Descarregar PDF
Anuncio
LAS LE S ADAP TACIONES DE ADAP TACIONS DE LAS PLANT AS AL LES P LANTES AL MEDITERRANEO MEDITERRANI Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic LA VEGETACIÓ LA VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA MEDITERRÀNIA El objetivo de este taller es que los alumnos conozcan el concepto de adaptación de las plantas al medio, en concreto, las adaptaciones de las plantas al clima mediterráneo. L'objectiu d'aquest taller és que els alumnes coneguen el concepte d'adaptació de les plantes al medi, en concret, les adaptacions de les plantes al clima mediterrani. Primero empezaremos mostrándoles una presentación de Power Point en la que hablaremos sobre el clima mediterráneo y sus características: Primer començarem mostrant-los una presentació de Power Point en la que parlarem sobre el clima mediterrani i les seues característiques: En el mapa podemos observar las zonas del mundo en el que se dan las condiciones climáticas mediterráneas: Otros lugares del mundo que no se encuentran bañados por este mar presentan también las características de este clima. Por ejemplo California, Chile central, el extremo austral sudafricano y Australia meridional. En el mapa podem observar les zones del món en què es donen les condicions climàtiques mediterrànies: altres llocs del món que no es troben banyats per aquest mar presenten també les característiques d'aquest clima. Per exemple Califòrnia, Xile central, l'extrem austral sud-africà i Austràlia meridional. - Mar Mediterráneo California Santiago (Sud América) Ciudad del Cabo (Sud África) Australia (Perth y Adelaide) Características del clima mediterráneo: - Presencia de un verano bastante caluroso. Precipitaciones escasas, prácticamente inexistentes en verano dando lugar a fuertes sequías. Adaptación: - Proceso evolutivo por el cual un órgano, un individuo o una especie se acomodan a su entorno e incrementan su capacidad de supervivencia y su funcionalidad. - Mar Mediterrani Califòrnia Santiago (Sud Amèrica) Ciutat del Cap (Sud Àfrica) Austràlia (Perth i Adelaide) Característiques del clima mediterrani: - Presència d'un estiu prou calorós. Precipitacions escasses, pràcticament inexistents a l'estiu donant lloc a fortes sequeres. Adaptació: - Procés evolutiu pel qual un òrgan, un individu o una espècie s'acomoden al seu entorn i incrementen la seua capacitat de supervivència i la seua funcionalitat. Características de la vegetación mediterránea: Característiques de la vegetació mediterrània: La vegetación mediterránea tuvo su origen hace unos dos millones de años (Pleistoceno). La sequía debida a las escasas precipitaciones y el calor estival son característicos del clima mediterráneo. En la imagen podemos observar las diferencias entre el clima mediterráneo (Valencia) y el clima del atlántico (La Coruña) ya que en la gráfica de Valencia se ve como en los meses de verano la temperatura excede las precipitaciones por lo que se da una fuerte sequía y durante el resto del año sólo encontramos dos picos de precipitaciones durante el otoñoinvierno. En cambio, en el clima atlántico se da un elevado régimen de temperaturas durante casi todo el año y no hay ningún periodo de sequía. La vegetació mediterrània va tindre el seu origen fa uns dos milions d'anys (Plistocè). La sequera deguda a les escasses precipitacions i la calor estival són característics del clima mediterrani. En la imatge podem observar les diferències entre el clima mediterrani (València) i el clima de l'atlàntic (La Corunya) ja que en la gràfica de València es veu com en els mesos d'estiu la temperatura excedeix les precipitacions pel que es dóna una forta sequera i durant la resta de l'any només trobem dos pics de precipitacions durant la tardor-hivern. En canvi, en el clima atlàntic es dóna un elevat règim de temperatures durant quasi tot l'any i no hi ha cap període de sequera. Dentro del clima mediterráneo podemos encontrar algunas variantes como es el caso de Cádiz, donde se da una fuerte sequía estival, pero durante el resto del año se dan fuertes precipitaciones. Dins del clima mediterrani podem trobar algunes variants com és el cas de Cadiz, on es dóna una forta sequera estival, però durant la resta de l'any es donen fortes precipitacions. El conjunto de adaptaciones que se han producido en las hojas se llama xerofilia El conjunt d'adaptacions que s'han produït en els fulls s'anomena xenofília. El objetivo de las especies que soportan este tipo de clima es evitar al máximo la pérdida de agua y mantenerse con un mínimo coste energético. Las plantas se han adaptado perfectamente a estas condiciones, algunas de las adaptaciones son: L'objectiu de les espècies que suporten aquest tipus de clima és evitar al màxim la pèrdua d'aigua i mantindre's amb un mínim cost energètic. Les plantes s'han adaptat perfectament a estes condicions, algunes de les adaptacions són: - - - Reducir al máximo su actividad y permanecer durante - Reduir al màxim la seua activitat i romandre durant la época adversa en diferentes formas de latencia l'època adversa en diferents formes de latència com a como Bulbos. Bulbs. Otras, como las plantas anuales que han florecido y - Altres, com les plantes anuals que han florit i fructificat fructificado durante la primavera, pasan el verano en durant la primavera, passen l'estiu en forma de llavors forma de semillas que germinan con las primeras que germinen amb les primeres pluges de tardor o de lluvias de otoño o de primavera del año siguiente. primavera de l'any següent. Reducción de las hojas para evitar una excesiva - transpiración y la consecuente pérdida de agua. Reducció de les fulles per a evitar una excessiva transpiració i la conseqüent pèrdua d'aigua. - Control de la transpiración. - Control de la transpiració. - Protección de los estomas mediante pelos. - Protecció dels estomes per mitjà de pèls. - Regulación de la apertura de los estomas. - Regulació de l'obertura dels estomes. - Elaboración de sustancias volátiles, oleaginosas y a - Elaboració de substàncies volàtils, oleaginoses i a veces tóxicas que forman una capa impermeable, que vegades tòxiques que formen una capa impermeable, mantiene la presión del vapor de agua. En los casos que manté la pressió del vapor d'aigua. En els casos de toxicidad, protege a la planta de ser consumida por de toxicitat, protegeix a la planta de ser consumida per herbívoros. herbívors. Determinación de especies Determinació d'espècies Después de ver algunas de las adaptaciones de las plantas mediterráneas vamos a aprender a identificar las plantas en el campo, para ello utilizamos las claves de identificación que normalmente es una guía. Para poder identificarlas necesitamos saber las características de las plantas que vamos a identificar: Després de veure algunes de les adaptacions de les plantes mediterrànies aprendrem a identificar les plantes en el camp, per a això utilitzem les claus d'identificació que normalment és una guia. Per a poder identificar-les necessitem saber les característiques de les plantes que identificarem: 1. Tipo de hojas: - Hojas simples: son las que tienen el limbo sin partir, o si está partido las divisiones no llegan hasta el nervio principal. - Hojas compuestas: el limbo está dividido en fragmentos que llegan hasta el nervio principal, a cada una de estas partes se les llama foliolos. 1. Tipus de fulles: - Fulles simples: són les que tenen el limbe sense partir, o si està partit les divisions no arriben fins al nervi principal. - Fulles compostos: el limbe està dividit en fragments que arriben fins al nervi principal, a cada una d'estes parts se'ls anomena folíols. 2. Morfología del limbo: - Acicular: forma de aguja. - Lanceolada: forma de lanza - Lineal: estrecha y alargada como una cinta. - Ovalada: Forma de huevo. 3. Margen de la hoja: - Entera: margen liso - Ondulada: con pequeños entrantes - Dentadas: pequeños dientes. - Lobuladas: entrantes y salientes redondeados. 4. Podemos utilizar otras características para su identificación como por ejemplo, la longitud, la flor, el fruto, si es aromática, color de la hoja, presencia de pelos,… 2. Morfologia del limbe: - Acicular: forma d'agulla. - Lanceolada: forma de llança - Lineal: estreta i allargada com una cinta. - Ovalada: Forma d'ou. 3. Marge de la fulla: - Sencera: marge llis - Ondulada: amb xicotets entrants - Dentades: xicotetes dents. - Lobulades: entrants i ixents arrodonits. 4. Podem utilitzar altres característiques per a la seua identificació com per exemple, la longitud, la flor, el fruit, si és aromàtica, color de la fulla, presència de pèls,… PRÁCTICA PRÀCTICA En la práctica utilizamos el cuadernillo en el cual durante la visita hemos ido viendo algunas de las adaptaciones de las plantas mediterráneas por medio de ejemplos en el jardín: En la pràctica utilitzem el quadernet en el qual durant la visita hem anat veient algunes de les adaptacions de les plantes mediterrànies per mitjà d'exemples en el jardí: Cojinetes espinosos: La forma de cojinete esférico que han adoptado estas plantas les permite mantener una temperatura y microclima interior más fresco del que han de resistir sus partes más expuestas al sol. También suelen reducir las hojas y en ocasiones presentan espinas como defensa frente a los herbívoros. Coixinets espinosos: La forma de coixinet esfèric que han adoptat estes plantes els permet mantindre una temperatura i microclima interior més fresc del que han de resistir les seues parts més exposades al sol. També solen reduir les fulles i de vegades presenten espines com a defensa front als herbívors. Astragalus b alearicus Astragalus b alearicus Bulbos, tubérculos o rizomas: Durante el verano no las veremos. Esto es debido a que durante la época seca, cuando la planta no dispone de agua suficiente, desaparece su parte aérea verde y la planta se mantiene con la parte subterránea en forma de bulbo, tubérculo o rizoma, donde se han almacenado todas las reservas necesarias. Un ejemplo es el Narciso. Bulbs, tubèrculs o rizomes: Durant l'estiu no les veurem. Açò és degut al fet que durant l'època seca, quan la planta no disposa d'aigua suficient, desapareix la seua part aèrea verda i la planta es manté amb la part subterrània en forma de bulb, tubèrcul o rizoma, on s'han emmagatzemat totes les reserves necessàries. Un exemple és el Narcís. Esclerofilia: Los vegetales esclerófilos tienen las hojas duras y verdes durante todo el año. La dureza permite que los estomas puedan abrirse y cerrarse sin que se rompan los tejidos que los forman. De esta manera se controla la transpiración según la humedad y la temperatura ambiental, evitando así la pérdida de agua. Un buen ejemplo de esclerofilia es el género Quercus y otro el boj. Esclerofilia: Els vegetals escleròfils tenen les fulles dures i verdes durant tot l'any. La duresa permet que els estomes puguen obrir-se i tancar-se sense que es trenquen els teixits que els formen. D'esta manera es controla la transpiració segons la humitat i la temperatura ambiental, evitant així la pèrdua d'aigua. Un bon exemple d'esclerofilia és el gènere Quercus i un altre el boix. La encina (Quercus ilex) es un buen ejemplo de vegetación mediterránea. La transpiración se regula por las hojas ya que la parte superior de la hoja es de un tejido duro, que no se arruga si le falta agua, y el reverso de la hoja está cubierta de pelos que evitan la excesiva transpiración, además de mantener un microclima más húmedo alrededor de los estomas. L'alzina (Quercus ilex) és un bon exemple de vegetació mediterrània. La transpiració es regula per les fulles ja que la part superior de la fulla és d'un teixit dur, que no s'arruga si li falta aigua, i el revers de la fulla està cobert de pèls que eviten l'excessiva transpiració, a més de mantindre un microclima més humit al voltant dels estomes. Cubierta de pelos: La jara candilera (Phlomis italica) está completamente cubierta de pelos que la protegen de la pérdida de agua por transpiración y que además reflejan la luz como en muchas otras plantas mediterráneas de color plateado. Coberta de pèls: L'estepa salvió blener (Phlomis italica) està completament coberta de pèls que la protegeixen de la pèrdua d'aigua per transpiració i que a més reflecteixen la llum com en moltes altres plantes mediterrànies de color platejat. Germinación activada por fuego: la jara blanca (Cistus albidus) es muy inflamable, pero como contrapartida, los incendios activan rápidamente la germinación de las semillas. Pérdida de hojas: La Euphorbia dendroides durante el verano, pierde casi todas sus hojas y acumula agua en sus tejidos. Cuando llegan las primeras lluvias de otoño, le vuelve a brotar el follaje. Otra especie con esta estrategia es la Ephedra fragilis que pierde sus hojas y realiza la fotosíntesis por sus tallos verdes. Germinació activada per foc: l'estepa blanca (Cistus albidus) és molt inflamable, però com a contrapartida, els incendis activen ràpidament la germinació de les llavors. Pèrdua de fulles: L'Euphorbia dendroides durant l'estiu, perd quasi totes les seues fulles i acumula aigua en els seus teixits. Quan arriben les primeres pluges de tardor, li torna a brollar el fullatge. Una altra espècie amb esta estratègia és l'Ephedra fragilis que perd les seues fulles i realitza la fotosíntesi per les seues tiges verdes. Glándulas de la Sal: Las plantas cercanas a las zonas marítimas sufren de exceso de sales en el agua que absorben y presentan mecanismos para expulsarlas. Lo hacen a través de las gándulas de la sal. Un ejemplo es el Limonium. Glàndules de La Sal: Les plantes pròximes a les zones marítimes pateixen d'excés de sals en l'aigua que absorbeixen i presenten mecanismes per a expulsar-les. Ho fan a través de les gandules de la sal. Un exemple és el Limonium. En el laboratorio vamos a ver las diferentes adaptaciones del romero (Rosmarinus officinalis): En el laboratori veurem les diferents adaptacions del romer (Rosmarinus officinalis): - - - - Márgenes revolutos: el romero tiene unas hojas lineales con los márgenes revolutos para controlar la transpiración. Pelos glandulares o tricomas: Posee sustancias volátiles que forman parte de la estrategia de la planta para evitar la excesiva pérdida de agua, evitando además de la depredación por parte de los herbívoros que también sufren sed durante el verano. Pelos blancos en el revés de la hoja que reflejan la luz del sol y protegen los estomas para que no se pierda el vapor de agua debido al viento. Ceras en el haz de la hoja para evitar la pérdida de agua debido a que son impermeables. - - - Marges revolutos: el romer té unes fulles lineals amb els marges revolutos per a controlar la transpiració. Pèls glandulars o tricomes: Posseeix substàncies volàtils que formen part de l'estratègia de la planta per a evitar l'excessiva pèrdua d'aigua, evitant a més la depredació per part dels herbívors que també pateixen set durant l'estiu. Pèls blancs en el revers de la fulla que reflecteixen la llum del sol i protegeixen els estomes perquè no es perda el vapor d'aigua a causa del vent. Ceres en l’envés de la fulla per a evitar la pèrdua d'aigua pel fet que són impermeables. Después utilizaremos el cuadernillo para hacer una actividad en la que vamos a identificar diferentes especies con la ayuda de una clave dicotómica. Las diferentes especies que vamos a ver son enebro (Juniperus oxycedrus), romero (Rosmarinus officinalis), jara blanca (Cystus alb idus) y mirto (Myrtus communis). Després utilitzarem el quadernet per a fer una activitat en què identificarem diferents espècies amb l'ajuda d'una clau dicotòmica. Les diferents espècies que veurem són ginebró (Juniperus oxycedrus), romer (Rosmarinus officinalis), estepa blanca (Cystus albidus) i murta (Myrtus communis).
