37 El pasaje de la Crónica pasó casi intacto a un romance

Anuncio
NRFH,
IX
NOTAS
37
E l pasaje de l a Crónica pasó casi i n t a c t o a u n r o m a n c e p u b l i c a d o e n
los R o m a n c e s n u e v a m e n t e s a c a d o s de L o r e n z o de S e p ú l v e d a , A m b e r e s ,
1551 ( a p u d D U R A N , R o m a n c e r o , B A A E E , t. 16, n ú m . 9 3 9 ) :
De l a gran C o n s t a n t i n o p l a
su e m p e r a t r i z se p a r t í a ;
a Burgos había llegado,
d o está el rey d e C a s t i l l a . . .
T r e i n t a dueñas t r a e c o n s i g o ,
todas d e negro
vestían;
el R e y y o t r o s c a b a l l e r o s
salieron a recebirla;
hízole toda l a h o n r a
q u e a su estado c o n v e n í a . . .
J u a n de l a C u e v a v o l v i ó a tratar e l tema en u n
f e b e o d e r o m a n c e s h i s t o r i a l e s (1588) . Sustituye las
" m u c h a s d u e ñ a s " (Cervantes las r e d u c i r á a doce)
d e i r de l u t o , l l e v e n c u b i e r t o el rostro, c o m o en
i b i d . , n ú m . 940) :
r o m a n c e de su C o r o
t r e i n t a doncellas p o r
y hace que, además
el Q u i j o t e
(DURAN,
C e l e b r a n d o están las b o d a s
del p r í n c i p e d o n F e r n a n d o . . .
sin o c u p a r s e l a c o r t e
s i n o e n p l a c e r , y así e s t a n d o ,
ante el R e y l l e n a d e l u t o
u n a señora h a l l e g a d o ,
y con ella m u c h a s
dueñas
cubiertas d e negros
paños,
los rostros todos c u b i e r t o s ,
haciendo excesivo l l a n t o .
L a emperatriz a q u i e n siguen,
las l á g r i m a s a p a r t a n d o ,
p u e s t a a n t e e l R e y de r o d i l l a s
así d i c e s o l l o z a n d o . . .
L a visita de l a C o n d e s a T r i f a l d i tiene e v i d e n t e parentesco c o n este
r o m a n c e de J u a n de l a C u e v a , e n el c u a l d e b i ó de inspirarse Cervantes
p a r a forjar u n o de los episodios, aparentemente fantásticos, d e l Q u i j o t e ;
c o m o casi todas las creaciones d e Cervantes, ésta se h a l l a h o n d a m e n t e
e n r a i z a d a e n l a v i d a de España y e n los romances, q u e son, c o m o el arte
c e r v a n t i n o , u n a m a r a v i l l o s a c o m b i n a c i ó n de r e a l i d a d y poesía.
EMILIO
GONZÁLEZ
H u n t e r College, N e w Y o r k .
O T R O S POEMAS INÉDITOS D E G U T I E R R E
DE
CETINA
1
C u a n d o José M a r í a de Cossio p r e p a r a b a su h e r m o s o l i b r o sobre Fábulas
mitológicas
e n España
( M a d r i d , 1952), tuve l a alegría de p o d e r l e coVéase nuestra edición de "Poemas menores de G u t i e r r e de C e t i n a " , en E M P ,
(»954). 185-199.
1
5
3
NRFH,
NOTAS
8
IX
m u n i c a r u n a H i s t o r i a d e P s i q u e , " t r a d u c i d a " e n octavas p o r G u t i e r r e
d e C e t i n a , q u e p e r m a n e c í a i n é d i t a e n e l ms. 506 d e l a B i b l i o t e c a P r o v i n c i a l
de T o l e d o , c u y a e d i c i ó n estaba p r e p a r a n d o . Este m a n u s c r i t o , e s t u d i a d o ya
p o r H e n r í q u e z U r e ñ a y p o r L u c a s de T o r r e , g u a r d a c i e r t a relación c o n
el famoso códice de F l o r e s d e v a r i a poesía, c o l e g i d o e n M é x i c o e n 1577 ,
puesto q u e t a m b i é n r e ú n e a b u n d a n t e s poemas de C e t i n a , V a d i l l o , A l c á z a r ,
y de otros i n g e n i o s q u e p a s a r o n a I n d i a s , c o m o L á z a r o B e ja r a n o o L a s o de
l a V e g a . C o n s t i t u y e u n b u e n c o r p u s d e poetas sevillanos de h a c i a 1570,
a u n q u e l a m a y o r p a r t e n o sean o t r a cosa q u e r i m a d o r e s más o m e n o s
felices. C o m o José M a r í a de Cossío n o citó más q u e tres octavas de esa
f á b u l a de P s i q u e , creo de a l g ú n interés p u b l i c a r l a íntegra p o r si a l g ú n
estudioso p u e d e a p r o v e c h a r l a .
2
3
E n l a p r i m e r a y n o m u y feliz octava, y a a d v i e r t e C e t i n a e n q u é f u e n t e
bebe. P e r o Cossío a n o t a (pp. 259-260) q u e el p o e t a s e v i l l a n o se sirve de
l a famosa versión d e A p u l e y o h e c h a p o r el a r c e d i a n o D i e g o L ó p e z d e
C o r t e g a n a ( i m p r e s a p o r p r i m e r a vez e n S e v i l l a e n 1513 y r e e d i t a d a v a r i a s
v e c e s e n e l s i g l o x v i ) , c u y a h u e l l a e n l o s poetas a n d a l u c e s f u é m u y h o n d a .
C o s s í o c o m p a r a dos pasajes e n p r o s a c o n otras tantas octavas, y el
cotejo
d e m u e s t r a q u e C e t i n a n o se r e m o n t ó a grandes vuelos. " C e t i n a - d i c e se e l e v a p o c a s v e c e s d e l a s i m p l e n a r r a c i ó n , y e l l o h a c e m á s sugestiva q u e
su p o e m a l a versión p r i m o r o s a d e l A r c e d i a n o s e v i l l a n o . P e r o fuera de esta
c o m p a r a c i ó n , l a f á b u l a d e l p o e t a s e v i l l a n o tiene encanto, y m u y p r i n c i p a l m e n t e e n l a m i s m a sencillez y l i m p i e z a de su estilo p o é t i c o " .
E l m i s m o m a n u s c r i t o g u a r d a todavía tres nuevos sonetos d e C e t i n a , y
o t r o c o n numerosas variantes q u e m e j o r a n l a e d i c i ó n de Hazañas. A u n q u e
n a d a p u e d e n a ñ a d i r a los ya c o n o c i d o s , me parece o p o r t u n a esta ocasión
p a r a sacarlos d e l o l v i d o .
JOSÉ M A N U E L
BLECUA
Zaragoza.
f. 93 r*
H I S T O R I A
5
10
D EPSIQUE,
T R A D U C I D A
C u e n t a A p u l e y o q u e , m i e n t r a él m u d a d o
fue e n asno, los l a d r o n e s q u e servía
una hermosa virgen han robado
el d í a q u e sus b o d a s a t e n d í a ;
a l a c u a l , p o r hacer menos pesado
su i n f o r t u n i o , u n a v i e j a así d e c í a ,
m i e n t r a que con palabras l a consuela,
c o n t á n d o l e d e P s i q u e esta n o v e l a :
T r e s h i j a s t u v o u n rey, t i e r n a s d o n c e l l a s
de h e r m o s u r a e x t r a ñ a y d e l i c a d a ;
P. H E N R Í Q U E Z U R E Ñ A , "Nuevas poesías atribuidas a Terrazas", R F E , 5 (1918),
49 ss. ( A u n q u e Henríquez Ureña asegura que el ms. está "escrito en excelente letra de
principios del siglo x v m " , lo cierto es que pertenece a la segunda m i t a d del xvi). L .
DE T O R R E , "Algunas notas para la biografía de G u t i e r r e de C e t i n a " , B A E , n (1924),
388 ss.
H o y en la B . N . M . , ms. 2373. Véanse los artículos de R E N A T O R O S A L D O , " F l o r e s
d e b a r i a poesía. Apuntes preliminares para el estudio de u n cancionero manuscrito
mexicano d e l siglo x v i " , H , 34 (1951), 177-180 y 523-550, y " F l o r e s d e b a r i a poesía.
U n cancionero inédito mexicano de 1577", A b s , 15 (1951), 373-396; 16 (1952), 91-122.
2
3
NRFH,
IX
NOTAS
15
f. 93 x»
20
25
30
f. 94 r?
35
40
45
f. 94 v?
l a b e l d a d d e las dos (si b i e n s o n bellas)
c o m o cosa m o r t a l e r a a l a b a d a ;
mas l a d e l a m e n o r e r a y a e n t r e e l l a s
p o r V e n u s d e las g e n t e s a d o r a d a :
Venus la muestra al hijo, y con gran furia
l e d e m a n d a v e n g a n z a d e esta i n j u r i a ,
Y a las m a y o r e s dos, casadas s i e n d o ,
c a d a c u a l c o n u n rey v i v e c o n t e n t a ,
y e n el m a t r i m o n i a l yugo v i v i e n d o
p a r e c e q u e m a y o r descanso s i e n t a ;
sola q u e d a b a Psique, q u e p l a ñ i e n d o
c o n su p a d r e se está m u y d e s c o n t e n t a ,
p o r q u e p o r su b e l d a d m a r a v i l l o s a
n i n g u n o osa p e d i r l e p o r esposa.
E l p a d r e q u e b u s c a r desea p a r t i d o ,
a l d i o s q u e está e n M i l e s i o sacrifica.
- " E n el yermo más solo y ascondido
d e j a l d a s o l a - e n su respuesta e x p l i c a - :
llevalda como a muerta, que marido
m o r t a l n o debe haber - l e c e r t i f i c a - ,
mas u n d i o s v o l a d o r , d e s n u d o y ciego,
que el m u n d o abrasa c o n p o n z o ñ a y fuego",
L o s padres con el p u e b l o y c o n g r a n l l a n t o
y con fúnebre p o m p a , extraña, oscura
l a l l e v a n a l l u g a r q u e e l í d o l santo
le d i j o , d e s t i n a d o a su v e n t u r a .
C o n c e r a y triste s o n , c o n b a j o c a n t o ,
c o n l u t o , c u a l se v a a l a s e p o l t u r a ,
juntos d e l m o n t e a l a más alta parte
l a d e j a n s o l a y c a d a c u a l se p a r t e .
Céfiro sopla, y como vela en nave
h i n c h e el vestido a Psique, y blandamente
e n alto l a levanta, y c o n süave
sueño l a deja cerca de u n a f í e n t e
y u n a casa r e a l , d o m i e n t r a e l grave
caso l a a d m i r a , así d e c i r se s i e n t e :
" P s i q u e , t o d o esto es t u y o , está s i n p e n a ;
vente a bañar, después vendrás a cena",
L a s i n v i s i b l e s siervas obedesce
50
P s i q u e , y d e los vestidos se d e s p o j a ,
y e n e l b a ñ o q u e a l l í l u e g o aparesce,
d e l a cabeza a l p i e se b a ñ a y m o j a .
U n vaso preciosísimo se ofresce
c o n m i l v a r i o s o l o r e s e n q u e escoja,
55
y d e s p u é s d e l a v a d a y d e él u n t a r s e
e n t r a e n u n r i c o l e c h o a recrearse.
L e v a n t a d a después Psique y vestida,
a m e s a de tres pies se p o n e a c e n a ,
donde
60
(puesto q u e fue m u y b i e n s e r v i d a ) ,
p o r n o v e r ciuién l a sirve, l o cree a p e n a .
A m o r le estaba cerca, q u e h e r i d a
siente e l a l m a p o r e l l a e n c u i t a y p e n a ;
d e i n s t r u m e n t o s u n s o n t a m b i é n se o í a ,
y d e voces m u y d u l c e m e l o d í a .
39
40
f. 95 r?
f. 95 v?
f. 96 r?
f. 96 v*
NOTAS
65
C u a n d o pensó d o r m i r , tornada al lecho,
en el sueño m e t i d a alto y p r o f u n d o ,
s i n a r m a s l l e g a A m o r , de a m o r e s h e c h o
prisión, y echó el cuerpo sin segundo;
v e n c i d o , sobre a q u e l h e r m o s o p e c h o ,
70 se r i n d e e l v e n c e d o r d e t o d o e l m u n d o ,
t o m á n d o l a p r i m e r o p o r su esposa:
¡oh felice, o h g e n t i l c o p i a a m o r o s a !
L e v a n t a d a , pues, P s i q u e a l n u e v o d í a ,
d e s p u é s q u e e l v o l a d o r d i o s desparece,
75 s i n v e r n i n g u n a , m i l d a m a s oía,
q u e a su s e r v i c i o c a d a c u a l se ofrece.
E l l a se l a v a y p e i n a , y r e p a r t í a
e l c a b e l l o e n m i t a d , c o m o paresce;
y e s t a n d o así, e n t r e sí d i c e gozosa:
80 " ¿ Q u i é n c o m o y o e n e l m u n d o hay h o y d i c h o s a ? "
L a s h e r m a n a s , e l caso o í d o h a b i e n d o ,
al padre vuelven con angustia y lloro,
y de a q u e l m o n t e a l f i n , A m o r q u e r i e n d o ,
C é f i r o las l e v a n t a y trae a l c o r o
85 d e P s i q u e , q u e c o n gozo r e c i b i e n d o
las h e r m a n a s , les d a ' m u y g r a n tesoro.
Después, p o r no enojar a A m o r , al viento
m a n d a las v u e l v a a l m o n t e e n u n m o m e n t o .
L a s crueles h e r m a n a s , e n v i d i o s a s
90 d e t a l p r o s p e r i d a d , s i n reposarse,
h a b i e n d o c o n m a n e r a s cautelosas
pensado cómo a Psique h a n de mostrarse,
v o l v i e n d o a v e r l a , e n t r e m i l otras cosas,
le a c o n s e j a n q u e q u i e r a asigurarse
95 m a t a n d o a l i n v i s i b l e y fiero esposo,
e l c u a l es u n d r a g ó n m u y v e n e n o s o ,
Vesla aquí con cuchillo y lumbre ardiente
sobre e l d o r m i d o A m o r , c o n saña r e a ;
mas v i e n d o su b e l d a d c l a r a , e m i n e n t e ,
100 d e j a de ejecutar o b r a t a n fea.
U n a flecha t o c a n d o e l a r d o r siente,
y a m i r a r vuelve el h i j o de l a dea:
la lucerna lo quema, y despertando
h u y e , y e l l a de u n p i e l o ase l l o r a n d o .
105
M a s n o p u d i e n d o y a m á s sustenerse,
e n t i e r r a c o n d o l o r cae, y se q u e j a ;
de allí, c u a n t o e l m i r a r p u e d e e x t e n d e r s e ,
m i r a el a i r a d o A m o r q u e se le aleja.
D e s e s p e r a d a a l fin, d e j a caerse
110
de u n g r a n río, el cual salva l a deja
de l a otra parte. Allí, m i e n t r a recela,
el dios P a n c o n palabras l a consuela,
A los r e i n o s l l e g ó d e sus h e r m a n a s
a las cuales e l caso e x t r a ñ o c u e n t a ;
115 finge q u e c o n i n j u r i a s m u y v i l l a n a s
A m o r l a e c h ó d e sí c o n g r a n d e a f r e n t a .
E l l a f s ] crédulafs] s o n , c o m o i n h u m a n a s ,
y cada c u a l , de tanto b i e n h a m b r i e n t a ,
NRFH,
IX
NRFH,
IX
120
125
f. 97 r?
130
4i
NOTAS
lanzándose del monte, cuál p r i m e r o ,
c o n su m u e r t e p a g ó e l p e c a d o fiero.
V e n u s , sobre delfines r e c r e a n d o ,
e n t r e t a n t o se está e n e l o c é a n o ,
cuando una palomilla, que volando
del cielo baja en el salado l l a n o ,
dícele: " D e j a , o h diosa, el i r holgando
p o r e l m a r , q u e t u h i j o está m a l sano;
d e u n a g o t a d e aceite y f u e g o a r d i e n t e
quemado, l l o r a del d o l o r que siente".
Visto V e n u s a A m o r c o n villanía,
le r i ñ e c o n s e m b l a n t e a i r a d o y fiero:
" ¿ T ú amas - d i c e - a l a e n e m i g a m í a ,
a q u i e n d e b í a s l l e v a r a l fin p o s t r e r o ? "
Después c o n amenazas le decía:
" E l a r c o y alas y saetas q u i e r o " .
V e s l a allá, q u e c o n J u n o y C e r e s a n d a ,
q u e j a n d o desto, y su f a v o r d e m a n d a .
4
135
140
C o n sus p a l o m a s V e n u s sube a l c i e l o ,
pide a Mercurio, a Júpiter; y a N i d o
le r u e g a q u e c o r r i e n d o e l m u n d o a v u e l o
e l d e s t i e r r o d e P s i q u e sea s a b i d o .
É l l a p r e g o n a , y d i c e e n su l i b e l o
que l a hermosa Venus h a ofrescido
siete besos a a q u e l q u e se l a e n t r e g u e
y l a m u e r t e a c u a l q u i e r q u e se l a n i e g u e .
5
f. 97 v '
145
150
155
160
f. 98 r?
165
P s i q u e , b u s c a n d o e n t a n t o a su m a r i d o ,
a l t e m p l o de l a d i o s a Ceres v i e n e ,
la cual halla que había recogido
t o d o c u a n t o a cocer e l p a n c o n v i e n e .
D u é l e s e C e r e s d e e l l a y, c o n g e m i d o ,
g r a n f d e ] p a s i ó n d e su d e s t i e r r o t i e n e ;
'mas p o r n o i r c o n t r a V e n u s l a desecha
d e sí, y n i l a d e f i e n d e n i a p r o v e c h a .
V a s e a l t e m p l o de J u n o , y d e r o d i l l a s
le c u e n t a l a o c a s i ó n de sus antojos,
e s m a l t a n d o c o n p e r l a s las m e j i l l a s ,
q u e d e r r a m a n d o v a n l o s b e l l o s ojos.
J u n o t i e n e p i e d a d de sus m a n c i l l a s ,
mas n o p o n e r e m e d i o a sus c o r d o j o s ;
antes, p o r n o e n o j a r a V e n u s b e l l a ,
d e s p i d e de sí p r e s t o a l a d o n c e l l a .
M a s Psique, que el m a r i d o anda buscando,
a l a amorosa estancia al fin arriba,
d o n d e , p o r los c a b e l l o s a r r a s t r a n d o ,
l a p o n e n e n p r e s e n c i a de l a d i v a .
M i r a c ó m o l a están a q u í a z o t a n d o
Tristeza airada y l a Congoja esquiva.
V e n u s , que el corazón tiene e n c e n d i d o
t o d o e n f u r o r , se rasca e n e l o í d o .
Después, varias semillas
E n el ms. l l e g a r .
E n el texto e n t r e g a , n i e g a .
» Tachado l e g u m b r e s .
1
5
0
ayuntando,
42
NOTAS
170
165
f. 98
180
que aparte cada cual a Psique m a n d a ,
y m i e n t r a está l a mísera c e n a n d o ,
A m o r c u m p l e p o r e l l a esta d e m a n d a .
V e n u s se m a r a v i l l a , y v a p e n s a n d o
q u e i m p i d i e n d o e l A m o r sus o b r a s a n d a .
U n p a n le d a a l a fin d e su f a t i g a ,
y a n u e v o m a l l a triste P s i q u e o b l i g a .
" P a s a e l r í o y verás e n l a s o m b r o s a
selva ovejas c o n l a n a d e o r o fino;
d e e l l a m e trae - d i c e - p r e s u r o s a " .
P s i q u e q u i s o ahogarse e n e l c a m i n o ,
m a s u n a c a ñ a (de su m a l p i a d o s a )
la i n s t r u y e y d i c e ( p o r q u e r e r d i v i n o )
m i e n t r a el ganado duerme, que recoja
la l a n a q u e e n las m a t a s se d e s p o j a .
7
185
Venus l a envía al infierno, a Proserpina,
q u e le t r a i g a de afeite u n a b u j e t a .
Psique, pensando que a morir camina
( p o r m e n o s m a l l a m u e r t e se h a y a eleta),
a echarse d e u n a t o r r e se d e s t i n a ;
m a s las p i e d r a s e s t o r b a n q u e c o m e t a
tal e r r o r , y h a b l á n d o l e l e m u e s t r a n
u n a c i u d a d , y p a r a allá l a a d i e s t r a n .
8
190
f. 99
195
200
205
f. 99 v
9
210
215
220
7
8
Y a p o r e l l e ñ a d o r p a s a grosero,
sin q u e a c a r g a r l e a y u d a , a u n q u e l o p i d a .
E n t a n t o y a d e E s t i g i e a l l a g o fiero
l l e g ó y e n l a g r a n b a r c a es y a m e t i d a .
Del
pasaje a C a r ó n p a g a u n d i n e r o ,
y otro guarda, que pague a la salida.
Ves el viejo que ruega y l a c o n j u r a
q u e l o e m b a r q u e , mas P s i q u e n o se c u r a .
Después q u e pasa l a l a g u n a m u e r t a
y las m a l v a d a s tres r a s t r i l l a d e r a s ,
l l e g a a l h o n r a d o c a n , sobre l a p u e r t a ,
q u e c o n tres bocas g u a r d a c r u d a s , fieras.
D e dos p a n e s q u e trae, e l u n o a c i e r t a
a d a r a l m o s t r u o , y g u a r d a m u y de veras
el o t r o p a r a d a r l e a l a t o r n a d a ,
c o m o fue d e l a t o r r e a m a e s t r a d a .
A t o r m e n t a d o el can, tanto c a m i n a
por l a casa i n f e r n a l , t o d a a h u m a d a ,
que hallando a la bella Proserpina,
d e V e n u s le r e c u e n t a l a e m b a j a d a .
N i a reposarse n i a sentarse i n c l i n a ,
n i a c o m e r , n i a o t r a cosa, a u n q u e r o g a d a ;
mas l a bujeta espera c o n g r a n p e n a ,
q u e l u e g o se l a d a , c e r r a d a y l l e n a .
D a n d o a C e r v e r o P s i q u e el p a n segundo,
y e l d i n e r o a C a r ó n , y a se t o r n a b a ,
mas d i o l e u n a n s i a , l a m a y o r d e l m u n d o ,
por a b r i r l a b u j e t a q u e l l e v a b a .
A b i e r t a , entró en u n sueño m u y p r o f u n d o .
E n el ms. i n s t i t u t e .
E n el ms. a l m o r i r .
NRFH,
IX
NRFH, IX
f. 100 r«
NOTAS
225
230
235
A m o r d e u n a finiestra l a m i r a b a ;
c o n u n a flecha l a d e s p i e r t a , y m u e v e
que a V e n u s vaya y l a bujeta lleve,
D e allí, v o l a n d o al cielo, a l g r a n T o n a n t e
r u e g a , p o r q u e d e a m o r o b r a r se siente,
q u e p o r m u j e r le d é a P s i q u e , su a m a n t e .
É l l o besa y a b r a z a d u l c e m e n t e ;
el águila de Júpiter volante
t i e n e e n e l p i c o e l f u e g o fiero a r d i e n t e M e r c u r i o , e n e l celeste t e r r i t o r i o ,
t o d o s l o s dioses l l a m a a c o n s i s t o r i o .
J ú p i t e r a l o s dioses d i c e y p r u e b a
q u e es b i e n q u e sea d e A m o r P s i q u e l a esposa.
M e r c u r i o abaja, y presto a l cielo lleva
a P s i q u e , c o n t a l n u e v a m u y gozosa;
la cual por diosa Júpiter aprueba,
h e c h a i n m o r t a l , y l u e g o l o s desposa,
h a c i e n d o que el l i c o r de ambrosía sienta;
240
d e q u e V e n u s se a p l a c a y se c o n t e n t a ,
B o d a s h a c e n e s p l é n d i d a s , reales,
c o n fiesta, p o m p a , fasto y g r a n r i q u e z a ,
y el dios perseguidor de los mortales
hace o l v i d a r a P s i q u e s u tristeza.
245
L a s deas y los dioses i n m o r t a l e s
a d m i r a d o s están d e su b e l l e z a .
M i e n t r a a l a m e s a s o n , e s p a r c e n flores
las H o r a s , c o n m i l suertes d e c o l o r e s ,
D e allí l o s d o s a m a n t e s deseosos
250
a r e s t a u r a r se v a n d e sus t o r m e n t o s
a l r i c o l e c h o , a d o n d e m u y gozosos
d e s p i d e n los pasados pensamientos.
N o seáis, p u e s , a m a n t e s , e n v i d i o s o s
n i presumáis más q u e ellos d e contentos;
255
q u e e n t r e e l l o s dos n a c i ó l a m a y o r
d e l g o z o q u e e n e l m u n d o se r e p a r t e .
f. 100 \<>
A
f. 125
43
UNA DAMA,
QUEDANDO
parte
VIUDA
V?
5
10
C o m o joya oriental, rica y preciosa,
entre v i l tierra envuelta y encerrada,
d e s c u b r e su v a l o r d e e l l a sacada
y se m u e s t r a m á s c l a r a y m á s h e r m o s a ;
c o m o p a r e c e e l s o l tras t e n e b r o s a
n u b e , q u e su b e l d a d t u v o o c u p a d a ;
c u a l v a n a v e s e g u r a y descargada,
s a l i d a de t o r m e n t a p e l i g r o s a ;
como queda mejor el peregrino
que en bosque obscuro y con peligro h a entrado,
c u a n d o s a l i d o d e él h a l l a e l c a m i n o ;
como oro de metal bajo apartado,
t a l , señora, v u e s t r o á n i m o d i v i n o
q u e d a , de sujeción baja l i b r a d o .
NOTAS
44
f.
127
V<>
lo
129
r
10
318
r
N o t o r i o es e n e l m u n d o a q u e l t o r m e n t o
que en el infierno T á n t a l o padece,
d o e l a g u a y e l m a n j a r le desfallece,
t e n i e n d o e n t r e l o s dos p e r p e t u o a s i e n t o .
Y o e n e l i n f i e r n o acá q u e e l s e n t i m i e n t o
a u n a l m a triste e n a m o r a d a ofrece,
d e u n fiero desear, q u e le p a r e c e ,
i n f e r n a l m e n t e atormentar me siento.
M a s jay!, ¿qué d i g o yo?, q u e d e s v a r í e de m i l a l m a s q u e a r d e r e n v i v o fuego
y el mío, injusto m a l n o merecido.
Y d e t a n t o es m á s grave e l d a ñ o m í o :
q u e él desea e l m a n j a r q u e n o h a p r o b a d o ,
y y o e l q u e solía gozar, y h e y a p e r d i d o .
SONETO
9
5
f.
IX
SONETO
5
f.
NRFH,
S i m i e n t r a e l h o m b r e a l s o l los ojos g i r a ,
ciego d e l r e s p l a n d o r b u s c a u n d e s v í o ,
¿cómo u n flaco m i r a r a n t e e l s o l m í o ,
c u a n t o se c i e g a más, t a n t o m á s m i r a ?
S i u n a sola g l o r i a u n a l m a a s p i r a ,
p u e s t o q u e m i deseo es d e s v a r í o ,
v i s t o u n suave m i r a r , h o n e s t o y p í o ,
¿a d ó n d e e l desear m e l l e v a y tira?
S i d e l o q u e h a d e ser certeza t e n g o ,
de m i l a l m a s q u e a r d e r e n v i v o fuego
he v i s t o , ¿para q u é b u s c o o t r o i n d i c i o ?
¿A q u é m e trae e l A m o r ? ¿ D ó voy? ¿ D ó v e n g o ,
h a c i e n d o de m i v i d a , a l v u l g o j u e g o
d e l a l m a , l a s t i m e r o sacrificio?
SONETO
9
5
O j o s , rayos d e l s o l , luces d e l c i e l o ,
que con u n m i r a r manso y amoroso,
en el trance mayor, más peligroso,
soléis de m í a p a r t a r c u a l q u i e r rescelo.
¿Qué ceño tan cruel, q u é obscuro velo
es e l q u e m e mostráis t a n r i g u r o s o ?
¿ Q u é ' s d e l d u l c e m i r a r , grave y h e r m o s o ,
c o n q u e e l a l m a soléis p o n e r c o n s u e l o ?
¿ Q u é es esto? ¿ N o sois vos a q u e l l o s ojos
u e m e solían v a l e r y a s i g u r a r m e ?
N o m e soléis vos d a r m i l desengaños?
P u e s , ojos, o c a s i ó n de m i s enojos,
¿por q u é a h o r a m i r á i s p a r a m a t a r m e ?
¿ C a b e e n t a n t a b e l d a d tales engaños?"
Variantes que arroja la ed. de Hazañas, t. 1, p. 143: 2 con u n volver; 3 más fuerte
y peligroso; 4 que me solíades dar cualquier consuelo; 6 tan temeroso?; 7-8 ¿Qué es
del blando m i r a r , grave, amoroso / que apartaba de mí cualquier recelo?; 10 m e
suelen; 11 ¿No me habéis dado vos m i l . . . ? ; 14 ¿Caben en tal beldad t a l e s . . . ?
8
Descargar