Plantes remeieres que creixen en el terme de Molgrot i

Anuncio
voz
Plantes remeieres que creixen en el terme deMolgrot i enconíorns
XXVIII
cuidado en menjar-ne, ja que el seu ús continuat
BLEDA
podría ocasionar indigestió.
Castellar «Acelga«. Befa vulgaris. (Varietat CiL'infús de les fulles lleugerament torrades l'ucla. Quenopodiácies).
saven per a substituir el del café.
S'usen les fulles. A mes d'ésser comestibles,
Cultivat.
molts les usen com a laxants. Aplicades amb catapiasmes^són emoliients. L'infusió, de la párt d'elles
COGOMBRE BORD
que ha estat mig soterrada, a la proporció de 20 a
Castellar «Cohombrillo amargo». Eccballium
30 grams per litre d'aigua, és diurética i refrescant.
Elatherium. (Cucurbitácies).
Cultivada.
Els fruits son purgants i vomitius.
NIADUIXER
Antigament aquesta planta era molt usada. Els
alarbs,
árabes, feien servir els fruits per a combaCastellar «Fresa«. Fragaria vesca. (Rosácies).
tre
i
curar
el fel sobreixit (ictericia); i el suc de les
La decocció de l'arrel a 30 g. per litre d'aigua
fulles
per
alleugerir
la sordera i el dolor d'orelles.
és astringent i depurativa, i la de les fulles a la maL'arrel
és
lleugerament
purgant.
teixa proporció és usada amb gárgares per a comDel suc del fruit s'en treu Y Elateri, substancia
batre les inflamacions de la boca i angines. Hi ha
purgant-hidragoga, éssent el seu principí actiu YEqui també la fa servir per a fer-se rentats vaginals.
laterina, que també és un purgant molt enérgic: es
El fruit, maduixes, a mes d'ésser agradable i
recepta a dossis de centígrams.
llaminer menjat amb sucre, és refrescant i depuraAvui dia encara alguns usen els fruits peraretiu, recomanat el seu ús ais que sofreixen de gota
soldre
certes afeccions del fetge.
i reuma, a l'igual ais propensos a sofrir cálculs úrics
Planta molt activa; ha d'ésser usada amb mol(mal de pedra).
ta prudencia i má experta. Lo millor és no fer-ne ús.
Homes célebres com Linneo, Fontenelle i alEntrava a formar part de la composició de molts
tres, en el segle xvm ja en feien ús per alleugerirolis i ungüents.
se alguna dolenga que patien.
No abunda gaire, li agraden les ruñes i llocs
És fruit que porta certa quantitat de vitamines
femers.
A i C.
Teofrast, filósof de l'antiguitat, deia que havia
Hi ha qui les exprem i es passa el seu suc per
vist els efectes purgants de YEIateri passats mes
la cara deixant-lo assecar, després se la renta amb
de doscents anys d'haver estat obtingut dit proaigua tébia; diuen que la pell queda mes fina i d'un
ducte.
color mes agradable.
X.
Els que sofreixen del paidor han de teñir molt
— Indudablemente que sí.
— ¿Y en el aspecto administrativo, dirigente...?
— Igual, evitando trabajos inútiles y
burocracias ineficaces.
— Parece que desde «las alturas» se va
por este camino con algunas normas y horarios ordenados recientemente, según la
prensa.
— Así parece y se espera.
— Ramón, como concejal, otra tecla;
He leído en VOZ que se había de estimular
la crítica constructiva, las sesiones públicas, atender sugerencias y reclamaciones...
y otros, que alguien llama «Plan Masriera».
— A Dios gracias no estoy solo.
— ¿Podemos considerar que las cosas
marchan?
— No, faltan atar algunos cabos.
— ¿Muchos?
— Pocos, pero importantes.
— ¿Por qué estos temas parecen «tabú»?
— Quizás por falta de responsabilidad
o poco sentido de relaciones humanas; desde luego es el mal de nuestro temperamento: poca labor de equipo'y mucha individualidad.
— Pues vengan relaciones humanas.
AAA
Voz de Malgrat. 1/12/1958. Pàgina 6
MUNDO AGROPECUARIO
Secadoras de grano al alcance de todos
Londres. — Todos los granjeros se ven obligados a secar el grano recién cosechado antes de almacenarlo, pero no todos pueden tener
una instalación para secar la mies mecánicamente, o por lo menos así
ha venido ocurrienco hasta ahora. Las cosas van a cambiar porque
una firma británica acaba de lanzar al mercado una secadora de tipo
revolucionario que reduce el precio a unas 250 libras esterlinas, cantidad que equivale a unas 27. OGO pesetas. La nueva secadora presenta además la ventaja de que permite secar el grano en sacos y es bien
sabido que éste es el sistema preferido por el pequeño granjero. La
nueva máquina se reduce a una gruesa tubería de metal que adopta la
forma de un marco de puerta de ¡a altura de un hombre. Este marco
va montado sobre ruedas y se lo hace correr de forma que ambos lados circulan a derecha e izquierda de ¡a hilera de sacos. Una manga
flexible acoplada a la tubería se introduce por la boca abierta de cada
saco hasta el fondo del mismo. La operación se reduce a forzar aire
caliente por la tubería y las mangas hasta el fondo del saco. El calor
es proporcionado por electricidad o bien por gas, y el ventilador funciona con un motor eléctrico o con motor de petróleo. — (R. C. P.)
Descargar