ENYOR Assegut en la deserta platja mentre el sol es pon a l`horitzó

¡AC@
ENYOR
Assegut en la deserta platja
mentre el sol es pon a l'horitzó,
contemplo el camí de les ones
que esborren les petjades de la humida sorra,
com el pas del temps esborra els meus records.
En la llunyania, trencant la blavor de la mar,
un bell ostatge, llençol blanc,
s'apropa amb rumb fix cap a mi
com una espurna d'esperança
que amb força es creua en el camí
RELATO DE AMOR
Búho, ¿tu qué ves en la noche,
no me puedes guiar ?
busco a un cisne blanco
que me acaba de enamorar.
No tengo alas,
no puedo volar.
Necesito de tu ayuda
para poderlo encontrar.
Sé que es imposible,
imposible de capturar,
pero sé que si me esfuerzo
sólo lo podré encontrar.
Lara Turón - l r premi - 4t Eso
Adrià Guiñó - l r premi - 2n Eso AMOR A UN PAJARO
Alas me gustaría tener,
porque con él quiero estar,
mi amor vive en el aire,
y de lejos lo puedo contemplar.
Con la luminosidad del sol
su sombra puedo admirar,
él está en mi corazón
y no lo puedo olvidar.
Anna Rissech - Accèssit -
MAR, PAJARO, FLOR
Ya llegan, ya se acercan
las olas, el mar a mi lado.
Reflejan pasión,
pasión del rey de los cielos,
muriendo y viviendo
sin darnos cuenta.
Ya llegan, ya se acercan.
Vuela por las calles del cielo,
vuela entre las nubes.
Toca con tus alas los sueños.
Las ilusiones se hacen reales
al verte, al admirarte,
i Sé libre, sé feliz !
UNA AMISTAT FUGAÇ
D'aquells dos rostres que es dibuixaven
sobre el groguenc color de la lluna plena,
ja només en resta un, planyent-se de la seva soletat
i l'única companyia del vent.
Els núvols que cel enllà,
resseguien el meu nom amb tanta traça,
en escassos instants s'h an convertit
en escandaloses formes de poca airositat.
Les juganeres i dansaires fulles,
que em coronaven amb densa polseguera,
han caigut al terra abatudes,
resignades a reprimir la seva fal·lera.
Però aquesta lacònica felicitat, aviat tornarà a reviure.
Un dia de lluna plena, veuré altre cop els dos rostres
besant-se desenfrenadament en la foscor;
Una llevantada portarà al cel noves sinuositats
que tornaran a resseguir joioses el meu nom;
i la tramuntana farà revifar les fulles,
que dansaran amb empenta pel camí de l'aire.
Més, aquella amistat que vaig tenir
i que va morir amb el capbussament d'u na estrella fugaç,
tornarà també a il·luminar-me?
Marchita se encuentra,
ni muerta, ni viva
sin fuerzas sobrevive.
La muerte se le acerca.
Pensar que antes era hermosa
le compensa, pero la hunde,
i Muere, muere en paz !
Marchita flor
Amb el dansar i desplomar-se de les fulles,
l'am istat, com tantes altres, va arribar i es va esfumar;
i només conservaré perpètuament,
aquella que va saber mantenir-se surant,
com algunes fulles, tot i els pèrfids
atemptats del mal temps.
Eva Pérez -Accèssit
Gemma Roqueta - Accèssit
k
R
IES 'Lla go st er a
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques