d`aquell temps els pòmells

Anuncio
Pàgina 6
QERMANOR
ELS PÒMELLS
fresca, com garbí,
oh Torre Valentina
bell lloc de la marina,
joiel per 1' avení.
Ferran Clara
D'AQUELL TEMPS
L: Quan la vida es jove, quan la
vida es bella, deixa records que
alesrran les neus de la veliusa
trista.
—«Vos portarem amb ferm record
tota la vida dins del cor»—
Això vas dirnos llunyà dia
vessant ton ser de dolç follia...
— Des d'aquell temps sobre del mon
nostres pensaments bessons son.
EMILI PASCUAL D' AMIGO
Torre-Blanca (Bruc) 1921
A mon amic Lluis Garriga
del Pomell de Joventut «Sant
Lluis»
Els pomells que s'han format
tenen com a deure seu
fer obres de caritat
per la pàtria i en vers Deu.
Al blasfemo corretgir
i la parla equivocada:
tot lo que pot embellir
la Catalunya estimada,
Aixís podran distingir
els que son de 1' entitat,
i tot-ho.n en podrà dir
son ells, models de bondat.
LLUIS PALLÍ.
Del Pomell de Joventut «Pro aris et focis» de Calonge
!) Ull
Pàgina. 16 . ==
=
=
=
=
=
La Pretén dida
Un grito de terror, de dolor angustioso, inmenso, cundió por espacio lúgubremente.
El bote había desaparecido llevàndose el cuer,>o de Maria.
Momentos de acerbo dolor, de angustia indescriptible, de pena cruel, fueron aquellos para los amigos de la infortunada joven; pretender salvaria era ir en busca de 1H
muerte, pues la galerna se recrudecía cada vez con mas Ímpetu devastador; lanzar un
bote era temerario a la par que inútil e imposible. Rosita; no pudiendo resistir el inmenso dolor de su apenado y contrito corazón, desplomóse desvanecida en la arena...
Esteban, miraba vagamente a las aguas, como alocado...
Entonces, ocurrió una casa extraordinària: oyóse claramente el ruido que produce
un cuerpo al zambullirse en el mar que sorprendió sobremanera al Registrador, atónito
electrizado, y vió estupefacto como un desconocido luchaba contra la corriente del
traidor Oceàno... Mudo, presó de indescriptible espanto y ansiedad seguia inmóvil, el
desenlace de la tràgica aventura marítima.
Las olas arrastraba al misterioso personaje, sumergiéndolo varias veces, mas otras
Germanor. 16/4/1922. Pàgina 8
Descargar