ce ntims - Hemeroteca Digital

Anuncio
BARCELONA I8 SEPTEMBUI
SETMANARI
C E NTIMS
GALERÍA ARTÍSTICA
11
Copia fol. J,>?i
» •• ít pur menjá.
u osé" voldrfa
ios le nostre pá
de cada día.
624
Í.A
TOMASA
«La creu pontifical.—Aquesta insignia es d' or macis'
y significa la carga del Pontificat.»
¿Y are? Si que deu pesar. Pero que consti, qué encasa era mes pesada la de Nostre Senyor, y la méva, ¡la
del matrimoni!
Després té un anell d' or y brillants que ¡i serveix de
sello, y dos magnífichs capelos de. vellut y or.
(Un per' las festas y 1' altre per diari.)
;
in!, francamem me. fán
Ja ho veuhen; totas las insignias del pobre prés son
riure molt aquestos pomodestíssimas y tan senzillas que si tingues dé tocar á
bres d'esperit batejats ab
vendré no 'n treuría pás cap céntim. (?)
lo nom decatólichs quan
¡Pobretl
sentó que s' esclaman per lo esAixó apart del gran servey, luxo en soldats de la
tat del pobre Sant Pare, que seguardia, tresors confiats, diner de Sant Pefe y missasgons elIs está en calitat de prés
régias que celebra de tant en quant peí descans de I'
en sa mísera presó del Valicá.
Mes de quatre vegadas he pen- ánima d' algún altre pobre...
¡Ay senyor, y pensar que '1 gran Jesús anava deseáis
sat que cap íldel deis que 'I compadeixen ha estat ni.estará tan bé i y vestía mes pobrement que 1' últim vassall del poblé
en aquest mon com ell está ab tot ¡ hebreu!
¡Misteris de la humanitat!
y dormir á la palla, com creuhen
+
alguns.
A la Corunya hi ha un verdader conflicte d' autoriO sino, preném varios datos d! un periódich italiá,
que detalla minuciosament las insignias papáis, á fí de tats. Allá ningú s'.entén.
. Lo poblé renega deis gobernants. L' arquebisbe cridemostrar á aquestos créduls que S. S. disfruta un luxo de riquesa superior al pensament de quatre béns da con'rai gobernado^; lo gobernador contra 1' arcalde;
aquest contra 'I capitá general; lo capitá general contra
sense esquilar.
1' Ajuntament y 1' Ajuntament contra '1 clero; de maMes ó menos ben traduhit literalment, lo periódich
nera que alió sembla una gá'iia de gats masques que
de la patria deis macarrons s' expressa en aquestos
cada hú mira de sé '1 primer en esgarrapar.
termes.
Pero qui en realitat paga ';ls plats romputs, es 1' or«La cadira gestatoria, es d' or macis, la qua.1 está'
col-locada demunt d' una plataforma á la que s' hi dre públich y la tranquilitat deis ciutadans que res teñen que veurer en las tivantós de quatre gats deis
puja per dos grahóns. Tot' ella está guarnida de vellut,
fiares que arman una gresca infernal, logrant ab ella
porpra y galóns d' or. Lo papa es portat en ella per dotdesprestigiara! pobre D. Antón perqué puga dirse:
ze homes anomenats palafreners del Palau apostólich.
—¡Vaya uns conservadors que ni menos son bons
Aquesta cadira en lo llenguatge católich significa que
pera conservar 1' ordre del país!
'I Sant Pare está sobre de tot lo mon.»
No comprénch ben bé '1 significat. Si ho diuhen
Altra vegada, per desgracia, sofreixen nostras germaperqué quan lo portan los dotze palafreners está mes
nas algunas provincias espanyolas los rigors del inforelevat qu' ells, crech que no es óbice pera treuren aq ues
tuni que sovint porta en aquells paisos meridionals la
tasignificado, perqué ni Ms portadors forman tot lo
naturalesa ab sos impenetrables misteris.
mon ni lo Papa está per sobre de tots. Un colomista
Encara recordém las inmudacións de Murcia y los
quan lá i'olá Ms colóms está mes elevat (Ab perdó
terratrémols d' Andalusia yd e cop lo telágrafo nos porsiga dit del Correo
Catalán).
ta la terrible noticia de mes inmundacións corregudas
«La férula.—Es una creu de forma gregi col locada
en las provincias de Almería y Toledo quals crescudas
en un maneen de plata daurada. En mans del Papa
diluvianas han causat verdaders estragos.
representa '1 bácul episcopal »
No es pera descriurer, sens sentirse bategar lo cor d'
Jo crech que en mans dequalsevol bisbe representaemoció, la horrorosa lecatombe que han sofert milers
ría '1 mateix, ¡Vaya unas cosas!
de ser humans que éntrelas tenebras de la nit y rius
«L' umbrelino.—Es un parasso! de color de porpra,
eixits de ma re, exhala van sosdarrer sospirs. Pobles sangalonejat d' or. Representa '1 símbol del P-rimat.»
cers han sigut derruhits per las vingudas de I' aygua y
¿Del primat? Ah, vaja si; de aquells que serveixen
arrastráis sos habitante per las corrents rápidas que
de primos. Veus aquí que '1 Pápate una comoditat que
jo no la sabía. ¡Un parassol per anar á la vinya sense arrancavan d' arre! los arbres mes forts desealsant los
fonaments de centenars de casas.
temor de rebrer una soleyada, ja es una ganga!
Trist, tristíssim es lo quadro que s' ofereix á la vista.
«De troios, anyadeix lo periódich italiá, ne té quaTantas familias no poden abandonarse ais rigors de la
tre: u i r d ' or, un de plata, un de bronce y un de nifam, es necessari socorrer ais infortunats, y per aixó no
kel.»
duptém de que Espanya entera, obrirá las portas de la
¡Atsa, alsa,! En la variació está '1 gust. Jo á casa sois
caritat com en tantas épocas de desgracia habém vist
hi tinch cadiras, y totas d' una mateixa classe.
obrir.
¿Pero per quin deis quatre tronos tindrá predilecció
I Catalunya, tenint per cap de colla Barcelona, jamay
Ja ho diu lo periódich. S. S.?
sorda al clám del desvalgut, com sempre recullirá los
«Lo Papa usa sempre 1' últim, perqué significa la
fruyts de la caritat santa pera aconhortar ab ells lo
Soberanía del Papa rey.»
¡Ave María purísima! ¿La soberanía papal simboli- < inmens dolor que están sofrint sas infortunadas gersada peí nikel?... Es lo colmo de la humilitat y la mo- i manas.
DOCTOK GESONI.
destia.
LA TOMASA.
A pesar de aconsellarli
que no ho fes, en Pau Soperas,
vá contráure matrimoni,
deu anys fará pelNovembre.
No es que no sigues la núvia
de recibo, puig ho era,
que á mes de guapa era rica,
y á mes de rica prudenla.
Pero, á los ul!s de tothom
tan sois tenia un defecte,
lindre mare y ser sa mare
xerrayre, xismosa y déspota.
Passaren los primers días
mitx tristos y mitx alegres,
que allí ahont s' hi fica la sogra
may hi ha ventura complerta.
La lluna de mél. sigue
lapada per núvols negres
y cncar' que 'ls irons no s" sentían
no era molt iluny la tempesta.
Per fí desencadenada,
ibu tan terrible y cruenta,
que en vers d' aygua varen picure
xicras, gots, piáis y culleras.
Quadros, taulas y cadiras,
pagaren tota la festa
y sigueren armas únicas
moils, pala, escombra y forqueta.
Dura la guerra intestina
set anys, ¡Espantosa guerra!
10 gendre, en contra la sogra,
la sogra,.en contra del gendre.
Mes, esdevingué la mort
y en tot y ser trista y lleija,
11 sembla á n' en Pau, hermosa,
puig vá carregá ab la vella!
Fora sogra, fora núvols,
fora enredos y masegas,
fora soroü y desoris,
fpra escándols y requestas.
Plora sa filia, y plora
•fent coro la parentela
menúes que lo cor de 'n Pau
i bal lava unas peteneras.
La Concordia conyugal
firmaren la nit mateixa
marit y mulle en lo tálem
del plaher y la paciencia.
y 1' sol esplendent de amor
deixanl ja de fer muecas,
sigue, reportara caricias,,
misatjer de d i u a inmensa.
No mes un recort quedava
de las ja passadas penas,
y era 1' tal, un gran retrato
de la mamá donya Petra.
Retraso de cós enter,
march feixuch y moka tela,
tan pesat com una sogra,
y una sogra ¡llamp si pesa!
Penjat en lo menjador
mostrant sa fatxa severa,
tant1 en dinars, com sopars
á n en Pau ganyotas feya.
Igual que mosca caiguda
en lo plat de la escudella,
menjar de gust no '1 deixava,
ni '1 deixava tranquil beure.
Fins que un día, ja cansat
de semblanta impeninéncia,
encarantse á la pintura
aixís li parla '1 babieca:
«Molí bé estás com ara estás,
»puig no t' mous ni baladrejas
»ni criticas, ni amenassas,
»ni rondinas, ni grunyeixas,
»Avuy lo teu cós indómit
»descansa en la tomba freda,
»y nosaltres també ho fem
»d' ensá que no ns buscas bregas.
»Donya Petra Carquinyoli
»per ara ja estás ben llesta
»no 't moguis, no, sobre tot,
»mentres te llohem in scecula!»
Al dir aqueixas paraulas
quan mes venturos se creya,
(ó be per culpa del clau,
ó per culpa de 1' anella)
sobre en Pau caygué lo quadro
ab tanta furia y llestésa "
que li deixá 1' nás partit
y tot lo cap pié d' esberlas.
Acudiren al soroll
sa muller y la cuynera,
y al mirarlo pié de sanch
donaren crits de ¡assisténcia;!
mes ell ab veu apagada
los digué:—No armeu fassesia,
amagueu aquesta momia
_& dintre la carbonera
y vaigi al foch en 1! hivern.
puig si viva 'm dona penas
difunta 'm dona neguits,
¡Ni pintada la vull yeure!
Ab aixó ja ho sabs lector,
dé aquest cas guarda experiencia,
una sogra, ni pintada,
¡puig fins pintada es funesta!
PAU DE LA LAVA.
DICTÁIS INJUSTOS
INTIMA
Que f" estimo molt mes que ans t' eslimava
no puch negarho. no,
puig á tot hora tinch en los meus Ilavis
• lo teu puríssim nom!
A tot' hora ta imat)e encisadora1,
. grabada peí recort,.
fá qu' es torni la sanch de mas arterias
un ríu de foch!
Solen dir, que i' ausencia, es medicina
que cura las passións,
no es vritat, Iluny de tu, mes viva sentó
la flama' del meu cor.
En vá 1' temps ab sa grapa nv arrabassa
las forsas, poch á poch,
en vers la fossa 'm vá empenyent terrible
la infatigable mort.
No 't puch olvidar may! sempre 'm creen jpve
y estich sempre anciós
?
de enllassar lo teu cós ab los meus brassos
y darte ¡mil petóns!
Tu ets la musa que inspira los meus cántichs,
¡La Musa del amor!
lo día que no 't tingui en la memoria
¡ja no escriuré ni un rnot!
JOSEPH M . a CODOLOSA.
Nascuda en llar no gens recomenable,
valguentse desa gracia y sa hermosura
jaanant tras un casat, sent la tortura
d' esposa carinyosa y adorable,
ja fent d' un potentat, pur miserable,
ja d' un jove inexperi la desventura,
per fí ha lograt, ab vida tan perjura,
juntar un capital considerable.
Y havent, ab tais crueltats, guanyat la escala
que dú ál fals benestar de que avuy gosa,
ab ira y vanitat que ningú iguala,
lo mon, ab candidés maravellósa,
de dóls apiadament semblant fer gala
la tatxa de Ileugera y capritxosa!
*
*
*
Plorant lo vil engany de fals galant,
d' escarní sent motiu, sa ments' ofusca
y vé que 's llensa á mans de qui ab veu xusca
cotisa sa finesa y SQ;B encant.
Ben prompte al Hospital n' está espirant,
y al rebrer de la mort dallada brusca,
se ceba en 1' inert eos, de ciencia en busca,
l ' a g ú t y f! escalpel del practicant.
Y á aqueixa infelís que del goig abdica,
p2cant, en son despit, de poch astuta
no usant rastrers amanys per ferse rica,
lo mon per ella sois fel y cicuta
fent mella á sa dissort, cruelment li aplica
1'epíteto infamant de prostituta!
•
•. ' ,
PlRIPICHIO.
LA TOMASA
TRACTAT AB LOS ESTATS-UNITS
Lo sacre sura no mes
y tot lo altre 'n reb fatiga.
Es propi que be li diga
te kactat deis Ucmúné&.
LA TOMASA
LA GUESTIO DEL MARROCH
Oidá, oidá
¡ue dori tant corn vulgui,
»
oidá, oidá ique may s' acabará.
,52a
LA TOMASA
LO CENTRO ESPIRITISTA DE GRACIA
j A lio veu, senyor Bartomeu, á quin
terops hem arribat. Eticara h¡ ha gent
que creu ab aquesta mena de curanderos.
—¿Qué parla per aquella apostóte
deMüdrity de Sevilla, senyor Fianceach?
— Sí, també per aquella; pero ara 'n teníam al vehinat, á Gracia.
—¡Ah!¿sí?
•—Si senyó: hi había un centro espiritista
y la gent hi anava á curriolada feta.
—-No ho sabía. Y que aquí no poden pas dir que 'ls
mestres d' escola la bállin tan magre com en altres
punts.
—¿Qué volsuposar que 'ls del centro son mestres dl
escole?
_ —¡Y ara! JVIe refereixo á qué 'ls que hi creuhen están faltats d' instrucció, y que aquí no teñen tants
motíus de trobarsp, en aquest cas com en aquells pue3tos
ahont los mestres, per poguer guanyar algún céntim,
en lloch d' obrir 1' escola 's veuhen obligats á anar á
cullir rahims. IJsplíquim, esplíquim senyor Francesch
que es aixó d' aquest centro espiritista.
-~Ua centro instalat en lo carrer de 1! Or, de Gracia,
en lo qaal, segons los creyents, s' h¡ curayan tota ciast e de malaltías.
,
—Ja, ja. Y, com se suposa, los centralistas los hi
espolsavan las butxacas.
—Es clá.
—¿Yeu? Aixó jo no ho trobo mal fet.
—-¿No? Vosté te unas ideas molt particular?.
—Ja veurá. ¿No \olen ella que 'ls curin d' aquesta
manera...? Donchs que s' ho paguin. Després, quan
veurán que esquitxant la moma no 's curan, eaurán
del burro.
—Donchs jo no so del seu parer; perqué hi ha gent
tan crédula. .
—Que en aquestos temps no té rahó de serho, y es
jusfc que en lo pecat trobi la penitencia. S' ha de fer
ab aquesta gent lo qué fan certs conflters ab lo? aprenents que 'ls hi entran de nou.
—¿Que 'ls hi fai¡?
—Los apreneuts, trobantfe en roitj del' abuudáncia
de las llaminaduras, pican d' aquí, pican d' allá, 'i fican
carmetlos á la buíxaca, s' am gan aímetllas en algún
recó... L' amo ho repara, pero fá 'ls ulls grossos y fins
los hi dona OCJISÍÓ perqué continuhin en la seva tarea.
Pero vé un día que la barreja de las llaminaduras los
hi dona un mal de ventre qae 'lg fá recargóla per darrera del taulell, y aborreixen tot lo da la botig» y
may mes tocan ni un auh de cutní. Es dir, que ells
mateixós se castigan y en lo cástich hi ha '1 remay.
Aixís mateix aquesta genfc que vo! combregá ab molas
de molí, que pagai á ne 'ls embaucadors, y quan se
veurá que en llocb da cuiarse, empitjora, y que la butxaca n' hi val de meaos, may mes voldra sentir parlar
deis rairacul.osos curanderos.
—Pero las autoritats no deuhen consentir que hi
hagi aquestos falsaris.
—Conformes. Pero com que d' aquestos falsaris,
coneguts per apóstols, saludadors, sonámbuls etc., sem-
pre n! hi ha que fan de las sevas d' amagatoti?, y
alguns fins van á las casas deis málalts, no s' exterminarán si 'ls mateixós parroquians seus no 'ls abandonan, y perqué aquestos los abandonin s'h an d1 escarmentar ells mateixós, com aquells aprenents.
—En lo centre espiritista de Gracia, també curavan
ais endemoniáis.
,«
-—Ja ni' ho figuro. Tota aquesta mena d' especialistas
cura endemoniáis, ulls presos, ma/ehUs, fan reviure 'I
cuch de ll orella que s' ha morí, coneixen y curan ais
esperitaís, y fins fan cambiar la mala planeta.
•—¿Y sab.com ho curavan los de Gracia?
— Ja m' ho penso;ab alguna oració especial, ó ab faliva d' algú que ha nascut á la nit; de Nadal, ó clavant
águilas en un cor debo y tirantlo al mar, ó ab un altre
especffich peí esti!.
—No senyor, no: 'ls hi feyan donar una pallissa pels
mateixós parroquians que no tenían ¡os dimonis al eos,
y després los. mateixós curanderos los hi afegían una
somanta.
—¡Dirnontri!
—Sí senyor. Aixís va passá ab un pobre vell de 71
anys, vehí d' Hostafrancha á quí varen portar al camp
de 'n Grassot per donarli la primera pallissa, essent
un mateix fill seu un d' aquestos assotadors: y després,
portaren al infelís vellet al centro; per acabarlo d' adobar. L' autoritat vahaberne esment, va presentarse al
centro y va endúrsen al desgraciat en ana camilla.
¿També lio aproba vosté aixó?
—¡Psé..! ¿Qué vol que li digui? Ja es uu xich massa fort, ja.
—-L' autoritat va pendre al curandero y á sis homes
y á sis donas que hi había á la casa. ¿Y á n1 aquestos
vosté no 'ls hi faría res?
:
—¡Vaya! Sempre que 's trobi á ne 'ls embaucadors
es just que se 'ls castigui de ferm y que també s' escarmenti á ne 'ls que hi hagi á la casa, encara que no
mes hi siguin per una consulta. Lo que jo li he volgut
significar ab lo que he dit, es que desitjaría que no sois
los embaucadors á qui troba I' autoritat fossen castigáis, sino que aquella altres aquí no 's troba, se vegessen en lo cas de teñir que deixar 1' ofici per falta de
parroquia.
—Pero 'ls que 's troban á la casa per una consulta,
com diu vosté, poden ésser ignoscents enganyats, com
deuhen serho aquells dotze trobats en lo centro esperitista.
—No senyor, no. S' entén, si ténen mes de divuyt
anys; perqué passant d' aquesta edat, en 1' época en
qué 'ns trobém, tothom qui fomenta una farsa, sino es
cómplice, n' es encubridor y de consegüent es culpable.
ROCH RICH.
GANTARS
Son donas de moka historia
Messalinay Cieopatra;
y en cambi tu, bella Sila,
ets dona de molta barra.
No 'm diguis may mes avaro
perqué prompte renyiríarn;
puig t' he donút molts recados,
molts conseils y hasta 'ls bons dias.
ROSSENDO PONS.
LA TOMASA
Segóns noticias, á un vsnedor de periódichs que ana á
Manresa en los días de festa major, se li priva d' exercir sa
industria, detenintlo ademes per espay d'algunas horas y
amenassantlo en cas de que tractás de nou á v¿ndre.
;Qu£ potsé 's creu lo senyor gallinayre que en la Vía públic%¿nb mft s" han de vendré goigs y recitar rosaris de la
aurora?
Aquest fet, Higa perfectj^nent ab la prohibició de representar en aquella ciutat Lo monjo ncgre.
529
, Días passats á Biarritz va suicidarse un jove^ fill d' una
distingida familia madrilenya, á consecuenefa del ¡och.
Per mes que '1 succés sempre es lamentable, noho sería
tant, si no's digués en los perióciichs deis que preném la
noticia, que una gran part de familias que 's troban en San
Sebastián al sapiguerho, se posaren en inquietut pensant
que'podría esser un parent seu. Aixó proba que en moltíssimás familias distingidas hi ha individuos donáts al vici
del joch, fins al extrém d' arribar á las sevas consecuencias
mes fatals.
,_ •
¡Y dirán després que '1 pare Coloma está exaje.rat en la
pintura deis seus quadros! [Ca! si coraparat ab lo qué passa, las Pequeneces verdaderament ho son.
lJer motiu de certs escándols que casi diariament promovían alguns concurrents á las funcións que 's donan en lo
Lo senyor-Nocedal en un brindis que ha fet á Santander,
teatro del Tívoli, lo senyor Gobernador ab molt bon acert,
ha dit que 'I lliberalisrne es enemich de Deu, d' Eapanya y
ha ordenat que hi anessin algunas parellasde policía á fí de de la llibertat.
evitarho.
;Lo lliberalisme es contrari de la llibertat..'i Vaja que vosPero are se 'ns ha ocorregut la següent pregunta:
té no debía sé '1 primer de brinda y quan va di aixó ja hauQuan los escándols son motivats perqué los actors se es- ría begut algunas copetas. .
tralimitan en sas atribucións ó be 's presentan en escena
completament descuydats en Ib vestir é ignorant per complert son paper, donant lloch sas vacilacións á la chacota ¿no
meraixen aquetsartistas algún correctiu per pande la aütoritat?
De aqueix modo pondera
Se 'ns ha acudit aquesta observació ab motiu :de que á 1'
un gomós bastant tronat
espectacle anomenat nacional quan los lidiadors se estraliá una noya á qui estima
mitan, los multa fortament 1' autoritat y aixó que dit espec!o seu amor d«sditxat.
tacle molts lo tildan de salvatje y no obstant en lo teatro s'
¿Veus, Filena, qüatitas flors
hi toleran algunas salyatjadas pitjors.
la natura aquí ha plantat?
No parlém del estreno de Correo nacional perqué alió
Donchs mira, jo moHs mes plors
passá los límits de la guassa y bon humor y ademes semper tú sola he derramat.
blava representat per cómichs de quarto '1 rengle.
¿Has mirat quantas estrellas
hi ha al negre yel de la nit?
En lo ferro-carril de Sant Joan de las Abadesas, hi ha uns
•Donchs mira mokas mes qu' ella
cotxes de segona classe en los quals consta en Uetras grossas
son las penas del meu pit.
que son per io personas; y no obstant ara s' hi ha posátlo
¿Hasvistquants milsgransd'arena
compartiment de manera que hi colocan 12 personas. En
hi ha en las piatjas de la mar?
las mateixas paréts deis cotxes ja 's veu la manera com s'
Donchs mira, estimada Elena,
ha fet aquesta variado en perjudici de la comoditat deis
mes voltas t' he de estimar.
passatjers.
Y si estretias flors y arenas
¿Qué no 's podría obligar á la eompanyía que cumplís lo
ho sumas, tot d' un plegat,
qué 's díu en los mateixos cotxes y no cometes aquest
trovarás, nena, las nenas
abús;
que fins me han... carbassejat.
Parlant de la mort del ex-president de la República francesa Mr. Grevy, diu lo corresponsal A del Brusi,queno
passava d' esser una mitjanía.
Tots sabém que'1 corresponsal A es un tal F'abié, que
no mes veu grandevas en los espanyols que fan tractatsab
los Estats Units y permeten que 'ls mestres d' escola vagin
á demaná caritat perqué no se 'ls hi paga lo que se 'ls deu.
Per lo demés, no hi ha cap ministre actual d' Espanya
que arribi á aquella mitjania, de bon tros, comensant peí
que vulguin y acabant peí senyor Fabié.
La jove francesa que 's vá tirar al carrer desde un baleó
de la casa núm. 1 del carrer de 1' Alba, diuhen si ho va fer
per lliurarse deis mais tractes que en la mateixa casa reb:a.
Com d' aquesta y d' altras casas semblantas se 'n contan
tantas barbaritats ¿que costaría molt que 1' autoritat corresponenta hi fes alguna inspecció per medi de.personas de la
seva confiansa.' Perqué si ho fa fá pels números de torn
continuará(1 mal de la mateixa manera.
MARTÍ ALEGRE.
TESTAMEITI
-ss-es-A mon áitiich «]Mayet»
Estich de 'i tot malalt; ja desespera
de salvarme lo bon doctor Libori
y com es previsor, avansque 'm morí
dictar m' ha fet ma voluntat derrera.
Aixis diu:—deixo mon hisenda entera
al noy Mayet si no ha contret casori...
y com, amich, no te res d' il-lusori
qu' algú birles quelcom, tinch gran fatlera
en dirtó lo que 't deixo^: mitja pela,
un llumet.d' oli, un llapis, dos águilas,
un tinter, deü botons y qüatre fullas
de paper satinat, itnitj-a candela,
una olleta per fe alguna potinga,
dos mistos, un llonguet y uña xerínga.
AMADEO,
TOMASA
MISTERIS DEL MAR
_JEntre sol y yent'su»;
1A petxina a! mar B! esberla
.Y.fi; alia 'n s u r t uua perta
Oom aquesta. .. ¡Hessalau!
LA TOMASA
jrer caaa grá que 'n cuilun
« 'n cullía una pasera^
)
xa, sois hi ha rahim
jer beure... la filoxera.
Í1
/
5-3 Ü
LA TOMABA
sortir una artista vestint típicament lo trajo de aragonesa !
y se li perinetés calsar polacas, com tampoch que el bailar •
una guaracha vajin las artistas ab la cara negra, rnans blanNOVEDATS
• Robinson pelil ha sigut desenterrat ab aplauso del púbüch. cas, y veures que portavan mallas de color y també calsar
polacas. ¡Quanta aíictó á la polaca teaen las senyoras d'
celebrant Je nou las sátiras y ocurrencias que taat abunda
aqueixa companyía!
.
•
en la obra del Sr. Coü y Brhapaja.
Lo decorat sigue digne pendanl del desemp:nyo, puig fou '
La obra ha sigut un xicla reformada ab escenas de situació
presentat ab unas decoracións quede segur fan enrojirá !
y presentada ab propietat.
las de Trafalgar, Virgen del Mar y altras producciQns mes
Son desempenyo bastant deficient, per part de casi tots
los artistas, y mis ho resulta en las nits que lo Sr. Colomé simpáticas á la empresa y esplotadas per la mateixa.
Si be hem sigut severs ab lo desempenyo, debém elimi- ,
ce de/.v lo personaije de Garcon al Sr. Hueivas ador, si bé
nar de los aclors al artista Sr. Pinedo que se porta notable- I
discret, de poca talla, pera desempenyar tan episcopal persoment en lo curt paper de baturro y que ab justa compensanatje.
K¿ k-ri-kl obtingué.complert éxit. fentsc repetir casi tots do á son treball artístich, logra una ovació.
Pera los días 18, 19 y 20 del present, están preparantse
los números de música. í.o desempenyo notable en conjunt é inmillorahle per ios primers artistas de la companyía. tres grandiosos concens per la Sociedad de Conciertos de Madrid que dirigeix 1' eminent mestre Sr. Mancinelli.
Dccorat y accesoris nous y de primera.
Bravo, Sr. Cereceda. Es un sacrifki que los aymants de la \
Pera dimtcres estava anunciat lo benefici de la Pepeta
bona música lí tindrém en compte.
Mateu (concguda vulgarment per la Pona, célebre heroína
CATALUNYA
deis bcns. temps del Robinsón pelil) ab El proceso del cancán
La única novetat de la setmana ha sigut la funció donada
estreno de -un monólech del Sr. Bonaplata: En Benet y lo
á benefici del actor Sr Miralles.
¡
sempre aplaudit Ki-ki-ri-ki.
En dita nit s' executá lo juguet de nostre amich lo reputat |
No faltará concurrencia.
poeta Sr. Kerrer y Codina, titulat: Mes*alina,en que per deGAYARRE
La-novedat de la setmana ha sigut la ópera Roberto il did- ferencia al beneficiat hi prengueren pare la Srta. Sala y los se- '•
Vúlo cantada niagistralment peí celebrat tenor Angioletti, nyors Goula y Fuentes, los qui ab son bon dir lograren que ¡
la concurrencia celebres constantment los numerosos xistes
.puig per cll sigue una continua ovació. La siciliana del acte
que te la obra, tributántsels una ovació al final, ja que tin- I
primer li valgué bona cullita de aplausos, vegentse obligat á
repetir la frase Ah di mia patria cavaglieii del acte tercer. gueren que presentarse 3 vegadas en escena, sentintse ade- '
mes cridat ab insistencia 1' autor.
Pero ahoñt ratllá al deliri fou en tot 1' acte quint, puig pot
ben dirse que se 'i aplaudí en cada frase, tenintse de presenLo Sr. Romea en son benefici, 'ns representa 1' arreglo .
tar al final de la obra infinitat de vegadas entre una verda- de Javier de Burgos, titulat: El mundo comedia es ó el baile '
dera tetnpestat de bravos y aplaudiments que ab justicia se
Ue Luis Alomo que hi estigué regular en lo protagonista.
li tributaren.
De. la funció de despido que tingué lloch lo dilluns nafa y
de particular. Al Sr. Romea li desitjém felís viatje y que un
Pocas vegadas se senten* paríicellas cantadas ab tanta
altra vegada que vingui hu fassi ab millor conjunt artístich
maestría, y aixó fá que quan se té la sort de sentirlas, lo
y nou repertori, ja que aquesta vegada tot ha sigut molt
p'iiblicb se désbordi d' entussiasme.
i nferior á la altura de la categoría del teatro.
Nosaltres felicitém de tot cor al'Sr. Angioletti per lo briDissapte próxim comensará sas funcións la nova empresa
llánt porvenir que se li espera si continua ab aquestos éxits•
a
Dimars tingué lloch lo benefici del inteligent mestre di- Ducazcal-Molas y C. , la que ha contractat una notable companyia cómica-lírica dirigida per lo Sr. Mesejo (pare) actor
rector Sr. Pérez Cabrero: Formava lo programa los actes 2,
3 y 4 de la ópera Jone en los que com sempre hi obtingue- vtíntatjosament conegut de nostre públicb en la temporada
ren aplausos los artistas.
d' estreno d' aquest teatro y que á las primeras funcións se ;
La noya sinfonía A pertura oriental del mestre Sr. Bosch y logra captar per complert las simpatías.
També forma part de la nova companyía los Srs. Cerbón [
la- melodía acompanyada de orquesta: ¡Madre mia! original
del beneficiat y cantada peí tenor Sr. Bertrán també foren
Palmada, Portes, Soler y altres.
I
aplaudidas aixís com la nena Pérez Cabrero en lo juguct
UN CÓMICH BETISAT.
j
Un gatilo de Madrid.
A lo beneficiat 1'obsequiaren artistas, amichs y admiradors ab un verdader basar de regalos, tots ells artístichs y
de vaior.
A mon eslimat gemid D. Tarré
TÍVOLl
Feya un any que m' estimava;
Oesprés d' alguns aplassaments, per fí s' estrena la recada moment ra'ho jura va
vista Correo nacional de la que s' aplaudiren algunas ocuavivánt sos juraments
rrencias molt origináis, celebrantse també los xistes que i1
lo foch ardent que cremava
autor sapigué intercalarhi.
mon pobre cor per moments,
Corteo nacional pérteneix de pié al género del tant popular
Cettámerínacional, per lo que per poca voluntat que tingui
Felís ab son amor n' era
1*'Empresa d' aquest teatro, encar qu'es tracti1 de obras
mes que no ia cadernera
filias de autors cataláns, no creyém aventurat I assegurar
n' es ab io seu petit niu,
que se soslindrá molt temps en los cartells.
ó la flor de ginastera
Respecte á la música, si be en alguns moments bi obserqu' en bosch solitari viu.
várem reminiscencias d'altras aplaudidas produccións de
Mes ;ay! per dissort un dia
«utors celebradissims, per lo genera! está magistralment
vaig sebre que la perjura
instrumentada, sent ademes juguetona y d' aquella que
burlarse de m¡ volía
promptese fa popular. Éntrelas varias pessas que s' apiaupuig que ab altre 's divertía
diren, debém mencionar: un coro de carters, un precios vals
tot íinjintse casta y pura.
y una ayrosa jola, pessas que mereixeren los honors déla
repetido.
No sé lo que 'm yá passar
al veure son cor de roure
Enquant ala presentado en'escena y desempenyo que
sois sé qu' em posí á,plgrat
ha obtingut, sentina vivament teñir que ser severs puig no
y qu' ella encar vá escoltar
i-ompreném com lo Sr. Cereceda permeté que Correo nacio!o meu plor com qui sent ploure.
nal sigues presentí ab la negligencia que s' efectúa.
No recordém may haber vist en cap teatro qu' es toleres
J. T. Y R ,
LA TOMASA
LO SERVEY
—¿Que no hi es lo marqués?
_
—Me sembla que m' ha dit que si vingués alga diguéa
que era fora. Espéris que li tornaré á pregunta.
—-¿Que no 's pot veure mossen Lluciá?
—¿Que no pueh Veure á la mestresa, Pol?
—Are no senyó. Está prenent lo compte á la major- —Ella m' ha dit que DO pot veure á vosté.
dona y m' ha dit que ningú hi entres.
534
LA 1 OMISA
Lo dijous passat, la policía v a a g a f a r á 2 3 colomas, per
donar escindo! en la vía pública, imposant á cada una la
multa de IO pessetas.
Ei clá: si surten del colomar, que no aixequin... lo vol.
Sediu que 'i senyor Sagasta había arribat á oferir al senyor Ruiz Zorriüa la suma de quatre milións de -franchs
perqué relornés á Kspanya.
'¡G¡! |IV hoii't los hauría tret en Sagasta quatre miíións do
fanchsi
Lasdesgraciasocorregudasen distints punts per causa de las aygua?.
prinripalment en Consuegra, que
sembla que ha sigut ía poblado
mes infortunada, nos teñen consternáis.
Estarém al costat de la domes
prempsa, en tot lo que 's fassi en aussili deis desgraciats,
esperünt que tots los nostres colegas barc-;lonins estarán
en lo mateix sentít.
Tots los professors de Cuencn han presentat una solicitut al gobernador dientli que si no 'ls hi pagan las 38
MENSÜALITATS que se 'ls hi deuhen, no podrán obrir las
escolas, perqué 's veuhen obligats á veremar per pogué
menjá.
Quan lo músich-poeta Clavé, va escriure La brema, no 's
podía creure que en ella hi entrarían los mestres d' estudi,
sino prouhauría fet entra en aquell aplaudit coro un motíu
mes, encara que hagués sigut un motíu llastimer.
Los infortunats mestres d' escola en lloch de professors,
s' haurían d' anomenar acreedor*.
Ara un metje foraster nos surt ab la nova de qué la sal es
tan bona psl cós huma.
Ara, sabe voldría
:
si es que fá mal ó b£
la sal, no del salí,
la sal d' Andalusía.
A Kingston hi ha hagut un meeting femeni contra 1'' ús
de porta '1 eos en prempsa, y s' hi va donar lo crit de
«¡Abaix la cotilla!»
Las manifestantas que encara 'n poriavan, se las viren
treure allí mateix y ab las tais prendas féren un foch. ¡Tal
vá esser la persuado que infiltraren en las oyentas, las oradoras del meetingl
Si aquest mal vent contra las cotillas 's generalisa ¿qué
taran las cotillayresí Que ho rumien las que no ténen altra
ocupació, perqué es cas de prepararse.
Fent cscavacións en un jardí deSabadeil, s' hi han trobat
72 granadas, de ia grossária á' una llímona, ab 1' espoleta
posada. Se suposa que f'eya alguns anys que hi eran enterradas.
¡Algú que jas debía plantar perqué 'n na¡xesse;i d' altras!
M. Ornaged de Monte Cirio, ha proposat al comité de 1'
Exposició de Chicago, la cori«trucció d' un p«.belló especial
en lo qué 's ¡eproduirá ia sala áa joch del cassino de Monaco
ÍJb tots los seus accesoris.
S i s ' admet ía proposicic, los visitants trobirjn una exposició civiüsadora. ¡Quir. contrasseiuit!
L' estíu vinent se celebrará en Londres un congrés de
mestres... de bail.
Deurán legisla sobre ¡as tercerilias.
M' agradaría anarhi
y ser deis congressistas,
per íer varias propostas
sobre las batllarinas.
L' autoriíat de Salamanca va privar q u e ' s fessen esquellots a u n viudo y á una viuda que varen casarse; pero 'is
csquellotayres, no voiguent que 'i casori quedes en silenci,
varen agafar una remada de burros, los hi varen posar grossos esquellots y 'ls varea fer pascar diferentas vegadas per
devant dj la casq nupcial.
D' aquesta manera, 3 Bircelona, ab ias burras de la llet,
fan esquellots tots ios oii;:s íins ais que's casan per primera
vegada.
Lo r/!a!aguanyal esciipior cataiá D. Rossendo Arús y Arder¡u,ba llegat ai Ajuniament la casa que habitava en lo
passeig de Sant J-..--nn, perqué s' hi tundí una biblioteca popular ab la base de ;ü que pertenexía al mateií testadorque
Ui c:deix íaixjb'; c¡is|-osant que M ;.>ri:ner pis se destini á
biblioteca, y 'ls ilog;:ers que donguin ¡osaltres pisos, servei;:ín per ñostenir á aqueüa.
Aquí teaen una demostrado deis bons sentiments y del
carácter Jesprcs, del senyor Arús, de qué pariavam al donar
L' aumeat deis consums en aquesta ciutat, importa aquest I compte de ia seva mort, tan generaliíient sentida.
any en comparado al passat, uns mil duros diaris.
(
En algunas butxacas s' hi deuhen trobar de minos.
<
A sis estabüments ahont venían llet, se 'la hi ha posa* una
multa per haberselshi trobat que la venían adulterada, prevenintloshi que en cas da reincidencia, 's publicarán ios
noms deis expendedors multatsen lo; perióJichs.
Com que la llet es 1' alimsnt principal de molts tnalalts
delicats, ais qui pot perjudicar en gran manera i' adulterado, 'ns sembla que lo rnillor hauría sigut publicar de bonas
á primeras lo nom deis estabüments multáis, perqué m;s
val donar un disgust ais falsaris que éxposar á una desgracia alsignocents. De totas maneras, aplaudí m que 's comensi
á castigar ais qué atenían contra la salut del proxim.
-sK-i- i A Y A M O R ! - i - ^
Sení solté, mor pensament
en 1' amor tan sois leníá;
amor era !' que voüa,
res mes absoiutament.
Mes ara ja soch casát,
ja tinch dona y criatura,
y esclamo pié da ternura
I A)1 amor, com nr has posát!
J. ARAGONÉS.
LA T0MA8K
5 35
BIBLIOGRAFÍA
- G R A N FUNCIÓ D ' A C T U A L I T A T S —
l.er Gran sinfonía L^s IEBEGULAIUTATS, fobre motíus d1 algans Ajuntaments y de 1' Administraoió de
correus.
9~,.ím La sarzuela carlista
«
f.NTEGRiSTAS Y fkiBERAUSTAS
lletra deis senyors Nocedal y Oerralbo, música de don
Carlos Xaps, sb lo seu corresponent aparato y l>all d'
húngaras.
3er La parodia guerrera
Xja,s :m.£ixiio!b:ra.s m i l i t a r s
en la que no s' ha reparat en gastos per posarla en
escena, ab decoracións que representan distinta punts
de las quatra provincias catalanas,
4l L' aspiració espanyola
Al mateix temps que D. Víctor Baloguer en lo tomo
29 de las sevas obras, segon de las 'Jragedius, ha publicat la trilogía Los Pirineus, qual última part es La
jornada de Panissars. D. Felip Pedrell, qué haposat en
música la trilogía, ba donat també á llum un liibie ab
lo títol de Por nuestra música, en lo qual fa atinadas
observacións sobre 1' escola lírico nacional, motivadas
per 1! espretsada trilogía.
Diu lo senyor Pedrell, que com lo poema de Balaguer está escrit en cátala, sobre ell va compondré la
música "perqué '1 cátala es musical per admirable manera, musical com cap Ikngua,, ni la que sl ha donat
en dirne liengua oficial ó natural de la música.,,.
Tant al senyor Balaguer per Los Pirfcieus, deis
quals fins coneixiam 1' última y excelenta part, per
una lectura que 'n feu en lo Centre Cátala, con al
senyor Pedrell per las sevas > bservacións, y del qual
esperém sentir la música de Los Pirineas, donem la
mes complerta enhorhbona, agrtihmt.oshi la remesa
deis exemplars.
secundada pela que voldrían que '1 gobern £e declares
per 1' aliansa franco-russa.
5* La vergonyosa tragedia
LOS SECUESTRADORS
que no s' había representad en nostre país desde fá
niolts siiys, peio que- ara 's íorna á representar per
gloria deis que 's burlan de la Gloriosa.
Bé La mesquinesa maríiimti
Ti? «
en la qual los barcos hi fau molt poch paper, perqué
son en petit número y la majoría encara son velís y
estropellats.
.
7e L' espectacle professional á' ensen_ ansa.
LOS MSSTRES D' KSTUDI
en lo qual los acto s ho ensenyan tot, ñus los seu3
osfoa, perqué ja no 'ls hi queda cara per ensenyar.
8.e Acabará la funoó ab la festa nacional
Las corridas de toi-os
que termina ab la tumultuosa piuj» d' atiipolliatt y ventalla a la plassa y ab xifcairiüos al preindtiit que representa 'i principi d' autüiitat.
& las viüt (de bufxaca)
ENTRADA D' ARRÓS
QXTENTOS
Madrit, (urgent_).— Perqué 'ls espanyols de \alpa*
rais no rebin cap mal en la. batalla que va teñir iloch
allí ja fá algunas telnianus, ara surt d' EspaDya per
aqueil port lo ,.lleh)a Regetit" Si s' espejessm laat las
Hebras com aquella efpanyols á rtbre aussili de la séva
patria, aviat h' acabaría la rassa d' aquellas bestiolas.
GAKSOI.
Dursnt lo mes d1 Agost, han sígut robadas en Espanya dosze, iglesias. ¿Encara dirán que á E^panya no
hi ha reiigió y fins los lladres van per las iglesias?.
SAGKISTÍ
Guadalajara.—Al mestre d1 escola d1 Álamcza, á
qui se li deuhen 32 mansuahtats, íse "1 ha processat per
no haber pogut pagar T impost sobre consums. Ara 's
ti'HCttt d" averigua que es lo que conMimeixen de pago
aquells que res cobran; perqué '1 <ionsiimirbe las euiranyas no h4 entra, ja que uquest Cünsum no pugu impostt
EüBTEEO,
Madrid, 15.—Lo senyor Martos, diputat dtl distric»
te á que perieiieix lo poblé de Consuegra, DO ha fet
cap pregunta sobre lo que ha passat a!s seus electora.
Es que 'n deu e«tar repentit perqué 1' eleaíai). Després que d' aquí á un' altra legislatura encara hi ln
tempe, y 'ls fclectors ja no 's recordarán del olvit.
Un cassador deis de quarlo '1 rengla, pregunta á la
ZOLÚ.
seva dona:
—¿Com las courás las perdías si decás ne casso?
—Ño ho sé, perqué no n1 he cuit may de cap manera.
- L1 aitre día bé vas coure aquellas que 'ns varen
Se publicará tot ó part de lo que han remes los senyors
regala, y aquellas que varem compra peí meu Sanfc.
Joan Mallol, Domingo Banrina, Mayet, J. Aragonís, J. T.
y R , Lluis Salvador, Repica Talóns y Amadeo.
—Sí, pero de las que tu cassas no n' he cuit may.
Nó 's pot publicar lo que han remes los senyors Treta—Dóneles cóulas com aquellas.
—Bé: es que també las deurás cassá com aquellas. Hg,PauPó, y D. M. R.
LA TOMASA
DÜPTE
Ab lo que está oeorreguent
encara no estich segú,
de si es lo número hú
ó bé es ¡o núaiero cent.
SE3CCIO
TEES DE SILABAS
XARADA
una negado tercera
y la quarta un animal.
Are busca la Total,
qu' es una nena riallera.)
F. CARRERAS
Sustituir los punts per lletra«da manera que Ilcgits vertical y horrzontaiment diguin i.* rstífa. Poblé cátala. 2. a
IJ. id. y 3. a Nom de dona.
JOAN
TRENCA-CAPS
DOMENECH.
1.0G0GRIF0 NUMÉKICÍI
AOELA CAMILA
REUS
Formar ab aquesta direcció, lo titul
de un drama catata.
VIÑAS.
PROBLEMAS
Un pare at fer testament deixa sa for"
tuna que ascendéis á sis mil duros»
repartida entre sos filis de la manera
seguent:
AI fill gran: z duros
al segón:'„ menos que ai fiü gran,
y ademes 25 duros
y al tercer:'/a menos que al fill segón
y ademes 15 duros.
¿Quant correspón i cada fill?
Dos
TJlPEHS FALAHOSINS.
ACENTÍGRAFO
La taberna <t' en Pasquai
si buscas !nt es per demés,
pu ««que sent jo total
»s- f«rá rich en excls.
ANTOM MORA GALLART,
R raibo. —
r
, Ll$in..c.QnS0fiarit£rimera,
dos inversa mineral,
12 3 4 5 6789—Carrer Barcelona.
7 6,1 4 3 8 o 8—"Norii de dona.
9 6 t 6 3 6 8—Carrer Barcelona.
8 ^ 9 6 7
8 —
»
- r. '.*•
5 8 7 0 2— »
;>
1 8 3 s-~ »
»
9 8 3— »
»
3 8—Now música!.
i)—Consonant.
P. Moffo GALLART, •
GEEGGLÍFICH
1885
: = 3
100
100
LXV DI I
ANTÓN ROS.
SOLUCIONS
Á 10 1SSÍSTU a 10 MJMERO ¿5T£fllfiR
Xarada.—i.
lio-nas-tre.
»
II. Mar-ce-ltt.
Tenca Caps. Tres y la María sola.
P A L
P A L L AT A L L E R
L L Ek V AA
A s
Probli ma.—
68—3—5=60
QOO : 3 : 5=<5o
1024
Lógogrifo numérich.—Esctilfon,
LA TOMASA
Ksra, ii-msiitiT T iiTtuai
Preus üe suscrlpció:
Espenya j - httsgtí, trimestre.
. .
Cutía v Puerto Rico i¿. , .
,
tx(ra»ger
W, , ,
.
Siímcrs conent.
. , , . . .
„
atrassat.
,
.
.
!'5O pía.
J
„
2'»0 „
9'!0 „
„ 0'29 „
,
NOTA—Tota reclamado podrá dirigirse á la Administrado y Redacció de!
periódich, carrer de Sant Ramón, a.' 5.
LITOGRAFÍA »E RIBERA Y ESTAÍÍV.
Lít. Barcelonesa, S. Ramón, 5.—garfia.
Descargar