Imprimir aquest article

JOVENTUT, DONA l
COMMEMORACIONS.
El missatge ideologic del
franquisme durant la postguerra
RAMON ARNABAT I MATA
Aquesta comunicació aporta elements pera I'estudi de la ideologia
del primer franquisme, centraf en quatre aspecfes de la vida
quotidiana: la joventut, la dona, I'oci i I'esbarjo, i les commemoracions.
L'analisi es fa a partir de dos mitjans de comunicació d'abast
comarcal, els setmanaris Panadés i Acción Católica. Amb aquest
treball pretenem aportar quelcom al debat sobre I'impacte que el
franquisme va tenir sobre la societat penedesenca durant la
postguerra i les conseqüencies que encara avui en pafim.
JOVENTUT, DONA I COMMEMORACIONS.
El missatge ideologic del franquisme
durant la postguerra
Aquest any fa seixanta anys que el general Franco amb el seu
cop d'estat contra la República inicia la guerra civil espanyola (19361939) que dona lloc a la dictadura franquista que durant forca anys
s'imposa a Espanya (1939-1975). Aquest fet, junt a la creixent aportació de biografies sobre el dictador, arran del centenari del seu naixement (VÁZQUEZ
MONTALBAN:
1992, GONZÁLEZ
DURO:1992, UMBRAL:
1991,
1992), ens ha motivat a reflexionar al voltant
TUSSELL:
1992, THOMAS:
del missatge ideologic del primer franquisme sobre alguns aspectes
de la vida quotidiana.
Aquest assaig és una petita aportació a I'estudi de la ideologia
del primer franquisme, centrat a la nostra comarca, sobre tres aspectes de la vida quotidiana: la joventut, la dona i les commemoracions.
L'analisi s'ha fet a partir d'un mitja de comunicació d'abast comarcal,
el setmanari Panadés, complementat amb la revista Destino, que s'editava
a Barcelona i tenia un caire més intel.lectual, i la revista femenina
Medina (un antecedent de I'Hola i el Lecturas). Amb aquest petit treball no pretenem res més que obrir un debat sobre I'impacte que el
franquisme va tenir sobre la societat catalana, o més concretament
penedesenca, durant la postguerra i les conseqüencies que avui, vinti-un anys després de la mort del dictador, encara patim.
492
MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
CULTURA I FRANQUISME
Abans de comentar, pero, cal recordar que sobre el franquisme hi
ha una variada bibliografia que ha estat recollida i comentada per Emili
Giralt (1981) i Borja de Riquer i Joan B. Culla (1989:447-470), i a la qual
remetem els lectors interessats per algun aspecte puntual.
Un cop finalitzada la guerra civil espanyola, els vencedors intentaren, i aconseguiren parcialment, d'imposar una nova ideologia a la
societat. És a dir, una nova manera de pensar i de veure el món, una
nova cultura. Aquest esforq ideologic del franquisme fou mes important en aquells indrets que, com Catalunya, tenien una llengua i una
cultura propies. Que ho intentessin no significa, pero, que aquesta
política tingués un exit absolut, ni que aconseguís de fer desapareixer
tota altra forma de cultura o ideologia, ja que per sota de la cultura
oficial va continuar sobrevivint una altra cultura forca rica, sobretot al
nostre país. Malgrat tot, aquest martelleig ideologic va tenir forca impacte sobre les nostres maneres de pensar i de viure, sobretot per la
forta repressió que I'acompanya.
La ideologia del regim franquista tenia unes bases molt clares (FONTA1976, VÁzou~zMONTABAN:
1986, VILAR:1977): superació
NA:1986, RAM~REZ:
dels enfrontaments de classe mitjancant uns valors comuns -la patria i el
catolicisme-; superació de la diversitat nacional a través de la nació
espanyola i, fins i tot, I'lmperi; rebuig de tot el que havia portat el segle
XIX, liberalisme, marxisme, maconeria, etc.; i, finalment, uniformització,
jerarquització i autoritarisme social al voltant d'un únic eix, el ((Caudillo)).
Aquestes bases ideologiques eren una barreja, a cops explosiva, del
tradicionalisme i del feixisme (FONTANA:
1988, 24-25). D'aquesta mescla,
entre ((unajuventud puesta en tensión por el verbo magnífico y fecundo
de José Antonio y de las profidas e inagotables canteras de nuestro
tradicionalismo~~,
en va saber extreure <<elgenio de Franco,), com Iloava Panadés (núm. 34, de 17-Vll-42), el ((milagrosoresurgir de la vitalidad nacional, algo que es el asombro del mundo entero),.
En aquest intent d'uniformització cultural i ideologica, la brutal
repressió que va patir el magisteri va ser un dels aspectes més destacats i deixa I'ensenyament en un simple adoctrinament dels valors del
nou regim polític (ALTET:1984). Per la seva banda, els mitjans de
comunicació es posaren sota el control directe de I'Estat i no es
493
"Joventut, dona i commemoracions"
Mañana celebrará Vilaf ranca el
VI Aniversario de su Liberació~
E I ~ ~Ll , l " d < < " un e v e r l. l u r cn
lo iiapero dc " " 8 iuciisd.
rolucedi, Ibala el o,*,.
Jc l* l!"~.
rlii6n L ~ b r r i r i d n n l u i na e l
un mc~vimicnxm eiortvasdo wbio
1. ninpa dc " l i B "
tlrlina, que.
Por..",,
d<"u.:ren
1s <rso<<iilidad
Y ¡ < ,o,,iria a "o p u e b l ~ .mmo una
1
han
rra v x c
<aiindo
d ~ " ~ , r " l l o de L,"n
l a < hrrid,? mn.
de
',,,"O
"
t&,tB$
SOCI.~'~ U"< PO.i.ii
"".ii..
l:."".
5. < n c l n > d s .:so L ~ e ud,l n,t>ndm
en t l ..D.ti"
ncn.1 > l a rnlcr,n .n< t e los F i i . C " m". l i i " / . J ~ . * , S
or
de I c ~ ~ ~ l ~,lcl
c t tr&l,e~>
~ r ,
C.nr.1~~1". ""C.
1" r , r v n ,Ir i i i d , .
,an,iio p a l a * r <O,ili.paso.
.,ir
8"r.d.n
< m ."S ' o m n o l o r Lib.,*.
-6" no e, IsrnDoco uno ron0ol"t.
mililar, ilor rige aiicnirar c l P&
..is . " ' " i r c o l
r suc. r v a n d o vuclv.
rnacc!x*
fiiirinn de E<PI"
I~~~~~~
h0rc.n 1a,1ur<s dr ,.n
? aitfirc
.,O"*
<m. ,,no iinín
7P
,,l,r*
rn
u<,.
"1.
fi,iiir..rlci.
DDra
i n
",?C,>.
,. ',sirc..
NiC iinn1 .S.".
la R.ri1uc.n
d i r n i i i t e :..n "u.;",?
iarn.
i,.oii.<.,..ir
obra < u i oriiiilaicr
L,,s
,945
f i t , ~ " ,l< la lhI~tr~',c,1 J,
nr1iic. p u i i . "1 n'riniirni,
il,
uo.
L r o l ñ i 6i.ndif.renro
i 1.at<i.
l a d r i 1939,r u r n i l s liis saldado<
d. F,.n,o,"..niishan
p o r liiiyu..
b1.i
'di,> .nroo,ri1..n
h.'",*.
rui.,O"
Y tan,rc
A h W E,,,h5a,,,s,
,..,nnza
d r cli"r,ru;i,"n
,.u
85..
,.u
si>*.
r.fucrro
cidn. un. hpom da a u t r n t i i a i s a n l a
de 1s P n t i i . . mra abrir u i c d.~ -3-
de ,.,ir i,o,aduri. , i r ,
id* 0.7 risnic,>id. y o , un
del C i u d i l i a
al uideii 1.
1s oi,i,,i.r"
l,q,,,ic,,"
putde I e r s n < a i i u i c r
r!.flna r I. <l,iiii,'ai.riu,
d. i u fii*,.
LI.il1.l.
,d.
*bar,<?
Q u e coi,,,>
el C i d r i '31, i i1p i,,ticir. i
irniir," U
..6
iii,iqii.laJ
Y l.h,"
1, p.inr. d r r , c.nida 1s >iliirir
iii."di>
Y
digno d e t c n e i i c di
ri,rn,i, ""e o,,.
ii.nrn iilunfal nhavs r o < ~ ' n r n d ora.,ide
.obrarina
l. " i l n e > a IiL'rnriin. *,"o. 'n :es-
,
d.
su
Rr' > d.
,u
CIII~III.
ja
ItdhJ, e n
a%. en ?u.st ho,i be.
rarsdo !<,S dr.iru.ie
dc inut3:ru *u<.
n u c s i i o ~ i i porcn<onrc.
i
"
-- 6.5ia
roirrida, rc lrrrnraren de nuevo,
"irilr'. Dar<.c rar0nirrr.n un io,i.Lr out a a p o dirigir
c n i p r r s ~0 0 . r ~ r r o nlo, >i#io,
.no..
u.r.
I~UC.
y <rrcPn. ID ~ ~ ~ i i . .
rncrlim.
i i n.i n.51.
seis
1ii c.s.da
y a , <.,o
8iib"soiinir
un
rp,,cdro m e , <ir medir
- la Lr.uand.rri.
e i r a a r n b a r i -iiiuriaa
r
- la rn,d,erun
.",o
de ,yu.i rr,n,iuno cn O"' ID, .ir<,
1-r h#nderrr dupinade< t r n i # n m r t ~dr ll-
bti.ii""
V"iii1r~nie.rurr. de p l r , d e b e 8<1 ~anii.>inscirio d r buinri 0,"Duliio, i. r1m.n. de r.:onor,m,<nrn
.inrrro Dare #",en recuwri. 31.
L I L . ~ I . > . . ~ l r l l " s l ~de
~ 1. D l l l i . , y
,,<o dO,ran,u ,,.marc. d d c
"0ner.n a1.ii.a i i n . .Iza de ,u i*<.ri,il,
d u p c e , dr Dio, ii Cavdtlln rr'.rom 9 icndiric eimr. rrnluadii hamensjl dr p i i i i r u d .n l.
m c w v a d t i i n i i d n c Grirrr<dor C f i i l S Icfe Piuiinciil qor .r
cnmr.ir,r
r r n l. a r a n (.niiii iil.fringiia>i <,c.
firirr inronm.n,u.
r a o i c . r"njui.rid. r i o 1. I I n l r c de nus'irrr h.r,ilno~
,,
Primera pagina del setmanari vilafranquí Panadés del 20 de gener de 1945.
Al centre, un retrat de Franco per tal de recordar als vilafranquins que és
imminent la celebració del VI Aniversario de su Liberación.
494
MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
cansaven de repetir, una i altra vegada, els mateixos missatges. La
censura s'imposa sobre qualsevol manifestació cultural diferent a la
del regim, arribant fins a Iímits ridículs que empobriren el nivel1 cultural
del país, convertint-lo, com ha assenyalat encertadament Manuel J.
Abellán (1980), en un ((autenticermot intel~lectual~~.
El tema de la cultura durant el franquisme és forca complex i no
sembla haver despertat masca interes entre els historiadors que, amb
honroses excepcions (per exemple, ALTET:1984 i BENET:1978), sovint
s'han limitat als aspectes més aparents o externs d'aquesta dominació cultural. Tot aixo, cal dir-ho, dins el context intel.lectual i historiografic de considerar el franquisme com un tema encara tabú, cosa
que ha estat aprofitada pels apologistes del regim per intentar transgredir la historia d'aquest període.
La situació ha arribat fins a extrems tan grotescos com el fet que
molts alumnes de secundaria arriben a la Universitat sense saber
que, fa poc més de vint anys, el nostre país estava sota el regim
franquista; desconeixen les seves causes, el seu funcionament i les
seves conseqüencies.
LES FONTS DOCUMENTALS
Hem utilitzat com a font principal per realitzar aquest estudi, el
setmanari Panadés, que era editat per la ((Delegación Local de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS)) de Vilafranca, i tenia una
tirada de 1.000 exemplars el 1942 (CHUECA:
1983), cosa que significa
que entrava a un 10% de les cases de la comarca.
La seva publicació es va iniciar el 29 de novembre de 1941 i el
seu objectiu era fer arribar la ideologia del regim a tots els racons de
la comarca de I'Alt Penedes, com I'editorial del primer número (29-XI41) deia: ((Panadés al iniciar su camino de expansión de los principios
fundamentales del Nuevo estado, que ha de hacer llegar a todos los
rincones de la villa y de la comarca, rinde el más ferviente homenaje
de sumisión, obediencia y respeto al Caudillo de la Patria que lleva en
su escudo grabada, triunfalmente a golpes de espada y de talento, la
paloma de la paz y de la justicia social [sic], bajo los pliegues de las
banderas victoriosas, chorreantes de sangre de tantos héroes y márti-
"Joventut, dona i comrnemoracion~'~
495
Ni los más olvidadizos pueden hoy olvidarlo : el Movimiento Nacional trajo hace
seis años el orden para nuesires relaciones
sociales, la seguridad para nuestras vidas, el
respeio para nuesiras creencias.
Franco-hoy más que nunca- nos defiende todo eslo: Io que, siendo razón y esencia
de la vida, para muchos paises es tan sólo
un recuerdo.
Demuestra fei pafriofisnno y fu gratifud a
Franco, asisfiendo a los acios del VI aniversario de nuestra liberación.
Recuerda los tres años de tiranía roja con su secuela de crímenes, incaufaciones, requises, tribunales
popuiares y checas.
Recuerda que desde hace seis años la destrucción,
{a miseria y la muerte desgarran Europa.
Hace seis años que Franco nos devolvió el orden,
hace seis años que nos mantiene en paz.
NO
pierdas la memoria, español!
Gratitud y patriotismo te obligan a sumarte a los
actos conmemorativos del VI aniversario de nuestra
liberación.
Volants repartits a Vilafranca recordant a tots els espanyols la celebració del
VI Aniversario de su Liberación.
496
MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
res que no debemos olvidar en un solo instante en nuestra vida de
lucha por la inmortalidad y el engrandecimiento de nuestra Patria)).
El setmanari estava dividit en tres seccions principals: les editorials i els articles de fons que reflectien la ideologia del regim; les informacions de les activitats de les diferents organitzacions franquistes i
una darrera secció dedicada a informació diversa (horaris de trens,
preus, defuncions ...). Una característica important era que molts dels
articles no anaven signats o ho estaven de forma corporativa.
Hem utilitzat, per a fer aquest assaig, els primers cinquanta-dos
números que van de novembre del 1941 a novembre del 1942. A
partir d'aquests números hem intentat veure quina era la ideologia
que el regim franquista pretenia d'imposar a la població de la comarca, durant la postguerra, en els aspectes esmentats. I hem intentat
completar i comparar la informació que ens proporciona aquest setmanari penedesenc amb la que faciliten el setmanari barceloní Destino i la revista femenina, Medina. Sobre la premsa durant el franquisme adrecem el lector a TERRÓN MONTERO
(1981).
LA JOVENTUT
Cal considerar que, segons Franco, I'adoctrinament de la joventut era ((la obra predilecta del régimen y será esfuerzo inútil y peligroso el de aquellos que pretenden entorpecerla)) (Panadés, núm. 3, de
13-Xll-41). Idea que recollia un editorial del Panadés (24-Xll-41): ((La
formación de las juventudes es algo verdaderamente indispensable
para la cabal estructuración y eficacia de las nuevas ideas que surgen
arrollador as^). Per tant, és Iogic que, tant a nivel1 organitzatiu (((Frente
de Juventudes)), (<SecciónFemenina))...) com ideologic, fossin aquests
els aspectes als quals el franquisme dediqués més esforcos. El Panadés, per exemple, reservava, quasi a cada número, forca espai a
tractar temes relacionats amb la joventut. Pero, com que el franquisme considerava la joventut menor d'edat, tots els articles que parlaven d'aquest tema anaven dirigits als pares per tal que adoctrinessin i
enquadressin correctament els seus fills.
La idea del canvi que havia de significar aquest ((adoctrinamiento)) és prou clara, ja que <(nose trata solamente de un simple reajus-
'Joventut, dona i commernoracionsl'
497
Acabada la guerra el fervor religiós latent a la vila es va posar de manifest
I'any 1939 en el primer viacrucis celebrat després de la guerra
(foto: Arxiu Fotografic Museu de Vilafranca - Museu del Vi Fundació Privada).
te, [...] sino de substitución de valores caducos y aviejados y en
descrédito, por otros nuevos, recios, firmes y entrañablemente enraizados en nuestro propio ser)). (Panadés, núm. 5, de 24-Xll-41).
Tal com hem assenyalat I'adoctrinament anava acompanyat de
I'enquadrament de la joventut, sobretot, mitjanqant el <<Frentede Juventudes)) (CHUECA:
1983, ELLWOOD:
1986, MOLINERO
I YsÁs: 1987). De
la importancia d'aquest organisme ens en dóna una bona mostra
aquesta crida a la burgesia local perque col.laborés economicament
amb el <(Frente)):(c La juventud que nosotros forjamos hará imposible
la vuelta de la horda; bien puedes pagar por ello unas miserables
pesetas)) (Panadés, núm. 11, 7-11-42). El missatge és prou clar: si
voleu evitar el regim republica i la conflictivitat social que genera,
pagueu als enquadradors i adoctrinadors de la joventut.
Precisament, a causa de la importancia que t d s els que guanyaren la guerra donaven a aquest aspecte, es produí més d'un enfrontament entre les famílies franquistes per veure qui controlava la joventut. La solució que s'adopta finalment fou de compromís, I'Església
498
MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
catolica controlaria I'educació escolar (Ruiz Rico: 1977, MONÉS: 1981) i
els falangistes I'educació extraescolar i els mitjans de comunicació
(ALTET:1986). El ((Frente)),dominat pels falangistes, es considerava,
pero, un (<ardientey noble colaborador de las instituciones naturales
-iglesia y familia-, a quienes por ley divina y razón natural les
corresponde intervenir en la formación moral, religiosa y hogareña de
las juventudes españolas.,. y todo ello con franca alegría i verdadera
disciplina)) (Panadés, núm. 10, de 23-11-42).
A més, el control sobre la joventut s'estenia sobre determinades
activitats que es consideraven perilloses per a la seva formació, per
exemple els balls; així, un editorial del Panadés (núm. 2, de 6-Xll-41) es
felicitava que haguessin deixat de fer-se balls: ((Celebramosmuy sinceramente que haya terminado el espectáculo poco edificante y de mal
gusto que representaba el de esta gran cantidad de niños y de niñas
que invariablemente todos los domingos por la noche se veían bailar[...) creemos que a los niños de tan escasa edad [?] no deben serles
permitidas estas diversiones ya que su moral no sale beneficiada en
nada),. Un altre tema tabú de I'adoctrinament dels joves era la sexualitat, ja que practicament només se'n parla per assenyalar-ne els perills.
La influencia del <(Frente))fou, qualitativament, més important als
pobles o petites viles, com la nostra comarca, que no pas a les grans
ciutats. La raó és que en els pobles aquesta organització monopolitzava qualsevol activitat de la joventut. Així, si algú volia jugar a pingpong, fer esport, llegir un Ilibre, anar d'excursió, anar de campaments
a I'estiu, o el que ara en diem les activitats extraescolars (([las tardes
de enseñanza))) etc., calia estar integrat en alguna de les seccions del
<<Frente))
o de la <(Sección)).Un dels objectius basics d'aquestes activitats era, segons els seus organitzadors, aconseguir una ((fusión
completa de clases y regiones ... y su formación marcial y espiritual))
(Panadés, núm. 29, de 13-Vl-42), d de vol vi en do les la norma cristiana
y el anhelo imperial que inspiraron los mejores días de nuestra existencia histórica)) (Panadés, núm. 17 de 21 -111-42).
Pel que fa a la joventut, doncs, la ideologia franquista (basada
sobretot en els principis feixistes dels falangistes) pretenia difondre la
idea d'una formació juvenil per sobre de les classes socials i de les
diferencies nacionals (o regionals, com deien ells), ((Al hacer formar
en la misma escuadra, bajo el mismo mando y por el mismo ideal, al
499
Joventut. dona i cornrnemoracions"
<LPLI*IINIU DP W I H D l l i P A R R ( ' 4 U I I L F I
\ I \3
I
uiininar hacia Dios.
La Misión continúa
diente dcreo c s el procursi a estse distiniaa caregorias de a l m a s lo q u e les hace falie paia
que n o se p i e r d ~ tentii trabajo, tRnta Irscia,
d e n a m o d a sohre Villefranca en los dias inolvideblea de la S n n t a Misión.
Pare crear y f o m r n t a r u n amhirnte s a n o en
dondopaedandesenvolverse siiitibnndonnraDias
las almos tarnndizos; porn nlentor y cotiducir
haste el final a las almee incoostentes;pniaenferv c n 7 i ) t \. d e s 8 n ~ 0 ~ 1 -
Villofranca acaba d e vivir d i a ~d c intensa
conmoción espiritual y religiosa. S o n a millares
logfielea que h a n a s i s t i d o asiduamente a lar setos de la Misión. E s t a Misión, extreordinaris,
imprcoionehte que ha siiperado los ~ h i c u l o máa
r
arriesgedos y optimistas d e quienes 18 organizaron
La stenbre. de la palabra de D I O S h e sido
eaoiose Rotuema. oero aue de e l incremento
o ! S .emi.ln ~ ~ ~ 4 1 . 1 -
Jl
...
inri.
r i t o u ! ~S :0r~29-
,re: iiierl,nntr In paI r b i . . I > ~ b ! n d . . al
p a - : u : n , 19 I I J ~ «V O -
C'm.
+.IIJ-:.
r~~(irr>od
q ~ ei i t c n .Irroiien:ido, \ as&xlsJnc
i rl & t u I.ieii?e c n r i . i y r q ~ r
pe:o
c 1 ;o
-
parc'.,,< a .!fl kv"!
)ud,.~ de
c'.i
'%
terca
&m,:,,
! a !5:&, 2 2 :
Lolnln... .'II
..t,<n:
rlui,.
u ..ida.
g e l 1 3 L.,
'e3
e,
C:I>&!
,.
nirn+c,:a
c:l.2!r,-.
,
rara
=r
-
\. JII.YIC l < i
;e
.cs l+.-
-
*.;
?e
q,:,.
~ c i i . ~ , i ni . :e-
,,-$rL
n
..
que
,, c\ . , J . Di r
I,iJ,con
o:
,>
:od<.
- L ~ < ~ o L
"
lar ?nil..r.ib;
qucquicren
'05
rbct,r 1 o r
3
-cc
-11~1:~1-
I.BI,
;e<>,>e., l,&,',
~ o < i rr e t i < : i ; r L .
3:.
"7,
pcrv
i
elli. n! i n í , a i i < e
.?
icl>.~d,3J a . ( 9
i e m 8. en unn
hrs, pare q m e la
Lrniik e l i i l i i n o dio ir I n Mi.tbn
X l i a i ó n , que t a n
ripidameute vimos terniiner, c o n t i n o e
y persevere entre noaotroa, se ha hecho
necesario la aparición de este ~ < i p l e m e n t acuyo
contenido n o es m63 que In expresión d r u n a
reslidod vira y ~ s l i , i t n t i t c .
E s t a primera hoja llegará e todos Ioc hogores de Villefrenca sin rxcepci6n. Que r e s pero
rodus los que ia leer.in cl m e n s a j e de psz y dc
a m o r q u e cl psilre ernuiire eiivie a todos sur
hijoc. Q,,~scn tambien l a
de la
viva gtatirud Iiacia todos l o s que e n ton gran
n ú m e r o han nsistido n la Misión r o r i i s ~ o n d i e n do Beneiosamente a la invitación qiic tuve el
placer de ditigiiler'
Vuestro postor.
f i n i d / IJiijsds,, Pbro.
O..i-irr-d
ii. ..,'.C,
E"...:.,"
3, >"
3t1
L& irirstchdi
Ci;.to a
rn,u
miente con gozo y ale$ris y que se h a n convertido empezando con entusiasmo u n o vidanueve.
S i n embargo, por faltarles valor n por ligereza,
siieumbeii a las primeras tentaciancs. S o n Iss almas inconstantes.
Otros, Iinbiendo emprendido el buen cemin o persevernrón e n él d u r s n t e lereo tiempo. Y s i n
embargo lar comodidades d c q u e estan rodead os,^
lo~pl~fe~e~de~m
rufocnraninsenziblemente
uudo
s u primitirc fervor roriviriietidoio en ccistisnar
dtie~
,;;~m~~yi;;~UmC;;~;n;;,,y;,de~:
....
xituol pera las demúseoii sus ejemplos
en fin l,nbrbn
pelebra de
Dios con u n eorezón bueno y generoso y pindueiráu frutos abundantisinios, y madurez de santidad y d e verdadern dicha.
N u e s t i a olsusibn, nuestro m6s vivo y ar-
Nuestro itiayor orgullo
ii
y el m o j o ~ 1,lasón: s e r c a t ó l i c o s
Jrr
>,,-,la,,
y e s pa ñ o l c s .
El setmanari Acción católica va sortir al carrer per primer cop el 27 d'abril de
194 1 com un suplement dels fulls parroquials. El motiu va ser el de fer arribar
a totes les llars vilafranquines el missatge de la Santa Misión que es va
celebrar a Vilafranca I'abril de 194 1.
500
MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
hijo del pobre y a l hijo del rico)) (Panadés, núm. 10, de 23-11-42).
Unitat de classes i de ((regiones)),pero diferencia de sexes, ja que
era una educació profundament sexista, com ho mostra el fet que
tant les organitzacions com els missatges són diferents per a nois i
per a noies: ((ha de existir una diferencia profunda entre la educación que se da a los muchachos y a las muchachas [. . .] la educación
de las jovenes debe orientarse hacia la formación de la familia [...]
debe darse a la mujer una formación femenina)) (Destino, núm. 207,
de 27-Vll-41). Els altres elements d'aquesta ideologia eren, basicament: la repressió de la sexualitat, el control de I'oci, la canalització
de les energies juvenils cap a la defensa de la patria (els joves) i la
preparació de la família (les joves) i I'esperit jerarquic i militarista
(vegeu I'annex 1).
LA DONA
La dona, el ((magnífico destino)) de la qual, segons José Antonio,
havia d'ésser el de mare i d'esposa, tenia la ((Sección Femenina de la
Falange)) (GALLEGO:
1983, ORANICH:
1977) corn la tutora, la protectora,
I'adoctrinadora i la repressora.
Sobre la concepció i el model de dona que va propagar el franquisme, en tenim una bona mostra en les ((Normasde vida de la mujer
de Falange)) (reproduit a I'annex 2). Segons aquestes normes, dues
serien les idees basiques de la dona ideal del franquisme: la primera,
que la seva vida havia d'ésser una vida de submissió i passivitat,
d'abnegació i sacrifici vers la família i la patria, i la segona, que havia
de comportar-se com el complement perfecte de I'home, renunciant a
qualsevol equiparació: ((No traiciones tu magnífico destino de mujer,
entregándote a funciones varoniles)) (Panadés, núm. 10 de 3-11-42).
Es tractava, doncs, de recrear el mite d'una suposada (<mujer
española)): una dona ((muym u j e ~ )Una
. dona que SOIS podia realitzar
les activitats ((propias de su sexo)), ja que qualsevol aspiració personal en el camp professional o intel.lectual era considerada una actitud
propia dels homes. Per aixo, qualsevol dona que ho intentés era
considerada com el que vulgarment en diem un ((mar¡-matxo)),ja que,
amb la seva ambició, hauria trai't ((su magnífico destino de mujer,
entregándose a funciones varoniles)) (Medina, 9-V-43).
Joventut, dona i commemoracions'
501
La commemoració popular del dia de la <.liberación.. a Vilafranca I'any 1940 va
comptar amb un públic nombrós i participatiu, tal com es veu en una foto de I'epoca.
(Foto: Amiu Fotografic Museu de Vilafranca - Museu del Vi Fundació Privada).
A un costat de la carretera de Barcelona el regiment Jaén 25, i a I'altra banda
els alcaldes i principals autoritats civils i religioses de la comarca tot esperant
I'arribada del (Caudillo) a Vilafranca el 8 de juny de 1949.
(Foto: Arxiu Fotografic Museu de Vilafranca - Museu del Vi Fundació Privada).
502
M I S C E L L A N I A PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
Pero, potser, una de les millors mostres del masclisme, que el
franquisme havia portat fins a extrems aberrants, és aquest article
signat per un tal Juan de Juanes, a la revista femenina Medina (9-V43), on trobem reflectits bona part dels topics sobre els dos sexes, i
on, de manera indirecta, es diu a les dones que, si no es comporten
tal com preveu la ideologia dominant, poden ésser refusades per
I'horne: <(Nonos parece mal este avatar que transforma a la inútil
damisela encorsetada en compañeros de investigación. Pero nadie
más que a ella es necesario un freno protector que la contenga en el
momento en que una desaforada pasión por el estudio comience a
restar a su femenidad magníficos encantos. Nos asusta L...] la mujer
que sabe tanto como nosotros y no nos mira con admiración cuando
le explicamos un tema de mecánica o de geopolítica. Y, puestos a
elegir, preferimos a aquella callada y silenciosa, que nos considera
maestros de su vida y acepta el consejo y la lección con la humildad
de quien se sabe inferior de talento.))
El missatge ideologic del franquisme sobre la dona es dirigia
també als homes: ((Amamosa la mujer que nos espera pasiva, dulce,
detrás de la cortina, junto a sus labores y sus rezos. Tememos su
actividad instintivamente su actividad, sea del tipo que sea.))(Medina,
de 20-111-41.)
Aquesta diferenciació de rols entre home i dona no era sols
producte de la propaganda dels homes del franquisme, sinó que les
mateixes dirigents franquistes I'abonaven, recalcant, un cop i un altre,
des de les pagines de la revista Medina, que la dona era el sexe debil,
que necessitava la protecció de I'home i que la dona sense I'home no
era res: ((Nopuede la mujer sentirse placenteramente feliz si no es
bajo el cobijo de una sombra más fuerte. Más fuerte en todos los
sentidos y en lo imaginado. Precisa nuestra feminidad sentirse frágil y
protegida)) (13-VI-41),i ho acabava de rematar, tres anys mes tard,
amb aquestes Iínies: ((La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella
quiera simular, no es más que un continuo deseo de encontrar a
quien someterse.)) (13-Vlll-44.)
Així ho advertia la cap de la secció femenina, Pilar Primo de
Rivera: (<queel contacto con la política no os vaya a meter a vosotras
en intrigas y habilidades impropias de las mujeres. Nosotros atendamos a lo nuestro y dejemos a los hombres, que son los llamados para
503
"Joventut, dona i commemoracions"
Kedsru'6o
AloI1
r Adminisuu56n: Ohu So:elo, 7-TelElo9,r.257
V i l l r l r n n u de! Pansdis.&
N4m.27
de n o y a de 1'14n.
.
-
La visita del Gobernador civil Jef e Provincial
del Movimiento a Villafranca
L.
jornoda del dominso sn nuaatco villx mcrcce &r.ior,r ea r l i r i e en Ivs un-lrr dc laIhint?rin :u~.?l. Vzllni.onm uecdc s e n t i n t oraolll?m dc tor
a(tn.ionor ydelorenrin "us lura run rlla I u orimera Avturidad luben~atir. de 1. Pro-iniia. E1 Comanda Com,.. aintí6 tods. las ~mnnilutacio~>.r
r1v.s d= I s noblseión y ar di6 rvrntn dccjuc V i l l n f r r n u er un. 1ofaiid.d de drsn&s nctivrdsdrr yueboy rucnln cuo cl <irnbmde aluda del~olrerreal
bido tsn nlicrmos dcl C o L n ~ o d n C
r i r i l Y I L I < Pc.rint.is1 del Movimiante. N o s u t . o ~ . a t ~ n t ~siemnre
n
n lar ~r1murdial.0 roo.isoaa del Mou:nnimw
e Impuemoa de cus sl Pextido no ~ u s c od r closior n i de aplsorus, %>a
mdcmurmenua.zur m&radcrermn todoelen8uminsmu m nemhrr 3. tocIu
s~~cfr.q.e r ~ t t a u v i r i m d oasadodomiaao~r
d
v u ~ oe8, ruo<.~m cuo 10. ~ . t ~ dd.l~ rV
.I~.I
Ynare usmn hnr..dc
la
ftsdvidnd de h.
cus dc Pcateeass6e entre 10. ulllalnncursrs. que sioticren. sis dirtin<i6n I r rlarra y esamento?, a,&= I. rrprerrbn de drcw, cordinlidad y eimocnia
he1 autinsiru aubemol,tc.
v~II~I~.,,~.,
dem83 droendrmcinr Je lo
Sowa Cos, 3 ~1.1cr:mlld
de aa airu.cl6~ oncaria
lliva un d~nnntirade r i n .O
p ~ e i n s . aue h a
*dmd~,ido <"I, emnrinn
L a C-uoibdel.. m i % o ~ d u
Auxilio Sorinl
A las nucve de I s nta.
la moanika E"milla da S a n l u s n crdbieronI.PiimcraCunun16i,
vrinle n i i o r Y niilsr de
lo, seubidos cn la Ohrn
de A e r i l i a Surisl.
&istino,,
.I .do. 11.
AIC+I¿C,
J&C ~.,.L.~I,~I
fues d~ p.lmcrb Instencia. .I rspi16n oyvdaola d d Cur n ~ ~ d ~ n t e r n l I l t . t d 1e. oiada, conc~~.~I~,~...,~uI.~
dri ~ ~ ~ i ~
Ioapcrtox. Pcoriori.1 de A v r i l i u
s a d o l lmnrmt.dont,
de III~II.
.ori.lr;
dela
"illa.
Al aceraroc a 19. S - ~ c s d tMes.
pa, rrcibir o Jcrús Ssoamm*odo.
10 hldatun luammul&oolra d r l lsdo
de ma.ut..iid,
reptncntmribn dr
cntiJado, y dc f~miliocc. de la, nru
ph. .stol(&des.
Iu, n(lio3 y oi6.r dc A u r i l i o
Sodslib-n maaniLsmentr reskidra
con 10. unifo,mev de L E.'I.Y dr
I o l J.O.N.S. rosrcndor por osrasnar
r.rilati*ar de lo oublaribn.
L. iale~l. 8. hs1l.h. Ilenn ¿*Selcr Y dnrenle la mim iurcon i-*-cnretad.8 vorior eomra-idonn mu.iralr. "or D. Tom63 Serdic.
reilotltn.Rc$ull. Irumnnrr. Olircll. Y
Euezdhl.
Dea0068 dc In cwrmonia rdiaium. an loarom=dosra de A u n l i t l Soi.'1 iuro lu8.r un ( c u a l d u w u n o .
6sn..en
.I
"oc el P O L P O ~ < O .
V l s l t 6 m ~ s b l e n10s
~ l ~ l u v del
o s Cc~nrr~tu
,de
la. Francisranus y I s
I p l a ~ l sd. SR. Yr.lno.is,
ndm,i.a,az:, tos ,.llinyiio.
nu Y lm ~"rcrieroa
srrl.lodu,lo
el UdednJs<nnrs+ del ~ d t o D i r ~ r ~ o r , q ua il lc~~r g~e i d o l 1moussl.u3 Js dl~!>sUlrsi.. d c t c
.nda hlnrtin G ú ~ l l , rrrucrdid n cn- Gub~rnadorr demha au!urid.dcr
mdindom lardo nbto lcrotr nirclahlu
tri.a.rs. ~ ,"do
t ~ . ,ie
IU* ilifivs
.i.
&=riu" crsnfiu~,
a< !O visita"dn acila
dc
SanJarde. ~ r c r i s d ainvs del 5idlu
fios undclrcado rcrordctrorio =%lran&.do W , ~ ~ J O
.l Almide un I l ' m n pal-bm*. Iu* rold-data X1V.A lo d i d n
CI
,istio d u i
libro yu,,. lilrcctn dc ln
c a j a rl.
dCIFzemt~deJm*a*t*md*a
C O I ~ ~ O ~ L S ~ A~~,~uo~I,s.~~,.UI.
AborzoidelPsnndL. .un una i m A ronrjnun"i.n
, , ~ ~ ~ ~ z , . l .do POC l e r r u l i u d c I
. C;.~utld con
porid6n dr lrrin,a ncletaa, dcddtivo de C. hutoridodca dd 'S~,.h,,t- U" -olt(d" Y U. almdelimienlo DUZ
dcwuolla Inatitoribn
viern
,,
.I
;;t;;;;a~;clU;;;~d~;~;;i~~
;
~
~
~
~
,
; i:;';;:
e
c
~
e
~
~
e l
l e Eatnriüa E m n l B ~ i r s .oorcoblu tor ccclu,Js M i c e , ootbndnre d ~ w ~ sHilnna
a
E l s a ~ n n t a d a ~ -art.
rm~
~ , ~ , i a .las
~ ~~ ~ ~~ ~, ~ n.ie,,
~
i trente
d
~ ded fuvcntude3
~
~
~ Nnciunsl.
~
d i c i & i e lyol.~ra,
~
.ct3n...
drrld ui 6n.r. ronmciiiorra 1-ores.
~ r a n l a ~10d I .~< n~r l ~~j , de
~ V
~ ~ t i - ,IYI~DIF
cultura
Enull,ain, ano de I o l o,im diodole, gue com" urctoc:imte, ::
~ m ~ ~ ~c m
~ ~cm r~d on
r.icuJm
r ~ rvrr- rrlu?ll. orclanirarien drbiun sec inc. Cia*."adei. F x ~ o n " i d n
dsl M m r o
~ , e t i , ~ ~ ~clnr
c ~ e~i ri cdr n ela e r g o - xlwerr. .ol~lodoade I!gv>iinuaradc6..
donde ( ~ r r o rcribiclus
,~
0"s au CI~,L~V,IP lar i r i t v <I 'ronientu cusaDcrpuc. de rdn,iter el toznidaDirectol Doa Cnrtubsl I e a c r r el n r l isa
s.l.bcas
1ler.r d=afcrta.
Ib mooumurto m~uto!illicu dc m
"1.0 vabonal
dr IsG
.,,,
&tan nilIblrri. de Sou Joan, cl C;~born,sd~w
mero de mm
l Lbml
del sindhaa, de Visite e l I l o s ~ i t d
a I*lc.i. de Civil.srdiri8ld ei Maren de VtIIaExyortrdacer de vino9 ccvrt3e.tS-.. P..nci.ru
(ranrs donrlc b e rcribidu truc o u
tacimcs o~nn,lssd r Ir lurnl~dad
En I. nmrta del fb+liirs! c! <a- C u ~ ~ ~ i a i d ~ , G u t e r m ~ x c ~siodriDd ua n
I n viritu { l l i m r-treni, d d n i - morad. Conpa (u6 r~c,biJa I)(.. LIAntunio Mnrsncll, o~ornlmiiado4%
,In.
re<orrirnilu lurlistin*os labcra- Prran.to,Dircrtor.l.drr
Suvr:iomi.~nl,~o~
del Pottonuu, y smigos
<urioa a cawa3 de ~ r ~ ~ r ! m e n u r i i ore. mddicua dc I s l o e ~ l i d s y
d sriiorn del Mu5ru.
EICemnrrda Cocrea demostrbacrn r c ~ r ~ ~ c de
~ clhr~ ~nctdnder
~ t n
heAdmir6 r t cdilicia I h i ~ t B ~ i Yi i ,c
i n l c d a oaru lainstituci6nrrdLicodu nfGre3dc la
pub~ari6nRcrestid 31.
dcmva cn A r r l r i r o N o ~ ~¿undn
~iil
m u Don Scbsstiin Paror,
Vi.iis
..
'""
Li.#.d-llel C.-zrd.6-6
I.#i.
de A.rili" S0ri.I
A IMdoe~a~r0rimodoti~aneellrs6
e1 Cob.sn.dor
Ciull y Jela Pmvincisl, eiuldu rnribido n larotrad. de
I & pnblar16n por al Alcalde y e l Jcb
Local, dirtalendoren tos Hoa*re. de
Auxilio Social frcncea loscuuks sr
ballobo una (rei, mulritud a u 0
.la.ai6
01 Jdc, yuimzarjatdsuaa
Primera pagina del setmanari vilafranquí Panades del 30 de maig de 1942.
S'hi anuncia la visita ~historica=del qqGobernador Civil i Jefe Provincial del
Movimiento,, a Vilafranca.
;
~
504
MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
que resuelvan todas las complicaciones que lleva en s í e l gobierno de
la nación.)) (Medina, de 16-1-1944.)
Tot aquest missatge havia de tenir unes organitzacions que el
canalitzessin i el difonguessin. Així, a més de la família, la religió i
I'escola, un altre I'instrument fou la ((Escuela Municipal del Hogar)) (el
nucli principal de la <(SecciónFemenina))), que donava instrucció sobre temes tan variats com: <<cortey confección)), nacionalsi sindica lismo)), (<cocina)),(ciencia doméstica)) [sic], <(canto)),
etc. Pero com que
moltes dones restaven al marge de tan interessants activitats es va
decidir de crear el <(ServicioSocial)), que tenia caracter obligatori per
a aquelles dones que tenien entre 17 i 35 anys i era condició sine qua
non per obtenir feina, títols o el carnet de conduir, presentar-se a
oposicions, treballar per I'Estat, pertanyer a centres socials i recreatius, etc. Com assenyala Carmen Martin Gaite (1987, pag. 64), <(el
cumplimiento del Servicio Social duraba seis meses a seis horas diarias, o sea que, descontando domingos y fiestas de guardar, era una
media de quinientas horas las que tenía que emplear la soltera o
viuda sin hijos menor de 35 años para doctorarse como muy mujer"^).
LES COMMEMORACIONS
Les commemoracions són un recurs constant de qualsevol regim
polític per legitimar el seu poder sobre la societat. El franquisme utilitza abastament tota la parafernalia de les commemoracions per legitimar un regim que s'havia imposat per la forqa de les armes i al preu
d'una cruenta repressió.
Mitjancant el calendari de festes anuals podem entreveure quin
és I'esperit del regim polític que les imposa. A I'annex 3, reprodui'm
les festes i commemoracions que se celebren a Vilafranca I'any 1942 i
que ens indiquen quina és la imatge del regim polític que vol transmetre el franquisme. Tenim un total de divuit festes religioses (nou d'elles
recuperables) i vuit de caracter ideologicopatriotic (quatre d'elles recuperables). Algunes d'aquestes festes esdevenen commemoracions,
corn la (<Fiestade la Liberación)) de Vilafranca (21 de gener), el dia de
la ((Victoria))(1 d'abril), <(SanFernando)) (30 de maig), patró del ((Frente
de Juventudes,), I'<cAlzamiento Nacional)) (18 de juliol), la festa del
<42audillo))(1 d'octubre) i la de (<JoséAntonio), (20 de novembre).
'Joventut, dona i commemoracions'
505
Les nenes dels col.legis Sant Elies i Santa Anna, degudament abillades i amb
la bandera .macional,,, van demostrar la seva adhesió al rkgim en tan
memorable jornada (8 de juny de 1949.) (Foto: Arxiu Fotografic Museu de
Vilafranca - Museu del Vi Fundació Privada).
En les commemoracions es barregen, segons el protagonisme
de cada data concreta, actes militars (desfilades), paramilitars, religiosos, paternalistes (<(sopade los pobres y enfermos,)), d'oci (esports i
cinema) i ideologics (discursos i misses). En teniu un exemple a I'annex 4, on transcrivim el programa d'actes del ((IV Aniversario del
Glorioso Alzamiento Nacional>,.
L'agitació propagandística, davant de cada commemoració, per
part del setmanari Panadés és prou evident. Vegeu un exemple en la
commemoració del dia de la ((Liberación)>,
que s'aprofita per reafirmar
els valors del franquisme: ((mantengamosfirme la consigna de UNOA
MANDAR Y TODOS A OBEDECER bajo la égida del caudillo victorioso que con
su limpia espada y sublime talento encarna los destinos de la Patria
inmortal, entre los estertores de un mundo en llamas, hacia sus vuelos de águila y grandeza imperial>>(núm. 9 , de 20-1-42).
506
MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
Acción eatblica
ANTE-LOS
- PRIMEROS CALORES
Unii i l e 1.1s rnroiies niiis riiisIIC,oCI.ee
i c : i i (101 111 c u a l i\li,ebt~.o Seiioi iio i i i s i i t i i i i i u l o Eiicaiiatie,
<asegiii.ni~ieiile ~ o I t i n 1 ; i dforL.~IIII¡~U~
!,tsprr 1,s 0 ~ ,u?,1 (trro !~INI,,
n p u r f c i d o lo$/,) l,ne?o.$
tiiiil de ~ ) o > ~ tie iciuestia
.
~li~po~icoloi'es yiiesiirii,i? o/i.?cri <i liir itiiijrrea i1efirij;iIn~l p i p i i iliiiil0~115!611
C , < > I t , yg, <!,,e , c ~ , ~ ~ ~ l l ~ llC4iltO
,ilos
u p w t i i i i n /J¡IliI
i q ~ i ~ l i i n i ~ lii*
l n i l c i j c i ile ir, soi>iii i i ~ u i l e s l r i ciisliiiiici.
i
lii ~ i t i i o i eii1i.e
i
r i o s o l ~ o s ,1181 Sngiie sor1 i l i l i i i i t l e r i iir:iril>o <Ir1ciiioi. lit! iiii,ir?nr qi;e eii l r i i ilcntdt
ci.iiirciilir
rliie
oUiii1.a.
a
pesar
e r l n c i o i i i ~ilri
~ ni,".
i i i i e r t i o < i siii i i o w l i o s , In i t i i i 6 n
D r ~ ! / ~ . o i . i i i i I n i ~ soir
i e ~ ~i i itr<, i ~
i i i o i o s < / i i i r i i ~iotlo
~ i rl a ñ o /o,\ <iii,ii.
eittie t i o s o t ~ o s Teiienios todos
iiirlur c n i i l r n l a rii<ii.«l cliclioiiir, p c i o c i i c l oprniio
~ i , n i i i ~ r ! n i <le
i
i i n cuiiizoit Ip:,La i1111ar y IIOSBl l i i u /oi.iiin !iilir n c r i i l i i ~ i i i i i , yiiri.ri~liiio/or j i ! s l ~ / i r n i i u l l l<t iii.ctiiiiii<!
tir,n~on sci v i i i i o s de el. Qtieiedc d r l o i i i r r s r di, los r.ri.r<ov di./ ~ n l r i i . Ei, iijr. piitr<ir pii lirs i ~ i i i t i o .
iiias caei le :i ~ i i i e s l i oprojinio.
(le ~ o c i r ~ I i 1 ~ 1 ,1"s 6 0 ~ 7 3 r ~u k< r t las p i a v ~ t b .cti lcrs t:uws y ~ r t
I
~ i i ~ < l i i . l oilcspcilszeilo.
.
o :i 1
uirijrs lli r ' s j ~ l e i i ~ l i ii!i ~i i i~i r~r n l !, lori coiifoi lii<i<iii, ili.1 o<,rnrjo. se uia
t i i e l i o i i l e s ~ i t e c i i i l o y n o iiilel i e c i i r i l i e i i i r i i i r i r i n i t c i ~ n r l i i coi, /:ir ,f~ill<i>
o l n sniilii iito<laí[iii, cuii
i cqiii 110s ]>ni el. E l i v a i i o Niiesgini~e~ ! z l i r i i i r i i l u ile liis c i l o i o ~y <Ir 10 uiiiein ti? liis p i i b l i ~ < i s cosi c o Seña! ~ r i l a n i nde I ~ O S O ~ ~ O S .
l,l,tibr~.5
idos. tl-es, diez Teces, ia c a ~ i d a i l ,
~ l l l l eello coiliiiriie ~ s l a ii t l p i l i i !) j ~ i « i ~ i , i rrjtrr
i e.ia[ilngci ~ o c i c i i
i r i 11iii6ii:
l,
reiiia
~ I c s ~ aIw,,/~,,%tl)le
~~~~
$1"P
!t,wslr,~
z c pcci,
~ Iicr. 1.t~ jnuj~rrro t i e 1 ~ ~ 0 1 1 ~ i ~ I oiiir ~ ~ ~ ~ f i : i t c i . i l:i
do<[iiieiti I;i iIiuisidi>. aiiii esitrc
que sil iit?jor o i ~ i i a l i,,S
i lii iiioile$liri l n clrril, co,it<i /loi pr?cioslsiirio.
l o s iiiejoi.ec :i~iiigoi. eii1t.e l o s
tii.rw q i i e g i ~ i i r ~ l ~ bi<,i,
i r r r l i i c i i i n o , j e ' i e < l ~ s l i o l n i l oy ~ o i t o c r l i r l ne i t i i i t
1iei.iiintios. C i ~ s i oIia dicl,o t e objclo de a u r r s i d ~ i iie rri(iliini1.
!>el~rlaliiclilc:« Sed una o ; cci
EI cnvi iiit<l o P ~ i i s nn iii iiirijei. ilc ,lccidii Crii"1ico t~coiiii.,iiliirie
iiiu!ii« I:i f u ~ i i i i i i i i<ievid;t pi.hclu obseiiinlicio /¡el d c ltc niorlrs!ili u l n qiic
io>i\i<ler<i sii,iiiiiie
IIC,!,
a , , , , e,,trc crisl,,,"~~, e 3 n
coi110 i i r i i l ilc sii, iii(is <,sliiiiadui rlolri P ~ i oi,ii rs iri r i i i o i i o r i $ c
reces. « l i s l c i > ~ o <Iii,ididosr.
s
S;,1r.flla <le l a r deiit<fs i i i i i l e ~ ~de
s los i.iiiilaiii~<g ilc ius jiiichlns. sohre
biaiiilo q u e i;is p;lliiiiias iio ~ o n
los c l i a l e i i n p i r y ? coii s i l ~ i j i o ~ l o l u i lIon qire/oritio ?ii/<ir filas o eii
iiiiis
qiie
/
i
a
l
a
b
i
~
s
.
Nuec1i.u
Selos iiiiiridos de l a . i e o ú i i Cii!dl/cri F(,,iieiiii,ii '
coi ino ss lla eofiiieiile<lo c o n
fiii e l ejci clcio (le s i l . i j ~ o < l o l a ( l ol u rlccto,i Co!óliin de / t i iillijei
<l.ir,ii>s ~ o i i s i g i i r i s1'08' i m p e t a t i h n d i ~ ~ ~ o rto<lii
~ c i .sii ~ r i l i c i l i i de~,~cc~ri/ii,ei~le
en PI
IIPI<L,!O.
v a s y nplemiaiiles q u e fuesen:
No ooii~iiieiiI,is l l l i i j ~ ~/,,Sr iconslnltles <'rliori~iciuiiesr l c l Pli/)n y
p o i e-o par:, ;iyud.~rnos a renlide l u r l t i i n i u s Pielnilos sobre
p i i i ~ i i c ni i e eslo i u z i f i t i i Y i e c i i r r i i e i i
z.ii el iiello 1it.ogi.siiin <le uni6il
[ f l l l l f l ~ r i sl l n k l l ~ ~ dc
i l l Saii P<ib/o. u@ie uiiui!rir iiio<!i.slin i e r i rle Iodos
I~LIC iia n c i i i i c i a i i o pava liosocoitocii1a.d IJor,jii? i.1 Sciioi no? pedi!<í de ~ f i ai i g i i r o i n cireiiiu
i i o s , I i n i i i s t i t u i d o cl Sociame)>Ri1JfO.V 1j.IUCELLS. Cnnoniqo
l o de la coinun i i i i i o ~ i .ConfedcCuiiailiiiiiu LJrorcsn~io
i';i<los e i i i i r s i poi.iiiinfecoriiun.
10s l i > i r i d e Clisio. a l menDs los
que v i v e n en estado de gracia,
li, esi.ii8ii l a a i b i 6 i i 1'01' el vitiCuando das limosna no quieras publicarla a
c i i l o c i l i i i i l i i i i l <lo iliin v i d a d i i i i i : i c o i i ~ i i ~UIIH
i
fe, u i bniitls~
son d e trompeta, como hacen, los hipócritas e n
nio. rinli liilcs. ~ i n r i i i bnplisma,
i
siii
riii1i;ilgo
iisy
n
i
s
o
iriis,
iiii
las ~inagogasy en las calles, a fin d e ser hons
S < ~ I < ,y ,,,,,C" ,,:,,,,,,,,t,.T
,,a,,is:
a i o rs. Iii iti>i<iad rs!~iiiiila!.
rados de los Iiombres. En verdad os digo que
ci>iisd#rniln. iiitensilicada todoya recibieron su recompensa.
i i n por ~ l ! i\ ~ I I Z C ~ ~ C01.potnl.
!O
la
c o i n u i i iiui"ii i l e la Eucsristia,
Consigna veraniega para las socias d e
A. C.
LA MODESTIA CRISTIANA
(SAN MATEO, VI, 2.4)
ici.,,,5i,s,
if
L
.
F YLVS
El setmanari Acción Católica del 14 de julio1 de 1942 a la seva portada fa una
crida als bons costums i recomana especialment a aquelles dones que
aleshores no pertanyien a Acción Católica que no ofenguessin la moral per tal
de defensar-se dels excessos de la calor.
Joventut, dona i commemoracions"
507
El mateix podem dir de la revista Destino (núm. 193, de 29-11141), que commemorava el ((Día de la Victoria)) i ofereix aquesta dantesca imatge de I'exercit republica: ((Bandada sin método ni objetivo
de aquellos centenares de millares de hombres reclutados a manera
de ejército, huyendo a la deriva sin remisión. Ello y la huida en tropel
por la frontera son imágenes con sabor amargo de antiguos castigos
bíblicos, como si pesara sobre la multitud en fuga el anatema que
abatió a los pueblos malditos por Dios.),
Una tematica central sorgeix en totes les commemoracions, la
figura de Franco, descrit en tons mitologics: ((De Villafranca [...] rendimos un dia por la espada del mejor soldado [. ..] con profundo respeto
y con acrecentado fervor el grito de inquebrantable sumisión al glorioso Caudillo de España, al gran Capitán que, en ruta imperial, precede
a las filas prietas e indisolubles de un pueblo en masa que le sigue y
obedece con el mayor orgullo y con confianza ciega, FRANCO,
FRANCO,
FRANCO))
(Panadés, núm. 44, de 26-IX-42).
Malgrat aquesta agitació propagandística, sembla clar que I'assistencia a aquestes commemoracions no és la desitjada pels estaments franquistes locals, tal com assenyala amargament, I'any 1941,
I'editorialista de Panadés (núm. 10, de 24-1-41), que addueix com a
causa d'aquesta poca assistencia que (<losrojos ya no tienen miedo))
i que ((la burguesía ya no tiene interés una vez se le ha resuelto el
problema de su estabilidad)). Aquest fet fa pensar que la ideologia
franquista va ésser dominant, pero no pas hegemonica, ja que no va
ser acceptada per una part important de la població que va optar per
la inhibició, I'a'illament i el silenci, ja que la repressió no permetia
actuar d'altra forma. És a dir, el franquisme, aconseguí una victoria
militar, pero no aconseguí el seu somni feixista que tota la societat fes
seva aquesta ideologia.
ALGUNES CONCLUSIONS
El tractament dels aspectes de la vida quotidiana presenta forqa
semblances entre Panadés i Destino, tot i que els diferents grups de
pressió que hi ha al darrere (Falange en el primer i la burgesia catalana en el segon), i els sectors socials i geografics a qui va dirigit
508
MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
(classes populars i món rural, el primer, i classes acomodades i món
urba el segon) fan que apareguin algunes diferencies en el tractament
de determinats temes i en la seva selecció. Mentre Panadés intenta
mantenir un caire més popular i directe, Destino te un caracter més
elitista i unes pretensions intel.lectuals.
Hem vist quin era el missatge ideologic que el primer franquisme
pretenia imposar sobre alguns aspectes de la vida quotidiana a través
dels seus mitjans de comunicació, pero el que no sabem és en quina
mesura aquest missatge va calar en la societat i afecta els comportaments quotidians de la població. Tot i així podem avancar alguna
hipotesi, sempre provisional: el nostre parer és que la influencia d'aquesta
contínua pressió ideologica tingué una especial incidencia en la societat de la postguerra i aconseguí un cert consens social, com ho mostra el fet que Franco morís al Ilit, tot i que no tanta com els franquistes
volien, com ho demostra el manteniment dels nivells de repressió
(SOLÉSABATÉ: 1985) i de control polític i social que el franquisme es va
1991).
veure obligat a mantenir, un cop finalitzada la guerra (MORENO:
En tot cas, junt a aquesta ideologia franquista, trobem tot un
seguit de comportaments i idees que, malgrat no poder-se expressar
Iliurement, s'han mantingut i han permes de recuperar, amb tots els
deficits coneguts, la democracia al nostre país.
Annex 1
LOSDOCEPUNTOSDELFRENTEDEJUVENTUDES
1. La fe cristiana es el fundamento de mis actos.
2. Sabemos que España es la patria más hermosa que se puede tener.
3. La Falange que fundó JosÉ ANTONIO
es la Guardia de España y formar en
ella es mi afán supremo.
4. EL CAUDILLO
es mi jefe, lo querré y obedeceré siempre.
5. Amamos las genuinas tradiciones de nuestra Patria, substancia de nuestro porvenir Imperial.
6. Nadie es pequeño en el deber de la Patria.
7. Vivimos en el conecimiento y afición a lo campesino, de lo que huele y
sabe a tierra madre.
8. La vida es milicia. Mi fe, tesón y disciplina harán a España Una, Grande y
Libre.
'Joventut, dona i commemoracions"
509
Franco passant revista a les tropes del regiment Jaén 25 que cada any
visitava Vilafranca perla Festa Major (8 de juny de 1949).
(Foto: Arxiu Fotografic Museu de Vilafranca - Museu del Vi Fundació Privada.)
9. Ser Nacional-Sindicalista significa no tener contemplaciones con privilegios injustos. Luchamos por la Patria, el Pan y la Justicia.
10. Para servir a España mi cuerpo ha de ser fuerte y mi alma sana.
1 1 . Cada dia he de alcanzar una nota más alta. El que no se supere en el
servicio a España, desciende.
12. Por tierra, mar y aire, nosostros haremos el Imperio.
Font: Panadés, núm. 17, de 21 de marq de 1942.
51 0
MISCEL.LANIA
PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
Annex 2
NORMAS DE VIDA DE LA MUJER DE FALANGE
1.
2.
3.
4.
5.
Ofréndate abnegada a una tarea.
Que tu vida sea de abnegación y sacrificio.
Sé cada día más mujer.
No es para tí la acción, pero sí el aliento del obrar heróico.
No traiciones tu magnífico destino de mujer, entregándote a funciones
varoniles.
6. Pon todos tus amores bajo el amor más generoso de España.
7. Que el hombre de tu vida sea el mejor.
8. Busca siempre ser el exacto complemento del hombre.
9. A la aurora, eleva tu corazón a Dios y piensa en un nuevo día para la
Patria.
10. Vive siempre para la Unidad, la Justicia y el Imperio.
11. Tú que puedes hacerlo moldea España en el alma del hombre y del niño.
12. por el orden de la obra perfecta sométete a una exacta disciplina.
13. No busques para tí la gloria, pero merécela para España y para la Falange.
14. Sé toda tú limpieza y claridad. '
15. Haz lo que tengas que hacer, bien, sencilla y alegremente.
16. No olvides que la Falange es ante todo hermandad.
17. Cuida tu alma y tu cuerpo para Dios y la Falange.
18. Sé tú lo mejor de la nueva España.
Font: Panadés, núm. 10, de 3 de febrer de 1942
Joventut, dona i commemora~ions'~
Annex 3
1. Religioses n o recuperables:
- 1 de gener
- Divendres Sant
- Corpus Cristi
- Sant Jaume
- L'Assumpció
- Sant Felix i Sant Ramon Nonat (Festa Major)
- La lmmaculada
- Nadal
2. Religioses recuperables:
- Reis
- Sant Josep
- Dilluns de Pascua
- Dilluns de la segona Pascua
- L'Ascensió
- Sant Joan
- Sant Pere
- Sant Esteve
3. Festes ((nacionales))no recuperables:
- Dia de la (<Liberación,,de Vilafranca: 21 de gener
- Dia de la Victoria: 1 d'abril
- Dia del treball Nacional: 18 de julio1
- Festa del caudillo)^: 1 d'octubre.
4. Festes nacionales es)^ recuperables:
- Festa de la (<Raza)):
12 d'octubre
5. Festes ((oficiales>,:
- Festa de la ((Unificación>,:19 d'abril
- Festa de la <(Independencia,,:2 de maig
- Mort de José Antonio: 20 de novembre.
Font: Panadés, números corresponents a I'any 1942.
51 1
MISCEL.LANIAPENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
51 2
Annex 4
VI ANIVERSARIO DEL GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL
Programa de Actos y Fiestas
Día 17
A las 19,30, retreta por las Bandas de cornetas y tambores del Regimiento Mixto de Infantería núm. 84 y del Frente de Juventudes en las Ramblas
y Plaza del Generalísimo.
A las 20, reunión en el Salón de Actos de nuestro M.I. Ayuntamiento,
presidido por las Autoridades y Jerarquías, de los mienbros de los Consejos
Directivos de los Centros Oficiales, Entidades y Corporaciones Locales, para
escuchar la retransmisión del importante discurso que pronunciará S. E. el
Jefe del Estado ante el Consejo Nacional de la Falange.
A continuación en la Plaza del Generalísimo y en obsequio a nuestras
autoridades y invitados, actuación del (<Ballde Bastons),, carrera de cintas,
concursos con premios.
En el ((Casino de la Unión Comercial)) y en el ((Cinema Bolet),, importantes sesiones de cine.
Día 18
A las 8, Diana por las Bandas de cornetas y tambores del Regimiento
Mixto de Infantería núm. 84 y Frente de Juventudes.
A las 9,30, Misa solemne en la Iglesia de San Juan.
A las 10, retransmisión del discurso que pronunciará S. E. el Jefe del
Estado en el acto sindical a celebrar en Madrid.
A las 10 de la noche, en el <(TeatroPrincipal>),actuación de la Orquesta
Fachenda y su espectaculo arrevistado.
En la Sociedad <<LaPrincipal)), habrá baile en el salón por la orquesta
Creación y en la pista por el cuarteto de Dulzainas c<ElsEstons de San Vicente,).
Día 19
Fiesta del Valor, organizada por el Frente de Juventudes (anunciada en
programa aparte).
NOTA: Se encarece al vecindario engalane con colgaduras los balcones.
Font: Panadés, núm. 34, de 17 de julio1 de 1942.
"Joventut, dona i commemoracions"
51 3
BlBLlOGRAFlA CITADA
ABELLAN,
Manuel L. Censura y creación literaria en España (1939-1976), Península, Barcelona, 1980.
ALTED,Alicia. Política del nuevo Estado sobre el patrimonio cultural y la educación
durante la guerra civil española, Ministerio de Cultura, Madrid, 1984.
ALTED,Alicia. -Notas para la configuración y el análisis de la política cultural del
franquismo en sus comienzos: la labor del Ministerio de educación durante la
guerra)), dins FONTANA,
J. (ed.): España bajo el franquismo, Crítica, Barcelona,
1986, pags. 21 5-229.
BENET,Josep. Catalunya sota el franquisme. Informe sobre la persecució de la
llengua i la cultura de Catalunya, Blurne, Barcelona, 1978.
CÁMARA
VILLAR,Gregorio. Nacional-Catolicismo y escuela: La socialización política
del franquismo (1936-51), Hespería, Jaén, 1984.
CHUECA,
Ricardo L. El fascismo en los comienzos del régimen de Franco. Un estudio sobre FET y de las JONS, CIS, Madrid, 1983.
ELLWOOD,
Sheelagh M. Prietas las filkas. Historia de falange Española, 1933- 1983,
Crítica, Barcelona, 1984.
FONTANA,
Josep. ((Reflexionessobre la naturaleza y las consecuencias del franquismo>),
dins FONTANA,
J. (ed.): España bajo el franquismo, Crítica, Barcelona, 1986,
pags. 9-38.
GALLEGO,
Maria Teresa. Mujer, falange y Franquismo, Taurus, Madrid, 1983
GIRALTR A V E N T ~Emili.
S , El franquisme i I'oposició: una bibliografia crítica (19391975), Enciclopédia Catalana, Barcelona, 1981.
GONZALEZ
DURO,Enrique. Franco, una biografia psicológica, Temas de Hoy-Aguilar,
Madrid 1992.
MART~N
GAITE,Carmen. Usos amorosos de la postguerra española, Anagrama,
Madrid, 1987.
MOLINERO,
Carme, i YSAS,Pere. (~Joventuti franquisme>>,dins Enric Ucelay Da Cal
(director): La joventut a Catalunya al segle XX, Diputació de Barcelona, 1987.
MONES,Jordi: L'escola a Catalunya sota el franquisme, Edicions 62, Barcelona,
1981.
LUZON,José J. <(Elestudio de los apoyos sociales del franquismo. Una
MORENO
propuesta meto do lógica^^, dins CASTILLO,
S. (coord.): La Historia Social en España, Siglo XXI; Madrid, 1991, pags. 541-543.
ORANICH,
Magda. ((L'estatfranquista i la dona>),dins L'Avenq, núm. 4 (juliol, 1977).
PALOMERO,
Ángel: Caudillo, Planeta, 1992.
51 4
MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Ramon Arnabat i Mata
PAYNE,
Estanley G. Franco, elperfil de la historia, Grijalbo, Madrid, 1992.
RAM~REZ,
Manuel. Las fuentes ideológicas de un régimen. españa 1939-1945, Pórico,
Saragossa, 1976.
RIQUER,
Borja de, i CULLA,
Joan B. El franquisme i la transició democratica, 19391988, volum VI1 de la Historia de Catalunya, dirigida per Pierre VILAR,Edicions
62, Barcelona, 1989.
Ruiz Rico, Juan J. El papel político de la Iglesia católica en la España de Franco,
Tecnos, Madrid, 1977.
SÁEZMARIN,Juan. El Frente de Juventudes: Política de juventud en la España de
la postguerra, 1937-1960, Siglo XXI, Madrid, 1988.
SOLESABATE,
Josep M. La repressió franquista a Catalunya, 1939-1953, Edicions
62, Barcelona, 1985.
TERRON
MONTERO,
J. La prensa en España durante el régimen de Franco, CIS,
Madrid, 1981.
THOMAS,
Joan. Falange, guerra civil i franquisme, Abadia de Montserrat, Barcelona,
1992.
TUSSELL,
Javier. Franco en la guerra civil, una biografía política, Tusquets, Madrid,
(pendent de publicació).
VAZQUEZ
MONTALBAN,
Manuel. Crónica sentimental de España, Espasa Calpe, Madrid, 1986.
VAZQUEZ
MONTALBAN,
Manuel. Autobigrafia del Franco, Planeta, Barcelona, 1992.
VILAR,Sergio. La naturaleza del franquismo, Península, Barcelona, 1977