SETMANARÍ CÁTALA "•^¿.•fp

Anuncio
BARCELONA I6 OCTUBRE
SETMANARÍ CÁTALA
m
-
"•^¿.•fp
Copia fot. de M. Matcrrodcna.
"580
LA TOMASA
A.IA qu' es un gust lo
llegir alguns diaris polítiohs. Ells que perqué
la di'stinoió de diaris
tind.'ían de sentar plassa de mes
serios y formáis qu' els setmanaris á quins ells mateixos motejan
de niassa libres, resulta ara, mes
de quatre vegadas que aquestos
setmanaris usan de mes prudencia
y bon llenguatje que los mestres
,' diaris, pulcros catedrátichs de raoral y boni educació.
Mirin que aixó de posar en sas columnas I03 epiteto3
de lladre, incendian', assesí, dirigits á una persona respectable, sigan las que sigan sas opinióas políticas, es
altament asqueró;*.
Y de aquestas guerras periódicas, cada día ne veyém
de novas. Un jefe de partit te un diari, donchs ja 's
creu en lo dret de poguer fer dir ais seus redactors que
'1 jefe del altre diari, de ideas contrarias á las sévas,
es un lladre y un incendian, etc. etc.
Y aixís viee-versa y succesivament.
Aixó, ab franquesa, diu molt poch en favor de la educació moral de certs periodistas, y en lo meu concepte
aixó de treurer tan descaradaroent los drapets al sol,
fa molt bugadera.
Aquestos redactors podrían retratarse ab un picado
á la niá, donantse una surra com succeheix devegadas
en algún safreig.
*
* *
Mes de 2,000 operaris s' ocupan, ja fa días, en la
construcció de quatre nous barcos de guerra quo Kan
de teñir un total de 35.900 toneladas.
Pero, ara no vagin á pensar que aixó 's fassi en cap
astillero d' Espanya. No senyors, es en lo de Cramp de
New-York.
Y no 's creguin tarnpoch que aquestos barcos siguin
per la marina espanyol?. No senyors, no; son per la
marina nort-americana.
Nosaltres no hem de ser may res en questió de guerra per mar. Sempre tindrém algunas escorfollas d' ou
y closcas de nous secas que representarán la térra del
Cid y !Js lleóns. .. de pasta de mona.
Desgraciat de aquell que ho prova, perqué ha'de
sistir de son propósit devant de 1' actitut que
en lo públich. Jo créch que foran capassos, durantl1
entreacte següent, de menjarse ' l a b pebrots y tomátechs.
Explicaré un fet pera que 's veja lo respecte de
aquell públich per fot lo de Wagner.
Representavim Parsifál, y en lo scgón acte 1' artista
encarregat del paper de protagonista, al pronunciarla
frase: ¡Anfortas! ¡Die Wuncls!, en un arranque en el
que fá veure arrencarse 'is cabells desesperat, ho feu ali
tanta violencia que s' arrencá lii perruna, ensenyantlí
al públich común troíeo. Los esforsos del cantant pera
tornarse á ficar la perruca foien ioútils, y al últim, no
va teñir altre remey qué anarsen del escenari pera que
'1 perruquer li poses.
' ¿Creuhen vostés que '1 públich de Beyreuth va ni tan
sois fer la mes petita riaüeta? Pues no senyors, permauesqué serio y grave, subjugat per la música y per
1' entussiasme ab que 1' artista desempenyava '1 seu
paper.
Aquí á Barcelona no s' hauría acabat la funció; lo
teatro s' hauría enfonsat ab la tempestat de /crits de |
xacota y riailas,y I1 obra, sis' havés estrenat, nohaun's*
tingut éxit.
i
Aquí som mes riallers; hasta lo más natural aos fá •
esclatar larialla. Quan en un escenari que representa una í
habitació hi surt un gat... ¿voléti cosa mes natural que [
hi hage gats en las habitacións? Donchs lo públich no F
hi pot fer mes... Riu per las butxacas y esvalota fias
:
que '1 gat se 'n torna á dins.
Calculm si may un artista s' arrenca la perruca.,.,
Adeu, situació dramática é interessanta.
DOOTOE GBRONI
REMEY SEGUR
R. I. P.
Entra en quajsevol taberna
demaná un vas d' ayguardent
véuresel, y al cap d' un rato
encendre un puro de deu,
llegir per passá aquell rato
un article de 'n Fabié;
es cert, probat, segurissim
que al obra 'ls tres elements,
se va tornant groch, fa muecas,
dirigeix la vista al col,
des.pres fa un badall, y luego,
requiescal in pace amen.
ARTUR CASADEMÜNT.
Per si no ho sabían, la ciutat mes entussiasta per la
música de Wagner es Bayreuth. Hasta 1' anomenan la
sagrada ciutat del wagnerisme.
Tanta es 1' adoració de aquell públich per la música
del eminent mestre, que cada any se celebran grandiosas festas en honor d' eli, com aquí se celebravan molts
anys enrera per la Mare de Deu de ia Mercé.
Aixís com van á Roma 'ls tufosos pelegrins per veure al Papa, é Bayreuth hi van en pelegrinatje aríístich
tots los que admiran á Wagner. Y ab una adoració tal
escoltan una representado d' una obra séva, que no
permet cap espectador que entri ningú en la sala d'
espectacles una vegada alsat lo teló y comensat 1' acte.
EPIGRAMA
Lo campaner Joan Cardona,
que n' es de Santa María,
va casarse 1' altre día
y ja ha renyit ab la dona.
Quan se barallan, fent mofas,
ella li diu—Que entabanas?
No siguis toca-campanas!—
y ell contesta—Y las garrofas?
MAYET,
r.
LA TOMASA
531
al a m i c h 3Pa,-u. cié la. L a y a
Pau de la Laya: sabént
per la Prempsa periódica,
que emigras de Espanya y vas
á viure á la Patagonia.
Jo que com tú, m' aborreixo
de veure ¡as trapisondas,
las infamias y embolichs
deis que 'ns repican la sola;
Convensut per los motius
queab gran claretat exposas,
no pueh menos de aplaudirte
y darte la enhorabona.
Si, Pau, si, bé fas si deixas
una térra que n' dihem riostra
y es de tots, menos d' aquells
que ab mes fermesa 1' adoran;
Una térra que per mare
la tenim, y 'ns abandona
en mans de butxins impúdichs
que 'ns trepitjan y degollan.
Bé fas, sí olvidas per sempre
una patria tant ronyosa
que 1' pá que ais filis escatima
ais estranys sens mida dona.
Bé fas, si, te ho repeteixo,
per mes que 1' acusadora
veu, del servilisme indigne
te acusi de anti-patriota'.
Un temps com tú, jo també
admirant las altas glorias
de la que per son poder
de dos móns sigue Senyora,
ab accents sortits del cor
entonant sentidas trovas
feya reverdi 1' llorer
de sa espléndida corona.
Mes avuy, que la contempla
prostituida y sensa honra,
en Meülla trepitjada
y sent lo juguet de Europa.
Avuy que esclava la miro
miserable y tremolosa
besant com cá, las petjadas
deis sayóns que 1' apresonan.
La detesto |1' aborreixo!
y á serme, possible, fora
un deis primers en deixarla
ja que 1' nostre góig malogra.
[Mes no puch! es impossible!
no perqué'm faltin las iorsas
per empendre un llarch viatje,
pero, amich meu soch tan pobre
que ni tinch per embarcarme
de la Pa% á la farola:
y á mes á mes so casat,
tinch petits que pá 'm pidolan
y anar peí mon ab criaturas
es un tonto qui s' exposa.
¡Ditxós tú, que lliure vius!
¡ditxós tú, que no tens dona!
¡ditxós tú, que 'ts com 1' aucell
que alegre per 1' espay vola.
Sense teme los perills
que la miseria reporta
á los que 1' deber los Higa
y la injusticia 'ls assota!
Te has dit:-No 'm convé la Espanya!
¡donchsapaá la Patagonial
y entre 'lspatagóns té 'n vas
com aquell qui vá á la torra,
cregut qu' entre ios salvatjes,
trobarás, ja que no ho trobas,
mes vergonya, y menos por,
menospalica y mes... sopa.
Potser sí, segóns noticias
que de térra tan remota
han donat algúns viatjers
y personas bastant doctas
tant per 1' alsada com fets
son los Patagóns molt homes,
molt dignes y hospitalaris
si be il-lustració no 'ls sobra.
¿Com vols que no t' estimi—si ets tú la mes bonica
niñeta que á la térra—ha vist esprit vivent?
¿com vols que no t' adori—si ets tú la sola imatge
qu' á ma pensa no falta—ni '1 mes petit moment?
¡Ah! no, videta meva—jamay donguis cullida
á pensaments erróneos—que t' han de fer patir. .
pensa que si 'm faltava—1' amor que tú 'm professas
avans preferiría—cent y mil cops morir.
Me dius perqué com altres—no 'm mostró sempre
(amable;
perqué á la teva vora—no 'm veus may joganer,
sino qu' en lloch de pláscit—me veus tot' hora serio
y tan grave que semblo—un primpcep aitaner.
Com la rahó t' ampara,—de tot lo que 'm acusas
niñeta jo 't prometo—corretjirme aviat
tan sois perqué no diguis—may mes que no t' estimo
y un altre cop mostrarte—que 'm tens enamorat.
Caricias y abrassadas—á mils vull prodigarte -n
mes ¡ayl no 'm exigeixis—que 't fassi cap petó
perqué niñeta hermosa—la primera vegada
¿recordas? vas omplirme—los nassos de carbó.
A.
FERNÍNDEZ.
¡Pero que! ¿per experiencia
no sabérh y 'n tenim provas
de qué 'ls que il-lustrats'se dihuen
son los que menos ho mostran*
En fi, desitjant saber
lo que ma experiencia ignora,
vullferte unas condicións
per tu y per mi proíitosas.
Per mes, que un homeaburrit
deixi '1 país, ahont reposan
las cendras de los seus avis,
que lluny de fatigas dormán,
vé un día que pensa ab ell,
vé un día que se'n recorda,
y per ingrát que li fos
ab tot' I' ánima 1< anyora.
Donchs bueno, jo t' escriuré
punt per punt, coma per coma.
de la Espanya que tu deixas
bonas y dolentas novas.
Y en cambi tu m' escriurás
de la térra patagona
lleys, costums y diversións
y si per cas m' acomodan
per mes que no tinch ni un céntim,
y estich p.och surtit de roba,
y tinch filis y tinch muller...
buscant per tots ells gassófia,
nos fiquém dins d' un barril
com si siguessim anxovas,
tenint un llansol per vela
y per mástil una escombra
vinch desseguida aprop teu
per veure si un home logra
olvidar L"' any de la fam
y á la gent conscrvad'ora\
Quedém aixís, no t' olvidis!,
veyam si aquet gust li donas
al que sempre es ton amich...
1.0 N "1Y DE LAS PESSIGOLLAS.
Una Sfuyora á la seva cambrera.
—¡Lluisa! ¿No veu quanta pols h i ha demunt d
aquesta tauleta? A lo inéuos n' hi ha de quatre
mesos.
—Douchs no 'm reuyi á mí, si té quatre mesos aquesta pols.
—¿Per qué?
—Senyora, perqué jo no mes ne fa tres que s<5 á la
;
casa.
Un perdulari, á un banquer molt rich.
—Vinch á demanurli la iná de la seva filia.
—Primerament tinch de sapiguer da quina, perqué
'n tinch dugas.
—De la que vostó vulgui.
•—N' hi ha una de molt desgraciada, perqué ademes
d' esse lletja y contrafeta, está delicadíssima de salut;
de manera, que no crech que visqui molt temps.
—Donchs donguim aquesta.
LA TOMASA
FEYNA EN VA
OTEO
JÓ COILA «a
¡mparcial: pot esborrá
de Catalunya las obras;
esborri, peió (Je sobras
que algú ó altre 'ns ho agrahirá.
LA TOMASA
LA PEREGRINACIO
—Jo he escupit demuntde la tomba de Victor
Manuel.
—iBen fet! Pef una cosa ó attra hem vingut
á la peregrinado.
—¿Qué eran mohslos peregrins, mossen Pau?
—Jo li diré, mossen Lluch; com que jo 'm
cuidava d' arrecia á las senyoras, no m' hi vaig
ficsar.
No trobo ais amichs ni á la dona. Ells
ja 'rn pensó ahont serán. ¡Mentres ella no
ni hagi anat.
—¿Ab quí hi has vingut tú?
"-¡•Ab mossen Llibori. ,¡Y tú?
—Ab mossen Cosme. A mí parara
m' ha fáltat res.
-~-A mí tampoch per ara.
584
LA TOMABA
—Un cotxe parat, ja li dich, un cotxe parat.
—¡Y que deu teñí bons vehins!
—¡Bons, bons...! Sí, perqué no fan mal á ningú. Vamos, mal... no se 'n pot di mal.
—Bé ¿qué vol dir que no son msssa conformes?
—Es clá. Ja li he dit que aquest balconet es un cotxe parat y desde aquí veig tot lo que passa peí vehinat. Míris; aquí al costat hi viu una empleyada, que
s aquesta una d' aquellas frases couvencio- estich mes segura que reb mes gent ella estantse á casa
nals que s' han d' explicar per sapiguer sévd, que '1 seu marit despatxant á 1' oficina.
•—¿Es la senyora d' un empleyat?
^ u ó volen dir.
—Ella aixís ho diu, pero son tants los entrants y
Un cotxe parat es un punt d' ahont s1
sortints del pis mentres ell es fóra, que per mí ell es lo
hi gosa de bonas vistas.
Lo qui vá inventar la bonica signifícació marit d' una empleyada.
—¡Quinas cosas se veuhen en aquest mon!
d' aquest ditxo, segurament que may había
—¡Si se n veuhen! ¡No me 'n parlil Aquí te aquesta
tingut lo cotxe parat dintie la volta de 'u
Cirés per exernple, ó de tants y tants carreróns que al casa del devant: ¿Veu aquell baleó del tercer pis ahont
ficarshi 'ls cotxes, los hi sembla ais que hi van que hi ha una cortina blanca?
—Sí, que al costat hi ha un test ab una clavellina.
passan per un tÚDel.
—Just. Doncbs si 'ls vespres d' ara, d' estiu, vosté
Si al.í, ja perqué hi hagués un carro descarregant ó
una conductora trayent mobles, se li hagués tingut de s' estigués aquí, es un pas de comedia
-¿Sí?
deturá '1 cotxe, pro'u hauría dit que un cotxe parat sig—Hi fan sombras.
nifieava un siti al revés de lo qué per aixó s' entent.
—¿Qué vol dir?
Pero per fortuna al inventor ó explicador de la frase,
—Hi viuhen una mare y una filia que cusen blanch.
se li debía para '1 cotxe prop de Miramar ó demunt de
Pedralres, y per la bona vista que d' allí disfrutava va Per está á la fresca, tónen la máquina prop del baleó.
fer corre que un cotxe parat significa un púnt de vista Al vespre la mare deu ser per dintre á fó '1 sopa y la
noya travalla detrás de la cortina, ab lo Uum enees.
deliciós, y la locució va teñir éxit.
—¡Ah, ja! Y 's veu la sombra en lo trasparent de la
La senyora Gracleta, que en demostració de que '1
nom no fá la persona, no es jove, ni prima, ni agracia- cortina.
—Si senyora. Pero es lo cas que cada vespre hi puja
da, ni graciosa, diu que '1 balconet de casa séva es un
un senyor y s' está assentat al baleó, al costat de la
cotxe parat.
Viu en uns baixos de la ronda de Sant Autoni, qual noya, d' esquena á la cortina; y com que no poden snvista no es alió de primer ordre com ella suposa. (Jert posar que ningú 'ls observi, fan uns mohiments tan
es que n' hi ha de pitjors, pero aquell balconet no té cap origináis que devegadas a' hi ha per llogarhi cadiras.
—Aixó de las sombras enganyan molt.
atractiu de notoria bellesa. No domina molta extensió
—¡Ah, si senyora! No vull pas dir que fassin res de
de carrer, ni atjuest es, en aquell cantó, de lo mes escullit. La pols, que fins en la desempedrada acera hi mal, perqué per altra part com que ell hi va cada vesha en temps de sequedat; y la fanguera que s( hi posa pre, contó que hi va per bon fí. Ahir per ahir, la vehina d' aquí sobre també s' estava al baleó. (¿A veure?
en los días de pluja, tampoch convidan á mirarlo.
—Puji á ferme un ratet de companyía, senyora Pau- Déixim aixecá e] cap que ara no hi fós.) No, no hi es.
—¿La vehina?
la, diu á una vehina séva que passa per allí.
—Sí, es una que té'1 marit viatjunt, segóns diu ella,
— ¡Ah! ¿Vosté aquí, Fenyora Gracieta? contesta 1'
interrogada. Sí que pujo, perqué tinch d' espera '1 perqué jo no 1' he vist may á n' ell.
—Si es viatjant....
Irenchvia que va al carrer de (Juvellanos.
—Es clá, no té res d' estrany. Ni tampoch faig cas
—Aixís puji que d1 aquí '1 veurém prou vení. Si aixó
de que rebi visitas, perqué si té concixensas, no 'ls hi
es un cotxe parat.
La eenyora Paula hi puja y 's coloca al balconet, que pot pas dir que no os á cusa. Las minyonas, que son
no podría exhibirlas á totas dugas si aquesta tingues unas trapasseras, ja 'n murmuran, poro si haguessem
la grosslria de la senyora Graciela, pero afortunada- de fer cas de las minyonas... Anóin al cas; ahir, com 1'
mént 1' invitada es un fus y no té do fer esforsos per hi deya, m' estava aquí obsorvaut las sombras; la de
dalt també era al baleó y á la cumula 'ID va veure y 'm
encabirse en 1' obertura.
:—Si que s' está bó aquí, diu la senyora Paula; ben fá:—Senyora Gracieta: ¿no repara aquella cortina...?—
diferent del meu quint pis, desde ahont tot se veu á Sí, vaig contestarli; aixó m' ettava mirant.—¿Qué deuhen fer?—No ho sé.—Per mí 's lurnllan.
vista depácaru.
—Bé, sí, renyinas d' enamorat.
—¡Sí s' está bé, diu! D' ensá que so viuda no había
—Sí, pero si s' haguessen barallat, ab la quietut que
trobat un pis com aquest. Miris, desde aquí, quan pa1
ssan las que venen figas, si 'n vull menjá, no haig de hi había á ne '1 carrer, porque era bastant tarfc, s hauría
sentit
alguna
paraula
que
alfcra
y
no
se
sentía
res.
re mes que treure '1 cap, crido á las veHedoras, faig lo
— ¿Y donchs qué era?
preu, regatejo, y si convenim, ab un salt só á 1' entrada
—-No ho várem sapiguer. Després ell va sortir de 1'
ab lo plat. Passa '1 drapayre, y sense necessitat de ficarse á 1' escala 'm pregunta si tineh draps ó paper per escala y no feya pas cara d' haberse barallat.
—Sí, ja li dich; aixó de la sombra enganya molt.
vendré, y d' aquí li contesto y fem tractes. Surt lo noy
A n' aquest punt de la conversa, passa un jove peí
del forne, aquell d' allí, y li dich desde '1 baleó:—Avuy
carrer y saluda a la senyora Gracieta. Ella li torna '1
porta '1 de lliura, ó de lliura y mitja, ó no 'n pórtis.
saludo y diu á la senyora Paula:
—¡Si que es un bon acomodo!
U N @O»FXH
LA TOMASA
—Ara 'm sembla que vé '1 tranvía y sentiría que 1'
hi escapes.
—Es vritat; passiho bé, senyera Gracieta.
—Estigui bona,
Al sortir de I1 escala la senyora Paula, hi entrava '1
jove que había saludat á la senyora Graoieta. Sería al-
585
gún vehí. Ai trovarse al carrer la senyora Paula, va
gira '1 cap al cotxe pared per saludar á la séva coneguda, pero aquesta no hi era y '1 baleó estava ajustadet.
Al estiu devegadas la claror incomoda.
CONRAT ROCTEE.
A UNA VEHINA
-•-•i.ra:--!—»¡Ah vehineta! ¡ah vehineta!
vosté está mplt de brometa
perqué quan surto al baleó
pells de poma sempre 'm tira,
y de reull sempre 'm mira
com si li fes molta pó.
¡Ah vehineta! ¡ah vehineta!
vosté está molt de brometa
quan, jo estich sempre febrós,
pensant en que si volgués
estimarme... dintre un mes
un y un... fariam dos.
¡Ah vehineta! ¡ah vehineta!
vosté está molt de brometa
perqué viu á sobre meu,
tentme senyas á la nit
ab lo dimontri del Hit
ó picant sempre ab lo peu.
¡Ah vehineta! ¡ah vehineta!
vosté está molt de brometa
y lo meu amor no acull,
no tenint de mí pietat
perqué de nits fá un grapat,
que no 'm deixa aclucá 1' ull.
¡Ah vehineta! ¡ah vehineta!
vosté está molt de brometa
quan també jo hi estaría
si contés ab lo seu cor.
Y no 'm negui aquest favor
que jo gustos li faría.
¡Ah vehineta! ¡ah vehinetal
vosté está molt de brometa
quan jo 'm trobo ab un apuro,
pro si vol ferme content...
De pells no m' en tiri, ¿ho sent?
Tírim si pot sé.,, algún duro!
REMENDOS
Corrém á seure 'ns á la pineda
quan se deixondi I' aucell del niu
de matinada, y entre 1' arbreda
.cofoy refili son cant festiu.
Al sortir 1' auba tot se despena,
de la nit fosca s' esquinza '1 vel;
lo cor hi gosa ditxa complerta,
lo gal) s' estufa vegent lo cel.
Lo goig ne vessa bella Natura
y ab sa dolcesa n' allunya '1 plor,
te fort coratge tota,criatura,
lo veíl recorda son temps millor.
De la rehina bella aleñada
quan un s' assenta dessota 'ls pins
suau la brisa de matinada
porta la flayre deis romanins.
Quan las floretas sos capolls obran
á dolí n' escampan preuhats olors,
gaya hermosura per fi descobran...
jque vius y alegres son sos colors!
Trasca lleugera clara fonteta
lliscant joyosa sobre '1 rocám,
amorosida besa la herbeta
y ahiu s' aixeca tot lo fullám.
Deis aitius roures dins la brancada
hi canta alegre ¡o pitoliu,
¡oh, qu' es hermosa la matinada
d' un jorn espléndit del bell esliu!
Tanta riquesa n' es foch de vida
que reviscola nostres esprits
quan la Natura de fiors guarnida
arreu n' escampa ramells florits.
FRANCISCA RABELL DE AYNÉ.
«Cosas pretenden de mi
bien opuestas, la verdad»
paga 'I sastre, la dispesa
y casarme ab tú, Pilar.
«Dicen que la; hija de Tántalo
en roca la convirtieron»
proba aixó qu' en aquell temps
hi-havia també embusteros.
«En el cementerio entré
y dije al sepulturero»
si 'm voldría donar foch
per encendre un cuartelero.
«Me dicen que soy feliz
porque siempre estoy risueño»
y 'ls qu' aixó diuhen, no saben
que tot ho tinch al empenyo.
«Ya no me asomo á la reja
do me solía asomar»
perqué al frente hi viu un sastre
qu' un vestit me va fia.
«Detener quieren al rio
los juncos de la ribera»
á mi 'm passa lo mateix
ab una vil dispesera.
R.OSSENDO P O N S .
Un poeta d' ofiei
La ploma tinch á la má
y no sé '1 qué tinch.d' escriure...
¿Vritat, que casi fá riure?..
Donchs.., ámí, me fá plora
perqué es lo únich que 'm fá viure,
y avuy, no podré menjá.
S. FÁBREGAS CASA-NOVAS.
J. CASANOVA VENTURA.
SOLDATS
LO DE AVANS
Tot carregat d' acer, la ma nervuda
empresonant lo puny dé la tissona,
pie de nafres lo eos, rostre farrenyo,
closos sos llabis y sa ullada torva;
No li parleu no mes que de batallas,
y de llur patria per qui la sanch dona.
II.
Lü D' ARE
Escuálit, sense barba, mitj burleta,
pelat lo cap y de cantó la gorra,
lo eos fet un encant de fils y betas,
fumant purets d' arrós, ampia la roba.
No 1' hi parleu no mes que de las raspas
ab qui ha ballat un vals ó be una polca!
A. LLIMCNER.
L,A TOMASA
LOS FERRO-CARRILS
Ells van fent mal á trompóns,
. pero '1 que es ia companyía
ompía la bossa y avia
ais qui fan reclamaCións.
T
LA TOMASA
CORRIDA DE GOMPETENGIA
Aquí teñen los tres homes
colosals, piramidals,
monumentals y altras cosas,
per sabe mata animáis.
Los toros, si be eran toros,
perqué 's veya no eran bons,
n' hi había que encara haurían
xarrupat lo biberón.
1
LA TOMASA
588
NOSTRE RETRATO
Avuy publiquém lo de la tiple cómica se'
nyoreta Joaquina Pino, artista que ab éxit
actúa en lo teatro de Catalunya (Eldorado) y
que á pesar del poch temps que treballa entre nosaltres, ha logrst alcansar las simpatías.
ROMEA
Diílunsúltim s' estrena lo drama póstum del malhaurat
poeta y mestre en Gay Saber, don Francesch Pclay Briz,
titoiat: L' agüita.
De son notable éxit que alcansá per sa versificado fácil y
eleganta, diálech sostingut y animat y execució inmillorable que denota 1' experta direcció del distingit primer actor
senyor Riutort, 'ns ocuparém ab deguda extensió en lo
número prop vinent.
CATALUNYA
¡Quina modestia catean alguns autors de Madrit!
Aqueixa exclamado se 'ns va ocorrer al finalisar !• estreno de Blanca y Negra donat lo passat dilluns en aquest teatro, ja que aqueixa obreta está plagiada per complertdel
tan popular Tal hi vá que no s' ho cr&u del nostre Vidal Valenciano, ab la sola diferencia que 1'original cátala es un
quadro acabat y 1' arreglo del Sr. Navarro es palia, palla y
res mes que palla.
Lo mestre Sr. Rubio, sens dupte per distreure la memoria
deis que poguessini coneixer lo timo, adorna la Manca y Negra ab algúns números de música, sortintne airós y mult
mes brillant que son company lo Sr. Navarro.
Al final y al demanar la claque los noms deis autors, lo
Sr. Cerbón, digüé que la Uetra era original del Sr. Navarro.
Si 's degué crcurer que viviam en Babia.
En son desempenyo se distingeix lo Sr. Gerbon acompanyantlo ab bastant acert la Srta. Pino, lo Sr. palmada y ab
molta monotonía lo Sr. Portes.
S' ha reproduhit La caza del oso. De son desempenyo podém dir, que: nunca segundas parles, fueron buenas,
GAYARRE
S' ha estrenat II capitán Fracassa que perteneix de pié al
género ramplón italia, sent la música del mestre Dellinger
que á falta de inspiració se cuida de omplir lo buyt, ab la
instrumentado que resulta superior.
La opereta sigue presentada ab luxo y propietat, com
acostuma la companyía Franceschini, habentse distingit en
son desempenyo las Sras. Goliva y Ucri y lo Sr. Grossi.
S' ha reproduhit en la present temporada Falinitza y
Pasqua Florentina ab lo mateix éxit y propietat de la passada, babenthi conseguit aplausos en la primera lo Sr. Gallino
que en son paper hi está inmillorable y en la segona los
Sras. Ferrara y Morroto y los Srs. Grossi y Giovannini.
Se prepara Don Chisciolle de la Mancha y La leyenda dtl
monje que la representarán en espanyol.
EDEN-CONCERT
Avuy dijous s' inaugura la temporada d' hivern formant
part de la notable troupe francaise contractada, las atraccións Mlle Dicka y la coneguda María Pacra.
En lo quadro de sarzuela espanyola que será dirigil
.per lo reputat tenor cómich senyor Ballina, hi figúrala
simpática tiple senyora Molgosa, ademes deis populars
Andrés (Vicentet), Planas y López.
La parella de ball Cazorla-Baldú, amenisará 'ls intermedis.
Celebrarém que la present temporada sigui fructífera y
de resultat per 1' intel-ligent senyor Galofre.
NOVEDATS
La la Tecleta ó una senyora resseníida... (sembla títul de
saynete) que vá estrenarse per inaugurado de la temporada
d' hivern, debém coníessar que no es una obra d' éxit ni de
aquellas que arrivi á donar cap profit á la Empresa. Son argument es pobre, puig no 'á tracta de demostrar res mes
que '1 ressentiment de la tía Tecleta envers sa familia, perc
d' un modo que, franca ment, en Uoch de ferse una vellcta
simpática sois logra captarse la indiferencia del públich. La
última obra del Sr. Pin y Soler, está ben escrita, ab un
llenguatge castís y natural, pero no te cap efecte escénich
que la fassi interessanta.
La execució fou bona, sortint ayrosos de sos respectius
papers las actrius Sras. Mena, Pala, Ferrer, Srta. Roca y is
UN CÓMICH RETIBAT.
Srs. Bonapl&ta, Goula, Fuentes y Guitart.
Dilluns s' estrena lo drama arreglat del francés Los garduños. Desde las primeras escenas vam notar que entre
aquesta obra y la pantomima Robert Macaire y Bertrand...
que feyan temps enrera en lo Circo Equestre, hi han las
Lo distinguit escriptor D. Enrich Sánchez Torres autor
de alguns folletos sobre música y artistas lirichs, n' ha
mateixas corrents argumsntísticas, mes ó menos desfigurapublícat
un altre, titulat: Mancinelli y la Sociedad de conciirdetas. La obra obtingué algúns aplausos y en la execució s'
los de Barcelona que ab sa peculiar facilitat descriu l'exit
hi distingiren la Sra. Ferrer y 'ls Srs. Bonaplata, Parreño,
que aqueixos artistas obtinguéren fa poch en lo teatro del
Pigrau, Fuentes y Virgili.
Tivoli.
Está en estudi lo drama Rey absoiut.
En son nou folleto, lo Sr. Sánchez Torres secuyda de fer
Vingan estrenos, que en la variació está'1 gust del pú- la descripció de cada pessa, idea que habían propalat los
que esplotavan aquest género deconcerts y que sens dupte
blich.
per questió económica la direcció del Tivoli olvida per comTIV0L1
plert.
En la apreciació que fa de que nostre publich en música
Diumenje se donaren dugas representacións de ópera está
bastant atrasadet á pesar de sos fums y siseos inmodeitaliana, habent sigut la Carmen de Bizet á la tarde y la
rats y palabrotas incultas etc. etc; es completament contraNorma de Bellini á la nít, las condempnadas al sacrifici.
ria á la opinió nostra y á la que han observat eminencias
Vejérem algunas escenas de la Carmen y sortirem horrolíricas, entre ellas la del eminent mestre Mancinelli «que li
causa extraordinari assombro lo publich barcelonés per la
ritzats de son desempenyo.
cultura é il-lustració que demostrava ab sos aplausos, aixís
¡Pobre Bizet!
per lo rel-ügiós siienciabque escoltava las concepPera dissapte s' anuncia lo debut tie la companyía de sar- com
cións musicals, silenci que no había vist en cap mes altre
zuela catalana-castellana, dirigida peí Sr. Colomer.
publich,»
No'ns es possible donar mes datos per estar en vías d'
Agrahim al autor la deferencia ab nosaltres, enviamos un
ajust las principáis elements que 1' han de formar.
exemplar.
„
BIBLIOGRAFÍA
LA tOUA.SK
LLISO DEL NARRO
Lo que fa moure á la trepa
Pepa.
Aquest que pona la capa
Papa.
Lo que de fumar atipa,
Pipa.
La que no se 'n sent si topa,
Popa.
590
LA TOMASA
1
Segóns La Epocj á Berlín hi ha un sindicat de baixistas,
que fan corre 'ls mes absurdos rumors sobre la situado
económica d' Espanya, per produhir la baixa en 1' exterior
espanyol de quáls rumors se 'n fa eco la prempsa inglesa.
Hi ha qui diu que la Bolsa no té entranyas. Si que 'n té,
pero asquerosas. Si no 'n tingues, no faría res de bó ni de
dolent; pero tenintlas asquerosas, fa actes crimináis.
Han sigut venuts á pública subasta 'ls mobles y objectes artístichs de Mr. Rochefort, per paga
'ls lloguers de la casa. Un amich
d' ell los ha comprat per 20,000
franchs.
|Ab tanta popularitat com diuhen que té, se troba en aquest cas!
Los seus ovacionistasdeuhen pensar: mes val donar un
jvival que un céntim.
Algún periódich francés ha suposat si Espanya entraría
en la triple aliansa.
¡Si no que 'ns beguessem 1' enteniment!
A Sigüenza han agafat á r.ou negociants que portavan
molts bitlletsdel Banch d' Espanya, falsos.
Lo negoci no 'ls hi haurá anat tan bécom ells s' haurían
calculat. No ha sigut un negoci rodó.
. L' Ajuntament de Valencia tracta de establir en aquella
ciutat un impost ais colomars que hi ha en los terrats deis
ediñcis.
D' aquí deurá pensarse en posar impostos sobre las crias
de canaris y després sobre las gábias que hi ha per las casas.
Per posa contribucións, no'n faltan de cosas.
Edisson ha inventat un perforador eléctrich que en un
minut fi un forat de tres peus de profunditat en la roca
mes dura.
; De modo que en poch temps deudeixar una pedrera com
una bresca de mel.
Se diu que la mort de Parnell no ha sigut natural, sino
que s' ha suicidat.
Si es aixís, será cosa de preguntar si hi ha epidemia suiíidica entre personatjes célebres en un ó altre sentit. Boulanger, la cantanta Wilt, Parnell, 1' actriu Miller...
Segóns llegím en un periódich, en lo manicomi de Sant
Boy hi ha ingressat per tercera vegada una reclusa, esposa
d' un militar, que ja ha fugit dugas vegadas d' aquell establiment y que 's diu que no té cap necessitat d' estarhi.
¿No podrían indagar las autoritats si efectivament es boja? Perqué si no ho es, s' está cometent un delicie.
A Vincennes, s' ha suicidat la senyoreta Cornils, per disgustos ab lo seu promés.
A Inglaterra s' ha suicidat la jove actriu Miller, per... sa
guapesa, segóns se conta.
, A Berlín, s' ha suicidat un banquer, conegut peí rey áe
la Bolsa d' Alemania, per trobarse arruinat en poch temps,
habent sigut millonari.
¡Vaya una moda que ha entratl
Balmaceda, 1' ex-president de Chile, va inaugurar una
mala temporada.
D. Víctor Balaguer, sortí '1 dissapte passat per Madrit,
anant primer á Tarragona, ahoat había de pendre parten
una vetllada literaria que allí 's donava á benefici deis desgraciats per las inundacións de Consuegra y Almería.
Enumera la Gaceta de los Caminos de Hierro 'ls accidenta
desgraciats ocorreguts en los ferro-carrils d^sde '1 passat
Juny, y resulta que en 107 días hi ha hagut 67 desastres.
Encara que 's tracta de molts carrils, son massas desastres, tant mes de lamentar en quant molts han sigut ocasionáis per falta de cuidado.
La Empresa del periódich Lo T¿alro Caíala anuncia la
celebració de un certamen teatral catalanista y publica las
bases en los números 48 y 49, oferint un premi de a5opessstas y diploma, al autor de Ja obra en tres ó mes actes y
un de 100 pessetas y tamba diploma, al de la produedó en
un ó mes actes.
Lo poch espay de que disposím nos priva d' extendrens
tal com desiljanarn.
A un empleat del Ajuntament que 's trobava á Córdoba,
li han sigut enviadas, en carta certificada, i5o pessetas en
bitllets del Banch.
Y seguint lo acostumat
en semblantas ocasións,
la carta ja ha aparescut,
pero las pessetas no.
A un jovenet que anava sol á 1' Universitat, li va sortir
un capellá que li digué que 1' hi anés á ajudá la missa á 1'
iglesia de Santa Teresa, prometentli que després lo portaría á casa seva ahont li faría regalos. Lo jovenet recela de
las promesas y 's rica á 1' Universitat, desde ahont vegé que
s' unía al capellá un altre subjecte vesiit ab brusa.
¿Que es que '1 reverent n' anava íiisfressat y 's volía secuestrar á aquella criatura?
¿Que es que '1 reverent ho era dj veras y portava intencións non sanctasi
Tant per una cosa com per un' ahra, convé que 'ls pares
estiguin previnguts y no deixín anar sois pels carrers ais
seus filis inexperts.
Prop de Burgos s'entretenen á apedregar los trens. Er.
un tren correo varen ferir al guarda-fré; y en un de mercancías, varen ferir al maquinista.
Aixó es que encara hi ha cafres queentenen que las desgracias per xoques, desprendiments d' obras y descarrilaments, son pocas, y volen caúsame mes.
Esplica El Liberal que un suscriptor que té á Consuegra
parents que s' han quedat en la miseria, li ha ensenyat cartas rebudas d' allí en las qué 's fa veure com en lo repartiment de molts donatius, s' até mes á las influencias queá
las verdaderas necessitats.
Alerta ab aixó, perqué 'ls donatius nó s' han fet per compares y comares.
591
LA TOMASA
La actriu D,a María Guerrero diu que no pensa abandonar 1' escena espanyoia pero que reb llissónsde 'n Coquelin.
Las que mes li fan falta son las llissóns d' agrahiment. ¡Qué
las hi donará Mr. Coquelin?
Segóns hem vist en un periódica, sembla que hi ha hagutalgú en Gracia que mentres recaudavaper los desgraciats de Consuegra y Almería, procurava també ferse la parí,
fent desapareixer algunas pessetonas.
¡Ne sab alguna cosa lo Sr. Sabldell, Arcalde de dita
població?
Convindría posar en cía aqueixa pregunta y saberse si
aquest socio es de aquelis que teñen per lema que la carilal
comensaper un mateix.
Peí jutjat del districte del Parque se han comensat diligencias crimináis en averiguado de certas piilinerias que 's
creu que feyan dos individuos redosos en las presóns ?b
un altre de las mateixas.
Se diu que aquest pobre ha quedat ab sítuació de pendrer
polvos de rastrenyer ó d' anar á viure á Nápols á ñ de aliviarse del percance sufert.
Pera lo ALMÍNAOH DE LA TOMASA de V any 1892,
que ja tením en preparació nos han afavorit euviantnos
treballs inédits, entre altres, los eminents mestres en
Gay Saber: I). Víctor Balaguer, D. Damas Calvet,
D. Joaquím Hiera y Bertrán, I). Frederkh Soler (Pitarra) y D. Francesch Vbach y Vinycta, ademes deis
repútate escriptors, Sre. Aynó, Barbany, Bianoh, Bordas y E-¡tragues, Bori, Bosch de la Trinxería, Brossa,
Coca y Collado, Feliu y Codina (Joseph) Guanyabens, Guasch, Goruila, Gras y Elias, Novellas de"Molins, Piquee, Roure, Suriñacb, ele., etc.
Respecte á la part artística també habém rebut dibuixos notalüíssims, de celebráis artistas.
La Direcció sab que de mi moment á altre prestarán
sou valiós concurs aítres distingits autors, á fí de que
lo Almanach en preparació, sigui ¡o millor deis fins avuy
presentáis y digne de figurar en tota biblioteca de escullidas obras catalanas.
Treverjs.— Han vingut á veure la Santa Tánica,
1.200,000 peregrina.
La d* aquí es la verdadera Túnica de Cristo. Té
moltas mes arnas que 1' altra que li vol fer la competencia, lo qual proba que la nostra es mes vella,
LLONSA.
Madrit.—Com si fossen moscas que sentisser. I1 olor
de la niel, van arribant los diputats y senadors amichs
deis persoaatjes que s' indican per sustituir ais ministres que 's diu que deixaráa de serho.
TUKKÓ.
TEATRO DELS ESPANYOLS
FUNGIÓ DE COSTUM
1. Gran sinfonía La crisis, en la que '1 senyor Pi~
dal hi toca un ayre festíu, acompanyat del senyor Romero Robledo, y '1 senyor Silvela hi toca'l dos.
2. La sortida de peu de banch. originalíssima del
Marqués de Campóo:
'¡Tot casas sr res rn.es!
en la qué hi apareix Consuegra, ab los seus habitants
que 's van morint de fam mentres los hi construeixen
casas per quan serán morts.
3. L' escándol actual
L' ORDRE DEL DÍA
ahont en lo primer acte hi ha un robo de dos mil y
pico de pessetas, en lo Bolsin de Madrit; en lo segón,
un altre en Bilbao de valiosas alhajas á la primpeesa
de Pignatelli; en lo tercer, un altre en Echévarri (Vizcaya), que 's comet en 1' hermita de Santa Ana; y en
lo quart, un altre en Santa Cruz de la Zarza (Toledo),
que té lloch en la caixa del Municipi.
4. L' abús de paciencia
-£§3- §.0 §EMENT1RÍ DEL f)EST • á ^
en lo qual, los que s' esperan per enterra un mort, hi
posan arrels.
5. La lbsquedat titolada:
V ALUMBRAT PÚBLICH DE BALAGUER
L' escena es á las foscas, y 'ls actors van pe!s carrers
encenent cerillas per no ensopegar. Acaba ab lo coro
Municipal: NO TENIM DINERS.
6.
Lo miracle de Valladolit
— LOS BONOS PER LA TENDA ASSILO —
Un amich nostres' ha estranyat al veure que tots los
impressos de importancia en las corridas de toros, cora
son: cartellóns de luxo, entradas, invitacións, etc. etce.
tera (aixó son los talIs) se donguin á imprimir en Valencia y
que per nostra capital (la segona d' Espanya y com á industrial la primera) se destiniri solament las ridiculesas ó animaladas que van suscritas peí Barbián, y lo Grabat (ó siguin
los ossos.)
Nosaltres hem procurat saber la causa y se 'ns ha assegurat que com" lo actual empressari es valencia, deu pe n sa
que lo mülor modo d' agrahir á qui lf enriqueix, es negociar ab los barcelonins y protegir ais valenciáns.
¡Si será lliure-cambista aquest chél
Lctindrém present.
er-H-H
París.—A Drunoy, hi ha hagut un altre accident de
ferrocarril. Se sab que hi ha den ferits. Y fins un altre.
PALO.
veyentse que de cada deu que se 'n han tirat, n' apareixen vint.
7. La borrasca municipal madrilenya
en la qué, en mitj de la sessió 's retira la minoría republicana.
A las set de rahóns.
No hi ha sortida.
S' insertará lot ó part délo que han remes los senyors
Sanrosa, P. R. T., J. Cisanova, Aladern, Un poeta de seca,
A. Fernández, C. Julián, Juanico, Carreras, P. Colamer,
Sagrera, F. Gironella, S. Fábregas.
No pot insertarse lo que han remes los senyors J. Mallol,
J. T. R., Bufa Llunguets.
Aquelis á qui no contestém y que han enviat ttavalls exclusivament per V Almanach de LA TOMASA, es perqué 'ls
hi son admesos. a
S. D. Joseph M. Feliu: Si pugués enviar un áltre trevall
per 1' Almanach, li agrahiríam, perqué 'i que 'ns ha remes
no té massa novetat.
.
.
LA TOMASA
LA MATANSA
|Ac,uest any nos los han fet gruarl
¿Qué 's'pensaván que s' acabarían los porchs. ?
•¡Gá! si per motts que se 'n menjin, sempre 'rv
quedarán; perqué ademes deis de quatre polas
.n' hi lia que no 'n teñen tantas.
'
SEJCCIÓ IDE
XARADA
Norn d' home sabs qu' es segú
• Hú,
Es un astre Iluminós
dos.
Y si acás vols ser curios
en saber la soiució,
tinco, de dirte qu' es aixó
animal de ploma Hu-dos.
PEP GAI.LEDA.
"ANAGRAMA
Ab la Total !' altre día
vam ana a Toíab tartana
per veure si agafaria
una raiqueta da gana.
J. T. v R.
SINONIMIA
En lo carrer de Total •
vareig trovar á n' en Tot,
y ' m n dir que '1 seu jcicot
li havía caigut malalt.
F. CARRERAS.
Agents
CLOSCAS
ENDEVINALLA
Soch lo mateix qu' un didaí
encar que peso un xich mes,
al qui toco ii tatg mal,
tant, que segóns, queda estés.
- "
"
Gerogíífich.—Una pessela té cent céntims.
Anágrama.—Lámina—Animal.
J. ABAN.
LA TOMASA
PÜRIÓHCI FESTIII, ¡L-MSUAT Y LITSR1RI
LOGOGKIFO. NÜMÉKICH
1 2 3 4 5 6--Nom d' horne.
6 6 2 3 2— Products-áe ¡as oveiias.
1 2 (1 6—Eyna de treball.
1 5 ñ—Producte de las aballas.
¡ 2—Part del eos hurná.
1—Cotisonant.
Preus d e snscrlpció:
Espanya y Portugal, trimestre. . •. . 1*50 ptaCuba y Puerto Rico id. . . . . 2 n
Estrarger
id. . . . . 2*50 „
SúDisfO corrent
O'iO
,, atrassat
0'28
Q. ATBE PITAS.
NOTA—Tota reclamado podrá dirig i r s e á l a Á d m i n i s t r a c i ó y R e d a c c i ó 0d e l
SOLUCIONS
periódich, carrerdeSantRamón,n. 5.
LíTOGRAFÍA DE RlBEKA Y EsTANY.
A 10 HSKRTAT ES LO IÍÍMER0 AKTÍSlOa
Lít. Barcelonesa, S. Ramón, 5.—Barña
Xaracja-mudansa.—Carié—Carta.
d.e '.
MCme. Schneider,
SA
5O,
84,
JBoul evard
e n ^a.x«is:
Montmartre
<iew Ita.liens.
Almanach de LA TOMASA
1892
exx
Preu:
RALETS.
Los Srs. Corresponsals se servirán enviar á la major breuetat possible la nota del
número de exemplars qus neoessitiu.
Descargar