
passan las nitsy los días,
passan també 'ls desenganys.
Passa la bella aureneta
quan s' acosta la tardor,
passa '1 fret y la calor,
passa '1 goig y la brómela.
Passa lo sol y la lluna
per 1' ampie espay fentne vía,
passan també cada día
amors que tenía ab una...
Passa la gana y la set
si un pot bé menjar y beure,
passa la son, si 's pot geure,
y las burras de la llet.
Passa 1' engany y mentida
en lo sigle en que vivím,
y segons veig, quan morím,
tots passém á millor pida.
Passan los vents y 'ls agravis,
passan los tlamenchs per curros,
passan molts sabis per burros
y altres molt burros per sabis.
Passa lo negre per blau,
passa '1 casat per solter,
passa '1 paper per diner,
passa '1 astut per babau.
Passan las ncus y tronadas,
passa '1 dolent pe 'I mes bó,
y jugant al dominó
s' hi passa moltas vegadas.
Passan fes tas y las monas,
passan las horas y modas,
passan algunas nebodas
al estat de major-donas.
Passan las ayguas pe '1 riu,
passan barcos per la mar,
passa lo que pot passar,
menys lo que un polílich diu.
Passan portas de presons
periodistas de talent,
y al estranger moka gent
carregats ab molts millons.
Passa la blanca per rossa,
passa '1 bisbe á cardenal,
y basta que per final
passi '1 bou per bestia grossa.
Y ab gran pena jo sostinch.
per molt que 'm fa estornudar,
qu' á mí encar no 'm vol passar
un encostipat que tinch.
M. GARDO FERRER.
LA TOMASA
D' ®£5iu
487
Goigs á Santa Andola (l)
TORNADA
i M moltas maneras d1 estiuhejar.
Es qüestió de gustos y de rals.
Qui pot, passa '1 estiu á fora, no
perqué estigui mes bé que á dinti e,
sino per donarse lo que 'n dihém llusSofrir totas las incomoditats durant dos
ó tres mesos en un recó de montanya, fá
ricli.
Quedarse á ciutat, del Juny fins al Setembre, fá
cursi, quan no fá miserable.
Jo no comprendí com gent de po3ioió teñen la harra
(ja ho he dit) de quedarse á Sant Gervasi á estiuhejar,
quan real y positivament 'ls rebaixa, segóna opinió d'
un betas y fils que viu á las golfas d' una masía d'
aprop de Tona cada temporada.
Yol molta voluntat y molt pit passejarse per la
Gran Vía durant la calor forta, encare que hi fassi mes
fresca que aquí fora: no ho dich jo.
L' altre día 'm deya un que veranea per forsa, per
mes qu' ell diga qul es per gust, qu' están molt atrassats 'ls que no van á pendre las ayguas tenint salut:
li sembla que una persona que no vagi ala font del.
ferro de Moneada, solzament, no es ningú.
Qui no té una torreta propia, uo pot presentarse en
lloch ¡quina vergonya!... Aixís ho deya lo guardia d'
una quinta de Yallcarca, que sembla 1! amo (lo guardia)
perqué 'ls duenyos no s' hi acostan may: ell diu que té
propietit á Ribas... y ni sab ahont es.
Preocapa á molts lo modo de passar 1' estiu per pó
al dir de la gent; y quan han calculat, fet y dit, no 's
mouhen del Parque.
Ben mirat 1' estiuhejar es un deis problemas socials
sense solució, puig mentres uns (los mes pochs) prefereixen anar al extranger, altres vrn á parar á Sant Boy;
y aixís com hi há qui trova millor lo clima de Vall-d'
Aran, no falta qui opina qu' es millor no mourers de
Vall-vidrera.
Ja ho hém dit; es qüestió de rals y de gustos; y potser de rals no mes.
Las condicións climatológicas del país ahont cadescú
estiuheja está enrelació directa ab las condicións financieras del propi individuo.
Lo termómetro que marca realment los graus de calor es lo portamonedas.
¡Quantas mils personas passan 'ls estius en los terrats
de Barcelona... y tan frescos*.
Anéuho á entendre.
Quan lo termómetro pecuniari baixa, com mes calor
sentím, mes frescos estém.
Quan no hi bá un clau, á tot arréu s1 estiuheja y
sempre 's vá d' estiu.
Ja n' hi han que 1' estiu no 'ls vé de nou, perqué per
ells sempre ho es y van d' estiu tot 1' any.
¡Qué 'n conéch!
Aquí 'n teniu un.
J. BAKBANY.
La Garriga y Ag<»t 1891.
Santa Andola, Santi Andola,
Guardéumé a' estar tronat.'
¡Oh celebérrima Santa,
que al dolent feu tornar sant
y feu que '1 sant, moltas voltas
no tinga un crostó de pá.
Protegíume y amparéume
tinch por de morí de fam!
Santa Andola etc.
Vos diuhen pesseta y pela
algúns quilis, pro ré hi fá,
á la curta ó á la llarga
á pregarvos bé vindrán.
Per vos tothom parla en plata
y '1 riu de La plata hi há:
Santa Andola etc.
Lo vostre pare sant Duro,
vostre germá sant Deu rals,
germanas dugas Pessetas
y perras xicas y grans;
son los sants que mes estimo
molt mes que '1 paper del Banch
Santa Andola etc.
Desde la Ceca á la Meca
lo mon enter he rodat,
pero ni un moment tan sois
vos he pogut oblidar:
Vostra cara rodoneta...
¡Ay quina gracia que 'm fá
Santa Andola etc.
En /' infern de ma butxaca
sense veurer lo sol may,
fora lo meu gust portarvos
mes jayl vos no ho voleu pas.
Just vos pesco, desseguida
vos poséu á rodolar...
Santa Andola etc.
Vos obriu totas las portas,
vos lliméu totas las claus,
y trenquéu totas las reixas,
y feu calla 'ls diputats.
Compréu la pau y la guerra
la virtut, la fé, la... mar!..
Santa Andola etc.
Per vos trevállo dotze horas
per vos escrich disbarats,
y faig 1' amor á un mossa
que moltas andolasval.
Per vos ¡cantaría un' aria
si la sapigués cantar...
Santa Andola etc.
A. LLIMONER
(1) Premiáis en lo 2 Certamen humoristich
cíe «La S^ba»
LA TOMASA
NOSTRE RETRATO
Es 1' aplaudida artista equestre D. a Adelina
Samwell que tant s' ha sapigut guanyar las
simpatías del públich. Uneix á la séva figura
agraciada un mérit sobressalient en los trevalls
á 1' <*alta escuela,» en los que sembla que tingui 'ls caballs dotats d' inteligencia.
ragollat semblava un xantre, ó sia un mestre de capel!",
y los demés artistas los acompanyaren dignament.
Al final de !a obra van ser cridats los autors que segóns digué lo Sr. Romea, ho son de la lletra los Srs. Nogués y.Rebenga, y de la música los avans esmentats.
GAYARRE
Alternant ab Ernán?, Roberto y Africana, s ! ha cantat la
preciosa ópera de Auber, Fra-DUvolp, que ha obtingut
un desempenyo bastant aceptable en conjunt, sent justament aplaudits las Stas. Curieses y Fábregas y los seriyors
Blanch,Thos, Campins, Lluriá y Serazzi.
.Noshav'ém permés tergiversar 1' ordre acostumat per
categorías, y ressenyarho tal com en 1' éxit resulta.
Los coros y orquesta ajustats, denotant la esperta batuta
del mestre Pérez Cabrero. La secció coreográfica també estigué acertada, sens edupte per no observarshi certas Uibertats mallorquínas.
S.1 anuncia una funció á benefici del celebrat tenor Angioletti(Bachs), en que 1' artista citat cantará per primera vegada la inspirada ópera del desgraciat com eminent mestre Petrella, titulada: Jone.
L' hi desitjém profit y tanta gloria com obté sempre,
C\LVO-VICO
La companyía coreográfica anunciada s' estrena ab lo nou
NOVETATS
ball Ztilíma que serví pera acreditar al Sr. Tárrida de excellent coreógrafo, ja que á pesar deis pochs elements ab que
I.a compjnyia valenciana del Sr.Llorens ha sigut sus- ha pogut contar, ha sabut treuren un partit notable, sentituida per la de sarzuela del Sr. Colomé, habentse lograt tintse molt apla'idit en casi tots los bailables y al final del
ab tal cambi vturerslo teatro sumament concorregut y espectacle.
La primera pareja Miquellucci-Pamias en lo paso á dos
ser los «rustas molt aplaudits en la fins avuy única sarzuela
també sigue agassatjada.
ejecutada los sobrinos del capitán Grant.
Las escullidas pessas catalanas que han precedit tots los
Pera avuy s'anuncia la reproducció De la (erra al sol,
días al ball Zulima, han sigut també molt aplaudidas, obpresentanea ab tot son degut aparato.
servantshi la bona direcció deis Srs. Perelló y Milla:
També está en estudi lo popular Ki-ki-ri-ki.
: A causa de una cayguda que sufri durant la funció del
diumenjeá la nit la primera baylarina Sta. Miquellucci;
TIVOLI
obligada la empresa á susper.drer las funcións fins
Gracias á haberse verificat lo benefici de la primera tiple s' ha vist
restabliment, N'obstant estava anunciat pera avuy
senyora Mariscal, s'ha lograt veürers lo cartell algo tras- álo son
debut de la nova baylarina Srta. Barbisan y á causa de
format de lo que diariament era..
permaneixer lo teatro tancat creyém que s' haurá també diUna de las novedats que en dita nit se representa fou la
ferit,
antiga sarzuela Pascual Bailón quealcansá^un succés, gracias
Vist \o sino que persegueix en aquest teatro, los maliciosos
al acertat desempenyo queli donaren los artistas. La escena
creuhen que lo de la cayguda haurá vingut á la empresa
última fou frenéticament aplaudida y en ella la Sta. Mejia
con pedrada en ojo de boticario. Celebrarém no resulti aixís
feu gala de ser una escelent can-cahista.
Pera diumenje sabém que 's prepara 1' espectacle conegut
Pera avuy está anunciat 1' estreno de Los Boquerones ultiy apbudidissim: Los set pecalt capilals.
mantse ¡os ensaijos deRued.t la Bola.
Tambes-está ensejant la rsvista lírica Correo Nacional
UN CÓMICH RETIBAT.
original de nostres amichs Srs, Busutil y Coto, sarzuela
que ha corregut algúns teatros y que a pesar de las notables
condicións que hi han vist sos empresaris respectíus, lo favoritisme á las obras madrileriyas ha fet que al acabarse las
QUBNTOS
temporadas, la obra quedes á la porta.
j.Kará lo nateix lo Sr. Cereceda? Allá veurém.
CATALUNYA
Dissapte s' estrena la sarzuela El collar de perlas que pertany de pié al género anomenat bufo y que durant molts
ar.ys popularisá lo célebre Arderíus.
Los-V/S/ÍS que conté la nova obreta, son d'un color tan
pujat quehssta encerts momentsféren enrojirá la parí masculina de la concurrencia; n' obstant algúns d' ells fóren
aplaudits.
La músic?. resulta superior á la lletra y molt digna de son
autor lo célebre mestre Auber, habent sigut instrumentada
magistralment per lo Sr. Fernández Grajal.
L' éxit que en conjunt obtingué, no passá de regular, á
causa, sens dupte, del desempenyo desastres que li donaren
los artistas, D' aqueixosdeu descartarse á lacontralt senyora
Romero queá pesar de estar escrita sa parlícella pera tiple ne
sortí ayrosíssima. La Sra. Gorriz se 'ns transforma en cantanta de café, Lo Sr. Romea ab la séva veu de sereno en-
Devant.del jutje.
—¿Ja sab vosté perqué está prés?
.—Si senyor; perqué vaig trobá un rellotje.
—Encara que fós aixís. Lo scu duenyo va publicar
en lo diari que 1' habia perdut. ¿Que no 'I llegeix vosté
'1 diari?
—Cada día.
—¿Y no va ilegi 1' anunci?
—Si senyó; pero com que vaig teñí la sort de trbbá £1
rellotje avans de qué 's perdés...
—;Mosso! ¿Com es que m' aixugas lo plat ab lo teu"
mocador de moca?
—No hi fá res: com que '1 mocador ja es brut..,
TOHáS&
EN LO BANT
—Aquest bany té tots ios gustos.
-jQXiin peix! |Fug!m tbt seguít!
-No, dona; es ¡o teu marit.
—Sp.ls ser%'eix per darme sustos.
492
LA TOMASA
En vista de las exajeradas manifestacións, de que ,¡s
diaris donan compte aquestos días-, deis francesos á favor
de tot lo que es rus, esperém que al primer día un grupo
d' aquells, abrigats ab un rus á pesar de la calor que sentina, anirá á demostrá las sevas simpatías devant de la drcguería del senyor Rus.
'
L'iglesia de Renedo (Valladoüd)
ha íiigut presa del foch.
Unicament s' han salvat de la flama, la ságristía, la torre y las parets exteriors; es dir, sois s' ha salvat tot alió que no está destinat al
culto. Los sants, altars, capellas,
confessionaris, urnas, ¡libres d' oficis, reliquias y tota
mena d' ornamenta sagrats, han quedat cendras.
Res: un voler de Deu.
D' un poblé s' han eecapat dos sórts y muts (un y una))
que rs feyan 1' amor.
La policía 'ls ha agafat y al preguntalshi qué habían fet,
no van teñí paraula que contesta.
La banda municipal d' aquesta ciutat va marxárcapá
Milaga '1 dijous passat.
Que 'ls hi probi á tots los músichs, y si volen esse aplau
dits que toquin moltas malaguenyas.
En un convent de Santiago de Galicia va haberse de presenta'ljutje perqué las monjas entreguessen al seu pare
Una noya que contra la voluntat d' ella tenían reclosa feya
tresanys, no deixantla veure per ningú de la seva familia
que 's presentes al convent.
Al principi las monjas se resistían á obehir á 1' autoritat
judicial, pero al úlüm tingueren d' accedir, y la noya va
tornar ais brassos del seu pare ab molt contentament d'
una y altre, que 's mostraren molt agrehits al jutje.
Aquestas retencións forsosas en los convenís ja pica en
historia escandalosa; y ja que las autoritats eclesiásticas hi
fan los ulls groesos, las autoritats civüs hi haurían de fé l's
ulls fctits, perqué las detencións iiegals no las consent la
lley constitucional ni las demés lleys del país.
;Saben de quants toreros fsrits ó contusos hi ha noticia
de las corridas celebradas en diferents punís lo t'ia de la
Marede Deu? D; quinze. Y aixó que la majoría deis toros
van esse dolents. ¡Si arriban á esse bons!
Ab tot dolor debém consignar aquí lo sentiment quc'ns;
ha causat la mort del nostre particular amich y conegut ca-j
talanista en RossendoArúsyArderiu, autor de varias obras
dramáticas y escriptor que había colaborat en distints periódicas. Per sos bons sentiments y jovialitat de carácters1;
había captat las simpatías de sos numerosos coneguts, que
bé 's demostraren ab lo concurridíssim acompanyamenF
que '1 diumenge passat duya '1 seu féretro al esser portalá;,
1' última morada.
¡
Participara del desconsol que per la séva pérdua sufreii
la familia del amich, que en pau dsseansi.
,
S' ha establert en la Riera Alta, núm. 8, nostre amich lo
reputat metje D. Francisco Pallas, que fins avuy había;
exercit lo cirrech de metje municipal de Manresa. Dit doctor es especialista per malahías venéreas, y te la consulla:
de 11 á i y ademes, peis pobres, de 3 á 4.
;
Un important periedich de Suissa, diu que varias soberanas europeas fuman y las anomena.
Las reals fumadoras, son: L' emperatriu d' Austria, la de
Russia, la reina Margarita d' Italia, la Regenta d'Espanya,
la Natalia de Servia, la de Rumania, la Comtesa de París
y la séva filia la reina de Portugal.
Com que son tantas, d' ensá que ho sé, sempre vaig ab lo >
cigarro enees, perqué si may passés una d' ellas y perno
portar mistos, m; demanés foch .. ¡Pum! Aquí vá.
Días passats los agents de 1' autoritat varen deteniren
aquesta ciutat á un boig que anava pié de creus. Al péndrel
va manifestar que era un prímpeep hereu.
Si ho es ó no ho es, ningú pot posarhi las mans al foch
perqué boigs fan bullas y 'ls reys també poden ferne.
A Huelva, algunas sjnyoras y senyoretas, han determina! •
anaral teatro sense aquestos sombreros de moda queno;
fan mes que priva la vista deis espectadors.
No sois fan bé, sino que si's fes un nou reglamentde
teatros, que 's tindiía de. fer ja que '1 d' avuy es del temps
de María Castanya y s' haurían d; ssborrar la major partdí
las sévas disposicións, fóra del cas que contingués un arli- i
ele sentant com á precepte la decisió de las senyoras d' i
Huelva.
|
A Monaco s' ha prohibit la repetició de trcs:os ó pessas
Alió del vapor italiá «Nord Américay, que després de haber obtingut lliure entrada en nostre port, se va veure pió en los espectácles teatrals y las sortidasde's actors quan lo
de policía que va registra '1 vapor ab !a presencia del cón- púbíich los demana ab los seus aplaudiments.
Lo que nosaltres dihérn; si 's vol sentir una cosa mes d'
sul italiá, que 'i barco estava voltat d' embarcacións ahont
una vegada y 's vol veure rn5s ais artistas, que 's pagui un
hi había carrabiners, que la guardia civil de caball vigilava
'1 desembarch... no era per res, era per cuestió sanitaria, j altra entrada al día seguent.
segóns nos comunican de Madrit.
Es dir que, á la cuenta, los polissóns, carrabiners y guarLo día 2 del mes entrant, en la villa de Granollers s' inaudias civils, eran metjes, sino que anirían disfressats per- gurará un nou teatro, instaiat en lo Circuí de la Unió Liqué Ms malalts no recelessin.
beral.
En ell hi actuará una companyía de sarzuela qual direcció
Sott que Vis ho han dit de Madrit, sino encara estaríam
preguntant á qué va venir tot aquel! aparato bélich que ni está á cárrech del aplaudit tenor cómich D. Francisco Puig
y del popular mestre compositor D. Albert Coto,
en lo barco ni fora d' ell, ningú se sabía esplicá.
Y ja que era per cuestió sanitaria, ¿,de quina malaltí» 's
Celebrarém que la nova Empresa tinga bon estreno de
trecava? ;Pot ser d' una cangaelilis?
domicili.
LA JOMA A.
493
¡DONA!
A Brusselas s' ha donat la patent d' invenció á una máquina per vota, per medi de 1'electricitat. Es una especie
de piano ab lo nom de un deis candidats á cada tecla, y t o cantla, surt imprés lo nom y cau á 1' urna.
Aquí no ho necessitém, perqué per un canló n' hi ha
moltsque votan com máquinas; y per un altre, las papeletas surten á mus en las urnas, sense necessitat de toca cap
tecla, ni de vota.
Lo Sr. Furió, aquell tenoret que vá cantar en lo teatro
Gayarre la ópera II Trovatore ab una ovació de pitos, molts
dias lo veyém passejarse per la Rambla, com un lióme.
Jo 'm pensava que anava á fer un liaren viatje, perqué
vaig Uegir en un setmanari cátala, que '1 novell artista «nina lluny...j
Quan menos, m' había cregut que se 'n anava á la Scala
de iMilan.
Pero vaja, veig que no 's mou casi bé de la escala de casa
séva.
TEATRO DEL PAÍS
ACT B A L U A T
i.° Sinfonía Las agonias de riostra, industria, sobre motíus del tractat de los Estats Units, tocada peí septimino ministerial.
2." La farsa barcelonina ab varias sessións
LA CONJURA
original del Sr. Valls, y desempenyada per diferents regiradors,
baix la direcció del célebre Sr. Tort.
3." La exemplar y delicada ópera
cantada per 1' aplaudida y simpática artista Sra. Sanz, y en
la que taut sobressurl 1' acompanyament de bombo tocat per
Mr. Walín, y tan de bon efecte hi fá la decoració de! cementiri de Galicia.
i.° La pessa bilingüe
CRIEU PARES,,.
represenlarla per 1' héroe de Calaf y '1 seu fill; estrenantse
la decoració del Noguera Pallaresa, y en la qual hi tartamudcja '1 concejal Roca y Ídem.
o." Centéssima representado del grandiós bali, degul al
Sr. Zorrilla
HJ' Espanta moscas
ea lo qual s' exhibirá per primera vegada, la decoració arribada d' Italia, represenlant lo Nord América.
0." Acabará la funció ab la pantomima militar
Vaya que ja eslich cansat
d' emportármen tanta mona,
¡no pogué trova una dona
es una calamita!!
Vaig ab-ima—¿Qué 'm voldría—
li pregunto desseguit,
: y ella/m contesta:—Mosquil
vági á contarho á sa tía.—
Y aixó de la mida passa
tant que faré un desatino,
porque ja 'm fá perdre 'I tino
]' obtení tanla carbassa.
Y á veure, díguim: ¿per qué
cap dona me vol atendré?
francamente, no ho puch entendre
y crech que may ho entendre.
Que fos distint deis demés,
tindría una explicació,
pro soch bastant guapeló
y tinch bastant de dinés.
Pero cá no hi ha manera
. de pogué sortí del pas;
sois dihuen que tinch lo ñas
como una xocolalera.
Pro, que diantre, no es ob.^tacle
perqué no 'm pugui casa;
allres n' han pogut trova
ab molt pitxor tabernacle.
Pero ab tants de desenganys
¿saben lo qti' are faré?
ja veurán, demanaré
una rica de cent anjv,
y si per casualitat
ne puch conquistar alguna,
sense pensarmhi una engruna
m' hi caso demá passat.
J. MALLot.
Tele Q-r eiixias
Sant Sebastián. —Hi ha una plaga de lladregots, que roban
carteras. Per vigilar las sevas, los minislres que rodan per
aquí fau uns ulls com unas taronjas.
Cá la Ciutat. —La nova divisió del Ajuntament es m con»
juráis y no coujurats. Aquells, que son los amichs de las inspeccións y delegacións, diuben que contan ab lo senyor Tort.
Es natural que conlin ab tot lo que es tort.
DRET.
UN MISTERI DE MAL SUCGÉ8
Lisboa.—Los meljes que han praclicat 1' autopsia ala noya
Sarah, moría en lo convent de Trinitarias, 1¡ han trobat en
las visceras una cantitat de bioxolat de- potassa.
S' ha dictat auto de processament y de presó contra la
germana (d' aquella germandat) anomenada Colecta!
Los periódichs católichs que deyan que aixó era uní fábula',
Advertencia.—La funció no se suspendrá encara que '1 téoen rahó. La fábula 's titula: Las hienas y la ovella.
director del septimino ministerial se trobi indisposat per haber
JúSfíClEBO,
monjal meló.
en la qué hi surlen pagessos, polítichs, metjes, drapayres,
bolsistas y altras menudencias,
A las deu (tj no paga).
E N T R A D A , u n u l l d el a Gara.
¡iFOCHü
Ab lo foch que ha passat á una senyora á
Guadalajáfa, totas s' haurán de provehir d' aquest
aussili pera donar la senyal d' alarma.
SIE3CCIÓ
XARADA ESQUELA
D.a Dos-quatre Vidal participa
á V. lo próxim enllás de sa
filia roía/ ab lo ¡ove Manel
Juanola tres tindrá líoch. hu
ía parroquial iglesia de Sta. Ana
lo día 25 de! mes éntrant.
M. EMULAP.
TRENCA-CAPS
MARTA U. MONRETOR
r
LA ROCA.
Formar ab aquestas Metras io lítul da
una celebrada parodia y el nom de son
autor.
J. M. FELIO.
- CLOSCAS
LOGOGRIFO NUMÉIUCH
i 2 3 4 5 6 7 8—Foblació de Zamora.
7 8 1 7 6 6 1—
•» de Navarra.
1 2 3 4 2 8—Carrer de Barcelona.
3 6 2 12— »
»
1 2 3 8—A Uagostera,
8 2 6~Gondiment.
5 8—Bestia.
7—Vocal,
3 4—Apellido.
3 4 i—Tots ne tením.
3 2 6 2—En moltas casas.
3 6 2 1 8—Bn totas las .»
3 a 6 6 3 8—Carrer de Barcelona.
3 4 8 1 3 6 2—Arma defensiva,
1 a 3 4 5 6 2 8—Carrer de Barcelona.
TSRS DE SÍLABAS
1
Us
.
t CIKCH.
' PROBLEMA
Determinar dugas cainitats igualasqus
samadas resuitin 128 y restadas 34.
•
S. MAIJHÍ.
3X3X3X38
X X 8
3 : 3 : 3=8i
2,352
Fuga de consonants.—
Parlant de polvos un díii
Dsya H calavera A*ttbrós;1
—a Los polvos que mes!m agradan
Son, noys, los polvos d arrós.
Trenca-caps.—Una Hoya, es per un rey,
Logogrifo numérich.—Tapiólas.
Geroglífich.—Suisa per suisas.
TACAS.
LA TOMASA
GEROGLIFICH
i ? fatua vertical y horizontal: dimirtuüu de dona; 2.a Pseudónim que usaa
utt sutor cátala de varis, dramas, 3.
Ciutst de Catalunya.
SOLUCIOÑS
í [0 18SÍRTAT m 10 8ÍMER0
Xarada l,—Ca-mi-la.
»
lí.—Fa-mi-li-a.
Probiema.—
72+3+3-f-3=8i
9o_3~3-3=8i
X
R 0 N
KK
VI I
LI
O
TI
j . CASADEVALÍ.
fílUÜDlCÍ RSTIÍ, Il-USUAT T MTS&ARI
P r e u s d e ausorlpoió:
Espanys y Portugal, trimestre. . . . i!á0 pta.
Soba y Puerto Ríes iil
8 „
Eritaager
id. . . . .. !'5í „
Staer» correo*
OÍ'O „
„ abasnat. . . . . . .
OS
'S „
NOTA—Tota reclamado podré dirigirse á la Administracióy Redacció del
periódtch, cárter deSantRarnóo, n.° 5.
LITOGRAFÍA S>B RIBERA Y ESTA»».'
Lít. Barcelonesa, S. Ramón, 5.—garña.
Descargar