parroquia de sta maria de camprodon 19631027

Anuncio
EDITORIAL
Colegio
Episcopal
y
Primacia
de
Pedró
Desde Pio IX hasta Pío XII han transcurrldo clento diez aAos
en los cualcs el Papado, frente a las ruinas provocadas por la Kevolución francesa, se ha levantado granítico y solido con un prestigio
sin igual. Estó ya fijado el punto central: Roma. Però el pensamiento
total de Cristo es que su Iglesia sea iina colcgialidad de obispos,
sucesores de los Apóstoles con uno que ticne la Primacia, Pedró.
Ei poder de los obispos no procede de Pedró sinó de Cristo. Esta
colcgialidad favorcce el sentido comunitario de la vida cristiana,
devuelve a la Iglesia su caràcter de cuerpo con su cabeza visible el
Papa y nos acerca a los hermanos disidentes los cuales han tropezado con uii poder —según ellos— absolutista del Papa. El valor de
presencia de todos los obispos en el Concilio, su libertad de expresión, la reunión en comlsiones episcopales de países diferentes, su
unanimidad fraternal para implorar el auxilio del Espíritu, hacen que
se cumpla la palabra del Evangelio: «donde dos o tres estén reunidos
on mi noníbre, Yo estoy en medio de ellos». La admirable oraclón
«Adsunius>, obra de San Isidoro para el Concilio IV de Toledo, es
una comunion de imploración y de comunidad. Los obispos han
asumido la responsabiUdad de toda la Iglesia, ya no solo de una
partecita llamada Diòcesis. Ellos viven y vlviràn màs cada dia esta
universalidad de su mlsión no mermada por consideraciones parclalcs
diocesanas. Y los fieles unidos a sus obispos, se sentlrdn màs unidos
a toda la Iglesia vibrando al unisono con las alegrías y los sufrlmientos de lodo el Cuerpo Mistico de Cristo.
27 de octubre de 1963
Dom. XXI d. de Pentecostes
Ked.icción y Admiíiistracirtn: Apartado I I , Vich
Aflo lli, N.° 149
Depósito legal: B. 14.355 -1960
LA FAUABT^A ^ ^ D I O S
il'Ú^UX
n
NOSOTHOS
(Colós. I, 12-20)
Lectura de la Carta del Apòstol
San
Pablo a tos Coloserises,
Hermanos: Damos gracias a Dtos Padre
que nos hizo dlgnos de participar de la suerte de tos Santos en ta Itiz, que nos lihrò del
poder de las tinieblas, ij nos írasladó al reina del Hijo de sii amor; en c/nien tenemos
por su sangre Ui redención y la reinisión de
los pecados. El cual es iniagen de Dios invisible, primogènita de tada criatura; poiqne en Etfueron criadas todas las cosas en
los cielos y en la tierra, las visibles y las
inoisibles, sean tronos, sean
dominaciones,
princtpados, o potestades: todas fiieron criadas por El mismo y en El mismo, y El es ante todas las cosas y todas subslsten en El.
V El es la cabeza del cuerpo de la Iglesia,
comofsel
principio, el primogènita de las
muertos,, para que en todo tenga El la primacia; pues quiso porter en El toda la plenitud, y reconciliar por El consigo todas las
cosas, paciflcando por la sangre de su cruz,
tanto lo que està en la tierra, coma lo que
està en el cielo, en Crisfo Jesús nucstra
Senor.
líL REINO DE CRISTO
A El hemos sido trasladados desde que
nos rescato con su sangre. Rsta redención
funda un dereclio real cruento por deinas.
Las cualidades de Cristo como Unigénito
del Padre ya le dan dercrho a ser nuestro
Rey Soberano. O.n'io C'abeza de la Ij^lesia,
pueblo de Dios, es también Rey de todos
los miembros. La plenitud de que go/.a y
como fuente de loda inu··.-tra vida, le proclaman Rey. Desde toda in eternidad el Padre
le reservo este primndo real en trtda la
creacirtn y por F.l y en Kl fuei·iiii creadns Uis
cosas visibles e iiivisihli-s. lísta visión
universal de todo en Cristo, recrearà nuestra mente y nuestro corazí'in en el cielo.
Atiora el reino de Cristo sufre violència. La
lucha contra este Rey_ invicto se recrudece.
Los hombres quieren sacndir su yu^o bienhechor. Però llegarà un mnniento en que
toda la creación serí entre^jada a Cristo
para que El la Entreguc a su Padie como un
trofeo de victorià. Los íieles reinaràn con
El. Los pérfidos, seran aplastados por el
furor de su ira. «Venga a nosotrns tu Reino,
Seflor!» clamaban los primeros cristianos.
Sea también nuestro s^rito angustioso però
lleno de esperanza.
La velocidad, càncer de la humanidad
Efí balaiue anual de los muertos en accidente de carreteras es de 4(K).0(» y el de los
tieriçlos de unos diez miilones. En la cifra de los muertos, no se computan los heridos que
luego fallecen al cabo de un tiempo, debido a las heridas sufridas. La nación que va en
cabe^ajCii este tràgico balance, es Itàlia y le siguen Alemania, Inglaterra, Francia. Las
estadííiicàs seflalan que las causas de estos accidentes son de cada diez, ocho debidos al
facttír humano y dos a fallos materiales o de la carretera. El enemigo del conductor es el
alcohol,però también la mania de la velocidad y la frivolidad para complacer al sexo femenino.-Harón bien las autoridades en extremar las medidas contra los infractores. Però liay
que fnstiHir también a los peatones y avivar la conciencia de los conductores para hacerles
comprender lo grave de su conducta en muchos casos. — ECO.
• J^et^il de la óetmana •
Dia 2 7 , Dom. XXI després de Pentecostes,
FESTA DE CRIST REI, St. Vicens, màrtir espanyol. Stes. Sabina i Cristeta, mrs. Dia 2 8 ,
Dll., Sts. Simó i Judes, apòstols de Crist,
parents del Senyor, martiritzats a Pèrsia, St,
Fidel, mr., Sta. Cirila. Dia 2 9 , Dm., St. Narcís. Dia 3 0 , Dmc, St. Alfons Rodríguez, nat
a Segòvia i germà coadjutor, porter durant
30 anys o Mallorca, insigne per la seva
humilitat, obediència I do de contemplació.
Sts. Candi i Lucà, mrs. Dia 3 1 , Dj., St. Nemesi i Sta. Lucila, mrs., St. Eustaqui, b., i St.
Quintí, mr. Dia 1 de n o v e m b r e , (primer
divendres), FESTA DE TOTS SANTS (de precepte), dedicada a commemorar la vida
santa de tots els que estan al cel glorificats
per Déu, Sf. Benigne, pvre. Dia 2 , (primer
dissabte). La commemoració de tots els fidels
difunts. Jornada dedicada a pregar per tots
els que estdn al Purgatori. L'Església ofereix
sufragis extraordinaris per ells avui. Oïm, si
podem, les tres misses que diu el sacerdot.
St. Victori, b. i mr.
JUBIlfU Df DIfUNTS
Des del mig dia del dia 1 fins a la mitja
nit del dia 2, per coda visita que es fa a una
església es guanya INDULGÈNCIA PLENÀRIA per als difunts. Es resen sis Pare nostres
i es prega per les intencions del Sant Pare;
confessió i comunió segons costum.
«Déu ens ha pensat des d e rota
l'eternitat, i en el seu a m o r creador
ni un instant no afluixa la seva
atenció d a m u n t nosaltres. En la
persona dels nostres germans hem
de retrobar la idea de Déu i resp e c t a r - l a . Cal que f e m atenció a
la i m a t g e d e l G r a n Atent».
(M.
Quoist)
ríCuúndo se administra el Sacramento de
la Extra-Unción, las miijeres deben llevar
mantilla en la cabezaP
Una Diocesana
R — No està mandado però es mejor en
especial cuando antes se ha administrado el
Viàticc).
dPur què algunos sacerdotes no dejan
que las mujeres besen su mano y los capuchinos dan a besar el cordón?
La misma
K Se trata de una sefial de veneración
y respeto y por tanto puede en aigunas ocasiones, precindirse de ella. El cordón de los
religiosos o el escapulario de las religiosas
hace las veces de la persona que lo lleva y
està bendecido para ser besado.
En cuanto a estos católicos y católicos
que visten indecentemente y se permiten el
desacato de ir comulgar sin medias o habiendo bailado toda la noche, hemos ya respondido varias veces a ello, Es una manera de
enganarse a si mismo. però no a Dios, y eon
esta conducta se van eliminando de la conciencia las voces que la hacían delicada y se
fomenta la mezcla de lo bueno con lo malo
cuya mezcla es fatal en orden a agradar
a Dios. Les emplazamos al tribunal de
Dios pues aquí bajo parece que no hay
remedio.
i En qué dia se celebra la fies ta de Santa
Bernadette Soubirous?
Una naoarclina
R - E l dia 16 de abril.
ESQUEIXOS DE VIDA
UetÀ
itl·i
vau
al·ie l·ia té
En el que va de segles, França i Alemanya s'han vist moltes vegades entrelligades
en guerres cruentíssimes que les han oposat
i han sembrat i fet créixer aquesta mena de
rancor que es tenen entre si francesos i
alemanys.
El coronel Duvalier era un veterà militar
que havia lluitat ja en la primera Gran Guerra del 14. Home curtit en tota mena de situacion bèl·liques, no es deixava impressionar
per sentimentalismes dels joves reclutes.
Tanmateix, el coronel Duvalier va plorar
d'emoció quan va contar-nos aquesta alliçonadora anècdota que transcrivim:
«Era pel maig de 1940. Els francesos
anàvem retrocedint en les nostres posicions
i ja es veia imminent la total ocupació de
França per l'exèrcit del lli Reich. La guerra,
llavors, ens semblava un joc monstruós,
com un gran teatre de titelles, en el qual
nosaltres, els combatents, no hi teníem cap
paper a fer. Les ordres de l'Estat AAajor
eren absurdes i incoherents. Les vides dels
soldats valien ben poca cosa i llur sacrifici
semblava que no servia per a res. Un dia
davant l'empenta fulminant dels alemanys,
vaig caure ferit de les cames. Mentre esperava que vinguésin els infermers amb la
llitera, vaig veure, no gaire lluny d'allí on jo
estava, un dels meus soldats que estava
ferit del front. Per la sang abundosa que li'n
rajava, s'insinuava dolorasainent mortal. F^l
soldat a penes es movia. Amb gran esforç,
reeixí treure's una creueta de la butxaca i,
sentint-se morir, començà a resar l'Avemaria
en llatí. Encara no n'havia acabat ben bé la
primera part, quan sentí que, a prop seu,
una altra veu li contestava, també en llatí:
«Sancta Maria, Mater Dei...». El meu bon
soldat va girar el cap i veié un altre soldat,
també ferit mortalment.
«L'uniforme i la fesomia d'aquell minyó
de cabells rossos que el meu soldat veié
delataven clarament que es tractava d'un
alemany. Els seus ulls blaus, estranyament
germànics, miraven fit a fit el meu soldat.
t
tanieccó^
«El francès reflexionà uns instants. Li
Costà reprimir aquella mica d'odi que, per
bo que siguis, et surt a for de llavis quan ut
trobes davant per davant d'un enemic. El
soldat reflexionà i actuà ràpidement. No hi
volia dir res que aquell ros d'ulls blaus fos
alemany i fos oficialment enemic. L'alemany
també era cristià com ell mateix i, per tant,
doblement germà: com a home i com a
correligionari.
«El meu soldat s'arrossegà una mica fins
al ferit alemany i li atançà el crucifix. Tots
dos ploraven. L'alemany prengué el santcrist, el besà i el retornà al francès. Llavors,
tots dos es donaren la mà i l'alemany digué
les seves últimes paraules:
« - P o d e m morir en pau, hem acomplert
el nostre deure».
.<-Es veritat, respongué l'altre, ens encaminem vers un país que no té fronteres i
en ei qual Déu és reconegut com a Pare
de tots».
«Moments després, tots dos —n'estic
segur— devien retrobar-se en aquest meravellós país que no té fronteres i en el qual
Déu és reconegut com a Pare de tots >.
1 encara un detall: el coronel Duvalier,
que no era cristià, va creure en la doctrina
de Crist davant d'aquell episodi d'autèntica
vida cristiana.
Jordi JANA
EME;
DE CRISÏO
En el amhieníe Conciliar en que es/amos sumergldos, es grato recordar que la
Jglesia es el Reino de Dios en la tierra y
Cristo, conto Dios y Honthre es el Rey. A
las aclamaciones de las almas fernientes
hemos de jiintar nuestra sumisión a El
como Cabeza de la Iglesia. La primitiva
Iglesia le llamó a Cristo, SENOR,
titulo
que entraria la idea de Rey. V le llamaron
así para manifestar su fe en Cristo Reden- ('
tor. Con su sangre adquiriu esta potestad
sobre el tptteblo de adquisicions^ el piieblo
cristiano como continuación del 'pueblo de
Dios> del Antigíio Testamento con cl ctial
Dios hahia realtzado la Aliama
en el
Sinai. Ahora somos también de Dios en
Cristo y es El, que por derecho de conquista, ademús del derecho que tiene conto titj'o de Dios, rige nuestras almas. Este poder<o de
Cristo Rey incliiye las potestades legislutiiui, Judicial y coactiva sin las ctiales esta
realeza seria un titulo meraineiite honroso.
Por la fe, esperanza y caridad hemos enirado u formar parte de esta realeza espiritual de Cristo, lurfudes infundidas en el Bautisino y destinadas a crecer cada dia en
nuestro interior con proyección crterior. Sotdados de Cristo Rey por la Confirmución y
alimentados incesantementc con ta Eucaristia, dehemos aclamar a este Rey y ser ndalides
esforzados de sus interesesen la Iglesia. El Concilio con su proyección universal es una
rnanifestación clara y esplcndprosa de la Realeza de Cristo: <CHRISTi'S
VINCIT,
CHRISTUS REGNAT, CHRISTUS
IMPERAT!!!'.
EL PAPA PAULO VI:
S U V I D A E N EL V A T I C A N O
ROMA.—Diversos agencias han difundido una breve información sobre la vida del
Papa. El Santo Padre se ievanta a las seis en punto de la mariana, dice su misa a las siete
y prosigue su oración después de la misa hasta las 8.45 en que desayuna junfo con sus
dos secretaries, el P. Macchi y el P. Bossi. Paro su desayuno toma tan solo pan y cafè
con leche. A los 9 en punto comienza el trabajo en su despacho. Come entre la \jna y
media o dos. Después de una hora de siesta prosigue su trabajo hasta las 8.30, en que
cena frugalmente. Sueie ver habitualmente el noticiario de la televisión hacia los 8.30.
Después el Papa sigue trabajando en su despacho hasta las 11, en que acude con sus
secretarios a la copilla para recitar la última parte del Breviario. Después prosigue en su
despacho su trabajo hasta hasta la una o las dos de la madrugada. — (OFIM).
Un lecfor nos manda esie suelto
para
su
publicación
OE LA M I S M A CALLE
TOOO ES APTO
Ya van viniendo. Unos del mar, y, otros, de lo montano. Coda cual ha elegldo el
lugar que ha preferido para ver cómo liovfa este agosto. Y cada cua! afirma lo de dormir
con la manta, como si fuera un gozo. Però lo que iba a escribir no tiene nada que ver con
la lluvia ni con la manta, sinó con los carteies de cine de pueblo y con la manga ancha de
los empresàries y, sin duda, alcaldes. Vamos allà.
En los pueblos, los críos tombión van al cine, que no todo va a ser cosa de remojorse,
callejear, hacer excursiones y darie al pedal. ^ como ha llovido lo suyo, la gente joven ha
buscado refugio en los cines del pueblo, los días, naturalmente, en que hacían cine en el
pueblo, pues la clientela hay que agruparia en un par de días y no dejar que venga a
grupitos de treinto el dia que quieran.
En el cine del pueblo, —de eso se quejan los padres de fomilia— no se estila poner
en el cartel el detalle de si la peli'cula es apta o no es apta. Allí se escribe el titulo de las
peiículas y va que orde, pues ni de los artistes se acuerda el que pinta la pizarra, a menos
que sea una película de Marisol. Allí se pone el titulo y el que quiera saber mas que entre
en el local, se siente y mire a la pantalla. Que la película es apta, pues es apta. Que la
película no es apta, pues no es apta. El dueRo del cine no parece dorle mucha importància
a la cosa. Allí entran todos, grandes y chicos, e incluso soldados sin graduación, al mismo
precío, y a nadie se le pone barreras... Y si algun muchacho se descuelga con la pregunta
de si la película es apta, el hombre del cine o se encoge de hombros o dice que sí, pensando en el talonario de entrades. Y como el alcalde es hombre del pueblo, puede que
dueüo del colmado, Herrero, vinatero o cosa por el estilo, y no es cosa de ponerse a mal
con los convecinos, pues ast va la cosa.
Mds de un padre se ho llevado, luego, las manos a la cabeza al enterarse que su hijo
ha estado viendo una película que a ól por poco le hizo devolver la cena, y, sin duda,
subirie los colores a la cara. El chico le pidió permiso para ir al cine. Bueno, le pidió dinero.
«jQue quó hacen? Pues no lo sé; creo que una de tiros y otra mds». Y aunque el crio diga
el titulo, como uno no es capaz de ver todas las peiículas que hacen en la capital, ni puede
relacionar títulos con orgumentos, es lo mismo.
Y los hijos se van al cine y ven todo lo que ponen en la pantalla. Nadie advierte
nada. Nadie les dice para atrós. Y los padres se quejan de esa organización, de la irresponsabilidad de los empresarios, de la falta de autoridad de los alcaldes, y, consecuencia,
ponen verde a la mujer por no haber ido a preguntar al cura.
èQuó se podria hacer? No se me ocurre nada, porque seguramente ya estarà todo
legislado. Lo que sucede es que no se cumple.
CHAFLAN
(Diario de Barcelona, 12 septbre.).
«Tingues pietat dels dissortats completament adormits i còmplices d'un món
on uns germans es m a t e n ells a m b ells per t a l de g u a n y a r - s e la v i d a » . ( M . Quoist).
M na
noia... com
tantes
Avui la xerradeta és amb una feligresa,
simpàtica, trempada i moguda com una
canya vincladissa, bona minyona i tot, si
no fos... lo seva entussiasta simpatia per
l'«agarrado».
—Què ho fa, Sr. Rector, que gairebé tots
els capellans volen perdre el temps etzitbant
dicteris contra el ball. No ho he entès mai:
que parlin contra la blasfèmia, el treballar
en les festes, e t c , ho trobo molt be, però
del ball...?
—Abans de contestar-te, et preguntaria:
Merceneta, què ho fa que tots els metges
proscriguin les metzines; que tu, en aquell
salonet tan bufó de casa teva privis que hi
juguin els teus germanets; que un bon rellotger tingui molta cura que la pols no penetri
en les seves màquines, etc...?
—Bé bé, això no té res a veure amb el
ball. La meva mare, que Vè. va assistir a
l'hora de la mort, no ens havia prohibit mai
que balléssim i, fins i tot, sé que ella ho
havia fet prou.
—Ben diferent d'una que jo en conec i
que —d'això ja fa prop de 40 anys i és ben
històric— n'era entussiasta com tu, dient-me,
repetidament, que en el ball no feia ni cap
mal pensament i que podia anar a combregor ben tranquil·la després d'una nit de ball.
Resultà, doncs, que oportunament, s'emmaridà desplaçant-se a una població molt
llunyana, fora bisbat. Després de 20 anys de
no haver-ne sabut res més, la coincidència
d'uns exercicis sacerdotals em feu trobddís
amb el Sr. Rector d'aquella població i, en
demanar-li per tal fanilía, em respongué:
— M o l t bé, molt be, la X... té tres filles com uns
poms de flors, 20, 18 i 15 anys. Jo, ràpid,
recordant la seva mare vaig dir: —I quines
balladores que deuen ser!, sabent que, precisament, aquella població està lamentablement paganitzada. —S'equivoca: les úniques
que no ballen de la parròquia són aquestes
i la seva mare em diu sempre: «Mn. Josep,
si mai sap que les meves filles ballin, diguim'ho, que hem de fer tots els possibles perquè no ho facin». De manera que, de soltera.
pensava igual que tu, però, essent mare...
ben diferent de la teva i per alguna cosa
serà, Merceneta. Com aquesta mare en queden poques, per cert.
—D'ençà d'aleshores. Mossèn, les coses
han canviat molt i li repeteixo que, avui, el
ball no té res de particular perquè se n'hagi
de parlar, com li he dit abans.
—Es clar, tu, amb els tens 21 anyets, ja
saps més que els millors pedagogs i moralistes i fins i tot que la Jerarquia.
—Tinc molta pressa, Sr. Rector, que el
pare m'espera. Ja en pailarem un altre d(a,
si vé a tomb.
—Sí, sí, però pensa el que em deia un
«devot» del ball, però convertit: la música
és només un tapabruts que ens justifica poder
agafar una noia —i amb la poca roba que
soleu portar— i fer-la servir per al que
dóna el gust i la gana.
—...En nom del Pare i del Filll... Verge
Santíssima!... Me'n vaig. Estigui bó.
—I que l'Esperit Sant, que no has anomenat, t'il·lumini.
UN RECTOR DE PAGÈS
Parròquig de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 27 d'Octubre de 1963—Festivitat de Critt Rei. A dos quarts
de 8, Missa en sufragi d'Antoni Pérez (a.C.s ) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona
del Cartne, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.C.s,) A les 12, Missa
en sufragi dels difunts família Sangerman (a.C.s) Tarda, a les 8, Missa Vespertina,
en sufragi de Joan Galí Blanch (a.C.s) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4,
Funció Eucarística amb Exposició Major, Sant Rosari, Visita al Santíssim i processó
per dintre el Temple. Hi son invitades les Magnífiques Autoritats, Col·legis i fidels.
Dilluns, dia 28. — A dns quarts de 8, Missa d'acció de gràcies. A les 9, Missa
d'acció de gràcies que fa dir Teresa Planella.
Dimarts, dia 29—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Dolors Sanglas de Prat
(a.C s.) A les 9, Missa en sufragi de Dolors Sanglas de Prat (aC.s.)
Dimecres, dia 30 .— A dos quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a la Verge de
Lourdes, A les 9, Missa d'acció de gràcies que fa dir Pilar Ruart.
Dijous, dia 31.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a.C.s)
A les 9, Missa en sufragi dels difunts família Blanch-Pous (a.C.s.)
Divendres, dia primer de Novembre.— Festa de Tots Sants. A dos quarts de
8, Missa en sufragi d'Ignasi Coma a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del
Carme, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.C.s) A les 12, Ofici cantat
per el Cor Parroquial, .Missa en sufragi dels difunts Família Vila Píeola (a.C.s.) Nit,
a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Francesc Juncà i Jaume Torrent (a.C.s.)
Tarda a dos quarts de 4, Res del sant Rosari (avui es resen Ics quinze denes) Dit el
sant Rosari anirem al Cementiri on es diran les Absoltes de costum. (Avui des de
migdia fins a demà a les 12 de la nit es guanya el Jubileu de Difunts, confessant,
combregant i resant en cada visita sis parenostres a intenció del Papa. Es guanyen
tantes Indulgències Plenàries com visites es facin a l'Església. El Jubileu es pot guanyar el dia dels difunts o bé el diumenge següent. També es guanya Indulgència
Plenària visitant el Cementiri el dia dels Difunts i vuit dies següents, pregant pels
difunts encara que només sigui mentalment)
Dissabte, dia 2.—Commemoració dels fidels difunts. (Avui no es de precepte) A les 7, Missa en sufragi 1.^ de Balbina Perramon de Birba 2.* .Difunts família
Birba-Cordomí 3.^ Joan Vila Molas (a.C.s") A les 9, a l'Església de Nostra Dona del
Carme, es dirà només una Missa en sufragi de .Matías García (a.C.s.) A dos quarts
de 10, a l'Església Parroquial Ofici de Cap d'Any d'Anna Bonada Moret (a. C. s ) A
un quart de 11, Ofici cantat per els difunts de la Parròquia.
Diumenge, dia 3 de Novembre.—A dos quarts de 8, Missa «Pro Populo» A les
10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa Difunts família Roca Puig (a.C.s.)
A les 12, Missa en sufragi de Maria Mahrer (a.C.s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina en sufragi dels difunts família Font Salgado Tarda, a un quart de 4, Catecisme.
A les 4, sant Rosari i visita al Santíssim.
Veu de la Parròquia. Necrològica. Després d'haver rebut els sants sagraments
de la Penitència, Extremunció i Benedicció Apostòlica, morí en la pau de Crist la
nostra germana Francesca Solà Costa (a.C.s.)
Amonestacions Canòniques: Primera de Jeroni Sierra Arroyo, solter, natural
de Avila veí de Camprodon, fill legítim de Isaias i Maria; amb Núria Noguer Guillamet, soltera, natural i veïna de Camprodon, filla legítima de Jaume i Àngela.
Descargar